Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37940 | Barraca del Sot de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sot-de-les-basses-den-sants | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | XIX-XX | Barraca de vinya o de pagès destinada a l'aixopluc o el magatzem d'eines del camp. Planta rectangular amb la coberta a un vessant de fibrociment, tot i que conserva embigat de fusta. Parets de paredat i arrebossades a l'interior. La vegetació l'envolta en la seva quasi totalitat. No conserva porta d'entrada, tot i que l'obertura és de llinda recta. | 08007-255 | Torrent de les Basses d'en Sants | 41.6304000,2.5379300 | 461512 | 4608844 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73756 | Cal Pujó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujo | XVI-XIX | L'estat de conservació en general és bo. Tot i que els elements destacats presenten un estat de conservació millorable degut a la pèrdua d'utilitat. | Conjunt arquitectònic format per diferents elements, la masia i edificis auxiliars. L'edifici principal és de planta rectangular, i s'estructura en soterrani, planta baixa, i planta de pis. Alçat amb pedra, actualment aquesta és visible ja que es recentment es va treure eliminar l'arrebossat de les façanes. S'observen diferents parts en l'edifici principal, partint d'un cos més antic i amb ampliacions posteriors. Els elements més remarcables es troben a l'interior, on hi trobem a la planta baixa una volta apuntada, que actualment està tapiada. En aquesta mateixa planta baixa, hi ha una cuina de mitjans del S.XIX moment en que l'edifici va patir una ampliació. A la planta de pis, hi trobem una cuina i el forn antics de l'edifici. Al soterrani cal destacar-hi el celler, amb paviment de terra, i on s'observen els fonaments de l'edifici original, que arrenquen de la roca mare. L'entrada actual amb arc rebaixat, presenta a la llinda central la data de 1856, any en que es va acabar una de les ampliacions del cos principal. | 08008-2 | Rocamora | L'habitatge primitiu es podria remuntar al segle XVI. Com totes les cases de Rocamora, es va construir amb les pedres del Castell de Rocamora. | 41.5932400,1.4192200 | 368251 | 4605822 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 95121 | Palmeres de l'escola Presentació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-lescola-presentacio | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans palmeres canàries, el darrer que resta a Arenys de Mar després de la greu afectació de la plaga del morrut de les palmeres. És una alineació situada al davant de la façana principal de l'escola, i és molt visible des de bona part del nucli urbà.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-477 | Carrer de pompeu Fabra, núm. 2 | 41.5853551,2.5482002 | 462341 | 4603839 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95121-palmeres-presentacio-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95121-palmeres-presentacio-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37936 | Les bruixes d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-darenys-de-munt | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, Vilassar de Mar. FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla, 2ª edició. | Publicat | Recull de Cels Gomis (1987). En el primer explica que uns carboners que buscaven llenya al bosc de Sant Celoni, quan eren a prop de Sant Iscle va passar al seu costat la Xica Camps, que tenia fama de bruixa i que anava carregada amb un feix de gatoses. Les mules dels carboners es van posar de morro a terra sense moure's. Aquest fet l'associaren amb la Xica Camps i corregueren cap a ella amb amenaces de que els tornés la normalitat a les bèsties. Explica també que un dia el capellà d'Arenys de Munt volia saber si havien bruixes dins l'església amb la vella fórmula de deixar el missal obert damunt l'altar. D'aquesta manera no podien sortir de l'edifici. Pel que sembla n'hi deuria haver alguna. Francesc Forn (1992) també recull de Cels Gomis dues històries del bruixot Blanquillo i la Martina. La seva mare li havia explicat que enmig d'una tempesta de trons i llamps se sentia una veu que deia 'Passeu!'! I una altra veu que responia - 'No puc per què la Martina toca'. La Martina era la campana més famosa del campanar d'Arenys de Munt que deien tenia poders per espantar les bruixes. I també que 'Un dia van congriar un gran temporal (bruixes i bruixots) i en voler entrar a Arenys de Munt, va començar a tocar la Martina; i d'un cop de batall en Blanquillo, que era un dels bruixots que l'havia congriat, va anar a parar al Sot d'en Bancó, a l'altra banda de la muntanya de la Serra del Corredor'. | 08007-251 | Arenys de Munt | Cels Gomis recull aquestes rondalles sobre bruixes a Arenys de Munt, tot i que el Pla de les Bruixes, que és on alguns situen aquest fet, parteix els municipis d'Arenys de Munt i Vallgorguina. Nosaltres n'hem tret la referència bibliogràfica a COLL i MODOLELL (1999) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 94184 | Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placa-de-lesglesia-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la plaça de l’església està situada en una cantonada enjardinada adossada a la façana orientada a llevant de l’edifici parroquial. Al seu costat hi ha, d’una banda un plafó explicatiu de l’església de Santa Maria, i de l’altra una bola granítica del país. El parterre està protegit per un muret i una barana de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està plantada com a espècimen ornamental. Mesura uns quatre metres d’alçada per més d’un metre i vint de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta nombroses rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és un xic irregular. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-429 | Plaça de l'església, s/n | <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5805166,2.5496951 | 462463 | 4603301 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94184-2p1560056.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 95126 | Rial de Vallfiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-vallfiguera | <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Petit rial que aboca al rial del Bareu, a la capçalera d'aquest (marge esquerre). Destaquen de manera molt especial les rengleres de grans alzines que es van plantar a banda i banda de la seva llera, i que configuren un paisatge únic a Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-482 | Rial de Vallfiguera | <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5903391,2.5476658 | 462300 | 4604393 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rial-de-vallfiguera_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rials.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37944 | El pagès que visità l'infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pages-que-visita-linfern | ESTADELLA, J. M. i TOMEU, Xavier (no consta). La brujería y superstición en Cataluña. Pàg. 81 FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. | publicat | Un pagès que, a causa d'una mala anyada no podia pagar la contribució, acudí a l'alcalde per tal de sol·licitar la seva compassió i la perdonança del deute. L'alcalde, home de cor dur, li exigí el pagament de l'impost i se'l va treure de sobre sense miraments. El pobre pagès, desesperat, no trobà cap més solució que anar a demanar ajuda al diable. Aquest es mostrà més compassiu que l'alcalde i li lliurà els diners que necessitava. Quan el pagès anà a l'Ajuntament a pagar, l'alcalde, sorprès, li demanà d'on havia tret els diners. El pagès li respongué que de l'infern, que és on l'havia enviat l'alcalde a buscar-los. I afegí que havia pogut veure les cadires que estaven reservades per l'alcalde i el senyor rector. | 08007-259 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 95123 | Garrofers de la capçalera del rial de les Canalies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies | <p><span><span><span><span><span><span>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pla d'ordenació urbanística municipal d'Arenys de Mar (2013)</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Gran zona forestal de la capçalera del rial de les Canalies, el darrer tram natural d'aquest important rial. Dècades enrere aquest espai eren camps de garrofers. Sobretot al vessant esquerre d'aquesta vall resten encara grans exemplars de garrofer, els de major dimensió que s'han identificat al terme municipal. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-479 | Rial de Canalies | 41.5881704,2.5566725 | 463049 | 4604148 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 73760 | Cal Tolosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tolosa | XIV-XVIII | Ha estat restaurada en els darrers anys, exceptuant les edificacions auxiliars. | Conjunt arquitectònic imponent, format per l'edifici principal i diverses construccions complementàries. S'observen diferents evolucions de l'edifici principal, amb una primera construcció i diferents ampliacions posteriors. L'accés a l'interior del conjunt es situa a l'oest, on dues edificacions formen un tipus de baluard d'entrada. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la d'accés a l'interior de l'edifici principal, actualment arrebossada. Elements exteriors a destacar, solsament podríem citar dos ampits, un a la façana principal, orientada al sud, i un altre a la façana nord. Annex amb aquestes, hi trobem una petita cabana de pedra seca, amb una volta de canó apuntada. | 08008-6 | Carretera BV-2234 km 2. Carbasí. | L'edifici actual segurament és del segle XVII o XVIII. No obstant és possible que hi hagués alguna construcció més antiga, ja que l'indret de Tolosa és citat amb anterioritat. | 41.6087000,1.4176900 | 368155 | 4607541 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37709 | Retaule de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti | <p>MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Retaule de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI | <p>Retaule amb nou plafons. Figura central de Sant Martí. En el registre inferior trobem les pintures que representen a Sant Pere i Sant Pau, entre ells l'escena de la mort de Sant Martí. En el registre central dos miracles de Sant Martí: curació d'un leprós i resurrecció d'un mort. En el registre superior: Sant Martí a cavall partint la capa, Somni del Sant i Sant Martí agafat per uns lladres.</p> | 08007-24 | Església parroquial, Plaça de l'Església, s/n | <p>Aquest retaule era més gran, però la resta es va cremar durant la Guerra Civil. Joan de Tours era el responsable del retaule que va pintar Pere Serafí, conegut amb el sobrenom del 'Grec', com consta en el contracte signat el 14 de novembre de 1543. Segons Pons i Guri, no totes les taules que figuraven al retaule l'any 1936 eren pintades per Pere Serafí. Un sòcol de pedra era fet per Jaume Safont.</p> | 41.6089800,2.5397400 | 461650 | 4606465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan de Tours i Pere Serafí | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37934 | Sardana 'La festa del Remei' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-festa-del-remei | XX | Vigent | Sardana de F.X. Maimí en honor a la celebració de l'Aplec de la Mare de Déu del Remei (Arenys de Munt). No es va incloure en la gravació del CD malgrat tractar-se d'un aplec que es realitza en una capella d'Arenys de Munt i que aplega gent d'Arenys de Mar i de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. | 08007-249 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | F.X. Maimí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37930 | Concurs de Sardanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-sardanes | XX | Concurs de colles sardanistes que es celebra per Sant Martí (el diumenge de la Festa Major), el novembre. Està organitzat per la Unió de Colles Sardanistes, entitat catalana de caire federatiu. És el darrer concurs de la temporada i correspon a la categoria principal de colles, és a dir, 'Bàsic d'honor'. Dins de la competició de colles sardanistes es divideix en diverses categories i la més important - la 1ª divisió - és la bàsica d'honor. Participen una vintena de les millors colles de Catalunya, si la inscripció supera aquest número, que és el màxim de capacitat de la plaça, es fan eliminatòries. | 08007-245 | Plaça de l'Església | Per Sant Martí de l'any 2006 es celebrarà el 50 è Concurs de Colles Sardanistes. Es va iniciar els anys quaranta del segle XX i no es va realitzar continuadament, ja que durant una temporada es va interrompre. Per celebrar aquest 50è Concurs, l'Agrupació Sardanista d'Arenys de Munt, que és una secció del Centre Moral, està preparant una exposició, que s'inaugurarà el cinc de novembre, i una memòria històrica. Exceptuant un lapsus de temps de 6 o 7 anys que es va fer en el camp de futbol, sempre s'ha fet a la Plaça de l'Església. | 41.6090000,2.5403500 | 461701 | 4606467 | 1940 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37930-foto-08007-245-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37903 | Cedre de l'Atlas de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-latlas-de-can-boter | Cedre de l'Atlas (Cedrus atlantica) plantat als jardins de can Boter, a la banda sud-est, just a tocar del rial de ca l'Amar i al davant dels camps de conreu. Tot i no tenir unes grans dimensions (2,51 m de perímetre i 0,80 m de diàmetre), el cedre de l'atlas és una espècie de creixement molt lent i, per tant, aquest individu té una edat molt considerable. El cedre de l'atlas és una espècie originària de les muntanyes de l'Atlas (al nord d'Àfrica), que pot viure més de 500 anys i arribar als 40 m d'alçada. Es caracteritza per tenir la capçada en forma cònica, les fulles són de color verd blavós i creixen reunides en un pecíol curt que neix d'una branca. Les pinyes creixen verticals damunt les branques i inicialment tenen un color violaci, però acaben enfosquint-se. | 08007-218 | Can Boter | 41.6007600,2.5435200 | 461960 | 4605551 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37903-foto-08007-218-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 37910 | Palmera de Canàries de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-canaries-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) plantada al costat oest de la Torre de Can Montfulleda, a la banda del safareig. Es tracta d'un exemplar de dimensions relativament grans ja que té un perímetre de 2,39 m i un diàmetre de 0,76 m. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-225 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056700,2.5380900 | 461510 | 4606099 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37910-foto-08007-225-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 95127 | Rial del Pollroig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-pollroig | <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Interessant rial que travessa pel bell mig una de les darreres zones agrícoles d'Arenys de Mar. Té, per tant, un entorn agrícola però també forestal. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-483 | Rial de Pollroig | <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5907849,2.5650567 | 463749 | 4604434 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95127-rial-del-pollroig2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95127-rial-del-pollroig3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95127-rial-del-pollroig4.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37942 | Font de la Polla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-polla | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 62. | Aigua de mina que raja per un galet d'alumini i cau damunt una petita pica de pedra granítica. Al costat hi ha un safareig de planta irregular que utilitza l'aigua pel rec dels camps. Entorn d'alzinar, castanyers i falgueres. A dins la bassa hi ha nenúfars i serps verdes. | 08007-257 | Riera de Sobirans | Es considera que l'aigua té propietats medicinals i curatives. Per aquest motiu era visitada per viatgers i pelegrins que anaven a l'ermita de Sant Miquel. Es va arranjar l'any 1996. | 41.6149000,2.5212000 | 460109 | 4607131 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37922 | Castanyers de cal Cintet de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-cal-cintet-de-rupit | XX | Castanyers (Castanea sativa) situats al costat del camí de la masia de cal Cintet de Rupit. Tot i no quedar clar si es tracta de dos individus que neixen junts o d'un individu ramificat des de la base, neixen molt junts dos troncs principals de grans dimensions que posteriorment es van ramificant en branques menors. Un dels troncs té 2,85 m de perímetre (0,91 de diàmetre) i l'altre 2,52 m de perímetre (0,80 de diàmetre). | 08007-237 | Cal Cintet de Rupit | 41.6116600,2.4972000 | 458107 | 4606783 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37923 | Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt | XX | <p>Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix.</p> | 08007-238 | Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | 41.6078400,2.5240200 | 460339 | 4606346 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37710 | Santuari de la Mare de Déu de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-lourdes | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. MISSÉ i SAÑÉ, Teresa (1986). La nostra gruta de Lourdes. A Arennios, núm. 1, juliol de1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 12. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Santuari dedicat a la Mare de Déu de Lourdes, que és una reproducció de la cova de Masabièla. Davant la gruta hi ha dues fileres de bancs de pedres. La cova està protegida per una tanca de ferro amb portelles que es poden obrir i tancar. És obra d'Enric Catà i Catà. Al costat dret de la gruta hi ha una petita habitació amb diferents exvots. El recinte està envoltat d'un petit mur de delimitació. Al voltant hi ha boscos, taules i bancs de pedra preparats per fer costellades. | 08007-25 | Riera de Sobirans | L'any 1922 (15 de juliol) es regala la primera imatge de la Mare de Déu, procedent de França. La senyora Lluïsa Colomer i Terra promou la devoció en el poble. Es construí la gruta al Sot de Sobirans o bosc de Can Amar, essent la Sra. Francesca Sabater, Vda. Font la que va regalar el terreny. Els germans Brecha van anar a prendre model a França. Les obres d'aquest santuari es van començar el dia 6 de febrer de l'any 1923, i es va inaugurar el 21 d'abril del mateix any. L'altar és obra de Francesc Cusachs i els germans Brecha. El 1r de maig de 1924 s'aconseguí l'erecció canònica de la cofraria de Ntra. Sra. de Lourdes i es va elegir la primera junta. | 41.6162600,2.5164000 | 459710 | 4607284 | 1924 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37992 | Barraca del Turó del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-del-mig | XIX-XX | Coberta destruïda, sense porta i parets patint pressions. | Barraca de pagès, pastor o vinya de planta rectangular ( 5'15 x 4'2 m.) en paredat mixt (pedres petites i irregulars amb maons) sense arrebossar unides amb fang. No conserva la coberta, però per les restes que hi ha al voltant seria de teules àrabs. La paret posterior es conserva en una alçada de tres metres. Obertura d'entrada (1'3 d'amplada) de llinda recta, no conserva la porta. Muntats de pedra granítica treballada, escairats. A l'interior hi ha una paret mitgera conservada d'1 metre d'alçada. Al costat esquerre de la barraca hi ha parets de pedra seca que deixen al descobert una cavitat de petites dimensions. | 08007-307 | Turó del Mig | Està situada prop d'un camí molt concorregut en èpoques pretèrites, conegut amb el nom de Camí Ral o Camí del Montalt. Es diu que hi passaren les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. | 41.6028500,2.5058400 | 458821 | 4605801 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 94183 | Olivera de la placeta del Tossol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placeta-del-tossol | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la placeta del Tossol és un arbre plantat com a ornamental que sobrepassa els 100 anys. Mesura uns nou metres d’alçada per més d’un metre i mig de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és arrodonida i força atapeïda conformada per una munió de branques. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-428 | Placeta del Tossol | <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5803721,2.5482240 | 462340 | 4603285 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-02dsc9847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-03p1560255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-04p1560253.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37993 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.45. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 66. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular irregular, fent una petita entrada a la part posterior dreta. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Sembla reformada recentment, per l'arrebossat de les façanes. Dues portes d'entrada a la façana principal sense dovelles, de llinda recta; una d'elles sembla tenir els muntants, el llindar i la llinda originals de pedra granítica treballada; l'altra té els muntants simulant els antics, però són moderns. Aquest mateix procediment s'ha aplicat a les quatre finestres de la planta pis i a dues de la planta baixa. En resta una amb l'ampit i els muntants originals. Al costat dret, separada de la casa, hi ha una bassa-safareig de planta rectangular, que recull l'aigua de la mina que hi ha al darrera. A l'era hi ha un lledoner de dimensions considerables. | 08007-308 | Rial de la Font de Flàvia | 41.6000900,2.5487700 | 462397 | 4605475 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37993-foto-08007-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37993-foto-08007-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37993-foto-08007-308-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37783 | Can Deri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deri | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. | XIX | Mas de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. El cos central, que és el més antic, consta de planta baixa i dos pisos. Els cossos laterals, afegits més modernament, tenen planta baixa i un pis. A la part superior del cos principal de la façana hi ha un rellotge de sol i un plafó amb la data de la darrera modificació del mas: 1838. Al costat dret hi ha una pèrgola d'obra pintada de blanc. | 08007-98 | Al sud del terme municipal. | Ha agafat el nom del seu primer masover, Desideri Sala. Des de llavors han passat cinc generacions de masovers de la mateixa família. Alguns, no tots, han estat batejats amb el nom de Desideri, però tots han estat coneguts amb el sobrenom de Deri. | 41.5876000,2.5320800 | 460999 | 4604095 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37783-foto-08007-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37783-foto-08007-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37929 | Col·lecció del Museu Arxiu d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arxiu-darenys-de-munt | <p>BARRERA, Agustí (1996). 10 anys d'Arennios, 11 anys de Col·lectiu, 15 anys de defensa del nostre patrimoni històric, cultural i natural. A Arennios, núm. 35, setembre de 1996. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. VIADER, Montserrat i FORN, Francesc (1986). Les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.9 i 10.</p> | I-XIX | Objectes que no tenen les mesures preventives de conservació necessàries. | <p>Col·leccions variades referents a la història local d'Arenys de Munt. Una part de la col·lecció és arqueològica, dels jaciments romans de Can Jalpí i Can Bellsolell. També hi ha documentació i objectes diversos. Destaca una talla policroma del segle XVII de la Mare de Déu del Roser. No es coneix l'origen d'aquesta talla, però era d'una família d'Arenys que se la volien vendre a un antiquari. La gent del Col·lectiu va aconseguir comprar-la al mateix preu (75.000 ptes de l'any 1987) gràcies a un donatiu particular. També és remarcable les pedres corresponents a l'altar major de l'església fet per Jaume Safont, que a l'any 1936 es va desmuntar i s'utilitzaren per fer un mur. No s'han pogut recuperar totes, només una petita part. Entre els objectes també hi ha un alambí, ampolletes i cartells pulicitaris provinents de Licors Lladó; una ventadora, arades i altra maquinària, eines agrícoles, i ceràmica popular. Hi ha una considerable quantitat de documentació, alguna fotocopiada, i separada de l'arxiu històric. Destaca un conjunt de cartes (fotocòpies) entre Joaquín de Arquer i Joan de Borbó; fons de l'empresa tèxtil Can Borés; programes de Festa Major i Bredes; documentació de les eleccions municipals des de 1987; fons de la Germandat del Remei (1899-1959); fotocòpies d'un centenar de pergamins de Ca l'Arquer des dels segles XIII a XVIII (els originals estan a l'Arxiu Nacional de Catalunya). També conserven tres o quatre centenars de fotografies de tema local: masies, fets i esdeveniments socials i culturals, etc.</p> | 08007-244 | Can Borrell | <p>El grup del Col·lectiu es comença a formar arrel de la primera exposició d'eines i objectes locals que es va fer l'any 1981. Aquest procés culminà l'any 1985 amb la creació del Col·lectiu pel Museu-arxiu d'Arenys de Munt, i l'any 1986 amb el primer número de la revista Arennios. Pel que fa a les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí, van restar entaforades durant més de 50 anys en el mur de contenció del pati de les escoles. Els treballs per extreure-les van començar el setembre de l'any 1980 i es van allargar fins el desembre. Es van recuperar uns 26 fragments en relleu i els que participaren d'aquesta tasca diuen que una altra vintena van quedar per sempre més sota una capa de formigó a causa de les obres que s'estaven realitzant en aquells moments.</p> | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-3.jpg | Física | Romà|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|94|98|80 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 94181 | Alzina surera del Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-calisay | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Alzina que ornamenta la façana de llevant del Centre Cultural Calisay, és un exemplar singular d’alzina (<em>Quercus Ilex</em>) amb una capçada alta i més o menys arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli, robust. L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, no massa desenvolupada.</span></span></span><span><span><span><span> Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-426 | Riera del Pare Fidel Fita, núm. 67 | 41.5826558,2.5478491 | 462310 | 4603540 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-02p1580189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-04p1580191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-05p1580201.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73763 | Mas Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-segura | XVII | Es troba pràcticament en ruïnes tot el conjunt arquitectònic. Cal afegir l'ocupació de la vegetació tant de l'interior, com de l'exterior del conjunt. | Antiga masia important del municipi, avui dia en pràcticament en ruïnes. Estava construïda amb pedra del país, així com també murs de tàpia en algunes parts del parament. Resten dempeus els murs(exceptuant el nord-oest), però tant la coberta, com la majoria dels espais interiors s'han enrunat. Constava d'un edifici principal i diverses edificacions complementaries. Davant de la façana principal, orientada al sud-oest, hi ha un espai tancat per murs, que reforçava la imatge de masia forta vista des del camí que dona accés al conjunt. Cal destacar-hi les diferents voltes apuntades que encara es conserven al seu interior, així com un cup de vi, que s'observa entre l'enderroc de la plantes superiors, situat al nord-oest del conjunt. A la façana sud-est, es conserva una entrada amb arc adovellat de mig punt, coberta quasi del tot per la vegetació abundant de l'indret. | 08008-9 | Rocamora | Havia estat una de les masies històriques del municipi d'Argençola. Fins a mitjans del segle XX encara estava habitada. El seu actual propietari va aprofitar material d'aquesta casa per fer-n'hi un altra en un altre municipi. Aquest fet accelerà la seva degradació fins arribar a l'estat actual, quasi de ruïna. | 41.6025400,1.4243100 | 368694 | 4606847 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73763-foto-08008-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73763-foto-08008-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73763-foto-08008-9-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37916 | Xiprer de Monterrey de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter | XIX-XX | Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. | Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. | 08007-231 | Can Boter | 41.6008800,2.5437600 | 461980 | 4605564 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 95124 | Horta Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-dalmau | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans alzines (Quercus ilex), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea) i roures martinencs (Quercus humilis) a la zona de l'horta Dalmau. És un racó natural interessant adjacent al nucli urbà (carrer Doedes amb carrer Barcelona), on hi podem trobar també altres exemplars com pins blancs, ametllers o figueres. Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-480 | Carrer Doedes amb carrer Barcelona | 41.5884370,2.5411937 | 461759 | 4604184 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123133134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0051.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37935 | Can Corrioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corrioles | AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt. CASADEMUNT i ROSELL, Josep (1986). La nissaga Corrioles. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 7-9. | XIX-XX | Edifici format per diferents dependències d'interès identitari, però també amb alguns detalls tècnics interessants. D'entrada, l'antiga sala de Can Corrioles, avui del Centre Moral, amb la coberta encavallada amb cúpula rectangular, tot de fusta. És la sala petita on assaja l'esbart, es fan recitals, teatre de petit format o campionats de tennis taula. També destaca un sistema mecànic a la sala gran per tal d'elevar o baixar el sòl de la sala a fi i efecte de poder fer ball i cinema o espectacles, segons les necessitats del moment. També hi ha celler, vestuaris i altres dependències. | 08007-250 | Rambla Francesc Macià, 57 | L'antic cafè de Can Corrioles era un punt de trobada en el poble; parlar de Can Corrioles era parlar del Local. El Cafè començà a primers de segle XX amb un grup de nacionalistes amb aportacions per formar el 'Centre Nacionalista'. En Josep Colomer i Borrell es va fer càrrec dels deutes generats i es va quedar amb el local. Als anys 20 tingué una gran incidència de personatges del món cultural: Rusiñol, Casas, Huguet, Gargallo, Casanovas i la família López de la 'Campana de Gràcia', que estiuejaven a Arenys de Munt. En el seu teatre s'hi representà sarsuela; hi passà Margarida Xirgu, els germans Borras, etc. El 18 de juliol de 1986 el Centre Moral compra l'edifici. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. | 41.6112500,2.5395300 | 461634 | 4606718 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37708 | Església parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti | FORN, Francesc (1991). Quatre façanes per a la mateixa església. A Arennios, núm. 14, juny de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 8-9. FORN i SALVÀ, Francesc (1994). 1544 La consagració del nou temple de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 27, setembre de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 11 - 17. FORN i SALVÀ, Francesc (2001) La cripta de Sant Martí d'Arenys. Fulls arenyencs de cultura, núm. 3 . Ajuntament d'Arenys de Munt. MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Església de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. VIADER i CROUS, Montse (1987). El portal xic. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 26. | XVI | Edifici d'una sola nau. Façana austera i harmoniosa, flanquejada per un campanar de torre de planta quadrada. Retaule a l'interior (veure fitxa 24). Porta d'entrada d'arc de mig punt motllurada i decorada amb motius vegetals i cares. Hi ha un gran arquitrau amb timpà superior on hi havia una escultura de Sant Martí feta per Joan de Tours i que es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment hi ha una reproducció. A la part superior central hi ha una creu i una figura de Sant Miquel Arcàngel esculpides per Jaume Safont, el mateix que va fer la porta, on hi ha ferradures antigues incrustades, algunes procedents de l'església romànica. | 08007-23 | Plaça de l'Església, s/n | Església parroquial construïda entre els anys 1531 i 1544 damunt una església anterior, probablement romànica. El mestre d'obres fou Pau Mateu, amb la col·laboració del seu germà Antoni. El campanar fou construït abans de l'església actual. Fou encarregat a Pere d'Alquier, constructor francès, el 8 de maig de 1514. Es va finalitzar l'any 1518. Originàriament constava de tres pisos amb coronament de merlets de tres esglaons. Posteriorment s'afegí el rellotge i el pinacle piramidal. Les obres de renovació de l'enllosat de l'església, l'any 1997, van permetre descobrir una cripta que travessa el subsòl del temple des de la porta fins el presbiteri. També es descobriren altres enterraments: un sepulcre davant l'altar de Sant Sebastià i el sepulcre amb ossera enfront l'altar de Sant Isidre. Sembla que aquesta cripta es construí a l'entorn de 1670. La única tapa de la cripta central amb inscripció, just davant del presbiteri és la de la família Bellsolell i diu: 'Sepultura de Casa Bellsolell de la Torre. Feta en lo any 1678'. La cripta feia 3'30 x 3 x 16 metres. Cap a 1880 es tapa la cripta amb un nou enrajolat, perdent-se la seva memòria fins a finals del segle XX. | 41.6090000,2.5399000 | 461663 | 4606468 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau i Antoni Mateu | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37937 | Arxiu del Centre Moral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-moral | <p>AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt.</p> | XX | <p>Arxiu format a partir de la història de la pròpia entitat, fundada l'any 1913. Destaquen els llibres d'actes, cartells de cinema, programes de les diferents activitats, correspondència i fotografies, sobretot de les activitats realitzades des de les seves diverses i múltiples seccions.</p> | 08007-252 | Rbla. Francesc Macià, 57 | <p>El Centre Moral es crea l'any 1913 per iniciativa de Mossèn Narcís Farró, amb un marcat caràcter religiós i moral i amb una clara vessant cultural i recreativa. La primera seu fou a la Rambla Jalpí, número 9 (ara Rambla Francesc Macià). El 18 de juliol de l'any 1986 es fa la compra de Can Corrioles, el local que fins aquell moment havia ocupat el Centre Democràtic. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. Actualment té 3.295 socis hi diverses seccions (Esbart, Associació Sardanista, Coral, etc.).</p> | 41.6112500,2.5395300 | 461634 | 4606718 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 95122 | Penya del turó del camí de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat | <p><span><span><span><span><span><span>Penya del turó que ressegueix el camí de la Pietat, i sobre el qual s'assenta el cementi de Sinera, des de la qual hi ha una de les panoràmiques més boniques d'Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-478 | Camí de La Pietat | 41.5769734,2.5465504 | 462199 | 4602909 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri5.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 95125 | Conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dalzines-del-rial-de-sa-clavella | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'alzines, plantades de forma lineal, resseguint el marge dret de la capçalera del rial de Sa Clavella. Té uns 80-90 metres de longitud. I és la darrera mostra d'una gran alineació d'alzines que resseguien aquest marge del rial de Sa Clavella dècades enrere, abans de la construcció de l'autopista i de la gran esplanada del peatge, que va trinxar aquest rial. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-481 | Rial de Sa Clavella | 41.5866362,2.5407770 | 461723 | 4603985 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 37721 | Llinda de la casa del carrer Vell, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-del-carrer-vell-20 | VIADER i CROUS, Montse (1986). Llinda gravada (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Portal fet amb els muntants i la llinda de pedra granítica ben escairada, però amagades sota una espessa capa de pintura; però es pot veure el dibuix gravat a la llinda. Es tracta d'un calze fet en relleu en la part central de la llinda. | 08007-36 | Carrer Vell, núm. 20 | 41.6081500,2.5404400 | 461708 | 4606373 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37941 | Font de l'Arquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larquer | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 16. | XX | Font de mina amb l'entorn antropitzat per fer-hi pícnics. L'aigua sortia per un galet de tuberia, col·locat en un pedrís ornamentat amb un plafó de rajoles (4 x 3) que representa l'escut d'armes dels Arquer de Goscons. Al voltant hi ha un banc de pedra granítica i una pedra de molí, al centre, fa de taula. Entorn de castanyers, algun cirerer i presència de falgueres i lianes. | 08007-256 | Turó de Ca l'Arquer | Arranjada l'any 1947 igual que la darrera modificació de la masia de Ca l'Arquer. Era exclusivament pel consum de la casa. Actualment l'aigua es desvia per aprofitar-la per a regar els conreus. | 41.6292300,2.5365200 | 461394 | 4608715 | 1947 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37911 | Palmeres de Canàries de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-canaries-de-can-boter | XX | Conjunt de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) repartides pels jardins de can Boter. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-226 | Can Boter | 41.6012100,2.5435300 | 461961 | 4605601 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37943 | Font de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 63. | XX | Font de vessant amb l'aigua canalitzada amb un tub de plàstic. El propietari ha fet un muret de contenció del marge una mica matusser, a base de formigó, on s'encasta el tub. Al costat hi ha un càntir. Aquest mur d'uns 60 cm d'alçada i 150 de llargada és l'únic element arquitectònic de la font. No està pintat ni allisat, i al damunt hi ha maons col·locats sense lligar. | 08007-258 | Vessant del Torrent d'en Puig | L'actual propietari la va construir quan tenia 10 anys, al comprovar que hi havia un naixement d'aigua. Durant un temps restà colgada pel propietari, fart de l'incivisme de la gent que deixava els voltants bruts i plens de deixalles. Abans disposava d'una petita arcada decorada amb figures de pagesos i nans. | 41.6067900,2.5253600 | 460450 | 4606229 | 1942 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 95128 | Penya del Portinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-portinyol | <p><span><span><span><span><span><span>Penya situada per sobre del port d'Arenys i la platja del Cavaió. Preserva encara una notable franja forestal, entre el penya-segat i les primeres cases (avinguda del Portinyol). En aquesta zona hi trobem un dels búnquers del Portinyol. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-484 | 41.5803480,2.5573905 | 463104 | 4603279 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-01p1540665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-dsc0891.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37945 | Font de l'Aigua Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laigua-roja | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 11. | No rajava | Font de vessant arranjada l'any 1995, quan li van fer una petita paret frontal d'on surt un galet de ferro que fa anar l'aigua a una pica que havia servit d'abeurador pel bestiar, ja que tenia un sobreeixidor al límit superior i sempre quedava plena d'aigua. L'aigua sobrant queia per la paret de la pica i seguia el seu curs pel sòl. Actualment, la pica té un desguàs. A la paret hi ha el nom de la font en dues rajoles: lletres blaves sobre fons blanc i revora blava. A les rajoles, també posa entre parèntesi 'ferruginosa'. | 08007-260 | Camí de la Creu de Rupit | Era una font de pas on el bestiar hi podia beure, gràcies a la pica que feia d'abeurador. El nom d'aquesta font prové de la seva ferruginositat. Restaurada l'any 1995, i arranjament de la conducció per un minaire l'any 2005. | 41.6136600,2.4994300 | 458294 | 4607004 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 95116 | Parc Fèlix Cucurull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-felix-cucurull | <p>Parc situat en un antic càmping. Es conserven les moreres i plàtans que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.</p> | 08006-472 | 41.5832626,2.5521117 | 462666 | 4603605 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95116-02felixcucurull1975.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37947 | Mina de l'Horteta de Ca l'Amar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lhorteta-de-ca-lamar | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 46. | Aigua de mina que raja abundantment per un galet de ferro i va a parar en una bassa circular que hi ha al costat. Abans, però, omple una pica rectangular de pedra granítica. L'aigua és conduïda des d'una mina que hi ha a l'altre costat de la Riera, del Torrent d'en Puig. | 08007-262 | Serra d'en Sala, a l'Est del municipi | 41.6030800,2.5438600 | 461990 | 4605809 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37727 | Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles | CATLLAR, Bernat et alii (2005). Fons d'arxiu Enric Catà i Catà. Catàleg de l'exposició. Col·legi d'arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Girona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Escoles (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici creat per acollir l'escola durant la IIa República. Planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Sobresurt de la línia de la façana un cos central amb acabament de frontó i teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La resta és a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana. | 08007-42 | Carrer Generalitat, 2 | En la sessió celebrada el dia 15 de desembre de 1931, l'ajuntament va acordar l'aprovació del projecte d'un edifici per a Escoles Graduades, obra d'Enric Catà, amb 3 seccions per a nois, 3 per a noies i 1 parvulari. El lloc escollit per emplaçar-hi l'edifici fou el terreny situat a la part posterior de l'església, propietat de Can Borrell, que era dedicat a camp de conreu. El mes de setembre de 1933 començaren les obres. El desembre de l'any 1933, l'ajuntament acordà adjudicar les obres de fonamentació del Grup Escolar a la Cooperativa de Construcció, que agrupava la majoria d'obrers en atur. Després de l'alçament militar del 18 de juliol de 1936, amb un edifici pràcticament enllestit en la seva part externa, seria el Comitè de Milícies Antifeixistes qui vetllaria per la continuació de les obres. El trasllat dels nens i nenes al nou edifici s'efectuà durant el mes d'abril de 1937. Cap a finals de 1938, l'edifici s'habilità com a hospital militar. Enric Catà i Catà havia nascut a Sant Feliu de Llobregat l'any 1878. L'any 1895 inicià la carrera d'arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Des de l'any 1910 col·laborà estretament amb Lluís Domènec i Montaner. Entre els seus edificis més representatius trobem: el Teatre Principal de Terrassa, el Casino Espanya de Portbou, la Casa de Correus i Telègrafs de Girona o el Teatre Albèniz de Girona. L'obra més important, però, la portà a terme a Barcelona: el Casal del Metge, la sala de festes Zeleste i, sobretot, l'edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929: el Palau Nacional de Montjuïc. Fou arquitecte municipal d'Arenys de Munt des de l'any 1917 fins l'any 1937. Altres obres municipals seves seran: el pont sobre la riera de 1921, el Pla General d'Urbanització de 1932, el mercat, les Cases dels Mestres de l'any 1936. L'any 1907 ja havia intervingut en l'ampliació de Can Pau Bernadó, també en la capella del Santíssim de l'església i en un projecte de rentadors públics. | 41.6092300,2.5389500 | 461584 | 4606494 | 1937 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37727-foto-08007-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37727-foto-08007-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37925 | Arbres monumentals de la C-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-monumentals-de-la-c-61 | XIX-XX | Conjunt d'arbres de grans dimensions situats al llarg dels marges de la carretera C-61, entre el poble d'Arenys de Munt i laurbanització Collsacreu. Es tracta majoritàriament de pins pinyers (Pinus pinea), tot i que també hi ha alguna surera (Quercus suber) i alzina (Quercus ilex) que apareixen esparsament als marges d'aquesta carretera. A banda de l'atractiu estètic d'uns arbres d'aquestes dimensions, ofereixen una bona ombra a l'estiu. | 08007-240 | Al llarg de la carretera C-61 | 41.6211400,2.5300400 | 460849 | 4607820 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37904 | Cica de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cica-de-la-torre-de-can-montfulleda | Cica (Cycas revoluta) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda. Es tracta d'un exemplar d'uns 1,5 m d'alçada que al voltant té 3 individus més però de dimensions força més petites. La cica és una planta al·lòctona que té aparença de petita palmera (tot i que en realitat no ho és), que creix en forma de para-sol, ja que té un tronc coronat per fulles llargues. Aquest tronc conserva les restes de la base de les fulles mortes que li confereix una textura aspre i punxent. Les fulles són compostes, tenen forma de ploma, i els folíols són rígids, punxents i de color verd esgrogueït. | 08007-219 | Torre de Can Montfulleda | 41.6055800,2.5386100 | 461554 | 4606089 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37904-foto-08007-219-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 37786 | Pont primer del Fondo Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-primer-del-fondo-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XIX | Pont construït per salvar l'esvoranc del Fondo durant la construcció de la carretera de Sant Celoni. El pont conserva l'amplada del Fondo i està fet de paredat de mamposteria i volta a plec de llibre. Aquest primer pont, que es troba seguint el Fondo de Can Rossell, fa uns 12 m de llargada, 3 m. d'amplada i 6 m. d'alçada. | 08007-101 | Al nord del terme municipal | Construït l'any 1870, amb la carretera de Sant Celoni. | 41.6213000,2.5303400 | 460874 | 4607838 | 1870 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37786-foto-08007-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37786-foto-08007-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37785 | Fondo de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-de-can-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XVII-XIX | Molta brutícia de la gent i erosió. | Els fondos són un element molt singular; són vials de poca amplada (3 o 4 metres), excavats en el terrer, en aquest cas en el sauló, per facilitar el pas de persones, animals i mercaderies. Durant molts segles s'han utilitzat com a vies de comunicació. Actualment també actuen com a corredors biològics. El fondo de Can Rossell té un recorregut força rectilini des de la masia de Can Rossell fins el Collsacreu, el pas més senzill per connectar Arenys amb el Vallès. Té un desnivell de 232 m i una distància de 2.500 m. Està senyalitzat i es pot fer a peu. Es passa per sota de tres ponts de la carretera C-61, d'Arenys a Sant Celoni. | 08007-100 | Nord del terme municipal. | Aquest camí ha tingut la categoria de Camí Ral. El fondo és el paral·lel antròpic del Rial. Dins el terme d'Arenys hi ha els fondos de Can Rossell, el de la Casanova de Pibernat, el del Remei, el de l'Hostal del Sol, el de Ca l'Arquer i el dels Pedrers. El de Can Rossell és el més espectacular. L'any 1692, el marquès d'Aitona, feudal d'aquelles contrades, després d'una visita a Sant Martí d'Arenys, s'encaminà cap a Sant Celoni pel Fondo de Can Rossell. Per ell, també s'hi transportaven troncs vers les drassanes d'Arenys de Mar, fet que provocava un ràpid deteriorament del camí, segons uns testimonis escrits de l'any 1766. | 41.6143600,2.5386800 | 461565 | 4607063 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37784 | Caseta de Can Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-can-sagrera | XIX-XX | Petit edifici exempt de planta octogonal amb la coberta de pavelló feta a base de rajoles quadrades, de color vermell i ocre, posades romboidalment. Té una única porta, de fusta, d'accés a l'interior. En tres dels costats hi ha una espècie de gelosia d'obra per airejar l'interior. En desconeixem la seva funcioalitat tot i pregutar a diverses persones. | 08007-99 | Can Sagrera, 11(Urbanització La Sagrera) | Antigament estava enmig dels horts de Can Sagrera, però ningú m'ha sabut dir si era un pou d'aigua o una caseta per les eines o qualsevol altra cosa. | 41.5921800,2.5416100 | 461796 | 4604600 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37784-foto-08007-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37784-foto-08007-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 95120 | Alzines del Rial de La Serp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-rial-de-la-serp | <p><span><span><span><span><span><span>Dues alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables que es localitzen al tram baix del rial de la Serp, al marge esquerre d'aquesta riera, a l'alçada de la urbanització de Portimar II. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Té una capçada densa amb un troc gruixut, clivellat i fosc. Les fulles són perennes, de color verd fosc i revers cobert per una mena de vellut blanquinós que absorbeix la humitat ambiental. Les flors surten a la primavera agrupades en ramells de color groc-ocre i el seu fruit és el gla o aglà.</p> | 08006-476 | Rial de La Serp | 41.5832934,2.5635736 | 463621 | 4603603 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-3.png | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 94182 | Cedres de l’edifici Xifré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-ledifici-xifre | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>A la part posterior de l’edifici Xifré hi ha tres espècimens de <em>Cedrus libani </em>o cedre del Líban. Es tracta d’una conífera de la família de les pinàcies, de fulla persistent que en el seu hàbitat natural (muntanyes de la regió mediterrània del Líban, oest de Síria i centre sud de Turquia i també a les muntanyes de l’Atles) pot créixer fins als quaranta metres d’alt. La capçada és cònica en els arbres relativament joves, mentre que amb els anys, es torna més irregular. Les fulles són aciculars o en forma d’agulla, que mesuren entre 30 i 35 mm i apareixen en grups de 20 o 30 en forma de pinzell. Floreix a la primavera. Les flors masculines són de color bru rogenc; s’identifiquen perquè apareixen dretes sobre la branca. Mentre que les flors femenines, són molt més petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’escorça està clivellada i té un color bru grisós. El fruit és la pinya, que surt cada dos anys ja que necessita un any per a madurar. El color varia de verd grisós a l’inici per arribar al gris fosc al cap de dos anys.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-427 | Carrer d'Auterive, s/n | 41.5831253,2.5458616 | 462145 | 4603593 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-02dsc1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-03dsc1191.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3853,05 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.