Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
72129 | Vinya de Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-can-barbeta | VII-XVI | A les feixes de la Vinya de Can Barbeta es va recollir materials arqueològics que es concentren sobretot a les cotes més altes fins a arribar al camí de Martorelles. La mostra de ceràmica consta d'un total de 947 fragments, dels quals 78 són formes. Bona part del material és ceràmica comuna ibèrica - amb una presència significativa d'àmfores de boca plana -, un fragment de ceràmica de vernís negre, una fusaiola, un fragment lític indeterminat, ceràmica grisa medieval i ceràmica vidrada medieval i moderna. | 08296-127 | Oest del terme | 41.5268600,2.2748300 | 439500 | 4597500 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)'. El jaciment es a proo del poblat ibèric de Sant Miquel (Fitxa 11) | 85|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
72005 | Urbanització Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-can-palau | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (ssaa) Notas arqueològicas inéditas del Vallès Oriental. | X-VII aC | Jaciment documentat però actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície. | De forma superficial aparegueren fragments de terrissa feta a mà, un dels quals tenia el llavi bisellat. No es localitzà cap estructura. La zona propera a Can Palau, i actualment dins la urbanització que porta el mateix nom ha estat parcel·lada i construïda de forma intensiva. | 08296-3 | Urbanització de Can Palau | Documentat per J. Estrada. | 41.5419200,2.2903400 | 440808 | 4599161 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Era un antic camp d'avellaners, actualment zona valoritzada. Els material van ser localitzats per J. Estrada. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
72139 | Turó de Can Mallolas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-mallolas | La prospecció efectuada en l'espai delimitat pels dos camins que travessen el bosc de can Malloles proporcionà una mostra ceràmica molt homogènia, amb un total de 40 fragments, dels quals 5 són formes. Corresponen a una producció local de ceràmica comuna de tradició romana, amb cocció oxidant i reductora, amb predomini de la segona. | 08296-137 | Sud-oest del terme | 41.5246100,2.2880100 | 440598 | 4597241 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||||
72134 | Turó de Can Galvany. Nord-oest del terme. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-galvany-nord-oest-del-terme | III-I aC | Afectat per la parcel·lació urbanística | En aquest indret, situat a la falda nord-est del poblat ibèric de Sant Miquel, hi ha un petit planell on segurament es situava un nucli d'habitatges ibèrics. No s'hi ha identificat estructures però s'hi ha recollit materials arqueològics com ceràmica comuna ibèrica a torn i a mà, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B, algun fragment d'àmfora itàlica, 'tegulae' i monedes. | 08296-132 | Can Galvany | 41.5389700,2.2818000 | 440093 | 4598840 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Està al l-limit amb el municipi de Montornès del Vallès. Es tracta d'un jaciment greument afectat per la parcel·lació urbanística i la construcció de cases. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||
72125 | Trobada de Col·leccionistes de Rajola Catalana i Ceràmica Antiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-colleccionistes-de-rajola-catalana-i-ceramica-antiga | Fira de col·leccionistes de ceràmica antiga i rajoles catalanes que es fa anualment des de l'any 1981, organitzada per l'Associació Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa. | 08296-123 | Nucli urbà. Plaça de l'Església | Vallromanes acollia fins fa poc temps una rajolateca. Era una col·lecció privada de rajola catalana i ceràmica antiga. Aquest fet provocà aquesta fira que es continua fent tot i haver-se traslladat la col·lecció a una altra població. | 41.5336400,2.2993400 | 441551 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72125-foto-08296-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72125-foto-08296-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es fa a la plaça de l'Església. El 2002 es va celebrar la XXII edició. La XXXVI Trobada (2016) es va fer a Esplugues | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
72024 | Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-tavernera | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BAULIES, Jordi (1991) Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 2. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 275-277. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVIII | Seu corporativa del Club de Golf, que assegura un manteniment acurat | <p>Antiga masia fortificada, rehabilitada el 1718 (data a la façana), coneguda com Casa Palau o Torre Tabernera. Segons fonts i tradició, l'edifici podria ser originari del segle XII, antigament anomenat 'lo Castell Vell (en contraposició al Castell Nou, el Castell de Montornès o de sant Miquel, que és BCIN). Edifici de façana rectangular, teulada doble vessant. A la seva façana es troben sis plafons de 2,60 por 1,50 metres, fets de rajoles de ceràmica, a l'estil Lluís XIV, de principis del segle XVIII. Es dedueix que aquests sis quadres, per la numeració que duen, haurien d'haver format part d'una col·lecció de vint que haurien d'haver envoltat la casa. Presenten cadascuna els retrats dels propietaris. Les imatges representen: 1- Jeroni de Montornès; 2 - Guillem de Montornès; 3 - Pere de Montornès; 4- Jeroni de Montornès abans Armengol; 5 - Isabel Joana de Montornès; 6 - Miquel Joan de Taverner i de Montornès, net del darrer Jeroni. La importància d'aquesta obra rau en aquesta època, les representacions en façanes es limitaven a imatges de sants, no als propietaris, com és el nostre cas. A la façana principal hi ha una inscripció (de fet n'hi ha 2) gravada en pedra 'VETUS HOC CASTRUM SIVE DOMOS ANTIQUA 1.718', que permet fixar la data de l'edificació de la casa. L'edifici està rematat en un extrem per una torre de planta rodona (possiblement anterior) i compta amb diversos elements constructius que semblen correspondre a successives reformes. El conjunt està format també per una capella, Sant Andreu del Castellvell (fitxa propia, 24) . Altres elements del conjunt: un monòlit amb una pica; una bassa; casa annex (cobert) Es la seu del Club de Golf Vallromanes</p> | 08296-22 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | <p>Torre Tavernera és una mansió senyorial, edificada el 1718 per Oleguer d'Ardena Taverner Montornès, Comte de Darnius, sobre I'antic Castell Inferior o Castell Vell dels Montornès, que va ésser destruït durant la Guerra de Successió pels partidaris del rei arxiduc. Els senyors del Castell de Montornès hi residiren fins a finals del segle XVIII, ja que aleshores, en passar la senyoria als Fiveller, es traslladaren a viure a Teià, on també es guarda l'arxiu. Segons notícies de Mn. Sever Pratginestós, copiades per F. Mogas (veure bibliografia), pren el nom de Tavernera abans de l'any 1595, per haver casat D. Bernat de Taverner amb Jerónima de Montornès, filla i hereva de Jeroni i Elizabeth de Montornès. Ens diu que amb el nom de Montornès ja està documentada a mitjans del s. XII. En alguns documents és coneguda pels seus propietaris com a 'Castell inferior'. La Torre Tavernera, segons indica Mn. Mas (1904:173) 'en temps mes antichs era nomenada lo Castell Vell, del que'n resta la torre rodona del homenatge á un ángul del edifici actual, creyent que'l nom de Castell vell es per que mes tart va edificarsen un altre dalt de la montanya de Montornès'. En canvi a les notes de Mn. Pratginestós (Mogas 1927) es confonen el castell vell amb el del turó de Sant Miquel. Així, el Vil·la Romanos del bisbe Frodoi es podria correspondre amb una vil·la d'origen romà (que encaixa amb les troballes efectuades) i de llarga pervivència cronològica. Amb la posterior formació de l'estructura feudal, es bastiria el Castell de Montornés o de Sant Miquel al turó dels mateix nom. Aquest castell està documentat des del 1108, i fou possessió dels Montornès (inicialment com a castlans, després com a possessors) fins el 1621, quan va passar als Taverner, els quals es van convertir al final del S. XVII en els comtes de Darnius. El 1718 e! comte de Darnius reedifica l'antiga masia de la Torre Tavernera, al peu del castell, convertint-se així d'ara en endavant en residència dels senyors del castell de Montornès, els quals, al final del segle XVII eren els Fiveller, que van heretar també el títol de comtes de Darnius, i al segle XIX ho eren els Martorell. Al final d'aquest segle la propietat del castell i de la Torre Tavernera van passar a mans dels propietaris actuals, els comtes d'Alba de Liste. Les obres de restauració i ampliació de la Casa Palau per ubicar-hi les instal·lacions del Club de Golf, que van començar el 1968, van ésser dirigides pel Cap d'Ornament de l'Ajuntament de Barcelona Sr. Ros de Ramis. La inauguració del Club va tenir lloc el 1972.</p> | 41.5335100,2.2860700 | 440444 | 4598231 | 1718 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | BCIL | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es la seu del Club de Golf Vallromanes (inaugurat el 1972). Protecció. Està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-66. Edificis, com a BCIN. És un error. En el Registre de la GC aquest bé no està classificat BCIN, ni tant sols com a castell. Tot que com a mas fortificat ho podria ser, no està donat d'alta com a tal per la GC. El catàleg afirma que està específicament protegit per la GC els plafons ceràmics de la façana, però aquesta protecció no és certa. | 94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||
72093 | Torre de Can Balet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-balet | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Casa senyorial situada a la vessant dreta de la Riera de Vallromanes. Construcció de dues ales entrecreuades, formant un angle recte, amb la teulada a dues aigües. Té una torre poligonal annexa a l'angle, amb la teulada acabada en punta. A l'esquerra de la torre hi ha l'entrada principal i a la dreta una terrassa coberta. | 08296-91 | Riera de Vallromanes | 41.5315000,2.3094600 | 442393 | 4597992 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72093-foto-08296-91-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Destaca l'excesiva inclinació de les teulades, que no s'ajusta a les necessitats climàtiques d'aquestes contrades. | 116 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
72010 | Sitges de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. FABRE, G; MAYER, M i RODÀ, I (2002) Inscriptions Romaines a Catalogne, V. Diffusion Debocard. Paris. NOLLA, Josep Maria (1976) 'Una producció característica: les àmfores DB', a Cypsela II, pàgs. 222-224. ROVIRA, Gerardo; PASCUAL, Ricardo (1970) 'Hallazgo de una ánfora romana con inscripción pintada' Información Arqueológica, núm. 2. Barcelona, maig-juny de 1970. SANMARTÍ, Enric i BARBERÀ, Josep (1984) 'Nota sobre un conjunt de ceràmiques romano-republicanes trobades a la Torre Tavernera de Vallromanes (Vallès oriental, Barcelona)', a Informació Arqueològica núm. 43 juliol-desembre de 1984, pàgs. 73-80. | III-IaC | Tot i que es veuen ceràmiques escampades en els marges es fa difícil la seva ubicació precisa. | Conjunt de sitges aparegudes al marge dret del camí que puja al castell de Sant Miquel. Més amunt aparegué part d'un molí i restes de dos murs. La imprecisió de la ubicació fa difícil la seva ubicació exacta, ja que actualment està força urbanitzat. | 08296-8 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Documentat i excavat per Josep Estrada l'any 1953. Va aparèixer un conjunt de sitges ubicades al marge dret del camí que va al Castell de Sant Miquel. El material aparegut fou ceràmica ibèrica a mà amb decoració de cordons, àmfora ibèrica, kalathos, ceràmica de vernís negre,... Més amunt aparegué la part inferior d'un molí circular. J. Estrada trobà dos murs de pedra seca que definien una habitació de 5 per 4 metres. Actualment no es veuen estructures però es continua trobant ceràmica escampada. | 41.5337600,2.2874000 | 440555 | 4598257 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica, hi ha materials d'aquest jaciment al Museu de Granollers, però en la nostra visita no s'ha pogut confirmar aquest fet.També n'hi ha en el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es tracta d'un lot de ceràmica campaniana de cuina (cuina itàlica no vernissada. També hi ha, en teoria, l'àmfora Dressel 1C amb la inscripció pintada. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
72144 | Sant Vicenç de Vallromanes (Jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-vallromanes-jaciment | Molt transformat per la moderna església | Antiga església romànica i voltant de l'actual església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes (fitxa 10) (Subsól) | 08296-142 | Nucli urbà. Plaça de l'Esglesia, s/n | 41.5337500,2.2995200 | 441566 | 4598248 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 es desdobla en dos, amb dos fitxes amb el mateix nom: un per l'Església (E-62) (Fitxa 10) i un altre com a 'jaciment' (J-30) (Fitxa 142), ambdos com a BCIL. L'any 1998 es va portar a terme un sondeig arqueològic per tal de poder detectar la presència de restes arqueològiques que donà resultats negatius. En realitat la fitxa del catáleg E-62 descriu l'esglèsia moderna (1908) mentre que la de la fitxa J-30 descriu els vestigis de l'antiga esglèsia romànica: 'l'actual edifici conserva ben poca cosa del que fou l'antiga església, que era un edifici d'una sola nau, situada als peus de l'actual església i capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb una volta d'un quart d'esfera, feta amb pedres de carreus mitjans, amb una finestreta de doble esqueixada. L'absis s'obria a la nau a través d'un senzill arc triomfal que encaixava aquest cos a l'edifici de la nau. La part corresponent als peus de l'església i al campanar es troba totalment arrebossada. L'exterior de l'edifici permet veure les tres quartes parts de l'absis, amb carreus grossos disposats irregularment. La resta de fa construcció es va aprofitar per fer la paret del cementiri. Al costat sud-oest hi ha la torre del campanar, de planta quadrada. La base pot ésser també romànica, però la resta de la torre pertany a èpoques més modernes'. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||||
72027 | Sant Miquel de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-la-muntanya | <p>CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALUNYA ROMÀNICA (1991) Vallromanes. Castell de Montornès. Sant Vicenç de Vallromanes. Sant Andreu de la Torre Tavernera. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, pàgs. 435-437. Mapa del Patrimoni Cultural de Montornès del Vallés. Fitxa 47 (Castell). Actualització 2017. Ajuntament Montornès del Vallés / Diputació de Barcelona MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del Vallès y Bisbat de Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVII-XVIII | <p>Antiga ermita o capella de Sant Miquel, actualment en ruïnes, pertanyent al Castell de Sant Miquel o de Montornés (fitxa 107). Només es conserva una part de la paret septentrional i es pot veure, entre la vegetació que ho cobreix, la planta d'un absis. Està a uns 26 metres de la torre del Castell de Sant Miquel. La intervenció arqueològica de 2016 ha delimitat les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular, i ha pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació.</p> | 08296-25 | Muntanya de Sant Miquel, entre els termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès | <p>El dia 29 de setembre de 1906, festa de Sant Miquel Arcàngel, es portà processionalment a l'església parroquial l'antiga i restaurada imatge del Sant, que antigament es venerava a la capella de Sant Miquel de la Muntanya. Pel que fa al Castell, la primera notícia escrita és de 1108, tot i que la construcció és anterior. El terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (més Alella a la baixa edat mitjana), que formaven una sola batllia. Va pertànyer a la família dels Montornès fins el segle XVII, que va passar a mans dels Taverner, després comtes de Darnius. Afectat greument per batalles diverses i un terratrèmol l'any 1448, el castell restava abandonat des de final del segle XV. A l'any 1718, el comte de Darnius va reconstruir la torre Tavernera, actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre de la senyoria. L'any 1838 la capella fou saquejada i des de llavors es va deixar de fer l'aplec.</p> | 41.5293300,2.2735200 | 439393 | 4597775 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-0406-jaciment-sant-miquel-02_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El Castell de Sant Miquel o de Montornès va donar nom a la població veïna. La partió municipal passa pel bell mig del turó, però les restes del castell s'estenen a banda i banda d'ambdós municipis. Per tant, una part del castell medieval pertany a Montornès, però la part més extensa a Vallromanes. Protecció. L'esglèsia és BCIN per que s'inclou dins la classificació BCIN corresponent al Castell de Sant Miquel, terme de Montornés (BIC R-I-51-5556; decret castells BOE 05/05/1949). L'entrada com a BIC del Castell de Sant Miquel, terme de Vallromanes (i que té un altre num. BIC-RI-51-5755) no cita l'esglèsia. De fet, l'esglèsia esta dins el terme de Montornès. Tot i així, s'inclou al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 de Vallromanes (classificat com a jaciment, J-27), però no se'l reconeix com a BCIN i ni tant sols com a BCIL, sino com a element a protegir. El conjunt històric afecta als dos municipis i cal una acció conjunta dels dos per conservar l'immoble. Recentment (2016-17) s'han dut a terme accions conjuntes entre els dos ajuntaments per posar en valor la fortificació. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||
72026 | Sant Andreu del Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-del-castellvell | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XII-XIII | Excessivament restaurada a partir d'unes restes originals. | Esglèsia d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó seguit, coronada al costat de llevant per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. La façana és coronada per una petita espadanya sense campana i per quatre pinacles de base quadrada. L'entrada a l'absis es fa a través d'un arc triomfal. Tot l'interior de l'ermita és enguixat. A la dreta de la nau es troben dues petites fornícules amb arc conopial: l'una, al costat de l'absis, serveix per a protegir els llibres, mentre que l'altra, una mica més gran i al mig de la nau, no té cap funció específica. Les obertures a l'exterior s'han resolt amb dues finestres de doble esqueixada, una a cada costat de l'absis, fetes amb pedres regularment tallades i coronades amb un arc de mig punt. La porta d'entrada es troba a ponent i està aixecada per quatre esglaons, segurament es va obrir l'any 1718 en el marc de la rehabilitació de la Torre Tavernera feta per Oleguer d'Ardena Taverner i Montornès, en general poc fidel a l'estil original. A cada costat de la llinda es poden veure els escuts que sembla que corresponen als Montornès. A la façana de migdia s'endevina clarament la porta original, però es troba tapiada. L'aparell s'ha fet amb còdols i maons rejuntats amb morter, sobretot la part de dalt de l'edifici, però també els contraforts de la paret de tramuntana on, a més, s'han col·locat carreus escairats. | 08296-24 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Pertanyia a la parròquia de sant Vicenç de Vallromanes. No hi ha cap referència a l'ermita fins el testament de Pere de Montornès, de l'any 1157. Però a Vallromanes hi havia hagut una altra ermita dedicada a Sant Andreu: la de Sant Andreu de Llobons. Queda el dubte de quina de les dues fou la beneficiada per Pere de Montornès. L'any 1196 un altre Pere de Montornès i la seva esposa donen a l'església del castell i a 'honra de Sant Andreu Apòstol' les tres quartes parts del delme dels fruits que es facin al castell perquè el rector celebri dues misses cada setmana a la capella de sant Andreu. Segons documentació, la capella albergava reliquies dels sants Angel, Felicià i Marcel vingudes de Roma a finals del S. XVII. La imatge de sant Andreu que dóna nom a la capella fou traslladada a principis de segle XX (1912-13) a la casa Bru de Teià, propietat de la Marquesa d'Alba de Liste. | 41.5330600,2.2865800 | 440486 | 4598180 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Pel seu emplaçament també és coneguda com a Sant Andreu de la Torre Tavernera.Protecció: Abans del Catàleg 2008 estava inclosa a les Normes subsidiàries de planejament municipal. | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
72033 | Roca Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada-0 | GALERA i ISERN, Lluís (1966) 'Les restes d'una cultura lítica de grans prroporcions al Maresme', a Serra d'Or, núm. XX MONTLLÓ, Jordi (2003). 'Prospecció arqueològica de Can Cabrit-Roca Foradada. Memòria de l'Intervenció. Servei d'Arqueologia. Generalitat de C. | Roca granítica de grans dimensions, foradada (1,10 x 1,40 mts) en la seva part lateral. Es troba enmig d'un bosc d'alzines amb petites afloracions granítiques. La Roca Foradada és un bloc granític amb un perímetre aproximat d'11 m, amb una planta de 3,64x3,75x2,66 m. La cavitat mesura 1,40x1,10x0,93 m i la boca 1,94x1,02 m. A banda i banda de la boca s'observen uns rebaixos de forma cilíndrica. A la part superior s'hi ha detectat unes cassoletes, on la mes grossa té un diàmetre de 0,36 m. | 08296-31 | Coll de Cal Cabrit | Aquest tipus de formacions han generat innombrables interpretacions imaginatives, totes elles sense cap base científica. A diferència dels paral·lels més propers que cita Lluís Galera en el seu article, la Roca Foradada és d'un tamany molt inferior i no es pot identificar cap traç clar d'intervenció antròpica. A més La Cova d'en Nadal i la de Can Gol tenen restes arqueològiques. Cosa que no passa a la Roca Foradada. Interpretar la Roca Foradada com una gàbia és una més d'aquelles hipòtesis més imaginatives que verídiques. | 41.5357400,2.3116900 | 442583 | 4598461 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72033-foto-08296-31-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Segons informació oral del Sr. Vicenç Corbera, el seu pare li havia dit que s'havia aprofitat el forat d'aquesta roca per coure-hi pa en un forn improvitzat.Destacar que es veuen remocions de terres, sobretot en els baixos de les roques d'aquest indret.En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 la Roca Foradada (també denominada Bosc de la Roca Foradada) està tipificada com a jaciment arqueològic (J-26; BCIL). Es dona la circumstància de que també es BCIL per declaració del Ple del Consell Comarcal el 2009 (la petició l'havia fet l'ajuntament el 4 de març de 2003). Segons la fitxa del catàleg, l'any 2001 s'inclou la Roca Foradada en la categoria de 'coves sepulcrals artificials'. També diu que l'any 1999 es va recollir una resta lítica de talla, que segurament s'hagi de relacionar amb la Roca Foradada o la Pedra dels Sacrificis. També esmenta que dins el bosc, a uns 200 m a I'oest del punt anterior, es localitzà una construcció de planta rodona, amb murs de pedra i calç, amb restes de cendra a l'interior. S'hi va recollir una mostra ceràmica que consta de 22 fragments de cuita reductora. Al 2003 s'observaren diverses formacions granítiques de gran format, susceptibles d'haver estat utilitzades com a llocs d'enterraments, aixopluc o altres finalitats antròpiques, però de difícil atribució i interpretació. El març de 2003 J. Montlló realitza una prospecció com a intervenció preventiva en motiu de Pla Parcial de Cal Cabrit, amb resultats negatius. Es prospectà una area de 45.270 m2 a l'entorn de la Roca Foradada i la masia de cal Cabrit, sense localitzar-se restes ceràmiques, òssies o lítiques; únicament es documentaren feixes de conreu. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
72149 | Projector de cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-de-cinema-0 | XX | Maquina de cinema de 16mm de dos bobines, de ferro. L'aparell porta la següent inscripció:'Cinematografia Marin SA Barcelona' | 08296-147 | Edifici de l'Ajuntament. Plaça de l'Església 6 | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||||
72062 | Pou Vell de Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-vell-de-can-boter | XVIII | Conserva la maquinària original, però sense funcionar | Pou de planta quadrangular, aixecat amb maons i enguixada. Coberta en forma piramidal, sense enguixar. En la part frontal hi ha una imatge de Sant Vicenç feta de rajola. Porta de fusta i enreixat. Conserva la maquinària original. | 08296-60 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 9 | Aquest fou el primer pou que es va fer per abastir d'aigua a la casa. Posteriorment se'n va construir un altre al costat (El Pou Nou de Can Boter, fitxa 61). | 41.5328000,2.2985300 | 441483 | 4598143 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72062-foto-08296-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72062-foto-08296-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
72063 | Pou Nou de Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-nou-de-can-boter | XX | Molt tapat per la vegetació | Pou de factura moderna amb pedra i ciment. Base circular sobre la que s'aixequen una estructura de ferro, coberta en la seva totalitat per vegetació que sustenten el sistema de suport de la politja utilitzada per pujar l'aigua. | 08296-61 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 9 | Amb el primer pou (El pou vell de can Boter, fitxa 60) no n'hi havia prou per subministrar tota l'aigua necessària. Per aquest motiu, l'any 1958 es fa aquest segon pou. | 41.5328000,2.2985300 | 441483 | 4598143 | 1958 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72063-foto-08296-61-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
72150 | Pou de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rectoria-1 | Pou fet d'obra, amb pedra irregular i totxo lligat amb morter, de forma cupular. Amida 450 cm. de diàmetre (la part més ampla) i 180 cm. d'alçada. Presenta una abertura per accedir al pou, actualment tancada amb una reixa de ferro. | 08296-148 | Plaça Església confluència amb c/ Mossen València | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72150-foto-08296-148-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | Es situa en un dels 4 angles de l'edifici rectoral, que es troba al costat de l'esglèsia parroquial. La base del pou es troba a una cota molt més baixa que l'actual nivell de la plaça. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
72053 | Pou de Can Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-serrador | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Pou de planta circular amb la paret feta de pedres, maons i argamassa. Coberta en forma de cúpula en forma d'ametlla de les mateixes característiques que la paret. Porta reixada. Està situat a pocs metres de la casa. | 08296-51 | Centre del terme. Camí de Teià | 41.5266300,2.3073600 | 442214 | 4597452 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Al costat hi ha la bassa, rodona (4 m. diam.), a migdia de la casa, ran el pont, on hi havia la sínia, metàl·lica. (desapareguda). Amb la sínia s'omplia la bassa de l'aigua del pou per regar les feixes de la casa. Al costat N. De la bassa hi ha via un petit safareig i rentador. També hi havia un safareig a llevant del torrent de can Roig. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||
72114 | Pou de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-rafart | XX | Pou fet de pedra, de planta circular. | 08296-112 | Carrer de la Marinada, 5 | 41.5371500,2.2983500 | 441472 | 4598626 | 1914 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72114-foto-08296-112-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
72046 | Pou de Can Morera Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-morera-xic | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Pou de planta circular aixecat a partir de pedres, maons i argamassa. Arrebossat a l'exterior. Ha sofert modificacions modernes, per l'ús de ciment i portaló de ferro. El pou és antic i molt profund, buidat al sauló i sense bastir. Presenta una pica on posaven l'agua neta per cuinar a la casa i abeurar-hi el cavall. Al darrera conserva un petit safareig d'ús domèstic, fet de les mateixes característiques, però de planta rectangular. La repissa en tres costats és de tova. El safareig s'omplia a cops de galleda del pou. Hi anaven a rentar dones d'altres cases. Presenta un rentador de cairons amb una peça especial a un cantó per rentar la roba fina i de seda, lloc on cabien tres dones enfilades a un graonat. | 08296-44 | Casa de can Morera Xic. Carretera BP-5002 (Granollers-El Masnou) | 41.5337800,2.2922300 | 440958 | 4598256 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72046-foto-08296-44-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Ubicat davant la façana del Mas Can Morera Xic (Fitxa 38). El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou en el marc de la fitxa de la casa. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
72119 | Pou de Can Matagats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-matagats | Pou amb una mica de safareig, de planta quadrangular, fet d'obra. Actualment està tapat -des dels anys 50 del s. XX- per evitar el vandalisme. Fins fa pocs anys es treia l'aigua bombejant amb una bomba amb mecanisme de ferro manual | 08296-117 | Riera de Vallromanes | 41.5303900,2.3090700 | 442360 | 4597869 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||||||
72052 | Pou de Can Liro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-liro | XVIII-XIX | Pou delimitat per una paret circular amb pedra seca. Coberta de maons de forma esglaonada. Porta de fusta. Està situat a l'ombra d'una figuera, a pocs metres de la casa. | 08296-50 | Casa de Can Liro. Avinguda de Can Corbera | 41.5313900,2.2815500 | 440065 | 4597998 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
72054 | Pou de Can Galantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-galanto | XVII-XIX | Pou de planta circular amb paret feta de pedres, maons i argamassa. Coberta en forma de cúpula de les mateixes característiques que la paret. Porta moderna de ferro. Està situat al costat de la casa. Té annex i conserva un petit safareig d'ús domèstic, fet de les mateixes característiques, però de planta quadrada. No té repissa. Està cobert d'heures en la quasi totalitat de la seva superfície. | 08296-52 | Sud-est del terme | 41.5278600,2.3068500 | 442172 | 4597589 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72054-foto-08296-52-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou adjunt a la casa. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
72013 | Poblat ibèric de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel-0 | ASENSIO, DAVID; GUITART, JOSEP. El jaciment ibèric de la muntanya de sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes. Recull de documentació i assaig d'interpretació. Col·lecció Estudis. Série Recursos Culturals, 5.. Diputació de Barcelona. Abril 2010. ALMAGRO,M; SERRA RÀFOL,J i COLOMINAS,J (1945) Carta Arqueológica de España,II Barcelona-Madrid. AA.VV. (1982) 'L'arqueologia a Catalunya, avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. BARBERÀ, José; PASCUAL, Ricardo (1970) 'El poblado Preromano de la Muntanya de Sant Miquel, en Vallromanes-Montornés (Barcelona)'. AMPURIAS, T.31-32, 1969-70. Pàgs. 273-283. BARBERÀ,J i DUPRÉ, X. (1984)) 'Els laietans, assaig de síntesi'. Revista Fonaments, núm. 4 pp 31-86.Barcelona. ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo, 65. Barccelona. FONT i CUSSÓ (1933) 'Els íbers a Badalona'. Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, núm. 16. RIPOLL,E;BARBERÀ,J i MONREAL,L (1964) 'Excavaciones en el poblado prerromano de San Miguel (Vallromanes-Montornès)'Excavaciones Arqueológicas en España, núm. 28. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C (1942) 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana'. Ampurias IV. Barcelona. SERRA RÀFOLS,J de C (1931) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | V-I aC | S'observen restes constructives enmig del bosc. | Jaciment ibèric situat a una vessant sud-est de la Muntanya de Sant Miquel, que forma part de la Serralada Litoral. La partió del terme municipal entre Montornès i Vallromanes travessa el jaciment. Té un gran domini visual vers la plana del Besós i la Riera de Vallromanes. | 08296-11 | Muntanya de Sant Miquel. A la partió dels termes entre Vallromanes i Montornès del Vallès | Jaciment conegut des dels anys 1920 (veure bibliografia) i llargament citat per la historiografia. L'Agrupació Excursionista de Badalona hi realitzà unes cates. També hi va excavar en Jaume Ventura de Vilassar de Dalt (UBACH:1994,pàg.83). L'any 1963 E. Ripoll, J. Barberà i L. Monreal, realitzaren una excavació. El jaciment sembla tenir força potència estratigràfica i en algunes cales van aparèixer senyals d'incendi. Les excavacions no van permetre veure l'entramat urbanístic del poblat tot i que es van veure algunes filades inferiors (fonaments) d'alguns murs pertanyents a 2 habitacions del vessant SE del turó. També s'hi van localitzar 4 fogars i restes d'un possible forn. En un estrat inferior va aparèixer ceràmica àtica de figures roges. També hi ha campaniana A i B (i potser fragments ceràmics de vernís negre d'algun taller occidental), àmfora Dressel I, greco-itàliques, ceràmica grisa ibèrica, fusaioles, molins, restes de fauna, etc. L'any 1999, durant les prospeccions realitzades en el marc del projecte 'Carta arqueològica del terme municipal de Vallromanes' dirigit per Xose Santín, va apareixer ceràmica comuna ibèrica, ceràmica feta a mà i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. Els materials permeten confirmar la cronologia inicial del poblat en el segle IV aC i confirmar la continuitat durant els segles III-II aC. | 41.5289600,2.2743600 | 439463 | 4597734 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la Carta Arqueològica, hi ha materials al Museu de Granollers, però hem comprovat que no és així. Si que n'hi ha al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es van recollir alguns materials fruit de les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1999 per Xosé Santín.El Catàleg de 2008 el considera Element d'Interès. Es dona la circumstància de que també es BCIL per declaració del Ple del Consell Comarcal el 2009 (la petició l'havia fet l'ajuntament el 2006). Sòl geològic granític amb bosc de quercínies, d'alzina i pinedes. Les pedres del poblat ibèric van servir per edificar el castell medieval del cim del turó. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
72101 | Població de Carex Grioletii | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblacio-de-carex-grioletii | BOLÒS, O., VIGO, J. (2001).'Flora dels Països Catalans, vol.4' ed. Barcino, Barcelona MONTSERRAT, P. (1968).'Flora de la Cordillera Litoral Catalana' Ed. Caixa Laietana, Mataró TARRUELLA,X., GUERRERO, M. (2000) 'Projecte Flora Amençada. Memòria de l'any 2000' Parc Serralada Litoral | Petita població de Carex grioletii, ciperàcia molt rara als Països Catalans que només es troba en petites poblacions de molt pocs individus al Montnegre, al Tibidabo i al Parc de la Serralada Litoral. Al Parc no havia estat retrobada fins fa pocs anys d'ençà del seu descobriment pel monjo botànic francès Sennen el 10 d'abril de l'any 1917. Viu a clarianes i zones de mitja ombra a les avellanoses. | 08296-99 | En diversos llocs del terme | 41.5248700,2.3209600 | 443347 | 4597248 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72101-foto-08296-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72101-foto-08296-99-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | M.Guardiola (ACTIUM S.C.P.) | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||||
72066 | Plataners de la Riera de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-riera-de-vallromanes | Just abans de l'inici del poble de Vallromanes des de la carretera BV-5157, al marge dret, comença una plataneda que ressegueix la riera de Vallromanes i acaba a la carretera BP-5002. Disposada en dues fileres de plàtans (Platanus x hispanica Mill. ex Münchh.), una a cada marge de la riera, les quals, al tocar-se les capçades, creen un ambient molt ombrívol i frescal al llarg del passeig. Tenen un perímetre d'entre 60 i 90 centímetres. Són especialment vistosos a la tardor per les coloracions grogues i brunes que prenen les fulles abans de caure. | 08296-64 | Riera de Vallromanes | 41.5342900,2.2965600 | 441320 | 4598310 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72066-foto-08296-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72066-foto-08296-64-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Decl. arbreda d'int. comarcal 2.5.2007 Num.DC 202 . Publ. 2008. .Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. N-04. Element d'Interès. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||||
72029 | Pedra del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-diable | AMADES, Joan (1936) La terra. Tradicions i creences. Biblioteca de tradicions populars, vol. XXXVIII, pàgs. 63 i 64. AMADES, Joan (1941) 'Mitología megalítica' a Ampurias III, Barcelona,pàg. 114. SAMSÓ, O (1968) Catalunya mediterrània. Ed. Tàber. Barcelona. Col·lecció'Terres i homes dels Països Catalans'.Pàg. 152. UBACH, Pau (1994) Memòriess etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | Llegenda que té com a protagonista una pedra granítica, de grans dimensions, i el dimoni. El senyor Vicenç Corbera recorda com el seu pare (senyor Miquel Corbera Pont) explicava aquesta rondalla: Una noia anava a buscar aigua a la font i sempre es trobava el dimoni reposant en una pedra del camí. Aquest li preguntava qui era i on anava. Ella responia que era de Ca la Molinera i que anava a buscar aigua a la font d'en Joaquim pels seus pares. El dimoni li proposava que a canvi de la seva ànima mai més hauria de trajinar amunt i avall per anar a buscar l'aigua. Quan va saber això una dona del poble va proposar a la noia escaldar un pollastre a les dotze de la nit, per treure-li la força. El dimoni no va tornar a aparèixer deixant una enorme pedra sense endur-se, ja que constantment traginava pedres amunt i avall. Alguns deien que aquella pedra feia el mateix tamany que el buit que hi havia en el Pont del Diable de Martorelles, abans de la restauració. | 08296-27 | Can Galvany. Est del municipi | En Pau Ubach també parla d'aquesta pedra (1994, pàg.197) '...menhir conegut per la Pedra del Diable, que es trobava en el peu del camí que va de Vilassar per Pedrells a Can Gurguí, que ells havien vist dret: per indicacions seves, anàrem al lloc indicat i encara vàrem poder veure la pedra ajaguda ran del camí: era de granit i les seves mides aproximades feien dos metres trenta-cinc centrímetres de llargada per uns seixanta-sis centrímetres d'amplada, per cinquanta centrímetres de gruix (...) uns quants anys més cap aquí va ser trencada, sense cap mirament, quan eixamplaven el camí .....'. Hi ha paral·lels d'aquesta llegenda, geogràficament molt propers ,com el cas del Dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt. La informació més antiga que trobem ens la proporciona J. AMADES (1936). La llegenda que explica en aquesta obra es refereix al Pont del Diable de Martorell i la pedra es troba prop de Palau-Solità. Especifica que una de molt semblant referida a aquest dolmen fou recollida del geògraf Enric Ribes, que li va explicar l'any 1935. El mateix Amades (1941) en un treball de síntesi torna a referir la mateixa llegenda aplicada al Dolmen de La Roca d'en Toni de Vilassar. Finalment Samsó (1968) aprofita la informació d'Amades en la seva obra, però sense citar la font. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La pedra es troba al costat d'un camí o corriol de forma isolada, posada allí mecànicament quan arreglaven el camí. Per aquesta raó no té fitxa d'element immoble o natural i només hem fet fitxa de p. Immaterial. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||
72004 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>238,7 ha del municipi de Vallromanes estan incloses en el Pla Especial d'Interès Natural (PEIN). Els seus límits són els següents: des de la confluència dels termes municipals de Sta. Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes, el límit segueix el torrent que porta a les vinyes de Can Barbeta, fins a enllaçar amb la cota topogràfica 325 m. Continua cap el sud per aquesta cota fins el torrent que voreja meridionalment el bosc de Can Malloles. Baixa pel torrent fins a la cota 250m i el segueix cap al sud-est. A l'aproximar-se a la carretera del Coll de Font de Cera, abandona la cota i travessa en línia recta fins a trobar la cota 300. Continua per aquesta cota en direcció est, fins a un barranc orientat de sud a nord. Descendeix pel barranc esmentat i gira a l'est .Troba el camí que porta a la urbanització de Santa Fe, el segueix cap el sud durant 200 m. L'abandona, travessa el barranc de la casa de Can Pona a la cota 300 i arriba a la cota 325. Segueix la cota fins a trobar els camps de Can Martí de Dalt, baixa pel torrent, envoltant aquests camps i els de Can Fuster. Troba el camí de Vilassar i el segueix a l'oest fins passat Can Viló. Aquí, el límit, deixa el camí i s'enfila pel turó d'en Moreu. Segueix la carena fins els turons de Can Tàvec i Mas Miquel. Des del turó de Mas Miquel el límit descendeix cap el nord-est. En arribar als camps localitzats al marge esquerre del torrent de Can Maimó, gira al sud-est tot excloent-los. Envolta els camps i segueix al nord pel marge esquerre del torrent de Can Maimó. En aproximar-se a la urbanització de Can Jornet, localitzada ja en el terme de Vilanova del Vallès, abandona el marge, travessa el torrent fins a trobar el vial sud de l'esmentada urbanització i l'accés a la urbanització de Can Xaragall. Dins aquest límits destaca l'alzinar, les pinedes de pi pinyer, la sureda, l'avellanosa i la lloreda.</p> | 08296-2 | Sud i Est del terme | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. El 2013 el Govern de la Generalitat amplia els limits del Parc.</p> | 41.5323400,2.2906700 | 440827 | 4598097 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Després de l'ampliació aprovada pel Govern de la Generalitat el 9 d'abril de 2013, el Parc protegeix 7.400 hectàrees repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental que inclouen part dels termes municipals d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. Protecció: PEIN, Pla Especial d'Interès Natural, d'acord amb la Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals i el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Inclós al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a PEIN (N-03). El PEIN apareix marcat en el plànol d'ordenació del sòl no urbanitzable del POUM. Seu institucional: Carretera de Cabrera núm. 52 1er., Cabrera de Mar (el Maresme) | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
72030 | Natura Industrial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/natura-industrial | REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Urbanització de l'Avinguda de Can Galvany'. La Pinya núm. 1, abril-maig de 1997. Vallromanes, pàg. 7. REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Ll'Avinguda de Can Galvany: una realitat'. La Pinya núm. 2, agost-setembre de 1997. Vallromanes, pàg. 7 | XX | Monument urbà composat de dues estructures metàl·liques de format vertical. D'un eix central neixen, en totes dues, diverses 'branques' que s'enlairen guanyant la llei de la gravetat. Es troben ubicades en un passeig, en l'espai deixat per dos grups d'alzines. Representen la continuïtat d'aquesta filera de 12 alzines, algunes d'elles centenàries. El color de les dues estructures és de rovell. | 08296-28 | Nucli urbà. Avinguda Galvany, s/n | El projecte de la urbanització de l'Av. Galvany es va pensar a partir de l'eix de les alzines centenàries. L'autor del projecte, en el moment de la seva realització, era tècnic municipal de l'ajuntament. Aquesta obra fou finalista dels premis FAD de l'any 1997. | 41.5343800,2.2994000 | 441557 | 4598318 | 1997 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-3.jpg | Inexistent | Pop Art|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Dedeu | L'obra provocà forta controvèrsia en el poble entre els partidaris i els detractors de l'escultura, que també es coneix col·loquialment com 'Le cometes' | 117|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||
72116 | Molí d'en Cuquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-cuquet | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XIX | Edifici de planta quadrangular i teulada a un sol pendent que vessa cap el torrent, a tocar del torrent de can Cuquet. Orientat amb l'entrada a ponent. La funció original d'aquest fou la de molí fariner amb propulsió hídrica. La bassa del molí, de grans dimensions i de forma trapezoïdal, es situa a migdia. El costat N. , lleugerament arquejat, amida 3 m. i la cara S. , per on surt l'aigua, també amida 3 m. Els altres dos costats tenen una llargada d'11 i 13 m. Pel costat de migdia entrava l'aigua al molí, que es recollia a la resclosa situada més amunt, en el mateix torrent, la qual venia pel rec fins a la bassa. El torrent de Cuquet, que desguassa a la Riera de Vallmanya, recull l'aigua del vessant oriental dels turons del Cargol i de les Guardes i dels seus torrents, Can Miqueló i Can Raspall. | 08296-114 | Nord-est del terme | Per la importància de l'edifici, tant per la seva especifitat a Vallromanes com pel seu bon estat de conservació, ens fa considerar-lo un element vital pel municipi en un futur. | 41.5301600,2.3233900 | 443554 | 4597834 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Malgrat els nostres intents, no hem pogut ni visitar l'interior, on es conserva la maquinària del molí en molt bon estat, així com algunes premses, ni acostar-nos per fora; ja que es troba totalment tancat (2002). Actualment està arrendat com masoveria. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
72078 | Molí de Can Patatetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-patatetes | XIX | Estructura metàl·lica amb la torre i les aspes de ferro. S'utilitzava per extreure aigua del pou. | 08296-76 | Est del terme | 41.5321500,2.3143200 | 442799 | 4598060 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||||
72103 | Molí de Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-maimo | MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del vallès y Bisbat de Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | Abandonat | Edifici dividit en dues parts. La part alta presenta planta poligonal cònica on comença un pou en un dels vèrtex que comunica amb el dipòsit de la paret de baix. Hi ha un desnivell d'uns 10 metres. | 08296-101 | A l'Est del terme, a tocar el límit amb Vilanova del Vallès | No tenim cap referència històrica segura. Sembla abandonat de fa molts anys. Podria tractar-se del que Mn. Mas anomena Molí de Vallmanya o d'en Maimó. Segons F. Mogas (1927) estava al torrent d'en Cuquet, actualment d'Ardenya. Es documenta a l'any 1696 dins les possessions de Can Maimó. | 41.5371700,2.3106700 | 442499 | 4598620 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72103-foto-08296-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72103-foto-08296-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | És un conjunt força impressionant, totalment inèdit i que molt poca gent de la població coneix. La masia de Can Maimó es terme de Vilanova del Vallès. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
72050 | Mina de Can Mureu (o Can Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-mureu-o-can-moreu | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Mina de la casa de can Moreu, excavada a la roca natural (sauló) amb l'entrada reforçada per obra (maons). A la sortida de la mina hi ha una canalització que condueix l'aigua a un safareig fet d'obra que concentra l'aigua per aprofitar-la pel rec. La boca -amb volta- amida 1'60 x 0'50 m. La canal s'endinsa amb una suau inclinació cap el torrent de Can Serra. Nomes surt un fil d'aigua en època de sequera, i aquest enfila cap el safareig -a un nivell més baix- mitjançant un reguerol cobert de cairons. El safareig, construït d'obra, amida 5 x 4 x 1'30 m, i presenta un rentador de cairons que ocupa tota la cara de llevant, on hi ha el bonó de regulació d'aigua que cau al rec. La meitat del costat N. presenta rentadors de pedra , amb un d'especialment elevat per picar la roba. | 08296-48 | Sot de Vellucre | 41.5275300,2.3054700 | 442057 | 4597553 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72050-foto-08296-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72050-foto-08296-48-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | No confondre la font-mina de can Moreu amb la font del Moreu (fitxa 102) | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
72051 | Mina de Can Galantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-galanto | XVIII-XIX | Galeria que entra a la roca. Obra feta de maó, sostre abovedat. Recull l'aigua en una bassa construïda amb tècnica mixta de maons, pedra i argamassa, de planta quadrangular. | 08296-49 | Sud-est del terme | 41.5279700,2.3070600 | 442190 | 4597601 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72051-foto-08296-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72051-foto-08296-49-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
72118 | Mina de Ca l'Agutzil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ca-lagutzil | Raig d'aigua provinent de mina que s'acumula en aquesta bassa. Està envoltada d'un reixat i la vegetació cobreix tot el voltant dificultant molt la visibilitat | 08296-116 | Est del terme | 41.5278800,2.3126900 | 442660 | 4597587 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Aigua amb molta fama de gran qualitat. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||||
72092 | Masoveria de Can Patatetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-patatetes | XIX | Edifici de planta rectangular. Teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana. Disposa de planta baixa i primer pis. | 08296-90 | Est del terme. Avinguda de Vilassar de Dalt | 41.5322600,2.3145700 | 442820 | 4598072 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72092-foto-08296-90-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
72084 | Masoveria de Can Coret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-coret | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. | XVIII-XIX | Masia de planta quadrangular amb vessant a dues aigües i carenat perpendicular a la façana. Edificis afegits al voltant. Planta i pis. Tipologia de masia: la podem classificar dins el tipus II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-82 | Carretera BP-5002 | 41.5280400,2.2960200 | 441269 | 4597616 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72084-foto-08296-82-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
72122 | Mas Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vallromanes | MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | XV-XVI | No hi ha restes visibles, excepte una paret, d'uns 2 m, en un marge. | 08296-120 | Riera de Vallromanes | A les notes de F. Mogas (1927) surt referenciat aquest mas amb el topònim del municipi: 'Lo Mas Vallromanas contenía una gran extensió de terreno a la part de sol ixent y mitg dia del turó den Poal o Puig Aguiler, que confrontaba a ponent ab lo Mas Miquel y part ab lo Mas Poal dit lo Prat Mateu y a mitg dia ab la Riera de Vallromanas'. Documentat ja el 1479. S'hi comenta que podria haver estat la casa més antiga del poble i per això la població prengué el nom del Mas. A l'any 1617 encara existia la casa amb el nom de Mas Picatxo. També es fa referència a les ruïnes d'un forn d'obra. | 41.5313900,2.3051400 | 442033 | 4597982 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Donat el caràcter simbòlic del lloc (és el que dona el topónim al municipi) i la manca de dades, caldria protegir l'espai per a futures recerques. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
72031 | L'alba i el capvespre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalba-i-el-capvespre | MARCH i REÑÉ , Martí (dir.) 1985. Diccionari ràfols de artistas contemporaneos de Cataluña y Baleares. Vol. I, pàg. 201 | XX | Escultura metàl·lica al·legòrica feta per Josep Bofill Moliné. Materials usats: pedra i bronze. | 08296-29 | Nucli urbà. Plaça de l'Església s/n | Escultura ubicada a la plaça de l'Església l'any 1989. Josep Bofill Moliné va néixer l'any 1942. És escultor i pessebrista, fill del també pessebrista Josep Bofill Herrero. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Va rebre el 2n premi del Concurs per al Monument al gos abandonat de Barcelona i va entregar al President de la Generalitat una al·legoria de Sant Jordi. Ha fet diverses exposicions. La crítica l'ha definit com a 'naturalista idealista de tall tradicional'. | 41.5334000,2.2989200 | 441516 | 4598210 | 1989 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Bofill Moliné | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
72140 | Jaciment de Can Mureu (o Can Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mureu-o-can-moreu | La prospecció efectuada als voltants del mas de Can Moreu (fitxa 43) i en els camps que s'extenen fins el camí de Can Serra proporcionà una mostra ceràmica de 42 fragments, dels quals 19 són formes. Majoritàriament es tracta de material vidrat, encara que també es troben fragments de cuita oxidant i reduïda. | 08296-138 | Sot de Vellucre. Turó de Can Cirera | 41.5262800,2.3052300 | 442036 | 4597415 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||||
72009 | Forn de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. | IIaC-IIdC | Actualment no hi ha cap resta visible | Es tracta d'un conjunt de 'doliae', un forn de doble cambra i elements constructius negatius (sitges?), apareguts al voltant de la Torre Tavernera, que avui és la seu del Club de Golf Vallromanes. | 08296-7 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Excavacions realitzades per J. Estrada els anys 1953 i 1959 on es va localitzar un forn de doble cambra amb les parets caigudes, amb força troballes de material ceràmic. Molt a prop es localitzaren 5 doliae. El Sr. Gerard Rovira Cruells trobà dins una sitja una àmfora greco-itàlica amb la marca L.CAE L.AUR COS R VZAN. Aquestes troballes es van fer al rebaixar terres per fer-hi una carretera. La continuïtat de les troballes de 'tegulae' fins a la casa fan pensar en una relació amb una possible vil·la situada sota l'actual casa. Els materials estan al Museu Arqueològic de Catalunya i també en tenien J. Estrada i G. Rovira. El senyor Estrada va morir a finals de l'any 2001 i el Museu de Granollers està amb contacte amb els seus hereus per recuperar aquests materials, inventariar-los, classificar-los i posar-los a l'abast d'investigadors i públic en general. | 41.5341300,2.2873000 | 440547 | 4598299 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Hi ha dues fitxes corresponent a jaciments arqueològics a la Torre Tavernera, seguint la classificació de la Carta Arqueològica, tot i tenir les mateixes coordenades i les mateixes indicacions imprecises d'ubicació: un és un grup de dues sitges i l'altre el conjunt d'elements amb el forn.A la publicació de ROVIRA i PASCUAL (1970) es precisa que l'àmfora en qüestió fou dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
72104 | Font d'En Mureu (o del Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-mureu-o-del-moreu | Font que proporciona aigua a Can Mayolas. Per on raja s'ha fet un pericó d'obra del que en surt un conducte que porta l'aigua a través d'un tub a un safareig a prop de la casa, la bassa dels ànecs de can Malloles. La boca de mina presenta una porta metal·lica amb les inicials JB. | 08296-102 | Sot de Vellucre | Es diu d'en Mureu per què aquests terrenys havien estat propietat de Can Mureu. | 41.5276800,2.2909400 | 440845 | 4597580 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72104-foto-08296-102-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
72120 | Font del Sot de les Merles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sot-de-les-merles | XIX | Font arreglada amb pedres unides amb morter. Al davant, llac artificial. Estil romàntic. | 08296-118 | Riera de Vallromanes | 41.5319500,2.3089700 | 442353 | 4598042 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72120-foto-08296-118-1.jpg | Legal i física | Romàntic|Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Està envoltada d'una tanca de filferro i hem hagut de fer la foto des de fora. | 101|116 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
72121 | Font de Sant Joaquim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joaquim | XIX | Font amb capçalera neoclàssica combinada amb una imatge de St. Joaquim feta de rajoles valencianes. Al voltant està delimitat per un mur de mitja/baixa alçada amb una taula i bancals de pedra per esbarjo. Entorn net. | 08296-119 | Est del terme | 41.5269000,2.3157000 | 442910 | 4597477 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72121-foto-08296-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72121-foto-08296-119-2.jpg | Legal i física | Romàntic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 101|116|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
72064 | Font de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-2 | XX | Font urbana de factura recent. Construïda en pedra blanca. El brollador és d'acer inoxidable i està en un pilar d'uns 2 metres d'alçada. La pica imita les antigues piques monolítiques de masos i cases pairals. El suport també és de pedra blanca. | 08296-62 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | 41.5335600,2.2991400 | 441534 | 4598227 | 1981 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Construccions Puig i Roca | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||
72115 | Font de la Plaça de Can Poal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-can-poal | XX | Font de ferro forjat de producció industrial i molt comuna a pobles i viles de Catalunya. L'aigua és de la xarxa urbana. S'ubica e nmig d'un parc ajardinat i condicionat per l'esbargiment ciutadà. | 08296-113 | Nucli urbà. Plaça de Can Poal, s/n | 41.5330200,2.2998900 | 441596 | 4598167 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||||
72049 | Font de Can Vinardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vinardell | Font sense antropitzar on l'aigua raja a ran de terra formant un petit bassiol. | 08296-47 | Al sud de la casa de Can Vinardell | 41.5320900,2.2816100 | 440071 | 4598076 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72049-foto-08296-47-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Sembla que fa temps que és freqüentada per les persones. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||||
72113 | Font de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rafart | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Font dedicada a Sant Antoni. Dissenyada pel mestre Sebastià Rafart, imitant l'estil de Gaudí. A la part frontal superior hi havia una imatge de sant Antoni feta de rajoles que fou robada. Presenta dos dipòsits posats de costat per recollir l'aigua i al mig raja la font. La decoració és de picadís de rajoles. L'aigua anava a omplir el safareig on rentaven els de cal Pierrot. La mina és oberta a terra sense bastir. A través d'un bombeig es porta l'aigua a la font. | 08296-111 | Carrer de la Marinada, 5 | 41.5371900,2.2984300 | 441478 | 4598631 | 1914 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72113-foto-08296-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72113-foto-08296-111-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Sebastià Rafart | 105|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
72065 | Font de Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-morera-0 | XX | Font urbana, de ferro. Ubicada al mig d'una plaça de planta semi circular amb una alzina a prop. La plaça està al costat de la riera. | 08296-63 | Riera de Vallromanes | 41.5346600,2.2947400 | 441168 | 4598352 | 1993 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72065-foto-08296-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
72034 | Font de Can Gurguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gurgui | ROVIRA, Amadeu i GURRI, Josep (2000) 'Les fonts del Vallès oriental: de Sant Fost a la Roca', a Lauro núm. 19 de desembre de 2000, pàgs. 18-28. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIX | Font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo (banc i taula rodona de pedra). La deu raja per un tub metàl·lic i va a parar a una pica. L'aigua omple el safareig que queda al costat esquerra (7 x 4 m), amb un rentador. Hi ha una inscripció al damunt del doll d'aigua, encapçalada per una J i una L capitals, que són les inicials de Joaquim Lairet (propietari d'aquests terrenys). A sota hi ha la data de l'any 1899 i una inscripció que diu 'Fuente de Can Gurguí. Vallromanes. Partido judicial de Granollers'. A l'esquerra hi ha una rajola molt deteriorada que ve a dir el mateix. La font queda protegida dels raigs del sol per unes alzines, que creixen muntanya amunt, i uns àlbers centenaris, que creixent muntanya avall. | 08296-32 | Can Galvany. Est del municipi | 41.5323400,2.3150100 | 442857 | 4598081 | 1899 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72034-foto-08296-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72034-foto-08296-32-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'aigua ve de la mina de can Gurguí, al mig del bosc. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
72106 | Font de Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-barbeta | XVIII-XIX | Font de planta quadrangular i uns dos metres de profunditat. En els mapes s'assenyala com a font. Ara, però, està assecada i només es veuen les restes de la bassa o safareig que recollia l'aigua que s'utilitzava per regar els camps adjacents. | 08296-104 | Oest del terme | 41.5226000,2.2759800 | 439592 | 4597026 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72106-foto-08296-104-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 179,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc