Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72881 | Grioteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grioteres | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. CASTANY, Josep.(1995) Les Coves prehistòriques de les Grioteres. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | XXX-I aC | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. | El jaciment de les Grioteres és un conjunt d'onze petites coves obertes i penjades sobre la vall del Ter. Les cavitats formen una xarxa de galeries comunicades entre elles que van perdent amplitud a mesura que s'entra a l'interior. Els resultats de les diverses campanyes arqueològiques realitzades han constatat la presència de 8 estrats ben diferenciats que marquen la següent seqüència cronològica que es porta des del neolític mig, al final on en els nivells corresponents s'han pogut documentar dos fogars, calcolític, bronze inicial, mig, final i per últim l'edat del ferro. El material arqueològic del conjunt de cavitats és significatiu tan quantitativament com qualitativament. Pel què fa a la ceràmica destaquen recipients d'estil Montboló amb nanses tubulars i verticals del tipus Chassey. Elements decorats amb grafiats geomètrics, i ceràmiques llises i brunyides, etc. Les restes òssies també han estat treballades i s'han recuperat punxons, agulles, cisell, espàtules, rodells i una pinta. La indústria lítica respon a instruments agrícoles i diferents tipus de fulles de sílex retocades. Dels estrats que pertanyent a les èpoques més recents s'han recuperat peces metàl·liques com anells i un punyal de forma triangular. Aquest jaciment es pot considerar pràcticament exhaurit degut a les llargues campanyes de recerca arqueològica realitzades, també per a l'acció de clandestins. A la cova coneguda com Tia disposa d'un testimoni de sediment conservat que pot ser interessant de cara a la recerca científica futura sempre i quan es pugui garantir la seva integritat. | 08303-123 | Carretera B-5213. km 9. | Segons M Cassany els anys en que durà la Guerra Civil Espanyola la cova fou ocupada per desertors. Posteriorment entre els anys 1959 i 1960 estudiosos del Museu Episcopal de Vic realitzaren un primer conjunt de campanyes arqueològiques. Ja a finals de la dècada dels 70 i fins el 1983 Josep Castanya continuà la recerca | 41.9739600,2.3668000 | 447538 | 4647079 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72881-foto-08303-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72881-foto-08303-123-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2019-12-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 78|79|80|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72917 | Espai Natural Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-savassona | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Espai de forma allargada que presenta l'interès de situar-se a l'extrem més oriental de la Depressió Central en una zona de transició entre el sistema Transversal (muntanyes del Cabrerès) i les serres Prelitorals septentrionals (Guilleries). Els sistemes naturals comparteixen molts dels caràcters propis de les unitats fisiogràfiques que convergeixen en aquest territori. Aquesta situació de transició queda reflectida en els seus ecosistemes. L'espai de Savassona és singular si el comparem amb altres espais propers i de relleu molt semblant, com per exemple: els turons ausetans. L'espai comprèn petites elevacions -el cim més alt de Savassona té 863 m d'altitud- que tanquen per l'est la cubeta de la plana de Vic. Els materials calcaris i especialment els margosos determinen formes de relleu força singulars, com les situades a l'extrem septentrional a l'entorn de l'embassament de Sau. Cal destacar els valors paisatgístics que presenta el relleu d'aquest espai. El paisatge vegetal predominant és el mateix que el de la plana de Vic, la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis), però la major suavitat climàtica d'aquests relleus permet l'establiment d'altres unitats de vegetació pròpies del domini de l'alzinar. El paisatge actual és caracteritzat per diverses comunitats secundàries, com les garrigues, brolles calcícoles, joncedes (jonceda amb plantatge, Plantagini-Aphyllanthetum, i en els sòls més denudats jonceda amb lluqueta, Thymo-Globularietum cordifoliae), etc. Les pinedes secundàries de pi roig i pi blanc també ocupen una part important del territori. L'alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale viburnetosum lantanae) i l'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) només apareixen fragmentàriament en alguns indrets. El paisatge submediterrani i mediterrani d'aquest espai estableix doncs, el contacte d'una plana eminentment agrícola amb els relleus muntanyencs del Collsacabra i les Guilleries. Per la seva ubicació, aquest espai presenta l'interès de gaudir d'abundosos elements de la fauna pirinenca i prepirinenca. Per exemple, entre aquest hom troba el liró gris (Glis glis) i el talpó roig (Clethrionomys glareolus).</p> | 08303-159 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 7 de Juny de 2000 es va aprovar inicialment el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9484400,2.3690400 | 447703 | 4644244 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||
| 72945 | Cinglera de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-de-vilanova | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Aquest espai compren el tram de cinglera és proper al poble de Vilanova de Sau. Tot i la seva relativa proximitat als habitatges és un indret de nidificació d'algunes aus rapinyaires. Els cingles estan formats per blocs petris separats per relleixos de vegetació, principalment alzinars mixtos amb pins. La zona que es considera estrictament d'interès faunístic l'espai vertical format per conglomerat petri. Cal destacar també la important colònia de quiròpters de la cova de les Guilloteres.</p> | 08303-187 | Cingles de Vilanova | 41.9455900,2.3695500 | 447743 | 4643927 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72945-foto-08303-187-2.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72883 | Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-minyona-0 | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | Aquest jaciment es troba a la part meridional del grup del Cingle Vermell. És un abric situat al peu de la cinglera a una àrea de bosc de pins i alzines. Segons informacions del director de la intervenció Jordi Estévez hi havia una bancada de sediment adossada a la paret de l'abric de no massa potència ni extensió. El sediment tal i com passa en altres jaciments de la zona, estava format per sorres acumulades gràcies a la descomposició de la cinglera i per aportació eòlica. El jaciment va posar al descobert restes òssies de fauna i indústria lítica semblant a la recuperada al Cingle Vermell amb utillatge fabricat en suport de quars. Aquest jaciment es considera exhaurit. La cronologia del jaciment es situa al Paleolític Inferior (15000-9000 aC) | 08303-125 | Els Munts | El 1980 un equip dirigit per Jordi Estévez realitzà la campanya arqueològica que va permetre recuperar-ne el material i els resultats descrits | 41.9344100,2.3704300 | 447807 | 4642686 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72883-foto-08303-125-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72807 | Can Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tordera-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XIX-XX | Situada sota els Cingles de Vilanova, és una construcció formada per dos edificis adossats de diferents èpoques. La seva superfície total és de 390 m2 i la coberta de 220m2. El primer edifici situat a migdia, consta d'una petita masia de planta quadrada, amb una longitud de 10 metres aproximadament. La casa consta de planta baixa i un pis amb la teulada a dues vessants. El carener és perpendicular a la façana. La porta que es troba centrada en relació al carener, és rectangular i sobre ella s'obre una finestra que com la porta esta voltada per dovelles ben treballades. Aquesta finestra presenta un ampit motllurat. Al costat de la porta s'hi obre una segona finestra de factura més senzilla. El segon edifici, situat més al nord, és una casa de planta en forma de 'L' per tal d'ajustar-se a la construcció anterior. És una construcció composta per una planta baixa i un primer pis. La teulada és a quatre vessants. La porta es troba descentrada respecte a la façana principal de l'edifici i es troba adornada amb un relleu semicircular d'estuc que l'emmarca i on apareix el nom del propietari i la data de construcció: 'JOAQUIM MASGRAU 1921'. Al pis superior algunes finestres estan adornades de manera semblant amb esgrafiats semicirculars. Aquests treballs foren obra de l'arquitecte J.M.Pallàs. | 08303-49 | Can Tordera s/n | No apareix documentada al fogatge de 1553 tan mateix si en un data posterior. El primer moment en que es troba documentat el lloc data del 1582. Es tenen dades dels residents d'aquesta casa, propietaris sota el nom de Tordera i també de les diferents famílies de masovers que hi resideixen des del segle XVII al XVIII. Al nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 apareix La Tordera, una Masia (casa de Labor) situada a 2,3 km de la capital de l'Ajuntament, era un edifici habitat constantment de dues plantes. L'edifici nou mostra el nom del propietari i la data de les obres o reformes: 'JOAQUIM MASGRAU 1921'. | 41.9334700,2.3734400 | 448056 | 4642579 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72807-foto-08303-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72807-foto-08303-49-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72849 | Morgaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morgaders | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIV-XVIII | Mas de planta rectangular que es troba a peu de la carretera que porta fins a Vilanova de Sau. La superfície total és de 572m2 i la superfície coberta de 273m2. La casa té dos cossos clarament diferenciats. El primer pertany a l'estructura pròpia del mas i el segon a una torre de planta quadrada adossada a l'estructura. És doncs un mas fortificat. La casa disposa d'una planta baixa, un primer pis i les golfes. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal s'obre una porta dovellada. A la part dreta de la façana sobresurt un cos de galeries sostingudes per pilars de pedra als angles. S'hi troben grans cavalls de fusta que sostenen la teulada. Trobem la presència d'un mur que junt amb les diferents dependències de la casa tanca la lliça, a la qual s'hi accedeix per dos portals, un primer al costat de la torre i un segon prop dels porxos. A la façana que s'observa des de la carretera s'hi obren un conjunt de quatre finestres, dues a cada un dels pisos. Una de les finestres presenta trets gotitzants. La façana conserva parcialment l'arrebossat de color salmó, tot i que es pot apreciar part del parament format per blocs de pedra rogenca disposats en filades irregulars. La torre que s'alça a peu de carretera és de coberta a doble vessant. A la façana de carretera s'obre una petita finestra a la part superior emmarcada en pedra. La resta de finestres que s'obren a les façanes ja són de majors dimensions i també emmarcades en pedra. Es llegeix la inscripció de la data de 1588, segurament fruit d'una reforma posterior, ja que es troba documentada de més antic. L'aparell constructiu també és de pedra rogenca, disposada en filades irregulars. Tan mateix als angles que formen les façanes es troben acabats amb grans carreus ben escairats disposats regularment. | 08303-91 | Morgaders s/n | Aquest edifici fou l'origen del llinatge dels Morgadès, ciutadans honrats de Barcelona. Al segle XIX, el seu patrimoni s'uní al del Mas Torrents ja al municipi de Tavèrnoles. Al terme de Folgueroles el conegut com Torre de Morgaders pertany encara als successors d'aquest llinatge. Tan mateix el mas Mogaders de Vilanova de Sau ha estat venut en diverses ocasions. La torre data de 1377 quan era una possessió de Sant Llorenç de Munt. A partir del segle XV les notícies documentals conservades a l'Arxiu Episcopal de Vic se succeeixen. I posteriorment als Fogatges de 1553 anomenen a Pere Morgaders a la parròquia de Vilanova. El 1615 es documenta la presència de masovers a la casa. Al 1739 segons el cadastre de Vilanova la propietat seguia a mans dels Morgaders tot i que era habitada per masovers. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Caseriu situat a 1,3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9372000,2.3759000 | 448263 | 4642992 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72849-foto-08303-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72849-foto-08303-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72849-foto-08303-91-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72951 | Cavall Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavall-bernat | Gran bloc de pedra separat de la cinglera en posició vertical. El seu color terròs-rojenc és molt típic de la pedra de la zona. És una imatge molt característica de les Cingles de Tavertet. Separat degut a l'erosió s'aixeca imponent verç el cingle | 08303-193 | Cingles de Tavertet | 41.9556000,2.3760000 | 448286 | 4645035 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72951-foto-08303-193-2.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||||
| 93910 | Sant Vicenç de Verders o Sarriera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-verders-o-sarriera | <p><span><span>ADELL i GISBERT, J. A. [ et al.] (1986) 'Sant Vicenç de Verders o Sarriera'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 577-578.</span></span></p> <p><span><span>JUNYENT, E. (1946) 'Itinerario històrico de las parroquias del Obispado'. Hoja Parroquial. Vic 27 de gener de 1946.</span></span></p> <p><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 279-280.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1976) 'Sant Vicenç Sarriera'. Hoja Diocesana, núm. 3396, Vic 16 de maig de 1976.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1974) 'Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera'. Ausa vol. VII (1972-74). Vic: pàgs. 330-352.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1981) 'L'Esquirol'.Gran Geografia comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, p. 227.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1992) 'El calvari de l'església romànica de Sant Vicenç Sarriera o de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1993) 'Pinzellades d'una historia i d'uns records: a l'entorn de Sant Vicens de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 29. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-6.</span></span></p> | XI | <p><span><span><span>L'església romànica de Sant Vicenç de Verders o Sarriera es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. El seu emplaçament original és un indret, actualment submergit per les aigües de l'embassament de Sau, al que s'accedeix des de Sant Bartomeu Sesgorgues, per les cases del Munné i de Lloret. Al lloc original encara es conserven la part inferior dels murs de l'església. És una petita capella d'una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre a la nau amb un simple plec. Les seves mides són 6,60 m de llarg per 3,25 m d'ample, i és coberta amb una volta de canó, reforçada per un arc toral. Les cobertes actualment són de lloses de pedra; abans de la reconstrucció, de teules a la nau i de lloses a l'absis. Presenta dues portes d'arc de mig punt, una a la façana de migjorn i l'altra a la de ponent. Al centre de l'absis, hi ha una finestra de doble esqueixada i a la façana meridional, una espitllera d'una sola esqueixada. Originàriament, la façana de ponent tenia una obertura en forma de creu entre la porta i la finestra superior, reconvertida posteriorment en quadrada, fent saltar les pedres de sota el braç. La única façana ornamentada és la de l'absis, que presenta motius llombards de fris d'arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de dos arquets entre lesenes. L'aparell és de petits carreus desbastats i escairats, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes. Els arcs de les portes estan extradossats, amb una filada de llosetes planes.</span></span></span></p> | 08303-229 | <p><span><span><span>La primera referència documental fiable on s'esmenta l'església de Sant Vicenç de Verders és de l'any 1100. Es trobava dins l'antic terme del castell de Casserres i, probablement, feia de capella rural o potser de sufragània. Al segle XIII ja figurava com a parròquia del territori de l'antic terme del castell que havia passat al monestir de Sant Pere de Casserres. El seu culte va anar minvant paulatinament, pel despoblament del lloc i la desaparició de la vida comunitària al monestir l'any 1572. Amb la incorporació dels jesuïtes a Sant Pere de Casserres, es va encomanar el culte de l'església de Sant Vicenç al rector de Savassona i, posteriorment, al de Tavèrnoles. Però es va extingir el culte i es va acabar abandonant l'església. Al final del segle XVII, els amos del mas Verders van aprofitar l'antic temple abandonat com a habitatge dependent del mas. Amb la construcció del pantà de Sau, l'edifici va quedar cobert per les aigües fins a l'any 1973, quan va quedar novament al descobert per la baixada del nivell de les aigües. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va traslladar i reconstruir l'església al Parc de can Déu de Sabadell.</span></span></span></p> | 41.9771034,2.3805985 | 448684 | 4647419 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1311.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIL | 2023-03-14 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'edifici es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72885 | Eines del camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eines-del-camp | XX | Totes les peces han estat restaurades | En una rotonda o placeta enjardinada a l'entrada del municipi s'hi troba un conjunt d'eines antigues del camp. Aquest conjunt es format per un tractor ja antic, i 6 arades de ferro. El tractor de la segona meitat del segle XX es troba en primer lloc i és divisible des de la carretera d'accés. És de color verd, descobert i amb les llantes de les rodes verdes, remolca una premsa. A la resta de la rotonda s'hi distribueixen de manera desigual el conjunt d'arades, ara ja sense cap utilitat i que es troben disposades de manera decorativa. | 08303-127 | Carrer Vun | Les eines del camp que es troben a la rotonda s'hi posaren el 2006 moment en que es va urbanitzar aquest espai | 41.9468000,2.3813600 | 448723 | 4644055 | 2006 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72885-foto-08303-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72885-foto-08303-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72885-foto-08303-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A l'apartat de cronologia s'ha descrit el moment d'urbanització de la placeta que és quan es dipositaren allí les peces. Desconeixem amb exactitud la cronologia d'aquests elements que segurament daten d'entre la primera i la segona meitat del segle XX | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||
| 72880 | Cingle Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-vermell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. PAZ MARTINEZ, M.; WATSON, J.; YLL, E. (1994) 'Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona): estat de la qüestió i noves perspectives”. Tribuna d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. VILA, Assumpció. (1985). El Cingle Vermell. Assentament de caçadors recol·lectors del Xè mil·leni. B.P. Dpt. De Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | El jaciment del Cingle Vermell es troba situat a l'extrem inferior del massís del Collsacabra, al sud del riu Ter. Es caracteritza pels cingles de roques calcàries de base paleozoica amb la vegetació pròpia d'un clima temperat i humit. Aquest jaciment és de tipus abric, situat a una zona de contacte entre el cingle i la vegetació a uns 150 metres del jaciment del Castell Sa Sala. Té una superfície de 10 x 10 metres i al fons de la cavitat continua uns 2 o 3 metres més. El sediment ha estat format per gravetat i procedent dels sostres i parets o bé aportat per acció eòlica. Aquest consisteix en sorres homogènies de l'holocè inferior, producte de la descomposició del cingle. Entre les estructures descoberts destaca la presència de sòls d'habitació, i de diversos fogars, a uns 57cm de profunditat. Un d'aquests estava format per una base d'enllosat, una sèrie de 8 grans plaques sorrenca-calcària i una gran quantitat de cendres. Aquest fogar estava associat a un terra d'habitació i també a altres estructures com petits apilotaments de pedres amb un forat al mig utilitzats per a falcar algun pal de suport a una coberta. També es van descobrir altres estructures semblants en altres punts de la zona excavada. Pel què fa al fogar, a partir de l'anàlisi dels carbons recuperats, es dedueix que el fogar era més per a la formació de fum que de combustió neta. També afirmen que dins l'abric i àpat del gran fogar, els espais de d'habitació, producció i consum eren comunals i diferenciats. La indústria lítica, era treballada a partir de suports de sílex, cristall de roca, quars i jaspi. Es composa principalment de rascadors denticulars, abruptes, trucaments, puntes amb dors, làmines, burins i escatats. Amb aquestes peces es realitzaven les tasques de tallar, serra, gratar, raspar, perforar i ranurar. Segons aquest material el nivell de desenvolupament tecnològic de la indústria s'orientava cap a l'estalvi de treball i a la racionalització de la producció tot adaptant les eines als requeriments i funcions. També s'ha descobert indústria sobre os i fusta. L'anàlisi de la fauna ha permès posar de manifesta la presència de mamífers com conills i aus, també rèptils i peixos sobretot brema i truita. Les anàlisis de pol·len indiquen una vegetació d'espècies caducifòlies, i d'un clima temperat i humit. El grup humà que habitava als cingles es dedicava a la caça i també a la recol·lecció de fruits, aglans, pinyons, prunes, etc. També practicaven la pesca com a complement a la seva activitat principal. A la par més endinsada de l'abric destaca la presència de restes òssies humanes. La cronologia del jaciment oscil·la entorn el Paleolític Superior i l'Èpipaleolític Antic (11000 al 7000 aC). Cal esmentar també els Sondeigs T-1 i G-1 que forment part del conjunt arqueològic del Cingle Vermell. En el moment de l'excavació tan sols hi havia un parell de bancades de jaciment adossades al fons de l'abric. Del sondeig T-1 se n'extragueren un conjunt de restes òssies corresponents a mamífers, entre els que destacava la presència de conill i també aus i cargols. Pel què fa a la indústria lítica aparegueren 3 ascles de calcària i 3 de sílex. Al sondegi G-1 es van recuperar restes de conill i cabra així com 4 ascles de calcària i 8 de sílex. La cronologia d'aquest jaciment es situa al Paleolític Superior, entre el 15000 i el 9000 aC D'aquest conjunt del Cingle Vermell cal fer esment d'un nou sondeig, el V-1. Realitzat en un abric molt afectat per l'erosió. De l'excavació realitzada es van recuperar un conjunt de fragments de ceràmica rodada i que corresponien a un màxim de 4 vasos. La cronologia d'aquest sondeig es situa entorn al Neolític Final (2500 a 2200 aC) | 08303-122 | Cingles de Tavertet | Aquest jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques. A inicis dels anys 70 una afeccionats (J.Valls i F.Farrers) realitzaren una primera intervenció. Posteriorment, ja a finals de la dècada, entre 1978 i 1979 un equip dirigit per l'arqueòleg Jordi Estèvez inicià els treballs de recerca arqueològica amb metodologia científica. Entre el 1980 i 1985 els directors de les intervencions foren l'Assumpta Vila i l'Errikarta-Imanol Yll. Les campanyes de 1986 i 1987 l'equip director estava format per E. Yll, G. Wunsch i T.Argalés. Pel què fa al sondeig V-1 la intervenció fou dirigida per Jordi Estevez, al 1978 i el Sondeigs T-1 i G-1 es realitzaren el 1980 | 41.9584600,2.3816200 | 448754 | 4645349 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72880-foto-08303-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72880-foto-08303-122-2.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A l' 'Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya' corresponent al municipi de Sau, els sondeig 'T-1 i G-1' i el 'V-1' es troben documentats en dues fitxes separades del jaciment del 'Cingle Vermell' tan mateix en aquest mapa s'ha considerat que al tractar-se d'un mateix jaciment valia la pena realitzar una fitxa única. A l'apartat de Número de l'Inventari de la Generalitat, apareixen els tres números de fitxa corresponents. Tan mateix també s'han realitzat les fitxes de manera individualitzada. | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72810 | Can Verloquí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-verloqui | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edificació de construcció moderna al lloc on antigament hi havia hagut una masia, és possible que algunes parts encara corresponguin aquest primitiu edifici tot i que exteriorment no es poden observar. La seva superfície és de 170 m2 i la superfície de la coberta de 85m2. La casa és de planta baixa pis i golfes. La coberta és a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. | 08303-52 | Can Verloquí s/n | No es té coneixement del moment de construcció d'aquesta casa, tampoc es pot observar cap data a les llindes de les finestres o porta. Ha sofert una restauració molt profunda. | 41.9461900,2.3818100 | 448760 | 4643987 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72810-foto-08303-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72810-foto-08303-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72804 | Can Surinyac o Can Vallclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-surinyac-o-can-vallclara | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII-XVIII | Mas amb una superfície de 164 m2. La superfície coberta és de 82 m2. És un edifici compost de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. El carener és perpendicular a la façana. La teulada es prolonga a l'esquerra de la façana per cobrir una pallissa adossada al cos principal i que disposa d'una barana de fusta. A aquest cos s'hi accedeix a partir d'una escala de fusta exterior. L'edifici principal presenta la façana sense l'arrebossat originari, fent que es pugui observar l'aparell constructiu format per blocs de pedra disposats en filades irregular i units amb morter de calç. La porta d'accés principal és adovellada i coronada per un arc escarser. A la part superior s'hi troba una inscripció que ens situa al segle XVIII: 'JOAN 1724 ARC'. Aquesta inscripció bé ens indica o la data de construcció, o bé d'una reforma així com el nom del propietari de la casa. S'observa com la finestra que es troba a una bada de la porta ha estat reformada. Així doncs, a la façana es pot observar, al pis inferior, la porta i dues finestres a banda i banda metre que al pis superior, alineades i paral·leles a les obertures inferiors, tres finestres emmarcades en pedra. | 08303-46 | Can Surinyac s/n | No s'han localitzat referències documentals d'aquest mas, tan mateix segurament fou construït en el moment d'expansió o augment demogràfic que sofrí el municipi entre els segles XVII i XIX. | 41.9494300,2.3820400 | 448781 | 4644346 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72804-foto-08303-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72804-foto-08303-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72981 | Rellotge de Sol del Mas la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-la-font | XIX | Situat a la façana principal del mas. És un rellotge de sòl meridional agafat amb grapes a la paret. Presenta les línies horàries fletxades i les mitges hores més curtes. Els números són àrabs, el gnòmon de 15 cm. Acabat en bola i datat. El material constructiu és pedra És llegeix la inscripció de '1877'. | 08303-223 | Mas la Font, s/n | Segons la inscripció que es pot llegir a l'interior del rellotge la data de construcció fou el 1877. | 41.9520500,2.3825000 | 448822 | 4644637 | 1877 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72981-foto-08303-223-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72831 | La Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-2 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | El seu estat d'abandó ha fet créixer nombrosa vegetació al seu voltant amenaçant de malmetre l'estructura i que en un futur hi hagi perill d'enrunament | Masia de grans dimensions que presenta una planta rectangular amb unes dimensions aproximades de 12,20x17,40 metres. La superfície de l'edifici és de 702m2 i la superfície coberta de 234m2. Al cos principal s'hi adossen altres estructures que haurien tingut funcions agrícoles o de emmagatzematge. L'edifici principal està format per una planta baixa, un primer pis i les golfes. La coberta és de teula a doble vessant i el carener perpendicular a la façana la qual es troba orientada cap el sud. L'accés a l'interior es troba centrat a la façana principal i està coronat per un arc de mig punt adovellat. S'hi pot llegir una inscripció amb la data el nom del pubill de la Font i el seu hereu: 'Joan Reguer i Font i Josep Font i Reguer me 1736 feset) A banda i banda s'obren dues finestres emmarcades en pedra. L'ampit és del mateix material. Al costat de la porta s'hi troba un pujador de cavalls. Tan a l'alçada del primer pis com de les golfes s'obren tres finestres mes respectivament amb l'ampit de pedra. També es pot observar un rellotge de sol adossat a la paret. A la paret de occidental, a la llinda d'una finestra s'hi pot llegir la data inscrita: '1786' Els cossos adossats estan formats per un conjunt de galeries sostingudes en pilars de pedra i amb baranes de fusta. Consta de dos pisos, el superior és obert. Davant la casa, s'hi troba l'era que encara conserva les rajoles i l'empedrat. Per l'exterior la casa es troba tancada per dos portals que formen un pati interior o era. Al portal de la lliça s'hi pot llegir la inscripció 1799. En aquest espai també s'hi troben altres edificacions associades a la casa com són les antigues quadres i un segon habitatge de dimensions molt més reduïdes. | 08303-73 | La Font s/n | A la documentació conservada a l'Arxiu Episcopal de Vic es conserven nombrosos documents que fan referència a aquest mas. Les primeres referències daten del segle XV i arriben fins ben entrat el segle XVIII moment en que fou fortament renovada, segons es dedueix de les inscripcions que es llegeixen a les diverses llindes de la casa, fins a obtenir l'aspecte actual. Als fogatges de 1553 citen a Joan Font a la parròquia de Santa Maria de Vilanova. A cites posteriors, el cognom 'Font' es refereix tan als pagesos propietaris, hereus i pubills de la casa, com a molts altres que foren menestrals: pastors, sastres, teixidors de lli i de llana, etc. Al Nomenclàtor de la Província de Barcelona apareix sota el nom de Lafont, i la descriu com un 'caseriu' situat a 1km de la capital de l'ajuntament i està format per tres edificis,un habitat constantment i els altres dos deshabitats. Així doncs, tot i que la documentació és antiga i segurament podem situar la construcció del mas entorn al segle XV, la tipologia del mas que es pot observar actualment respon a un edifici del segle XVIII i així ho mostres les dates de les llindes. | 41.9520300,2.3825400 | 448825 | 4644635 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72831-foto-08303-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72831-foto-08303-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72872 | La Vileta Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-grossa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Situada sobre un pla, és una construcció de planta rectangular amb unes dimensions d'11,40x12,80 metres. La seva superfície total és de 273m2 i la superfície coberta és de 136m2. És una casa de planta baixa, un primer pis i golfes. Amb la coberta de teula aràbiga a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés a l'interior centrada respecte el carener, és una porta quadrada emmarcada en pedra. A la part superior hi ha un arc rebaixat de maons a sardinell que descarrega el pes de l'estructura. Al bell mig del qual hi ha un escut repicat on s'observa un arbre i uns números romans. A banda i banda s'obren dues finestres també emmarcades en pedra i protegides per una reixa. A l'alçada del primer pis hi trobem tres noves finestres que segueixen la mateixa tipologia. S'observa la presencia d'antigues finestres tapiades i disposaven d'una llinda de fusta. A la part superior just sota el carener una darrera de molt reduïdes dimensions. L'aparell constructiu és format per blocs de pedra de diverses dimensions, disposats enfilades irregulars i units amb morter de calç. Als angles entre façanes estan acabats amb carreus ben escairats. | 08303-114 | La Vileta Grossa | Tenim notícies documentals del topònim que daten del segle XVII. Al Cadastre de Vilanova de Sau apareix documentada aquesta casa com a masoveria del Mas Morgades. Al Nomenclàtor de 1860 la descriu com a masia, 'casa de labor' situada a 1km de la capital de l'ajuntament. Constava de dos edificis, un habitat constantment i l'altre deshabitat. | 41.9538900,2.3825300 | 448826 | 4644841 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72872-foto-08303-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72872-foto-08303-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72872-foto-08303-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72761 | Can Gaspar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaspar | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edifici relativament modern, de planta rectangular. Presenta la façana arrebossada i pintada de color blanc. A la part baixa s'observa un sòcol de pedra. La façana principal s'hi accedeix a partir d'unes escales en forma de 'V' invertida que es troben cobertes per una teulada subjectada per columnes amb arcs. La coberta és a doble vessant i a la part superior s' observen tres xemeneies. És un edifici de dues plantes. A les façanes laterals del pis superior s'hi obren un conjunt de finestres. | 08303-3 | Can Gaspar s/n | És una construcció relativament moderna ja que data del segle XX | 41.9428800,2.3827700 | 448837 | 4643618 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72761-foto-08303-3-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72910 | Sondeig T-1 i G-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sondeig-t-1-i-g-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. | El jaciment es troba pràcticament destruït. Caldria realitzar una actuació de recuperació global de tot el conjunt arqueològic del Cingle Vermell | Situat en una zona de terreny erm al peu de la cinglera, en un lloc de conglomerats vermellosos en contacte amb una zona de bosc humit on predominen pins i alzines. El jaciment T-1 i G-1 format part del conjunt arqueològic del Cingle Vermell. És un conjunt d'abrics força destruïts per l'erosió. El sediment estava format per arenes en descomposició provinents de les parets del cingle fruit de l'erosió del vent. La intervenció arqueològica realitzada al jaciment T-1 va permetre recuperar algunes restes òssies de mamífers, entre ells conills, aus i cargols. Durant la intervenció es van trobar restes de indústria lítica, entre les quals destaca la presència d esclats calcaris i sílex. Pel què fa a l'abric G-1 s'hi localitzaren restes de mamífers (conill i cabra) i algunes restes òssies cremades. Altres materials destacables que foren recuperats durant el procés d'excavació van ser restes d'indústria lítica com quatre esclats de pedra calcària, vuit de sílex de les quals un parell presentaven signes d'haver estat retocades. | 08303-152 | Cingles de Tavertet | Aquest jaciment fou objecte d'una intervenció arqueològica als anys 80 per part d'un equip dirigit per J. Estévez. El jaciment quedà pràcticament exhaurit. Els materials recuperats permeten situar el jaciment en un horitzó cronològic del Paleolític Superior. Aquest període cronològic es caracteritza entre altres aspectes per la presència de la cultura de l'home anatòmicament modern. Apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. | 41.9590600,2.3826300 | 448838 | 4645415 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Les intervencions arqueològiques realitzades a T-1 i G-1 són uns sondeigs que pertanyen a un conjunt arqueològic més ampli com és el Cingle Vermell. S'han individualitzat perquè així consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 77 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72973 | Can Vallclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallclara | XVIII | Construcció que té l'aspecte d'haver estat una antiga masia, que ha estat integrada en l'estructura urbana. És una casa amb una planta baixa, un primer pis i golfes. La coberta és a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal, al primer pis s'hi obre la porta principal emmarcada en pedra, la llinda també és del mateix material. A banda i banda s'hi obren un conjunt de finestres. Una a la dreta i dues a l'esquerra. Totes elles emmarcades amb pedra, i tan amb l'ampit com la llinda del mateix material. Es troben protegides per una reixa de ferro. A l'alçada del primer pis just sobre la porta principal s'hi troba un petit balcó amb la barana de fusta i la llinda de la porta de sortida de pedra esculpida. A banda i banda dues finestres a l'esquerra i una a la dreta. Estan emmarcades en pedra però amb la llinda de fusta. A la part més alta centrada al carener s'obre una petita finestra de pedra. A la part esquerra de l'edifici s'hi annexa un altre cos que antigament potser hauria estat utilitzat amb usos agrícoles o ramaders però que actualment forma part del mateix habitatge. És un cos endarrerit respecta la façana principal. De dues alçades i amb la coberta a doble vessant però en direcció oposada a la de la casa principal. Les obertures que s'hi troben es troben també emmarcades amb pedra però amb llinda de fusta. L'edifici està arrebossat i pintat de color beige, tan mateix a l'alçada del sòcol hi ha una decoració pintada amb colors vius i motius de fulles i flors. Els angles de les façanes també estan decorats amb carreus de pedra. | 08303-215 | Carrer de les Guilleries, s/n | No hi ha referències escrites d'aquesta casa ni a cap de les llindes hi ha inscrita la data de construcció. | 41.9475300,2.3832700 | 448882 | 4644134 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72973-foto-08303-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72973-foto-08303-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72973-foto-08303-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72873 | La Vileta Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-xica | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Mas de reduïes dimensions. La seva llargada és de 12,70 metres per 9 metres d'amplada. Disposa d'una superfície total de 196m2 i la superfície coberta és de 98m2. Té una planta baixa i un primer pis amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana que es troba orientada a migdia. A ponent se li adossa un cos de mes petites dimensions que presenta un forats de ventilació quadrats distribuïts al llarg de la part alta de la paret. Aquest cos estava destinat a la presència d'animals. El portal d'accés és quadrat i emmarcat en pedra. Dues finestres s'obren al mis superior i a l'esquerra hi troben adossat un contrafort. No es pot observar l'aparell constructiu ja que és una masia arrebossada. | 08303-115 | La Vileta Xica, s/n | Masoveria del segle XVIII. Al Cadastre de la propietat rústica la descriu com una masia situada a 1km de la capital de l'ajuntament. | 41.9535900,2.3832700 | 448887 | 4644807 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72873-foto-08303-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72873-foto-08303-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72873-foto-08303-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72941 | Col·lecció arqueològica de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-sau | Gran part del material arqueològic es troba a les dependències del petit museu del municipi el qual mostra una col·lecció formada per una part de les restes arqueològiques recuperades de les campanyes d'excavació als jaciments del Castell sa Sala, la Roca del Migdia i el Cingle Vermell. D'entre les troballes realitzades es destaca l'esquelet d'una dona de l'època romànica i protagonista de la novel·la juvenil de Jaume Cabré L'Home de Sau. Del materials també cal esmentar restes de fauna, tan de bòvid, cérvols, etc. També cal fer esment de la presència de peces lítiques, tan ascles com nuclis de sílex, algun petit fragment de metall i sobretot i de manera més abundant fragments de ceràmica, així com alguna peça més o menys sencera corresponent als períodes paleolític, neolític i de l'edat de bronze i ferro. | 08303-183 | Museu de Vilanova de Sau. Carrer Escoles s/n. | El material arqueològic ha estat recuperat al llarg de les successives campanyes realitzades als jaciments que es troben dins del municipi de Vilanova, des de les primeres campanyes d'afeccionats durant la dècada dels 60 i 70 fins a les primeres intervencions arqueològiques de caire més científic realitzades per equips d'arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona ja als anys 80 i que en alguns casos s'han allargat fins a l'actualitat | 41.9462500,2.3834800 | 448898 | 4643992 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72941-foto-08303-183-1.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A les fitxes corresponents als jaciments arqueològics es fa una descripció mes detallada de les peces de ceràmica recuperades en cada un dels jaciments. | 77|78|79|83|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72879 | Castell Sa Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-sa-sala | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. PAZ MARTINEZ, M.; WATSON, J.; YLL, E. (1994) 'Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona): estat de la qüestió i noves perspectives”. Tribuna d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. VILA, Assumpció (1987). 'L'assentament paleolític del Castell (Vilanova de Sau)” Cypsela, núm. 6. Barcelona. | El jaciment es troba situat en un terreny erm, en una zona rural, és un jaciment arqueològic tipus abric que es troba situat a la zona de contacte entre el bosc d'alzines i pins i els cingles calcaris vermellosos. El tipus de jaciment és un abric o lloc d'habitació sense estructures. El jaciment, doncs es troba a l'extrem inferior de massís del Collsacabra que és caracteritza per les cingleres calcàries amb base paleozoica. A la seva part baixa s'hi troben un conjunt d'abrics d'entre els quals hi ha el del Castell Sa Sala. Aquest abric té una longitud de 37m amb una profunditat que varia entre els 5 i els 7m. La seva potència varia dependent de la zona, arribant a un màxim de 5,4m. Durant les primeres actuacions arqueològiques es comprovà com el sediment era format per sorres en descomposició del cingle i d'aportació eòlica, fortament cimentades. Les primeres actuacions realitzades per afeccionats afectà una superfície de 9,60 x 6 metres quadrats al final de la qual hi deixaren un petit testimoni, en el que es practicà una petita cala però no permeté recuperar material arqueològic. Es conservava un segon testimoni mes gran, molt pobre en restes arqueològiques que no ha estat excavat. Pel què fa a les restes recuperades, s'ha trobat sobretot indústria lítica, fabricada sobre nòduls, geodes i roques sílices com sílex, calcedonia i jaspi. En menor quantitat hi ha peces treballades amb suport de quarsites, cristall de roca i quars. El tipus de troballes, de més a menys comú en aquest jaciment són rascadors, gravadors, denticulats, abruptes indiferenciats, truncaments, becs, puntes amb dors, làmines amb dors, burins i foliacis. Gràcies a l'anàlisi funcional es va poder determinar que aquest utillatge fou serví per tallar, serrar, ranurar, perforar, gratar, raspar, percutir, etc. Pel què fa a la fauna cal destacar la presència de cavall, cérvol, cabra isard, toro salvatge, conill i eriçó. S'hi troben també restes de fauna corresponent a perdiu tipus africà, aguila reial i voltor. L'estudi pol·línic ha permès deduir que el clima era semblant a l'actual, pot ser més fred. Segons els autors de l'estudi del material, l'índex de rendibilitat, segons la fauna, indica la possibilitat que s'alimentessin vint persones duran un període d'entre 37 i 60 dies. | 08303-121 | Cingles de Tavertet | Els anys 70 el jaciment fou excavat per afeccionats (Francesc Farres i Joan Valls) que foren els descobridors del jaciment. Quan s'iniciaren els treballs d'excavació per part de la UAB a través de l'arqueòleg Jordi Estevez aquests afeccionats posaren a la seva disposició els materials recuperats d'aquella primera intervenció. | 41.9614700,2.3835700 | 448918 | 4645682 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72879-foto-08303-121-1.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest jaciment forma part del conjunt de El Cingle Vermell a l'àrea de Vilanova de Sau (Roc del Migdia-Sal de la Minyona-Cales V-1, T-1 i G-1).Aquest jaciment pertanyia al paleolític superior (-15000 / -9000) | 77 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72882 | Roc del Migdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-migdia | VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). 'Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític'. Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic | Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius. | El jaciment del Roc del Migdia es troba situat a peu de la cinglera de la qual pren el nom. Es troba orientada a l'est i a l'extrem inferior del massís del Collsacabra. El sediment del jaciment és format per sorres en descomposició que provenen de la cinglera i també per aportació eòlica. Són sorres ben sedimentades i barrejades amb algun bloc de calcària que s'ha després de la paret. El jaciment té una llargada de 200 metres de llargada i entre 5 i 15 metres d'amplada segons la zona i depenent de l'activitat erosiva que hagi sofert cada un dels punts. La mitjana de gruix de la potència estratigràfica s'estima entorn als 4 metres. Duran el transcurs dels treballs arqueològics s'han pogut documentar fins a 6 nivells diferents. En els dos primers hi apareixen nivells d'us i terres d'habitació amb els respectius fogars. També s'han recuperat fragments de materials lítics, sobretot denticulats i rascadors de quars. Les restes òssies de fauna són entre altres de cérvol, senglar, cabra i conill. Dels sectors excavats s'han pogut diferenciar zones segons el seu ús. Així doncs, la part més occidental estava destinada a vivenda estacional, fet que es constata sobretot per la presència de fogars. A llevant s'hi localitzà un enterrament la datació del qual és poc precisa però que caldria situar entorn l'època romana i medieval, tot i inicialment semblava que caldria situar-se entorn al 11500 BF. | 08303-124 | Costa de la Rovira | L'inici de les excavacions científiques en aquest jaciment fou el 1980 amb un equip dirigit per Jordi Estévez. Fins el 1985 el mateix equip dugué campanyes de recerca manera continuada. A partir del 1986 i durant dos anys els treballs foren dirigits per A.Vila, C,Guillamon, T.Argelés i G.Wunsch | 41.9610100,2.3836200 | 448922 | 4645631 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72882-foto-08303-124-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 77|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72911 | Sondeig V-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sondeig-v-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. | -XXV | El jaciment es troba pràcticament destruït. Caldria realitzar una actuació de recuperació global de tot el conjunt arqueològic del Cingle Vermell | El jaciment es troba situat en un terreny erm, al peu de les cingleres del Far, a prop de la masia de la Vileta, en una àrea de bosc amb alzines i pins. Molt a prop s'hi troba el jaciment del Castell Sa Sala. És un abric format per grans blocs calcaris paleozoics i de conglomerats vermellosos molt característics de la zona. L'erosió del vent ha afectat de manera molt significativa l'estat del lloc. El lloc és un indret de baumes amb una presència humana documentada des del Paleolític. S'hi ha realitzat un sondegi arqueològic durant les campanyes d'intervenció al Cingle Vermell, que van permetre recuperar diversos fragments de ceràmica, cal dir que força rodada, que podrien correspondre a n conjunt de quatre vasos. Un d'aquests vasos és de forma troncocònica amb un doble mamelló, un segon vas de forma cilíndrica de pasta mal cuita, el tercer és un fons convex que també presenta la pasta mal cuita i finalment la resta són fragments de ceràmica que ofereixen un perfil corbat i que podrien correspondre a l'estil de Veraza que es situa cap al Neolític Final. | 08303-153 | Cingles de Tavertet | El lloc va ser objecte d'una intervenció arqueològica per part de l'equip d'arqueòlegs encapçalat per Jordi Estévez l'any 1978. El jaciment es considerà exhaurit i no s'hi ha tornat a actuar. Els materials recuperats permeten l'ocupació humana d'aquest indret durant el Neolític, tot i que en altres punts propers existeixen evidències de presència humana molt anteriors (Paleolític). El neolític és un període de grans canvis a nivell d'organització humana ja que comencen a aparèixer els primers signes d'agricultura i ramaderia, així mateix es produeixen diversos innovacions que afecten a la producció lítica i també a la de ceràmica, amb importants innovacions tècniques. Algunes de les peces recuperades en aquest jaciment podrien pertànyer a la cultura de Veraza, que es situa ja cap al neolític final i que mostra el contacte que s'estableix entre diversos grups humans així com la presència de grans migracions que fan entrar en contacte diverses cultures. | 41.9596800,2.3837500 | 448931 | 4645483 | -2500 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La intervenció arqueològica realitzada a V-1 és un sondeigs que pertanyen a un conjunt arqueològic més ampli com és el Cingle Vermell. S'han individualitzat perquè així consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72983 | Rellotge de sol al carrer de les escoles, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-carrer-de-les-escoles-13 | XXI | Rellotge de sol en pedra. És vertical de matí amb les línies horàries, les mitges hores són més curtes. Els números són romans de VI a V. El gnòmon és d'uns 20 cm. Disposa d'una vareta i és signat i datat '2008'. A la part superior es pot apreciar la decoració esculpida d'un gall, un sòl i la lluna amb estrelles. Les seves dimensions són d'uns 40 per 60 centímetres aproximadament. | 08303-225 | Carrer de les escoles, 13 | Segons la inscripció que es llegeix al peu del rellotge, aquest fou esculpit el 2008 | 41.9463200,2.3839400 | 448936 | 4644000 | 2008 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72983-foto-08303-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72943 | Llegenda d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-serrallonga | CAPDEVILA, Llorenç. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, Joan (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona ROVIRÓ, Xavier (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. | XVIII | La llegenda es comença a cultivar degut a la fama popular acumulada durant anys. Aquest bandoler despertava moltes simpaties entre bona part del poble, el seu caràcter de bandoler enfrontat a un poder centralista i autoritari i a la política d´ un monarca que havia enfonsat el país en la crisi i que anys més tard portaria el principat a l´ enfrontament armat, provocant la revolta del Corpus de Sang i, com a conseqüència d´ aquesta, la guerra dels Segadors. La seva creixen popularitat va fer que no tardessin a sortir corrandes i auques, que glossaven las seves gestes i que van fer créixer i escampar la seva llegenda. Aquest bandoler actuava principalment entre les terres que conformen les Guilleries i part del Montseny, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se, les dificultats per atrapar-lo feren créixer encara més la seva fama. La seva llegenda ha estat recollida per la literatura i fins i tot per la gran pantalla, la qual ha fet arribar el seu mite fins els nostres dies. Les seves gestes, verídiques o no han fet que encara avui, en Serrallonga representi la lluita del poble contra el poder repressor. | 08303-185 | Joan Sala i Ferrer, nasqué l´ any 1594 a Viladrau, Osona. Fill de pagesos benestants, fou el cinquè de nou germans, quatre dels quals acabarien dedicant-se, també al Bandolerisme. Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, la Selva, prengué com a cognom el nom del mas, començar a dir-se Joan de Serrallonga. Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaran a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l´ any 1622, un veí seu, en Miquel Barfull, amb qui havia tingut alguna discussió, el denunciar. Quan foren a detenir-lo, és defensar i va poder fugir, assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no l´ hi quedar més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure. No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la que també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas, el gran coneixement del terreny el permetia escapolir-se amb facilitat de les tropes del lloctinent quan aquest l´ assetjaven. Els primers anys d´ activitat pogué actuar amb certa impunitat, doncs l´ atenció de les autoritats es centraven principalment en la persecució de la banda dels germans Margarit, caiguts aquest l´ any 1627, agrupar les seves bandes i es convertir en el principal bandoler del país. Durant vuit anys fou un mal son pels lloctinents Miguel de los S. de San Pedro i el Duc de Feria, però, l´ any 1630 el nou lloctinent, el Duc de Cardona, intensifica la persecució, això forçà a la seva banda a cercar refugi a l´ altre banda dels Pirineus, on foren ben rebuts pels senyors de Vivers, de Nyer i de Durban, els quals, per la condició de Nyerros que tenia la banda, es servien d´ ells a la seva conveniència. Malgrat que pertanyia a la facció social dels Nyerros, no podem catalogar a Serrallonga de bandoler polític, però sovint eren utilitzats amb fins polítics, per executar venjances i atemptar contra enemics, a més aquesta condició els feia guanyar simpaties entre els contraris al govern de Felip IV. Però, l´ any 1631, la gent de Serrallonga és traïda pel senyor de Durban, qui lliurar al lloctinent, a canvi de l´ aixecament de l´ empara reial sobre el lloc de Perellós, bona part de la banda, entre ells, membres d´ estacats com el Fadrí de Sau o en Jaume Malianta. | 41.9473800,2.3842500 | 448963 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 72800 | Auca de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-serrallonga | A.A.D.D. (2008). Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona. | XX | Aquesta auca formada per 20 vinyetes descriu de manera dibuixada la llegenda de Joan Sala bandoler llegendari conegut amb el nom de Serrallonga. | 08303-42 | Ajuntament de Vilanova de Sau | El 1994 el CEA Santa Marta i el CEIP els Castanyers de Viladrau varen editar aquesta auca en commemoració del 400è aniversari del naixement de Serrallonga | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 1994 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | CEA Santa Marta i CEIP els Castanyers | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72912 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-castanyadell | XIV-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Castanyadell es troba a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic. És un fons amb documentació força abundant que conserva documentació des del 1391 al 1960. La documentació s'organitza entorn a blocs: els llibres sagramentals, els d'administració i els notarials. La documentació que s'hi conserva correspon el genera pel funcionament propi d'una administració parroquial. La informació que es troba en aquest arxiu correspon a: Baptismes (1522-1873) respon a 9 unitats documentals; Confirmacions (1687-1868); Matrimonis (1576-1914); Defuncions (1578-1915); Vària Sagramental (1520-1908); Aniversaris i celebracions (1740-1878); Administració de l'obra (1594-1855); Visites Pastorals (1591-1752); Consueta (1701-1950); Confraries (1665); Vària d'administració (1829-1869); Manuals Notarials, consta de 28 unitats; Capítols Notarials (1620-1825); Testaments (1741-1873); Actes Notarials (1528-1860); Processos (1652-1867); Registres de documents (1701-1800); Comptes i factures (1594-1960); Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials (1586-1900); Correspondència (1749-1876); Censos parroquials (1939-1959); Confraries (1665-1882).</p> | 08303-154 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració dels béns i de l'activitat notarial. Forma part de l'Arxiu Episcopal de Vic el qual en té cura. La parròquia de Sant Pere de Castanyadell es documenta ja des de l'alta edat mitjana, tan mateix la documentació conservada del seu fons no va tan enllà a nivell cronològic sinó que s'inicia al segle XIV. L'arxiu on es troba guardat és un dels més importants tan per la riquesa de la documentació generada per l'administració del Bisbat i per les institucions eclesiàstiques vinculades (Capítol de la Catedral, parròquies...), com el valor històric i la diversitat d'altres fons que han anat aplegant-se al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Aquesta diversitat de fons, corresponents tots a un mateix àmbit i complementaris pel que fa a tipologies i a institucions que els han produït conformen un conjunt únic per a estudiar i entendre la realitat i l'evolució històrica del nostre país en els darrers dotze segles, període que cobreixen els fons documentals de l'ABEV.</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72912-foto-08303-154-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Cal dir que a la parròquia de Folgueroles conserven 'in situ' alguns volums recollits de Sant Pere de Castanyadell com el: volum 9 'Libro de Bautismos de Castanyadell, 1902-1966', el volum 10 'Libro de matrimonis, 1939, Castanyadell' que arriba fins al 1962. El volum 11 'Libro de defunciones, 1939, Castanyandell' i el volum 12 'Libro d'Actas de Visita Patoral' que s'inicia l'any 1940 | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72913 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-roma | XVI-XX | <p>Aquest font que es troba a l'Arxiu Episcopal de Vic correspon a 22 unitats físiques entre volums i lligalls en format paper. L'arxiu conserva documentació que s'inicia el 1588 i arriba fins el 1958. Es troba dividit en els següents apartats: Baptismes (1588-1856), Confirmacions (1638-1958); Matrimonis (1588-1894); Defuncions (1588-1909); Vària Sacramental (1918-1958); Aniversaris i Celebracions (1854-1857); Visites Pastorals (1818-1975), Llevadors de rendes (1749-1892); Fundacions i Causes Pies (1721-1723); Confraries (1827-1958); Documentació Esparsa d'Administració (1800-1945); Capítols Matrimonials (1732); Testaments (1765-1947).</p> | 08303-155 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Tot i que degué existir ja des del segle X, la parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062 que fou consagrada l'església que actualment es troba quasi totalment coberta per les aigües del pantà de Sau. L'any 1951 es començà a bastir un nou edifici prop de la resclosa del pantà, que substituí l'edifici romànic. El fons es custodià a la parròquia fins que a finals de setembre de 1998 ingressà a l'ABEV junt amb fons de Folgueroles. El fons estava afectat per una invasió de tèrmits i calgué una acurada desinfecció i neteja. Posteriorment a principis de 2002 s'incorporà als fons parroquials de l'ABEV. Se n'efectuà una primera classificació, a la qual a diferència dels altres fons, s'atribuí una numeració correlativa. A principis de novembre de 2004 es detectaren imprecisions significatives en la classificació i s'optà per a portar a terme el tractament del fons, renumerant les unitats d'acord amb el sistema emprat al centre. Se n'extragué un volum de confirmacions 1928-1951, que no era de Sant Romà sinó de Vilanova de Sau. El 7 de gener de 2005 ingressaren, conjuntament amb fons de Folgueroles i de Vilanova de Sau, dos lligalls de testaments i uns capítols matrimonials. El 7 d'agost de 2006 han ingressat els volums B/2, D/2, L/0 i L-M/1</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||
| 72914 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Vilanova de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-vilanova-de-sau | XV-XX | <p>Fons que es troba guardat a l'Arxiu Episcopal de Vic. La documentació que conserva respon a 56 UD en format pergamí i paper. Les primeres referències són de 1401 i arriben fins a l'any 2000. L'Arxiu es troba dividit en diferents apartats: Baptismes (1427-1880); Confirmacions (1578-1880); Matrimonis (1578-1856); Defuncions (1706-1856); Vària Sacramental (1909-1910); Aniversaris i celebracions (1582-1935); Administració d'Obra (1582-1957); Visites pastorals (1578-1720); Consuetes (1647-1666); Comptes i factures (1710-1900); Llevadors (1582-1900); Confraries (1594-1945); Vària Administració (1701-1900); Manuals Notarials (1406-1700); Capítols Matrimonials (1623-1729); Testaments (1602-1851); Processos (1401-1834); Vària Notarial (1401-2000); Pergamins (1347-1584).</p> | 08303-156 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Aquest fons respon a la documentació generada per la Parròquia de Santa Maria de Sau, de la qual ja se'n tenen referències des de l'alta edat mitjana. Part d'aquest fons fou dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic el març de 2002. El registre fou elaborat a partir de les descripcions del catàleg del fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats realitzats per Miquel S. Gros, Josep M. Masnou i Ramon Ordeig.</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72914-foto-08303-156-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72915 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-13 | XIX | L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Vilanova de Sau ocupa unitats d'instal·lació. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Òrgans de Govern; 2. Administració general; 3. Serveis Econòmics; 4. Serveis públics; 5. Beneficència i assistència social; 6. Sanitat; 7. Obres i urbanisme; 8. Seguretat pública; 9. Serveis a l'Estat ;10. Població; 11. Eleccions; 12. Instrucció pública; 13. Cultura; 14. Serveis agropecuaris i medi natural; | 08303-157 | Passeig Verdaguer, s/n. 08519. Vilanova de Sau | La documentació que es troba a l'Arxiu Municipal de Vilanova de Sau respon a la documentació generada pel municipi des del segle XIX fins a l'actualitat. Aquest arxiu es va acollir a la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona que fou constituïda el 2003 per tal de garantir la correcta gestió del patrimoni documental local. | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 72932 | Ofici de Carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-carboner | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | l'ofici de carboner ha desaparegut, tot i que es conserva en la memòria d'alguns vilatans i s'ha pogut gravar un document visual d'aquesta activitat | La producció de carbó vegetal i de llenya és una tècnica que té uns orígens ben remots. Tan mateix des de mitjans del segle XIX i fins a la primera meitat del XX fou una de les indústries que es realitzaven al bosc més importants. L'ofici de carboner consistia en crear una pila, amuntegant llenya fina que agafava forma de paller, tot seguit es cobria amb branques i terra. Un cop realitzat aquest procés es prenia foc i es deixava cremar en somort la fusta. Tot seguit es retirava la capa de terra i en quedaven les restes de carbó vegetal. Aquest carbó es recollia i es venia per a ser utilitzat per a escalfar les llars, per a les cuines de carbó o també realitzar alguna activitat industrial. | 08303-174 | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72932-foto-08303-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72932-foto-08303-174-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | D'aquest ofici se n'ha gravat un video-documental on es reprodueixen aquestes tècniques antigues. Les carboneres sorgides de la gravació d'aquest document visual resten com a mostra a la zona de la 'Bassassa' | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72956 | Gegant de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegant-de-serrallonga | XX | Gegant que representa la imatge del bandoler de Serrallonga. Que fou un personatge llegendari que visqué i es mogué per les terres de Sau i sobretot per les Guilleries i el Cabrarés. Aquesta popularitat ha fet que esdevingui el gegant del poble. Està vestit amb les típiques robes d'un bandoler, un farcell i un trabuc a la mà. Fa uns 2,5 metres d'alçada. | 08303-198 | Passeig Verdaguer, s/n. 08519. Vilanova de Sau | Aquest gegant fou construït pels infants de l'escola i posteriorment a inicis del segle XXI restaurant per iniciativa de l'ajuntament | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72956-foto-08303-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72956-foto-08303-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72956-foto-08303-198-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72960 | Col·lecció de pintures de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-de-lajuntament | XX-XX | És un conjunt format per quatre quadres. Dos d'ells del pintor Fidel Bofill, un el donà a l'ajuntament i s'exposa a la sala de l'entrada, el segon el comprà el consistori i es troba dins d'un dels despatxos. Els temes de les composicions són paisatgístics, en un d'ells es veuen els cingles de Tavertet al fons. Els altres dos quadres exposats, són obres que la temàtica fa referència al municipi de Sau. Són obres de pintura ràpida fruit de diversos concursos realitzats per l'ajuntament | 08303-202 | Passeig Verdaguer s/n | Els quadres de Fidel Bofill entraren a formar part de l'ajuntament verç a principis dels segle XXI, cap a l'any 2006. Els altres dos són fruit de concursos de pintura ràpida organitzats per l'ajuntament però no es té constància de l'any. | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 103|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72970 | Ball del Gavatxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-gavatxot | XIX | Aquest ball ja no es practica al municipi de Vilanova, i tan sols en resta la documentació d'aquest arxiu | Aquesta dansa es troba documentada a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya, procedent de l'Arxiu Bial el qual es troba conservat a la seu del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana a la Caixa 125 i sobre 546 amb el numero d'inventari 1.2.546. La informació que en consta és molt reduïda ja no es conserva la partitura. | 08303-212 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Passatge de la Banca1-3. 08002. BCN | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||
| 72986 | El Fadrí de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fadri-de-sau | ROVIRÓ, Xavier (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. TORRES, Xavier (1993) 'Bandolerisme honorable i bandolerisme reprovable a la Catalunya dels segles XVI i XVII (Els senyors nyerros i cadells). Revista d'Història Moderna TORRES, Xavier (1998). 'Les bandositats de 'nyerros' i 'cadells': bandolerisme català o feudalisme bastard'. Revista d'Història Moderna. | XVII | Es conserva en la memòria popular del poble i fins i tot se li ha dedicat un carrer | Jaume Meliante, era conegut com el Fadrí de Sau. Natural de Vilanova acompanyava a Joan Sala 'Serrallonga'. Era un dels seus companys més fidels i el seu lloctinent. Nyerro reconegut i convençut Melianta va romandre al costat del seu company més famós fins que l'any 1632 fou capturat i condemnat a galeres | 08303-228 | Vilanova de Sau | Aquest personatge visqué en ple segle XVIII moment de màxim apogeu del bandolerisme. Aquesta activitat tingué molta importància i fou molt característica de la costa mediterrània. Tan des del Catalunya fins a Andalusia. Durant els segles XVI i XVII en especial des del 1540 fins al 1640 aconseguí la seva màxima virulència. Durant aquest període és quan actuaren els bandolers catalans més coneguts com Perot de Rocaguinarda o Joan Sala conegut com Serrallonga. El bandolerisme cal emmarcar-lo en la lluita de bàndols polítics existents en aquell moment, i coneguts com a Nyerros i Cadells. Posteriorment, durant el Romanticisme es començaren a mitificar aquests noms i a veure en els bandolers actes heroics enfront el poder i a la monarquia castellana, a favor de les classes més pobres | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72986-foto-08303-228-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72975 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-4 | XX | Aquesta font es troba a la cantonera entre la Plaça Serrallonga i l'inici del carrer de Santa Maria. És una font moderna, construïda en pedra. A la part on es troba l'aixeta és formada per gran bloc de pedra del país on hi ha esculpida el nom de la font. A la part baixa la pica que recull l'aigua també és de pedra ben repicada. Amb dos blocs presenten formes molt regulars i rectangulars | 08303-217 | Plaça de Serrallonga | 41.9470700,2.3847200 | 449002 | 4644083 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||||||
| 72948 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-1 | XVIII | És una casa de planta baixa i un primer pis, que fa cantonera. Amb la coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi troba l'accés principal centrat i amb un arc de migpunt adovellat. La clau o dovella central és de majors dimensions que la resta i sobresurt per la part de dalt. El marxapeu és de pedra i es troba força gastat per l'ús que se'n fa. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres emmarcades en pedra. A la llinda de la finestra apareix la inscripció amb la data de 1789. Al pis superior hi ha dues finestres a cada un dels extrems, amb les llindes de pedra de color vermellós i un balcó centrat just sobre la porta principal. La barana és de ferro. No es pot observar l'aparell constructiu de l'edifici ja que es troba arrebossat i pintat de color blanc. A la part que fa cantonera s'hi annexa un segon cos de construcció més moderna | 08303-190 | Carrer Santa Maria, 1 | Segons la llinda de la finestra la casa data de finals del segle XVIII (1789), però bé podria tractar-se d'una reforma. Tan mateix la construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9472500,2.3849500 | 449021 | 4644102 | 1789 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72948-foto-08303-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72948-foto-08303-190-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72958 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-2 | XVII-XVIII | Edifici amb aspecte d'antiga masia que ha estat integrada dins l'estructura del carrer. Es una construcció situada en un pendent del terreny. A la part baixa s'observa una alçada de tres pisos mentre que la part alta que dóna al carrer Santa Maria s'observen tan sols dos pisos. L'accés principal es realitza pel carrer Santa Maria a partir d'una porta rectangular emmarcada en pedra. Els carreus superiors es troben decorats per la seva cara interna amb una forma arrodonida. A l'extrem contrari de la façana s'hi obre una finestra també emmarcada en pedra. A l'alçada del primer pis trobem un balcó amb barana de ferro a la part central i una finestra a banda i banda. Totes les obertures emmarcades en pedra. A la façana que fa cantonera s'hi obren també diverses finestres que segueixen la mateixa tipologia que l'anterior. Com a característica principal destaca a la part alta, just sota teulada una gran obertura avui tapiada i amb una finestra que antigament potser hauria estat una galeria oberta. L'aparell constructiu és de pedra disposada de forma irregular i unida amb morter de calç. | 08303-200 | Carrer Santa Maria, 2 | 41.9470800,2.3850300 | 449027 | 4644083 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72958-foto-08303-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72958-foto-08303-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||
| 72949 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-3 | XVII-XVIII | Edifici de dues plantes: una planta baixa i un primer pis. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'accés principal es fa des de la planta baixa per una petita porta rectangular. A banda i banda s'hi troben dues finestres emmarcades en pedra de color rogenc. Al pis superior, s'hi troben dues finestres del mateix estil que les del pis inferior. L'aparell constructiu no es pot apreciar ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color beige o ocre | 08303-191 | Carrer Santa Maria, 3 | No hi ha cap inscripció que indiqui el moment de construcció de la casa, tanmateix la seva construcció cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9473100,2.3850700 | 449031 | 4644109 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72949-foto-08303-191-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72953 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-9 | XVIII | Aquest edifici disposa tres plantes. Planta baixa i dos pisos superiors. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'accés principal és per la planta baixa amb una porta rectangular emmarcada en pedra. A la llinda de pedra hi ha inscrita la data '1742' separada per una creu de Crist al bell mig. La porta és de fusta amb un picador de ferro i una estampeta clavada. A banda i banda hi trobem dues finestres també en pedra així com l'ampit. A nivell de primer pis hi ha dues finestres més emmarcades en pedra i un balcó ala part de la façana que mira cap al tram alt del carrer. La barana és de ferro i s'hi accedeix per una porta emmarcada en pedra. Al tercer pis s'hi troba una galeria amb 5 obertures coronades per arcs rebaixats arrebossats i pintats de color teula. Es troben protegides per unes baranes de ferro. | 08303-195 | Carrer Santa Maria, 9 | Segons la llinda de la finestra la casa data de finals del segle XVIII (1749), però bé podria tractar-se d'una reforma. Tan mateix la construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9473900,2.3852800 | 449048 | 4644118 | 1749 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72953-foto-08303-195-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72961 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-10 | XVIII | Edifici de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener es paral·lel a la façana. A la planta baixa s'obren dues portes de factura molt senzilla i simple. A l'alçada del primer hi trobem dues finestres mes treballades. Es troben emmarcades en pedra. Entre ambdues hi trobem una fornícula o capelleta. El sant o verge que hi havia a l'interior ha desaparegut. | 08303-203 | Carrer Santa Maria, 10 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9472800,2.3853500 | 449054 | 4644105 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72961-foto-08303-203-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72980 | Capelleta de façana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-facana | XVIII-XIX | Tot i que la imatge de la verge o sant no s'ha conservat | Aquesta petita fornícula es troba a l'alçada del primer pis de l'edifici situat al carrer Santa Maria. Segurament hauria contingut la imatge d'algun sant o verge, però actualment aquesta ha desaparegut, quedant sols com a testimoni la fornícula. | 08303-222 | Carrer Santa Maria, 10 | 41.9472800,2.3853500 | 449054 | 4644105 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72980-foto-08303-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72827 | Carrer de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-maria | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XX | És el carrer principal de Vilanova de Sau. A partir d'ell s'estructura el municipi i és on trobem algunes de les cases més antigues que formen el nucli habitat. Aquest carrer va de sud-est a nord-est en direcció a l'església de Santa Maria. A banda i banda s'hi troben el conjunt de cases, la majoria de dues plantes tot i que alguna disposa de tres plantes. Cal dir que la major part de les cases segueixen una mateixa tipologia constructiva, donant una gran harmonia al conjunt. Són construccions que segueixen una mateixa tipologia popular. Amb finestres emmarcades en pedra. Portes amb llinda i marxa peu de pedra. La pintura de l'arrebossat també segueix uns criteris homogenis, ja que oscil·la entre colors torrats i crus. El carrer antigament deuria d'ésser de terra però actualment presenta un molt bon estat, ha estat reformat recentment amb un enllosat de pedra que ha estat. Cal dir que el trànsit rodat es troba restringit. | 08303-69 | Carrer de Santa Maria | Aquest carrer sorgeix a partir de la urbanització i la construcció de cases a banda i banda del camí que conduïa a l'església de Santa Maria. Les cases mes antigues daten del segle XVII segon consta a algunes llindes de les cases. | 41.9474000,2.3854600 | 449063 | 4644119 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72827-foto-08303-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72827-foto-08303-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Algunes de les cases més antigues i que tenen un interès cultural o arquitectònic han estat individualitzades en una fitxa apart. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 72954 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-11 | XVIII | El 2007 fou objecte de reforma | Edifici de tres plantes amb la coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. La porta es troba la dreta de la façana. És de forma quadrada i emmarcada en pedra. A la llinda hi ha inscrita la data d'una reforma '2007'. A la l'altre extrem de la façana hi ha dues finestres de mides diferents, una més petita i una més gran, ambdues emmarcades en pedra. A l'alçada del primer pis hi ha tres finestres més amb ampit de pedra. Al darrer pis hi ha una galeria coberta i protegida amb les baranes de fusta. El parament no és visible ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color salmó. | 08303-196 | Carrer Santa Maria, 11 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9474700,2.3854600 | 449063 | 4644127 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72954-foto-08303-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72954-foto-08303-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72954-foto-08303-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72962 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-12 | XIX | Edifici de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. A la planta baixa hi ha dues portes. Uns que actualment és l'accés principal és de petites dimensions, i amb un arc rebaixat. El segon conserva una porta de fusta. És d'unes dimensions majors i també acabat amb un arc rebaixat. Sembla intuir-se un conjunt de dovelles que forment l'arc sota la capa d'arrebossat que cobreix l'edifici. A l'alçada del primer pis l'única obertura és un balcó amb barana de ferro. La casa es troba arrebossada i pintada amb un color ataronjat. | 08303-204 | Carrer Santa Maria, 12 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9473600,2.3854800 | 449065 | 4644114 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72962-foto-08303-204-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72955 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-13 | XIX | La façana es troba una mica deteriorada ja que ha perdut part de la pintura | Edifici de dos pisos amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi troba l'accés principal a partir d'una porta rectangular senzilla. A la seva dreta hi ha un finestra quadrada i emmarcada en pedra. Al pis superior i ha una galeria o balcó que no sobresurt de la façana. Disposa de la barana de fusta. La façana presenta diversos tipus d'arrebossat | 08303-197 | Carrer Santa Maria, 13 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9475300,2.3855200 | 449068 | 4644133 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72955-foto-08303-197-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72957 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-15 | XVIII | Edifici que sembla estar format per dos cossos. El primer s'hi troba l'accés principal a patir d'una porta rectangular emmarcada en pedra. A la llinda s'hi troba esculpit una creu dins de cercle i la data de construcció '1749'. A la dreta s'hi obre una finestra de factura senzilla. A la part superior, just sobre la porta principal hi ha una finestra també emmarcada en pedra. Al segon cos a la planta baixa hi ha la porta d'un garatge i al pis superior un balcó o galeria protegit per una barana de fusta. La coberta és la mateixa per ambdós cossos. És de teula i a doble vessant. El carener paral·lel a la façana. L'aparell constructiu no es pot apreciar ja que queda amagat sota el arrebossat pintat amb un to rogenc. Per aquest motiu no es pot apreciar clarament si els dos cossos formen part de dues construccions diferents que posteriorment s'uniren o bé de la mateixa estructura. | 08303-199 | Carrer Santa Maria, 13 | Segons la llinda de la finestra la casa data de finals del segle XVIII (1749), però bé podria tractar-se d'una reforma. Tan mateix la construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9475700,2.3855800 | 449073 | 4644138 | 1749 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72957-foto-08303-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72957-foto-08303-199-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72964 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-20 | XVIII | Casa de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. Aquesta casa s'assenta directament sobre la roca. No es troba alineada al carrer sinó s'endinsa lleugerament i la roca actua com de llera o pati d'entrada. Diverses jardineres de pedra amb flors decoren aquest espai. La façana disposa d'una porta emmarcada en pedra però amb la llinda de fusta. La finestra que s'obre sembla haver estat reformada ja que el tipus de pedra que l'emmarca és mes grisa que la de la resta d'obertures. A l'alçada del primer pis hi ha tres finestres mes. Dues d'elles es troben molt a prop fet que permet que comparteixin un dels carreus que fa de marc. Un segon cos a mode de cobert i de dimensions molt reduïdes s'adossa a la façana per la part davantera. | 08303-206 | Carrer Santa Maria, 20 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9474400,2.3856900 | 449082 | 4644123 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72964-foto-08303-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72964-foto-08303-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72964-foto-08303-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 72965 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-24 | XVIII | La inscripció de la llinda és llegeix amb dificultat, fora bo dur a terme una restauració per recuperar-la. | Edifici que presenta un aspecte d'antiga masia que ha estat absorbida per la construcció del carrer i el progressiu desenvolupament del nucli urbà. Es un edifici de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa de la façana principal s'hi troben dues portes emmarcades en pedra. Ambdues presenten la llinda de pedra. A la llinda de la porta de majors dimensions s'hi troba una inscripció difícil de llegir 'Ave Maria ....'. La pedra es troba deteriorada i ha perdut part del relleu. A l'alçada del primer pis hi ha tres finestres tots elles també emmarcades amb pedra i amb l'ampit també de pedra motllurat. Aquesta cosa no té accés directe al carrer sinó que es fa a través d'un petit pati o era. | 08303-207 | Carrer Santa Maria, 24 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9474300,2.3858400 | 449095 | 4644122 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72965-foto-08303-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72965-foto-08303-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72965-foto-08303-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||
| 72825 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-9 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI-XX | La Plaça Major és un conjunt arquitectònic força homogeni format per diverses cases, algunes d'elles antigues amb aspecte de mas que han quedat integrades en l'estructura urbana. Al fons s'hi troba l'Església de Santa Maria, d'origen romànic molt modificada i a partir de la qual s'ha estructurat el creixement d'aquesta zona. La plaça disposa d'una font al vell mig. Ha estat reformada recentment, i disposa d'un enllosat de pedra. Aquest espai obert és on es duen a terme algunes activitats lúdiques i culturals com per exemple la Fira d'Herbes Remaires | 08303-67 | Plaça Major | L'església de Santa Maria es troba documentada des del segle XI. Les esglésies parroquials d'època medieval disposaven d'un espai sagrat al seu redós anomenat la 'Sagrera'. Amb el temps aquests espais foren progressivament ocupats per construccions i en moltes ocasions donen lloc al sorgiment dels nuclis habitats que conformaran els nuclis antics del pobles i ciutats. A Vilanova de Sau trobem algunes construccions properes a aquest l'església que progressivament acabaran formant la plaça actual. | 41.9478600,2.3863000 | 449133 | 4644169 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72825-foto-08303-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72825-foto-08303-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Alguns dels edificis que formen part d'aquesta plaça ja s'han individualitzat en una fitxa apart degut al seu interès cultural i arquitectònic. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml