Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72004 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>238,7 ha del municipi de Vallromanes estan incloses en el Pla Especial d'Interès Natural (PEIN). Els seus límits són els següents: des de la confluència dels termes municipals de Sta. Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes, el límit segueix el torrent que porta a les vinyes de Can Barbeta, fins a enllaçar amb la cota topogràfica 325 m. Continua cap el sud per aquesta cota fins el torrent que voreja meridionalment el bosc de Can Malloles. Baixa pel torrent fins a la cota 250m i el segueix cap al sud-est. A l'aproximar-se a la carretera del Coll de Font de Cera, abandona la cota i travessa en línia recta fins a trobar la cota 300. Continua per aquesta cota en direcció est, fins a un barranc orientat de sud a nord. Descendeix pel barranc esmentat i gira a l'est .Troba el camí que porta a la urbanització de Santa Fe, el segueix cap el sud durant 200 m. L'abandona, travessa el barranc de la casa de Can Pona a la cota 300 i arriba a la cota 325. Segueix la cota fins a trobar els camps de Can Martí de Dalt, baixa pel torrent, envoltant aquests camps i els de Can Fuster. Troba el camí de Vilassar i el segueix a l'oest fins passat Can Viló. Aquí, el límit, deixa el camí i s'enfila pel turó d'en Moreu. Segueix la carena fins els turons de Can Tàvec i Mas Miquel. Des del turó de Mas Miquel el límit descendeix cap el nord-est. En arribar als camps localitzats al marge esquerre del torrent de Can Maimó, gira al sud-est tot excloent-los. Envolta els camps i segueix al nord pel marge esquerre del torrent de Can Maimó. En aproximar-se a la urbanització de Can Jornet, localitzada ja en el terme de Vilanova del Vallès, abandona el marge, travessa el torrent fins a trobar el vial sud de l'esmentada urbanització i l'accés a la urbanització de Can Xaragall. Dins aquest límits destaca l'alzinar, les pinedes de pi pinyer, la sureda, l'avellanosa i la lloreda.</p> | 08296-2 | Sud i Est del terme | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. El 2013 el Govern de la Generalitat amplia els limits del Parc.</p> | 41.5323400,2.2906700 | 440827 | 4598097 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Després de l'ampliació aprovada pel Govern de la Generalitat el 9 d'abril de 2013, el Parc protegeix 7.400 hectàrees repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental que inclouen part dels termes municipals d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. Protecció: PEIN, Pla Especial d'Interès Natural, d'acord amb la Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals i el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Inclós al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a PEIN (N-03). El PEIN apareix marcat en el plànol d'ordenació del sòl no urbanitzable del POUM. Seu institucional: Carretera de Cabrera núm. 52 1er., Cabrera de Mar (el Maresme) | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 72005 | Urbanització Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-can-palau | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (ssaa) Notas arqueològicas inéditas del Vallès Oriental. | X-VII aC | Jaciment documentat però actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície. | De forma superficial aparegueren fragments de terrissa feta a mà, un dels quals tenia el llavi bisellat. No es localitzà cap estructura. La zona propera a Can Palau, i actualment dins la urbanització que porta el mateix nom ha estat parcel·lada i construïda de forma intensiva. | 08296-3 | Urbanització de Can Palau | Documentat per J. Estrada. | 41.5419200,2.2903400 | 440808 | 4599161 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Era un antic camp d'avellaners, actualment zona valoritzada. Els material van ser localitzats per J. Estrada. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 72006 | Dolmen de Can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gurri | ESTRADA GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. GUILLEUMES, Antonio (1953) 'Dolmen de Can Gurri' Noticiario Arqueológico Hispánico,II. LLEONART i CASADEVALL, Robert (1976) 'El Maresme durant l'Eneolític', a Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i El Maresme. Museu Municipal de Mataró, pàgs. 9-13. UBACH, Pau (1994) Memòriess etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | XXII-VIIaC | Possibles forats de furtius al voltant i pedres en perill de caure per estar molt descalçades. | Monument megalític situat en una esplanada saulonenca, prop de les runes de la casa de Can Gurri, en una antiga zona de conreu envoltada per sotabosc, alzinar i pinedes. Consisteix en una galeria coberta de cinc metres de llargada, orientada E-O . Conserva 5 pedres a la part septentrional, dues a la part E i quatre a la meridional, una de les quals ha caigut cap a l'interior de la galeria. A l'octubre de 2003 es va poder comprovar que es mantenen dempeus gairebé totes les lloses. La capçalera està formada per dues lloses; al costat sud es mantenen tres in situ, que són les més properes a la capçalera, més una altra, caiguda cap endins, i més enllà potser podriem identificar encara una altra més, caiguda cap enfora. Pel costat nord es conserven les cinc lloses al seu lloc. Pels voltants hi ha altres pedres que podrien pertànyer al megàlit, ja siguin de la cambra o de l'estructura tumular. Als dos laterals de la cambra, a 3 metres i mig de distància, es detecten arcs de pedra que deuen pertànyer al cromlec. L'arc de circumferència del cantó sud sembla format per set pedres. Del túmul gairebé no se'n veu res. | 08296-4 | Bosc de Can Malloles | Descobert per Antoni Guilleumes i Brossa l'any 1952, en el lloc anomenat també Roca d'en Mayal. Pau Ubach també parla del descobriment del dolmen per part d'Antoni Guilleumes (UBACH:1994,pàgs.184 i 185) i de com es va fer l'excavació, en la que hi van participar el Dr. Serra Ràfols, en J. Ventura de Vilassar de Dalt, en J. Estrada de Granollers i el mateix Guilleumes. | 41.5214000,2.2802700 | 439949 | 4596890 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72006-foto-08296-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72006-foto-08296-4-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: Al Cataleg de Bens a Protegir (2008) s'han realitzat erròniament 2 fitxes (Dolmen de can Gurri, J-18; i Can Gurri, J-19) que corresponen al mateix bé. A la Carta Arqueològica només hi ha una entrada (Gan Gurri). A les excavacions que s'hi van fer s'hi va trobar un paviment groller format per tres capes de pedres, sobre el qual hi havia fragments de ceràmica, algun d'ells d' acanalats. Entre les tres capes aparegué una punta de llança de coure o bronze, i sota el paviment, dues de sílex.Hi ha materials al Museu Arqueològic de Catalunya.A la fitxa de la Carta Arqueològica hi ha una planta del dolmen feta per Jordi Pardo, el 2 de juny de 1984.La visita feta pels autors de l'inventari (2002) va permetre comprovar que les pedres de la galeria estaven bastant descalçades. Al voltant es veuen alguns forats i moviment de terra sospitosos. D'altra banda, no sembla que s'hagin exhaurit les possibilitats de documentar estratigràficament el dolmen. S'observen una sèrie de pedres ben arrenglerades al perímetre del dolmen que podrien correspondre al túmul funerari. | 79 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 72007 | Can Ginesta (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta-ii | II-I aC | Jaciment a l'aire lliure en un turó granític on, segons J. Estrada, es localitzaven fragments de ceràmica ibèrica feta a mà i a torn juntament amb 'tegulae' i 'dolia' romanes. No hi ha notícies de cap estructura. | 08296-5 | Turó de Can Colomer. NO de Vallromanes | Documentat per J. Estrada l'any 1948. Al realitzar la Carta Arqueològica es va fer una prospecció visual per part de l'autor de la fitxa (Jordi Pardo) i no es van trobar restes arqueològiques. | 41.5393900,2.2885000 | 440652 | 4598882 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la Carta Arqueològica, hi ha materials al Museu de Granollers, però els únics que hem vist són un fragment informe de ceràmica ibèrica 'tipus sandwitx' i una destral polida, que en la classificació consten com a procedents de Can Colomer: 'Vinyes de Can Colomer, prop de Can Ginesta'. Són troballes superficials però que rebaixarien la cronologia fins el neolític. En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008, la denominació és 'Can Ginesta' (J-18. Jaciment. Element d'Interès) | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||
| 72008 | Cal Cabrit (o Carabit) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabrit-o-carabit | ESTRADA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado'. Setmanari Vallés núm. 1218. Granollers, 24 de juliol de 1965. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona MONTLLÓ, Jordi (2003). 'Prospecció arqueològica de Can Cabrit-Roca Foradada. Memòria de l'Intervenció. Servei d'Arqueologia. Generalitat de C. | XXII-XVIII | Troballes superficials de pedres polides al voltant d'una masia, a l'E del nucli de Vallromanes, al vessant S del turó del Mas Miquel. Actualment són camps de conreu amb dipòsits argilosos en una zona saulonenca. A prop de la casa hi ha la Roca Foradada. Entre la masia i La Roca Foradada hi ha una extensió d'antics camps conreats que actualment són boscos. No s'ha fet cap excavació, però és l'única zona d'aquest vessant amb petites afloracions granítiques, que podrien haver estat aprofitades en èpoques pretèrites. | 08296-6 | Turó del Mas Miquel | Pels voltants dels camps de Can Carabit i prop d'un indret anomenat 'Pedra dels sacrificis' o 'Roca Foradada' foren localitzades pels masovers dues 'pedres de llamp' (destrals polides). Sembla que els amos de la casa conserven les destrals. No s'ha trobat cap estructura. J. Estrada documentà la troballa el 15 de febrer del 1948. Segons el catàleg (2008), l'any 1999 es van prospectar els camps situats al voltant de la masia, i es va obtenir una mostra de cinc fragments ceràmics, tres de cocció neutra i dos vidrats. També es prospectà la franja de bosc i un camp situat sobre la casa en direcció cap a fa Roca Foradada, on es van recollir cinc fragments ceràmics dels quals quatre són de cocció oxidant i un de cocció neutra. El març de 2003 es realitzà, en motiu de Pla Parcial de Cal Cabrit, una prospecció arqueològica preventiva a càrrec de J. Montlló en els entorns de la masia de Cal Cabrit i de la Roca Foradada (es prospectà una area de 45.270 m2) . No es va detectar la presència de cap resta de material arqueològic, ceràmic ni lític, ni cap tipus d'indici d'estructures. Tan sols s'observà l'existència de diversos murs corresponents a feixes de conreu i algunes acumulacions de pedres possiblement vinculades també amb aquesta activitat. | 41.5352000,2.3114700 | 442564 | 4598401 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Hem afegit una fitxa per la Roca Foradada com a zona d'interès natural, ja que no podem relacionar les troballes superficials amb la formació granítica. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 72009 | Forn de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. | IIaC-IIdC | Actualment no hi ha cap resta visible | Es tracta d'un conjunt de 'doliae', un forn de doble cambra i elements constructius negatius (sitges?), apareguts al voltant de la Torre Tavernera, que avui és la seu del Club de Golf Vallromanes. | 08296-7 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Excavacions realitzades per J. Estrada els anys 1953 i 1959 on es va localitzar un forn de doble cambra amb les parets caigudes, amb força troballes de material ceràmic. Molt a prop es localitzaren 5 doliae. El Sr. Gerard Rovira Cruells trobà dins una sitja una àmfora greco-itàlica amb la marca L.CAE L.AUR COS R VZAN. Aquestes troballes es van fer al rebaixar terres per fer-hi una carretera. La continuïtat de les troballes de 'tegulae' fins a la casa fan pensar en una relació amb una possible vil·la situada sota l'actual casa. Els materials estan al Museu Arqueològic de Catalunya i també en tenien J. Estrada i G. Rovira. El senyor Estrada va morir a finals de l'any 2001 i el Museu de Granollers està amb contacte amb els seus hereus per recuperar aquests materials, inventariar-los, classificar-los i posar-los a l'abast d'investigadors i públic en general. | 41.5341300,2.2873000 | 440547 | 4598299 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Hi ha dues fitxes corresponent a jaciments arqueològics a la Torre Tavernera, seguint la classificació de la Carta Arqueològica, tot i tenir les mateixes coordenades i les mateixes indicacions imprecises d'ubicació: un és un grup de dues sitges i l'altre el conjunt d'elements amb el forn.A la publicació de ROVIRA i PASCUAL (1970) es precisa que l'àmfora en qüestió fou dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 72010 | Sitges de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. FABRE, G; MAYER, M i RODÀ, I (2002) Inscriptions Romaines a Catalogne, V. Diffusion Debocard. Paris. NOLLA, Josep Maria (1976) 'Una producció característica: les àmfores DB', a Cypsela II, pàgs. 222-224. ROVIRA, Gerardo; PASCUAL, Ricardo (1970) 'Hallazgo de una ánfora romana con inscripción pintada' Información Arqueológica, núm. 2. Barcelona, maig-juny de 1970. SANMARTÍ, Enric i BARBERÀ, Josep (1984) 'Nota sobre un conjunt de ceràmiques romano-republicanes trobades a la Torre Tavernera de Vallromanes (Vallès oriental, Barcelona)', a Informació Arqueològica núm. 43 juliol-desembre de 1984, pàgs. 73-80. | III-IaC | Tot i que es veuen ceràmiques escampades en els marges es fa difícil la seva ubicació precisa. | Conjunt de sitges aparegudes al marge dret del camí que puja al castell de Sant Miquel. Més amunt aparegué part d'un molí i restes de dos murs. La imprecisió de la ubicació fa difícil la seva ubicació exacta, ja que actualment està força urbanitzat. | 08296-8 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Documentat i excavat per Josep Estrada l'any 1953. Va aparèixer un conjunt de sitges ubicades al marge dret del camí que va al Castell de Sant Miquel. El material aparegut fou ceràmica ibèrica a mà amb decoració de cordons, àmfora ibèrica, kalathos, ceràmica de vernís negre,... Més amunt aparegué la part inferior d'un molí circular. J. Estrada trobà dos murs de pedra seca que definien una habitació de 5 per 4 metres. Actualment no es veuen estructures però es continua trobant ceràmica escampada. | 41.5337600,2.2874000 | 440555 | 4598257 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica, hi ha materials d'aquest jaciment al Museu de Granollers, però en la nostra visita no s'ha pogut confirmar aquest fet.També n'hi ha en el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es tracta d'un lot de ceràmica campaniana de cuina (cuina itàlica no vernissada. També hi ha, en teoria, l'àmfora Dressel 1C amb la inscripció pintada. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 72011 | Colldeforns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldeforns | ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo, 65. Barccelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952) El poblament d'Ilduro. Memòries de la Secció històrico-arqueològiques de l'IEC. Barcelona. | IX-I aC | Coll situat entre dos turons granítics, a prop del terme municipal de Vilassar de Dalt i al NE del terme de Vallromanes. Es tracta d'una zona de bosc on s'hi ha trobat només un parell de fragments de ceràmica feta a mà. Zona localitzada a l'est de Vallromanes, seguint l'antic camí de Vilassar fins arribar a Colldeforns. Per arribar-hi cal prendre el camí que s'enfila a la dreta, delimitat per la finca de Can Viló, fins arribar a la carena, zona plana, d'antigues vinyes i camps erms. A l'esquerra del camí es troba un turó que a les seves cotes baixes ha estat anivellat i emprat per al conreu. | 08296-9 | Colldeforns | Segons la bibliografia han aparegut restes de ceràmica ibèrica. No s'ha localitzat cap estructura. El material recollit es redueix a dos fragments molt rodats de ceràmica feta a mà. | 41.5309700,2.3198500 | 443260 | 4597926 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Les característiques de les restes fan difícil una atribució cronològica que oscil·laria entre l'edat del Bronze Final i l'època ibèrica. Denominació: a l'Inventari de 2002 fitxat com a 'Coll de Forns'. El 2012, d'acord amb el Catàleg 2008, modifiquem a 'Colldeforns'Al Cataleg 2008 hi ha una altra fitxa de jaciment, J-10, amb la denominació 'Coll de Forns'. Entenem que és el mateix jaciment (entenem que la fitxa J-8 Colldeforns i la fitxa J-10 Coll De Forns correspondrien al mateix jaciment,, ja que fan esment en els dos llocs de la mateixa triballa arqueològica: un parell de fragments de ceràmica ibèrica a mà). Les dues fitxes del Catàleg incloen informacions de la fitxa 9 del present inventari. Ara bé, ni les coordenades ni el mapa de les 2 fitxes del catàleg coincideixen. Tampoc la descripció del lloc. En el cas de la fitxa del catàleg J-10, diu ' Zona localitzada a l'est de Vallromanes, seguint l'antic camí de Vilassar fins arribar a Colldeforns. Per arribar-hi cal prendre el camí que s'enfila a la dreta, delimitat per la finca de Can Viló, fins arribar a la carena, zona plana, d'antigues vinyes i camps erms. A l'esquerra del camí es troba un turó que a les seves cotes baixes ha estat anivellat i emprat per al conreu. Segons la bibliografia, en aquesta zona han aparegut restes de terrissa ibèrica. No s'hi ha localitzat cap estructura. El material recollit es redueix a dos fragments molt rodats de terrissa ibèrica a mà. Aquests fragments corresponen a ceràmiques fetes a mà amb molt de desgreixant, informes, molt rodades i de mida petita' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 72012 | Església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-vallromanes | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. MONTALBAN, Carme i SANTÍN, Xosé (1998) Informe de la intervenció arrqueològica al cementiri de l'església parroquial de Sant Vicenç (Vallromanes, Vallès Oriental). Inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Església parroquial situada en el nucli urbà de la població. L'actual edificació data de 1908, però conserva restes anteriors: absis d'estil romànic i campanar que podrien tenir un origen medieval però el seu alçat actual s'ha de situar l'any 1774, amb una ampliació l'any 1909 per afegir-hi el rellotge. Es tracta d'un edifici de línia gòtica, amb planta de creu llatina i una única nau, projectada per l'arquitecte Josep Maria Pericas. Actualment l'edifici està arrebossat i pintat. La portada és atrompetada, amb arc de mig punt. Al damunt hi ha un finestral, d'estil gòtic florit, d'època moderna. La teulada és de doble vessant perpendicular a la façana. El campanar es troba adossat a la dreta de la façana de l'església i és d'un sol cos paredat. Té finestres quadrades a mitja altura i quatre buits d'arc de mig punt per a les campanes. En el coronament hi ha merlets de pedra, d'estil català. En la visita pastoral del 3 de novembre del 1604 es diu:'...facen un caragol de guix i reiola pera puiar al campanar i feta, sia llevada la escala de gat'. En les visites pastorals del segle XIV es constata que hi havia 3 altars: el de Sant Vicenç, que era el principal, el de Santa Margarida i el de Sant Bartomeu. En la visita pastoral del 16 d'agost del 1508 es parla també de l'altar dedicat a Sant Sebastià. L'altar del Roser apareix per primer cop en la visita del 18 de setembre del 1610, així com el de Sant Isidre. Tots aquests altars i el que es citen de la visita pastoral del 1921 han desaparegut, arrel de la Guerra Civil. | 08296-10 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | A l'arxiu Diocesà de Barcelona consta que ja existia parròquia l'any 1303, però dedicada a Sant Bartomeu. L'estructura primitiva va patir diferents transformacions. Es coneixen les de 1629-1630, les de 1765-1802, les de 1908-09 i les posteriors a la Guerra Civil. L'actual edifici conserva poca cosa de l'antiga església. De la visita pastoral de l'any 1921 (veure bibliografia) s'extreu que és una construcció de 1908, essent rector Francesc Cardús: 'El material empleado en su construcción es de mampostería siendo de piedra de Figaró el arco del portal de entrada y la ventana o rosetón tripartido ... Pertenece al estilo gótico de líneas muy sencillas, proyecto del arquitecto Sr. D. José Mª Pericas de Barcelona'. L'any 1998, amb motiu de les obres d'ampliació del cementiri es va realitzar un sondeig arqueològic per tal de poder detectar la presència o no de restes arqueològiques. Aquest sondeig, però, donà resultats negatius. | 41.5338500,2.2993800 | 441555 | 4598259 | 1908 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Pericas, arquitecte. | L'arxiu parroquial i el tresor parroquial tenen fitxes independents, 16 i 17, respectivament.El pati de davant l'església presenta dos carreus o elements arquitectònics col·locats al terra, amb decoració esculpida vegetal (pedra artificial?) | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||
| 72013 | Poblat ibèric de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel-0 | ASENSIO, DAVID; GUITART, JOSEP. El jaciment ibèric de la muntanya de sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes. Recull de documentació i assaig d'interpretació. Col·lecció Estudis. Série Recursos Culturals, 5.. Diputació de Barcelona. Abril 2010. ALMAGRO,M; SERRA RÀFOL,J i COLOMINAS,J (1945) Carta Arqueológica de España,II Barcelona-Madrid. AA.VV. (1982) 'L'arqueologia a Catalunya, avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. BARBERÀ, José; PASCUAL, Ricardo (1970) 'El poblado Preromano de la Muntanya de Sant Miquel, en Vallromanes-Montornés (Barcelona)'. AMPURIAS, T.31-32, 1969-70. Pàgs. 273-283. BARBERÀ,J i DUPRÉ, X. (1984)) 'Els laietans, assaig de síntesi'. Revista Fonaments, núm. 4 pp 31-86.Barcelona. ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo, 65. Barccelona. FONT i CUSSÓ (1933) 'Els íbers a Badalona'. Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, núm. 16. RIPOLL,E;BARBERÀ,J i MONREAL,L (1964) 'Excavaciones en el poblado prerromano de San Miguel (Vallromanes-Montornès)'Excavaciones Arqueológicas en España, núm. 28. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C (1942) 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana'. Ampurias IV. Barcelona. SERRA RÀFOLS,J de C (1931) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | V-I aC | S'observen restes constructives enmig del bosc. | Jaciment ibèric situat a una vessant sud-est de la Muntanya de Sant Miquel, que forma part de la Serralada Litoral. La partió del terme municipal entre Montornès i Vallromanes travessa el jaciment. Té un gran domini visual vers la plana del Besós i la Riera de Vallromanes. | 08296-11 | Muntanya de Sant Miquel. A la partió dels termes entre Vallromanes i Montornès del Vallès | Jaciment conegut des dels anys 1920 (veure bibliografia) i llargament citat per la historiografia. L'Agrupació Excursionista de Badalona hi realitzà unes cates. També hi va excavar en Jaume Ventura de Vilassar de Dalt (UBACH:1994,pàg.83). L'any 1963 E. Ripoll, J. Barberà i L. Monreal, realitzaren una excavació. El jaciment sembla tenir força potència estratigràfica i en algunes cales van aparèixer senyals d'incendi. Les excavacions no van permetre veure l'entramat urbanístic del poblat tot i que es van veure algunes filades inferiors (fonaments) d'alguns murs pertanyents a 2 habitacions del vessant SE del turó. També s'hi van localitzar 4 fogars i restes d'un possible forn. En un estrat inferior va aparèixer ceràmica àtica de figures roges. També hi ha campaniana A i B (i potser fragments ceràmics de vernís negre d'algun taller occidental), àmfora Dressel I, greco-itàliques, ceràmica grisa ibèrica, fusaioles, molins, restes de fauna, etc. L'any 1999, durant les prospeccions realitzades en el marc del projecte 'Carta arqueològica del terme municipal de Vallromanes' dirigit per Xose Santín, va apareixer ceràmica comuna ibèrica, ceràmica feta a mà i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. Els materials permeten confirmar la cronologia inicial del poblat en el segle IV aC i confirmar la continuitat durant els segles III-II aC. | 41.5289600,2.2743600 | 439463 | 4597734 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la Carta Arqueològica, hi ha materials al Museu de Granollers, però hem comprovat que no és així. Si que n'hi ha al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es van recollir alguns materials fruit de les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1999 per Xosé Santín.El Catàleg de 2008 el considera Element d'Interès. Es dona la circumstància de que també es BCIL per declaració del Ple del Consell Comarcal el 2009 (la petició l'havia fet l'ajuntament el 2006). Sòl geològic granític amb bosc de quercínies, d'alzina i pinedes. Les pedres del poblat ibèric van servir per edificar el castell medieval del cim del turó. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 72014 | Fons documental parroquial i divers referit a Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-parroquial-i-divers-referit-a-vallromanes | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta, el número de la parròquia de Vallromanes és el 764. Hi ha documentació diversa (censos, correspondència, nomenaments, estats de comptes, ...) des de 1831 a 1962. També trobem 62 visites pastorals, de 1305 a 1892 en la corresponent sèrie de Visites Pastorals. Sense fer una recerca completa de l'arxiu, cosa que ens hauria portat mesos de feina, si que hem buscat en els índexs de grups més comuns d'agrupar documentació referent a parròquies. Els registres trobats a banda dels ja comentats són els següents. 'Registre Communium', documentació des de 1335 al s. XIX. 'Registre Gratiarum', documentació des del s. XIV al XIX. 'Registre Speculum' en el Vol. V, foli 413 hi ha una recopilació de documentació copiada d'altres registres pel Dr. Campillo (fet el s. XVIII). Arranjament parroquials, on es troben documents relacionats amb construccions i obres de temples entre 1860 i 19455. A la carpeta 13, l'expedient 342 parla dels fets esdevinguts durant la guerra. L'arquitecte fou Josep M. Ribas. També hem trobat 2 plànols, un d'històric, en la registre corresponent. Així com un procés l'any 1800 (expedient 6). Els processos del s. XVII i XVIII no estan indexats. També existeix el rectorologi (núm. 42 pàgina 160) que arriba a l'any 1860. Els rectors que no s'han indexat s'han de buscar a la sèrie 'Colacions'. Però un dels registres amb més informació és el registre 'Elenchus'. Es tracta d'una enquesta enviada a les parròquies l'any 1921, prèvia a una visita pastoral (Vol. 25 Fol. 254-267). Són vàries enquestes, una sobre la parròquia, una altra sobre l'església i una tercera sobre cofraries i associacions religioses. Els temes són ben amplis: condició canònica, feligresia, esglésies i oratoris públics i privats, la rectoria, l'hort del rector, el rector, les rendes coadjuntors, residència, missa 'pro-populo', els sagraments, cofraries, devocions, obres socials, escoles, arxiu parroquial, llibres, la situació de l'església, estat de conservació de l'edifici altars i objectes de culte, mobiliari, cementiri,....</p> | 08296-12 | Carrer del Bisbe, 5 (08002 - Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. (dades 2002) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 72015 | Fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | Conjunt de 17 fotografies en blanc i negre d'edificis de Vallromanes (Torre Tavernera, església parroquial,...) . Una porta la data de 1913 i la resta són de l'any 1970. | 08296-13 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. El llavors anomenat Servei de Conservació i Catalogació de Monuments ha tingut 4 directors en quasi un segle: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), Antoni González i Moreno-Navarro (1981-2010) i Josep Closa (actual). Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 72017 | Arxiu Municipal de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vallromanes | JUAN RICHARTE, Carme (1998) Inventari de l'arxiu municipal. Vallromanes. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Inèdit, juny-juliol de 1998. REGIDORIA DE GOVERNACIÓ i SERVEIS (1997) l'Arxiu Municipal una realitat. La Pinya, núm. 2, agost-setembre de 1997, pàg. 3. REGIDORIA DE GOVERNACIÓ i SERVEIS (1998) Creant nous serveis: l'Arxiu Municipal una realitat. La Pinya, núm. 4, juny de 1998, pàg. 4. | XX-XXI | Està format per la documentació generada pel propi Ajuntament des de la seva segregació de l'Ajuntament de Montornès, l'any 1933, fins l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Segueix la divisió de Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Les 14 seccions en que s'ordena són: 1.- Administració general 2.-Hisenda 3.-Proveïments 4.- Beneficència i assistència social 5.-Sanitat 6.-Obres i urbanisme 7.-Seguretat pública 8.-Serveis militars 9.- població 10.-Eleccions 11.-Ensenyament 12.- Cultura 13.-Serveis agropecuaris i medi ambient 14.- Col·leccions factícies. L'Arxiu està distribuït en tres espais dins del mateix edifici de l'Ajuntament. Volum i suport: 1348 unitats de descripció, 155 metres linials. La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent | 08296-15 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72017-foto-08296-15-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'any 1998 l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va elaborar un projecte d'inventari i catalogació d'aquest arxiu, a càrrec de Carme Juan i Richarte.El 20 de novembre de 2007 l'Ajuntament s'adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona .Per al període anterior a la creació del municipi cal acudir al fons del municipi precedent de Montornès del Vallès, conservats a l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Resta pendent reclamar a l'Ajuntament de Montornès la documentació referent a Vallromanes anterior a 1933. Es una qüestió poc urgent donat el poc espai disponible de dipòsit d'arxiu. La comunicació amb l'Arxiu de Montornès es manté amb fluïdesa. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 72018 | Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-vallromanes | XVII-XX | La poca informació que se'n pot treure es perdrà definitivament si no s'actua ràpid. | <p>Conjunt de nou llibres, la majoria en molt mal estat de conservació. N'hi ha quatre que és impossible distingir de quin tipus de llibre es tracta. Els altres són: - Volum relligat de documents varis de 1707 a 1838. El seu estat de conservació és molt dolent. - Llibre d'òbits de 1601 a 1722. Estat de conservació regular. La tapa és de pergamí reaprofitat. - Llibre de matrimonis de 1722 a 1778. Estat de conservació regular. - Dos llibre de bateigs. El primer és de 1931 a 1973 i el segon de 1973 a 1975. - Llibre de matrimonis de 1954 a 1975. Aquests darrers llibres més moderns presenten un bon estat de conservació.</p> | 08296-16 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | 41.5338200,2.2994100 | 441557 | 4598256 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72018-foto-08296-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72018-foto-08296-16-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons informació oral, un dels antics capellans els tenia a terra, fent de falca per a una escala. Per això es van mullar o humitejar. Sembla que la resta de llibres antics de l'Arxiu es troben en una casa particular, sense que puguem esbrinar el perquè ni assegurar en quina casa. | 98|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 72020 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-0 | <p>J.COROMINAS 'Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana', vol. VI, Barcelona, 1985</p> | XX | Està en molt mal estat de conservació i envoltada de vegetació. | <p>Creu de ferro forjat, d'uns 70 cms d'alçada. Està col·locada en un pedestal fet amb pedres del propi terreny i ciment. Aquest basament és circular, de 60 cms de diàmetre i 50 cm d'alçada.</p> | 08296-18 | Turó del Pedró | <p>En desconeixem l'origen històric però Joan Corominas designa tres etimologies al topònim 'pedró' que remunten el monument i el seu caràcter simbòlic a temps pretèrits: - 'pilar solt que commemora un fet memorable' - 'gran pedra o pilar plantat en un indret important dins el terme d'un poble: sovint el que coronat amb una creu s'usa per anar-hi a beneir-lo en certs dies de l'any' - 'lloc situat en un cim on coincideixen diversos termes'</p> | 41.5319100,2.2958200 | 441256 | 4598046 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72020-foto-08296-18-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Està en molt mal estat de conservació i l'entorn presenta molta vegetació: en prou feines és visible a tres metres de distància. El peu s'està desfent i la creu està descavalcada a punt de desprendre's. En el peu s'observa l'empremta d'una placa, possiblement commemorativa, però que en un moment indeterminat es va desprendre i s'ha perdut. Per la factura del basament i la mateixa creu, sembla correspondre al segle XX. Aplicant el decret 571/1963 de 14.3.1963 de protecció de les creus de terme, que les disp. add. de la LPHC de 1985 i LPCC de 1993 equiparen a BCIN, cal considerar (amb dubtes) aquest bé com a BCIN (l'inventari versió 2002 no ho va fer, però el catàleg municipal de bens a protegir POUM 2008 si) | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||
| 72021 | Alzina de Cal Pirrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-pirrot | Alzina centenària (de l'espècie Quercus ilex ssp ilex L.) de grans dimensions. A pocs centímetres de terra, el tronc ja es divideix en tres eixos principals, de 2.25, 1.75 i 1.75 metres de diàmetre que, a la vegada, es van subdividint profusament formant una gran capçada densa. El fet que el tronc principal es divideixi gairebé des de la base fa que, tot i tenir un diàmetre considerable, l'arbre no sigui massa alt. D'aquests tres eixos principals, el que creix cap a la carretera BP-5002 se li han anat tallant branques a fi que no afectés la circulació dels cotxes. | 08296-19 | Riera de Vallromanes amb l'encreuament de la BP-5002 | Expliquen un fet històric, que un dia llunyà, enmig d'una gran tempesta, l'home de Cal Pirrot va voler aixoplugar-se sota l'alzina amb el seu carro, que anava carregat de maons d'obra. Quan anava a posar la falca, a la part del darrera del carro, la càrrega es va esllavissar al seu damunt, provocant-li la mort. Per aquest motiu hi ha una creu en un dels seus troncs. | 41.5352200,2.2915100 | 440899 | 4598417 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72021-foto-08296-19-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 72022 | Alzines de l'Avinguda Galvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-lavinguda-galvany | REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Urbanització de l'Avinguda de Can Galvany'. La Pinya núm. 1, abril-maig de 1997. Vallromanes, pàg. 7. REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'L'avinguda de Can Galvany: una realitat'. La Pinya núm. 2, agost-setembre de 1997. Vallromanes, pàg. 7. | Conjunt de dotze alzines (Quercus ilex subespècie ilex L.) de grans dimensions, algunes d'elles centenàries i altres quasi, disposades en filera al llarg del parterre de l'avinguda Galvany, creant un ambient ombrívol i frescal. Els perímetres fluctuen entre els 0.78 i 2.86 metres, tres d'elles amb més de 2 metres i només quatre per sota d'un metre de perímetre. Les més grosses tenen la base descalçada de sorra mig metre, veient-se part de les arrels. | 08296-20 | Nucli urbà. Av. Galvany, s/n | Quan es va urbanitzar aquest sector, es van conservar les alzines enmig d'un passeig en el qual es va posar una escultura al·legòrica als arbres (veure fitxa 28). | 41.5342100,2.2987500 | 441502 | 4598300 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72022-foto-08296-20-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Declarat per l'ajuntament 5.10.1995 Arbre d'Interès Local (Donat d'alta per la GC a l'Inventari Arbres monumentals i d'int. Local i comarcal). Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. N-02 Esp. botan. Element d'Interès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 72023 | Carrer Vista Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vista-alegre | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XVIII | La part septentrional del carrer ha estat urbanitzat sense tenir prou en compte la originalitat del carrer antic | És el carrer més antic de la població, i l'únic que conserva l'estructura original 'de poble'. Està ubicat en el que antigament s'anomenava la Sagrera (es pot veure en la documentació). S'ubica al vessant esquerra de la Riera de Vallromanes, on hi té dues sortides. Cases de cos de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis, amb coberta acabada en ràfec. Carener paral·lel a les façanes. Tipològicament i individualment, les cases no tenen un excessiu interès, però si en conjunt, i en tot cas, només tenen interès les cases de la riba esquerra (mirant a la riera), és a dir, els numeros pars. Estan construïdes amb carreu de pedra poc treballat i fang, i posteriorment arrebossades. Els murs tenen un gruix considerable. | 08296-21 | Nucli urbà. Carrer Vista Alegre | Carrer més antic de la població, ubicat en el que s'anomenava La Sagrera. Les sagreres jugaren un paper molt important en el creixement dels pobles, emparats per un territori (de 30 passes al voltant de l'església) considerat sagrat i inviolable a abusos i violències. Per aquest motiu es convertí en un on lloc per tenir-hi magatzems i graners primer i després la vivenda. Tots els altres carrers de Vallromanes tenen un origen modern, ja que la població estava majoritàriament disseminada. D'acord amb els tres faristols esmentats més amunt instal·lats in situ al carrer, a la part més allunyada de la riera es trobaven a l'any 1948 les cases de can Salvador (més tard coneguda com Can Pepe Ros) i de Can Cisteller. A la part del mig, a l'actual num. 14, hi havia (al menys al 1917) l'escola de nenes. Mes tard va ser un cafe. Al num. 12 hi havia l'escola de nens (o casa de ca'l mestre). A la part que toca a la riera hi havia la botiga de queviures de Can Duran i al costat la central telefònica (veure fitxa 124) | 41.5326400,2.2985600 | 441485 | 4598125 | 08296 | Vallromanes | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El costat esquerra del carrer va dels nums. 1 al 34. S'han individualitzat dins el conjunt dues fitxes específiques, a més d'aquesta, que engloba tot el conjunt del carrer: la fitxa 36 (Can Boter) corresponent al num. 24 i la fitxa 124 (Cases de carrer) corresponents als nums. 1-3. Les cases que tenen més interès són la num 34, les num. 18 a 24 (les úniques protegides) i les nums. 1-3 (fitxa 124). El sector més proper a la riera (nums. 1-3) està immers en un projecte de rehabilitació, el qual preservarà les façanes. Així estava previst el 2002. El 2012 (Revisió) se'ns informa que no hi ha novetats, que està aturat. (veure fitxa 124) Protecció. Al 2002 estava a les Normes subsidiàries de planejament municipal. El carrer està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a BCIL amb el num. E-71 amb la denominació 'Cases al carre Vista Alegre', però només en part. La protecció abasta únicament els num. 18,20,22 i 24 (aquest darrer es Can Boter) (fitxa 36) però les cases més properes a la riera, les més antigues i característiques (num. 1-3) (fitxa 124) no estan incloses en la fitxa del catàleg.L'Ajuntament ha instal·lat tres faristols metàl·lics al carrer, amb una foto antiga i un text històric, senyalitzant en cada lloc determinats aspectes històrics del carrer. | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 72024 | Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-tavernera | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BAULIES, Jordi (1991) Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 2. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 275-277. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVIII | Seu corporativa del Club de Golf, que assegura un manteniment acurat | <p>Antiga masia fortificada, rehabilitada el 1718 (data a la façana), coneguda com Casa Palau o Torre Tabernera. Segons fonts i tradició, l'edifici podria ser originari del segle XII, antigament anomenat 'lo Castell Vell (en contraposició al Castell Nou, el Castell de Montornès o de sant Miquel, que és BCIN). Edifici de façana rectangular, teulada doble vessant. A la seva façana es troben sis plafons de 2,60 por 1,50 metres, fets de rajoles de ceràmica, a l'estil Lluís XIV, de principis del segle XVIII. Es dedueix que aquests sis quadres, per la numeració que duen, haurien d'haver format part d'una col·lecció de vint que haurien d'haver envoltat la casa. Presenten cadascuna els retrats dels propietaris. Les imatges representen: 1- Jeroni de Montornès; 2 - Guillem de Montornès; 3 - Pere de Montornès; 4- Jeroni de Montornès abans Armengol; 5 - Isabel Joana de Montornès; 6 - Miquel Joan de Taverner i de Montornès, net del darrer Jeroni. La importància d'aquesta obra rau en aquesta època, les representacions en façanes es limitaven a imatges de sants, no als propietaris, com és el nostre cas. A la façana principal hi ha una inscripció (de fet n'hi ha 2) gravada en pedra 'VETUS HOC CASTRUM SIVE DOMOS ANTIQUA 1.718', que permet fixar la data de l'edificació de la casa. L'edifici està rematat en un extrem per una torre de planta rodona (possiblement anterior) i compta amb diversos elements constructius que semblen correspondre a successives reformes. El conjunt està format també per una capella, Sant Andreu del Castellvell (fitxa propia, 24) . Altres elements del conjunt: un monòlit amb una pica; una bassa; casa annex (cobert) Es la seu del Club de Golf Vallromanes</p> | 08296-22 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | <p>Torre Tavernera és una mansió senyorial, edificada el 1718 per Oleguer d'Ardena Taverner Montornès, Comte de Darnius, sobre I'antic Castell Inferior o Castell Vell dels Montornès, que va ésser destruït durant la Guerra de Successió pels partidaris del rei arxiduc. Els senyors del Castell de Montornès hi residiren fins a finals del segle XVIII, ja que aleshores, en passar la senyoria als Fiveller, es traslladaren a viure a Teià, on també es guarda l'arxiu. Segons notícies de Mn. Sever Pratginestós, copiades per F. Mogas (veure bibliografia), pren el nom de Tavernera abans de l'any 1595, per haver casat D. Bernat de Taverner amb Jerónima de Montornès, filla i hereva de Jeroni i Elizabeth de Montornès. Ens diu que amb el nom de Montornès ja està documentada a mitjans del s. XII. En alguns documents és coneguda pels seus propietaris com a 'Castell inferior'. La Torre Tavernera, segons indica Mn. Mas (1904:173) 'en temps mes antichs era nomenada lo Castell Vell, del que'n resta la torre rodona del homenatge á un ángul del edifici actual, creyent que'l nom de Castell vell es per que mes tart va edificarsen un altre dalt de la montanya de Montornès'. En canvi a les notes de Mn. Pratginestós (Mogas 1927) es confonen el castell vell amb el del turó de Sant Miquel. Així, el Vil·la Romanos del bisbe Frodoi es podria correspondre amb una vil·la d'origen romà (que encaixa amb les troballes efectuades) i de llarga pervivència cronològica. Amb la posterior formació de l'estructura feudal, es bastiria el Castell de Montornés o de Sant Miquel al turó dels mateix nom. Aquest castell està documentat des del 1108, i fou possessió dels Montornès (inicialment com a castlans, després com a possessors) fins el 1621, quan va passar als Taverner, els quals es van convertir al final del S. XVII en els comtes de Darnius. El 1718 e! comte de Darnius reedifica l'antiga masia de la Torre Tavernera, al peu del castell, convertint-se així d'ara en endavant en residència dels senyors del castell de Montornès, els quals, al final del segle XVII eren els Fiveller, que van heretar també el títol de comtes de Darnius, i al segle XIX ho eren els Martorell. Al final d'aquest segle la propietat del castell i de la Torre Tavernera van passar a mans dels propietaris actuals, els comtes d'Alba de Liste. Les obres de restauració i ampliació de la Casa Palau per ubicar-hi les instal·lacions del Club de Golf, que van començar el 1968, van ésser dirigides pel Cap d'Ornament de l'Ajuntament de Barcelona Sr. Ros de Ramis. La inauguració del Club va tenir lloc el 1972.</p> | 41.5335100,2.2860700 | 440444 | 4598231 | 1718 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | BCIL | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es la seu del Club de Golf Vallromanes (inaugurat el 1972). Protecció. Està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-66. Edificis, com a BCIN. És un error. En el Registre de la GC aquest bé no està classificat BCIN, ni tant sols com a castell. Tot que com a mas fortificat ho podria ser, no està donat d'alta com a tal per la GC. El catàleg afirma que està específicament protegit per la GC els plafons ceràmics de la façana, però aquesta protecció no és certa. | 94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||
| 72025 | Festa Major de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel | MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del vallès y Bisbat de Barcelona. A MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | Festa Major de Sant Miquel o d'estiu, en contraposició a la festa de Sant Vicenç o festa major d'hivern. 29 de setembre. A les activitats desenvolupades s'hi pot trobar la barreja típica de les festes majors dels nostres temps, combinant tradicions artístico-culturals amb activitats esportives i musicals i lúdiques modernes o innovacions pròpies dels temps actuals. Entre els actes fixes més tradicionals i que confereixen una identitat pròpia a les festes majors trobem: el pregó inaugural, l'Ofici a l'església, balls d'envelat, gegants, sardanes, correfocs, cercaviles, castell de focs. | 08296-23 | Vallromanes | Per ser exactes, caldria dir festa menor de Sant Vicenç, ja que actualment com ha passat a la majoria de poblacions, la festa d'estiu s'ha convertit en l'autèntica festa Major. En el cas de Vallromanes la celebració es realitza per Sant Miquel, copatró del municipi, el dia 29 de setembre. El dia 29 de setembre de 1906, es portà l'antiga i restaurada imatge del Sant en processó a l'església parroquial, que antigament es venerava a la capella del castell de la muntanya de Sant Miquel, ja que a l'any 1838 la capella fou saquejada i des de llavors es va deixar de celebrar-hi l'aplec. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 72026 | Sant Andreu del Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-del-castellvell | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XII-XIII | Excessivament restaurada a partir d'unes restes originals. | Esglèsia d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó seguit, coronada al costat de llevant per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. La façana és coronada per una petita espadanya sense campana i per quatre pinacles de base quadrada. L'entrada a l'absis es fa a través d'un arc triomfal. Tot l'interior de l'ermita és enguixat. A la dreta de la nau es troben dues petites fornícules amb arc conopial: l'una, al costat de l'absis, serveix per a protegir els llibres, mentre que l'altra, una mica més gran i al mig de la nau, no té cap funció específica. Les obertures a l'exterior s'han resolt amb dues finestres de doble esqueixada, una a cada costat de l'absis, fetes amb pedres regularment tallades i coronades amb un arc de mig punt. La porta d'entrada es troba a ponent i està aixecada per quatre esglaons, segurament es va obrir l'any 1718 en el marc de la rehabilitació de la Torre Tavernera feta per Oleguer d'Ardena Taverner i Montornès, en general poc fidel a l'estil original. A cada costat de la llinda es poden veure els escuts que sembla que corresponen als Montornès. A la façana de migdia s'endevina clarament la porta original, però es troba tapiada. L'aparell s'ha fet amb còdols i maons rejuntats amb morter, sobretot la part de dalt de l'edifici, però també els contraforts de la paret de tramuntana on, a més, s'han col·locat carreus escairats. | 08296-24 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Pertanyia a la parròquia de sant Vicenç de Vallromanes. No hi ha cap referència a l'ermita fins el testament de Pere de Montornès, de l'any 1157. Però a Vallromanes hi havia hagut una altra ermita dedicada a Sant Andreu: la de Sant Andreu de Llobons. Queda el dubte de quina de les dues fou la beneficiada per Pere de Montornès. L'any 1196 un altre Pere de Montornès i la seva esposa donen a l'església del castell i a 'honra de Sant Andreu Apòstol' les tres quartes parts del delme dels fruits que es facin al castell perquè el rector celebri dues misses cada setmana a la capella de sant Andreu. Segons documentació, la capella albergava reliquies dels sants Angel, Felicià i Marcel vingudes de Roma a finals del S. XVII. La imatge de sant Andreu que dóna nom a la capella fou traslladada a principis de segle XX (1912-13) a la casa Bru de Teià, propietat de la Marquesa d'Alba de Liste. | 41.5330600,2.2865800 | 440486 | 4598180 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Pel seu emplaçament també és coneguda com a Sant Andreu de la Torre Tavernera.Protecció: Abans del Catàleg 2008 estava inclosa a les Normes subsidiàries de planejament municipal. | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 72027 | Sant Miquel de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-la-muntanya | <p>CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALUNYA ROMÀNICA (1991) Vallromanes. Castell de Montornès. Sant Vicenç de Vallromanes. Sant Andreu de la Torre Tavernera. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, pàgs. 435-437. Mapa del Patrimoni Cultural de Montornès del Vallés. Fitxa 47 (Castell). Actualització 2017. Ajuntament Montornès del Vallés / Diputació de Barcelona MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del Vallès y Bisbat de Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVII-XVIII | <p>Antiga ermita o capella de Sant Miquel, actualment en ruïnes, pertanyent al Castell de Sant Miquel o de Montornés (fitxa 107). Només es conserva una part de la paret septentrional i es pot veure, entre la vegetació que ho cobreix, la planta d'un absis. Està a uns 26 metres de la torre del Castell de Sant Miquel. La intervenció arqueològica de 2016 ha delimitat les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular, i ha pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació.</p> | 08296-25 | Muntanya de Sant Miquel, entre els termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès | <p>El dia 29 de setembre de 1906, festa de Sant Miquel Arcàngel, es portà processionalment a l'església parroquial l'antiga i restaurada imatge del Sant, que antigament es venerava a la capella de Sant Miquel de la Muntanya. Pel que fa al Castell, la primera notícia escrita és de 1108, tot i que la construcció és anterior. El terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (més Alella a la baixa edat mitjana), que formaven una sola batllia. Va pertànyer a la família dels Montornès fins el segle XVII, que va passar a mans dels Taverner, després comtes de Darnius. Afectat greument per batalles diverses i un terratrèmol l'any 1448, el castell restava abandonat des de final del segle XV. A l'any 1718, el comte de Darnius va reconstruir la torre Tavernera, actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre de la senyoria. L'any 1838 la capella fou saquejada i des de llavors es va deixar de fer l'aplec.</p> | 41.5293300,2.2735200 | 439393 | 4597775 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-0406-jaciment-sant-miquel-02_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El Castell de Sant Miquel o de Montornès va donar nom a la població veïna. La partió municipal passa pel bell mig del turó, però les restes del castell s'estenen a banda i banda d'ambdós municipis. Per tant, una part del castell medieval pertany a Montornès, però la part més extensa a Vallromanes. Protecció. L'esglèsia és BCIN per que s'inclou dins la classificació BCIN corresponent al Castell de Sant Miquel, terme de Montornés (BIC R-I-51-5556; decret castells BOE 05/05/1949). L'entrada com a BIC del Castell de Sant Miquel, terme de Vallromanes (i que té un altre num. BIC-RI-51-5755) no cita l'esglèsia. De fet, l'esglèsia esta dins el terme de Montornès. Tot i així, s'inclou al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 de Vallromanes (classificat com a jaciment, J-27), però no se'l reconeix com a BCIN i ni tant sols com a BCIL, sino com a element a protegir. El conjunt històric afecta als dos municipis i cal una acció conjunta dels dos per conservar l'immoble. Recentment (2016-17) s'han dut a terme accions conjuntes entre els dos ajuntaments per posar en valor la fortificació. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||
| 72028 | Can Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maura | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIX | Masia de planta quadrangular, amb façana orientada a migdia i teulada de doble vessant, i carener perpendicular a la façana. Presenta un rellotge de sol de mitjans del segle XIX (uns anys posterior a la masia, que data de 1800) Distribució característica. Cuina a mà dreta, a l'esquerra era l'establia per animals, enfront hi ha el celler i en el pis superior l'espai privat (habitacions). Ha sofert les modificacions pròpies per adaptar la vivenda a les necessitats quotidianes, però poca cosa més. Els edificis annexos són posteriors. | 08296-26 | Est del municipi | Masia que sempre ha estat propietat de la mateixa família. | 41.5300800,2.3147900 | 442837 | 4597830 | 1800 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72028-foto-08296-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72028-foto-08296-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | En el celler hi ha una premsa de vi que encara s'utilitza, ja que Can Maura és una explotació en funcionament. Aquesta premsa es va fer a Can Roura de Premià de Mar.També tenen un carro, comprat l'any 1937 als exiliats aragonesos de la Guerra Civil.Bassa i font a l'entorn de la casa, Era davant la casa. Plàtan de Can Maura al NE de l'eraEl nom de la casa el podem trobar escrit d'altres maneres com Can Mauri o Can Maulí, i també can Maura del Castell | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 72029 | Pedra del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-diable | AMADES, Joan (1936) La terra. Tradicions i creences. Biblioteca de tradicions populars, vol. XXXVIII, pàgs. 63 i 64. AMADES, Joan (1941) 'Mitología megalítica' a Ampurias III, Barcelona,pàg. 114. SAMSÓ, O (1968) Catalunya mediterrània. Ed. Tàber. Barcelona. Col·lecció'Terres i homes dels Països Catalans'.Pàg. 152. UBACH, Pau (1994) Memòriess etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | Llegenda que té com a protagonista una pedra granítica, de grans dimensions, i el dimoni. El senyor Vicenç Corbera recorda com el seu pare (senyor Miquel Corbera Pont) explicava aquesta rondalla: Una noia anava a buscar aigua a la font i sempre es trobava el dimoni reposant en una pedra del camí. Aquest li preguntava qui era i on anava. Ella responia que era de Ca la Molinera i que anava a buscar aigua a la font d'en Joaquim pels seus pares. El dimoni li proposava que a canvi de la seva ànima mai més hauria de trajinar amunt i avall per anar a buscar l'aigua. Quan va saber això una dona del poble va proposar a la noia escaldar un pollastre a les dotze de la nit, per treure-li la força. El dimoni no va tornar a aparèixer deixant una enorme pedra sense endur-se, ja que constantment traginava pedres amunt i avall. Alguns deien que aquella pedra feia el mateix tamany que el buit que hi havia en el Pont del Diable de Martorelles, abans de la restauració. | 08296-27 | Can Galvany. Est del municipi | En Pau Ubach també parla d'aquesta pedra (1994, pàg.197) '...menhir conegut per la Pedra del Diable, que es trobava en el peu del camí que va de Vilassar per Pedrells a Can Gurguí, que ells havien vist dret: per indicacions seves, anàrem al lloc indicat i encara vàrem poder veure la pedra ajaguda ran del camí: era de granit i les seves mides aproximades feien dos metres trenta-cinc centrímetres de llargada per uns seixanta-sis centrímetres d'amplada, per cinquanta centrímetres de gruix (...) uns quants anys més cap aquí va ser trencada, sense cap mirament, quan eixamplaven el camí .....'. Hi ha paral·lels d'aquesta llegenda, geogràficament molt propers ,com el cas del Dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt. La informació més antiga que trobem ens la proporciona J. AMADES (1936). La llegenda que explica en aquesta obra es refereix al Pont del Diable de Martorell i la pedra es troba prop de Palau-Solità. Especifica que una de molt semblant referida a aquest dolmen fou recollida del geògraf Enric Ribes, que li va explicar l'any 1935. El mateix Amades (1941) en un treball de síntesi torna a referir la mateixa llegenda aplicada al Dolmen de La Roca d'en Toni de Vilassar. Finalment Samsó (1968) aprofita la informació d'Amades en la seva obra, però sense citar la font. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La pedra es troba al costat d'un camí o corriol de forma isolada, posada allí mecànicament quan arreglaven el camí. Per aquesta raó no té fitxa d'element immoble o natural i només hem fet fitxa de p. Immaterial. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||
| 72030 | Natura Industrial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/natura-industrial | REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Urbanització de l'Avinguda de Can Galvany'. La Pinya núm. 1, abril-maig de 1997. Vallromanes, pàg. 7. REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Ll'Avinguda de Can Galvany: una realitat'. La Pinya núm. 2, agost-setembre de 1997. Vallromanes, pàg. 7 | XX | Monument urbà composat de dues estructures metàl·liques de format vertical. D'un eix central neixen, en totes dues, diverses 'branques' que s'enlairen guanyant la llei de la gravetat. Es troben ubicades en un passeig, en l'espai deixat per dos grups d'alzines. Representen la continuïtat d'aquesta filera de 12 alzines, algunes d'elles centenàries. El color de les dues estructures és de rovell. | 08296-28 | Nucli urbà. Avinguda Galvany, s/n | El projecte de la urbanització de l'Av. Galvany es va pensar a partir de l'eix de les alzines centenàries. L'autor del projecte, en el moment de la seva realització, era tècnic municipal de l'ajuntament. Aquesta obra fou finalista dels premis FAD de l'any 1997. | 41.5343800,2.2994000 | 441557 | 4598318 | 1997 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-3.jpg | Inexistent | Pop Art|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Dedeu | L'obra provocà forta controvèrsia en el poble entre els partidaris i els detractors de l'escultura, que també es coneix col·loquialment com 'Le cometes' | 117|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||
| 72031 | L'alba i el capvespre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalba-i-el-capvespre | MARCH i REÑÉ , Martí (dir.) 1985. Diccionari ràfols de artistas contemporaneos de Cataluña y Baleares. Vol. I, pàg. 201 | XX | Escultura metàl·lica al·legòrica feta per Josep Bofill Moliné. Materials usats: pedra i bronze. | 08296-29 | Nucli urbà. Plaça de l'Església s/n | Escultura ubicada a la plaça de l'Església l'any 1989. Josep Bofill Moliné va néixer l'any 1942. És escultor i pessebrista, fill del també pessebrista Josep Bofill Herrero. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Va rebre el 2n premi del Concurs per al Monument al gos abandonat de Barcelona i va entregar al President de la Generalitat una al·legoria de Sant Jordi. Ha fet diverses exposicions. La crítica l'ha definit com a 'naturalista idealista de tall tradicional'. | 41.5334000,2.2989200 | 441516 | 4598210 | 1989 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Bofill Moliné | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 72032 | Can Poal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poal | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVI-XVIII | Rehabilitació feta recentment, convertida en restaurant. | Masia situada a la dreta de l'església parroquial. Estructura típica de la casa rural catalana: planta quadrangular, amb la teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Els murs són sostinguts per quatre contraforts situats als angles. Actualment no és simètrica per l'existència d'un cos afegit, probablement posterior, a la dreta. La portalada és d'arc de mig punt i dovellada. La finestra superior té el dintell i el bancal de pedra. Les altres dues finestres, possiblement són afegides. | 08296-30 | Nucli urbà. Avinguda de Vilassar de Dalt | Antigament hi havia una vaqueria. Quan es va fer l'inventari el 2002 estava en estat ruïnós. Ara és un restaurant de categoria alta | 41.5336400,2.2999000 | 441598 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72032-foto-08296-30-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: estava protegida per les antigues Normes subsidiàries de planejament municipal. Tenia era, bassa, pou i llac. Actualment llueix una pica cuadrada de pedra a l'entrada del cos lateral, a la part dreta, i també dos bancs correguts a banda i banda de l'entrada principal. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 72033 | Roca Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada-0 | GALERA i ISERN, Lluís (1966) 'Les restes d'una cultura lítica de grans prroporcions al Maresme', a Serra d'Or, núm. XX MONTLLÓ, Jordi (2003). 'Prospecció arqueològica de Can Cabrit-Roca Foradada. Memòria de l'Intervenció. Servei d'Arqueologia. Generalitat de C. | Roca granítica de grans dimensions, foradada (1,10 x 1,40 mts) en la seva part lateral. Es troba enmig d'un bosc d'alzines amb petites afloracions granítiques. La Roca Foradada és un bloc granític amb un perímetre aproximat d'11 m, amb una planta de 3,64x3,75x2,66 m. La cavitat mesura 1,40x1,10x0,93 m i la boca 1,94x1,02 m. A banda i banda de la boca s'observen uns rebaixos de forma cilíndrica. A la part superior s'hi ha detectat unes cassoletes, on la mes grossa té un diàmetre de 0,36 m. | 08296-31 | Coll de Cal Cabrit | Aquest tipus de formacions han generat innombrables interpretacions imaginatives, totes elles sense cap base científica. A diferència dels paral·lels més propers que cita Lluís Galera en el seu article, la Roca Foradada és d'un tamany molt inferior i no es pot identificar cap traç clar d'intervenció antròpica. A més La Cova d'en Nadal i la de Can Gol tenen restes arqueològiques. Cosa que no passa a la Roca Foradada. Interpretar la Roca Foradada com una gàbia és una més d'aquelles hipòtesis més imaginatives que verídiques. | 41.5357400,2.3116900 | 442583 | 4598461 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72033-foto-08296-31-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Segons informació oral del Sr. Vicenç Corbera, el seu pare li havia dit que s'havia aprofitat el forat d'aquesta roca per coure-hi pa en un forn improvitzat.Destacar que es veuen remocions de terres, sobretot en els baixos de les roques d'aquest indret.En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 la Roca Foradada (també denominada Bosc de la Roca Foradada) està tipificada com a jaciment arqueològic (J-26; BCIL). Es dona la circumstància de que també es BCIL per declaració del Ple del Consell Comarcal el 2009 (la petició l'havia fet l'ajuntament el 4 de març de 2003). Segons la fitxa del catàleg, l'any 2001 s'inclou la Roca Foradada en la categoria de 'coves sepulcrals artificials'. També diu que l'any 1999 es va recollir una resta lítica de talla, que segurament s'hagi de relacionar amb la Roca Foradada o la Pedra dels Sacrificis. També esmenta que dins el bosc, a uns 200 m a I'oest del punt anterior, es localitzà una construcció de planta rodona, amb murs de pedra i calç, amb restes de cendra a l'interior. S'hi va recollir una mostra ceràmica que consta de 22 fragments de cuita reductora. Al 2003 s'observaren diverses formacions granítiques de gran format, susceptibles d'haver estat utilitzades com a llocs d'enterraments, aixopluc o altres finalitats antròpiques, però de difícil atribució i interpretació. El març de 2003 J. Montlló realitza una prospecció com a intervenció preventiva en motiu de Pla Parcial de Cal Cabrit, amb resultats negatius. Es prospectà una area de 45.270 m2 a l'entorn de la Roca Foradada i la masia de cal Cabrit, sense localitzar-se restes ceràmiques, òssies o lítiques; únicament es documentaren feixes de conreu. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 72034 | Font de Can Gurguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gurgui | ROVIRA, Amadeu i GURRI, Josep (2000) 'Les fonts del Vallès oriental: de Sant Fost a la Roca', a Lauro núm. 19 de desembre de 2000, pàgs. 18-28. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIX | Font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo (banc i taula rodona de pedra). La deu raja per un tub metàl·lic i va a parar a una pica. L'aigua omple el safareig que queda al costat esquerra (7 x 4 m), amb un rentador. Hi ha una inscripció al damunt del doll d'aigua, encapçalada per una J i una L capitals, que són les inicials de Joaquim Lairet (propietari d'aquests terrenys). A sota hi ha la data de l'any 1899 i una inscripció que diu 'Fuente de Can Gurguí. Vallromanes. Partido judicial de Granollers'. A l'esquerra hi ha una rajola molt deteriorada que ve a dir el mateix. La font queda protegida dels raigs del sol per unes alzines, que creixen muntanya amunt, i uns àlbers centenaris, que creixent muntanya avall. | 08296-32 | Can Galvany. Est del municipi | 41.5323400,2.3150100 | 442857 | 4598081 | 1899 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72034-foto-08296-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72034-foto-08296-32-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'aigua ve de la mina de can Gurguí, al mig del bosc. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 72035 | Can Gurguí (o Can Gurguí Gros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurgui-o-can-gurgui-gros | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Masia de planta quadrangular amb teulada a doble vessant. Porta d'entrada de mig punt, dovellada i rellotge de sol pintat a la façana, a sobre del qual hi ha la següent inscripció: 'Casa Gurguí Siglo XI, J.L año 1899' (la J.L vol dir Joaquim Lairet). A l'alçada del primer pis hi ha dues finestres amb bancals i dintells de pedra. A la dreta de la porta hi ha una finestra i a la dreta una porta, ambdues obertes posteriorment. Els annexos laterals són molt posteriors. | 08296-33 | Can Galvany. Est del municipi | Hi ha documents del segle XI, que parlen de l'antiga església de sant Andreu de Llovons i d'un convent de monges 'Sobre la casa de Sant Andreu de Llovons, avui Gurguí, a la part de migdia del camí que va de dita casa nova de Bru ats Guillamí en lo bosch i a la part de vessant de la font de dita Casa Gurguí se observan senyals de ruines com de una casa o edifici i las aiguas pluvials a menut descobren varios ossos de personas. Lo que pot interferirse de aixó lo haver estat en aquell puesto lo Sementiri de la antigua Yglesia de S Andreu de Llavons quan era Sufragania de esta Parroquia, de modo aún al present las Casas son en aquella part se anomenan del Partit de S. Andreu de Llovons' (MOGAS,F:1927,pàg.28). En un altre paràgraf ens diu: 'Capella de Sant Andreu de Llobons, situada á Ca'n Gorguí gros, existent ja al segle XIII, la qual envers 1854 deixà d'esser capella, trasladantse l'altar á Ca'n Riera de Sant Matéu pel propietari de les dues masies D. Agustí Canals. En substitució de la capella feu un oratori á la verge de la Mercé á un departament de la casa, y desde llavors dita capella ha set destinada á dependencies de la masia, la qual té al detrás una habitació nomenada lo quarto del ermitá. Avui pertany á D.J. Layret' (MOGAS,F:1927, pàg.180). A mitjans S. XIX trobem el cognom de Genís Gurguí com a propietari de les terres de Sant Andreu de Llobons, consolidant-se el canvi de topònim. | 41.5229200,2.3217800 | 443414 | 4597031 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72035-foto-08296-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72035-foto-08296-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Us de restaurant. Vista excepcional.A l'interior de l'edifici, en el mur de l'esquerra del menjador, hi ha unes pintures murals (possiblement del segle XVIII) d'aproximadament 1'20x1 mts. El fresc està cobert per un vidre i un marc l'envolta. Representa la Verge amb el Nen Jesús als braços, a l'esquerra, i sant Joan de la Creu, a la dreta. A la part superior central hi ha l'Esperit Sant entre núvols; i a sota l'Anyell de Déu. S'han utilitzat colors terrosos (vermells, ocres, taronges, blanc...) És una pintura plana i amb perfils molt accentuats per línies gruixudes de color negre.Protecció: aquest immoble està protegit al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 amb la denominació can Gurguí Gros (E-28). El catàleg també inclou una fitxa del jaciment Can Gurguí Gros (J-17), que no estava a l'Inventari de 2002. El lloc és el mateix, la masia de Can Gurguí pero s'ha obert nova fitxa com a jaciment (fitxa 126).Era molt coneguda l'Alzina de can Gurguí, d'extraordinària envergadura, al camí de la finca, davant la font; la propietat va tallar l'arbre a mitjans de la dècada de 1980 | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 72036 | Col·lecció arqueològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-0 | Col·lecció arqueològica fruit de les prospeccions realitzades per Xose Santín durant l'any 1999. Hi ha un total de 3 caixes de plàstic. A la caixa vermella hi ha 26 bosses de material de la Vinya de Can Corbera. En algunes etiquetes posa Vinya de Can Barbeta o Coll de Corbera. Aquest indret correspon a la fitxa que hem denominat Coll de Can Corbera. El material és bàsicament ibèric. Destaquen una fusaiola, un fragment d'escòria i vernís negre. A la caixa de fruita blava hi ha un total de 45 bosses. El material prové dels camps d'algunes masies de Vallromanes com Can Panna, Can Maioles, Can Genís, Can Vinardell, Ca l'Agutzil, Can Cabrit, Can Sala Gros, Can Gordi, Can Balet, .... Tot aquests fragments són d'època moderna, fruit de l'activitat continuada en aquests camps. Destaquen, però, unes bosses amb material ibèric, una retolada amb el topònim 'Camí darrera La Torre' i les altres dues fent referència a llocs molt propers del poblat ibèric de Sant Miquel. Tot i que no ho podem assegurar donada la mancança d'una memòria científica dels resultats d'aquestes prospeccions. A la caixa blava petita hi ha materials de Can Genís: material constructiu romà, 1 fragment de vernís negre i una bossa amb ceràmica ibèrica oxidada. | 08296-34 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | Aquestes prospeccions formen part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5337000,2.2989200 | 441516 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es troben a les dependències municipals (a l'Arxiu Municipal), tot i que haurien d'estar dipositades en les dependències assignades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 2013 l'Ajuntament va demanar formalment al Servei d'Arqueologia de la Generalitat la retirada d'aquest material, però no va obtenir resposta. | 94 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 72037 | Can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallemi | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XVIII | Masia de planta quadrangular. Orientada a migdia. Teulada a doble vessant amb el carenat perpendicular a la façana. No s'hi ha fet gaires millores. Conserva els ampits i llindars de les finestres del primer pis, però la porta principal no és de punt rodó ni està adovellada. Actualment està en pitjor estat de conservació que fa uns anys, sobretot pel que fa a l'entorn. Tipologia de la masia: correspondria al grup II de Danés (1933) i Bonet i Garí (1983). | 08296-35 | Solella de Can Gallemí | Durant molts anys es va fer un aplec el diumenge abans de Nadal, per plantar-hi un pessebre que es portava des de Premià de Mar. Aquest acte estava organitzat pels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar i la Parròquia de St. Cristòfol de la mateixa població. Per problemes pràctics es va haver de canviar la ubicació d'aquesta plantada i ara es fa davant l'ermita de Sant Mateu. | 41.5207300,2.3255000 | 443722 | 4596785 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72037-foto-08296-35-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Darrera casa del terme pel costat Sud, tocant a Premià, La vinya de la casa ha estat engolida pel bosc. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 72038 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-3 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Edifici civil. Casa que està adossada pels dos costats a altres construccions. Teulada d'un únic aiguavessant. Façana dividida en tres parts: la porta d'accés, un balcó superior, i entremig, una petita obertura emmarcada per 4 blocs de pedra granítica. Sobre la llinda hi ha una creueta inscrita dins un triangle i gravada sobre la pedra. L'angle dret de la façana te un acabament en blocs de pedra. La resta és arrebossat. Cara a migdia i ponent. La façana presenta una llegenda amb rajola: 'Celler de l'Avi' | 08296-36 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 24 | El nom es deu a que s'hi feien botes. Després s'hi va instal·lar el barber i més endavant la costura de les noies.Pertany a la família Mogas des del besavi Vicenç Mogas i Riera, que era fuster i deuria fer botes. Abans era propietat de la família Pungol. La casa conserva una col·lecció d'objectes vinculats a la història de la família, de la que hem fet una fitxa. | 41.5327300,2.2984300 | 441474 | 4598135 | 1756 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72038-foto-08296-36-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: El Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 protegeix 4 cases del c/Vista Alegre a la fixa E-71 com a BCIL , les cases num. 18, 20, 22 i 24 (aquesta darrera, can Boter). (Entenem el num. 24 inclós malgrat el num. 24 no es cita en l'enunciat -aquest només esmenta els immobles num. 18, 20, 22- pero a la descripció de la fitxa si que s'esmenten els 4 immobles, inclos el 24).Segons García Pey (2003: 32), en una feixa per sobre la casa, a ponent, es situa l'era de can Boter, un espai de terra que es netejava per batre mongetes i faves, i també blat. Més endavant s'hi construí un enrajolat, on hi havien estat els pallers. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 72039 | Can Sala Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-gros | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVI-XVIII | Pagesia amb dos edificis, Can Sala Gros Nord i can Sala Gros, ponent. La masoveria és la part més antiga d'aquesta finca que ara es troba dividida. La torre fou un afegit posterior, del s. XIX, tal com indiquen les dates aparegudes en elements arquitectònics al fer-se les presents reformes. Es va aixecar damunt l'antiga era. La masoveria té un cos principal quadrangular, amb teulada a doble vessant, però carener paral·lel a la façana. A l'esquerra hi ha un cos més petit, que feia les funcions de pallissa. La façana del pis superior té dues obertures arcades. A la façana hi ha un rellotge de sol circular i una rajola que posa: CUARTEL/2ª/MEDIODIA. L'interior presenta la distribució típica, amb la cuina a la dreta del vestíbul, que alhora era l'entrada del cavall. La quadra estava darrera la cuina i al costat del celler. El celler conserva l'estructura originària amb els cups per premsar el raïm i la premsa (hi ha 3 premses de tipologies diverses). | 08296-37 | Sud del terme | Sembla que durant les Guerres Carlines fou una caserna militar. Antigament s'hi havia instal·lat un forn de vidre del que no es conserva cap resta visible. | 41.5293700,2.3114900 | 442561 | 4597754 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72039-foto-08296-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72039-foto-08296-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'era, a llevant de la casa, està ocupat per un porxo i un garatge. Darrera la casa, til·ler de gran bellesa, mutilat per un llamp el 1992. Mina i safareig. També s'anomenava la casa Sala Vidrier, perque havia tingut un forn de vidre. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 72040 | Can Morera Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-xic | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XIX | Masia de planta quadrangular (19,4 x 11,3 metres) amb teulada a doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Orientada al SO, presenta una estructura senzilla, amb planta baixa i pis. Hi ha un pou a la dreta (fitxa propia, 44) i edificacions annexes als dos costats. La de l'esquerra és ben moderna i forma part de la vivenda actual. El celler que hi havia al costat fou eliminat; tenia brescat, cubells, portadores i dues botes. La porta d'entrada amb arc de mig punt és fruit d'una reforma posterior, però s'entreveuen les dovelles de la primitiva entrada. Tipologia de la masia: grup II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-38 | Carretera BP-5002 (Granollers-Masnou) | Propietat de la família Puigvert S. XIX i XX. El nom de 'Xic ' es deu a que existia a prop Can Morera Gros, gran casal que fou enderrocat. Les terres van ser comprades als amos de can Morera; era la part petita del mas Morera situat a l'altra banda del torrent de Font de la Cera. | 41.5338500,2.2922600 | 440961 | 4598264 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72040-foto-08296-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72040-foto-08296-38-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Casa anomenada també Can Burra.Als voltants hi ha l'Alzina de can Morera Xic i l'era de can Morera Xic (davant la casa), a mes del pou i safareig. El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 72041 | Can Galantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galanto | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Masia orientada al S. amb cos central quadrangular amb teulada a doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Disposa d'un porxo a la dreta i un cos afegit per la part posterior. També disposa de mina, era i dos pous. La mina i un dels pous tenen una fitxa a part, però el pou més allunyat i d'una arquitectura més comuna l'hem inclòs en la fitxa de la casa i adjuntem una fotografia. | 08296-39 | Sud-est del terme | El nom antic és Can Galantó, però durant els anys 30 es va començar a conèixer com a Can Roig, ja que el propietari era de cabell pel roig i de tendències polítiques d'esquerres o comunista. Per tant, el destí es va confabular per què s'anomenés Cal Roig. Els propietaris actuals, quan van comprar la casa fa uns 30 anys, van preferir recuperar el topònim antic. Per això en alguns plànols encara surt com a Cal Roig. La façana de la masia conserva una antiga retolació amb el nom de can Galantó. | 41.5279500,2.3065800 | 442150 | 4597599 | 1855 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72041-foto-08296-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72041-foto-08296-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Recentment restaurada. No s'observen dovelles.El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou adjunt a la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 72042 | Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-0 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII | Conjunt format per l'antiga masia, la nova residència annexa i la cort del bestiar. La masia, orientada al S., és de planta rectangular amb tres ampliacions posteriors, encara que conserva la distribució primitiva. A la cuina hi ha una llar de foc i un forn de pa que es reflexa a l'exterior com un cos semicircular fet de còdols. El carener és paral·lel a la façana i es pot veure que la teulada fou aixecada sobre el nivell de l'original. A la façana només hi ha dues finestres amb bancals i dintells de pedra. Tipologia de la masia: correspondria al tipus I de Danés (1933) i Garí (1983). La nova casa que s'hi afegí al costat dret data de finals de segle passat i no té massa interès arquitectònic. | 08296-40 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | Possiblement la masia sigui del segle XVII, encara que actualment no es pot veure la data enlloc, perquè fou esborrada en unes obres d'instal·lació elèctrica. Només es recorda que les dues primeres xifres eren un 1 i un 6 . Segons García-Pey (2009:58) la casa es del XVII i fou restaurada el 1900, quan se li afegeix la part més nova, a ponent. Conserva un fons documental integrat per 17 pergamins (veure fitxa 125). L'últim Cirera fou Ma Josefa Maimó i Cirera. Per acta notarial sabem que el canvi de familia es produeix l'any 1897 a favor de Federico Esteve i Llubí. | 41.5265900,2.2980500 | 441437 | 4597454 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72042-foto-08296-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72042-foto-08296-40-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: ja estava protegit a les anteriors normes subsidiàries de planejament municipal.Seria important que els pergamins conservats a la casa es protegeixin i s'estudiin (fitxa 125).Prop de la casa hi ha la Font de l'Alba, però està assecada. També té un safareig de recollida d'aigua del torrent. En el camí que puja a la casa hi ha una gran bassa 20x14x1'90 amb 7 graons per baixar-hi.El propietari de la casa va mostrar una sitja apareguda en el decurs de les obres de remodelació de la vivenda. Es tracta d'una sitja de grans dimensions que no ha proporcionat cap material associat, però que probablement dati d'època moderna. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 72043 | Can Rafart (La Joyosa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafart-la-joyosa | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. DICCIONARIO RÀFOLS DE ARTISTAS DE CATALUÑA, BALEARESy VALENCIA. Vol. II , pàg. 583. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Torre d'estiueig que conserva, en part, la tipologia d'algunes masies: teulada a doble vessant i un cos central, també de doble vessant i més elevat. Té quatre plantes. La part de baix de la casa forma un porxo tancat per tres arcs irregulars i un d'ells sobreposat als altres dos. Unes escales laterals condueixen a una terrassa del segon pis, amb una barana de maó, que està coberta a la part esquerra per una altra terrasseta aixecada sobre unes columnes de maó vist en espiral. La part baixa de la casa està feta de pedra vista, i la resta és arrebossada. Hi ha decoracions i complements fets de mosaics a base de rajoles trencades. Tant els balcons com les finestres són coronades amb diferents esquemes geomètrics. Sobre això hi ha un plat ceràmic emportat. Les xemeneies també estan recobertes de picadís de rajoles, així com el nom de la casa (Joiosa 1914) i un rètol de benvinguda, sobre la porta d'entrada, que diu 'Ave Maria'. Sobre l'angle dret del mur de la façana es veu un element decoratiu de pedra en forma de gàrgola, però que en realitat no en fa la funció, ja que no rep cap canaló d'aigua. Actualment serveix de suport per a una cistella de ferro forjat i serveix de làmpada. Sobre l'angle esquerre del mur de la façana hi ha una fornícula amb pinacle de pedra d'estil neogòtic (element característic del modernisme) que emmarca la figura d'un sant. Al costat de l'entrada del primer pis hi ha una capelleta amb un mosaic de 12 rajoles, emmarcades per una sanefa de ceràmica, que representa la Mare de Déu de Montserrat amb el Nen. Al damunt hi ha una teuladeta d'obra. de dues aigües i a la part inferior una cartela destinada a posar-hi flors o ciris. A l'interior destaca una capella que s'afegí als anys 30, però no es va poder acabar per l'esclat de la Guerra Civil. L'entorn de la casa està ajardinat i forma un conjunt harmònic. Hi ha un pou i una font d'estil imitant el modernisme. | 08296-41 | Carrer de la Marinada, 5 | La casa és un encàrrec del pare de l'actual propietària, el mestre Sebastià Rafart Llates, compositor i director d'orquestra i autor del cant a Vallromanes, que violia fer4-se una casa modernista. Per aquest motiu, també es coneix amb el nom de Can Rafart. També es coneix com a Vila Joiosa -per influència de la vila alacantina- a suggeriment de l'arquitecte. Rafart fou un amant de les antiguitats i gran col·leccionista. Part de la seva col·lecció es conserva a l'interior d'aquesta casa. Hi ha força mobiliari antic, destacant una calaixera de noguera de 1763 i quatre llits olotins de 1700. També hi ha armes, ceràmiques, quadres, gravats. Destaca un missal de grans dimensions del segle XIV. Quan esclatà la Guerra Civil foren requissades totes les antiguitats i traslladades a Granollers per fer-ne exposició pública juntament amb d'altres col·leccions requissades. Però al finalitzar la Guerra van rebre notificació de les autoritats pertinents per què anessin a recuperar les seves pertinences, en un fet poc freqüent. Pel que fa a l'arquitecte, Ubald Iranzo, sabem que estudià a Barcelona i es llicencià l'any 1879. Fou cap de Secció de la Oficina de Urbanización y Obras de l'Ajuntament de Barcelona. Formà part de la Comisión Técnica del Ensanche. | 41.5369400,2.2984600 | 441481 | 4598603 | 1914 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72043-foto-08296-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72043-foto-08296-41-3.jpg | Legal i física | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Ubald Iranzo Eiras | La falsa gàrgola, la fornícula amb el sant i aquesta capelleta, tenen fitxes individuals en l'inventari del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat; però nosaltres hem cregut més convenient unificar-ho, indicant en el camp de protecció els números donats en l'IPA.Protecció: estava protegida per les anteriors Normes subsidiàries de planejament municipal. Segons García-Pey (2003:249), a la part del darrere del primer pis es troba la capella del Sant Spirito, dotada d'altar, capelleta pel sant i un cor a l'entressolat. | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||
| 72044 | Can Liro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-liro | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Obres fetes als anys 1970, poc respectuoses | Masia de planta quadrangular, petita i senzilla, de planta baixa i pis, orientada a migdia, amb teulada a doble vessant, carenat perpendicular a la façana. Ha sofert una rehabilitació poc respectuosa amb l'arquitectura popular, arrebossant amb portland les parets exteriors. Tipologia de masia: correspondria al tipus II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-42 | Avinguda de Can Corbera s/n | 41.5314300,2.2813500 | 440048 | 4598003 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72044-foto-08296-42-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Té un pou amb fitxa pròpia (50). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 72045 | Can Mureu (o can Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mureu-o-can-moreu | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | No està abandonada, però s'utilitza com magatzem | Masia de planta quadrangular, asimètrica, orientada a migdia. Teulada de doble vessant amb carenat perpendicular a la façana. Contraforts a la paret E per aguantar el desnivell del terreny. Té un porxat a la part del darrera. Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-43 | Sot de Vellucre | Per la construcció de la casa es podrien haver aprofitat pedres i elements arquitectònics de la desapareguda Casa de Vallromanes. | 41.5279900,2.3052500 | 442039 | 4597605 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72045-foto-08296-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72045-foto-08296-43-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La part del davant ha estat explanada a màquina i han desaparegut dependències annexes o properes a la masia. A l'exterior es veuen basaments i tambors de columnes que no podem saber si pertanyien a la masia o a un altre immoble. Els propietaris tenen una empresa de construcció, i utilitzen la casa com a magatzem. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 72046 | Pou de Can Morera Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-morera-xic | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Pou de planta circular aixecat a partir de pedres, maons i argamassa. Arrebossat a l'exterior. Ha sofert modificacions modernes, per l'ús de ciment i portaló de ferro. El pou és antic i molt profund, buidat al sauló i sense bastir. Presenta una pica on posaven l'agua neta per cuinar a la casa i abeurar-hi el cavall. Al darrera conserva un petit safareig d'ús domèstic, fet de les mateixes característiques, però de planta rectangular. La repissa en tres costats és de tova. El safareig s'omplia a cops de galleda del pou. Hi anaven a rentar dones d'altres cases. Presenta un rentador de cairons amb una peça especial a un cantó per rentar la roba fina i de seda, lloc on cabien tres dones enfilades a un graonat. | 08296-44 | Casa de can Morera Xic. Carretera BP-5002 (Granollers-El Masnou) | 41.5337800,2.2922300 | 440958 | 4598256 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72046-foto-08296-44-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Ubicat davant la façana del Mas Can Morera Xic (Fitxa 38). El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou en el marc de la fitxa de la casa. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 72047 | Can Mayoles (o Can Malloles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mayoles-o-can-malloles | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes.</p> | XVI-XIX | <p>Masia fortificada, de planta quadrangular, orientada a migdia. Teulada a doble vessant amb cos elevat al vessant esquerre. Carenat perpendicular a la façana. Finestres i portes reforçades i presència d'espitlleres per armes de foc. Murs arrebossats. Escut heràldic damunt la porta principal fet de pedra (fitxa propia, 144). Al damunt d'aquest escut hi ha un rellotge de sol rectangular en mol mal estat de conservació. Al damunt de tot hi ha una inscripció molt malmesa que sembla que posi ANY 800 (podria ser 1800). Tot i que no hem pogut visitar l'interior sembla que destaqui el celler i la cuina, on hi ha una llar de foc central. Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983).</p> | 08296-45 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | <p>Sembla que va intervenir en alguna guerra carlista. Per això el seu aspecte fortificat. Segons García-Pey (2003:137), el darrer Mayoles de la casa fou Miquel Mayolas Barbany, sense fills, que el 1934 vengué la casa a Jaume Botet Sangrà, casat amb Felícia Casasús martí. La seva filla Felíia s'hi va fer la casa. A la casa hi havia molta vinya i tenien tant vi al celler que s'explica una història: durant una carlinada es calà foc a la casa i aquest s'apagà amb vi.</p> | 41.5282000,2.2916900 | 440908 | 4597637 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72047-foto-08296-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72047-foto-08296-45-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-22 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La família conserva llibres pertanyents a l'arxiu parroquial. No hem pogut aprofundir en com, quan i per què hi ha anat a parar. Font i mina als voltants. Protecció: la casa estava protegida a les anteriors Normes subsidiàries de planejament. Municipal. Hem fet fitxa apart de l'escut de pedra, per que d'acord amb la disp. Add. Llei 9/1993 de patrimoni, i d'acord amb el decret 14.3.1963, es BCIN. La protecció de l'escut com a BCIN està contemplada al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-34. Però la fitxa comet l'error de classificar BCIN tot l'edifici quan en realitat només l'escut és BCIN. A la fitxa del Catàleg, la casa es denomina Can Malloles (o Can Mayoles) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 72048 | Can Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrador | BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Masia orientada a migdia amb cos principal de planta quadrangular i vessant a dues aigües amb carenat perpendicular a la façana, al que se li afegeix un cos, també de planta quadrangular, per l'esquerra amb teulada a una única vessant i sense carenat. Orientada a l'E. Al darrera hi ha un safareig i un pou amb fitxa pròpia (51). Tipologia de la casa: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-46 | Centre del terme. Camí de Teià | 41.5250900,2.3065400 | 442144 | 4597282 | 1754 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72048-foto-08296-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72048-foto-08296-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Num. 6 a la façana. L'era es situava davant la cara de ponent de la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 72049 | Font de Can Vinardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vinardell | Font sense antropitzar on l'aigua raja a ran de terra formant un petit bassiol. | 08296-47 | Al sud de la casa de Can Vinardell | 41.5320900,2.2816100 | 440071 | 4598076 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72049-foto-08296-47-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Sembla que fa temps que és freqüentada per les persones. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 72050 | Mina de Can Mureu (o Can Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-mureu-o-can-moreu | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Mina de la casa de can Moreu, excavada a la roca natural (sauló) amb l'entrada reforçada per obra (maons). A la sortida de la mina hi ha una canalització que condueix l'aigua a un safareig fet d'obra que concentra l'aigua per aprofitar-la pel rec. La boca -amb volta- amida 1'60 x 0'50 m. La canal s'endinsa amb una suau inclinació cap el torrent de Can Serra. Nomes surt un fil d'aigua en època de sequera, i aquest enfila cap el safareig -a un nivell més baix- mitjançant un reguerol cobert de cairons. El safareig, construït d'obra, amida 5 x 4 x 1'30 m, i presenta un rentador de cairons que ocupa tota la cara de llevant, on hi ha el bonó de regulació d'aigua que cau al rec. La meitat del costat N. presenta rentadors de pedra , amb un d'especialment elevat per picar la roba. | 08296-48 | Sot de Vellucre | 41.5275300,2.3054700 | 442057 | 4597553 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72050-foto-08296-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72050-foto-08296-48-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | No confondre la font-mina de can Moreu amb la font del Moreu (fitxa 102) | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 72051 | Mina de Can Galantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-galanto | XVIII-XIX | Galeria que entra a la roca. Obra feta de maó, sostre abovedat. Recull l'aigua en una bassa construïda amb tècnica mixta de maons, pedra i argamassa, de planta quadrangular. | 08296-49 | Sud-est del terme | 41.5279700,2.3070600 | 442190 | 4597601 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72051-foto-08296-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72051-foto-08296-49-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 72052 | Pou de Can Liro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-liro | XVIII-XIX | Pou delimitat per una paret circular amb pedra seca. Coberta de maons de forma esglaonada. Porta de fusta. Està situat a l'ombra d'una figuera, a pocs metres de la casa. | 08296-50 | Casa de Can Liro. Avinguda de Can Corbera | 41.5313900,2.2815500 | 440065 | 4597998 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 72053 | Pou de Can Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-serrador | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Pou de planta circular amb la paret feta de pedres, maons i argamassa. Coberta en forma de cúpula en forma d'ametlla de les mateixes característiques que la paret. Porta reixada. Està situat a pocs metres de la casa. | 08296-51 | Centre del terme. Camí de Teià | 41.5266300,2.3073600 | 442214 | 4597452 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Al costat hi ha la bassa, rodona (4 m. diam.), a migdia de la casa, ran el pont, on hi havia la sínia, metàl·lica. (desapareguda). Amb la sínia s'omplia la bassa de l'aigua del pou per regar les feixes de la casa. Al costat N. De la bassa hi ha via un petit safareig i rentador. També hi havia un safareig a llevant del torrent de can Roig. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||
| 72054 | Pou de Can Galantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-galanto | XVII-XIX | Pou de planta circular amb paret feta de pedres, maons i argamassa. Coberta en forma de cúpula de les mateixes característiques que la paret. Porta moderna de ferro. Està situat al costat de la casa. Té annex i conserva un petit safareig d'ús domèstic, fet de les mateixes característiques, però de planta quadrada. No té repissa. Està cobert d'heures en la quasi totalitat de la seva superfície. | 08296-52 | Sud-est del terme | 41.5278600,2.3068500 | 442172 | 4597589 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72054-foto-08296-52-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou adjunt a la casa. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 72055 | Can Gordi (o Can Guàrdia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-o-can-guardia | BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GAVIN, Josep Maria (1990) Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23. Editorial Pòrtic. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIV-XIX | Restaurada els anys 40 | Masia d'estructura clàssica. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant amb carenat perpendicular a la façana. Presenta edificis annexos a banda i banda. Consta de planta, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha dues portes d'entrada, possiblement la porta lateral és posterior. Les dues estan envoltades amb dovelles. També disposa d'una finestra ( a l'esquerra). Tipologia de masia: correspon al grup III de Bonet Garí. No hem pogut veure l'interior, però per la informació oral obtinguda la distribució es correspon amb l'estructura clàssica de tres cossos. La cuina a la dreta, celler a la part posterior. Conserva un forn de pa a l'interior. Conserva intacta l'antiga era amb un forn de pa, posteriorment utilitzat per les pinyes i el safareig per on es recollia l'aigua. Al costat del safareig hi ha plantats 7 cedres bicentenaris en un espai d'esbarjo força agradable. | 08296-53 | Turó d'en Cabús | La família guarda documentació que fa referència a la casa des del segle XIV, quan Pere de Montornès va vendre una partida a un tal Guàrdia. Aquest és el primer nom conegut de la casa, que per derivació va esdevenir Can Gordi. Segons García-Pey (2003:110), en un llibre de naixements de 1516, al propietari Bertomeu Guàrdia li escriuen el cognom Gòrdia. El subministrament de l'aigua de la casa es feia a través de la Font de Cera. Es tractava d'una canalització de mitja canya i vista per tota la carena fins arribar al safareig on es recollia per consum de la casa i dels camps. Quan es va fer la carretera BP-5002 que passa i travessa la finca de Can Gordi, la més gran en l'actualitat de Vallromanes (120 ha), es va haver de tapar la font. Actualment es pot veure quasi en el punt més alt de la collada, un cop s'ha començat a baixar, una paret de pedres, en el marge dret. Actualment la casa no està habitada però els propietaris en continuen l'explotació dels recursos forestals i la seva intenció, a curt termini, és anar-hi a viure (2002). | 41.5206300,2.2979500 | 441423 | 4596792 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72055-foto-08296-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72055-foto-08296-53-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'arbre que es troba enfront l'entrada és un ginjoler (arbust o petit arbre de la família de les ramnàcies - ziziphus jujuba -).La restauració que es pot veure en l'actualitat es va fer entre els anys 1940 i 1945, a càrrec del propietari, Sr. Caballé.Gavin (1990) situa en aquesta finca una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Els autors de la fitxa (2002) indiquen que han localitzat la capella. Segons Garcia-Pey (2003:244) és una petita edificació aixecada el 1935 a llevant de la casa principal, al llit del mateix torrent, amb una estructura rectangular i coberta ondulada. Està dedicada a sant Antoni, per que als de la casa se'ls hi havia mort una nena d'un any i mig que es deia Maria Antònia. Dins la capella hi ha l'imatge del sant i un bust de la nena. Durant la Guerra Civil les dues imatges van ser enterrades al torrent de la capella i recuperades després. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.