Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72128 | Can Gurguí Gros (Jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurgui-gros-jaciment | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès Oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | Jaciment a l'entorn de la Masía de Can Gurguí (fitxa 33) situat a la part sud-oriental del municipi determinat per un total de 4 fragments ceràmics reduïda (que inclouen dues formes) de cronologia indeterminada recollits l'any 1999 als voltants del mas en el marc de les prospeccions arqueològiques realitzades a Vallromanes en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' diriges per Xose Santín. | 08296-126 | Can Galvany. Est del municipi | Hi ha documents del segle XI, que parlen de l'antiga església de Sant Andreu de Llovons i d'un convent de monges 'Sobre la casa de Sant Andreu de Llovons, avui Gurguí, a la part de migdia del camí que va de dita casa nova de Bru ats Guillamí en lo bosch i a la part de vessant de la font de dita Casa Gurguí se observan senyals de ruines com de una casa o edifici i las aiguas pluvials a menut descobren varios ossos de personas. Lo que pot interferirse de aixó lo haver estat en aquell puesto lo Sementiri de la antigua Yglesia de S Andreu de Llavons quan era Sufragania de esta Parroquia, de modo aún al present las Casas son en aquella part se anomenan del Partit de S. Andreu de Llovons' (MOGAS,F:1927,pàg.28). En un altre paràgraf ens diu: 'Capella de Sant Andreu de Llobons, situada á Ca'n Gorguí gros, existent ja al segle XIII, la qual envers 1854 deixà d'esser capella, trasladantse l'altar á Ca'n Riera de Sant Matéu pel propietari de les dues masies D. Agustí Canals. En substitució de la capella feu un oratori á la verge de la Mercé á un departament de la casa, y desde llavors dita capella ha set destinada á dependencies de la masia, la qual té al detrás una habitació nomenada lo quarto del ermitá. Avui pertany á D.J. Layret' (MOGAS,F:1927, pàg.180). | 41.5229200,2.3217800 | 443414 | 4597031 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | També es va prospectar una zona de bosc que hi ha sobre la Font de Can Gugui Gros i del camí de Can Martí de Dalt. Es va provar de localitzar l'església i el cementiri de Sant Andreu de Llovons, citada des del segle XI, i que es trobarien en aquest sector, però els resultats de la prospecció foren negatius.Protecció: aquest jaciment no estava inclós en l'Inventari de 2002 .Si que està inclós en el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 J-17 (com també ho està la masia, fitxa 33, al Catàleg E-28, anomenada can Gurguí Gros). El lloc és el mateix. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||
| 72129 | Vinya de Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-can-barbeta | VII-XVI | A les feixes de la Vinya de Can Barbeta es va recollir materials arqueològics que es concentren sobretot a les cotes més altes fins a arribar al camí de Martorelles. La mostra de ceràmica consta d'un total de 947 fragments, dels quals 78 són formes. Bona part del material és ceràmica comuna ibèrica - amb una presència significativa d'àmfores de boca plana -, un fragment de ceràmica de vernís negre, una fusaiola, un fragment lític indeterminat, ceràmica grisa medieval i ceràmica vidrada medieval i moderna. | 08296-127 | Oest del terme | 41.5268600,2.2748300 | 439500 | 4597500 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)'. El jaciment es a proo del poblat ibèric de Sant Miquel (Fitxa 11) | 85|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||||||
| 72130 | Can Becó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-beco | Als voltants de la masia de Can Becó (o Becu) (fitxa 95, Catàleg 2008 E-05) es va recollir una mostra arqueològica que consta d'un total de set fragments ceràmics: tres vidrats, un sandvitx, dos oxidants i un reduït. | 08296-128 | Riera de Vallromanes | 41.5301100,2.3036200 | 441905 | 4597841 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)'D'altra banda, aquest mas podria identificar-se amb el que al 1479 era conegut amb el nom de Mas Vallromanes i que a partir de 1617 rebria la nomenclatura de Mas Picatxo, per passar a dir-se Mas Becó almenys des de 1857. També cal dir que hi ha notícia de l'existència d'un forn associat a aquest mas i que es trobaria a l'est del mateix. Els treballs de prospecció no van aportar cap dada sobre la ubicació del forn, que probablement fou destruït durant la construcció d'un seguit de vivendes. | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||
| 72131 | Can Botet - Can Malloles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-botet-can-malloles | VII a - XV | En les feixes de Can Botet - Can Malloles es va recollir els materials arqueològics següents: un total de 8 fragments ceràmics, dels quals dos són formes. És trobà ceràmica comuna ibèrica, ceràmica reduïda i ceràmica vidrada. Es tracta de materials residuals dins d'una gran extensió de terreny, sense que s'hagi pogut identificar cap establiment. | 08296-129 | Carretera BP-5002 | 41.5271200,2.2913400 | 440878 | 4597517 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||||||
| 72132 | Can Cirera (Jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-jaciment | Fruit de les prospeccions arqueològiques efectuades als camps que s'estenen des de Can Cirera (fitxa 40) fins al torrent de Can Cargolí i el bosc del turó de Can Cirera, es va recollir una mostra de 6 fragments ceràmics, amb vidrats, material de construcció i terrissa oxidant. El propietari de la casa va mostrar una sitja apareguda en el decurs de les obres de remodelació de la vivenda. Es tracta d'una sitja de grans dimensions que no ha proporcionat cap material associat, però que probablement dati d'època moderna, tal i com succeeix en alguns masos de la comarca del Maresme. | 08296-130 | Carretera BP-5002, | 41.5265500,2.2976100 | 441400 | 4597450 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||||
| 72133 | Coll de Clau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-clau | Troballa d'unes destrals de pedra polida, entre altres objectes. Galera (1984) descriu una estructura semi-circular feta amb dues rengleres de pedra i tancada per una gran llosa vertical i oberta en el costat oposat de dita llosa, la qual cosa s'interpreta com a lloc de reunió (el que de fet seria una estructura natural). En el Turó Colomer (Vallromanes), que s'eleva per sobre del Coll de Clau, Galera hi excavà una fortificació (?) amb parets de 45 cm de llargada per 50 cm d'alçaria i 40 cm d'amplada. En aquest mateix indret s'han recollit materials romans superficials: tègula, dòlia i ceràmica romana indeterminada. | 08296-131 | Sud-est del terme | 41.5164700,2.3087200 | 442318 | 4596323 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Pas natural entre Teià i Vallromanes | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||||
| 72134 | Turó de Can Galvany. Nord-oest del terme. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-galvany-nord-oest-del-terme | III-I aC | Afectat per la parcel·lació urbanística | En aquest indret, situat a la falda nord-est del poblat ibèric de Sant Miquel, hi ha un petit planell on segurament es situava un nucli d'habitatges ibèrics. No s'hi ha identificat estructures però s'hi ha recollit materials arqueològics com ceràmica comuna ibèrica a torn i a mà, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B, algun fragment d'àmfora itàlica, 'tegulae' i monedes. | 08296-132 | Can Galvany | 41.5389700,2.2818000 | 440093 | 4598840 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Està al l-limit amb el municipi de Montornès del Vallès. Es tracta d'un jaciment greument afectat per la parcel·lació urbanística i la construcció de cases. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||
| 72135 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-2 | III-I aC | Jaciment definit per la troballa en superfície de 25 fragments informes de ceràmica (ceràmica comuna ibèrica, 1 fragment de ceràmica Campaniana A i 13 fragments de material de construcció -tegulae) | 08296-133 | Turó de Can Genís | Els arqueòlegs que realitzaren la prospecció pensen que cal identificar aquest jaciment amb el Castell de Viladordo, del qual hi ha notícia al 1857. Informacions del segle XIX documenten restes arqueològiques en el límit de les parròquies de Sant Vicenç de Vallromanes i de Sant Sadurní de Montornès. La informació proporcionada pels rectors Sever Pratginestós, Ramon Govina i Miguel Mogas identifica el jaciment com un poblat, a partir de la presència d'abundant material constructiu, d'instruments de ferro i de monedes romanes | 41.5382900,2.2809900 | 440025 | 4598765 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||
| 72136 | Can Genís Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-peret | Jaciment definit per la recollida superficial de 5 fragments de ceràmica vidrada informes i dos fragments de terrisa informe, un de reduït i un d'oxidant | 08296-134 | Est del terme | 41.5256700,2.3091500 | 442362 | 4597344 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||||
| 72137 | Club de Golf Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-de-golf-vallromanes | II aC-IIdC | Espai molt transformat | Aquesta fitxa s'ha creat en correspondència a la fitxa del catàleg 2008 corresponent (J-15), que comprèn 'la totalitat de la zona destinada al camp de Golf on s'han trobat restes declarades i descrites en altres fitxes que fan pensar en la possibilitat de hi hagin altres restes encara desconegudes'. | 08296-135 | Torre Tabernera. Nord-oest del terme.Carretera BP-5002 | 41.5335900,2.2898000 | 440755 | 4598237 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Tots els jaciments (fitxes 7 i 8) relacionats amb la Torre Tabernera (on hi ha el Club de Golf) (fitxes 22 i 24) s'hi relacionen | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||
| 72138 | Can Gordi (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-jaciment | La prospecció efectuada als camps del voltant de la masia de Can Gordi (fitxa 53) proporcionà 109 fragments de ceràmica, dels quals 25 tenien forma. El conjunt inclou fragments de ceràmica grisa medieval i ceràmica vidrada, entre els que s'inclouen 8 fragments de blanc i blau. | 08296-136 | Al voltant de la masia de Can Gordi. Turó d'en Cabús | A la masia de Can Gordi es conserva documentació que data el mas en una data no posterior al Segle XIV. En aquesta època podria ser can Guàrdia. | 41.5208900,2.2979900 | 441427 | 4596821 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||||||||
| 72146 | Escut nobiliari de can Mayoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-nobiliari-de-can-mayoles | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. GARCÏA PEY, ENRIC (2003) Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona.</p> | XVI-XIX | <p>Escut heràldic fet de pedra col·locat damunt la porta principal de la Masia de Can Mayoles, sota el rellotge de sol. L'escut està partit en dos camps: a la dreta, cinc punts circulars; a l'esquerra, torre fortificada amb tres merlets i una porta de la que surt un braç dextrogir armat amb una espasa corba. L'escut propiament dit està enmarcat sobre una àliga bicéfala (la doble àliga austracista?) amb els dos caps a sobre; les ales als costats; i les urpes i cua abaix.</p> | 08296-144 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | <p>No hem trobat documentació sobre la família a qui pertanyeria aquest escut. L'ultim de la nissaga Mayoles fou Miquel Mayolas Barbany, sense fills, que vengué la casa el 1934 a Jaume Botet Sangrà (García Pey, 2003: 137).</p> | 41.5282000,2.2916900 | 440908 | 4597637 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Es tracta d'una masia fortificada, de planta quadrangular, orientada a migdia (fitxa 45). Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983). No sabem si l'escut correspon originalment a la casa o és una addició moderna. .La família conserva llibres pertanyents a l'arxiu parroquial. No hem pogut aprofundir en com, quan i per què hi ha anat a parar. Protecció: la casa estava protegida a les anteriors Normes subsidiàries de planejament. municipal. A part de la fitxa de la casa (45), hem fet fitxa específica de l'escut de pedra, per que d'acord amb la disp. add. Llei 9/1993 de patrimoni, i d'acord amb el decret 14.3.1963, es BCIN (Decret 571/1963 de 14.31963 d'Escuts, emblemes i pedres heràldiques de més de 100 anys, recollit per la llei 16/1985 LPHE i per la llei 9/1993 LPCC). La protecció de l'escut com a BCIN està contemplada al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-34. Però la fitxa comet l'error de classificar BCIN tot l'edifici quan en realitat només l'escut és BCIN. A la fitxa del Catàleg, la casa es denomina Can Malloles (o Can Mayoles) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||||||
| 72139 | Turó de Can Mallolas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-mallolas | La prospecció efectuada en l'espai delimitat pels dos camins que travessen el bosc de can Malloles proporcionà una mostra ceràmica molt homogènia, amb un total de 40 fragments, dels quals 5 són formes. Corresponen a una producció local de ceràmica comuna de tradició romana, amb cocció oxidant i reductora, amb predomini de la segona. | 08296-137 | Sud-oest del terme | 41.5246100,2.2880100 | 440598 | 4597241 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||||
| 72140 | Jaciment de Can Mureu (o Can Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mureu-o-can-moreu | La prospecció efectuada als voltants del mas de Can Moreu (fitxa 43) i en els camps que s'extenen fins el camí de Can Serra proporcionà una mostra ceràmica de 42 fragments, dels quals 19 són formes. Majoritàriament es tracta de material vidrat, encara que també es troben fragments de cuita oxidant i reduïda. | 08296-138 | Sot de Vellucre. Turó de Can Cirera | 41.5262800,2.3052300 | 442036 | 4597415 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||||
| 72141 | Can Palauet (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palauet-jaciment | La prospecció efectuada als voltants del mas de Can Palauet (fitxa 87) -els camps abandonats i la pineda que envolta la casa- proporcionà una mostra ceràmica de 6 fragments ceràmics, dels quals cinc eren vidrats i un reduït. | 08296-139 | Avinguda de Vilassar de Dalt | 41.5329900,2.3076500 | 442244 | 4598158 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||||
| 72142 | Casa del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-pi | La prospecció efectuada als voltants de la Casa del Pi (casa no fitxada) proporcionà una mostra ceràmica de 5 fragments informes de ceràmica: dos vidrats, dos oxidats i un de tipus sandvitx. | 08296-140 | Est del terme. El Respall | 41.5274500,2.3247300 | 443664 | 4597532 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||
| 72143 | Can Ratat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ratat | La prospecció efectuada als voltants de Can Mas Ratat (Fitxa 69) proporcionà una mostra ceràmica amb 9 fragments ceràmics, dels quals 3 són formes. Aquest recull de ceràmica, tot i ser molt heterogeni, presenta un predomini de fragments vidrats | 08296-141 | Est del terme | 41.5241300,2.3124700 | 442638 | 4597171 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | En un seguit de feixes mig abandonades al voltant dels edificis | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||||
| 72144 | Sant Vicenç de Vallromanes (Jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-vallromanes-jaciment | Molt transformat per la moderna església | Antiga església romànica i voltant de l'actual església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes (fitxa 10) (Subsól) | 08296-142 | Nucli urbà. Plaça de l'Esglesia, s/n | 41.5337500,2.2995200 | 441566 | 4598248 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 es desdobla en dos, amb dos fitxes amb el mateix nom: un per l'Església (E-62) (Fitxa 10) i un altre com a 'jaciment' (J-30) (Fitxa 142), ambdos com a BCIL. L'any 1998 es va portar a terme un sondeig arqueològic per tal de poder detectar la presència de restes arqueològiques que donà resultats negatius. En realitat la fitxa del catáleg E-62 descriu l'esglèsia moderna (1908) mentre que la de la fitxa J-30 descriu els vestigis de l'antiga esglèsia romànica: 'l'actual edifici conserva ben poca cosa del que fou l'antiga església, que era un edifici d'una sola nau, situada als peus de l'actual església i capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb una volta d'un quart d'esfera, feta amb pedres de carreus mitjans, amb una finestreta de doble esqueixada. L'absis s'obria a la nau a través d'un senzill arc triomfal que encaixava aquest cos a l'edifici de la nau. La part corresponent als peus de l'església i al campanar es troba totalment arrebossada. L'exterior de l'edifici permet veure les tres quartes parts de l'absis, amb carreus grossos disposats irregularment. La resta de fa construcció es va aprofitar per fer la paret del cementiri. Al costat sud-oest hi ha la torre del campanar, de planta quadrada. La base pot ésser també romànica, però la resta de la torre pertany a èpoques més modernes'. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||||||||
| 72145 | Can Vinardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinardell | La prospecció efectuada en tot un seguit de feixes mig abandonades al voltant dels edificis del Mas de can Vinardell (no fitxat) proporcionà una mostra ceràmica constituïda per 16 fragments ceràmics, amb una única forma, en la qual predominen els vidrats. | 08296-143 | Oest del Terme. Torre Tabernera. | 41.5328000,2.2819800 | 440102 | 4598155 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||||
| 72147 | Coetera de Can Layret (o Lairet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coetera-de-can-layret-o-lairet | Blog 'Per camins històrics', Francesc Costa Oller. Entrada 'Les coeteres secretes de la Serralada Litoral' http://francesccosta.wix.com/percaminshistorics | XX | Edifici de petites dimensions de planta quadrada bastit amb pedruscall amb arrebossat gris i amb coberta a doble vessant. Es troba enmig de la brolla dels boscos de Can Lairet, oblidant camins, on abans tot era vinya. Està ben sencera i té la porta tancada, però mirant per un forat veus, més o menys, que no hi ha res. Té uns bancs a l'exterior per reposar. La façana, sobre la porta enmarcada amb arrebossat pintat de blanc, presenta una petita fornícula amb la imatge del Sagrat Cor. | 08296-145 | Nord del terme | El propietari de la Masia de can Gurguí i de la Coetera de Can Gurguí (fitxa 145) era Joaquim Layret. No sabem si la coetera de can Layret (o Lairet) també. A finals del s. XIX es van extendre per Europa un canons ignífugs contra les pedregades (el primer que ens consta fou inventat per Albert Stiger, un propietari agricola austríac el 1880). La 1a. empresa espanyola de 'cañones granífugos' es crea el 1900, i a Catalunya, el 1901, a Manresa, 'para prevenir la formación de tormentas de granizo'. Eren dispositius verticals de 6 m. d'alçada en forma de con (1 m. d'obertura) que disparaven cada 5'' diversos projectils activats per pólvora a més de 1000m d'alçada uns 15-30' abans de cada tempesta, per tal de 'rebentar' els núbols carregats de pedra i provocar pluja fina. Posteriorment, es va extendre més l´ús de coets pirotècnics que no l'ús de canons. Calia una caseta aprop per guardar el material i refugiar-se els artillers, que havien de ser dos (un carregant i l'altre disparant). A la Serralada Litoral va tenir lloc aquesta pràctica (per protegir la viticultura), però on més es conserven aquestes estructures és al Delta de l'Ebre, on es diuen 'coeteres'. L'autor del Blog li diu 'coetera' prenent el nom de l'Ebre. La veritat és que durant un temps tothom es va imaginar que les coeteres eren eficaces, però aviat va prevaldre la sensació de que els efectes eren nuls i que no servia per res aquell disparar al cel. En pocs any la fantasia es va acabar. | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | El canó el guardaven en aquestes casetes junt amb la matèria explosiva i els coets o les granades. Quan s'havia de fer servir, treien el canó a l'exterior, encenien la metxa i els dos artillers s'amagaven dins la caseta abans de l'explossió. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||||||
| 72148 | Coetera de Can Gurguí Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coetera-de-can-gurgui-gros | Blog 'Per camins històrics', Francesc Costa Oller. Entrada 'Les coeteres secretes de la Serralada Litoral' http://francesccosta.wix.com/percaminshistorics | XX | És accessible; degradació interiors | Petit edifici de planta quadrada i de teulada vermella ubicat davant la masia de Can Gurguí Gros (actual restaurant). Es pot accedir entrant per la finestra trigeminada decorada amb columnes, actualment esberlada. Presenta un terra de rajoles a pressió, amb una petita decoració al zocal. Unes bigues de fusta aguanten les teules de la coberta, a quatre vessants. També s'observen unes inicials al penell, que correspondrien a l'amo, en Joaquim Layret. Té uns bancs a l'exterior per reposar. | 08296-146 | Est del terme | Coneixem la inauguració d'aquesta coetera per una notícia del periòdic La Veu del Vallès del dia 30 de març de l'any 1902: 'El dia de Sant Joseph, devant de numerosa concurrència van tenir lloch las provas del canó granifuch de doble efecte de don Alfons Bori, presenciadas personalment per l'enginyer don Claudi Baradat. Dit canó granifuch està instalat à la finca anomenada 'Gurgui', de Vallromanas, propietat de don Joaquim Layret, membre de la 'Lliga de Propietaris de Montornès'. Els ensajos s'efectuaren ab èxit complert, fentse nutrits disparos de sencill y doble efecte. Entre la distingida concurrència hi havia'l president de dita 'Lliga de Propietaris' y'l digne senyor Rector de Vallromanas Mossèn Bou, els quals després de felicitar al enginyer de la casa constructora per tan notable aparell, se reuniren en fraternal banquet ofert pel senyor Layret, à qui varen fer extensivas las felicitacions' El ptpietari de la Masia de can Gurguí també era Joaquim Layret. A finals del s. XIX es van extendre per Europa un canons ignífugs contra les pedregades (el primer que ens consta fou inventat per Albert Stiger, un propietari agricola austríac el 1880). La 1a. empresa espanyola de 'cañones granífugos' es crea el 1900, i a catalunya, el 1901, a Manresa, 'para prevenir la formación de tormentas de granizo'. Eren dispositius verticals de 6 m. d'alçada en forma de con (1 m. obertura) que disparaven cada 5'' diversos projectils activats per polvora a més de 1000m d'alçada uns 15-30' abans de cada tempesta, per tal de 'rebentar' els núbols carregats de pedra i provocar pluja fina. Posteriorment, es va extendre més l´ús de coets pirotècnics que no l'ús de canons. Calia una caseta aprop per guardar el material i refugiar-se els artillers, que havien de ser dos (un carregant i l'altre disparant). A la Serralada Litoral va tenir lloc aquesta pràctica (per protegir la viticultura), però on més es conserven aquestes estructures és al Delta de l'Ebre, on es diuen 'coeteres'. L'autor del Blog li du 'coetera' prenent el nom de l'Ebre. La veritat és que durant un temps tothom es va imaginar que les coeteres eren eficaces, però aviat va prevaldre la sensació de que els efectes eren nuls i que no servia per res aquell disparar al cel. En pocs any la fantasia es va acabar. | 41.5229200,2.3217800 | 443414 | 4597031 | 1902 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72148-foto-08296-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72148-foto-08296-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | S'observa al sostre moltes senyals negres que deuen ser el resultat tal vegada d'alguna explosió fortuïta de pólvora dins l'estatge. El canó el guardaven en aquestes casetes junt amb la matèria explosiva i els coets o les granades. Quan s'havia de fer servir, treien el canó a l'exterior, encenien la metxa i els dos artillers s'amagaven dins la caseta abans de l'explossió. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||
| 72149 | Projector de cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-de-cinema-0 | XX | Maquina de cinema de 16mm de dos bobines, de ferro. L'aparell porta la següent inscripció:'Cinematografia Marin SA Barcelona' | 08296-147 | Edifici de l'Ajuntament. Plaça de l'Església 6 | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||||
| 72150 | Pou de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rectoria-1 | Pou fet d'obra, amb pedra irregular i totxo lligat amb morter, de forma cupular. Amida 450 cm. de diàmetre (la part més ampla) i 180 cm. d'alçada. Presenta una abertura per accedir al pou, actualment tancada amb una reixa de ferro. | 08296-148 | Plaça Església confluència amb c/ Mossen València | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72150-foto-08296-148-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | Es situa en un dels 4 angles de l'edifici rectoral, que es troba al costat de l'esglèsia parroquial. La base del pou es troba a una cota molt més baixa que l'actual nivell de la plaça. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||||||
| 72151 | Antiga escola de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-de-vallromanes | XX | Edifici rectangular compost de tres cossos: un cos central més avançat amb coberta a dos vessants (que correspon al cos d'escala) i dos cossos laterals més grans amb coberta a quatre vessants. Dotada de planta baixa i pis (el cos central planta baixa, planta pis i golfes). Sota coberta del cos central, més abaix s'aprecia la llegenda 'Escola de Vallromanes'. Els cossos laterals presenten en façana un porticat en planta baixa, i a sobre el porxo, balconada a la planta primera. Tot l'edifici es mostra encalat (blanc) | 08296-149 | Nord del terme | Escola construïda el 1930 per a nens i nenes. Va ser l'escola de Vallromanes fins l'any 2006. D'acord amb la documentació facilitada per l'ajuntament (acord municipal, contracte, memòria del projecte, plànols...), sabem que per acord de la Comissió Permanent de l'Ajuntament de 'Montornés del Vallés y Vallromanas' es licita i contracta, el 1930, la construcció de 'las escuelas nacionales de Vallromanas' al contractista Pedro Casanovas Artigas després de la corresponent subhasta. El plec de condicions estableix el preu en 36.833 ptas. La memòria descriptiva -projecte (i plànols) de l'edifici -de l'any 1927- i projecte modificat (1929) estan signats per l'arquitecte municipal (firma il·legible: Manuel Cases?). De la resta de documentació, destaca: un plànol del 'solar que Don Juan Carsi cede al ilustre ayuntamiento de Vallromanas para emplazar el edificio escolar' (1929) (Superficie: 1576,80 m2); les liquidacions econòmiques de les obres per part del contractista. El projecte defineix l'edifici amb un sol cos de 21'30 m. de façana per 6'60 m. de costat. La part central constitueix el cos d'escala que distribueix els espais: dues aules en planta baixa (nens a un costat; nenes a l'altra) i diverses habitacions (dormitoris, cuines) en planta pis (mestres?) | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 1934 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72151-foto-08296-149-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | A l'entrada hi consta una placa amb el text: 'Terreno cedido gratuitamente por Don Juan Carssi Carssi'Actualment l'Ajuntament l'utiliza com a magatzem de mobiliari urbà.Superfície constrïda: 490 m2. Edifici principal: 350 m2 | 102 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||
| 72152 | Creu dels caiguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-caiguts | XX | Creu de pedra sobre pedestal. El pedestal amida 80 cm. d'açada i 60 de costat. La creu s'enlaira 80 cm. per sobre el pedestal. En dos dels costat presenta dues plaques (idèntiques), modernes, de vidre, amb un text serigrafiat: 'El poble de Vallromanes a totes les víctimes de les guerres, persecucions i injustícies. Vallromanesd. 11 de setembre de 2001' | 08296-150 | Pati davanter esglèsia parroquial | 41.5336800,2.2996900 | 441580 | 4598240 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72152-foto-08296-150-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | Una de les plaques està clavada sobre una superfície clarament picatejada, en la que de ben segur hi havia una altra inscripció que va ser borrada. No és difícil concloure que l'element és un monument franquista a los 'caídos por Dios y por España' que amb l'arribada de la Democràcia se li va eliminar la dedicatòria franquista i que posteriorment fou reciclada com a monument universal a totes les víctimes. Està en un lloc molt discret i poc visible, a la part de davant del pati de l'esglèsia, molt a prop del campanar. | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||
| 72005 | Urbanització Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-can-palau | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (ssaa) Notas arqueològicas inéditas del Vallès Oriental. | X-VII aC | Jaciment documentat però actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície. | De forma superficial aparegueren fragments de terrissa feta a mà, un dels quals tenia el llavi bisellat. No es localitzà cap estructura. La zona propera a Can Palau, i actualment dins la urbanització que porta el mateix nom ha estat parcel·lada i construïda de forma intensiva. | 08296-3 | Urbanització de Can Palau | Documentat per J. Estrada. | 41.5419200,2.2903400 | 440808 | 4599161 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Era un antic camp d'avellaners, actualment zona valoritzada. Els material van ser localitzats per J. Estrada. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||
| 72006 | Dolmen de Can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gurri | ESTRADA GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. GUILLEUMES, Antonio (1953) 'Dolmen de Can Gurri' Noticiario Arqueológico Hispánico,II. LLEONART i CASADEVALL, Robert (1976) 'El Maresme durant l'Eneolític', a Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i El Maresme. Museu Municipal de Mataró, pàgs. 9-13. UBACH, Pau (1994) Memòriess etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | XXII-VIIaC | Possibles forats de furtius al voltant i pedres en perill de caure per estar molt descalçades. | Monument megalític situat en una esplanada saulonenca, prop de les runes de la casa de Can Gurri, en una antiga zona de conreu envoltada per sotabosc, alzinar i pinedes. Consisteix en una galeria coberta de cinc metres de llargada, orientada E-O . Conserva 5 pedres a la part septentrional, dues a la part E i quatre a la meridional, una de les quals ha caigut cap a l'interior de la galeria. A l'octubre de 2003 es va poder comprovar que es mantenen dempeus gairebé totes les lloses. La capçalera està formada per dues lloses; al costat sud es mantenen tres in situ, que són les més properes a la capçalera, més una altra, caiguda cap endins, i més enllà potser podriem identificar encara una altra més, caiguda cap enfora. Pel costat nord es conserven les cinc lloses al seu lloc. Pels voltants hi ha altres pedres que podrien pertànyer al megàlit, ja siguin de la cambra o de l'estructura tumular. Als dos laterals de la cambra, a 3 metres i mig de distància, es detecten arcs de pedra que deuen pertànyer al cromlec. L'arc de circumferència del cantó sud sembla format per set pedres. Del túmul gairebé no se'n veu res. | 08296-4 | Bosc de Can Malloles | Descobert per Antoni Guilleumes i Brossa l'any 1952, en el lloc anomenat també Roca d'en Mayal. Pau Ubach també parla del descobriment del dolmen per part d'Antoni Guilleumes (UBACH:1994,pàgs.184 i 185) i de com es va fer l'excavació, en la que hi van participar el Dr. Serra Ràfols, en J. Ventura de Vilassar de Dalt, en J. Estrada de Granollers i el mateix Guilleumes. | 41.5214000,2.2802700 | 439949 | 4596890 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72006-foto-08296-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72006-foto-08296-4-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: Al Cataleg de Bens a Protegir (2008) s'han realitzat erròniament 2 fitxes (Dolmen de can Gurri, J-18; i Can Gurri, J-19) que corresponen al mateix bé. A la Carta Arqueològica només hi ha una entrada (Gan Gurri). A les excavacions que s'hi van fer s'hi va trobar un paviment groller format per tres capes de pedres, sobre el qual hi havia fragments de ceràmica, algun d'ells d' acanalats. Entre les tres capes aparegué una punta de llança de coure o bronze, i sota el paviment, dues de sílex.Hi ha materials al Museu Arqueològic de Catalunya.A la fitxa de la Carta Arqueològica hi ha una planta del dolmen feta per Jordi Pardo, el 2 de juny de 1984.La visita feta pels autors de l'inventari (2002) va permetre comprovar que les pedres de la galeria estaven bastant descalçades. Al voltant es veuen alguns forats i moviment de terra sospitosos. D'altra banda, no sembla que s'hagin exhaurit les possibilitats de documentar estratigràficament el dolmen. S'observen una sèrie de pedres ben arrenglerades al perímetre del dolmen que podrien correspondre al túmul funerari. | 79 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||
| 72007 | Can Ginesta (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta-ii | II-I aC | Jaciment a l'aire lliure en un turó granític on, segons J. Estrada, es localitzaven fragments de ceràmica ibèrica feta a mà i a torn juntament amb 'tegulae' i 'dolia' romanes. No hi ha notícies de cap estructura. | 08296-5 | Turó de Can Colomer. NO de Vallromanes | Documentat per J. Estrada l'any 1948. Al realitzar la Carta Arqueològica es va fer una prospecció visual per part de l'autor de la fitxa (Jordi Pardo) i no es van trobar restes arqueològiques. | 41.5393900,2.2885000 | 440652 | 4598882 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la Carta Arqueològica, hi ha materials al Museu de Granollers, però els únics que hem vist són un fragment informe de ceràmica ibèrica 'tipus sandwitx' i una destral polida, que en la classificació consten com a procedents de Can Colomer: 'Vinyes de Can Colomer, prop de Can Ginesta'. Són troballes superficials però que rebaixarien la cronologia fins el neolític. En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008, la denominació és 'Can Ginesta' (J-18. Jaciment. Element d'Interès) | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||
| 72008 | Cal Cabrit (o Carabit) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabrit-o-carabit | ESTRADA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado'. Setmanari Vallés núm. 1218. Granollers, 24 de juliol de 1965. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona MONTLLÓ, Jordi (2003). 'Prospecció arqueològica de Can Cabrit-Roca Foradada. Memòria de l'Intervenció. Servei d'Arqueologia. Generalitat de C. | XXII-XVIII | Troballes superficials de pedres polides al voltant d'una masia, a l'E del nucli de Vallromanes, al vessant S del turó del Mas Miquel. Actualment són camps de conreu amb dipòsits argilosos en una zona saulonenca. A prop de la casa hi ha la Roca Foradada. Entre la masia i La Roca Foradada hi ha una extensió d'antics camps conreats que actualment són boscos. No s'ha fet cap excavació, però és l'única zona d'aquest vessant amb petites afloracions granítiques, que podrien haver estat aprofitades en èpoques pretèrites. | 08296-6 | Turó del Mas Miquel | Pels voltants dels camps de Can Carabit i prop d'un indret anomenat 'Pedra dels sacrificis' o 'Roca Foradada' foren localitzades pels masovers dues 'pedres de llamp' (destrals polides). Sembla que els amos de la casa conserven les destrals. No s'ha trobat cap estructura. J. Estrada documentà la troballa el 15 de febrer del 1948. Segons el catàleg (2008), l'any 1999 es van prospectar els camps situats al voltant de la masia, i es va obtenir una mostra de cinc fragments ceràmics, tres de cocció neutra i dos vidrats. També es prospectà la franja de bosc i un camp situat sobre la casa en direcció cap a fa Roca Foradada, on es van recollir cinc fragments ceràmics dels quals quatre són de cocció oxidant i un de cocció neutra. El març de 2003 es realitzà, en motiu de Pla Parcial de Cal Cabrit, una prospecció arqueològica preventiva a càrrec de J. Montlló en els entorns de la masia de Cal Cabrit i de la Roca Foradada (es prospectà una area de 45.270 m2) . No es va detectar la presència de cap resta de material arqueològic, ceràmic ni lític, ni cap tipus d'indici d'estructures. Tan sols s'observà l'existència de diversos murs corresponents a feixes de conreu i algunes acumulacions de pedres possiblement vinculades també amb aquesta activitat. | 41.5352000,2.3114700 | 442564 | 4598401 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Hem afegit una fitxa per la Roca Foradada com a zona d'interès natural, ja que no podem relacionar les troballes superficials amb la formació granítica. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||||||
| 72009 | Forn de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. | IIaC-IIdC | Actualment no hi ha cap resta visible | Es tracta d'un conjunt de 'doliae', un forn de doble cambra i elements constructius negatius (sitges?), apareguts al voltant de la Torre Tavernera, que avui és la seu del Club de Golf Vallromanes. | 08296-7 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Excavacions realitzades per J. Estrada els anys 1953 i 1959 on es va localitzar un forn de doble cambra amb les parets caigudes, amb força troballes de material ceràmic. Molt a prop es localitzaren 5 doliae. El Sr. Gerard Rovira Cruells trobà dins una sitja una àmfora greco-itàlica amb la marca L.CAE L.AUR COS R VZAN. Aquestes troballes es van fer al rebaixar terres per fer-hi una carretera. La continuïtat de les troballes de 'tegulae' fins a la casa fan pensar en una relació amb una possible vil·la situada sota l'actual casa. Els materials estan al Museu Arqueològic de Catalunya i també en tenien J. Estrada i G. Rovira. El senyor Estrada va morir a finals de l'any 2001 i el Museu de Granollers està amb contacte amb els seus hereus per recuperar aquests materials, inventariar-los, classificar-los i posar-los a l'abast d'investigadors i públic en general. | 41.5341300,2.2873000 | 440547 | 4598299 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Hi ha dues fitxes corresponent a jaciments arqueològics a la Torre Tavernera, seguint la classificació de la Carta Arqueològica, tot i tenir les mateixes coordenades i les mateixes indicacions imprecises d'ubicació: un és un grup de dues sitges i l'altre el conjunt d'elements amb el forn.A la publicació de ROVIRA i PASCUAL (1970) es precisa que l'àmfora en qüestió fou dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||
| 72010 | Sitges de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. FABRE, G; MAYER, M i RODÀ, I (2002) Inscriptions Romaines a Catalogne, V. Diffusion Debocard. Paris. NOLLA, Josep Maria (1976) 'Una producció característica: les àmfores DB', a Cypsela II, pàgs. 222-224. ROVIRA, Gerardo; PASCUAL, Ricardo (1970) 'Hallazgo de una ánfora romana con inscripción pintada' Información Arqueológica, núm. 2. Barcelona, maig-juny de 1970. SANMARTÍ, Enric i BARBERÀ, Josep (1984) 'Nota sobre un conjunt de ceràmiques romano-republicanes trobades a la Torre Tavernera de Vallromanes (Vallès oriental, Barcelona)', a Informació Arqueològica núm. 43 juliol-desembre de 1984, pàgs. 73-80. | III-IaC | Tot i que es veuen ceràmiques escampades en els marges es fa difícil la seva ubicació precisa. | Conjunt de sitges aparegudes al marge dret del camí que puja al castell de Sant Miquel. Més amunt aparegué part d'un molí i restes de dos murs. La imprecisió de la ubicació fa difícil la seva ubicació exacta, ja que actualment està força urbanitzat. | 08296-8 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Documentat i excavat per Josep Estrada l'any 1953. Va aparèixer un conjunt de sitges ubicades al marge dret del camí que va al Castell de Sant Miquel. El material aparegut fou ceràmica ibèrica a mà amb decoració de cordons, àmfora ibèrica, kalathos, ceràmica de vernís negre,... Més amunt aparegué la part inferior d'un molí circular. J. Estrada trobà dos murs de pedra seca que definien una habitació de 5 per 4 metres. Actualment no es veuen estructures però es continua trobant ceràmica escampada. | 41.5337600,2.2874000 | 440555 | 4598257 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica, hi ha materials d'aquest jaciment al Museu de Granollers, però en la nostra visita no s'ha pogut confirmar aquest fet.També n'hi ha en el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es tracta d'un lot de ceràmica campaniana de cuina (cuina itàlica no vernissada. També hi ha, en teoria, l'àmfora Dressel 1C amb la inscripció pintada. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||
| 72011 | Colldeforns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldeforns | ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo, 65. Barccelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952) El poblament d'Ilduro. Memòries de la Secció històrico-arqueològiques de l'IEC. Barcelona. | IX-I aC | Coll situat entre dos turons granítics, a prop del terme municipal de Vilassar de Dalt i al NE del terme de Vallromanes. Es tracta d'una zona de bosc on s'hi ha trobat només un parell de fragments de ceràmica feta a mà. Zona localitzada a l'est de Vallromanes, seguint l'antic camí de Vilassar fins arribar a Colldeforns. Per arribar-hi cal prendre el camí que s'enfila a la dreta, delimitat per la finca de Can Viló, fins arribar a la carena, zona plana, d'antigues vinyes i camps erms. A l'esquerra del camí es troba un turó que a les seves cotes baixes ha estat anivellat i emprat per al conreu. | 08296-9 | Colldeforns | Segons la bibliografia han aparegut restes de ceràmica ibèrica. No s'ha localitzat cap estructura. El material recollit es redueix a dos fragments molt rodats de ceràmica feta a mà. | 41.5309700,2.3198500 | 443260 | 4597926 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Les característiques de les restes fan difícil una atribució cronològica que oscil·laria entre l'edat del Bronze Final i l'època ibèrica. Denominació: a l'Inventari de 2002 fitxat com a 'Coll de Forns'. El 2012, d'acord amb el Catàleg 2008, modifiquem a 'Colldeforns'Al Cataleg 2008 hi ha una altra fitxa de jaciment, J-10, amb la denominació 'Coll de Forns'. Entenem que és el mateix jaciment (entenem que la fitxa J-8 Colldeforns i la fitxa J-10 Coll De Forns correspondrien al mateix jaciment,, ja que fan esment en els dos llocs de la mateixa triballa arqueològica: un parell de fragments de ceràmica ibèrica a mà). Les dues fitxes del Catàleg incloen informacions de la fitxa 9 del present inventari. Ara bé, ni les coordenades ni el mapa de les 2 fitxes del catàleg coincideixen. Tampoc la descripció del lloc. En el cas de la fitxa del catàleg J-10, diu ' Zona localitzada a l'est de Vallromanes, seguint l'antic camí de Vilassar fins arribar a Colldeforns. Per arribar-hi cal prendre el camí que s'enfila a la dreta, delimitat per la finca de Can Viló, fins arribar a la carena, zona plana, d'antigues vinyes i camps erms. A l'esquerra del camí es troba un turó que a les seves cotes baixes ha estat anivellat i emprat per al conreu. Segons la bibliografia, en aquesta zona han aparegut restes de terrissa ibèrica. No s'hi ha localitzat cap estructura. El material recollit es redueix a dos fragments molt rodats de terrissa ibèrica a mà. Aquests fragments corresponen a ceràmiques fetes a mà amb molt de desgreixant, informes, molt rodades i de mida petita' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||||||
| 72012 | Església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-vallromanes | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. MONTALBAN, Carme i SANTÍN, Xosé (1998) Informe de la intervenció arrqueològica al cementiri de l'església parroquial de Sant Vicenç (Vallromanes, Vallès Oriental). Inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Església parroquial situada en el nucli urbà de la població. L'actual edificació data de 1908, però conserva restes anteriors: absis d'estil romànic i campanar que podrien tenir un origen medieval però el seu alçat actual s'ha de situar l'any 1774, amb una ampliació l'any 1909 per afegir-hi el rellotge. Es tracta d'un edifici de línia gòtica, amb planta de creu llatina i una única nau, projectada per l'arquitecte Josep Maria Pericas. Actualment l'edifici està arrebossat i pintat. La portada és atrompetada, amb arc de mig punt. Al damunt hi ha un finestral, d'estil gòtic florit, d'època moderna. La teulada és de doble vessant perpendicular a la façana. El campanar es troba adossat a la dreta de la façana de l'església i és d'un sol cos paredat. Té finestres quadrades a mitja altura i quatre buits d'arc de mig punt per a les campanes. En el coronament hi ha merlets de pedra, d'estil català. En la visita pastoral del 3 de novembre del 1604 es diu:'...facen un caragol de guix i reiola pera puiar al campanar i feta, sia llevada la escala de gat'. En les visites pastorals del segle XIV es constata que hi havia 3 altars: el de Sant Vicenç, que era el principal, el de Santa Margarida i el de Sant Bartomeu. En la visita pastoral del 16 d'agost del 1508 es parla també de l'altar dedicat a Sant Sebastià. L'altar del Roser apareix per primer cop en la visita del 18 de setembre del 1610, així com el de Sant Isidre. Tots aquests altars i el que es citen de la visita pastoral del 1921 han desaparegut, arrel de la Guerra Civil. | 08296-10 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | A l'arxiu Diocesà de Barcelona consta que ja existia parròquia l'any 1303, però dedicada a Sant Bartomeu. L'estructura primitiva va patir diferents transformacions. Es coneixen les de 1629-1630, les de 1765-1802, les de 1908-09 i les posteriors a la Guerra Civil. L'actual edifici conserva poca cosa de l'antiga església. De la visita pastoral de l'any 1921 (veure bibliografia) s'extreu que és una construcció de 1908, essent rector Francesc Cardús: 'El material empleado en su construcción es de mampostería siendo de piedra de Figaró el arco del portal de entrada y la ventana o rosetón tripartido ... Pertenece al estilo gótico de líneas muy sencillas, proyecto del arquitecto Sr. D. José Mª Pericas de Barcelona'. L'any 1998, amb motiu de les obres d'ampliació del cementiri es va realitzar un sondeig arqueològic per tal de poder detectar la presència o no de restes arqueològiques. Aquest sondeig, però, donà resultats negatius. | 41.5338500,2.2993800 | 441555 | 4598259 | 1908 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Pericas, arquitecte. | L'arxiu parroquial i el tresor parroquial tenen fitxes independents, 16 i 17, respectivament.El pati de davant l'església presenta dos carreus o elements arquitectònics col·locats al terra, amb decoració esculpida vegetal (pedra artificial?) | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||
| 72013 | Poblat ibèric de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel-0 | ASENSIO, DAVID; GUITART, JOSEP. El jaciment ibèric de la muntanya de sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes. Recull de documentació i assaig d'interpretació. Col·lecció Estudis. Série Recursos Culturals, 5.. Diputació de Barcelona. Abril 2010. ALMAGRO,M; SERRA RÀFOL,J i COLOMINAS,J (1945) Carta Arqueológica de España,II Barcelona-Madrid. AA.VV. (1982) 'L'arqueologia a Catalunya, avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. BARBERÀ, José; PASCUAL, Ricardo (1970) 'El poblado Preromano de la Muntanya de Sant Miquel, en Vallromanes-Montornés (Barcelona)'. AMPURIAS, T.31-32, 1969-70. Pàgs. 273-283. BARBERÀ,J i DUPRÉ, X. (1984)) 'Els laietans, assaig de síntesi'. Revista Fonaments, núm. 4 pp 31-86.Barcelona. ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo, 65. Barccelona. FONT i CUSSÓ (1933) 'Els íbers a Badalona'. Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, núm. 16. RIPOLL,E;BARBERÀ,J i MONREAL,L (1964) 'Excavaciones en el poblado prerromano de San Miguel (Vallromanes-Montornès)'Excavaciones Arqueológicas en España, núm. 28. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C (1942) 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana'. Ampurias IV. Barcelona. SERRA RÀFOLS,J de C (1931) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | V-I aC | S'observen restes constructives enmig del bosc. | Jaciment ibèric situat a una vessant sud-est de la Muntanya de Sant Miquel, que forma part de la Serralada Litoral. La partió del terme municipal entre Montornès i Vallromanes travessa el jaciment. Té un gran domini visual vers la plana del Besós i la Riera de Vallromanes. | 08296-11 | Muntanya de Sant Miquel. A la partió dels termes entre Vallromanes i Montornès del Vallès | Jaciment conegut des dels anys 1920 (veure bibliografia) i llargament citat per la historiografia. L'Agrupació Excursionista de Badalona hi realitzà unes cates. També hi va excavar en Jaume Ventura de Vilassar de Dalt (UBACH:1994,pàg.83). L'any 1963 E. Ripoll, J. Barberà i L. Monreal, realitzaren una excavació. El jaciment sembla tenir força potència estratigràfica i en algunes cales van aparèixer senyals d'incendi. Les excavacions no van permetre veure l'entramat urbanístic del poblat tot i que es van veure algunes filades inferiors (fonaments) d'alguns murs pertanyents a 2 habitacions del vessant SE del turó. També s'hi van localitzar 4 fogars i restes d'un possible forn. En un estrat inferior va aparèixer ceràmica àtica de figures roges. També hi ha campaniana A i B (i potser fragments ceràmics de vernís negre d'algun taller occidental), àmfora Dressel I, greco-itàliques, ceràmica grisa ibèrica, fusaioles, molins, restes de fauna, etc. L'any 1999, durant les prospeccions realitzades en el marc del projecte 'Carta arqueològica del terme municipal de Vallromanes' dirigit per Xose Santín, va apareixer ceràmica comuna ibèrica, ceràmica feta a mà i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. Els materials permeten confirmar la cronologia inicial del poblat en el segle IV aC i confirmar la continuitat durant els segles III-II aC. | 41.5289600,2.2743600 | 439463 | 4597734 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la Carta Arqueològica, hi ha materials al Museu de Granollers, però hem comprovat que no és així. Si que n'hi ha al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es van recollir alguns materials fruit de les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1999 per Xosé Santín.El Catàleg de 2008 el considera Element d'Interès. Es dona la circumstància de que també es BCIL per declaració del Ple del Consell Comarcal el 2009 (la petició l'havia fet l'ajuntament el 2006). Sòl geològic granític amb bosc de quercínies, d'alzina i pinedes. Les pedres del poblat ibèric van servir per edificar el castell medieval del cim del turó. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||
| 72014 | Fons documental parroquial i divers referit a Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-parroquial-i-divers-referit-a-vallromanes | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta, el número de la parròquia de Vallromanes és el 764. Hi ha documentació diversa (censos, correspondència, nomenaments, estats de comptes, ...) des de 1831 a 1962. També trobem 62 visites pastorals, de 1305 a 1892 en la corresponent sèrie de Visites Pastorals. Sense fer una recerca completa de l'arxiu, cosa que ens hauria portat mesos de feina, si que hem buscat en els índexs de grups més comuns d'agrupar documentació referent a parròquies. Els registres trobats a banda dels ja comentats són els següents. 'Registre Communium', documentació des de 1335 al s. XIX. 'Registre Gratiarum', documentació des del s. XIV al XIX. 'Registre Speculum' en el Vol. V, foli 413 hi ha una recopilació de documentació copiada d'altres registres pel Dr. Campillo (fet el s. XVIII). Arranjament parroquials, on es troben documents relacionats amb construccions i obres de temples entre 1860 i 19455. A la carpeta 13, l'expedient 342 parla dels fets esdevinguts durant la guerra. L'arquitecte fou Josep M. Ribas. També hem trobat 2 plànols, un d'històric, en la registre corresponent. Així com un procés l'any 1800 (expedient 6). Els processos del s. XVII i XVIII no estan indexats. També existeix el rectorologi (núm. 42 pàgina 160) que arriba a l'any 1860. Els rectors que no s'han indexat s'han de buscar a la sèrie 'Colacions'. Però un dels registres amb més informació és el registre 'Elenchus'. Es tracta d'una enquesta enviada a les parròquies l'any 1921, prèvia a una visita pastoral (Vol. 25 Fol. 254-267). Són vàries enquestes, una sobre la parròquia, una altra sobre l'església i una tercera sobre cofraries i associacions religioses. Els temes són ben amplis: condició canònica, feligresia, esglésies i oratoris públics i privats, la rectoria, l'hort del rector, el rector, les rendes coadjuntors, residència, missa 'pro-populo', els sagraments, cofraries, devocions, obres socials, escoles, arxiu parroquial, llibres, la situació de l'església, estat de conservació de l'edifici altars i objectes de culte, mobiliari, cementiri,....</p> | 08296-12 | Carrer del Bisbe, 5 (08002 - Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. (dades 2002) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||
| 72015 | Fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | Conjunt de 17 fotografies en blanc i negre d'edificis de Vallromanes (Torre Tavernera, església parroquial,...) . Una porta la data de 1913 i la resta són de l'any 1970. | 08296-13 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. El llavors anomenat Servei de Conservació i Catalogació de Monuments ha tingut 4 directors en quasi un segle: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), Antoni González i Moreno-Navarro (1981-2010) i Josep Closa (actual). Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||||||||
| 72017 | Arxiu Municipal de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vallromanes | JUAN RICHARTE, Carme (1998) Inventari de l'arxiu municipal. Vallromanes. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Inèdit, juny-juliol de 1998. REGIDORIA DE GOVERNACIÓ i SERVEIS (1997) l'Arxiu Municipal una realitat. La Pinya, núm. 2, agost-setembre de 1997, pàg. 3. REGIDORIA DE GOVERNACIÓ i SERVEIS (1998) Creant nous serveis: l'Arxiu Municipal una realitat. La Pinya, núm. 4, juny de 1998, pàg. 4. | XX-XXI | Està format per la documentació generada pel propi Ajuntament des de la seva segregació de l'Ajuntament de Montornès, l'any 1933, fins l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Segueix la divisió de Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Les 14 seccions en que s'ordena són: 1.- Administració general 2.-Hisenda 3.-Proveïments 4.- Beneficència i assistència social 5.-Sanitat 6.-Obres i urbanisme 7.-Seguretat pública 8.-Serveis militars 9.- població 10.-Eleccions 11.-Ensenyament 12.- Cultura 13.-Serveis agropecuaris i medi ambient 14.- Col·leccions factícies. L'Arxiu està distribuït en tres espais dins del mateix edifici de l'Ajuntament. Volum i suport: 1348 unitats de descripció, 155 metres linials. La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent | 08296-15 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72017-foto-08296-15-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'any 1998 l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va elaborar un projecte d'inventari i catalogació d'aquest arxiu, a càrrec de Carme Juan i Richarte.El 20 de novembre de 2007 l'Ajuntament s'adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona .Per al període anterior a la creació del municipi cal acudir al fons del municipi precedent de Montornès del Vallès, conservats a l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Resta pendent reclamar a l'Ajuntament de Montornès la documentació referent a Vallromanes anterior a 1933. Es una qüestió poc urgent donat el poc espai disponible de dipòsit d'arxiu. La comunicació amb l'Arxiu de Montornès es manté amb fluïdesa. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||||
| 72018 | Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-vallromanes | XVII-XX | La poca informació que se'n pot treure es perdrà definitivament si no s'actua ràpid. | <p>Conjunt de nou llibres, la majoria en molt mal estat de conservació. N'hi ha quatre que és impossible distingir de quin tipus de llibre es tracta. Els altres són: - Volum relligat de documents varis de 1707 a 1838. El seu estat de conservació és molt dolent. - Llibre d'òbits de 1601 a 1722. Estat de conservació regular. La tapa és de pergamí reaprofitat. - Llibre de matrimonis de 1722 a 1778. Estat de conservació regular. - Dos llibre de bateigs. El primer és de 1931 a 1973 i el segon de 1973 a 1975. - Llibre de matrimonis de 1954 a 1975. Aquests darrers llibres més moderns presenten un bon estat de conservació.</p> | 08296-16 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | 41.5338200,2.2994100 | 441557 | 4598256 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72018-foto-08296-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72018-foto-08296-16-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons informació oral, un dels antics capellans els tenia a terra, fent de falca per a una escala. Per això es van mullar o humitejar. Sembla que la resta de llibres antics de l'Arxiu es troben en una casa particular, sense que puguem esbrinar el perquè ni assegurar en quina casa. | 98|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||||
| 72020 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-0 | <p>J.COROMINAS 'Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana', vol. VI, Barcelona, 1985</p> | XX | Està en molt mal estat de conservació i envoltada de vegetació. | <p>Creu de ferro forjat, d'uns 70 cms d'alçada. Està col·locada en un pedestal fet amb pedres del propi terreny i ciment. Aquest basament és circular, de 60 cms de diàmetre i 50 cm d'alçada.</p> | 08296-18 | Turó del Pedró | <p>En desconeixem l'origen històric però Joan Corominas designa tres etimologies al topònim 'pedró' que remunten el monument i el seu caràcter simbòlic a temps pretèrits: - 'pilar solt que commemora un fet memorable' - 'gran pedra o pilar plantat en un indret important dins el terme d'un poble: sovint el que coronat amb una creu s'usa per anar-hi a beneir-lo en certs dies de l'any' - 'lloc situat en un cim on coincideixen diversos termes'</p> | 41.5319100,2.2958200 | 441256 | 4598046 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72020-foto-08296-18-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Està en molt mal estat de conservació i l'entorn presenta molta vegetació: en prou feines és visible a tres metres de distància. El peu s'està desfent i la creu està descavalcada a punt de desprendre's. En el peu s'observa l'empremta d'una placa, possiblement commemorativa, però que en un moment indeterminat es va desprendre i s'ha perdut. Per la factura del basament i la mateixa creu, sembla correspondre al segle XX. Aplicant el decret 571/1963 de 14.3.1963 de protecció de les creus de terme, que les disp. add. de la LPHC de 1985 i LPCC de 1993 equiparen a BCIN, cal considerar (amb dubtes) aquest bé com a BCIN (l'inventari versió 2002 no ho va fer, però el catàleg municipal de bens a protegir POUM 2008 si) | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||
| 72023 | Carrer Vista Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vista-alegre | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XVIII | La part septentrional del carrer ha estat urbanitzat sense tenir prou en compte la originalitat del carrer antic | És el carrer més antic de la població, i l'únic que conserva l'estructura original 'de poble'. Està ubicat en el que antigament s'anomenava la Sagrera (es pot veure en la documentació). S'ubica al vessant esquerra de la Riera de Vallromanes, on hi té dues sortides. Cases de cos de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis, amb coberta acabada en ràfec. Carener paral·lel a les façanes. Tipològicament i individualment, les cases no tenen un excessiu interès, però si en conjunt, i en tot cas, només tenen interès les cases de la riba esquerra (mirant a la riera), és a dir, els numeros pars. Estan construïdes amb carreu de pedra poc treballat i fang, i posteriorment arrebossades. Els murs tenen un gruix considerable. | 08296-21 | Nucli urbà. Carrer Vista Alegre | Carrer més antic de la població, ubicat en el que s'anomenava La Sagrera. Les sagreres jugaren un paper molt important en el creixement dels pobles, emparats per un territori (de 30 passes al voltant de l'església) considerat sagrat i inviolable a abusos i violències. Per aquest motiu es convertí en un on lloc per tenir-hi magatzems i graners primer i després la vivenda. Tots els altres carrers de Vallromanes tenen un origen modern, ja que la població estava majoritàriament disseminada. D'acord amb els tres faristols esmentats més amunt instal·lats in situ al carrer, a la part més allunyada de la riera es trobaven a l'any 1948 les cases de can Salvador (més tard coneguda com Can Pepe Ros) i de Can Cisteller. A la part del mig, a l'actual num. 14, hi havia (al menys al 1917) l'escola de nenes. Mes tard va ser un cafe. Al num. 12 hi havia l'escola de nens (o casa de ca'l mestre). A la part que toca a la riera hi havia la botiga de queviures de Can Duran i al costat la central telefònica (veure fitxa 124) | 41.5326400,2.2985600 | 441485 | 4598125 | 08296 | Vallromanes | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El costat esquerra del carrer va dels nums. 1 al 34. S'han individualitzat dins el conjunt dues fitxes específiques, a més d'aquesta, que engloba tot el conjunt del carrer: la fitxa 36 (Can Boter) corresponent al num. 24 i la fitxa 124 (Cases de carrer) corresponents als nums. 1-3. Les cases que tenen més interès són la num 34, les num. 18 a 24 (les úniques protegides) i les nums. 1-3 (fitxa 124). El sector més proper a la riera (nums. 1-3) està immers en un projecte de rehabilitació, el qual preservarà les façanes. Així estava previst el 2002. El 2012 (Revisió) se'ns informa que no hi ha novetats, que està aturat. (veure fitxa 124) Protecció. Al 2002 estava a les Normes subsidiàries de planejament municipal. El carrer està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a BCIL amb el num. E-71 amb la denominació 'Cases al carre Vista Alegre', però només en part. La protecció abasta únicament els num. 18,20,22 i 24 (aquest darrer es Can Boter) (fitxa 36) però les cases més properes a la riera, les més antigues i característiques (num. 1-3) (fitxa 124) no estan incloses en la fitxa del catàleg.L'Ajuntament ha instal·lat tres faristols metàl·lics al carrer, amb una foto antiga i un text històric, senyalitzant en cada lloc determinats aspectes històrics del carrer. | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||
| 72024 | Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-tavernera | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BAULIES, Jordi (1991) Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 2. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 275-277. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVIII | Seu corporativa del Club de Golf, que assegura un manteniment acurat | <p>Antiga masia fortificada, rehabilitada el 1718 (data a la façana), coneguda com Casa Palau o Torre Tabernera. Segons fonts i tradició, l'edifici podria ser originari del segle XII, antigament anomenat 'lo Castell Vell (en contraposició al Castell Nou, el Castell de Montornès o de sant Miquel, que és BCIN). Edifici de façana rectangular, teulada doble vessant. A la seva façana es troben sis plafons de 2,60 por 1,50 metres, fets de rajoles de ceràmica, a l'estil Lluís XIV, de principis del segle XVIII. Es dedueix que aquests sis quadres, per la numeració que duen, haurien d'haver format part d'una col·lecció de vint que haurien d'haver envoltat la casa. Presenten cadascuna els retrats dels propietaris. Les imatges representen: 1- Jeroni de Montornès; 2 - Guillem de Montornès; 3 - Pere de Montornès; 4- Jeroni de Montornès abans Armengol; 5 - Isabel Joana de Montornès; 6 - Miquel Joan de Taverner i de Montornès, net del darrer Jeroni. La importància d'aquesta obra rau en aquesta època, les representacions en façanes es limitaven a imatges de sants, no als propietaris, com és el nostre cas. A la façana principal hi ha una inscripció (de fet n'hi ha 2) gravada en pedra 'VETUS HOC CASTRUM SIVE DOMOS ANTIQUA 1.718', que permet fixar la data de l'edificació de la casa. L'edifici està rematat en un extrem per una torre de planta rodona (possiblement anterior) i compta amb diversos elements constructius que semblen correspondre a successives reformes. El conjunt està format també per una capella, Sant Andreu del Castellvell (fitxa propia, 24) . Altres elements del conjunt: un monòlit amb una pica; una bassa; casa annex (cobert) Es la seu del Club de Golf Vallromanes</p> | 08296-22 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | <p>Torre Tavernera és una mansió senyorial, edificada el 1718 per Oleguer d'Ardena Taverner Montornès, Comte de Darnius, sobre I'antic Castell Inferior o Castell Vell dels Montornès, que va ésser destruït durant la Guerra de Successió pels partidaris del rei arxiduc. Els senyors del Castell de Montornès hi residiren fins a finals del segle XVIII, ja que aleshores, en passar la senyoria als Fiveller, es traslladaren a viure a Teià, on també es guarda l'arxiu. Segons notícies de Mn. Sever Pratginestós, copiades per F. Mogas (veure bibliografia), pren el nom de Tavernera abans de l'any 1595, per haver casat D. Bernat de Taverner amb Jerónima de Montornès, filla i hereva de Jeroni i Elizabeth de Montornès. Ens diu que amb el nom de Montornès ja està documentada a mitjans del s. XII. En alguns documents és coneguda pels seus propietaris com a 'Castell inferior'. La Torre Tavernera, segons indica Mn. Mas (1904:173) 'en temps mes antichs era nomenada lo Castell Vell, del que'n resta la torre rodona del homenatge á un ángul del edifici actual, creyent que'l nom de Castell vell es per que mes tart va edificarsen un altre dalt de la montanya de Montornès'. En canvi a les notes de Mn. Pratginestós (Mogas 1927) es confonen el castell vell amb el del turó de Sant Miquel. Així, el Vil·la Romanos del bisbe Frodoi es podria correspondre amb una vil·la d'origen romà (que encaixa amb les troballes efectuades) i de llarga pervivència cronològica. Amb la posterior formació de l'estructura feudal, es bastiria el Castell de Montornés o de Sant Miquel al turó dels mateix nom. Aquest castell està documentat des del 1108, i fou possessió dels Montornès (inicialment com a castlans, després com a possessors) fins el 1621, quan va passar als Taverner, els quals es van convertir al final del S. XVII en els comtes de Darnius. El 1718 e! comte de Darnius reedifica l'antiga masia de la Torre Tavernera, al peu del castell, convertint-se així d'ara en endavant en residència dels senyors del castell de Montornès, els quals, al final del segle XVII eren els Fiveller, que van heretar també el títol de comtes de Darnius, i al segle XIX ho eren els Martorell. Al final d'aquest segle la propietat del castell i de la Torre Tavernera van passar a mans dels propietaris actuals, els comtes d'Alba de Liste. Les obres de restauració i ampliació de la Casa Palau per ubicar-hi les instal·lacions del Club de Golf, que van començar el 1968, van ésser dirigides pel Cap d'Ornament de l'Ajuntament de Barcelona Sr. Ros de Ramis. La inauguració del Club va tenir lloc el 1972.</p> | 41.5335100,2.2860700 | 440444 | 4598231 | 1718 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | BCIL | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es la seu del Club de Golf Vallromanes (inaugurat el 1972). Protecció. Està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-66. Edificis, com a BCIN. És un error. En el Registre de la GC aquest bé no està classificat BCIN, ni tant sols com a castell. Tot que com a mas fortificat ho podria ser, no està donat d'alta com a tal per la GC. El catàleg afirma que està específicament protegit per la GC els plafons ceràmics de la façana, però aquesta protecció no és certa. | 94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||
| 72025 | Festa Major de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel | MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del vallès y Bisbat de Barcelona. A MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | Festa Major de Sant Miquel o d'estiu, en contraposició a la festa de Sant Vicenç o festa major d'hivern. 29 de setembre. A les activitats desenvolupades s'hi pot trobar la barreja típica de les festes majors dels nostres temps, combinant tradicions artístico-culturals amb activitats esportives i musicals i lúdiques modernes o innovacions pròpies dels temps actuals. Entre els actes fixes més tradicionals i que confereixen una identitat pròpia a les festes majors trobem: el pregó inaugural, l'Ofici a l'església, balls d'envelat, gegants, sardanes, correfocs, cercaviles, castell de focs. | 08296-23 | Vallromanes | Per ser exactes, caldria dir festa menor de Sant Vicenç, ja que actualment com ha passat a la majoria de poblacions, la festa d'estiu s'ha convertit en l'autèntica festa Major. En el cas de Vallromanes la celebració es realitza per Sant Miquel, copatró del municipi, el dia 29 de setembre. El dia 29 de setembre de 1906, es portà l'antiga i restaurada imatge del Sant en processó a l'església parroquial, que antigament es venerava a la capella del castell de la muntanya de Sant Miquel, ja que a l'any 1838 la capella fou saquejada i des de llavors es va deixar de celebrar-hi l'aplec. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||||||||
| 72026 | Sant Andreu del Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-del-castellvell | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XII-XIII | Excessivament restaurada a partir d'unes restes originals. | Esglèsia d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó seguit, coronada al costat de llevant per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. La façana és coronada per una petita espadanya sense campana i per quatre pinacles de base quadrada. L'entrada a l'absis es fa a través d'un arc triomfal. Tot l'interior de l'ermita és enguixat. A la dreta de la nau es troben dues petites fornícules amb arc conopial: l'una, al costat de l'absis, serveix per a protegir els llibres, mentre que l'altra, una mica més gran i al mig de la nau, no té cap funció específica. Les obertures a l'exterior s'han resolt amb dues finestres de doble esqueixada, una a cada costat de l'absis, fetes amb pedres regularment tallades i coronades amb un arc de mig punt. La porta d'entrada es troba a ponent i està aixecada per quatre esglaons, segurament es va obrir l'any 1718 en el marc de la rehabilitació de la Torre Tavernera feta per Oleguer d'Ardena Taverner i Montornès, en general poc fidel a l'estil original. A cada costat de la llinda es poden veure els escuts que sembla que corresponen als Montornès. A la façana de migdia s'endevina clarament la porta original, però es troba tapiada. L'aparell s'ha fet amb còdols i maons rejuntats amb morter, sobretot la part de dalt de l'edifici, però també els contraforts de la paret de tramuntana on, a més, s'han col·locat carreus escairats. | 08296-24 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Pertanyia a la parròquia de sant Vicenç de Vallromanes. No hi ha cap referència a l'ermita fins el testament de Pere de Montornès, de l'any 1157. Però a Vallromanes hi havia hagut una altra ermita dedicada a Sant Andreu: la de Sant Andreu de Llobons. Queda el dubte de quina de les dues fou la beneficiada per Pere de Montornès. L'any 1196 un altre Pere de Montornès i la seva esposa donen a l'església del castell i a 'honra de Sant Andreu Apòstol' les tres quartes parts del delme dels fruits que es facin al castell perquè el rector celebri dues misses cada setmana a la capella de sant Andreu. Segons documentació, la capella albergava reliquies dels sants Angel, Felicià i Marcel vingudes de Roma a finals del S. XVII. La imatge de sant Andreu que dóna nom a la capella fou traslladada a principis de segle XX (1912-13) a la casa Bru de Teià, propietat de la Marquesa d'Alba de Liste. | 41.5330600,2.2865800 | 440486 | 4598180 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Pel seu emplaçament també és coneguda com a Sant Andreu de la Torre Tavernera.Protecció: Abans del Catàleg 2008 estava inclosa a les Normes subsidiàries de planejament municipal. | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||
| 72027 | Sant Miquel de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-la-muntanya | <p>CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALUNYA ROMÀNICA (1991) Vallromanes. Castell de Montornès. Sant Vicenç de Vallromanes. Sant Andreu de la Torre Tavernera. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, pàgs. 435-437. Mapa del Patrimoni Cultural de Montornès del Vallés. Fitxa 47 (Castell). Actualització 2017. Ajuntament Montornès del Vallés / Diputació de Barcelona MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del Vallès y Bisbat de Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVII-XVIII | <p>Antiga ermita o capella de Sant Miquel, actualment en ruïnes, pertanyent al Castell de Sant Miquel o de Montornés (fitxa 107). Només es conserva una part de la paret septentrional i es pot veure, entre la vegetació que ho cobreix, la planta d'un absis. Està a uns 26 metres de la torre del Castell de Sant Miquel. La intervenció arqueològica de 2016 ha delimitat les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular, i ha pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació.</p> | 08296-25 | Muntanya de Sant Miquel, entre els termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès | <p>El dia 29 de setembre de 1906, festa de Sant Miquel Arcàngel, es portà processionalment a l'església parroquial l'antiga i restaurada imatge del Sant, que antigament es venerava a la capella de Sant Miquel de la Muntanya. Pel que fa al Castell, la primera notícia escrita és de 1108, tot i que la construcció és anterior. El terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (més Alella a la baixa edat mitjana), que formaven una sola batllia. Va pertànyer a la família dels Montornès fins el segle XVII, que va passar a mans dels Taverner, després comtes de Darnius. Afectat greument per batalles diverses i un terratrèmol l'any 1448, el castell restava abandonat des de final del segle XV. A l'any 1718, el comte de Darnius va reconstruir la torre Tavernera, actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre de la senyoria. L'any 1838 la capella fou saquejada i des de llavors es va deixar de fer l'aplec.</p> | 41.5293300,2.2735200 | 439393 | 4597775 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-0406-jaciment-sant-miquel-02_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El Castell de Sant Miquel o de Montornès va donar nom a la població veïna. La partió municipal passa pel bell mig del turó, però les restes del castell s'estenen a banda i banda d'ambdós municipis. Per tant, una part del castell medieval pertany a Montornès, però la part més extensa a Vallromanes. Protecció. L'esglèsia és BCIN per que s'inclou dins la classificació BCIN corresponent al Castell de Sant Miquel, terme de Montornés (BIC R-I-51-5556; decret castells BOE 05/05/1949). L'entrada com a BIC del Castell de Sant Miquel, terme de Vallromanes (i que té un altre num. BIC-RI-51-5755) no cita l'esglèsia. De fet, l'esglèsia esta dins el terme de Montornès. Tot i així, s'inclou al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 de Vallromanes (classificat com a jaciment, J-27), però no se'l reconeix com a BCIN i ni tant sols com a BCIL, sino com a element a protegir. El conjunt històric afecta als dos municipis i cal una acció conjunta dels dos per conservar l'immoble. Recentment (2016-17) s'han dut a terme accions conjuntes entre els dos ajuntaments per posar en valor la fortificació. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||
| 72028 | Can Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maura | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIX | Masia de planta quadrangular, amb façana orientada a migdia i teulada de doble vessant, i carener perpendicular a la façana. Presenta un rellotge de sol de mitjans del segle XIX (uns anys posterior a la masia, que data de 1800) Distribució característica. Cuina a mà dreta, a l'esquerra era l'establia per animals, enfront hi ha el celler i en el pis superior l'espai privat (habitacions). Ha sofert les modificacions pròpies per adaptar la vivenda a les necessitats quotidianes, però poca cosa més. Els edificis annexos són posteriors. | 08296-26 | Est del municipi | Masia que sempre ha estat propietat de la mateixa família. | 41.5300800,2.3147900 | 442837 | 4597830 | 1800 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72028-foto-08296-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72028-foto-08296-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | En el celler hi ha una premsa de vi que encara s'utilitza, ja que Can Maura és una explotació en funcionament. Aquesta premsa es va fer a Can Roura de Premià de Mar.També tenen un carro, comprat l'any 1937 als exiliats aragonesos de la Guerra Civil.Bassa i font a l'entorn de la casa, Era davant la casa. Plàtan de Can Maura al NE de l'eraEl nom de la casa el podem trobar escrit d'altres maneres com Can Mauri o Can Maulí, i també can Maura del Castell | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||
| 72029 | Pedra del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-diable | AMADES, Joan (1936) La terra. Tradicions i creences. Biblioteca de tradicions populars, vol. XXXVIII, pàgs. 63 i 64. AMADES, Joan (1941) 'Mitología megalítica' a Ampurias III, Barcelona,pàg. 114. SAMSÓ, O (1968) Catalunya mediterrània. Ed. Tàber. Barcelona. Col·lecció'Terres i homes dels Països Catalans'.Pàg. 152. UBACH, Pau (1994) Memòriess etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | Llegenda que té com a protagonista una pedra granítica, de grans dimensions, i el dimoni. El senyor Vicenç Corbera recorda com el seu pare (senyor Miquel Corbera Pont) explicava aquesta rondalla: Una noia anava a buscar aigua a la font i sempre es trobava el dimoni reposant en una pedra del camí. Aquest li preguntava qui era i on anava. Ella responia que era de Ca la Molinera i que anava a buscar aigua a la font d'en Joaquim pels seus pares. El dimoni li proposava que a canvi de la seva ànima mai més hauria de trajinar amunt i avall per anar a buscar l'aigua. Quan va saber això una dona del poble va proposar a la noia escaldar un pollastre a les dotze de la nit, per treure-li la força. El dimoni no va tornar a aparèixer deixant una enorme pedra sense endur-se, ja que constantment traginava pedres amunt i avall. Alguns deien que aquella pedra feia el mateix tamany que el buit que hi havia en el Pont del Diable de Martorelles, abans de la restauració. | 08296-27 | Can Galvany. Est del municipi | En Pau Ubach també parla d'aquesta pedra (1994, pàg.197) '...menhir conegut per la Pedra del Diable, que es trobava en el peu del camí que va de Vilassar per Pedrells a Can Gurguí, que ells havien vist dret: per indicacions seves, anàrem al lloc indicat i encara vàrem poder veure la pedra ajaguda ran del camí: era de granit i les seves mides aproximades feien dos metres trenta-cinc centrímetres de llargada per uns seixanta-sis centrímetres d'amplada, per cinquanta centrímetres de gruix (...) uns quants anys més cap aquí va ser trencada, sense cap mirament, quan eixamplaven el camí .....'. Hi ha paral·lels d'aquesta llegenda, geogràficament molt propers ,com el cas del Dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt. La informació més antiga que trobem ens la proporciona J. AMADES (1936). La llegenda que explica en aquesta obra es refereix al Pont del Diable de Martorell i la pedra es troba prop de Palau-Solità. Especifica que una de molt semblant referida a aquest dolmen fou recollida del geògraf Enric Ribes, que li va explicar l'any 1935. El mateix Amades (1941) en un treball de síntesi torna a referir la mateixa llegenda aplicada al Dolmen de La Roca d'en Toni de Vilassar. Finalment Samsó (1968) aprofita la informació d'Amades en la seva obra, però sense citar la font. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La pedra es troba al costat d'un camí o corriol de forma isolada, posada allí mecànicament quan arreglaven el camí. Per aquesta raó no té fitxa d'element immoble o natural i només hem fet fitxa de p. Immaterial. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||||||||
| 72030 | Natura Industrial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/natura-industrial | REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Urbanització de l'Avinguda de Can Galvany'. La Pinya núm. 1, abril-maig de 1997. Vallromanes, pàg. 7. REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Ll'Avinguda de Can Galvany: una realitat'. La Pinya núm. 2, agost-setembre de 1997. Vallromanes, pàg. 7 | XX | Monument urbà composat de dues estructures metàl·liques de format vertical. D'un eix central neixen, en totes dues, diverses 'branques' que s'enlairen guanyant la llei de la gravetat. Es troben ubicades en un passeig, en l'espai deixat per dos grups d'alzines. Representen la continuïtat d'aquesta filera de 12 alzines, algunes d'elles centenàries. El color de les dues estructures és de rovell. | 08296-28 | Nucli urbà. Avinguda Galvany, s/n | El projecte de la urbanització de l'Av. Galvany es va pensar a partir de l'eix de les alzines centenàries. L'autor del projecte, en el moment de la seva realització, era tècnic municipal de l'ajuntament. Aquesta obra fou finalista dels premis FAD de l'any 1997. | 41.5343800,2.2994000 | 441557 | 4598318 | 1997 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-3.jpg | Inexistent | Pop Art|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Dedeu | L'obra provocà forta controvèrsia en el poble entre els partidaris i els detractors de l'escultura, que també es coneix col·loquialment com 'Le cometes' | 117|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | ||||||
| 72031 | L'alba i el capvespre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalba-i-el-capvespre | MARCH i REÑÉ , Martí (dir.) 1985. Diccionari ràfols de artistas contemporaneos de Cataluña y Baleares. Vol. I, pàg. 201 | XX | Escultura metàl·lica al·legòrica feta per Josep Bofill Moliné. Materials usats: pedra i bronze. | 08296-29 | Nucli urbà. Plaça de l'Església s/n | Escultura ubicada a la plaça de l'Església l'any 1989. Josep Bofill Moliné va néixer l'any 1942. És escultor i pessebrista, fill del també pessebrista Josep Bofill Herrero. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Va rebre el 2n premi del Concurs per al Monument al gos abandonat de Barcelona i va entregar al President de la Generalitat una al·legoria de Sant Jordi. Ha fet diverses exposicions. La crítica l'ha definit com a 'naturalista idealista de tall tradicional'. | 41.5334000,2.2989200 | 441516 | 4598210 | 1989 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Bofill Moliné | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||
| 72032 | Can Poal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poal | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVI-XVIII | Rehabilitació feta recentment, convertida en restaurant. | Masia situada a la dreta de l'església parroquial. Estructura típica de la casa rural catalana: planta quadrangular, amb la teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Els murs són sostinguts per quatre contraforts situats als angles. Actualment no és simètrica per l'existència d'un cos afegit, probablement posterior, a la dreta. La portalada és d'arc de mig punt i dovellada. La finestra superior té el dintell i el bancal de pedra. Les altres dues finestres, possiblement són afegides. | 08296-30 | Nucli urbà. Avinguda de Vilassar de Dalt | Antigament hi havia una vaqueria. Quan es va fer l'inventari el 2002 estava en estat ruïnós. Ara és un restaurant de categoria alta | 41.5336400,2.2999000 | 441598 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72032-foto-08296-30-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: estava protegida per les antigues Normes subsidiàries de planejament municipal. Tenia era, bassa, pou i llac. Actualment llueix una pica cuadrada de pedra a l'entrada del cos lateral, a la part dreta, i també dos bancs correguts a banda i banda de l'entrada principal. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 | |||||||
| 72034 | Font de Can Gurguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gurgui | ROVIRA, Amadeu i GURRI, Josep (2000) 'Les fonts del Vallès oriental: de Sant Fost a la Roca', a Lauro núm. 19 de desembre de 2000, pàgs. 18-28. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIX | Font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo (banc i taula rodona de pedra). La deu raja per un tub metàl·lic i va a parar a una pica. L'aigua omple el safareig que queda al costat esquerra (7 x 4 m), amb un rentador. Hi ha una inscripció al damunt del doll d'aigua, encapçalada per una J i una L capitals, que són les inicials de Joaquim Lairet (propietari d'aquests terrenys). A sota hi ha la data de l'any 1899 i una inscripció que diu 'Fuente de Can Gurguí. Vallromanes. Partido judicial de Granollers'. A l'esquerra hi ha una rajola molt deteriorada que ve a dir el mateix. La font queda protegida dels raigs del sol per unes alzines, que creixen muntanya amunt, i uns àlbers centenaris, que creixent muntanya avall. | 08296-32 | Can Galvany. Est del municipi | 41.5323400,2.3150100 | 442857 | 4598081 | 1899 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72034-foto-08296-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72034-foto-08296-32-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'aigua ve de la mina de can Gurguí, al mig del bosc. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,57 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml