Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89131 | Antic ajuntament i escoles de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-i-escoles-de-pruit | <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 208-209.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, amb la <span>coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un altell davanter amb teulada de dos vessants. També compta amb un ràfec de llates de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obre un finestral d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus i la llinda plana monolítica. Té sortida a un balcó simple bastit amb fusta i sostingut amb mènsules també de fusta. El pis superior compta amb una única finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit de pedra. D’aquest parament, cal destacar la banda de llevant, donat que es troba reculada respecte la línia de façana. En aquesta part, totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb carreus i llindes de pedra. Cal mencionar unes escales de pedra exteriors, adossades al parament i delimitades amb barana de ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb carreus ben escairats a les cantonades.</span></span></span></span></p> | 08901-174 | Plaça de l'Església - Pruit | <p><span><span><span>Es tracta de l’antiga seu de l’ajuntament i de les escoles de Pruit. Tot i que el nucli de Pruit havia estat sempre vinculat al castell de Rupit, amb la divisió del marquesat de Rupit a finals del segle XVIII es crearen dues batllies diferenciades. Aquesta situació perdurà fins l’any 1978, quan es creà el municipi de Rupit i Pruit. Una placa commemorativa encastada a la façana principal de l’edifici especifica que fou rehabilitat l’any 2002.</span></span></span></p> | 42.0425300,2.4553200 | 454921 | 4654642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6809.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||||
| 89132 | Cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner-1 | <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, reformat. Presenta una <span>coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates de fusta sostingut amb mènsules, i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. En general, les obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les finestres compten amb senzills ampits de pedra restituïts. Cal exceptuar les obertures de la façana de tramuntana, sense emmarcaments destacats. La façana de migdia, orientada a la plaça, compta amb un banc corregut adossat al parament i bastit en pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedres ben escairades i de mida més gran.</span></span></span></span></p> | 08901-175 | Plaça de l'Església, 6 - Pruit | 42.0425900,2.4552300 | 454913 | 4654649 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89132-img6813.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89133 | Nucli urbà de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-rupit | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació N01</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 210.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 208-213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> | XI-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al bell mig del terme municipal de Rupit i Pruit, amb accés des de la carretera BV-5208 i situat damunt d’un cingle envoltat per la riera de Rupit. Es tracta d'un nucli de planta irregular allargassada, format al voltant del penyal on s’assenta el castell de Rupit, situat a la banda nord-est del cingle. Alhora, les construccions s’articulen al voltant de dues grans vies que travessen i permeten la circulació damunt del cingle, i que es troben fragmentades en diversos carrers i places. La principal travessa el nucli de nord a sud (carrers de la Barbacana, Manyà, Església i Palau), mentre que l’altra marxa en direcció nord-est (carrers del Fossar, Coll del Castell i Pedrera). Ambdues estan comunicades mitjançant el carrer del Bac de l’Era, de construcció posterior. També cal destacar, a la banda nord-oest del cingle, el petit conjunt del carrer de les Eres (comunicat amb la resta del nucli mitjançant el pont Penjat damunt de la riera) i l’agrupació de cases al voltant del molí d’en Marandes. Arquitectònicament parlant, la majoria d’edificis presenten una tipologia constructiva semblant, donat que foren bastits i/o reformats entre els segles XVI i XVIII. Són de planta rectangular, amb teulades d’un i dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o dues plantes superiors. Destaquen els ràfecs de fusta, les obertures emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes gravades (datades, amb noms propis, amb simbologia religiosa i gremial), balcons de fusta i galeries d’arc de mig punt i rebaixats. Són alhora bastits en pedra desbastada de la zona disposada, en general, regularment. De fet, moltes d’aquestes construccions es troben assentades i fonamentades damunt de la roca natural del cingle, que aflora en diversos punts del nucli. Actualment, la majoria d’edificis han estat rehabilitats seguint la mateixa tipologia establerta en època moderna. Destaquen l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII) i el palau notarial dels Soler (segle XVII).</span></span></span></span></p> | 08901-176 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>El nucli urbà de Rupit es va formar al voltant del castell del mateix nom, documentat des de l’any 959 mitjançant la venda d’unes cases situades prop de la fortificació, al vescomte d’Osona (Píriz, 2020: 13). L’establiment de cavallers al castell, documentat des de l’any 1040, i la seva immillorable situació defensiva afavoriren la creació de la vila, sobretot entre el segle XII i principis del XIII. És força probable que durant aquest temps, la vila comptés amb una filial del temple de Sant Joan de Fàbregues, que era la parròquia oficial del terme i estava situada lluny del nucli poblat. De fet, durant la primera meitat del segle XIV (1330), hi ha notícies d’un sacerdot beneficiat que s’encarregava d’aquesta filial. Tot i el descens de la població experimentat al segle XIV, durant el segle XVI les dades es recuperen i desemboquen en l’època de màxima esplendor de la vila, fixada al segle XVII. En aquest moment, <span>Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), afavorint la construcció i/o reforma d’habitatges del nucli urbà. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es concreten en reparacions efectuades en els edificis preexistents i en la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010). L’obra més important d’aquesta centúria és la construcció de l’església de Sant Miquel, situada al bell mig del nucli urbà. Entre els segles XIX i XX, tot i el progressiu descens de la població (documentat sobretot a partir dels anys 30 del segle XX), el nucli urbà es va mantenint i les construccions es van rehabilitant, en molts casos com a segones residències i també com a allotjaments turístics.</span></span></span></span></p> | 42.0238300,2.4650100 | 455710 | 4652560 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-1017067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-img6495.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-img5408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89133-img6504.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 93|94|95|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||
| 89136 | Nucli urbà de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-pruit | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 63.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació N02</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 210.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 188-189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XI-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al nord del terme municipal de Rupit i Pruit, amb accés des del quilòmetre 30 de la carretera C-153, a uns 2,5 quilòmetres del nucli urbà de Rupit, i situat damunt d’un petit turonet que domina les terres més planes del Collsacabra. Es tracta d'un petit nucli de planta més o menys rectangular, format al voltant de l’església de Sant Andreu, documentada des del segle X. Està format pel temple, la rectoria, la casa del campaner, l’antic ajuntament-escola i la casa de cal Forner, totes adossades i bastides a redós de l’església, i amb una plaça davantera amb una font. Arquitectònicament parlant, els edificis presenten una tipologia constructiva semblant. Són de planta rectangular, amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o dues plantes superiors. Destaquen els ràfecs de fusta, les obertures emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Són bastits en pedra desbastada de la zona disposada, en general, regularment. Actualment, els edificis han estat rehabilitats seguint la tipologia original.</span></span></span></span></p> | 08901-177 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span>L’església parroquial de Sant Andreu de Pruit està documentada des de l’any 955, tot i que el temple actual és el resultat de diverses intervencions efectuades al llarg del temps. Les construccions bastides al seu voltant, i que conformen el nucli urbà actual, són pròpies d’època moderna, datades entre els segles XVII i XVIII. Actualment, tot el nucli està rehabilitat.</span></span></span></p> | 42.0424700,2.4552900 | 454918 | 4654635 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6788.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89136-img6887.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|94|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||
| 89138 | Conjunt d'edificis al carrer de la Barbacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-al-carrer-de-la-barbacana | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C01.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 8-9.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Carrer situat a la banda nord del nucli urbà de Rupit, des de l’entrada al poble per la carretera BV-5208 i fins a la intersecció amb el carrer del Manyà. El tram documentat s’ubica a la banda de migdia de la via i configura un dels accessos principals al nucli històric. Presenta un traçat rectilini, amb una longitud d'uns 65 metres i una amplada pràcticament constant d'uns 4 metres, exceptuant la intersecció amb el pont Penjat que té més amplada. El carrer queda emmarcat per les edificacions, que estan disposades a banda i banda, i mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, coberts amb teulades de dos vessants que presenten una alçada asimètrica: els de la banda de tramuntana estan distribuïts en planta baixa i pis, mentre que els de migdia compten amb dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot a la segona meitat del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, restes de revestiments arrebossats i ràfecs de fusta. Cal mencionar la pràctica absència de balcons, en contraposició a d’altres carrers del nucli antic. D'entre totes les edificacions destaca l’antiga ferreria de can Rovira (nº 8). </span></span></span></span></p> | 08901-178 | Carrer de la Barbacana, 1-11 i 4-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII (predominen les construccions de la segona meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’entrada del carrer, adossat a la façana de llevant del nº 16, hi ha un escut de Rupit de pedra, datat a finals de la dècada dels anys 60 del segle XX i obra del rupitenc Francesc Rovira, membre de la nissaga dels ferrers de can Rovira.</span></span></span></span></p> | 42.0246500,2.4654900 | 455750 | 4652651 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89138-img4757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89138-img3719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89138-img4658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89138-img4783.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: el Repòs (c. Barbacana, 1), can Grau (c.Barbacana, 4), can Rovira (c. Barbacana, 6-8), can Ve-t’ho aquí (c. Barbacana, 10), can Mussach (c. Barbacana, 11), cal Pere Maco (c. Barbacana, 12), can Nandi (c. Barbacana, 14). | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||
| 89139 | Conjunt d'edificis al carrer del Manyà i a la plaça del Bisbe Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-al-carrer-del-manya-i-a-la-placa-del-bisbe-font | <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Col. Imatges, 1. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 46-47.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 24-25.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al bell mig del nucli històric de Rupit, des del carrer de la Barbacana (a la intersecció amb el pont Penjat) i fins al carrer de l’Església i la intersecció amb el carrer del Fossar. Està format per un estret carrer de traçat rectilini amb una longitud d'uns 23 metres i una amplada aproximada d'uns 4 metres, que comença i acaba en plaça. Tant el carrer com les dues places estan emmarcats per les edificacions que les defineixen, que mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La plaça integrada dins del carrer del Manyà, situada a la banda de tramuntana del conjunt, presenta una planta irregular que amida uns 10 metres per 14 metres. Per contra, la plaça del Bisbe Font està situada a migdia i compta amb una planta pràcticament quadrada de 12 metres per 11 metres. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatges i establiments comercials, coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot a la segona meitat del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, algunes restes de revestiments arrebossats i ràfecs de fusta. Cal mencionar la pràctica absència de balcons, en contraposició a d’altres carrers del nucli antic, i la presència de tres edificis completament reformats (dos al carrer del Manyà i un altre a la plaça del Bisbe Font). D’entre totes les construccions destaca la casa de ca l’Apotecari (Manyà, 1) i la de can Camps (Manyà, 7), que compta amb la única llinda del segle XVI que es conserva en bon estat dins del nucli antic.</span></span></span></span></p> | 08901-179 | Carrer de la Barbacana, 2; Carrer del Manyà, 1-7 i 2-4; Plaça del Bisbe Font, 1-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII (predominen les construccions de la segona meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici situat a la plaça del Bisbe Font, 2 va ser la casa natal del missioner claretià Ramon Font i Farrés (1874-1947), nomenat primer bisbe de Tarija (Bolívia) l’any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest conjunt també engloba dos dels establiments per allotjar visitants més antics de la vila (la fonda Marsal i l’hostal Estrella).</span></span></span></span></p> | 42.0242700,2.4649600 | 455706 | 4652609 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89139-img4898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89139-img4933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89139-img4943.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: ca la Peona (c. Barbacana, 2), ca l’Apotecari-cal Mestre (c. Manyà, 1), can Pelat (c. Manyà, 2), fonda Marsal (c. Manyà, 3), ca l’Arcadi (c. Manyà, 4), can Marsal (c. Manyà, 5), can Camps (c. Manyà, 7), hostal Estrella (pl. Bisbe Font, 1), casa del Bisbe Font-Mª Carme (pl. Bisbe Font, 2), ca l’Ample (pl. Bisbe Font, 3). | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89141 | Conjunt d'edificis al carrer de l'Església i a la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-al-carrer-de-lesglesia-i-a-la-placa-major | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C03.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. </span></span></span></span></span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span><span><span><span><span>, any XXIX, núm. 60, p. 26.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 68-69.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat al bell mig del nucli històric de Rupit, des de la plaça del Bisbe Font i fins al carrer del Palau. Està format per un estret carrer de traçat rectilini, que es va eixamplant a mesura que s’acosta a la plaça. Amida uns 42 metres de longitud i una amplada aproximada que oscil·la entre 3 i 8 metres. Just a la intersecció amb la plaça Major, el carrer es desvia i baixa en direcció a la riera de Rupit (espai conegut com la Davallada) i els camins que porten cap al salt de Sallent, l’ermita de Santa Magdalena i l’església de Sant Joan de Fàbregues. La plaça presenta una planta en forma d’L, amb una longitud aproximada d’uns 30 metres i una amplada màxima d’uns 23 metres, just al mirador que es crea a la banda de llevant (orientat a la riera i amb una manífica panoràmica de l’ermita de Santa Magdalena) per l’absència d’edificis en aquesta banda del conjunt. Tant el carrer com la plaça estan emmarcats per les edificacions que les defineixen, que mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatges i establiments comercials, coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot dins del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, algunes restes de revestiments arrebossats, ràfecs de fusta i balcons bastits amb fusta i ferro. Cal mencionar la presència de diversos edificis completament reformats, tot i que mantenen la tipologia edificatòria d’època moderna. D’entre totes les construccions destaquen l’església parroquial de Sant Miquel (del segle XVIII), l’ajuntament del municipi i l’escola l’Agullola. Pel que fa als elements arquitectònics, cal mencionar les dues finestres gòtiques de la plaça Major (can Sallent i l’escola).</span></span></span></span></p> | 08901-180 | Carrer de l’Església, 1-9 i 2-12; Plaça Major, 1-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII (predominen les construccions de la segona meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Durant bona part del segle XX, a l'edifici hi havia la sala de ball de can Manel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que sembla, les finestres gòtiques de la casa de can Sallent i de l’escola l’Agullola corresponien al palau notarial dels Soler. En foren sostretes i reinstal·lades quan l’edifici estava en estat d’abandonament.</span></span></span></p> | 42.0236500,2.4649300 | 455703 | 4652541 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89141-img4999.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89141-img4987.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89141-img3724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89141-img3731.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: can Tarota (c. Església, 1), ca l’Estrella (c. Església, 2), església parroquial de Sant Miquel (c. Església, 3), ca l’Estragués (c. Església, 4), can Salut (c. Església, 5), can Nyica (c. Església, 6), can Castellet (c. Església, 7), can Junquer (c. Església, 9), can Crosas (c. Església, 10), cal Vicari (c. Església, 11), can Flequer (c. Església, 12-pl. Major, 1), can Pijoan (pl. Major, 2), can Sallent (pl. Major, 3), can Feliu-can Manel (c. Església, 4), can Donada (c. Església, 4A), cal Sabater Vell (pl. Major, 5), Ajuntament de Rupit i Pruit (pl. Major, 6), escola l’Agullola (pl. Major, 7), cal Meliton (pl. Major, 8). | 96|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||
| 89143 | Conjunt d'edificis al carrer del Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-al-carrer-del-palau | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C04.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat a l’extrem de migdia del nucli històric de Rupit, des de la plaça Major i fins a l’extrem del cingle on s’assenta la vila. Està format per un carrer de traçat rectilini i planta en forma d’L, amb una longitud aproximada d’uns 40 metres i una amplada constant d’entre 4 i 5 metres. El carrer queda emmarcat per les edificacions que el defineixen, que estan disposades a banda i banda, i mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatges, coberts amb teulades de dos vessants i que presenten una alçada asimètrica: en general, els de la banda de llevant estan distribuïts en planta baixa i pis, mentre que els de ponent compten amb dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades al segle XVII i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, algunes restes de revestiments arrebossats i ràfecs i balcons de fusta. Cal mencionar la presència de diversos edificis completament reformats, tot i que mantenen la tipologia edificatòria d’època moderna. D’entre totes les construccions destaca l’antiga notaria dels Soler, amb l’escut familiar a la façana principal.</span></span></span></span></p> | 08901-181 | Carrer del Palau, 1-7 i 2-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant el segle XVII (predominen les construccions de la primera meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> | 42.0232700,2.4645100 | 455668 | 4652499 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89143-img3844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89143-img5040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89143-img3873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89143-img5038.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: Ajuntament de Rupit i Pruit (c. Palau, 1), la Farmaciola (c. Palau, 4) can Jaume (c. Palau, 7), can Cases (c. Palau, 10), Notaria Soler-Antic Palau (c. Palau, 12). | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||
| 89144 | Conjunt d'edificis al carrer del Fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-al-carrer-del-fossar | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C05.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 70-73.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Carrer emblemàtic situat a la banda de llevant del nucli antic de Rupit, des de la intersecció de la plaça del Bisbe Font amb el carrer de l’Església i fins a la plaça dels Cavallers. Presenta un traçat rectilini ascendent, que es pot dividir en dos trams diferenciats. El tram inicial està caracteritzat per l’aflorament de la roca natural de la zona i arriba fins a la intersecció amb el carrer del Bac de l’Era. Tant els fonaments dels edificis com el paviment de la via són de roca viva, regularitzada esglaonadament per facilitar la circulació dels vianants (aquest tram no és apte pels vehicles). El segon tram, disposat entre l’anterior intersecció i la plaça, compta amb els edificis adaptats al desnivell existent, amb el ferm pavimentat (tot i que també aflora la roca) i permetent el pas a la circulació rodada. Destaquen les construccions de la banda de tramuntana, donat que es troben adossades a redós del penyal on es localitzen les restes del castell. El carrer queda emmarcat per les edificacions, que estan disposades a banda i banda, exceptuant la zona central del primer tram, on s’ubica l’antic fossar de la vila. En general, les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, amb algunes reformes posteriors. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, coberts amb teulades d’un i dos vessants i distribuïts, majoritàriament, en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, restes de revestiments arrebossats i ràfecs de fusta. Un dels elements més característics d'aquestes construccions són els balcons de fusta situats als nivells superiors, que mantenen la mateixa tipologia constructiva i estilística.</span></span></span></span></p> | 08901-182 | Carrer del Fossar, 1-25 i 2-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII (amb un predomini clar del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El nom del carrer li ve donat per la presència de l’antic fossar o cementiri de la vila, actualment en desús i completament enjardinat. </span></span></span></span></p> | 42.0241100,2.4655200 | 455752 | 4652591 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89144-img3980.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89144-img4131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89144-img4062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89144-img4017.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: can Gleies (c. Fossar, 1), can Lo (c. Fossar, 2), can Panart (c. Fossar, 3), can Llorencic (c. Fossar, 4), can Banús (c. Fossar, 5), can Vila (c. Fossar, 7), la Rectoria (c. Fossar, 8), can Serra (c. Fossar, 9), Centre Parroquial (c. Fossar, 10), can Vázquez (c. Fossar, 11), can Betes (c. Fossar, 13), can Nap (c. Fossar, 14), can Mònic (c. Fossar, 15), can Pau Xic (c. Fossar, 20), can Gori-can Banús (c. Fossar, 21-23), can Reixat (c. Fossar, 22), can Pastoric (c. Fossar, 24), ca l’Andreu Palou-cal Sabater (c. Fossar, 25), can Ton (c. Fossar, 26). | 95|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||
| 89145 | Conjunt d'edificis a la plaça dels Cavallers i al carrer del Coll del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-a-la-placa-dels-cavallers-i-al-carrer-del-coll-del-castell | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C06.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 76-77, 80-81.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat a la banda nord-est del nucli antic de Rupit, des del carrer del Fossar i fins a la intersecció amb el camí de Santa Llúcia i el carrer de la Pedrera. Està format per una plaça de planta irregular, desdibuixada pel pas del tram final del carrer del Fossar (de fet, els números 27 i 29 d’aquest carrer estan inclosos en el conjunt). El carrer presenta un traçat rectilini pla i compta amb una petita placeta a la part final, just davant de la intersecció amb el carrer del Bac de l’Era. Es caracteritza per l’absència d’edificis a la banda de llevant, fet que propicia un ampli mirador damunt de l’altra vall (camí de Santa Llúcia i carrer de les Peces). Per contra, les construccions de la banda de ponent es troben adossades a redós del penyal on es localitzen les restes del castell. Tant la plaça com el carrer s’assenten damunt de l’aflorament de la roca natural de la zona i queden definits per les edificacions que els integren, que mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, coberts amb teulades d’un i dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot durant la segona meitat del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, restes de revestiments arrebossats i ràfecs de fusta. </span></span></span></span></p> | 08901-183 | Carrer del Fossar, 27-29; Plaça dels Cavallers, 7-9; Carrer del Coll del Castell, 1-15 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII. Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, la plaça dels Cavallers era un punt de trobada i tertúlia de la gent benestant.</span></span></span></span></p> | 42.0246100,2.4667400 | 455854 | 4652646 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89145-img4276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89145-img4566.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89145-img4399.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89145-img4333.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: can Saltiri (c. Fossar, 27), can Bigorra (c. Fossar, 29), can Pahisa (pl. Cavallers, 7), can Negre o Bonegre (pl. Cavallers, 9), can Xicó (c. Coll del Castell, 1), can Cucut (c. Coll del Castell, 3), can Paraire (c. Coll del Castell, 5), can Calau (c. Coll del Castell, 7), ca l'Esteve (c. Coll del Castell, 11), can Perot (c.Coll del castell, 15). | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||
| 89147 | Front d'edificis de la façana oest al riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/front-dedificis-de-la-facana-oest-al-riu | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació F01.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Façana constructiva disposada a la banda de ponent del cingle on s’assenta la vila de Rupit i que configura el paisatge urbà exterior característic de la població, essent la façana de presentació del nucli antic des de l’accés principal (BV-5208). Està formada per la successió d’edificis entre mitgeres, amb diferents alçades i profunditats edificables, tot i que sense cossos sortints. Presenten cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a la riera de Rupit i ràfecs de fusta de poca volada. Pel que fa a les obertures s’observen finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, algunes d’elles amb sortida a balcons bastits amb fusta. Destaquen les galeries formades per la successió de grans arcs de mig punt i rebaixats, tant obertes a l’exterior com tancades amb vidre, i situades tant als pisos superiors com a les plantes baixes. Aquestes últimes tenen sortida als aterrassaments que incorporen els jardins posteriors, bastits amb murs de força volada assentats damunt la llera de la riera de Rupit o bé damunt les balmes de la conca fluvial. Els paraments estan bastits amb pedra calcària de la zona, tant desbastada com sense treballar, i disposada de forma regular (en molts casos en filades). Cal mencionar la presència del pont Penjat de Rupit, que facilita la comunicació entre la banda de ponent del nucli urbà (camí de Sant Joan de Fàbregues i carrer de les Eres) i el nucli històric de la vila (interssecció entre els carrers de la Barbacana i del Manyà).</span></span></span></p> | 08901-184 | Carrer de la Barbacana, 1-11; Carrer del Manyà, 1-7; Plaça del Bisbe Font, 1; Carrer de l’Església, 2-12; Plaça Major, 1-5; Carrer del Palau, 2-12 | 42.0245400,2.4649000 | 455701 | 4652639 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89147-img6353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89147-img5349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89147-img6351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89147-img5352.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89148 | Front d'edificis de la façana est al riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/front-dedificis-de-la-facana-est-al-riu | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació F02.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Façana constructiva disposada a la banda de llevant del cingle on s’assenta la vila de Rupit i que configura el paisatge urbà exterior característic de la població. Està formada per la successió d’edificis entre mitgeres, amb diferents alçades i profunditats edificables, i alguns cossos sortints. Presenten cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a la riera de Rupit i ràfecs de fusta de poca volada. Pel que fa a les obertures s’observen finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, algunes d’elles amb sortida a balcons bastits amb fusta. També n’hi ha de més senzilles i de mida més gran, emmarcades en fusta. Destaquen algunes galeries, tant obertes a l’exterior com tancades amb vidre, i situades tant als pisos superiors com a les plantes baixes. Aquestes últimes tenen sortida als aterrassaments que incorporen els jardins posteriors, bastits amb murs de força volada assentats damunt la llera de la riera de Rupit o bé damunt les balmes de la conca fluvial. Els paraments estan bastits amb pedra calcària de la zona, tant desbastada com sense treballar, i disposada de forma regular (en molts casos en filades). Cal mencionar la façana posterior de l’església parroquial de Sant Miquel i el recinte on s’ubica l’antic fossar de la vila, sense construccions.</span></span></span></p> | 08901-185 | Carrer del Palau, 3A, 3B, 5, 7, 12; Plaça Major, 7; Carrer de l’Església, 3-9; Carrer del Fossar, 6-26; Plaça dels Cavallers, 3, 4, 5, 6 | 42.0236600,2.4652400 | 455729 | 4652541 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89148-1017085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89148-1017080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89148-1017090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89148-1017083.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89149 | Cementiri de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-pruit | <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 200, 206, 207, 209, 210.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Recinte aïllat de planta rectangular, delimitat per un mur bastit en pedra que presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb les cantonades embellides amb carreus i rematades amb uns cubs coronats amb orles, tot de pedra. El cub situat a la banda sud-est està gravat amb la data 1832. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un portal d'accés emmarcat amb carreus de pedra i rematat amb els mateixos cubs. La porta és de ferro, de dues fulles batents amb barrots, l’any 1906 i coronada amb una creu llatina. L’espai interior s’organitza mitjançant quatre parterres vegetals de planta quadrada, que delimiten els dos carrers principals en forma de creu. Al bell mig hi ha una creu llatina de pedra assentada damunt d’un pilar amb el basament motllurat. Està datada amb la següent inscripció: “ANY 1906”. Al fons del recinte, integrats en aquestes parterres, hi ha dos pinacles de pedra. Els blocs de nínxols, de planta rectangular i amb teulades d’un sol vessant, estan disposats a banda i banda del recinte, amb tres nivells de nínxols a cada bloc. Al fons hi ha un petit volum destinat als cadàvers, que compta amb un portal d’accés d’arc de mig punt bastit amb maons. En aquesta part, sota el bloc de nínxols, hi ha una sèrie de sepultures al subsòl tapiades amb làpides de pedra, datades entre els segles XVIII i XIX i gravades amb motius funeraris. Just a l’entrada al recinte, un cop traspassat el portal d’accés, hi ha dos xiprers a banda i banda.</span></span></span></span></span></p> | 08901-186 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu. Tenim notícies que l’any 1599, durant la visita pastoral efectuada a l’església de Sant Andreu, es va ordenar que es construís una creu al bell mig del fossar. L’any 1710, el mur del recinte fou rehabilitat per evitar que el bestiar hi pogués entrar. Posteriorment, l’any 1906, el cementiri fou traslladat a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0424400,2.4543300 | 454839 | 4654632 | 1906 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6894.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6914.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||
| 89185 | Llegenda del castell de l'Envestida i el gorg de la Trapa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lenvestida-i-el-gorg-de-la-trapa | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 186-188.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 48-49.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb les forces del bé i del mal, i les seves conseqüències damunt la gent de la contrada. Segons la llegenda, el dimoni predicava les seves consignes des del cim del penyal anomenat castell de l’Envestida o Bastida. L’arcàngel Sant Miquel (patró del poble) provà d’aturar el maligne ocupant aquest cim, iniciant-se d’aquesta manera una lluita aferrissada entre tots dos. El dimoni es va precipitar cinglera avall, mentre Sant Miquel el perseguia, fins al gorg de la Trapa, situat sota el salt de Sallent. El dimoni es va esmunyir a l’interior del gorg, tornant d’aquesta manera de cap a l’infern. Com a resultat d’aquesta lluita encara es conserven les urpades i petjades del dimoni a les parets de la cinglera.</span></span></span></p> | 08901-187 | 42.0195300,2.4797100 | 456924 | 4652076 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89185-1017468.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89185-img6294.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses versions d’aquesta llegenda, si bé és cert que tant el castell de la Bastida com el gorg de la Trapa es repeteixen en totes elles geogràficament parlant. En una de les versions, els dos personatges s’estimben pel grau de la Donada. Una altra situa l’estimbament pel salt de Sallent i, una tercera versió, fins i tot per l’escaleta de Sallent. També s’explica que Sant Miquel va intentar mesurar la fondària del gorg amb un roc lligat a una corda gruixuda. De l’interior de l’aigua, una veu li va dir que no trobaria pas mai el fons. | 98|119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89205 | El collet de Pixanúvies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-de-pixanuvies | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 357, 1185.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 30-32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 166.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 368-369.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda que dóna nom al collet de Pixanúvies, situat damunt del mas Renyins de Pruit. L’hereu del marquès del Prat de Sant Esteve d’en Bas no trobava cap noia per casar-se. Entre el capellà d’en Bas i el rector de Falgars, a petició del marquès, varen trobar una canditada, la pubilla del mas Alou de Pruit. L’inconvenient era que la noia festejava amb un pastor de Pujolriu. Malgrat això, els pares de la noia decidiren casar-la amb l’hereu del marquès a l’església de Falgars, tot i la oposició de la pubilla. El dia del casament, la comitiva de la núvia marxà a cavall cap a Falgars passant pel camí de Renyins. Un cop arribats al collet situat damunt de la masia, la núvia va aturar la comitiva per poder fer les seves feines darrera d’uns matolls. Força estona després, al veure que la núvia no tornava, l’anaren a buscar però ja no la trobaren. Aquesta absència s’interpretà com una fugida coordinada amb el pastor de Pujolriu. Es creia que la núvia s’escapà per un corriol camuflat per la vegetació i s’amagà en una cova situada prop de la casa del Grau, on l’esperava el seu estimat. Temps després, la parella es casà i marxà cap a França, tot i que també es deia que es van quedar per aquesta zona.</span></span></span></p> | 08901-188 | 42.0627800,2.4592300 | 455259 | 4656888 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses versions d’aquesta llegenda, si bé és cert que el collet de Renyins o de Pixanúvies es repeteix en totes elles geogràficament parlant. | 98|119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||||
| 89206 | El campanar de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campanar-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 57-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 66-67.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'¡Mireu-lo! ¡Que ardit! / ¡Com tramuntana els cingles, / amb aquell delit, / el campanar de Rupit!</p> <p>Els murs del castell / fan via de caure, / i, humils, al peu d'ell / es proben d'ajaure.</p> <p>Quan no en resti res, / parlarà amb veu forta / a ne'l Cabrerès / d'una raça morta</p> <p>sota el pes del temps / que tot ho trasbalsa, / i palesa ensems / que esta vida és falsa.</p> <p>Ara canta i riu / amb les llars amigues, / que al seu pau fan niu, / mateix que formigues,</p> <p>i s'arrapen fort / a n'els grenys de roca / que a dret i a tort / van badant la boca.</p> <p>Quin estrany concert / el de tot el poble, / desigual, incert, / que es gira i es dobla,</p> <p>traspassa l'afrau / amb una camada, / si cau, si no cau / trespol i teulada,</p> <p>i salta el pendís, / com la cabra isarda, / mes sempre submís / al cloquer que el guarda.</p> <p>Aquest, dolç aimant, / amb sa ombreta fina / el va amoixainant / quan el sol camina;</p> <p>i es mira els horts seus, / i les escalades / de petits conreus / als pujols penjades,</p> <p>i el noc del torrent / que a estones rondina, / quan mol el forment / i el torna farina,</p> <p>i els negres pilers, / que, com una plaga, / capolen sencers / els faigs de l'obaga,</p> <p>deixant arranats / costers i clotades / desesperançats / de noves tanyades.</p> <p>De tot passa els ulls, / i en lliga la història / que guarda en els fulls / de sa gran memòria.</p> <p>Recorda el temps vell / d'aquell senyor noble, / marquès del castell, / reietó del poble;</p> <p>recorda una gent / ara folla en guerra / per al salvament / dels furs de la terra,</p> <p>i adés de genolls / en pregària blana / damunt els rostolls, / al toc de campana.</p> <p>I aquells bons costums / del gipó i la pipa, / que es perden com fums / que el nou temps dissipa,</p> <p>i la processó / de Setmana Santa, / amb el Centurió... / si en feia de planta!</p> <p>i el timbal famós / de notes agudes, / i el to rogallós / del parlar de Judes,</p> <p>i el Jesús de l'hort, / i el dring de cadenes... / de tot fa record / en hores serenes.</p> <p>Així, benplantat, / sense arruga encara, / el front assenyat / i la veu ben clara,</p> <p>per hereu pagès / d'una coromina, / no li falta més / que la barretina.</p> <p>¡Com torreja airós / damunt el paratge / i el penyal rocós / i el vell ermitatge,</p> <p>i aquell mont blavís / que al bell lluny s'albira, / i el proper pendís / i l'altra rovira!</p> <p>¡Que n'és d'eixerit! / com la gent del poble / té gana i delit / el campanar de Rupit'.</p> | 08901-189 | 42.0238200,2.4652700 | 455731 | 4652559 | 1933 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89206-img6471.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dr. Fortià Solà | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||
| 89233 | El gegant de l'Agullola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gegant-de-lagullola | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011a). “Llegenda de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSQUETS, Blanca (2011). “Els paquets de vent”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 28-31.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la formació de l’emblemàtica Agullola de Rupit. Antigament, la regió estava assolada per la presència d’un cruel gegant que robava bestiar i espantava la gent, arribant al punt de matar alguna persona. La gent de la contrada, esporuguida, invocà l’ajuda divina i Déu els envià l’arcàngel Sant Miquel per desfer-se del gegant, que no era altre que el dimoni. Un dia, Sant Miquel i el gegant iniciaren una lluita aferrissada que, finalment, guanyà el sant. Abans de tornar a l’infern, el gegant va posar un peu damunt del cingle del Far i l’altre al pla Boixer, clavant la seva espasa damunt del cingle de Sant Joan de Fàbregues, que es partí formant la penya de l’Agullola. Finalment, el gegant es llançà a l’interior del gorg de la Trapa, tornant d’aquesta manera a l’infern.</span></span></span></p> | 08901-190 | 42.0043800,2.4836900 | 457243 | 4650391 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89233-1017463.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda que l’entronquen amb la del castell de l’Envestida i el gorg de la Trapa. Per contra, en una altra de les versions, el gegant és bo i molt estimat a la contrada. Abans de marxar de la zona, com a record de la seva estada, clava un cop de destral al cingle de Sant Joan de Fàbregues, creant d’aquesta manera l’Agullola. Finalment, una altra de les llegendes relacionades amb l’Agullola, li atribueix la capacitat de desfer problemes llançant-los embolicats en paquets de vent. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89235 | El salt de la Pujolrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-pujolrassa | <p><span><span><span><span>AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). <em>El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions</em>. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 183-186.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 55-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 42-43.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda relacionada amb la masia de Pujolràs, situada als peus del castell de l’Envestida, damunt de la cinglera i prop del salt del Gravet. La mestressa de la masia volia fer desparèixer el seu marit. Anava sovint a l’església de Sant Joan de Fàbregues a pregar al sant que se l’emportés. Un dia, l’escolanet del temple la va escoltar i, amagat darrera del retaule, li contestà “botifarres i ous fregits, fan perdre la vista als marits”. El marit, assabentat dels plans de la seva muller, fingia que s’anava quedant cec fins que un dia li digué a la dona que no valia la pena viure en aquelles condicions i que l’ajudés a morir. Li va demanar que l’empenyés daltabaix del cingle, oferta que ella declinà fingint-li amor etern. Llavors, el marit li va dir que li taparia els ulls amb un mocador i així no veuria com ell queia pel cingle. Marxaren tots dos cap a la cinglera, ell situat al marge i ella darrera seu amb els ulls envenats. Quan la dona el va empenyer amb totes les seves forces, ell es va esmunyir i ella va caure al buit, estavellant-se al fons del penya-segat.</span></span></span></p> | 08901-191 | 42.0192300,2.4819200 | 457107 | 4652041 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89235-img6132.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda, com per exemple que la dona tenia un amant i per això volia desfer-se del marit, o bé que fou el rector de Sant Joan de Fàbregues ni no pas l’escolanet el que aconsellà a la muller. En algunes versions, el marit s’assabenta dels plans de la dona a través d’aquests religiosos i, en d’altres, és una veïna la que alerta al marit (després que la mateixa muller li expliqui a la veïna). | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89237 | La torre del moro del castell de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-moro-del-castell-de-rupit | <p><span><span><span><span>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (1994). “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any X, núm. 32, p. 6-7.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 902, 903.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Llegenda molt coneguda relacionada amb el castell de Rupit. El castell estava ocupat pels moros, que es trobaven asetjats pels cristians des de feia temps. Segons conten, des de la torre sortia una mina subterrània que desembocava a la vall d’Aro. Una nit, davant la imminent derrota dels àrabs, aquests fugiren per la mina sense fer soroll i s’embarcaren en vaixells fugint cap a la seva terra. Els cristians continuaren guerrejant durant uns quants dies més, fins que es van adonar que ningú responia als seus atacs i així van poder entrar al castell.</span></span></span></p> | 08901-192 | 42.0244600,2.4663000 | 455817 | 4652630 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89237-img5423.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En una variant de la mateixa llegenda, els moros havien ensinistrat un gat que utilitzava la mina per a anar a pescar i, d’aquesta manera, portar-los peix de la costa. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89245 | L'auca de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauca-de-rupit | XX | <p>'De Catalunya, lo millor, és / Guilleries i Cabrerès.</p> <p>No us sabrà greu d'haver sortit / per passar un dia a Rupit.</p> <p>Si amb un turisme aneu / aviat hi arribareu.</p> <p>I si no en Pous sense parar / desde Vic i Manlleu us hi portarà.</p> <p>El campanar, quan arribeu / és lo primer que veureu.</p> <p>Tot de pedra, i molt revell / ben tallada, sense escantell.</p> <p>Un pont penjat, amatent / per atrevessar un petit torrent.</p> <p>Bon pa, coca ben feta, / carquinyolis, hi ha a la fleca.</p> <p>A les botigues hi trobareu / qualitat i a bon preu.</p> <p>El carrer del Fossar, ja està dit / és el més típic de Rupit.</p> <p>Quan la missa s'ha acabat / a la plaça hi ha mercat.</p> <p>De parades no n'hi ha / però sabreu tot al preu que va.</p> <p>Conills, godalls, gallines i ous / porcs i xais, vaques i bous.</p> <p>A ca l'Ample hi trobareu / més del que us imagineu.</p> <p>'L'Hort d'en Roca', per menjar / és de lo millor que hi ha.</p> <p>Bon conill, bon arròs / podreu menjar a 'El Repòs'.</p> <p>Si voleu menjar com cal / aneu a la 'Fonda Marsal'.</p> <p>Bona teca, bona vedella / trobareu a la 'Fonda Estrella'.</p> <p>Per menjar a ca l'Estragués / no es pot demanar res més.</p> <p>Al carrer del Fossar hi ha un racó / amb bona teca i gros porró.</p> <p>Carraguell diuen que és la font / amb l'aigua més fresca del món.</p> <p>D'aigua, Rupit, n'està molt bé, / bona, fresca i per poc calé.</p> <p>El Saltiri, a poc tros de camí / ni ha bona aigua i perfum de pi.</p> <p>St. Joan, romànica ermita / que del cel és bona fita.</p> <p>L'Agullola, sobre el pendís / és un tros de paradís.</p> <p>Per caminar i fer excursions / en trobareu per tots cantons.</p> <p>A la Devesa podeu anar / tot passejant i fer un bon dinar.</p> <p>El santuari de la Salut / de tothom tan conegut.</p> <p>El far, també visiteu, / és lla millor obra de Déu.</p> <p>L'ermita de Cabrera / penjada sobre la cinglera.</p> <p>Aquestes excursions fer podreu / si amb nosaltres us quedeu.</p> <p>Desitjant us hagi agradat / esperem que torneu aviat.</p> <p>Bon camí, bona via / i si Déu vol: Fins un altre dia'.</p> | 08901-193 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 1980 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89245-img7727.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús (lletra i il·lustracions) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89248 | Santa Llúcia de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-rupit | XX | <p><span><span><span><span>“En un poble de Catalunya / a on l’alba hi besa amb la seva llum / a on les muntanyes fan rodona / plenes de vida i de perfum, / canten la gent a Santa Llúcia / fent-li ofrena del seu cor / càntics de glòria i alabança / amb el seu més tendra amor, / com les muntanyes rodones / nosaltres també et farem / estirant els nostres braços / quan la sardana et ballarem</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ho! Santa Llúcia, goig de Rupit / dona aquest poble cristià i petit / gràcia de la teva llum / que del cel ha florit, / de tots llocs arriba aquest poble tota la gent / per veure a Santa Llúcia, / les sardanes a Rupit van a ballar / el jovent cantant somrient / i quan salten la cobla / puja fins dalt del cel / el vell cant català / i fins dins la capelleta / sembla ja que Santa Llúcia vol també saltar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aire que passa, s’emporta / del seus vells càntics, tot el seu só / el va escampant per les muntanyes / que també cantem amb el ressò / una cançó per Santa Llúcia / que es l’aimada de Rupit / una cançó que tots la porten / molt en el fons del seu pit / com les muntanyes rodones / nosaltres també et farem / estirant els nostres braços / quan la sardana et ballarem”.</span></span></span></span></p> | 08901-194 | <p>Aquesta sardana es va estrenar a Barcelona el 10 de setembre de l'any 1966. </p> | 42.0208100,2.4722000 | 456303 | 4652221 | 1966 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89248-santa-llucia-de-rupit-sardana-pere-lloveres-partitura-sheet-music-casa-beethoven-barcelona-001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere Lloberas i Miró (música i lletra) | La imatge ha estat extreta de l'espai web de la Casa Beethoven. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||
| 89252 | Creu de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pruit | XVII-XX | Actualment, la creu està trencada i el basament cobert de liquens. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Creu aïllada situada a l'extrem de ponent del nucli urbà de Pruit, dalt d’un petit monticle. Està formada per un basament de pedra de planta quadrada, amb les cantonades treballades, un petit sòcol motllurat i un capitell amb collarí. La creu, anclada damunt la base del capitell, és llatina i de ferro, amb els extrems dels braços arrodonits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-195 | Nucli urbà de Pruit | 42.0427700,2.4549300 | 454889 | 4654669 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89252-img6946.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||||
| 89304 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-comarcal-dosona | <p><span><span><span>VERDAGUER, Angelina (2013). “El llegat de Quirze Parés a l’Arxiu Comarcal d’Osona”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 68, p. 15-16.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit custodiat a l'Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS). La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIV i XX. Es tracta d'un total de 18 fons documentals, d’entre els que destaquen el de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit (ACOS80-119), la documentació més significativa i antiga del qual fa referència al mas Vilar de Pruit, o el d’en Quirze Parés i Ganyet (ACOS80-56), autor de <em><span><span>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</span></span></em><span><span>. </span></span>En general, entre la documentació escrita hi ha escriptures, rebuts, capítols matrimonials, processos judicials, etc. Pel que fa a la documentació gràfica hi ha diapositives en color, fotografies en paper en blanc i negre/color, postals i programes de les festes majors del municipi, entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-196 | Arxiu Comarcal d'Osona. Carrer de l'Era d'en Sellés, 6, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’Arxiu Comarcal d’Osona va rebre en dipòsit, en data 19 d’octubre de 2012, el fons Quirze Parés i Ganyet. Alhora, el fons de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit, va ingressar a l’ACOS mitjançant una donació a principis de l’any 2015. | 94|98|119 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||||
| 89305 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XIV-XIX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta, sobretot, del fons relacionat amb la documentació generada per la parròquia de Sant Joan de Fàbregues (antic cap del terme), juntament amb la de la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit fins l’any 1878. Està datada entre els segles XVI i XX, i formada per un total de total de 61 unitats documentals organitzades en quatre blocs i presentades en format paper i pergamí (volums i lligalls, folis i quarts). Aquests blocs corresponen als llibres sacramentals de baptismes (1575-1795), matrimonis (1575-1871) i defuncions (1575-1830). Dins dels fons de l'Administració hi ha documentació relacionada amb els aniversaris i celebracions (1501-1886), amb el Llibre de l'obra (1671-1766), amb les Visites pastorals i altres documents episcopals (1658-1721), amb la Consueta (1659-1790), amb els Comptes i les factures (1691-1835), amb els Llevadors de rendes, censals i capbreus parroquials (1601-1878), amb la Correspondència (1867-1887), amb la Confraria del Roser (1672-1835) i altre documentació vària (1601-1755). Pel que fa als Llibres notarials, la documentació abasta de l'any 1601 al 1800 en relació als manuals, del 1584 al 1798 pel que als capítols matrimonials, testaments (1523-1851), actes notarials (1501-1853) i processos (1790-1831). I en darrer terme, els Pergamins (1444-1639). Al mateix temps, i dins de l’administració del terme civil de Rupit recollida a la parròquia, hi ha el Llibre manifest de bolla per la taula de Rupit (1707-1710) i el Llevador de comptes de Rafel Puigderajols de Susqueda (1728-1735).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alhora, també hi ha custodiada tot un seguit de documentació referida a Rupit i Pruit i classificada en d'altres fons. En primer lloc, cal destacar el fons patrimonial de la família Quatrecases (1686-1830) i el fons documental de la notaria de Rupit procedent de l’Arxiu de la Cúria Fumada (1345-1707), així com el que procedeix de l’Arxiu Notarial de Vic (1379-1835). Dins de l’Arxiu de la Cúria Fumada, també destaca la documentació relacionada amb l’Escrivania de la cúria del marquesat de Rupit (s. XV al 1825). També cal mencionar el darrer quadern de baptismes de la parròquia de Sant Andreu de Pruit i de Sant Llorenç Dosmunts (1486-1509), pertanyents a la parròquia de Sant Julià de Vallfogona de Ripollès (cal especificar que la documentació de la parròquia de Sant Andreu anterior a l’any 1936 no s’ha conservat). Dins del fons de la Mensa Episcopal de Vic, destaca un testament sacramental del primer vescomte de Cardona Ramon Folch I en format pergamí, datat l’any 1086 i referent al castell de Rupit.</span></span></span></p> | 08901-197 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06340.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||||
| 89306 | Font del Coll del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-del-castell | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 102.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 127.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada al bell mig del carrer, davant de can Calau. Està formada per una peanya de planta rectangular, amb un coronament lleugerament apuntat disposat a mode capitell i bastida amb carreus ben escairats i pedra desbastada. Presenta una aixeta metàl·lica encastada a la part inferior de l’estructura, damunt d’un rombe decoratiu. L’aigua cau dins d’una pica rectangular de pedra, que es troba soterrada respecte al nivell de circulació del carrer.</span></span></span></p> | 08901-198 | Carrer del Coll del Castell | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint d’aquesta font i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment, aquesta font estava bastida en maons. L’any 1972, després d’una recollida de fons veïnals, fou reformada amb pedra i se li donà una forma més esvelta que l’original. Se li traié el coronament apuntat que presentava en origen.</span></span></span></p> | 42.0246400,2.4668200 | 455860 | 4652649 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4348.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||||
| 89307 | Font de can Nap | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-nap | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 102.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada al capdamunt de les escales del carrer, adossada al mur de pedra que delimita el carrer del Fossar i el del Bac de l’Era, davant de can Nap. Està formada per una fornícula d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, i protegida amb un voladís de dues vessants bastit amb lloses de pedra planes. Presenta una aixeta de botó metàl·lica encastada a la paret interior de l’estructura, que està bastida amb carreus de pedra ben escairats. El carreu superior està gravat amb l’any 2003 i decorat amb una creu grega central damunt del calze de Jesús. L’aigua cau dins d’una pica rectangular de pedra, integrada dins de la fornícula i emmarcada amb dues lleixes de pedra rectangulars. Al costat de la font hi ha un petit banc per seure. </span></span></span></p> | 08901-199 | Carrer del Fossar - Carrer del Bac de l'Era | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment, amb anterioritat a l’any 1936, aquesta font estava situada a la cantonada entre la casa de can Nap i can Torner. Presentava una capelleta dedicada a la Mare de Déu del Roser, que fou destruïda durant la guerra Civil espanyola. Posteriorment, la font fou reformada l’any 2003.</span></span></span></p> | 42.0241900,2.4658300 | 455778 | 4652600 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4068.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||||
| 89308 | Font del carrer del Fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-del-fossar | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 103.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada a l’inici del carrer, al mur de migdia de la casa de can Gleies. Està formada per una fornícula d’arc de mig punt oberta al parament de l’habitatge i protegida amb un voladís de lloses de pedra. A l’interior hi ha una petita capelleta rectangular bastida amb lloses de pedra i protegida amb un voladís de dues vessants. Està protegida amb una destacable reixa de ferro, amb els extrems acabats amb sagetes. Al seu interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Sota la fornícula hi ha l’aixeta, que és metàl·lica i està encastada al parament de la construcció. L’aigua cau dins d’una pica de pedra quadrada integrada dins d’un pedrís bastit en pedra desbastada adossat al parament. La pica està delimitada per dues lleixes de pedra quadrades.</span></span></span></p> | 08901-200 | Carrer del Fossar, 1 | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta font fou reformada l’any 1975. Es va canviar el voladís original de ciment per l’actual de pedra i es col·locà la pica i el pedrís. Durant aquestes obres es van trobar les restes de la capelleta, que estava dedicada a Sant Josep. Un cop restaurada s’hi va col·locar una imatge de Sant Miquel.</span></span></span></p> | 42.0240300,2.4651800 | 455724 | 4652583 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3968.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3973.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: font de can Lo. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89309 | Font de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-3 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 103.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 127.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana adossada a la façana principal de l’ajuntament, entre el portal d’accés al consistori i el de l’escola l’Agullola. Està formada per una gran pica de pedra rectangular disposada a mode d’abeurador, encastada al parament i sostinguda amb dues mènsules de pedra. Presenta dues aixetes metàl·liques encastades en un plafó rectangular, bastit amb carreus de pedra i integrat al parament de l’edifici.</span></span></span></p> | 08901-201 | Plaça Major, 6 | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta font ha estat reformada en diverses ocasions. Inicialment estava adossada a la façana de ca l’Espinet, tot i que per les humitats que hi produïa fou anul·lada l’any 1927. Se’n construí una de nova davant de can Flequer, bastida amb pedra picada i pedra sense treballar. A la part posterior tenia un abeurador per als animals, que més tard es va utilitzar com a banc per seure. Donat el seu mal estat de conservació, l’any 1981 es va traslladar a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0235700,2.4649500 | 455705 | 4652532 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3819.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: font de la plaça de la Vila. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89310 | Font de can Grau o de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-grau-o-de-can-rovira | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 103-104.</span></span></span></p> | XX | El revestiment està degradat. | <p><span><span><span>Font urbana situada entre les cases de can Grau i can Rovira, davant del pont Penjat. Està formada per una fornícula d’arc rebaixat oberta al parament, que presenta un revestiment arrebossat i lliscat. A l’interior hi ha encastada l’aixeta metàl·lica. L’aigua cau dins d’una pica de pedra rectangular encastada al parament i elevada respecte el nivell de circulació del carrer.</span></span></span></p> | 08901-202 | Carrer de la Barbacana, 6 | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom de la font procedeix de les dues cases entre les que es troba situada. Tenia una petita capelleta amb la imatge de Sant Rafel, que fou destruïda. La imatge fou llançada a la riera de Rupit.</span></span></span></p> | 42.0244800,2.4652200 | 455728 | 4652633 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4756.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89311 | Font vella de can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-de-can-maiol | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 104.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font urbana situada al costat de la casa de can Maiol i integrada dins del marge de llevant del carrer de la Barbacana. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular i amb diversos carreus ben escairats disposats, tant a les cantonades com al centre del parament. Compta amb una coberta de lloses de pedra planes de dues vessants i presenta una obertura rectangular bastida amb carreus de pedra, i situada a la part superior del parament. A la part posterior té un dipòsit bastit amb pedra escairada. La font pròpiament dita està situada damunt d’una plataforma de pedra, a la que s’accedeix mitjançant dos graons des del carrer (en un extrem hi ha un banc de pedra simple). Consta d’una gran pica rectangular bastida amb carreus de pedra, amb un graó d’accés i una aixeta metàl·lica encastada al parament. Alhora, aquesta pica s’omple amb l’aigua que emana d’un brollador de pedra encastat al parament, que flueix cap a l’interior d’una petita pica quadrada amb decantador. Al bell mig del parament hi ha un plafó de pedra quadrat, gravat amb la inscripció “IHS MARIA FONCH REEDIFICADA LO ANY 1700” i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari. L’aigua desguaça cap al rec que passa en paral·lel al carrer en direcció al torrent Mal. </span></span></span></p> | 08901-203 | Carrer de la Barbacana | <p><span><span><span>El seu nom procedeix de la casa que hi ha al seu costat. Antigament proporcionava l’aigua al poble de Rupit, juntament amb la font del Saltiri. A la font hi abeuraven els animals de bast que pujaven de sota la cinglera. L’any 1972, la font fou reconstruïda i el seu cabal augmentat. Es posà la pica nova, el banc de pedra i els graons que permeten accedir-hi còmodament. El dipòsit té una capacitat aproximada de 8000 litres.</span></span></span></p> | 42.0253000,2.4666100 | 455843 | 4652723 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4811.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||||
| 89312 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-4 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 104.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font urbana situada davant dels horts del molí d’en Marandes i integrada dins del marge de tramuntana del carrer de la Barbacana. Està bastida amb carreus de pedra ben escairats i pedra sense treballar utilitzada per regularitzar el parament. És força probable que un dels carreus centrals estigui gravat amb l’any 1739, tot i que el seu mal estat de conservació no permet assegurar-ho. Compta amb una coberta de lloses de pedra planes de dues vessants i presenta una obertura rectangular situada a la part superior del parament, tancada amb una portella de ferro. L’aixeta metàl·lica, que és de botó, està encastada a la part inferior del parament. La pica, de planta circular, està integrada dins d’una gran llosa de pedra recolzada damunt d’un pedrís, que està situat damunt d’una plataforma de pedra. Al costat de l’estructura hi ha una gran pica de pedra disposada a mode d’abeurador, que s’omple amb l’aigua que emana d’un brollador de pedra encastat al parament. A la part posterior hi ha un dipòsit bastit amb pedra escairada. L’aigua desguaça cap al rec que passa en paral·lel al carrer en direcció al torrent Mal. </span></span></span></p> | 08901-204 | Carrer de la Barbacana, 42 | <p><span><span><span>Antigament, a la font hi abeuraven els animals de bast. S’alimentava amb l’aigua d’una petita font que estava situada un troç més amunt, i que naixia sota d’unes penyes. Tot i això, a finals dels anys 80 del segle XX, la font estava regada amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> | 42.0258200,2.4661900 | 455809 | 4652781 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5878.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||||
| 89313 | Font de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pruit | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada a l’extrem de llevant de la plaça, integrada dins del banc corregut que la delimita. Està formada per una estructura rectangular bastida amb maons, que compta amb un plafó central de pedra irregular on s’encastada l’aixeta (actualment restituïda). L’aigua cau a l’interior d’una pica de pedra de planta trapezoïdal situada arran del terra. La part superior de l’estructura està formada per una petita capella d’arc apuntat, bastida amb maons disposats a sardinell. A l’interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat protegida amb una reixa de ferro. L’estructura presenta tant el coronament com la part posterior arrebossats.</span></span></span></p> | 08901-205 | Plaça de l'Església | 42.0424900,2.4551400 | 454906 | 4654637 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89313-img6816.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||||||
| 89314 | Font vella del Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-del-saltiri | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 500.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span>Font aïllada situada al costat del torrent, a la banda de llevant del pla de les Peces, sota el marge i a l’ombra d’un tell i un freixe. Està formada per un dipòsit de pedra encastat al marge, d’on procedeix l’aigua que brolla, i delimitada per dos murs de pedra laterals. En un racó presenta un destacable broc de pedra i una pica de pedra rectangular esglaonada. Al seu costat hi ha una aixeta metàl·lica encastada a la paret del dipòsit. Finalment, adossat en un dels murs laterals, hi ha un banc de pedra corregut. Destaca una llosa de pedra de grans dimensions, disposada en forma de pont per salvar el pas del torrent. L’aigua sobrant desaïgua cap al torrent del Saltiri. </span></span></span></p> | 08901-206 | Torrent del Saltiri | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, la font ja existia a principis del segle XVI. La seva aigua procedeix del dipòsit, que està cobert amb una volta de pedra. L’any 1980 fou restaurada pels veïns de la zona, donat el seu estat d’abandonament. Comptava amb una bassa on s’hi rentava la roba abans de l’arribada de l’aigua a les cases del poble l’any 1960. Al mateix temps, els veïns del Coll del Castell hi anaven a buscar aigua per al seu ús domèstic.</span></span></span></p> | 42.0257800,2.4681100 | 455968 | 4652775 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89314-img5727.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: font Vella.La font està integrada dins de l’itinerari de les fonts de Rupit, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||||
| 89322 | Font del Saltiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-saltiri | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 97.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2013). “Interpretació de l’estat de les fonts de les comarques d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Nota de premsa2013”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 24-25.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 34-35.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font aïllada situada en un bonic graó de gres, als peus d’un petit afluent del torrent del Saltiri. Consta d’un dipòsit integrat a l’interior del marge, on s’acumula l’aigua que raja per la font. Està formada per una volta d’arc rodó, bastida amb pedra disposada a sardinell i protegida amb una coberta de dues vessants bastida amb lloses de pedra planes. L’interior de l’estructura està bastit amb carreus de pedra ben escairats, amb l’any 1797 gravat a la part superior i dues obertures rectangulars tancades amb dues portelles de ferro, que donen accés al dipòsit. A la part inferior hi ha l’aixeta de botó, que és metàl·lica. L’aigua cau dins d’una pica rectangular excavada al subsòl. Al seu costat hi ha un petit banc de pedra simple. La zona que envolta la font està regularitzada: el torrent està delimitat a mode de canal o rec, amb un petit pontet de pedra que salva el seu pas i un banc corregut de pedra que ressegueix bona part del marge. Davant de la font hi ha una petita balma bastida amb un mur de pedra i, al seu costat, un petit salt d’aigua dins del torrent.</span></span></span></p> | 08901-207 | Torrent del Saltiri - Pla de Corriol | <p><span><span><span>És probable que el nom de Saltiri procedeixi del petit salt d’aigua que fa el torrent, just abans d’arribar a la font. Era utilitzada pels propietaris de la masia del Saltiri, situada a uns 30 metres al nord de la font. La balma era utilitzada com una cort pels animals. Antigament, als infants del poble se’ls explicava que per una de les portelles naixien els nens i per l’altra les nenes. L’any 1955, Josep Payán va dedicar una poesia a la font.</span></span></span></p> | 42.0273900,2.4694300 | 456078 | 4652953 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89322-img5683.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està integrada dins de l’itinerari de les fonts de Rupit, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||
| 89324 | Font del Carreguell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carreguell | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 98.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2013). “Interpretació de l’estat de les fonts de les comarques d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Nota de premsa2013”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 390, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 22-23.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 34-35.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font aïllada situada al costat d’un dels afluents que desemboquen a la riera de Rupit, a l’extrem d’una balma i al costat d’un petit saltant que forma el torrent. Està formada per una estructura rectangular bastida amb carreus de pedra, amb el coronament esglaonat i una aixeta de botó metàl·lica al centre. Un dels carreus està gravat amb l’any 1717. A banda i banda de l’aixeta hi ha dos rombes decoratius de pedra. L’aigua cau a l’interior d’una pica rectangular de pedra, amb la cassoleta circular. En un dels extrems de l’estructura hi ha el sobreeixidor, amb un tub encastat que desaigua a l’interior d’una pica de pedra rectangular, integrada en un dels murs que delimiten el torrent. La zona que envolta la font està regularitzada: el torrent està delimitat a mode de canal amb uns grans murs de pedra, amb un pont de fusta recent que salva el seu pas i una zona de d’esbarjo, amb taules i bancs de pedra, situada sota la balma.</span></span></span></p> | 08901-208 | Riera de Rupit | <p><span><span><span>La pica del sobreexidor era utilitzada com a abeurador. La font comptava amb una destacable aixeta que fou robada a mitjas dels anys 80 del segle XX. L’any 1955, Josep Payán va dedicar-li una poesia.</span></span></span></p> | 42.0227100,2.4631500 | 455555 | 4652437 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89324-img5310.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està integrada dins de l’itinerari “El passeig del Carreguell”, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||
| 89327 | Font de la Pomereda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pomereda | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 26, 382, 395, 453, 475, 500.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. Torelló: Celblau, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 50-51.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Font aïllada situada al costat de la riera de Rupit, a l’extrem de ponent d’una esplanada allargada situada damunt de la riera, al peu d’una gran roca pintada amb el nom de la font. Està formada per una estructura rectangular disposada a mode de dipòsit, que es troba bastida amb maons i compta amb un broc metàl·lic encastat al mig del parament. L’aigua raja damunt de la roca natural de la zona, on s’ha format un petit canaló degut a l’acció de l’aigua. Aquesta es recull en una pica de pedra rectangular situada a la part inferior de l’estructura, damunt d’una petita plataforma de pedra. Al costat de la font hi ha un parell de bancs de pedra simples per seure. A escassa distància de la font, dins del cabal de la riera, hi ha el magnífic salt de la Pomereda.</span></span></span></p> | 08901-209 | Riera de Rupit | <p><span><span><span>Antigament, en el lloc on es situa la font, hi havia un molí. Aquest apareix mencionat en un capbreu del segle XIV on Guilleuma, dona de Bernat Caules de Rupit, declara tenir un molí a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), anomenat molí de la Pomereda. Tenia edificis, bassa i resclosa. Probablement el salt de la Pomereda, que està situat a escassos metres de distància de la font, era utilitzat per portar l’aigua tant al molí de la Pomereda com al de Sallent, que estaven situats aigües avall.</span></span></span></p> | 42.0199200,2.4690100 | 456038 | 4652124 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5979.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89327-img5983.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està integrada dins de l’itinerari que va de Rupit al salt del Sallent, degudament senyalitzat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||
| 89328 | Font de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-magdalena-2 | XX | <p><span><span><span>Font aïllada situada a l’extrem de migdia de l’esplanada de Santa Magdalena, al costat del seu accés. Està formada per un llarg banc corregut de pedra ben escairada, disposat en quart de cercle. Presenta un respatller de pedra central, que permet asseure’s a les dues bandes. Presenta l’any 1994 gravat a l’extrem de migdia, on també s’ubica la font pròpiament dita. Consta d’una pica de pedra rectangular, situada als peus d’una gran llosa de pedra encastada al banc. A la part inferior d’aquesta llosa s’encasta el broc per on brolla l’aigua, fet de pedra i amb un tub de PVC a l’interior. Sota la pica s’observa el mecanisme per fer funcionar la font, que presenta una aixeta metàl·lica de botó per accionar-la.</span></span></span></p> | 08901-210 | Turó de Santa Magdalena | 42.0222300,2.4660400 | 455794 | 4652382 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89328-img5131.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||||||
| 89329 | Font de l'Avellaneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaneda | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 394.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2017). <em>Cabrerés, Collsacabra i Llancers. 50 itineraris d’aventura i patrimoni</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 148.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Font aïllada situada al marge de migdia del camí a Sant Joan de Fàbregues, prop del mas els Solans i a uns 100 metres a ponent del corriol que puja al mirador dels Bassis. La font emana del marge rocós de la zona, que presenta un mur bastit amb lloses de pedra adossat. Presenta un broc de ferro encastat a la part inferior de l’estructura i del marge, que vessa a l’interior d’una pica rectangular delimitada amb dos bancs de pedra simples adossats al marge. L’aigua sobrant de la pica es recull dins d’un canal de pedra de planta rectangular, que desaigua cap a la banda de llevant.</span></span></span></p> | 08901-211 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues | <p>Cap als anys 80 del segle XX, durant la rehabilitació del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, la font original fou desdoblada en dues, ben arranjades i situades al peu de la carretera.</p> | 42.0180200,2.4633900 | 455572 | 4651916 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89329-img5239.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||
| 89330 | Fonts de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-la-guitarra | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 500.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt de dues fonts situades al marge de llevant del torrent Mal, en una esplanada ombrejada sota la finca de La Fontana. S’hi accedeix mitjançant un camí paral·lel al torrent, que neix a l’encreument del camí de La Fontana amb el torrent. L’espai està delimitat entre el camí i el torrent, i està distribuït en dos nivells. Al nivell superior hi ha una sèrie de taules amb bancs de pedra per l’esbarjo i, destaca, un banc corregut de pedra adossat al marge del camí. En el nivell inferior, al que s’accedeix mitjançant unes escales de pedra, s’hi ubiquen les dues fonts. Ambdues estan delimitades per bancs correguts de pedra que, al mateix temps, delimiten també l’espai. La font més petita brolla als peus d’una roca mitjançant un forat. L’aigua cau dins d’una pica de pedra quadrada situada al nivell del sòl. L’altre font, de dimensions més grans, està formada per una estructura rectangular bastida amb carreus de pedra ben escairats i rematada amb una coberta de dues aigües amb el carener motllurat. L’aigua brolla mitjançant un tub de ferro encastat a la part inferior de l’estructura i cau a l’interior d’una pica quadrada situada al nivell del sòl. Pel que fa a la riera, cal dir que s’hi ubiquen una successió de basses de planta irregular allargassada, que estan delimitades amb murs de pedra. A l’extrem de tramuntana de l’esplanada, el torrent està canalitzat. L’entorn de les fonts és ombrívol, enmig d'un bosc de faigs, roures, trèmols i pins.</span></span></span></p> | 08901-212 | Torrent Mal | <p><span><span><span>La font de la Guitarra forma part de la propietat de La Fontana, que està situada al pla de Corriol, damunt de la font. A principis del segle XX, la família Fontana de Barcelona, que estiuejava a la seva casa de Pruit, va condicionar la zona on es troben les fonts, habilitant les basses naturals per al bany. Uns anys més tard van instal·lar les taules de pedra sota l’ombra del platanar, per fer berenars. </span></span></span></p> | 42.0347600,2.4696600 | 456102 | 4653772 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5573.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89330-img5604.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A uns 70 metres al nord, en el mateix torrent, hi ha una caseta de planta rectangular amb teulada de dos vessants, que compta amb obertures emmarcades amb maons.La font està integrada dins de l’itinerari de les fonts de Rupit, degudament senyalitzat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||
| 89331 | Font del torrent Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-mal-0 | XX | <p><span><span><span>Font aïllada situada al marge de llevant del torrent Mal, sota la finca de La Fontana. S’hi accedeix mitjançant un camí paral·lel al torrent, que neix a l’encreument del camí de La Fontana amb el torrent. S’ubica dins del cabal de la riera, al marge, i s’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra que salven el desnivell existent entre el camí i el torrent. Està formada per una estructura de pedra irregular, coberta de molsa i amb un broc natural que desaigua al mateix torrent. Està rematada amb una llosa de pedra quadrada encastada al marge.</span></span></span></p> | 08901-213 | Torrent Mal | 42.0344300,2.4686800 | 456021 | 4653735 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89331-img5541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89331-img5543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89331-img5548.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||||||
| 89510 | Aplec de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-joan-de-fabregues-0 | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de Sant Joan de Fàbregues es celebra anualment el dia 24 de juny, diada de Sant Joan Baptista. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Joan de Fàbregues i una arrossada popular. En l’actualitat està organitzat per l’ajuntament de Rupit i Pruit. </span></span></span></p> | 08901-214 | Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p><span><span><span>Temps enrera, l’aplec estava organitzat pel Centre Cultural i Parroquial de Rupit i els assistents es duien el dinar de casa seva.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89510-img6172.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||||
| 89511 | Festa de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-magdalena | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa de Santa Magdalena es celebra anualment el dissabte més proper a la diada de la santa, el 22 de juliol. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Santa Magdalena de Rupit, seguida de coca i xocolata per a tothom. La festa està organitzada per l’ajuntament.</span></span></span></p> | 08901-215 | Santa Magdalena - Rupit | <p><span><span><span>Antigament, mitja hora després de la sortida del sol del dia 22, es celebrava una missa cantada i, a la tarda, completes. També s’hi feia una pregària el dilluns de l’aplec de Montdois, quan la comitiva tornava del santuari cap a Rupit (Banús, 1986: 75). L'aplec havia estat organitzat per l’associació Amics de Rupit, entitat que promogué la restauració de l’ermita als anys 70 del segle XX. Més recentment, aquest acte es va reconvertir en l’actual festa.</span></span></span></p> | 42.0101900,2.4680000 | 455948 | 4651044 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89511-santa-magadalena.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89512 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-3 | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa de Sant Isidre es celebra anualment el 15 de maig, diada de Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’església de Sant Andreu de Pruit, seguida d’un dinar de germanor a l’Espai Joan Font de Rupit. Aquesta festa està organitzada pels veïns de Pruit.</span></span></span></p> | 08901-216 | Plaça de l'Església - Pruit | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89512-sant-isidre.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||||
| 89513 | Festa del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-carme | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa del Carme es celebra anualment el diumenge més proper al 16 de juliol, diada de la Mare de Déu del Carme. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’església de Sant Andreu de Pruit, seguida d’un berenar (coca i xocolata) pels assitents. Aquesta festa està organitzada pels veïns de Pruit.</span></span></span></p> | 08901-217 | Plaça de l'Església - Pruit | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89513-img6791.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||||
| 89514 | Aplec de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 1090.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980-1985). <em>Costumari català: el curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, vol. I, p. 691-693, 956; vol. IV, p. 567, 569; vol. V, p. 36-38. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1999). “Dins la pau del Collsacabra. D’un temps, d’un país”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 41, p. 10-12.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). “Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 9-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>L’Aplec de la Mare de Déu del Roure es celebra anualment el dia 8 de setembre, dia en el que es commemora el Naixement de la Mare de Déu i diada de les Marededéu trobades. Els actes es realitzen en el pedró dedicat a la verge, que està situat entre les masies del Bac i les Viles de Pruit. Consisteixen en el res del rosari, el cant dels goigs dedicats a la Mare de Déu del Roure i un berenar. En l’actualitat està organitzat per iniciativa popular dels veïns i veïnes de Rupit i Pruit. </span></span></span></p> | 08901-218 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span>A finals del segle XIX, l'aplec de la Mare de Déu del Roure de Pruit era un acte molt concorregut per la gent del Collsacabra, Guilleries, Vall d'Hostoles i la Plana de Vic, gràcies en part a la presencia del poeta mossèn Jacint Verdaguer, que passava temporades a la masia del Bac del Collsacabra, propietaris del pedró. Un dels actes més tradicionals era el ball del Tortell. Cinc parelles de la parròquia ballaven al voltant del roure que albergava la capelleta amb la imatge de la verge. Els nois portaven penjat del coll un tortell a l’esquena, beneit en iniciar la dansa i cuit el dia anterior en el forn d'una de les masies de Pruit. Acabat el ball, dels tortells se'n feien talls que eren repartits entre els assistents a l'aplec. </span></span></span></p> | 42.0430400,2.4335900 | 453123 | 4654710 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89514-img7181.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | |||||||||
| 89515 | Retaule de Sant Miquel de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-miquel-de-rupit | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 55-56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS, Miquel; TRUJOLS, Antoni (2007). <em>Parròquia de Sant Miquel de Rupit</em>. Tríptic informatiu [inèdit].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2017). <em>Expedient de declaració de Sant Miquel de Rupit (Rupit i Pruit) com a Bé Cultural d’Interès Local</em>. Barcelona: Oficina de Patrimoni Cultural, Àrea de Cultura, Diputació de Barcelona [Inèdit], p. 13-14.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 129.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TRUJOLS I ROSELL, Antoni (1998). “El retaule de l’església parroquial de Sant Miquel de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 38, p. 7.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 82-83.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Retaule de composició mixta, daurat i policromat, que consta d’un bancal o predel·la de pedra i una composició reticulada de fusta estructurada en dos cossos horitzontals separats amb entaulaments arquitectònics i tres carrers verticals delimitats amb columnes salomòniques. Està coronat amb una semicúpula apetxinada pintada i envoltada de querubins esculpits. La predel·la està formada per un banc marmolat que sosté tres compartiments dividits en dues escenes de la Passió de Crist esculpides, el Prendiment i la Flagel·lació, centrades per una imatge de Sant Joan Evangelista amb l’àliga, el seu símbol del Tetramorf. El carrer central, força més gran que els laterals, presenta dos compartiments superposats. A l’inferior hi ha una imatge de Sant Miquel Arcàngel mentre que al superior hi ha la Crucifixió rematada amb un coronament volutat centrat pel Sagrat Cor. Els carrers laterals estan formats amb els </span><span lang='CA'>quatre plafons originals dedicats a Sant Esteve: l’enterrament del sant i el descobriment del seu cos incorrupte al carrer de ponent, i el sant predicant als Mestres de la llei i la seva lapidació al de llevant.</span></span></span></span></p> | 08901-219 | Carrer de l'Església, 3 - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquest retaule és obra dels escultors Brunet i Domènec Casamira de Ripoll, tot i que inicialment fou atribuït als germans Costa. La seva creació finalitzà l’any 1633 i, durant 130 anys, va presidir l’església de Sant Esteve d’Olot fins a la seva substitució. Va ser adquirit per l’església de Sant Miquel de Rupit l’any 1828 per 450 lliures. Fou desmuntat i traslladat a bast de mules des d’Olot fins a Rupit, passant pel camí ral del Grau de Pruit. Un cop a Rupit, el retaule va ser adaptat a la seva nova ubicació: es van refer els sòcols del registre inferior, l’altar, la zona del sagrari i les imatges centrals. També es va refer el carrer central, amb les columnes que el separen dels quatre plafons laterals procedents del retaule original. Finalment va ser beneït a l’església de Sant Miquel el 26 de juny de 1830. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola (1936-39), </span>el retaule fou salvat de la crema de l’església, tot i que va ser parcialment destruït. Fou traslladat <span lang='CA'>a la casa museu Vilaró de Manlleu, retornant a l’església de Rupit acabada la guerra. El retaule fou reconstruït amb els quatre plafons principals, mentre que la imatgeria de la predel·la i el Calvari foren instal·lats en una de les capelles del creuer dedicada al Sant Crist.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1989, el retaule fou restaurat, desinsectant tot el conjunt. El 2014, amb ajuda de la Diputació de Barcelona, es va realitzar una restauració global reintegrant els elements malmesos. També es va completar el retaule amb la recuperació d’imatges i relleus que havien format part del retaule original, i que estaven dispersos en d’altres instal·lacions de l’església i en algunes cases del poble: el Calvari, els relleus de la coronació i la flagel·lació, la figura de Sant Joan Evangelista i diversos querubins (Cortés, 2017).</span></span></span></span></p> | 42.0237500,2.4651600 | 455722 | 4652552 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6548.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89515-img6546.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Brunet i Domènec Casamira | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||||
| 89516 | Retaule de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-joan-de-fabregues | <p><span><span><span>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 6.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLA, Josep (1977). <em>Un senyor de Barcelona</em>. Barcelona: Edicions Destino, p. 261.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Fragments d’un retaule procedent de l’església parroquial de Sant Joan de Fàbregues, custodiats i exposats al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 3074, 45, 73). Es tracta de tres compartiments bastits amb la técnica de la pintura al tremp i oli sobre fusta, policromats, daurats i amb unes mesures d’111 cm de llargada per 62,5 cm d’amplada, 140 cm de llargada per 93 cm d’amplada i 108 com de llargada per 66 cm d’amplada respectivament. Aquests compartiments inclouen les representacions de Sant Joan Evangelista i Sant Joan Baptista en el compartiment principal, i Sant Joan Evangelista a l'illa de Patmos i el Baptisme de Crist en els compartiments laterals. Aquestes representacions combinen elements tardogòtics, com per exemple la monumentalitat de les figures de la taula principal sobre un fons daurat i estofat, amb elements de caire més renaixentista com la proporcionalitat de les figures sobre un fons paisatgístic en les taules laterals.</span></span></span></span></span></p> | 08901-220 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquestes taules foren pintades amb anterioritat a l'11 d'abril de l’any 1503, quan el pintor navarrès establert a Vic Joan Gascó contractà el desaparegut retaule major de l'església parroquial de Santa Maria de Vilanova de Sau. En el contracte d'aquesta obra s'especifica que el retaule havia d’estar enllestit seguint el model del retaule de Sant Joan de Fàbregues, que ja estava pintat. Es tracta del treball més antic conegut del pintor, establert a Vic a principis del segle XVI.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1882, l’excursionista i escriptor Artur Osona deixa constancia de la presencia del retaule a la sagristia de l’església de Sant Joan de Fàbregues. Posteriorment, pels voltants de l’any 1893, mossèn Gudiol i el canonge Corbella trobaren el retaule en una quadra de la rectoria de Sant Joan de Fàbregues. Estava col·locat cap per avall i sostenia una pallissa que hi havia al fons de la quadra. </span>L’any 1898, el retaule ja consta registrat al Museu Episcopal de Vic.</span></span></span></span></p> | 42.0101900,2.4680000 | 455948 | 4651044 | 1503 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89516-compartiments-retaule-sant-joan-de-fabregues-0206043.jpg | Legal i física | Modern|Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Gascó | La imatge ha estat extreta de l'espai web del Museu Episcopal de Vic. | 94|95 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||
| 89517 | Retaule de Sant Andreu de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-andreu-de-pruit | <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Fragment d’un retaule procedent de l’església de Sant Andreu de Pruit, custodiat i exposat al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 72). Es tracta d’un dels compartiments del retaule dedicat a Sant Andreu, bastit amb la técnica de la pintura al tremp i oli sobre fusta, policromat, daurat i amb unes mesures de 170,5 cm de llargada per 103,5 cm d’amplada. Aquest compartiment inclou la representació del Calvari, amb Jesús crucificat i acompanyat per les figures de Maria, Sant Joan i Maria Magdalena, agenollada als peus de la creu. </span><span lang='ES-TRAD'>Les figures es presenten estilitzades i el disseny de l'escena és el resultat de la combinació de dues xilografies d'Albrecht Dürer, d'on provenen el vol del perizoni de Crist o la contradicció entre l'expressió facial i la posició de les mans de Sant Joan. </span></span></span></span></span></p> | 08901-221 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>El pintor navarrès instal·lat a Vic Joan Gascó va contractar l’abril de 1521 un conjunt de taules dedicades a sant Andreu i coronades amb l’escena del Calvari. La resta del retaule comptava amb una taula central amb la figura del sant i, al seu voltant, quatre escenes més: la predicació de Sant Andreu, el seu judici, el seu martiri i un dels seus miracles, a més de la predel·la i les polseres. En el contracte s'especificava que Jesús Crucificat havia d’anar acompanyat de les figures de Maria, Joan i la Magdalena.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra s’atribueix també al fill d’en Joan Gascó, Perot, donat que l’encàrrec es realitzà en els darrers anys de la vida del pintor, quan Perot ja tenia una responsabilitat destacada dins del taller familiar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La peça va ingresar al Museu Episcopal de Vic l’any 1893.</span></span></span></p> | 42.0424200,2.4555800 | 454942 | 4654629 | 1521 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89517-compartiment-retaule-sant-andreu-de-pruit-mev720311-copia.jpg | Legal i física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan i Perot Gascó | La imatge ha estat extreta de l'espai web Goigs i devocions populars. | 95 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||
| 89518 | Carrossa fúnebre de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrossa-funebre-de-rupit | <p>Font: Joan Marsal [Entrevista: 07-06-2021].</p> | XX | Ha estat recentment restaurat. | <p><span><span><span>Antiga carrossa de tracció animal destinada al transport funerari, del tipus cotxe aranya. Estava tirada per un cavall, amb dues grans rodes i un únic eix de ferro. <span>Presenta una</span><span lang='ES-TRAD'> plataforma allargada per al transport del fèretre, amb les corretges de cuir. Compta amb una estructura de ferro anclada als extrems de la plataforma, que està rematada amb una creu llatina i que anava coberta amb una tela a mode de capota. Alhora, en els laterals de la plataforma, hi ha quatre aplics per a la il·luminació amb espelmes. A la part davantera hi ha la banqueta on seia el conductor, amb els estreps de ferro, mentre que a la posterior hi ha pintat l’escut de Rupit. El vehicle és bastit amb fusta lacada de color negre, amb els elements decoratius de color groc i els accessoris de ferro forjat i cuir. </span></span></span></span></p> | 08901-222 | Carretera C-153, km. 31,3 - Rupit | <p>Aquesta carrossa fou construïda l'any 1952 pels rupitencs Joaquim Marsal i Pere Rovira, ferrer de can Rovira. La seva construcció respon al fet que aquest mateix any va entrar en funcionament el cementiri actual, situat als afores del poble. La carrossa anava tirada per un cavall i transportava tant les despulles dels difunts de Rupit com de la resta de masies i cases del terme. <span><span><span>La carrossa fou restaurada l’any 2019.</span></span></span></p> | 42.0319700,2.4630500 | 455553 | 4653465 | 1952 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6661.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6677.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6679.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joaquim Marsal i Pere Rovira | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 | ||||||
| 89519 | Col·lecció de Rupit al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-rupit-al-museu-episcopal-de-vic | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 64, 72, 76, 79, 84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 242-245.</span></span></span></span></p> | 2200 a.C.-s. XVI | <p><span><span><span>Col·lecció heterogènia de materials relacionats amb el terme municipal de Rupit i Pruit, que estan custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV). Presenta un seguit de materials procedents de jaciments arqueològics, així com destacables peces artístiques procedents d’alguns dels temples localitzats dins del terme municipal. Està formada per un braçalet de bronze fos i policromat, fragments de sílex, de petxina i de ceràmica procedents del jaciment arqueològic del Camp sa l’Arca (MEV 8437, 6522, 6521); una ascla i un gratador de sílex, així com diversos fragments de ceràmica, de la sitja de Rajols (núm. registre MEV 7013, 7015, 7014), fragments de ceràmica del jaciment de la sepultura de Casadevall (MEV 10972), cinc destrals de roca polida (MEV 4429, 4430, 4431, 4432, 4433) de procedència desconeguda, tres compartiments del retaule de l’església de Sant Joan de Fàbregues (MEV 73, 45, 3074), datats l’any 1503 i obra del mestre Joan Gascó, un dels compartiments del desaparegut retaule de Sant Andreu de Pruit (MEV 72), datat l’any 1521 i obra dels mestres Joan i Perot Gascó, i un frontal d’altar procedent de l’església de Sant Llorenç Dosmunts (MEV 8).</span></span></span></p> | 08901-223 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span>Aquestes peces foren ingressades al Museu Episcopal de Vic entre els anys 1893 i 1929. La majoria s’obtingueren mitjançant donacions i compres, tot i que en d’altres aquest concepte no està especificat.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89519-img2585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89519-compartiment-retaule-sant-andreu-de-pruit-mev720311-copia.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Renaixement|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|93|95|78 | 53 | 2.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 232,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc