API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
84306	Goigs de Sant Llorenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-llorenc	<p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 84-85.</p>	XX		<p>'GOIGS DEL GLORIOS MARTYR SANT LLORENS, que's cantan en la Capella de Sant Llorens de Dos-Munts, sufragánea de St. Andreu de Pruit-Bisbat de Vich:</p> <p>Puix lo torment horrorós / del foch, vos ha consagrat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>En Osca, ciutat famosa / se gronxá vostre bressol / y al naixer fóreu ja un sol / de albada molt lluminosa; / de vostra mare ditxosa / les virtuts heu heretat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>La sanch pura aragonesa / que enardia vostre cor, / vos incita a l'alta empresa / de ministre del Senyor; / y a Roma encés de fervor / la Fé santa heu predicat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Per son Diaca diligent / vos nombra'l Papa Sant Sixt / y ab el nom de Jesucrist / als llabis y al cor ardent, / convertiu a molta gent / de pagana impietat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Repartir lo Sagrat Pa / y guardar los sants tresors / fóren los cárrechs y honors / que'l Sant Pare us confiá; / robarlos vol lo tirà, / pero vos l'haveu burlat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Quan al darrer sacrifici / a Sant Sixt portar vegéreu / y seguirlo pretinguéreu / de Diaca cumplint ofici / ell vos diu: tal benefici / tindrás tres dias mes tart: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Ni ab suplicis ni tortures / pogué'l Jutge intimidarvos, / ni tampoch pot conquistarvos / ab tentacions de dolçures; / foren les proves tan dures / que tothom quedá admirat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Estés de ferro en un llit / fet en forma de graelles, / encés un gran foch en elles / vostre cos quedá rostit; / als butxins alegre heu dit; / tombeume d'altre costat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>A Roma us partiu la gloria / ab Esteve apedregat / y tota la cristiandat / celebra vostra memoria; / puix de vida transitoria / volau a la eternitat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>De molts sigles sou Patró / de Collsacabra y de Prúit / y'ls pobles logran lo frúyt / de la vostra protecció; / puix al trono del Senyor / es vostre prech escoltat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>De tot dany y malvestat / guardeu les nostres masies / y en les penes y alegries / vetlleu pel vostre remat; / los vicis y traidories / allunyeu d'aquest veynat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix lo suplici horrorós / del foch vos ha coronat: / Sant Llorens martyr gloriós / siau lo nostre advocat'.</p>	08901-1	Pla de les Viles-Carretera C-153, km. 27,5	<p>Els goigs de Sant Llorenç es canten anualment a l'església de Sant Llorenç Dosmunts el dia 2 d'agost, festivitat del sant patró. </p> <p>El present exemplar fou publicat per la tipografia Balmesiana de Vic l'any 1925. Inclou un indult de 50 dies per part del bisbe de Vic per a tots aquells que cantin els goigs o bé que ressin una oració a la mateixa església.</p>	42.0354600,2.4347800	453216	4653868	1925	08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84306-llorenc-dosmunts-pruit-antoni-prat.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84306-llorenc-dosmunts-pruit-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Les imatges han estat extretes de l'espai web Algunsgoigs.	98\|119	62	4.4		24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84309	Goigs de Sant Andreu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-0		XX		<p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT ANDREU, APÒSTOL, patró de la parròquia de Pruit, bisbat de Vic, la seva festa 30 de novembre:</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor.</p> <p>Betsaida, petita aldea, / vegé el vostre naixement, / de pares, senzilla gent, / pescadors de Galilea. / També fóreu pescador / fins que per Crist sou cridat.</p> <p>Si Vós, per naturalesa, / nom preclar no haveu tingut, / el tresor de la virtut / us revesteix de noblesa, / trepitgeu amb gran valor / riqueses i vanitat.</p> <p>La vida de penitència / que predicava Joan / us dóna exemple molt gran / i us atreu amb vehemència. / De tant sant predicador / sou deixeble aprofitat.</p> <p>Vegé atansar-se el Messias / Joan i cridà amb gran veu: / Heus ací l'Anyell de Déu / promès per les profecies. / Us corprèn el Redemptor / el moment que us ha mirat.</p> <p>Un jorn, tot pescant amb Pere, / Jesús passa per allí / i us digué: -Segueix-me a mi, / que una altra pesca t'espera. / -Seràs d'homes pescador.- / Vós, trema i barca heu deixat.</p> <p>A predicar us senyalaren / les províncies de Llevant. / Els dons de l'Esperit Sant / la vostra ànima adornaren. / Fructifica la llavor / que Vós allí haveu sembrat.</p> <p>En l'Espiro, Escitia i Tràcia / l'Evangeli prediqueu / i va penetrant arreu / la doctrina de la Gràcia. / Impulsat pel vostre amor / a Patras heu arribat.</p> <p>A la divinal doctrina / Egeas es resisteix / i el seu odi més li creix / quan li proveu que és divina. / Jesús, que és el ver Senyor, / per tothom deu seu adorat.</p> <p>El Procònsul, encès d'ira, / no es mostra pas convençut, / mes Vós no sou pas vençut, / la vostra constància admira. / Malgrat son encès furor / Vós al Crist heu defensat.</p> <p>Egeas us duu al suplici / i us condemna a morir en creu; / al Senyor oferireu / vostra vida en sacrifici. / Sereu Vós el vencedor / expirant en creu clavat.</p> <p>-O, creu santa i benamada- / clameu quan la creu heu vist, / -Santa creu de Jesucrist, / quan de temps t'he suspirada. / En tu morí el meu Senyor, / jo en tu moriré de grat.-</p> <p>Amb dolors sense mesura / viviu dos dies en creu, / entretant Vós prediqueu / bo i clavat en la creu dura, / fins que en ales de l'amor / voleu a l'eternitat.</p> <p>Un bell temple us edifica / la parròquia de Pruit / l'any siscents-seixanta-vuit / i a Vós, Andreu, el dedica. / Escolteu nostre clamor / en el temps de malvestat.</p> <p>La parròquia que us venera / lliureu-la de guerra i fam, / conserveu-li els fruits del camp, / concediu-li fe sincera. / Sigueu nostre protector, / Patró nostre venerat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor'.</p>	08901-2	Plaça de l'Església - Pruit		42.0424200,2.4555300	454938	4654629	1965	08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84309-sandreupruit.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		La imatge ha estat extreta de l'espai web Rostoll.	119	62	4.4		24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84310	Goigs de la Mare de Déu de Montdois	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-montdois	<p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81-82, 86.</p> <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 87.</p>	XX		<p>'GOIGS A LLOANÇA DE LA MARE DE DÉU DE MONTDOIS que es canten a la seva ermita de la tenència de Sant Joan de Fàbregues-Parròquia de Rupit-Bisbat de Vic:</p> <p>ENTRADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut molt singular: / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p> <p>Fou molt gran vostra alegria / esperant el Redemptor; / Gabriel ambaixador / us anuncià, Maria, / que Jesús de vós volia / néixer per al món salvar.</p> <p>Sortós fou per vós el dia / en que el vostre Fill fou nat / i dels cors d'àngels lloat / amb celestial melodia. / Els pastors amb alegria / tots el varen adorar.</p> <p>Gran goig per vós quan vingueren / els tres Reis de l'Orient / amb l'estel molt resplendent / que per bon guia tingueren. / Or, encens, mirra volgueren / al vostre Fill ofrenar.</p> <p>Vostre goig fou sens mesura / al veure ressuscitat / al que poc abans clavat / miráreu en la creu dura. / Al cumplir-se l'Escriptura / el cor vostre es va alegrar.</p> <p>Arribant l'esperat dia / per tothom tan desitjat / de veure el Crist exaltat, / el vostre Fill, o Maria, / us donà gran alegria / el veure'l al cel pujar.</p> <p>Sentiu gran goig al Cenacle / quan baixà l'Esperit Sant, / als apòstols abrandant / amb aquell foc de miracle; / han portat el diví oracle / fins a l'altra part del mar.</p> <p>Per ser Reina i Advocada / de tota la humanitat / amb cos i ànima heu pujat / al cel on sou coronada; / a l'ànima confiada / vós soleu sempre escoltar.</p> <p>Vetlleu, o Verge maria, / des del vostre altiu palau. / Fàbregas, Rupit i Sau, / Tavertet i Guilleria / la comarca en vós confia / i sovint us ve a pregar.</p> <p>En tot mal sou invocada, / i esperem el vostre ajut, / envieu en temps d'eixut / la pluja tan desitjada; / doneu-nos fe i bona anyada, / gràcia i pau a nostra llar.</p> <p>Si venim a vostra ermita / per camins i caminois, / al cel, Verge de Montdois, / també us volem fer visita; / qui vostres virtuts imita / certament s'ha de salvar.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut tan singular. / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p>	08901-3	Pla de Montdois - Rupit	<p>Aquests goigs es canten per l'aplec de la Mare de Déu de Montdois, que es celebra el dilluns abans de l'Ascensió, dit de Rogatives.</p>	41.9859100,2.4816100	457059	4648342	1970	08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84310-rupit-mondois-1970.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs.	119	62	4.4		24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84311	Goigs de Sant Joan Baptista	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2009). “Goigs a lloança de Sant Joan Baptista, patró de Fàbregues i Rupit (Bisbat de Vic)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 35.</span></span></span></span></p>	XXI		<p>'GOIGS A LLOANÇA DE SANT JOAN BAPTISTA, patró de Fàbregues i de Rupit (Bisbat de Vic):</p> <p>De Jesús, el Fill Ungit, / vàreu ser-ne el Precursor: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Isabel, la vostra mare, / va commoure un goig tan gran: / tot i sent velleta, encara / podia tenir un infant. / Vostre pare ha emmudit / en rebre tan gran favor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Ja de velles profecies / va arribar l'acompliment: / quan bategeu el Messies / comença el Nou Testament. / De Jesús, l'Anyell predit, / vau ser Vós el Precursor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>-L'Anyell Sant és amb nosaltres!- / proclameu a viva veu / quan al Jordà enmig dels altres / pecadors el batejeu. / El cel s'obra tot seguit / amb tan alta resplandor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Vós, no combregeu amb rodes / de molí i la veritat / predicant, pel rei Herodes / vàreu ser decapitat. / Mes no ofega el vostre crit / el flagell aterridor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Després de la maltempsada / d'una guerra entre germans, / vàreu veure restaurada / eixa ermita dels voltants / on us lloa dia i nit / nostre cor amb molt fervor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Us fan grata companyia / l'Agullola i el Sallent; / amb ells parleu cada dia / dels treballs d'aquesta gent. / Aquest poble us ha escollit / perquè en fóssiu el Patró: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Heu viscut jorns molt penosos / mai vistos en temps passat, / quan vostres fills neguitosos / marxaren a la ciutat. / Més Vós, de tan entendrit, / no els deixeu en l'abandó: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Arribada la diada, / us venim a demanar / que aquesta terra aimada / la volgueu sempre emparar. / Avui tot el poble unit / us canta goigs a llaor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Amb el cor enfervorit / invoquem al Sant Patró: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector'</em>.</p>	08901-4	Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit	<p>Aquests goigs foren compostos pel rupitenc Miquel Banús (text i il·lustracions) i per Josep Maria i Bernat Vivancos (música). Es cantaren per primera vegada a l'església de Sant Joan de Fàbregues el 21 d'abril del 2007, en motiu del casament d'aquest darrer.</p>	42.0102000,2.4679500	455944	4651046	2007	08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84311-goigs-st-joan.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Miquel Banús, Josep Maria Vivancos i Bernat Vivancos		119	62	4.4		24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84313	Cobles de la Mare de Déu del Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-de-la-mare-de-deu-del-roure	<p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 89.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></span></p> <p>BANÚS, Miquel (1995). 'Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVI, núm. 34, p. 18.</p> <p>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). 'Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, <span lang='CA'><span><span>any XXIII, </span></span></span>núm. 47, p. 9-19.</p> <p>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. [Barcelona]: Proa, p. 38-39, 43-44.</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32, 116.</p>	XIX		<p>'COBLES DE LA MARE DE DÉU DEL ROURE que es venera a la masia del Bac, parròquia de Pruit. Bisbat de Vic:</p> <p>Verge del Roure / de Pruit estel, / feu-nos-hi ploure / gràcies del cel.</p> <p>Sota una branca / d'un roure ombriu, / colomablanca / féreu lo niu.</p> <p>Tant alt niàreu / per veure el pla, / pla que rosàreu / bé florirà.</p> <p>Quan se moria / l'arbre envellit, / per vós, Maria, / ha reverdit.</p> <p>Si el vent l'espolsa, / pom de verdor, / com arpa dolça / llança remor.</p> <p>Des de Cabrera / fins a Rupit, / rosa més vera / no hi ha florit.</p> <p>Rosa boscana, / blanc gessamí, / feu d'eixa plana / vostre jardí.</p> <p>Les cogullades / i el rossinyol, / vos fan albades / al sortit el sol.</p> <p>Les pastoretes / vos porten rams, / rams de floretes / d'aqueixos camps.</p> <p>Nois i donzelles, / portau-li flors / portau-li amb elles / los vostres cors.</p> <p>En eixa plana / tothom vos diu, / oh Sobirana, / que ens beneïu.</p> <p>Beneïu serra, / poble i conreu, / i aqueixa terra / plena de neu.</p> <p>I eixes masies, / horts catalans / de satalies, / d'herois i sants.</p> <p>Estau Maria / vora el camí / per ser la guia / del pelegrí.</p> <p>Al cel guiau-nos / Estel de Pruit / i Jesús dau-nos / que és vostre fruit'.</p>	08901-5	Carretera C-153, km. 27 - Pruit	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes cobles foren escrites per mossèn Jacint Verdaguer, el qual feia llargues estades a la masia del Bac. Estan basades en una petita poesia dedicada a la Mare de Déu del Roure, que va escriure l’any 1886 després d’assistir a l’aplec anual del dia 8 de setembre, festivitat del naixement de la Mare de Déu. Posteriorment, l’any 1899, mossèn Cinto modificà, amplià i posà música a aquella poesia, convertint-la en les cobles que actualment coneixem.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0430100,2.4335800	453122	4654707	1899	08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84313-pruit-roure.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Mossèn Jacint Verdaguer	La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs.	119	62	4.4		24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84314	Goigs de Sant Miquel Arcàngel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel-arcangel	<p>ALEMANY, Lluís. <em>Goigs a lloança de l'Arcàngel Sant Miquel príncep de les Milícies Celestials, Patró de la parròquia de Rupit</em>. Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. Consultat 18 setembre de 2020, des de https://bd.centrelectura.cat/items/show/23296</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 16.</p>	XX		<p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT MIQUEL ARCÀNGEL, PATRÓ DE LA PARRÒQUIA DE RUPIT, Bisbat de Vic:</p> <p>ENTRADA</p> <p>Arcàngel de gran valor, / i Príncep sou en el Cel: / <em>vulgueu-nos ser Protector, / Patró nostre Sant Miquel</em>.</p> <p>Quan Déu Etern us creà / mostrà el gran poder seu. / Miquel per nom us donà, / que és dir que sou veu de Déu; / per voler igual honor /càstig doneu a Lusbel.</p> <p>Capità sou valerós / de tropes Celestials, / rendits quedaren per Vós / tots els dragons infernals; / desterrant-los amb rigor / a patir pena cruel.</p> <p>En l'Imperi Cristià / el gran Atlant Constantí; / grans victòries abastà / sent-li vós guiador fi; / per ser vós l'explorador / del Profeta Ezequiel.</p> <p>Vostre valor singular / coneix el mar i la terra, / per Vós es partí el mar / fent contra Faraó guerra, / camí donà salvador / al fugitiu Israel.</p> <p>De les Ànimes empar / sou contra tot enemic, / essent Vós refugi rar / contra son poder inic; / per abatre son rigor / és vostra balança fidel.</p> <p>Contra l'inic Anticrist / sereu vos el Capità, / i el Poble de Jesucrist / ha de guardar vostra mà; / d'ell sereu triomfador / venint armat des del Cel.</p> <p>En el Judici final / es veurà vostre poder, / separant el bé del mal, / i fent guerra a Llucifer; / entre tant gran amargor / mostreu-vos bresca de mel.</p> <p>TORNADA</p> <p>Sent tant gran vostre valor / en la terra, mar i Cel, / <em>vulgue-nos ser Protector, / Patró nostre Sant Miquel</em>'.</p>	08901-6	Carrer de l'Església, 3 - Rupit		42.0238200,2.4651900	455725	4652559		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84314-a5578ab7dae5b636780f1868c0a7ff7e.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		La imatge ha estat extreta de l'espai web Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus.	119	62	4.4		24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84333	Goigs de Santa Llúcia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-2	<p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32.</p>	XX		<p>'GOIGS A LLAOR DE LA VERGE I MÀRTIR SANTA LLÚCIA DE RUPIT:</p> <p><em>Verge i Màrtir, Advocada / del que viu en fosca nit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Sou la Flor siracusana / que, nascuda en ric verger, / amb sa aroma cristiana / perfumà el segle tercer. / Flor tant bella i perfumada / no s'ha pas emmusteït: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Les humanes esposalles / i el dot vostre refuseu, / car us lliga amb dolces malles / Jesucrist clavat en creu. / Sereu Vós la desposada / de l'Anyell que us ha escollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Enrogida pel martiri, / blanca Flor d'ànima i cos, / us empeny el sant deliri / de morir pel diví Espòs. / Com que el foc no us ha abrusada, / el coltell us ha ferit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Feu que nostres Guilleries, / d'aquest món entre els esculls, / s'emmirallin, tots els dies, / en l'espill de vostres ulls. / Seguirem vostra petjada / amb pas ferm i decidit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>És tant bell el panorama / des de vostre mirador, / que, admirat, el cor exclama: / 'Gran és l'obra del Senyor'. / L'Agullola redreçada / cel amunt signa amb el dit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Ací dalt, clots i carenes / de Vós reben el perfum; / i les nits són més serenes, / i els estels donen més llum. / ¡Oh, que bella és la contrada / i el sojorn que heu escollit! / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Us arriba a la capella, / dia i nit, ben dolçament, / la devota cantarella / del proper Salt de Sallent. / També us fa dolça cantada / nostre cor engelosit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Quan, cada any, ve vostra festa, / entorn vostre es fa un aplec. / Aquell jorn, teniu requesta, / i us plau veure'ns frec a frec. / Al llindar de l'hivernada / vostre amor ens ha acollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Als devots que la ceguera / clou l'esguard, abans serè, / feu que els mostri la drecera / la llum clara de la fe. / No faran gens de marrada / amb la llum de l'esperit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Beneïu clots i cingleres; / fecundeu boscos i camps; / a tot mal poseu fronteres, / i allunyeu el foc dels llamps. / Que la pau hi faci estada / lluny del mundanal brogit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p><em>Amb més fe, cada vegada, / canta el cor enfervorit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit</em>'.</p>	08901-7	Camí de Santa Llúcia - Rupit	<p>La primera edició publicada d'aquests goigs data del 13 de desembre de l'any 1963, data en la que fou<span lang='CA'><span><span> beneït i inaugurat tant el pedró com la casa del mateix nom, que està situada al seu costat. Aquest acte es considera el primer aplec que es celebrà en honor a la santa. Aquesta edició del goigs en honor a la santa tenen</span></span></span> llicència eclesiàstica i xilografies d'A. Gelabert.</p> <p> </p>	42.0208000,2.4721800	456301	4652220	1963	08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84333-img3072.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Mossèn Antoni Malats		119	62	4.4		24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84334	Goigs de Sant Gil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-gil		XXI		<p>'GOIGS AL GLORIÓS ABAT SANT GIL, venerat en la seva capella del casal de Comajoan sota els cingles d'Aiats al Collsacabra (Osona), parròquia de Pruit, bisbat de Vic:</p> <p>Patró de pastors i ramats, / que doneu als romeus asil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>A la noble Grècia nascut, / repartida vostra riquesa, / emprenent camí feixuc / fins a la vall muntanyesa. / Queden tots meravellats / de penitent tan humil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>En bauma d'aquella boscúria / féreu imatge molt galant, / que tothom coneix per Núria, / dels Pirineus bell diamant. / Queden tots embolcallats / de Senyora tant gentil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>La cérvola us alletava / procurant vostre aliment, / la Pastora sustentava / la fe del seu servent. / Amb tants grans advocats / guardeu-nos del món vil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>L'olla per alimentar el cos / i la campana que convoca, / tots a compartir un mos / en vostra còncava roca. / Per la verge som sadollats / amb gràcies fins a mil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>La masia de Comajoan / us volgué per patró / i una capella us faran / per demanar-vos protecció. / Els hereus són batejats / amb el bell nom de Gil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>En aquesta bella natura / protegiu tot el bestiar, / assaoneu just la pastura / per poder-los alimentar. / Per Dona Cabrera guardats / amb un cor ben juvenil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>Aquí sota els cingles d'Aiats / us aclamem amb veu febril, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>'.</p>	08901-8	Mas Comajoan - Pruit	<p>Gil Francesc és l'autor del text, mentre que la música fou composta per la Pilar Coll l'any 2015.</p>	42.0576000,2.4262400	452525	4656331	2000	08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84334-gil-comajoan-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84334-gil-comajoan-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat	Gil Francesc i Pilar Coll	Les imatges han estat extretes de l'espai web Algunsgoigs.	119\|98	62	4.4		24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84335	Cançó de les noies de Rupit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-noies-de-rupit	<p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52-53.</p>	XX		<p>'Les noies de Rupit</p> <p>se'n van a pixar al riu,</p> <p>i els de Susqueda es queixen </p> <p>que en comptes d'aigua baixa lleixiu'.</p>	08901-9		<p>Aquesta estrofa la cantava la gent gran de Rupit amb la música de la cançó 'En Pere Gallerí'. La lletra fa referència a la rivalitat entre el poble de Rupit i Susqueda, abans que aquest darrer estigués submergit dins les aigües del pantà del mateix nom (recordem que la riera de Rupit desguassava al riu Ter, en aquesta mateixa població).</p> <p> </p>	42.0233900,2.4646900	455683	4652512		08901	Rupit i Pruit	Obert	Bo		Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social	Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119	62	4.4	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84336	Costum de les llevadores	https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-llevadores	<p>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 55.</p>	XX	Ja no es fa	<p>Antic costum rupitenc relacionat amb les llevadores que assistien els parts de les dones del municipi. S'encenia una gran foguera davant de la porta de la casa del nadó i, al seu voltant, el padrí disposava unes quantes monedes destinades al pagament de la llevadora. Si aquesta considerava que no eren suficients, manifestava que no s'hi veia fins que la quantitat de monedes afegides la satisfés.</p>	08901-10			42.0233900,2.4646900	455683	4652512		08901	Rupit i Pruit	Obert	Dolent		Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119	63	4.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84337	Costum del bateig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-bateig	<p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 64.</span></span></span></p>	XIX-XX	Ja no es fa	<p>Antic costum rupitenc relacionat amb la cerimònia del bateig. Mentre la comitiva era a l'església, el pare del nadó encenia una foguera davant de la porta de la casa. Tornant de la cerimònia, tots els assitents al bateig havien de passar prop de la foguera abans d'entrar a la casa.</p>	08901-11			42.0233900,2.4646900	455683	4652512		08901	Rupit i Pruit	Obert	Dolent		Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Segons el folklorista català Joan Amades, la foguera responia a un vell ritu de purificació. És força probable que, en altres temps, la cerimònia del bateig es reduís simplement a la foguera.	98\|119	63	4.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84338	Costum de les noces	https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-noces	<p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 334.</span></span></span></p>	XIX-XX	Ja no es fa	<p>La vigília del casament, el jovent de Rupit untava la porta de la casa de la núvia amb greix de llop per donar-li sort.</p>	08901-12			42.0233900,2.4646900	455683	4652512		08901	Rupit i Pruit	Obert	Dolent		Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Adriana Geladó Prat			98\|119	63	4.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84339	La barrera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barrera	<p>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 21.</p>	XX	Ja no es fa	<p>Antic costum rupitenc relacionat amb la cerimònia de les noces. Un cop casats, quan els nuvis sortien de l'església, els joves de Rupit posaven cordes estirades amb cistells penjats a la porta del temple, de tal manera que creaven una barrera. Els nuvis no podien passar si no posaven diners a cada cistell.</p>	08901-13			42.0233900,2.4646900	455683	4652512		08901	Rupit i Pruit	Obert	Dolent		Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119	63	4.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84340	Averany de la mort de Pruit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/averany-de-la-mort-de-pruit	<p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 486.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Antiga creença de Pruit relacionada amb la mort. Es creia que hi havia galls que ponien ous negres dels quals en naixien uns mals esperits que assolaven les cases i feien morir als seus residents.</p>	08901-14			42.0424200,2.4555800	454942	4654629		08901	Rupit i Pruit	Obert	Bo		Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Cultural	Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Adriana Geladó Prat			98\|119	63	4.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84347	Dita de Rupit 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-1	<p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p>	XX		<p>'A Rupit, ben pagat i mal servit'.</p>	08901-15			42.0233900,2.4646900	455683	4652512		08901	Rupit i Pruit	Obert	Bo		Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural	Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119	61	4.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84348	Dita de Rupit 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-2	<p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 169, 208.</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p>	XX		<p>'A Rupit, molta gana i poc delit'.</p>	08901-16		<p>Aquesta dita era utilitzada pels habitants de Pruit en relació als seus veïns de Rupit. En origen, la dita estava relacionada amb una dona pobra de la contrada que, de tant en tant, anava a captar per les cases de Pruit i Falgars. L'anomenaven l'Espineta de Rupit i tenia fama d'anar a captar cansada i sense ganes de treballar. D'aquí la dita original: 'L'Espineta de Rupit, molta gana i poc delit'.</p>	42.0233900,2.4646900	455683	4652512		08901	Rupit i Pruit	Obert	Bo		Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural	Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119	61	4.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84414	Dita de Rupit 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-3	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p>	XX		<p>'A Rupit, molta panxa i poc melic'.</p>	08901-17			42.0233900,2.4646900	455683	4652512		08901	Rupit i Pruit	Obert	Bo		Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural	Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119	61	4.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84416	Dita de Rupit 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-4	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p>'A Rupit, no s'hi entra ni per mar ni per terra'.</p>	08901-18		<p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, el poble de Rupit només tenia tres accessos al clos murallat: el Coll del Castell, la Davallada i el carrer de la Barbacana. Tots tres estan assentats damunt la penya, de manera que només trepitjant roca podies accedir a l'interior de la vila.</p>	42.0233900,2.4646900	455683	4652512		08901	Rupit i Pruit	Obert	Bo		Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural	Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119	61	4.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84417	Dita de Rupit 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-5	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 519.</span></span></span></span></p>	XX		<p>'Rupit, poble ardit, però ensopit'.</p>	08901-19			42.0233900,2.4646900	455683	4652512		08901	Rupit i Pruit	Obert	Bo		Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural	Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119	61	4.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84418	Dita de Rupit 6	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-6	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>'El que passa a Madrid passa a Rupit'.</p>	08901-20		<p>Aquesta dita fa referència al fet que, si fa no fa, a tot arreu passen les mateixes coses.</p>	42.0233900,2.4646900	455683	4652512		08901	Rupit i Pruit	Obert	Bo		Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural	Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119	61	4.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84420	Dita del dinar de Pruit i Rupit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-dinar-de-pruit-i-rupit	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 53-54.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>'A Pruit toquen quan el tenen cuit. A Rupit, quan l'han paït'.</p>	08901-21		<p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, als pobles rurals, es feien uns repics de campana per anunciar l'hora d'anar a dinar. A Rupit, aquest senyal deixà de tocar-se l'any 1979 amb la marxa de mossèn Josep Molas i la seva germana Carme, que també feien de campaners.</p>	42.0238000,2.4651800	455724	4652557		08901	Rupit i Pruit	Obert	Bo		Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural	Inexistent	2024-11-19 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119	61	4.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84424	El Grau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-7	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 33-34.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>60-61, 73-74, 113, 124-125.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R01.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M01.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471, 493.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 30-31.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span>Masia aïllada de planta quadrangular, formada per dos cossos adossats, amb un pati tancat a la banda de tramuntana delimitat amb un volum auxiliar de planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia, i distribuït en planta baixa, pis i golfes. En general presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. De la façana de llevant destaquen algunes espitlleres bastides en pedra. A l'interior destaquen les voltes de creueria de la planta baixa, bastides amb maó i sostingudes amb pilars de pedra. </span></span></span><span><span><span>Adossat a la façana de migdia hi ha un cos de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i distribuït en planta baixa i pis. Està format per una doble galeria disposada als dos nivells, de cinc arcs cadascuna. La del pis està formada per arcs rebaixats arrebossats sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra, i està delimitada amb una barana de fusta. La de la planta baixa, en canvi, consta d'una successió d'arcs de mig punt adovellats sostinguts amb pilars de pedra. L'espai interior, que protegeix els portals d'accés, compta amb un terra empedrat i està cobert amb una solera de llates i bigues de fusta reformada. Els portals són de grans dimensions, d'arc rebaixat adovellat i amb els brancals fets de carreus de pedra. El principal està gravat amb la següent inscripció, 'MANUEL GARGANTA ME FEU EN 1816', i decorat amb una creu llatina damunt del Calvari. </span></span></span></p> <p>La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra i s'observa alguna reparació efectuada amb maons, sobretot en el volum davanter.</p>	08901-22	Camí ral de Vic a Olot - Pruit	<p><span><span><span>El Grau fou un antic hostal situat en el camí ral de Vic a Olot, abans d'iniciar el descens de la cinglera del grau d'Olot. Era lloc de parada obligatòria de traginers, comerciants i, fins i tot, bandolers durant l'època moderna. Al seu interior hi havia una presó i la famosa biga dels Penjats. Es tractava d'una biga situada a l'interior de l'hostal, on s'hi havien ajusticiat diversos bandolers que actuaven a la zona entre els segles XVII i XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici està documentat des del segle XIV i es relaciona amb una possible fortificació de vigilància lligada al castell d'en Bas. </span></span></span><span><span><span>A mitjans del segle XVII, durant el conflicte bèl·lic de la guerra dels Segadors, l'edifici fou l'escenari de diversos enfrontaments armats. Posteriorment</span></span></span><span><span><span> fou cremat durant la guerra del Francès i, posteriorment, entre els anys 1815 i 1816, en Manuel de Garganta el va restaurar. En els darrers temps, la construcció fou destinada a allotjament de turisme rural, tot i que en l'actualitat fa les funcions d'una segona residència privada.</span></span></span></p>	42.0769400,2.4559000	454993	4658462		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8454.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8461.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8462.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8456.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8465.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Altres noms relacionats amb l'edifici: hostal del Grau. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84425	La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-8	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 70, 73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R03.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M04.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVI-XIX		<p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per cinc cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. </span></span></span><span><span><span>El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. S’organitza en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal presenta un porxo obert a la planta baixa (cobert amb un embigat de fusta) i una galeria al pis (coberta amb un solera de plaques ceràmiques, llates i bigues de fusta), ambdós sostinguts amb uns destacables pilars superposats bastits amb pedra i amb els capitells motllurats. Els basaments dels pilars del pis estan gravats amb la següent inscripció: 'SENYOR BENEIU AQUESTA CASA'. Sota el porxo hi ha el portal d'accés principal, amb la llinda datada amb l'any 1856. De la façana de ponent destaca una llinda del pis gravada amb l'any 1567 i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari, i la llinda de les golfes gravada amb l'any 1707 i una creu patent encerclada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'altre volum principal està adossat a l'extrem nord-oest de l'anterior. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants (la de ponent més llarga que l'altra donat que cobreix també un porxo) i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars i els brancals bastits amb carreus de pedra, amb les llindes planes de fusta. Les finestres de la planta baixa tenen les llindes planes de pedra, una d'elles gravada amb l'any 1854. De la façana de tramuntana destaquen les dues finestres del nivell inferior, amb les llindes decorades amb uns relleus esglaonats i decorats, tot i que la de llevant ha estat restituïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de volums, completament reformats, estan adossats a la banda de llevant i tramuntana del principal. Presenten teulades d'una i dues vessants i estan distribuïts en una i dues plantes. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta (en el de tramuntana, les llindes són de pedra). A l'extrem de llevant destaca un porxo, al que s'accedeix mitjançant unes grans obertures d'arc de mig punt i que té sortida a una terrassa pavimentada amb pedra. A la banda de migdia d'aquestes construccions hi ha un volum aïllat de planta quadrada sostingut amb pilars de pedra i destinat a porxo.</span></span></span></p> <p>En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions. </p>	08901-23	Mas la Serra, s/n - Camí de Falgars d'en Bas - Pruit	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'La Serra' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Andreu Serra', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>'any 1653, en plena guerra dels Segadors, la casa fou l'escenari d'enfrontaments entre les tropes franceses i els Miquelets. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.0706500,2.4540800	454838	4657765		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-1017303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8281.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8290.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8286.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8289.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84426	Quatrecases	https://patrimonicultural.diba.cat/element/quatrecases	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>124-125, 185, 202, 210-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per diversos volums adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la façanaprincipal orientada al sud-est. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Del pis destaca una galeria situada a l'extrem de nord-est del parament. Està formada per una successió de quatre arcs de mig punt bastits amb maons i delimitats amb baranes de fusta. La resta d'obertures són rectangulars i combinen els emmarcaments bastits amb pedra desbastada i maons. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de la zona, disposada de forma regular. La resta de volums que conformen la construcció corresponen a antics estables, pallisses i corrals bastits en diferents moments. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cabana està situada a la banda nord-est de la masia, a escassa distància. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal i gran ràfec de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb una gran obertura d'arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, que està</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> semi-tapiada a mode de portal. Al seu costat hi ha un antic portal rectangular tapiat, bastit amb carreus. La façana de llevant compta amb una obertura rectangular al pis, a la que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra adossades al parament. Està construïda amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb carreus a les cantonades. S'hi observen</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> diverses etapes constructives.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-24	Plans de Quatrecases - Pruit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Feliu Quatrecases' dins del terme de “Sant Andreu de Pruyt”. A finals del segle XVIII tenim notícia que entre els anys 1788 i 1790, tant el mas com la cabana foren reformats donat el seu mal estat de conservació. Aquestes obres foren beneïdes pels rectors de Talamanca i Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.0714800,2.4477800	454318	4657860		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo		Legal	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	98\|119	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84427	La Rovira	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-8	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R15.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M20.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 375, 459, 475, 484.</span></span></span></span></p>	XVII-XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos volums adossats i amb un barri tancat a la banda de llevant i delimitat amb murs de pedra. El volum principal, de grans dimensions i ampliat amb diversos cossos constructius, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. Les obertures són majoritàriament rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les finestres tenen, en general, els ampits motllurats. De la façana principal, orientada al barri, destaca el portal d’accés, amb la llinda gravada amb l’any 1777 i el monograma de la verge Maria. Al primer pis hi ha dues finestres gravades amb les següents inscripcions: “BENEDIC DOMINE” i “DOMUM ISTAM”. A l’extrem de llevant del parament destaca un pou protegit amb una reixa de ferro i una coberta de dues aigües bastida amb lloses i mènsules de pedra. De la façana nord-est destaca una curiosa obertura de mig punt bastida amb dos carreus i situada a la planta baixa, disposada a mode de desaigüe. La part més destacable de la façana sud-oest està fomada per una galeria situada al primer pis, formada per dos arcs rebaixats adovellats sostinguts amb pilastres laterals i una columna central ondulada, tots tres amb els capitells motllurats. Està datada l’any 1780 i coberta amb una solera de llates i bigues de fusta. Damunt seu hi ha dues obertures d’arc rebaixat bastides amb maons disposats a sardinell i sostingudes amb un pilar central bastit amb carreus de pedra. També destaca un canal excavat al sòl de la façana, que ressegueix el seu perímetre i presenta una canalera de teula àrab. És probable que aquest canal s’alimentés d’una possible mina situada als baixos de la construcció. La façana nord-oest compta amb un portal adovellat d’arc rebaixat i dues finestres gravades amb els anys 1769 i 1790.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossada a l’extrem de ponent del volum principal hi ha la cambreria. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i distribuïda en planta baixa i dos pisos. En general compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Destaca la llinda gravada amb l’any 1805 i situada a la façana nord-est, el doble portal sostingut amb una pilar de pedra central gravat amb l’any 1732 i situat a la façana de ponent i la galeria formada per dos arcs rebaixats adovellats sostinguts amb pilars de pedra de la façana sud-oest. Sota seu hi ha dues espitlleres emmarcades amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la banda de llevant de la construcció, fora dels límits del barri, es conserven les restes d’una era bastida amb cairons davant de la qual hi ha les restes d’una antiga cabana forç notable, tot i que actualment mutilada i dividida en dues edificicacions separades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, diposada de forma regular i amb grans carreus ben escairats que embelleixen les cantonades.</span></span></span></span></span></p>	08901-25	Camí de Pruit a Renyins - Pruit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'La Rovira' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Miquel Rovira', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Tal i com indiquen les dates gravades a les llindes, la construcció fou reformada (o bastida de nou) durant el segle XVII, amb posteriors intervencions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons les dades extretes de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, a mitjans dels anys 80 del segle XX, l’interior de la construcció conservava diversos elements destacables, així com algunes llindes datades entre els segles XVII i XVIII: <span lang='CA'><span><span>“La cuina es troba situada a la part de tramuntana del mas. Es conserven molts dels elements originals malgrat que hagin perdut la seva funció primitiva. Hi ha les piques i els fogons de pedra i dues sitges que servien per a fer la bugada amb cendra. La finestra conserva també els dos pedrissos coneguts per 'festejadors'. El terra és de pedra, els murs arrebossats i alguns sectors de pedra vista; El sostre és tot ell de fusta, amb uns tirants, també de fusta, que es suporten als murs. Les lleixes són totes de fusta. A la sala del primer pis, al mur del migdia entre dues finestres que conserven els antics festejadors, hi ha una pica amb una imatge al damunt. La pica és semicircular amb incisions i el dipòsit del damunt té una forma de mitja gerra. Al damunt hi ha un armariet que tanca una fornícula de forma semicircular i coberta amb mitja volta en la qual hi ha relleus d'estuc; al damunt hi ha tres àngels, un al centre i un a cada costat. La fornícula conserva una Verge, les portes són de fusta i l'interior de guix pintat d'un color blau cel. La pica és de pedra. Hi ha una segona pica al mur de ponent, al primer pis. Està emmarcada per carreus de pedra i inscrita dins una fornícula la qual presenta relleus amb una especia de petxina damunt i un rostre envoltat per una garlanda vegetal, a sota hi ha la pica la qual és semicircular i amb incisions. L'aigua es tirava per damunt del relleu del rostre i sortia el doll per la boca. En aquesta mateixa sala hi ha una altra pica, la qual cosa indica la importància de la casa pairal. És de pedra amb relleus baixos i alts. La cabana, degué ser reformada o feta de nou a la mateixa època en que s'amplià el mas ja que la finestra de ponent duu la data de 1782”.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0505700,2.4621000	455488	4655531		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-1017376.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9169.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9179.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9162.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9158.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		A escassa distància a llevant de la construcció, prop del torrent, hi ha les restes d'un edifici enrunat i cobert per la vegetació, que podrien correspondre al mas original o Rovira vella.	98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84428	El Pinós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinos	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R11.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M14.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 374, 453, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VIVES, Roser (1997). “Història del Collsacabra (extreta d’una llibreta d’un pagès de Pruit)”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any XVIII, núm. 37, p. 6-8.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VIVES, Roser (1997). </span><span>“Història del Collsacabra (II) (Extreta d’una llibreta d’un pagès de Pruit)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVIII, núm. 38, p. 7.</span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. En general presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La major part de les finestres tenen els ampits motllurats. La part més destacable està situada al parament principal. Està formada per una galeria situada al primer pis, oberta a l'exterior mitjançant tres arcs rebaixats adovellats sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra i amb els capitells motllurats. L'espai interior està cobert amb una solera de llates i bigues de fusta. A la segona planta, la galeria es repeteix, tot i que els arcs són de menors dimensions. També destaca una espitllera bastida amb carreus i situada a la planta baixa, un doble portal separat amb un pilar central fet de carreus amb espitlleres a banda i banda i una obertura reformada d'arc rebaixat situada al pis, així com el portal principal d'accés, amb la llinda gravada amb una data pràcticament esborrada tot i que datada dins del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossat a la façana nord-est hi ha un volum rectangular de nova planta, que substitueix una de les antigues masoveries. A l'extrem nord-oest d'aquesta construcció s'ubica un petit cos de planta rectangular amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i destinat en origen al bestiar. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'altra part destacable de la masia està ubicada a la banda sud-oest. Es conserven les restes d'una antiga era empedrada, tancada al sud-oest per un volum auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb les cantonades embellides amb carreus.</p>	08901-26	Carretera C-153, km. 34 - Pruit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'Lo mas que sta en Pinós' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Gaspar Pinós', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Tenim constancia que, des de l’any 1500, als hereus de la casa Pinós se’ls posava el nom de Gaspar. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>’any 1785, la masia del Pinós es va cremar parcialment. La masia va estar deshabitada entre els anys 1970 i 1972, així com l'antiga cambreria (entre els anys 1946 i 1950). Una de les masoveries que formaven part de la construcció original era coneguda com a cal Procurador.</span></span></span></p>	42.0542800,2.4677400	455957	4655940		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8499.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8509.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8512.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84429	La Casassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casassa	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R22.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M34.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 113, 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 199-201.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>392, 453, 471.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 35.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 89-90.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XIX		<p>Antiga pairalia aïllada de grans dimensions, formada per diversos volums adossats que li confereixen una planta irregular, amb un barri tancat a la part de migdia delimitat amb dos volums auxiliars adossats. La masia presenta una<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i un ràfec de plaques ceràmiques i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. P</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>resenta un portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una placa rectangular de pedra encastada al parament. Té gravada la següent inscripció: 'HABITADA YA EN 1300. / ENGRANDIDA O REPARADA EN 1612. 1614. 1645. 1648. 1652. 1656. 1750. 1770. 1773. / AMENASAUT RUINA / DE NOU REEDIFICADA EN 1858.'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta d'obertures (sobretot a les façanes de ponent i tramuntana) es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes i els ampits plans. A </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>les golfes hi ha uns òculs ovalats bastits amb maons, també a la façana de migdia. Aquest parament presenta un portal rectangular i una galeria al segon pis formada per tres arcs rebaixats emmarcats amb pedra i delimitats amb baranes de maons. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La masoveria es troba a dossada a l'extrem sud-est de la masia. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a ponent. Consta de planta baixa i dos pisos, amb les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal presenta dos portals, el de la dreta tapiat i el de l'esquerra amb la llinda datada amb l'any 1648 i el monograma de Jesucrist 'IHS' rematat amb una creu llatina. Adossat a aquest mur hi ha una escala de pedra que condueix al portal del primer pis, datat l'any 1899. Les finestres dels pisos superiors són rectangulars i tenen els ampits motllurats, amb espieres a sota. La façana de migdia presenta dos portals bessons datats dins del segle XVIII i separats amb un pilar de grans dimensions bastit amb carreus. Les finestres d'aquest sector tenen també els ampits motllurats. A la banda de llevant s'hi adossen un parell de volums de menors dimensions, entre els que destaca un porxo al pis situat a l'angle nord-est i sostingut amb un pilar bastit amb carreus de pedra, amb basament i capitells motllurats. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al costat de ponent de la masoveria hi ha l'antic estable. Presenta una planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia i compta amb un gran ràfec bastit amb una solera de llates i bigues de fusta. S'hi obre un gran portal d'arc rebaixat adovellat, que està sostingut amb un pilar central de totxo. A l'interior i al centre hi ha un altre pilar bastit amb grans carreus de pedra datat. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra. Un dels carreus de la cantonada sud-oest està gravat amb l'any 1745.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Tant la masoveria com l'estable tenen els paraments de migdia orientats a l'antiga era empedrada de la construcció, de planta més o menys rectangular i delimitada amb un mur a la banda de ponent. Per la banda de migdia, aquesta era està delimitada per l'antiga cambreria de la masia. Es tracta d'un edifici de<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>planta irregular format per dos cossos adossats, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb obertures rectangulars amb diversos tipus d'emmarcaments (carreus, maons i arrebossats) i les llindes planes de fusta. A la banda de ponent destaca un cobert sota teulada, amb destacable embigat de fusta i sostingut per un gran pilar cantoner bastit amb grans carreus. Els murs de tramuntana i llevant gairebé són cecs. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb fang i morter, i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Finalment, adossada a l'extrem nord-est de la masia, hi ha una segona masoveria. És de planta rectangular, amb una coberta de teula àrab i distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Les obertures són rectangulars i estan força reformades, amb els emmarcaments bastits amb maons. El portal d'accés conserva els brancals bastits amb pedra, amb la llinda de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08901-27	La Prada de la Casassa - Pruit	<p><span><span><span>La Casassa era una de les grans pairalies de la zona del Collsacabra, documentada des del segle XII. Tenia diverses masoveries que s’encarregaven de la gestió de les seves terres. Al segle XIV ja en tenia quatre, entre elles la Codolosa i els Esqueions. La<span><span> masia apareix indirectament referenciada en el fogatge de l'any 1497, on es menciona 'En Cassassas' dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Antoni Casassa', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span>A principis del segle XVII, el mas va adquirir el mas Era Pedrissa (enrunat) amb les seves terres (Coma de Maria).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tal i com s'explica a la placa de pedra encastada a la façana principal de la masia, algunes de les dates que corresponen a reformes o restauracions efectuades a la construcció són: 1612, 1614, 1645, 1648, 1652, 1655, 1750, 1770 i 1773. Alhora, la masia fou reedificada l’any 1858 donat el seu greu estat de conservació. A mitjans dels anys 80 del segle XX, e</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>l mas conservava l'arxiu i unes valuoses piques de pedra. </span></span></span></span></span></span><span><span><span>A l’interior de la masia hi ha una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Àngels. Està coberta amb una volta d’aresta ornamentada i presenta un petit altar amb la imatge de la verge dins d’una fornícula d’arc apuntat motllurat.</span></span></span></p>	42.0411100,2.4793900	456912	4654472		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-img8866.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-img8882.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-img8868.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-1017336.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-img8883.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84430	El Bellonc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellonc	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R19.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M28.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 374.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	El volum auxiliar està força degradat.	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta irregular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Majoritàriament les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les finestres dels pisos superiors de la façana principal tenen els ampits motllurats, mentre que les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. La façana de migdia compta amb dues petites finestres bastides amb quatre carreus, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. Destaca el volum auxiliar adossat a la façana de migdia, destinat al bestiar. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en un sol nivell. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i alguna espitllera. La part de migdia del volum està formada per un cobert obert i protegit amb un sostre de bigues de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides lligada amb morter i disposada en filades. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra i s'observen diverses reparacions en els paraments efectuades amb maons.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-28	Carretera C-153, km. 33,5 - Pruit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Aquesta masia era un dels antics hostals que hi havia a peu de carretera.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0479000,2.4704200	456174	4655230		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8524.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8527.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8532.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8533.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8529.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Altres noms relacionats amb l'edifici: el Vallong.	98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84431	La Casanova de Pruit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-pruit	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R18.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M27.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca el portal d’accés principal, d’arc rebaixat adovellat i amb la data 1809 gravada a la clau. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro, mentre que les del pis tenen els ampits de pedra motllurats exceptuant la central, que és balconera i compta amb un petit arc de descàrrega apuntat superior. El volum adossat a la banda de llevant està integrat dins del cos principal mitjançant la prolongació de la teulada. Tot i que en origen estava destinat al bestiar, actualment està reformat i tancat als quatre vents. Presenta obertures rectangulars bastides amb pedra desbastada i maons, i un sostre embigat. L’altre volum auxiliar, adossat a la banda de ponent, és de planta rectangular i amb teulada d’un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. El volum de llevant està bastit amb pedra sense treballar i maons.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-29	Torrent de Renyins - Puig Entorn	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Antigament, l'edifici era una de les masoveries de la masia de les Viles, gran casal situat dins del terme de Pruit.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0413500,2.4483800	454346	4654514		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9411.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9408.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9412.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9401.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84432	El Vilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-13	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R12.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M15.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>393, 406, 459.</span></span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec reformat sostingut amb mènsules de fusta, i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de ponent se li adossa un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Per la banda de llevant se li adossa un volum rectangular destinat a porxo i cobert amb una terrassa al pis. En general, les obertures són rectangulars i tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. De la façana principal destaca el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La finestra del seu damunt té la llinda gravada amb l'any 1676. Al costat de llevant, la llinda del finestral està gravada amb el monograma de Jesucrist 'IHS' i una creu patent al damunt. A les golfes hi ha una finestra rectangular amb els permòdols motllurats, de forma goticitzant i amb l'ampit decorat amb una creu llatina invertida. En origen, aquesta obertura estava situada al primer pis. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda de ponent de la masia hi ha dos volums rectangulars adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a les façanes principals. El volum de llevant, destinat en origen a estable, està distribuït en dos nivells, amb grans obertures rectangulars ubicades a la façana principal i una terrassa descoberta situada a la banda de migdia. El volum de ponent, reformat i identificat com la Cabanya, està destinat al turisme rural. Està assentat damunt del desnivell del terreny, amb uns grans contraforts situats a la banda de migdia i distribuït en dos nivells. Presenta obertures rectangulars amb diverses llindes de fusta i un porxo situat a la banda de migdia. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç.</p>	08901-30	Mas el Vilar - Pruit	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'Al Vilar' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Pere Vilar', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Posteriorment, a</span></span></span></span></span></span></span></span>A mitjans dels anys 80 del segle XX, la construcció fou reformada.</p> <p> </p>	42.0525700,2.4753400	456585	4655746		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8819.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8796.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8798.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8817.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84433	El Vilar de Querós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-queros	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M64.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>LLACH I PALMADA, Emma; LLINÀS I POL, Joan. <em>Els masos de la vall de Querós (Sant Hilari Sacalm, la Selva)</em>. Atri Cultura i Patrimoni, SLU [Inèdit], p. 22-23.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XVI-XVIII	Tant l'interior com la part de migdia de la construcció estan completament enrunats.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i enrunada situada al marge de ponent del camí. Tot i el seu mal estat de conservació (tot l'interior i la banda de migdia de la construcció estan enrunats) s'observa una planta rectangular, amb la</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, i té la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. L'interior conserva els forjats de fusta i els sostres embigats, tot i que enrunats. A l'extrem nord-oest de l'edifici es conserva el forn, amb la coberta de teula àrab enrunada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A uns 50 metres a ponent de l'edifici es conserva l'antic pou, de planta rectangular i bastit amb pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-31	Carena del Vilar - Rupit	<p>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Vilar de Caros' dins de<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. </span></span><span lang='CA'>L’any 1814, el mas pertanyia a Pere Coma i Vilar. A mitjans del segle XIX, l’edifici era propietat de Pau Oliver i Margarida Vilar i centrava una gran hisenda formada també pel Gombau, can Palanques i la Casa Nova. Per tant, aquesta hisenda s'estenia per tot el quadrant nord-oriental de Querós, entre el Ter i Montdois. A mitjans del segle XX, aquesta gran propietat era de Jaume Carbonés, de Montdois. La construcció es troba deshabitada i en procés d’enrunament des dels anys 60 del segle XX.</span></span></span></span></span></p>	41.9728700,2.4694200	456040	4646900		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7841.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7861.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7839.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7845.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7857.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84434	Renyins	https://patrimonicultural.diba.cat/element/renyins	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R10.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M12.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 374.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca el portal d’accés principal, que presenta la llinda gravada amb la següent inscripció: </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span>“9 BRE. 21 DEL ANY DE 1792 MIQUEL CARRERA Y ALOU”. També cal mencionar de la façana principal les finestres del pis, que tenen els ampits motllurats. La part de ponent de la construcció ha estat completament reformada, donat que en origen estava destinada al bestiar. La finestra central del pis té la llinda gravada amb la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>següent inscripció “13 DE JUNY DE 1832 MANUELA CARRERA Y ALOU”.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> A l'extrem nord-oest hi ha adossat un petit volum de planta quadrada amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i bastit amb pedra i maons. Adossats a la façana de llevant hi ha una sèrie de coberts rectangulars amb teulades de fibrociment d'un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-32	Sot de Renyins - Pruit	<p>Segons la bibliografia consultada, la masia fou cremada durant el conflicte bèl·lic de la guerra del Francès i, posteriorment, fou reformada. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A mitjans dels anys 80 del segle XX, la part de ponent de la construcció estava destinada al bestiar, amb uns estables a la part inferior i una pallissa al nivell superior. Aquests espais estaven oberts a l'exterior per la banda de migdia.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0590600,2.4606100	455370	4656474		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92460.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92540.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92490.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92500.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92510.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Altres noms relacionats amb l'edifici: Renins.La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84435	El Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll-3	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R05.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M06.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha dues finestres amb els ampits motllurats, la del pis amb guardapols integrat a la llinda. La llinda de la finestra del seu costat té unes motllures disposades a mode d'arc apuntat, amb el monograma de Jesucrist i una creu llatina central. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i destinat, en origen, al bestiar. A la banda de llevant, cobrint pràcticament la meitat de la façana principal, s'adossa el tercer volum o</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> cabana. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que està situada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat i un portal rectangular situat al seu costat, al qual s'accedeix mitjançant uns graons arrodonits. Del primer pis destaquen dues finestres rectangulars amb els permòdols motllurats d'estil goticitzant, i amb espieres inferiors. També destaca un gran rellotge de sol arrebossat i emblanquinat, amb el nom de la masia. De la façana de ponent destaca una finestra al pis amb l'emmarcament motllurat i una altra amb la llinda gravada amb una creu llatina damunt del Calvari. En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, unida amb abundant morter de calç i amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cambreria, situada a la banda sud-est de la masia i actualment coneguda com a cal Cambrer, és un edifici de planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. Adossat a la banda de tramuntana d'aquest volum hi ha l'antic estable. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, distribuït en un únic nivell i amb la façana princiipal orientada a ponent. Presenta grans obertures rectangulars i un pilar bastit amb carreus de pedra ubicat al parament principal. L'interior està sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està bastit amb pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta de volums que formen part de la finca són de factura més recent.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-33	Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Lo Coll' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Joan Coll', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Tenim notícia que a l'interior, un dels portals de la primera planta té la llinda gravada amb l'any 1692.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.0648700,2.4683200	456012	4657115		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8100.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8108.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8110.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8175.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8132.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84436	El Torrent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-1	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R06.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M07.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 139-140.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 247.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>140, 200, 204-205, 212, 218.</span></span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> Consta de planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Aquest parament </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb la dovella central datada amb l'any 1873 i ornamentada amb una creu encerclada. Als pisos superiors hi ha una doble galeria oberta a l'exterior mitjançant dos arcs rebaixats i un de mig punt adovellats, sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra i els capitells motllurats. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Algunes finestres tenen els ampits motllurats. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de llevant s'hi adossa un porxo al pis sostingut en un extrem per un pilar de pedra i un cobert a la planta baixa, amb teulada d'una sola vessant. La façana de ponent compta amb un portal rectangular i diverses finestres motllurades. El parament de tramuntana té poques obertures. La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cambreria, situada al nord-oest de la masia i davant l'antiga era, és rectangular, amb la coberta de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta planta baixa i pis, amb grans obertures rectangulars. A la banda de llevant continua el vessant de la teulada formant dos coberts destinats al bestiar, amb un mur central que els separa. La construcció està bastida amb pedra sense treballar, lligada amb fang i morter i disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-34	Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia és la compra de la mateixa per part de la família Surroca l'any 1323. Tot i això, el dret era de la noble Constança Cardona, que en continuà essent la propietaria. Hi ha constància l'any 1365 d'un inventari del mas on consta que tenia un molí al seu càrrec. Alhora comptava amb cinc cambres, cuina-menjador, pastera, un celler amb gran cup i la cabana al costat de l'era, entre d'altres elements. Posteriorment, la construcció apareix mencionada indirectament en e</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>l fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Lo Torrent' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Pere Sunyer alias Torrent', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el portal data del segle XIX, alguna finestra del XVIII i una del segle XVII.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.0648700,2.4700300	456154	4657115		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8127.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8152.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8143.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8158.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84436-img8159.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84437	La Garganta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garganta	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R04.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M05.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT I GAROLERA, Jaume (2014). “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 956.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 493.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 114-115.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. Majoritàriament, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Diverses finestres tenen els ampits motllurats. Cal exceptuar el portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat amb els brancals batits amb carreus, i la finestra central de les golfes, d'arc deprimit còncau adovellat i el mateix tipus d'emmarcament. La finestra central del pis té la llinda gravada amb la següent inscripció “AVE MARIA SIN PECADO CONSEBIDA 1702”, el monograma de Jesucrist 'IHS' i una creu encerclada damunt del Calvari. La façana de </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>llevant presenta algunes espitlleres emmarcades amb pedra. L'altre volum s'adossa a la façana de tramuntana. És rectangular, amb teulada de tres vessants i distribuït en tres nivells. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El portal és d'arc rebaixat a la planta baixa i rectangular al primer pis, on hi ha també algunes espitlleres. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'antiga masoveria està situada a l'extrem de migdia de la masia. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaca el portal d'accés principal, amb la llinda gravada amb la següent inscripció: 'JUAM MASMITJA GARGANTA MEA FET LO ANY 1858'. La façana de migdia compta amb un portal al pis al que s'accedeix mitjançant una escala de peu. Adossat a la façana de ponent hi ha un cobert amb teulada d'un sol vessant. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A l'extrem sud-est de la masia hi ha l'antiga cambreria de planta rectangular, amb teulada de dues vessants reformada i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> grans obertures rectangulars a la zona del paller. A la banda de llevant hi ha un petit portal rectangular amb una finestra i un petit cobert amb obertures a la banda de migdia. La construcció està bastida amb pedra sense treballar , amb pedra desbastada de majors dimensions a les cantonades. S'hi han fet algunes reformes i compta amb</span></span><span><span> afegitons de ciment.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-35	Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'La Garganta' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Pere Garganta', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Durant el segle XVIII, la masia funcionava com un dels hostals que donaven servei al camí ral de Vic a Olot i a la xarxa de camins que hi havia al seu entorn.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.0713000,2.4642300	455678	4657831		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8276.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8274.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8262.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8268.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8263.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84438	L'Hostalot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalot	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Col. Imatges, 1. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 45-46, 113-114.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M03.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. També s'observen diverses llindes de fusta, sobretot a les façanes laterals i posterior. Les finestres tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular auxiliar amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una planta. A la façana de tramuntana hi ha un porxo adossat amb teulada d'un vessant i cobert amb una solera de llates i bigues de fusta sostinguda amb pilars de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-36	Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'Hostalot fou un dels antics hostals que donaven servei als usuaris del camí ral de Vic a Olot. Complementava l'hostal del Grau, situat a escassa distància, quan aquest estava ple i, posteriorment, l'acabà substituïnt quan va tancar les seves portes. Va estar en actiu fins a mitjans del segle XX, abans de l'entrada en funcionament de la carretera comarcal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'edifici és originari del segle XVIII i fou reformat l'any 1831, tal com indicava la llinda del portal (aquesta dada no s'ha pogut contrastar). Tot i això, no es descarta un possible origen medieval de la construcció si tenim en compte la seva situació estratègica dins d'una de les vies de comunicació més importants del país. De fet, és molt probable que fos l'escenari de diversos episodis bèl·lics de la història de Catalunya, des de la guerra dels Segadors fins a la guerra Civil espanyola. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Als anys 60 del segle XX, l'edifici fou abandonat i als 70, en Josep Pons de Manlleu el va restaurar. Als anys 80, els nous propietaris hi desenvolupaven colònies d'estiu i cursets relacionats amb la natura. En l'actualitat es tracta d'una residència privada.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0726600,2.4547400	454894	4657987		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8481.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8490.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8494.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8492.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8486.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Altres noms relacionats amb l'edifici: hostal de l'Esca. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	119\|98	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84439	El Torrentó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrento	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370, 466.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 105.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i assentat damunt del desnivell del terreny. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. L'altre volum, adossat a la banda de migdia, també presentauna teulada de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. El darrer volum, adossat a la façana de migdia de l'anterior, correspon a una antiga pallissa. Presenta una teulada de dues vessants sostinguda amb pilars de pedra. Consta de dos nivells i una coberta de llates i bigues de fusta. Destaca una llinda de fusta gravada dins del segle XVII. Se li adossen un parell de volums auxiliars amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un únic nivell. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb carreus a les cantonades. El volum principal té els paraments arrebossats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cabana està situada a la banda de ponent de la masia. És de planta rectangular, està coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia, davant l'era. Compta amb un destacable ràfec de llates i bigues de fusta i està distribuïda en planta baixa i pis. Presenta un portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella central està datada amb l'any 1771. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al pis hi ha una obertura de característiques semblants, tot i que tapiada. A la banda de llevant s'hi adossa un cos cobert amb la prolongació de la vessant de la teulada del volum principal, i amb un portal rectangular a la planta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-37	Clot dels Milicians - Pruit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó.</span></span></span></span></span></span></span></span></span> Posteriorment, e</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>n el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Torrentó' dins del terme de Sant Llorenç Dosmunts. Algunes de les llindes conservades en l'edifici actual estan datades en els segles XVII i XVIII (1733?).</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.0518400,2.4312400	452935	4655688		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo		Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu		2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Altres noms relacionats amb l'edifici: el Torrentó del Collsacabra.	119	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84440	Comajoan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/comajoan	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R07.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M09.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 453, 465-466.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 24, 32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 135-136.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	En estat d'abandonament.	<p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per diversos volums adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal està format per dos grans cossos adossats, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. S’organitza en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. El cos originari consta d'un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Les </span></span></span><span><span><span>obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central de les golfes té la llinda gravada amb l'any 1780 i el símbol del Calvari. De la façana de llevant destaca una doble galeria disposada als nivells superiors i sostinguda amb uns destacables pilars de pedra amb els capitells motllurats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a la banda de ponent correspon a una ampliació efectuada a principis del segle XX. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra, amb la dovella clau gravada amb l'any 1906 i les inicials 'JVO'. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc escarser també emmarcades en pedra. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb maons. Destaquen les del pis, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Adossada a la façana de ponent hi ha una gran terrassa al pis, semicoberta amb un porxo de teulada d'un sol vessant sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta. Alhora hi ha un volum adossat al nivell de la planta baixa, que ressegueix el perímetre del parament fins a la façana de tramuntana. Té una planta rectangular amb la cantonada nord-oest arrodonida, està cobert amb teulada d'un sol vessant i presenta obertures rectangulars emmarcades amb maons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de migdia del volum principal hi ha un pati interior, delimitat amb una tanca de pedra i al que s'accedeix mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus i amb la llinda plana. Tancant aquest pati per la banda de llevant hi ha un volum rectangular amb teulada de dues vessants, el carner perpendicular a la façana principal i organitzat en dos nivells. Presenta un gran portal d'arc de mig punt bastit en pedra (i actualment transformat en finestral) i finestres rectangulars emmarcades en pedra a la façana de ponent.</span></span></span><span><span><span> Probablement en origen, aquest espai albergava els estables de la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana hi ha la resta de volums auxiliars que conformen la construcció. </span></span></span><span><span><span>Es tracta de tres cossos adossats de planta rectangular, amb les teulades d'una i dues vessants i organitzats en un i dos nivells. Presenten </span></span></span><span><span><span>obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, aquestes construccions estan bastides amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant de la façana principal de la masia hi ha l'era, formada per la mateixa roca del terreny regularitzada. A la banda de migdia hi ha un volum rectangular sense coberta, probablement destinat a les tasques agropecuàries en origen.</span></span></span></p>	08901-38	Camí ral de Vic a Olot - Pruit	<p>La primera referència documental relacionada amb aquest edifici apareix en el capbreu del <em>Faber </em>de Cabrera, datat l'any 1195. Segons la bibliografia consultada, després dels terratrèmols ocasionats a Catalunya entre els anys 1427 i 1428, el mas hagué de ser reconstruït en un lloc diferent al de la seva ubicació original. Posteriorment, en e<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>l fogatge de l'11 d'octubre de 1553 corresponent a la parròquia i terme de Sant Llorenç Dosmunts, apareix mencionat en 'Joan Quome Joan', nom que es refereix segurament a aquest mas.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0577400,2.4265400	452550	4656346		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img8995.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9039.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9021.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9032.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9011.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84441	Sant Gil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-gil	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R08.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 118.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 8.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 70-71.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Capella de petites dimensions i d'una sola nau, amb l'absis carrat capçat a tramuntana. La nau està coberta amb una volta d'aresta que d</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>escansa damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau i arriba fins a l'arc toral de l'absis. A la banda de ponent d'aquest espai hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra, que dóna accés a la possible sagristia del temple, adossada al mur de ponent de la nau. La façana presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1756 i decorada amb una creu patent damunt del Calvari, amb el símbol del Sagrat Cor. Damunt del portal hi ha una petita finestra quadrada, bastida amb carreus i protegida amb reixa de ferro. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya bastit amb pedra i coronat amb una orla. L'arc de mig punt intern integra una petita campana. El temple està construït amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i amb fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra, les de la façana principal amb els basaments motllurats. També destaca el ràfec de teula àrab invertida disposat a tot el perímetre de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-39	Camí ral de Vic a Olot - Pruit	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquesta capella pertany a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Pruit. La data present al portal d'accés probablement correspongui a la de la seva construcció. La campana del temple data de l'any 1955 i és obra de la foneria Barberí d'Olot. Compta amb un batall i palanca, i presenta una creu llatina i diversos cordons i sanefes ornamentats, així com els noms Encarnación, Dolores i Ana Maria.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0576300,2.4262500	452526	4656334		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9044.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9028.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9029.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img9003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84441-img8998.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84442	El Bosc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-3	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R09.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M10.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 370, 465, 475, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XVIII	La part dels annexos està enrunada i sense coberta.	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenta una </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella central té una inscripció mig esborrada. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La vessant de llevant de la teulada s'allarga fins a cobrir dos coberts oberts a l'exterior per la banda de migdia i separats mitjançant un mur de pedra. A l'extrem nord-oest de la masia hi ha una sèrie de volums enrunats, sense coberta i que marquen una planta més o menys rectangular. La construcció està bastida amb pedra sense desbastar disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra. La façana principal presenta un revestiment arrebossat i pintat.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-40	Serra de Mateus - Pruit	<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. Posteriorment, la masia apareix mencionada en</span></span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span> el fogatge de l'any 1553, on apareix documentat un personatge anomenat 'Phelip Bosch' dins del terme de “Sant Andreu de Pruyt”. Cal destacar que </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV, passà després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>L'edifici restà abandonat entre els anys 1973 i 1975. En l'actualitat, es tracta d'una segona residència. Pels voltants de l'any 2012, la coberta fou reformada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.0595300,2.4389300	453577	4656538		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84442-img0603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84442-img0604.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.	119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84443	Mas Joan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-joan-1	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R16.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M23.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>393, 406, 453.</span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb pedra. Algunes finestres tenen els ampits motllurats i d'altres estan protegides amb reixes de ferro i/o porticons de lamel·les de color verd. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca un petit porxo adossat que protegeix el portal d'accés. Presenta una teulada de tres vessants sostingudes amb grans pilars bastits amb maons. De la façana de migdia destaca una finestra al pis amb la llinda gravada amb l'any 1787. La façana de ponent compta amb un gran porxo adossat cobert amb una terrassa al pis. Està format per una successió d'arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell i disposada a mode de maons. Entre aquests arcs hi ha un parell de contraforts. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha un volum aïllat que en origen corresponia a la masoveria. Presenta una planta irregular formada per diversos cossos adossats, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en un únic nivell. Presenta obertures rectangulars, algunes d'elles amb els ampits de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ambdues construccions presenten els paraments arrebossats i pintats.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-41	Pla de la Casassa - Pruit	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>En origen, el mas Joan era una masoveria de l'antic mas Llorà, situat a escassa distància del mateix. Segons la bibliografia consultada, una de les reformes efectuades a l'edifici està datada l'any 1932, tot i que aquesta dada no s'ha pogut contrastar. L'edifici fou deshabitat entre els anys 1951 i 1955. Alhora, la seva masoveria fou deshabitada entre els anys 1973 i 1975. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>En l'actualitat, ambdues construccions estan destinades a allotjament de turisme rural.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	42.0483000,2.4736800	456444	4655273		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-1017319.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-img8712.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-img8761.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-img8766.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-img8775.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Altres noms relacionats amb l'edifici: Masjoan, la Gallinera.	98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84445	El Llorà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llora	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R21.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M30.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393, 486.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 83-84, 86-88.</span></span></span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta en forma d'U, constituïda per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. De la façana de tramuntana destaca una de les finestres del pis, amb la llinda gravada amb l'any 1647 i el monograma de Jesucrist 'IHS' rematat amb una creu llatina. A la façana de llevant destaca una llinda gravada amb una motllura esglaonada i decorada amb una creu patent central. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Adossat a l'extrem sud-est del volum principal hi ha l'antiga cambreria. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Compta amb una escala de pedra que dóna accés al portal situat al pis, que està protegit amb un voladís de teula àrab sostingut amb un pilar de pedra. La planta baixa compta amb un portal amb els brancals bastits amb maons. A la banda de llevant hi ha un tercer volum adossat, destinat a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ambdues construccions tenen els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb els sòcols pintats de color gris.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha l'antiga masoveria, també reformada. Presenta una planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats. Les cobertes són de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i distribuïts en planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars i estan bastides en pedra. De la façana principal destaca un gran finestral d'arc de mig punt al pis. La construcció està bastida en pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-42	Mas el Llorà - Carretera C-153, km. 33 - Pruit	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Al Lorar' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Lora', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El mas es devia reformar al segle XVII. Fou la casa de l'amo fins que es va construïr la torre del Llorà, situada al seu costat i bastida al voltant dels anys 40 del segle XX. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cambreria, adossada al volum principal, fou abandonada entre els anys 1964 i 1966. </span></span></span></span></span></span>L'edifici principal fou reformat pels voltants dels anys 80 del segle XX. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El mas tenia les masoveries de Casalliques i mas Joan. En l'actualitat, la masia combina les tasques agropecuàries amb el turisme rural.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0454100,2.4739700	456466	4654952		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-1017312.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-img8648.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-img8651.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-img8657.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84445-img8703.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84446	L'Alou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalou	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R13.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M18.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 373-374, 453, 471.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILAR, Helena (2013). “El personatge. Pep de l’Alou”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 20-23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 86-87.</span></span></span></span></span></p>	XVI/XX		<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada formada per diversos volums adossats que li confereixen una planta irregular, i assentada damunt del desnivell del terreny. La masia original és de planta rectangular i està formada per dos cossos adossats. Presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest. Compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb un escut. La finestra central del pis és d'arc conopial trilobulat, amb guardapols superior i rosetes a les impostes. Al seu costat hi ha una finestra emmarcada amb carreus i amb la llinda decorada amb una motllura d'arc apuntat rematada amb una roseta. A l'altra banda hi ha una finestra amb permòdols bastida amb pedra i decorada amb un petit escut superior. A l'extrem de migdia del parament hi ha les restes d'un rellotge de sol rectangular. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. A l'extrem de ponent de la façana de migdia hi ha un altre rellotge de sol i una espitllera emmarcada amb pedra. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta un portal d'arc rodó bastit amb maons i datat l'any 1908. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada en filades regulars. El parament principal està arrebossat i emblanquinat. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Adossada a l'extrem de llevant de la masia original hi ha la casa dels senyors. És de planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuïda en planta baixa, pis i golfes. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat amb pedra i amb la dovella clau profusament decorada i datada l'any 1906. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra i amb els ampits motllurats. Al pis hi ha dos balcons simples bastits en pedra, amb guardapols superiors i la llinda ondulada. Les finestres de les golfes són d'arc rebaixat. De la façana de migdia destaca un finestral d'arc conopial trilobulat restituït. A la façana de tramuntana hi ha dos contraforts. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> <p>A la banda de migdia d'aquestes construccions hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants. Presenta un gran portal d'arc de mig punt bastit amb maons i diverses obertures bastides amb pedra, de petites dimensions. Damunt del portal hi ha una pedra gravada amb la següent inscripció: 'J. CARRERA ANY 1904'. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i amb carreus a les cantonades.</p>	08901-43	Torrent del Collell - Pruit	<p>Segons la bibliografia consultada, tenim constància documental d'aquest mas des del segle XII segons els escrits de mossèn Fortià Solà, Joan de la Guàrdia i altres. De fet, la pròpia etimologia del nom és ja una mostra de l'antiguitat de la masia. Posteriorment, <span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Alou' dins del terme de 'Sant Andreu de Pruyt'.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.0514800,2.4494400	454441	4655639		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9330.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9265.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9291.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9309.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84446-img9323.jpg	Legal	Modern\|Renaixement\|Contemporani\|Popular\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat			94\|95\|98\|119\|93	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84447	El Collell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-2	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R14.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 373, 453, 471, 484, 486.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XIX		<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada i reformada de planta més o menys rectangular, formada per diversos volums adossats. El volum principal està situat a la banda sud-est de la construcció. Presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques decorades amb rombes i sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. Les obertures són majoritàriament rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d'accés principal té la llinda gravada amb l'any 1808 i el monograma de Jesucrist 'IHS' coronat amb una creu llatina. Destaquen les dues galeries superposades dels pisos superiors, formades per una successió de tres arcs cadascuna. Els arcs del primer pis són de mig punt adovellats i estan sostinguts amb pilars bastits en pedra amb els capitells motllurats. Els de la segona planta són rebaixats i bastits amb maons, i també estan sostinguts amb pilars de pedra. De la façana de llevant destaca un rellotge de sol rectangular, datat els anys 1841 i 1994 (data de reforma). Adossat a l'extrem de llevant d'aquest volum hi ha un cos rectangular d'una sola planta utilitzat de garatge. Està cobert amb una terrassa al pis on s'observa un porxo amb una teulada d'un sol vessant, amb el mateix tipus de solera que el ràfec del volum principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossats a la banda nord-oest hi ha dos volums rectangulars units amb una terrassa al mig. El davanter, que probablement correspongui a una antiga masoveria, presenta una coberta de teula àrab i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Unes escales de pedra adossades al parament donen accés al portal.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La resta de volums estan adossats a la banda nord-oest de la construcció i estan destinats a les tasques agropecuàries. En general són de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. Presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i coberts sostinguts amb pilars de pedra. De la banda de ponent del conjunt destaca una antiga pallissa aïllada, amb teulada de dues vessants i sostinguda amb pilars de pedra</p> <p>Totes les construccions estan bastides amb pedra desbastada disposada en filades, amb carreus de pedra a les cantonades.</p>	08901-44	Els Auberts - Pruit	<p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia està documentada des de l'any 1350. Posteriorment, <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat 'Lo Colell' dins de la parròquia de 'Prohit'. A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Francesch Colell” dins del terme de 'Sant Andreu de Pruyt'. La masia havia tingut una</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span> capella-oratori dedicada a la Mare de Déu i documentada des de l'any 1687, quan fou visitada pel bisbe de Vic. Desaparegué durant les obres de rehabilitació interiors efectuades l'any 1976. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Cap a mitjans dels anys 80 del segle XX, la masia va funcionar com a restaurant.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0498600,2.4497700	454467	4655459		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9389.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9361.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9378.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9384.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9375.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat			98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84448	L'Om	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-3	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R26.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M37.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>FERRER COLMENERO, Marcos; MARTÍNEZ NIETO, Elena (2009). <em>Aixecament arquitectònic i estudi constructiu de la masia l’Om de Pruit</em>. (Treball final de grau. Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona). Consultat des de <span>http://hdl.handle.net/2099.1/7102</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 372, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVII-XIX	Força mal estat de conservació general.	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos volums adossats i assentada damunt del terreny natural de roca. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. El portal d'accés té la llinda gravada amb la següent inscripció <span>“AVE MA 1693 RIA SIN PECADO CONCEBIDA ME FESIT SAGISMUNDU HOM” i decorada amb una creu papal al centre. Al seu costat hi ha una finestra amb la llinda gravada amb la següent inscripció: 'JOAN HOM ME FESIT 1880 D.2. D.B.'. La llinda de la banda de tramuntana del pis està gravada amb l'any 1693 i un motiu decoartiu central amb les inicials 'IS'. De la façana de tramuntana destaca una de les finestres, amb la llinda gravada amb l'any 1862 i el nom 'JOAN HOM'. L'altre volum està adossat a la façana de ponent. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments de pedra i maons. A l'extrem de migdia s'hi adossa una antiga pallissa amb teulada d'un sol vessant i sostinguda amb pilars de pedra. El pis superior està delimitat amb una barana de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08901-45	Carretera C-153, km. 29 - Pruit	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'L'Om' dins de la parròquia de “Prohit”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Lorens Hom' dins del terme i parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. La construcció era </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>una de les masoveries del mas de les Viles de Pruit, situat a escassa distància.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	42.0328500,2.4453600	454090	4653572		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84448-presentation1.jpg	Legal	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat			98\|119	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84449	El Bac	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac-0	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 19, 44-45.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M26.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 116.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>369-371, 465, 486, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>39, 43-44, 78.</span></span></span></span></p>	XVIII-XIX / XX		<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de grans dimensions i planta rectangular, assentada damunt del desnivell del terreny. Presenta diversos cossos adossats al seus paraments i dues torres de planta quadrada situades als extrems de la façana de ponent. Compta amb una coberta de teula àrab de tres vessants i està </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>distribuïda en planta baixa i dos pisos. A l'extrem de migdia de la coberta hi ha una petita espadanya amb una campana. Les torres presenten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>cobertes piramidals i consten de planta baixa i tres nivells superiors. Tant les obertures de l'edifici com les de les torres són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana de llevant compta amb un coronament apuntat de teula àrab situat al centre del parament i en destaca una galeria formada per dues parelles d'arcs rebaixats sostinguts amb pilars de pedra i situada al nivell superior. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossat a aquesta façana hi ha un volum rectangular distribuït en tres nivells i cobert amb una terrassa plana delimitada amb baranes. Compta amb finestres rectangulars amb els emmarcaments en relleu. La façana de migdia té un volum rectangular adossat, distribuït en dos nivells i cobert amb una terrassa al pis, i també un cos rectangular amb teulada de tres vessants que correspon a la capella del mas. Presenta un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres allargades d'arc rodó a la façana principal, que està orientada a migdia. A la façana de llevant hi ha un rosetó. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La part de migdia de la casa correpon a un jardí delimitat a llevant per una tanca de pedra, que finalitza en un edifici auxiliar aïllat. Hi ha un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i bastit amb carreus de pedra, que compta amb un coronament ondulat i una fornícula amb una imatge. A la banda de ponent del jardí hi ha l'antiga pallissa aïllada, orientada a les restes de l'era de cairons de la masia. Aquest volum és </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. La porta principal té un gran arc escarser i a la façana de migdia s'hi adossa una escala de pedra que condueix al primer pis, on el portal es rectangular. A ponent té un altre portal. Està bastida amb pedra sense treballar, amb les obertures emmarcades amb carreus i alguns afegitons de totxo.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-46	Carretera C-153, km. 26,5 - Pruit	<p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó.</span></span></span></span></span></span></span></span></span> <span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, e</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span>n el fogatge de l'any 1553 del terme i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, consta en 'Miquel Bach'. El mas arribà a tenir dins de la seva finca cinc masoveries diferents: can Peret, can Xica, can Joan Gran i can Roig, comptant també el masover gros i la cambreria. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El mas fou ampliat i reformat als segles XVIII-XIX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El felipó Pere Bach i Targarona era fill del mas. Alguns dels convidats il·lustres que s'hi havien hostatjat són el Bisbe Morgades i mossèn Jacint Verdaguer, que hi feu diverses estades a finals del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La capella està dedicada al Sagrat Cor de Jesús, tot i que segons la bibliografia consultada, també té un oratori dedicat a la Mare de Déu del Roser.</span></span></span></span></span></span></p>	42.0437000,2.4322500	453012	4654784		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7206.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7207.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7208.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Altres noms relacionats amb l'edifici: el Bac o el Bach de Collsacabra.	98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84452	Sant Llorenç Dosmunts	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-dosmunts	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 466-472.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 83-85.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R23.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 211-212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>110, 238-240.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>366, 371, 485.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>75-76, 97-100.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 106-107.</span></span></span></span></span></p>	XI-XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Església d'una sola nau amb l'absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, mentre que l'absis està cobert amb una volta de canó amb llunetes, que descansa damunt d'una cornisa motllurada disposada entre l'arc triomfal del presbiteri i l'arc toral del fons de l'absis. Al mur de tramuntana s'obre el baptisteri, cobert també amb una petita volta de canó i que alberga una pica de pedra romànica per immersió. Al mur de migdia hi ha la sagristia, a la que s'accedeix des del presbiteri mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1742 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. La sagristia està coberta amb un sostre embigat de fusta. Als peus del temple hi ha el cor, bastit amb fusta i amb una escala d'accés adossada al parament de migdia, que també està bastida en fusta. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits en pedra. La dovella clau està decorada amb un escut decorat amb una creu llatina central. Damunt del portal s'obre una finestra de doble esqueixada bastida amb carreus de pedra. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya de doble ull, amb una sola campana i el coronament apuntat. La façana de migdia compta amb dues finestres de doble esqueixada bastides amb carreuons i situades a la nau. L'obertura de la sagristia és rectangular i està emmarcada amb carreus de pedra, així com la finestra del presbiteri, que compta amb les mateixes característiques que l'anterior. La construcció està bastida amb carreus de pedra disposats en filades, exceptuant la sagristia i l'absis que són de construcció posterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El temple està delimitat amb una tanca de pedra i envoltat per<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> l'antic cementiri. Als peus de la façana principal hi ha les làpides de pedra de les famílies Vas de les Viles, Vas Fatjó-Vilas i Vas del mas Comajoan (1707) entre d'altres. També hi ha una creu llatina de ferro damunt d'un basament de pedra disposat a mode de pedró. A la banda sud-est del temple, fora del recinte sagrat, hi ha un volum rectangular auxiliar disposat a mode de porxo i un pedró format amb una altra creu llatina de ferro assentada damunt d'un basament de pedra rectangular, datat l'any 1694.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Destaca la campana, situada a l'ull esquerre del campanar. Prop de la boca hi ha incisions i sanefes florals, al centre hi ha la figura de Sant Llorenç vestit amb túnica i portant la palma de màrtir al braç dret i les graelles, símbol del seu martiri, a l'esquerre. Al damunt hi ha una altra sanefa floral. A la part posterior hi ha les senyes del fundidor i altres inscripcions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La pica baptismal situada a l'interior del temple amida aproximadament un metre de diàmetre per 1,20 metres d'alçada. Està envoltada per un bordó que es veu trencat per una ranura amb un clau al centre. És de pedra picada a partir d'un gran dau buidat i arrodonit.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-47	Carretera C-153, km. 27,8 - Pruit	<p>La primera referència documental d'aquest temple es troba en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datada entre els anys 1025 i 1050. En aquest document apareix mencionat com a 'S. Laurencii de Dos Monts'. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Fou parròquia independent fins al segle XIV, quan fou unida com a sufragània a la parròquia de Sant Andreu de Pruit (en el llistat de parròquies del bisbat de Vic elaborat l'any 1361, el temple ja no apareix). En una donació efectuada l'any 1342 per part del castlà del castell de Sant Miquel (Rupit) apareix mencionat com 'Sancti Laurencii de duobos mantibus'. Posteriorment te</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>nim notícia que l'any</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> 1553, el seu terme constava dels masos següents: Bac, Torrentó, Vilas, Comajoan i Vilaferrer. Al segle XVII, l'antic absis romànic fou substituït per l'actual. També hi ha constància de diverses visites pastorals efectuades al temple entre finals del segle XVI i el segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La capella conserva una pica baptismal romànica per immersió. L'antic retaule dedicat a Sant Llorenç es troba al Museu Episcopal de Vic (taula romànica del segle XIII). El retaule actual està datat al segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Alguns historiadors han apuntat la hipòtesi d'un possible origen visigot del temple, donada la proximitat amb l'antic mas de les Viles (probablement vil·la romana) i per ésser construïda vora el camí. </span></span></span></span></span></span></p>	42.0354600,2.4347800	453216	4653868		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8583.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8549.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8589.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8620.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8628.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat			92\|94\|119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84454	Santa Magdalena	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-4	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 75-77.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 137.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R29.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 394, 453.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 86.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 289, 279, 560, 572, annex fotogràfic p. 22.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 28-29.</span></span></span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Ermita d'una sola nau amb un absis semicircular capçat al sud-est. La nau està coberta amb una volta de canó de pedra, mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera delimitada amb un arc triomfal bastit amb pedra disposada a sardinell. Al mur sud-oest s'hi obre una capella lateral coberta amb una petita volta de canó. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus i protegida amb una reixa de ferro. Damunt del portal hi ha una petita finestra d'arc rodó bastida amb carreus de pedra. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya amb una única campana, bastit amb pedra i amb el coronament apuntat. La façana nord-est presenta tres contraforts esglaonats bastits en pedra, i dues finestres i un portal rectangulars tapiats. Els contraforts estan enllaçats mitjançant un voladís de teula àrab que protegeix un banc corregut de pedra adossat al parament. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La façana sud-oest compta amb dues finestres rectangulars de pedra, mentre que a la façana sud-est hi ha dues obertures rectangulars allargades, una d'elles oberta al mur de l'absis. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb carreus ben escairats. La façana principal conserva un revestiment arrebossat una mica degradat.</span></span></span></span></span></span></p>	08901-48	Turó de Santa Magdalena - Rupit	<p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquesta ermita és originaria del segle XVII, tot i que estilísticament s'assimili a una construcció romànica. Les primeres referències documentals daten del 1660. Se sap que al 1687 en tenia cura l'artesà Rafel Simó i Quatrecases. S'hi feren algunes deixes testamentàries a les darreries del segle XVII i inicis del XVIII. També hi ha constància de diverses visites pastorals efectuades al temple durant el segle XVIII sobretot. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, el temple fou profanat. Fou reconstruïda l'any 1973 gràcies a la col·lecta realitzada entre els veïns del poble i a iniciativa de l'entitat Amics de Rupit. Es va refer l'espadanya i la teulada,i es retirà el revestiment interior deixant la pedra vista. També es varen bastir els contraforts exteriors, just en el lloc on hi havia hagut adossada la casa de can Domènec, lloc de residència de l'ermità que en tenia cura. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>També s'enjardinà l'espai dels seus voltants i es col·locà una imatge de la santa bastida en pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Segons el canonge Corbella, l'ermita comptava amb dues imatges que ell mateix atribuïa al segle XV: una de la Mare de Déu de Gràcia amb el Nen als braços i una altra de Maria Magdalena amb el seu nom identificat als peus. Són fetes d’alabastre i policromades, i estan custodiades al Museu Episcopal de Vic. L'any 1936 es destruïren un quadre i una imatge de Santa Magadalena, i una altra imatge de Santa Filomena.</p>	42.0224700,2.4662700	455813	4652409		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img5114.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img5124.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img5108.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img5110.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84454-img6595.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat			119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84455	Can Gleies	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gleies	<p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U14.</span></span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un gran portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat destaca un portal d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la inscripció “D. FRANCISCO GARGANTA”, l’any 1688 i decorada amb una creu del temple damunt del Calvari emmarcada amb el monograma de Jesucrist “IHS”. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, algunes d’elles amb els ampits motllurats. De la primera planta destaquen les dues finestres d’estil renaixentista, amb guardapols superiors i els brancals decorats amb motius arquitectònics i geomètrics. La central té sortida a un balcó simple amb la llosana bastida amb rajoles de ceràmica vidrada i decorada amb motius geomètrics. Del segon pis destaca la finestra de l’extrem de llevant, amb la llinda decorada amb un relleu d’arc apuntat. Pintat al bell mig del parament destaca un rellotge de sol quadrat, amb el gnòmon de vareta i datat l’any 1935.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a l’extrem de ponent de la façana principal hi ha un petit volum de planta rectangular, amb la coberta plana i distribuït en soterrani, planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars reformades a la planta baixa i una galeria oberta a l’exterior al pis superior. La galeria està coberta amb un sostre de biguetes de ferro i revoltons, sostingut amb pilars bastits amb carreus de pedra i una columna helicoïdal de pedra artificial. L’accés al soterrani es fa mitjançant un petit portal d’arc de mig punt situat al costat de la font del carrer del Fossar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tota la construcció està bastida en pedra, amb els paraments arrebossats i emblanquinats i les cantoneres del volum auxiliar embellides amb carreus de pedra ben escairats.</span></span></span></p>	08901-49	Carrer del Fossar, 1	<p><span><span><span>Cap als anys 80 del segle XX, l’edifici era la seu d’una cansaladeria.</span></span></span></p>	42.0241200,2.4651900	455725	4652593		08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img6416.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3986.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3990.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3994.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84455-img3995.jpg	Legal	Renaixement\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat			95\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12
84456	Habitatge al carrer del Fossar, 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-3	<p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U15.</span></span></span></span></p> <p> </p>	XVII		<p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, assentat damunt la roca natural de la zona i completament reformat. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules també de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. A la planta baixa hi ha dos portals d’accés a l’interior, als que s’accedeix mitjançant unes grans escales de pedra que salven el desnivell existent respecte al nivell de circulació del carrer. El portal principal presenta la llinda gravada amb l’any 1658 i decorada amb una creu llatina central damunt del Calvari. Al primer pis hi ha una finestra simple amb l’ampit motllurat i un finestral amb sortida a un gran balcó corregut de fusta, amb la llosana sostinguda amb mènsules treballades. El mateix esquema es repeteix a la planta superior, tot i que el balcó és simple i la finestra compta amb un gran ampit motllurat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars.</span></span></span></span></p>	08901-50	Carrer del Fossar, 3		42.0241400,2.4652900	455733	4652595	1658	08901	Rupit i Pruit	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84456-img6422.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84456-img4001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84456-img4003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84456-img4005.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-08-02 00:00:00	Adriana Geladó Prat		Altres noms relacionats amb l'edifici: can Panart.	119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-12-03 19:12

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 193,81 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús