Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72932 | Ofici de Carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-carboner | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | l'ofici de carboner ha desaparegut, tot i que es conserva en la memòria d'alguns vilatans i s'ha pogut gravar un document visual d'aquesta activitat | La producció de carbó vegetal i de llenya és una tècnica que té uns orígens ben remots. Tan mateix des de mitjans del segle XIX i fins a la primera meitat del XX fou una de les indústries que es realitzaven al bosc més importants. L'ofici de carboner consistia en crear una pila, amuntegant llenya fina que agafava forma de paller, tot seguit es cobria amb branques i terra. Un cop realitzat aquest procés es prenia foc i es deixava cremar en somort la fusta. Tot seguit es retirava la capa de terra i en quedaven les restes de carbó vegetal. Aquest carbó es recollia i es venia per a ser utilitzat per a escalfar les llars, per a les cuines de carbó o també realitzar alguna activitat industrial. | 08303-174 | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72932-foto-08303-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72932-foto-08303-174-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | D'aquest ofici se n'ha gravat un video-documental on es reprodueixen aquestes tècniques antigues. Les carboneres sorgides de la gravació d'aquest document visual resten com a mostra a la zona de la 'Bassassa' | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72943 | Llegenda d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-serrallonga | CAPDEVILA, Llorenç. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, Joan (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona ROVIRÓ, Xavier (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. | XVIII | La llegenda es comença a cultivar degut a la fama popular acumulada durant anys. Aquest bandoler despertava moltes simpaties entre bona part del poble, el seu caràcter de bandoler enfrontat a un poder centralista i autoritari i a la política d´ un monarca que havia enfonsat el país en la crisi i que anys més tard portaria el principat a l´ enfrontament armat, provocant la revolta del Corpus de Sang i, com a conseqüència d´ aquesta, la guerra dels Segadors. La seva creixen popularitat va fer que no tardessin a sortir corrandes i auques, que glossaven las seves gestes i que van fer créixer i escampar la seva llegenda. Aquest bandoler actuava principalment entre les terres que conformen les Guilleries i part del Montseny, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se, les dificultats per atrapar-lo feren créixer encara més la seva fama. La seva llegenda ha estat recollida per la literatura i fins i tot per la gran pantalla, la qual ha fet arribar el seu mite fins els nostres dies. Les seves gestes, verídiques o no han fet que encara avui, en Serrallonga representi la lluita del poble contra el poder repressor. | 08303-185 | Joan Sala i Ferrer, nasqué l´ any 1594 a Viladrau, Osona. Fill de pagesos benestants, fou el cinquè de nou germans, quatre dels quals acabarien dedicant-se, també al Bandolerisme. Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, la Selva, prengué com a cognom el nom del mas, començar a dir-se Joan de Serrallonga. Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaran a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l´ any 1622, un veí seu, en Miquel Barfull, amb qui havia tingut alguna discussió, el denunciar. Quan foren a detenir-lo, és defensar i va poder fugir, assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no l´ hi quedar més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure. No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la que també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas, el gran coneixement del terreny el permetia escapolir-se amb facilitat de les tropes del lloctinent quan aquest l´ assetjaven. Els primers anys d´ activitat pogué actuar amb certa impunitat, doncs l´ atenció de les autoritats es centraven principalment en la persecució de la banda dels germans Margarit, caiguts aquest l´ any 1627, agrupar les seves bandes i es convertir en el principal bandoler del país. Durant vuit anys fou un mal son pels lloctinents Miguel de los S. de San Pedro i el Duc de Feria, però, l´ any 1630 el nou lloctinent, el Duc de Cardona, intensifica la persecució, això forçà a la seva banda a cercar refugi a l´ altre banda dels Pirineus, on foren ben rebuts pels senyors de Vivers, de Nyer i de Durban, els quals, per la condició de Nyerros que tenia la banda, es servien d´ ells a la seva conveniència. Malgrat que pertanyia a la facció social dels Nyerros, no podem catalogar a Serrallonga de bandoler polític, però sovint eren utilitzats amb fins polítics, per executar venjances i atemptar contra enemics, a més aquesta condició els feia guanyar simpaties entre els contraris al govern de Felip IV. Però, l´ any 1631, la gent de Serrallonga és traïda pel senyor de Durban, qui lliurar al lloctinent, a canvi de l´ aixecament de l´ empara reial sobre el lloc de Perellós, bona part de la banda, entre ells, membres d´ estacats com el Fadrí de Sau o en Jaume Malianta. | 41.9473800,2.3842500 | 448963 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 93910 | Sant Vicenç de Verders o Sarriera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-verders-o-sarriera | <p><span><span>ADELL i GISBERT, J. A. [ et al.] (1986) 'Sant Vicenç de Verders o Sarriera'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 577-578.</span></span></p> <p><span><span>JUNYENT, E. (1946) 'Itinerario històrico de las parroquias del Obispado'. Hoja Parroquial. Vic 27 de gener de 1946.</span></span></p> <p><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 279-280.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1976) 'Sant Vicenç Sarriera'. Hoja Diocesana, núm. 3396, Vic 16 de maig de 1976.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1974) 'Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera'. Ausa vol. VII (1972-74). Vic: pàgs. 330-352.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1981) 'L'Esquirol'.Gran Geografia comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, p. 227.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1992) 'El calvari de l'església romànica de Sant Vicenç Sarriera o de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1993) 'Pinzellades d'una historia i d'uns records: a l'entorn de Sant Vicens de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 29. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-6.</span></span></p> | XI | <p><span><span><span>L'església romànica de Sant Vicenç de Verders o Sarriera es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. El seu emplaçament original és un indret, actualment submergit per les aigües de l'embassament de Sau, al que s'accedeix des de Sant Bartomeu Sesgorgues, per les cases del Munné i de Lloret. Al lloc original encara es conserven la part inferior dels murs de l'església. És una petita capella d'una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre a la nau amb un simple plec. Les seves mides són 6,60 m de llarg per 3,25 m d'ample, i és coberta amb una volta de canó, reforçada per un arc toral. Les cobertes actualment són de lloses de pedra; abans de la reconstrucció, de teules a la nau i de lloses a l'absis. Presenta dues portes d'arc de mig punt, una a la façana de migjorn i l'altra a la de ponent. Al centre de l'absis, hi ha una finestra de doble esqueixada i a la façana meridional, una espitllera d'una sola esqueixada. Originàriament, la façana de ponent tenia una obertura en forma de creu entre la porta i la finestra superior, reconvertida posteriorment en quadrada, fent saltar les pedres de sota el braç. La única façana ornamentada és la de l'absis, que presenta motius llombards de fris d'arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de dos arquets entre lesenes. L'aparell és de petits carreus desbastats i escairats, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes. Els arcs de les portes estan extradossats, amb una filada de llosetes planes.</span></span></span></p> | 08303-229 | <p><span><span><span>La primera referència documental fiable on s'esmenta l'església de Sant Vicenç de Verders és de l'any 1100. Es trobava dins l'antic terme del castell de Casserres i, probablement, feia de capella rural o potser de sufragània. Al segle XIII ja figurava com a parròquia del territori de l'antic terme del castell que havia passat al monestir de Sant Pere de Casserres. El seu culte va anar minvant paulatinament, pel despoblament del lloc i la desaparició de la vida comunitària al monestir l'any 1572. Amb la incorporació dels jesuïtes a Sant Pere de Casserres, es va encomanar el culte de l'església de Sant Vicenç al rector de Savassona i, posteriorment, al de Tavèrnoles. Però es va extingir el culte i es va acabar abandonant l'església. Al final del segle XVII, els amos del mas Verders van aprofitar l'antic temple abandonat com a habitatge dependent del mas. Amb la construcció del pantà de Sau, l'edifici va quedar cobert per les aigües fins a l'any 1973, quan va quedar novament al descobert per la baixada del nivell de les aigües. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va traslladar i reconstruir l'església al Parc de can Déu de Sabadell.</span></span></span></p> | 41.9771034,2.3805985 | 448684 | 4647419 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1311.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIL | 2023-03-14 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'edifici es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72800 | Auca de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-serrallonga | A.A.D.D. (2008). Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona. | XX | Aquesta auca formada per 20 vinyetes descriu de manera dibuixada la llegenda de Joan Sala bandoler llegendari conegut amb el nom de Serrallonga. | 08303-42 | Ajuntament de Vilanova de Sau | El 1994 el CEA Santa Marta i el CEIP els Castanyers de Viladrau varen editar aquesta auca en commemoració del 400è aniversari del naixement de Serrallonga | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 1994 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | CEA Santa Marta i CEIP els Castanyers | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72786 | Els Apaiadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-apaiadors | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | Edifici totalment enrunat, caldria dur una actuació o estudi més complert per tal de poder-lo recuperar. | L'antiga casa es troba totalment enrunada. Es pot resseguir a partir d'algun tram de mur que encara s'observa, tan mateix la major part és enderroc. Tan la casa pròpiament dita i els coberts annexes consta que era d'uns 270 m2. A més hi ha constància d'una segona casa dins la pròpia finca, situada en la cota més alta d'aquesta, a menys de 100 m de l'anterior. Es tracta de L'Apaidor Xic, d'una superfície de 140 m2. Així doncs es pot constatar que la superfície de les dues edificacions del lloc conegut com l'Apaiador és de 270 m2 + 140 m2 = 410 m2. | 08303-28 | Al Puig Rodó | Al Nomenclàtor de 1860, es descriu com 'Caserio', que situat a 2 km de la capital de l'ajuntament, està format per dos cases habitades constantment, una d'una planta i l'altre de dues. | 41.9354400,2.4021000 | 450433 | 4642781 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72786-foto-08303-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72786-foto-08303-28-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | S'ha documentat aquest indret com a 'tipologia: Edifici' ja que així consta a la fitxa de l'Inventari de 'Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassolna. Municipi de Vilanova de Sau'. Tan mateix per la seva tipologia podria considerar-se un jaciment arqueològic. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72787 | Albareda Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albareda-xica | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Conegut sota aquest nom un grup de tres habitatges, el primer del qual inicialment fou un bar. Situada al costat del camí, el que fora bar, és un habitatge d'una planta amb un pati cimentat davant, que deuria ésser la terrassa del mateix. A la part posterior i a un nivell més baix s'adossa l'altre construcció, aquesta de planta baixa, on està l'entrada del garatge i dues plantes. Ambdues edificacions tenen la teulada a dues vessants. | 08303-29 | Albareda Xica s/n | 41.9746900,2.4211500 | 452042 | 4647128 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72787-foto-08303-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72787-foto-08303-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquestes construccions tenen un valor patrimonial i cultural discutible, tan mateix s'han realitzat aquesta fitxa ja que consten a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guillaries - Savassona. Municipi de Vilanova de Sau'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72775 | Ca la Pendisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pendisa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia de petites dimensions, la superfície és de 92 m2. Situada en un desnivell que fa el propi terreny. La façana principal sobre directament al pis superior, tot i que l'edifici disposa de dues plantes. La coberta a dues vessants presenta el carener perpendicular a la façana. A aquesta hi només una obertura que és la porta, que és rectangular i voltada amb dovelles de pedra. Adossat a la façana hi ha un banc de pedra. Enfront la casa està el pati empedrat i construccions auxiliar com la cabana paller de dues plantes. Materials constructius, són pedres amb maçoneria i teulades àrabs. | 08303-17 | Ca la Pendisa | Les primeres dades que apareixen al Recull de l'Arxiu Episcopal daten del segle XVIII, aquesta casa era una masoveria del Mas La Font. Al 1860, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona, la qualifica com Masia (casa de labor), un edifici situat a 1 km de la capital de l'ajuntament, habitat constantment i de dues plantes | 41.9525300,2.3882300 | 449297 | 4644687 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72774 | Cabana de Ca La Pendisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-ca-la-pendisa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIX-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Antic paller que corresponia a Ca la Pendisa. És una construcció de dues plantes, cobert per una teulada de teula aràbiga a dues vessants. Presenta el carener és perpendicular a la façana. Com a una de les característiques principals podem dir que està completament adossada a la vessant de la muntanya. Al pis superior s'hi accedeix a partir d'una escala exterior feta d'obra. Aquest pis està molt diferenciat, la meitat és cobert, amb obra vista de maó. Mentre que l'altre meitat és obert i podem veure des de l'exterior els materials que s'hi guarden. La planta baixa, útil només la meitat fa es servei de garatge. | 08303-16 | Ca la Pendisa s/n | Les primeres dades que apareixen al Recull de l'Arxiu Episcopal del mas la Pendisa, daten del segle XVIII, aquesta casa era una masoveria del Mas La Font. La construcció de la cabana ha d'ésser posterior tot i que no hi ha dades concretes. | 41.9523400,2.3876900 | 449252 | 4644666 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72773 | Cal Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Casa que ha estat objecte d'una forta remodelació als darrers anys. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La casa té un aspecte força original. La planta baixa feta amb pedra natural sense arrebossar, entres el pis tot de color blanc, deixa a la vista d'una manera irregular unes pedres, com petites taques. La porta, centrada amb relació al carener, i les finestres dues a la planta baixa i tres al pis, tenen el llinda i finestrons de fusta fosca. | 08303-15 | Cal Joan s/n | El Nomenclàtor la defineix com Masia (casa de labor), situada a 2 km de la capital de l'ajuntament, és un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9477800,2.4050300 | 450686 | 4644149 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72773-foto-08303-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72773-foto-08303-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72772 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-9 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta una planta rectangular amb les dimensions de 12,30 x 8,20 metres. La superfície total és de 196 m2 i la superfície coberta de 98 m2. Es troba construïda en un desnivell del terreny a la part nord. Per la part del darrera, només compte amb una planta. L'edifici està orientat al SE, a la banda de ponent hi ha un cos adossat, cosa que fa que la teulada per aquesta banda sigui més prolongada. Té planta baixa i pis. Teulada amb coberta aràbiga a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal s'hi poden observar dos portals. El primer i principal de l'habitatge, que és rectangular, es troba descentrat en relació amb el carener. A la part superior s'hi observar una gran llinda de pedra. El portal que hi ha a l'esquerra, és a un petit cos adossat posteriorment. Aquest portal és de menors dimensions. A la part superior, a l'alçada del primer pis s'obren varies finestres que es reparteixen per la façana i estan acabades amb ampits motllurats. Els murs són fets amb pedres de diverses mides unides amb morter de calç. Els carreus dels escaires són de gres vermell i ben treballat. Les obertures de la façana de gres blanquinós. | 08303-14 | Cal Sastre s/n | 41.9873300,2.4242400 | 452307 | 4648530 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72772-foto-08303-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72772-foto-08303-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72926 | Bassa dels Camps del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-camps-del-forn | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Caldria millorar la qualitat de les seves aigües | La Bassa poligonal de forma arrodonida i d'uns 50 m2. Rep les aigües d'un petit torrent que desemboca al torrent de Sacodina. Fou construïda per abeurar xais però actualment no s'hi observa activitat ramadera. La vegetació de l'entorn és el roure, el pi roig, l'alzina i l'esbarzer. Es troba situada a la zona de les Guilleries on l'activitat de producció d'avets és molt abundant. A l'aigua s'hi ha desenvolupat algunes cianofícies indicadores de contaminació es constata la presència de serp blanca, granota comuna i salamandra. El senglars també l'usen com abeurador. | 08303-168 | Camí a Bancells | 41.9485500,2.4311000 | 452847 | 4644220 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 72801 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-7 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular amb unes dimensions de 8,60 metres a una de les façanes, amb un cos sobreposat a aquesta. La paret lateral és de 6 metres. La superfície total és de 194 m2 i la coberta de 122 m2. La casa esta formada per una planta baixa i un primer pis. El cos adossat posteriorment només disposa d'un sol pis. Ambdós cossos es tan coberts per una teulada aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés es troba a la façana principal. És rectangular amb la llinda de pedra. A la part superior s'hi obren dues finestres. El cos adossat disposa d'un gran finestral obert recentment amb una llinda de fusta. La porta d'accés a aquest segon cos es troba a ponent. A la part posterior s'hi troba un segon cos de reduïdes dimensions, adossat, utilitzat per a serveis. L'aparell constructiu de l'edifici és de pedra del país formant filades irregulars i unides amb morter de calç. Les obertures de les quals disposa són de pedra vermellosa típica de les Guilleries. En una de les llindes de la finestra de la façana s'hi troba una inscripció gairebé il·legible on s'interpreta el següent: S R E T I T I _DA PER JUAN __ TI AN 1556 A la part anterior, trobem el pati on hi ha un coll de pou sobre un terra recent de pòrtland i amb un funció únicament decorativa. Aquest pou és de base quadrada i construït amb carreus de pedra ben escairats i units amb morter de calç. A la part superior presenten una forma arrodonida als angles. A la part superior s'hi troben els ferros on s'assentava l'estructura superior des d'on es pouava l'aigua. En dels carreus mostra una inscripció amb la data '1673'. | 08303-43 | Camí de Sau a Rupit | Dins la propietat hi ha unes runes de dos masos antics coneguts amb el nom de Can Solità i CanTofoner. Aquest mas es troba dins la demarcació de la parròquia de Sant Romà de Sau, avui sota les aigües del pantà. Aquesta parròquia comptava amb 16 famílies al segle XVI i al segle XIX disposava d'una cinquantena de cases. És provable que la construcció de l'edifici s'emmarqui en aquest període d'augment demogràfic. El cognom roca amb la qualificació d'agrícola o pagès es recull des de la segona meitat del segle XVIII. La inscripció que hi ha al pou que data del 1673 fa pensar que en aquest moment es construí o es remodelà, és plausible pensar que la casa és anterior. Al Nomenclàtor de 1860 apareix com a Can Montroca, és una casa situada a 9,4 km de la capital de l'ajuntament, és un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9865300,2.4282900 | 452642 | 4648439 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72801-foto-08303-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72801-foto-08303-43-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72963 | Safareig de les basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-les-basses | XIX-XX | Safareig situat a prop de la llera del torrent de les Fagedes. Es un safareig construït en pedra. De planta rectangular d'uns 3 x 2 metres. L'alçada és d'1,20 aproximadament. A la part superior la es troba acabat amb les lloses de pedra lleugerament inclinades cap a la part interior per facilitar el rentat de la roba. Es pot observar algunes regateres esculpides per on s'escolava l'aigua. Actualment ja no s'usa pel rentat perquè aquest tipus d'estructures han perdut completament la seva funcionalitat. Actualment és un element ornamental i cultural | 08303-205 | Camí de les fagedes | Antigament els pobles en construïen de públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s'està remorejant o explicant coses de terceres persones. Actualment els safareigs públics han deixat d'utilitzar-se per l'existència de la rentadora, encara que generalment s'han conservat pel seu caràcter lúdic i fresc, convertint-los en fonts i a vegades en abeuradors d'animals. | 41.9468800,2.3865200 | 449151 | 4644060 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72963-foto-08303-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72874 | Can Barloca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barloca | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Edifici completament enrunat i sota la vegetació. Amenaça en desaparèixer | Edifici en ruïnes situat entre camps i sota una clapa de vegetació. S'observen blocs de pedra acumulats en diversos punts i coberts per mates i arbust. | 08303-116 | Can Barloca | Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, parla de Can Barloca i la descriu com una masia 'casa de labor' situada a 2,5km de la capital de l'ajuntament. Era un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9460400,2.4046600 | 450654 | 4643957 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72874-foto-08303-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72874-foto-08303-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72874-foto-08303-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72771 | Can Bellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellot | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta la planta rectangular, de 16,20 x 9 metres. La seva superfície total és de 292 m2 i la superfície coberta de 146 m2. L'edifici està format de planta baixa i pis. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la part superior de la teulada s'hi troba una xemeneia de grans dimensions acabada amb unes totxanes col·locades de forma horitzontal que donen un aire decoratiu a aquest element. A la façana s'hi observa també un robust contrafort. A la planta baixa i centrada s'hi troba la porta amb la llinda de fusta i pedres de gran format a les bandes i a l'entrada; a cada banda hi ha una finestra. A la dreta i sobresortint a l'exterior s'hi troba un forn. Al pis superior s'ho observen dues finestres. | 08303-13 | Can Bellot s/n | 1797 data a una finestra. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, descriu a 'El Ballot' com una masia (casa de labor), situada a 9,6 km de la capital de l'Ajuntament i habitada constantment de dues plantes. | 41.9329200,2.4519600 | 454565 | 4642474 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72771-foto-08303-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72771-foto-08303-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72927 | Bassa del Bellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-bellot | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Caldria millorar la qualitat de les seves aigües | Bassa poligonal allargada d'uns 60m2 situada a la zona de les Guilleries darrera la casa del Bellot. És una bassa naturalitzada on l'activitat ramadera principalment com a abeurador de xais, ha estat abandonada. La vegetació del voltant és formada per esbarzers, pollancre, alzina, pi roig, gatell, plàtans i falgueres. Disposa d'aigua pràcticament tot l'any i rep les aigües d'un petit torrent. S'hi ha desenvolupat una capa d'algues cianofícies que denota un cert grau de contaminació per fosfats i nitrats. També s'hi troben algunes agrupacions de boga. | 08303-169 | Can Bellot s/n | 41.9328700,2.4532900 | 454675 | 4642467 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 72770 | Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI/XVIII | Aquest edifici és una petita masia de forma rectangular amb unes dimensions de 9,50 x 6,90 metres. La seva superfície total i la coberta és de 130 m2. Presenta una coberta amb teula aràbiga a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana que està orientada a migdia. Actualment es pot observar el parament que està format per pedra del país unida amb morter de calç i formada per filades irregulars. L'arrebossat que deuria haver-hi ha desaparegut quasi completament de manera que es poden observar les successives ampliacions realitzades al llarg dels anys. Al centre la part més antiga, ara de color més clar, al costat un cos de les mateixes dimensions, posterior; sobre la finestra està la data constructiva del s.XVIII. A cada banda dos cossos afegits amb funcions agrícoles. La porta principal és rectangular amb arc escarser, i dues finestres. Una a la planta i l'altre al pis, aquesta amb llinda i dovelles de pedra. La qual conformen la imatge del primitiu mas. Al cos posterior trobem dues finestres una a cada planta. La del pis superior amb mides de balcó. Ambdues amb grans i polides pedres. Els cossos laterals, tenen dues plantes i la superior queda oberta i sostinguda al cantó per pilars. Sota les plantes que ens amaguen la façana posterior, veiem que en aquesta hi ha alguna finestra. | 08303-12 | Can Borrell s/n | Sobre aquesta la casa denominada, Can Borrell, hi ha dades a partir del s. XVIII. A la finestra 1763, data que pot ser de l'any de l'ampliació. | 41.9434200,2.3922100 | 449620 | 4643673 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72770-foto-08303-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72770-foto-08303-12-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72768 | Cabana de Can Burjada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-can-burjada | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | L'estructura es troba en bon estat tot i que a nivell exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte per no agreujar el seu estat en un futur. | Edifici de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants i el carener és perpendicular a la façana. Té la façana oberta i al pis s'accedeix per una escala exterior. Els materials constructius són: Pedra i maçoneria a la planta baixa i maons al pis. Tots aquesta materials estan a la vista, sense arrebossar. | 08303-10 | Can Burjada s/n | La cabana fou construïda pel pare de l'actual propietari i fou feta amb pedres procedents d'una casa propera: Puig Esforces. | 41.9441200,2.4041300 | 450608 | 4643744 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72768-foto-08303-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Pare de Joan Puig Pagèspetit | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72769 | Can Burjada o Burgada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burjada-o-burgada | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia de planta rectangular, amb cossos afegits. La superfície total és de 552 m2, i la superfície coberta de 184 m2. Aquest edifici presenta una coberta aràbiga a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Disposa d'una de planta baixa, pis i golfes. A la façana, s'hi pot observar les marques d'una ampliació feta ala part de la dreta de l'edifici. La porta principal és rectangular i amb un arc escarser que no està centrat amb relació al carener. Es reparteixen diverses finestres a la façana, fetes a diferents èpoques. Un cos per a servei de magatzem està adossat perpendicularment a la façana i un lateral d'una planta i amb teulada a una vessant està al lateral de l'edifici. A la façana principal, just a l'alçada del primer pis hi destaca la presència d'un rellotge de sol. | 08303-11 | Can Burjada s/n | Segons les referències, trobades a l'Arxiu Episcopal de Vic, les primeres notícies d'aquesta casa corresponen al segle XVII, on els habitants eren fills d'Antoni Burgada, mestre de cases provinent de França. Al segle XVIII, la casa comptava amb masovers. . El Nomenclàtor de l Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), situada a 2 km de la capital de l'Ajuntament, és un edifici habitat constantment de dos plantes. | 41.9439600,2.4034700 | 450553 | 4643726 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72766 | Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardona-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Edifici que disposa d'una superfície total de 130 m2, i una superfície coberta de 101 m2. Aquesta casa de pagès ha estat objecte d'un procés de millora i actualització que li ha donat l'aspecte actual i que en alguns casos contrasta força amb l'aspecte d'un mas tradicional. Així doncs malgrat els nombrosos canvis que ha sofert, deixa veure el que fora la primitiva construcció. L'edifici consta d'una de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El parament és de pedra del país unida amb morter de calç a les parts antigues i amb el ciment actual a les parts mes noves i restaurades. Els pedres es disposen en filades irregulars. Es pot observar com existeixen diferents nivells així com un porxo a la part principal. Les portes i finestres també han estat restaurades i són de fusta. Està voltada d'un jardí amb barbacoa. | 08303-8 | Can Cardona s/n | El Nomenclàtor de 1860, la descriu com caseta, situada a 9,6 km de la capital de l'ajuntament, eren dos edificis d'una planta, un habitat constantment i l'altre deshabitat. | 41.9384700,2.4491000 | 454332 | 4643091 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72766-foto-08303-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La restauració soferta fa que la construcció original pugui quedar amagada sota els nombrosos canvis realitzats | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72765 | Can Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carol-2 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | És un edifici format per la planta baixa i pis. La planta baixa està ocupada per el pàrking, i a l'habitatge que està al pis s'accedeix per una escala exterior. La planta baixa està feta de pedra natural de diferents colors, i el pis pintat de blanc i voltat d'una terrassa amb una barana de fusta. La superfície total és de 92 m2. | 08303-7 | Can Carol s/n | 41.9743000,2.4172100 | 451715 | 4647087 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una construcció molt moderna. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72764 | Can Carrasquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carrasquet | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII/XIX | Ha estat molt restaurada i ha perdut part de l'encant de l'antiga masia | És una masia de planta rectangular amb unes dimensions de 12 x 8,50 metres. La seva superfície total és de 204m2. Tan mateix la superfície coberta és de 102 m2. Presenta un planta rectangular coberta amb la coberta aràbiga a dues vessants. El carener perpendicular a la façana la qual es troba orientada al SE. El portar principal es de forma rectangular i centrat amb relació al carener. La llinda és de pedra sorrenca de color vermellós. El marc de la porta també es de pedres de treballades. És un edifici de tres plantes, amb la planta baixa per on s'accedeix, un primer pis i les golfes. A la façana principal del pis superior si obre un conjunt de tres finestres amb ampit de pedra. A les altres parets hi ha petites obertures. Totes tenen les llindes de fusta. Materials constructius són pedra del país arrebossada en alguns trams. | 08303-6 | Can Carrasquet s/n | No apareix als Fogatges de 1553, i si al segle XIX, això fa pensar en que deu d'ésser una de les moltes construïdes durant el creixement demogràfic de la zona que va culminar als segles XVIII i XIX. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), que situada a 9 km de la capital de l'Ajuntament, habitada constantment, és una casa d'una planta. | 41.9873000,2.4217600 | 452102 | 4648528 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72830 | Can Fogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fogueres | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | El seu abandó ha fet que es trobi en un greu estat de deteriorament. La teulada ha iniciat el procés d'enrunament, tot i que la major part de parets es conserven. | Aquest mas es troba en un pla entre els Sot dels Llerons i el Torrent de Fogueres i disposa d'una magnífica vista dels camps aterrassats que sobre davant seu. Conjunt format per dos edificis que corresponen: el primer a la masia i el segon a la masoveria. La masia esta formada per un edifici principal i un conjunt de construccions annexes que se li adossen. La planta és irregular i disposa d'una superfície total de 612 m2 i la superfície coberta de 204m2. Consta d'una planta baixa, un primer pis i les golfes formades per tres cossos. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés a l'interior es troba a la façana principal, lleugerament descentrat en relació al carener. El portal es troba coronat amb un arc escarser amb les dovelles de pedra. A la planta baixa, al fons s'hi troba una cuina i també els corrals pel bestiar, amb els respectius abeuradors. Els pisos als quals s'hi accedeix per una escala de fusta que s'inicia a l'entrada es troben molt deteriorats. A l'exterior de la façana principal s'obren quatre finestres, dues a l'alçada de primer pis amb la llinda de fusta i l'ampit de pedra. A la part superior, corresponent a les golfes, s'hi troben la resta, amb la llinda també de fusta. A diferents punts del mas s'observen diverses inscripcions amb dates, segurament de successives reformes i reparacions, així doncs, al portal del segon pis hi ha la data '1775', a l'interior, sobre la llar de foc situada a la cuina la data '1855' i a l'entrada de la mina, ja a uns metres de distància la data '1856' Per altre banda, també trobem un segon edifici que correspon a la masoveria. Es troba situat davant la casa i també disposa d'un conjunt de dependències auxiliars adossades, dedicades a l'ús agrícola. L'edifici és de planta rectangular amb unes dimensions d'11,30 x 9,40 metres. La superfície total és de 212m2 i la superfície coberta de 106m2. A uns metres de la casa s'hi troba una mina d'aigua. L'aparell constructiu de ambdós edificis està format per blocs de pedra del país formant filades irregulars i units amb morter de calç. | 08303-72 | Can Fogueres s/n | La primera referència documental data de 1432 quan el mas ja estava habitat. Posteriorment també es té constància del mas el 1436, 1437 en motiu de padrinatge amb vàries cases dels voltants. El Crous d'Amunt, el Tortadès i Can Sanglas. Al segle XVI apareix als Fogatges de 1553 on l'habitava Pere Folgueres. A partir del segle XVII existeix documentació que permet constatar com la família Fogueres continuava essent resident a Sant Andreu de Bancells, la darrera data recollida és de 1715. | 41.9287400,2.4550600 | 454819 | 4642008 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72830-foto-08303-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72830-foto-08303-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72762 | Can Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallart-0 | A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Superfície total 92 m2, superfície coberta 46 m2. Edifici de planta baixa i pis que presenta la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La seva construcció és curiosa ja que es troba descentrada en relació al carener. Pel què fa a la porta principal que és de grans dimensions, està feta de metall. A la resta de façanes així com també a la principal, destaquen les petites finestres que s'hi reparteixen. El parament és de maons. Tota la casa està arrebossada i pintada de color gris. | 08303-4 | Can Gallart s/n | El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com Masia (casa de labor), que està situada a 10 km de la capital de l'ajuntament, formant un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9416000,2.4511900 | 454507 | 4643438 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72762-foto-08303-4-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72761 | Can Gaspar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaspar | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edifici relativament modern, de planta rectangular. Presenta la façana arrebossada i pintada de color blanc. A la part baixa s'observa un sòcol de pedra. La façana principal s'hi accedeix a partir d'unes escales en forma de 'V' invertida que es troben cobertes per una teulada subjectada per columnes amb arcs. La coberta és a doble vessant i a la part superior s' observen tres xemeneies. És un edifici de dues plantes. A les façanes laterals del pis superior s'hi obren un conjunt de finestres. | 08303-3 | Can Gaspar s/n | És una construcció relativament moderna ja que data del segle XX | 41.9428800,2.3827700 | 448837 | 4643618 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72761-foto-08303-3-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72760 | Can Guilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guilla-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Caseta de planta rectangular amb la teulada a dues vessants, tota ella feta amb pedra del país i amb poques obertures. Porta rectangular descentrada que té al costat una finestra allargassada i una altra de grans dimensions i amb reixa a la façana lateral. | 08303-2 | Can Guilla s/n | No hi ha constància de l'existència de referències documentals d'aquesta masia. Tan mat | 41.9141100,2.4736100 | 456347 | 4640374 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72760-foto-08303-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72760-foto-08303-2-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72788 | Can Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janet-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Les reformes realitzades impedeixen que s'observi la construcció originaria | Edifici de planta rectangular, de 8,70 x 5 metre. La superfície total és de 86 m2, i la coberta de 43 m2. La masia es troba molt reformada, antigament eren dos habitatges diferenciats. Presenta una planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que està situada a migdia. El portal principal és rectangular i coronat amb una llinda de fusta que es prolonga emmarcant una finestra. A ponent hi ha construït un gran porxo i a llevant sobresurt un balcó. Antigament era conegut com l'Estebanell de Dalt. El segon edifici és de planta quadrada, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana nord. S'accedeix directament al primer pis a partir del portal rectangular amb llinda de fusta i una finestra. A ponen hi ha tres contraforts i a llevant una finestra. Antigament era conegut com Estabanell de Baix | 08303-30 | Can Janet s/n | Mas situat dins la demarcació de l'antiga parròquia de Vilanova de Sau, dins el terme civil de Sau. Inicialment foren conegudes amb el nom dels seus primers propietària, els Estebanell, que hi vivien al segle XVIII. Joan i Josep Estebanell, amb els noms d'Estebanell de Dalt i Estebanell d'Abaix. També foren conegudes com Can Janet i Can Patel Apareixen documentades al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 diu: Can Janet de baix. Masia (casa de labor) a 2 km de distància de la capital de l'ajuntament, 1 edifici habitada constantment de 2 plantes. Total un edifici. Can Janet de dalt. Masia (casa de labor) a 2 km de distància de la capital de l'ajuntament, 1 edifici habitat constantment de 2 plantes. Total 1 edifici. | 41.9459300,2.4061000 | 450773 | 4643943 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72788-foto-08303-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72788-foto-08303-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72788-foto-08303-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72789 | Can Malgarça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malgarca | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Mas compost per una planta baixa i pis. Presenta la coberta amb teula aràbiga a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. La teulada està molt allargada per cada banda, i al costat dret i ha adossat el paller, que és obert i amb la teulada a una vessant. A la façana principal i centrat en relació al carener s'hi troba el portal que és rectangular adollat. Diverses finestres es reparteixen per la façana i la característica comú de totes elles, és que són d'obra antiga. La superfície total de l'edifici és de 366 m2, i la superfície coberta de 183 m2. | 08303-31 | Can Malgarça s/n | La masia està situada dins la demarcació de l'antiga parròquia de Vilanova de Sau. Dins del terme civil de Sau. Aquest terme a partir del XVI comença a experimentar un creixement demogràfic que culminarà al segles XVIII i XIX. Al període comprés entre aquests quatre segles passarà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. Deu de tractar-se d'una de les moltes masies que s'edificaren al segle XVIII. Les primeres dades que tenim són del segle XIX, quan el Nomenclàtor la defineix com Alqueria (casa de labor), que situada a 10 km de la capital de l'ajuntament, és una casa de dues plantes, habitada constantment. | 41.9353700,2.4604700 | 455272 | 4642741 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72789-foto-08303-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72789-foto-08303-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72789-foto-08303-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72876 | Can Massó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masso | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Masia completament desapareguda sota la runa i la vegetació | Construcció completament enrunada, amagada sota la vegetació. Tan sols en queden els blocs de pedra enrunats. | 08303-118 | Can Massó s/n | Al nomenclàtor de la Província de Barcelona descriu Can Masó com una masia 'casa de labor' situada a 2,3km de la capital de l'ajuntament, era un edifici de dues plantes habitada constantment. | 41.9397300,2.4046300 | 450646 | 4643256 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72876-foto-08303-118-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta estructura podria considerar-se un jaciment arqueològic ja que no s'observa cap element constructiu en superfície. Tan mateix s'ha considerat com un edifici ja que així consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona | 119 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72892 | Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. DIPUTACIÓ de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XX | Antiga masia que ha estat reformada i restaurada amagant gran part de la construcció originaria. Es una casa de planta baixa, un primer pis i golfes. La tipologia d'aquest mas és conegut com a 'basilical'. Davant la façana principal s'hi troba una terrassa de nova construcció que s'aixeca a l'alçada del primer pis i s'hi accedeix a partir d'unes escales situada a l'esquerra de l'edifici. No es pot observar el parament de la casa ja que aquesta es troba arrebossada i pintada de color blanc trencat o crema. | 08303-134 | Can Mateu s/n | Al Nomenclàtor de 1860 la descriu com a Masia o 'casa de labor' situada a 3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9650700,2.3981500 | 450129 | 4646073 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72892-foto-08303-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72892-foto-08303-134-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72791 | Can Mon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mon-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Superfície total de 287 m2. El mas està compost de planta baixa i pis amb la coberta de teula aràbiga a dues vessants. Pel què fa al carener, aquest és paral·lel a la façana. A una de les façanes s'hi adossa un segon edifici fent angle amb la casa. Aquesta segona construcció que ara ja forma part de l'estructura de l'edifici és de dues plantes, la inferior oberta es fa servir com llenyer i garatge i la superior tancada, te dues finestres i un plafó decoratiu. La casa ha estat modernitzada i reformada. A la porta principal s'hi ha construït un porxo sostingut per dos pilars de pedra natural. Les finestres estan protegides per reixes de llangardaix i emmarcades en pedra. Presenten un ampit motllurat. Actualment la casa està voltada d'un jardí. | 08303-33 | Can Mon s/n | Apareix al Nomenclàtor de 1860 que la defineix com caseta, que situada a 9 km de la capital de l'ajuntament, és un edifici d'una planta habitat constantment. | 41.9343000,2.4478400 | 454224 | 4642629 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72791-foto-08303-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72791-foto-08303-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72791-foto-08303-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72793 | Can Panissers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panissers | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV | La restauració realitzada ha fet desaparèixer alguns elements de caire rural com era la pallissa. | Masia de planta rectangular, les mides són 24 x 11,60 metres. La superfície total és de 345 m2 i la superfície coberta de 185 m2. La casa disposa d'una planta baixa, pis i golfes. La seva coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La porta d'entrada principal és centrada i de forma rectangular coronada per una llinda de fusta. A les façanes exteriors, a l'alçada del primer mis s'hi distribueixen regularment quatre finestres. Al pis superior, és a dir el que correspon a les golfes també hi ha dues finestres a banda i banda i un porxo o balcó amb barana catalana, a la part central. La casa ha estat rehabilitada recentment, perdent les construccions de caire rural com era la pallissa. Els materials constructius són pedra unida amb morter, units amb morter de calç. Cal destacar la part de la riera que hi ha sota la casa, doncs, l'antic propietari D. F. Masferrer i Puigsech que va aportar diverses espècies arbòries procedents d'Amèrica. | 08303-35 | Can Panissers | És una de les masies més antigues de Castanyadell, hi ha notícies des del segle XV (1436). Els Fogatges de 1553 recullen com resident a Gabriel Panissers. Segons les dades constructives, a la llinda de la porta, va sofrir reformes al segle XIX (1828). Apareix al Nomenclàtor de 1860 la descriu com Alqueria (casa de labor), situada a 8 km, de la capital de l'ajuntament, és un edifici de tres plantes habitat constantment. | 41.9139400,2.4384900 | 453434 | 4640374 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72793-foto-08303-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72793-foto-08303-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72793-foto-08303-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La cronologia proposada és del segle XV tan mateix amb nombroses reformes als segles posteriors que li han configurat l'aspecte actual. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72794 | Can Parcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parcet | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XVIII | Si bé, estructuralment no sembla que presenti deficiències, si que exteriorment té un aspecte de deixadesa | Aquesta masia està formada per dues edificacions adossades de diferents alçades amb una torre de planta quadrangular a la ponent. Alhora trobem un cos de dues plantes i cobert a dues vessants que s'afegeix a la façana de la casa més gran. Aquest cos es troba unit a la mateixa construcció per mitjà d'un petit pont de pedra. La superfície edificada és rectangular amb unes mides de 18 x 10,50 metres. La superfície total és de 470 m2. La casa més gran és de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta aràbiga a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. La porta d'accés a l'interior es troba col·locada a un costat de la façana, és rectangular amb pedres molt ben treballades que l'emmarquen. Les finestres es troben acabades amb un ampit de pedra. Aquestes obertures es reparteixen ordenadament per la resta de plantes. La casa adossada, tal i com succeeix amb la primera, es troba coberta per una teulada a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, té planta baixa i pis i és de molt més senzilla de factura. La porta es troba coronada amb un d'arc escarser avui en molt mal estat. Al seu costat, per la part de darrera, és on hi trobem la torre quadrangular amb una teulada a dues vessants. El seu aparell constructiu és bàsicament de pedres de forma molt regular formen files regulars i unides amb morter de calç. Las teules són corbades, les conegudes com àrabs. Destaca a la façana oriental, una finestra datada '1786'. | 08303-36 | Can Parcet s/n | Situada a l'antic terme de Sau. Forma part del conjunt de masos que es troben sobre l'hostal de la Riba. Conserva una vella torre de defensa. Tot i que no es poden precisar les etapes constructives sense un estudi més acurat troben una llinda datada del 1786. Junt amb el mas veí, el Bruger forma part del patrimoni de mas Calveria, ja dins del terme de Sant Julià de Vilatorta. Aquest mas, no apareix citat aquest nom al fogatge de 1553, i a les referències del Arxiu Episcopal no surt tampoc assenyalada. La casa però té l'aspecte d'un mas antic i tot fa pensar en un canvi de nom. A una finestra, tal i com hem dit anteriorment, hi ha la data de 1786, pot ser la de una remodelació. El Nomenclàtor de 1870, la descriu com Masia (casa de labor), que situada a 7 km, de la capital de l'ajuntament, té un edifici habitat constantment i un altre deshabitat. Un és d'un pis i l'altre de tres. | 41.9785700,2.4182500 | 451805 | 4647561 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72794-foto-08303-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72794-foto-08303-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72794-foto-08303-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72795 | Can Pere Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-jan | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia que presenta una planta rectangular de 12,80 x 7,40 metres, amb un porxo de nova construcció avançat a la façana principal. També s'hi ha afegit un segon edifici que correspon a un garatge lateral. La casa ocupa una superfície de 305 m2. Aquesta petita masia consta d'una planta baixa i pis amb la coberta de teula aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La porta d'entrada principal està, avui, situada sota el porxo. Al pis superior les finestres es troben acabades amb llindes antigues, però que presenten l'aspecte d'haver estat renovades. Els porticons que les cobreixen son de fusta i estan coronades per un llindar de fusta. A la paret lateral hi ha segona portella, més modesta que permet accedir a l'interior. A sobre, al primer pis s'hi obre una galeria coberta amb barana de fusta. | 08303-37 | Can Pere Jan s/n | Situada a la Parròquia de Sant Pere de Castanyadell, la primera dada que tenim d'aquesta casa és al Nomenclàtor de la Província de Barcelona del segle XIX, fa pensar que fou una de les moltes cases que s'originaren en les noves rompudes del segle XVIII. Segons aquest, és una casa que situada a 6 km, de la capital de l'ajuntament, està habitada constantment i és de dues plantes. | 41.9270800,2.4307600 | 452803 | 4641837 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72795-foto-08303-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72795-foto-08303-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72795-foto-08303-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72797 | Can Portet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-portet | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Es tracta d'una casa de nova construcció feta seguint el model del que s'entén com a masia. La casa és de planta rectangular amb un cos adossat que és el garatge més llarg que la pròpia casa. La superfície total és de 292 m2 i la superfície coberta de 195 m2 . L'edifici consta de planta baixa i pis amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La porta rectangular és troba col·locada a un costat de la façana, simètrica a ella hi ha una finestra, al pis dues finestres més equilibrades amb respecte a elles. Les finestres totes quadrades. Adossat a la casa el garatge d'una planta i la coberta a una vessant. La casa està voltada d'un mur de bruc i una porta molt gran de ferro forjat. | 08303-39 | Can Portet s/n | 41.9621700,2.4040600 | 450616 | 4645748 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72797-foto-08303-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72797-foto-08303-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El valor patrimonial i cultural d'aquesta construcció es discutible, tan mateix s'ha fitxat ja que consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona. Municipi de Vilanova de Sau'. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72798 | Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-3 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Restes de vegetació cobreixen algunes zones de les façanes fet que podria augmentar el seu deteriorament | Petita masia que ocupa una superfície de 104 m2. Consta d'una sola planta. La seva coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Casa orientada a migdia, té una part de la façana avançada i en ella s'obre una porta de fusta. A la part enretirada, s'hi troba una segona porta just al costat d'un forn que sobresurt. Aquest element era utilitzat per la cuita de pa, i és un element molt comú a les cases de pagès. L'aparell constructiu de l'edifici és de blocs de pedra formant filades irregulars i units amb morter de calç | 08303-40 | Can Pujor s/n | La primera data en què apareix documentada és del Nomenclàtor de la Província de Barcelona del 1860. Tan mateix la seva situació i tipologia fa pensar en una de les nombroses construccions que apareixen al terme de Sau al llarg del segle XVIII com a conseqüència del progressiu augment demogràfic. Aquest mas però no prosperà gaire i es mantingué com a petita masia. El Nomenclàtor la descriu com un caseriu, situat a 9,6 km de la capital de l'ajuntament, és un conjunt de quatre edificis, tres habitats constantment i un deshabitat. Tots d'una planta | 41.9386700,2.4515400 | 454534 | 4643112 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72798-foto-08303-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72798-foto-08303-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72798-foto-08303-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72897 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-8 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | Casa que presenta una planta baixa i un primer pis amb la coberta de teula a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi troba l'entrada a la casa per una petita porta de fusta i l'accés al garatge. També hi ha una petita finestra. Al pis superior hi ha un balcó amb barana de ferro i diverses obertures que hi donen accés. A la façana també hi ha incrustada un mola de molí amb el nom de la casa inscrita 'Can Riera' i l'any de construcció '1985' | 08303-139 | Can Riera s/n | Segons es veu a la inscripció a la roda de molí incrustada a la façana fou construïda al 1985 | 41.9436800,2.3883500 | 449300 | 4643704 | 1985 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72897-foto-08303-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta casa no disposa d'un gran integrés cultural o arquitectònic, tan mateix s'ha fitxat ja que consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' corresponent de al municipi de Vilanova de Sau. Tan sols la mola de molí pot tenir un integrés tot i que és difícil creure que procedeixi d'una construcció anterior que i havia en aquest indret sinó que segurament prové d'un lloc indeterminat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72802 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-10 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Zona amplia de terreny dedicada a l'explotació agrària situada al pla que s'estén entre Vilanova de Sau i el torrent de les Fagedes. Entre les instal·lacions que s'hi troben hi ha una estabulació per a vaques i vedells, així com diverses construccions de pedra i totxo també per a usos ramaders | 08303-44 | Can Serra s/n | 41.9452800,2.3870300 | 449192 | 4643882 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72802-foto-08303-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72802-foto-08303-44-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest conjunt no disposa d'un interès cultural o arquitectònic especial tan mateix s'ha inventariat ja que consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Guilleries-Savassona' corresponent al municipi de Vilanova de Sau. | 119 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72803 | Can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soldevila-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | La superfície de la construcció és de 315m2 i la coberta de 105 m2. Es una casa de planta baixa i dos pisos. La seva construcció és recent, i es troba envoltada d'un jardí tancat per un reixat. | 08303-45 | Can Soldevila s/n | 41.9772000,2.4143700 | 451482 | 4647411 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El valor patrimonial i cultural d'aquest edifici és dubtós. Tan mateix s'ha fitxat ja que consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona. Municipi de Vilanova de Sau'. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||||
| 72804 | Can Surinyac o Can Vallclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-surinyac-o-can-vallclara | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Mas amb una superfície de 164 m2. La superfície coberta és de 82 m2. És un edifici compost de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. El carener és perpendicular a la façana. La teulada es prolonga a l'esquerra de la façana per cobrir una pallissa adossada al cos principal i que disposa d'una barana de fusta. A aquest cos s'hi accedeix a partir d'una escala de fusta exterior. L'edifici principal presenta la façana sense l'arrebossat originari, fent que es pugui observar l'aparell constructiu format per blocs de pedra disposats en filades irregular i units amb morter de calç. La porta d'accés principal és adovellada i coronada per un arc escarser. A la part superior s'hi troba una inscripció que ens situa al segle XVIII: 'JOAN 1724 ARC'. Aquesta inscripció bé ens indica o la data de construcció, o bé d'una reforma així com el nom del propietari de la casa. S'observa com la finestra que es troba a una bada de la porta ha estat reformada. Així doncs, a la façana es pot observar, al pis inferior, la porta i dues finestres a banda i banda metre que al pis superior, alineades i paral·leles a les obertures inferiors, tres finestres emmarcades en pedra. | 08303-46 | Can Surinyac s/n | No s'han localitzat referències documentals d'aquest mas, tan mateix segurament fou construït en el moment d'expansió o augment demogràfic que sofrí el municipi entre els segles XVII i XIX. | 41.9494300,2.3820400 | 448781 | 4644346 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72804-foto-08303-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72804-foto-08303-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72805 | Can Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teuler | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Aquesta masia es troba situada a les vessants del Puig Cornador, els caps de conreu d'aquesta casa baixen en terrasses fins a la Riera Major, a la zona de les Bombes, Presa d'aigua de Vilanova. L'edifici és de planta rectangular amb unes dimensions d'11,50 x 7,50 metres. La superfície total és de 194 m2 i la coberta de 86m2. La casa es troba situada en un desnivell del terreny que fa que per la banda sud tinguis dues plantes i per tramuntana, on el terreny s'enlaira, exteriorment tan sols en tingui una. La coberta està formada per teula aràbiga a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta està orientada cap a ponent. La porta d'accés és rectangular i no es troba centrada a la façana sinó cap a la banda de tramuntana. La llinda del portal duu la inscripció '1937 J.Llora' que correspondria a una possible reforma. Al damunt s'hi obre una petita finestra i a la mateixa alçada de però a la part contraria de la façana s'hi obre un porxo coronat amb arc rebaixat, i avui tapat per una vidriera. Darrera de la casa s'hi troba un segon edifici adossat però a la mateixa alçada i que podria correspondre a una construcció anterior. L'edifici ha perdut l'arrebossat originari així que es pot observar l'aparell constructiu format per blocs de pedra de granit vermell formant filades irregulars i units amb morter de calç. La construcció que es troba a la part posterior disposa de materials constructius mes grollers. Antigament a la part anterior existia una petita bassa que els propietaris han convertit en una piscina. | 08303-47 | Can Teuler s/n | Mas situat dins la parròquia de Vilanova de Sau al nucli modern de Sau. No es troba registrat al fogatges de 1553 però si que hi ha dades a l'Arxiu Episcopal de Vic entre els segles XVII i XVIII. Es troba registrat al Nomenclàtor de la Província de l'any 1860 i consta com a 'masia-casa de labranza'. La llinda del portal duu la inscripció '1937 J.Llora' que correspondria a una possible reforma. | 41.9442800,2.4122200 | 451279 | 4643757 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72805-foto-08303-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72805-foto-08303-47-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72806 | Can Tià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tia-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Edifici completament enrunat i amagat sota la mateixa runa de i de la vegetació | Restes situades a la part posterior de Can Valentí, forma part de la seva propietat. Solament en queden algunes parets enrunades del que fou una masia. Actualment tan sols es poden observar les restes d'algunes de les parets que formaven el mas sota la runa i la vegetació. En un dels costats encara es pot observar les restes d'un forn de cuina que formava part de l'habitatge. | 08303-48 | Can Tià s/n | De Serramitjana n'hi ha dades a l'Arxiu Episcopal de Vic a partir del segle XVIII. Al Nomenclàtor de 1860, parla de Vilageliu i diu que és una casa situada a 0,8 km de la capital de l'ajuntament, de dues plantes i habitada constantment. | 41.9359200,2.3910100 | 449514 | 4642841 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72806-foto-08303-48-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta construcció s'ha fitxat dins la tipologia d'edifici ja que així consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona. Municipi de Vilanova de Sau'. Tanmateix per les seves característiques podria, també, considerar-se un jaciment arqueològic tan per la seva antiguitat com pel fet que no en queden gaires restes visibles. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72807 | Can Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tordera-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XIX-XX | Situada sota els Cingles de Vilanova, és una construcció formada per dos edificis adossats de diferents èpoques. La seva superfície total és de 390 m2 i la coberta de 220m2. El primer edifici situat a migdia, consta d'una petita masia de planta quadrada, amb una longitud de 10 metres aproximadament. La casa consta de planta baixa i un pis amb la teulada a dues vessants. El carener és perpendicular a la façana. La porta que es troba centrada en relació al carener, és rectangular i sobre ella s'obre una finestra que com la porta esta voltada per dovelles ben treballades. Aquesta finestra presenta un ampit motllurat. Al costat de la porta s'hi obre una segona finestra de factura més senzilla. El segon edifici, situat més al nord, és una casa de planta en forma de 'L' per tal d'ajustar-se a la construcció anterior. És una construcció composta per una planta baixa i un primer pis. La teulada és a quatre vessants. La porta es troba descentrada respecte a la façana principal de l'edifici i es troba adornada amb un relleu semicircular d'estuc que l'emmarca i on apareix el nom del propietari i la data de construcció: 'JOAQUIM MASGRAU 1921'. Al pis superior algunes finestres estan adornades de manera semblant amb esgrafiats semicirculars. Aquests treballs foren obra de l'arquitecte J.M.Pallàs. | 08303-49 | Can Tordera s/n | No apareix documentada al fogatge de 1553 tan mateix si en un data posterior. El primer moment en que es troba documentat el lloc data del 1582. Es tenen dades dels residents d'aquesta casa, propietaris sota el nom de Tordera i també de les diferents famílies de masovers que hi resideixen des del segle XVII al XVIII. Al nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 apareix La Tordera, una Masia (casa de Labor) situada a 2,3 km de la capital de l'Ajuntament, era un edifici habitat constantment de dues plantes. L'edifici nou mostra el nom del propietari i la data de les obres o reformes: 'JOAQUIM MASGRAU 1921'. | 41.9334700,2.3734400 | 448056 | 4642579 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72807-foto-08303-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72807-foto-08303-49-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72808 | Can Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valenti-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Situada a la zona coneguda com la Pineda, sobre un pla des d'on gaudeix d'unes grans vistes panoràmiques dels prats antigament conreats. Masia de planta rectangular amb unes dimensions de 19,20 x 9,80 metres. La superfície total és de 406 m2 i la superfície coberta de 188 m2. L'edifici consta d'una planta baixa, amb un primer pis i golfes. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La casa es troba actualment molt reformada. Les renovacions semblen haver estat constants tot conservant l'estructura exterior antiga tot i que s'han modificat els interiors per a nous usos domèstics abandonant els agrícoles. Així doncs els espais anteriorment destinats a l'activitat agrària actualment s'han convertit en terrasses o sales espaioses. També cal destacar l'obertura de noves finestres tot i que es manté un equilibri amb l'estructura tradicional. A la planta baixa, a la façana de migdia s'hi troba la porta d'accés a l'interior. És una obertura centrada a la façana, de forma quadrada i adovellada. A llevant s'obre una segona portella. A banda i banda de la porta principal també s'hi troben diverses finestres adovellades, dues a l'esquerra i una a la dreta de l'accés. Al primer pis hi destaca un gran finestral amb arc rebaixat situat a l'extrem de la casa, a l'esquerra s'obren noves finestres de dimensions desiguals alineades amb les del pis inferior. A la part posterior s'hi troba un petit pou amb la boca de pedra i l'arc o estructura des d'on pouar l'aigua construïda en obra. A la mateixa façana posterior en un dels angles amb la paret occidental s'obre una terrassa sobre uns pilars d'obra. A la façana contrària, hi trobem un porxo amb barana de fusta cobert. | 08303-50 | Can Valentí s/n | No apareix documentada en els Fogatges de 1553, tan mateix les dades recollides a l'Arxiu Episcopal de Vic la citen a inicis del segle XVIII. El nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com una Masia (casa de labor) situada a 1 Km de la capital de l'ajuntament, casa habitada constantment de dues plantes | 41.9433600,2.3935300 | 449729 | 4643665 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72808-foto-08303-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72808-foto-08303-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72808-foto-08303-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72809 | Cabana de Can Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-can-valenti | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Petita construcció que antigament hauria tingut usos agrícoles relacionats amb el mas de Can Valentí, ja sigui com a paller, graner o per guardar-hi eines i maquinària. Actualment ha estat reformada i presenta una planta rectangular, és de dos pisos i amb la coberta a una vessant i paral·lela a la façana. Disposa de dues portes d'accés, la de la façana principal és de majors dimensions i coronada amb un arc escarser d'obra. La segona es troba a una de les parets laterals i és de forma rectangular. Al llarg de les diverses façanes s'obren petites finestres emmarcades en maons catalans. El parament constructiu és de blocs de pedres units formant filades irregulars i units amb morter de calç. Destaca la unió entre els angles de façanes per mitjà de grans carreus ben escairats. | 08303-51 | Can Valentí s/n | Possiblement construït al mateix temps que el mas o bé a un període no gaire posterior. Tenia usos agrícoles com a quadre o graner relacionats amb l'activitat agrícola de Can Valentí | 41.9434300,2.3938400 | 449755 | 4643673 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72809-foto-08303-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72809-foto-08303-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72809-foto-08303-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72810 | Can Verloquí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-verloqui | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edificació de construcció moderna al lloc on antigament hi havia hagut una masia, és possible que algunes parts encara corresponguin aquest primitiu edifici tot i que exteriorment no es poden observar. La seva superfície és de 170 m2 i la superfície de la coberta de 85m2. La casa és de planta baixa pis i golfes. La coberta és a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. | 08303-52 | Can Verloquí s/n | No es té coneixement del moment de construcció d'aquesta casa, tampoc es pot observar cap data a les llindes de les finestres o porta. Ha sofert una restauració molt profunda. | 41.9461900,2.3818100 | 448760 | 4643987 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72810-foto-08303-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72810-foto-08303-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72948 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-1 | XVIII | És una casa de planta baixa i un primer pis, que fa cantonera. Amb la coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi troba l'accés principal centrat i amb un arc de migpunt adovellat. La clau o dovella central és de majors dimensions que la resta i sobresurt per la part de dalt. El marxapeu és de pedra i es troba força gastat per l'ús que se'n fa. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres emmarcades en pedra. A la llinda de la finestra apareix la inscripció amb la data de 1789. Al pis superior hi ha dues finestres a cada un dels extrems, amb les llindes de pedra de color vermellós i un balcó centrat just sobre la porta principal. La barana és de ferro. No es pot observar l'aparell constructiu de l'edifici ja que es troba arrebossat i pintat de color blanc. A la part que fa cantonera s'hi annexa un segon cos de construcció més moderna | 08303-190 | Carrer Santa Maria, 1 | Segons la llinda de la finestra la casa data de finals del segle XVIII (1789), però bé podria tractar-se d'una reforma. Tan mateix la construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9472500,2.3849500 | 449021 | 4644102 | 1789 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72948-foto-08303-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72948-foto-08303-190-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72961 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-10 | XVIII | Edifici de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener es paral·lel a la façana. A la planta baixa s'obren dues portes de factura molt senzilla i simple. A l'alçada del primer hi trobem dues finestres mes treballades. Es troben emmarcades en pedra. Entre ambdues hi trobem una fornícula o capelleta. El sant o verge que hi havia a l'interior ha desaparegut. | 08303-203 | Carrer Santa Maria, 10 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9472800,2.3853500 | 449054 | 4644105 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72961-foto-08303-203-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72980 | Capelleta de façana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-facana | XVIII-XIX | Tot i que la imatge de la verge o sant no s'ha conservat | Aquesta petita fornícula es troba a l'alçada del primer pis de l'edifici situat al carrer Santa Maria. Segurament hauria contingut la imatge d'algun sant o verge, però actualment aquesta ha desaparegut, quedant sols com a testimoni la fornícula. | 08303-222 | Carrer Santa Maria, 10 | 41.9472800,2.3853500 | 449054 | 4644105 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72980-foto-08303-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72954 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-11 | XVIII | El 2007 fou objecte de reforma | Edifici de tres plantes amb la coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. La porta es troba la dreta de la façana. És de forma quadrada i emmarcada en pedra. A la llinda hi ha inscrita la data d'una reforma '2007'. A la l'altre extrem de la façana hi ha dues finestres de mides diferents, una més petita i una més gran, ambdues emmarcades en pedra. A l'alçada del primer pis hi ha tres finestres més amb ampit de pedra. Al darrer pis hi ha una galeria coberta i protegida amb les baranes de fusta. El parament no és visible ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color salmó. | 08303-196 | Carrer Santa Maria, 11 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9474700,2.3854600 | 449063 | 4644127 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72954-foto-08303-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72954-foto-08303-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72954-foto-08303-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc