Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
43635 Font de l'Abraçada https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-labracada La font de l'Abraçada se situa a només uns 3 m de la font de l'Aguilereta (vegeu fitxa). És una font de clot. Està formada per una rajola delimitada a banda i banda per pedres posades a l'efecte. A la rajola de terra cuita d'on arrenca el tub metàl·lic de la font hi trobem gravat el nom. En el moment de la nostra visita no rajava. Aquesta font se situa a només uns 3 m de distància de la font de l'Aguilereta que, òbviament, es deu abastir de la mateixa surgència. 08302-51 Marge dret del torrent del Cairó Segons informació oral facilitada pel senyor Francisco Viera, la font de l'Abraçada fou feta fa només uns 10 anys per iniciativa del senyor Jordi Mateu i membres de la Colla Excursionista de Vilanova del Camí. El nom ve donat per dos pins que sembla que s'estiguin abraçant i que estan situats al costat de la font. 41.5610500,1.6323500 385958 4601945 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43635-foto-08302-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43635-foto-08302-51-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich 119 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43636 Font del Cargol o de la Gitana https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-o-de-la-gitana La font del Cargol, també coneguda com a font de la Gitana, se situa en el torrent de Garrigosa, a pocs metres d'uns pilars de formigó que es van construir per a un projecte de conducció d'aigües que mai es va dur a terme. La font està molt propera a la llera de la riera. Hi ha un muret de pedres pràcticament a nivell del terra, cobert amb una llosa més gran. Del mur surt un tub metàl·lic doblegat en el seu extrem cap abaix. En el moment de la nostra visita la font no rajava. 08302-52 Marge dret del torrent de Garrigosa 41.5698200,1.6239100 385270 4602930 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43636-foto-08302-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43636-foto-08302-52-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich La font se situa a la partió entre els termes de Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui. Finalment, però, hem optat per considerar-la de Vilanova pel fet que es troba en el costat del torrent que dóna a aquest municipi. 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43637 Font dels Moletons https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-moletons Font construïda que trobem davant de Can Solsona en un espai públicament accessible. El cos principal de la font està construït amb maó massís lligat amb morter de calç. La part superior d'aquest cos principal sembla acabar de forma arrodonida i, a diferència de la resta de la font, conserva un petit fragment de l'arrebossat original que, sortosament, conté la data de construcció: 1892 (l'1 i el 8 inicials ja es troben força malmesos). Per sota aquesta mena de coronament se situa una cornisa de terracuita que dóna pas a la part principal de la font, en forma de rectangle vertical, on se situa el galet. En aquesta zona també hi ha inserida a la paret de la font una placa de marbre on consta la següent inscripció: 'PROPIEDAD DE JAIME ROSICH'. La font probablement comptava amb una aixeta, avui desapareguda. En el moment de la nostra visita només hi havia un tub d'on no rajava aigua. L'aigua era recollida per una pica de pedra ben treballada amb els angles arrodonits. Adossat a la font pel costat de migdia hi ha un safareig que, segons sembla, fou afegit amb posterioritat. Actualment a tocar de la font se situa un cartell que ens avisa que l'aigua (en cas de brollar) no està tractada sanitàriament. 08302-53 Carrer Els Moletons, 7 41.5666900,1.6491400 387368 4602549 1892 08302 Vilanova del Camí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43637-foto-08302-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43637-foto-08302-53-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich Respecte a la no potabilitat de l'aigua cal tenir en compte que el nucli dels Moletons ha quedat fossilitzat com un enclau que ens remet a èpoques anteriors envoltat, actualment, per polígons industrials i per la depuradora d'Igualada, a l'altre costat del riu Anoia. 119 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43638 Font del molí dels Moletons o de Can Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-dels-moletons-o-de-can-solsona Font que brolla directament des d'una de les parets de llevant de la casa coneguda com 'Can Solsona', adossada a finals del segle XIX al molí dels Moletons, documentat ja al segle XVI. L'aigua emplena un clot quadrangular ben construït amb maons amb l'interior arrebossat que se situa immediatament sota l'orifici a través del qual brolla la font. A l'orifici és visible un petit fragment de galet, probablement una canonada retallada. Desconeixem si la font és anterior a la casa i, per tant, fou integrada a l'edifici quan aquest es va construir, o bé es construí la font de forma paral·lela a l'edifici decimonònic. En el moment d'efectuar la visita a la font aquesta brollava. 08302-54 Camí dels Moletons s/n 41.5665300,1.6490200 387358 4602532 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43638-foto-08302-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43638-foto-08302-54-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43639 Font de la Pregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pregona Font pública formada per una construcció de forma cilíndrica revestida amb plaques de pedra irregulars que en un extrem té adossada una pica de pedra treballada. El cos cilíndric està rematat de forma plana i presenta una mena de cornisa de maó a tot el seu perímetre. La pica està muntada sobre una estructura que presenta el mateix acabat que el cos cilíndric de la font. L'aixeta és l'usual per a les fonts públiques de moltes ciutats catalanes i està emmarcada per una línia de maons. 08302-55 Carrer de Monistrol / Carrer de Mossèn Borràs Diu la tradició que la font de la Pregona és una de les més antigues de Vilanova del Camí. Originàriament comptava amb una pica per tal que els cavalls es poguessin abeurar. A la dècada dels anys 80 del segle XX es va arranjar deixant-la en l'estat que avui dia podem observar. 41.5724700,1.6369400 386361 4603207 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43639-foto-08302-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43639-foto-08302-55-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich El topònim d'aquesta font està relacionat directament amb el camí reial que hi passava a tocar, atès que aquest camí també fou conegut amb el nom de 'carrera pregona'. 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43640 Font de Can Bernades https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bernades-0 Font que presenta un cos construït amb pedres i algun maó, tot lligat amb morter de calç i encastat al talús que fa el propi pendent natural del terreny. D'aquest cos surt un broc de ferro molt gruixut. Als peus de la font hi trobem delimitat un espai rectangular fet també amb pedres i maons lligats amb morter de calç. En el moment de la nostra visita no rajava aigua de la font. 08302-56 Al marge dret del torrent de Can Bernades 41.5584400,1.6223700 385121 4601668 08302 Vilanova del Camí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43640-foto-08302-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43640-foto-08302-56-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich Probablement funcionà conjuntament amb el safareig/bassa i amb el pou de glaç que se situen a pocs metres de distància, constituint un sistema ben conservat per a la producció de gel. Comparteix nom a una altra font situada a tocar del mas que donà el nom a les dues, can Bernades. 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43641 Font de Rigat https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rigat SABATÉ, Flocel [et al.], (2003). 'Història de Vilanova del Camí'. Ajuntament de Vilanova del Camí. Es tracta d'una font encastada en una paret que actua, alhora, de mur de contenció del camí que duu cap a l'entrada del molí de Rigat. L'aigua brolla a través d'un tub situat a la 'boca' d'un relleu esculpit en marbre, de molt bona factura, que representat un home amb barba. L'aigua cau en un receptacle construït amb lloses ben treballades i pavimentat amb rajola, si bé, en el moment de la nostra visita no rajava. 08302-57 Confluència de la riera de Castellolí amb el riu Anoia Al llarg de la història de Vilanova del Camí l'abastiment d'aigua fou un problema recurrent. Els punts d'abastiment més importants eren la font de Can Bernades, els pous de la Rectoria i de la Pregona i aquest, la font de Rigat. Per esmenar el problema, l'any 1923 es creà la societat anònima Aigua de Rigat per tal de repartir l'aigua que sorgia d'aquest important punt de surgència natural per la conca d'Òdena. L'aigua de Rigat fou canalitzada fins al turó del Puigdendela, escollit gràcies a la seva ubicació estratègica sobre les carreteres de Castellolí i de la Pobla de Claramunt. Ben aviat l'expansió de la indústria va fer insuficient el cabal extret a Rigat. El problema s'esmenà construint un pou de 12 metres de fondària foradant una gruixuda capa de roca. 41.5645400,1.6602300 388289 4602296 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43641-foto-08302-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43641-foto-08302-57-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43642 Escultura 'Espai de la bona acollida' https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-espai-de-la-bona-acollida XXI Monument erigit per commemorar l'agermanament entre Vilanova del Camí i les ciutats d'Amilly, a França, i Calcinaia, a Itàlia. Fou inaugurat el dia 15 de gener de l'any 2011 i és obra de l'arquitecte Casimir Torrents. El monument està format per una base construïda de planta rectangular amb la seva superfície inclinada. La base està folrada de plaques de granit polimentat de color gris fosc. A la superfície inclinada del monument se situa la placa commemorativa que resa 'Espace du bon accueil d'Amilly. Ciutat europea agermanada amb Calcinaia i Vilanova del Camí. Fira Camí Ral 2011'. La part aèria del monument està constituïda per dues estructures metàl·liques paral·leles de forma triangular que recorden vagament a una lletra 'A', una més alta que l'altra. Una de les estructures triangulars es recolza a la base construïda ja descrita mentre que l'altra ho fa directament al terra. Entre elles se situen dos fragments de ferro en forma d'escala situats a diferent altura. 08302-58 Carrer Major, 97 41.5714100,1.6398400 386601 4603085 2011 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43642-foto-08302-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43642-foto-08302-58-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich Casimir Torrents L'escultura, tal com indica el seu nom, vol posar de relleu la ciutat de Vilanova com a espai d'acollida i de interrelació amb les dues ciutats amb les que la vila està agermanada. Al voltant de l'escultura, a partir d'una idea de Jordi Mateu, es plantaren plantes autòctones de la ciutat francesa d'Amilly que es barregen amb plantes autòctones locals.A banda de l'agermanament amb les ciutats de Calcinaia i Amilly, Vilanova del camí té signats protocols d'amistat amb el poble d'Anzaldo, a Bolívia, des de 1995 i amb el campament sahrauí de Mahbej, des del 1997. 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43643 Escultura d'agermanament 'L'Amistat' https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dagermanament-lamistat XXI Monument obra de l'escultora igualadina Teresa Riba que fou erigit per commemorar el 10è aniversari, l'any 2002, de l'agermanament entre la població italiana de Calcinaia i Vilanova del Camí. Està format per un semicercle de ciment amb perfil metàl·lic que està disposat verticalment. A la base, troquel·lat en una planxa de ferro hi ha una inscripció que resa 'Calcinaia - Vilanova del Camí. 10 Anys d'amistat. Setembre 1992-2002. A la part superior del semicercle, de forma centrada, hi ha una escultura de bronze que representa dos nens, un una mica més gran que l'altre, abraçats. 08302-59 Plaça Catalunya 41.5670600,1.6432800 386880 4602598 2002 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43643-foto-08302-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43643-foto-08302-59-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich Teresa Riba A la ciutat italiana agermanada, Calcinaia, s'instal·là una escultura bessona, de la mateixa autora, 'L'Amistat II' 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43644 Monument a la Unitat Europea a la plaça Calcinaia https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-unitat-europea-a-la-placa-calcinaia XXI El monument s'erigí el mes de setembre de l'any 2002 com a commemoració dels 10 anys d'agermanament amb la vila italiana de Calcinaia. Sobre una base quadrada folrada de granit polimentat, on se situa la placa commemorativa, es combinen dues planxes d'acer, una disposada verticalment mentre que l'altre està disposada de forma inclinada. Entre les dues plantes, a mitja alçada, hi ha un cub folrat de diversos tipus de marbre que, a cada una de les seves cares visibles té gravada la frase 'Unitat Europea'. 08302-60 Plaça Calcinaia 41.5705000,1.6438700 386935 4602979 2002 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43644-foto-08302-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43644-foto-08302-60-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich No consta cap informació sobre l'autoria de l'escultura. 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43645 Gegants de Vilanova del Camí https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vilanova-del-cami XX <p>Parella de gegants coneguts com 'Odín' i 'Fultiva'. Estan construïts amb fibra de vidre i la seva estructura portant és de ferro. La Colla de Gegants i Grallers també compta amb un gegantó, el 'Paquillo' que fou estrenat l'any 1995. Representa un persona molt coneguda del poble. En aquest cas està construït amb cartró pedra.</p> 08302-61 Plaça dels Horts, 1 (Edifici d'Entitats) <p>La història dels gegants de Vilanova del Camí començà l'any 1987 per iniciativa del llavors regidor de Joventut, senyor Sebastián Vergara i el regidor de Cultura, senyor Josep Minguet, els quals van promoure la idea de construir uns gegants per tal de donar a conèixer la vila de Vilanova del Camí arreu. La construcció dels gegants es va dur a terme durant l'any 1988 i el seu bateig tingué lloc el mes de juny d'aquell mateix any tenint com a padrins la Colla de Gegants d'Olesa de Montserrat. Els noms dels gegants, Odin i Fultiva, varen ser triats entre tots els que van proposar els alumnes de l'escola Joan Maragall. Paradoxalment es van crear primer els gegants i després la Colla, atès que calia gent per dur-los i fer-los ballar. El primer cap de colla fou el senyor Jaume Alonso. Durant els primers anys es van fer palesos els problemes que comportava fer sortides amb els gegants: el transport i la música necessària per fer-los ballar. Poc a poc, però, la Colla de Geganters de Vilanova es va anar consolidant i es va promoure la creació d'un grup de grallers. Finalment, el dia 9 de febrer de l'any 1993 es van reunir els senyors Josep Minguet, Josep Vicenç González, Andreu Pedregosa i Joan Vicenç Bernal per tal de signar l'acta de constitució de l'entitat, els estatuts de la qual van quedar registrats a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Amb posterioritat a la seva constitució i amb el suport de l'Ajuntament de Vilanova del Camí la Colla de Geganters i Grallers va anar fent sortides regulars per tot Catalunya. L'any 1995, durant els actes de celebració de la vuitena edició de la Trobada de Gegants de Vilanova del Camí es presentà un gegantó anomenat 'Paquillo', construït, entre d'altres persones, per l'Andreu Pedregosa. Aquest personatge representa un personatge conegut de la vila que li ha donat el nom i part de la seva fesomia. Pel que fa als dos gegants, inicialment es construiren amb cartró pedra però foren renovats l'any 2013 per uns construïts amb fibra de vidre que, si bé mantenen els trets originals, han estat construïts de forma més acurada.</p> 41.5690100,1.6386500 386497 4602820 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43645-foto-08302-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43645-foto-08302-61-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Miquel Gea Bullich Pel seu pes i dimensions els dos gegants més grans, l'Odin i la Fultiva, són duts normalment per geganters adults. El gegantó, més petit i maniobrable, és dut quasi sempre per les dones i els més joves de la colla. 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43646 Antics gegants de Vilanova del Camí https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-gegants-de-vilanova-del-cami XX Gegants que s'havien utilitzat durant els anys 70 del segle XX a Vilanova del Camí. Es tracta, com és habitual, d'una parella de gegants que ens remeten als 'moros' habituals a les tradicions populars. El gegant, anomenat 'Trespins' té pell negre, duu turbant i una arracada al nas. La geganta, anomenada 'Puig-andela' és de pell més clara, amb trets físics que ens remeten geogràficament també al nord d'Àfrica. El cap del gegant ha estat recentment restaurat. Estan construïts en cartró pedra i la seva alçada, conjuntament amb l'estructura, és de 3,20 metres. 08302-62 Carrer Santa Llúcia, s/n Segons informacions orals del senyor Pau Duran, membre de l'Agrupació Cultural Recreativa de Vilanova del Camí, aquests gegants foren comprats l'any 1971 a Múrcia. S'utilitzaren bàsicament durant els anys 70. L'estrena 'oficial' s'efectuà durant la Festa Major de l'any 1972 segons podem observar a la notícia publicada el dimecres 6 de setembre d'aquell any al diari 'IGUALADA'. Actualment els gegants es troben emmagatzemats al 'Rovy', antic cinema que actualment és de propietat municipal i serveix com a magatzem o local d'assajos a diversos grups del municipi. Segons sembla, durant el temps que varen ballar ho van fer acompanyats d'una banda de música al ritme d'un 'Pas doble', o bé acompanyats d'alguns tambors, ja que no hi havia grup de grallers a la vila. Una peça força utilitzada durant el ball fou el pasdoble 'En el Mundo'. Originalment eren més alts que en l'actualitat, però es varen retallar les estructures portants per tal de fer-los més lleugers i fàcils de dur. El cap del gegant ha estat totalment restaurat recentment. 41.5738400,1.6395200 386578 4603356 08302 Vilanova del Camí Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43646-foto-08302-62-2.jpg Inexistent Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43647 Capgrossos de l'Agrupació Cultural Recreativa https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-lagrupacio-cultural-recreativa XX Es tracta de tres capgrossos que representen tres dels germans 'Marx': en 'Groucho', en 'Harpo' i en 'Zeppo' (recordem que hi va haver dos germans Marx més, en 'Chico' i en 'Gummo', tot i que aquest últim no va arribar a aparèixer a cap de les pel·lícules). Estan construïts en cartró pedra mitjançant un motlle i després pintats. Actualment es troben en força mal estat de conservació i, per tant, si es volen preservar bé s'hauria d'efectuar una restauració de cadascun d'ells. 08302-63 Carrer Santa Llúcia, s/n Segons informacions orals facilitatdes pel senyor Pau Duran, membre de l'Agrupació Cultural Recreativa, aquests capgrossos foren comprats a la botiga 'Ingenio' de Barcelona durant els anys 60 del segle passat. Sobta que un dels tres capgrossos sigui en 'Zeppo' i hi manqui en 'Harpo', molt més famós, mentre que 'Zeppo' no va aparèixer a alguna de les pel·lícules més conegudes com 'Una nit a l'òpera' (1935), 'Un dia a les curses' (1937), 'L'hotel dels embolics' (1938) o 'Una tarda al circ' (1939). Es conserven algunes fotos dels capgrossos de principis dels anys 70, en relació a la inauguració dels gegants, que demostren que ja en aquell moment els tres capgrossos dels germans Marx de la vila eren aquests. La inclusió d'en 'Zeppo' enlloc d'en 'Harpo', doncs, potser va venir condicionada per les existències de capgrossos que tenia la botiga 'Ingenio' en el moment d'efectuar la compra. 41.5738400,1.6395200 386578 4603356 08302 Vilanova del Camí Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43647-foto-08302-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43647-foto-08302-63-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43648 Fons de materials arqueològics de Vilanova del Camí dipositats al Museu de la Pell d'Igualada https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-materials-arqueologics-de-vilanova-del-cami-dipositats-al-museu-de-la-pell El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia custodia un important fons de material arqueològic i paleontològic recuperat a diversos jaciments ubicats dins el terme municipal de Vilanova del Camí. Una part important del material dipositat prové del jaciment conegut com a 'El Vilar del Met'. D'aquest jaciment es conserva un important fons que conté objectes de ferro, restes humanes, restes de fauna, elements de pedra treballada i ceràmica d'època ibèrica i romana. La resta de material arqueològic, en molta menor mesura, prové del jaciment conegut com 'Les Perellades', del jaciment 'Prop de Can Bernades' i d'un únic fragment de material provinent dels voltants de 'Can Titó', jaciment del qual hi ha material conservat però se'n desconeix la seva ubicació, si bé pel topònim és obvi que s'ha de situar aprop de la masia homònima. A nivell paleontològic hi ha un nombre important d'elements entrats, especialment fragments de corall colonial brancós (Rhabdophyllia granulosa), recuperats en un punt de la via del ferrocarril que travessa Vilanova del Camí. 08302-64 Carrer del Dr. Joan Mercader s/n. 08700. Igualada 41.5722600,1.6341600 386129 4603187 08302 Vilanova del Camí Restringit Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43649 Goigs a llaor de Sant Hilari de Poitiers https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-hilari-de-poitiers BISBAL I SENDRA, Maria Antònia; MIRET I SOLÉ, Maria Teresa; MONCUNILL I VIDAL, Conxa (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Fundació Salvador Vives i Casajuana. XX A l'anvers dels goigs hi figura: GOIGS A LLAOR DE SANT HILARI DE POITIERS, IMATGE VENERADA EN L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILANOVA DEL CAMÍ I PATRÓ DE LA VILA. Puix el poble solidari / us invoca avui i ahir. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Els conreus i les ramades / s'enfilaven rost amunt / com perles alliberades / del dogal de Claramunt. / Del vell clos originari / una vila en va florir / ADOCTRINEU, SANT HILARI / VILANOVA DEL CAMÍ. / Esponeroses les hortes / s'emmirallaven al riu / i s'obriren les comportes / d'un retall del senyoriu. / S'emancipa el feudatari / i afaiçonà el seu destí. / ADOCTRINEU, SANT HILARI / VILANOVA DEL CAMÍ. / Ja en brandava la campana / a l'esclat del sol ixent / en la gesta brucatana / i al repic de sometent. / Al Vilar rudimentari / els sarcòfags van termir. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Decebut del paganisme / sou catecumen tardà / i rebéreu el Baptisme / en el segle quart llunyà. / En complir-se el mil·lenari / el patrocini sorgí. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Proclamat Bisbe pel poble, Hilari de Poitiers, / vau cercar la via noble / del Senyor de l'Univers. / Del condigne itinerari / coneixeu Principi i Fi. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Arrossegant les cadenes / d'un exili immerescut, / com Pau al Consell d'Atenes / lloeu Déu desconegut / i us erigiu vexil·lari / de la fe gran paladí. / ADOCTRINEU, SANT HILARI / VILANOVA DEL CAMÍ. / Serveu la fe de Nicea / i lliureu el bon combat. / L'arrianisme us menysprea / que tracteu 'La Trinitat'. / No voleu ser caudatari / de Constanci el sibil·lí. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Agraïm la Bona Nova / Doctor de la lleialtat. / El 'camí' de Vilanova / fressarem amb caritat / i amb bon fervor trinitari / lloem Déu únic i tri. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Puix el poble solidari / us invoca avui i ahir. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. 08302-65 Església parroquial de Sant Hilari Aquests goigs es composaren l'any 1997 a iniciativa del grup 'Amics dels Goigs d'Igualada', grup que forma part del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI), per commemorar el 50è aniversari de la fundació d'aquest centre d'estudis. Se'n feren 1000 exemplars numerats en paper verjurat Conqueror crema a la imprempta Grup d'Impressió. La 'Schola Cantorum' d'Igualada feu l'estrena solemne a la Parròquia de Sant Hilari de Vilanova del Camí el diumenge dia 12 de gener de l'any 1997, vigília de la festivitat del Sant. La lletra dels goigs és obra d'Antoni Dalmau i Jover, la música fou composada per Mn. Narcís Riba i Codina, els dibuixos foren traçats per na Montserrat Riba i Farrés i la nota històrica que figura a la part posterior és obra de Josep Riba i Gabarró. Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment en llaor de la Mare de Déu o d'un sant. Estan documentats des del segle XII i els més antics conservats provenen del 'Llibre Vermell de Montserrat' i s'anomenen 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó'. La invenció de la imprempta els va popularitzar, especialment a partir del segle XVII, arribant en molts casos fins als nostres dies. 41.5714400,1.6394500 386568 4603089 1997 08302 Vilanova del Camí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43649-foto-08302-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43649-foto-08302-65-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich Antoni Dalmau i Jover [et al.] Nosaltres hem consultat l'exemplar número 96 conservat al 'Fons de Goigs de l'Anoia' de la Biblioteca Central d'Igualada, pertanyent a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona i situada a la plaça de Can Font s/n d'Igualada. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43650 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-7 L'arxiu conté documentació generada pel municipi des de, com a mínim, l'any 1823 amb un volum total de 339 metres linials. Cal afegir que encara hi ha una part del fons no catalogat i, per tant, la data de la documentació més antiga conservada pot variar en el futur. La classificació actual de la documentació custodiada contempla les seccions següents: - Administració general. - Hisenda. - Proveïments. - Serveis Socials. - Sanitat. - Obres i Urbanisme. - Seguretat Pública. - Serveis Militars. - Població. - Eleccions. - Ensenyament. - Cultura i Esport. - Serveis Agropecuaris i Medi Ambient. El document més antic del què actualment es té constància està inclòs dins el subgrup 'Correspondència', dins la secció 'Administració General', i està datat, tal com apuntàvem més amunt, l'any 1823. 08302-66 Plaça del Castell, 1 41.5722700,1.6341600 386129 4603188 08302 Vilanova del Camí Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bulilch 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43651 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-6 <p>Es desconeix les característiques i contingut de l'arxiu parroquial degut a la reiterada i infructuosa tasca per accedir-hi. A l'Arxiu Episcopal de Vic hi consta la probable existència de documentació de la parròquia de Sant Hilari de Vilanova del Camí en el fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, de la qual Sant Hilari de Vilanova n'era sufragaria fins el 1851. En els llistats del fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona no hi consta cap referència a la parròquia de de Sant Hilari de Vilanova del Camí, que d'existir probablement estan incloses en la de la Pobla de Claramunt.</p> 08302-67 Carrer Major, 97 41.5714400,1.6394500 386568 4603089 08302 Vilanova del Camí Restringit Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2024-11-19 00:00:00 Miquel Gea Bullich Segons Francesc Closa, autor de l'apartat dedicat a la història contemporània al llibre d'història de Vilanova del Camí dirigit per Flocell Sabaté , SABATÉ (2003:458), tot i les destrosses patides per l'església de Sant Hilari durant la Guerra Civil, se salvaren els llibres de baptismes des de 1832, els de defuncions des de 1813 i els de matrimonis des de 1859, si bé no hem pogut esbrinar si aquests llibres es troben a l'arxiu parroquial de l'església en l'actualitat o bé són custodiats en un altre emplaçament. 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43652 Fira del Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-cami-ral XX La Fira del Camí Ral de Vilanova del Camí se celebra cada any pels volts de la festivitat de Sant Hilari, cap al segon cap de setmana de gener. La fira rememora l'antic camí ral que unia Barcelona amb Saragossa i que travessava la localitat per l'actual carrer Major. Físicament la Fira ocupa un tram del carrer Major, la plaça de l'Església, el carrer de Santa Llúcia i el carrer Onze de Setembre. En els darrers anys s'han aplegat fins a 200 expositors que s'agrupen en les següents temàtiques: - Mostra de productes alimentaris i artesans dels Països Catalans - Mostra Nacional d'Arts i Oficis - Mostra Ramadera - Firaires - Comerços del municipi i associats de l'ACI (Associació del Comerç i la Indústria de Vilanova del Camí) La Fira, en les darreres edicions, ha aplegat fins a 20.000 visitants. L'any 2016 la Fira celebrà la seva XVIIIà edició. 08302-68 Nucli urbà, pels volts del carrer Major 41.5712300,1.6393900 386563 4603066 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43652-foto-08302-68-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43653 Festa Major de Vilanova del Camí https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vilanova-del-cami La Festa Major de Vilanova del Camí se celebra la primera setmana de setembre. Si bé oficialment la festa comença el divendres al vespre amb la lectura del pregó, últimament els dijous ja es programen activitats com exposicions fotogràfiques, cinema a la fresca o concurs de contes a la ràdio de Vilanova. El divendres, després de la lectura del pregó hi ha ball de diables per part de la colla de diables del poble 'Els Cabrons de Vilanova', correfoc infantil, sardinada popular, ball de nit i un concert per als més joves. El dissabte a primera hora es dóna la benvinguda a les delegacions dels pobles agermanats amb Vilanova, Calcinaia a Itàlia i Amilly a França. La resta del dia està amenitzada per diversitat de concursos i exhibicions i els comerços de la vila munten paradetes al carrer. La tarda de dissabte no hi pot faltar la tradicional ballada de sardanes, repics de tambors i, cap al vespre, la cercavila. A la nit s'acostuma a combinar un sopar popular amb el ball de nit i un concert pel jovent. El diumenge al matí té lloc la cercavila dels Geganters i Grallers de Vilanova del Camí que, habitualment, compta amb colles convidades. També durant el matí té lloc la tradicional missa de Festa Major i, al migdia, una diada castellera que usualment compta amb la colla Moixiganguers d'Igualada i d'altres colles convidades. En les darreres edicions, abans de dinar l'Esbart Dansaire de la Vila efectua una demostració i, ja a l'hora de dinar, té lloc un vermut popular i un dinar de germanor amb els convidats de les viles agermanades. La tarda de diumenge està amenitzada per un 'Ball de Tarda' seguit d'un correfoc amb la colla de diables local. Els darrers 10 anys també s'ha fet una concentració de cotxes personalitzats. La nit de diumenge es tanca amb el 'Castell de focs' i amb el 'Comiat' dels convidats de les viles agermanades amb Vilanova: Calcinaia i Amilly. Durant els dies que dura la Festa Major es realitzen també multitud de tornejos esportius de futbol, handbol, bàsquet, tennis, tennis taula, petanca així com excursions pel terme de Vilanova. Darrerament el dilluns següent a la Festa Major també s'omple d'activitats adreçades al públic infantil que es tanca a la nit amb una 'Cantada d'Havaneres'. Durant la setmana següent als dies de Festa Major estrictes encara es duen a terme activitats com concerts de música tradicional, balls de sardanes o concursos. 08302-69 41.5722600,1.6341600 386129 4603187 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43653-foto-08302-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43653-foto-08302-69-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich 119 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43654 Festa Major de Camp del Rei https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-camp-del-rei La Festa Major del barri del Camp del Rei se celebra cada estiu pels volts de mitjans de juliol. Entre els actes periòdics d'aquesta festa hi ha una sardinada popular, actuacions de grups de percussió, diables, cercavila, matinal infantil, correfoc o una arrossada popular. 08302-70 El barri de Camp del Rei se situa a l'extrem de ponent del nucli urbà de Vilanova del Camí. La seva Festa Major ha esdenvigut una de les manifestacions festives importants de la vila amb una trajectòria més que consolidada després de més de 30 edicions. 41.5750800,1.6371400 386382 4603496 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43654-foto-08302-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43654-foto-08302-70-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43655 Dansa de Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-vilanova La dansa de Vilanova és un tipus de ball pla però més alegre pensat per a que el balli el poble. S'acostuma a ballar per Festa Major a la sortida de l'Església. Cal recordar que el Ball Pla és un tipus de ball per parelles que esdevingué un dels més populars a Catalunya. Si bé es feu molt popular a partir del segle XIX hi ha alguns testimonis que es remunten al segle XVII. Generalment va acompanyat d'un compàs ternari amb un punteig suau i amb un moviment dels peus fent-los lliscar per sobre del terra sense saltar. 08302-71 Durant els anys 40 i 50 del segle XX hi havia a Vilanova dos esbarts dansaires però poc a poc es va anar perdent aquesta tradició i es deixà de ballar. No fou fins fa poc més de deu anys que, mitjançant la filla d'una persona que fou directora d'un d'aquests esbarts dansaires, es recuperà aquest ball. Aquesta persona es posà en contacte amb la llavors regidora de cultura Núria Oliva, qui transmeté l'interès a l'esbart dansaire local. La col·laboració conjunta de les parts implicades permeté la recuperació d'aquesta dansa tradicional, que s'ha tornat a ballar per Festa Major des de fa, aproximadament, uns 10 anys. 41.5722600,1.6341600 386129 4603187 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43656 Els Esgavellats https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esgavellats Amb el nom de 'Els Esgavellats' es coneix una àrea de la serra de Collbàs on el paisatge es caracteritza per la presència de grans escletxes al sól rocós i per grans blocs de pedra caiguts que han provocat formes estranyes, petites coves i passos estrets. És una zona de gran bellesa que val la pena visitar. L'indret exacte que s'indica en aquesta fitxa es correspon amb l'inici (anant de baixada) d'un dels trams que, segons el nostre parer, és més espectacular. Si el comenceu aquí passareu entre dues parets de pedra que us deixaran en alguns punts poc més de 50 cm d'amplada per seguir entre roques durant uns quants metres. En un parell de punts una mica més complicats comptareu amb l'ajuda d'unes bones escales de fusta col·locades a fi efecte de facilitar el trànsit per aquest recorregut. 08302-72 Serra de Collbàs 41.5537400,1.6177700 384729 4601153 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43656-foto-08302-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43656-foto-08302-72-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43657 Cova del Mossèn https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mossen Petita cavitat relativament propera a Can Bernades i a la zona dels Esgavellats. A l'exterior està protegida per una balma. La cavitat pròpiament mesura, a la boca, uns 2 m d'amplada per només entre 45 i 80 cm d'alçada. La profunditat des de la boca més evident és d'uns 4,8 m. 08302-73 Serra de Can Bernades Sembla que el nom li ven donat pel fet que, durant la guerra civil, el mossèn de Vilanova utilitzà la cova per amagar-hi gent que podia ser objectiu de grups extremistes. 41.5529500,1.6222400 385101 4601059 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43657-foto-08302-73-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich 119 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
43658 Parc Fluvial https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-fluvial El Parc Fluvial de Vilanova del Camí és un tram del riu Anoia que ha estat condicionat artificialment per tal d'afavorir la creació d'un ecosistema de riu on s'instal·lin estacionalment animals salvatges que tenen aquest tipus d'ecosistema com a hàbitat natural. La construcció d'una resclosa artificial va permetre crear un embassament d'uns 750 m de longitud amb una amplada que, a tocar de la resclosa, assoleix aproximadament uns 78 m. La profunditat màxima arriba a uns 3,5 m. Des de la seva construcció ha anat desenvolupant-se un petit ecosistema propi format per animals i plantes que tenen el riu com a hàbitat principal. Entre les aus que podem trobar tot l'any al Parc Fluvial hi ha l'ànec coll verd, la polla d'aigua, el blauet, la merla, la mallarenga cua llarga, el bernat pescaire, la mallarenga blava o el mosquiter comú. Entre les aus migratòries que habiten al Parc Fluvial durant la primavera i l'estiu hi podem trobar l'agró roig, el martinet blanc, l'oreneta comuna o la boscarla de canyar. Pel que fa a l'hivern, hi podem trobar el corb marí, la cuereta torrentera, la cuereta blanca, el pit roig o el tallarol de casquet. A banda de les aus al Parc Fluvial hi poden viure alguns petits mamífers com la mussaranya comuna, la mussaranya menuda o el talpó comú. Pel que fa pròpiament al riu, hi podem trobar tortugues de rierol, la serp d'aigua o petits amfibis com la granota verda i fins i tot el gripau. Cal parar especial atenció a les espècies invassores com el bisó americà, el cranc americà o la tortuga de Florida, que malmeten l'ecosistema propi del territori. 08302-74 A finals dels anys 90 es va arribar al compromís de construir una depuradora pels adobers a Igualada. Això obria la porta a una recuperació per a l'ús de la ciutadania dels marges del riu Anoia al seu pas per Vilanova del Camí. El projecte per a crear un Parc Fluvial va néixer l'any 1998. Les obres s'iniciaren el mes de febrer del 1999. L'obra es va executar en dues fases: la primera va consistir en la construcció dels talussos del riu i obres accessòries, com els conductes de la depuradora. La segona es centrà en la construcció d'una resclosa artificial per tal d'emmagatzemar l'aigua en forma d'embassament per, d'aquesta manera, atraure diverses espècies faunístiques cap a un ecosistema de nova construcció. Aproximadament a la part central de l'embassament es va construir una illa artificial que permetia el creuament del riu als vianants mitjançant dos petits ponts de metall i fusta. A l'illa trobem dos grans màstils que simbolitzen un vaixell a punt de desplegar les veles. Les obres van finalitzar el 2005 deixant un embassament artificial amb una amplada màxima propera als 80 metres i una longitud d'uns 750 m, amb una profunditat màxima de 3,5 m. 41.5651600,1.6395800 386568 4602392 08302 Vilanova del Camí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43658-foto-08302-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43658-foto-08302-74-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea Bullich La creació del parc fou possible arran de la depuració de les aigües del riu, atès que, fins als anys 90 del segle XX, aquest tram de l'Anoia presentava elevats nivells de contaminació i escasses característiques ecològiques. La construcció de l'esmentada depuradora i, posteriorment, del Parc Fluvial, encetà un canvi de dinàmica molt important a la zona, intengrant-la plenament al municipi de Vilanova del Camí com a espai de lleure on anar a caminar o fer activitats a l'aire lliure molt diverses. No obstant això, ocasionalment succeeixen episodis d'increment de la contaminació 119 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:42
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 318,43 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/