Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72109 | Castell de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-miquel-0 | <p>CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALUNYA ROMÀNICA (1991) Vallromanes. Castell de Montornès. Sant Vicenç de Vallromanes. Sant Andreu de la Torre Tavernera. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, pàgs. 435-437. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. RECHE ONTILLERA, A. (2014). L'Speculo de 1764, Una aproximació documental al Montornès medieval. Premi Montornès de recerca històrica 2010. Ajuntament de Montornès del Vallès i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Mapa del Patrimoni Cultural de Montornès del Vallés. Fitxa 47 (Castell). Actualització 2017. Ajuntament Montornès del Vallés / Diputació de Barcelona</p> | XI-XII | Cal realitzar mesures urgents de consolidació i documentació. | <p>Castell ubicat al cim de la Muntanya de Sant Miquel i al voltant del seu pendent, en un dels contraforts nord de la serralada Litoral. Es situa a la partió dels termes entre Vallromanes i Montornès del Vallès. Actualment només en resta dempeus tres quartes parts de la torre i algunes altres estructures. La resta més visible és la torre de planta circular, en el punt més alt del turó. Està escapçada i té un diàmetre interior de 3'4 m amb un gruix dels murs de 2'2 m. A 3'8 m del sòl, es conserven les restes d'una falsa cúpula. L'aparell és fet de blocs de granit units amb morter de calç i sauló. A 30 metres al NE hi ha una construcció en origen de planta rectangular (6x13 m), a la que se li ha afegit la torre esmentada en la seva part occidental. També es conserva un mur de 28 m. de llargada per 2 m d'ample. Més avall, a uns 26 m hi ha les restes de la capella (fitxa 25). La intervenció arqueològica de 2016 ha deixat de manifest que apart de la gran torre de l'homenatge de planta circular que resta parcialment dreta també es conserva el recinte sobirà emmurallat amb diferents estructures com l'aula o domicilium (part residencial) i dos recintes jussans, és a dir, que el castell consta almenys de tres línies de defensa. En un dels recintes jussans podem distingir les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular (fitxa 25). Les excavacions han pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació.</p> | 08296-107 | Muntanya de Sant Miquel, entre els termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès | <p>El terme del Castell compren les parròquies de Montornès i de Vallromanes, que formaven una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins el 1933, en que Vallromanes es segregà de Montornès. A l'edat Mitjana, també hi depenia el terme d' Alella (Maresme). Els senyors eren de Montornès. El primer document que ens parla d'aquest castell és un testament sacramental de Bernat Ramon que deixa a la seva filla Estefania l'esmentat castell (any 1018), tot i que la construcció és anterior. La primera vegada que es cita el llinatge dels Montornès en un document torna a ser en un testament. Aquest cop, jurat per Pere de Montornès (1157) llegant el castell amb tots els seus feus i honors al seu germà Guillem. El castell fou propietat comtal fins que el 1342 el rei Pere III el va vendre a la família dels Montornès. EIs Montornès eren originàriament els castlans del castell, que tingueren en feu els de Castellvell i els de Montcada, fins que n'exerciren la possessió plena en nom del Rei. La ciutat de Barcelona va adquirir al Rei el 1390 els drets del terme. L'any 1437 el castell passa a les mans de Galceran Armengol: la línia masculina dels Montornès s'havia extingit quan la pubilla de Montornès casa amb el noble Galzeran d'Armengol, germà del bisbe de Barcelona, que hereta el castell i terme (1451). Fins la primera meitat del segle XV els consellers barcelonins van rebre queixes dels homes de Montornès contra 'Pere de Montornès', que tenia el castell en feu de la ciutat de Barcelona. Els remences es van fortificar el 1485. El 4 de gener de 1485, aquest castell va ser l'escenari de la batalla decisiva de la segona Guerra Remença en què Bartomeu Sala va liderar la victòria pagesa contra l'exèrcit del veguer Anton Pere de Rocacrespa. Afectat greument per batalles diverses i el terratrèmol l'any 1448, el castell va restar abandonat des de final del segle XV. El 1505 el sobirà va vendre en feu la universitat de Montornès les rendes del castell i de les parròquies de Montornès. Així, Vallromanes, Alella i Montornès, pobles que fins llavors depenien del castell, van passar a ser de reialenc. El 1632 Vallromanes i Montornès formaven una alcaldia. Ferran el Católic li confirma la possessió l'any 1506, a favor de Jeroni Angel de Montornès, i concedeix també la condició de carrer de Barcelona a Montornès. Una descendent, Jerónima de Montornes Taraffa i Ribot, casa amb Bernat Taverner i Pau, donant entrada a aquesta família com a titulars del castell. A partir del segle XVII foren els seus senyors els Taverner, després comtes de Darnius, els propietaris del castell. El Comte de Darnius va reconstruir el 1718 la torre Tavernera (fitxa 22), actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre i residència de la senyoria</p> | 41.5294400,2.2731600 | 439363 | 4597788 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72109-foto-08296-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72109-foto-08296-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72109-foto-08296-107-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El Castell de Sant Miquel o de Montornès va donar nom a la població veïna. La partió municipal passa pel bell mig del turó, però les restes del castell s'estenen a banda i banda d'ambdós municipis. Per tant, una part del castell medieval pertany a Montornès, però la part més extensa a Vallromanes. Per aquesta raó té dues entrades com a BIC/BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) al Registre de BIC, una com a Vallromanes i l'altra com a Montornés. Persisteix una certa confusió entre els respectius ajuntaments i algunes fonts cartogràfiques i bibliogràfiques consultades. El conjunt històric afecta als dos municipis i cal una acció conjunta dels dos per conservar l'immoble. Recentment (2016-17) s'han dut a terme accions conjuntes entre els dos ajuntaments per posar en valor la fortificació. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. Al vessant sudest hi ha les restes del poblat ibèric de Sant Miquel, les pedres del qual van servir per edificar el castell medieval. Protecció. El castell es monument històric d'acord amb el decret de castells (BOE 05/05/1949) i té dues entrades al Registre (tant el de la GC com a l'Inventario de Bienes Inmuebles del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte): Castell de Sant Miquel, terme de Montornés (BIC R-I-51-5556) i Castell de Sant Miquel, terme de Vallromanes ( BIC-RI-51-5755). L'esgèsia estaria inclosa en el num. 5556, en terme de Montornès (fitxa 25). El castell s'inclou al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 (classificat com a jaciment, J-28), classificat com a BCIN .En aquest inventari el classifiquem com a edifici, tot i que la versió de 2002 i conseqüentment el catèleg de 2008 el tipologitzen com a jaciment. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||
| 72027 | Sant Miquel de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-la-muntanya | <p>CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALUNYA ROMÀNICA (1991) Vallromanes. Castell de Montornès. Sant Vicenç de Vallromanes. Sant Andreu de la Torre Tavernera. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, pàgs. 435-437. Mapa del Patrimoni Cultural de Montornès del Vallés. Fitxa 47 (Castell). Actualització 2017. Ajuntament Montornès del Vallés / Diputació de Barcelona MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del Vallès y Bisbat de Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVII-XVIII | <p>Antiga ermita o capella de Sant Miquel, actualment en ruïnes, pertanyent al Castell de Sant Miquel o de Montornés (fitxa 107). Només es conserva una part de la paret septentrional i es pot veure, entre la vegetació que ho cobreix, la planta d'un absis. Està a uns 26 metres de la torre del Castell de Sant Miquel. La intervenció arqueològica de 2016 ha delimitat les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular, i ha pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació.</p> | 08296-25 | Muntanya de Sant Miquel, entre els termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès | <p>El dia 29 de setembre de 1906, festa de Sant Miquel Arcàngel, es portà processionalment a l'església parroquial l'antiga i restaurada imatge del Sant, que antigament es venerava a la capella de Sant Miquel de la Muntanya. Pel que fa al Castell, la primera notícia escrita és de 1108, tot i que la construcció és anterior. El terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (més Alella a la baixa edat mitjana), que formaven una sola batllia. Va pertànyer a la família dels Montornès fins el segle XVII, que va passar a mans dels Taverner, després comtes de Darnius. Afectat greument per batalles diverses i un terratrèmol l'any 1448, el castell restava abandonat des de final del segle XV. A l'any 1718, el comte de Darnius va reconstruir la torre Tavernera, actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre de la senyoria. L'any 1838 la capella fou saquejada i des de llavors es va deixar de fer l'aplec.</p> | 41.5293300,2.2735200 | 439393 | 4597775 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-0406-jaciment-sant-miquel-02_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El Castell de Sant Miquel o de Montornès va donar nom a la població veïna. La partió municipal passa pel bell mig del turó, però les restes del castell s'estenen a banda i banda d'ambdós municipis. Per tant, una part del castell medieval pertany a Montornès, però la part més extensa a Vallromanes. Protecció. L'esglèsia és BCIN per que s'inclou dins la classificació BCIN corresponent al Castell de Sant Miquel, terme de Montornés (BIC R-I-51-5556; decret castells BOE 05/05/1949). L'entrada com a BIC del Castell de Sant Miquel, terme de Vallromanes (i que té un altre num. BIC-RI-51-5755) no cita l'esglèsia. De fet, l'esglèsia esta dins el terme de Montornès. Tot i així, s'inclou al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 de Vallromanes (classificat com a jaciment, J-27), però no se'l reconeix com a BCIN i ni tant sols com a BCIL, sino com a element a protegir. El conjunt històric afecta als dos municipis i cal una acció conjunta dels dos per conservar l'immoble. Recentment (2016-17) s'han dut a terme accions conjuntes entre els dos ajuntaments per posar en valor la fortificació. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||
| 72013 | Poblat ibèric de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel-0 | ASENSIO, DAVID; GUITART, JOSEP. El jaciment ibèric de la muntanya de sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes. Recull de documentació i assaig d'interpretació. Col·lecció Estudis. Série Recursos Culturals, 5.. Diputació de Barcelona. Abril 2010. ALMAGRO,M; SERRA RÀFOL,J i COLOMINAS,J (1945) Carta Arqueológica de España,II Barcelona-Madrid. AA.VV. (1982) 'L'arqueologia a Catalunya, avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. BARBERÀ, José; PASCUAL, Ricardo (1970) 'El poblado Preromano de la Muntanya de Sant Miquel, en Vallromanes-Montornés (Barcelona)'. AMPURIAS, T.31-32, 1969-70. Pàgs. 273-283. BARBERÀ,J i DUPRÉ, X. (1984)) 'Els laietans, assaig de síntesi'. Revista Fonaments, núm. 4 pp 31-86.Barcelona. ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo, 65. Barccelona. FONT i CUSSÓ (1933) 'Els íbers a Badalona'. Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, núm. 16. RIPOLL,E;BARBERÀ,J i MONREAL,L (1964) 'Excavaciones en el poblado prerromano de San Miguel (Vallromanes-Montornès)'Excavaciones Arqueológicas en España, núm. 28. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C (1942) 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana'. Ampurias IV. Barcelona. SERRA RÀFOLS,J de C (1931) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | V-I aC | S'observen restes constructives enmig del bosc. | Jaciment ibèric situat a una vessant sud-est de la Muntanya de Sant Miquel, que forma part de la Serralada Litoral. La partió del terme municipal entre Montornès i Vallromanes travessa el jaciment. Té un gran domini visual vers la plana del Besós i la Riera de Vallromanes. | 08296-11 | Muntanya de Sant Miquel. A la partió dels termes entre Vallromanes i Montornès del Vallès | Jaciment conegut des dels anys 1920 (veure bibliografia) i llargament citat per la historiografia. L'Agrupació Excursionista de Badalona hi realitzà unes cates. També hi va excavar en Jaume Ventura de Vilassar de Dalt (UBACH:1994,pàg.83). L'any 1963 E. Ripoll, J. Barberà i L. Monreal, realitzaren una excavació. El jaciment sembla tenir força potència estratigràfica i en algunes cales van aparèixer senyals d'incendi. Les excavacions no van permetre veure l'entramat urbanístic del poblat tot i que es van veure algunes filades inferiors (fonaments) d'alguns murs pertanyents a 2 habitacions del vessant SE del turó. També s'hi van localitzar 4 fogars i restes d'un possible forn. En un estrat inferior va aparèixer ceràmica àtica de figures roges. També hi ha campaniana A i B (i potser fragments ceràmics de vernís negre d'algun taller occidental), àmfora Dressel I, greco-itàliques, ceràmica grisa ibèrica, fusaioles, molins, restes de fauna, etc. L'any 1999, durant les prospeccions realitzades en el marc del projecte 'Carta arqueològica del terme municipal de Vallromanes' dirigit per Xose Santín, va apareixer ceràmica comuna ibèrica, ceràmica feta a mà i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. Els materials permeten confirmar la cronologia inicial del poblat en el segle IV aC i confirmar la continuitat durant els segles III-II aC. | 41.5289600,2.2743600 | 439463 | 4597734 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la Carta Arqueològica, hi ha materials al Museu de Granollers, però hem comprovat que no és així. Si que n'hi ha al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es van recollir alguns materials fruit de les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1999 per Xosé Santín.El Catàleg de 2008 el considera Element d'Interès. Es dona la circumstància de que també es BCIL per declaració del Ple del Consell Comarcal el 2009 (la petició l'havia fet l'ajuntament el 2006). Sòl geològic granític amb bosc de quercínies, d'alzina i pinedes. Les pedres del poblat ibèric van servir per edificar el castell medieval del cim del turó. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72129 | Vinya de Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-can-barbeta | VII-XVI | A les feixes de la Vinya de Can Barbeta es va recollir materials arqueològics que es concentren sobretot a les cotes més altes fins a arribar al camí de Martorelles. La mostra de ceràmica consta d'un total de 947 fragments, dels quals 78 són formes. Bona part del material és ceràmica comuna ibèrica - amb una presència significativa d'àmfores de boca plana -, un fragment de ceràmica de vernís negre, una fusaiola, un fragment lític indeterminat, ceràmica grisa medieval i ceràmica vidrada medieval i moderna. | 08296-127 | Oest del terme | 41.5268600,2.2748300 | 439500 | 4597500 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)'. El jaciment es a proo del poblat ibèric de Sant Miquel (Fitxa 11) | 85|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72108 | Coll de Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-can-corbera | VI-I aC | Camp actualment de vinya i arbres fruiters que s'estén per la falda de la muntanya de Sant Miquel i el coll de Can Corbera. S'han recollit materials arqueològics en superfície gran quantitat, d'època ibèrica. Per la situació geogràfica i el context arqueològic es podria tractar d'un assentament ibèric dispers o d'un camp de sitges | 08296-106 | Coll de Can Corbera | L'any 1999 es van fer prospeccions arqueològiques formant part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5261200,2.2755200 | 439557 | 4597417 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | En el treball de camp per a l'elaboració d'aquest inventari del patrimoni s'ha confirmat la presència de molt material arqueològic en superfície. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 72105 | Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barbeta-0 | XVII-XIX | Masia abandonada i en ruïnes. | Antiga masia abandonada i en ruïnes. | 08296-103 | Oest del terme | 41.5238900,2.2759500 | 439591 | 4597170 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72105-foto-08296-103-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72106 | Font de Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-barbeta | XVIII-XIX | Font de planta quadrangular i uns dos metres de profunditat. En els mapes s'assenyala com a font. Ara, però, està assecada i només es veuen les restes de la bassa o safareig que recollia l'aigua que s'utilitzava per regar els camps adjacents. | 08296-104 | Oest del terme | 41.5226000,2.2759800 | 439592 | 4597026 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72106-foto-08296-104-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72107 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera-0 | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIV-XIX | Conjunt format per una antiga masia de planta quadrangular amb vessant a dues aigües i carenat perpendicular a la façana i torre de planta en forma de 'L'. A la façana de la masia hi ha un rellotge de sol amb una inscripció al·legòrica al pas del temps: 'Treballem que el temps és breu'. La porta és de punt rodó amb dovelles. Les finestres superiors són gòtiques (s.XIV-XV) i tenen festejadors. A la part inferior tenen espitlleres. Tipologia de la masia: tipus II de Danés (1933) i Garí (1983). L'edifici annex consta de dos parts: un cos de planta rectangular amb teulada a doble vessant i una torre de planta quadrada amb teulada a quatre aigües, composta de planta i dos pisos i mirador. Té alguns elements (balconada, reixes,...) modernistes i alguna finestra que sembla reaprofitada d'algun altre lloc. | 08296-105 | Avinguda o camí de Can Corbera | Les escriptures de la casa que té el propietari són de 1700, però la construcció de la masia pot ser bastant més antiga. Les finestres gòtiques són l'únic element que ens poden fer recular la data de la casa fins aquesta època. El Sr. Joan Garcia, actual propietari, comprà la finca fa uns 27 anys al Sr. Josep Terrades. L'edifici annex és de finals del s. XIX. Informacions orals del Sr. Terrades indiquen l'existència d'un passadís subterrani que aniria a parar al poble; però no s'ha trobat. | 41.5316100,2.2797500 | 439915 | 4598024 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72107-foto-08296-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72107-foto-08296-105-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 72006 | Dolmen de Can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gurri | ESTRADA GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. GUILLEUMES, Antonio (1953) 'Dolmen de Can Gurri' Noticiario Arqueológico Hispánico,II. LLEONART i CASADEVALL, Robert (1976) 'El Maresme durant l'Eneolític', a Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i El Maresme. Museu Municipal de Mataró, pàgs. 9-13. UBACH, Pau (1994) Memòriess etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | XXII-VIIaC | Possibles forats de furtius al voltant i pedres en perill de caure per estar molt descalçades. | Monument megalític situat en una esplanada saulonenca, prop de les runes de la casa de Can Gurri, en una antiga zona de conreu envoltada per sotabosc, alzinar i pinedes. Consisteix en una galeria coberta de cinc metres de llargada, orientada E-O . Conserva 5 pedres a la part septentrional, dues a la part E i quatre a la meridional, una de les quals ha caigut cap a l'interior de la galeria. A l'octubre de 2003 es va poder comprovar que es mantenen dempeus gairebé totes les lloses. La capçalera està formada per dues lloses; al costat sud es mantenen tres in situ, que són les més properes a la capçalera, més una altra, caiguda cap endins, i més enllà potser podriem identificar encara una altra més, caiguda cap enfora. Pel costat nord es conserven les cinc lloses al seu lloc. Pels voltants hi ha altres pedres que podrien pertànyer al megàlit, ja siguin de la cambra o de l'estructura tumular. Als dos laterals de la cambra, a 3 metres i mig de distància, es detecten arcs de pedra que deuen pertànyer al cromlec. L'arc de circumferència del cantó sud sembla format per set pedres. Del túmul gairebé no se'n veu res. | 08296-4 | Bosc de Can Malloles | Descobert per Antoni Guilleumes i Brossa l'any 1952, en el lloc anomenat també Roca d'en Mayal. Pau Ubach també parla del descobriment del dolmen per part d'Antoni Guilleumes (UBACH:1994,pàgs.184 i 185) i de com es va fer l'excavació, en la que hi van participar el Dr. Serra Ràfols, en J. Ventura de Vilassar de Dalt, en J. Estrada de Granollers i el mateix Guilleumes. | 41.5214000,2.2802700 | 439949 | 4596890 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72006-foto-08296-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72006-foto-08296-4-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: Al Cataleg de Bens a Protegir (2008) s'han realitzat erròniament 2 fitxes (Dolmen de can Gurri, J-18; i Can Gurri, J-19) que corresponen al mateix bé. A la Carta Arqueològica només hi ha una entrada (Gan Gurri). A les excavacions que s'hi van fer s'hi va trobar un paviment groller format per tres capes de pedres, sobre el qual hi havia fragments de ceràmica, algun d'ells d' acanalats. Entre les tres capes aparegué una punta de llança de coure o bronze, i sota el paviment, dues de sílex.Hi ha materials al Museu Arqueològic de Catalunya.A la fitxa de la Carta Arqueològica hi ha una planta del dolmen feta per Jordi Pardo, el 2 de juny de 1984.La visita feta pels autors de l'inventari (2002) va permetre comprovar que les pedres de la galeria estaven bastant descalçades. Al voltant es veuen alguns forats i moviment de terra sospitosos. D'altra banda, no sembla que s'hagin exhaurit les possibilitats de documentar estratigràficament el dolmen. S'observen una sèrie de pedres ben arrenglerades al perímetre del dolmen que podrien correspondre al túmul funerari. | 79 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 72135 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-2 | III-I aC | Jaciment definit per la troballa en superfície de 25 fragments informes de ceràmica (ceràmica comuna ibèrica, 1 fragment de ceràmica Campaniana A i 13 fragments de material de construcció -tegulae) | 08296-133 | Turó de Can Genís | Els arqueòlegs que realitzaren la prospecció pensen que cal identificar aquest jaciment amb el Castell de Viladordo, del qual hi ha notícia al 1857. Informacions del segle XIX documenten restes arqueològiques en el límit de les parròquies de Sant Vicenç de Vallromanes i de Sant Sadurní de Montornès. La informació proporcionada pels rectors Sever Pratginestós, Ramon Govina i Miguel Mogas identifica el jaciment com un poblat, a partir de la presència d'abundant material constructiu, d'instruments de ferro i de monedes romanes | 41.5382900,2.2809900 | 440025 | 4598765 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72044 | Can Liro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-liro | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Obres fetes als anys 1970, poc respectuoses | Masia de planta quadrangular, petita i senzilla, de planta baixa i pis, orientada a migdia, amb teulada a doble vessant, carenat perpendicular a la façana. Ha sofert una rehabilitació poc respectuosa amb l'arquitectura popular, arrebossant amb portland les parets exteriors. Tipologia de masia: correspondria al tipus II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-42 | Avinguda de Can Corbera s/n | 41.5314300,2.2813500 | 440048 | 4598003 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72044-foto-08296-42-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Té un pou amb fitxa pròpia (50). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72052 | Pou de Can Liro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-liro | XVIII-XIX | Pou delimitat per una paret circular amb pedra seca. Coberta de maons de forma esglaonada. Porta de fusta. Està situat a l'ombra d'una figuera, a pocs metres de la casa. | 08296-50 | Casa de Can Liro. Avinguda de Can Corbera | 41.5313900,2.2815500 | 440065 | 4597998 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72049 | Font de Can Vinardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vinardell | Font sense antropitzar on l'aigua raja a ran de terra formant un petit bassiol. | 08296-47 | Al sud de la casa de Can Vinardell | 41.5320900,2.2816100 | 440071 | 4598076 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72049-foto-08296-47-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Sembla que fa temps que és freqüentada per les persones. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72134 | Turó de Can Galvany. Nord-oest del terme. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-galvany-nord-oest-del-terme | III-I aC | Afectat per la parcel·lació urbanística | En aquest indret, situat a la falda nord-est del poblat ibèric de Sant Miquel, hi ha un petit planell on segurament es situava un nucli d'habitatges ibèrics. No s'hi ha identificat estructures però s'hi ha recollit materials arqueològics com ceràmica comuna ibèrica a torn i a mà, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B, algun fragment d'àmfora itàlica, 'tegulae' i monedes. | 08296-132 | Can Galvany | 41.5389700,2.2818000 | 440093 | 4598840 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Està al l-limit amb el municipi de Montornès del Vallès. Es tracta d'un jaciment greument afectat per la parcel·lació urbanística i la construcció de cases. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 72145 | Can Vinardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinardell | La prospecció efectuada en tot un seguit de feixes mig abandonades al voltant dels edificis del Mas de can Vinardell (no fitxat) proporcionà una mostra ceràmica constituïda per 16 fragments ceràmics, amb una única forma, en la qual predominen els vidrats. | 08296-143 | Oest del Terme. Torre Tabernera. | 41.5328000,2.2819800 | 440102 | 4598155 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||||
| 72024 | Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-tavernera | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BAULIES, Jordi (1991) Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 2. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 275-277. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVIII | Seu corporativa del Club de Golf, que assegura un manteniment acurat | <p>Antiga masia fortificada, rehabilitada el 1718 (data a la façana), coneguda com Casa Palau o Torre Tabernera. Segons fonts i tradició, l'edifici podria ser originari del segle XII, antigament anomenat 'lo Castell Vell (en contraposició al Castell Nou, el Castell de Montornès o de sant Miquel, que és BCIN). Edifici de façana rectangular, teulada doble vessant. A la seva façana es troben sis plafons de 2,60 por 1,50 metres, fets de rajoles de ceràmica, a l'estil Lluís XIV, de principis del segle XVIII. Es dedueix que aquests sis quadres, per la numeració que duen, haurien d'haver format part d'una col·lecció de vint que haurien d'haver envoltat la casa. Presenten cadascuna els retrats dels propietaris. Les imatges representen: 1- Jeroni de Montornès; 2 - Guillem de Montornès; 3 - Pere de Montornès; 4- Jeroni de Montornès abans Armengol; 5 - Isabel Joana de Montornès; 6 - Miquel Joan de Taverner i de Montornès, net del darrer Jeroni. La importància d'aquesta obra rau en aquesta època, les representacions en façanes es limitaven a imatges de sants, no als propietaris, com és el nostre cas. A la façana principal hi ha una inscripció (de fet n'hi ha 2) gravada en pedra 'VETUS HOC CASTRUM SIVE DOMOS ANTIQUA 1.718', que permet fixar la data de l'edificació de la casa. L'edifici està rematat en un extrem per una torre de planta rodona (possiblement anterior) i compta amb diversos elements constructius que semblen correspondre a successives reformes. El conjunt està format també per una capella, Sant Andreu del Castellvell (fitxa propia, 24) . Altres elements del conjunt: un monòlit amb una pica; una bassa; casa annex (cobert) Es la seu del Club de Golf Vallromanes</p> | 08296-22 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | <p>Torre Tavernera és una mansió senyorial, edificada el 1718 per Oleguer d'Ardena Taverner Montornès, Comte de Darnius, sobre I'antic Castell Inferior o Castell Vell dels Montornès, que va ésser destruït durant la Guerra de Successió pels partidaris del rei arxiduc. Els senyors del Castell de Montornès hi residiren fins a finals del segle XVIII, ja que aleshores, en passar la senyoria als Fiveller, es traslladaren a viure a Teià, on també es guarda l'arxiu. Segons notícies de Mn. Sever Pratginestós, copiades per F. Mogas (veure bibliografia), pren el nom de Tavernera abans de l'any 1595, per haver casat D. Bernat de Taverner amb Jerónima de Montornès, filla i hereva de Jeroni i Elizabeth de Montornès. Ens diu que amb el nom de Montornès ja està documentada a mitjans del s. XII. En alguns documents és coneguda pels seus propietaris com a 'Castell inferior'. La Torre Tavernera, segons indica Mn. Mas (1904:173) 'en temps mes antichs era nomenada lo Castell Vell, del que'n resta la torre rodona del homenatge á un ángul del edifici actual, creyent que'l nom de Castell vell es per que mes tart va edificarsen un altre dalt de la montanya de Montornès'. En canvi a les notes de Mn. Pratginestós (Mogas 1927) es confonen el castell vell amb el del turó de Sant Miquel. Així, el Vil·la Romanos del bisbe Frodoi es podria correspondre amb una vil·la d'origen romà (que encaixa amb les troballes efectuades) i de llarga pervivència cronològica. Amb la posterior formació de l'estructura feudal, es bastiria el Castell de Montornés o de Sant Miquel al turó dels mateix nom. Aquest castell està documentat des del 1108, i fou possessió dels Montornès (inicialment com a castlans, després com a possessors) fins el 1621, quan va passar als Taverner, els quals es van convertir al final del S. XVII en els comtes de Darnius. El 1718 e! comte de Darnius reedifica l'antiga masia de la Torre Tavernera, al peu del castell, convertint-se així d'ara en endavant en residència dels senyors del castell de Montornès, els quals, al final del segle XVII eren els Fiveller, que van heretar també el títol de comtes de Darnius, i al segle XIX ho eren els Martorell. Al final d'aquest segle la propietat del castell i de la Torre Tavernera van passar a mans dels propietaris actuals, els comtes d'Alba de Liste. Les obres de restauració i ampliació de la Casa Palau per ubicar-hi les instal·lacions del Club de Golf, que van començar el 1968, van ésser dirigides pel Cap d'Ornament de l'Ajuntament de Barcelona Sr. Ros de Ramis. La inauguració del Club va tenir lloc el 1972.</p> | 41.5335100,2.2860700 | 440444 | 4598231 | 1718 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | BCIL | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es la seu del Club de Golf Vallromanes (inaugurat el 1972). Protecció. Està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-66. Edificis, com a BCIN. És un error. En el Registre de la GC aquest bé no està classificat BCIN, ni tant sols com a castell. Tot que com a mas fortificat ho podria ser, no està donat d'alta com a tal per la GC. El catàleg afirma que està específicament protegit per la GC els plafons ceràmics de la façana, però aquesta protecció no és certa. | 94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||
| 72026 | Sant Andreu del Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-del-castellvell | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XII-XIII | Excessivament restaurada a partir d'unes restes originals. | Esglèsia d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó seguit, coronada al costat de llevant per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. La façana és coronada per una petita espadanya sense campana i per quatre pinacles de base quadrada. L'entrada a l'absis es fa a través d'un arc triomfal. Tot l'interior de l'ermita és enguixat. A la dreta de la nau es troben dues petites fornícules amb arc conopial: l'una, al costat de l'absis, serveix per a protegir els llibres, mentre que l'altra, una mica més gran i al mig de la nau, no té cap funció específica. Les obertures a l'exterior s'han resolt amb dues finestres de doble esqueixada, una a cada costat de l'absis, fetes amb pedres regularment tallades i coronades amb un arc de mig punt. La porta d'entrada es troba a ponent i està aixecada per quatre esglaons, segurament es va obrir l'any 1718 en el marc de la rehabilitació de la Torre Tavernera feta per Oleguer d'Ardena Taverner i Montornès, en general poc fidel a l'estil original. A cada costat de la llinda es poden veure els escuts que sembla que corresponen als Montornès. A la façana de migdia s'endevina clarament la porta original, però es troba tapiada. L'aparell s'ha fet amb còdols i maons rejuntats amb morter, sobretot la part de dalt de l'edifici, però també els contraforts de la paret de tramuntana on, a més, s'han col·locat carreus escairats. | 08296-24 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Pertanyia a la parròquia de sant Vicenç de Vallromanes. No hi ha cap referència a l'ermita fins el testament de Pere de Montornès, de l'any 1157. Però a Vallromanes hi havia hagut una altra ermita dedicada a Sant Andreu: la de Sant Andreu de Llobons. Queda el dubte de quina de les dues fou la beneficiada per Pere de Montornès. L'any 1196 un altre Pere de Montornès i la seva esposa donen a l'església del castell i a 'honra de Sant Andreu Apòstol' les tres quartes parts del delme dels fruits que es facin al castell perquè el rector celebri dues misses cada setmana a la capella de sant Andreu. Segons documentació, la capella albergava reliquies dels sants Angel, Felicià i Marcel vingudes de Roma a finals del S. XVII. La imatge de sant Andreu que dóna nom a la capella fou traslladada a principis de segle XX (1912-13) a la casa Bru de Teià, propietat de la Marquesa d'Alba de Liste. | 41.5330600,2.2865800 | 440486 | 4598180 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Pel seu emplaçament també és coneguda com a Sant Andreu de la Torre Tavernera.Protecció: Abans del Catàleg 2008 estava inclosa a les Normes subsidiàries de planejament municipal. | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 72098 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-3 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XVIII | Restaurada.Totes les parets estan repicades, deixant la pedra vista. Restauració feta per Josep Giró, contractista d'obres. | Gran casal totalment restaurant, d'estructura basilical, amb planta baixa, pis i segon pis sota golfes. Conserva la residència i la masoveria en un mateix edifici. Planta rectangular, amb la teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Va ser modificada a posteriori; la teulada es va elevar. L'entrada principal és la de la masoveria, però ni portes ni finestres responen a un eix de simetria. A la façana hi ha un rellotge de sol rectangular. Entrada d'arc apuntat de pedra; llindes de pedra. Al davant hi ha un pou. A l'interior, s'han conservat en perfecte estat les antigues corts amb els pessebres, el celler, el pastador amb la pastera,i s'han transformat en sales d'estar, respectant la distribució original. | 08296-96 | Carretera BP-5002, Km. 9-10 | 41.5436700,2.2871300 | 440542 | 4599358 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72098-foto-08296-96-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: estava protegida a les anteriors Normes subsidiàries de planejament municipal.Les terres de la casa eren molt amplies. Tenia font, bassa i mina, i un molí. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72009 | Forn de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. | IIaC-IIdC | Actualment no hi ha cap resta visible | Es tracta d'un conjunt de 'doliae', un forn de doble cambra i elements constructius negatius (sitges?), apareguts al voltant de la Torre Tavernera, que avui és la seu del Club de Golf Vallromanes. | 08296-7 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Excavacions realitzades per J. Estrada els anys 1953 i 1959 on es va localitzar un forn de doble cambra amb les parets caigudes, amb força troballes de material ceràmic. Molt a prop es localitzaren 5 doliae. El Sr. Gerard Rovira Cruells trobà dins una sitja una àmfora greco-itàlica amb la marca L.CAE L.AUR COS R VZAN. Aquestes troballes es van fer al rebaixar terres per fer-hi una carretera. La continuïtat de les troballes de 'tegulae' fins a la casa fan pensar en una relació amb una possible vil·la situada sota l'actual casa. Els materials estan al Museu Arqueològic de Catalunya i també en tenien J. Estrada i G. Rovira. El senyor Estrada va morir a finals de l'any 2001 i el Museu de Granollers està amb contacte amb els seus hereus per recuperar aquests materials, inventariar-los, classificar-los i posar-los a l'abast d'investigadors i públic en general. | 41.5341300,2.2873000 | 440547 | 4598299 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Hi ha dues fitxes corresponent a jaciments arqueològics a la Torre Tavernera, seguint la classificació de la Carta Arqueològica, tot i tenir les mateixes coordenades i les mateixes indicacions imprecises d'ubicació: un és un grup de dues sitges i l'altre el conjunt d'elements amb el forn.A la publicació de ROVIRA i PASCUAL (1970) es precisa que l'àmfora en qüestió fou dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72010 | Sitges de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. FABRE, G; MAYER, M i RODÀ, I (2002) Inscriptions Romaines a Catalogne, V. Diffusion Debocard. Paris. NOLLA, Josep Maria (1976) 'Una producció característica: les àmfores DB', a Cypsela II, pàgs. 222-224. ROVIRA, Gerardo; PASCUAL, Ricardo (1970) 'Hallazgo de una ánfora romana con inscripción pintada' Información Arqueológica, núm. 2. Barcelona, maig-juny de 1970. SANMARTÍ, Enric i BARBERÀ, Josep (1984) 'Nota sobre un conjunt de ceràmiques romano-republicanes trobades a la Torre Tavernera de Vallromanes (Vallès oriental, Barcelona)', a Informació Arqueològica núm. 43 juliol-desembre de 1984, pàgs. 73-80. | III-IaC | Tot i que es veuen ceràmiques escampades en els marges es fa difícil la seva ubicació precisa. | Conjunt de sitges aparegudes al marge dret del camí que puja al castell de Sant Miquel. Més amunt aparegué part d'un molí i restes de dos murs. La imprecisió de la ubicació fa difícil la seva ubicació exacta, ja que actualment està força urbanitzat. | 08296-8 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Documentat i excavat per Josep Estrada l'any 1953. Va aparèixer un conjunt de sitges ubicades al marge dret del camí que va al Castell de Sant Miquel. El material aparegut fou ceràmica ibèrica a mà amb decoració de cordons, àmfora ibèrica, kalathos, ceràmica de vernís negre,... Més amunt aparegué la part inferior d'un molí circular. J. Estrada trobà dos murs de pedra seca que definien una habitació de 5 per 4 metres. Actualment no es veuen estructures però es continua trobant ceràmica escampada. | 41.5337600,2.2874000 | 440555 | 4598257 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica, hi ha materials d'aquest jaciment al Museu de Granollers, però en la nostra visita no s'ha pogut confirmar aquest fet.També n'hi ha en el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es tracta d'un lot de ceràmica campaniana de cuina (cuina itàlica no vernissada. També hi ha, en teoria, l'àmfora Dressel 1C amb la inscripció pintada. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72139 | Turó de Can Mallolas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-mallolas | La prospecció efectuada en l'espai delimitat pels dos camins que travessen el bosc de can Malloles proporcionà una mostra ceràmica molt homogènia, amb un total de 40 fragments, dels quals 5 són formes. Corresponen a una producció local de ceràmica comuna de tradició romana, amb cocció oxidant i reductora, amb predomini de la segona. | 08296-137 | Sud-oest del terme | 41.5246100,2.2880100 | 440598 | 4597241 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||||
| 72099 | Can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta-0 | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes.</p> | XVI-XVII | <p>Masia de planta rectangular orientada a migdia amb planta baixa, planta pis i golfes, i amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. La teulada ha estat elevada en un moment posterior i té edificis annexos. La porta principal és de punt rodó i està dovellada (11 dovelles de granit). La finestra del seu costat porta una creu amb l'any 1682 (1685?) inscrit a la llinda. Tipologia de Masia: caldria classificar-la dins el grup III de Garí (1983).</p> | 08296-97 | Carretera BP-5002 (Granollers-Masnou) | 41.5360800,2.2884100 | 440642 | 4598514 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72099-foto-08296-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72099-foto-08296-97-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-12-15 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Davant de la casa, al costat S., restes de l'era, pavimentada en part per cairons quadrats en mal estat de conservació. La casa tenia una font, dues mines i dos safareigs (desapareguts) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 72007 | Can Ginesta (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta-ii | II-I aC | Jaciment a l'aire lliure en un turó granític on, segons J. Estrada, es localitzaven fragments de ceràmica ibèrica feta a mà i a torn juntament amb 'tegulae' i 'dolia' romanes. No hi ha notícies de cap estructura. | 08296-5 | Turó de Can Colomer. NO de Vallromanes | Documentat per J. Estrada l'any 1948. Al realitzar la Carta Arqueològica es va fer una prospecció visual per part de l'autor de la fitxa (Jordi Pardo) i no es van trobar restes arqueològiques. | 41.5393900,2.2885000 | 440652 | 4598882 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la Carta Arqueològica, hi ha materials al Museu de Granollers, però els únics que hem vist són un fragment informe de ceràmica ibèrica 'tipus sandwitx' i una destral polida, que en la classificació consten com a procedents de Can Colomer: 'Vinyes de Can Colomer, prop de Can Ginesta'. Són troballes superficials però que rebaixarien la cronologia fins el neolític. En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008, la denominació és 'Can Ginesta' (J-18. Jaciment. Element d'Interès) | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||
| 72079 | Can Ginestet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginestet | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Però restaurat sense respectar ni entendre l'arquitectura popular, seguint una moda de ressaltar la pedra per la pedra. | Masia d'estructura característica en origen que es troba modificada a posteriori i restaurada. En principi la casa tenia una planta quadrangular amb quatre murs, amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. A l'esquerra de la façana presenta un cos afegit, una mena de galliner, que en l'actualitat s'ha incorporat a la vivenda, comportant l'eliminació d'algunes finestres del primer pis del lateral. La porta d'entrada es troba en un costat i no en l'eix del frontó com és habitual. Tots els murs de la casa s'han repicat, deixant les pedres, maons i argamassa a la vista. Tipològicament, la casa correspondria al tipus II de Josep DANÉS (1919), però al III de BONET (1983), ja que incorpora unes golfes, que en origen tenien la funció de guardar aliments. | 08296-77 | Avinguda de Can Corbera | Tot i que el topònim és antic, l'edifici actual és una reconstrucció moderna. El mas original era del tipus II de Danés (1933) i Garí (1983), més petita, de planta quadrangular i vessant a dues aigües. | 41.5293900,2.2894200 | 440720 | 4597771 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Era una masia petita i pobre, amb poca aigua. Tenia una bassa darrera, per a rentar i regar les feixes. Aquesta casa canvià de nom i probablement passà a residir-hi un fill de can Ginesta, Aquest seria l'origen (en diminutiu) de l'actual nom de la casa. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72137 | Club de Golf Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-de-golf-vallromanes | II aC-IIdC | Espai molt transformat | Aquesta fitxa s'ha creat en correspondència a la fitxa del catàleg 2008 corresponent (J-15), que comprèn 'la totalitat de la zona destinada al camp de Golf on s'han trobat restes declarades i descrites en altres fitxes que fan pensar en la possibilitat de hi hagin altres restes encara desconegudes'. | 08296-135 | Torre Tabernera. Nord-oest del terme.Carretera BP-5002 | 41.5335900,2.2898000 | 440755 | 4598237 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Tots els jaciments (fitxes 7 i 8) relacionats amb la Torre Tabernera (on hi ha el Club de Golf) (fitxes 22 i 24) s'hi relacionen | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72005 | Urbanització Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-can-palau | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (ssaa) Notas arqueològicas inéditas del Vallès Oriental. | X-VII aC | Jaciment documentat però actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície. | De forma superficial aparegueren fragments de terrissa feta a mà, un dels quals tenia el llavi bisellat. No es localitzà cap estructura. La zona propera a Can Palau, i actualment dins la urbanització que porta el mateix nom ha estat parcel·lada i construïda de forma intensiva. | 08296-3 | Urbanització de Can Palau | Documentat per J. Estrada. | 41.5419200,2.2903400 | 440808 | 4599161 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Era un antic camp d'avellaners, actualment zona valoritzada. Els material van ser localitzats per J. Estrada. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72004 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>238,7 ha del municipi de Vallromanes estan incloses en el Pla Especial d'Interès Natural (PEIN). Els seus límits són els següents: des de la confluència dels termes municipals de Sta. Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes, el límit segueix el torrent que porta a les vinyes de Can Barbeta, fins a enllaçar amb la cota topogràfica 325 m. Continua cap el sud per aquesta cota fins el torrent que voreja meridionalment el bosc de Can Malloles. Baixa pel torrent fins a la cota 250m i el segueix cap al sud-est. A l'aproximar-se a la carretera del Coll de Font de Cera, abandona la cota i travessa en línia recta fins a trobar la cota 300. Continua per aquesta cota en direcció est, fins a un barranc orientat de sud a nord. Descendeix pel barranc esmentat i gira a l'est .Troba el camí que porta a la urbanització de Santa Fe, el segueix cap el sud durant 200 m. L'abandona, travessa el barranc de la casa de Can Pona a la cota 300 i arriba a la cota 325. Segueix la cota fins a trobar els camps de Can Martí de Dalt, baixa pel torrent, envoltant aquests camps i els de Can Fuster. Troba el camí de Vilassar i el segueix a l'oest fins passat Can Viló. Aquí, el límit, deixa el camí i s'enfila pel turó d'en Moreu. Segueix la carena fins els turons de Can Tàvec i Mas Miquel. Des del turó de Mas Miquel el límit descendeix cap el nord-est. En arribar als camps localitzats al marge esquerre del torrent de Can Maimó, gira al sud-est tot excloent-los. Envolta els camps i segueix al nord pel marge esquerre del torrent de Can Maimó. En aproximar-se a la urbanització de Can Jornet, localitzada ja en el terme de Vilanova del Vallès, abandona el marge, travessa el torrent fins a trobar el vial sud de l'esmentada urbanització i l'accés a la urbanització de Can Xaragall. Dins aquest límits destaca l'alzinar, les pinedes de pi pinyer, la sureda, l'avellanosa i la lloreda.</p> | 08296-2 | Sud i Est del terme | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. El 2013 el Govern de la Generalitat amplia els limits del Parc.</p> | 41.5323400,2.2906700 | 440827 | 4598097 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Després de l'ampliació aprovada pel Govern de la Generalitat el 9 d'abril de 2013, el Parc protegeix 7.400 hectàrees repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental que inclouen part dels termes municipals d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. Protecció: PEIN, Pla Especial d'Interès Natural, d'acord amb la Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals i el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Inclós al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a PEIN (N-03). El PEIN apareix marcat en el plànol d'ordenació del sòl no urbanitzable del POUM. Seu institucional: Carretera de Cabrera núm. 52 1er., Cabrera de Mar (el Maresme) | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 72104 | Font d'En Mureu (o del Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-mureu-o-del-moreu | Font que proporciona aigua a Can Mayolas. Per on raja s'ha fet un pericó d'obra del que en surt un conducte que porta l'aigua a través d'un tub a un safareig a prop de la casa, la bassa dels ànecs de can Malloles. La boca de mina presenta una porta metal·lica amb les inicials JB. | 08296-102 | Sot de Vellucre | Es diu d'en Mureu per què aquests terrenys havien estat propietat de Can Mureu. | 41.5276800,2.2909400 | 440845 | 4597580 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72104-foto-08296-102-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72131 | Can Botet - Can Malloles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-botet-can-malloles | VII a - XV | En les feixes de Can Botet - Can Malloles es va recollir els materials arqueològics següents: un total de 8 fragments ceràmics, dels quals dos són formes. És trobà ceràmica comuna ibèrica, ceràmica reduïda i ceràmica vidrada. Es tracta de materials residuals dins d'una gran extensió de terreny, sense que s'hagi pogut identificar cap establiment. | 08296-129 | Carretera BP-5002 | 41.5271200,2.2913400 | 440878 | 4597517 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72021 | Alzina de Cal Pirrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-pirrot | Alzina centenària (de l'espècie Quercus ilex ssp ilex L.) de grans dimensions. A pocs centímetres de terra, el tronc ja es divideix en tres eixos principals, de 2.25, 1.75 i 1.75 metres de diàmetre que, a la vegada, es van subdividint profusament formant una gran capçada densa. El fet que el tronc principal es divideixi gairebé des de la base fa que, tot i tenir un diàmetre considerable, l'arbre no sigui massa alt. D'aquests tres eixos principals, el que creix cap a la carretera BP-5002 se li han anat tallant branques a fi que no afectés la circulació dels cotxes. | 08296-19 | Riera de Vallromanes amb l'encreuament de la BP-5002 | Expliquen un fet històric, que un dia llunyà, enmig d'una gran tempesta, l'home de Cal Pirrot va voler aixoplugar-se sota l'alzina amb el seu carro, que anava carregat de maons d'obra. Quan anava a posar la falca, a la part del darrera del carro, la càrrega es va esllavissar al seu damunt, provocant-li la mort. Per aquest motiu hi ha una creu en un dels seus troncs. | 41.5352200,2.2915100 | 440899 | 4598417 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72021-foto-08296-19-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72047 | Can Mayoles (o Can Malloles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mayoles-o-can-malloles | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes.</p> | XVI-XIX | <p>Masia fortificada, de planta quadrangular, orientada a migdia. Teulada a doble vessant amb cos elevat al vessant esquerre. Carenat perpendicular a la façana. Finestres i portes reforçades i presència d'espitlleres per armes de foc. Murs arrebossats. Escut heràldic damunt la porta principal fet de pedra (fitxa propia, 144). Al damunt d'aquest escut hi ha un rellotge de sol rectangular en mol mal estat de conservació. Al damunt de tot hi ha una inscripció molt malmesa que sembla que posi ANY 800 (podria ser 1800). Tot i que no hem pogut visitar l'interior sembla que destaqui el celler i la cuina, on hi ha una llar de foc central. Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983).</p> | 08296-45 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | <p>Sembla que va intervenir en alguna guerra carlista. Per això el seu aspecte fortificat. Segons García-Pey (2003:137), el darrer Mayoles de la casa fou Miquel Mayolas Barbany, sense fills, que el 1934 vengué la casa a Jaume Botet Sangrà, casat amb Felícia Casasús martí. La seva filla Felíia s'hi va fer la casa. A la casa hi havia molta vinya i tenien tant vi al celler que s'explica una història: durant una carlinada es calà foc a la casa i aquest s'apagà amb vi.</p> | 41.5282000,2.2916900 | 440908 | 4597637 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72047-foto-08296-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72047-foto-08296-45-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-22 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La família conserva llibres pertanyents a l'arxiu parroquial. No hem pogut aprofundir en com, quan i per què hi ha anat a parar. Font i mina als voltants. Protecció: la casa estava protegida a les anteriors Normes subsidiàries de planejament. Municipal. Hem fet fitxa apart de l'escut de pedra, per que d'acord amb la disp. Add. Llei 9/1993 de patrimoni, i d'acord amb el decret 14.3.1963, es BCIN. La protecció de l'escut com a BCIN està contemplada al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-34. Però la fitxa comet l'error de classificar BCIN tot l'edifici quan en realitat només l'escut és BCIN. A la fitxa del Catàleg, la casa es denomina Can Malloles (o Can Mayoles) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72146 | Escut nobiliari de can Mayoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-nobiliari-de-can-mayoles | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. GARCÏA PEY, ENRIC (2003) Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona.</p> | XVI-XIX | <p>Escut heràldic fet de pedra col·locat damunt la porta principal de la Masia de Can Mayoles, sota el rellotge de sol. L'escut està partit en dos camps: a la dreta, cinc punts circulars; a l'esquerra, torre fortificada amb tres merlets i una porta de la que surt un braç dextrogir armat amb una espasa corba. L'escut propiament dit està enmarcat sobre una àliga bicéfala (la doble àliga austracista?) amb els dos caps a sobre; les ales als costats; i les urpes i cua abaix.</p> | 08296-144 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | <p>No hem trobat documentació sobre la família a qui pertanyeria aquest escut. L'ultim de la nissaga Mayoles fou Miquel Mayolas Barbany, sense fills, que vengué la casa el 1934 a Jaume Botet Sangrà (García Pey, 2003: 137).</p> | 41.5282000,2.2916900 | 440908 | 4597637 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Es tracta d'una masia fortificada, de planta quadrangular, orientada a migdia (fitxa 45). Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983). No sabem si l'escut correspon originalment a la casa o és una addició moderna. .La família conserva llibres pertanyents a l'arxiu parroquial. No hem pogut aprofundir en com, quan i per què hi ha anat a parar. Protecció: la casa estava protegida a les anteriors Normes subsidiàries de planejament. municipal. A part de la fitxa de la casa (45), hem fet fitxa específica de l'escut de pedra, per que d'acord amb la disp. add. Llei 9/1993 de patrimoni, i d'acord amb el decret 14.3.1963, es BCIN (Decret 571/1963 de 14.31963 d'Escuts, emblemes i pedres heràldiques de més de 100 anys, recollit per la llei 16/1985 LPHE i per la llei 9/1993 LPCC). La protecció de l'escut com a BCIN està contemplada al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-34. Però la fitxa comet l'error de classificar BCIN tot l'edifici quan en realitat només l'escut és BCIN. A la fitxa del Catàleg, la casa es denomina Can Malloles (o Can Mayoles) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||
| 72046 | Pou de Can Morera Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-morera-xic | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Pou de planta circular aixecat a partir de pedres, maons i argamassa. Arrebossat a l'exterior. Ha sofert modificacions modernes, per l'ús de ciment i portaló de ferro. El pou és antic i molt profund, buidat al sauló i sense bastir. Presenta una pica on posaven l'agua neta per cuinar a la casa i abeurar-hi el cavall. Al darrera conserva un petit safareig d'ús domèstic, fet de les mateixes característiques, però de planta rectangular. La repissa en tres costats és de tova. El safareig s'omplia a cops de galleda del pou. Hi anaven a rentar dones d'altres cases. Presenta un rentador de cairons amb una peça especial a un cantó per rentar la roba fina i de seda, lloc on cabien tres dones enfilades a un graonat. | 08296-44 | Casa de can Morera Xic. Carretera BP-5002 (Granollers-El Masnou) | 41.5337800,2.2922300 | 440958 | 4598256 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72046-foto-08296-44-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Ubicat davant la façana del Mas Can Morera Xic (Fitxa 38). El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou en el marc de la fitxa de la casa. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||
| 72040 | Can Morera Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-xic | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XIX | Masia de planta quadrangular (19,4 x 11,3 metres) amb teulada a doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Orientada al SO, presenta una estructura senzilla, amb planta baixa i pis. Hi ha un pou a la dreta (fitxa propia, 44) i edificacions annexes als dos costats. La de l'esquerra és ben moderna i forma part de la vivenda actual. El celler que hi havia al costat fou eliminat; tenia brescat, cubells, portadores i dues botes. La porta d'entrada amb arc de mig punt és fruit d'una reforma posterior, però s'entreveuen les dovelles de la primitiva entrada. Tipologia de la masia: grup II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-38 | Carretera BP-5002 (Granollers-Masnou) | Propietat de la família Puigvert S. XIX i XX. El nom de 'Xic ' es deu a que existia a prop Can Morera Gros, gran casal que fou enderrocat. Les terres van ser comprades als amos de can Morera; era la part petita del mas Morera situat a l'altra banda del torrent de Font de la Cera. | 41.5338500,2.2922600 | 440961 | 4598264 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72040-foto-08296-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72040-foto-08296-38-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Casa anomenada també Can Burra.Als voltants hi ha l'Alzina de can Morera Xic i l'era de can Morera Xic (davant la casa), a mes del pou i safareig. El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72085 | Can Mogas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mogas | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Restaurat de fa pocs anys. | Masia de planta quadrangular, asimètrica (més llarga d'un costat que de l'altre). Teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Disposa de planta i pis. Es troba molt reformada i a la porta i a les finestres no s'observen dovelles ni dintells. Tipologia de la masia: correspon al tipus II de Danès (1933) i Garí (1983). | 08296-83 | Nucli urbà. Carrer de Sant Jordi, 2 | 41.5369700,2.2937300 | 441086 | 4598609 | 1720 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | També citada com a Can Mogues. Està a l'Antic camí o torrent del Forn. Font, mina i safareig a l'entorn de la casa. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72065 | Font de Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-morera-0 | XX | Font urbana, de ferro. Ubicada al mig d'una plaça de planta semi circular amb una alzina a prop. La plaça està al costat de la riera. | 08296-63 | Riera de Vallromanes | 41.5346600,2.2947400 | 441168 | 4598352 | 1993 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72065-foto-08296-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72083 | Can Coret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coret | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Casa de planta quadrangular amb planta i pis amb torre que s'alça amb un mirador. No té cap peculiaritat arquitectònica. | 08296-81 | Carretera BP-5002 | El Dr. Coret de Badalona va comprar la finca i la casa de Cal Peó, i va construir posteriorment la casa torre al costat N., separada de l'antiga casa de pagès. | 41.5283500,2.2956700 | 441240 | 4597651 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72083-foto-08296-81-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | No ens hi van deixar fer fotos. Les que presentem són de la col·lecció de Josep Corbera fetes a mitjans dels anys 80 | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72020 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-0 | <p>J.COROMINAS 'Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana', vol. VI, Barcelona, 1985</p> | XX | Està en molt mal estat de conservació i envoltada de vegetació. | <p>Creu de ferro forjat, d'uns 70 cms d'alçada. Està col·locada en un pedestal fet amb pedres del propi terreny i ciment. Aquest basament és circular, de 60 cms de diàmetre i 50 cm d'alçada.</p> | 08296-18 | Turó del Pedró | <p>En desconeixem l'origen històric però Joan Corominas designa tres etimologies al topònim 'pedró' que remunten el monument i el seu caràcter simbòlic a temps pretèrits: - 'pilar solt que commemora un fet memorable' - 'gran pedra o pilar plantat en un indret important dins el terme d'un poble: sovint el que coronat amb una creu s'usa per anar-hi a beneir-lo en certs dies de l'any' - 'lloc situat en un cim on coincideixen diversos termes'</p> | 41.5319100,2.2958200 | 441256 | 4598046 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72020-foto-08296-18-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Està en molt mal estat de conservació i l'entorn presenta molta vegetació: en prou feines és visible a tres metres de distància. El peu s'està desfent i la creu està descavalcada a punt de desprendre's. En el peu s'observa l'empremta d'una placa, possiblement commemorativa, però que en un moment indeterminat es va desprendre i s'ha perdut. Per la factura del basament i la mateixa creu, sembla correspondre al segle XX. Aplicant el decret 571/1963 de 14.3.1963 de protecció de les creus de terme, que les disp. add. de la LPHC de 1985 i LPCC de 1993 equiparen a BCIN, cal considerar (amb dubtes) aquest bé com a BCIN (l'inventari versió 2002 no ho va fer, però el catàleg municipal de bens a protegir POUM 2008 si) | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||
| 72084 | Masoveria de Can Coret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-coret | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. | XVIII-XIX | Masia de planta quadrangular amb vessant a dues aigües i carenat perpendicular a la façana. Edificis afegits al voltant. Planta i pis. Tipologia de masia: la podem classificar dins el tipus II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-82 | Carretera BP-5002 | 41.5280400,2.2960200 | 441269 | 4597616 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72084-foto-08296-82-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72066 | Plataners de la Riera de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-riera-de-vallromanes | Just abans de l'inici del poble de Vallromanes des de la carretera BV-5157, al marge dret, comença una plataneda que ressegueix la riera de Vallromanes i acaba a la carretera BP-5002. Disposada en dues fileres de plàtans (Platanus x hispanica Mill. ex Münchh.), una a cada marge de la riera, les quals, al tocar-se les capçades, creen un ambient molt ombrívol i frescal al llarg del passeig. Tenen un perímetre d'entre 60 i 90 centímetres. Són especialment vistosos a la tardor per les coloracions grogues i brunes que prenen les fulles abans de caure. | 08296-64 | Riera de Vallromanes | 41.5342900,2.2965600 | 441320 | 4598310 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72066-foto-08296-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72066-foto-08296-64-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Decl. arbreda d'int. comarcal 2.5.2007 Num.DC 202 . Publ. 2008. .Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. N-04. Element d'Interès. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72059 | Ca l'Andreuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreuet-0 | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Abandonat | Masia de planta quadrangular amb la teulada a doble vessant i el carenat perpendicular a la façana. Les portes i finestres estan actualment tapiades; algunes han estat rebentades, donada la situació d'abandonament. Hi ha elements afegits a l'esquerra: possiblement es tracti d'antigues corts i estables. Tipologia de masia: correspon al tipus II de Danés (1933) i Bonet i Garí (1983). Segons García Pey (2003), construïda el 1890 i orientada (façana principal) a ponent. | 08296-57 | Carrer Sant Jordi, 2 | 41.5375700,2.2967400 | 441338 | 4598674 | 1890 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72059-foto-08296-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72059-foto-08296-57-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72057 | Cal Pech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pech | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès Oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. DOÑATE FONT, Carles, arquitecte. Descatalogació BCIL Villa Isabelita. Juliol 2008 (document municipal)</p> | XX | <p>Edifici de principis de segle, amb un cos central rectangular, un cos lateral més elevat i amb teulada a doble vessant. Al darrera, cos en forma de torreó, encara més elevat i amb teulada a quatre aigües. Finestres decorades amb rajola valenciana. L'entrada des del carrer està formada per una porta d'arc de mig punt amb dovelles, coberta per un porxo aixecat sobre dues columnes d'estil toscà i una teulada de tres aigües. L'altra entrada es fa per una porta amb columnes que sostenen un balcó. En un dels escaires de l'edifici hi ha una capelleta dedicada a la Verge de Montserrat, feta amb rajoles. Aquesta capelleta té una fitxa pròpia de l'IPA, però aquí les hem unificat.</p> | 08296-55 | Carrer Pere Casanovas, 52 | <p>Segons Doñate (2008): 1907: fundació finca, amb estil noucentista. 1907-1925: 9 compravendes. 1925: propietat de Juan Sánchez Motta i Manuela Arellano Saez, 8584 m2. En aquest any la venen a Francisca Roca Espolet, la qual amplia la casa en 85 m2, passant aquesta a 266 m2. 1930: Francisco Sensat Mollet compra la casa (Can Sensat). L'any següent mor i la casa queda en propietat de la seva dona Esclavitud Almón Caberta. La fam. Sensat fa la 2a. I darrera ampliació de la casa, que queda en 418 m2. Durant la Guerra Civil la casa és requisada per la República. 1939: la fam. Sensat recupera la propietat. 1943: La Sra. Amón Vda. Sensat ven la casa a Carmen Serra Budullés. 1949: Pedro Pech Ferrer i la seva dona Isabet Curutchet Labadie compren la finca. Viuen a BCN i usen la casa com a 2a. Residència. Un fill d'ells és l'actual propietari. 1950: El Sr. Pech edifica Villa Isabelita, un pabelló de jocs pels seus 2 fills (avui enderrocat). La finca perd el caràcter agrícola. Es dota de jardí, piscina, una glorieta (modernista)... 1955: al SO de la finca construcció d'una casa per un altre masover. 1958: construcció d'una nova casa al SE, un habitatge per la filla gran. 1966-67: es venen els dos habitages construïts el 1955 i 1958. Es reparcela la finca i es venen part dels terrenys (la finca original tenia 8.600 m2), que s'integren a la trama urbana.</p> | 41.5384700,2.2971800 | 441375 | 4598774 | 1907 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72057-foto-08296-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72057-foto-08296-55-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-31 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La casa també es coneix amb el nom de Can Millet i també pel de Can Sensat de l'Oli, per haver-hi viscut un distribuïdor d'olis. Protecció: la casa estava a les anteriors Normes subsidiàries de planejament municipal. Quan es va fer l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (1982) hi havia un pavelló de jocs per als nens (i colomar) anomenada 'Villa Isabelita' de 9'20 x 5'5 m. de planta, de tres cossos (el del mig, de dos plantes), ubicat al c/ Gaudí 12, i construït el 1950, a uns metres de la casa, i alineada amb el carrer. (Fitxa núm.18 de l'IPA). Actualment ja no existeix, l'edifici va ser enderrocat en una data anterior a 2002. Com que l'edifici estava protegit pel Precatàleg (Normes subsidiàries esmentades), i per tant era BCIL, l'ajuntament va haver-lo d'incloure inicialment en el POUM, obligat per la GC. Immediatament després, l'Ajuntament decideix fer un expedient de descatalogació el 2008 (i presentar-lo a la GC) en paral·lel a la confecció del catàleg, que ja no inclou Villa Isabelita dins la finca de can Pech. El document de descatalogació no diu que l'element ja està enderrocat; només justifica la descatalogació per pèrdua de valors i estat de ruïna. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||
| 72058 | Can Paret Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paret-paleta | XX | Edifici de planta quadrangular amb teulada a doble vessant. Balcó en el primer pis sobre dos costats de la casa i aixecat amb columnes de maó vist, possiblement posterior al cos principal. Decoracions amb maó pintat a les finestres i floral i geomètrica de picadís de rajols a la façana principal. | 08296-56 | Carrer Rafael de Casanovas, 18 | 41.5370400,2.2974300 | 441395 | 4598615 | 1927 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72058-foto-08296-56-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72132 | Can Cirera (Jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-jaciment | Fruit de les prospeccions arqueològiques efectuades als camps que s'estenen des de Can Cirera (fitxa 40) fins al torrent de Can Cargolí i el bosc del turó de Can Cirera, es va recollir una mostra de 6 fragments ceràmics, amb vidrats, material de construcció i terrissa oxidant. El propietari de la casa va mostrar una sitja apareguda en el decurs de les obres de remodelació de la vivenda. Es tracta d'una sitja de grans dimensions que no ha proporcionat cap material associat, però que probablement dati d'època moderna, tal i com succeeix en alguns masos de la comarca del Maresme. | 08296-130 | Carretera BP-5002, | 41.5265500,2.2976100 | 441400 | 4597450 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||||||
| 72055 | Can Gordi (o Can Guàrdia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-o-can-guardia | BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GAVIN, Josep Maria (1990) Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23. Editorial Pòrtic. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIV-XIX | Restaurada els anys 40 | Masia d'estructura clàssica. Planta quadrangular amb teulada a doble vessant amb carenat perpendicular a la façana. Presenta edificis annexos a banda i banda. Consta de planta, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha dues portes d'entrada, possiblement la porta lateral és posterior. Les dues estan envoltades amb dovelles. També disposa d'una finestra ( a l'esquerra). Tipologia de masia: correspon al grup III de Bonet Garí. No hem pogut veure l'interior, però per la informació oral obtinguda la distribució es correspon amb l'estructura clàssica de tres cossos. La cuina a la dreta, celler a la part posterior. Conserva un forn de pa a l'interior. Conserva intacta l'antiga era amb un forn de pa, posteriorment utilitzat per les pinyes i el safareig per on es recollia l'aigua. Al costat del safareig hi ha plantats 7 cedres bicentenaris en un espai d'esbarjo força agradable. | 08296-53 | Turó d'en Cabús | La família guarda documentació que fa referència a la casa des del segle XIV, quan Pere de Montornès va vendre una partida a un tal Guàrdia. Aquest és el primer nom conegut de la casa, que per derivació va esdevenir Can Gordi. Segons García-Pey (2003:110), en un llibre de naixements de 1516, al propietari Bertomeu Guàrdia li escriuen el cognom Gòrdia. El subministrament de l'aigua de la casa es feia a través de la Font de Cera. Es tractava d'una canalització de mitja canya i vista per tota la carena fins arribar al safareig on es recollia per consum de la casa i dels camps. Quan es va fer la carretera BP-5002 que passa i travessa la finca de Can Gordi, la més gran en l'actualitat de Vallromanes (120 ha), es va haver de tapar la font. Actualment es pot veure quasi en el punt més alt de la collada, un cop s'ha començat a baixar, una paret de pedres, en el marge dret. Actualment la casa no està habitada però els propietaris en continuen l'explotació dels recursos forestals i la seva intenció, a curt termini, és anar-hi a viure (2002). | 41.5206300,2.2979500 | 441423 | 4596792 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72055-foto-08296-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72055-foto-08296-53-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'arbre que es troba enfront l'entrada és un ginjoler (arbust o petit arbre de la família de les ramnàcies - ziziphus jujuba -).La restauració que es pot veure en l'actualitat es va fer entre els anys 1940 i 1945, a càrrec del propietari, Sr. Caballé.Gavin (1990) situa en aquesta finca una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Els autors de la fitxa (2002) indiquen que han localitzat la capella. Segons Garcia-Pey (2003:244) és una petita edificació aixecada el 1935 a llevant de la casa principal, al llit del mateix torrent, amb una estructura rectangular i coberta ondulada. Està dedicada a sant Antoni, per que als de la casa se'ls hi havia mort una nena d'un any i mig que es deia Maria Antònia. Dins la capella hi ha l'imatge del sant i un bust de la nena. Durant la Guerra Civil les dues imatges van ser enterrades al torrent de la capella i recuperades després. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 72138 | Can Gordi (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-jaciment | La prospecció efectuada als camps del voltant de la masia de Can Gordi (fitxa 53) proporcionà 109 fragments de ceràmica, dels quals 25 tenien forma. El conjunt inclou fragments de ceràmica grisa medieval i ceràmica vidrada, entre els que s'inclouen 8 fragments de blanc i blau. | 08296-136 | Al voltant de la masia de Can Gordi. Turó d'en Cabús | A la masia de Can Gordi es conserva documentació que data el mas en una data no posterior al Segle XIV. En aquesta època podria ser can Guàrdia. | 41.5208900,2.2979900 | 441427 | 4596821 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Detectat a rel de les prospeccions arqueològiques realitzades el 1999 i dirigides per Xose Santín en el marc del projecte de la UAB anomenat 'Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||||||||
| 72042 | Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-0 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII | Conjunt format per l'antiga masia, la nova residència annexa i la cort del bestiar. La masia, orientada al S., és de planta rectangular amb tres ampliacions posteriors, encara que conserva la distribució primitiva. A la cuina hi ha una llar de foc i un forn de pa que es reflexa a l'exterior com un cos semicircular fet de còdols. El carener és paral·lel a la façana i es pot veure que la teulada fou aixecada sobre el nivell de l'original. A la façana només hi ha dues finestres amb bancals i dintells de pedra. Tipologia de la masia: correspondria al tipus I de Danés (1933) i Garí (1983). La nova casa que s'hi afegí al costat dret data de finals de segle passat i no té massa interès arquitectònic. | 08296-40 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | Possiblement la masia sigui del segle XVII, encara que actualment no es pot veure la data enlloc, perquè fou esborrada en unes obres d'instal·lació elèctrica. Només es recorda que les dues primeres xifres eren un 1 i un 6 . Segons García-Pey (2009:58) la casa es del XVII i fou restaurada el 1900, quan se li afegeix la part més nova, a ponent. Conserva un fons documental integrat per 17 pergamins (veure fitxa 125). L'últim Cirera fou Ma Josefa Maimó i Cirera. Per acta notarial sabem que el canvi de familia es produeix l'any 1897 a favor de Federico Esteve i Llubí. | 41.5265900,2.2980500 | 441437 | 4597454 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72042-foto-08296-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72042-foto-08296-40-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: ja estava protegit a les anteriors normes subsidiàries de planejament municipal.Seria important que els pergamins conservats a la casa es protegeixin i s'estudiin (fitxa 125).Prop de la casa hi ha la Font de l'Alba, però està assecada. També té un safareig de recollida d'aigua del torrent. En el camí que puja a la casa hi ha una gran bassa 20x14x1'90 amb 7 graons per baixar-hi.El propietari de la casa va mostrar una sitja apareguda en el decurs de les obres de remodelació de la vivenda. Es tracta d'una sitja de grans dimensions que no ha proporcionat cap material associat, però que probablement dati d'època moderna. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||
| 72114 | Pou de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-rafart | XX | Pou fet de pedra, de planta circular. | 08296-112 | Carrer de la Marinada, 5 | 41.5371500,2.2983500 | 441472 | 4598626 | 1914 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72114-foto-08296-112-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | ||||||||||
| 72038 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-3 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Edifici civil. Casa que està adossada pels dos costats a altres construccions. Teulada d'un únic aiguavessant. Façana dividida en tres parts: la porta d'accés, un balcó superior, i entremig, una petita obertura emmarcada per 4 blocs de pedra granítica. Sobre la llinda hi ha una creueta inscrita dins un triangle i gravada sobre la pedra. L'angle dret de la façana te un acabament en blocs de pedra. La resta és arrebossat. Cara a migdia i ponent. La façana presenta una llegenda amb rajola: 'Celler de l'Avi' | 08296-36 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 24 | El nom es deu a que s'hi feien botes. Després s'hi va instal·lar el barber i més endavant la costura de les noies.Pertany a la família Mogas des del besavi Vicenç Mogas i Riera, que era fuster i deuria fer botes. Abans era propietat de la família Pungol. La casa conserva una col·lecció d'objectes vinculats a la història de la família, de la que hem fet una fitxa. | 41.5327300,2.2984300 | 441474 | 4598135 | 1756 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72038-foto-08296-36-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: El Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 protegeix 4 cases del c/Vista Alegre a la fixa E-71 com a BCIL , les cases num. 18, 20, 22 i 24 (aquesta darrera, can Boter). (Entenem el num. 24 inclós malgrat el num. 24 no es cita en l'enunciat -aquest només esmenta els immobles num. 18, 20, 22- pero a la descripció de la fitxa si que s'esmenten els 4 immobles, inclos el 24).Segons García Pey (2003: 32), en una feixa per sobre la casa, a ponent, es situa l'era de can Boter, un espai de terra que es netejava per batre mongetes i faves, i també blat. Més endavant s'hi construí un enrajolat, on hi havien estat els pallers. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 | |||||||
| 72113 | Font de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rafart | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Font dedicada a Sant Antoni. Dissenyada pel mestre Sebastià Rafart, imitant l'estil de Gaudí. A la part frontal superior hi havia una imatge de sant Antoni feta de rajoles que fou robada. Presenta dos dipòsits posats de costat per recollir l'aigua i al mig raja la font. La decoració és de picadís de rajoles. L'aigua anava a omplir el safareig on rentaven els de cal Pierrot. La mina és oberta a terra sense bastir. A través d'un bombeig es porta l'aigua a la font. | 08296-111 | Carrer de la Marinada, 5 | 41.5371900,2.2984300 | 441478 | 4598631 | 1914 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72113-foto-08296-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72113-foto-08296-111-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Sebastià Rafart | 105|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml