Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86277 | Espai Natural Protegit del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-collsacabra | <p><span><span><span><span>L’Espai Natural Protegit del Collsacabra forma una unitat morfològica definida per un conjunt acinglerat que culmina amb un extens altiplà de 10-12 Km (el Cabrerès). Presenta altures mitjanes que oscil·len entre 900 i 1000 metres (Aiats amb 1305 metres i Cabrera amb 1312 metres). Limita suaument amb la plana de Vic per l’oest i sud-oest, al nord amb la falla de la vall d’Hostoles i a l’est amb la cinglera que el separa de les Guilleries. En destaquen els conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, que han creat un continu de cingles que en alguns sectors permeten l'existència d'espectaculars salts d'aigua (com el de Sallent), així com els corrents fluvials amb engorjats, que presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s’assenten. Els materials que formen aquest zona són eocens, tot i que vers les Guilleries apareixen pissarres, esquists, granodiorites i gneis que corresponen a l’únic aflorament de tot el Sistema Mediterrani. Els sediments eocens són bàsicament calcàries, gresos i margues, entre els que destaquen formacions geològiques ben singulars com les acumulacions sedimentàries de fòssils lamel·libranquis i protozous del tipus nummulits, que formen les anomenades lumaquel·les. Els principals condicionants del paisatge vegetal d’aquest territori són bàsicament el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l’acció antròpica. El clima plujós determina el predomini del paisatge vegetal submediterrani i eurosiberià (rouredes, fagedes...). El relleu escarpat, l'abundància de la vegetació silvatica i el seu aïllament relatiu fan que sigui molt adequat per albergar espècies animals salvatges de caràcter centreeuropeu. El municipi de Rupit i Pruit compta amb 2738,80 hectàrees dins d’aquest espai, que correpon a un 25,22% del total.</span></span></span></span></p> | 08901-162 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0165800,2.4824500 | 457149 | 4651747 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img9962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86277-img6109.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009, 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||||
| 89139 | Conjunt d'edificis al carrer del Manyà i a la plaça del Bisbe Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-al-carrer-del-manya-i-a-la-placa-del-bisbe-font | <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Col. Imatges, 1. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 46-47.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 24-25.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al bell mig del nucli històric de Rupit, des del carrer de la Barbacana (a la intersecció amb el pont Penjat) i fins al carrer de l’Església i la intersecció amb el carrer del Fossar. Està format per un estret carrer de traçat rectilini amb una longitud d'uns 23 metres i una amplada aproximada d'uns 4 metres, que comença i acaba en plaça. Tant el carrer com les dues places estan emmarcats per les edificacions que les defineixen, que mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La plaça integrada dins del carrer del Manyà, situada a la banda de tramuntana del conjunt, presenta una planta irregular que amida uns 10 metres per 14 metres. Per contra, la plaça del Bisbe Font està situada a migdia i compta amb una planta pràcticament quadrada de 12 metres per 11 metres. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatges i establiments comercials, coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot a la segona meitat del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, algunes restes de revestiments arrebossats i ràfecs de fusta. Cal mencionar la pràctica absència de balcons, en contraposició a d’altres carrers del nucli antic, i la presència de tres edificis completament reformats (dos al carrer del Manyà i un altre a la plaça del Bisbe Font). D’entre totes les construccions destaca la casa de ca l’Apotecari (Manyà, 1) i la de can Camps (Manyà, 7), que compta amb la única llinda del segle XVI que es conserva en bon estat dins del nucli antic.</span></span></span></span></p> | 08901-179 | Carrer de la Barbacana, 2; Carrer del Manyà, 1-7 i 2-4; Plaça del Bisbe Font, 1-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII (predominen les construccions de la segona meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici situat a la plaça del Bisbe Font, 2 va ser la casa natal del missioner claretià Ramon Font i Farrés (1874-1947), nomenat primer bisbe de Tarija (Bolívia) l’any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest conjunt també engloba dos dels establiments per allotjar visitants més antics de la vila (la fonda Marsal i l’hostal Estrella).</span></span></span></span></p> | 42.0242700,2.4649600 | 455706 | 4652609 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89139-img4898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89139-img4933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89139-img4943.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: ca la Peona (c. Barbacana, 2), ca l’Apotecari-cal Mestre (c. Manyà, 1), can Pelat (c. Manyà, 2), fonda Marsal (c. Manyà, 3), ca l’Arcadi (c. Manyà, 4), can Marsal (c. Manyà, 5), can Camps (c. Manyà, 7), hostal Estrella (pl. Bisbe Font, 1), casa del Bisbe Font-Mª Carme (pl. Bisbe Font, 2), ca l’Ample (pl. Bisbe Font, 3). | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||
| 89607 | L'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagullola | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1979). “L’Agullola de Sant Joan de Fàbregas”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 2, p. 11. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (1982). “L’Agullola de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any III, núm. 11, p. 6-9.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 540.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 401.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 37-40.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 22-23.</span></span></span></span></span></p> | <p>Roca en forma de monòlit, separada de la cinglera i inclinada, que ha esdevingut un dels símbols identitaris de Rupit. Presenta una forma apuntada, està coberta de vegetació arbustiva (sobretot al cim i a la part inferior) i està coronada amb una creu llatina de ferro de color negre. Domina bona part del Collsacabra, la Selva, les Guilleries i les valls de Sau i de Susqueda, i és visible des de molts de la contrada.</p> | 08901-244 | Cinglera de l'Agullola - Rupit | <p>L'element apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379. Apareix mencionat amb el nom de 'Roca d'Aguilera' o 'Guilera'. Posteriorment, l'any 1604 apareix escrit com 'la Guyola'. Aquestes referències poden ser conseqüència de la confusió que hi ha entre els noms derivats d'àguila i d'agulla. El nom de Mugró de Catalunya li fou donat pel rupitenc Miquel Banús.</p> | 42.0043800,2.4836500 | 457240 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-img7590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89607-1017242.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Agullola de Sant Joan, el Mugró de Catalunya. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||
| 89608 | Riera de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT I ROMAGOSA, Joan (1998). “La riera de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 39, p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 22-29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 18-19, 38-39.</span></span></span></span></span></p> | <p>La riera de Rupit, afluent del riu Ter, està formada per un conjunt de petits rierols i torrents que s'originen a les zones elevades del puig de Rajols, puig del Bac, pla d'Aiats, serra de Mateus i els calms del coll de Pruit. Aquestes aigües s'unifiquen a partir dels paratges de la Lluca, la Sala i el molí Nou. Després salten pel pont dels Tres Ulls al molí del Soler, punt des d'on s'encalmen i van cap al molí d'en Marandes, recorrent el penyal on s'assenta la vila de Rupit per la banda de ponent. Des de la banda de migdia de la vila i fins al gorg de la Trapa (situat sota el salt de Sallent), la riera comporta un desnivell de més de 500 metres i un curs acongostat entre penyals definit per successius salts d'aigua, cascades i gorgs. En aquest tram és important la presència d'antics molins i rescloses entre d'altres elements. Passat el gorg, la riera travessa un tram boscós definit per una gran quantitat de petits salts d'aigua conegut com a Mitjans, per acabar desembocant a l'embassament de Susqueda.</p> <p>La riera es caracteritza per boscos de ribera amb una gran biodiversitat d'espècies: vernedes, freixenedes i algunes plantacions de pollancredes, entre d'altres (àlbers, saücs, avellaners...). En concret, les vernedes són Hàbitats d'Interès Comunitari prioritaris a Catalunya per la Unió Europea.</p> | 08901-245 | Terme municipal de Rupit i Pruit | 42.0190800,2.4701100 | 456129 | 4652030 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89608-img6120.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns trams de la riera estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||
| 89609 | Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-sallent-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 99.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>382, 395, 493.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 22-29.</span></span></span></span></span></p> | <p>Espectacular salt d'aigua o cascada d'uns 100 metres de caiguda vertical, que emana de la riera de Rupit i s'estimba per la cinglera (entre el cingle de Sant Joan de Fàbregues o de l'Agullola i els cingles de Castellet i Casadevall) formant el gorg de la Trapa o del Diable. Geològicament parlant, el salt es precipita des de la cinglera calcària, la meitat inferior de la qual és de travertí. És un dels símbols identitaris de la població de Rupit.</p> <p> </p> | 08901-246 | Riera de Rupit - Rupit | 42.0156000,2.4734700 | 456405 | 4651642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89609-img6293.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||
| 89610 | Castell de l'Envestida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lenvestida | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></span></p> | <p>Turó encinglerat format per roques de grans dimensions, dibuixades per les fisures que caracteritzen aquesta formació rocosa. La seva disposició recorda el perfil d'un castell, tot i que no ha estat mai cap fortificació roquera ni hi ha cap acció antròpica a la zona. La part superior està formada per dues grans lloses de pedra, amb unes impressionants vistes de la cinglera i els seus contorns. El nom prové d'una llegenda relacionada amb una lluita entre les forces del bé i del mal.</p> <p><em>.</em></p> | 08901-247 | Solana de Pujolràs - Rupit | 42.0196200,2.4797900 | 456931 | 4652085 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-img6132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017467.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89610-1017138.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: castell de la Bastida. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||
| 89612 | Roure del Bac del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-bac-del-collsacabra | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Magnífic exemplar de roure (Quercus pubescens) de 18 metres d'alçada, amb 3,45 metres de volta de canó i una capçada mitjana de 27,5 metres. Presenta una capçada de grans dimensions, de forma arrodonida. Fou declarat Arbre Monumental l'any 1988, segons l'Ordre 1988.08.30 (DOGC 1042, 1988.09.12) amb el número 24.903.01.</p> | 08901-249 | Camí de la Riera - Pruit | 42.0439500,2.4347900 | 453223 | 4654810 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172170.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: roure del pla del Call. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2151 | 5.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||
| 89615 | Roure gros del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-colomer | <p>Exemplar de roure de grans dimensions (Quercus pubescens) situat al marge del camí, a poca distància al nord de la masia del Colomer. Presenta un tronc central dividit en tres grans brancades i una capçada mitjana d'uns 23 metres.</p> | 08901-250 | Camí del coll del Bac a Comajoan - Pruit | 42.0526300,2.4265800 | 452550 | 4655779 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8968.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||||||
| 89619 | Balma dels Llims | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-llims | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 96.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4-6.</span></span></span></span></p> | <p>Balma de grans dimensions situada a la banda de ponent del nucli urbà de Rupit, en el marge oest de la riera. Es tracta d'un abric rocós de molta alçada, amb una visera d'àmplia volada on s'assenta el mur que delimita i sosté el camí de Sant Joan de Fàbregues. Es troba completament oberta pels costats i s'observen diverses roques amuntegades a la banda de migdia. Alhora, en el sòl rocós de la balma, hi ha uns forats excavats de planta rectangular i de diferents mides que servien per estovar-hi el cànem.</p> <p> </p> <p> </p> | 08901-254 | Riera de Rupit - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta balma era utilitzada pels paraires de la vila de Rupit per amarar-hi el cànem entre els segles XVII i XVIII principalment. Pel que sembla, al costat de la balma, hi ha una galeria descendent de quatre metres de fondària que fou explorada l'any 1981 pels membres del GE Mollet.</p> | 42.0245600,2.4644100 | 455661 | 4652642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img5326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img5331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img6658.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||||
| 89628 | Estany del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-del-coll | <p><span><span><span><span lang='CA'>MAS, Guillem; CONILL, Gregori; COLOM MOLAS, Joan (2011). “La restauració de l’estany del Coll o de les Granotes”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 16-19.</span></span></span></span></p> | <p>Estany aïllat de planta irregular més o menys allargassada, situat al bell mig dels camps que caracteritzen la zona. Està delimitat amb una tanca de fusta i envoltat per una vegetació on destaquen les comunitats de macròfits i helòfits. L'estany és el punt de reproducció de fins a 8 espècies d’amfibis: la granota roja (Rana temporaria), la granota verda (Phelophilax perezi), la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), la salamandra (Salamandra salamandra), el tritó verd (Triturus marmoratus) i el tritó palmat (Lisotriton helveticus). A més a més, l’ànec collverd (Anas plathyrynchos), el cabusset (Tachybaptus rufficollis) i la polla d’aigua (Gallinula chloropus) són ocells aquàtics que també crien a l’estany. L'estany compta amb un hotel per a insectes. Es tracta d'una estructura similar a un armari sense portes, a les lleixes del qual s’hi col·loquen substrats de diferent naturalesa: troncs, pedres, escorça, etc. La seva funció és servir de refugi i lloc de reproducció a diferents espècies d'insectes, sobretot pel que fa a les abelles solitàries i els abellots.</p> | 08901-263 | Camí de la Salut - Pruit | <p>L'estany és propietat de les finques del Coll, el Torrent i Roca-roja de Pruit. A principis del segle XX, era el punt d'abeurament més important per al bestiar de la zona. Durant la segona meitat del segle XX, l'estany es va anar omplint de sediments, fent impracticable la seva funció original. Fou restaurat l'any 2010 per Paisatges Vius, una entitat dedicada a la conservació de la natura de manera compatible amb les activitats socioeconòmiques del territori. L'hotel d'insectes fou elaborat pels professionals de la construcció de Rupit Joan Pujol (fuster) i el paleta Sellabona, que el van construir seguint l'arquitectura rústica típica del poble: fusta fosca, gruixuda i sostre de teula envellida.</p> | 42.0640000,2.4823900 | 457176 | 4657012 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8248.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: estany de les Granotes. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||
| 89638 | Bosc de Corriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-corriol | <p>Magnífica massa boscosa molt significativa pels habitans, sobretot, del nucli urbà de Rupit. Aquest bosc està situat en un dels itineraris de senderisme que neixen al nucli urbà, zona de boletaires i on els canvis estacionals són molt significatius a nivell de paisatgisme. Es tracta d'una formació vegetal dominada per espècies arbòries, amb la presència d'estrats arbustius i herbacis. En concret, aquest bosc està caracteritzat per la presència d'una gran diversitat d'espècies, amb una vegetació força abundant. Entre d'altres s'hi localitzen f<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>aigs, freixes, teixos, roures, trèmols (Populus tremola), avets, pi roig, bedolls (siberià), pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), avellaners, pieces i alguna alzina de manera més residual. </span></span></span><span><span><span>Alhora també s’hi comptabilitzen aurons, galzerans, esbarsers, lleterasses i ginebrons. </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>En darrer terme, i donada la presència de faigs, també hi ha grevols.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08901-273 | Pla de Corriol - Pruit | 42.0383800,2.4719200 | 456292 | 4654172 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7237.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||||||
| 89639 | Avets del Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-saltiri | <p>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplars de quatre a</span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>vets blancs (Avies alba) situats en un dels marges que encaixonen el torrent del Saltiri, en una zona obaga. Els exemplars són de grans dimensions, amb una alçada aproximada d'uns 40 metres. Presenten un tronc central a partir del qual neix el brancatge, amb una disposició que li dona una forma piramidal allargassada. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Aquests espècimens són arbres eurosiberians, arribats a la zona mitjançant la serralada Tranversal i, per tant, probablement són espontanis. Dins del terme municipal, els avets creixen en boscos mixtos.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-274 | Plans de Corriol - Torrent del Saltiri - Pruit | 42.0302100,2.4704100 | 456161 | 4653266 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7254.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||||||
| 89640 | Esquei del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquei-del-grau | <p><span><span><span>BIGAS BAU, Marc (2006). “Trabucaires i lladres de camí ral al Collsacabra”. <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em>, any XXVII, núm. 56, p. 24-27. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 48.</span></span></span></span></span></p> | <p>Massa rocallosa de superfície clivellada i cantelluda, plena de fissures i arestes. Es tracta d'un vessant rocós de fort pendent, on la roca de calcaries gresoses aflora per damunt del traçat del camí ral de Vic a Olot. S'hi accedeix mitjançant un estret corriol que s'inicia a l'extrem de la segona plataforma o rampa empedrada que caracteritza les Marrades del Grau. La zona està coberta per una espessa vegetació ombrívola de faigs i roures. Uns metres més enllà en direcció a llevant, formant part de la mateixa formació rocosa, hi ha la cèlebre mina dels Bandolers. Es tracta d'una gran esquerda rocallosa d'uns 50 metres de llargada, amb una amplada mitjana aproximada d'1,20 metres i uns 4 o 5 metres de fondària, que probablement fou adaptada per facilitar el trànsit de persones. Tant l'arbrat de la zona com el sotabosc la camuflen, restant d'aquesta manera un amagatall que fou utilitzat pel bandolerisme i els lladres del camí ral durant els segles XVIII i XIX.</p> | 08901-275 | Les Marrades del Grau - Pruit | 42.0782100,2.4571300 | 455096 | 4658602 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8444.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||
| 89642 | Roures de Comajoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-comajoan | <p>Magnífics exemplars de roure situats als voltants de la masia de Comajoan, prop dels camins que li donen accés i dins de la seva finca. Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'uns 18 metres de diàmetre. </p> | 08901-276 | Plans de Comajoan - Pruit | 42.0581600,2.4275400 | 452633 | 4656392 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img9071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img8984.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017363.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels exemplars estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||||
| 89643 | Roures de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Magnífics exemplars de roure situats dins de la finca de la masia de la Sala, al marge del camí que dona accés a la riera de Rupit i a l'era de la Guilla, al costat d'uns camps. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'entre 13 i 18 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-277 | Masia de la Sala - Rupit | 42.0291400,2.4605100 | 455341 | 4653152 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0440.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||||||
| 89644 | Roques de les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-baumes | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. </span><em><span>Ausa</span></em><span>, XXII, núm. 158, p. 528, 540.</span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de roques situades a l'extrem de tramuntana d'un petit turonet situat al costat de la masia de les Baumes, sota cingle. Es tracta d'un conjunt de grans dimensions de pedra calcaria, format per dues grans lloses planes i una roca irregular de grans dimensions, disposades formant un petit corredor interior de traçat rectilini. Aquest espai es troba semicobert per una llosa plana i una altra roca de caire més informe.</p> | 08901-278 | Les Baumes - Rupit | <p>Per la seva peculiaritat, aquestes roques servien com a fites de referència dins de la documentació referida a la zona i datada al segle XVI. La primera referència documental que menciona aquest conjunt és de l'any 1597. El seu nom fa referència al fet que hi tocava bastant el sol, mitjançant l'aprofitament dels esqueis de la cinglera que permetien el pas de la llum. La resta de la zona quedava a l'ombra ben aviat, quan el sol es començava a pondre. Hi ha la possibilitat que es tractés d'un dolmen, tot i que caldrà un estudi i una intervenció arqueològica per comprobar-ho.</p> | 42.0085600,2.4870100 | 457521 | 4650854 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0223.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Assolelladora, la Solaiadora. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||
| 89647 | Dita de la Casassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-la-casassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 123.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'L'Om, els Esqueions i la Jaça, tots tres del puta d'en Casassa'.</p> | 08901-280 | 42.0411100,2.4793900 | 456912 | 4654472 | 08901 | Rupit i Pruit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta dita fa referència a les propietats relacionades amb el mas de la Casassa, que fou una de les pagesies més grans del terme de Rupit i Pruit i del Collsacabra. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||||||
| 89679 | Balma del Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moner | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. </span>Valls: Cossetània Edicions, p. 155-156.</span></p> | <p><span><span lang='ca-ES'>Balma de grans dimensions situada sota del carrer de la Barbacana i a la banda de llevant del molí d’en Marandes, orientada a la riera de Rupit. Presenta una longitud aproximada d’uns 60 metres i està coberta amb una gran visera formada per la pròpia roca natural del terreny, caracteritzada per la pedra calcària pròpia de la regió. La part inferior de la balma està erosionada per l’acció de l’aigua de la riera.</span></span></p> <p lang='ca-ES'> </p> | 08901-297 | Carrer de la Barbacana – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>La primera referència documental relacionada amb aquesta balma data de l’any 1598 quan Miquel Soler Moner, moliner de Rupit, estableix l’antic molí de Soler Moner (actualment conegut com el molí d’en Marandes) juntament amb la balma. En un document datat l’any 1623, la balma apareix mencionada com la balma del Moner.</span></span></p> | 42.0254500,2.4662900 | 455817 | 4652740 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img4789.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||||
| 89704 | Mirador dels Bassis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-dels-bassis | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mirador excepcional situat a l’extrem sud oriental del cingle dels Bassis, sota el pla de la Palomera i damunt del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues i de la masia del Roquer. Es tracta d’un espai esglaonat més o menys regular, format per la pròpia roca natural del cingle. Presenta unes vistes excepcionals del cingle de Fàbregues, l’església de Sant Joan de Fàbregues i la masia del Roquer, així com bona part de les Guilleries i dels cingles de Casadevall i del Far. Al bell mig de l'espai, gravats a la roca, hi ha dos relleus esculpits amb la imatge d’una serp i el rostre d’una figura religiosa.</span></span></span></span></span></p> | 08901-303 | Els Bassis - Rupit | <p><span><span><span><span>Els gravats foren esculpits pel rupitenc Miquel Banús.</span></span></span></span></p> | 42.0143400,2.4695000 | 456075 | 4651504 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5198.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||
| 89515 | Retaule de Sant Miquel de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-miquel-de-rupit | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 55-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS, Miquel; TRUJOLS, Antoni (2007). <em>Parròquia de Sant Miquel de Rupit</em>. Tríptic informatiu [inèdit].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2017). <em>Expedient de declaració de Sant Miquel de Rupit (Rupit i Pruit) com a Bé Cultural d’Interès Local</em>. Barcelona: Oficina de Patrimoni Cultural, Àrea de Cultura, Diputació de Barcelona [Inèdit], p. 13-14.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 129.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TRUJOLS I ROSELL, Antoni (1998). “El retaule de l’església parroquial de Sant Miquel de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 38, p. 7.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 82-83.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Retaule de composició mixta, daurat i policromat, que consta d’un bancal o predel·la de pedra i una composició reticulada de fusta estructurada en dos cossos horitzontals separats amb entaulaments arquitectònics i tres carrers verticals delimitats amb columnes salomòniques. Està coronat amb una semicúpula apetxinada pintada i envoltada de querubins esculpits. La predel·la està formada per un banc marmolat que sosté tres compartiments dividits en dues escenes de la Passió de Crist esculpides, el Prendiment i la Flagel·lació, centrades per una imatge de Sant Joan Evangelista amb l’àliga, el seu símbol del Tetramorf. El carrer central, força més gran que els laterals, presenta dos compartiments superposats. A l’inferior hi ha una imatge de Sant Miquel Arcàngel mentre que al superior hi ha la Crucifixió rematada amb un coronament volutat centrat pel Sagrat Cor. Els carrers laterals estan formats amb els </span><span lang='CA'>quatre plafons originals dedicats a Sant Esteve: l’enterrament del sant i el descobriment del seu cos incorrupte al carrer de ponent, i el sant predicant als Mestres de la llei i la seva lapidació al de llevant.</span></span></span></span></p> | 08901-219 | Carrer de l'Església, 3 - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquest retaule és obra dels escultors Brunet i Domènec Casamira de Ripoll, tot i que inicialment fou atribuït als germans Costa. La seva creació finalitzà l’any 1633 i, durant 130 anys, va presidir l’església de Sant Esteve d’Olot fins a la seva substitució. Va ser adquirit per l’església de Sant Miquel de Rupit l’any 1828 per 450 lliures. Fou desmuntat i traslladat a bast de mules des d’Olot fins a Rupit, passant pel camí ral del Grau de Pruit. Un cop a Rupit, el retaule va ser adaptat a la seva nova ubicació: es van refer els sòcols del registre inferior, l’altar, la zona del sagrari i les imatges centrals. També es va refer el carrer central, amb les columnes que el separen dels quatre plafons laterals procedents del retaule original. Finalment va ser beneït a l’església de Sant Miquel el 26 de juny de 1830. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola (1936-39), </span>el retaule fou salvat de la crema de l’església, tot i que va ser parcialment destruït. Fou traslladat <span lang='CA'>a la casa museu Vilaró de Manlleu, retornant a l’església de Rupit acabada la guerra. El retaule fou reconstruït amb els quatre plafons principals, mentre que la imatgeria de la predel·la i el Calvari foren instal·lats en una de les capelles del creuer dedicada al Sant Crist.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1989, el retaule fou restaurat, desinsectant tot el conjunt. El 2014, amb ajuda de la Diputació de Barcelona, es va realitzar una restauració global reintegrant els elements malmesos. També es va completar el retaule amb la recuperació d’imatges i relleus que havien format part del retaule original, i que estaven dispersos en d’altres instal·lacions de l’església i en algunes cases del poble: el Calvari, els relleus de la coronació i la flagel·lació, la figura de Sant Joan Evangelista i diversos querubins (Cortés, 2017).</span></span></span></span></p> | 42.0237500,2.4651600 | 455722 | 4652552 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6548.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6546.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Brunet i Domènec Casamira | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||
| 85222 | Sant Miquel de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 50, 53-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 129-130, 137.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U01.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GARGANTÉ LLANES, Maria (2014). “L’activitat constructiva a Vic i comarca durant el segle XVIII: els Morató com a paradigma”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1039, 1041, 1052.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 119.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 85.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 996-999, 1014-1017.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 16-17, 64-65.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Església de planta de creu llatina i d’una sola nau, amb el creuer coronat amb una cúpula i l’absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó amb llunetes, dividida en dos trams mitjançant un arc toral que descansa damunt del cor. A banda i banda s’obren dues capelles laterals cobertes amb petites cúpules el·líptiques. El creuer, de grans dimensions, està centrat per una gran i ornamentada cúpula el·líptica amb llanterna, il·luminada mitjançant quatre obertures d’arc de mig punt. La cúpula descansa damunt d’unes petxines decorades amb la representació dels quatre evangelistes. Tant el presbiteri com les dues capelles que s’obren als extrems del creuer estan coberts amb petites voltes de canó amb llunetes disposades en gradació. Dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra s’obren a banda i banda del presbiteri. El de la banda de migdia dona accés a la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, delimitat amb una barana de fusta i obert a la nau mitjançant un gran arc carpanell. Sota el cor hi ha el baptisteri, protegit amb una destacable reixa de ferro ornamentada. A nivell decoratiu, una motllura rectilínia profusament decorada recorre els murs laterals de la nau, el creuer i el presbiteri. També s’observa decoració estucada a l’intradós dels arcs i a les pilastres que sostenen la cúpula del creuer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana, orientada a ponent, presenta una gran portalada rectangular emmarcada amb pedra i rematada amb una fornícula apetxinada amb la imatge de Sant Miquel Arcàngel decorada amb volutes laterals. Al damunt s'obre una finestra quadrada amb els angles escairats, disposada a mode de rosetó. La façana està coronada amb un tester semicircular d’estil clàssic, decorat amb uns petits cossos piramidals rematats amb esferes. La resta d’obertures del parament es corresponen amb finestres quadrades emmarcades amb pedra, exceptuant l’òcul de la part superior. </span></span></span><span><span><span>A l'extrem nord-est del temple s'eleva el campanar, de grans dimensions i bastit en pedra. </span></span></span></p> | 08901-110 | Carrer de l'Església, 3 - Rupit | <p><span><span><span>L'església de Sant Miquel de Rupit va néixer com a sufragània de l'antiga església parroquial de Sant Joan de Fàbregues, de la que depengué fins l’any 1878 quan aconseguí la condició de parròquia. El temple primitiu es degué construïr entre els segles XIII i XIV, donada la creació del nucli de població al voltant del castell de Rupit i els nobles allí establerts. En tot cas, aquesta construcció seria anterior a l’any 1330, quan tenim constància que el temple tenia un sacerdot beneficiat que en tenia cura. Les visites pastorals efectuades els anys 1590 i 1591 ens informen que el temple tenia tres altars, tres beneficiats i una confraria: l’altar major, dedicat a sant Miquel, l’altar del Roser, amb una confraria i un ciri dels fadrins, i l’altar de sant Esteve. Els beneficis estaven fundats per un paraire de la vila, pel senyor Carles de Cruïlles i Vilademany i per un pagès de la parròquia respectivament (representant els diferents sectors econòmics de la vila). A principis del segle XVII, l’església es va ampliant amb una sagristia, un campanar i un rellotge. Entre els anys 1618 i 1691 hi ha constancia d’altres altars beneficiats (Verge del Roser, altar de la Bonanova). L’any 1723, el temple estava en molt mal estat de conservació, sense volta i només amb la teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres de construcció del nou temple es van iniciar el mes de desembre de l’any 1729. La iniciativa la van portar a terme els regidors de Rupit Joan Vinyals, Miquel Closells, Pere Mas i Joan Sala, amb el permís del marquès de Rupit i a proposta dels mestres de cases de Vic, Josep Morató i Soler i Pere Anglada. El contracte per la construcció fou signat el 24 d’agost de 1729. Tot i que les obres avançaven lentament donats els problemes econòmics que comportava, una sèrie de deixes testamentàries, censals i llegats efectuats al llarg de l’any 1730 van contribuïr a l’acceleració de les mateixes. Tot i que no disposem de dades que ens indiquin la data d’acabament de l’edifici, sembla que la construcció ja estava finalitzada l’any 1734, segons es desprèn de la visita pastoral efectuada en aquell moment. Posteriorment, segons es desprèn de la visita del 1783, el temple presentava greus defectes de construcció amb l’amenaça de ruïna de la cúpula del creuer. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Dins del context de la guerra Civil espanyola, i segons el comunicat enviat per l’ajuntament del municipi al Comitè d’Apropiacions de la Generalitat de Catalunya a finals de l’any 1936, el temple parroquial fou destinat a magatzem, tot i que també s’utilitzava com a sala de ball en algunes festes. Posteriorment fou incendiat, incloent-hi alguns ornaments i imatges religioses que hi havien al seu interior. </span></span></span></span></p> | 42.0237500,2.4651200 | 455719 | 4652552 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img5406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6535.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85222-img6575.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Morató i Soler | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 89661 | Mare de Déu de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montdois | <p><span><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). </span><em><span lang='ES-TRAD'>Rupit, pàgines de la seva història</span></em><span lang='ES-TRAD'>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 79-82.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R34.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M60.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GARGANTÉ LLANES, Maria (2014). “L’activitat constructiva a Vic i comarca durant el segle XVIII: els Morató com a paradigma”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1044.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484, 486.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL FONT, Antoni pvre. (1973). <em>Història del Santuari de Montdois</em>. Barcelona: Col·lecció de Goigs “Santa Eulàlia”, núm. 81.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 87-89.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1002-1003.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VERDAGUER I FARRÉS, Josep (2013). “Reflexions sobre Montdois. “La catedral de les Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 35.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Església de grans dimensions i d'una sola nau, amb un gran creuer transversal coronat amb una cúpula semiesfèrica i un absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó amb llunetes, dividida en tres trams mitjançant arcs torals sostinguts amb unes pilastres amb els basaments i els capitells motllurats. Als murs laterals s'ubiquen les capelles laterals, dues per banda i obertes a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. La cúpula està sostinguda amb unes grans petxines que descansen damunt d'unes pilastres decorades amb pintures murals de recent factura. L'absis està cobert amb un empostissat de fusta i compta amb un cambril sense accés amb la imatge de la Mare de Déu. A banda i banda de l'altar hi ha dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra, que donen accés a la sagristia, una cambra auxiliar i el cambril, tot i que aquest darrer no es va acabar de construïr. De fet, aquestes tres estances es troben innacabades. Als peus del temple hi ha el cor, que ocupa la part superior del pòrtic situat a la façana principal. A nivell decoratiu, una motllura rectilínia dentellada i un sòcol de pedra decorat recorren els murs laterals de l'absis i el creuer. A la nau, aquestes ornamentacions es repeteix en els capitells i els basaments de les pilastres. </p> <p>La façana principal presenta un gran atri porticat obert a l'exterior mitjançant tres arcs de mig punt adovellats i sostinguts amb pilars de pedra. Estan coronats amb una fornícula de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen i emmarcats amb dues orles de pedra. L'espai interior de l'atri està cobert amb un empostissat de fusta, damunt del qual s'ubica el cor. El portal d'accés al temple és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una gran llinda plana monolítica, tot decorat amb una successió de motllures rectilínies. La resta del parament presenta finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Els finestrals que laterals situats damunt les capelles laterals tenen uns grans ampits motllurats.</p> | 08901-287 | Camps de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span>Tenim constància d’un temple relacionat amb la Mare de Déu de Montdois des de l’any 1263, per un establiment on es menciona la capella de Santa Maria de “Mont doys”, situada a la parròquia de Fàbregues. Posteriorment, en un document del bisbat datat l’any 1640, es fa menció de la “Capella de Nostra Senyora de Montdois” (Solà, 2006: 583). Poc després, per dues visites pastorals efectuades els anys 1687 i 1691, sabem que el temple era molt venerat per la gent de la contrada, tenia obrers i ermità i comptava amb un edifici adossat destinat a hostatgeria i casa de l’ermità. Aquesta construcció, que fou enderrocada durant les obres de rehabilitació dutes a terme l’any 2011, comptava amb una llinda gravada amb l’any 1667 i una altra amb la següent inscripció: “CE FEU LA PRESENT/ OBRA ESSENT OBRES/ HIASINTO AULET/ Y GASPAR SOLER. 1683”. També hi havia dues cisternes datades els anys 1673 i 1680. Sabem que l’església actual es començà a construïr amb les aportacions dels feligresos a mitjans del segle XVIII. Tenim constància documental que l’any 1746, en una visita pastoral, el bisbe manà que fessin la teulada per evitar que entrés la humitat. La construcció del temple finalitzà probablement vers l’any 1790, tot i que la seva monumentalitat va fer que quedés pràcticament sense ornamentació. De fet, aquesta mateixa monumentalitat és la que li donà el nom de la “catedral de les Guilleries”. Cal especificar també que, per les seves característiques arquitectòniques, alguns autors han atribuït la seva construcció a Josep Morató Codina o algú del seu entorn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tenim constància de dues imatges de la Mare de Déu que havien estat al temple. Segons Fortià Solà, la primera era romànica i ingressà al Museu Episcopal de Vic l’any 1915. Fou reemplaçada per una imatge gòtica d’alabastre policromat, datada al segle XV i perduda durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1997, el santuari fou adquirit per l’ajuntament de Rupit i Pruit. El 2009 s’iniciaren les obres de restauració reparant la teulada, que es trobava a punt d’enrunar-se. La rehabilitació del temple fou inaugurada el 30 de maig de l</span>’any 2011 per l’aplec al santuari. En l’actualitat, tant l’aplec del santuari com la cantada de Nadales el 26 desembre són les festes anuals que s’hi celebren.</span></span></span></span></p> | 41.9858900,2.4815700 | 457055 | 4648340 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7791.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que no s'ha pogut constrastar donat el mal estat de conservació de la pedra, dues obertures de la façana principal presenten les següents inscripcions: '1759 LA CARITAT ME A FETA...' i 'SE FEU LA PRESENT OBRE/ ESSENT OBRES JOSEP AULET/ JOAN SALA Y JAUMA VILA/ ANY 1790'.Altres noms relacionats amb l'edifici: santuari de Montdois, la catedral de les Guilleries. | 96|99|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 89141 | Conjunt d'edificis al carrer de l'Església i a la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-al-carrer-de-lesglesia-i-a-la-placa-major | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C03.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. </span></span></span></span></span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span><span><span><span><span>, any XXIX, núm. 60, p. 26.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 68-69.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al bell mig del nucli històric de Rupit, des de la plaça del Bisbe Font i fins al carrer del Palau. Està format per un estret carrer de traçat rectilini, que es va eixamplant a mesura que s’acosta a la plaça. Amida uns 42 metres de longitud i una amplada aproximada que oscil·la entre 3 i 8 metres. Just a la intersecció amb la plaça Major, el carrer es desvia i baixa en direcció a la riera de Rupit (espai conegut com la Davallada) i els camins que porten cap al salt de Sallent, l’ermita de Santa Magdalena i l’església de Sant Joan de Fàbregues. La plaça presenta una planta en forma d’L, amb una longitud aproximada d’uns 30 metres i una amplada màxima d’uns 23 metres, just al mirador que es crea a la banda de llevant (orientat a la riera i amb una manífica panoràmica de l’ermita de Santa Magdalena) per l’absència d’edificis en aquesta banda del conjunt. Tant el carrer com la plaça estan emmarcats per les edificacions que les defineixen, que mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatges i establiments comercials, coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot dins del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, algunes restes de revestiments arrebossats, ràfecs de fusta i balcons bastits amb fusta i ferro. Cal mencionar la presència de diversos edificis completament reformats, tot i que mantenen la tipologia edificatòria d’època moderna. D’entre totes les construccions destaquen l’església parroquial de Sant Miquel (del segle XVIII), l’ajuntament del municipi i l’escola l’Agullola. Pel que fa als elements arquitectònics, cal mencionar les dues finestres gòtiques de la plaça Major (can Sallent i l’escola).</span></span></span></span></p> | 08901-180 | Carrer de l’Església, 1-9 i 2-12; Plaça Major, 1-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII (predominen les construccions de la segona meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Durant bona part del segle XX, a l'edifici hi havia la sala de ball de can Manel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que sembla, les finestres gòtiques de la casa de can Sallent i de l’escola l’Agullola corresponien al palau notarial dels Soler. En foren sostretes i reinstal·lades quan l’edifici estava en estat d’abandonament.</span></span></span></p> | 42.0236500,2.4649300 | 455703 | 4652541 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89141-img4999.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89141-img4987.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89141-img3724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89141-img3731.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: can Tarota (c. Església, 1), ca l’Estrella (c. Església, 2), església parroquial de Sant Miquel (c. Església, 3), ca l’Estragués (c. Església, 4), can Salut (c. Església, 5), can Nyica (c. Església, 6), can Castellet (c. Església, 7), can Junquer (c. Església, 9), can Crosas (c. Església, 10), cal Vicari (c. Església, 11), can Flequer (c. Església, 12-pl. Major, 1), can Pijoan (pl. Major, 2), can Sallent (pl. Major, 3), can Feliu-can Manel (c. Església, 4), can Donada (c. Església, 4A), cal Sabater Vell (pl. Major, 5), Ajuntament de Rupit i Pruit (pl. Major, 6), escola l’Agullola (pl. Major, 7), cal Meliton (pl. Major, 8). | 96|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 84306 | Goigs de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-llorenc | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 84-85.</p> | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIOS MARTYR SANT LLORENS, que's cantan en la Capella de Sant Llorens de Dos-Munts, sufragánea de St. Andreu de Pruit-Bisbat de Vich:</p> <p>Puix lo torment horrorós / del foch, vos ha consagrat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>En Osca, ciutat famosa / se gronxá vostre bressol / y al naixer fóreu ja un sol / de albada molt lluminosa; / de vostra mare ditxosa / les virtuts heu heretat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>La sanch pura aragonesa / que enardia vostre cor, / vos incita a l'alta empresa / de ministre del Senyor; / y a Roma encés de fervor / la Fé santa heu predicat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Per son Diaca diligent / vos nombra'l Papa Sant Sixt / y ab el nom de Jesucrist / als llabis y al cor ardent, / convertiu a molta gent / de pagana impietat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Repartir lo Sagrat Pa / y guardar los sants tresors / fóren los cárrechs y honors / que'l Sant Pare us confiá; / robarlos vol lo tirà, / pero vos l'haveu burlat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Quan al darrer sacrifici / a Sant Sixt portar vegéreu / y seguirlo pretinguéreu / de Diaca cumplint ofici / ell vos diu: tal benefici / tindrás tres dias mes tart: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Ni ab suplicis ni tortures / pogué'l Jutge intimidarvos, / ni tampoch pot conquistarvos / ab tentacions de dolçures; / foren les proves tan dures / que tothom quedá admirat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Estés de ferro en un llit / fet en forma de graelles, / encés un gran foch en elles / vostre cos quedá rostit; / als butxins alegre heu dit; / tombeume d'altre costat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>A Roma us partiu la gloria / ab Esteve apedregat / y tota la cristiandat / celebra vostra memoria; / puix de vida transitoria / volau a la eternitat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>De molts sigles sou Patró / de Collsacabra y de Prúit / y'ls pobles logran lo frúyt / de la vostra protecció; / puix al trono del Senyor / es vostre prech escoltat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>De tot dany y malvestat / guardeu les nostres masies / y en les penes y alegries / vetlleu pel vostre remat; / los vicis y traidories / allunyeu d'aquest veynat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix lo suplici horrorós / del foch vos ha coronat: / Sant Llorens martyr gloriós / siau lo nostre advocat'.</p> | 08901-1 | Pla de les Viles-Carretera C-153, km. 27,5 | <p>Els goigs de Sant Llorenç es canten anualment a l'església de Sant Llorenç Dosmunts el dia 2 d'agost, festivitat del sant patró. </p> <p>El present exemplar fou publicat per la tipografia Balmesiana de Vic l'any 1925. Inclou un indult de 50 dies per part del bisbe de Vic per a tots aquells que cantin els goigs o bé que ressin una oració a la mateixa església.</p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 1925 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84306-llorenc-dosmunts-pruit-antoni-prat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84306-llorenc-dosmunts-pruit-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Algunsgoigs. | 98|119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||
| 84337 | Costum del bateig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-bateig | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 64.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Antic costum rupitenc relacionat amb la cerimònia del bateig. Mentre la comitiva era a l'església, el pare del nadó encenia una foguera davant de la porta de la casa. Tornant de la cerimònia, tots els assitents al bateig havien de passar prop de la foguera abans d'entrar a la casa.</p> | 08901-11 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el folklorista català Joan Amades, la foguera responia a un vell ritu de purificació. És força probable que, en altres temps, la cerimònia del bateig es reduís simplement a la foguera. | 98|119 | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||||||
| 84338 | Costum de les noces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-noces | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 334.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>La vigília del casament, el jovent de Rupit untava la porta de la casa de la núvia amb greix de llop per donar-li sort.</p> | 08901-12 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||||||
| 84340 | Averany de la mort de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/averany-de-la-mort-de-pruit | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 486.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Antiga creença de Pruit relacionada amb la mort. Es creia que hi havia galls que ponien ous negres dels quals en naixien uns mals esperits que assolaven les cases i feien morir als seus residents.</p> | 08901-14 | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 08901 | Rupit i Pruit | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||||||
| 84426 | Quatrecases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quatrecases | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>124-125, 185, 202, 210-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per diversos volums adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la façanaprincipal orientada al sud-est. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Del pis destaca una galeria situada a l'extrem de nord-est del parament. Està formada per una successió de quatre arcs de mig punt bastits amb maons i delimitats amb baranes de fusta. La resta d'obertures són rectangulars i combinen els emmarcaments bastits amb pedra desbastada i maons. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de la zona, disposada de forma regular. La resta de volums que conformen la construcció corresponen a antics estables, pallisses i corrals bastits en diferents moments. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cabana està situada a la banda nord-est de la masia, a escassa distància. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal i gran ràfec de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb una gran obertura d'arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, que està</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> semi-tapiada a mode de portal. Al seu costat hi ha un antic portal rectangular tapiat, bastit amb carreus. La façana de llevant compta amb una obertura rectangular al pis, a la que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra adossades al parament. Està construïda amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb carreus a les cantonades. S'hi observen</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> diverses etapes constructives.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-24 | Plans de Quatrecases - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Feliu Quatrecases' dins del terme de “Sant Andreu de Pruyt”. A finals del segle XVIII tenim notícia que entre els anys 1788 i 1790, tant el mas com la cabana foren reformats donat el seu mal estat de conservació. Aquestes obres foren beneïdes pels rectors de Talamanca i Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0714800,2.4477800 | 454318 | 4657860 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||
| 84448 | L'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R26.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M37.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>FERRER COLMENERO, Marcos; MARTÍNEZ NIETO, Elena (2009). <em>Aixecament arquitectònic i estudi constructiu de la masia l’Om de Pruit</em>. (Treball final de grau. Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona). Consultat des de <span>http://hdl.handle.net/2099.1/7102</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 372, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | Força mal estat de conservació general. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos volums adossats i assentada damunt del terreny natural de roca. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. El portal d'accés té la llinda gravada amb la següent inscripció <span>“AVE MA 1693 RIA SIN PECADO CONCEBIDA ME FESIT SAGISMUNDU HOM” i decorada amb una creu papal al centre. Al seu costat hi ha una finestra amb la llinda gravada amb la següent inscripció: 'JOAN HOM ME FESIT 1880 D.2. D.B.'. La llinda de la banda de tramuntana del pis està gravada amb l'any 1693 i un motiu decoartiu central amb les inicials 'IS'. De la façana de tramuntana destaca una de les finestres, amb la llinda gravada amb l'any 1862 i el nom 'JOAN HOM'. L'altre volum està adossat a la façana de ponent. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments de pedra i maons. A l'extrem de migdia s'hi adossa una antiga pallissa amb teulada d'un sol vessant i sostinguda amb pilars de pedra. El pis superior està delimitat amb una barana de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-45 | Carretera C-153, km. 29 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'L'Om' dins de la parròquia de “Prohit”. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Lorens Hom' dins del terme i parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. La construcció era </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>una de les masoveries del mas de les Viles de Pruit, situat a escassa distància.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0328500,2.4453600 | 454090 | 4653572 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84448-presentation1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 86239 | Coma-serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-serra | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M13.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> Està distribuït en planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb diferents tipus d'emmarcaments. El portal d'accés presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La resta d'obertures es corresponen amb finestres, algunes emmarcades amb carreus de pedra i d'altres amb maons. També s'observen llindes de fusta. Adossat a l'extrem sud-est hi ha un petit volum rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. A l'exrem sud-oest hi ha dos volums auxiliars adossats, de construcció més recent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha dos volums aïllats més, en origen destinats a les tasques agropecuàries.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-126 | Pla de Coma-serra - Pruit | 42.0573200,2.4853200 | 457414 | 4656269 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||
| 89205 | El collet de Pixanúvies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-de-pixanuvies | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 357, 1185.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 30-32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 166.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 368-369.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda que dóna nom al collet de Pixanúvies, situat damunt del mas Renyins de Pruit. L’hereu del marquès del Prat de Sant Esteve d’en Bas no trobava cap noia per casar-se. Entre el capellà d’en Bas i el rector de Falgars, a petició del marquès, varen trobar una canditada, la pubilla del mas Alou de Pruit. L’inconvenient era que la noia festejava amb un pastor de Pujolriu. Malgrat això, els pares de la noia decidiren casar-la amb l’hereu del marquès a l’església de Falgars, tot i la oposició de la pubilla. El dia del casament, la comitiva de la núvia marxà a cavall cap a Falgars passant pel camí de Renyins. Un cop arribats al collet situat damunt de la masia, la núvia va aturar la comitiva per poder fer les seves feines darrera d’uns matolls. Força estona després, al veure que la núvia no tornava, l’anaren a buscar però ja no la trobaren. Aquesta absència s’interpretà com una fugida coordinada amb el pastor de Pujolriu. Es creia que la núvia s’escapà per un corriol camuflat per la vegetació i s’amagà en una cova situada prop de la casa del Grau, on l’esperava el seu estimat. Temps després, la parella es casà i marxà cap a França, tot i que també es deia que es van quedar per aquesta zona.</span></span></span></p> | 08901-188 | 42.0627800,2.4592300 | 455259 | 4656888 | 08901 | Rupit i Pruit | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses versions d’aquesta llegenda, si bé és cert que el collet de Renyins o de Pixanúvies es repeteix en totes elles geogràficament parlant. | 98|119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||||||
| 89882 | Camí de Rupit a Sant Martí de Querós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-rupit-a-sant-marti-de-queros | <p>JUNQUERA I SEGARRA, Xavier (2007). <em>El present d'un passat. Les Guilleries</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 66-74.</p> <p>TARRÉS I TURON, Josep (2005). 'L'antiga xarxa de camins de les Guilleries'. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>, vol. XLVI, p. 359.</p> | XVI-XX | Emboscat i parcialment desdibuixat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antic camí de bast que comunicava Rupit amb Sant Martí de Querós, passant prop del Casal de Montdois i per davant de la masia del Vilar de Querós. Tot i que en l’actualitat el tram inicial ha quedat desdibuixat per una pista forestal (des del Casal de Montdois fins uns metres més avall del Vilar de Querós), el tram més ben conservat s’inicia en el punt on s’acaba la pista, marcat amb una fita de pedra. Es tracta d’un camí estret i emboscat, que va davallant progressivament traçant unes marcades giragonses, amb petites marrades que ajuden a salvar el desnivell del terreny. En alguns trams encara es conserva l’empedrat original, així com petits murets de contenció de l’estructura.</span></span></span></span></span></p> | 08901-304 | Carena del Vilar - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els camins de bast o de ferradura només eren aptes per als animals de càrrega i no hi podien passar els carros, ja que normalment passaven per indrets amb forts pendents o molt estrets. Estaven empedrats a les zones on les aigües els podien malmetre i delimitats amb marges de pedra seca segons la necessitat i l'orografia del terreny. Aquest camí es correspon amb una de les antigues vies que comunicaven el Collsacabra amb les Guilleries.</span></span></span></span></span></p> | 41.9686600,2.4678600 | 455908 | 4646434 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2021-11-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades són aproximades. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 84424 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-7 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 33-34.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>60-61, 73-74, 113, 124-125.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R01.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M01.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471, 493.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 30-31.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Masia aïllada de planta quadrangular, formada per dos cossos adossats, amb un pati tancat a la banda de tramuntana delimitat amb un volum auxiliar de planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia, i distribuït en planta baixa, pis i golfes. En general presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. De la façana de llevant destaquen algunes espitlleres bastides en pedra. A l'interior destaquen les voltes de creueria de la planta baixa, bastides amb maó i sostingudes amb pilars de pedra. </span></span></span><span><span><span>Adossat a la façana de migdia hi ha un cos de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i distribuït en planta baixa i pis. Està format per una doble galeria disposada als dos nivells, de cinc arcs cadascuna. La del pis està formada per arcs rebaixats arrebossats sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra, i està delimitada amb una barana de fusta. La de la planta baixa, en canvi, consta d'una successió d'arcs de mig punt adovellats sostinguts amb pilars de pedra. L'espai interior, que protegeix els portals d'accés, compta amb un terra empedrat i està cobert amb una solera de llates i bigues de fusta reformada. Els portals són de grans dimensions, d'arc rebaixat adovellat i amb els brancals fets de carreus de pedra. El principal està gravat amb la següent inscripció, 'MANUEL GARGANTA ME FEU EN 1816', i decorat amb una creu llatina damunt del Calvari. </span></span></span></p> <p>La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra i s'observa alguna reparació efectuada amb maons, sobretot en el volum davanter.</p> | 08901-22 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p><span><span><span>El Grau fou un antic hostal situat en el camí ral de Vic a Olot, abans d'iniciar el descens de la cinglera del grau d'Olot. Era lloc de parada obligatòria de traginers, comerciants i, fins i tot, bandolers durant l'època moderna. Al seu interior hi havia una presó i la famosa biga dels Penjats. Es tractava d'una biga situada a l'interior de l'hostal, on s'hi havien ajusticiat diversos bandolers que actuaven a la zona entre els segles XVII i XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici està documentat des del segle XIV i es relaciona amb una possible fortificació de vigilància lligada al castell d'en Bas. </span></span></span><span><span><span>A mitjans del segle XVII, durant el conflicte bèl·lic de la guerra dels Segadors, l'edifici fou l'escenari de diversos enfrontaments armats. Posteriorment</span></span></span><span><span><span> fou cremat durant la guerra del Francès i, posteriorment, entre els anys 1815 i 1816, en Manuel de Garganta el va restaurar. En els darrers temps, la construcció fou destinada a allotjament de turisme rural, tot i que en l'actualitat fa les funcions d'una segona residència privada.</span></span></span></p> | 42.0769400,2.4559000 | 454993 | 4658462 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8456.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84424-img8465.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: hostal del Grau. La construcció està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 84425 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-8 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 70, 73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R03.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M04.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | <p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per cinc cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. </span></span></span><span><span><span>El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. S’organitza en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal presenta un porxo obert a la planta baixa (cobert amb un embigat de fusta) i una galeria al pis (coberta amb un solera de plaques ceràmiques, llates i bigues de fusta), ambdós sostinguts amb uns destacables pilars superposats bastits amb pedra i amb els capitells motllurats. Els basaments dels pilars del pis estan gravats amb la següent inscripció: 'SENYOR BENEIU AQUESTA CASA'. Sota el porxo hi ha el portal d'accés principal, amb la llinda datada amb l'any 1856. De la façana de ponent destaca una llinda del pis gravada amb l'any 1567 i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari, i la llinda de les golfes gravada amb l'any 1707 i una creu patent encerclada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'altre volum principal està adossat a l'extrem nord-oest de l'anterior. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants (la de ponent més llarga que l'altra donat que cobreix també un porxo) i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars i els brancals bastits amb carreus de pedra, amb les llindes planes de fusta. Les finestres de la planta baixa tenen les llindes planes de pedra, una d'elles gravada amb l'any 1854. De la façana de tramuntana destaquen les dues finestres del nivell inferior, amb les llindes decorades amb uns relleus esglaonats i decorats, tot i que la de llevant ha estat restituïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de volums, completament reformats, estan adossats a la banda de llevant i tramuntana del principal. Presenten teulades d'una i dues vessants i estan distribuïts en una i dues plantes. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta (en el de tramuntana, les llindes són de pedra). A l'extrem de llevant destaca un porxo, al que s'accedeix mitjançant unes grans obertures d'arc de mig punt i que té sortida a una terrassa pavimentada amb pedra. A la banda de migdia d'aquestes construccions hi ha un volum aïllat de planta quadrada sostingut amb pilars de pedra i destinat a porxo.</span></span></span></p> <p>En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions. </p> | 08901-23 | Mas la Serra, s/n - Camí de Falgars d'en Bas - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'La Serra' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Andreu Serra', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>'any 1653, en plena guerra dels Segadors, la casa fou l'escenari d'enfrontaments entre les tropes franceses i els Miquelets. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0706500,2.4540800 | 454838 | 4657765 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-1017303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8289.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 84427 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-8 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R15.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M20.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 375, 459, 475, 484.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos volums adossats i amb un barri tancat a la banda de llevant i delimitat amb murs de pedra. El volum principal, de grans dimensions i ampliat amb diversos cossos constructius, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. Les obertures són majoritàriament rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les finestres tenen, en general, els ampits motllurats. De la façana principal, orientada al barri, destaca el portal d’accés, amb la llinda gravada amb l’any 1777 i el monograma de la verge Maria. Al primer pis hi ha dues finestres gravades amb les següents inscripcions: “BENEDIC DOMINE” i “DOMUM ISTAM”. A l’extrem de llevant del parament destaca un pou protegit amb una reixa de ferro i una coberta de dues aigües bastida amb lloses i mènsules de pedra. De la façana nord-est destaca una curiosa obertura de mig punt bastida amb dos carreus i situada a la planta baixa, disposada a mode de desaigüe. La part més destacable de la façana sud-oest està fomada per una galeria situada al primer pis, formada per dos arcs rebaixats adovellats sostinguts amb pilastres laterals i una columna central ondulada, tots tres amb els capitells motllurats. Està datada l’any 1780 i coberta amb una solera de llates i bigues de fusta. Damunt seu hi ha dues obertures d’arc rebaixat bastides amb maons disposats a sardinell i sostingudes amb un pilar central bastit amb carreus de pedra. També destaca un canal excavat al sòl de la façana, que ressegueix el seu perímetre i presenta una canalera de teula àrab. És probable que aquest canal s’alimentés d’una possible mina situada als baixos de la construcció. La façana nord-oest compta amb un portal adovellat d’arc rebaixat i dues finestres gravades amb els anys 1769 i 1790.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossada a l’extrem de ponent del volum principal hi ha la cambreria. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i distribuïda en planta baixa i dos pisos. En general compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Destaca la llinda gravada amb l’any 1805 i situada a la façana nord-est, el doble portal sostingut amb una pilar de pedra central gravat amb l’any 1732 i situat a la façana de ponent i la galeria formada per dos arcs rebaixats adovellats sostinguts amb pilars de pedra de la façana sud-oest. Sota seu hi ha dues espitlleres emmarcades amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la banda de llevant de la construcció, fora dels límits del barri, es conserven les restes d’una era bastida amb cairons davant de la qual hi ha les restes d’una antiga cabana forç notable, tot i que actualment mutilada i dividida en dues edificicacions separades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, diposada de forma regular i amb grans carreus ben escairats que embelleixen les cantonades.</span></span></span></span></span></p> | 08901-25 | Camí de Pruit a Renyins - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'La Rovira' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Miquel Rovira', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Tal i com indiquen les dates gravades a les llindes, la construcció fou reformada (o bastida de nou) durant el segle XVII, amb posteriors intervencions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons les dades extretes de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, a mitjans dels anys 80 del segle XX, l’interior de la construcció conservava diversos elements destacables, així com algunes llindes datades entre els segles XVII i XVIII: <span lang='CA'><span><span>“La cuina es troba situada a la part de tramuntana del mas. Es conserven molts dels elements originals malgrat que hagin perdut la seva funció primitiva. Hi ha les piques i els fogons de pedra i dues sitges que servien per a fer la bugada amb cendra. La finestra conserva també els dos pedrissos coneguts per 'festejadors'. El terra és de pedra, els murs arrebossats i alguns sectors de pedra vista; El sostre és tot ell de fusta, amb uns tirants, també de fusta, que es suporten als murs. Les lleixes són totes de fusta. A la sala del primer pis, al mur del migdia entre dues finestres que conserven els antics festejadors, hi ha una pica amb una imatge al damunt. La pica és semicircular amb incisions i el dipòsit del damunt té una forma de mitja gerra. Al damunt hi ha un armariet que tanca una fornícula de forma semicircular i coberta amb mitja volta en la qual hi ha relleus d'estuc; al damunt hi ha tres àngels, un al centre i un a cada costat. La fornícula conserva una Verge, les portes són de fusta i l'interior de guix pintat d'un color blau cel. La pica és de pedra. Hi ha una segona pica al mur de ponent, al primer pis. Està emmarcada per carreus de pedra i inscrita dins una fornícula la qual presenta relleus amb una especia de petxina damunt i un rostre envoltat per una garlanda vegetal, a sota hi ha la pica la qual és semicircular i amb incisions. L'aigua es tirava per damunt del relleu del rostre i sortia el doll per la boca. En aquesta mateixa sala hi ha una altra pica, la qual cosa indica la importància de la casa pairal. És de pedra amb relleus baixos i alts. La cabana, degué ser reformada o feta de nou a la mateixa època en que s'amplià el mas ja que la finestra de ponent duu la data de 1782”.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0505700,2.4621000 | 455488 | 4655531 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-1017376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84427-img9158.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassa distància a llevant de la construcció, prop del torrent, hi ha les restes d'un edifici enrunat i cobert per la vegetació, que podrien correspondre al mas original o Rovira vella. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 84429 | La Casassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R22.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M34.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 113, 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 199-201.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>392, 453, 471.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 35.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 89-90.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p>Antiga pairalia aïllada de grans dimensions, formada per diversos volums adossats que li confereixen una planta irregular, amb un barri tancat a la part de migdia delimitat amb dos volums auxiliars adossats. La masia presenta una<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i un ràfec de plaques ceràmiques i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. P</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>resenta un portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una placa rectangular de pedra encastada al parament. Té gravada la següent inscripció: 'HABITADA YA EN 1300. / ENGRANDIDA O REPARADA EN 1612. 1614. 1645. 1648. 1652. 1656. 1750. 1770. 1773. / AMENASAUT RUINA / DE NOU REEDIFICADA EN 1858.'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta d'obertures (sobretot a les façanes de ponent i tramuntana) es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes i els ampits plans. A </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>les golfes hi ha uns òculs ovalats bastits amb maons, també a la façana de migdia. Aquest parament presenta un portal rectangular i una galeria al segon pis formada per tres arcs rebaixats emmarcats amb pedra i delimitats amb baranes de maons. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La masoveria es troba a dossada a l'extrem sud-est de la masia. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a ponent. Consta de planta baixa i dos pisos, amb les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal presenta dos portals, el de la dreta tapiat i el de l'esquerra amb la llinda datada amb l'any 1648 i el monograma de Jesucrist 'IHS' rematat amb una creu llatina. Adossat a aquest mur hi ha una escala de pedra que condueix al portal del primer pis, datat l'any 1899. Les finestres dels pisos superiors són rectangulars i tenen els ampits motllurats, amb espieres a sota. La façana de migdia presenta dos portals bessons datats dins del segle XVIII i separats amb un pilar de grans dimensions bastit amb carreus. Les finestres d'aquest sector tenen també els ampits motllurats. A la banda de llevant s'hi adossen un parell de volums de menors dimensions, entre els que destaca un porxo al pis situat a l'angle nord-est i sostingut amb un pilar bastit amb carreus de pedra, amb basament i capitells motllurats. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al costat de ponent de la masoveria hi ha l'antic estable. Presenta una planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia i compta amb un gran ràfec bastit amb una solera de llates i bigues de fusta. S'hi obre un gran portal d'arc rebaixat adovellat, que està sostingut amb un pilar central de totxo. A l'interior i al centre hi ha un altre pilar bastit amb grans carreus de pedra datat. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra. Un dels carreus de la cantonada sud-oest està gravat amb l'any 1745.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Tant la masoveria com l'estable tenen els paraments de migdia orientats a l'antiga era empedrada de la construcció, de planta més o menys rectangular i delimitada amb un mur a la banda de ponent. Per la banda de migdia, aquesta era està delimitada per l'antiga cambreria de la masia. Es tracta d'un edifici de<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>planta irregular format per dos cossos adossats, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb obertures rectangulars amb diversos tipus d'emmarcaments (carreus, maons i arrebossats) i les llindes planes de fusta. A la banda de ponent destaca un cobert sota teulada, amb destacable embigat de fusta i sostingut per un gran pilar cantoner bastit amb grans carreus. Els murs de tramuntana i llevant gairebé són cecs. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb fang i morter, i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Finalment, adossada a l'extrem nord-est de la masia, hi ha una segona masoveria. És de planta rectangular, amb una coberta de teula àrab i distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Les obertures són rectangulars i estan força reformades, amb els emmarcaments bastits amb maons. El portal d'accés conserva els brancals bastits amb pedra, amb la llinda de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08901-27 | La Prada de la Casassa - Pruit | <p><span><span><span>La Casassa era una de les grans pairalies de la zona del Collsacabra, documentada des del segle XII. Tenia diverses masoveries que s’encarregaven de la gestió de les seves terres. Al segle XIV ja en tenia quatre, entre elles la Codolosa i els Esqueions. La<span><span> masia apareix indirectament referenciada en el fogatge de l'any 1497, on es menciona 'En Cassassas' dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Antoni Casassa', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span>A principis del segle XVII, el mas va adquirir el mas Era Pedrissa (enrunat) amb les seves terres (Coma de Maria).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tal i com s'explica a la placa de pedra encastada a la façana principal de la masia, algunes de les dates que corresponen a reformes o restauracions efectuades a la construcció són: 1612, 1614, 1645, 1648, 1652, 1655, 1750, 1770 i 1773. Alhora, la masia fou reedificada l’any 1858 donat el seu greu estat de conservació. A mitjans dels anys 80 del segle XX, e</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>l mas conservava l'arxiu i unes valuoses piques de pedra. </span></span></span></span></span></span><span><span><span>A l’interior de la masia hi ha una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Àngels. Està coberta amb una volta d’aresta ornamentada i presenta un petit altar amb la imatge de la verge dins d’una fornícula d’arc apuntat motllurat.</span></span></span></p> | 42.0411100,2.4793900 | 456912 | 4654472 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-img8866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-img8882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-img8868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-1017336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84429-img8883.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 84430 | El Bellonc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellonc | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R19.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M28.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 374.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | El volum auxiliar està força degradat. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta irregular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Majoritàriament les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les finestres dels pisos superiors de la façana principal tenen els ampits motllurats, mentre que les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. La façana de migdia compta amb dues petites finestres bastides amb quatre carreus, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. Destaca el volum auxiliar adossat a la façana de migdia, destinat al bestiar. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en un sol nivell. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i alguna espitllera. La part de migdia del volum està formada per un cobert obert i protegit amb un sostre de bigues de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides lligada amb morter i disposada en filades. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra i s'observen diverses reparacions en els paraments efectuades amb maons.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-28 | Carretera C-153, km. 33,5 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Aquesta masia era un dels antics hostals que hi havia a peu de carretera.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0479000,2.4704200 | 456174 | 4655230 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84430-img8529.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Vallong. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||
| 84434 | Renyins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renyins | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R10.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M12.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 374.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca el portal d’accés principal, que presenta la llinda gravada amb la següent inscripció: </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span>“9 BRE. 21 DEL ANY DE 1792 MIQUEL CARRERA Y ALOU”. També cal mencionar de la façana principal les finestres del pis, que tenen els ampits motllurats. La part de ponent de la construcció ha estat completament reformada, donat que en origen estava destinada al bestiar. La finestra central del pis té la llinda gravada amb la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>següent inscripció “13 DE JUNY DE 1832 MANUELA CARRERA Y ALOU”.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> A l'extrem nord-oest hi ha adossat un petit volum de planta quadrada amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i bastit amb pedra i maons. Adossats a la façana de llevant hi ha una sèrie de coberts rectangulars amb teulades de fibrociment d'un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-32 | Sot de Renyins - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, la masia fou cremada durant el conflicte bèl·lic de la guerra del Francès i, posteriorment, fou reformada. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A mitjans dels anys 80 del segle XX, la part de ponent de la construcció estava destinada al bestiar, amb uns estables a la part inferior i una pallissa al nivell superior. Aquests espais estaven oberts a l'exterior per la banda de migdia.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0590600,2.4606100 | 455370 | 4656474 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92510.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: Renins.La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 84437 | La Garganta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garganta | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R04.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M05.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT I GAROLERA, Jaume (2014). “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 956.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 493.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 114-115.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. Majoritàriament, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Diverses finestres tenen els ampits motllurats. Cal exceptuar el portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat amb els brancals batits amb carreus, i la finestra central de les golfes, d'arc deprimit còncau adovellat i el mateix tipus d'emmarcament. La finestra central del pis té la llinda gravada amb la següent inscripció “AVE MARIA SIN PECADO CONSEBIDA 1702”, el monograma de Jesucrist 'IHS' i una creu encerclada damunt del Calvari. La façana de </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>llevant presenta algunes espitlleres emmarcades amb pedra. L'altre volum s'adossa a la façana de tramuntana. És rectangular, amb teulada de tres vessants i distribuït en tres nivells. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El portal és d'arc rebaixat a la planta baixa i rectangular al primer pis, on hi ha també algunes espitlleres. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'antiga masoveria està situada a l'extrem de migdia de la masia. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaca el portal d'accés principal, amb la llinda gravada amb la següent inscripció: 'JUAM MASMITJA GARGANTA MEA FET LO ANY 1858'. La façana de migdia compta amb un portal al pis al que s'accedeix mitjançant una escala de peu. Adossat a la façana de ponent hi ha un cobert amb teulada d'un sol vessant. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A l'extrem sud-est de la masia hi ha l'antiga cambreria de planta rectangular, amb teulada de dues vessants reformada i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> grans obertures rectangulars a la zona del paller. A la banda de llevant hi ha un petit portal rectangular amb una finestra i un petit cobert amb obertures a la banda de migdia. La construcció està bastida amb pedra sense treballar , amb pedra desbastada de majors dimensions a les cantonades. S'hi han fet algunes reformes i compta amb</span></span><span><span> afegitons de ciment.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-35 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'La Garganta' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Pere Garganta', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Durant el segle XVIII, la masia funcionava com un dels hostals que donaven servei al camí ral de Vic a Olot i a la xarxa de camins que hi havia al seu entorn.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0713000,2.4642300 | 455678 | 4657831 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8262.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84437-img8263.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 84440 | Comajoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comajoan | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R07.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M09.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 453, 465-466.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 24, 32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 135-136.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | En estat d'abandonament. | <p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per diversos volums adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal està format per dos grans cossos adossats, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. S’organitza en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. El cos originari consta d'un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Les </span></span></span><span><span><span>obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central de les golfes té la llinda gravada amb l'any 1780 i el símbol del Calvari. De la façana de llevant destaca una doble galeria disposada als nivells superiors i sostinguda amb uns destacables pilars de pedra amb els capitells motllurats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a la banda de ponent correspon a una ampliació efectuada a principis del segle XX. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra, amb la dovella clau gravada amb l'any 1906 i les inicials 'JVO'. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc escarser també emmarcades en pedra. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb maons. Destaquen les del pis, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Adossada a la façana de ponent hi ha una gran terrassa al pis, semicoberta amb un porxo de teulada d'un sol vessant sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta. Alhora hi ha un volum adossat al nivell de la planta baixa, que ressegueix el perímetre del parament fins a la façana de tramuntana. Té una planta rectangular amb la cantonada nord-oest arrodonida, està cobert amb teulada d'un sol vessant i presenta obertures rectangulars emmarcades amb maons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de migdia del volum principal hi ha un pati interior, delimitat amb una tanca de pedra i al que s'accedeix mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus i amb la llinda plana. Tancant aquest pati per la banda de llevant hi ha un volum rectangular amb teulada de dues vessants, el carner perpendicular a la façana principal i organitzat en dos nivells. Presenta un gran portal d'arc de mig punt bastit en pedra (i actualment transformat en finestral) i finestres rectangulars emmarcades en pedra a la façana de ponent.</span></span></span><span><span><span> Probablement en origen, aquest espai albergava els estables de la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana hi ha la resta de volums auxiliars que conformen la construcció. </span></span></span><span><span><span>Es tracta de tres cossos adossats de planta rectangular, amb les teulades d'una i dues vessants i organitzats en un i dos nivells. Presenten </span></span></span><span><span><span>obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, aquestes construccions estan bastides amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant de la façana principal de la masia hi ha l'era, formada per la mateixa roca del terreny regularitzada. A la banda de migdia hi ha un volum rectangular sense coberta, probablement destinat a les tasques agropecuàries en origen.</span></span></span></p> | 08901-38 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p>La primera referència documental relacionada amb aquest edifici apareix en el capbreu del <em>Faber </em>de Cabrera, datat l'any 1195. Segons la bibliografia consultada, després dels terratrèmols ocasionats a Catalunya entre els anys 1427 i 1428, el mas hagué de ser reconstruït en un lloc diferent al de la seva ubicació original. Posteriorment, en e<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>l fogatge de l'11 d'octubre de 1553 corresponent a la parròquia i terme de Sant Llorenç Dosmunts, apareix mencionat en 'Joan Quome Joan', nom que es refereix segurament a aquest mas.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0577400,2.4265400 | 452550 | 4656346 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img8995.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9011.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||
| 84443 | Mas Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-joan-1 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R16.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M23.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>393, 406, 453.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb pedra. Algunes finestres tenen els ampits motllurats i d'altres estan protegides amb reixes de ferro i/o porticons de lamel·les de color verd. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca un petit porxo adossat que protegeix el portal d'accés. Presenta una teulada de tres vessants sostingudes amb grans pilars bastits amb maons. De la façana de migdia destaca una finestra al pis amb la llinda gravada amb l'any 1787. La façana de ponent compta amb un gran porxo adossat cobert amb una terrassa al pis. Està format per una successió d'arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell i disposada a mode de maons. Entre aquests arcs hi ha un parell de contraforts. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha un volum aïllat que en origen corresponia a la masoveria. Presenta una planta irregular formada per diversos cossos adossats, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en un únic nivell. Presenta obertures rectangulars, algunes d'elles amb els ampits de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ambdues construccions presenten els paraments arrebossats i pintats.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-41 | Pla de la Casassa - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>En origen, el mas Joan era una masoveria de l'antic mas Llorà, situat a escassa distància del mateix. Segons la bibliografia consultada, una de les reformes efectuades a l'edifici està datada l'any 1932, tot i que aquesta dada no s'ha pogut contrastar. L'edifici fou deshabitat entre els anys 1951 i 1955. Alhora, la seva masoveria fou deshabitada entre els anys 1973 i 1975. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>En l'actualitat, ambdues construccions estan destinades a allotjament de turisme rural.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0483000,2.4736800 | 456444 | 4655273 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-1017319.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-img8712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-img8761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-img8766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84443-img8775.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: Masjoan, la Gallinera. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 84447 | El Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-2 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R14.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>368, 373, 453, 471, 484, 486.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada i reformada de planta més o menys rectangular, formada per diversos volums adossats. El volum principal està situat a la banda sud-est de la construcció. Presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques decorades amb rombes i sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. Les obertures són majoritàriament rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d'accés principal té la llinda gravada amb l'any 1808 i el monograma de Jesucrist 'IHS' coronat amb una creu llatina. Destaquen les dues galeries superposades dels pisos superiors, formades per una successió de tres arcs cadascuna. Els arcs del primer pis són de mig punt adovellats i estan sostinguts amb pilars bastits en pedra amb els capitells motllurats. Els de la segona planta són rebaixats i bastits amb maons, i també estan sostinguts amb pilars de pedra. De la façana de llevant destaca un rellotge de sol rectangular, datat els anys 1841 i 1994 (data de reforma). Adossat a l'extrem de llevant d'aquest volum hi ha un cos rectangular d'una sola planta utilitzat de garatge. Està cobert amb una terrassa al pis on s'observa un porxo amb una teulada d'un sol vessant, amb el mateix tipus de solera que el ràfec del volum principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossats a la banda nord-oest hi ha dos volums rectangulars units amb una terrassa al mig. El davanter, que probablement correspongui a una antiga masoveria, presenta una coberta de teula àrab i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Unes escales de pedra adossades al parament donen accés al portal.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La resta de volums estan adossats a la banda nord-oest de la construcció i estan destinats a les tasques agropecuàries. En general són de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. Presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i coberts sostinguts amb pilars de pedra. De la banda de ponent del conjunt destaca una antiga pallissa aïllada, amb teulada de dues vessants i sostinguda amb pilars de pedra</p> <p>Totes les construccions estan bastides amb pedra desbastada disposada en filades, amb carreus de pedra a les cantonades.</p> | 08901-44 | Els Auberts - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia està documentada des de l'any 1350. Posteriorment, <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat 'Lo Colell' dins de la parròquia de 'Prohit'. A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Francesch Colell” dins del terme de 'Sant Andreu de Pruyt'. La masia havia tingut una</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span> capella-oratori dedicada a la Mare de Déu i documentada des de l'any 1687, quan fou visitada pel bisbe de Vic. Desaparegué durant les obres de rehabilitació interiors efectuades l'any 1976. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Cap a mitjans dels anys 80 del segle XX, la masia va funcionar com a restaurant.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0498600,2.4497700 | 454467 | 4655459 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9378.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84447-img9375.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||
| 84449 | El Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 19, 44-45.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M26.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 116.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>369-371, 465, 486, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>39, 43-44, 78.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX / XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de grans dimensions i planta rectangular, assentada damunt del desnivell del terreny. Presenta diversos cossos adossats al seus paraments i dues torres de planta quadrada situades als extrems de la façana de ponent. Compta amb una coberta de teula àrab de tres vessants i està </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>distribuïda en planta baixa i dos pisos. A l'extrem de migdia de la coberta hi ha una petita espadanya amb una campana. Les torres presenten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>cobertes piramidals i consten de planta baixa i tres nivells superiors. Tant les obertures de l'edifici com les de les torres són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana de llevant compta amb un coronament apuntat de teula àrab situat al centre del parament i en destaca una galeria formada per dues parelles d'arcs rebaixats sostinguts amb pilars de pedra i situada al nivell superior. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossat a aquesta façana hi ha un volum rectangular distribuït en tres nivells i cobert amb una terrassa plana delimitada amb baranes. Compta amb finestres rectangulars amb els emmarcaments en relleu. La façana de migdia té un volum rectangular adossat, distribuït en dos nivells i cobert amb una terrassa al pis, i també un cos rectangular amb teulada de tres vessants que correspon a la capella del mas. Presenta un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres allargades d'arc rodó a la façana principal, que està orientada a migdia. A la façana de llevant hi ha un rosetó. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La part de migdia de la casa correpon a un jardí delimitat a llevant per una tanca de pedra, que finalitza en un edifici auxiliar aïllat. Hi ha un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i bastit amb carreus de pedra, que compta amb un coronament ondulat i una fornícula amb una imatge. A la banda de ponent del jardí hi ha l'antiga pallissa aïllada, orientada a les restes de l'era de cairons de la masia. Aquest volum és </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. La porta principal té un gran arc escarser i a la façana de migdia s'hi adossa una escala de pedra que condueix al primer pis, on el portal es rectangular. A ponent té un altre portal. Està bastida amb pedra sense treballar, amb les obertures emmarcades amb carreus i alguns afegitons de totxo.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-46 | Carretera C-153, km. 26,5 - Pruit | <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó.</span></span></span></span></span></span></span></span></span> <span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, e</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span>n el fogatge de l'any 1553 del terme i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, consta en 'Miquel Bach'. El mas arribà a tenir dins de la seva finca cinc masoveries diferents: can Peret, can Xica, can Joan Gran i can Roig, comptant també el masover gros i la cambreria. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El mas fou ampliat i reformat als segles XVIII-XIX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El felipó Pere Bach i Targarona era fill del mas. Alguns dels convidats il·lustres que s'hi havien hostatjat són el Bisbe Morgades i mossèn Jacint Verdaguer, que hi feu diverses estades a finals del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La capella està dedicada al Sagrat Cor de Jesús, tot i que segons la bibliografia consultada, també té un oratori dedicat a la Mare de Déu del Roser.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0437000,2.4322500 | 453012 | 4654784 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7208.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Bac o el Bach de Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 84662 | Can Gori - Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gori-can-banus | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27, 94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 26-27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U31, U32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Marc Banús [Entrevista: 09-05-2021].</span></span></span></span></p> | XVII/XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta irregular, format per dos cossos adossats i assentat damunt de la roca natural de la zona, seguint el desnivell del carrer. En l’actualitat està completament reformat. El volum principal, situat al bell mig de la construcció, presenta una coberta de teula àrab d’un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. L’accés a l’interior es fa mitjançant un gran portal de nova obertura i completament restituït (nº 21). És d’arc de mig punt adovellat i té els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra simple i un portal: ambdues obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, i estan protegides amb reixes de ferro. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres simples que han estat completament restituïdes i compten amb elements gotitzants. En destaca la central de la primera planta, que és d’arc conopial trilobulat. La façana de llevant està integrada dins de l’habitatge del costat (cal Sabater). Presenta un portal d’accés rectangular situat a la primera planta (nº 23), emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana gravada amb l’any 1608, una creu llatina i un motiu ornamental indefinit. S’hi accedeix mitjançant una llarga escala de pedra que desemboca en un distribuïdor disposat a mode de porxo, des del que s’accedeix també al portal d’accés a cal Sabater.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El volum adossat a la banda de ponent , amb el mateix tipus de coberta que en el cas anterior, presenta un gran ràfec de bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en tres nivells i compta amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Cal destacar el balcó corregut del pis superior, tot bastit en fusta, una de les finestres de la primera planta, amb la llinda gravada amb l’any 1601 i una creu llatina central amb el monograma de Jesucrist invertit (“SHI”), i dos petits arcs de descàrrega a la planta baixa, bastits amb pedra disposada a sardinell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades força regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-56 | Carrer del Fossar, 21-23 | <p><span><span><span>En origen, el número 21 corresponia a la casa de can Gori i la número 23 a can Banús. L’edifici va patir diverses reformes entre els anys 1983 i 2008. L’any 1987 se’n va crear un sol habitatge (també conegut com a can Rosquelles, cognom del propietari). Aquestes reformes van desvirtuar la seva façana original (en origen, el portal de mig punt era rectangular i el portal rectangular incloïa una finestra disposada a mode de mostrador). Tant l’escala exterior com el porxo amb el pilar del volum de llevant, així com el portal que dóna accés a la primera planta (nº 23), estan reproduïts en el número 83 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929. Segons les fonts consultades, la llinda del portal nº 23 és falsa, donat que en origen la data present era l’any 1708.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, el motiu indefinit gravat a la llinda del portal d’accés a la primera planta podria correspondre a un barret o tricorni. Tot i això, tampoc es descarta que fós la representació d’una bitlla o llançadora per teixir, fent referència al fet que a l’edifici hi hagués hagut un paraire (tant el símbol com la data enllaçarien amb <span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). </span></span></span></span></p> | 42.0242800,2.4661100 | 455801 | 4652610 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img7209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84662-img4219.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||
| 84664 | Habitatge al carrer del Fossar, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-8 | <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 137.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U21.</p> <p><span><span><span><span>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 65.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, adaptat al desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Cal exceptuar el finestral central de la primera planta, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de ponent, orientada a l’antic fossar de la vila, compta amb obertures rectangulars emmarcades amb pedra, tot i que s’aprecia alguna reparació efectuada amb maons. La façana de migdia, orientada al pati posterior, també presenta obertures rectangulars emmarcades amb pedra, tot i que amb diverses reparacions efectuades en fusta. En destaca el gran balcó corregut de la primera planta i el ràfec de la coberta, de majors dimensions que a la resta de paraments.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars i amb un revestiment arrebossat i emblanquinat disposat a la façana principal i a la de ponent.</span></span></span></span></p> | 08901-58 | Carrer del Fossar, 8 | <p><span><span><span>L’edifici era la seu de l’antiga rectoria de l’església parroquial de Sant Miquel de Rupit. Vers l’any 1936, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, l’edifici estava destinat a habitatge, amb un petit jardí i dos horts.</span></span></span></p> | 42.0240600,2.4656000 | 455759 | 4652586 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84664-img4084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84664-img4080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84664-img4079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84664-img6423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84664-img6431.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Rectoria. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 84672 | Creu del Fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-fossar | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 53.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BASTARDES I PARERA, Albert (1983). <em>Les creus al vent</em>. Barcelona: Millà, p. 53.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U46.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 207.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 74-75.</span></span></span></span></p> | XVII/XX | <p><span><span><span>Creu aïllada situada a l'extrem nord-oest de l'antic fossar de Rupit, damunt del mur que delimita el recinte. Es tracta d’una creu grega de pedra, assentada damunt d’una peanya de planta quadrada decorada amb motllures i casetons en baix relleu. Damunt seu s'erigeix un fust octogonal amb basament i capitell, que sosté un dau gravat amb diverses inscripcions: l’any 1641 (cara nord), una creu patent encerclada (cara est), el monograma de Jesucrist “IHS” amb el símbol del Calvari coronat amb una creu llatina (cara oest) i el nom de Miquel Corriol (cara sud). La creu presenta els extrems dels quatre braços decorats amb flors de lis (símbol de la puresa). En el frontal hi ha la figura de Jesús crucificat, vestit amb el perizoni i amb una cartel·la superior amb la paraula “INRI”. A la part posterior hi ha una corona d’espines.</span></span></span></p> | 08901-66 | Carrer del Fossar, 6 | <p><span><span><span>Aquesta creu fou tallada l’any 1641 per ordre del prevere Miquel Corriol, amb la intenció de presidir l’entrada de l’antic fossar de la vila, que havia estat arranjat aquell mateix any. Posteriorment, la creu fou reconstruïda l’any 1933. Tant la peanya com el dau són part de l’obra original.</span></span></span></p> | 42.0240200,2.4652600 | 455731 | 4652581 | 1641/1933 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84672-img3976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84672-img6453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84672-img5868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84672-img5870.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||
| 84696 | Les Viles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-viles | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2006). “Ara va de cinema”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 30-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R24.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M35.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 113.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 187, 193.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>366-367, 371, 453, 466.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75-76.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 77, 78.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p>Gran hisenda de planta irregular formada per diversos volums adossats i aïllats, disposats al voltant d'una gran plaça que conserva les restes de l'era de cairons original que la cobria. </p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La masia principal està situada a la banda de ponent del conjunt. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb l'any 1773. Al seu costat hi ha tres petites obertures espitllerades i bastides amb pedra. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les del primer pis estan datades l'any 1769, una d'elles decorada amb una creu llatina central damunt del Calvari. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. De la façana de llevant destaca el porxo situat a la planta baixa, que s'obre a l'exterior mitjançant una successió de sis arcs de mig punt bastits amb pedra. Al primer pis hi ha dues finestres amb permòdols i dues amb la llinda plana, mentre que al pis superior hi ha un gran finestral d'arc de mig punt bastit amb pedra i delimitat amb una barana de fusta. De la façana de migdia destaca la galeria del primer pis, oberta a l'exterior mitjançant un gran arc rebaixat i de mig punt, ambdós sostinguts amb un pilar de pedra i bastits amb pedra disposada a sardinell. Al pis superior hi ha dues galeries més, obertes mitjançant grans obertures rectangulars emmarcades amb carreus i delimitades amb baranes de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de ponent d'aquesta masia hi ha l'horta i un antic aqüeducte, mentre que a migdia hi ha un espai de jardí ornamentat vegetalment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda sud-est de la masia principal hi ha una antiga masoveria de grans dimensions, assentada damunt del desnivell del terreny. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana de tramuntana, on resta amagat darrera d'un voladís de teula àrab rectilini. Consta de planta baixa i dos nivells superiors. Les obertures són, en general, rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal de la façana de tramuntana presenta una llinda de fusta gravada amb l'any 1844. Està bastida amb pedra de la zona sense treballar, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossats a la banda de llevant de la masoveria anterior hi ha dos volums de planta rectangular assentats damunt del desnivell del terreny. El de l'extrem de llevant, de grans dimensions, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana de tramuntana, que està orientada a la plaça central, i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars emmarcades amb maons i les llindes planes de fusta. Està bastit en pedra i ha estat reformat i sobrealçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta de volums estan situats a la banda de tramuntana de la plaça central, formant un bloc constructiu més o menys rectangular. El volum situat a l'extrem de llevant, antiga masoveria, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant. Presenta un portal d'arc escarser adovellat i situat a l'extrem de tramuntana del parament. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les dels pisos tenen els ampits motllurats. Adossat al parament de ponent hi ha una altra de les masoveries de la construcció. Presenta les mateixes característiques constructives que l'anterior, tot i que amb la façana principal orientada a migdia i un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta. A continuació hi ha una antiga pallissa reformada, amb teulada d'un sol vessant. Presenta una solera de llates i bigues de fusta, sostinguda amb uns grans pilars de pedra i maons. Consta de dos nivells, amb el forjat del pis superior bastit en fusta i delimitat amb una barana de fusta també. A l'extrem de ponent del bloc constructiu hi ha adossada la darrera masoveria, completament reformada. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un ràfec de plaques ceràmiques i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars bastides amb carreus de pedra i una destacable galeria al pis superior oberta a les façanes de migdia i ponent. El portal d'accés principal és d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-90 | Carretera C-153, km. 28,1 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em><span>Faber </span></em><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. La hisenda e</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>s trobava dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV passant després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit (de fet, els propietaris de les Viles foren patrons d’aquesta església). Tot i això, no es descarta un possible origen romà de la construcció. La masia principal, datada al segle XVII, era coneguda com a Vilamitjana, tot i que la hisenda estava primitivament formada per la masia de Vilademont (documentada des del segle XIII) i la de Viladevall (documentada des del segle IX). Arribà a tenir fins a nou masoveries dins del mateix recinte, sense comptar les que tenia escampades pels seus voltants. Es comptabilitzen, entre d’altres, les masoveries de can Grisu o Isidro, can Rata i can Pastor, així com la torre d’estiueig de les Viles, datada a finals del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat de la hisenda ha estat sempre en mans de la família Fatjó o Fatjó-Vilas. De fet, aquest llinatge continuà sense interrupció d'hereu a hereu fins el 1860, moment en que la pubilla del mas va contraure matrimoni amb Marià Bojons de Sala i de Tortadès, a la mort del qual la vídua es casà amb Joan Fatjó i Borrell. Així es va perdre temporalment el cognom del llinatge fins que l'any 1949, en motiu del centenari de la mort de Jaume Llucià Antoni Balmes i Urpià (que va morir a la casa Bojons de Vic), el general Franco s'instal·là en aquesta casa i concedí el privilegi que la família Fatjó pogués ostentar el nom compost de Fatjó-Vilas. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia té al seu interior una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, construïda a principis del segle XX.Tenim constància que al seu interior hi havia les relíquies de Sant Pròsper (o Sant Plàcid, segons la font consultada), portat de Roma al segle XVIII i que havia estat custodiat a la casa Fatjó de Vic, i una imatge de Jesús Crucificat. També segons la bibliografia consultada, a l’interior de la construcció es conserva una pilastra de la llar de foc datada l’any 1228.</span></span></span></p> | 42.0328500,2.4353100 | 453258 | 4653578 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img9474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8548.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8638.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||
| 85011 | El Casot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casot-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M57.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i assentada damunt del desnivell del terreny. Ambdós volums, disposats a diferent nivell, presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de llates i mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. La part més destacable de la construcció està situada a la banda de tramuntana. Es tracta d'una gran galeria situada al pis superior i oberta a dos vents, coberta amb un sostre embigat de fusta i delimitada amb una barana de fusta també. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb pedra de desbastada de majors dimensions. El volum principal deixa l'aparell de l'obra vist, mentre que el secundari presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Davant de la façana principal hi ha un volum auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Es tracta d'un porxo obert a dos vents, sostingut amb pilars de pedra i cobert amb un sostre embigat. Al seu costat, adossat a ponent, hi ha un petit cos per guardar-hi la llenya. Aquesta construcció està bastida amb el mateix tipus de pedra que el volum principal.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-96 | Pla de Montdois - Rupit | 41.9939300,2.4662600 | 455793 | 4649240 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7970.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7965.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85011-img7986.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A mitjans dels anys 80 del segle XX, la galeria del pis superior estava tapiada i comptava amb unes escales d'accés directes des de l'exterior.Al costat del camí d'accés a la masia hi ha una bassa natural i un pedró bastit amb pedra amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||
| 85012 | El Pendís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pendis-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R31.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M54.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | Revestiments i obertures degradades, abundant vegetació | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, assentada damunt del desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un doble ràfec de teula àrab (a les façanes de migdia i ponent) i llates i mènsules de fusta (façanes de tramuntana i llevant). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Destaca el portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha dues petites espitlleres i, damunt seu, una finestra rectangular amb la llinda i els brancals decorats i un guardapols superior ornamentat que dibuixa un frontó. Al costat d'aquesta obertura hi ha una finestra simple emmarcada amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana gravada amb l'any 1855. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta d'obertures de la construcció presenten la mateixa tipologia constructiva que l'anterior, tot i que els ampits motllurats es concentren tant a</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> la façana principal com a la de tramuntana. La façana de ponent està força més degradada que la resta, donat que es va enderrocar l'antiga comuna que se li adossava (no s'ha pogut constatar que el forn encara resti dempeus donada l'abundant vegetació que cobreix la zona). La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar lligada amb morter de calç i disposada de forma regular. El parament principal presenta un revestiment arrebossat força degradat i s'observen diverses reparacions efectuades amb fragments de maons i ciment. Les cantonades, lleugerament atalussades en la seva part inferior, estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Davant de la façana principal hi ha dos volums auxiliars aïllats en mal estat de conservació. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a les façanes principals. L'antic paller està distribuït en planta baixa i pis, i fou tancat i mal reformat en els darrers temps. L'altre volum, probablement destinat al bestiar, s'organitza en un sol nivell i no ha patit cap reforma recent. Ambdues construccions estan bastides en pedra sense treballar i maons, amb els paraments arrebossats i carreus de pedra a les cantonades (sobretot pel fa al paller).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha un volum de planta rectangular amb teulada d'una sola vessant, organitzat en dos nivells i destinat al bestiar. Presenta obertures rectangulars bastides amb maons, carreus i llindes planes de fusta, amb un accés directe a la planta superior des de la façana de ponent. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-97 | Camí de Sau a Rupit - Rupit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat un personatge anomenat 'En Pandís' dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Joan Pandís' dins del mateix terme i parròquia. Segons la data gravada a la llinda d'una finestra situada a la façana principal, l'edifici fou reformat a mitjans del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 42.0065100,2.4612800 | 455389 | 4650639 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85012-img8015.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia i el volum de tramuntana estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Els volums situats a la banda de migdia en queden exclosos. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||
| 85013 | Casa Nova de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-montdois | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M62.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, que està orientada a migdia, i els ràfecs de llates sostinguts amb mènsules de fusta. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el secundari s’organitza en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. Les finestres tenen els ampits de pedra. La construcció està delimitada per un pedrís pla que l'envolta. A l'extrem nord-est de l'edifici destaca una arcada de mig punt bastida amb pedra i maons que dóna accés al jardí de la banda de tramuntana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada irregularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-98 | Camí del Quer - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A mitjans dels anys 80 del segle XX, l'edifici era la seu d'un dels centres de desintoxicació de l'associació El Patriarca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9810500,2.4787300 | 456817 | 4647804 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7884.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85013-img7882.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml