Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73137 | Conjunt eremític de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-eremitic-de-sant-pau | BOLÓS i MASCLANS, Jordi; URPÍ i CASALS Rosa Mª i RESINA NAVAS, Juan A. (1992). 'Vilafranca del Penedès. Construccions eremítiques de Sant Pau' dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 217. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIV | Es tracta d'un conjunt eremític amb capelles, fornícules, forats per encabir bigues de fusta. Al vessant solell del turó hi ha l'ermita de Sant Pau i, més a llevant, una capella (amb una ceràmica esmaltada moderna amb la representació de Sant Jaume i Sant Jordi). Davant la capella hi ha una petita esplanada artificial feta retallant la roca natural. La capella té una amplada de 180 cm, una alçada de 275 cm i una profunditat de 180 cm. A l'interior hi ha un relleix, com un banc alt. Està acabada amb un arc de mig punt tallat a la roca. A l'esquerra, a 3,25 m, hi ha una concavitat de 60 cm de profunditat i 180 cm d'alçada, situada a 90 cm del sòl. Per damunt la porta de la capella i de la fornícula, a la paret, hi ha una alineació d'una vintena de forats d'encaixar bigues; que fan pensar en una coberta d'un únic vessant, orientat a migdia. Hi ha més retalls, forats, replans, bancs retallats a la roca. Finalment a uns 3 metres a l'oest del replà del davant la capelleta, hi ha l'ermita de Sant Pau, també excavada a la roca i acabada amb un arc de mig punt, amb una profunditat de sis metres (més dos metres fets d'obra en el segle XX), una alçada màxima de 3'2 m. i una amplada de 5 m. | 08305-44 | Turó de Sant Pau | La primera referència documental de l'existència d'ermitans a Sant Pau, és de quan el rei Joan I (1392) fa donació de la sinagoga dels jueus de Vilafranca als ermitans de Sant Pau. Abans de l'any 1910, existia una ermita edificada, de la que es conserven fotografies. Sembla ser que la decadència de l'època de la fil·loxera va contribuir al deteriorament d'aquesta ermita fins que va quedar enrunada. Però a l'any 1910 s'inaugura un nou projecte, amb l'ampliació de la plaça del davant, sense l'ermita enrunada i es comença a excavar la roca per fer-hi una nova ermita. La cavitat actual hauria estat L'absis d'aquesta nova ermita, que finalment no es va acabar. | 41.3590200,1.6826500 | 389811 | 4579450 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73137-foto-08305-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73137-foto-08305-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73137-foto-08305-44-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i tractar-se d'un conjunt eremític documentat des de 1392, no figura en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73255 | Jaciment de la Capella de Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-capella-de-sant-pelegri | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COMAS, A. (1980). 'Es recupera un altre element arquitectònic vilafranquí. St. Pelegrí: Art, Història i cultura', dins Olerdulae núm.10, juny 1980, Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca, pp.2-3. FARRÉ HUGUET , Jordi (2006). Història de la capella de sant pelegrí i la torre romànica. Actuals espais del museu de Vilafranca museu del vi. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere i MASACHS J.Ma. (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Panadés, núm. 1489, any XXX, 25 d'abril de 1970, pàg. 11. MASSANELL i CASAS, A. (1970). 'Una nova troballa', dins Edició d'homenatge a P.Giró i Romeu, A.Massanell i Pere Regull, Vilafranca: Museu de Vilafranca, pp.77-80. PLANAS, Josep (1948). Antics convents, esglèsies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ed. Artes Gráficas. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | V-XIV | sota les estructures de la capella | En motius de les obres de reforma d'aquest edifici, l'any 1967, aparegueren una sèrie de restes arqueològiques. Com explica Jordi Farré (2006), consistiren en tègules planes, i un enterrament fet amb aquest tipus d'elements. Dins el farciment aparegueren fragments de llànties, àmfora romana Dressel 20 i un molí fragmentat, la tapadora de la sitja amb un forat central. Tots aquests elements farien pensar en un moment romà tardà, al voltant del s.V d.C. També es trobaren tres tombes que podrien datar d'un moment alt medieval o romà tardà. Segons el diari de camp de Pere Giró (volum 9, maig 1970) aparegueren dos enterraments d'adults sense aparent protecció i una tomba infantil protegida amb lloses verticals. Giró diu que no s'hi localitzà material arqueològic per poder datar amb exactitud les tombes, però creu que la posició dels braços flexionats i creuats sobre el pit pot indicar que siguin medievals. També parla de la troballa d'una agulla llarga que podria ser medieval, però no s'ha pogut localitzar aquesta peça. Dins la tàpia d'un dels murs aparegué un bon nombre de ceràmiques dels ss. XIV i XV, tot i que era un mur que s'adossava externament. En aquest espai també es localitzaren dues sitges amb materials romans en el seu farciment: estucs, una àmfora Dressel 20. (Es tractaria de les sitges que es troben visibles actualment. Una de les sitges podria haver estat destruïda o tapada, ja que només en trobem una a la planta baixa de la Torre, mentre que a les fotografies en trobem dues. Una d'elles, la que encara avui es troba visible té unes mesures de boca de 48x55 cm, un diàmetre màxim de 2.30 m i una fondària de 2.80 m. L'any 1980, es torna a fer una reforma de l'espai per a convertir-lo en sala d'exposicions del Museu. Durant aquesta reforma aparegué una nova sitja de 50 cm de diàmetre de boca, 2.05 m de diàmetre màxim i 2.50 m de fondària. Segons noticies orals de Joan Josep Forés (arquitecte de l'obra) en aquesta intervenció aparegueren enterraments i monedes que podrien ser romanes i que s'encarregà de guardar, segons ell, el sr. Antoni Massanell (aquestes monedes podrien ser algunes de les que hi ha a la col·lecció Numismàtica del Museu). Tot i així sembla que es podria referir a la reforma de l'any 1967, ja que va ser la seva mateixa constructora que va dur a terme els treballs. | 08305-156 | Plaça de Jaume I, 7 | Excavacions realitzades a partir de les reformes de l'any 1967 i 1980. | 41.3468300,1.6965200 | 390951 | 4578079 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-3.jpg | Legal | Antic|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73257 | Bosc Moi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-moi | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). Nuevos hallazgos en el Panades, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260. RAURET, A.Ma. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memoria presentada por la obtencion del grado de Licenciada, Universidad de Barcelona, 1963, pàg. 339. | IX-VII aC | mig escapçat | A l'indret on s'emplaçava antigament el Bosc del Comte Moi, aparegué una sitja al construir-s'hi la nova carretera cap a Moja. Les obres seccionaren uns 25 cm aproximadament de les parets de la sitja, excavada en un subsòl de margues carbonatades. La seva morfologia era semiesfèrica amb un diàmetre d'1'80 m i una alçada de 0'80 m, sota una capa de 0'87 m de terra fèrtil. Es diferenciaven dos nivells estratigràfics: -Un amb terra i pedres d'un possible enderroc de l'època. -Un altre inferior amb cendres, carbons i la majoria del material ceràmic. Van extreure restes d'ossos d'au, fragments de molí de granet, fragments de ceràmica a mà amb acanalats o cordons, algunes superfícies polides, bases planes i vores bisellades, i algun fragment de punxó d' os. | 08305-157 | A ponent del terme municipal | Excavat per Pere Giró i Josep Masachs de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, en l'any 1947. | 41.3392100,1.6941500 | 390740 | 4577236 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar amb la sitja excavada l'any 1987, al davant de l'Escola Cristòfor Mestre, dins de la zona de l'antic Bosc del Comte Moi. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||
| 73259 | Vinya d'en Pau o Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-pau-o-torrelletes | ALMAGRO BASCH, M. (1944). 'El lodo y la cultura. En torno al hallazgo de los primeros vasos griegos en el Panadés', dins Verde y Azul. Vilafranca del Penedès. núm. 3 Suplemento literario del Panadés. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ i ROMEU, Pere (1985). 'La ceràmica ibèrica de la Viña de Pau en el Panadés. Notas para su estudio', dins Recull de l'obra dispersa de l'arqueòleg Pere Giró i Romeu. Vilafranca del Penedés, pp. 17-34. GIRÓ i ROMEU, Pere (1950).'Interesantes donativos al Museu de Vilafranca', dins Acción Católica. Vilafranca del Penedès. Any X . Núm. 45 GIRÓ i ROMEU, Pere (1947). 'La ceràmica ibèrica de la Viña de Pau, en el Panadés. Notas para su estudio', dins Archivo Espanyol de Arqueología. Madrid. Vol. XX (1947) núm. 68, pp.200-209. Reeditat a: Recull de l'obra dispersa de l'arqueòleg Pere Giró i Romeu. GIRÓ i ROMEU, Pere (1956). 'Villafranca del Penedés', dins la VII Reunión de la Comisaria Provincial de excavaciones Arqueológicas de Barcelona, Informes y Memorias (Madrid), núm. 32, pp.171-174. GRIVÉ, M.(1934). 'Els íbers al Penedes', dins el Butlletí C.E.Vilafranquí (gener-febrer 1934), núm. 34. GRIVÉ, M.(1934). 'Els íbers al Penedes', dins el Butlletí C.E.Vilafranquí (setembre-octubre 1934), núm. 38. MASACHS, J.M. (1973). 'Ciutats desaparegudes III', dins Casal, núm. 59. Vilafranca del Penedès, pp.3-5. MASACHS, J.M. (1976). Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés. Vilafranca del Penedés. Museu de Vilafranca, 1976. ROS MATEU, A. (2004). 'El camp de sitges de Vinya d'en Pau (Vilafranca del Penedès), revalorització dels materials dipositats al Museu de Vilafranca', dins Revista d'Arqueologia de Ponent (Lleida), 13. Secció d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Universitat de Lleida, pp.191-209. | V-I aC | L'any 1930, arrel d'uns treballs agrícoles, es troben les primeres sitges amb material ibèric. A partir de llavors s'inicien els treballs arqueològics de P.Martí Grivé, que amb 6 anys (fins 1936) excavà varies estructures sense tenir en compte la separació de material de cada una (això fa difícil assignar cronologia detallada a cap de les estructures). Aquestes estructures eren: - 17 sitges de secció ovoide o circular, algunes molt afectades per continus treballs de conreu, totes obertes a la vinya del Pau. - 1 forn de ceràmica que es derrumbà al ser excavat pel seu mal estat de conservació (arcada destruïda d'antic), amb una càmera quadrangular sobre la que hi havia vàries fileres de boca o forats quadrangulars, i part de la xemeneia amb les parets parcialment vitrificades. Material: ceràmica a torn ibèrica, amb decoracions de pintura roja, dents de llop. Les formes són Kalathos, oenochoes, petits vasos, gerretes, àmfores, tapadores i una gran gerra gran amb les parets plenes de petits forats que possiblement seria usat com a filtre. Ceràmica romana, amb un petit vas de ceràmica fina grisa, àmfores, petit ungüentari, tègules, plats i altres fragments de ceràmica negre campaniana, una pedra de molí, llànties, fragments de vidre blavós, fragments d'una columna de pedra de secció octogonal i peses de pedra calcària. La segona etapa d'excavacions dirigides per Pere Giró i Romeu començen en 1943 amb l'obertura de cinc sitges a la vinya del Pau. Les sitges tenien una secció circular entre 1'70-1'80 m i 0'80 i 1 m de profunditat, allà va aparèixer ceràmica ibèrica i en una de les sitges va aparèixer un vas de ceràmica àtica del segle IV (amb la figura d'un atleta) i un fragment de Kylix (amb escenes de cavalls en figures roges). A partir de 1944 es començen a excavar en els camps de l'altre banda del camí, a la vinya Torrelletes i la d'en Joan Espelta. En 1957 s'excava una nova sitja, i dues excavacions més en 1960 (tres sitges a cada excavació). Totes les excavacions amb el mateix tipus de material ibèric. En total es van excavar 22 sitges i un forn, a més del material ja esmentat també es va treure material metàl·lic com un anell, una fíbula, una placa, una punta de fletxa, una dena de bronze, un ganivet de ferro i vàries planxetes de coure. | 08305-158 | A l'est del terme municipal | Excavacions dirigides per Pere Martí Grivé entre els anys 1930 i 1936, que consistiren en treballs esporàdics aprofitant feines agrícoles. Pere Giró i Romeu feu diverses campanyes als anys 1943, 1944, 1957 i 1960. | 41.3392800,1.7185400 | 392781 | 4577214 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73259-foto-08305-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73259-foto-08305-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73259-foto-08305-158-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73261 | Camp de Fèlix Balañá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-felix-balana | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere. (1953). Quaderns de camp. Vol. 3. 1950-1953. (11 d'octubre de 1952). Inèdit. | II-I aC | estructures destruïdes | Es tracta de diferents sitges d'època ibero-romana trobades l'any 1952 en realitzar uns treballs agrícoles. Els materials bàsicament són romans i ibèrics: tègules, àmfores, peces de teler i alguns fragments de ceràmica a torn (àmfora i un broc). El pagès que treballava la vinya destruí les estructures, podent-se recollir només el material que quedava escampat pel sòl. | 08305-159 | Al nord-est del terme municipal | Troballa de l'any 1952. | 41.3533900,1.7160600 | 392596 | 4578783 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73263 | Sepulcre de l'autopista o de Ca l'Arnabat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-lautopista-o-de-ca-larnabat | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | destruït | En fer el pont de l'AP-7, prop de Ca l'Arnabat, a 2 m de fondària es trobà una estructura d'enterrament, destruint-se ràpidament. L'encarregat va recollir un crani sencer i la notícia arribà a P. Giró que va recollir alguns fragments d'ossos i 2 de ceràmica en les piles de terra de les inmediacions. Interrogant als obrers aconseguí averiguar que eren 4 individus inhumats i que estaven en posició encogida. Giró dedueix que aquestes característiques junt amb la troballa d'una llosa natural i sense cap senyal que feia uns 40 x 40 x 5 cm, amb varies osques laterals, fan que la troballa sembli un sepulcre de fossa. Per la descripció dels obrers Giró atribueix a 2 adults i 2 infants de 7-8 anys els enterraments, reforçant aquests arguments amb l'opinió del doctor Cuadras que va examinar un maxil·lar. Un dels cranis es trobà desplaçat als peus d'un inhumat. El material recollit fou 2 ceràmiques (una es informe a mà), l'altre és un fragment de bol amb vora, carena i base. Les restes humanes dels 4 individus estan totalment fragmentades (18 fragments de crani, 3 de costella, 5 caps de fèmur, 1 de pelvis i un indeterminat). | 08305-160 | Pont AP-7 Sortida Vilafranca Sud | Giró va recollir el material apilat als marges de terra de l'obra de la carretera el març de l'any 1972. | 41.3316000,1.7111500 | 392150 | 4576370 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73265 | Vinya del Catxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-catxo | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA i GIRALT, Josep (1986). 'El jaciment prehistòric de Cua de Lluert, Pacs', dins 3 de Vuit. núm. 217, 27 de juny de 1986. Vilafranca del Penedès, pàg. 17. | troballes superficials | Troballes realitzades en superfície en el sector esportiu del municipi, entre la pista poliesportiva i el Camí vell de la Bleda. És un sector de suau pendent i amb un potent substracte argilós que queda just a 150 m darrera les pistes d'atletisme. Hi ha molt poc material recuperat: una rascadora transversal sobre ascla, una rascadora amb denticulats, una punta sobre ascla, un ascla cortical retocada, denticulats, un nucli centrípet. També s'han recollit 8 nuclis, 32 nòduls i còdols (sílex, quars i quarsita), 1 pedra de fusell i dues destrals piquetejades. En general doncs, exceptuant la presència dels dos polimentats, estem davant una industria típicament mosteriana, i que com a tret comú té, en aquest cas, es dels talons plans. | 08305-161 | Camí vell de la Bleda | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt els anys1985-86. | 41.3460400,1.6865200 | 390113 | 4578004 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73267 | Vinya del Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-marxant | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187. GIRÓ ROMEU, Pere (1935). 'Quaderns de camp', vol. 1 1932-35 (31 de juliol de 1938) inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Notas de Arqueologia de Catalunya y Baleares. Vilafranca del Penedés', dins. Ampúrias, num. XXIV, pàg .309. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). 'Activitats Arqueològiques III. La cultura dels sepulcres de fosa en el Penedés', dins Agrupación Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. MUÑOZ, Ana (1965). La Cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Instituto de Arqueologia y Prehistoria, Universitat de Barcelona, núm. 9, Barcelona. RAURET, A. Ma. (1963). 'El proceso de la primitiva población del Penedés'. Memòria de Licenciatura, Universitat de Barcelona, (inèdita), pp. 94-95. RIPOLL, E. i LLONGUERAS, M (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pàg. 53. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | troballes fragmentades | L'any 1937 el Sr. Marxant arrancà una llosa mentre llaurava; els fragments de crani que van sortir, els va llençar i va tapsr el forat. Masanell fou avisat i va poder recollir-hi fragments de ceràmica a mà amb cordons aplicats, algunes superfícies brunyides i una vora de llavi de plat. Mitja destral fragmentada i algunes peces de sílex. Pere Giró per la seva banda trobà, en aquella zona, una peça de sílex (gratador?) i una petxina gastada possiblement d'un aixovar. L'any 1938 el grup de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca excavà un enterrament situat a la feixa inferior respecte a la troballa de l'any 1937. Només varen aparèixer dues lloses laterals amb fragments de crani. També es tenen notícies orals que en algun camp proper fou destruït un altre enterrament d'aquest tipus. | 08305-162 | Vessant meridional del turó de Sant Pau | Excavat per membres de la secció d'Arqueologia del museu de Vilafranca, sota la direcció de Pere Giró, el 31 de juliol de1938. | 41.3588000,1.6848300 | 389993 | 4579423 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73269 | Camp Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-gran | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'Noticiario arqueológico. Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 253-254. GRIVÉ, Martí (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol. II, setembre -octubre de 1930, pàg. 138. MONFORT SALIONS, J. (1972). Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp.231-232. | troballes aïllades | Les primeres troballes fetes del propietari foren estudiades per M.Grivé i es tracta de: - Una destral-bifaç de sílex melat. - Una punta de sílex (o quarsita?) amb retocs en ambdues cares. - Un gratador de sílex. - Un percutor de quarsita, de secció piramidal. Anys després fou localitzada una destral polimentada fragmentada (segons referència en Grivé sobre porfirita). El conjunt lític sembla ser prou característic: d'una banda la industria en sílex i quarsita de cronologia paleolítica (Paleolític Mitjà, tipus Axeulià?), i d'altra el polimentat d'un període més indefinit (neo-neolític?). | 08305-163 | Les Clotes | Els anys 20 del segle passat, el propietari realitzà prospeccions. Algunes troballes aïllades de J.A Olivella Ribera s'entregaren a M. Grivé. | 41.3510600,1.6943500 | 390776 | 4578552 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|79|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73271 | Sant Pau i Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-i-sant-jaume | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225-227. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187-188. MONFORT SALIONS, Jordi (1972). Talleres líticos de superfície del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Llicenciatura, Univ. Barcelona, setembre de 1972, pp. 178-186. | localització molt imprecisa. | En diversos sectors d'ambdós turons, sense que es pugui precisar més, han estat localitzats diversos tallers de sílex superficials en prospeccions efectuades a partir dels anys 20 per membres del Museu de Vilafranca. S'han documentat diverses peces d'indústria lítica: nuclis, gratadors, geomètrics, ascles, làmines, gratadors sobre làmina, microburins ... En conjunt podem atribuir als materials recuperats una cronologia genèrica que abraça els períodes Epipaleolític i Neolític, segons les peces típiques descrites en els articles. | 08305-164 | Turons de Sant Pau i Sant Jaume, al nord del municipi | S'han fet diverses prospeccions per aquesta zona a càrrec de membres del Museu de Vilafranca des dels anys 20. | 41.3622200,1.6851400 | 390025 | 4579802 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|76|77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73273 | Escoles Cristòfor Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-cristofor-mestre | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | VI aC | destruït | Sitja de secció cònica i fons pla, d'1,60 m de diàmetre i 0,30 m d'alçada conservada. Hi havia tres nivells a la sitja, el primer format per cendres i terra gris, un segon que era una capa d'argila marró i al fons argiles groguenques i grises amb restes d'argila cuita o tobots. Tota l'estructura estava reomplerta de blocs de pedra d'uns 40 cm. El material recollit és mínim, només uns petits fragments de ceràmica que datarien la sitja en la primera fase de l'edat del ferro. | 08305-165 | Carrer de J.V. Foix | L'estructura aparegué en el moment d'obrir un carrer, seccionant-ne la meitat i quedant l'altre part a mitja alçada del marge, format per argiles carbonatades. Es va realitzar una excavació d'urgència sota la direcció de Josep Mestres i Mercadé, del 10 al 12 d'abril de 1987. | 41.3374300,1.6953700 | 390839 | 4577037 | 600 aC. | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73273-foto-08305-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73273-foto-08305-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73273-foto-08305-165-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar aquesta sitja amb la troballa d'un fons de cabana o sitja excavada l'any 1947 a l'antic bosc del comte Moi (157). | 79|81|80|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||
| 73277 | Caputxins Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caputxins-vells | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès su historia y monumentos. Barcelona. Ed. Imprenta de F. Altés. GIRÓ ROMEU, Pere (1968). Quaderns de camp, vol. 8, 1964-68 (1 de març de 1967) inèdit. PUIG, Ricard (1934). 'Els frares caputxins a Vilafranca', dins Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Setembre - octubre. 1934 IIª època núm. 38. Vilafranca del Penedès, pp. 74-75. PLANAS, Josep (1948). Antics convents, esglèsies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ed. Artes Gráficas, pàg. 134. | XVI-XIX | es desconeix l'emplaçament precís. | La localització de l'antic monestir dels Caputxins no ha estat exitosa. No s'han trobat les seves restes, tot i que se'n té coneixement documental. No es coneix la forma de l'edifici, ni la seva estructura, només s'ha evidenciat l'existència de restes humanes conservades en el Museu de Vilafranca,amb ceràmica grisa medieval. Aquestes restes podríen procedir d'extraccions d'argiles amb destí a la Bòbila Jané. Giró, en els seus quaderns amb data d'1 de març de 1967, explica que li van comunicar la troballa de 12 sepultures però que quan ell va arribar ja havien estat arrassades i només va poder recollir algunes restes de ceràmiques i ossos. Segons el relat de l'època 'los sepulcros se abrieron a 1,50 m de profundidad, y segun referèncias del encargado de la extracción de sílice, en el fondo de la fosa había un compuesto de sílice donde estaba depositado el cuerpo del inhumado; encima del mismo había una serie de tejas planes de forma ligeramente curva, siguiendo luego otra capa de piedras y tierra encima. Esta pequeña elevacion del terreno formada por estrechas terrazas escalonadas se denomina 'la saldonera', y al pie mismo de esta especie de montículo pasa el camino viejo y se dirige a Pachs. Es muy probable que dichas sepulturas procedan del antiguo convento de caputxins vells, pues los terrenos de aquella zona de cultivos y una vieja masia tenian la misma denominacion'. | 08305-167 | Al nord del municipi | Documentalment, es coneix la comunitat de caputxins per Coy (1909), Puig (1934) i Planas (1948). L'any 1581, els frares caputxins adquireixen a Pere Queralt un camp a peu de la muntanya de Sant Jaume on hi havia una ermita dedicada a Sant Antoni i Sant Pau. El març de l'any 1583, l' edifici ja estava acabat i s'hi van instal·lar. L'any 1626 es va abandonar l' edifici fundacional per traslladar-se al nou (situat sota l'actual cementiri fundat l'any 1839). La primera guerra carlina va destruir l'edifici. Amb la desamortització els terrenys van passar a mans municipals. | 41.3626600,1.6872400 | 390201 | 4579848 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73277-foto-08305-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73277-foto-08305-167-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73279 | Jaciment del Carrer de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-de-santa-magdalena | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ, P. (1978). Quaderns de camp, vol. 9. 1969-78. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | IX-XIV | es manté soterrat per sota d'edificis moderns. | Durant unes obres, un obrer va trobar restes humanes que va entregar al senyor P. Giró, un cop la rasa ja estava tapada. Es tracta de dos cranis, dues mandíbules i dos ossos indeterminats. | 08305-168 | Carrer de Santa Magdalena, a 200 m del Portal de la Font | Troballes realitzades durant unes obres de telefònica. P. Giró, associava les troballes als sepulcres de fossa, però sembla que l'existència d'una via romana amb pervivència medieval (Strata Francisca) i l'existència d'una possible capella sota l'advocació a Santa Magdalena, fan pensar en una cronologia medieval. | 41.3503100,1.7006500 | 391302 | 4578460 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73281 | Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canyamars | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B65, pp.62-68. GIRÓ ROMEU, Pere. (1950). Quaderns d'en Giró, vol.2, 1945-50 inèdit. GORGES, J.G.(1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique. París. Publication du Centre Pierre París. Núm. 4, pp.225-226. MASACHS, Josep Maria (1965). 'Notas de arqueologia de Catalunya y Balears. Vilafranca', dins Ampurias, vol.XXVI-XXVII (1964-65), pàg. 278. | IaC-IdC | troballes superficials en terrenys agrícoles | En les prospeccions que es realitzaren l'any 1948 es recolliren fragments de tègula, pedres de possibles murs, blocs de ciment i un molí de granet. En els marges dels voltants també es van trobar ceràmica ibèrica i romana comuna, vidre romà, sigil·lata hispànica i un fragment de campaniana.Es tracta d'un possible establiment romà. | 08305-169 | Al nord del terme, abans d'arribar a Cabanyes | Prospeccions realitzades per Josep Maria Masachs i Pere Giró l'any 1948. | 41.3603300,1.6958900 | 390921 | 4579579 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73283 | Els cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cirerers | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pàg. 266. GIRÓ ROMEU, Pere (1950). Identificacion de algunas vias romanas en el Penedes. Dins Actas y Comunicaciones de la 1ª Asamblea Intercomarcal de Investigaciones del Penedés y Conca d'Odena. Martorell, pp.110-127. (reeditat al recull de l'obra dispersa de Pere Giró. Vilafranca 1984,p.78). | II aC-IIdC | troballes a partir de l'extracció d'argiles. | L'any 1946 es localitzen i s'excaven 4 sepultures de caixes quadrangulars amb tègules les quals conservaven restes humanes. Entre aquesta data i finals dels anys 50 van sortir diverses estructures i materials segons les referències de l'aleshores propietari Sr. Magí Sogas i Marques. També es van trobar 6 sitges, un pou, restes de murs i força material arqueològic (tègula, dòlia, àmfora, pondus, sigil·lates, molins, monedes...). L'any 1970, s'excava un nou sepulcre del mateix tipus que les anteriors. L'any 2003, es va trobar una sitja i un pou del bronze final que la talla d'uns 5 metres de diàmetre que baixa esglaonadament. | 08305-170 | Al nord-est del terme municipal | Excavació el gener de l'any 1946 a càrrec de M. Peitabí. L'any 2000, es va fer una prospecció a càrrec d'Arquepec.SL. L'any 2003 es fa una altra excavació. | 41.3514300,1.7114800 | 392210 | 4578571 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls|Prehistòric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment queda directament afectat pel projecte subtram X del tram Lleida - Martorell de la línea d'alta velocitat Madrid - Barcelona. | 81|83|79|76|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||
| 73285 | Vinya d'en Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-giralt | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). Activitats arqueològiques II. Fons de cabana neo - eneolítiques al Penedès. Agrupació Excursionista de Catalunya. Barcelona, març de 1963. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Notas de arqueologia de Cataluña y Balears. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, pàg.309. | XV-XIIaC | destruït en part | En la realització de tasques agrícoles, al setembre de l'any 1950, es descobrí el que semblava ser un fons de cabana en avançat estat de destrucció, es van excavar 50 cm que semblava ser que estava intacte, però sembla ser que només 20 cm eren de potència arqueològica, on va aparèixer terra fosca, amb cendres, ossos, carbons i ceràmica feta a mà, ceràmica amb cordons, gerres globulars i un fragment de molí de granet. | 08305-171 | Al nord-est del terme municipal | Excavació dirigida per Pere Giró i Romeu amb membres del museu de Vilafranca el dia 4 d'octubre de 1950. | 41.3522400,1.7143500 | 392451 | 4578658 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73285-foto-08305-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73285-foto-08305-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73285-foto-08305-171-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La cronologia que li dona Pere Giró i la de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya difereix. Aquí ens hem basat en l'aportació de l'Inventari. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||
| 73287 | Sitges Bar Ze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-bar-ze | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XII-XV | poc documentat | Conjunt de cinc sitges trobades en fer reformes a la planta baixa d'un local destinat a bar. Només es van poder documentar dues sitges, una estava plena i l'altra buida, feien 2,7m la buida i 2,2 m la plena Van sortir materials baix medievals i vidriats moderns. Va aparèixer després una tercera però que no es va documentar i es va destruir. El propietari actual del bar les ha integrat posant-li llum i tapadora de vidre, a més les ha comunicat entre elles. El solar en que s'han les sitges pertanyia amb molta probabilitat al castell del moment fundacional de Vilafranca, es creu que aquell castell ocupava tota aquella illa entorn de l'església, entre els segles XII i XV. | 08305-172 | Carrer Escudellers, 14 | Troballa realitzada l'any 1988 en motiu d'unes obres de reforma. | 41.3473600,1.6968700 | 390981 | 4578138 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73289 | Santa Digna o Pla de la Girada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-o-pla-de-la-girada | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1969). 'Las estaciones talleres en el Penedés', dins Dionysos. Vilafranca núm.126, pp.2 i 3. | no se'n conserva res | Fruit de diferents prospeccions s'hi recolliren diverses peces de sílex i un parell de fragments de destrals. A finals de l'any 1995 arran de les obres d'urbanització de la zona, com era una zona de possibles troballes arqueològiques, es portà a terme el control dels rebaixos, de seguida van aparèixer estructures arqueològiques i començà l una xcavació d'urgència. Es van documentar 22 estructures, 1 bassa, 8 sitges del bronze antic - mitjà, 1 fons de cabana de l'edat del ferro, 7 fosses d'època moderna, 2 llars i 3 estructures d'època indeterminada. L'any 2000 es va realitzar una nova intervenció d'urgència a l'encreuament de la Rambla de la Girada amb carrer Josep Irla i Avinguda Europa, on es van documentar dues estructures d'emmagatzematge, tipus sitja del bronze inicial (1800-1200) que posteriorment van ser utilitzades com a abocadors d'escombreries. L'any 2004 es va produir una nova intervenció entre l'avinguda Generalitat i la via del tren delimitat per la carretera de Moja (zona afectada per la construcció d'un col·lector d'aigües paral·lela a la línea d'alta velocitat. En aquesta zona només es van trobar materials, però cap estructura. Es creu que aquella zona va tenir una ocupació continuada i intensa per l'aparició massiva de ceràmica grisa i vidriada dels segles XVI - XIX. | 08305-173 | Barri de la Girada | 41.3394900,1.7018400 | 391384 | 4577258 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-3.jpg | Legal | Antic|Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític|Modern|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|79|76|78|94|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||
| 73291 | Jaciment de l'edifici consistorial (Ajuntament). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ledifici-consistorial-ajuntament | AJUNTAMENT DE VILAFRANCA (1985). Servei d'iniciatives culturals. 'La casa de la vila: Història - visita a la casa de la vila', dins del Dossier Pedagògic 'La casa de la vila', Ajuntament de Vilafranca, Comissió de Cultura, 1985, p. 3-5. BENACH i TORRENTS, Manel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca, 2ª ed. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Barcelona: Impremta Francisco J.Altés i Alobart. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XII-XV | Restes medievals d'un edifici anterior al de l'Ajuntament i sitges. S'han documentat unes canalitzacions fetes amb lleixes de pedra (30 x 80 x 13 cm), una superfície enllosada de 4'5 x 3 metres, un mur paral·lel a la canalització i sobreposat a l'enllosat, el basament d'un dels arrancs d'arcada apuntada, sobreposat també a l'enllosat. A la sala que dóna al carrer Sta. Maria, actualment oficina d'atenció al ciutadà, hi ha 6 sitges tapades amb vidre. Estan disposades paral·lelament 3 i 3 (de 0,50 cm de boca i entre 2,9 i 4 metres de profunditat). Estan excavades en el sòl natural anomenat 'tapassot' (argiles compactes i carbonats) i llentiols de graves en la base. Tenen restes d'un acabat de calç, mostra d'una continua utilització i de refaccions. Les boques de les sitges són fetes de pedra treballada sobre la que s'aixeca el paviment actual uns 60 cm, una d'elles està segellada amb una roda de molí. Totes tenen un fons pla. Alguns dels materials trobats són: 1 bol i un plat de blava catalana, 2 plats de reflex metàl·lic, 1 plat de terrissa comuna, 1 objecte de coll circular amb forma d'embut i perforacions múltiples en el coll (filtre), en pedra hi ha un morter, 2 plats de molí de mig metre aproximadament, 1 bola de pedra (mà de morter?), 2 bases planes de columna, 2 fusts de columna llisos i varis encaixos. | 08305-174 | Carrer de la Cort, 14 (Ajuntament) | Es descobreix entre 1963 i 1969 en les reformes i restauració de l'edifici central de l'Ajuntament, en l'ampliació de la planta baixa. Entre el 3 al 27 d'agost de 2004, es va fer una intervenció de Tríade SCP, dirigida per David Álvarez Mon. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73291-foto-08305-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73291-foto-08305-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73291-foto-08305-174-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73293 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-8 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). Activitats arqueològiques III. La cultura del sepulcres en fosa en el Penedès. Agrupació Excursionista de Catalunya. Barcelona, març de 1963. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). Nuevos hallazgos en el Panades, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260. MUÑOZ AMABILIA, Anna (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals Núm. 9, pàg.110. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53. | parcialment destruït | L'any 1898, al perforar-se un pou, es va descobrí un crani i una llosa molt gran. Es va tornar a tapar. Quan Pere Giró, l'any 1946, s'assabentà d'aquesta troballa va voler fer una excavació. Va trobar-ho a 1'80 metres de profunditat. La llosa lateral feia 1'8 x 1'28 x 0'39 metres. Al damunt hi havia una altra llosa, desplaçada, i que cobria tres quartes parts del sepulcre, que estava orientat al NO. Una paret lateral estava feta de pedres irregulars formant una mena de mur, mentre que a l'extrem inferior, hi havia una llosa. També es van trobar fragments de ceràmica a mà, fragments de granit d'una possible pedra de molí, ossos i dents humanes d'un sol individu. | 08305-175 | Al nord-est del terme municipal | Excavació l'abril de l'any 1948 per Pere Giró. Els anys 1995 i 1996, en motiu de la construcció de la variant de la carretera N-340 es fan seguiments arqueològics d'urgència dels rebaixos de les terres. Els resultats varen ser negatius al no haver-ne constatat cap resta ni estructura destacable. | 41.3498000,1.7142000 | 392435 | 4578387 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73295 | Jaciment del Carrer de Sant Bernat, 6 i 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-de-sant-bernat-6-i-8 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MASACHS, J. Ma. (1973) 'Els dominis del Cistar al Penedès (IV.Part)', dins Casal núm. 56. Vilafranca, abril de 1973. pp, 5 - 7. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XII-XV | destruïdes | Durant els treballs de fonamentació per la construcció d'un nou edifici, es van descobrir dues sitges que es van destruir per la construcció sense poder documentar cap dada, ni forma, ni farciment. La cronologia ve donada per paral·lels propers. Segons testimonis visuals del Museu de Vilafranca, eren sitges excavades al terra. | 08305-176 | Carrer de Sant Bernat, 6-8 | En enderrocar l'edifici antic i fer l'ampliació de la 'Pizzeria St. Bernat' a principis de 1989, Jordi Vallès que estava fent una excavació d'urgència al campanar de Sta. Maria va passar per allà i va veure com destruïen les dues sitges. Una de les hipòtesis és que podria tractar-se de la Casa de Procura que el monestir de Santes Creus va establir al carrer Sant Bernat. En tot cas, aquest era un carrer de l'eix comercial medieval. | 41.3464100,1.6966500 | 390961 | 4578032 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73295-foto-08305-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73295-foto-08305-176-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73297 | Molí d'en Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-rovira | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. FERRER, A. i GIRÓ, Pere (1945). 'Coleccion prehistórica del Museo de Vilafranca', dins Ampurias, núm. V , pp. 204-205. GRIVÉ, Martí (1935). 'Els ibers al Penedès', dins Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Vilafranca, núm. 36. maig -juny de 1934, pàg. 34. MASACHS, Josep Mª (1973).'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés', dins Actes XIII Congreso Nacional de Arqueología. Huelva, pp. 455-464. Reeditat a: Masachs, Josep Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. Museu de Vilafranca 1976. | VI aC | soterrada sota un edifici. | Enterrament ibèric trobat fortuïtament en la realització d'unes obres a l'any 1931. Les úniques peces que es van poder documentar són: una espasa de ferro tipus La Tene molt oxidada (76 cm) dues plaques de bronze damasquinades amb plata i amb dibuixos geomètrics, definida com a sivella de cinturó; i una altre placa rectangular de sivella amb semidecoració de cercles concèntrics. La resta de material es va perdre. | 08305-177 | Al sud del municipi | Durant les obres de construcció de l'església de la Mare de Deu del Pilar (iniciada l'any 1931) on ara està instal·lada la cúpula, els obrers van trobar, a 3 metres de profunditat, les restes d'un enterrament ibèric. | 41.3372100,1.7100300 | 392065 | 4576994 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73299 | Vinya d'en Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-salvany | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, A. i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistòrica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampuries, núm. V, pp.185-216. GIRÓ ROMEU, Pere (1948).'Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 250-260 GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'La cultura dels sepulcres en fosa en el Penedès', dins Ampurias vols. IX-X (1947-48), pp. 258-259 | destruït | L'any 1939 es localitzà durant unes feines agrícoles, un sepulcre en fosa excavat a 1 metre de profunditat, que fou destruït. L'any 1943 es dona la notícia de la troballa d'una llosa, segurament la coberta (1,10 m x 0,66 m x 0,15 m), sota la qual aparegué una destral de serpentina polimentada (13 cm x 3,5 cm x 2,2 cm). En aquesta mateixa sortida es localitzà una altra llosa en el marge d'un camí que podria haver format part d'un enterrament. A part de la destral esmentada es tenen notícies d'una altra destral (desapareguda), fragments de ceràmica a mà, alguns sílex i restes d'ossos humans. | 08305-178 | Santa Maria dels Horts | Troballa fortuïta de l'any 1939, més tard confirmats. | 41.3432000,1.7228700 | 393149 | 4577643 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73301 | Camp Cinzano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-cinzano | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1954). 'La cultura dels sepulcres en fosa en el Penedès', dins Ampurias vols. XV-XVI (1953-54), pp.327-333. GIRÓ ROMEU, Pere (1960).'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés', dins Memorias de los Museos Arqueológicos, vols. XVI-XVIII (1955-57). Madrid pàg. 234. MASACHS, Josep Mª. (1973). 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés', dins Actas XIII Congreso Nacional de Arqueología. Huelva, pp. 455-464. Reeditat a: Masachs, Josep Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. Museu de Vilafranca 1976. MUÑOZ AMABILIA, Anna M. (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals n. 9, pp.111-115. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV. pp. 51-52. | destruït | Van aparèixer 3 estructures funeràries i un fons de cabana. Els sepulcres estaven coberts per lloses i tenien ceràmica feta a mà, en una d'elles es va trobar una punta de fletxa. | 08305-179 | Travessera de Vilafranca del Penedès N-340a | L'any 1951, es van fer les obres d'un rebaix d'un terreny per instal·lar-hi una factoria de la casa CINZANO SA. Pere Giró, delegat local de la Comisaria de Excavaciones de la Provincia de Barcelona, va decidir fer-ne un seguiment, basant-se Seguiments de les obres de setembre a desembre de 1951, per part de Pere Giró, delegat local de la Comisaria de Excavaciones de la Provincia de Barcelona. | 41.3475900,1.7069100 | 391821 | 4578151 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73303 | Coveta de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-sant-pau | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. PINTA RODRÍGUEZ, Jordi (1983). 'Repertori de Cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona', dins revista Exploracions núm. 7. Barcelona Espeleoclub de Gràcia, 1983, pàg. 26. VIRELLA i BLODA, Joan (1975). ''Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', dins Actas de la XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i La Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975).Vilanova, Biblioteca-Museu Balaguer, 1983. p,209-229. | colgada en gran part. | Es tracta de dues cavitats, una al costat de l'altra que, segons l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es comuniquen. La boca principal s'empetiteix de seguida a manera de galeria i una secundària que passat un petit passadís en colze, s'obre a uns 20 metres de fondària. S'hi van trobar fragments de destrals de basalt, ascles de sílex i ceràmica feta a mà. | 08305-180 | Turó de Sant Pau, prop de l'ermita | En algun moment indeterminat, Grivé efectuà el buidatge de la cavitat, de la qual manca la documentació original. Potser fou durant els anys 20 o 30. | 41.3584900,1.6819100 | 389748 | 4579392 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73303-foto-08305-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73303-foto-08305-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73303-foto-08305-180-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El camí d'accés s'agafa al trencall de la dreta de la carretera de Vilafranca a Sant Martí Sarroca, passat el km 1, en direcció a Sant Martí, i abans d'arribar a ENAGAS SA. Uns 600 m endins, aquest camí ens deixa al peu de la petita cinglera on s'obre la cova. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73305 | Bòbila Majem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-majem | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .226. ANÒNIM (1944). Fases históricas del Panadés. Prehistòria. Edad del hierro (Cultuira Hallstática). Vilafranca núm. 119 4 de març de 1944, pàg. 2. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 204 i 205. GRIVÉ, Martí (1935). 'Restes hallstàtiques a Vilafranca', dins el Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Vilafranca n.43, juliol - agost de 1935. pàg.130. | IX-VII aC | destruït | Jaciment arqueològic adscrit als camps d'urnes. Fou destruït pels obrers que treballaven a l'obra. Però, en Martí Grivé va poder documentar, gràcies a la informació aportada pel propietari, Sr. Joan Majem, diverses estructures i restes materials sobre el terreny argilós (tortorà). Es tracta d'enterraments circulars fetes de pedres irregulars de petit tamany, encerclant urnes cineràries, també es van trobar restes humanes (ossos), material ceràmic i un fragment de penjoll. | 08305-181 | Carrer del Sol, 28-30 | L'any 1935 es van descobrir casualment una sèrie d'urnes cineràries envoltades per cercles de pedres, foren destruïdes pels obrers que hi treballaven. | 41.3462200,1.7042000 | 391592 | 4578002 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73305-foto-08305-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73305-foto-08305-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73305-foto-08305-181-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal diferenciar aquesta bòbila de Majem d'un altre té el mateix nom però forma part del complex romà de 'Els Cirerers/Bòbiles de Majem i Sogas'. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||
| 73307 | Els Pegats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pegats | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA GIRALT, Josep (1989). 'L'estació campaniforme dels Pegats (Vilafranca del Penedès)', dins Miscel·lània Penedesenca de l'Institut d'Estudis Penedesencs 1988, núm. XI, juny 1989, pp. 7-36. | troballes superficials | Jaciments amb materials ceràmics i lítics superficials, localitzats amb motiu de les remocions agrícoles del terreny. Es van trobar diversos materials ceràmics, fragments de ceràmica campaniforme, fragments de ceràmica del neolític i bronze antic. | 08305-182 | Sant Pau | Prospeccions de Rossend Olivella i Buscall, l'abril de l'any 1963. Prospeccions de Josep Gràcia i Girald i Rossend Olivella el març de l'any 1988. | 41.3573100,1.6824200 | 389789 | 4579260 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73309 | Ca l'Arnabat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnabat | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'La Ermita de Santa Digna y su probable situación', dins Panadés, any XXVIII. núm. 856, 12 d'abril 1958, pàg.1 | V-XIV | fora de context o molt malmeses | En un camp situat al davant de la masia de Ca l'Arnabat, van aparèixer varies sepultures formades per lloses planes i un llit de còdols. Els materials es varen localitzar fora de context després de remonicions agrícoles. Es va documentar una ceràmica estampillada paleocristiana, tègules i ossos humans. Al costat mateix dels enterraments s'obriren unes cales amb la intenció de localitzar l'antiga ermita de Santa Digna. Varen aparèixer dos murs paral·lels de 5 m i 3,60 m de llargada respectivament. Entre els materials recuperats hi ha fragments de tègula i ceràmica gris medieval. S'atribueixen aquestes restes als fonaments de l'esmentat edifici religiós. | 08305-183 | Santa Digna | En Pere Giró i col·laboradors del museu de Vilafranca van fer-hi prospeccions a l'abril de l'any 1958. L'any 2001 es va realitzar una altra prospecció arqueològica amb motiu de la remodelació de la sortida 29 de l'AP-7, al voltant de la masia de Ca l'Arnabat. Fou dirigida per Mª Bruna Álvarez Mora, de l'empresa Tríade. Durant aquests treballs no es va trobar cap estructura arqueològica ni cap resta de cap interès a excepció d'alguns fragments ceràmics d'època moderna. | 41.3317700,1.7066500 | 391773 | 4576395 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73309-foto-08305-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73309-foto-08305-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73309-foto-08305-183-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Romà|Paleocristià|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85|83|84|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73311 | Bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-jane | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Boletin de la Biblioteca-Museo Balaguer, vol. V (1957-58), pp. 119-123. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Actas del VII Congreso Nacional de Arqueologia (Barcelona, 1960). Zaragoza, pàg. 309. GIRÓ ROMEU, Pere (1962).'Notas de arqueologia de Cataluña y Baleares. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, 1962, pàg.309. | troballa aïllada | Troballa d'una peça aïllada, sense més notícies d'altres descobriments. Es tracta d'una peça de contrapès de pal cavador que es va troabar en fer una bassa de poca fondària en la potent capa d'argiles (segons Giró en 1957-58). És una peça discoïdal amb perforació central bicònica de 12 cms de diàmetre, 4,5 cm d'alçada amb un diàmetre del forat central de 3,2 x 3,5 cm respectivament i pesa 605 grams. | 08305-184 | Bòbila Jané | Troballa fortuïta feta l'any 1959 en un lloc proper a l'edifici de l'antiga bòbila i comunicada pel propietari el Sr. Jané. | 41.3544600,1.7075000 | 391882 | 4578913 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons assenyala la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la troballa d'aquesta peça aïllada pot indicar l'existència de sepulcres de fossa en els terrenys colindants. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73312 | Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRIVÉ, M. (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol.II setembre - octubre de 1930. Vilafranca del Penedès, pàg.148. MONFORT, Jordi. (1972). Talleres líticos de superfície del Penedes y extensiones. Tesi de Llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, setembre de 1972. pp. 178-186. | troballes superficials | Troballes superficials de restes d'indústria lítica: perforadors, geomètrics (un trapezi), denticulats, gratadors, làmines, ascles retocades...) sobre un terreny molt erosionat amb un pendent lleuger vers l'est, prop del cim l'elevació cretàcica de Sant Jaume, d'uns 50 x 15 m d'extensió. | 08305-185 | Vessant meridional del Turó de Sant Jaume | Prospeccions que va fer Martí Grivé i alumnes seus, als anys 30. Prospeccions de J. Mestres i Mercadé als anys 70. | 41.3640600,1.6890900 | 390358 | 4580001 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73313 | Necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-entre-can-pau-suria-i-can-xic-ferret | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FABRE, G.; MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). 'Alt Penedès', dins Inscripcions Romaines de Catalogne. I Barcelone. Paris, pp.45-52 GIRÓ ROMEU, Per e (1956). 'Villafranca del Panadés'. VII Reunión de la Comiseria Provincial de excavaciones arqueológicas de Barcelona. Badalona, 23 de octubre de 1955. Informes y Memorias, núm 32. Madrid 1956, p. 171-174. GIRÓ ROMEU, Pere (1957).'Museo Arqueológico de Villafranca del Penedés', dins Memorias de los museos arqueológicos, vol. XXVI-XXVII (1955-57) Madrid 1966, pp. 238-239. GIRÓ ROMEU, Pere (1959). 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', dins Ampurias núm. XXI. Barcelona, pp. 302-307. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romanes. Inventaire et problematiques archeologiques. Publicationa du Centre Pirre Paris. núm. 4. París. d'ORS, A.(1963). 'Miscelánea Epigràfica', dins Emerita, núm. XXXI, 1963, pp.139-140. RAURET, A.Mª. (1957). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memòria presentada per la obtenció del grau de Llicenciat. Vol. XXVI-XXVII (1955-57) Madrid, 1966, pp.238-239. Estrada, J. Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo. Barcelona 1969, p. 64. VIVES, J.(1961). 'La lápida opistógrafa de Sant Pere Molanta', dins Ampurias núm. XXII-XXIII. Barcelona 1960-61, pp.314-317. RODÀ, Isabel (1988). 'Balanç actual de l'epigrafia a Catalunya', dins III Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica. Balears, setembre de 1988, pp. 153-155. | III-V | Arrel d'uns treballs agrícoles es localitzaren 6 enterraments amb tègula i restes d'ossos humans, en una d'elles es trobà una làpida calcària amb una inscripció funerària incomplerta per algun trencament sofert, gravada amb una caligrafia de tipus de capital quadrada, amb una cronologia del segle I d.C. (Fabre, Mayer, Rodà 1984). La làpida està reaprofitada i al revers (encara que la superfície no està preparada per gravar en té un altre del s.III-IV d.C. Posteriorment a Can Xic Ferret el sr. Isidre Raventós va trobar una làpida romana, se li dona una cronologia de s.I d.C o principis del II. | 08305-186 | Camí d'Olérdola | Troballes fortuïtes del Sr. Isidre Raventós l'any 1956. | 41.3462700,1.7367400 | 394315 | 4577967 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar amb la propera localització d'una vila romana, la vila Maimona i englobar aquestes troballes amb les diferents torres atribuïdes per aquest territori en relació amb la proximat de la via Augusta. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73314 | Sant Pau Inferior | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-inferior | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. CEBRIÀ, A; RIBÉ, G; SENABRE, MA. R. (1991) L'arqueologia a l'Alt Penedès: estat de la qüestió als anys 90. Miscel·lània penedesenca, núm. XV Institut d'Estudis Penedesencs. MAYA, J.L. (1985) Silos de la Primera Edad del Hierro. Universitat Autónoma de Barcelona. Estudios de la antigüedad 2, Bellaterra, pp.147-218. MESTRES, J. SANMARTÍ, J, SANTACANA, J (1990) Estructures de la Primera Edat del Ferro de l'Hort d'en Grimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Olerdulae XV, núm. 1, 2, 3, 4. Vilafranca, pp.75-118. | Els material recollits durant les prospeccions dels anys 70, es localitzen en els marges i bancals avui erms, a tocar amb els terrenys conreats amb vinyes i l'erm del inici del pendent de Sant Pau. Es van trobar materials d'indústria lítica (destral, gratadors, ascles, perforadors...) i material ceràmic (nanses anulars, cordons, fragments informes...). A l'abril de 1998 es van fer uns rebaixos de terra per instal·lar canalitzacions d'aigua. Allà es va localitzar una sitja amb material ceràmic atribuït al període de transició entre el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro. La sitja feia 1,23 m de diàmetre i 49 cm d'alçada. | 08305-187 | Sant Pau | Prospeccions de Josep Mestres i Mercadé a juliol de 1976 i agost de 1978. Excavació a l'any 1998 sota la direcció d'Eva Orri. Empresa: Tríade. | 41.3556800,1.6794700 | 389539 | 4579083 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73314-foto-08305-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73314-foto-08305-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73314-foto-08305-187-3.jpg | Legal | Neolític|Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||
| 73315 | Casalot d'Espuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-despuny | BALIL, A. i RIPOLL, E. (1952). Noticiario. Actividad arqueológica en Catalunya durante los años 1950-1951. Archivo Español de Arqueologia. Vol.XXV, núm. 85 (primer semestre de 1952), pàg. 182. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo. B65, Barcelona, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere (1950). Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés. Villa romana del Casalot d'Espuny. Memorias de los museos arqueológicos provinciales. Vol. XVI-XVII, pàg. 239. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). La villa romana del Casalot d'Espuny en el Penedès. Tesi de Llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, pp.287-288. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romanes. Inventaire et problematiques archeologiques. Publicationa du Centre Pirre Paris. núm. 4. París. | IaC-VdC | excavat d'antic parcialment. | Restes d'una vila romana amb enterraments de tegula. Els treballs d'excavació proporcionaren un ampli ventall de materials: restes d'estuc pintats, tègules, maons,sigil·lada sud - gàl·lica, hispànica tardana i clara A, fragments d'àmfores, dolia, tessel·les de mosaic, etc També es documentaren dues monedes de bronze: una de Constantí i l'altre de Faustí. Es constatà la troballa de sitges i sepultures en tègula de secció triangular en els camps aleshores propietat del Sr. Rosés. També hi ha sepultures de caixes de tègula i es va recuperar un fust de columna. | 08305-188 | Camí vell de la Bleda | Entre els anys 1949 i 1952, el Delegat de la Comissaria General d'excavacions Pere Giró realitzà excavacions en vàries etapes. | 41.3448600,1.6831600 | 389830 | 4577877 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73315-foto-08305-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73315-foto-08305-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73315-foto-08305-188-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73316 | Darrera Quarters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/darrera-quarters | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere i MASACHS BOLET, Josep Mª (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Vilafranca, any XXX, núm. 1489, 25 d'abril de 1970. | I-V dC | destruït | A finals del segle XIX s'engrandí Vilafranca pel darrera dels quarters, es creà el barri del Poble Nou amb una distribució seguint un traçat quadricular. Fou aleshores quan segons informació de Luís Álvarez es feren les obres per construir una casa de camp, trobant al fer els fonaments les restes d'una antiga edificació amb diverses conduccions d'aigua. Entre els murs aparegué un objecte metàl·lic definit pel mateix Àlvarez com 'medallón de bronce con asa en su parte superior a propósito para colgar del cuello, en forma de escudete y en el que está gravada una cabeza de león dentro de un arco árabe que apea en dos columnitas del mismo estilo sin inscripción alguna'. Aquesta peça fou regalada a Milà i Fontanals (personatge il·lustre del poble). Almagro/Serra/Colominas en 1945 l'atribueixen, només per la descripció, a la part fixa de la nansa d'una sítula, cosa que confirma el caràcter romà de les estructures, assignades ja a aquest període per Giró i Masachs (1970) i Álvarez. | 08305-189 | Plaça del Penedès | Informació donada pel Sr. Luís Álvarez a finals del segle XIX. | 41.3440100,1.6994400 | 391190 | 4577762 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73316-foto-08305-189-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies antigues no confirmades amb posterioritat que presenten problemes d'ubicació i de cronologia. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||
| 73317 | El Pujolet de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujolet-de-moja | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MESTRES, Josep (1997). 'El Pujolet de Moja (Olèrdola, Alt Penedès). Ocupació d'un territori durant el neolític i la primera edat del ferro', dins Tribuna d'Arqueologia 1995-1996. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pp. 121-148. | destruït en part | Durant els treballs d'excavació de 1992 s'actuà només en un camp. Es van localitzar 25 estructures: 17 sitges, una sitja d'enterrament, 1 estructura de combustió del neolític, 1 sitja del neolític antic epicardial, 1 sitja del neolític mitjà, 2 sitges de la Primera Edat del ferro i 2 estructures de funció i cronologia indeterminada. En els treballs de 1995 s'obrí definitivament tota la traça de la variant i es documentaren 23 estructures més: 8 sitges (algunes són estructures de combustió i una està reaprofitada com a enterrament infantil del neolític antic evolucionat, 4 enterraments individuals d'inhumació i una sitja del neolític mitjà, 2 fosses, 1 fons de cabana i 4 sitges de la primera edat del ferro i 3 estructures indeterminades. El jaciment no està destruït del tot ja que és molt probable que s'extengui pels camps del voltant. En aquest indret Giró localitzà l'abril de 1957 una destral polimentada. La primera destral es recuperà de la vinya del Miquelet i la segona de la vinya del Trifon, al costat. Ambdues estaven situades a uns 200 metres de distància del pont de Moja. | 08305-190 | Al sud del terme municipal | Excavació d'urgència realitzada l'any 1992, sota la direcció de Rosa Ma Senabre, Joan Macias i Natàlia Moragas. Excavació de l'any 2000, sota la direcció d'Anselmo Gutiérrez i Consuelo López, d'Arqueopec SL. | 41.3346100,1.6961600 | 390900 | 4576723 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73317-foto-08305-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73317-foto-08305-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73317-foto-08305-190-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73318 | Restaurant l'Anxaneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-lanxaneta | BENACH TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. 2ª ed. Museu de Vilafranca, pàg.17. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRIVÉ, Martí (1935).Els càntirs de Vilafranca (Setmana Pedagògica, 21 a 28 d'abril de 1935) Imprenta Claret. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. 2ª reimpressió, Barcelona: Barcino, pàg. 179. MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni (1984). 'Notícia sobre els cantiners vilafranquins', dins Olerdulae. Museu de Vilafranca any IX, núm. 23 gener - març, pp.16-18. PATRICI (Pere Alagret) 'A trencar cantis!. Costum vilafranquina estingida', dins Panadés, any XXXVI, núm. 809, 15 febrer 1911. PATRICI (Pere Alagret). 'Costums que's perden. Els cantis a Vilafranca', dins Panadés, any XXXVII, núm. 941, 30 novembre 1912. | XIV- XV | escapçat per la fonamentació del nou edifici | Durant l'enderroc de les cases del segle XIX ubicades en aquesta finca, l'any 1989, van quedar al descobert gran quantitat de ceràmica grisa i les restes d'una volta de mig punt, construïda en maons que es recolzava sobre pilars de carreus de pedra ben tallats. D'aquest fet se n'adonaren dos membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca: Joan Socias Torner i Maria Rosa Sanabre. La interpretació que es fa és la d'un dels forns utilitzats per construir-hi cantirs que es troben referenciats en els Arxius Municipals des del segle XV. | 08305-191 | Plaça de Jaume I, 2-6 | L'any 1963, en la fonamentació del monument als castellers i, posteriorment, en la pavimentació de la plaça Jaume I, es detectà una estructura similar o, potser, part de la mateixa estructura. | 41.3471700,1.6966500 | 390962 | 4578117 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Restaurant l'Anxaneta és el nom amb el que figura a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, i per aquest motiu l'hem conservat, però aquets restaurant ja no existeix i, actualment, hi ha un altre establiment. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||
| 73319 | Entre Santa Maria i Ca l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-santa-maria-i-ca-labella | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. | XIII-XVI | soterrat | Les troballes s'efectuaren en un punt entre la plaça de santa Maria i la de Jaume I, davant la façana lateral gòtica de l'església de Santa Maria (S.XII) i la casa pairal de Ca l'Abella. La única informació que trobem és en els apunts de Pere Giró on literalment diu: 'Al efectuar la circulación del piso, efectuando una ligera excavación delante de la casa Abella, los obreros hallaron entre cascotes procedentes probablemente de las obras de restauración de la fachada principal de Santa Maria a principios de siglo, parte de una columna estriada que mide unos 30 cm de diámetro, de factura romana o tal vez de imitción y una gàrgola de tipo primario. Ambas piezas estan depositadas en un depósito del Ayuntamiento de la calle Oviedo'. | 08305-192 | Plaça de Santa Maria | 41.3468100,1.6971100 | 391000 | 4578076 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73319-foto-08305-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73319-foto-08305-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73319-foto-08305-192-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73320 | Vinya de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-la-sort | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XIV | no es coneix amb precisió el lloc de la troballa. | La única informació que tenim del jaciment és l'existència d'uns materials recollits i dipositats al Museu de Vilafranca en l'època de Pere Giró. Es tracta d'un lot que es compon íntegrament de fragments de ceràmica Baix Medieval: ceràmica grisa atípica de pasta clara, fragments de grans recipients, i alguna decoració incisa molt suau. | 08305-193 | al nord del municipi | 41.3564100,1.6972900 | 391031 | 4579142 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73320-foto-08305-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73320-foto-08305-193-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73321 | Voltes de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-de-santa-maria | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere. i MASACHS, Josep Mª (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Panadés any XXX, núm.1489, 25 abril 1970, pàg. 11. | I-V i XVI | En una de les moltes reestructuracions (segurament la de després de l'incendi de 1934) es trobaren, a les voltes de la basílica de Santa Maria, tres fragments de columna de factura romana, que es dipositaren en el Museu Lapidari instal·lat al claustre de Sant Francesc. La única notícia que tenim és la referència de Pere Giró i J. Mª Masachs (1970), apuntant exactament: 'En el tejado de la Basílica de Santa Maria existían hace años algunas columnas estriadas incompletas de factura romana'. Les columnes segurament formaven part del farciment de l'estructura de volta del cobriment de l'església, potser reaprofitades d'algun jaciment romà de les rodalies de Vilafranca. | 08305-194 | Plaça de Jaume I, s/n | Es poden relacionar les columnes amb algun jaciment de la zona, com la vila romana del Casalot d'Espuny, d'on es podien haver reaprofitat per la construcció de l'església o posar-les en relació amb les troballes de Sant Pelegrí, potser indicant la possible existència d'un assentament romà al mig de Vilafranca. | 41.3469600,1.6972800 | 391015 | 4578093 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-3.jpg | Legal i física | Medieval|Antic|Romà|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|80|83|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73322 | Vinya del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-rec | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | troballes superficials en terrenys agrícoles. | S'han documentat restes lítiques superficials. La indústria, sobre sílex , pertany a dos moments cronològics ben diferencitats: -Paleolític mitjà, amb un còdol treballat unifacialment (chopper), un còdol treballat bifacialment (choppin-tool), dues rascadores i cinc ascles levallois. Tenint en compte la presència d'aquests darrers elements es poden atribuir el conjunt a un Mosterià tipus Levallois. -Neolític, representat per la presència d'un nucli prismàtic, i sense cap altra resta significativa. Pels autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es tracta d'un taller lític en superfície. | 08305-195 | Al nord del terme municipal, en el límit de Cabanyes. | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt, membre de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca l'any 1981. | 41.3647500,1.6942900 | 390794 | 4580071 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73322-foto-08305-195-3.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73323 | Cinc Ponts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinc-ponts | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | VI-I aC | troballes superficials | Material trobat en superfície que consisteix en fragments de sílex amb alguna ascla, un fragment de ceràmica a mà amb decoració de cordó digitat i un fragment de ceràmica ibèrica a torn comuna. | 08305-196 | Al nord-est del terme municipal | Es van realitzar prospeccions en els anys 1984 i 1985 a càrrec de membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca que van ser els qui van trobar el material. | 41.3519800,1.7177000 | 392731 | 4578625 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73323-foto-08305-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73323-foto-08305-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73323-foto-08305-196-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73324 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-4 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere (1964). 'Notas de arqueologia de Cataluña y Balears. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXVI-XXVII, pàg.272. RAURET, A. Mª (1963). El proceso de la primitiva población del Penedés. Barcelona: Tesi per la Universitat de Barcelona, pàg. 198. Inèdita. | V-I aC | notícies antigues | L'any 1932 en Pere Giró realitzà unes prospeccions en aquesta àrea localitzant diversos fragments de ceràmica ibèrica comuna a torn, nanses, vores...però no hi cita cap estructura. L'any 1969 J. Estrada en canvi cita el jaciment amb l'existència d'habitacions ibèriques. Al no tenir cap referència no ho podem tenir amb compte. | 08305-197 | Al sud-oest del municipi | Prospecció realitzada l'any 2000 per l'empresa ARQUEOTECNIA (Madrid), sota la direcció de Daniel Pérez i Marta Bueno; degut al projecte de Subtram X del tram Lleida - Martorell de la línea ferroviària d'alta velocitat Madrid -Barcelona - Frontera francesa. Prospecció realitzada l'any 2002, dota la direcció de Francesc Bosch i Moisés Díaz. | 41.3262700,1.6820200 | 389703 | 4575815 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73324-foto-08305-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73324-foto-08305-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73324-foto-08305-197-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73325 | Camí Vell de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-bleda | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | seccionada | Sitja que fou seccionada pel camí, tot i que s'havia documentat molt recentment per part de J. Mestres, el desembre de l'any 1989. Es conservava una alçada de 60 cm aprox i 1,10 m d'amplada (en la part més inferior). Estava excavada en un substracte argilós de matriu llimosa. Només s'ha identificat un petit bocí de ceràmica a torn que nom permet precisar la cronologia. Davant de l'estructura, al marge contrari, també s'hi localitzà una llosa rectangular (63 x 44 x 11 cm) que probablement tingui relació. | 08305-198 | Camí de la Bleda | Localització fortuïta de Josep Mestres i Mercadé, el desembre de l'any 1989. L'any 2001 amb motiu de les obres d'instal·lació del sistema de clavegueram i la preparació del paviment del carrer es va fer una prospecció arqueològica, sota la direcció de Josep Maria Roca, de l'empresa Tríade SCPE. Es va obrir una cala de 8 x 27 m, baixant uns 95 cm, però els resultats van ser negatius. | 41.3460600,1.6902400 | 390424 | 4578002 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73325-foto-08305-198-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||||
| 73326 | Plaça dels Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-martirs | AA.VV (1970). Edició d'homenatge a Pere Giró, Antoni Massanell i Pere Regull. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, pp.76. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. CATALÀ ROCA, Pere (1971).'Torre Dela i Palau Reial', dins Els Castells Catalans, vol. III. Barcelona: Rafel Dalmau ed. pp.731-741. GRASES, P. (1926). 'Les restes del castell dels castlans', dins els Quaderns Mensuals d'Acció. Vilafranca, 24 de desembre de 1926. MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, Barcino, pp.97-106. | XIV-XVIII | no es conserven | L'any 1926, en obrir el paviment de la Plaça dels Màrtirs, actualment plaça de la Vall del Castell, per instal·lar la claveguera i empedrar el sòl es descobriren unes restes que Pere Grases (1926) descriu en la notícia a una publicació de la vila: '...consistien en una paret que baixava obliqua al carrer, començant a la cantonada de cal Boix i seguint fins a una distància de 5 m per continuar-se en una paret de maons que deu ésser molt més recent. Tocant a les parets i enfront de la juntura d'aquestes hi ha una mena de cup o fonament de torre d'un parell de metres de diàmetre, i el mur d'un gruix de dos pams i mig. Per la banda interior del cup hi ha unes lloses quadrades, planes d'un cantó i còncaves per l'altre que l'arrodoneixen perfectament. No és l'únic aquest cup en aquesta plaça, puix que en obres anteriors se n'hi va veure un altre situat més avall'. Les referència bibliogràfiques posteriors (bassades en la notícia de P. Grases), citen sempre la troballa com a les restes de la torre d'un castell, sense esmentar però les seves característiques ni l'altre troballa propera. | 08305-199 | Plaça del Vall del Castell | 41.3479200,1.6968600 | 390981 | 4578200 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73326-foto-08305-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73326-foto-08305-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73326-foto-08305-199-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73327 | Jaciment del campanar de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-campanar-de-santa-maria | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XII-XV | El campanar és de planta prismàtica octogonal, la seva construcció inicial data del segle XIV. En èpoques posteriors s'hi ha anat realitzant diferents remodelacions (segles XVII-XIX). Consta de cinc pisos coberts amb voltes nervades i escala de cargol. Agulla superior de dues plantes amb coberta de pavelló i campanes. A la planta baixa, hi ha una sala rodona que antigament servia de sagristia, anomenada 'Sagristia de la torre', que comunica directament amb l'església. Des d'aquesta mateixa planta hi ha una escala que comunica amb la principal o exterior, que actualment està tapiada. Es puja al campanar des del carrer mitjançant una escala que consta de 116 esgraons hi arriba fins al replà de les campanes. Allí trobem un altra estança circular, que antigament era la cambra dels monjos beneficiaris de la munjia, i que posteriorment aquest aprofitaren com a taller, on treballaven en els seu temps de lleure, entre un toc de campana i el següent. En aquest taller van arribar a instal·ar un banc d'espardanyer, un tamboret de sabaté i un teler. D'aquesta segona estança surt una petita estança de 33 graons que porta al mirador o robador, i d'aquest últim al cos superior o torre més estreta, on hi ha les campanes, s'hi arriba mitjançant una tercera escala de vuit esglaons. Sobre el vèrtex de la cúpula hi ha un àngel amb un braç estès que aguanta una banderola. En el darrer pis, s'hi va fer una intervenció arqueològica, que van permetre detectar les diferents remodelacions sofertes. Només es pot confirmar l'aparició de diversos paviments superposats, puntals d'una porta inutilitzada i fragments ceràmics d'època moderna. | 08305-200 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Excavació dirigida per Jordi Vallès Cuevas, el desembre de l'any 1988, en un projecte per restaurar el campanar sota la direcció de l'arquitecte Rafael Vila i Rodríguez. | 41.3470000,1.6977600 | 391055 | 4578096 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73327-foto-08305-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73327-foto-08305-200-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els resultats de l'excavació no s'han fet públics. | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73328 | Jaciment de la Plaça Jaume I, núm. 8 - 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-placa-jaume-i-num-8-10 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMEU, Jordi (1990). 'Detectades restes arqueològiques al solar del futur edifici de les aigües', dins El 3 de Vuit, 18 de maig de 1990, pàg. 25. | XV-XX | sota les estructures d'un edifici. | Troballa de part de la zona de producció ceràmica de la Vilafranca medieval i moderna. Arrel de les obres d'aquest edifici de la plasça Jaume I, s'han pogut documentar diverses fases i estructures: -3 dipòsits de forma quadrangular/rectangular. Reompliment format per restes quantioses de 'càntirs de Vilafranca', bàsicament es tracta de terrissa grisa - negra amb decoracions típiques, incises i en relleu de motius florals - vegetals i geomètrics. -1 pou de 1,5 m de diàmetre aprox i més de 2 m de fondària. Reompliment amb ceràmica negra dels 'càntirs de Vilafranca' i altre terrissa comuna. L'estructura fou destruïda durant les obres i es perdé força informació arqueològica. -1 mur d'època moderna (S.XVIII ?), sense context clar. -1 sitja amortizada amb una gran quantitat de materials ceràmics de defectuosa cocció, en dos abocaments diferenciats com a mínim. Un abocament de textura sorrenca, amb materials de blava catalana, reflexes metàl·lics i 'blanc cobalt' (S.XVII-XVIII), excavat parcialment; un segon abocament uniforme de cendres i una major quantitat de materials: blava catalana, escudelles amb orelletes, reflexes metal·lics, peces de forn (peus - suports), plats decorats, càntirs i altres (S.XV/XVI/XVIII). -1 nivell general de colmatació del sector amb materials diversos: ceràmica, runa, fauna, pedra obrada... El conjunt dels materials recuperats, majoritàriament ceràmics, tenen una cronologia que abraça els segles (XV-XX). | 08305-201 | Plaça de Jaume I, 8 - 10 | La secció d'arqueologia del museu, va fer un seguiment preliminar de les obres de construcció del nou edifici de 'Les Aigües', la setmana del 7 al 11 de maig de 1990. A continuació es va fer una excavació d'urgència en dues fases: del 16 al 21 de maig de 1990 a càrrec de Josep Pou i Antonio Aguilera, i del 22 al 31 del mateix mes, a càrrec de Joan Manel Garcia. | 41.3472800,1.6964300 | 390944 | 4578129 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal relacionar aquestes troballes amb les sitges del 'Bar Ze' i les voltes dels forns cantiners localitzades durant les obres de fonamentació del 'Restaurant L'Anxaneta'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||
| 73363 | Sitges de la Plaça de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-placa-de-santa-maria | ALEGRET, Pere (1887). Apuntes históricos de Vilafranca del Panadés y su comarca. Vilafranca, Pàg. 261. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès. MASSANELL, Antoni (1985). 'Llocs d'enterrament a Vilafranca del Penedès', dins Olerdulae. Museu de Vilafranca , pàg. 11. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, Esglésies i Capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. | XIV-XVII | soterrat sota el paviment de la plaça. | La noticia de les troballes fou comunicada oralment als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, segons les quals es van detectar quatre sitges amb molt poc material d'època baix medieval o moderna. Tant podia tractar-se de sitges d'alguna casa que havia estat erigida en aquest emplaçament com que formessin part de la Sagrera de la basílica de Santa Maria. | 08305-202 | Plaça de Santa Maria | Intervenció arqueològica dirigida per Jordi Vallès Cuevas , l'any 1987, per a una actuació que formava part de la remodelació de la Plaça Santa Maria a partir d'un projecte de l'escola Taller de l'Alt Penedès, dirigit per l'arquitecte Anton Salvadó i Cabré. | 41.3467800,1.6972600 | 391013 | 4578073 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73365 | Jaciment de l'església de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lesglesia-de-sant-francesc | Anònim (1959).'Obras en la iglésia de San Francisco', dins de Penedès, any XIX, núm. 902, 28 de febrer de 1959, pàg. 2. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Barcelona: Imprenta de Francisco J. Altes i Alobart. GIRÓ ROMEU, Pere (1959). Quaderns de camp. Vol.6 1959-60 (febrer i abril de 1959). Inèdit. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Vilafranca, pp.128-130 PARERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1985). Notes històric-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca, pp. 31 i 32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIII-XV | Englobem en aquesta fitxa diferents troballes realitzades a l'església i Claustre de Sant Francesc, dins del conjunt de l'antic convent dels Franciscans. La localització de les restes es feu en diferents moments i concentrats en 3 àmbits: l'església, el claustre i l'antiga aula de filosofia. Les troballes són inconnexes i sense haver estat estudiades en el moment de la seva aparició. A més, no es feu cap tipus de descripció detallada ni croquis, només les anotacions de camp d'en Pere Giró i en un dels casos es coneix per comunicació oral (4 anys més tard de la seva aparició). L'any 1959 s'efectuaren unes obres de consolidació de l'església de Sant Francesc. Sota el paviment aparegueren restes que Pere Giró inspeccionà i deixà anotat en els seus Quaderns de camp. -Sota la capella del Sant Crist hi sortiren uns murs subterranis fets amb carreus, a una profunditat de 1,40 m. Pere Giró els defineix per la seva estructura com possibles murs romans, encara que mancaria haver fet una neteja de pedres i terra per veure millor el parament. -Aparegué sota un dels altars laterals una escala que comunica amb una àmplia volta subterrània que abraça tota la paret central de l'altar que queda damunt. Les parets eren d'argamassa de cal o guix, i l'habitació estava plena de detrits i materials de reompliment. L'àmbit dels claustres s'utilitzava en molts casos per enterrar-hi els membres de la congregació i els nobles de la comarca que feien donacions a canvi de ser sepultats a l'església o claustre. No es d'estranyar doncs, que des del segle XIX s'esmenti l'existència d'osseres, a més de les sepultures en les parets dels potentats de la comarca (s.XIII). Més tard, en la consolidació de l'església de l'any 1958-59, es trobà a 1,30 m de profunditat el que hauria estat una fossa comú de l'antic convent, situada al costat de la paret NE del claustre. Al fons de la fossa es trobà un esquelet d'1,75 m de llarg amb un enllosat doble per sobre, de llosetes medievals. L'antiga Aula de Filosofia es coneix amb aquest nom perquè es suposa que fou utilitzada en el segle XVII pels fills dels nobles vilafranquins com a sala d'estudi, conservant encara els bancs on es creu que s'asseien els estudiants. Al iniciar-se les reformes del claustre l'any 1986 s'ensorrà el terra d'aquesta petita sala. Llavors es descobrí una reduïda habitació subterrània i l'entrada d'un passadís. El senyor Casanova (cap del museu lapidari) i el sr. Comas (cap de la secció d'arqueologia del museu de Vilafranca) van informar que la sala estava coberta per una volta gòtica que s'esfondrà. L'interior de la cambra, segons la versió dels paletes estava reomplerta de terra fins a dalt. Al buidar-lo es van recollir quatre caixes d'ossos humans. Els senyors. Casanovas i Comas apunten a l'existència un sarcòfag molt fragmentat, però els paletes no recorden la seva existència. Un cop es deixà neta la sala es reconstruí el sostre i les parets, deixant com a testimoni els murs antics (1,30 m d'alçada). | 08305-203 | Carrer Sant Pere, 3 | L'any 1990 els membres del museu van obrir la tapa que segellava la sala subterrània de l'anomenada Aula de Filosofia i van parlar amb els manobres que van estar allà en 1986. Posteriorment, s'hi han realitzat diverses excavacions: entre l'octubre i el novembre de l'any 1998, sota la direcció de Josep Maria Feliu Roca; i a l'any 2004, sota la direcció de Maria Rosa Bruna Álvarez. | 41.3448300,1.6971600 | 391001 | 4577856 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73365-foto-08305-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73365-foto-08305-203-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73367 | Cal Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafeques-0 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. POYO CREIXENT, Antoni (1990) 'La torre Dela', dins La Fura. Informatiu de l'Alt i Baix Penedès. Vilafranca, núm. 395, 26 de gener - 1 de febrer de 1990. pp, 7-9. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XV-XX | sota les estructures d'un edifici | Dins del recinte murallat del segle XIV, en un dels carrers d'accés a la vila pel portal de Nostra Senyora de la Verge Maria o de Barcelona, s'enderrocà a finals de la tardor de 1989 l'edifici del solar número 20 del carrer de la Parellada. L'aficionat local, Sr. Antoni Poyo i Creixent antic col·laborador de la secció d'arqueologia del museu es posà en contacte amb el servei d'arqueologia, el qual envià una arqueòloga (Marina Miquel) per estudiar-ho. L'enderroc de l'edifici havia implicat l'entrada de màquines excavadores, rebaixant el sòl 1,5 m per sota dels fonaments de l'edifici, quedant totalment al descobert el parament de carreus baix medieval. Fruit de les nostres observacions de camp identificarem diferents estructures i fases. -cos rectangular de 8,75 m de llargada, a la meitat de la paret mitjanera de llevant, construït amb carreu en els angles i les parts laterals (que sobresurten 1,15 m). Les mides dels blocs escairats són bastant regulars 58/38 de llargada x 43 d'alçada. Se'n conserven unes 25 filades de carreus d'alçada, més o menys uns 9 m, disposats directament sobre el terreny natural. A uns 6 m d'alçada en l'angle esquerra, s'observa l'arrencada d'una arcada que s'obria perpendicularment al cos quadrangular, i que segurament adornava una porta o arc mitjancer d'una sala. A més, en la paret encara es pot veure la empremta del nivell d'ús. -a la dreta d'aquest cos central trobem un parament de blocs irregulars barrejats amb totxo del segle XIX, sobre una arcada de la que es poden veure 11 blocs. Aquest arc queda cegat per totxanes i terra fruit d'alguna remodelació o edificació moderna. -per la banda esquerra del cos, s'identifiquen unes quantes filades (6 clares) de carreus tocant a l'angle esquerra del cos sobresortint, amb una llargada màxima de tres carreus. Al costat vindria altra vegada un parament de blocs irregulars igual que en el cos central fins trobar la part superior d'un arc d'aparell de llibre (datable del segle XVIII-XIX). En quan al material recollit només poden parlar de ceràmica del segle XIX i algun fragment de càntir de Vilafranca. | 08305-204 | Carrer de la Parellada, 20 | Excavacions realitzades els mesos de novembre i desembre de l'any 1989. | 41.3464700,1.6992500 | 391179 | 4578036 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 73369 | Mas Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rabassa | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. RAURET, A. Mª (1963). El proceso de la primitiva población del Penedés. Barcelona: Tesi per la Universitat de Barcelona, pàg. 259. Inèdita. | III-XVdC | destruït en part. | Els treballs de prospecció i excavació realitzats per P. Giró a finals de setembre i principis de l'octubre de 1952 documentaren: -1 sepulcre de cista de lloses irregulars, sense aixovar ni restes humanes, orientat al sud. -A poca distància en el mateix marge del camí, es localitzà part d'un altre enterrament que conservava dues tègules en posició plana i algunes restes humanes, sense aixovar. Aquest enterrament fou excavat en la seva totalitat i no conservava la coberta. Giró els considera d'època tardo - romana i els relaciona amb el jaciment veí de la Vinya d'en Pau, situat a uns 300 m al NW. D'altra banda sembla ser que foren recollits un lot de materials ceràmics, els qual pensem que provenen d'una prospecció superficial realitzada pels camps de conreu dels voltants. La majoria de les restes són de ceràmica a torn de dubtosa atribució cronològica, hi ha fragments de ceràmica grisa i d'altres de cocció oxidant, així com un petit boci de sigil·lada. Malgrat és evident que les sepultures documentades han desaparegut, és força probable que es preservi part de la necròpolis en el camp de conreu que està sobre el marge, tot i la intensa activitat agrícola de la zona. | 08305-205 | Límit est del terme municipal, a 350 m del Mas Rabassa | Excavació efectuada l'any 1952 per Pere Giró i Romeu. | 41.3374700,1.7198700 | 392889 | 4577011 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73369-foto-08305-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73369-foto-08305-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73369-foto-08305-205-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|85|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc