Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
73653 Sant Pere d'Abrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-dabrera <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992b): Sant Pere d'Abrera, Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 319-320.</p> <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.</p> XI-XII <p>Església de nau única coberta amb volta de canó i capçada per un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada. L'absis està disposat entorn d'un creuer o presbiteri cobert amb volta d'aresta. Exteriorment, l'absis central està decorat amb arcuacions cegues i lesenes. Interiorment, els tres absis formen tres espais troncocònics ben diferenciats, oberts per arcs de mig punt i coberts per voltes de quart d'esfera. La capçalera enllaça amb la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Els murs d'aquesta nau, amb porta orientada a migdia, fan 1,25 m de gruix i presenten un aparell de petits blocs disposats en filades homogènies. Les finestres de l'edifici, incloses les tres de l'absis, són totes de mig punt, amb l'ampit recte i construïdes amb pedra tosca. A la zona del creuer s'aixeca un campanar en forma de torre quadrada de tres pisos, les filades inferiors de la qual sobresurten a mode de sòcol. Al primer pis s'obre una finestra de mig punt per costat, i als altres dos pisos dues finestres geminades a cada cara. L'últim pis d'aquest campanar va ser afegit durant la restauració de 1956-59, moment en què es varen obrir les finestres anteriorment tapiades del primer i segon pis. Les columnetes de les finestres geminades, tant les del segon pis com les del tercer, són noves. El campanar està bastit amb una pedra calcària molt porosa, la mateixa que s'utilitza als arcs. La motllura que originalment coronava els dos pisos, de dos bocells amb una mitjacanya, ha estat reproduïda al capdamunt del tercer pis. La porta de mig punt que dóna accés al temple està emmarcada per una arquivolta sobre columnes i capitells; l'arcada exterior és resseguida per un guardapols motllurat en cavet. Arcada i arquivolta estan decorades, la primera amb l'aresta en forma de dents de serra, la segona amb un baix relleu de palmetes. Una arcada inscrita a l'interior de l'arquivolta emmarca un timpà llis compost de grans carques. La llinda també és llisa. Els capitells, coronats per altes impostes, presenten una decoració molt rudimentària. El de l'esquerra presenta una decoració basada en fulles d'acant. El de la dreta, molt erosionat, mostra unes àligues situades als angles.</p> 08001-1 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p>La parròquia de Sant Pere d'Abrera és esmentada com a part integrant del terme del castell de Voltrera, l'any 1100, al testament de Guillem Ramon I de Castellví, senyor de la baronia del mateix nom, on llega cinc mancusos per a la seva dedicació, cosa que vol dir que les obres del temple es trobarien aleshores prou avançades. Més tard, un document del 1141 es refereix a l'església com a parròquia. El 1391 el papa Climent VII uní la capellania de Sant Pere d'Abrera a la mensa capitular de la seu de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des del moment de la seva construcció, i en paral·lel a la creixent importància econòmica d’aquest territori, la petita església de Sant Pere va anar incrementant la seva feligresia. Algunes famílies pageses optaren per establir els seus habitatges a l’àrea circumdant del temple, constituint una primera <em>sagrera</em></span><span lang='CA'> (Can Sucarrats, Ca l’Elvira, Ca la Laura, Can Martinet, Cal Benet...).</span><span lang='CA'>. D’aquesta manera, s’anirà cristal·litzant un petit nucli rural al seu voltant, conegut als pergamins més antics com a Brea, i que serà l’origen de l’actual poble d’Abrera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des de la seva construcció i fins avui, el temple ha sofert nombroses transformacions. Sabem que en època baix medieval i a principis de l’edat moderna cadascun dels absis de la capçalera fou consagrat a un sant diferent. L’absis central, el més important del temple, estava dedicat a Sant Pere, mentre que els altres dos anaren variant llur invocació. La pica baptismal era de pedra i se situava al final de la nau. Al costat de l’església s’emplaçava també el cementiri, que hi romangué fins l’any 1888.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A principi del segle XVI, a l’església s’hi construí un cor sobrealçat, al que s’accedia per una escala de fusta situada en un dels costats de la nau romànica. A principi del segle XVII documentem també l’existència d’una rectoria. A meitat d’aquest mateix segle s’iniciaren les obres de construcció de les dues capelles laterals que encara avui tallen la nau romànica. La capella meridional fou consagrada a la Verge del Roser, mentre que la septentrional es dedicà al culte del Sant Crist.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant el segle XVIII l’església continuà transformant-se: s’aixecaren unes golfes sobre la nau i, a meitat del segle XIX, se sobrealçà el campanar. Les finestres dels dos pisos romànics originals foren paredades i arrebossades, i per sobre d’elles s’alçà un tercer pis tan alt com els dos anteriors i dotat d’una llarga i esvelta finestra. El nou campanar quedava rematat per un teulat de peces ceràmiques blaves i blanques. Amb aquest aspecte l’església arribaria a la Guerra Civil, moment en què fou cremada i esdevingué magatzem de subministres, sense que això causés </span></span></span></span>danys importants a l'estructura.</p> <p><span lang='CA'><span>Serà l’any 1956 quan Joan Capell i Gorina, rector d’Abrera i arquitecte, va iniciar la restauració del temple amb l’objectiu de recuperar la fesomia romànica. Els treballs, realitzats sota l’auspici del Servei de Conservació i Catalogació de la Diputació de Barcelona, es van perllongar fins el 1960 i van permetre recuperar la imatge medieval de l’església. També es va restaurar el campanar, tot i que amb tres pisos, en comptes dels dos originals. </span></span></p> <p>Segons Montserrat Pagès, PAGÈS (1992a: 319), les esglésies que s'hi assemblen més són Sant Pere de Montgrony, Sant Llorenç del Munt (Osona), Sant Oïsme de la Baronia i Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, de la fi del segle XI i començament del XII, data que no contradiu la que assenyalen els documents per a Sant Pere d'Abrera. </p> 41.5178600,1.9019600 408379 4596829 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-3.jpg Legal Medieval|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-02-15 00:00:00 ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 85|92 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73662 Can Mataró https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mataro <p>'Can Mataró', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> XVI-XVII Actualment la casa ja no existeix ja que l'han enderrocat i estàn construïnt pisos. <p>Casa de pedra i de planta rectangular, amb teulada a dues aigües de teula àrab i façana arrebossada. Presenta planta baixa i pis. Al llarg del temps ha patit diverses reformes, sobretot a la façana. De l'edificació original es conserva el portal adovellat de mig punt i un altre d'arc rebaixat, ambdós a la façana principal. Al primer pis hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat.</p> 08001-10 Avinguda de la Generalitat, 11-13 - 08630 Abrera. <p>També anomenada Can Sucarrats, perquè era propietat de la Família Sucarrats, també propietaris de la masia del mateix nom.</p> 41.5182000,1.9005500 408262 4596868 08001 Abrera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73662-foto-08001-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73662-foto-08001-10-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-05-10 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar La casa ja no existeix, el 2022 va ser enderrocada i estan construïnt pisos. 119|94 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73752 Casa a la Plaça de l'església, 3 de Santa Maria de Vilalba https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-placa-de-lesglesia-3-de-santa-maria-de-vilalba 'Casa a la Plaça de l'església 3', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera. XIX Casa de planta rectangular, de dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La façana és de maçoneria vista i les totes les obertures, finestres i portes estan reforçades amb maó vist. En l'eix central, al primer pis, hi ha un balcó i al segon una galeria de tres arcades de mig punt. Sobre aquestes hi ha un rectangle de guix amb la data inscrita '1828'. 08001-100 Plaça de l'església, 3- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera. L'origen del nucli en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de Santa Maria de Vilalba, que va donar nom al poble on es troba l'actual església i al costat la casa descrita. 41.5114600,1.9317600 410857 4596087 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 116|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73753 Can Costa Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-vell XIII-XVIII La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs de tàpia bastits sobre sòcols de pedra, els quals presenten un parament de maçoneria de morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. Encara es pot veure dempeus algun contrafort isolat, construït amb el mateix tipus de maçoneria. 08001-101 Camí de Can Costa- 08231 Ullastrell Els seus propietaris conserven documentació del segle XIII que en fa referència. Les estructures que es conserven, però, des d'un punt de vista arquitectònic, són d'època moderna. 41.5224000,1.9419000 411718 4597291 08001 Abrera Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 94|119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
84489 El Caramell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caramell <p><span><span><span><span>Instal·lació artística a la natura realitzada amb la tècnica de la pedra seca, les seves mides són 10,40 m de longitud x 1,50 m alçada màxima x 2,20 m amplada màxima. En planta, la seva forma és d’un triangle isòsceles. El volum, tronco-cònic, és irregular, més alt al costat més curt i en decreixement fins arribar al vèrtex que formen els dos costats més llargs. Els còdols de pedra conformen un monument d’angles sinuosos emplaçat en un camp d’oliveres a la zona del torrent Gran de la vila, un dels espais d'interès natural més rellevants del municipi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La construcció s’emmarca dins del corrent artístic de Land Art, en el qual s’inspira els seu autor: Víctor Mata Ventura. L’obra es circumscriu harmoniosament en el paisatge, la forma imita els caramells de gel que forma l’aigua glaçada quan regalima d’una font, teulada o pedra. L’autor, considera la seva obra tributària del pou de glaç d’Abrera, el qual li ret homenatge, també a la climatologia que el va fer possible i al desaparegut ofici de nevater. </span></span></span></span></p> 08001-103 Camí dels Sagraments (Polígon Sant Ermengol II -trencall amb el pou de Glaç) <p><span><span><span><span>L'Ajuntament d'Abrera va encarregar l’obra l'any 2018. En col·laboració amb Land Art Associació Catalunya (LAAC), pretén reivindicar el ric patrimoni històric i natural d'Abrera.</span></span></span></span></p> 41.5153100,1.8913000 407486 4596557 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/84489-p1070499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/84489-p1070498.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) Víctor Mata Ventura 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
86913 El porró del Rebato https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-porro-del-rebato <p><span><span><span><span>Butlletí municipal d’Abrera (2014): “Un enorme porró donarà la benvinguda a Abrera”. <em>Abrerainfo,</em> n. 110 (juny 2014), p. 5. Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></span></p> XXI <p><span><span><span><span>Escultura de quatre metres i mig d’alçada que reprodueix un porró. L’estructura d’acer defineix la silueta de l’objecte, quedant el volum interior buit. S’assenta en una base de pedra a la part més alta d’una rotonda. Des d’aquest punt, un muret de pedra seca segueix en una línia espiral descendent que forma una feixa plantada de ceps alineats al límit del bancal, des de la part més alta fins a la base de la rotonda, on s’ubica en lletres grans el topònim “Abrera”. La rotonda és un dels principals accessos al nucli urbà.</span></span></span></span></p> 08001-104 Plaça Rebato - 08630 Abrera <p><span><span><span><span>La rotonda està situada a l’entrada del barri del Rebato, per on passava l’antiga carretera N-II i hi havia diversos hostals que tenien, a la porta, els porrons com a reclam per als viatgers als quals oferien un bon àpat acompanyat del vi d’Abrera. Als anys cinquanta, Abrera era coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga carretera N-II, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes. La nova rotonda del Rebato es va concebre com un record simbòlic al passat agrícola i a la tradició dels porrons per la que era coneguda la població. El disseny de la rotonda i la idea del porró és obra d’en Josep Sala, veí del Rebato que de manera desinteressada va col·laborar, juntament amb altres veïns del barri, en l’elaboració de la idea original. Un cop presentada la proposta per part de l’Associació de Veïns a l’Ajuntament, els serveis tècnics municipals la van convertir en el projecte executat. </span></span></span></span></p> 41.5209000,1.8962300 407905 4597173 2014 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86913-p1070509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86913-p1070513.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) Josep Sala (disseny) 98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
86914 Fira Gastronòmica dels porrons d'Abrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-gastronomica-dels-porrons-dabrera <p><span><span><span>AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.</span></span></span></p> <p> </p> XXI <p><span><span><span><span>La Fira Gastronòmica dels porrons d’Abrera recupera una tradició identitària del barri del Rebato. Els anys 50 del segle XX, Abrera era encara coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga Nacional-II, al seu pas pel Rebato, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes (veure fitxa 13). </span></span></span></span><span><span><span><span>La festa s’organitza des de l’Ajuntament d’Abrera, amb la col·laboració de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) del Baix Llobregat i diferents establiments i entitats abrerenques. És un aparador gastronòmic basat en la cuina d’arrel tradicional catalana i que també serveix per donar difusió als productes de proximitat de la comarca. El seu programa inclou propostes gastronòmiques i degustacions de menús que antigament elaboraven varis restaurants ubicats al costat de carretera que uneix Barcelona i Lleida , activitats per a tota la família, exposicions, esdeveniments culturals, mostres de l’activitat agrícola d’abans i d’ara i l’emblemàtic concurs de l’aixecament del porró. </span></span></span></span></p> 08001-105 La Fira es celebra al carrer del rebato i al Parc de Can Morral <p><span><span><span><span>La fira gastronòmica va néixer amb la voluntat de l’Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, de recuperar arrels i orígens d´Abrera en relació els porrons, el vi, l’ oli i el passat rural del municipi. A més hi ha els objectius de crear orgull de poble, crear una fira de referència de productes de proximitat capça d’atraure públic de l’àrea metropolitana. La fira es basa en el relat d’una tradició amb forta càrrega simbòlica del municipi, l’existència de diferents restaurants que oferien vi al viatger en grans porrons. </span></span></span></span></p> 41.5230600,1.9013600 408336 4597407 2018 08001 Abrera Fàcil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86914-mg6700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86914-fira-gastronomica-els-porrons-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 98 2116 4.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
86915 Col·lecció de porrons d'Àngel Torrents Solé https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-porrons-dangel-torrents-sole <p><span><span><span><span>BIDEGAIN, Gerard (2020): Informe tècnic sobre la donació de la col·lecció de porrons dels familiars del Sr. Àngel Torrents Solé a favor de l’Ajuntament d’Abrera. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>La col·lecció cedida per la família Torrents Sesé consta de dos-cents vuit porrons procedents de diferents llocs de la geografia espanyola, fets de diferents materials (vidre, pell, fusta, ceràmica, metall i plàstic). Hi ha porrons singulars, amb formes i colors vistosos, il·lustrats i alguns amb certa fantasia i de notable valor artístic. Pel que fa a les dimensions s’ha de mencionar que hi ha peces de tot tipus, principalment de la mida habitual dels tradicionals porrons de taula.</span></span></span></span></p> 08001-106 Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera <p><span><span><span><span>Durant la segona edició de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera, el setembre de 2019, les filles del Sr. Àngel Torrents Solé (1922-2004), nascut a Barcelona i aficionat al col·leccionisme de porrons, van contactar amb l’Ajuntament d’Abrera, per tal d’informar l’ens municipal de l’existència de la col·lecció de dos-cents vuit porrons del seu pare i la voluntat de cedir-los al fons municipal. El Sr. Àngel Torrents va treballar coma fotògraf a l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, tasca que l’obligava a viatjar per tota Espanya, d’on es va nodrir per formar la seva col·lecció de porrons. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els principals motius de la donació són que les hereves de la col·lecció, les quatres filles del Sr. Àngels Torrents, tot i valorar unes peces molt estimades i simbòliques per la família, no es podien fer càrrec de la seva conservació en els seus habitatges particulars. En assabentar-se de la tradició del poble d’Abrera i del seu barri del Rebato relacionada amb els porrons, van decidir-se a formalitzar el donatiu a aquest municipi, veient-lo un lloc idoni, donada la seva estima a aquest objecte. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant el mes de setembre de 2020 l’Ajuntament d’Abrera decideix acceptar el donatiu i organitzar una mostra d’aquest material artístic a la Casa de Cultura, coincidint amb les dates de la Fira Gastronòmica dels Porrons, que no es va poder celebrar a causa de les mesures de contenció de la pandèmia de la Covid-19. La mostra de porrons, que portava per títol «<em>Ho diuen per tots cantons: visiteu la mostra de porrons!» </em>es programà a la Casa de Cultura del 28 de setembre al 2 d’octubre de 2020. L’exposició explicava la història de la col·lecció cedida, la tradició històrica dels porrons del Rebato, i la trajectòria de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. </span></span></span></span><span><span><span><span>El 25 de setembre de 2020 en una recepció privada amb l’alcalde d’Abrera, el senyor Jesús Naharro Rodríguez, el regidor de Cultura, el senyor Francisco Sánchez Escribano, la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, la senyora Arantxa Galofré Freire, i les quatre filles del senyor Torrents: Sra. Magdalena Torrents Sesé, Sra. Flora Torrents Sesé, Sra. Rosa Torrents Sesé i Sra. Núria Torrents Sesé; es va signar l’acord de cessió de la col·lecció.</span></span></span></span></p> 41.5164100,1.9018000 408364 4596668 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86915-1110993.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86915-1120012.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) Àngel Torrents Solé 98 53 2.3 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
86916 Les trinxeres de la Guerra Civil Espanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola <p><span><span><span><span>AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat).<strong> </strong>Del 04 d'octubre al 12 de novembre de 2017. Informe inèdit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat).<strong> </strong>del 14 al 23 de novembre de 2018. Informe inèdit</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>El jaciment arqueològic s’emplaça en una zona boscosa, el bosc de Sant Miquel, situada a 50 metres al sud-est de la urbanització homònima, ubicada a poc més d'1 quilòmetre al nord-est del nucli d'Abrera. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els resultats de les intervencions arqueològiques portades a terme pels arqueòlegs Adam Picon Mañosa i Òscar Augé Martínez els anys 2017 i 2018, recollits a les memòries arqueològiques, posen de manifest la descoberta d’un el complex defensiu d’una extensió aproximada d’uns 4500m2. </span></span></span></span><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt format per vàries línies de trinxeres, quatre refugis i tres pous de tirador, vinculats amb el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil espanyola. La disposició de les línies de trinxera identificades és paral·lela a les línies de nivell del terreny on estan excavades, ascendint des de la cota 137 m.s.n.m, on se situa la primera línia, fins a la cota 162 m.s.n.m, gairebé al capdamunt del turó, on hi ha la darrera trinxera localitzada. Una sisena trinxera puja en perpendicular a la resta per l'extrem sud del sector. El conjunt queda limitat al nord per una pista forestal, mentre que pel sud ho fa a un talús de contenció del pendent que es troba just a la sortida de la boca oest del túnel de l'Autovia B-40, o Ronda del Vallès, que forada la Serra d'en Ribes. </span></span></span></span><span><span><span><span>Les intervencions arqueològiques van permetre la recuperació de diverses restes de material bèl·lic, principalment munició i restes d'armament de fabricació italiana. Aquest fet serveix als arqueòlegs per avalar la hipòtesi que els defensor republicans foren ràpidament foragitats de la seva posició (potser reculant fins a la zona de Mas d'en Ribes), i que les trinxeres foren ocupades per forces nacionals des d'on fustigarien aquest punt.</span></span></span></span></p> 08001-107 Bosc de Sant Miquel <p><span><span><span><span>El jaciment cal emmarcar-lo en els darrers moments de la Guerra Civil espanyola (1936 i 1939) a Catalunya, concretament en el context del trencament del Front de l'Ordal, a principis del 1939, per part de les tropes faccioses insurrectes, i l’intent de la República d’establir un nou front al riu Llobregat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La notícia de l'existència de combats a la zona del bosc de Sant Miquel la trobem de manera indirecta a les memòries del tinent coronel Francisco Hidalgo de Cisneros, conservades a l’Arxiu Militar d’Àvila, on s'explica que per arribar al Mas d'en Ribes (fitxa 57 del Mapa de Patrimoni Cultural i Natural d’Abrera) van haver de superar la presència d’armes automàtiques, molt possiblement emplaçades en aquestes trinxeres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una part del jaciment fou localitzat I catalogat entre els anys 2008 i 2009, durant el control arqueològic de les obres de construcció del tram comprès entre Abrera i Olesa de Montserrat de l'Autovia B-40. No es va fer cap actuació, més enllà de constatar que els treballs no afectaven el jaciment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els dies 14 de març i 5 de maig del 2016, es va dur a terme un control arqueològic preventiu de les obres que la companyia “Mina Aigües de Terrassa” estava duent a terme per realitzar un <em>bypass </em>a la canonada que abasteix d'aigua el municipi de Terrassa des de la Planta de tractament d'aigües del riu Llobregat. En el marc d'aquesta intervenció, es va efectuar un primer aixecament topogràfic i es van es van poder situar les trinxeres i els refugis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 2017 i 2018 es van fer intervencions arqueològiques motivades per la voluntat de l'Ajuntament d'Abrera de posar en valor el conjunt patrimonial de les trinxeres del bosc de Sant Miquel, El jaciment ha estat excavat i fet accessible per Òscar Augé Martínez i Adám Picón Manyoses amb el finançament de la Diputació de Barcelona i del propi Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></span></p> 41.5304300,1.9179300 409729 4598208 1939 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86916-p1070634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86916-p1070639.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Cultural BCIL 2021-02-08 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 98 1754 1.4 1761 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
87540 Riera del Morral del Molí https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-morral-del-moli <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): </span></span></span></span></span><em><span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</span></em> <em> </em><span><span><span><span><span>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta riera és el resultat de la unió de la riera de Sant Jau­me i la riera de Gaià. En aquest punt d’aiguabarreig de les dues rieres, dins del terme d’Abrera, comença el curs de la riera coneguda com del Morral del Molí. La riera arriba fins al riu Llobregat, concretament a la franja de la ZEPA-LIC-EIN Montserrat Roques Blanques Riu Llobregat, i a través de la riera de Gaià i de Sant Jaume connecta amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la plana vallesana. És un riera, en ge­neral, de petit cabal de només 0,06 m/s, que circula sobre un llit de còdols i pràcticament sense fer bassiols. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la riera és un connector de primer ordre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaquem d’aquesta riera diverses taques importants d’ar­bredes de ribera, especialment de pollancres amb alguns exemplars de salzes i fins i tot d’àlbers. En el sotabosc hi creixen plantes com l’herba sabonera (<em>Saponaria officinalis</em>), l’estroncasangs (<em>Lithrum salicaria</em>), la menta (<em>Mentha offici­nalis</em>) i la cua de cavall (<em>Equisetum telmateia</em>), entre d’altres. </span></span></span></span><span><span><span><span>Respecte a la fauna, és força abundant, i s’hi ha citat una tortuga de rierol jove (<em>Emys orbicularis</em>) –i s’ha detectat la pre­sència d’un adult de tortuga de florida (<em>Trachemys scripta</em>)– i d’aligot (<em>Buteo buteo</em>). S’han detectat cabirols, amb avistaments inclosos, entre els termes municipals d’Abrera i de Castellbis­bal (Castell, Margall i Miralles,2016).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Castell, Margall i Miralles (2016) remarquen que tant per les caracte­rístiques del torrent, tancat en una vall fonda, com per l’es­cassa presència d’elements antròpics, aquesta riera ofereix les condicions ecològiques (hàbitats de ribera, geomorfolo­gia, poblament faunístic) perquè sigui una veritable reserva natural, especialment en el tram entre el pont de la carretera BV-1202 i l’aiguabarreig amb la riera de Sant Jaume i riera de Gaià. Aigües avall del pont de la BV-1202, la riera fa de partió del terme municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La riera del Morral del Molí desemboca al riu Llobregat en un punt on conflueixen també els límits administratius dels municipis de Castellbisbal i Martorell, sota un viaducte de la A2, i que destaca per l’important con de dejecció de graves i còdols, que constitueix un hàbitat singular que caldria con­servar i que, com mostren les fotografies aèries antigues, era molt rellevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Precisament el tram d’aquesta riera entre el pont del Suro i la desembocadura, tot i que fa frontera amb el terme munici­pal, ofereix un hàbitat molt remarcable com són els codolars riberencs, en els quals s’hi troben plantes rares per a la zona com el cascall groc (<em>Glaucium flavum</em>) i també d’ocells poc comuns com el corriol petit (<em>Charadrius dubius</em>) que hi nidifica i és una espècie protegida. </span></span></span></span></p> 08001-108 41.5158000,1.9385600 411430 4596562 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87540-p1070647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87540-p1070646.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
87541 La riera de Masquefa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-de-masquefa <p><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <em>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</em> <em> </em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></p> Tot i que és un espai de límit de terme, constitueix un indret clau en la conservació de la biodiversitat, especialment pels boscos de Sant Ermengol que hi ha adjacents (Castell, Margall i Miralles, 2016). <p><span><span><span>La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Maga­rola i limita Abrera pel seu límit NW. La riera s’uneix al Llobregat a través de la riera de Magarola i el torrent Mal. Una de les característiques d’aquesta riera és l’escàs pendent i un llit de grava compactada molt característic, que fa que l’aigua hi cir­culi en un nivell molt superficial com si fos un immens bassal de pocs centímetres de fondària. </span></span></span><span><span><span>Una altra característica d’aquesta riera són els meandres continuats que han configurat espadats com a resultat de l’activitat erosiva, i també algunes balmes. La vegetació de ribera és escassa, ja que la riera ha excavat la major part del seu curs; tot i així, en alguns dels meandres podem trobar bocins de vegetació de ribera, especialment, alguns àlbers, pollancres, oms i salzes. En alguns trams també hi ha retalls de vegetació herbàcia de ribera amb cua de cavall (<em>Equisetum sp</em>) i també, tot i que de forma molt escassa, trobem alguns trams amb poblaments de canya americana. </span></span></span><span><span><span>És una riera que en temps eixuts baixa seca en molts trams, però en altres manté una mínima làmina d’aigua superficial. Es caracteritza per l’abundor de poblaments d’ocells aquàtics com ara la cuereta blanca (<em>Motacilla alba</em>) i la cuereta torren­tera (<em>Motacilla cinerea</em>). També s’hi ha observat alguna rapi­nyaire forestal com l’esparver (<em>Accipiter nissus</em>) que fa servir d’abeurador alguns dels bassiols que s’hi fan. </span></span></span><span><span><span>Esporàdicament , i en època de migració, la llera de la riera de Masquefa també és visitada per altres espècies d’ocells aquàtics. En els darrers anys s’han fet diversos alliberaments de tortugues de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>) per part del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). En el vessant dret dels sediments d’aquesta riera s’hi va ex­cavar el conjunt troglodític de Sant Er­mengol recollit al Mapa de Patrimoni (Castell, Margall i Miralles, 2016).</span></span></span></p> 08001-109 Límit NW del terme municipal 41.5224900,1.8689300 405630 4597379 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87541-p1070575.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87541-p1070576.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73663 Can Martinet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martinet-1 'Can Martinet', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. XVIII Casa bastida amb pedra, de planta rectangular i teulada a dues aigües de teula àrab. Està estructurada en planta baixa i un pis. Exteriorment està arrebossada i emblanquinada. Amb el temps ha estat força reformada amb l'objectiu d'adaptar-la al seu ús actual, un restaurant. De la construcció original es conserva el portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa un sol de cara humana i dos núvols, tot plegat emmarcat per una sanefa geomètrica de línies ondulades que alterna el blau i el groc. El rellotge és rectangular, de tipus vertical declinant, amb el gnòmon mal col·locat i amb xifres romanes. S'hi llegeix la inscripció 'Can Martinet d'Abrera'. 08001-11 Plaça de l'església, 8 - 08630 Abrera. A principis del segle XVIII Abrera comptava amb poc més d'un centenar d'habitants, però poc a poc la població començà a augmentar i el 1787 la població havia arribat als 225 habitants. Aquesta casa és testimoni de les edificacions realitzades durant aquells anys. La família de l'actual propietari la va comprar a un home anomenat Martí que feia servir la casa com a corral. Aquest home, per ser escanyolit i geperut, era anomenat Martinet. Es conserva documentació de la casa a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. 41.5169600,1.9020100 408382 4596729 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
87542 El bosc de l’ermita de Sant Ermengol https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-de-lermita-de-sant-ermengol <p><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <em>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</em> <em> </em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta zona boscosa es troba al voltant de l’ermita de Sant Ermengol, amb el torrent de la Bardissa, com a centre. A l’extrem meridional, el límit seria la línia d’alta tensió que travessa aquest bosc i a l’extrem septentrional, la gravera de can Moixofuguer. Aquesta àrea la formen dues tipologies de bosc, atès que una part ja eren boscos l’any 1956 mentre que l’altra eren conreus. Es tracta d’una massa forestal d’eleva­da densitat d’arbres, sobretot pi blanc. En els vessants més obacs i en alguns indrets, especialment al voltant del torrent de la Bardissa, hi abunden exemplars de roure i arç blanc, entre d’altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi trobem dos elements emblemàtics del patrimoni cul­tural recollits al Mapa de Patrimoni: l’ermita de Sant Ermengol i el conjunt troglodític de Sant Ermengol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet d’estar ubicada damunt la terrassa fluvial de la riera de Masquefa, aquesta boscúria té associat un important paper regulador, però també de biodiversitat, malgrat que es tracta d’una arbreda amb escàs sotabosc a causa de la gran densi­tat d’arbres (Castell, Margall i Miralles, 2016).</span></span></span></p> 08001-110 Entre la riera de Masquefa i els conreus del camí de Sagraments 41.5185300,1.8679600 405543 4596940 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87542-p1070560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87542-p1070565.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada accessible Altres Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
87683 Les campanes de Sant Pere d'Abrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-de-sant-pere-dabrera XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar de l’església de Sant Pere d’Abrera té a l’actualitat quatre campanes distribuïdes en els tres pisos del campanar:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La campana més voluminosa es localitza al primer pis, pesa 333 kg. Una creu decorada amb elements geomètrics destaca enmig de la cintura, sota i en català, apareix la informació que la campana va ser refosa l’any 1959 i el seu nom, “Joana”. A la part superior, el cap, destaquen dues inscripcions en llatí. La campana original datava de 1222. El seu nom és en homenatge al Papa del moment en que es va refondre i beneir la campana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La campana del segon pis pesa 170 kg. i es diu “Gregòria”, en homenatge a l’arquebisbe Dr. Gregori Modrego Casaus, Bisbe de Barcelona. Sobre del nom apareix una imatge motllurada i a la part posterior, enmig de la cintura, una creu decorada amb elements geomètrics. En les dues bandes restants apareix una creu encerclada i la senyera. Al cap dues frases expliquen en català, que es tracta d’un donatiu dels feligresos amb motiu de la restauració de l’església i el campanar l’any 1959. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al tercer i últim pis del campanar hi ha dues campanes de mides més modestes. Destaca una pel seu símbol, ja que es tracta de l’antiga campana de l’ermita de Sant Ermengol (de 1612), que va ser refosa en aquesta, tal com explica la frase en català escrita a la part superior de la peça. Es diu “Teresa”, en homenatge a la persona que la va pagar, la senyora Teresa Verdaguer, vídua de Francesc Platón Sartí. A sobre del nom hi ha una creu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al costat hi ha la l’última campana, la “Miraculosa”, dedicada a la Sagrada Família amb inscripció en llatí i datada del 1891en record de l’original, ja que aquesta, com la resta, va ser refosa l’any 1959. Hi ha una inscripció al peu de la peça, mentre que el cap és decorat amb motius vegetals i geomètrics. Destaca el segell de la fàbrica que va fer l’original l’any 1891, amb la bandera de Barcelona i el nom del propietari, el fonedor Buenaventura Pallés i Armengol. A la part oposada apareix una figura motllurada. Les dues campanes petites pesen 50 kg cadascuna.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El sistema actual per tocar les campanes és automàtic, les campanes estan fixades en estructures metàl·liques per la part del coll i són colpejades exteriorment per un martell electromecànic.</span></span></span></span></p> 08001-111 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les campanes de Sant Pere d’Abrera es van col·locar i beneir el març de 1960.</span></span></span></span></span></p> 41.5178537,1.9020153 408384 4596828 1959 08001 Abrera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070537.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós/Cultural 2021-02-15 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 98 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
87685 Pou de la zona al·luvial de Sant Hilari https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-zona-alluvial-de-sant-hilari XX <p><span><span><span>L’element es al marge dret del riu Llobregat i es troba absolutament envaït per la vegetació natural. La informació procedent de fonts oral relaten que hi ha dues parets paral·leles, que es conserven fins a 2,5 metres aproximadament, construïdes amb còdols de riu i morter. Enmig de les dues parets hi hauria el pou, excavat en forma d’U, no massa profund ja que estem en una quota molt propera al nivell freàtic. Segons les mateixes fonts hi havia hagut un sistema de sínia amb els catúfols de fusta per extreure l’aigua i regar els horts que hi havia hagut en aquesta àrea. Les parets tan altes poden suggerir que hi havia hagut una estructura per col·locar un molí de vent per accionar la sínia.</span></span></span></p> 08001-112 Marge dret riu Llobregat a l'àrea de Sant Hilari 41.5193000,1.9127800 409284 4596977 08001 Abrera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87685-p1070584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87685-p1070586.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) Informació recollida oralmen del Sr. Joan Carles Cortés, tècnic d emedi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, que a la seva vegada la recollí del Sr. Martí de les Mates. 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
87686 Oliveres varietat becaruda de Can Morral del molí https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-varietat-becaruda-de-can-morral-del-moli <p>GUIX, JC. (2021): 'Recuperació de la varietat d'olivera becaruda a Abrera'. Informe inèdit</p> <p>IRTA: Catàleg de varietats locals agràries de Catalunya.</p> <p><span><span><span>Es tracta de diferents camps de mides reduïdes d’olivera (<em>Olea europaea </em>L.), varietat Becaruda (també coneguda amb altres noms (“becarut, bequerrut, boqueruda, buturuda i boteruda”). Les olives becarudes acaben amb un petit cogulló que, per la forma recorden el bec d’un moixó, d’aquí el nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una varietat vigorosa i de port obert, productiva i de maduració primerenca. Varietat androestèril (no produeix pol·len), la fulla és el·líptica lanceolada de longitud i amplada mitja i el fruït ovoïdal i lleugerament asimètric, negre en la maduració. Moltes d’elles passen el centenar d’anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En general, la becaruda fa una producció més petita que altres varietats d’olivera i, possiblement per aquesta raó, no era prou valorada fins quasi bé desaparèixer. No obstant això, es tracta d’una varietat antiga que està molt ben adaptada al cultiu de secà. Amb les oscil·lacions dels règims de pluges que s’estan observant darrerament a Catalunya, la becaruda podria esdevenir una varietat més ben adaptada als efectes del canvi climàtic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda d’ubicar-se en aquest espai de Can Morral del molí, que explota comercialment l’oli que produeix, és probable que hi hagi exemplars disseminats per altres finques agrícoles d’Abrera, explotades o abandonades.</span></span></span></p> 08001-113 Can Morral del molí <p><span><span><span>El territori d’origen d’aquesta varietat és l’Alt Penedès-Baix Llobregat- Vallès Occidental, on es conrea actualment, tant per menjar com per produir oli. La becaruda és una olivera tradicionalment disseminada, és a dir, que poques vegades forma grans extensions, sinó que més aviat ha jugat a difuminar-se amb la vinya, veritable cultiu tradicional d’aquest territori. Les oliveres de becaruda han estat predominantment, plantades a llocs residuals, allà on, per les reduïdes dimensions de l’espai disponible, no valia la pena plantar-hi ceps i, sobretot, al llarg dels marges que delimiten els bancals costa amunt, fent una funció de reforç i protecció dels marges. </span></span></span><span><span><span>Els últims anys ha estat una varietat revaloritzada gràcies al seu ús per part d’alguns xefs de cuina mediterrània per seu valor organolèptic de qualitat i diferenciat.</span></span></span></p> 41.5140219,1.9346608 411102 4596369 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070654.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 2151 5.2 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
87695 Fons documental amb informació d'Abrera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-a-larxiu-de-la-corona-darago XVI - XX <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de 28 plets civils de la Real Audiència de Catalunya que comprèn un arc cronològic des del segle XVII al XIX. A més, cal destacar un auto de la inquisició de 1663, i tres capbreus dels anys 1598, 1613 i 1626. Els documents més antics daten dels segles XIII i XIV, es tracta d’un document de venda de Ramon d’Abrera i tres pergamins de la Cancelleria Reial, un de Jaume I i dos de Pere el cerimoniós. Completen l’inventari, cinc documents de caràcter administratiu divers del segle XVI al XX, i tres informes d’amillaraments (r</span></span></span>egistre de béns del municipi, generalment immobles<span><span><span>), datats els anys 1852, 1940 i 1950.</span></span></span></p> 08001-114 Arxiu de la corona d’Aragó. Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona 41.5164019,1.9014675 408336 4596667 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87695-pere-el-cerimonios2.jpg Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) 56 3.2 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
87696 Fons documental amb informació d'Abrera del 'Archivo Histórico Nacional' https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-del-archivo-historico-nacional XVI - XIX <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de l’expedient d’Abrera de l’anomenada “Causa General”, generat per la Fiscalia del tribunal suprem entre 1940 i 1945, que conté oficis, decrets, diligències, certificacions i relacions de persones mortes violentament i actes violents esdevinguts abans de l’ocupació de les tropes rebels del municipi durant la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen a més els següents documents:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys 1590-1591: “Proceso criminal de Juan Planes</span></span></span></span></span>”. Generat per la Inquisició. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Any 1770: “Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Villafranca del Panadés (sic) junto con los pueblos de su partido remitida por el alcalde mayor, José Ignacio de Castelloi”, on es recull les cofraries i germandats d’</span></span></span></span></span>Abrera (Barcelona)</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>1810-12: “Proclamas, impresos y bandos del gobierno español y del gobierno intruso</span></span></span></span></span>”. De l’estat espanyol, on es dona informació de la victoria sobre els tropes franceses a Abrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>1878: Segells d’Alcaldia de l’Ajuntament Constitucional i del Jutjat de Pau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08001-115 Archivo Histórico Nacional. Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid 41.5163981,1.9014720 408336 4596667 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87696-proclamas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87696-segells.jpg Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2021-02-15 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
87697 Fons documental amb informació d’Abrera al “Centre Documental de la Memoria Histórica” https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-al-centre-documental-de-la-memoria-historica XX <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta d’expedients relacionats amb tot el procés de confiscacions de béns que es va donar per part de l’administració durant el període dels anys 1936-1939.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936 -1939 Documentació varia relativa a confiscacions fetes a la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Castellví de Rosanes. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1937 Expedient d’ingrés del Sindicat de Treballadors de la Terra i Oficis Varis de Abrera (Barcelona).</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936-1937 Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Cervelló. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936-1938 Expedientes de responsabilidades e incautación de bienes de la Ex-Baronesa de Maldà. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1937-1938 Oficios relativos a la investigación de recursos económicos de refugiados en la I Vegueria. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> 08001-116 Centre Documental de la Memoria Histórica. Carrer Gibraltar, 2, 37008 Salamanca 41.5163871,1.9014573 408335 4596666 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87697-confiscacions.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87697-constitucio-alcaldia.jpg Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2021-02-15 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
87727 Projecte de Memòria oral “Abrera, l’Abans” https://patrimonicultural.diba.cat/element/projecte-de-memoria-oral-abrera-labans <p><span><span><span>L’any 2017 es va portar a terme el projecte “Abrera Abans”, una iniciativa de l’Ajuntament d’Abrera per recollir la veu dels ciutadans i ciutadanes que van conèixer el poble abans de les onades immigratòries dels anys 50 i 60 del segle XX, mitjançant entrevistes personals. L’objectiu d’aquest treball de memòria oral (l'especialitat dins la ciència històrica que utilitza com a font principal per a la reconstrucció del passat els testimonis orals) és preservar la memòria per poder reconstruir la història recent del municipi, concretament és recull la vida quotidiana a l’Abrera de mitjan el segle XX, quan la població era de pocs carrers, de masies i de tradicions que van anar desapareixent. També es pretén utilitzar aquest material per fer-ne usos didàctics i de difusió en el futur. El projecte és obert per incorporar nous testimonis en el futur, que reculli altres mirades de la població que va arribar a Abrera com a emigrant, per exemple. Tot i que es va editar un vídeo preliminar dels resultats del projecte endreçat per temàtiques: què es menjava, com eren els transports, l’escola, els comerços, la vida al camp, l’oci, les tradicions, la religió, el tractament de la mort, etc. on apareixien tots els entrevistats; l’enregistrament original en forma d’audios i vídeos, així com les transcripcions literals, es troba dipositat a l’arxiu municipal. Els veïns i veïnes que van participar en el projecte aportant el seu testimoni són: Montserrat Fosalba Domènech, Florentina Altimira Sellarès, Maria Assumpció Paloma Barba, Àngel Costa Visa, Nati Tort Pons, Miquela Delmar Messegué, Anna Capellades Martínez, Miquel Vives Tort, Maria Escobet Closas, Maria Teresa Presas Costa, Teresa Morral Camps, Maria Àngels Graells Planas ,Josep Estruch Sol, Jordi Gavañach Ginesta, Maria Teresa Pérez Lorén, Esther Linares Vidal ,Enric Teixidó Albesa, Àngel Soler Portet, Montserrat Camps Pereta, Paulina Bonastre Roig i Antonio Sucarrats Gorina. Les entrevistes es van enregistrar el mes de juny de 2017, i l’entrevistador va ser Gerard Bidegain i Figuerola, historiador i tècnic de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></p> 08001-117 41.5163950,1.9014590 408335 4596667 2017 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87727-grup-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87727-grup-c.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 61 4.3 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73664 Escoles velles https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-0 'Escoles velles', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. XX Edifici fet de maó i pedra, de planta rectangular molt allargada, construït en desnivell. Els murs han estat arrebossats i pintats de color beige recentment. L'edifici està cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab i consta de planta baixa i pis. S'estructura simètricament en tres cossos, el central més alt i sobresortint de la línia de façana. Destaca la presència de moltes obertures, les quals tenen una motllura en la seva part superior, de diferent tipologia. Sota la cornisa hi ha l'escut de la vila. 08001-12 Carrer Salvador Espriu, 1- 08630 Abrera. Van ser construïdes l'any 1924, esdevenint durant molts anys l'única escola del poble, amb només dues aules, una pels nens i l'altra per les nenes. Van ser sufragades per subscripció popular. Des de 1998, un cop restaurat, l'edifici ha estat destinat a hotel d'entitats. 41.5161800,1.9025900 408429 4596642 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73665 Tradició dels porrons del Rebato https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-dels-porrons-del-rebato <p><span><span><span>AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.</span></span></span></p> <p>SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.122.</p> XIX-XX La tradició de beure els porrons de camí a Montserrat s'ha perdut totalment. <p>El fet que la popular barriada del Rebato es formés al llarg de l'antiga carretera reial Barcelona-Lleida va potenciar-hi la ubicació d'hostals i el naixement de la tradició dels porrons. Des del segle XIX, les diligències que hi passaven paraven a l'Hostal del Tres Porrons on els passatgers que mostraven la suficient perícia per aixecar amb una sola mà els porrons podia beure, gratuïtament, tant vi com el seu pols li permetés.</p> 08001-13 Carrer del Rebato - 08630 Abrera. <p><span><span><span>Aquesta tradició sorgeix quan a la porta de l'hostal 'Cal Ginesta' van col·locar un ninot i un porró de fusta per tal d'aconseguir l'atenció dels viatgers. Llavors, en Juhera, que tenia un altre hostal des del 1840, n'hi posà un d'autèntic cap al 1920. Els de 'Cal Ginesta' en van col·locar dos per no quedar-se enrere i en Juhera pujà a tres (16 litres a cada porró), formant els Tres Porrons. Més tard, cap al 1953, a l'hostal de 'Cal Simon' en van posar quatre (12 litres amb 15 quilos), per no ser menys. Des de llavors, el Rebato se'l coneix popularment com 'els Porrons'. <span lang='CA'>L’activitat de les tres tavernes van fer famós aquest tram de la N-II, que molts utilitzaven per visitar Montserrat.</span> L’any 1969, es va construir una variant de la carretera principal (actualment A-2), que va alliberar el Rebato del trànsit de vehicles, però també va fer canviar el negoci tradicional dels hostals a peu de carretera. Tot i que la tradició dels porrons va començar a perdre’s, aquests restaurants van romandre actius fins entrat el segle XXI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cada hostal tenia un reclam per al visitant; la dita del 'Dos Porrons' era: 'Con una mano beberás, tu fuerza probarás y nada pagarás'; la del 'Tres Porrons' deia: 'Per tots cantons mongetes i botifarres als Tres Porrons'. S’havia arribat a organitzar fins i tot algun concurs d’aixecar porrons, amb campió local i tot. La fama adquirida concretament pel restaurant “Tres porrons”, va atraure a mitjans del segle XX, a personatges com<strong> </strong>el doctor Alexander Fleming, l’actor Errol Flynn, Hassan II (rei de Marroc), i una llarga llista de celebritats com futbolistes, polítics o cantants, entre d’altres. El restaurant va tancar les seves portes del carrer del Rebato n. 75 l’any 2002.</span></span></span></p> 41.5214200,1.8945800 407768 4597232 08001 Abrera Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73665-foto-08001-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73665-foto-08001-13-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2021-01-26 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98 63 4.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73666 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-42 <p>Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (1996): 'Inventari de l'Arxiu Municipal d'Abrera'.</p> XIX-XXI <p><span><span><span>La cronologia de la documentació que custòdia l’arxiu municipal comença a mitjans del segle XIX. Conserva la documentació produïda i rebuda per l’Ajuntament en l’exercici de les seves funcions i activitats. Per tant, preserva els drets i deures dels ciutadans i de l’Ajuntament i, permet conèixer, analitzar i estudiar els diferents aspectes de la vida i la història local. </span></span></span><span><span><span>El fons s’organitza mitjançant un quadre de classificació funcional: el quadre de classificació municipal de la Generalitat de Catalunya, que representa en els seus nivells superiors, les funcions i activitats de l’Ajuntament i agrupa en sèries la documentació generada a partir del desenvolupament dels seus procediments administratius i està ordenada, majoritàriament, cronològicament. Així, hi ha documentació referent a l’administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, instrucció pública, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient, col·leccions factícies. </span></span></span><span><span><span>Tots els documents són de titularitat pública, per tant, estan sotmesos a la normativa d’avaluació, la qual en determina els períodes de retenció segons el valor que tinguin en cada fase del cicle de vida documental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació del fons històric sempre ha estat tractada a banda i conservada diferenciadament. L’abast cronològic d’aquesta documentació, la del fons històric, és de mitjans del segle XIX fins mitjans del XX. El contingut, entre altres: padrons d’habitants, censos de població, cèdules personals, llicències d’obres, projectes tècnics, plànols; serveis militars, registres de controls i circulació de persones, correspondència d’entrada i de sortida, llibres de registre d’entrada i sortida de documents, llibres comptables, lliuraments, manaments de pagament, expedients d’eleccions, llibres d’actes, expedients de sessions d’òrgans col·legiats, etc. També inclou el fons de la delegació local de la Falange a Abrera i el de la Germandat de Montepío de San Isidro de Abrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L’arxiu també disposa de documents audiovisuals pendents d’organitzar, inventariar i canviar el format per a la seva conservació al llarg del temps. Es conservem els enregistraments sonors i les corresponents transcripcions de la memòria oral del Departament de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Per últim, es conserva una col·lecció de cartells de festa major, pendent de catalogació. </span></span></span><span><span><span>Es disposa d’una biblioteca auxiliar.</span></span></span></p> 08001-14 Plaça Constitució, 1-08630 Abrera. <p><span><span><span>L’Arxiu municipal d’Abrera té el seu origen en l’Arxiu Històric municipal. En un inici recollia, organitzava i conservava la documentació municipal més antiga de l’Ajuntament, tractant-la a part de la resta de la documentació administrativa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1996 l’Ajuntament d’Abrera signà un conveni amb l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per tal d’ordenar i classificar la documentació. Una part de la documentació, qualificada com a històrica, estava separada de la resta i es conservava a la biblioteca municipal. El tractament documental dut a terme per la Diputació consistí en el condicionament, la classificació i la descripció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2017 es va fer un tractament documental per part d’una empresa externa, per tal de descriure, inventariar i organitzar tot el fons municipal. Tota la documentació que es va descriure es va classificar seguint el quadre de classificació municipal de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2019 es creà la plaça d’arxiver municipal, i per tant, el Servei Municipal d’Arxiu (SAM) i comença el procés de classificació, descripció, ordenació i condicionament. L’any 2020 es va realitzar un tractament de neteja i consolidació amb l’objectiu que la documentació fos consultable. </span></span></span></p> 41.5164100,1.9018000 408364 4596668 08001 Abrera Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2021-02-18 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar El fons fotogràfic (4191 fotografies digitalitzades) d’imatges protocol·làries, religioses, culturals, etc. té fitxa pròpia en el Mapa de Patrimoni. La informació d'aquesta fitxa ha estat facilitada per l'arxivera municipal, Sra. Alba Canovas. 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73667 Cal Barnet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barnet VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XVII Casa de planta rectangular, estreta i allargassada, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga. Els murs són de maçoneria i tàpia, només arrebossats. Al pis superior s'obre un balcó amb barana de ferro forjat. Té planta baixa, pis i golfes. A la façana sud se li va afegir un rellotge de sol vertical fet de ceràmica policroma l'any 1997. És rectangular i les xifres són romanes i està il·lustrat amb un paisatge marí presidit per un sol, tot plegat envoltat per una sanefa floral que alterna el blau amb el groc. A la part de darrera té una eixida o pati on encara es conserva un pou amb una sínia metàl·lica. 08001-15 Carrer Major, 49 - 08630 Abrera. És una de les cases més populars d'Abrera i de les més antigues del carrer Major. La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Mencia de Requesens de l'any 1613. 41.5148600,1.9027400 408440 4596495 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73668 Castell de Voltrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-voltrera <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de <em>Els castells catalans</em>, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 161-172.</p> X-XVIII Recentment s'han dut a terme obres de consolidació de l'estructura (2023) <p>Les seves restes estan situades a la banda esquerra del riu Llobregat, encimbellat en un turó, al bell mig de la urbanització de Can Vilalba. S'aprecien restes de murs, encara notables, al costat de la capella romànica de Sant Pere (s. XI), també en ruïnes. Aquesta capella es devia edificar per necessitats de culte de les persones que vivien dins del recinte del castell i que estaven sota les ordres del senyor de Voltrera.</p> <p>Les estructures pertanyents al castell han estat molt modificades i reconstruïdes en època moderna, quan n'eren els senyors els Despalau i Amat, els quals construïren a sobre del castell medieval una 'domus' de murs de tàpia. La resta de murs, que conformen una planta aproximadament triangular, delimiten diverses estances, molt enrunades, fetes amb blocs de pedra i morter de calç. Sobre els turons que envolten l'antiga Vilalba donà lloc a un territori feudal amb el nom de quadra de Vilalba, i posteriorment passà a la baronia de Castellvell.</p> <p>Actualment, el castell ha estat consolidat i s'ha obert al públic com a un espai de gaudi i d'apropament al patrimoni i la cultura local, amb el castell com a monument visitable incorporat a una ruta musealitzada.</p> 08001-16 S'hi pot accedit a través d’un petit tram de camí sense asfaltar que parteix del carrer de Madrid. <p>Després de la invasió àrab al segle VIII, quan les tropes carolíngies reconquereixen Barcelona als sarraïns l'any 801, s'estableix la frontera al curs inferior del riu Llobregat i moltes viles de la dreta són abandonades. Cap a finals del segle IX, queden definitivament conquerits pel comte Guifré els principals llocs i castells de la riba dreta del riu, organitzant-se aquí una marca fortificada formada pels castells de Castellví de Rosanes, Cervelló i Eramprunyà, situats en els camins principals que porten a Barcelona.</p> <p>Abrera, amb el castell de Voltrera, va passar a pertànyer a la baronia de Castellví de Rosanes, qu<span><span><span><span><span lang='CA'><span>e posseïa la formidable fortalesa de Castellví, que barrava el pas cap a Barcelona al congost de Martorell, i també el Castell de Castellbisbal de manera que amb unes soles mans es protegien les zones del sud i del nord del camí del Llobregat.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els senyors de Castellví estaven directament emparentats amb els comtes de Barcelona i és molt probable que els Castellví haguessin col·laborat des dels orígens amb els comtes barcelonins en la conquesta i consolidació del domini del Llobregat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els castells de Voltrera i Castellbisbal, al nord i al sud del congost de Martorell, segurament devien ser bastits en una època molt antiga, quan la possessió de les terres de la dreta del Llobregat encara era fluctuant o molt poc afermada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El terme del Castell de Voltrera s’estenia per la banda dreta i esquerra del riu i la seva parròquia, la de Sant Pere d’Abrera, estava situada a la banda dreta. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El terme de Voltrera es documenta des del 996, però el castell no és esmentat fins el 1027. Llavors n'era senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví. A partir d'aquest any, almenys, el castell de Voltrera serà destinat a cada generació al cabaler dels Castellví, retornant sempre a cada generació al llinatge troncal, per tal de ser novament assignat al fadristern.</p> <p>En temps de Ramon de Voltrera, feudatari dels Castellví a Voltrera des del 1196 fins al 1252, es trenca la tradició segons la qual el castell era tingut en senyoria directa pel germà del senyor de Castellví. Sembla ser que el llinatge posseïdor de la baronia s'esgotà per línia masculina i passà per matrimoni als Montcada. Des del segle XVI s'anomena castell de Vilalba. El 1514 era dels Lobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, senyors de Castellbell i el Vilar.</p> <p>Durant la Guerra de Successió, Josep d'Amat, primer marquès de Castellbell, que era filipista, per raons de seguretat solia residir al castell de Voltrera, anomenat també, ja des del segle XVI, de Vilalba. Acabada la guerra amb la victòria filipista, els Amat abandonaren el vell casalot del castell, apartat i incòmode, per residir a Can Vilalba, la casa que Manuel d'Amat, virrei del Perú i germà de Josep d'Amat, feu construir al peu del castell.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa al Castell, passà a estat d’abandó i durant la guerra Civil s’aprofitaren les bigues per fer foc i escalfar-se. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>No es coneix la configuració del Castell de Voltrera, i les poques restes que avui queden dempeus són d’època posterior. El testimoni més visible que queda de l’època medieval és la capella castral de Sant Pere, utilitzada pels senyors que habitaven el castell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des de 2021 s'han desenvolupat treballs de consolidació de les estructures del castell i s'estan portant a terme projectes de recerca arqueològica, juntament amb la UB, orientades a la identificació i definició de les estructures fins ara ocultes per l'enderroc i la vegetació.</span></span></span></span></p> 41.5242200,1.9258800 410384 4597510 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-dji0875.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-dji0913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-castellvoltrera2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-capellacastellvoltrera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-foto-detall-escala-i-cartell.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-whatsapp-image-2022-03-03-at-093814.jpeg Legal Romànic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Lúdic/Cultural BCIN National Monument Record Defensa 2023-10-26 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar Entre 2021 i 2023 s'han portat a terme les obres de consolidació del castell que han permès obrir un nou espai patrimonial i cultural d'Abrera. Les obres han permès també la creació d'un nou mirador. 92|94|119|85 1754 1.4 1771 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73669 Sant Pere de Voltrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-voltrera <p>'Castell de Voltrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 161-172.</p> XI Recentment s'han dut a terme obres de consolidació de l'estructura (2023) <p>S'alça al cim del turó on hi ha les restes del castell de Voltrera, ben bé al seu costat occidental, fora del recinte fortificat però adossada a aquest. Es tracta d'una petita construcció característica del primer romànic. Té una nau capçada a llevant per un absis semicircular i en els murs laterals, molt a prop de l'absis, hi ha buidades a la paret dues absidioles. Es conserven les parets de tramuntana i migdia. El parament exterior té ornamentació llombarda només a la façana de tramuntana, on hi ha el portal de mig punt i conserva l'arc sencer a l'interior, mentre que a l'exterior es conserva en mal estat. Tota l'obra és molt homogènia, bastida d'un sol cop, sense que s'hi apreciïn remodelacions. L'aparell és de petits carques irregulars, de dimensions i litologia diversa. A la volta de l'absis es poden apreciar restes d'un enlluït fi amb taques de color que fan pensar que devia estar decorada amb pintures. La finestra de l'absis central és de mig punt, amb dovelles de regràs normal, ampit inclinat i doble esplandit.</p> 08001-17 Can Vilalba - 08630 Abrera. <p>Segons Pagès (PAGÈS, 1992a: 166-167), el fet que la capella del castell de Voltrera no sigui esmentada l'any 1110 al testament que Guillem III de Castellví, senyor de la baronia de Castellví de Rosanes, féu redactar abans d'anar en pelegrinatge al Sant Sepulcre, sembla que s'ha d'interpretar en el sentit que aleshores ja devia existir la dita capella. Tanmateix, no serà fins molt més tard que la capella de Sant Pere de Voltrera apareixerà en la documentació que es coneix fins ara. En tenim notícia a partir de les visites pastorals que els bisbes de Barcelona realitzaren per la diòcesi. El 1554 Miquel Despalau, senyor de Voltrera, hi fundà un benefici sota la invocació de santa Anna i sant Pere. Aquest incloïa una missa setmanal a la capella del castell i dotació econòmica per matrimoni o d'entrada en religió, o per estudis o necessitats de manutenció dels seus descendents senyors del castell de Voltrera, sempre que fossin del llinatge, ja sigui per via masculina o femenina. El benefici també incloïa la dotació oportuna per a la reparació de la capella i provisió d'ornaments. Aquest benefici va voler ser revocat l'any 1779 per Gaietà d'Amat, senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, nebot del virrei Amat que havia estat a Vilalba l'any 1777.</p> 41.5243100,1.9259200 410387 4597520 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73669-foto-08001-17-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73669-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73669-170.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Lúdic/Cultural BCIN National Monument Record Defensa 2023-10-26 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar Entre 2021 i 2023 s'han portat a terme les obres de consolidació del castell i la capella que han permès obrir un nou espai patrimonial i cultural d'Abrera. Les obres han permès també la creació d'un nou mirador. 92|85 1754 1.4 1771 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73670 Masia de Sant Hilari https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-hilari <p><span><span><span>BAIGES, I.J., FELIU, G. i SALRACH, J.M. (dirs.) (1999): <em>Els </em>pergamins <em>de l'</em>Arxiu<em>. </em>Comtal <em>de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I</em>, Fundació Noguera, 3 vols., Barcelona, (docs. 8 i 249).</span></span></span></p> <p><span><span><span>'Mas de sant Hilari', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): <em>El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020</em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</span></span></span></p> XV-XX <p><span><span><span>Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda de la masia consta de l’ermita i del jaciment arqueològic de la Vil·la romana de Sant Hilari, de cronologia romana i medieval. </span></span></span></p> <p>La masia és de tipus basilical, amb el cos central més aixecat; està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada cap a migdia. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, té una finestra i un pedrís a cada costat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb motllures de pedra acabades en caps de bou de terracota. A la mateixa alçada hi ha un rellotge de sol esgrafiat que data de l'any 1911 i que està coronat per un gerro de flors de pedra. És de tipus vertical declinant i té molt esborrades les línies horàries i les xifres. Les golfes, al cos central, tenen dues finestres d'arcs de mig punt amb un ampit motllurat de maons de dos colors. La teulada, a dues aigües perpendiculars a la façana principal i trencada pel cos central de les golfes, acaba amb un ràfec sostingut per permòdols.</p> 08001-18 Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons els estudis de l’equip liderat per G. Ripoll i F. Tuset, el lloc de Sant Hilari, com a tal, és difícil de identificar a les fonts textuals (<span lang='CA'>cf. <a>Ripoll <em>et al.</em>, 2020; </a></span>Ripoll i Tuset 2020). Hi ha constància de dos documents que es refereixen a una considerable extensió de terreny paral·lela al riu Llobregat, potser la zona de Sant Hilari, encara que no s’esmenta explícitament. El document de venda de l’any 951 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 8, segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020) <span>es refereix al </span>Camp d’Abrera ―<em>campo de Breda</em>― donant els límits <span lang='CA'>que arriben fins a Martorell, a tocar de l'Anoia i el torrent de Llops. Pel nord probablement tenia com a límit la riera de Magarola. Més difícil és fixar el límit per l'oest, tot i que defineix afrontacions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El segon document, aquest de l’any 1093 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 249, </span>segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), <span>esmenta una terra i una vinya que apareixen situades al Pla d'Abrera ―<em>in locum que vocant Planicie Brede</em>― i amb referència a un camí públic. La relació amb el abans delimitat espai com <em>campo di Breda</em> ha de correspondre a la <em>Planicie Brede</em> del document de finals de segle XI. Aquest text del 1093 és interessant també perquè localitza la planícia d’Abrera, entenem que l’esperó de Sant Hilari sobre el Llobregat, proporcionant la següent informació: <em>et est ipsa terra et ipsa vinea in pago Barchinonense, infra termine de Castrum Rodanes in locum ...</em> </span></span></span></span></span></p> <p>Casa documentada el 1252 al testament de Ramon de Voltrera, senyor del castell, que deixà, juntament amb la casa de Sant Hilari, al seu fill homònim, Ramon de Voltrera. Al segle XVI la finca s'anomenava Quadra de Sant Hilari. A la primera meitat del segle XVII apareix documentada al 'Llibre de la cobrança de l'oli', on es registraven els lliuraments periòdics d'oli a l'església. L'estat actual de la construcció correspon bàsicament a la reforma de principis del segle XX (1913-1914) i alguna altra menor de més recent, com la construcció d'un nou portal sobreposant-se a l'original, que es veu mig cegat, sota seu. Els bancs, el rellotge de sol i les motllures que ressegueixen les finestres i llurs ampits, són de dita reforma. L'interior també ha estat molt canviat.</p> 41.5206000,1.9107500 409116 4597124 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73670-foto-08001-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73670-foto-08001-18-2.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial BCIL|BPU 2021-02-15 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 94|119|85 45 1.1 1761|1762 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73671 Ermita de Sant Hilari https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-hilari <p><span><span><span>AINAUD, J. (1962): “La capilla de Sant Hilari en Abrera”. <em>Revista San Jorge</em> , núm. 47, Diputació de Barcelona, Barcelona, 1962, p. 40-43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAIGES, I.J., FELIU, G. i SALRACH, J.M. (dirs.) (1999): <em>Els </em>pergamins <em>de l'</em>Arxiu<em>. </em>Comtal <em>de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I</em>, Fundació Noguera, 3 vols., Barcelona, (docs. 8 i 249).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARRAL, X. (1981): <em>L’art pre-romànic a Catalunya: segles IX-X</em>, Edicions 62, Barcelona (fitxa: Sant Pere d’Abrera/Sant Hilari d’Abrera; planta X. Barral i M.P. Raynaud), p. 110-111 i 244.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. </em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, R. i LÓPEZ MULLOR, A. (2011): <em>Antiga església de Sant Hilari, Abrera (Baix Llobregat). Informe històric i artístic</em>, Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona, Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORENO EXPÓSITO, I. (2015): <em>Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)</em>, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PAGÈS I PARETAS, M. (1983) <em>Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat</em>. Institut d’Estudis Catalans, p. 135-149. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PAGÈS I PARETAS, Montserrat, Sant Hilari, <em>Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat,</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020), <em>El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020</em>, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): <em>El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020</em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALA, R. i ORTIZ, H. (2016), <em>Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari</em>, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), <em>Abrera. Revista Informativa, p. </em>25, 26 i 27, Amics d'Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): <em>L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica</em>, Abrera, Ajuntament d’Abrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2003): Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l’hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII, <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>, 23/24, p. 69-101. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria, Medieval (2002): Topographical urban models: development and morphological evolution of the villages in Barcelona’s county between the 10th and 13th centuries, <em>Centre, Region, Periphery. III International Conference of Medieval and Later Archaeology</em>, vol. 2, Basilea, Folio Verlag, p. 573-579. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2016): Diversidad de cultivos y GIS. Los Sistemas de Información Geográfica en el estudio del paisaje agrícola del condado de Barcelona (siglos IX-XII), <em>Old and New Worlds: the Global Challenges of Rural History | International Conference, Lisbon, ISCTE-IUL, 27-30 January </em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria, GUIX, Joan Carles i GUIX, Sofia (2000): Restes arqueològiques d’època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera), in <em>XLIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, resum de les comunicacions</em>, Ed. Ajuntament de Martorell. Martorell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALLS I PUEYO, Joan (1996): La història de Castellbell i el Vilar, un projecte en marxa, <em>Dovella</em>, 51, p. 29-36.</span></span></span></p> IX-X <p><span><span><span>Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda de l’ermita consta del mas de Sant Hilari i de diverses estructures arqueològiques visibles de cronologia romana i medieval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un edifici de petites dimensions (6 metres de longitud per 3,25 metres d'ample en la nau i 3 metres en l'absis), d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i absis exempt trapezoïdal. (cf. l'informe de Lacuesta i López Mullor, 2011, i Ripoll <em>et al.</em>, 2020; Ripoll i Tuset 2020). Està feta de maçoneria, arrebossat a l'exterior i pintat modernament l'interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau presenta dues particularitats, la primera la presència de dos arcs ens els murs nord i dos al mur sud, de mides desiguals, amb sengles bancs a la paret inferior. La segona és l’existència d’una cambra el costat nord en comunicació amb l'absis mitjançant un arc, fet que es repeteix en el costat sud, encara que aquí és cec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior destaquen també sis impostes, quatre a l'arc triomfal i dos a l'interior de l'absis. Les dues primeres són reaprofitades, de tradició tardoromana. Les altres dues impostes de l'arc triomfal són una còpia del segle X de les tardoromanes, però estan fetes amb poca traça. La de la banda esquerra és de forma rectangular amb una part voladissa decorada i sense motllures de cavet. La de la banda dreta té un voladís motllurat, simulant uns bocells sense filet intermedi i sense relleu figurat ni incisions geomètriques. També del segle X són les impostes de l'absis, però estan molt malmeses. La de la dreta està trencada i no té motlluratge. La imposta del costat esquerre, també trencada, té la part volada amb quatre mitjos bocells, de secció semicilíndrica, més o menys esglaonats amb solcs de separació profunds.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte d’intervenció arqueològica i de restauració portat a terme entre 2017 i 2019 sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), ha documentat que l'església es construeix directament sobre estructures anteriors: un espai termal romà d'època imperial (segles II d. C. i inicis del III d. C.). El mateix projecte va determinar la realització de sondatges parietals a l'interior de l'edifici religiós. La intervenció realitzada per l’empresa Gamarra &amp; García d’obertura de cales per a la determinació de color i ornamentacions ocultes anteriors, va documentar la conservació d'una gran superfície de pintures murals.</span></span></span></p> 08001-19 Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. <p><span><span><span>La cronologia<strong> </strong>de l’església en sí mateixa ha estat objecte de discussió<a><span lang='CA'> (cf. Ripoll <em>et al.</em>, 2020; </span></a>Ripoll i Tuset 2020). Des de ben aviat, J. Ainaud (1962: 43) va considerar la possibilitat que l’església fos l’oratori, d’una <em>villa</em> aristocràtica d’època baix-imperial amb continuïtat a època medieval. Per X. Barral s’emmarca cronològicament dins del segle X, excloent el primer terç (Barral, 1981: 244), i M. Pagès la posiciona als segles IX i X, o inclús abans, per la presencia de unes impostes a l’interior senyalant el doble arc triomfal i els angles de tancament del absis i que considera dues d’elles d’època visigoda i les altres dues imitacions medievals (Pagès, 1983: 148; 1992). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi del material ceràmic, localitzat a l’entorn del edifici religiós resultat de les intervencions de 2017 i 2018, dona una cronologia que no va més enllà d’inicis de segle III d. C. i és particularment intens pel segle II d. C. Les intervencions a tocar de la capella, ratifiquen la presència d’una gran estructura termal i en relació a les aigües, que ha de correspondre a aquesta cronologia. No obstant, el conjunt d’edificacions passà, al menys, per dues fases de reutilització, actualment en fase d’estudi <span lang='CA'>(cf. Ripoll <em>et al.</em>, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons els estudis de l’equip liderat per G. Ripoll i F. Tuset, el lloc de Sant Hilari, com a tal, és difícil de identificar a les fonts textuals (<span lang='CA'>cf. <a>Ripoll <em>et al.</em>, 2020; </a></span>Ripoll i Tuset 2020). Hi ha constància de dos documents que es refereixen a una considerable extensió de terreny paral·lela al riu Llobregat, potser la zona de Sant Hilari, encara que no s’esmenta explícitament. El document de venda de l’any 951 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 8, segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020) <span>es refereix al </span>Camp d’Abrera ―<em>campo de Breda</em>― donant els límits <span lang='CA'>que arriben fins a Martorell, a tocar de l'Anoia i el torrent de Llops. Pel nord probablement tenia com a límit la riera de Magarola. Més difícil és fixar el límit per l'oest, tot i que defineix afrontacions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El segon document, aquest de l’any 1093 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 249, </span>segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), <span>esmenta una terra i una vinya que apareixen situades al Pla d'Abrera ―<em>in locum que vocant Planicie Brede</em>― i amb referència a un camí públic. La relació amb el abans delimitat espai com <em>campo di Breda</em> ha de correspondre a la <em>Planicie Brede</em> del document de finals de segle XI. Aquest text del 1093 és interessant també perquè localitza la planícia d’Abrera, entenem que l’esperó de Sant Hilari sobre el Llobregat, proporcionant la següent informació: <em>et est ipsa terra et ipsa vinea in pago Barchinonense, infra termine de Castrum Rodanes in locum ...</em> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La designació toponímica de Sant Hilari es correspon amb l'hagiònim d'Hilari, bisbe de Poitiers cap a l'any 350, ferm opositor a l'arrianisme. El culte a Sant Hilari és molt antic a la Península Ibèrica. Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la capella és esmentada documentalment per primer cop l'any 1252, quan Ramon de Voltrera, feudatari de Castellví, fa hereu del castell de Voltrera i de la casa de Sant Hilari el seu fill Ramon i, en substitució d'aquest, el seu segon fill, Pere. La capella és esmentada posteriorment en les visites pastorals a partir del 1310, al segle XVI es dóna el nom de Quadra de Sant Hilari a la finca. A partir de l'any 1555 la inspecció de l'església de Sant Pere d'Abrera per part dels bisbes de Barcelona incloïa una visita obligada a les dues capelles depenents de la parròquia: Sant Hilari i Sant Ermengol. És aquesta l'època de màxima eclosió de les processons, els romiatges, les confraries i els pelegrinatges a la capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una <em>villa</em> romana per diferents autors (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la <em>villa</em> romana anomenada 'Villa Alba', emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del <em>fundus </em>de la <em>villa</em> de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan<span> Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b;<span> Ripoll <em>et al.</em> 2018a</span>). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’<em>alveus </em>o piscina d’aigua calenta del <em>caldarium </em>(Mesas <em>et al.</em> 2018c; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018b</span>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas <em>et al.</em> 2019;<a><span> Ripoll <em>et al.</em> </span></a><span>2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></p> 41.5208200,1.9116100 409188 4597147 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73671-foto-08001-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73671-foto-08001-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73671-foto-08001-19-3.jpg Legal Pre-romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural BCIL 2021-01-26 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 91|85 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73654 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-22 <p>MARTÍNEZ, Lluís (1981): Inventari de l'Arxiu Parroquial de Sant Pere d'Abrera. Inèdit.</p> XIV-XXI Alguns documents estan guardats en plàstics, d'altres inclús estan emmercats. Alguns tenen fongs i taques d'humitat. <p>Des d'antic es van anar establint a l'arxiu unes seccions, en principi deu u onze, a mesura que s'incorporaven uns o altres fons documentals. Aquests apartats o blocs han quedat reduïts a vuit després de la realització de l'inventari l'any 1980-81 per part de Lluís Martínez seguint criteris historiogràfics, MARTÍNEZ (1981: 3-5). Aquests vuit blocs en què ha quedat organitzat el fons de l'arxiu parroquial són: SAGRAMENTS: inclou documentació des de l'any 1567 endavant; està format pels llibres sagramentals o parroquials, els quals permeten reconstruir el moviment demogràfic de la població d'Abrera en una època en què no existien censos ni registres civils. ADMINISTRACIÓ: inclou documentació des del 1729 endavant, relativa a l'administració econòmica de la rectoria (amb tot el que es refereix a obres) i de la tinença de Can Bros, unida a la parròquia els anys 1948-51.RENDES: inclou documentació des del 1637 al 1967, relativa als diversos drets econòmics percebuts per la rectoria. INVENTARIS I CONSUETES: inclou tres tipus de documents del 1672 endavant: l'inventari de l'arxiu, ornaments i mobles; la consueta descriptiva de la parròquia, els edificis, les terres, les fundacions, el culte, els costums, etc.; i el dietari del rector. CONFRARIES: inclou documentació des del 1676 al 1968, relativa a les diverses associacions religioses constituïdes a la parròquia. NOTARIA: inclou documentació des del 1368 al 1957, emanada de la notaria pública que regentava el rector i d'altres notaries. Tots els pergamins, és a dir, la part més antiga de l'arxiu, estan inclosos en aquesta secció; n'hi ha en carpetes, enquadernats i emmarcats. ESGLÉSIA: inclou documentació des del 1655 endavant, originada bàsicament de les relacions entre la parròquia i les altres instàncies eclesiàstiques, en especial el bisbat de Barcelona; també tota aquella referent a les ermites i capelles del terme, al cementiri nou i a l'erecció de la parròquia de Santa Maria de Vilalba, així com tota la correspondència parroquial. PODER CIVIL: inclou documentació des del 1677 endavant, derivada de les relacions entre la parròquia i la societat, en especial els poders públics (administració, justícia, exèrcit, etc.). En total, l'arxiu està repartit en 32 caixes, 156 volums, 24 lligalls i 36 pergamins. S'han annexat a l'arxiu vuit volums dels segles XVII i XVIII, provinents de l'antiga biblioteca del rector.</p> 08001-2 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p>Segons Lluís Martínez, historiador local autor de l'inventari del fons, la formació de l'arxiu parroquial d'Abrera és fruit d'un procés de diversos segles. Fins al segle XVI es descobreix si existia pròpiament un arxiu associat a la parròquia de Sant Pere, donat que d'època medieval (des del segle XIV) només es conserven documents en pergamí de caire privat o públic, però mai relacionats amb la parròquia. En la segona meitat del segle XVI, seguint les disposicions del Concili de Trento, s'obren els tres primers llibres parroquials (registres de baptismes, matrimonis i defuncions), els quals constitueixen les tres úniques sèries documentals contínues fins avui, amb l'única interrupció del 1936-39. A partir del segle XVII s'inicien diverses sèries documentals, algunes d'elles amb continuïtat fins al segle XX. Tanmateix, la major part de les sèries documentals incloses a l'arxiu comencen al segle XX i acaben a les dècades dels anys cinquanta i dels seixanta. L'arxiu sempre havia estat instal·lat en un armari i, en les darreres dècades, després de salvar-se de la crema de 1936, la humitat havia perjudicat notablement la major part dels lligalls antics. Darrerament, Mossèn Josep Puig separà i airejà els papers humits, repartí els documents en noves caixes i ho recollí tot en un nou armari, fent el maig de 1980 l'encàrrec d'ordenar els documents i establir un nou inventari del contingut de l'arxiu a en Lluís Martínez (MARTÍNEZ (1981: 2)).</p> 41.5177900,1.9018300 408368 4596821 08001 Abrera Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73654-foto-08001-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73654-foto-08001-2-2.jpg Física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 94|98|85 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73672 Vil·la romana de Sant Hilari https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-hilari <p><span><span><span>AINAUD, J. (1962): La capilla de Sant Hilari en Abrera, <em>Revista San Jorge </em>47, Diputació de Barcelona, Barcelona, p. 40-43.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. </em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>MORENO EXPÓSITO, I. (2015), <em>Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)</em>, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020): <em>El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020</em>, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): <em>El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020</em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALA, R. i ORTIZ, H. (2016): <em>Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari</em>, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), <em>Abrera. Revista Informativa, </em>25, 26 i 27, Amics d'Abrera (1998) 2000. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): <em>L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica</em>, Abrera, Ajuntament d’Abrera. </span></span></span></p> II dC/IIIdC <p><span><span><span>Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda del jaciment arqueològic de cronologia romana i medieval, consta del mas de Sant Hilari i de l’ermita homònima.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 2017 i 2019, el projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari portat a terme sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), executat per l’empresa Tríade, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (cf. Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020), va permetre documentar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>- La reconstrucció hidrogeològica i paisatgística del paratge i l'establiment de la cronologia dels recursos hídrics i de l'ús de l'espai fluvial. Més concretament l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que marcà el comportament de l’ocupació romana i medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Un assentament ibèric</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Un conjunt arquitectònic de caràcter termal d'època imperial romana, emmarcat cronològicament entre el segle II d. C. i inicis de segle III d. C. Es tracta d'un conjunt format fins al moment pel <em>caldarium </em>o zona calefactada, en la qual s’emplaça l’<em>alveus</em>, o piscina calenta i dos <em>praefurnia</em> (forns). Dos grans dipòsits d'aigua i altres estructures funcionen amb les termes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- En un moment molt incipient de de l’Edat Mitja, les estructures romanes son reutilitzades i convertides en diferents àmbits clausurats, no comunicats entre ells, mitjançant tapiats. Els edificis van ser objecte d’una tercera transformació de caràcter agropecuari, amb la presència de sitges, tant a l’espai termal del <em>caldarium</em>, com als grans dipòsits a oest de l’església, que marquen clarament una continuïtat d’ús des de època romana fins a època plenament medieval, al menys fins a segle XIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Sobre les edificacions romanes es va aixecar en un moment primerenc, aprofitant almenys en part algun dels seus murs, l'església de Sant Hilari. </span></span></span></p> 08001-20 Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. <p><span><span><span><span>L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una <em>villa</em> romana per diferents autors (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la <em>villa</em> romana anomenada 'Villa Alba', emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del <em>fundus </em>de la <em>villa</em> de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan<span> Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b;<span> Ripoll <em>et al.</em> 2018a</span>). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’<em>alveus </em>o piscina d’aigua calenta del <em>caldarium </em>(Mesas <em>et al.</em> 2018c; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018b</span>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas <em>et al.</em> 2019;<a><span> Ripoll <em>et al.</em> </span></a><span>2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></p> 41.5208100,1.9117000 409196 4597146 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73672-foto-08001-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73672-foto-08001-20-2.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic/Cultural BCIL 2024-03-20 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 83|80 1754 1.4 1761 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73673 Jaciment ibèric de l'Hostal del Pi https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-de-lhostal-del-pi BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina (2001): Excavacions al c/ de l'Hostal del Pi, Polígon Barcelonès (Abrera, Baix Llobregat) 14-19 de març de 2001. Memòria d'intervenció arqueològica inèdita. ArqueoCat SL, Igualada. BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina; SOLER, Maria; GUIX, Sofia; GUIX, Joan Carles (2003): 'Agricultura i comerç en època ibèrica al curs mig del Llobregat. Estudi del probable camp de sitges del carrer de l'Hostal del Pi (Abrera, Baix Llobregat)', dins de Revista d'Arqueologia de Ponent, nº 13, Universitat de Lleida, pp. 211-222. 'Polígon Barcelonès'. A: Carta Arqueològica Baix Llobregat: Abrera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SOLER, Maria; GUIX, Joan Carles; GUIX, Sofia (2000b): 'Restes arqueològiques d'època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera)', dins de XLIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, resum de les comunicacions. Ed. Ajuntament de Martorell. III-II aC Ha estat afectat per diferents remocions del terreny. Durant un temps s'hi va extreure grava afectant a l'estratigrafia arqueològica. La intervenció arqueològica de l'any 2001 va consistir en l'obertura de diverses cales de sondeig a les zones que presentaven una major concentració de restes. Al sondeig 1 es va documentar una fossa emprada per a l'enterrament d'un cavall en època moderna. Al sondeig 2 es van excavar tres sitges i al sondeig 3 es va registrar una sitja més, totes elles molt afectades per la remoció superficial de terres. El material ibèric que amortitzava les sitges va ser datat a cavall dels segles III-II a.C. Es va recuperar un total de 490 peces de ceràmica feta a torn, a torn lent i a mà (de les quals 488 són fragments ceràmics) de diversa tipologia: àmfores, tenalles de gran volum, càlats, vasos, plats, bols, etc. Tot i que a la intervenció no es va documentar la presència de material d'importació d'origen mediterrani (púnic, grec o romà, que hagués permès precisar les cronologies), hi ha representades produccions pròpies d'altres àrees del món iber: grises de la costa nord-catalana, ceràmica ibèrica meridional, etc.). Segons els arqueòlegs, s'ha constatat l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la, la qual cosa fa pensar que es tracti d'un camp de sitges. 08001-21 Carrer de l'Hostal del Pi - 08630 Abrera. Durant les tasques d'acondicionament dels vials del Polígon industrial Barcelonès d'Abrera, a finals de l'any 1997, els treballadors van comunicar a l'Ajuntament la trobada de fragments de ceràmica en una secció de terreny de propietat privada, situat entre el carrer Hostal del Pi, la carretera N-II i el Torrent Gran. La primera secció d'aquest terreny es va fer a principis de la dècada de 1970, durant els treballs d'obertura del carrer Hostal del Pi, en què el rebaix del terreny amb màquines excavadores va seccionar un seguit d'estructures. L'any 2000 el Grup d'Opinió i Recerca BREA, identifica un estrat d'enderroc i dues sitges reomplertes, a banda de nombrosos fragments de ceràmica de cronologia ibèrica, i notifica al consistori la manca de protecció de les restes, exposades a l'espoli i l'erosió. Amb l'adquisició dels terrenys per part de l'Ajuntament d'Abrera, l'any 2001, el consistori promogué la pràctica d'una excavació arqueològica amb caire preventiu duta a terme per l'empresa d'arqueologia Arqueocat SL. Malgrat les limitacions de la intervenció realitzada, l'estudi de les estructures i la ceràmica obtingudes ha permès als autors de les excavacions (BERMÚDEZ et al., 2003: 211-212) aportar unes dades preliminars, que ara per ara constitueixen l'únic referent conegut d'època ibèrica al terme municipal abrerenc. Les estructures documentades corresponen a quatre sitges amortitzades totes amb material ceràmic del segle III a.C. Aquesta coetanietat, junt amb la relativa densitat que presenten i la constància de l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la fa pensar en la probabilitat que el jaciment constitueixi un veritable camp de sitges. Segons els mateixos autors, aquesta mena d'enclavaments suposen la concentració d'un gran nombre de dipòsits subterranis destinats a l'emmagatzematge de gra en àrees obertes. Les quantitats de cereal que s'hi acumula depassa en la majoria dels casos les necessitats alimentàries dels nuclis que hi ha associats, interpretant-se com a centres especialitzats en la concentració de l'excedent agrícola d'una o vàries comunitats de cara a ésser exportat, preferentment vers el comerç mediterrani. Si es confirma en futures excavacions l'existència d'un camp de sitges a Abrera, la seva ubicació suposaria un punt cabdal per a la comprensió global del comerç que, en època ibèrica, prengué el Llobregat com a eix comunicador de l'interior amb la costa. Aquesta premissa és d'entrada avalada per la datació de la part estudiada entorn dels segles III-II a.C., moment en què es desenvolupa l'especialització econòmica al voltant d'una exportació de base agrària. A més, la situació del jaciment abrerenc omple el buit expressat per altres autors, ocupant un lloc central al llarg de l'eix fluvial del Llobregat. 41.5120200,1.8981900 408056 4596185 08001 Abrera Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-3.jpg Legal i física Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar Les restes es troben en un solar, situat enmig del Polígon Industrial Barcelonès, i que ha estat adquirit l'any 2001per l'Ajuntament d'Abrera i qualificades com a zona verda per tal de salvaguardar el jaciment. Per aquest motiu s'ha protegit el tall que dóna al carrer de l'Hostal del Pi mitjançant una tanca. A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic aquest jaciment es s'esmenta com a 'Polígon Barcelonès'. 81|80 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73674 Ermita de Sant Ermengol https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-ermengol 'Ermita de Sant Ermengol', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.35. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 33. XVI-XVIII Ha perdut la teulada i la part superior dels murs. El paviment està parcialment reventat. Les seves restes són a la part de tramuntana, dalt d'un turonet vora la riera de Masquefa o Magarola, a ponent del pont de Magarola. Queden dempeus alguns murs d'una alçada considerable i alguns contraforts, i es conserven alguns paviments de lloses de pedra i de rajola de terra cuita. És de planta rectangular i sembla que la seva construcció es va fer en dues fases constructives, perquè la cara nord és de carreus i la sud, i els murs laterals, de tàpia amb sòcol de mamposteria. 08001-22 Camí de l'ermita de sant Ermengol - 08630 Abrera. Es troba documentada durant la primera meitat del segle XVI. A partir de l'any 1555, la inspecció de l'església de Sant Pere d'Abrera per part dels bisbes de Barcelona incloïa una visita obligada a les dues capelles depenents de la parròquia: Sant Hilari i Sant Ermengol. És aquesta l'època de màxima eclosió de les processons, els romiatges, les confraries i els pelegrinatges a l'ermita. El 1582 Sant Ermengol ja és anomenada en el 'Llibre dels òbits'. L'any 1609, el bisbe de Barcelona insta al poble a que 'repari la dita capella en lo que sigui més necessari'. Poc menys d'un segle i mig després l'estat de l'ermita devia tornar a ser molt precari, ja que així ens ho indiquen les recomanacions d'un bisbe que davant el lamentable estat de l'ermita opta per incentivar amb guanys religiosos tots aquells voluntaris que col·laborin desinteressadament en la seva reparació (SOLER, 2000A: 33). Es va construir, doncs, al segle XVI, però algunes restes pertanyen a les reparacions del segle XVIII. Era custodiada per un ermità que hi vivia permanentment: cap el 1612 Ramon Bayso era l'ermità i el 1670 era un tal Miquel Permànyer. El grup Amics de Sant Ermengol intenta treballar perquè torni a recobrar importància. 41.5188700,1.8695400 405675 4596976 08001 Abrera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73674-foto-08001-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73674-foto-08001-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73674-foto-08001-22-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 119|94 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73675 Can Garrigosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garrigosa 'Can Garrigosa', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XVIII Gran masia de tipus agrícola; té forma de 'L' i està estructurada en planta baixa, pis i golfes. La façana principal està arrebossada, deixant a la vista tan sols les llindes i muntants d'algunes obertures. Destaca el gran nombre de finestres disposades sense massa ordre, algunes d'elles allindades, però també en trobem algunes d'arc conopial. Aquests arcs presenten permòdols amb cares humanes, motius vegetals o animals. La façana principal, orientada a migdia, té la porta d'accés formada per un arc de mig punt adovellat, la línia d'impostes del qual està decorada amb rosetes. Al primer pis hi ha un rellotge de sol rectancular emmarcat amb ceràmica blava. És de tipus vertical i les línies horàries i les xifres han desaparegut. El cos transversal té dues entrades: una amb arc de mig punt, sostingut per columnetes i amb escut a la clau, i l'altre, d'arc escarser, té una espiga de blat a la clau. Aquí, les golfes s'han substituït per una galeria. Les cobertes són de teula àrab, la del cos transversal a dues aigües amb un ràfec sobresortint i la del central, a una sola vessant. 08001-23 Camí dels Sagraments - 08630 Abrera. La menció documental més antiga que es coneix de Can Garrigosa és la continguda al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, de l'any 1630. Aquí és diu que Benet Garrigosa, pagès de la parròquia d'Abrera, confessava dos masos units i aglebats, un d'ells de nom Mas Salelles, el qual, segons les afrontacions descrites, es correspon amb l'emplaçament de Can Garrigosa. Les finestres gòtiques de la casa van ser adquirides a Barcelona pel propietari de la casa a principis del segle XX. Aquestes finestres provenen dels palaus gòtics que s'enderrocaren quan s'obrí la Via Laietana de la ciutat comtal. 41.5113500,1.8635900 405168 4596148 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73675-foto-08001-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73675-foto-08001-23-3.jpg Legal Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73676 Can Gener https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gener-0 'Can Gener', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XVIII Masia de planta baixa i pis, feta de tàpia. La façana principal està orientada al migdia; té dos grups de finestres amb arcs sostinguts per columnes renaixentistes i un rellotge de sol pintat en blanc on hi figura la data de 1823. És quadrat, de tipus vertical i està presidit per un sol amb fesomia humana, de la boca del qual surt el gnòmon i les línies horàries cap a les xifres àrabs. A les façanes laterals i a l'alçada del primer pis hi ha una galeria i tot un seguit d'obertures. A la façana posterior hi trobem l'entrada, antigament utilitzada pels carros, d'arc de mig punt adovellat. La coberta és a dues aigües de teula àrab i té certa asimetria, fruit d'una ampliació feta el 1764. 08001-24 Camí de Can Gener - 08630 Abrera. Ja era mencionada al capbreu del Marquès de Vilafranca (1751), on es referia que Jacint Janer, d'Abrera, confessava una casa anomenada 'den Janer', abans 'den Torrents' i abans de Vilomara. Durant 1964-1965, es féu una restauració total de la masia, tant a l'exterior com a l'interior, conservant la seva estructura original. Cal destacar el mobiliari i la decoració, de procedències diverses. Originalment, el conjunt estava tancat per una lliça, avui desapareguda. 41.5102700,1.8739200 406028 4596016 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73676-foto-08001-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73676-foto-08001-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73676-foto-08001-24-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73677 Can Morral del molí https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morral-del-moli <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> XVII <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> 08001-25 Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera. <p>La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Josep Despalau de Relat, de l'any 1626, afrontant amb Can Socarrats.</p> 41.5128100,1.9361900 411228 4596233 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73677-foto-08001-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73677-foto-08001-25-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-15 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73678 Can Sucarrats https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sucarrats 'Can Sucarrats', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XVIII Masia de planta baixa, pis i golfes. És una construcció asimètrica amb coberta a dues aigües de teula àrab. L'entrada principal, orientada cap al migdia, és un arc de mig punt de grans dovelles de pedra vista on hi figura una inscripció feta durant alguna restauració, on es pot apreciar l'alfa i l'omega gregues i les inicials JGS i JSB a les dovelles laterals. La resta de la façana és arrebossada i emblanquinada. Hi ha algunes obertures allindades disposades de forma ordenada al voltant de l'entrada; a més, destaquen els dos petits arcs de mig punt, amb funció d'assecador, de les golfes. A la part central, orientat al sud, hi ha un rellotge de sol semicircular pintat, de tipus vertical amb xifres romanes. El conjunt està tancat per una lliça amb una galeria a la part frontal. 08001-26 Camí de Can Sucarrats - 08630 Abrera. Ja surt mencionada al capbreu de Mencia de Requesens, l'any 1613, com a 'Socarrats'. Existeixen dues notícies pel que fa al nom de la masia: una diu que li prové de la família que hi vivia, els Sucarrats. L'altra, d'origen toponímic, explica que després de la guerra del francès es cremà el lloc on es situa la casa avui, anomenant-lo socarrimat, que amb el temps passà a Sucarrats. 41.5152000,1.9243400 410243 4596510 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73678-foto-08001-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73678-foto-08001-26-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar Reformada diverses vegades: 1902-1912; 1920; 1945-1950; 1963-1965. 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73679 Can Moragues https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moragues 'Can Moragues', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XVIII-XIX L'arrebossat de les façanes ha caigut en mlts punts. Les obertures han estat trencades i tapiades amb maons. Casa de camp o masia orientada cap a migdia i feta amb tàpia emblanquinada. Està estructurada en planta baixa i pis. Està coberta a dues aigües amb teula àrab. Té un cos central que es perllonga cap a a la dreta en un petit magatzem amb terrat; a l'esquerra hi ha un cos perpendicular adossat, també de dues alçades. El nucli central té dues portes d'accés amb arc de mig punt de pedra adovellats. Al costat d'una d'elles, a la façana sud, hi ha un rellotge de sol circular pintat, de tipus vertical amb xifres romanes. 08001-27 Carretera de Martorell a Olesa de Montserrat BV-1201- 08630 Abrera. La menció documental més antiga que es coneix fins ara és la del capbreu de Mencia de Requesens (1613), on diu que Salvador Moragues, pagès de la parròquia de Sant Pere d'Abrera, confessava la tinença del 'mansum meum vocatum Moragues' pel mas de Ciutadilla (Can Bros Vell). 41.5087900,1.9200500 409876 4595803 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73679-foto-08001-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73679-foto-08001-27-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73680 Can Bros vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bros-vell CLOPAS, Isidre (1991): Toponímia històrica de Martorell. Ajuntament de Martorell, p. 52. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 123. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XIII-XVII Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana s'aprecien les restes d'un rellotge de sol pintat molt malmès. De forma rectangular, ha perdut part del contorn i la totalitat de lesl ínies horàries i de les xifres. 08001-28 Camí de Can Bros Vell - 08630 Abrera. Important masia documentada ja a l'Edat Mitjana (1265), sota el nom de Ciutadilla, que pertanyia a la baronia de Castellvell de Rosanes. L'any 1635 apareix mencionada al capbreu d'Esparreguera com la 'domum de Ciutadia'. El 1676 passà a ser propietat de Jaume Bros, pagès de Martorell, el cognom del qual donà nom a la masia. Al capbreu del marquès de Vilafranca (1751), torna a aparèixer com a 'domum de mansum Bros de Ciutadilla'. El 1780 la masia era de Vicenç Bros i a principis del segle XIX la pubilla Vicenta Bros es casà amb l'hereu de la família Roca de Martorell. L'any 1816, Salvador Roca i Sunyol obtingué permís per a edificar un molí i altres ginys moguts per l'aigua del Llobregat, origen de la Colònia de Can Bros. El fill de Salvador, en Josep Roca i Bros es convertí en un arquitecte de renom que participà en la projecció d'importants obres públiques com, per exemple el Museu Dalí de Figueres. Avui dia, la Biblioteca d'Abrera porta el seu nom. 41.4996200,1.9159700 409523 4594789 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-3.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 94|119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73681 Safareigs del carrer de la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareigs-del-carrer-de-la-font <p>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit.</p> <p>'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> XIX <p>Conjunt de dos safareigs construïts a base de maó i argamassa <span><span><span><span lang='CA'>i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora. </span></span></span></span>Tenen forma quadrangular i aprofiten l'aigua d'una deu propera. Des del moment de la seva construcció han estat d'ús públic.</p> 08001-29 Carrer de la Font - 08630 Abrera. <p>Sembla que l'edificació dels safareigs és contemporània al bastiment de les cases del Carrer de la Font al segle XIX. Junt amb la Font dels Peixos, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’aigua de la Font d'Abrera era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida.</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada. La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure. Ara se la coneix com la bassa dels Peixos. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa.</span></span></span></span></p> 41.5138000,1.9033100 408486 4596377 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73681-foto-08001-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73681-foto-08001-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73681-foto-08001-29-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2021-02-15 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73655 Col·lecció d'objectes litúrgics de la parròquia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-liturgics-de-la-parroquia <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.</p> XVI-XX <p>Les peces de roba són la part més important de la col·lecció, tot i que també destaquen un missal de l'any 1780 i altres objectes litúrgics com una creu i dos canelobres de plata del segle XVII, una custòdia i un copó de la mateixa època. La majoria de peces de roba són posteriors al 1939, ja que les més antigues van ser destruïdes durant la guerra civil. La major part d'aquestes peces estan molt ben conservades i destaquen per la qualitat dels materials i pel treball dels brodats. Hi ha casulles, estoles, albes i capes pluvials entre els múltiples complements de roba eclesiàstica que conserva la parròquia. Una bona colla d'aquestes peces van quedar en desús després del Concili Vaticà II. Pel que fa a la resta d'objectes, el patrimoni parroquial d'Abrera conserva mobiliari divers, custòdies, creus, canadelles, calzes, campanes, tapissos, imatges de sants i marededéus (en un nombre de 14), etc. Des d'un punt de vista artístic i històric, destaquen la imatge del Roser, que és de plata i data de l'any 1792, i el Nen Jesús de Praga de talla dels segle XVI-XVII. Els sants olis estan en una caixeta de plata que data probablement dels segles XVI-XVII.</p> 08001-3 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p>L'entrada d'Abrera a l'època moderna va suposar un notable augment demogràfic que des d'aleshores s'evidencia als llibres de batejos, matrimonis i defuncions de la parròquia. Aquest context de prosperitat no passarà inadvertit a l'església de Sant Pere. Serà ara quan aquesta augmentarà el seu patrimoni moble i immoble i adquirirà alguns dels objectes culturals de valor que encara avui ostenta. L'augment de la feligresia i el conseqüent increment de les almoines i delmes farà possible aquest enriquiment. A partir d'època baixmedieval l'Església adopta un nou tipus de ritual religiós caracteritzat per la sumptuositat, l'artificiositat i el recarregament formal de temples i cerimònies religioses. Ens trobem en època del gust barroquitzant, del culte exacerbat de les imatges, el període en què les esglésies s'ompliran d'altars decorats amb tot tipus de mobiliari i imatges (SOLER, 2000a: 30-31.)</p> 41.5177900,1.9018300 408368 4596821 08001 Abrera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-3.jpg Física Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Religiós Inexistent 2022-04-20 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 95|96|98|94 53 2.3 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73682 Pou del carrer de la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-de-la-font 'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XIX Restaurat l'any 1976. El pou, d'ús comunitari, està protegit per una estructura cilíndrica de maons i argamassa acabada amb volta i resguardada per una porta de fusta amb una balda de ferro. 08001-30 Carrer de la Font - 08630 Abrera. Sembla que l'edificació del pou del carrer de la Font podria ser anterior a la construcció dels safareigs del mateix carrer. Segons informació oral de Miquel Vives, descendent de l'antic propietari d'aquestes terres, anomenat en Bassa, aquest va fer, cap el 1850, un establiment amb cens emfitèutic de les seves propietats al Camp de la Font o de Maians. Junt amb aquests, la Font dels Peixos, i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès. 41.5138000,1.9030800 408467 4596377 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73682-foto-08001-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73682-foto-08001-30-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73683 Sínia de Cal Barnet https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-barnet 'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XIX Està molt rovellada. Enginy constituït per un pou quadrangular construït amb maó i morter a sobre del qual es conserva una sínia metàl·lica destinada a elevar aigua i conduir-la a la bassa situada molt a prop seu. 08001-31 Carrer Major, 49 - 08630 Abrera. Cal Barnet és una de les cases més populars d'Abrera i de les més antigues del carrer Major. La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Mencia de Requesens de l'any 1613. La sínia, més moderna, junt amb els safareigs del carrer de la Font, el pou del mateix carrer i la Font dels Peixos formen un conjunt etnològic de gran interès. 41.5148600,1.9027400 408440 4596495 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73683-foto-08001-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73683-foto-08001-31-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73684 Santa Maria de Vilalba https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vilalba <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>'Església parroquial de Santa Maria de Vilalba ', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.</p> XIX <p>Edifici de planta rectangular i absis al final de la nau. Està cobert a dues aigües amb teula àrab. La façana principal està arrebossada i pintada de blanc, excepte alguns elements com les arcuacions cegues, les bandes i les cantoneres. La porta principal és un arc de mig punt i té una motllura en la seva part superior. Per sobre hi ha una rosassa i en la part superior un campanar d'espadanya d'un sol ull.</p> 08001-32 Plaça de l'església, 1- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera. <p> <span><span><span><span lang='CA'>La parròquia de la Puríssima Concepció de Maria es va erigir el 29 de desembre de 1867 per donar servei als veïns de Santa Maria de Vilalba, nucli de població també conegut com “El Suro”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tant les capelles de Casa Flavià i de la Casa de Vilalba, propietat dels marquesos de Castellvell com les parròquies d’Abrera, d’Olesa de Montserrat i de Martorell estaven lluny d’aquest nucli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'origen del nucli d’El Suro resideix al número 3 de la plaça de l’església, en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Davant aquesta necessitat, el 9 de gener de 1868 Andrés Moragas cedí un terreny per a construir l’església i la rectoria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La primera pedra de l’església es va col·locar el 25 de juliol de 1881 i va ser beneïda just un any després, el 25 de juliol de 1882. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La rectoria va ser construïda abans pels feligresos i és va utilitzar com a temple fins l’acabament de les obres de l’església.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri, que es troba a la carretera d’Ullastrell, també el van construir els feligresos i va ésser beneït el 21 de febrer de 1869.</span></span></span></span></p> 41.5114300,1.9315200 410837 4596084 1881 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73684-foto-08001-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73684-foto-08001-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73684-foto-08001-32-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-04-13 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 116|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73685 Barri el Rebato https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-el-rebato <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 121-122.</p> XIX-XX <p>Està situat al nord del municipi, al llarg de l'antiga N-II, abans camí ral Barcelona-Lleida. Arquitectònicament, es defineix per les típiques cases de poble, estretes, de dos pisos i golfes, amb pati posterior. A la planta baixa s'obre la porta principal, d'obertura allindada i una finestra. Al pis superior normalment existeix almenys un balcó i alguna finestra, i a les golfes dos petits finestrons quadrangulars. Alguna de les cases conserva un rellotge de sol a la façana. Les teulades són a dues aigües de teula àrab.</p> 08001-33 Carrer del Rebato - 08630 Abrera. <p><span><span><span>Es comença a construir a la primera meitat del segle XIX (1830) a banda i banda del que llavors era el camí ral, que amb el pas dels anys es convertiria, successivament, en la carretera de Madrid a França, la N-II i, actualment, en l'A-2. El nom primigeni, Rebató o Cap del Rebató, té el seu origen a finals del segle XVIII, en la figura d'un bandoler que va assassinar una noia d’Esparraguera l'any 1788, el cap del qual, després d'ésser executat a Barcelona l'any 1791, fou col·locat dins d'una gàbia penjat d'una olivera a la vinya de Ca l'Estruch (actual aparcament de l'antic Tres Porrons). La barriada formada en aquest lloc recorda pel seu nom aquest fet, encara que per deformació lingüística s'ha suprimit l'accent i s'ha quedat en Rebato. Al registre d'òbits de l'arxiu parroquial es conserva el document que explica el fet. Altres teories, vinculen el nom de Rebato amb la paraula àrab ràbita o ribat, que indica la presència d'una petita fortalesa de frontera musulmana. Donat que el barri es formà al llarg de l'antiga carretera reial Barcelona-Lleida va potenciar-hi la ubicació d'hostals, i, com a conseqüència directa, el naixement de la tradició dels porrons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com tot Abrera, el Rebato era un barri poblat gairebé exclusivament per pagesos. Les cases —moltes de les quals avui, més o menys reformades, encara es conserven— estaven equipades amb petits cellers en què es vinificava el raïm collit al terme municipal i que, majoritàriament, es venia a tavernes de Barcelona. L'única casa que avui manté aquesta activitat i que en conserva la façana i l'estructura originals és cal Garrigosa, al número 70. També hi havia un parell de torres amb aires de casa d'estiueig. Una, la d'El Lince (anomenada així perquè els seus propietaris també ho eren de la fonda El Lince, al carrer Tallers, de Barcelona) encara existeix. L'altra, una caseta modernista que havia allotjat la petita clínica del Dr. Paulís —i que durant la guerra va ser la seu del comitè revolucionari— es va ensorrar i avui, en aquell solar, s'hi alça el bloc de l'esquerra a l'entrada del carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'economia del barri va començar a canviar a mitjan segle XX. De fet, als baixos del número 16 s'hi va obrir la primera fàbrica d'Abrera, dedicada a la producció de sacs de paper. Però si hi ha una empresa que va marcar la història del carrer va ser l'escorxador Purlom. Va arribar al barri l'any 1966, concebut a imatge i semblança dels grans escorxadors americans de l'època. Amb la seva posada en marxa, la població d'Abrera es va triplicar en pocs anys. El descomunal assecador de pernils de 30 metres d'alçada amb el logotip gegant de l'empresa —“Purlom, cómeme”, hi havia pintat— va presidir l'entrada al poble fins al 15 de febrer del 2003, quan va ser enderrocat de manera espectacular amb explosius. Aquell solar, avui l'ocupa un barri nou, que disposa d'equipaments com un parc per al lleure i un centre cultural.</span></span></span></p> 41.5214200,1.8945800 407768 4597232 1830 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73685-foto-08001-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73685-foto-08001-33-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-01-26 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73686 Festa Major de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-1 FÀBREGAS, Xavier; GUMI, Jordi (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. SERRA, Jordi (2003): Cultura popular de Montserrat. A partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Col·lecció Vila d'Olesa,10. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 107-108. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit. XIX-XX Es celebra en honor a Sant Pere, patró d'Abrera, el dia 29 de juny. La Comissió de Festes organitza una gran varietat d'actes festius que tenen lloc al llarg dels tres dies que dura la Festa Major. Les activitats poden ser: exposicions, exhibicions i jornades esportives organitzades per l'Escola esportiva Municipal com a cloenda del curs; el ball de festa major, xocolatada i, pels carrers del poble, correfoc; actuacions musicals, jocs per als infants i cercavila amb els gegants; concerts, sardanes i la santa missa per donar gràcies a Sant Pere. L'últim dia, a les dotze de la nit, es fa un gran castell de focs d'artifici al carrer Rosers. 08001-34 Plaça de l'església - 08630 Abrera. Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l'acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d'haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s'institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l'emplaçament natural de la festa major fou l'era, pels oficis profans, i l'església pels oficis religiosos. De l'era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l'aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l'ofici religiós, l'àpat i el ball. Al Costumari, en Joan Amades, referint-se a la celebració de la Festa Major a Abrera, destaca que era costum d'aquesta població per Sant Pere oferir un àpat a base de garses, 'que saben cuinar amb gran art i enginy de maneres molt diverses i suculentes. Hi acudia gran gentada de la rodalia, per tal de veure aquell any com havien cuinat les garses', AMADES (1950: vol. IV, 326). En Pau Bertran i Bros recollí ja a finals del segle XIX (1892-94) una dita associada a aquest fet: ' A Abrera, per la festa major, maten la garsa', SERRA (2003: 160). 41.5178600,1.9019600 408379 4596829 08001 Abrera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73686-foto-08001-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73686-foto-08001-34-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73687 Festa de Sant Jaume del barri del Rebato https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-jaume-del-barri-del-rebato SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 109-112. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit. XIX-XX S'organitza al carrer que porta el nom del patró de la festa, Sant Jaume, al barri conegut com del Rebato, cada 25 de juliol. El més destacat de la festa és la font que cada any munten els més enginyosos com a element decoratiu. La festa comença amb l'ornamentació del carrer. A la tarda es fan jocs infantils i actuacions i al vespre es fa el ball i es menja la coca tradicional. L'endemà al migdia es fa el concurs d'aixecar amb una sola mà els porrons típics del barri. El qui ho aconsegueixi pot beure tant vi com el seu pols li ho permeti. A la tarda es ballen sardanes i es fa la cercavila amb els gegants i bastoners del poble. Al vespre es treuen les taules al carrer i es fa el sopar de germanor. Com a cloenda de la festa es fa el castell de focs d'artifici i s'obre la canal de la font, la qual deixa sortir les seves aigües per mullar el carrer principal. 08001-35 Carrer de Sant Jaume, Barri del Rebato - 08630 Abrera. 41.5219900,1.8947500 407783 4597295 08001 Abrera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73687-foto-08001-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73687-foto-08001-35-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73688 Estació dels Ferrocarrils Catalans https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-dels-ferrocarrils-catalans HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. SALES, Núria; PONGILUPPI, Enric (1974): 'Ferrocarril', dins de Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. VII. Enciclopèdia Catalana S. A., Barcelona, pp. 412-417. XX En procés de remodelació. Edifici de planta rectangular estructurat en dos pisos i cobert amb teulada a dues aigües. Sobre un sòcol bastit amb una doble filada de carques de pedra s'aixequen els murs perimetrals de maó. Als laterals més llargs s'obren a la planta baixa una sèrie de cinc portes de doble fulla amb vidres i al pis superior una sèrie de cinc finestres rectangulars, també de doble fulla amb vidres. Als costats curts s'afegeix una finestra més per banda. Totes les obertures estan ressaltades amb un marc allindat fet de guix i morter. El seu aspecte actual és fruit de les reformes portades a terme durant els anys setanta del segle XX. 08001-36 Passeig de l'estació - 08630 Abrera. Els orígens de la línia de ferrocarrils Llobregat-Anoia es remunten al s. XIX. La primera línia, el 'Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga', fou la primera línia de via estreta construïda a Catalunya, l'any 1885. El seu origen vingué donat pel procés d'industrialització que des de mitjan s.XIX es desplegava al llarg del Llobregat; el desenvolupament de les colònies tèxtils requeria d'una bona xarxa de comunicacions. La segona línia, el 'Ferrocarril Central Catalán' (F.C. d'Igualada a Martorell) es va construir per comunicar les indústries igualadines amb la resta del país mitjançant l'enllaç amb els ferrocarrils de via ampla a l'estació de Martorell. El tercer ferrocarril, el 'Camino de Hierro del Nordeste de España' (F.C. de Barcelona a Martorell) es va inaugurar (1912) com una línia suburbana; molt aviat assoliria un caràcter regional arran de la unió amb el F.C. Martorell-Igualada, creant una comunicació directa entre unes comarques estretament lligades en el camp econòmic i social. La dispersió d'esforços que suposava l'existència de tres sistemes diferents d'explotació als ferrocarrils de via estreta a la Vall del Llobregat, determinà que s'iniciessin gestions per unir-los sota una sola autoritat. S'aconseguí el 14 de juliol del 1919 amb la constitució de la 'Compañía General de Ferrocarriles Catalanes', la qual poc després assumiria l'explotació i construiria la línia de Martorell a Manresa, que seria el nexe d'unió de la xarxa. El 29 de març de 1922 entra en funcionament el tram Martorel-Olesa de Montserrat, moment en què s'inaugura l'estació d'Abrera; el 26 de juliol del mateix, la via s'allarga fins al Balneari de la Puda i el 29 d'octubre, arriba a Monistrol. El traçat fins a Manresa continua durant el 1923. el 22 d'agost de 1924 s'obre al públic el tram de Monistrol a Manresa, que enllaça amb el de Manresa-Súria i forma així una xarxa ferroviària important, com a mitjà de transport de passatgers, i fonamental per la sortida de sal potàssica de les mines de Súria i Sallent i el carbó de Fígols. Aquestes línies van ser d'un metre d'amplada i de tracció a vapor fins que arribà l'electrificació. A partir de llavors, Ferrocarrils Catalans va seguir en certa manera els avatars de la societat catalana i amb etapes diverses com la de màxima expansió els anys 1920-30. Aquesta etapa d'esplendor es va trencar amb la greu recessió econòmica i l'esclat de la Guerra Civil. Després d'una experiència col·lectivista, en acabar la guerra el panorama de les línies era desolador, el material i les instal·lacions amb prou feines podien prestar servei. La lenta reconstrucció va topar amb els inconvenients de la llarga postguerra, obligant al ferrocarril a assumir un tràfic per al qual no estava preparat. No seria fins a finals dels anys cinquanta quan es va iniciar una tímida modernització amb la introducció de les primeres unitats dièsel; calgué esperar fins al Pla de Modernització (1963) per començar una renovació a fons de la xarxa. D'aquesta època daten les electrificacions del tram Martorell-Monistrol (1971), la compra de trens elèctrics i la millora del servei en aquestes poblacions. A partir dels anys setanta la situació financera de la companyia era cada vegada més deficitària, motivant que finalment l'Estat, a través de FEVE, assumís l'explotació el 1976. En virtut de la política aleshores vigent, és a dir, el tancament de totes les línies deficitàries, el Govern Central intentà clausurar la major part de la xarxa, però en reinstaurar-se la Generalitat de Catalunya aquesta es féu càrrec, a través de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, de totes les línies en servei dels Ferrocarrils Catalans. El 5 de setembre de 1979 es crea l'entitat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que molt aviat va començar un ambiciós programa de modernització, que incloïa la renovació de la pràctica totalitat del material i les instal·lacions, i la construcció de noves línies per substituir traçats obsolets. 41.5225700,1.9067000 408781 4597347 1922 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73688-foto-08001-36-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73689 Sender GR-97 de la Tordera al Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-gr-97-de-la-tordera-al-llobregat VV. AA. (1997): Topoguia del Sender GR-97. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona. www.ajuntamentabrera.cat http://totgr.senderisme.info/GR_97/GR97.htm XX El tram Viladecavalls- Abrera- La Beguda Alta (19,93 km) de l'anomenat 'Sender de la Tordera al Llobregat', de gran recorregut o GR, passa, venint de Viladecavalls i quan s'endinsa al terme d'Abrera, per la Serra d'en Ribes, pel cementiri nou d'Abrera, l'estació de Ferrocarrils i pel barri del Rebato. Des d'aquest punt el sender enfila l'antic Camí de Sagraments o de Sant Ermengol en direcció a les runes de l'ermita del mateix nom. De Sant Ermengol porta al Mas de Can Garrigosa i d'aquí es dirigeix cap a territori del municipi de la Beguda Alta. El Sender recorre en aquest tram la part més occidental del Vallès. Assoleix carenes i travessa torrents i rieres, com la de Sant Jaume. Gaudeix d'una àmplia visió sobre la muntanya màgica de Montserrat i arriba al Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. Des d'Abrera, el Sender abandona el Llobregat per continuar per l'antic camí ral de la Beguda Alta. El paisatge canvia i les zones industrials donen pas a les terres de conreu, les oliveres, els ametllers i les primeres vinyes, que ja anuncien la proximitat de l'Anoia i l'Alt Penedès. Només petits boscos com el de Can Garrigosa ens faran recordar la majestuositat dels antics boscos mediterranis. El sender uneix, tot recuperant-los, diferents trams de camins ja coneguts d'antic. 08001-37 Passeig de l'Estació - 08630 Abrera. El Sender de la Tordera al Llobregat va ser inaugurat el 24 de maig de 1998, en un acte celebrat a la Torre Mossèn Homs de Terrassa. Reconegut com a sender de gran recorregut, GR 97, per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, el desembre de 1997, forma part dels més de cinc mil quilòmetres amb què compta la Xarxa de Senders de Catalunya. El seu itinerari amb més de 100 km. des de Sant Celoni fins a la Beguda Alta, degudament senyalitzat i descrit en la seva guia, esdevé un interessant mirador d'esplèndids paratges de les comarques del Vallès i del Baix Llobregat: camps de conreu, boscos, torrents i carenes, que mantenen notables valors naturals, històrics, culturals i socials. 41.5102000,1.8622100 405051 4596021 1998 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73689-foto-08001-37-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL- Natàlia Salazar Queda afectat pel pas del Quart Cinturó. 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73690 Camí de Vilalba (PR- C 168) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vilalba-pr-c-168 XXI Convençuts que aquesta part nord de la comarca, malgrat el seu interès natural i històric, és una oblidada a l'hora de ser trepitjada, el Centre Excursionista d'Abrera ha volgut crear aquest recorregut de 13 km. Aquest s'inicia al nucli de Santa Maria de Vilalba (Abrera) passant pel Castell de Voltrera i per la masia de Can Ribes, i segueix per l'espai que separava la Laietania de la Cossetania, endinsant-se al terme de Viladecavalls (Vallès Occidental) i tornant al Baix Llobregat fins arribar a Sant Pere Sacama amb l'actual ermita i restes coneguts del segle X. La Fundació Paisatge i Territori de Caixa Catalunya és el propietari de l'espai i ha condicionat diferents itineraris per donar a conèixer aquest espai natural. Des d'aquest punt és molt senzill connectar amb el senderó que puja a la Creu de Saba, l'ermita de Sant Salvador de les Espases o l'aeri de Montserrat, tots ells ja en terme d'Olesa de Montserrat. Els desnivells al llarg d'aquest recorregut són constants i creua el GR-97 i GR-6. El temps estimat per fer el camí d'anada es de 3.15 h. 08001-38 Can Vilalba - 08630 Abrera. 41.5117100,1.9320200 410879 4596115 2006 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73690-foto-08001-38-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73691 Camí històric d'Abrera (PR- C 169) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-historic-dabrera-pr-c-169 XXI Convençuts que aquesta part nord de la comarca, malgrat el seu interès natural i històric, és una oblidada a l'hora de ser trepitjada, el Centre Excursionista d'Abrera ha volgut crear aquest itinerari circular de 10 km. Sense gaire desnivell, passa pels principals punts d'interès històric del municipi. S'inicia a la estació dels Ferrocarrils Catalans, per on també passa el GR-97 que, amb petites variacions, segueix el recorregut de l'antic Camí dels Sagraments que comunicava l'església romànica de Sant Pere d'Abrera amb les masies de Can Garrigosa i de Can Gener, passant per les ruïnes de l'ermita de Sant Ermengol. El camí torna al nucli urbà d'Abrera travessant el Torrent Gran, espai de gran valor natural i biològic on es troba el Pou de Glaç. El temps per a realitzar-lo és de 2.35 h. 08001-39 Passeig de l'Estació - 08630 Abrera. 41.5225500,1.9063900 408755 4597345 2006 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73691-foto-08001-39-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
patrimonicultural

Mitjana 2024: 2610,44 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc