Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94057 | Els d'Arenys són batejats sota l'escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-son-batejats-sota-lescala | <p><span><span><span>AMADES i GELATS, Joan (1937): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Amades_i_Gelats%2C_Joan_%281937%29%3A_%27Refranys_personals%27%2C_dins_Butllet%C3%AD_del_Centre_Excursionista_de_Catalunya_%28BCEC%29%2C_n%C3%BAms_504_a_511_%28maig_a_desembre_del_1937%29'><span><span>Refranys personals; dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 120. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p><span><span><span>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'><span><span>El llibre dels refranys catalans</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Dita, parèmia o proverbi recollida en el blog de paremiologia catalana comparada, on se citen diversos autors que en fan referència. Sembla que prové d'haver col·locat la pica de batejar sota l'escala que pujava al cor i que es considerava un lloc poc adient amb l'aire senyorívol i presumit atribuït als arenyencs. (Amades, 1937)</p> | 08006-393 | Arenys de Mar | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||||
| 97168 | Pi del parc Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-parc-dalmau | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XX | <p>El pi del Parc Dalmau està situat sota les escales que van al Pati de l'Ós. </p> <p>Es tracta d'un exemplar centenari de pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>), <span><span><span lang='CA'><span><span><span>que amida poc més de 15 metres d'alçada i té un perímetre del tronc de 272 </span></span></span></span></span></span>centímetres<span><span><span lang='CA'><span><span><span>. Té una capçada ampla que s'inclina lleugerament cap al sud. Es tracta d'un dels pins que hi havia en aquest indret abans de la construcció del parc.</span></span></span></span></span></span></p> | 08035-102 | Parc Dalmau | <p>És una espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre de gran magnitud i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça marró rogenc molt gruixuda. La seva capçada és densa i arrodonida.</p> | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97168-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 97173 | Olivera Valldenguli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-valldenguli | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XX | <p>Olivera situada en una rotonda de la urbanització Valldenguli.</p> <p>Es tracta d'un exemplar d'olivera (<em>Olea europaea</em>), <span><span><span lang='CA'><span><span><span>que amida poc més de 5 metres d'alçada i té un perímetre del tronc de 450 cm, tot englobant les 5 branques principals. Té la soca dividida en dos peus i té una capçada ampla.</span></span></span></span></span></span></p> | 08035-105 | C. Garbí amb C. Llevant | <p>La olivera estava plantada en els camps d'aquesta zona abans de ser urbanitzada i es va decidir mantenir-la. És una espècie originària de l'àrea mediterrània. Són arbres amb el tronc curt, molt gruixut, tortuós i ramificat, caracteritzat per les fissures i els nusos. La seva capçada és arrodonida i irregular. El fruit que produeix és l'oliva, ingredient bàsic de la dieta mediterrània. </p> | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97173-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-15 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 97345 | Cases del carrer Indústria, 50 a 54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-industria-50-a-54 | XX | <p>Conjunt de cases de la mateixa tipologia construïdes durant la primera meitat del segle XX. </p> <p>Es tracta de tres cases entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructuren en dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta plana. El frontis de totes tres es composa segons dos eixos simètrics d'obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura. En totes tres, el finestral de sobre el portal té sortida a un balcó amb baranes de forja. Una cornisa motllurada posa de manifest exteriorment el nivell de forjat del primer pis.</p> <p>El coronament està definit per un capcer esgraonat a mode de merlets, coronats amb ceràmica vidriada verda.</p> | 08035-128 | C. Indústria, 50-52-54 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97345-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 87824 | Font de la plaça Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-francesc-macia | XXI | <p>Font urbana situada a la plaça Francesc Macià. Es tracta d'una font cilíndrica de metall on hi ha fixada una aixeta metàl·lica. Esta resguardada entre una estructura de pedra semicircular. En un costat hi ha una placa on hi consta 'FONT CONSTRUÏDA EN MEMÒRIA DE LES GESTIONS QUE EL PINTOR RAMON SANVICENS I EL RECTOR DE LA PARRÒQUIA REALITZAREN, PER LA INSTAL·LACIÓ AL CARRER NOU DE LA PRIMERA FONT A CANYELLES'</p> | 08043-130 | Pl. Francesc Macià | 2014 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87824-20200917120620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87824-20200917120603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||
| 87884 | Cases de l'avinguda del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-del-raval | XIX-XX | La casa número 36, que es manté sense reformes significatives, presenta deficiències per trobar-se deshabitada. | <p>A l'avinguda del Raval de Canyelles s'hi conserva un conjunt significatiu de les cases que s'hi van fer durant el segle XIX i principi del XX. Es tracta de cases aïllades estructurades en tres crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Tenen les obertures distribuïdes a les façanes formant eixos, amb portals d'arc escarser arrebossat o bé d'arc pla. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08043-168 | Av. Raval 31, 32, 34, 36, 42, 44 i 46 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87884-20200917120910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87884-20200917121859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87884-20200917121349.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||
| 93010 | Font de Rous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rous | XVIII-XX | <p>Font de clot.</p> | 08122-767 | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||||||
| 93011 | Font de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-jesus | XVIII-XX | 08122-768 | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||||||
| 93012 | Font Hortolana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-hortolana | XVIII-XX | 08122-769 | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||||||
| 93013 | Font de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-torreta | XVIII-XX | <p>Font que raja d'una paret que revesteix un tall del terreny. Té el nom en un cartell ceràmic.</p> | 08122-770 | A prop de la masia de la Torreta, a la part dreta de la rasa que baixa de Can Vic. | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 93014 | Font de l'Obac de Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobac-de-pala | XVIII-XX | Avui es troba molt abandonada, però raja permanentment. | <p><span>El lloc té una gran alzina que forma dos troncs monumentals, la qual dona cert interès a l’indret. </span></p> | 08122-771 | <p><span>Era la font que subministrava l’aigua a l’antiga masia del mateix nom. </span></p> | 08122 | Mediona | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’aigua és de molt bona qualitat. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 93015 | Font del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler-2 | XVIII – XX | <p><span>El doll de la font és situat sota un grandiós roure, del qual es conta una llegenda.</span></p> | 08122-772 | Dins la hisenda del Soler, prop de la casa | 08122 | Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’aigua té regust de mineral i és molt apreciada. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 93016 | Font del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet | XVIII – XX | <p><span>És una cabalosa font, té l’aigua canalitzada i una llarga mina per recollir-la. Al seu entorn hi ha una gran alzina i un plafó de ceràmica amb la figura de la Mare de Déu.</span></p> | 08122-773 | A la zona de la quadra de Bolet, davant mateix de la casa. | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominada font de Mare de Déu de Montserrat. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 93017 | Font de la Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixera-1 | <p><span>Està situada en un indret molt pintoresc envoltada d’alzines centenàries amb els seus troncs de capritxoses formes. No és molt cabalosa, però el rajolí que surt és constant durant tot l’any. Segons la gent de l’entorn, es diu que la seva aigua té propietats curatives.</span></p> | 08122-774 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També anomenada Font del Boix. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 84305 | Ca l'Esperanceta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta | 08145-221 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84305-20200723124021.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||||||
| 84365 | Festa Major de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-daltmar | XX-XXI | <p><span><span><span>La Festa Major de Daltmar es celebra cada any el cap de setmana més proper a la Verge de les Neus. S'hi organitzen diverses activitats, entre les que destaquen la ofrena flora a la Verge de les Neus, activitats infantils, àpat popular i ball.</span></span></span></p> | 08145-240 | Veïnat de Daltmar | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||||||||
| 86790 | Restes del Fondal de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-fondal-de-viladellops | XVIII | Es troba en estat ruïnós i cobert de vegetació. | <p>Restes d'un edifici en ruïnes situada al fondal de Viladellops, identificable com una masia o bé un molí, tot i que no s'observen els elements propis d'aquest tipus de construcció (rec, bassa, carcabà, etc.). És de planta rectangular i es conserven els murs fins a l'alçada del pis, sense coberta. A l'interior s'observen restes d'algunes obertures, com també tot i que de forma simbòlica, de la volta catalana del forjat del pis. El parament és de pedra lligada. La vegetació que la cobreix en dificulta la descripció.</p> | 08145-282 | Fondal de Viladellops | 394363 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103439.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 91179 | Pi de la Pallota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-pallota | <p><span><span><span><span>Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat al final del camí de la Pallota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.</span></span></span></span></p> | 08153-103 | La Pallota | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||||||
| 89496 | Els saurins de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-saurins-de-polinya | XIX-XX | Encara hi ha saurins a Polinyà, tot i que no es deixen conèixer | <p>Segons fonts orals, Polinyà sempre havia estat mancada d'aigua, fins al punt que a Santa Perpètua de Mogoda s'hi referien com 'el poble sec'. A la segona meitat del segle XIX, sembla que gràcies als saurins, es van començar a trobar aigua en molts indrets a entre 2 i 3 metres de profunditat, fet que va comportar la construcció d'un gran nombre de pous i de mines.</p> <p>Segons aquestes mateixes fonts, encara hi ha saurins a Polinyà, que utilitzen branques i rellotges de pèndol.</p> | 08167-77 | 08167 | Polinyà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | 2023-01-31 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||||||||||
| 87638 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-11 | XX | <p>Creu situada en una placeta entre el carrer de Sant Quintí i el carrer Barquies. És una estructura d'obra de planta quadrangular en gradació. A la part superior hi ha fixada una creu llatina de forja.</p> | 08232-147 | Pl. de la Creu de la Missió | <p>Va ser construïda per commemorar la Santa Missió de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87638-20190918160856.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 94748 | Resclosa i Canal de Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-guixa | XIX | Encara es manté en ús i funciona com a captació i conducció de les aigües de la central situada al recinte de la mateixa fàbrica de Can Guixà | <p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa amb una forma corbada tendint a circular de més de 20 metres al costat dret i situada al sud del pont de Sant Quirze. Té una planta lleugerament corbada amb uns 20 metres pel costat dret i amb uns 2-3 metres d’alçada Està construïda en pedra i revestida de ciment pòrtland. La longitud total és de 65 metres. La derivació del canal es situat a la riba esquerra del Ter per sota del denominat “malpas”, avui passeig del Ter. El canal amb una longitud de poc més d’un quilòmetre té una alçada de 8 metres i discorre paral·lel al riu amb alguns trams cobert mitjançant túnels per sota de les cases a la zona de la pista poliesportiva i pel costat del camp de futbol. Més avall trobem una casa i comporta amb dos bagants que no s’utilitzen i al costat un safareig. Al costat del safareig hi ha un camí de pedra i més avall hi ha un altre pont , ambdós de maó ceràmic. Abans d’arribar a la fàbrica el canal té una comporta amb contrapès de ciment i ferro de l’empresa Thomas Sala accionada per volant i cadenes. La sortida del canal passa per sot els jardins i capella de la Mare de Déu de Montserrat i expulsa les aigües al Ter. </span></span></span></p> | 08237-90 | Damunt la llera del riu Ter | <p><span><span><span><span><span><span>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i Cía. amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòrcer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze. L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. Pel que fa a la resclosa i el salt el 1987 l’empresa d’hilaturas Guixa va passar a mans de l’empresa SQUIB S.A que va perdre la concessió per a ordre judicial. </span></span></span></span></span></span></p> | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-20230608104604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20230228112018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20221108121515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 72446 | Font de l'Abel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-label | XX | L'aigua segueix rajant, però s'ha perdut el broc. | <p>Aquesta font està localitzada enmig d'uns terrers del barranc que baixa per la cara sud-oest de les Collades de Picamill. Orientada a migjorn, hi havia un petit broc fet per una teia de fusta mig acanalada, gairebé arran de terra, que actualment s'ha perdut, possiblement pel pas del bestiar i fauna salvatge que s'acostava a abeurar-se a l'aflorament d'aigua. Marca el punt d'aigua, un parell de plaques de fusta tallades col·locades en un petit exemplar de pi negre. A la placa superior es llegeix: 'Font de l'Abel. 1945'. A l'inferior: ' Font del Abel 1945 al 7 5 2003' i s'inclou una fotografia.</p> | 08299-70 | Sector nord. Al peu de les collades de Picamill | <p>Si ens atenim a la inscripció, possiblement fou arranjada en última instància per l'Abel l'any 1945. Observant els afloraments d'aigua de l'entorn, es podria tractar d'un broll natural com altres s'obren pas al llarg del torrent. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font és possible que sigui antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, el municipi de Vilada es va convertir a finals del s. XIX i al llarg del XX en un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. És variada la documentació de principis del s. XX que cita el nostre municipi com la Petita Suïssa Catalana. Vilada era recomanada pels metges barcelonins per fer salut, pels aires i per les aigües. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels 60's ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record dels avis del poble qui ho recorden amb nostàlgia Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.'</p> | 723593 | -852066 | 1945 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Possiblement és la font més alta del terme municipal de Vilada a 1415 m, tot i que més que d'una font, estaríem parlant d'una mullera. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:12 | ||||
| 84982 | Roure Gros del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-bosc | Exemplar de roure (Quercus pubescens) de grans dimensions. | 08055-124 | Just al nord-est del mas del Bosc | 0 | 0 | 08055 | Castellcir | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La identificació sobre el terreny és incerta. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||||||
| 92585 | Cal Ferrer de Puigcamí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-puigcami | XVII | Les cobertes estan majoritàriament esfondrades, i l’edifici comença a ser ocupat per la vegetació. | <p><span>Antiga masia, avui en estat avançat d’enrunament, de planta quadrada i que constava de planta baixa i pis. Els murs són de maçoneria i tenien un acabat arrebossat. La façana principal, orientada a sud-est, conserva encara el portal principal i part d'un rellotge de sol, amb una fitxa pròpia.</span></p> <p><span>A la clau d'arc del portal, rematat amb arc de mig punt adovellat, hi ha una inscripció notable: com a element central hi ha unes volutes en alt relleu sobre les quals s'alça un Calvari amb Crist crucificat. A banda i banda de la creu s'hi superposen dues dates que cal relacionar amb reformes a la casa: '1870' i '1781'. En una posició més baixa hi consten dos noms probablement corresponents a antics propietaris: 'JOAN FARE' (que caldria llegir com 'JOAN FARRÉ o FERRER') i 'M. SVLA' (versemblantment, 'M. SOLÀ').</span></p> | 08122-696 | Muntanya de Can Ferrer. | 41.49003 | 1.60226 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220516084909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220516084922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220516084943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220818082500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220818082554.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 88065 | Festa Major de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-jorba | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | <p><span lang='CA'><span><span><span>La festa Major Jorba es celebra l’últim cap de setmana de Juliol. S’hi realitzen activitats durant el cap de setmana, però sovint s’hi comencen a fer actes un parell de dies abans. </span></span></span></span></p> | 08103-153 | Per tot el nucli urbà de Jorba | <p><span lang='CA'><span><span><span>A </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> banda de la Festa Major d’estiu hi havia altres festes votives més, la de Sant Sebastià, el 20 de Gener i la de Sant Roc, el 16 d’Agost. També era tradicional la festa de Sant Antoni Abat, el 17 de Gener. Per primavera es celebrava la festa de Sant Isidre, patró dels pagesos i del municipi, </span></span></span></span></p> | 379059 | 379059 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-unnamed.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-88065-jorba.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-imagen2021-11-01204248.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 88019 | Font de Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes-0 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Castro i Borrós</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> | XV | <p>Font situada al peu del camí que ve de l'església de la Mare de Déu de la sala, al nord del riu Anoia.</p> <p>Correspon a una surgència natural uns metres al sud del punt on conflueixen el Torrent de l'Hospital i el riu Anoia. Brolla d'un aflorament rocós de margues i gresos (del priabonià inferior) on l'aigua ha trobat un punt dèbil per fer-hi una esquerda. Des de la surgència i en direcció sud-est està canalitzada, en un primer tram mitjançant un canal obert, fet a la mateixa roca, i després s'endinsa en el terreny.</p> | 08103-114 | Al sud de nulci de Sant Genís i al l’oest de Can Cansalda | <p>En Bernat de Canaletes, notari d'Igualada el 1426, arrendà terres de Jorba i drets del castell, i sembla que arreglà i construií la font que porta el seu nom. L'abundant presència d'aqüífers al municipi de Jorba, provocà que d'antic i sobretot al segle XIX, hi hagués interès per portar l'aigua a la veïna Igualada. Són nombroses les concessions i els litigis sobre aquest tema. Per exemple el novembre de 1880 es va practicar oficialment la demarcació de la mina d'aigua 'La Divina' a l'esquerra del riu anoia, a l'indret de la font de Canaletes, que no va estar exempta de les corresponents topades i actes de conciliació.</p> <p>El 1961 l'aigua de la font es va canalitzar, i actualment només abasteix a una font pública situada al grup escolar.</p> | 379312 | 379312 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img202103020946091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img20210302094630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img202103020948291.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Estructural | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 74564 | Cal Baqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baque | XX | <p>Es tracta d'una antiga nau de planta rectangular, actualment encabida entre dues finques urbanes. Conserva com a únic element singular i clarificador per a la seva datació la façana principal, de senzillíssim estil modernista i amb un fort regust popular, feta a base de filades més o menys regulars de blocs de pedra que presenten un encintat a base de petits còdols. A la part superior central de la façana, en el seu coronament amb forma esglaonada simètrica, s'hi llegeix, en un medalló circular emmarcat amb maó, la inscripció 1923 / E.F.B., que correspon a les sigles del nom del seu antic propietari (Enric Farriol Baqué) i a l'any de construcció de l'edificació.</p> | 08048-150 | Avinguna Catalunya, 26 | <p>Aquesta nau era l'antiga cotxera on es guardaven i d'on sortien els autocars que comunicaven el nucli de Carme amb els municipis veïns de la Pobla de Claramunt i Igualada. Aquesta situació es donà fins els anys 70'-80' del segle XX, quan la generalització del cotxe particular va fer que aquest transport col·lectiu ja no resultés rentable econòmicament per a un poble amb tants pocs usuaris. Actualment, la nau de Cal Baqué s'explota com a garatge de pupil·latge.</p> | 384871 | 384871 | 1923 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74564-foto-08048-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74564-foto-08048-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|105 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 90911 | Llegenda del Sant Crist de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-sant-crist-de-mediona | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Llorac Santis, Salvador; Costa i Vila, Montserrat. (1993) Conèixer Mediona. Ajuntament de Sant Joan de Mediona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>De Palma de Mallorca, Mossèn Andrés (1946)<span> Mediona. Apuntes para una història. Imprès J. Casamajó. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Hi ha dues llegendes entorn la imatge del Crist. La més antiga parla que la imatge de l’antiga capella del castell, fou amagada en uns camps durant la ocupació sarraïna del territori. Al morir tots els fidels que sabien l’amagatall, va restar oblidada fins que de forma accidental, i temps més tard, un pagès la va trobar quan treballava el camp. Amb la eina que feia les labors, donà un cop fort a la cama dreta de la imatge, de la ferida de la qual, va començar a rajar sang calenta. Aquest fet s’estengué per tota la contrada, i així comença la veneració al Crist. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Un altre llegenda, lleugerament diferent correspon a l’explicada per Mossèn Andrés de Palma a la seva obra <em>“Mediona, apuntes para la historia”</em> on parla d’una esquerda a terra al lloc de la troballa. Per molt que la tornaven a tapar, el forat sempre es tornava a obrir, fins que un dia van decidir examinar-lo. Durant els treballs, l’aixada amb la que treballaven va sortir tacada de sang del Sant Crist.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta mateixa tradició, assenyala que el lloc on va ser trobada la imatge és just davant del portal de l’església. La ubicació estava marcada per unes pedres blanques disposades en forma de creu, però quan l’església fou saquejada i parcialment cremada durant l’inici del conflicte bèl·lic, van desaparèixer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Hi ha altres fons orals (Miquel Anton) que precisa que la ubicació estava marcada amb maons col·locats de cantó i que encara eren visibles després de la guerra civil. Actualment la zona esta pavimentada. </span></span></span></span></p> | 08122-527 | A llevant del nucli urbà, al castell de Mediona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>No hi ha una datació definitiva i concloent per la talla, i per les característiques es descarta que es trobés ja a la capella del Castell abans de l’arribada dels sarraïns i que per tant, fos enterrada precisament per salvar-la dels àrabs. En base això, la primera part de la llegenda, tampoc seria versemblant. Fos com fos que el Sant Crist arribés a Mediona, al segle XVIII la seva fama i la devoció era molt important, tant que en aquell moment li van construir una sumptuosa capella a la banda de l’Evangeli. Les obres es van iniciar l’11 de març de 1743 i van durar fins al 28 d’agost del mateix any. Els dies 1, 2 i 3 del mes de setembre foren les festes de la inauguració i es va fer el trasllat de la imatge des del lloc on fins llavors havia estat venerada, a l’espai que ara queda enfront de la portalada de l’església.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El Sant Crist era invocat per tota mena de necessitats, els exvots per les gràcies es van anar acumulant. Una gran sequera l’any 1749 feu que els fidels, prometessin daurar el retaule de la nova capella, si plovia. Segurament ho va fer, i molt, perquè Antico de Tiana, d’Igualada, pagà el preu de 5 lliures per fer aquella millora, el 2 de setembre del mateix any. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La devoció, ja molt arrelada, va fer que a partir del 1771 la festa del Sant Crist de Medina es celebres cada any el primer diumenge del mes de setembre, amb un ofici, musica, sermó i completes, que ha continuat fins l’actualitat. </span></span></span></span></span></span></p> | 386567 | 386567 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90911-foto-angela-llop0.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 89910 | Portal de Cal Farriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-farriol | XVIII | <p>Parella d'habitatges contigus que segueixen un mateix patró: planta baixa amb tan sols un gran portal amb arc de mig punt adovellat, un primer pis amb una obertura allindanada (una finestra en el cas del núm. 4 i un balcó al número 6, probablement arran d'una reforma) i unes golfes amb un petit finestró.</p> <p>Les façanes descrites donen al carrer Anselm Clavé, mentre que les façanes posteriors donen al carrer de la Plaça. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</p> | 08122-15 | Carrer Anselm Clavé, núm. 4 i 6. | 384000 | 452738 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89910-img0294.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89910-img0295.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89910-img0296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89910-img0297.jpg | Legal | Contemporani|Pop Art|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|117|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 85074 | Búnquer de la Guerra Civil a la desembocadura del riu Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-guerra-civil-a-la-desembocadura-del-riu-foix | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VERDASCO, C.; SAÑUDO, P. (2011) Memoria científica de prospección arqueológica subacuática de la zona de playa de la desembocadura del río Foix, entre los T.T.M.M de Cubelles y Vilanova i la Geltrú (Garraf), Barcelona. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 9483. | XX | Està pràcticament cobert per la sorra i exposat a les onades | El búnquer de la Guerra Civil a la desembocadura del riu Foix s'emplaça a la sorra de la platja de Sant Pere, a la dreta de la desembocadura del riu. Consisteix en un doble niu de metralladores de formigó armat situades en sengles cambres de 4,5 per 5 metres, unides per un passadís, en una amplada total d'uns 15 metres. Cada cambra, amb el frontal de planta semicircular, presenta una doble tronera apaïsada des de la que es podia disparar vers el mar. A banda i banda del passadís hi trobem també dues petites finestres. La coberta de tot el conjunt, de formigó armat, és plana. L'accés a aquest passadís es produïa des d'un altre passadís perpendicular a aquest, també de formigó, d'uns 12 metres de longitud. Tot el conjunt es troba avui pràcticament cobert per la sorra de la platja, essent pràcticament impossible accedir al seu interior. | 08074-27 | platja de Sant Pere | L'objectiu de la construcció d'una xarxa defensiva a la línia de costa, on s'insereixen les fortificacions de Cubelles, era la vigilància i control marítim amb la missió de contenir un intent de desembarcament. La defensa de la costa durant la Guerra Civil (1936-1939) a Cubelles era exercida per tropes del Cos de Carabiners i comptava a mitjans de 1937 amb un total de vuit carabiners que formaven part de la 4a companyia de la Comandància de Barcelona. Cubelles a més contava amb un altre niu de metralladora sobre situat a l'altra banda de la desembocadura del riu Foix, avui desaparegut. L'any 2011, durant la prospecció subaquàtica preventiva motivada per les obres de reconstitució i ampliació de les platges de Cubelles i de Sant Pere es va documentar aquest búnquer. | 41.1983300,1.6734900 | 388772 | 4561622 | 1936 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 85121 | El Fortí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forti | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles | XX | El Fortí s'emplaça a la mota de Sant Pere, en una petita elevació situada a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. Al seu damunt actualment hi ha un xalet. Consisteix en una fortificació per emplaçar-hi nius de metralladores destinada a allotjar-hi una petita guarnició. Es tracta d'un punt de suport de les tropes que actuaven a la costa, molt pròxim a l'antiga caserna de carrabiners, amb un observatori, dos nius de metralladora, dues dependències de latrines i altre dues per allotjar-hi l'aigua, amb un camí de comunicació i una trinxera activa i coberta que vorejava el cim de la petita elevació. | 08074-74 | c. de la Mota, 3 | Aquest complex militar va ser dissenyat com a punt de suport de les tropes que actuaven a la costa. Estava a uns 140 metres d'una caseta de carrabiners situada a la platja. El fortí s'assenta sobre restes d'època ibèrica i de l'edat mitjana, quan s'hi establí el Priorat de Sant Pere. Als anys 60 dels segle XX sobre el fortí s'hi construí un xalet particular. Actualment és de propietat municipal i s'hi poden concertar visites. Aquest punt forma part de la Ruta de Defensa de la Costa senyalitzat pel Memorial Democràtic | 41.1996200,1.6703700 | 388513 | 4561769 | 1936 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 85065 | Mota de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mota-de-sant-pere | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BELLMUNT, J. (1964-1965) 'Cubelles, Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares', Ampurias: XXVI-XXVII. Barcelona. p. 268. CASAÑAS, J. (2012) 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d'ancoratge al riu Foix', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 34-39. CEBRIÀ, A.; MIRET, M. (1993) 'Joan Belmunt i Poblet (1915-1990) i la Secció Arqueològica del Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer: un model local d'arqueologia', Miscel·lània Penedesenca: XVI (1992). Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 159-175. LÓPEZ, D. (2018) 'La Mota de Sant Pere de Cubelles, la descoberta d'un assentament portuari d'època oberta excepcional', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 113-117. MIRET, M. (2005) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)', XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans. p. 513-529. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. I Premi Vila de Cubelles d'Investigació Local. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET; X.; MIRET, M. (2009) 'Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles', II Monografies del Foix. Barcelona: Diputació de Barcelona. p. 53-61. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. II Premi Vila de Cubelles d'Investigació Local. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XIII-XIX | Afectat per rebaixos i construccions posteriors | La Mota de Sant Pere és un jaciment arqueològic emplaçat principalment en una petita elevació i el seu entorn immediat, situats a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. El jaciment s'estendria més enllà de l'elevació, abastant com a mínim l'espai sense edificar a llevant del xalet, així com segurament, els carrers de l'entorn, el parc situat a l'altre costat del carrer de la Mota i altres espais de l'entorn immediat. Des de mitjan segle XX s'han localitzat ceràmiques en superfície d'època ibèrica, entre els que destaca un fragment de ceràmica precampaniana, fragments d'una copa cílix, ceràmica a mà i fragments de ceràmica ibèrica a torn (alguns pintats). A partir d'aquests materials s'apuntava a l'existència d'ocupacions que abastaven entre els segles V-IV aC i el segle II-I aC. En la intervenció arqueològica de l'any 2018 a l'espai sense edificar de la propietat (Av. Jaume I, 24). Ens els cinc sondeigs practicats es van trobar evidències de l'assentament ibèric. Aquesta intervenció ha permès localitzar estructures constructives que es poden situar en dues fases diferenciades: una de l'ibèric antic (segle V aC) i una de l'ibèric ple (segle IV aC). No es va localitzar en aquests sondeigs ocupacions més modernes, si bé sembla que haurien d'haver existit en algun altre espai del jaciment. Al Sondeig 1 es va delimitar estructures datables en el segle V-IV, consistents en una possible muralla, paral·lela a la línia de costa, d'1 m d'amplada i visible en uns 15 m de longitud. A l'extrem oest podrien existir les restes d'una torre de planta circular o absidal, amb una altra possible torre de planta rectangular. A banda i banda del mur s'hi ha localitzat altres construccions pendents d'excavació. Al sondeig 2 s'hi ha documentat restes d'un gran edifici amb un mínim de tres espais interiors i un possible carrer. Mitjançant un sondeig s'ha pogut establir les dues fases d'ocupació suara comentades. De la fase del segle IV aC hi destaquen dues petites fosses en les que s'hi inhumaren les restes d'un nadó perinatal i d'un xai d'una setmana de vida, respectivament. De la fase de l'ibèric antic s'han localitzat també una altra fossa amb restes de dues ovelles i una llebre. Al sondeig 3 s'han trobat restes d'un recinte de l'ibèric antic, mentre que al sondeig 5 s'han trobat restes d'edificis i d'un carrer de l'ibèric ple. Al sondeig 4, situat al nord-oest del xalet, s'hi va localitzar un estrat en el que s'hi van recuperar ceràmiques d'època moderna i contemporània, atribuïdes a les ocupacions del Priorat de Sant Pere. Sota d'aquestes restes s'hi localitzaren restes de construccions dels segles V-IV aC, entre les que hi destaca un tram de muralla de 2 metres d'amplada i trams d'un carrer i dos recintes rectangulars. | 08074-18 | c. de la Mota, 3 / Av. Jaume I, 24 | Es té constància de l'existència d'un jaciment d'època ibèrica des de com a mínim, mitjan segle XX a partir de la localització de fragments de ceràmica ibèrica. Arqueòlegs, historiadors i aficionats com Antoni Ferrer, Joan Bellmunt, Josep de la Vega, Xavier Virella, Jaume Casañas, Magí Miret i Xavier Miret han treballat el jaciment. D'altra banda en aquest indret es coneix l'existència del priorat de Sant Pere, conegut a través de documents medievals. A principis del segle XX es conserva encara al cim del turó un mur circular pertanyent, probablement, a aquest priorat. El que s'anomenà priorat de Sant Pere probablement tingué l'origen en una donació testamentària de terres a Cubelles efectuada per Arnau de Ponç a la canònica de Santa Eulàlia del Camp, on hi havia instal·lada un orde de frares de penitència, coneguts com del sac a causa dels seus hàbits rústics. L'establiment a Cubelles d'aquests frares, que seguien la regla monàstica de Sant Agustí, seria, possiblement, anterior a l'any 1205, data en què foren afavorits per una deixa de cent sous pel testament de Ramon de Guàrdia. La donació d'Arnau Ponç fou confirmada el 15 de novembre de 1257 pel rei Jaume I al prior Antic, del convent de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona. Al fogatge que manà fer el rei Pere III l'any 1359 s'esmenta la «Quadra de Sant P. qui es del prior de Cubelles: 3 focs». El patrimoni del priorat, que havia augmentat amb alguna donació, es mantingué fins a la supressió del règim senyorial i fins a la desamortització, ja en el segle XIX. Encara al 1819 es té notícia d'una vinya situada en una partida de terra del priorat. En aquesta petita elevació la qual, abans de la construcció de la urbanització actual, dominava la costa, durant la Guerra Civil s'hi construí un búnquer (fitxa 74). Aprofitant en part aquesta construcció militar entorn 1960 s'hi edificà un xalet (Av. Jaume I, 24). En aquell moment membres de la Secció d'Arqueologia de la Biblioteca-Museu de Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú van aprofitar per excavar-hi un sondeig en el que es documentà un mur medieval, probablement pertanyent al priorat, així com diversos fragments ceràmics d'època ibèrica, dels segles V-II aC. Més tard durant les obres de construcció d'un transformador situat pocs metres a l'est del turó també es recolliren ceràmiques ibèriques per part d'aficionats. Actualment aquest edifici és de titularitat municipal i hi té la seva seu l'associació de veïns del barri. A finals de 2018 s'hi va dur a terme una intervenció arqueològica per part de membres de la cooperativa Arqueovitis, finançada per l'Ajuntament de Cubelles. | 41.1996300,1.6703700 | 388513 | 4561770 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Popular|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 81|85|119|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 85081 | Riu Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-foix | BAYER, X.; GUASCH, C. (2001) 'La desembocadura del riu Foix i la seva fauna', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.66-67. CAPDET, F. (2003) 'El riu Foix i el seu pantà', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.5-52. CARBONELL, V. (1996) 'Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona', Miscel·lània Penedesenca, 24: 115-137. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PALAU, S. (1988) 'Inventari de molins fariners al riu Foix', Miscel·lània Penedesenca, 12: 255-286. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VIRELLA, J. (1966) 'Apuntes del Excursionismo Local - Los Molinos de la Ribera del Foix'. Setmanari 'Villanueva y Geltrú'. 3-8-1966. | Malgrat que el seu estat va millorant any rere any, es pot considerar que el riu Foix presenta unes aigües de poca qualitat | El riu Foix neix a la serralada Prelitoral, als relleus de la serra de la Llacuna; travessa la depressió del Penedès i desemboca a la mar prop de Cubelles (Garraf), després d'haver-se obert pas a través del muntanyam calcari de la serralada Litoral. Al llarg dels seus prop de 50 Km de longitud travessa diversos termes municipals. Li són tributàries la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l'esquerra. En el seu recorregut destaca el pantà de Foix. Pel que fa al seu pas per Cubelles, el riu entre en el terme municipal pel nord-est, prop de Can Cucurella i baixa en sentit nord-sud fins a la seva desembocadura, a tocar del límit oriental del nucli de Cubelles. El seu cabal, ja de per sí intermitent com correspon al règim mediterrani, està sotmès a la regulació efectuada pel pantà, situat només 1,5 Km al nord del límit del terme. El llit del riu és rocós en el tram més muntanyós i està excavat a les argiles curs avall. Hi abunden els còdols. | 08074-34 | Cubelles | Segons Xavier Miret (1990), en base a un estudi documental, aquest riu era conegut localment amb em topònim de 'la Riera' almenys des del segle XVI. El curs del riu va ser utilitzar històricament per a la construcció de molins fariners a la seva riba (Carbonell, 1996; Palau, 1988). A Cubelles se'n coneixen diversos, alguns dels quals malauradament ja han desaparegut. És el cas dels molins de la Palma, de Baix, d'en Cucurella, de l'Estaper, de la Mata, el Nou, i el del Salze. Tot i que el seu cabal, com hem dit és molt irregular, es coneixen alguns episodis històrics de grans riuades, com els registrats el 29 de setembre de 1950, el 23 de setembre de 1874, el 19 d'agost de 1921, que pràcticament han desaparegut amb la finalització, el 1928 de la construcció de la presa del pantà. Malgrat això encara hi ha alguns episodis, menys violents, com els de les riuades del 10 d'octubre de 1994. Aquest curs fluvial en tot el seu recorregut dins el municipi excepte el tram que va entre el Salze i la carretera C-31, ha estat dotat de diferents figures de protecció natural. Així s'inclou dins l'àmbit de les Serres del litoral central (ES5110013), espai de la Xarxa Natura 2000 declarat lloc d'importància comunitària (LIC) i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). S'inclou dins l'Espai Natural del Foix (dins el PEIN, Decret 328/1992, de 14 de desembre), amb Pla especial de delimitació aprovat definitivament el 14 de desembre de 2004 (DOGC núm. 4296 del 07/01/2005). Està inclòs a l'Inventari de les zones humides de Catalunya elaborat per la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (Codi 10001701 Desembocadura del riu Foix). Presenta varis hàbitats d'interès comunitari, d'acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. I a més a més aquest espai té una gran importància com a refugi i zona de pas per als ocells en migració. Algunes de les aus que de les que es poden gaudir entorn el riu, i especialment a la seva desembocadura són dues espècies de gavià (l'argentat i el fosc), diverses espècies de gavina (la vulgar, la capnegra i la corsa), el xatrac becllarg, el corb marí gros i l'emplomallat, la baldriga balear, el corriol comanegre, els martinet blanc i ros, l'ànec collverd, l'esplugabous, el bernat pescaire, etc. Curs amunt també no és difícil divisar rapinyaires diürnes com les àguiles cuabarrada i pescadora, i amb més sort fins i tot algunes nocturnes, com mussols, òlibes o el duc. A l'aiguabarreig de la desembocadura s'hi poden trobar peixos com la llissa vera, el llobarro i l'anguila. Pel que fa a la vegetació, al tram alt, on l'aigua hi és present de manera més irregular, el bosc mediterrani (predominat pel pi blanc amb presència d'alzines, garric i margallons) arriba fins al mateix límit del llit del riu, si bé es constata la presència esporàdica de freixers, àlbers, tamarius, etc. A la zona de la desembocadura hi podem trobar joncs (marí i boval), canyissars i prats de gramínies. | 41.2002200,1.6753800 | 388934 | 4561830 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85081-foto-08074-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85081-foto-08074-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altre nom donat al riu: La RieraLes coordenades del punt que indica aquest riu corresponen a un punt central dins del terme municipal | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||
| 85153 | Monument Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-charlie-rivel | XX | El Monument Charlie Rivel es troba situat pràcticament al centre de la Plaça del Mar, situada al Sector Marítim de Cubelles. L'escultura està realitzada en formigó encofrat, xapa de ferro i fundició de bronze i amida aproximadament 450 cm d'alçada per 250 cm de llarg i per 260 cm d'ample o gruix. En termes generals, el Monument Charlie Rivel és un cub de formigó encofrat pintat de color blanc pàl·lid que té diferents cossos que sobresurten o entren i que donen volum a l'escultura, sobretot en sentit vertical. En el frontal principal (orientat al sud-oest) hi ha quatre franges de bronze verticals més enfonsades que l'eix del cub de formigó i, al seu costat, una cadira també de bronze (un dels símbols de Charlie Rivel). Corona aquest frontal una escultura de bronze del bust del pallasso. A la banda contrària, hi ha diferents volums de formes geomètriques que sobresurten del bloc principal, entre els quals destaca un cos de guitarra (un altre dels símbols de Charlie Rivel). Finalment, al frontal que mena cap al nord-oest hi ha la placa commemorativa de l'escultura, on s'hi pot llegir: I SI POGUÉS TRIAR / TORNARIA A / NÉIXER A / CUBELLES / JOSEP ANDREU / CHARLIE RIVEL / NAT EL 23 D'ABRIL DE 1896 | 08074-106 | pl. del Mar | 41.2017400,1.6769700 | 389070 | 4561996 | 1980 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Guillermo Marín | La Fundició Gimfer fabricà la part de bronze, que correspon a la cadira i al bust de Charlie Rivel | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 85178 | Festa de la Bicicleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-bicicleta-0 | XX | Durant la primavera de cada any i ja en fa més de 30, es celebra a Cubelles la Festa de la Bicicleta, una passejada popular no competitiva adreçada a un públic familiar. Es complementa amb activitats infantils, exhibicions i sortejos de bicicletes i material esportiu. Es desenvolupa en un recorregut totalment urbà, asfaltat, amb origen i final al Poliesportiu Municipal (av. Onze de Setembre s/n). | 08074-131 | av. Onze de Setembre s/n | Origen l'any 1998 | 41.2018500,1.6705900 | 388535 | 4562017 | 1998 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85178-foto-08074-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 85105 | Rellotge de sol de Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-den-pedro | MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. | XX | El rellotge de sol de Mas d'en Pedro se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, esgrafiat, representat en forma rectangular. Les hores estan representades per onze rectangles pintats de color salmó, indicant les hores entre les sis del matí i les cinc de la tarda, emplaçats sota del gnòmon. Per sobre d'aquest, encerclant-lo, hi ha dibuixat mig sol representat per set triangles del mateix color que els rectangles. | 08074-58 | c. Lloret, 8-14 | Va ser pintat l'any 1959 pel Sr. Eduard Santa-Eulàlia, aleshores propietari de l'immoble | 41.2016700,1.6446800 | 386362 | 4562030 | 1959 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85105-foto-08074-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85105-foto-08074-58-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 4134 | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 85054 | Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-pedro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 30. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XVII | El Mas d'en Pedro s'emplaça al carrer Lloret, 8-14, al mig d'una urbanització anomenada 'La Gabina'. Es tracta d'un mas composat de diferents edificis adossats. L'edifici principal és un mas de planta basilical. El seu cos central és de tres plantes, mentre que els dos cossos laterals tenen una planta menys. La façana principal, de composició simètrica en tres eixos, presenta una portal central carreuat al que s'accedeix superant un parell de graons. A banda i banda hi trobem un parell de bancs i dues grans finestres de llinda plana. A la planta pis, sobre les obertures anteriors, hi trobem un balcó central flanquejat per sengles finestres, de dimensions més petites que els de la planta baixa. Al centre del cos central, a l'alçada del sotacobert, hi trobem una arcuació de cinc finestrons rematats per arc de mig punt, essent la central lleugerament més gran que els laterals. Al centre de la façana, per sobre del balcó, hi trobem un rellotge de sol. La coberta és de teula àrab. A quatre vessants. Aquesta masia compta amb diversos annexes. A llevant de l'edifici principal hi havia les cotxeres, mentre que a ponent se li adossava un molí de blat. En aquesta paret i trobem una imatge de rajoles de la marededéu dels Socors col·locada pel propietari a mitjan segle XX. Adossades pel nord-oest hi trobem les masoveries, mentre que a la part posterior, entorn d'un pati tancat s'hi roben les quadres, corrals, estables i una pallissa. A la part de darrera d'aquest espai, ja fora del tancat s'hi emplaçava una era. Bona part de les estances són utilitzades com a dependències d'una casa de colònies, encara que l'edifici principal de la masia funciona com habitatge particular | 08074-7 | c. Lloret, 8-14 | Masia que està documentada amb aquest nom des de 1672 per bé que el 1582 ja es troba documentat un Antoni Pedro. El primer propietari conegut fou Isidre Pedro, al segle XVII. Ja al segle següent, el 1728, s'esmenta a Jaume Santacana com a habitant de la mas. En un document de 1772-1785, apareix esmentat lo mas d'en Pedro, com un dels edificis que formaven part de l'aleshores anomenat 'carrer de l'Or'. Anteriorment, la masia estava dividida en dues parts, de les quals una era propietat de Pere Roig, el qual la va vendre a la família Marsé l'any 1920, que alhora la va vendre a la família Santaeulàlia l'any 1957; l'altre era propietat d'un tal Sr. Alfred, essent després heretada per la primera esposa de l'alcalde de Vilanova, Ferrer Pi. A l'actualitat hi trobem una casa de colònies per la qual s'han adequat la majoria dels antics espais domèstics i productius. La darrera reforma efectuada i el rellotge de sol de la façana principal daten de 1958, segons el propietari actual. | 41.2017300,1.6446500 | 386360 | 4562037 | 1672 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També era denominada Mas del Pedró | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 85154 | Residència Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-charlie-rivel | XX | La residència de Charlie Rivel s'emplaça al barri del Sector Marítim de Cubelles, prop de la plaça del Mar, on es localitza el Monument al pallasso. Es tracta d'un edifici aïllat en un conjunt de parcel·les contigües, compost per un ampli jardí i una casa unifamiliar de planta baixa, pis de mida menor que el subjacent i una torre. La casa està formada per cossos diferents això li confereix una aparença volumètrica original i desigual. La planta baixa, que mena a un ampli jardí, té un accés mitjançant un emporxat amb dos ulls, cobert per una teulada a una vessant amb teula àrab. Al seu costat hi ha un cos amb sostre pla que fa funcions de terrassa al pis superior, amb diferents obertures enreixades. La segona planta també està formada per dos cossos volumètricament diferents. Un tram quadrangular amb finestrals enreixats un dels quals mena a la terrassa abans esmentada. Al seu costat, hi ha el primer pis d'una torre que assoleix una alçada més i està coberta per una teulada plana. A la tanca perimetral de la finca hi ha l'únic vestigi visible de la figura del pallasso Charlie Rivel. Sobre l'arc d'obra d'entrada al jardí hi ha una placa de forja amb el seu nom | 08074-107 | ptge. de les Pinyes, 7 | 41.2024400,1.6766700 | 389046 | 4562074 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85154-foto-08074-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85154-foto-08074-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||
| 85149 | Viaducte del ferrocarril sobre el riu Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-ferrocarril-sobre-el-riu-foix | LACUESTA, R. GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona | XIX | El viaducte del ferrocarril sobre el riu Foix s'emplaça al sud-oest del nucli històric de Cubelles, entre el carrer Pla de Sant Pere i l'avinguda de la Riera. Consisteix en un pont per tal que la línia ferroviària entre Vilanova i Valls superi el curs del riu Foix. Malgrat les reformes de què ha estat objecte el viaducte conserva els seus trets essencials originals: vuit trams recolzats sobre dos estreps i set rotundes piles amb tallamars semicilíndrics, fets originalment amb carreuat de pedra i paredat adobat, i després amb fàbrica de totxo i formigó. Acabats en una imposta motllurada, sostenen una biga contínua de formigó armat per on discorren els rails de ferro | 08074-102 | Entre el carrer Pla de Sant Pere i l'avinguda de la Riera | L'enginyer Celso Xaudaró Rovira va projectar l'any 1877 la línia ferroviària Valls-Vilanova de 90 quilòmetres de longitud. El mateix any el rei Alfons XII concedí l'autorització per construir-la al vilanoví americano Francesc Gumà Ferran, que hi ha posar les seves energies i diners per aconseguir-la, malgrat l'obstacle que suposava perforar el massís del Garraf pels penya-segats de les costes. Poc després es constituïa la societat Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona. El 10 de juliol de 1878 s'inauguraven les obres del ferrocarril a Vilanova i el 27 de setembre de 1881 hi arribava el tren des de Barcelona. Tot seguit es van iniciar els treballs per continuar la línia fins a Valls. En aquest marc es construí aquest viaducte sobre el riu Foix, projectat i signat pel mateix Xaudaró el 16 d'octubre de 1880 i executat per la Maquinista Terrestre i Marítima el mateix any, amb un tauler de bigues de gelosia de 117,6 metres de longitud sobre vuit trams de 14,64 metres cadascun. La línia va quedar enllestida el 1883, però l'octubre de 1913 una riuada va destruir bona part del viaducte, per la qual cosa es va haver de fer, sobre els estreps i pilars que havien quedat dempeus, una estructura provisional de fusta, portada a terme en pocs dies per una brigada de la Compañía de los Ferrocarriles MZA. El febrer de 1915 la Maquinsta elaborava el projecte d'un pont d'acer el qual un cop construït va perdurar fins a ser substituït per l'actual llosa de formigó | 41.2030900,1.6720800 | 388662 | 4562152 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85149-foto-08074-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85149-foto-08074-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Celso Xaudaró Rovira | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 85070 | Jaciment de Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-den-pedro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. | II aC-I dC | Afectat per rebaixos i construccions posteriors | El jaciment de Mas d'en Pedro s'emplaça a 500 m a l'est del Mas d'en Pedro, en una zona ocupada per camps de conreu així com la part occidental de la urbanització de la Solana. L'any 1987 en excavar-se una rasa per a la col·locació d'una canonada de gas l'arqueòleg Josep Miret va poder observar en el tall, a una fondària d'1 m, una sèrie de materials ceràmics romans, restes faunístiques i carbons en una longitud d'uns 6 m. Possiblement els materials van ser dipositats allí per reomplir una depressió natural del subsòl, format per sauló. Entre els materials ceràmics es van poder identificar alguns fragments de ceràmica (terra sigil·lada africana A i comuna (escudelles de vora ametllada), així com ossos de bòvid, ovicàprid i porc. En dates posteriors s'hi ha localitzat superficialment més ceràmiques, entre les que trobem campanianes, ceràmica comuna ibèrica (en alguns casos pintada), ceràmica comuna indeterminada, clara, àmfora itàlica i doli. L'any 2018 arqueòlegs de la cooperativa Arqueovitis hi realitzaren una intervenció de delimitació i excavació del jaciment. En els sondejos practicats hi van localitzar un total de 12 estructures d'època romana. Es tracta de dues fosses per encaixar recipients ceràmics tipus doli, quatre retalls al subsòl de funcionalitat indeterminada, una estructura funerària, tres murs i les restes d'un possible dipòsit amb morter hidràulic. En general, les restes arqueològiques es troben arrasades i no presenten un bon estat de conservació, a excepció de la unitat funerària. Les estructures tipus mur es troben per sota del nivell de pavimentació i circulació d'època antiga i es conserven únicament els fonaments. En relació a l'enterrament, les primeres dades suggereixen que es tracta possiblement d'un individu adult/madur de sexe femení, enterrat en posició decúbit supí i, segons la disposició de braços i cames, probablement embolcallat amb mortalla. Entre les restes del rebliment de la tomba s'han identificat diversos ossos (fèmur, clavícula, etc.) d'un individu infantil. Es tracta d'una sepultura d'inhumació realitzada presumiblement quan l'establiment agropecuari romà havia estat ja abandonat. Tenint en compte la tipologia de la tomba (lloses en comptes de tègules) i que a uns 500 m al nord hi havia l'establiment tardo-antic de la Solana (Cubelles), amb estructures d'hàbitat i sepultures, és possible que la cronologia de la sepultura de Càmping Mas Guineu sigui també dels segles V-VI. Aquestes troballes permeten identificar el jaciment com un sector d'un establiment agropecuari atribuïble a època romana-republicana (segles II-I aC) i una altra fase augustiniana (de principis del segle I dC). | 08074-23 | A 500 m a l'est del Mas d'en Pedro | L'any 1987 Josep Miret descobrí les restes posades que aparegueren en excavar-se una rasa per a la col·locació d'una canonada de gas de l'empresa Enagas. En dates posteriors, en diferents moment, s'hi ha localitzat superficialment més ceràmiques. L'any 2018 arqueòlegs de la cooperativa Arqueovitis van realitzar alguns sondejos al que anomenaren jaciment del 'Càmping Mas Guineu-Mas d'en Pedro'. | 41.2030600,1.6520900 | 386986 | 4562175 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85070-foto-08074-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85070-foto-08074-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85070-foto-08074-23-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La intervenció arqueològica ha estat finançada íntegrament per la promotora Vilanova Park, amb el suport del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dirigida per l'arqueòleg Dani López de la cooperativa ArqueoVitis. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 85103 | Estació de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-cubelles | PINEDA, A. (2009) 'El ferrocarril, a Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. PINEDA, A. (2016) 'Fent ciència ficció: coses que no van passar o com vam perdre el tren', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 95-100. PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. | XIX | L'estació de Cubelles es troba ubicada entre el sector Marítim i el barri Bardají, a la plaça homònima i a tocar també de la plaça de Pau Casals. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrangular consistent en una casa de planta baixa, pis i coberta plana (una terrassa) de cinc crugies. Conté les instal·lacions administratives i un bar a la planta baixa i habitatges a la primera planta. La façana, que dona a la plaça de l'Estació s'articula de manera molt simètrica en trams regulars de ràfec que separen les diferents alçades. A la planta baixa hi trobem quatre obertures (la porta d'accés i tres finestrals) de certa alçada i una més, a la banda meridional, de la mateixa tipologia però tapiada. Totes elles es troben coronades per arcs escarsers. La segona planta compta amb cinc finestres, totes elles del mateix format, amb arc escarser i clavellineres. Per sobre de la cornisa hi ha una barana correguda de pedra amb elements decoratius circulars situats a la part central dels espais de les lesenes. A la part central hi ha un frontó triangular amb acroteris i antefixes i un cercle que inclou un motiu indeterminat (segons les fonts consultades, podria estar format per les lletres MZA). Les façanes laterals tenen una estructuració similar però les obertures són de mida més petita on es combinen arcs escarsers amb finestres simples quadrangulars. A la banda que dona a les vies, a més, hi ha un porxo metàl·lic de factura moderna, però també els vuit fanals originals de ferro. A l'edifici original, de finals del XIX, s'hi van fer modificacions formals durant les primeres dècades del segle XX i se li va sumar un cos octogonal al banda sud-oest que es podria situar entre els anys 1928 i 1929. | 08074-56 | pl. de l'Estació s/n | Inaugurada el 16 d'abril de 1882 en el marc del projecte de la societat Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona, on ocupava la qualificació d'estació de 3a categoria (junt amb Sant Vicenç de Calders i El Prat de Llobregat. La primera locomotora va passar per l'estació el dia 6 d'abril en un viatge de prova abans de la inauguració de la línia. En una edició de 1909 es presenten els croquis de les estacions de l'esmentada línia, moment que coincideix amb la creació de la doble via. Per tant, existia una estació prèvia que, durant la dècada de 1920', va ser modificada. Aquesta, amb planta baixa i una alçada, tenia forma de 'T' i comptava (a la planta baixa) amb una oficina de facturació, una sala d'espera, un magatzem, despatx de cap d'estació, vestíbul i lavabos i tenia planta de 'T'. L'estació canviaria amb l'establiment de doble via a inicis del segle XX i posterior, una mica abans de 1930, se li va afegir un cos octogonal a la banda sud-oest de l'edifici. | 41.2042900,1.6760000 | 388993 | 4562281 | 1882 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 85152 | Monument Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-pau-casals | XX | Tot i que l'estat de conservació del monument és prou bo, aquest presenta pintades i altres agressions | El Monument Pau Casals s'emplaça a la plaça homònima, a tocar de l'estació de ferrocarril de Cubelles. Es tracta d'una escultura realitzada amb ciment i ferro galvanitzat i amida aproximadament 300 cm de llarg, per 280 cm d'alçada i per 85 cm d'amplada. La major part del monument està fornit per ciment amb una certa decoració estriada en sentit horitzontal. Té forma de bloc aproximadament rectangular en disposició obliqua, que sembla un trangle rectangle escapçat al vèrtex superior. A les dues cares del monument hi ha quatre barres en color vermell que representen la bandera catalana. L'altre element interessant, realitzat en ferro galvanitzat, es troba a l'eix vertical de l'escultura, que adquireix la morfologia d'un violoncel i que presenta una barra circular de ferro galvanitzat travessada a la meitat inferior per cinc barres més petites també de ferro galvanitzat, que representen les 5 cordes del violoncel. | 08074-105 | pl. de Pau Casals, s/n | Cubelles es va sumar als actes d'homenatge del Primer Centenari del naixement de Pau Casals, i fou a iniciativa de la Corporació municipal. El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes. | 41.2044100,1.6746900 | 388883 | 4562296 | 1977 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85152-foto-08074-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85152-foto-08074-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Pedro Llorente Brieva | El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 85089 | Casa Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-estape | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XX | Abandonat, balustrades trencades, igual que els vidres i algunes persianes. Jardí abandonat | La Casa Estapé es troba ubicada al carrer que uneix el casc històric de Cubelles amb la seva part nova i l'estació de FFCC, en una cantonada. Per aquest motiu presenta façana a dos carrers (C. Narcís Bardají i C. de l'Estació). Es tracta d'un edifici aïllat, amb jardí i una pèrgola a l'angle de trobada d'ambdós carrers. La façana principal es dona al carrer d'accés (C. Narcís Bardají). La casa està formada per un cos principal amb planta baixa i pis i presenta coberta composta amb teula àrab i un complex aparell de cobertura ceràmica. D'aquest cos en sobresurt una torre quadrada que assoleix una alçada més, amb coberta de teula àrab a quatre vessants i novament, repetint el model ja esmentat del pis principal, imbricació ceràmica. A la façana oposada (C. de l'Estació), se'n pot destacar un annex de cos de planta baixa que fa funcions de galeria i que està coberta per coberta plana en balcó amb balustrada. A la cantonada entre els dos carrers hi ha un pèrgola que segueix els mateixos paràmetres estètics de la resta de l'edifici. | 08074-42 | pg. de Narcís Bardají, 46. C/ de l'Estació 37 | Aquest edifici va ser fet construir per l'eminent cardiòleg cubellenc Francesc Estapé l'any 1943. En el seu testament, el va donar a beneficència a través de la Fundació Estapé. Aquesta fundació, amb problemes econòmics, ha cedit la gestió de les propietats de la citada fundació a l'ajuntament de Cubelles | 41.2052100,1.6740200 | 388828 | 4562385 | 1943 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 85096 | Passeig de Narcís Bardají | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-narcis-bardaji | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Efemèrides cubellenques del 2012', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 92-98. BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 | XX | El passeig de Narcís Bardají es troba ubicat al centre de Cubelles i s'articula com l'avinguda que uneix el casc antic (carrer Major) amb l'estació de tren (plaça de Pau Casals). Té de manera prou regular una amplada d'uns 13 metres amb voreres d'una mica més de dos, amb sengles rengles de plàtans i amb un sol sentit de circulació rodada, en sentit ascendent cap a l'Avinguda de Catalunya. El tram superior, al casc antic, és de caire semi-peatonal i està vorejat per edificacions de les darreries del segle XIX, del XX i també de moderns. En canvi, el tram inferior i més llarg, està vorejat per edificacions tant unifamiliars amb pati o jardí com blocs d'habitatges. Els més antics d'aquest tram van començar-se a construir només a la banda de ponent i més proper al carrer de l'Estació i progressivament es va urbanitzar tot sencer, articulant l'estructuració d'aquest tram de la vila. | 08074-49 | Des de l'Avinguda de Catalunya fins el carrer d'Ausiàs March | Abans de la seva construcció l'any 1932, aquest espai estava ocupat per horts i parts de terra que podien afrontar al Camí Ral, al carrer Major, etc. El projecte es va aprovar el 1929 redactat per Antoni Vila quan Josep Montaner era l'alcalde de la vila. No es va tornar a reactivar fins l'abril de 1931 per part de l'alcalde Narcís Bardají i s'encarregà a l'arquitecte Josep M. Miró Guibernau. El 6 d'abril de 1932 el carrer ja estava urbanitzat i obert. El seu primer nom fou passeig de Francesc Pi i Maragall, posteriorment durant el franquisme es va rebatejar amb el nom actual, tot i que es coneix a la vila com la Rambla. | 41.2059100,1.6739100 | 388820 | 4562463 | 1932 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: c. Rector Guinovart, passeig Pi i Margall, la Rambla. Segons les dades publicades, aquest passeig va ser projectat per Antoni Vila i encarregat a l'arquitecte Josep M. Miró Guibernau | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 85069 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-4 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BARRASETAS, E.; JÁRREGA, R. (2004) 'La Solana, Cubelles, Garraf', Genera, M. (coord.) Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001, Vol. 2. p. 722-729. GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier (2010) 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formes de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media', Revista d'Arqueologia de Ponent, 20: 93-124. | V-VII | Afectat per rebaixos i construccions posteriors | La Solana és un jaciment arqueològic emplaçat al paratge amb el topònim que li dóna nom, entre el peatge de la C-32 i la central tèrmica de Cubelles. És una zona ocupada per part de la urbanització amb el mateix nom, incloent-hi carrers així com camps de conreu. L'any 1961 s'hi excavà una necròpolis de 23 tombes. S'hi poden trobar fins a cinc tipus diferents de sepultures: una tomba en forma de banyera, tombes en pedres o lloses al fons i als costats formant un sarcòfag, una tomba amb tègules bipedals col·locades a doble vessant i dues tombes amb lloses a doble vessant. Gairebé totes les tombes s'orienten cap al sud-est. Totes elles corresponen a una època que pot anar des de la baixa època imperial fins a l'alta edat mitjana. En la prospecció superficial es recolliren alguns fragments d'àmfora romana, ceràmica comuna i vidre. Anys més tard, el 1996, es van posar al descobert un gran nombre de restes arqueològiques pertanyents a un establiment rural de l'antiguitat tardana (segles V-VII). S'hi documentaren noranta sitges, deu enterraments més (cinc d'ells a l'interior de les sitges, un en àmfora, dos enterraments en tombes de tègules i dos en tombes de lloses), un forn de petites dimensions de planta circular i base plana, 15 estructures de combustió, 9 llars, foses, retalls, restes d'una premsa, tres dipòsits i diverses dependències emmarcades per quatre murs. L'anàlisi i estudi de les restes faunístiques planteja una intensa activitat ramadera a La Solana. El jaciment ocupa una àrea major de l'excavada, contínuament cap al sud més enllà del límit expropiat per l'autopista. | 08074-22 | Entorn la urbanització de la Solana | El jaciment va ser descobert l'any 1961 al fer-se unes obres d'infraestructura per canalitzar l'aigua del pantà de Foix. En aquell moment s'hi localitzarà una petita necròpolis. L'any 1996 es va realitzar una excavació d'urgència amb motiu de la construcció de l'autopista C-32. En la que es documentaren diferents espais domèstics i productius. | 41.2060700,1.6560700 | 387325 | 4562504 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85069-foto-08074-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85069-foto-08074-22-3.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 84 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 85139 | Rellotge de sol de Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-guineu | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | El rellotge de sol de Mas Guineu se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma circular, recordant la seva morfologia a un rellotge de butxaca. El gnòmon presideix el rellotge. D'ell neix una circumferència de color gris de traç gruixut que emmarca el rellotge pròpiament dit. Per sobre d'aquest element s'hi dibuixa un altre semicercle del mateix color però de traç més prim que recordaria a l'anella de la que penjaria una cadena en un rellotge de butxaca. Dins del cercle de traç gruixut s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números àrabs; d'esquerra a dreta es llegeix: '8-9-10-11-12-1-2-3-4'. Per sota del gnòmon, dins del cercle gris s'hi representa l'astre rei, en forma d'un semicercle de color daurat. D'ell surten una sèrie de raigs pintats de color negre que assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. A la meitat inferior del cercle trobem un arc horitzontal de color daurat. | 08074-92 | Mas Guineu | 41.2063800,1.6509700 | 386898 | 4562545 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85139-foto-08074-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85139-foto-08074-92-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||
| 85056 | Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guineu-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | El Mas Guineu s'emplaça a la dreta del riu Foix, a la plana de l'antic delta del curs fluvial. Es tracta d'una masia formada per un conjunt de cossos majoritàriament adossats. L'edifici principal és de planta rectangular, consistent en planta baixa i pis. La façana principal, emblanquinada, està orientada a migdia. L'accés es produeix per un portal d'arc rebaixat flanquejat per sengles bancs correguts de pedra. A la dreta hi trobem una portella i un orifici circular segurament relacionat amb activitats productives, possiblement relacionades amb la vinificació. A banda i banda de la portalada hi trobem dues grans finestres rectangulars i enreixades, amb ampit motllurat de pedra. A l'alçada de la planta pis hi trobem quatre finestres rectangulars, de dimensions més petites. També hi podem veure una obertura circular i un rellotge se sol pintat. El ràfec està format per una tortugada de teula àrab encarregada de recollir les aigües pluvials de la teulada, construïda a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A l'extrem oriental d'aquest cos hi trobem en un altre segurament adossat posteriorment, en forma de torre consistent en planta baixa i tres plantes pis. En aquest cos les obertures estan formades per un portal d'arc rebaixat sobre el que hi ha una finestra rectangular similar a les descrites anteriorment. Per sobre del nivell de la coberta del cos principal hi trobem tres finestres iguals rematades semicircularment emulant una galeria. Per sobre, en l'espai de sotacoberta encara hi trobem una finestreta més centrada. Un ràfec de maons separa la façana de la coberta. La teulada d'aquest cos, com en l'edifici principal, és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està coronada amb campanar d'espadanya d'un ull. En el costat de llevant hi ha cossos annexos de planta baixa destinats a magatzem i garatge, així com un habitatge sense interès arquitectònic. En el costat de ponent, al costat de l'entrada hi ha un conjunt en el que hi havia un trull, un safareig i un pou. A la part de davant de la casa s'hi emplaçava una gran era enrajolada. A la part del darrera els diferents cossos creen un espai, tancat per un mur a mode de baluard, destinat a activitats de corral i agropecuàries. | 08074-9 | Mas Guineu | La primera referència d'aquesta masia data de 1666, quan apareix citada a l'inventari de béns de Francesc Almirall com a 'Casa la guineu o Miql Escardo'. Els Escardó disposaven de diferents propietats a la zona de Gallifa, entre les que es compten aquesta i el Mas Xinxola. La venda de Mas Guineu als Carbonell es produí en algun moment entre el 1666 i el 1711, quan el rector de Sant Antoni de Vilanova, mossèn Anton Carbonell comprà el Mas Guineu, segons s'esmenta a l'escriptura notarial de 1825. Ja difunt el propietari, el 1711, els marmessors de mossèn Anton Carbonell van vendre-la a Josep Carbonell. El 1748 heretà la propietat Amador Carbonell, el qual la donà en herència a Josep Carbonell i Casas el 1759. El 1812 el fill d'aquest, Jaume Carbonell d'heretà i 3 anys més tard la donà al seu fill, Josep Carbonell i Oliva. El 1825 aquest la vengué als tutors d'Antoni Mañozas i Tort, aleshores amb uns 19 anys, qui esdevindria alcalde de Vilanova entre 1848 i 1849. Un any més tard, el 1850, Antoni Mañozas cedí la masia al seu fill Antoni Mañozas i Ricart. El 1865 aquest vengué la masia a Dolors Ricart i Marquès, veïna de Vilanova, la qual el 1876 la donà en herència als seus nebots Francesc i Ricard Mañosas i Ricart. En morí el 1905 el segon sense descendència, la masia passà al primer en plena possessió. Durant el temps en què passà de mà en mà dins d'aquesta família, s'anomenà Masia Mañosas El 1921 Cristina Mañosas i Ricart, germana de Francesc Mañosas i Ricart vengué la propietat a Josep Padern i Sabater, de Barcelona, del qual passà amb la seva mort, el 1828, a la seva vídua, Dolors Padern i Utgès. Mesos després aquesta la vengué al vilanoví Joan Ferrer i Rovira, de qui va passar a la família propietària de Mas Guineu actualment. Un dels edificis, concretament el situat més a l'est del conjunt, sembla que es destinava als masovers i a residència temporal dels ramaders transhumants. | 41.2064300,1.6509200 | 386894 | 4562550 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 85158 | Carrer de l'Estació entre Plaça del Castell i Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lestacio-entre-placa-del-castell-i-carrer-major | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 | XIX-XX | El carrer de l'Estació entre la plaça del Castell i el carrer Major s'emplaça al centre històric de Cubelles, és una carrer per vianants amb una terrassa en arribar al carrer Major. Es composa per un conjunt d'habitatges unifamiliars entre els quals destaquen els números 5 i 7, que no comparteixen línia de ràfec. La casa del número 5 està formada per una planta baixa i un primer pis, coberta per una teulada a una vessant amb teula àrab. La planta baixa està formada per un antiga obertura adovellada en arc de mig punt, avui en dia tapiada parcialment i convertida en una finestra senzilla amb enreixat. Just al seu costat hi ha una porta moderna sense interès arquitectònic. El primer pis té un petit balcó d'escassa volada sobre l'obertura adovellada i al costat d'aquesta, hi ha una petita finestra amb enreixat senzill. La casa del número 7 també està formada per una planta baixa i una primera planta, amb una cobertura a una vessant amb teula àrab. Presenta unes línies més simètriques que l'exemple anterior articulades a partir d'obertures bessones en les dues plantes de l'habitatge i de la presència d'un sòcol arrebossat. La planta baixa està composada per un accés en arc escarser flanquejada per dues petites obertures amb enreixat senzill. La primera planta té tres petites finestres enreixades d'iguals proporcions i amb petits ressalts de rajola. | 08074-111 | c. de l'Estació | Es va batejar oficialment l'any 1897, una època en què només comprenia el tram que va des del carrer Major fins al Vísctor Balaguer. Anteriorment es coneixia com el carrer del Mar, ja que tenia la continuació en el camí que anava a aquella zona. Aquest carrer s'esmenta al segle XVI com 'lo camí que va a la mar i al molí de Sant Pere', o molií de Baix. | 41.2074700,1.6721600 | 388676 | 4562639 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 85148 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-29 | MIRET, J., MIRET, M. (2009): Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles. II Monografies del Foix, Diputació de Barcelona, p. 53-61 | El Camí Ral s'ubica a l'actual carretera C31 i que, d'antuvi, comunicava diferents poblacions de la costa i el prelitoral de Garraf i Baix Penedès en direcció a Tarragona. Aquest, comptaria amb diferents ramals que entraven a la vila i anaven en direcció cap a l'interior, cap a l'actual carretera BV-2115, o cap els molins prop del riu Foix. Per aquesta darrera raó, també se'l coneixia com a camí Molinant o Moliner quan anava en direcció a Vilanova. Aquest tram de camí públic tenia al voltant pous (com el Pou de les Ànimes, a tocar del camí, o el del Comú, situat al ramal de l'actual carrer Sant Antoni en direcció a l'Arboç) i recs. Però també comptava amb infraestructures privades situades a redós del camí. Entre ells, diversos hostals ja ben documentats entre els segles XVI-XVIII, quadres, cases, etc. Actualment, el Camí Ral és la principal artèria que creua Cubelles en direcció nord-est/sud-oest i que articula bona part de la població. Ara, com d'antuvi, també s'hi troben diferents serveis públics i privats durant el ser recorregut per la vila. | 08074-101 | ctra. C31 i diferents ramals a tota la vila | Notícies històriques des del segle XVI, però probablement s'hagi de remuntar a temps més pretèrits, com a mínim des de l'articulació de bona part dels municipis de la costa durant l'alta edat mitjana. | 41.2075800,1.6735500 | 388793 | 4562649 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||
| 85116 | Els Gegants de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-cubelles | FONOLL, N.; PINEDA A.; PUJOL, j.; VIDAL, J. (2008). L'Abdon i l'Asumpta. 50 anys dels Gegants de Cubelles (1958 - 2008). Ajuntament de Cubelles. | XX | Els tres gegants de Cubelles: Abdon és el nom d'un dels patrons de Cubelles, pesa 58 Kg i té una alçada de 3'45 m. La indumentària del gegant és una peça d'abric de vellut, llarga i de color blau marí, valona sobreposada i barret de copalta, negre, és una adaptació de la moda que s'imposà a Europa a finals del segle XVIII i principis del XIX, porta un pergamí a la mà. L'Assumpta, agafa el nom de la Mare de Déu de l'Assumpció, en honor a la qual cada 15 d'agost es celebra la Festa Major a Cubelles. Pesa 68 Kg i té una alçada de 3'35 m. Llueix el vestit tradicional de pubilla. La roba és un brocat de l'època, una tela de qualitat amb un fons de color rosa, adornada, a la part baixa de la faldilla, amb un volant de punta blanca envoltat d'una tira blava, igual que els extrems de les mànigues. El vestit està guarnit, així mateix, per una pitrera negra que té uns llaços blaus al damunt. El davantal i la mantellina són de color blanc. Les estructures són de cartró pedra. El gegantó que representa Charlie Rivel és una peça feta l'any 1987 i té un pes de 30 Kg i una alçada de 2'65 m, fet amb material de polièster. Va vestit i maquillat amb la indumentària habitual del pallasso nascut a Cubelles. A l'actualitat els portadors dels gegants porten camisa verda dels geganters de l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles, pantaló blanc, faixa negra i espardenyes de set betes negres i verdes. | 08074-69 | c. Joan Roig i Piera, 3-5 | Josep Roldan, de la comissió de festes de 1958 va fer els primers esbossos sobre la forma que haurien de tenir els gegants. Fins aleshores Cubelles no havia tingut tradició gegantera. No obstant això, va ser una aquarel·la de Montserrat Mainar la que va inspirar la vestimenta. Els gegants van ser fets a El Ingenio, botiga barcelonina especialitzada en la creació d'entremesos populars. Les despeses dels gegants es van sufragar amb les aportacions de veïns, empreses i estiuejants. Les peces es van estrenar el 15 d'agost de 1958. Ja al segle XIX es va fer una còpia de fibra de vidre i els originals de l'Abdon i l'Assumpta resten en exposició. El gegantó que representa la figura de Charlie Rivel es va estrenar el 26 d'abril de 1987 en el marc de la setmana cultural d'aquell any. L'Ajuntament va encarregar la figura al vilanoví Albert Albà. | 41.2076200,1.6727400 | 388725 | 4562654 | 1958 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85116-foto-08074-69-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | El Ingenio (Abdon i Assumpta) i Albert Albà (Charlie Rivel, 1987) | 119 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2940,35 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/