Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72356 | Bassa de Cal Patrocini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-patrocini | XVIII-XX | abandonada des de fa força temps, no conserva la teulada i presenta un estat ruinós força avançat. | Bassa de planta circular, de 3 metres de diàmere interior, ubicada a la plana del pesseta, al costat del camí antic que es dirigia a Cal Patrocini. Recollia les aigües de pluja que baixaven de la torrentera. Està parcialment retallada a la roca i alçada de pedra regular i ben treballada fins una alçada, en el punt màxim, d'uns 2 metres. Els murs tenen un gruix considerable de fins a 1,2 m. | 08297-204 | Cal Patrocini | 41.6529200,1.4794800 | 373390 | 4612358 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72356-foto-08297-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72356-foto-08297-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72356-foto-08297-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72357 | Cal Bacinetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacinetes | XVII-XVIII | Fa més de cent anys que està abandona i en ruïnes | Antiga masia enrunada, ubicada a la riba esquerra del torrent de Cal Bacinetes, prop del camí que porta a Cal Patrocini. Està construida damunt de la roca, sense fonamentació, i s'adapta al desnivell del terreny. Els paraments són de pedra vista, però degut al seu estat de conservació i l'enderroc de la planta, fa difícil entreveure les seves estances. Per la part més alta s'observa les restes d'un cub de planta circular,amb l'enderroc dels murs al seu interior. Per la banda de migdia, hi ha el que sembla una barraca de pedra seca amb la coberta construida per aproximació de fileres i la qual s'ha ensorrat parcialment. La llinda i els brancals són rectes. Per sota mateix hi ha un segon cub de planta circular, amb les parets arrebossades. | 08297-205 | Castellnou | 41.6408700,1.4816900 | 373551 | 4611017 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72357-foto-08297-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72357-foto-08297-205-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72358 | Font del Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coix | XVIII-XX | font seca, amb la vegetació que ha invait tota la zona i entron força degradat. | Font ubicada en un marge de pedra seca, baixant pel camí que va des de la Creu de Terme de Poltera fins a Cal Daniel. Abans d'una corba força pronunciada, cap a la dreta, hi ha un corriol que travessa una antiga feixa de conreu plena de farigoles. Cal endinsar-se per sota de la vegetació, resseguint el mur de pedra seca d'una alçada màxina de dos metres. Ben aviat s'observen unes escales volades que sobresurten del mur i que menen directament a la font. Es tracta d'una deu d'aigua que brolla de manera natural del terra. Està protegida per una pica excavada parcialment a la roca i reforçada de carreus de pedra amb dos esglaons. | 08297-206 | Segur | 41.6875000,1.4612500 | 371941 | 4616224 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72358-foto-08297-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72358-foto-08297-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72358-foto-08297-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72359 | Font de la via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-via | XVIII-XX | Font situada en el marge septentrional del tall del ferrocarril (Lleida - Barcelona) per sota la pallissa del Malloat. L'aigua brolla del marge mateix en el qual s'ha fet un petit clot amb les parets reforçades de pedra per contenir les terres i on el doll d'aigua s'acumula fins que sobreeïxeix i es perd per la cuneta. Un parell d'esglaons faciliten l'accés a l'interior. | 08297-207 | Segur | 41.6809400,1.4643600 | 372187 | 4615491 | 08297 | Veciana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72359-foto-08297-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72359-foto-08297-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72359-foto-08297-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||||
| 72360 | Font del Brufau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-brufau | XVIII-XX | font seca, amb la vegetació que ha invait tota la zona i entron força degradat. | Font ubicada un centenar de metres més amunt del Corral del Brufau. Actualment s'hi accedeix pel capdemunt de la feixa que queda a l'alçada de la façana principal del Corral, pel costat mateix d'una alzina que destaca de la resta de vegetació per les seves dimensions i color de la fulla. Baixant per un corriol, a una vintena de metres, hi ha una construcció de planta rectangular, feta amb pedra ben escairada i reforçada amb morter de calç. La volta es de maó pla i està excavada a la roca. Mesura 4 m. de fondària per 2,5 d'amplada. La coberta està totalment omplerta de vegetació i l'arcada, construida amb cinc fileres de maó pla va haver de ser reforçada per una llosa de pedra, ja que l'antic corriol que baixava originàriament per aquest costat s'ha anat cobrint de vegetació i terra provinent del marge. Al davant de la porta d'entrada hi ha dos esglaons interiors que permetien entrar al seu interior. Un petit muret realitzat amb tres fileres de totxo protegeixen el seu interior de possibles despreniments de terra durant les èpoques de pluja. L'aigua provient d'una deu brolla naturalment del terra. | 08297-208 | Segur | 41.6819300,1.4604500 | 371863 | 4615607 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72360-foto-08297-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72360-foto-08297-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72360-foto-08297-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pastor dels Corrals de Can Brufau hi tenia uns abeuradors al costat dret la font, que encara es poden veure entremig de la vegetació. Portava el ramat de cabres assedegat i agafava l'aigua amb galledes per omplir els abeuradors. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72361 | Font del Batà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bata | XVIII-XX | La boca del pou ha quedat a l'alçada dels peus i constitueix un gran perill. | Font d'aigua ubicada al fons d'una feixa per darrera del Pla d'en Jaumet, no gaire lluny del Pont de Durban. Està gairebé coberta per la terra despresa del marge i la fullaraca. Està situada per sota d'un marge de pedra seca i l'únic element que es pot observar és la volta de pedra. Just al davant seu, a un metre i mig, hi ha un pou del qual en resta la última filera de pedres i un dels pilars de maó. Té una boca d'un metre de diàmetre i una fondària actual d'uns quatre metres aproximadament. No s'hi observa aigua. | 08297-209 | Segur | 41.6771100,1.4645700 | 372197 | 4615066 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72361-foto-08297-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72361-foto-08297-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72361-foto-08297-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72362 | Font de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume-4 | XVIII-XX | font seca, amb la vegetació que ha invait tota la zona i entron força degradat. | Font ubicada entre el Pla de la Barraca i La Raconada, un cop passada la barraca i la bassa de Cal Pinyol. L'aigua brolla d'una deu d'aigua. Està totalment excavada dins del marge i a la roca mare. S'hi accedeix a través d'una rasa que servia per desaiguar l'excés d'aigua i regar els hortets del costat. Tres esglaons de pedra força alts permeten l'accés al seu interior. Els murs són de pedra i la volta apuntada, amb dues bigues de fusta parcialment cremades, tot i que la teia no sembla afectada. | 08297-210 | Segur | 41.6837100,1.4629900 | 372078 | 4615801 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72362-foto-08297-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72362-foto-08297-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72362-foto-08297-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72363 | Mines de Cal Bernic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-cal-bernic | RIERA i GABARRÓ, Josep (2003). Història de l'explotació dels lignits del districte de Calaf. Eumo editorial, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | XIX-XX | abandonades i tancades per la seva perillositat. Les estructures industrials resten abandonades a la intempèrie sense manteniment. | Les mines de Cal Bernic és una de les moltes explotacions de lignit que s'han obert en aquesta zona entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XX. En aquest cas concret, abandonades des de fa una quarentena d'anys es pot observar encara part de les seves infraestructures. En primer lloc, la mina, tancada físicament per motius obvis de seguretat. De la boca de la mina en surten els rails de ferro per on circulaven les vagonetes. Segons informació oral d'un dels reballadors de la mina, quan es van tancar per suspensió de pagaments es va fer d'un dia per l'altre i a l'interior de la mina van quedar totes les eines (escodes, pales i vagonetes). Aquests rails porten a la zona on es descarregaven les vagonetes, que s'anomena torba. D'aquest dipòsit, amb una cinta transportadora es pasava el carbó a uns altres dipòsits, que era el punt de càrrega dels camions. Aquest carbó no era d'una gran qualitat i s'utilitzava per fer portland de Calaf. | 08297-211 | Cal Bernic | La zona de Calaf, Prats de Rei, Sant Martí Sesgueioles, Veciana fou un centre d'explotació de diferents mines de lignit. Aquest episodi de la història ha estat estudiat per Josep RIBA (2003). Ens explica que el coneixement de betes de lignit és conegut a la zona des de finals del segle XVIII, però que no es comença a explotar fins a mitjans del següent segle, vinculat al creixement de la indústria cotonera d'Igualada. Cada mina tenia un nom que el posava el propietari per tal d'identificarla des del primer moment que es feia la inscripció. Altres noms del terme de Veciana són: Abundancia, La Catalana, Lealtad, La Castellana, Generosa, Maria, Interesante, Perla, Purísima Concepción, Confianza, etc. L'evolució d'aquestes explotacions va estar subjecte a alts i baixos de la situació econòmica del país, les diferents crisis, les guerres, la qualitat del propi carbó o els sistemes arcaics d'explotació, entre d'altres. Fins a un moment en que resulta del tot inasumible econòmicament la continuïtat d'aquestes explotacions i es tanquen definitivament. | 41.6805400,1.4828400 | 373724 | 4615420 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72363-foto-08297-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72363-foto-08297-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el terme municipal de Veciana, entre 1841 i 1985 s'han concedit 44 llicències d'explotació per a mines de lignit. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72364 | Pallissa del Pla del Correu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-pla-del-correu | XVIII-XX | abandonada amb la coberta esfondrada i la vegetació tapant part de les estructures. | Pallissa ubicada al bell mig d'una feixa del Pla del Correu, sota d'un parrell de roures, al costat dret del camí de terra que mena de Cal Bacinetes a Cal Patrocini, un cop passat el torrent que porta el nom del primer casalot. La façana principal està orientada a migdia i conserva parcialment els murs d'aquesta façana i la de ponent. Està construida amb carreus de pedra irregular, més o menys escairats i refoçats als quatre angles. L'obertura de la porta mesura 80 cm x 1,70 cm. A l'interior hi ha l'enderroc de la teulada que era de teula àrab sostinguda per bigam i travessers de fusta. A la part posterior de la pallissa i entre mig de la vegetació arbustiva s'observa una cisterna amb volta de pedra mig ensorrada. | 08297-212 | Castellnou | 41.6356200,1.4850000 | 373816 | 4610429 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72364-foto-08297-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72364-foto-08297-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72364-foto-08297-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72365 | Parets de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-pedra-seca | GENERALITAT DE CATALUNYA, (1994). Departament de Medi Ambient: 'Les construccions en pedra seca' (full divulgatiu), Barcelona, desembre de 1994 GIRONÈS i DESCARREGA, Josep. (1999). L'art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona. Diputació de Tarragona PLANS i MAESTRA,Jaume. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca de Bages. Centre Excursionista de la Comarca de Bages. SUBIRATS i VILLALBÍ, M. (1992). 'El paisaje de la comarca del Monsià y las construccions de piedra en seco'. Article publicat a la revista NARRIA, Edita Museo de Artes y Tradiciones Populares, Madrid 1992. VARIS AUTORS. (2008). Pedra Seca. Full informatiu de la revista Pedra Seca. Any VII- Núm. 58. Ed. Patronat de San Galderic. Maig. | XVII-XX | N'hi ha que estan en bon estat i d'altres que tenen trams esfondrats o caiguts. | El terme municipal de Veciana és un territori eminentment agrícola, d'una llarga tradició de cultiu de secà. Aquest treball, s'ha adaptat en cada moment històric a la orografia del terreny i a les tècniques d'explotació. Amb el temps, els terrenys s'han adaptat a les necessitats de cada moment. El llaurat ha anat evolucionant des de la tracció de sang, amb bous, mules o cavalls,a la tracció de motor, amb tractors, segadores, etc. La construcció de parets en els marges amb pedra seca, ha estat una estratègia secular per tal d'adaptar els camps a aquestes necessitats, per tal de milorarel rendiment del treball. En els llocs on el pendent és més pronunciat, els marges amb pedra seca són més abundants i necessaris. En el terme de Veciana abunden aquest tipus de parets, sense que es pugui dir que predomina més en una zona o en altra. Els trobem tan a Segur, com a Montfalcó, com a Sant Pere del Vim. Quan l'orogafia és més benigne o, si ho preferiu, més suau, trobem les parets més baixes i més extenses. Pel que fa al seu perfil, aquest és usualment vertical per a alçades no superiors als dos metres. Els de més altura, que també són els més resistents, com a murs de contenció, solen ser esgraonats o, encara, atalussats, tot i que també en podem trobar desraonats de poca altura. Als marges, ens podem trobar amb pedres que van des de la mida d'un puny fins a peces de tres o més decímetres cúbics i uns deu quilograms, que els margeraires havien de saber situar en la posició i el lloc adequat de la construcció. De tant en tant, es poden observar els esglaons, fets amb pedres retocades i planes, més grosses, que s'encabien dins del marge, i que permetien pujar i baixar de feixa, sense haver de saltar. En alguns d'aquests marges, es poden observar barraques de vinya que quedaven integrades al conjunt. Algunes d'elles encara estan en bon estat; d'altres s'han enderrocat a l'hora d'ampliar les feixes i fer-les més grans per adaptar-les a la mecanització de l'agricultura. | 08297-213 | Veciana | Es feien bancals que s'afermaven amb uns murs de pedra, on es conjugava sàviament la filigrana d'un mosaic amb la resistència d'una paret feta en sec sense cap mena de morter. Aquests murs tenien la finalitat de ser efectius contenidors de la terra i de l'aigua que hi podia arribar. Acabat el marge, el terreny quedava enllestit per al cultiu. La seva construcció suposava primerament desermar el terreny d'on s'obtenien les pedres que posteriorment es disposarien com a jardinera. Així es podia anivellar la terra del nou bancal. La pedra sobrant servia per a construir les barraques i cabanes que es veuen pels mateixos indrets, o bé es portava cap a les terres menys pedregoses per cobrir-ne les necessitats. Sovint, però, encara quedaven pedres, que s'apilaven endreçadament en algun extrem de la finca. Aquest material obtingut del mateix camp proporcionava una diversitat de peces, que s'instal·laven més o menys retocades, tant als marges com a les barraques. Per a la seva construcció, i en qualsevol cas, l'aixecament d'un marge suposava una tècnica acurada en el muntatge de la primera filera, que havia d'assentar-se sòlidament, i de la última, que coronava la paret fent de lligada. Era doncs, molt usual emprar la pedra tal com es trobava al camp, pràcticament sense retocar, per a bastir marges i barraques. Per tant, ens podem trobar amb pedres que van des de la mida d'un puny fins a peces de tres o més decímetres cúbics i uns deu quilograms, que els margeraires havien de saber situar en la posició i el lloc adequat de la construcció. Encara que la majoria d'aquestes parets són verticals i no massa altes, n'hi ha també amb el perfil esgraonat i atalussat. | 41.6687000,1.4714800 | 372755 | 4614122 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72365-foto-08297-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72365-foto-08297-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En llocs on s'han abandonat els cultius, i els marges s'estan enderrocant per la invasió del bosc, i juntament amb els marges, algunes de les barraques de vinya que estaven integrades al seu interior mateix. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72366 | Capella de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-1 | <p>http://blogs.descobrir.cat/pedresvistes/2012/12/12/oratoris-de-la-vall-del-llobregos-la-reiteracio-dun-model/</p> | XVI | tot i que li manca la imatge i una possible porta | <p>Capella o oratori de cami que consisteix en un pilar de secció quadrda (65 x 65 cm) i una alçada de 2,7 metres, fet a base de carreus molt regulars i ben carejats. Consisteix amb una base, el pilar en forma de paral·lelepípede rectangular i una capella o fornícula en forma de caseta, amb la coberta monolítica a vuit vessants, ja que presenta un frontó triangular als quatre vents on hi havia la imatge del sant, un Crist o una Marededéu. En aquest cas, podria tractar-se d'una imatge de Sant Jaume, pel nom de la font, tot i que la gent gran del poble no recorda haver-ne vist mai cap. Destaca les dues pedres immediatament anteriors a la capella, que tenen sengles inscripcions i que permeten datar el monument. En la primera es llegeix: Ex voto 8 a[gost] MDXX (8 d'agost del 1520). L'altra pedra està molt deteriorada i podria contenir el nom del que va pagar la capella, que podria ser un tal Francesch.</p> | 08297-214 | Segur | <p>Aquestes petites construccions de carácter religiós poden tenir un patrocini públic o privat: des del comú de la vila que erigeix una creu de terme o una capelleta als portals d'entrada a la població, fins al propi pagès que aixeca, de vegades ell mateix, un senzill pilaret vora una finca per dedicar-lo a un sant protector de les collites. Es troben forces paral·lels de la mateixa tipologia arquitectònica, alguns del segle XVII i XVIII i d'atres del segle XX, mantenint el mateix aspecte. Possiblement alguns on a la capella hi ha un plafó ceràmic del XVIII, fos més antic i el plafó es col·loqués en aquella època per substituir el buit provocat per la pèrdua de la imatge de bulto.</p> | 41.6836600,1.4629300 | 372073 | 4615796 | 1520 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72366-foto-08297-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72366-foto-08297-214-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i tractar-se d'una manera clara i evident d'una capella de camí, no es troba en un lloc de pas actual ni es recorda, per part de la gent del poble, cap camí que passi per aquest indret. Però al trobar-se prop d'una font també pot obeir al desig que no s'acabi mai l'aigua. Sobretot en un lloc, com Segur, on l'aigua és molt escassa. | 94 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||
| 72367 | Escut de Can Riera de La Rubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-riera-de-la-rubiola | XVII | <p>Escut que ornamenta el portal dovellat de la façana orientada al sud - oest de l'antic mas de Can Riera de La Rubiola. Està esculpit en la clau d'un arc format per divuit dovelles tallades a regràs. Representa un turó o cim coronat per una creu.</p> | 08297-215 | La Rubiola | 41.6593200,1.4308000 | 369350 | 4613141 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72367-foto-08297-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72367-foto-08297-215-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||
| 72368 | Escut de Cal Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cal-simo | XVII | <p>Escut treballat a la dovella central del portal principal d'accés a l'antiga masia de al Simó. Només s'ha pogut fotografiar des d'una distància considerable i, per tant, no es pot fer una descripció acurada.</p> | 08297-216 | Cal Simó o Cal Bermúdez | <p>La masia de Cal Simó, ara també coneguda com a Cal Bermúdez, pertanyia a la mateixa família de Cal Llobet, que també tenia el que es coneix com a Molí de Cal Simó. Els Llobet es venen la propietat que tenien a llevant i es quan la masia pren el nom de Cal Simó, però el molí resta en propietat dels Llobet.</p> | 41.6277000,1.4825500 | 373597 | 4609554 | 08297 | Veciana | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72368-foto-08297-216-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat no poder fer una bona descripció, s'ha considerat important fer-ne la fitxa corresponent perquè es tracta d'un BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) i és vital pel seu coneixement que resti documentat per a futures generacions i posibles estudis arquitectònics, històrics o genealògics. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||
| 72369 | Escut de Cal Llobet 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cal-llobet-1 | XVII | està molt deterioat | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, col·locat a la dovella central. Escut de camper sencer, sense quarterar amb la representació a l'interior d'un animal (lleó o llop). El seu estat de conservació no permet entrar en gaires detalls. A dalt hi ha dues inicials una F i una T; al mig esborrat. A la part inferior, fora del camper hi trobem la data de 1533.</p> | 08297-217 | Santa Maria del Camí | <p>La masia de Cal Simó, ara també coneguda com a Cal Bermúdez, pertanyia a la mateixa família de Cal Llobet, que també tenia el que es coneix com a Molí de Cal Simó. Els Llobet es venen la propietat que tenien a llevant i es quan la masia pren el nom de Cal Simó, però el molí resta en propietat dels Llobet.</p> | 41.6288000,1.4735700 | 372851 | 4609689 | 1633 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72369-foto-08297-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72369-foto-08297-217-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els dos escuts que actualmernt es poden contemplar a les portes de Cal Llobet, provenen del Molí del Simó, que pertany a la mateixa propietat. Quan es va reformar la façana de Cal Llobet esvan anar a buscar perquè eren els escuts familiars i es van posar en el seu emplaçament actual. Un d'ells estava al portal adovellat del molí i l'altre en una cantonada. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||
| 72370 | Escut de Cal Llobet 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cal-llobet-2 | XVII | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, col·locat a la dovella central. Escut de camper sencer, sense quarterar amb la representació a l'interior d'un animal rampant (lleó o llop). A sotal'animal hi trobem la data de 1601.</p> | 08297-218 | Santa Maria del Camí | <p>La masia de Cal Simó, ara també coneguda com a Cal Bermúdez, pertanyia a la mateixa família de Cal Llobet, que també tenia el que es coneix com a Molí de Cal Simó. Els Llobet es venen la propietat que tenien a llevant i es quan la masia pren el nom de Cal Simó, però el molí resta en propietat dels Llobet.</p> | 41.6287700,1.4736700 | 372859 | 4609685 | 1601 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72370-foto-08297-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72370-foto-08297-218-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||
| 72371 | Barraca del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat | XIX-XX | no conserva la cobetrta i la vegetació cobreis la totalitat de les parets | Barraca o cobert de planta rectangular situada darrera el serrat on s'aixeca la capela de la Marededéu del Puig del Ram. Està abandonada, amb la teulada ensorrada i coberta totalment per la vegetació. La porta d'accés i la façana principal estaven orientades al nord, al costat d'un camí. | 08297-219 | Segur | 41.6814000,1.4673800 | 372439 | 4615538 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72371-foto-08297-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72371-foto-08297-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||||
| 72372 | Barraca del Turó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs.. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX-XX | La porta d'entrada està tapiada i no es pot avaluar l'estat interior de la barraca. | Barraca de pedra seca situada al vessant oriental del Turó, per sota de Cal Bargués Nou. Està ubicada al cap de munt d'unes feixes d'ametllers per sota de les quals passa el camí que va de Veciana a Santa Maria del Camí, enfront de Cal Bacinetes. És de planta rectangular, construida sota la feixa. Mesura 3,10 m d'amplàda x 2 m d'alçada. Es desconeix la fondària degut a que la boca d'entrada ( 70 cm x 80 cm) està tapiada. La barraca està adossada a un marge de pedra seca, parcialment enderrocat per la banda esquerra on s'hi ha fet un corriol estret. El sostre està recobert de terra sense vegetació. | 08297-220 | El Turó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6393000,1.4790900 | 373331 | 4610847 | 08297 | Veciana | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72372-foto-08297-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72372-foto-08297-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72372-foto-08297-220-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | ||||||||
| 72373 | Fresquera de marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fresquera-de-marge | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX - XX | Fresquera de marge feta de pedra seca situada en el vessant meridional de la Plana de Ca la Maria, en els aterrassaments d'una antiga vinya; al sud de les Casetes d'en Jordana. Es tracta d'un element constructiu de petites dimensions, encastat dins del marge, semblant a un tinell, que servia per protegir del sol, el càntir i els aliments. Mesura 92 cm d'alçada x 55 cm d'amplada i 60 cm de fondària. El fons està protegit per una llosa de pedra col·locada verticalment, i també té un sòcol de pedra. | 08297-221 | Feixes de Cal Carló | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6688400,1.4721000 | 372807 | 4614137 | 08297 | Veciana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72373-foto-08297-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72373-foto-08297-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72373-foto-08297-221-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72374 | Crismeres de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crismeres-de-santa-maria-de-veciana | XIX | <p>Caixa de fusta ( 9'5 x 16'5 x 10 cm) amb tapa, dins la qual hi ha tres receptacles de metall pels sants olis. La tapa de la caixa, amb frontissa, presenta una anella a la part superior. La caixa es tanca amb pany i clau. La cara frontal presenta una inscripció '1877 / VECIANA ' Els tres receptacles, les crismeres, són lleugerament abombats de la base i amb el coll llarg, acabat amb un tap semiesfèric. Inscripcions en els tres receptacles: 'M / C / S // IM S B // C'</p> | 08297-222 | Església de Santa Maria d'Igualada | <p>Procedent de l'església parroquial de Santa Maria de Veciana, es conserva en els 'Dipòsit - exposició d'objectes religiosos' creat a l'església de Santa Maria d'Igualada en el marc del 'Projecte Accuro' del bisbat de Vic.</p> | 41.6591300,1.4843700 | 373810 | 4613040 | 1877 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Número BdV 2988 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||||
| 72375 | Molí de La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-morera-0 | BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàg. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PALAU i RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l' Anoia; dins Miscel·lània penedesenca, vol. XV,Institut d'Estudis Penedesencs; pàgs. 591 a 619. | XVII-XX | abandonat des de fa força temps, no conserva la teulada i la vegetació a cobert bona part deles estructures. | Antic molí fariner situat a la llera esquerra de la Riera Gran, una mica abans de Sant Salvador de Miralles i del Molí Nou, en el lloc anomenat La Morera. Es tracta d'una edificació molt gran, en força mal estat pel que fa als pisos superiors, però ben conservats als espais més baixos. Actualment l'heura i les bardisses en cobreixen la major part dels murs, i el pagès ha apilat munts de runa i terra al seu voltant. L'edifici està integrat en un marge. A la part superior s'hi ha localitzat el pou amb la bassa. Aquesta, actualment s'utilitza per a cultivar-hi cereals. A la part superior també s'observen les diferents dependències que formaven part del molí, com l'obrador, on hi hauria la mola mòbil amb el forat al mig per abocar-hi el gra, o per endreçar els sacs de gra i de farina. Per sota, el carcabà o cacau està intacte, construït tot ell amb carreus de pedra molt ben treballada. Manca la volandera, el rodet i l'arbre però resta la marca al sòl del seu emplaçament originari. La sortida d'aigues cap el riu es feia pel costat lateral, ja que per aquesta banda hi ha una distància actual de cinc metres aproximadament. La façana principal de l'edifici estava orientada a migdia. Conserva una llinda de fusta de grans dimensions. La teulada era a una sola aigua i de teula àrab. Al costat dret hi ha una edificació de planta quadrada de dos metres i mig d'alçada, amb carreus ben treballats, de la qual no s'ha pogut esbrinar la seva funció per la manca de solidesa del marge de la feixa superior. | 08297-223 | Riera Gran | 41.6746400,1.5009600 | 375221 | 4614738 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72375-foto-08297-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72375-foto-08297-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72375-foto-08297-223-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 | |||||||||
| 72376 | Rellotge canònic de la portalada de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-canonic-de-la-portalada-de-santa-maria-de-veciana | XIII | molt degradat i li manca alguna part. | Rellotge de sol del tipus canònic o de missa, cisellat en la clau de l'arc, de la portalada principal de la façana orientada al sud de l'església de Santa Maria de Veciana. No conserva el gnòmon de vareta però si que es poden observar quatre línies ben traçades. Al damunt d'una de les línies incises hi ha una volandera amb un cargol. És un rellotge molt senzill i fet sense cap mena de càlcul. | 08297-224 | Església parroquial de Santa Maria de Veciana | Els rellotges canònics no mesuraven les hores com les entenem sinó que mesuraven els moments rellevants dels eclesiàstics. Normalment estaven encarats a migdia, amb el gnòmon perpendicular i amb les línies que assenyalaven la hora Tèrcia, la Sexta, i la Nona segons la regla de Sant Benet. Seguint aquesta norma, les altres ratlles podien ser afegides posteriorment per donar una aparença de rellotge vertical. | 41.6590900,1.4843500 | 373808 | 4613036 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72376-foto-08297-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72376-foto-08297-224-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix la funció de la volandera i el cargol collats damunt d'una de les quatre línies del rellotge. Normalment aquest material s'utilitza per a suportar una càrrega de fixació o serveixen com a indicadors de precàrrega.No consta a l'Inventari de Rellotges de sol de Catalunya.A la part dreta de la portalada s'ha observat un altre carreu amb les mateixes característiques i un segon amb una creu incisa. | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml