Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81695 | El Cap del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cap-del-pla | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | En estat de ruïna | Antiga edificació de planta indefinida que es troba en ruïnes. Resta una part de mur de dos metres d'alçada, però la resta no supera el metre i estan coberts de matolls i esbarzers. En un extrem del lloc on es troba la casa, hi ha una clariana d'herba; el conjunt es troba situat enmig de pinedes de pi roig. | 08903-181 | El Boixegar | Desconeixem el moment d'inici d'aquesta casa però podria ser una de les 30 cases del capbreu de la comunitat benedictina de Lleida, que el 1747 passa a ser administrat de nou el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i, per tant, la parròquia de Cerdanyola (AA.DD.: Pedrals, 1998: 83-84). La casa Josep Casals del Cap del Pla surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. A la ortofoto de 1945 es veu que hi havia una construcció formada per diferents volums i que la zona estava voltada de camps de conreu; actualment tot està cobert pel bosc. | 42.2121900,1.9190300 | 410774 | 4673901 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81695-foto-08903-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81695-foto-08903-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81695-foto-08903-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | S'accedeix des del segon camí a la dreta que s'inicia en el trencall del camí forestal 167, conegut com a camí gros, un cop passat el dipòsit de les Colomeres. Aquest camí arriba a la Quadra i seguint per ell arribarem a la següent cruïlla on són les ruïnes d'aquesta casa. Es troba dins el terme del PEIN Serra de Catllaràs. Imatges del Catàleg de Masies. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||
| 81696 | Corral de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-la-cortada | SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | Es troba una part en ruïnes | Edificació de planta quadrada que es troba en ruïna, situada en mig d'una zona de camps de conreu i al límit de la pineda de pi roig. Els murs són de pedra en sec i al centre queden restes d'un pilar que devia suportar la teulada. | 08903-182 | Els Plans | Aquest edifici era un antic corral d'estiu de les ovelles que pertanyia a la Cortada. Aquesta era una de les zones on es tenien els ramats per a passar l'estiu, i seria freqüent trobar edificis d'aquestes característiques tot i que la manca d'ús els ha fet desaparéixer. A les ortofotos de 1945 i també a la de 2004 es veu que la meitat estava cobert amb teulada, que actualment ha desaparegut. | 42.2137200,1.9116200 | 410165 | 4674079 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81696-foto-08903-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81696-foto-08903-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | S'accedeix des del camí travessant els camps. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||
| 81697 | Cortielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cortielles | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | XIII-XX | En ruïnes | En una zona de bosc elevada hi ha les restes de dos edificis de planta rectangular, possiblement un devia ser l'habitatge i l'altre la pallissa. Queden les restes d'alguns murs d'uns dos metres d'alçada, però que deixen constància de que es tractaria d'una masia de gran volum. Els murs són de paredat, amb la part baixa ben disposada i les cantoneres escairades. Conserva alguna obertura amb llinda de fusta. L'edifici que devia ser el principal era de planta rectangular, conserva l'alçada dels murs fins a les obertures del pis superior i no conserva restes de la teulada; a les ortofotos es pot intuïr que tenia tres cossos. L'altre edifici també és de planta quadrada i està en pitjor estat. Tot el conjunt es troba cobert de vegetació. | 08903-183 | Solana de Cortielles | Cortielles és una de es cases més antigues del terme tot i que es desconeix el moment de construcció (AA.DD.: Pedrals, 1998: 82). Des dels inicis la casa estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). Desconeixem si alguna de les persones esmentades als fogatges de 1497 i de 1553 seria el propietari d'aquesta casa. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells Cortielles. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (AA.DD.: Pedrals, 1998: 83-84). La casa no apareix al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' de 1856, possiblement perquè ja no hi viuria ningú, però si apareix en l'ortofoto de l'any 1956, fet que mostra que encara es trobava dempeus tot i que en poc temps devia començar a ensorrar-se degut a l'abandonament. | 42.2276900,1.9306300 | 411753 | 4675610 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81697-foto-08903-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81697-foto-08903-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81697-foto-08903-183-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Es troba dins el terme del PEIN Serra de Catllaràs. Imatges del Catàleg de Masies. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||
| 81698 | Jaciment paleontològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic | FOLCH, R. (1988) Història Natural dels Països Catalans. Carta arqueològica Generalitat de Catalunya. | Molta part del territori de Sant Julià de Cerdanyola, sobre tot la zona de l'olla, conté materials paleontològics marins de l'època Mesozoica, Cretaci Superior, Seronià, amb associació de fauna fauna marina entre la que s'hi troben mol·luscs, coralls i un gènere extint d' eriçó de mar pertanyent a la família Holasteridae anomenada Hemipneustes cerdanyolae. Aquests materials s'han utilitzat per a la construcció de la majoria de cases i feixes presents al municipi. | 08903-184 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2229200,1.8994200 | 409171 | 4675114 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Les coordenades indiquen un punt central territorial, no el jaciment concret. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||||
| 81699 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-julia-de-cerdanyola | RUMBO i SOLER, A. (2017). Fons de l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat | XIX-XX | El fons de l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola està format pel conjunt de documents reunits per l'Ajuntament en el desenvolupament de les seves funcions des de 1844, data del document més antic. El fons està format per 1.133 unitats de descripció (46,65 m.) en paper. Conté documents d'Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient; també conté el fons del jutjat de Pau i col·leccions de cartografia, arxiu d'imatges i de cartells. | 08903-185 | Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual l'any 1993. Cal tenir en compte que entre els anys 1936 i 1993, pel fet de formar part de Guardiola de Berguedà, la documentació fou conservada a l'arxiu municipal d'aquest altre municipi. L'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola va iniciar el seu funcionament en les primeres dècades del segle XIX. L'any 1936, fou fusionat amb el de Brocà donant lloc al municipi de Guardiola de Berguedà, fins que es va segregar l'any 1993 tornant a formar Ajuntament propi. No es van documentar les actuacions arxivístiques fins a la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de novembre de 1997 i el mes de febrer de 1998. L'adhesió de l'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de gener de 2006. El Reglament el Servei d'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 4 d'abril de 2011. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||||
| 81700 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-guardiola-de-bergueda-0 | RUMBO i SOLER, A. (2005). Fons de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat, www.guardioladebergueda.net | XIX-XX | L'arxiu municipal de Guardiola de Berguedà conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història (fons de Brocà, Gavarrós, Guardiola i part de Sant Julià de Cerdanyola que fins el 1993 va pertànyer a Guardiola de Berguedà). Entre la documentació conservada a l'arxiu cal destacar-ne el fons de l'administració local de l'ajuntament de Guardiola de Berguedà, el fons de l'antic municipi de Brocà dels anys 1729 a 1943; fons públics no municipals com ara el Registre del jutjat de pau dels anys 1878 a 2005 i fons privats diversos. Entre aquests cal destacar-ne la Cambra agrària local, la germandat de llauradors i ramaders i el sindicat agrícola dels anys 1939 a 1968; l'arxiu de L'Associació de Defensa Forestal dels anys 1992 a 2001; la Delegació local de les FET i les JONS del 1939 a 1977. | 08903-186 | Pl. Municipal, 3. 08694 Guardiola de Berguedà | L'ajuntament de Guardiola de Berguedà es la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Guardiola de Berguedà. Aquest municipi es va crear el 1936 per l'agregació del municipi de Brocà i Sant Julià de Cerdanyola que es va disgregar de Guardiola el 1993. La documentació municipal ha estat conservada a les dependències de l'Ajuntament i els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual. No es té constància de cap documentació arxivística específica ni tampoc cap instrument de documentació sistemàtic fins que l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona hi va portar a terme entre el mes de febrer de 1995 i març de 1998 un recull i classificació de l'arxiu municipal. L'adhesió de l'ajuntament a la xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona durant el 2004 ha permès que l'arxiu es mantingui i s'actualitzi sistemàticament. L' interès que presenta aquest arxiu és que conserva documentació relacionada amb Sant Julià de Cerdanyola. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||||
| 81701 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-del-bergueda | Arxiu Comarcal del Berguedà, dins de la Guia dels Arxiu històrics de Catalunya, 8, pp. 11-42. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, 208. | XIII-XXI | A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el Registro de Hipotecas del partido de Berga del 1848, on es troba informació de Gavarrós, la parròquia de Gréixer (Greixa). També es conserva documentació referent a Sant Julià de Cerdanyola. El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga. Es conserva la comptadoria d'Hipoteques de Berga anys 1768-1862. Registre de la Propietat de Berga. També es conserven protocols notarials de Josep Corominas de Bagà, on podem trobar documentació referent al municipi de Cerdanyola. També conserva el volum manuscrit 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' de 1856, que conté un llistat de les masies de Sant Julià de Cerdanyola en aquesta data. | 08903-187 | Carrer Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga | L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001 i forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu origen va ser l'Arxiu Històric de la ciutat de Berga. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines, el guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio va fer un inventari, tasca que va continuar el seu fill Josep Santandreu i Escobet, autor del primer inventari cronològic. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1983 es va inaugurar la nova ubicació a 'Casa Massana', on es va fer un registre complet de tot el material traslladat i constava de 197 metres lineals de documentació. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del Pavelló de Suècia, ja amb la categoria d'Arxiu Comarcal, on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació. Conserva documentació de tota la comarca. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||
| 81702 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-3 | http://anc.gencat.cat/ca/inici/ | XIX-XX | Entre els seus fons conserva fons comercials i d'empreses a partir del segle XVIII. Entre ells destaquen els següents que estan relacionats amb Sant Julià de Cerdanyola: -Sol·licitud d'autorització per instal·lar una serradora al terme municipal de Sant Julià de Cerdanyola. Any 1920. Fons ANC1-490, districte forestal de Barcelona. -Expedient de registre de '12 pertenencias de una mina de carbón de piedra llamada 'Carmen' del término municipal de San Julián de Cerdañola'. (Barcelona). Any 1885. Fons ANC1-641. -Expedient de registre de '308 pertenencias de una mina de carbón llamada 'La Vencedora' al sitio de soleya la Vallfogona del término municipal de Pobla de Lillet y San Julián de Serdañola'. (Barcelona). Any 1885. FONS ANC1-641. -Expedient de registre de '120 pertenencias de una mina de carbón de piedra con el nombre de 'Sorpresa' en el punto llamado de Collet de Ina, del pueblo de San Julián de Sardañola y distrito municipal de idem. (Barcelona). Any 1871. FONS ANC1-641. -Expedient de registre de '120 pertenencias de una mina carbón de con el nombre de 'Tempestad' en el punto llamado de bosque del Mas de Pey del pueblo de San Clemente y distrito municipal de Serdañola. (Barcelona). Any 1870-1871. FONS ANC1-641 -Expedient de registre de '60 pertenencias del coto minero llamado 'Fortuna' de carbón de piedra de los pueblos de Saldes, Aspa, Massanés y Vallcebre, distrito municipal de Saldes y Serdañola' (Barcelona). Any 1868-1870. FONS ANC1-641. | 08903-188 | Calle de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya conté documentació generada per organismes, empreses, així com recupera tota aquella altra documentació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial i referencial, té una especial rellevància per al coneixement de la història nacional. Té naturalesa d'arxiu de l'administració i arxiu històric. L'Arxiu Nacional de Catalunya està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural. Està integrat al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC), essent el principal dels Arxius de la Generalitat de Catalunya. Conserva uns 30 km de prestatgeria de documentació, així com arxiu d'imatge i so. La classificació del fons es fa amb les normes ISAD i la NODAC. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||||
| 81703 | Fons de fotografies de l'Arxiu Municipal de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-larxiu-municipal-de-sant-julia-de-cerdanyola | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XX-XXI | <p>L'Arxiu Municipal conserva un fons d'imatges. D'una banda la col·lecció de fotografies que es va originar gràcies a la publicació del llibre 'Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat' que va editar l'Ajuntament l'any 1998. Es van recopilar fotografies de veïns del poble i de fons del mateix Ajuntament, que han originat una col·lecció majoritàriament digital, de paisatges, personatges, les diferents escoles, activitats diverses, des d'inicis del segle XX, entre 1900 i 1990. A moltes imatges es va poder recollir el nom i cognom de les persones que hi surten retratades. Les imatges van ser cedides pels habitants del poble i es van retornar un cop digitalitzades. Aquest conjunt està inventariat a l'Arxiu sota el títol 'Llibre de Sant Julià de Cerdanyola. Fotografies'. També es conserva un fons estrictament de propietat municpal que cosnerva imatges que l'Ajuntament ha anat generant des de la independència del municipi, l'any 1982, tenen el títol 'Arxiu d'imatges'.</p> | 08903-189 | Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual l'any 1993. Cal tenir en compte que entre els anys 1936 i 1993, pel fet de formar part de Guardiola de Berguedà, la documentació fou conservada a l'arxiu municipal d'aquest altre municipi. L'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola va iniciar el seu funcionament en les primeres dècades del segle XIX. L'any 1936, fou fusionat amb el de Brocà donant lloc al municipi de Guardiola de Berguedà, fins que es va segregar l'any 1993 tornant a formar Ajuntament propi. No es van documentar les actuacions arxivístiques fins a la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de novembre de 1997 i el mes de febrer de 1998. L'adhesió de l'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de gener de 2006. El Reglament el Servei d'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 4 d'abril de 2011.</p> | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81703-foto-08903-189-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2021-09-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||
| 81704 | Fons documental de l'Arxiu del Bisbat d'Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-del-bisbat-durgell | Baraut, Cebrià (1986) Les actes de consagració d'esglésies de l'antic Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Doc. 82, p. 178. | IX-XX | L'Arxiu del Bisbat d'Urgell, instal·lat al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell, és un fons de manuscrits i documents del Bisbat d'Urgell que està format o dividit en l'Arxiu Capitular d'Urgell, l'Arxiu Diocesà d'Urgell (o Arxiu Episcopal), l'Arxiu de la Mitra i els arxius parroquials. L'arxiu es troba des del 2014 a l'edifici de l'església dels Dolors, darrere de la Catedral. L'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU), també conegut com a Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell conté 385 metres lineals de fons que abasten els segles IX-XIX. Conté la documentació custodiada pel capítol catedralici (capítol de canonges) format per uns 6.000 pergamins, el més antic data de l'any 815, i l'Acta de Consagració de la catedral d'Urgell. | 08903-190 | Pati del Palau, 1, 25700 La Seu d'Urgell, Lleida | El primer document que esmenta Cerdanyola és i l'Acta de Consagració de la catedral d'Urgell, de l'any 815, que es conserva en aquest arxiu. També es conserva l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Cerdanyola, document de l'any 1106 del bisbe Ot d'Urgell. El 9 de febrer de 1106 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església de Sant Julià. A l'acta consta que el bisbe determinà que al seu voltant hi hagués un cementiri i delimità el terme de la parròquia: per l'est amb el terme del castell de Lillet, cap als sud amb el poble de Malanyeu, i la resta amb el riu Llobregat. Marcà el cens que hauria de pagar cada any, dues mesures de blat, una de forment i una d'ordi, tres pernils i disset cannates de vi; a més, els clergues pagarien les rendes a Santa Maria de la Seu d'Urgell i estarien obligats a obeir el seu manament. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||
| 81705 | Fons de fotografies de la Fia-faia a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-la-fia-faia-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | XX-XXI | Durant la Fia-faia, tan a Bagà com a Sant Julià de Cerdanyola, es fa un concurs de fotografia des de l'any 2004. Organitzat per l'Arxiu Comarcal del Berguedà en col·laboració amb els ajuntaments de Bagà i Sant Julià de cerdanyola. A l'Arxiu Comarcal del Berguedà es conserven les imatges premiades, a l'inici tres cada any i actualment dues, ja que han canviat les bases i els promotors del concurs. El 2019 es va fer la XVII edició del concurs. El fons està format per les imatges guanyadores del concurs que són més aviat artístiques, i que ajuden a crear un fons d'imatges relacionat amb la festa. Es conserven aproximadament 17 imatges guanyadores del primer premi, una per cada any, i algunes altres corresponents als segons premis, així com imatges altres soltes sense relació amb el concurs. | 08903-191 | Carrer Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga | L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001 i forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu origen va ser l'Arxiu Històric de la ciutat de Berga. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines, el guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio va fer un inventari, tasca que va continuar el seu fill Josep Santandreu i Escobet, autor del primer inventari cronològic. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1983 es va inaugurar la nova ubicació a 'Casa Massana', on es va fer un registre complet de tot el material traslladat i constava de 197 metres lineals de documentació. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del Pavelló de Suècia, ja amb la categoria d'Arxiu Comarcal, on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació. Conserva documentació de tota la comarca. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||||
| 81706 | Fons documental del 'Archivo Histórico Nacional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-archivo-historico-nacional-0 | http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/3747809 | XX | En aquest arxiu es conserva documentació digitalitzada que té relació amb Sant Julià de Cerdanyola, concretament relacionada amb repressió franquista i causes del Tribunal Suprem. Concretament és documentació produïda per la Fiscalia del Tribunal Suprem d'Espanya (Causa general, 1590, exp. 1. Unitat documental dels anys 1940-1942), formada per un document de 113 pàgines que conté: -Oficis -'Relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas'. - 'Relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja'. - 'Relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja'. - Decrets. - Diligencies. - Certificacions. - Providències del Fiscal. - Declaracions de testimonis. - Certificats de defunció. | 08903-192 | Calle Serrano, 115 28006 Madrid | El 'Archivo Histórico Nacional' va ser creat per Reial decret del 28 de març de 1868 com a 'Archivo público General del Reino', amb la finalitat de posar a disposició dels investigadors els arxius confiscats per l'Estat a les institucions religioses en virtut de les lleis desamortitzadores del segle XIX. Més endavant, fruit de les reformes a l'Administració Central durant el segle XIX, es van suprimir els organismes de l'Antic Règim i es va acumular documentació que va ser recollida per l'Arxiu, on es troben en dipòsit. Actualment també rep documentació històrica produïda per diferents organismes de l'Administració Central de l'Estat. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 1940-42 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||
| 81707 | Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-centre-excursionista-de-catalunya-0 | http://mdc.csuc.cat/cdm/landingpage/collection/afcecemc http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/adhesiusub!afceccf!afcecemc!afcecag!afcecin!afceco!afcecpz!banderins!cartelleres!cartellsBC!cartellstur!cartellsesp!CartCEDOC!discografic!gaudi!Cervantina!dibucesc!gravatsBRUB!IGuerraMuAB!imatgesispc!sonorbc!josepvinyal!femmemoria!FesMuPatxRa!LAD!pavellorepu!colinfant!CCDUPC!sabaterpi!monagrari!enquadernac!EnquadeMNAC!erato!hotels!udg!oriolmartor!cturistics!CarlesMolist!fonsXIXCDMT!FotosOC!FotosPMC!PujolOC!MilletOC!fonscanals!fffmompou!ffmgausachs!bcsalvany!fotografiBC!fotobib!eduardtoda!TrasatMMB!gravatsIEI!herbari!jartigas!mapesBC!mapesBMVB!mapesCEC!mapagrimens!marqimpress!mapesantics!materialsBC!memobadia!fVenturaOC!musicatedra!MMserrat!OArtcat!papermoneda!partiturBC!museufilmo!pegaso!plaquesub!plaqueseno!posbibcat!projectesob!segells!veustextils!vidresfilmo/searchterm/%22Sant+Julia+de+Cerdanyola%22/field/all/mode/all/conn/and/ | XX | L'arxiu conserva algunes imatges fetes a Sant Julià de Cerdanyola, concretament 7 imatges dins el Fons Estudi de la Masia catalana: - Bassa del molí i Sant Julià de Cerdanyola. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga, any 1930. - Creu de terme de Sant Julià de Cerdanyola i Pedraforca al fons. Fotografia d' Isidre Puntí, Entre 1920-25. - Vista de les Deveses des de la creu. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga. Any 1930. - Imatge del poble. Autor desconegut. Entre 1890-1936. - Vista parcial. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga. Any 1930. - Vista d'un molí. Fotografia de Juli Vintró i Casallachs. Entre 1890-1911 - Vista de l'església parroquial de Sant Julià de Cerdanyola. Fotografia de Eduard Royo i Crespo. Entre 1890-1920. Tamé conserva altres imatges dins diversos fons personals. Albert Oliveras, Camil José Guiu. I tres imatges estereosòpiques del Fons Salvay de 1918 i 1919. | 08903-193 | Carrer Paradís, 12, 08002 Barcelona | El projecte Estudi de la Masia Catalana portat a terme entre 1924 i 1936 a Catalunya i Les Balears a través del Centre Excursionista de Catalunya, i que va ser impulsat pel mecenes Rafael Patxot, va significar l'inici d'un important treball de documentació de forma sistemàtica de la masia a diferents zones de Catalunya, que va quedar interromput per la Guerra Civil i es va mantenir desconegut fins al 1975, quan s'inicià la recuperació i organització del fons. El treball va donar com a fruit el fons fotogràfic de l'Arxiu de la Masia Catalana, que consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||||
| 81708 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-4 | <p>SERRA VILARÓ, J. (1908). Missió històrica a l'Arxiu de Bagà. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930/1947/1950). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 volums. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | X-XVIII | <p>A l'ACA es conserva el fons de la Baronia Pinós i Mataplana que estava a Bagà, classificat en dos sub-fons: 'diversos locales Bagà'; i 'notarials sèrie Bagà'. DIVERSOS LOCALES BAGÀ: Està dividit en quatre seccions: parroquial (volums i lligalls de segle XVI a XIX, inclou llibres sacramentals des del segle XVI), municipal (volums i lligalls segles XV-XIX), notarial de la parròquia (volums i lligalls segles XVII-XVIII) i diversos (Lligalls segles XIV-XVII). A més hi ha un fons amb 62 pergamins des del segle XIV. El fons NOTARIALS BAGÀ: hi ha llibres notarials i llibres municipals (inclou manuals i llibres notarials públics i eclesiàstics, llibres consolia i clavariat des del segle XV, llibres de comptes i actes del consell de la vila des del XVI, 13 volums de la cort del batlle, 9 volums de contingut judicial). A més, a l'índex del Pare Ribera hi ha alguns documents sobre Bagà però que no procedeixen de l'Arxiu de Bagà, com un lligall de pergamins de la baronia procedent de l'Arxiu de La Pobla de Lillet. Aquesta documentació conté informació de tots els municipis del Berguedà que havien tingut alguna relació amb els Pinós, entre ells Sant Julià de Cerdanyola. Conserva informació referent a la parròquia de Cerdanyola des dels seus inicis al segle XI. També conté informació relacionada amb els Riembau, que tenien part del feu i el castell de Cerdanyola que depenia dels barons de Pinós i Mataplana, i es van unir amb els Saus de la Pobla de Lillet per casament amb Sibil·la de Saus (Serra i Vilaró, 1930: 455 del vol. I). El 8/5/1325 Pere Bernat de Riembau prestà sagrament i homenatge a l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà per la batllia i feu de Cerdanyola, rebent l'acte Guillem Bohigues, sagristà i notari del monestir; el 11/5/1361 va fer el mateix Cecília, muller de Ramon Riembau, que era de Vallcebre. Més tard, a mitjans del segle XV, els Riembau es van establir a La Pobla de Lillet, on eren batlles dependents dels barons de Pinós durant segles. D'altra banda es troba informació d'algunes cases de Cerdanyola, Sobirana el (1256), La Pomera (1307), Serraclara (1308), la Cortada (1379), Molí (1255) a diferent documentació de la baronia.</p> | 08903-194 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C7 Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>El fons de Bagà dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó procedeix dels antics Arxius municipal i parroquial de la Vila de Bagà. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, la Generalitat Republicana va organitzar un servei de protecció al patrimoni documental dirigit per Agustí Duràn i Sampere, director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Es va gestionar el trasllat de l'arxiu de Bagà per acollir-se al servei de protecció, essent traslladada una part a l'edifici de Ca l'Ardiaca de Barcelona, una altra a la Santa Cova de Manresa, i una altra part a Viladrau, seus de dipòsit del servei d'arxius. El 21 de gener de 1938 els documents dipositats a Manresa van ser traslladat al convent de Pedralbes on es trobaven els documents que s'havien dipositat a Ca l'Ardiaca a l'inici de la guerra. En finalitzar la guerra la documentació va ser traslladat a Ca l'Ardiaca, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En no ser reclamada la documentació per l'Ajuntament de Bagà en els terminis previstos, aquesta ha estat a l'Arxiu des de llavors. Actualment aquest és el fons local més important dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que manquen 25 volums dels 211 que va inventariar Serra Vilaró, i dels que es desconeix la localització.</p> | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||
| 81709 | Fons documental de la Comunitat de regants del rec de l'Abaiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-comunitat-de-regants-del-rec-de-labaiol | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | La documentació de la Junta de regants de l'Abaiol es conserven a l'Ajuntament, concretament un llibre d'actes, un llibre de comptes i l'acta de la reunió celebrada el 29 de maig de 1932 en la que es van prendre diferents acords, nomenar Junta Directiva, nomenar caixer i les qüestions de govern de l'entitat. D'altra banda, l'acta fa referència a un altre document, de 26 de febrer de 1884, que és el document que determina les característiques de l'ús de l'aigua de la riera de l'Abaiol per abastir les cases del poble i per a regadiu posteriorment. En aquest document, fet amb presència de l'alcalde Ramon Balderich Serra amb el notari i la presència de tot el poble, es va decidir fer un viver al lloc que determinés la junta i fer dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell. Les fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua, i van decidir formar una Junta d'Aigües per regular la utilització de l'aigua, que estigués presidida sempre per l'alcalde, amb un reglament que regula la propietat i l'ús de l'aigua determinant tres classes de beneficiaris que podran pagar l'ús de l'aigua una part en efectiu i altre en treballs a la junta. Per tal que els veïns tinguessin dret per utilitzar l'aigua havien de signar el document de Reglament, ho van fer 67 persones o cases. Fruit de les decisions preses en aquesta reunió, es va fer un rec i dues basses, una a cal Xiscó i altra a cal Malanyeu, la darrera sobre tot per regar. La Junta ha anat donant solució a diferents temes sorgits, per exemple, l'any 1947 un veí va demanar el sobrant de l'aigua de l'Abaiol per conduir-la a la bassa del Molí i augmentar el volum de l'aigua que es disposava per moure la turbina per a la fabricació del pa. El 1991 la Junta de la Comunitat de Regants proposà la instal·lació d'un tub de plàstic d'un kilòmetre de llargada per tal de solucionar el problema de neteja periòdica del rec; finalment es va posar mig kilòmetre l'any següent degut al cost econòmic del projecte. El 1994 es va instal·lar la resta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya (AA.DD.: Berbel, M. V. 1998:164-166). | 08903-195 | Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||||
| 81711 | El garatge. Local de la Comunitat de Capmasats i Magallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garatge-local-de-la-comunitat-de-capmasats-i-magallers | XX | Edifici de dues plantes que es troba en bon estat de conservació ja que es van fent actuacions de manteniment. Te planta baixa i un pis sota teulada. No presenta característiques peculiars arquitectònicament però es tracta d'un edifici singualr pel simobolisme en ser la seu de l'entitat privada de Capmasats i Magallers de Sant Julià de Cerdanyola. El 1950 es va construir el garatge, que en principi havia de servir per guardar la màquina de batre que havia comprat la Junta i que feien servir tots els veïns, però durant molts anys ha servit com a local del jovent on s'hi fan sopars i festes; actualment es conserva la cuba de l'ADF i altre material, i al primer pis s'ha habilitat una sala de reunions. | 08903-197 | Garatge de la Comunitat de Capmasats i Magallers | Tot i que l'entitat es va organitzar en època contemporània, troben una cita dels capmasats l'any 1337, on s'esmenta a vuit capmasers o capmasats (caps dels masos més importants del terme) de Cerdanyola que pagarem al seu senyor, Guillem de Vila de la Pobla de Lillet, 'un rocí que varen comprar a Guillem de Vilacorba' (Serra i Vilaró, 1930: 485 del vol. I), mostrant que en aquella època també estarien units d'alguna forma per defensar els interessos de els seves propietats. L'entitat de Capmasats és una associació privada que agrupa els propietaris de terrenys bàsicament forestals dins el terme de Sant Julià de Cerdanyola, que els gestionen i decideixen l'ús d'aquests. El 17 d'abril de 1864 els propietaris de diversos masos (Cal Portell, la Pomera, la Casanova, Subirana, la Sala, el Pla, el Solé, cal Borda, can Vidal anomenada el Pou, Casabella, el Castell, la Cortada, Curtielles, el Vilà) van sol·licitar al Governador Civil de la Província que els reconegués la propietat del forest anomenat Comunals de Sant Julià de Cerdanyola, i els eliminés de l'Estadística General de Públics ja que es tractava de terrenys privats. Van rebre resposta el 8 de gener de 1865, que els donava la raó, i el 1865 es va fer una regulació de les propietats comunals del forest i es van inscriure al Registre de la Propietat l'Escriptura dels Comunals de Sant Julià de Cerdanyola, com a propietaris en comú i proindivís de tot el terreny; l'escriptura d'inscripció al registre es va fer el 16 de març de 1865. Podem prendre aquesta data com la de l'origen d'aquesta entitat privada. Més tard, el 5 de setembre de 1894, es formalitzà la signatura de l'escriptura del 'Conveni atorgada entre els propietaris i veïns del poble de Sant Julià de Cerdanyola anomenats Capmasers i Magallers del citat poble', on es reconeixien els drets i obligacions respecte als comunals, compareixent 11 propietaris o Capmasats i 64 Magallers (veïns que visquin a una casa, que figurin a l'escriptura de conveni i que hagin fet ús dels camps i el bosc, per cultiu, cria de bestiar o treure fusta i llenya). En aquest conveni es va establir la normativa bàsica per a l'explotació i aprofitament dels boscos i altres terres comunals, també estableix com es governa tota la propietat. Des d'aquell moment s'han mantingut els pactes establerts. El Conveni també regula la forma de govern, constituint dues juntes: la Junta Administrativa (escollits per votació 5 Capmasats i 2 Magallers, cada 4 anys) i la Junta d'Apel·lació o Superior (3 Capmasats i 3 Magallers), a més de la Junta general formada per tots els Capmasats i Magallers. Des del 1890 es va contractar un guarda jurat del bosc per a controlar les possibles infraccions. | 42.2231400,1.8924300 | 408594 | 4675145 | 1950 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81711-foto-08903-197-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||
| 81712 | Fons documental de la Direcció General de Cultura Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-direccio-general-de-cultura-popular | Massot i Muntaner, Josep (2009) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials Volum XIX. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona. Per Joan Tomàs. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 31. Tomàs, Joan (1926) Recerques a la casa de la Caritat de Barcelona sobre el cantaire Josep Casals i Cirera, l'Hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola. Fons del Mestre Joan Tomàs, recerques Casa de Caritat, caixa 469. Arxiu Direcció General de Cultura Popular, Generalitat de Catalunya. Tomàs i Guilera, Jordi (2008) El mestre Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 19. | XX | L'any 2003 el fill i néts de Joan Tomàs i Parés (1896-1967) van dipositar la documentació que conservaven a l'Arxiu de la Direcció General de Cultura Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal de ser custodiada i divulgada. Es va fer un treball de sistematització i catalogació del fons format per 1.107 lligalls, 107 llibres i unes 2.000 fotografies. El fons conserva l'arxiu personal que consta de les seves composicions musicals i harmonitzacions, llibretes de camp amb melodies recollides en les seves nombroses missions etnomusicològiques, fotografies d'informants i de les seves activitats musicals professionals, biblioteca i hemeroteca personals, anotacions sobre pedagogia musical i epistolari. La caixa 469 d'aquest fons personal del mestre i musicòleg Joan Tomàs, conté les notes que va prendre en les entrevistes realitzades per a la Missió de recerca que va portar a terme a la Casa de la Caritat de Barcelona de l'any 1926, que després va passar a formar part de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Es conserven les notes manuscrites originals de les entrevistes que va fer al cantaire Josep Casals i Cirera, l'Hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola, que li va cantar 218 cançons, entre maig i juliol de 1926, entre les que s'hi troben el Ball de Tres Parts i la cançó amb ball dels Aranyons de Sant Julià de Cerdanyola. La majoria d'aquestes notes manuscrites es troben a l'anvers de documents impresos, majoritàriament programes de concerts, mostrant que aprofitava el paper que tenia proper per tal d'escriure mentre feia les entrevistes. Segurament aquest material és el que després faria arribar als responsables de l'Obra del Cançoner Popular que actualment es conserva a l'Arxiu de la Biblioteca de Montserrat. | 08903-198 | Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme. Plaça Salvador Seguí, 1, 08001 Barcelona | En aquest sentit, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha recollit la feina duta a terme en els darrers vint anys per tal de bastir un fons documental sobre la cultura popular i tradicional catalana. Els arxius que configuren aquest fons s'ordenen temàticament de la següent manera: Arxius personals, Arxius musicals i Arxius de danses. També formen part del fons la documentació de les recerques promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | 42.2231400,1.8924300 | 408594 | 4675145 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81712-foto-08903-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81712-foto-08903-198-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge de l'Hereu Mill amb Joan Tomàs el 1926 que forma part del fons recollit per Joan Tomàs i que es troba a l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Montserrat; publicada a Masot, 2009, p. 145.La segona imatge és de la documentació que conserva l'Arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme, Fons Joan Tomàs. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||
| 81713 | Cançons recollides de l'Hereu Mill, Josep Casals i Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-recollides-de-lhereu-mill-josep-casals-i-cirera | Massot i Muntaner, Josep (2009) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials Volum XIX. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona. Per Joan Tomàs. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 31. Tomàs, Joan (1926) Recerques a la casa de la Caritat de Barcelona sobre el cantaire Josep Casals i Cirera, l'Hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola. Fons del Mestre Joan Tomàs, recerques Casa de Caritat, caixa 469. Arxiu Direcció General de Cultura Popular, Generalitat de Catalunya. Tomàs i Guilera, Jordi (2008) El mestre Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 19. | XX | L'estat és regular ja que moltes cançons no s'han tornat a recuperar. | Josep Casals Cirera, conegut com a Hereu Mill, va néixer a Sant Julià de Cerdanyola. Durant els anys 1926 i 1927, va ser entrevistat per Joan Tomàs i Parés a la Casa de Caritat de Barcelona, on s'havia retirat, i on va morir entre els anys 1927 i 1928. Joan Tomàs, músic i folklorista, es dedicava a recórrer Catalunya amb l'objectiu de recollir el patrimoni musical tradicional. Gràcies a la seva extraordinària memòria, Josep Casals li va poder cantar 218 cançons d'arrel tradicional, que es cantaven a Sant Julià de Cerdanyola i també a la zona del Berguedà, permeten recollir cançons, corrandes i danses que sinó s'haurien perdut. En el moment de ser entrevistat Josep Casals tenia 55 anys, segons explicava Joan Tomàs era 'un home molt agradable, xiroi i al mateix temps humil; sap un sens fi de cançons i les recorda totes molt bé. Afina molt, tant que jo, pocs cantaires rurals he trobat que afinessin tan com ell. Diu ell que era tingut per un dels millors cantadors d'aquelles rodalies. Els diumenges cantava l'ofici i quan anaven als aplecs o a les treballades, o bé quan a les nit d'hivern esclofollaven blat de moro a les cases..... '. 'Havia fet de pagès, i quan s'esqueia l'època de la sega formava part de les colles que anaven des del seu poble a segar a l'Urgell. També havia anat amb els paquetaires (contrabandistes) cap a França a fer de paquet. Fa prop de dos anys s'està a la Casa de caritat, per una malaltia que no el deixa treballar i sembla que s'hi ha posat bé.' (Tomàs, 2009: 19) | 08903-199 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2231400,1.8924300 | 408594 | 4675145 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge de l'Hereu Mill el 1926 que forma part del fons recollit per Joan Tomàs i que es troba a l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Montserrat; publicada a Masot, 2009, p. 145. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||
| 81714 | Fons documental de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-lobra-del-canconer-de-catalunya | Massot i Muntaner, Josep (2009) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials Volum XIX. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona. Per Joan Tomàs. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 31. Tomàs i Guilera, Jordi (2008) El mestre Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 19. | XX | A la Biblioteca de Montserrat es conserva l'Arxiu de l'Obra del Cançoner de Catalunya, fruit de les recerques de les missions realitzades a principis del segle XX. Entre la documentació es conserven els documents de la Missió de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona feta per Joan Tomàs, formada per les entrevistes a l'Hereu Mill, Joan Casals, de Sant Julià de Cerdanyola. | 08903-200 | Biblioteca de l'Abadia de Montserrat | L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un important projecte impulsat i patrocinat per Rafael Patxot i Jubert amb el suport de l'Orfeó Català que es va realitzar entre 1922 i 1936. Va comptar amb la participació de diferents entitats de tot el territori, així com músics, etnògrafs i folkloristes. La recopilació dels materials es va portar a terme amb les anomenades Missions de recerca, els Concursos i les Donacions, que van recollir danses, músiques, cançons, instruments, .... de les terres de parla catalana però que, malauradament, va quedar interromput per l'esclat de la Guerra Civil. Els fons documental va estar molts anys amagat, primer a Barcelona i més tard a Suïssa, fins que es va dipositar l'any 1991 a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, tenint cura el Pare Josep Massot i Muntaner. La consulta d'aquesta obra també es pot fer gràcies a les còpies microfilmades que hi ha dipositades a l'Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i a la Biblioteca de Catalunya. Una part de la documentació es va publicar en 21 volums que contenen part del material recopilat, a càrrec del Pare Massot i editats per l'Abadia de Montserrat. El volum XIX (Massot, 2009), recull la missió de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona feta pel músic i folklorista Joan Tomàs i Parès (1896-1967). Aquest va entrevistar Josep Casals i Cirera de Sant Julià de Cerdanyola, conegut com l'Hereu Mill, del que va recollir 218 cançons entre el desembre de 1926 i el febrer de 1927. Gràcies a aquesta recerca actualment coneixem algunes cançons i danses de la zona, com són Els Aranyons, el Ball de Tres Parts de Sant Julià de Cerdanyola, la Bolangera, el Ball del Barber, entre d'altres cançons i danses. | 42.2231400,1.8924300 | 408594 | 4675145 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||||
| 81715 | Ball de Tres Parts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-tres-parts | <p>Amades, Joan. (1982) Costumari Català. Volum III, P. 915, 459 a 461. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 1. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. Massot i Muntaner, Josep (2009) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials Volum XIX. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona. Per Joan Tomàs. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 34-35. Tomàs, Joan (1926) Recerques a la casa de la Caritat de Barcelona sobre el cantaire Josep Casals i Cirera, l'Hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola. Fons del Mestre Joan Tomàs, recerques Casa de Caritat, caixa 469. Arxiu Direcció General de Cultura Popular, Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>El ball té tres parts, amb una música diferenciada per a cadascuna d'elles. Els balladors es situen en parella davant d'una altra parella, la dona a la dreta de l'home, disposats en dues fileres. S'alterna el ball amb la parella i amb la contra parella, però no es canvia de parella. El nombre de balladors ha de permetre formar grups de quatre. La primera part es balla amb pas de ball pla, es balla amb la contra parella: amb quatre passes els homes avancen i les dones retrocedeixen, retornen al lloc amb quatre passes més i per acabar tots fan un giravolt cap a la seva dreta a la caiguda final del compàs i que serveix per situar-se encarats amb la seva respectiva parella que tenien de costat i se segueix el ball en la mateixa filera. En repetir la frase musical, els homes avancen i les dones retrocedeixen, de forma que cada filera avança 4 passes en direcció oposada a l'altra, i retornen al lloc d'inici amb 4 passes més. En acabar cada persona gira per situar-se com a l'inici i quedar encarada amb la contraparella. La segona part es balla amb pas de valset (ternari), les parelles tornen a estar en dues fileres encarades amb la contra parella situada davant, amb la que ara ballen. Fan un pas de valset davant (1, 2, 3) i un pas de valset darrera (1, 2, 3); després es creuen els homes amb dos passos de valset, passant pel centre del grup, per les seves respectives dretes i sempre mirant-se. Les dones fan després el mateix moviment i en acabar es repeteix tot, de forma que al final cada ballador torna a estar al lloc d'inici. La tercera part es fa amb pas de valset, les contra parelles encarades fan el primer moviment igual que el primer moviment de la primera part, però ara els homes retrocedeixen i les dones avancen amb dos passos de valset, i retornen a lloc amb dos passos més de valset. Després s'agafen mà dreta amb mà dreta amb la parella i fan una volta sencera amb pas de valset per acabar situats altra vegada en filera però encarats amb la parella. Amb la repetició del tema musical repeteixen el tercer moviment de la primera part, encarats amb la parella, però ara avancen les dones i reculen els homes, dos passos de valset per anar i dos per tornar; i acaben fent una volta agafats de la mà amb la contra parella. Segons la descripció de Joan Amades en aquest punt fan la volta les parelles dels extrems de la filera juntes, i les del mig amb la contraparella que li toqui de costat.</p> | 08903-201 | Sant Julià de Cerdanyola | <p>El ball de Tres Parts és un ball pla que s'havia ballat a l'aplec de la Mare de Déu de les Esposes, que se celebrava el 15 d'agost. No tenim notícia de què s'hagi tornat a ballar des de que es va recollir el ball els anys 1930. El setembre de 2018 la Berguedana de Folklore Total va recuperar la dansa que s'ha tornat a introduir al municipi i a les ballades populars. La música i la descripció de la dansa la va recollir el músic Joan Tomàs a partir de les entrevistes que va fer a l'Hereu Mill, en Josep Casals de Sant Julià de Cerdanyola, dins les missions de l'obra del Cançoner Popular de Catalunya que tingueren lloc l'estiu de 1926. Aquesta dansa constava de tres parts, segons explicava Amades al Costumari (1936): la primera part era un ballet, en la segona els balladors feien una mitja cadena de bracet canviant-se de balladora (semblant al rigodon) i la tercera era com un vals. La segona part s'acompanyava d'una cançoneta: Ja ho diré al teu pare, Ja ho diré a ta mare, Ja ho diré al Ramon, que n'has ballat el rigodon.</p> | 42.2231400,1.8924300 | 408594 | 4675145 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81715-foto-08903-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81715-foto-08903-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-09-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||
| 81716 | Cançó i ball dels Aranyons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-i-ball-dels-aranyons | Amades, Joan; Pujol, Francesc (1936) Cançoner popular de Catalunya. Vol. 1 : Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. P. 15. Amades, Joan. (1982) Costumari Català. VOL I, 152. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. Massot i Muntaner, Josep (2009) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials. Volum XIX. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona. Per Joan Tomàs. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 23. Tomàs, Joan (1926) Recerques a la casa de la Caritat de Barcelona sobre el cantaire Josep Casals i Cirera, l'Hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola. Fons del Mestre Joan Tomàs, recerques Casa de Caritat, caixa 469. Arxiu Direcció General de Cultura Popular, Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | El ball dels Aranyons es balla en cercle i va acompanyat d'una cançó que va recordant com es desenvolupa el ball: 'Els aranyons si n'eren bons, si n'agafa la filoseta, a la finestra, a la finestra; de la finestra va al carrer. Que hi faria jo al carrer, que si plou m'hi mullaria. Que hi faria jo al carrer, que si plou m'hi mullaré. Un peué, que bé! (Tot seguit es van repetint i afegint altres parts del cos): Altre peué, un peué, que bé !; Un genoié, altre peué, un peué, que bé!; Altre genoié, un genoié, altre peué, un peué, que bé!; El culé, altre genoié,.....; Una esquené, el culé, ....; Un cotzé, una esquené,....; Altre cotzé, un cotzé, ...; Un caparré, altre cotzé, un cotzé, una esquené, el culé, altre genoié, un genoié, altre peué, un peué, que bé!! Es diferencien dues parts: la primera part convida a la gent a la dansa, posant-se tots els balladors en cercle agafats de les mans, inicien el ball amb pas saltat amb desplaçament de costat en sentit contra horari. La segona part deixa protagonisme al text de la cançó. El ball en cercle s'atura, els balladors es deixen les mans i en anomenar una part del cos, tots alhora, posen davant aquesta part i es pica amb ella a terra en repetir el nom. La primera vegada es fa amb el peu dret endavant donant un bon cop al terra i dient a plena veu: un peué, un peué, tot seguint fan una reverència dient: que bé! Es reprèn la dansa en cercle cantant la cançó, i quan toca dir altre part nova del cos tornen a aturar el ball en cercle i fan el gesto de posar-la al terra cap al centre de la rotllana. Es va repetint afegint les parts del cos fins fer-ho amb totes les parts: un peu, l'altre peu, els genolls, el cul, l'esquena, els colzes i el cap, seguint el text de la cançó, afegint una nova part a cada volta. Tot seguit es segueix la dansa igual però repetint totes les anteriors en sentit invers. | 08903-202 | Sant Julià de Cerdanyola | Aquesta dansa es troba inclosa a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida per Joan Tomàs, que especificava que es tracta d'una de les 218 cançons que Josep Casals Cirera, l''hereu Mill', de Sant Julià de Cerdanyola, va cantar-li en les entrevistes que li va fer entre 1926 i 1927 a la casa de la Caritat de Barcelona. També està recollida, al Diccionari de la dansa (Amades; Pujol, 1936), que especifica que, tot i que és una cançó tradicional a altres zones de Catalunya (Sant Joan les Fonts, Gurb, Ripoll, Sant Quintí de Mediona i a d'altres indrets), té una variant específica al Berguedà, anomenada 'variant berguedana' que consisteix en anar anomenant les diferents parts del cos durant la dansa, però amb caràcter de joc i resulta un ball mogut i de gatzara. La dansa va ser recuperada l'any 2015 gràcies a la iniciativa de Neus Simon (músic) i Xavier Pedrals (historiador), ja que s'havia deixar de ballar fins a desaparèixer. Aquesta dansa es ballava la nit del 24 de desembre a Sant Julià de Cerdanyola i també a Bagà, en la vetlla del jovent coneguda com l'endreça (un joc que consisteix en canviar coses de lloc a tot el poble sense que els propietaris se n'assabentin), després de la celebració de la Fia-faia, i també en les nits d'hivern que la gent estava de gresca. Actualment es balla durant la Fira-faia i en altres celebracions populars del municipi, i ha tingut molt bona acollida per la canalla del poble. | 42.2231400,1.8924300 | 408594 | 4675145 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge: Massot 2009: 23. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||
| 81717 | Ball dels Goigs de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-goigs-de-les-esposes | Amades, Joan. (1982) Costumari Català. VOL I, 152. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | S'ha perdut el costum | Els goigs són cants populars religiosos propis dels Països Catalans, són composicions poètiques de caràcter popular, dedicats als set goigs de la Mare de Déu, però també a Crist i als sants. Al principi es ballaven igual que els virolais davant de les imatges de les marededéus. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Els goigs de la Mare de Déu de les Esposes es cantaven el 15 de setembre durant la celebració la festa de la Mare de Déu de les Esposes. Eren uns goigs que es ballaven, i dels pocs que han arribat d'aquest tipus. Els romeus cantaven els goigs fent un ball agrupant-se de tres en tres i per sexes, s'agafaven del coll i seguint el ritme de la cançó, de forma pausada, entraven a l'ermita, uns darrera els altres. En arribar davant l'altar feien un acatament amb reverència i retornaven un grup cap a l'esquerra i l'altre cap a la dreta i retornaven pel lateral deixant lloc al següent grup. En arribar a l'entrada de l'església tornaven a fer el mateix moviment per tornar a acatar la imatge quan els toqués el torn. Aquesta dansa durava tot el temps que durava el cant dels goigs. | 08903-203 | Santuari de la Mare de Déu de les Esposes | És un dels pocs goigs ballats que va arribar al segle XX, ja que la majoria s'han perdut. Existeixen diverses versions dels goigs de Ntra. Sra. de les Esposes o Espases. Es conserva un imprès a Vic el 1861, a la impremta Anglada; un imprès per Bayer i germans que no té data; altre de la impremta Vda. Casals de Berga; i uns que posa Goigs Nous. Tots presenten similitud, amb el títol Goigs a la Mare de Déu (Ntra. Sra) de les Esposes (o Espases) que es venera a la parròquia (o en el terme) de Sant Julià de Cerdanyola del Bisbat de Solsona, alguns tenen una imatge de la Mare de Déu al centre de la part superior, a sota hi ha els versos que es reciten i a baix una oració, tot voltat d'una orla decorativa. Aquests goigs no porten partitura i desconeixem com seria la melodia d'aquesta dansa. | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||
| 81718 | Rotllana al voltant del foc, dansa de la Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllana-al-voltant-del-foc-dansa-de-la-fia-faia | Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 1. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. Pedrals Costa, Xavier (2007) La Fia-faia: ancestral, màgica, única. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de Cultura Popular Valerí Serra i Boldú. Pedrals Costa, Xavier (2011) “Origen de la Fia-faia”. A L'Erol, núm. 110, p. 13-14. Santandreu, D.; Pedrals, X.; Puntas, J. (1982) “La Fia-faia”. Dossier. A L'Erol núm. 3. P. 30-34. Simon Perayre, Neus (2011) “Música per la Fia-faia”. A L'Erol, núm. 110, p. 16-17. | XXI | Dansa de grup en cercle al voltant del foc. Quan comença a cremar la foguera i els fallaires llancen les seves faies al foc, es forma una rotllana al voltant, mentre alguns salten el foc i altres ballen. La dansa comença amb la crida, que introdueix el cant tradicional i es canta en sentir els tocs de música. És l'avís perquè tothom formi una rotllana agafant-se de les mans i al voltant del foc: 'Fia-faia, fia-faia, que nostre Senyor ha nascut a la palla'. Es fa dues vegades i seguidament comença el ball. Per fer la dansa els balladors es disposen en rotllana al voltant del foc, agafats de les mans avall i peus junts. En la primera frase els balladors es desplacen amb pas saltat en sentit antihorari. En la repetició es fa el mateix moviment en sentit horari i al final queden quiets en la posició inicial. En la tercera frase els balladors agafats de les mans avancen amb passos curts cap al foc, primer endavant i a la repetició de la melodia cap a endarrere fins a la posició inicial. Es repeteix tot. En la cinquena frase es fa el mateix moviment que a la primera, es desplacen amb pas saltat en sentit antihorari sense agafar-se de les mans, i s'afegeix un cop de peu a terra cada cop que es diu “FOC”. En la sisena frase es repeteix el mateix moviment anterior canviant la direcció (sentit horari) i al final de tot, quan es diu “PALLA”, en PA el balladors queden quiets en la posició inicial, i quan es diu “LLA” alcen els braços amb les mans agafades en senyal de joia i alegria. En el moment del cop de peu també es pot picar de mans. Aquestes sis frases es poden tornar a repetir però el que no es repeteix és la crida. | 08903-204 | Plaça de l'Església. Sant Julià de Cerdanyola | Durant la festa de la Fia-faia es balla la “La rotllana al voltant del foc”, una dansa que vol expressar l'escalfor acollidora, el joc, l'alegria i el renéixer en comunitat. La música que acompanya el ball es va introduir l'any 2002 a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola. Té quatre parts diferenciades: la crida i el ball format per tres melodies que es repeteixen. S'acompanya d'una cançó que canten els balladors: LA CRIDA: Fia-Faia, Fia-Faia, que nostre senyor ha nascut a la palla!. (bis) LA DANSA: Fia-Faia, Fia-Faia, que nostre senyor ha nascut a la palla!. (bis) Fia-Faia, Fia-Faia, que nostre senyor ha nascut a la palla!. (bis) Ballem al voltant del foc, foc que ens il·lumina, en la nit més llarga de l'any, en la nit més divina. Foc crema foc, foc crema foc, crema la fia-faia, foc crema foc, foc crema foc, Jesús ha nascut a la palla. Foc crema foc, foc crema foc, crema la fia-faia, foc crema foc, foc crema foc, Jesús ha nascut a la palla. | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 2002 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81718-foto-08903-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81718-foto-08903-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Neus Simon Perayre | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||
| 81719 | Músiques de la Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musiques-de-la-fia-faia | Pedrals Costa, Xavier (2007) La Fia-faia: ancestral, màgica, única. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de Cultura Popular Valerí Serra i Boldú. Pedrals Costa, Xavier (2011) “Origen de la Fia-faia”. A L'Erol, núm. 110, p. 13-14. Santandreu, D.; Pedrals, X.; Puntas, J. (1982) “La Fia-faia”. Dossier. A L'Erol núm. 3. P. 30-34. Simon Perayre, Neus (2011) “Música per la Fia-faia”. A L'Erol, núm. 110, p. 16-17. | XXI | Les faies s'acompanyen de diferents músiques i d'una dansa final; la lletra, la música i la dansa són obra de Neus Simon Perayre. Hi ha tres melodies per als tres moments de la festa: “La baixada de les falles”, que és l'encesa del foc i quan les faies que baixen en filera fins al poble; “La pujada”, música que expressa l'arribada i la rebuda per part dels que són al poble, on l'espetec de les faies s'afegeix al repic de campanes; “Les corredisses”, música que vol crear un ambient de joc amb el foc de les faies; i finalment la dansa “La rotllana al voltant del foc”, que vol expressar l'escalfor acollidora, el joc, l'alegria i el renéixer en comunitat. La música que acompanya el ball es va introduir l'any 2002 a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola. Té quatre parts diferenciades: la crida i el ball format per tres melodies que es repeteixen. | 08903-205 | Sant Julià de Cerdanyola | La festa de la Fia-faia es celebra a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sembla que l'origen de la Fia-faia podria ser pagà, formant part d'algun tipus de ritus de culte al sol per celebrar el solstici d'hivern. Es feia una foguera dalt d'un turó, una alimara, que era com una pregària per a què el sol comencés a allargar el dia, i amb el seu foc s'encenien les faies (el terme normatiu és falla però la iodització característica del parlar de la comarca l'ha convertit en faia). Les faies són torxes fetes principalment amb les tiges seques de la planta anomenada atxa o falla que són lligades amb cordills i amb les que portaven el foc al poble. El cristianisme va fer coincidir el solstici d'estiu amb la celebració de Sant Joan i el d'hivern amb el naixement de Jesús, tot i que el calendari establert les ha modificat lleugerament. La festa s'inicia el 24 al capvespre, quan els fallaires, carregats amb la seva faia, pugen a la muntanya on s'encén la foguera. Allà l'encenen i baixen fins al poble organitzant una filera de foc visible de lluny. Al poble els esperen per rebre'ls a la plaça, on reparteixen el foc a la resta de fallaires, alguns d'ells fan volar les faies tirant-les enlaire, i comença la crema de la foguera on es tiren les faies, que s'acompanya del cant: “Fia-faia, fia-faia, que nostre senyor ha nascut a la palla” i tot seguit es fa el ball al voltant del foc. Al final es reparteix coca amb allioli de codony als assistents. A Sant Julià de Cerdanyola acaben amb un sopar i al costat del foc esperen que surti el sol, mentre els joves passen el temps fent el joc de “l'endreça” que consisteix en canviar coses de lloc a tot el poble sense que els propietaris se n'assabentin. L'any 2010 la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. L'any 2015 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la UNESCO juntament amb les falles d'estiu del Pirineu. | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 2002 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Neus Simon Perayre | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||
| 81720 | Bolangera nas i orella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-nas-i-orella | Amades, Joan. (1982) Costumari Català. Vol. V, 802, 803. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Caixa 118, sobre 130. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. | XIX-XX | S'ha perdut | La melodia té dues parts que es van repetint i que acompanyen cada part de la dansa. Les parelles es disposen en cercle, agafats de les mans i comencen girant amb pas de galop amb desplaçament de costat cap a les seves dretes i ballen durant una tirada de la melodia. En acabar s'aturen i s'encaren per parelles, mentre canten acompanyant la melodia, saltironant acompassadament, s'estiren o pitgen el nas l'un a l'altre. Quan la lletra diu “pel davant”, ell l'estira a ella, i quan diuen “per detràs”, ella li estira a ell. Així fan una altra tirada de la melodia. Després es reprèn el ball en cercle, però en comptes d'agafar-se de les mans s'agafen de les orelles, entrecreuant els braços dels balladors, voltant en el sentit del cercle cap a la dreta. Seguidament es tornen a encarar i sense deixar de saltar, inflen les galtes i se les piquen alternativament a ritme de la melodia, ara un ara l'altre. S'agafen novament de les orelles per voltar i es segueix fent alguna d'aquestes figures o improvisant altres del mateix tipus burlesc. | 08903-206 | Sant Julià de Cerdanyola | Aquesta dansa la va recollir Joan Amades i la melodia la va transcriure Joan Tomàs. Es tracta d'un ball en cercle que té un caràcter una mica burleta però, tot i que no concreten si es feia en alguna data concreta, devia estar relacionada més aviat amb un joc que amb una festa. S'utilitzava la mateixa melodia que la bolangera de Ripoll afegint la següent lletra: La Bolangera té un gros nas que se l'estira per davant; La Bolangera té un gros nas que se l'estira pel detràs. Van recollit aquesta dansa a Sant Julià de Cerdanyola, però devia ser freqüent a altres llocs del Berguedà. | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81720-foto-08903-206-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||
| 81721 | Ball del barber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-barber | Amades, Joan (1926) Supervivències de danses primitives. A Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnografia i Prehistòria. Vol. IV, p. 245-246. Barcelona. Amades, Joan. (1982) Costumari Català. Vol. II, p. 77, 202. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. Crivillé i Bargalló, Josep (1983) Música Tradicional Catalana. Volum III Danses. Editorial Clivis. Barcelona. P. 258. Massot i Muntaner, Josep (2009) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials Volum XIX. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona. Per Joan Tomàs. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 31. Tomàs, Joan (1926) Recerques a la casa de la Caritat de Barcelona sobre el cantaire Josep Casals i Cirera, l'Hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola. Fons del Mestre Joan Tomàs, recerques Casa de Caritat, caixa 469. Arxiu Direcció General de Cultura Popular, Generalitat de Catalunya. Vilarrasa i Vall, Salvador (1975) La vida a pagès. Impremta Maideu. Ripoll. P. 36-38. | XIX-XX | S'ha perdut | Dansa en rotllana amb quatre balladors que fan una escena al centre mentre la resta ballen i fan gresca. Un fadrí es posava al mig de la plaça i feia de barber, arribava un altre disposat a deixar-se afaitar i que anava cobert amb una pell de bé per no mullar-se la roba quan el barber el remullava la barba. Mentre el barber simula que l'afaita, els demés homes fan un ball rodó al voltant d'ells i cantant: Fadrins de Centelles deixeu-se afaitar, les noies afaiten sense remullar, les noies afaiten a pèl i a repèl, la navalla és fina no deixa cap pèl. Mentre simulen afaitar van fent escenes grotesques i porten diferents instruments que simulen la navalla: un ganivet del pa, un bastó, una serra, uns molls o qualsevol altre ..... En un moment sense especificar, l'afaitat s'estira a terra fent-se el mort i es forma un gran aldarull entre els balladors dient que 'el barber l'ha mot'. Del grup surt un que fa de jutge i que l'acusa, el barber es defensa; del grup surt un altre que fa de metge i que examina al mort dient que encara es pot retornar i li fan un perfum amb cuir de les sabates i altres ingredients pudents i li freguen la cara o li tiren el líquid amb una xeringa o el bufen o qualsevol altra fórmula grotesca fins que torna en si. Llavors, els quatre personatges que han sortit al mig del cercle, el barber, el mort, el jutge i el metge, entren al cercle i ballen en mig d'un gran xivarri. | 08903-207 | Sant Julià de Cerdanyola | Aquesta dansa es feia per carnestoltes, amb la única intenció de divertir-se una estona fent xerinola. El ball i la música van ser recollits i descrits per Joan Tomàs l'any 1926, cantada per l'Hereu Mill de Sant Julià de Cerdanyola, durant la recerca a la casa de la Caritat de Barcelona (Tomàs, 1926; Massot, 2009). Joan Amades les va publicar el 1926; Joan Pardinilla de Bagà la va recollir a Sant Julià de Cerdanyola els anys 1950, per tant segurament encara es faria. Salvador Vilarrasa, folklorista de La Pobla de Lillet, també explica aquesta dansa, però més com un joc que es feia a les cases per passar les estones d'hivern quan hi havia convidats per a alguna celebració (1975). | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81721-foto-08903-207-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge 1: partitura del ball del Barber (Masot, 2009: 31). Imatge: Amades 1982: 77. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||
| 81722 | Cançoneta per imitar la guitarra / Cançó pels funerals del porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconeta-per-imitar-la-guitarra-canco-pels-funerals-del-porc | Amades, Joan (1985) Costumari Català. El curs de l'any. Volum V. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. P. 793-794. Massot i Muntaner, Josep (2009) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials. Volum XIX. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona. Per Joan Tomàs. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 59. Tomàs, Joan (1926) Recerques a la casa de la Caritat de Barcelona sobre el cantaire Josep Casals i Cirera, l'Hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola. Fons del Mestre Joan Tomàs, recerques Casa de Caritat, caixa 469. Arxiu Direcció General de Cultura Popular, Generalitat de Catalunya. Serra i Vilaró, Joan (1913) El Cançoner del Calic. Barcelona. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Reedició facsímil de l'Ajuntament de Bagà, 1989. | XIX-XX | S'ha perdut | Segons Joan Amades, a Sant Julià de Cerdanyola s'havia cantat una cançó quan es feia la matança del porc, una cançó que era comuna a altres llocs de la comarca i que també va recollir el Cançoner del Calic. Tal i com consta al Costumari, va ser recollida per Joan Amades a Sant Julià de Cerdanyola, que va també publicar la partitura feta pel mestre Joan Tomàs. Explica que després de cantar els funerals acostumaven a seguir tocant música perquè al porc no li dolgués haver mort, el que dirigia el grup dividia en tres grups i cada grup cantava una part del text. Un grup sempre cantava: Jo en tinc un, jo en tinc un. El segon grup cantava: Jo en tinc dos, jo en tinc dos. El tercer grup: Jo en tinc tres, jo en tinc tres. I mentre, el director cantava: Jo en tinc un, jo en tinc dos, jo en tic tres, jo en tinc quatre que ningú me'l mata. La cantada a quatre veus s'acompanyava amb un violí o una guitarra. Aquesta tonada la va recollir Joan Tomàs de l'Hereu Mill, Josep Casals i Cirera, que li va explicar que quan anava a un poble lluny de Sant Julià i estava cansat de cantar, ja que tenia fama de bon cantaire, llavors els deia: 'ara farem la guitarra' i procedia com s'ha explicat abans per imitar el so d'una guitarra (Tomàs, 1926: 59-60). Joan Amades va interpretar el que va recollir Joan Tomàs i ho va publicar al costumari amb l'explicació anterior. | 08903-208 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge: Partitura feta per Joan Tomàs a partir de les explicacions de l'Hereu Mill el 1926. (Amades, 1985: 794). | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||
| 81723 | La Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fia-faia | <p>Pedrals Costa, Xavier (2007) La Fia-faia: ancestral, màgica, única. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de Cultura Popular Valerí Serra i Boldú. Pedrals Costa, Xavier (2011) 'Origen de la Fia-faia'. A L'Erol, núm. 110, p. 13-14. Santandreu, D.; Pedrals, X.; Puntas, J. (1982) 'La Fia-faia'. Dossier. A L'Erol núm. 3. P. 30-34. Simon Perayre, Neus (2011) 'Música per la Fia-faia'. A L'Erol, núm. 110, p. 16-17.</p> | XX | <p>La festa de la Fia-faia es celebra a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sembla que l'origen de la Fia-faia podria ser pagà, formant part d'algun tipus de ritus de culte al sol per celebrar el solstici d'hivern. Es feia una foguera dalt d'un turó, una alimara, que era com una pregària per a què el sol comencés a allargar el dia, i amb el seu foc s'encenien les faies (el terme normatiu és falla però la iodització característica del parlar de la comarca l'ha convertit en faia). Les faies són torxes fetes principalment amb les tiges seques de la planta anomenada atxa o falla que són lligades amb cordills i amb les que portaven el foc al poble. El cristianisme va fer coincidir el solstici d'estiu amb la celebració de Sant Joan i el d'hivern amb el naixement de Jesús, tot i que el calendari establert les ha modificat lleugerament. La festa s'inicia el 24 al capvespre, quan els fallaires, carregats amb la seva faia, pugen al Clos on s'encén la foguera on encenen les faies, des d'allà baixen en corrua fins al poble organitzant una filera de foc visible de lluny. Al poble els esperen per rebre'ls a la plaça de l'Església, on reparteixen el foc a la resta de fallaires, alguns d'ells fan volar les faies tirant-les enlaire, i comença la crema organitzant una foguera on es van tirant les faies per tal que acabin de cream, que s'acompanya del cant: 'Fia-faia, fia-faia, que nostre senyor ha nascut a la palla' i tot seguit es fa el ball al voltant del foc. Al final es reparteix coca amb allioli de codony als assistents. A Sant Julià de Cerdanyola acaben amb un sopar i al costat del foc esperen que surti el sol, mentre els joves passen el temps fent el joc de 'l'endreça' que consisteix en canviar coses de lloc a tot el poble sense que els propietaris se n'assabentin.</p> | 08903-209 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81723-foto-08903-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81723-foto-08903-209-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Festa d'interès | 2022-11-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | L'any 2010 la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. L'any 2015 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la UNESCO juntament amb les falles d'estiu del Pirineu. Imatge cedida per l'Ajuntament. | 98 | 2116 | 4.1 | 2210 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||
| 81724 | Fira de la Fia-faia: Fira-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-fia-faia-fira-faia | XXI | Aproximadament dues setmanes abans de la celebració de la Fia-faia, el mateix cap de setmana del pont de la Puríssima, es porta a terme una fira de proximitat i artesania que està lligada amb l'emblemàtica Fia Faia, la festa del solstici d'hivern que es fa al municipi la nit del 24 de desembre. El desembre de 2019 s'ha portat a terme la quarta edició d'una fira que ja s'ha consolidat al municipi i a la que assisteixen moltes persones que passen la tarda a la plaça de l'Església per participar en tots els actes. A més de les parades d'artesania i productes de la zona, es fan altres activitats i actes culturals, entre els que destaquen presentació d'algun llibre o producte temàtic sobre la festa (l'any 2019 es va presentar l'Atles de les festes del foc dels Pirineus, d'Òcar Vallverdú i Lluís Ràfols, publicat per l'editorial El Dimoni Pelut); entrega dels premis del concurs de cartells de la Fia-faia i del concurs de fotografia; tallers de manualitats, entre els que destaca el taller per aprendre a construir falles; concert i ball de música folk; i per acabar la festa es fa una foguera, es crema una faia acompanyada del repic de campanes i es fa la dansa de la Fia-faia, la Rotllana al voltant del foc, el moment més esperat de la Fira i de la festa. | 08903-210 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81724-foto-08903-210-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge: cartell de la Fira de 2019. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||
| 81725 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-38 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX-XXI | Els actes de la Festa Major es celebren durant el cap de setmana proper a la data, i també el dia 11 de setembre, que generalment coincideix. Es fan diferents actes per a tots els públics, entre els que destaquen: cercavila, ballada de gegants, ball, jocs de cucanya,cursa d'orientació familiar, concert jove, missa dissabte i diumenge, sardanes i campionat de botifarra. Des de fa uns quinze anys, en coincidir a vegades amb l'onze de setembre, se celebra la cerimònia d'imposició de la senyera al Forcat, que es canvia cada any en aquesta data i s'ha convertit en un dels actes de la Festa Major. | 08903-211 | Sant Julià de Cerdanyola | La Festa Major es celebra el segon dissabte de setembre, tot i que antigament es feia el 9 de gener, coincidint amb la festivitat del patró, Sant Julià. El canvi es va fer per motius climàtics, igual que ha succeït a altres pobles que aprofiten el bon temps per fer festa, sobre tot als pobles de muntanya. Antigament els balls es feien a la plaça de l'Església i l'orquestra es posava sobre un empostissat guarnit amb boixos. | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81725-foto-08903-211-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||
| 81726 | Vot del poble a Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-del-poble-a-falgars | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVII-XXI | Durant la plaga de llagosta que es va produir a tot Catalunya a finals del segle XVII i que també va arribar a Cerdanyola durant el mes de maig, quan tots els conreus estaven començant a florir. El poble estava preocupat i s'encomanà a la Mare de Déu de Falgars fent promesa que si se'n lliuraven pujarien un cop a l'any en peregrinació. La plaga s'aturà un 11 de maig al serrat que actualment s'anomena Serrat de les Llagostes. En els inicis la gent pujava a peu pel camí resant el Rosari fins a l'espatllet del Soler, a partir d'allà cadascú anava per on volia sense resar fins arribar a Sobirana, a partir d'aquí es tornava a fer processó i resar el rosari i les lletanies fins a la font, allà els rebia el mossèn de Falgars amb una creu. Junts pujaven al santuari on es celebrava la Santa Missa. En l'actualitat no es fa la peregrinació i la gent puja pels seus mitjans fins al santuari, es celebra missa, la gent es queda a dinar amb la família i a la tarda es resa el rosari. | 08903-212 | Sant Julià de Cerdanyola | El santuari de Santa Maria de Falgars és un santuari marià situat a 1288 m d'altitud dins el terme municipal de La Pobla de Lillet i proper a Sant Julià de Cerdanyola, on es venera la marededéu de Falgars, una imatge d'alabastre gòtica que segons la tradició va desaparèixer durant alguna guerra i va ser trobada per un pastor entre unes falgueres d'aquest indret. El dilluns de la Segona Pasqua o Festa Major de Cinquagesma, se celebra un aplec que és una de les tradicions més populars de La Pobla de Lillet i que acaba amb la ballada conjunta de la Dansa de Falgars, un dels esdeveniment més importants per als municipis dels voltants. Les antigues famílies Saus i Riembau de Cerdanyola havien fet donacions importants al santuari de la Mare de Déu de Falgars abans del segle XVIII, ja que no existia l'ermita de la Mare de Déu de les Esposes. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81726-foto-08903-212-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||
| 81727 | Processó al santuari de la Mare de Déu de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-al-santuari-de-la-mare-de-deu-de-les-esposes | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XIX-XX | <p>La nit del 14 al 15 d'agost, celebració de la nativitat de la Mare de Déu, es fa una processó al santuari de les Esposes, que surt del poble i transcorre per la carretera, formant dues fileres, una a cada banda. Els assistents porten fanalets que els il·luminen el camí fins arribar al santuari. Es fa missa a l'església un cop s'arriba i en sortir es fa un piscolabis a la plaça davant l'església.</p> | 08903-213 | Sant Julià de Cerdanyola | <p>L'església de la Mare de Déu de les Esposes es va construir el 1858, tal i com consta a la porta, tot i que alguns elements fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. El santuari sembla que es va construir a partir d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori; els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, aprofitant un lloc on ja hi havia una petita capelleta de pedró dedicada a la Mare de Déu. L'església també va patir durant la Guerra Civil, sembla que algunes imatges les van tirar pel precipici i altres les van cremar davant l'església. Es van destruir la imatge principal del cambril, la Mare de Déu dels Dolors, que era una imatge vestida, i els dos àngels custodis que hi havia a cada costat del cambril. El nom de Les Esposes s'ha interpretat com una derivació, ja que també s'havia conegut com Mare de Déu de les Espases, ja que la imatge que hi havia anterior a la Guerra Civil era la d'una marededéu dels Dolors, asseguda amb Jesús mort als braços i que portava un cor amb espases clavades, per això la gent li deia la marededéu de les Espases. L'evolució del nom va crear la tradició de les esposes. Aquest santuari ha sigut un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn.</p> | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2020-07-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||||
| 81728 | L'endreça de les cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lendreca-de-les-cases | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX-XXI | Un cop acabada la Fia-faia, els assistents van a sopar a casa seva. Alguns van a la missa del Gall i en acabar es fa un ressopó a la plaça del poble amb tastets, carn, all i oli de codony, vi i cava. Durant aquest àpat es canten cançons de Nadal. Un cop acabat el tiberi, els joves i altra gent del poble passen el temps fet el joc de l'endreça, que consisteix en passejar pel poble buscant quines coses poden ser endreçades i les porten a la plaça on s'hi queda endreçat fins que a l'endemà, dia de Nadal, algú ho reculli, així fan endreça de tot el que en teoria s'ha perdut pel poble. Acostumen a agafar totes aquelles coses que els veïns deixen a fora de casa seva. | 08903-214 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||||
| 81729 | Festa de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-barbara-1 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | El dia 4 de desembre es celebra la festivitat de Santa Bàrbara, patrona dels miners, molt venerada al Berguedà degut a la quantitat de mines que es van explotar des de finals del segle XIX. Molta gent de Sant Julià de Cerdanyola va treballar a les mines del Collet i de Fígols, essent aquesta data festiu al municipi. Per celebrar-ho es fa missa per Santa Bàrbara a l'església Parroquial a les 11 del matí, tot seguit es feia piscolabis i ball de sardanes al local social de l'Ajuntament, i a vegades un ball a la tarda. Els darrers anys, degut a que ja no hi ha mines, la festa ha perdut tradició i només es fa la missa. | 08903-215 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||||
| 81730 | Gegants nous de Sant Julià de Cerdanyola: Galderic i Roseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-sant-julia-de-cerdanyola-galderic-i-roseta | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XX | <p>Els Gegants nous de Sant Julià de Cerdanyola representen un matrimoni de segadors, una activitat lligada amb l'agricultura de cereal molt present en aquesta població de l'Alt Berguedà. S'anomenen Galderic i Roseta. Van ser construïts el 1990 per Manel Casserras i Boix, encarregats per substituir un parella de gegants anterior que havien construït els veïns de la localitat l'any 1986. La Roseta fa 3,60m d'alçada i el Galderic 3,70m, i pesen 45 kg ell i 37 kg ella. Manel Casserres i Boix (mort el 1996), i el seu fill Manel Casserras i Solé (mort el 2015) eren escultors especialistes en gegants, ubicats a Solsona; van construir molts gegants arreu de Catalunya, entre ells els del carnaval de Solsona.</p> | 08903-216 | Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | <p>Per tal de tirar endavant la creació d'aquest gegants que havien de substituir els gegants vells, es va fer una consulta popular, donant com a resultat la elecció de que els gegants representessin la vida pagesa del poble, concretament l'activitat de la sega. Galderic és un pagès que porta volant, esclopet i un bri de blat a la ma, mentre que la Roset és una pubilla.</p> | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 1990 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81730-foto-08903-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-07-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Manel Casserres | Els gegants nous es van pagar gràcies a l'ajut de l'Ajuntament, la Junta de Capmasats i magallers i els fons recollits per la colla de geganters. Van costar 845.429 pessetes. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||
| 81731 | Gegants vells de Sant Julià de Cerdanyola: Bassilissa i Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells-de-sant-julia-de-cerdanyola-bassilissa-i-julia | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX | El 1989 va néixer la colla de geganters de Sant Julià de Cerdanyola fruit de la iniciativa del jovent per construir una parella de gegants i una gegantona. Van comprar els material que va costejar al comissió de festes, col·laborant diferents persones: Pilar Freixa va confeccionar els vestits, Josep Parera va muntar els estructures de ferro. Els gegants es van anomenar Julià i Basilissa, com els patrons del poble, mentre que la gegantona rep el nom de Dolors. Aquest gegants es van anar deteriorant amb el temps,a banda de que eren molt pesats, motiu que va provocar que la colla decideixi arranjar-los el 1989, adobant els cossos, les cares i les mans que es pintaren de nou i alleugerint l'estructura ja que pesaven prop de 50kg cada un. La manca de diners no permetia en aquell moment adquirir altre parella de gegants més moderns i menys pesats, fent les sortides amb els gegants vells, el 1989 a Bagà i altres activitats, organitzant també una colla de grallers joves. El 1990 s'encarrega la construcció d'uns gegants nous a Manel Casserras i Boix artesà de Solsona. | 08903-217 | Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 1986 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Diferents veïns del poble | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||
| 81732 | Nadala de la Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nadala-de-la-fia-faia | XXI | El 2016 es va estrenar la Nadal de la Fia-faia, obra de Màrius Puig (Terrassa) que ha escrit la lletra de la cançó i que forma part del duet de guitarres Entrecordes junt a Joan Argemí. Aquest Nadala parla de la flor blanca, una herba que neix als marges més esquerps i que acaba trenada per a confeccionar les faies; la tornada afegeix el càntic tradicional: Fia-faia avui un infant ha nascut a la palla. Està inspirada en la festa tradicional i es va tocar a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, i constitueix un element més de la festa. | 08903-218 | Sant Julià de Cerdanyola | http://tvbergueda.alacarta.cat/informatiu/capitol/baga-estrena-la-nadala-de-la-fia-faia | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 2016 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge de l'estrena a l'església parroquial de Sant Julià de Cerdanyola. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||
| 81733 | Ball cerdà eugasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-eugasser | <p>Amades, Joan. (1982) Costumari Català. VOL III, P. 914, 455, 456, 457, 458. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga.</p> | XIX-XX | S'ha perdut | <p>Aquest ball utilitzava la cançó de la Roseta de la Gironella, que cantaven els balladors mentre feien el ball, una cançó que era molt utilitzada pels balls plans i balls cerdans d'aquest territori, ja que els músics la tocaven sovint. Els balladors es disposen en dos cercles, a l'interior un més compacte de noies agafades de les mans i al voltant d'aquest un altre de nois agafats de les mans, tots mirant cap al centre, les noies més juntes i els nois amb els braços estesos. Les noies giren cap a la dreta i els nois en direcció contrària. Així roden durant les tres primeres passades de la cançó. Quan acaba la cançó, si a un noi li agrada una noia la va a buscar, l'agafa de la ma dreta i li fa un rístol quedant tots dos donant-se l'esquena per iniciar el ball; mentre, les noies del cercle es giren cap als balladors i refan la rotllana. La parella inicia el ball dins l'espai que resta entre els dos cercles. Fan una volta de ball pla sols, cada un en una direcció (8 compassos), ella amb el pas de ball pla molt lliscat i ell més saltat; en trobar-se es fan una salutació i segueixen fins a trobar-se al lloc on havien començat (8 compassos més), on la noia fa un rístol. Llavors es giren cap a la direcció on havien vingut i repeteixen el ball, en creuar-se es saluden i en trobar-se altre vegada al lloc d'inici (després de 16 compassos) s'agafen de les mans interiors i ballen junts una volta sencera amb passeig de ball pla (16 compassos). Després de les tres passades la parella surt del ball i marxa. Les dues rotllanes inicien altra vegada la dansa, les noies es tornen a girar per mirar cap a l'interior. Un cop ballat en cercle tres voles de la melodia, un altre noi que tria balladora i repeteixen el ball. La dansa acaba quan tots els balladors han triat parella i han ballat amb ella.</p> | 08903-219 | Santuari de la Mare de Deú de les Esposes | <p>Joan Amades va documentar aquesta dansa que es ballava a l'aplec de la Mare de Déu de les Esposes de Sant Julià de Cerdanyola, i també a l'aplec de la Marededéu de Paller de Bagà, el segon diumenge de setembre, i que es va perdre a inicis del segle XX. Només comptem amb la informació que aquest va publicar i que relacionava el ball amb alguna antiga cerimònia per obtenir la fecundació de les eugues, dient que podria representar l'aparellament dels animals de peu rodó: 'quan un cavall està fogós i s'acosta a l'eugassada, les eugues ràpidament fan un rogle totes cap endins del redol i de potes a enfora per tal de tirar guitzes al cavall. El cavall no para de voltar per fora del rogle fins que tot d'una, una d'elles es desprèn del grup i se'n va amb el cavall' (Amades: 455). Degut a les similituds dels passos dels balladors del ball cerdà, en que es balla a dins d'un cercle on el ballador festeja a la balladora, deien els mateixos dansaries que anaven 'a ballar l'euga'. Aquest seria un de tants balls cerdans que es ballaven per aquesta zona.</p> | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81733-foto-08903-219-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-08-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 119 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||
| 81734 | Llegenda del castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-guardiola | AMADES, J. (1950) Folklore de Catalunya. Ed Selecta. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | El castell de Guardiola antigament es trobava dins el terme de Cerdanyola i la llegenda ha estat molt vinculada als habitants dels dos municipis, Sant Julià de Cerdanyola i Guardiola de Berguedà. La llegenda la va recollir Joan Amades, dius que feia temps que els moros assetjaven el castell de Guardiola i que els cristians, que es mantenien tancats a l'interior, no sabien com desfer-se'n. Dins el castell hi havia una mula que ventava guitzes cada vegada que passava algú per la seva vora, i van tenir la idea de posar l'animal ben ple de coets i focs petadors que llencessin guspires i foc, i enviar-lo un vespre muntanya avall, al camp ocupat pels moros. Una nit, engegaren la mula i els moros van fugir. | 08903-220 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||||
| 81735 | Els Guixots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-guixots | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XIX-XX | <p>Els guixots eren els espanta criatures més populars de Cerdanyola, uns éssers de substància mineral semblant al guix, que habitaven a un lloc que tenia el mateix nom. Es dedicaven a masegar als nens massa trapelles fins a convertir-los en guix, igual que ells mateixos. Els nens tenien por a aquestes criatures, i era la manera de fer que fessin bondat.</p> | 08903-221 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2022-12-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||||
| 81736 | La segregació de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-segregacio-de-sant-julia-de-cerdanyola | XX | El 20 de juliol del 1993 es va celebrar una sessió extraordinària per recuperar l'Ajuntament, en un acte al que va assistir tot el poble. La segregació de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada definitivament amb el decret 65/1994 de 7 de març, amb aquest es va separar definitivament del terme municipal de Guardiola de Berguedà i es van fixar els nous límits. | 08903-222 | Sant Julià de Cerdanyola | Durant les Guerres Carlines, el 1867, va haver el primer intent d'agregar els termes municipals de Sant Julià de Cerdanyola i Brocà, que no va prosperar. A principis del segle XX es va decidir traslladar l'Ajuntament de Brocà al barri de l'Hostal Nou que aleshores i després de la demanda de matèria primera produïda per la guerra gran (1914-18) va provocar que els habitants de les masies de Brocà, Gavarrós, Torre de Foix es concentressin en llocs més propers a les cruïlles de camins. Aquest en seria el cas del barri de l'Hostal nou, la Farga, cal Frare i del Collet que havien anat creixent i va caldre la necessitat de erigir al punt més cèntric un lloc per a l'ajuntament que fins aleshores tenia serveis mancomunats dels nuclis de Brocà (que englobava Gréixer, Gavarrós, Torre e Foix i Sant Llorenç) amb el de Sant Julià de Cerdanyola. Al 1936 es va proposar d'unificar els dos ajuntaments en un de sol. Es va fer una sessió extraordinària el 13 de setembre de 1936, reunint d'una part l'ajuntament de Brocà amb Joan Noguera com a alcalde i per l'altra l'ajuntament de Sant Julià presidit per Joan Anfruns i Portell. El 20 de setembre es posaven d'acord i el 27 de setembre del mateix any es va acordar celebrar un referèndum popular que n'aprovà la seva unificació. Passada la Guerra es va demanar al governador civil de Barcelona que resolgués l'agregació, que es va mantenir i es va fer la fusió oficial el 12 d'octubre de 1942. El nou ajuntament es va anomenar Guardiola de Berga, actualitzant a Guardiola de Berguedà, tal i com publica el DOGC del 1981 que esmenta ' Decret 299/1980 d'11 de setembre que fa referència al canvi de nom del municipi de Guardiola de Berguedà pel seu origen català, que és el de Guardiola de Berguedà'. Per tant, el 1942 Sant Julià de Cerdanyola va perdre la seva independència en ser annexionat a Guardiola de Berguedà. L'any 1982 es va crear a Cerdanyola una junta per a la segregació, amb l'objectiu de treballar per a la independència municipal redactant un expedient de segregació iniciant-se formalment el procés, expedient aprovat per l'Ajuntament de Guardiola el 1983, presentant-lo a la Generalitat de Catalunya. Tot i que Sant Julià tenia el suport ple de Guardiola, que estava a favor de la segregació, va topar amb la negativa del Govern, que era favorable a la creació d'una Entitat Municipal Descentralitzada i no un municipi, expedient que va ser aprovat per l'Ajuntament de Guardiola el 28 de juny de 1990. El municipi va crear una junta de segregació i amb els diners que van aportar totes les famílies va aconseguir que els tribunals reconeguessin la seva reivindicació. Finalment, el juliol de 1993, Sant Julià de Cerdanyola va recuperar la seva autonomia com a poble. El 20 de juliol del 1993 es va celebrar una sessió extraordinària per recuperar l'Ajuntament, en un acte al que va assistir tot el poble. La segregació de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada definitivament amb el decret 65/1994 de 7 de març, amb aquest es va separar definitivament del terme municipal de Guardiola de Berguedà i es van fixar els nous límits. El primer Alcalde va ser Ramon Elias Espel que el va presidir fins al 1995. Cada any es celebra la commemoració dels anys de recuperació de l'autonomia. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 1993 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El diumenge més proper al 20 de juliol es celebra l'aniversari de la recuperació del municipi. | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||
| 81737 | Construcció de faies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-faies | XX | La construcció de les faies o falles es fa uns dies abans de la festa de la Fia-faia. Les faies es fan amb una herba anomenada Cephalaria leucantha, que quan floreix fa unes flors blanques i a la que s'atribueixen certs poders purificadors. S'ha de recollir al bosc quan acaba l'estiu i es cull per poder-la assecar. Un cop seca, aproximadament una setmana abans de la festa, es construeixen les torxes, que a Sant Julià de Cerdanyola tenen la seva forma especial: s'utilitza un pal de fusta que fa d'ànima, al voltant de la qual es posen les plantes seques i que serveix de base per subjectar la torxa. Les plantes es lliguen amb cordills i es retalla l'herba sobrant. No son faies molt llargues, com les que es fan a Bagà, i son més fàcils de transportar. L'herba ha de quedar ben subjecta per tal que no s'escoli per sota. La tradició de la construcció de les faies ha passat de pares a fills, generalment els pares o avis les construeixen pels fills o nets. | 08903-223 | Sant Julià de Cerdanyola | La festa de la Fia-faia es celebra a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sembla que l'origen de la Fia-faia podria ser pagà, formant part d'algun tipus de ritus de culte al sol per celebrar el solstici d'hivern. Es feia una foguera dalt d'un turó, una alimara, que era com una pregària per a què el sol comencés a allargar el dia, i amb el seu foc s'encenien les faies (el terme normatiu és falla però la iodització característica del parlar de la comarca l'ha convertit en faia). Les faies són torxes fetes principalment amb les tiges seques de la planta anomenada atxa o falla que són lligades amb cordills i amb les que portaven el foc al poble. El cristianisme va fer coincidir el solstici d'estiu amb la celebració de Sant Joan i el d'hivern amb el naixement de Jesús, tot i que el calendari establert les ha modificat lleugerament. La festa s'inicia el 24 al capvespre, quan els fallaires, carregats amb la seva faia, pugen a la muntanya on s'encén la foguera. Allà l'encenen i baixen fins al poble organitzant una filera de foc visible de lluny. Al poble els esperen per rebre'ls a la plaça, on reparteixen el foc a la resta de fallaires, alguns d'ells fan volar les faies tirant-les enlaire, i comença la crema de la foguera on es tiren les faies, que s'acompanya del cant: 'Fia-faia, fia-faia, que nostre senyor ha nascut a la palla' i tot seguit es fa el ball al voltant del foc. Al final es reparteix coca amb allioli de codony als assistents. A Sant Julià de Cerdanyola acaben amb un sopar i al costat del foc esperen que surti el sol, mentre els joves passen el temps fent el joc de 'l'endreça' que consisteix en canviar coses de lloc a tot el poble sense que els propietaris se n'assabentin. | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81737-foto-08903-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81737-foto-08903-223-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||
| 81738 | Escultura de la Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-fia-faia | XXI | L'escultura està formada per un gran bloc de pedra de travertí sobre el que descansa una gran faia feta de ferro. Al costat hi ha la placa amb els noms dels col·laboradors. Es troba situada al carrer que permet entrar a la plaça de l'Església, on es fa la festa, de manera que serveix d'element d'acollida als visitants, a més de retre homentage als participants. | 08903-224 | Al'entrada al nucli | L'escultura es va inaugurar l'any 2017, durant la Fira-faia que es celebra al municipi a principis de desembre. Un any després es va instal·lar una placa amb els noms dels 120 col·laboradors en l'escultura que estan formats per veïns, famílies, cases, comerços i entitats. És obra de l'escultor Ernest Altés, va tenir un cost de 18.000€, financiats amb una subvenció de la Diputació de Barcelona, amb fons municipals i també amb l'aportació econòmica que van fer veïns i visitants en la campanya de micromecenatge que es va impulsar des de l'Ajuntament. | 42.2234500,1.8933300 | 408669 | 4675179 | 2017 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81738-foto-08903-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81738-foto-08903-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Ernest Altés | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||
| 81739 | Capelleta de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-lurdes | XX | Capelleta que forma una fornícula al mur que tanca la casa del Castell. La fornícula està construïda amb paredat i té boca amb arc semicircular imitant la cova on es va aparèixer la Verge, queda tancada amb una reixa. Davant hi ha una porta que tanca el conjunt, deixant un espai entre la fornícula i el carrer; aquesta porta és d'arc rebaixat amb dovelles de pedra i una inscripció gravada a la llinda de pedra: Mare de Déu de Lurdes; aquesta porta també es troba tancada amb una reixa de ferro. A l'interior hi ha una petita imatge de factura moderna de la Mare de Déu de Lurdes situada sobre una base de pedra i una inscripció en un plafó de fusta darrera la imatge que diu: Tu que passes per aquí si vols bona companyia ella amb tu farà camí. L'acompanyen diversos rams de flors i espelmes. | 08903-225 | El Castell | Aquesta capelleta es troba al peu del camí que des de Sant Julià de Cerdanyola porta al Santuari de Falgars. La devoció a la Verge de Lurdes es va iniciar a França a partir de les aparicions atribuïdes a la Verge a finals dels segle XIX. La devoció li atribueix propietats curatives de diverses malalties, fet que provoca que s'organitzin peregrinacions al santuari de Lurdes. | 42.2224800,1.8948700 | 408795 | 4675070 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81739-foto-08903-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81739-foto-08903-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||
| 81740 | Font de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-galderic | XX | El plafó ceràmic no es troba en estat perfecte ja que el temps l'hi ha reduït els colors. | Font urbana que es troba a l'entrada del nucli urbà, tocant el mur del jardí de cal Llehí. Està formada per una base de paredat que suporta una pica, l'aixeta es troba encastada a la paret en una plaça de ciment de forma semicircular per la part superior, i a sobre té un plafó ceràmic de rajoles amb la imatge de Sant Galderic signat per P. Puntí de Vic, realitzat el 1993. Porta la inscripció: Sant Galderic patró històric de la pagesia catalana. | 08903-226 | Sant Julià de Cerdanyola, nucli | Sant Galderic és el patró de la pagesia, per aquest motiu es fa un petit homentage a través d'aquesta font situada al nucli urbà. | 42.2233500,1.8932300 | 408661 | 4675168 | 1993 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81740-foto-08903-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | P. Puntí de Vic | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||
| 81741 | Font de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-3 | XIX-XX | Font urbana situada a la plaça de l'església. La font és de característiques similars a la font de Sant Galderic, formada per una base de paredat que suporta una pica i l'aixeta es troba encastada a la paret. Tot ti que el seu orígen és a finals del segle XIX, es va rehabilitar quan es va arranjar el conjunt de la plaça durant la primera dècada del segle XXI. | 08903-227 | Plaça de l'Església | La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. En la fundació de la comunitat es va establir fer un viver i dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell; aquestes fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua. La font de la plaça de l'església és una d'aquestes fonts que es van fer al nucli a finals del segle XIX i que porta aigua del torrent de l'Albiol fins al poble. | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||||||
| 81742 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-2 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | La font del castell es troba a peu de la carretera, al centre del nucli, molt propera a la casa el Castell. És una font que nodreix d'aigua al torrent del Castell al seu pas pel nucli. La font sorgeix de la paret darrera la qual hi ha un dipòsit que va acumulant l'aigua i que circula sempre; hi ha tres sortidors que desguassen a una pica disposada al paviment i que està connectada amb el canal que torna l'aigua al torrent. Al voltant de la font s'han instal·lat bancs de pedra arrambats a la paret i hi ha un conjunt de plataners i un espai amb tauletes i seients de ciment en forma de bolet, creant una zona de descans. | 08903-228 | Carretera de Sant Julià de Cerdanyola al santuari de Falgars | Aquesta font nodreix el torrent del Castell al seu pas pel nucli. L'any 1963 va ser reformada gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers. És una de les fonts que s'han utilitzat més dins el nucli urbà. | 42.2223500,1.8950500 | 408809 | 4675055 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81742-foto-08903-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81742-foto-08903-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||
| 81743 | Plataners de la Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-castell | La font del castell es troba a peu de la carretera, al centre del nucli, molt propera a la casa el Castell. A l'espai on es troba hi ha una zona de plataners d'envergadura que proporcionen ombra a una zona de descans amb bancs de pedra arrambats a la paret i un conjunt amb tauletes i seients de ciment en forma de bolet. La presència d'aigua subterrània ha provocat que aquests arbres tinguin una important envergadura de copa. | 08903-229 | Font del Castell | L'any 1963 va ser reformada la font del Castell gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers. És una de les fonts que s'han utilitzat més dins el nucli urbà. | 42.2224200,1.8951200 | 408815 | 4675063 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | ||||||||||||||
| 81744 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-3 | XIX-XX | Creu de es troba situada a l'extrem oest del nucli, al camí que surt direcció a can Portell. És una creu llatina feta amb dues barres de ferro de secció circular i amb els extrems aixafats fent forma de punta de fletxa. Està situada sobre un pedestal de pedra en forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit sobre el que s'assenta la creu. Una de les cares del pilar té inscrita una creu. | 08903-230 | Camí de la Creu | Aquesta creu també ecom la Creu de ca l'Emportell, ja que es troba al final del camí que parteix d'aquesta casa situada al nucli. La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins marcant els seus límits, tal i com indica el nom. Aquesta creu possiblement seria del segon tipus. | 42.2231800,1.8885400 | 408273 | 4675154 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81744-foto-08903-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81744-foto-08903-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | També es coneix com la Creu de l'Emportell. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 | |||||||||
| 81745 | Taula de paisatge de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-paisatge-de-la-creu | XX | Al costat de la Creu hi ha instal·lada una taula de paisatge. És un element fet d'acer corten envernissat format per una taula horitzontal de forma circular suportada sobre una biga vertical també d'acer i que té l'alçada d'una taula, de forma que el públic pot mirar la cara superior on hi ha la inscripció. La part superior de la taula està formada per un cercle interior d'uns 60cm de diàmetre voltat per un altre exterior i lleugerament aixecat respecte a l'interior per diferenciar la informació que proporciona. La ubicació és un punt paisatgístic que, degut a la elevació, proporciona una visió dels elements geogràfics d'interès del voltant. Al cercle interior hi ha una planimetria senzilla de la zona indicant camins i topònims, el cercle exterior indica els quatre punts cardinals i trobem el perímetre muntanyós amb el nom de cada element i que ens permet identificar tots els elements que volten l'Olla de Sant Julià de Cerdanyola. | 08903-231 | Camí de la Creu | La taula de paisatge va ser instal·lada per l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | 42.2231600,1.8885000 | 408270 | 4675152 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81745-foto-08903-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81745-foto-08903-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-04-07 20:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 241,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc