Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73755 | Creu de Terme d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dargencola-0 | XIV | La part central de la columna ha estat restaurada recentment. | <p>Situada a la falda del turó del nucli d'Argençola, a l'inici del carrer que porta al nucli urbà. Feta amb pedra treballada. S'estructura en una triple base octogonal esglaonada, la columna i el capitell també són octogonals. Corona l'element una creu llatina amb decoracions florals. La seva orientació és al nord-est.</p> | 08008-1 | Cruïlla entre la BV-2231 i l'entrada al nucli d'Argençola | <p>Ha estat restaurada en el darrers anys.</p> | 41.5971000,1.4414800 | 370114 | 4606217 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Al costat hi té una pilona de pedra. | 85|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 73756 | Cal Pujó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujo | XVI-XIX | L'estat de conservació en general és bo. Tot i que els elements destacats presenten un estat de conservació millorable degut a la pèrdua d'utilitat. | Conjunt arquitectònic format per diferents elements, la masia i edificis auxiliars. L'edifici principal és de planta rectangular, i s'estructura en soterrani, planta baixa, i planta de pis. Alçat amb pedra, actualment aquesta és visible ja que es recentment es va treure eliminar l'arrebossat de les façanes. S'observen diferents parts en l'edifici principal, partint d'un cos més antic i amb ampliacions posteriors. Els elements més remarcables es troben a l'interior, on hi trobem a la planta baixa una volta apuntada, que actualment està tapiada. En aquesta mateixa planta baixa, hi ha una cuina de mitjans del S.XIX moment en que l'edifici va patir una ampliació. A la planta de pis, hi trobem una cuina i el forn antics de l'edifici. Al soterrani cal destacar-hi el celler, amb paviment de terra, i on s'observen els fonaments de l'edifici original, que arrenquen de la roca mare. L'entrada actual amb arc rebaixat, presenta a la llinda central la data de 1856, any en que es va acabar una de les ampliacions del cos principal. | 08008-2 | Rocamora | L'habitatge primitiu es podria remuntar al segle XVI. Com totes les cases de Rocamora, es va construir amb les pedres del Castell de Rocamora. | 41.5932400,1.4192200 | 368251 | 4605822 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73757 | Sant Jaume de Rocamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-rocamora | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Restaurada l'any 1991. | Edifici de petites dimensions, consta d'una sola nau, portal de llinda recta amb marcs laterals motllurats. Sobre l'entrada, hi ha una petita obertura rectangular, així com una placa de marbre que indica la data de la darrera restauració. Culmina la façana una campanar d'espadanya d'una sola obertura. La coberta és dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Al seu interior s'hi observa una volta de canó actualment estucada i sense pintar, i cal destacar-hi dues capelles laterals de petites dimensions. Altres elements a destacar, són una pica baptismal amb unes inscripcions il·legibles, així com una imatge de Sant Jaume. Adossat al mur sud, hi ha un petit cementiri. | 08008-3 | Rocamora | L'església de Sant Jaume està documentada des del segle XI. S'esmenta en una llista de parròquies del Bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050 amb la grafia de Rocha Maura. L'advocació del temple apareix l'any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual féu una deixa piadosa a l'església de Sant Jaume de Rocamora. Aquesta església va tenir la condició de parròquia fins al segle XV i després passà a ser sufragània de Bellmunt. La darrera aparició com a tal és en una llista de parròquies del Bisbat de Vic de l'any 1438. Una antiga tradició diu que el lloc originari de la capella era el conjunt de ruïnes conegudes com a Sant Jaume de Viladaspis, on hi havia el castell de Rocamora. El trasllat a l'indret actual seria probablement anterior al 1685, quan s'esmenta la capella de Sant Jaume amb quatre famílies a l'entorn seu. L'any 1991 es va realitzar la darrera restauració. | 41.5937300,1.4190600 | 368239 | 4605877 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La placa de marbre que hi ha a sobre l'entrada, conté la següent inscripció: El Sr Bisbe Antoni Deig inaugura les obres de restauració de la Capella de Sant Jaume. Rocamora 3-11-1991 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73758 | Fortificació de Rocamora o Viladaspis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fortificacio-de-rocamora-o-viladaspis | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XIV | L'arbrat i la vegetació de l'indret empitjoren les estructures del mur que resta dempeu. | Actualment només s'observa un mur en peus. Es troba situat a la part alta d'un turó boscós al sud-est de Rocamora. El mur que resta dempeus es caracteritza per un alçat de carreus horitzontals i irregulars, units per morter. L'entorn més immediat hi trobem enderroc de la mateixa construcció, així com estructures sense identificar. Estudis anteriors la descriuen com una fortificació de planta rectangular. | 08008-4 | Rocamora | Les dades documentals sobre aquesta fortificació son bastant escasses. Al segle XI senyorejava el castell Maier, germà d'Ermernir de Castellet, tal com consta en el seu testament sagramental datat l'any 1031. No hi ha més noticies fins al segle XIV, quan l'any 1322 l'Infant Joan vengué la jurisdicció dels Castells d'Albarells, Carbasí i Rocamora al prior del Monestir de Montserrat . | 41.5924100,1.4244100 | 368682 | 4605722 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73758-foto-08008-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73758-foto-08008-4-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les estructures sense identificar poden correspondre a les restes d'habitacions, així com a la desapareguda església de Sant Jaume. La vegetació que actualment ocupa l'indret, dificulta la interpretació in situ d'aquestes estructures. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73759 | Molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-vinyes-0 | XVI | Ha estat restaurada respectant tots els elements d'interès de l'edifici. Tant el forn, com el cup, s'han restaurat de manera que representés l'original, tot i què aquests es trobaven ensorrats. | Conjunt arquitectònic format, per l'edifici original, que tenia funció de molí, així com diferents ampliacions i edificis complementaris que configuren l'actual conjunt. L'antiga bassa avui està coberta de terra i forma part del jardí de l'habitatge. Pel que fa al cacau, s'observa la seva ubicació però te una funció de cisterna. Cal destacar-hi dos elements exteriors, al nord-est del conjunt, on hi trobem l'antic forn i el cup de vi. A dia d'avui s'utilitzen amb altres finalitats. A la façana nord de l'edifici principal, s'hi observen diverses modificacions en la façana. Cal esmentar que aquesta façana era per on desaiguava el molí, i s'hi observa la sortida quasi coberta, ja que es va reomplir el terreny per anivellar l'entorn. S'observa parcialment aquesta sortida amb una volta amb arc de mig punt. A l'interior de l'edifici, a la planta de pis, cal destacar una fornícula motllurada i amb una petxina decorada a l'interior, així com una inscripció a la part superior ' Ramon Mestres 1803'. En aquesta mateixa planta, hi ha unes escales empedrades, que ens porten a les dependencies millor conservades del molí. És diferencia clarament una metodologia constructiva diferent, i l'ús de voltes. Encara hi trobem un nivell inferior, on hi ha conservats els elements més interessants. Una volta de canó apuntada domina tota l'estància. Encara hi ha la mola de pedra, que reposa en un base de fusta on hi ha la data de 1880. | 08008-5 | Argençola | Es podria remuntar, al segle XVI, tot i que no es descarta que pugui tenir uns precedents més antics. Deuria funcionar fins a inicis del segle XX. Fa uns 20 anys una família anglesa va adquirir el molí, i van dur a terme la restauració d'un immoble que estava bastant degradat. | 41.6020500,1.4351200 | 369594 | 4606776 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73759-foto-08008-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73759-foto-08008-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73759-foto-08008-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es vol actuar en el soterrani de l'edifici. Aquesta és la part més interessant de l'edifici, però per la seva complexitat no s'hi ha intervingut com a la resta de l'edifici. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73760 | Cal Tolosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tolosa | XIV-XVIII | Ha estat restaurada en els darrers anys, exceptuant les edificacions auxiliars. | Conjunt arquitectònic imponent, format per l'edifici principal i diverses construccions complementàries. S'observen diferents evolucions de l'edifici principal, amb una primera construcció i diferents ampliacions posteriors. L'accés a l'interior del conjunt es situa a l'oest, on dues edificacions formen un tipus de baluard d'entrada. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la d'accés a l'interior de l'edifici principal, actualment arrebossada. Elements exteriors a destacar, solsament podríem citar dos ampits, un a la façana principal, orientada al sud, i un altre a la façana nord. Annex amb aquestes, hi trobem una petita cabana de pedra seca, amb una volta de canó apuntada. | 08008-6 | Carretera BV-2234 km 2. Carbasí. | L'edifici actual segurament és del segle XVII o XVIII. No obstant és possible que hi hagués alguna construcció més antiga, ja que l'indret de Tolosa és citat amb anterioritat. | 41.6087000,1.4176900 | 368155 | 4607541 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73761 | Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manel-2 | XX | Ha estat restaurada totalment, tant a l'exterior, com a l'interior, adaptant-la a les necessitats i obligacions d'un allotjament rural. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. A les façanes que són a pedra vista, només destacar-hi els marcs de maó de les finestres, així com el frontó que hi ha a la façana d'ingrés a l'edifici orientada al nord-est. Annexat a la façana sud-oest, hi trobem l'accés a una cisterna d'aigua, on es pot observa a nivell del sòl, la coberta amb volta, feta amb ceràmica. En l'entorn més immediat hi trobem altres construccions de caràcter agrícola i camps de conreu. | 08008-7 | Carbasí | Masia edificada a la dècada dels anys 40 del segle XX. Va romandre en mans dels mateixos propietaris fins a l'entrada del segle XXI en que passar a mans dels propietaris actuals, que la van convertir en allotjament rural. | 41.6138000,1.4184000 | 368225 | 4608106 | 1940 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es tracta d'un Allotjament rural. Els seus propietaris han decorat l'entorn de la masia amb estris de treball al camp. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73762 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-95 | XIX | Ha perdut part de la coberta, així com l'entrada. | Barraca de pedra seca de grans dimensions i planta circular. És troba al centre d'un camp de cultiu entre Cal Tolosa i Cal Manuel. Coberta interior de falsa cúpula, en força mal estat. L'entrada s'orienta al nord-est i presenta un estat deficient. | 08008-8 | Carbasí | Tot i que se'n deuen haver fet des de l'antiguitat, la majoria de les barraques que es conserven es van ser construir en el moment de la màxima expansió de la vinya a mitjans del segle XIX. Els constructors de les barraques podien ser els mateixos pagesos, però sovint es contractaven els serveis d'un barracaire amb experiència. La seva principal funció era servir d'aixopluc durant els dies de feina a la vinya, tant per protegir-se de la pluja com per escalfar-se vora el foc a l'hivern o per estar una estona fresc a l'estiu. També servien per guardar eines o altres objectes relacionats amb la feina. | 41.6100700,1.4212900 | 368458 | 4607688 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La tècnica constructiva es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. Les pedres que formen les filades, es collen unes amb les altres per tal de aportar fermesa a la filada, i es situen lleugerament inclinades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73763 | Mas Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-segura | XVII | Es troba pràcticament en ruïnes tot el conjunt arquitectònic. Cal afegir l'ocupació de la vegetació tant de l'interior, com de l'exterior del conjunt. | Antiga masia important del municipi, avui dia en pràcticament en ruïnes. Estava construïda amb pedra del país, així com també murs de tàpia en algunes parts del parament. Resten dempeus els murs(exceptuant el nord-oest), però tant la coberta, com la majoria dels espais interiors s'han enrunat. Constava d'un edifici principal i diverses edificacions complementaries. Davant de la façana principal, orientada al sud-oest, hi ha un espai tancat per murs, que reforçava la imatge de masia forta vista des del camí que dona accés al conjunt. Cal destacar-hi les diferents voltes apuntades que encara es conserven al seu interior, així com un cup de vi, que s'observa entre l'enderroc de la plantes superiors, situat al nord-oest del conjunt. A la façana sud-est, es conserva una entrada amb arc adovellat de mig punt, coberta quasi del tot per la vegetació abundant de l'indret. | 08008-9 | Rocamora | Havia estat una de les masies històriques del municipi d'Argençola. Fins a mitjans del segle XX encara estava habitada. El seu actual propietari va aprofitar material d'aquesta casa per fer-n'hi un altra en un altre municipi. Aquest fet accelerà la seva degradació fins arribar a l'estat actual, quasi de ruïna. | 41.6025400,1.4243100 | 368694 | 4606847 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73763-foto-08008-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73763-foto-08008-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73763-foto-08008-9-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73764 | Forn de Can Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-sebastia | XX | En bones condicions. La llinda està cremada pel seu ús anterior. | A la planta baixa de la masia de Can Sebastià, s'hi troba un forn, actualment tapiada la seva obertura o boca. Es conserva com a element decoratiu de la masia, construïda el 1916. Contorn amb carreus de pedra, i llinda arrodonida. La base té formà d'ampit. Està incrustat a la paret. | 08008-10 | Argençola. | Es va edificar l'edifici l'any 1916. Hi ha viscut sempre la família Miquel. | 41.5989300,1.4512300 | 370930 | 4606406 | 1916 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Llorenç Miquel i Taixé | Esmentar que la masia no presenta altres elements a destacar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 73765 | Pou de gel d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-dargencola | XVIII-XIX | No es conserva la cúpula. Es va intervenir degut al seu estat de conservació deficient. Tot i això corre perill d'esfondrament, ja que on arrenca la cúpula no estan consolidades les estructures. | Construcció de pedra seca de forma cilíndrica, i que actualment li manca la totalitat de la cúpula. Té un accés lateral, que era per on s'extreia el gel. Es caracteritza com la majoria de pous de gel, per la seva situació, en una zona d'obaga i fresca, així com per tenir accés a recursos hídrics a prop (hi passa el torrent de Mas Riell ben a la vora). La forma tradicional de construir un pou de gel, era buidant el terreny, i alçant les parets de pedra des de la base, culminant amb una cúpula semiesfèrica, que era la part visible des de l'exterior. | 08008-11 | Camí de l'Obaga | L'activitat dels pous de gel és coneguda des de temps dels romans (2000 a. C.); el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI va tenir un període d'esplendor als segles XVII i XVIII i lògicament va acabar a finals del XIX amb l'arribada de les industries de gel artificial. Fins a aquest moment la conservació d'aliments es realitzava gràcies a la salmorra, als adobs, a les conserves o a l'aprofitament de la neu. La neu es feia servir a l'estiu per la conservació d'aliments, del peix a les llotges dels pobles mariners, per combatre la febre, com anestèsic, per les cremades, per aturar hemorràgies, com refrescant de begudes i per fabricar gelats. | 41.6015100,1.4509700 | 370914 | 4606693 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les seves dimensions es poden considerar petites, si ens fixem en altres pous de gel de municipis veïns. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73766 | Font dels Verdaguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-verdaguers | XX | Les estructures es conserven be. La pedra està humida per les característiques de l'entorn. | Font situada a la vora del Torrent del Mas Riell. El brollador s'ha cobert amb una estructura de pedra feta amb carreus irregulars. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra que neixen del camí de l'obaga. | 08008-12 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6019700,1.4533700 | 371115 | 4606740 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment, i segons els veïns de l'indret sempre hi raja aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73767 | Font de Cal Torruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-torruell | XX | Font de petites dimensions, amb murs laterals de carreus de pedra, i coberta actual amb troncs ( segurament va perdre l'original de pedra). Aquesta font desguaça en una petita bassa, que es forma al Torrent del Mas Riell. | 08008-13 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6035300,1.4592400 | 371607 | 4606905 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A uns 50 metres al nord, hi ha Cal Torruell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73768 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-0 | XIX-XX | El marge és conserva be, però l'abundant vegetació i arbrat possiblement farà que la seva degradació avanci. | Paret de pedra seca de grans dimensions, formada per carreus irregulars de dimensions diverses. Presenta algunes cavitats, utilitzades segurament per a guardar-hi les eines de treball. Conserva encara unes escales adherides al mur, que servien per canviar de feixa o camp. | 08008-14 | Camí de l'Obaga | Abans existien els margeners els encarregats d'alçar els marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer. Per alçar el marge s'utilitzaven les pedres de l'indret i les que sortien de despedregar el camp. Les més grans eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Tot seguit es seguia amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, de vegades les feixes són tan petites que només hi cap una olivera o un ametller. | 41.6035000,1.4625900 | 371886 | 4606896 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | L'abandó del camp i dels bosc, ha donat també al marge una imatge d'abandonament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 94181 | Alzina surera del Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-calisay | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Alzina que ornamenta la façana de llevant del Centre Cultural Calisay, és un exemplar singular d’alzina (<em>Quercus Ilex</em>) amb una capçada alta i més o menys arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli, robust. L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, no massa desenvolupada.</span></span></span><span><span><span><span> Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-426 | Riera del Pare Fidel Fita, núm. 67 | 41.5826558,2.5478491 | 462310 | 4603540 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-02p1580189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-04p1580191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-05p1580201.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 94182 | Cedres de l’edifici Xifré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-ledifici-xifre | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>A la part posterior de l’edifici Xifré hi ha tres espècimens de <em>Cedrus libani </em>o cedre del Líban. Es tracta d’una conífera de la família de les pinàcies, de fulla persistent que en el seu hàbitat natural (muntanyes de la regió mediterrània del Líban, oest de Síria i centre sud de Turquia i també a les muntanyes de l’Atles) pot créixer fins als quaranta metres d’alt. La capçada és cònica en els arbres relativament joves, mentre que amb els anys, es torna més irregular. Les fulles són aciculars o en forma d’agulla, que mesuren entre 30 i 35 mm i apareixen en grups de 20 o 30 en forma de pinzell. Floreix a la primavera. Les flors masculines són de color bru rogenc; s’identifiquen perquè apareixen dretes sobre la branca. Mentre que les flors femenines, són molt més petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’escorça està clivellada i té un color bru grisós. El fruit és la pinya, que surt cada dos anys ja que necessita un any per a madurar. El color varia de verd grisós a l’inici per arribar al gris fosc al cap de dos anys.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-427 | Carrer d'Auterive, s/n | 41.5831253,2.5458616 | 462145 | 4603593 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-02dsc1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-03dsc1191.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 94183 | Olivera de la placeta del Tossol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placeta-del-tossol | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la placeta del Tossol és un arbre plantat com a ornamental que sobrepassa els 100 anys. Mesura uns nou metres d’alçada per més d’un metre i mig de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és arrodonida i força atapeïda conformada per una munió de branques. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-428 | Placeta del Tossol | <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5803721,2.5482240 | 462340 | 4603285 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-02dsc9847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-03p1560255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-04p1560253.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 94184 | Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placa-de-lesglesia-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la plaça de l’església està situada en una cantonada enjardinada adossada a la façana orientada a llevant de l’edifici parroquial. Al seu costat hi ha, d’una banda un plafó explicatiu de l’església de Santa Maria, i de l’altra una bola granítica del país. El parterre està protegit per un muret i una barana de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està plantada com a espècimen ornamental. Mesura uns quatre metres d’alçada per més d’un metre i vint de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta nombroses rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és un xic irregular. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-429 | Plaça de l'església, s/n | <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5805166,2.5496951 | 462463 | 4603301 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94184-2p1560056.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 94226 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis i balconades d’Arenys de Mar, i en especial a l’edifici del Mont Calvari, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Algunes cases on també s’hi poden observar són les del carrer d’Avall, número 24, 25; o al carrer de Jaume Borrell, número 6.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tant el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet, aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que, a diferència de l'oreneta vulgar, són caçats durant el vol a molta més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-433 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant l'època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A Catalunya hi nidifica en el 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1998 i 2000, els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes. Els resultats estan publicats a: </span><a href='http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm'><span><span>http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm</span></span></a><span> </span></span></span></span></p> | 41.5794176,2.5578511 | 463142 | 4603176 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-02p1540771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-03p1540775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-04carrer-davall2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-05carrer-davall2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-06carrer-de-jaume-borrell0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per conviure amb l'ésser humà i, si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc i construeixen els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 95116 | Parc Fèlix Cucurull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-felix-cucurull | <p>Parc situat en un antic càmping. Es conserven les moreres i plàtans que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.</p> | 08006-472 | 41.5832626,2.5521117 | 462666 | 4603605 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95116-02felixcucurull1975.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 95117 | Parc dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-paisos-catalans-1 | <p>El Parc dels Països Catalans, dona nom a l'espai urbà fruit de l'ordenació de l'àrea de l'Stella Maris com a equipament esportiu i de lleure. La seva superfície total és de 3.312.67 m2, i és de titularitat municipal. <span><span><span><span><span><span>Un altre dels grans parcs d'Arenys de Mar, que aplega un conjunt de grans pins pinyers.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'ha projectat una intervenció integral per potenciar el seu entorn natural i per tal que esdevingui un espai de referència des del punt de vista de l'educació ambiental. </span></span></span></span></span></span>L'objectiu plantejat és el de crear un espai públic de lleure, amb zones diferenciades: pineda, a més d'un equipament poliesportiu a disposició dels convilatans per a fer-hi activitats.</p> | 08006-473 | <p>Parc inaugurat l'any 2000. L'Ajuntament anunciava, aquell any, que l'11 de setembre, es podria visitar el nou parc dels Països Catalans, un nou equipament per a la població a l'Stella Maris. Precisament, l'Ajuntament d'Arenys i un gran ventall d'entitats i associacions arenyenques ja farien l'ofrena floral habitual per la Diada, al mateix Parc. Feia molts anys, que es cercava un lloc idoni que pogués portar el nom i la simbologia catalanista i nacionalista. Fins ara, les ofrenes de la Diada Nacional de Catalunya s'havien portat a terme a la plaça de l'Església i al Calisay. A la nit, al mateix indret, es va fer un concert de sardanes a càrrec de la Cobla Jovenívola de Sabadell.</p> | 41.5881973,2.5455662 | 462123 | 4604156 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95117-02p1570737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95117-03p1570738.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 95120 | Alzines del Rial de La Serp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-rial-de-la-serp | <p><span><span><span><span><span><span>Dues alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables que es localitzen al tram baix del rial de la Serp, al marge esquerre d'aquesta riera, a l'alçada de la urbanització de Portimar II. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Té una capçada densa amb un troc gruixut, clivellat i fosc. Les fulles són perennes, de color verd fosc i revers cobert per una mena de vellut blanquinós que absorbeix la humitat ambiental. Les flors surten a la primavera agrupades en ramells de color groc-ocre i el seu fruit és el gla o aglà.</p> | 08006-476 | Rial de La Serp | 41.5832934,2.5635736 | 463621 | 4603603 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-3.png | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 95121 | Palmeres de l'escola Presentació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-lescola-presentacio | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans palmeres canàries, el darrer que resta a Arenys de Mar després de la greu afectació de la plaga del morrut de les palmeres. És una alineació situada al davant de la façana principal de l'escola, i és molt visible des de bona part del nucli urbà.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-477 | Carrer de pompeu Fabra, núm. 2 | 41.5853551,2.5482002 | 462341 | 4603839 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95121-palmeres-presentacio-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95121-palmeres-presentacio-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 95122 | Penya del turó del camí de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat | <p><span><span><span><span><span><span>Penya del turó que ressegueix el camí de la Pietat, i sobre el qual s'assenta el cementi de Sinera, des de la qual hi ha una de les panoràmiques més boniques d'Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-478 | Camí de La Pietat | 41.5769734,2.5465504 | 462199 | 4602909 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri5.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 95123 | Garrofers de la capçalera del rial de les Canalies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies | <p><span><span><span><span><span><span>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pla d'ordenació urbanística municipal d'Arenys de Mar (2013)</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Gran zona forestal de la capçalera del rial de les Canalies, el darrer tram natural d'aquest important rial. Dècades enrere aquest espai eren camps de garrofers. Sobretot al vessant esquerre d'aquesta vall resten encara grans exemplars de garrofer, els de major dimensió que s'han identificat al terme municipal. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-479 | Rial de Canalies | 41.5881704,2.5566725 | 463049 | 4604148 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 95124 | Horta Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-dalmau | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans alzines (Quercus ilex), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea) i roures martinencs (Quercus humilis) a la zona de l'horta Dalmau. És un racó natural interessant adjacent al nucli urbà (carrer Doedes amb carrer Barcelona), on hi podem trobar també altres exemplars com pins blancs, ametllers o figueres. Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-480 | Carrer Doedes amb carrer Barcelona | 41.5884370,2.5411937 | 461759 | 4604184 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123133134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0051.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 95125 | Conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dalzines-del-rial-de-sa-clavella | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'alzines, plantades de forma lineal, resseguint el marge dret de la capçalera del rial de Sa Clavella. Té uns 80-90 metres de longitud. I és la darrera mostra d'una gran alineació d'alzines que resseguien aquest marge del rial de Sa Clavella dècades enrere, abans de la construcció de l'autopista i de la gran esplanada del peatge, que va trinxar aquest rial. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-481 | Rial de Sa Clavella | 41.5866362,2.5407770 | 461723 | 4603985 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 95126 | Rial de Vallfiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-vallfiguera | <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Petit rial que aboca al rial del Bareu, a la capçalera d'aquest (marge esquerre). Destaquen de manera molt especial les rengleres de grans alzines que es van plantar a banda i banda de la seva llera, i que configuren un paisatge únic a Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-482 | Rial de Vallfiguera | <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5903391,2.5476658 | 462300 | 4604393 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rial-de-vallfiguera_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rials.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 95127 | Rial del Pollroig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-pollroig | <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Interessant rial que travessa pel bell mig una de les darreres zones agrícoles d'Arenys de Mar. Té, per tant, un entorn agrícola però també forestal. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-483 | Rial de Pollroig | <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5907849,2.5650567 | 463749 | 4604434 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95127-rial-del-pollroig2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95127-rial-del-pollroig3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95127-rial-del-pollroig4.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 95128 | Penya del Portinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-portinyol | <p><span><span><span><span><span><span>Penya situada per sobre del port d'Arenys i la platja del Cavaió. Preserva encara una notable franja forestal, entre el penya-segat i les primeres cases (avinguda del Portinyol). En aquesta zona hi trobem un dels búnquers del Portinyol. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-484 | 41.5803480,2.5573905 | 463104 | 4603279 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-01p1540665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-dsc0891.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 95158 | Rinoceront llanut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rinoceront-llanut | <p><span><span><span lang='CA'>Crani i maxil·lar complet d’un rinoceront llanut (<em>Coelodonta antiquitatis</em>) trobat a Arenys de Mar el 1914. Es tracta del primer exemplar de <em>Coelodonta antiquitatis </em>trobat a Catalunya. Pertany al Plistocè superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Trobat a l'extrem alt del carrer de Sant Antoni.</span></span></span></p> | 08006-497 | Plaça Leonardo Da Vinci, núms. 4-5, (08019 Barcelona) | <p><span><span><span><span><span><span>El 30 de juny de 1914 una notícia del diari La Vanguardia ens parla de la localització d’un crani d’un animal molt gran trobat a la zona del Bareu d’Arenys de Mar. El 2 de juliol la notícia ja especifica que es tracta d’una espècie extingida de rinoceront. Anys després, el 1919, aquestes restes de rinoceront llanut, <em>Coelodonta antiquitatis (Blumenbach, 1803)</em>, van passar a formar part del Museu Martorell, integrat actualment dins el Museu de Ciències Naturals de Barcelona del Parc de la Ciutadella. La Junta de Ciències Naturals de Barcelona va adquirir el crani a la casa Can Soler per 375 pessetes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El director de l’Arxiu Municipal d’Arenys de Mar, consultant els padrons de l’època (1925), ha pogut situar la família Soler que vivien en el número 16 del carrer Bareu. Es tracta de Joan Soler i Ribas, carnisser, que vivia juntament amb la seva dona Josepa Radó i els seus fills Francesc i Isabel. Molt probablement seria aquesta família Soler qui va trobar el crani del rinoceront i qui el va vendre a la Junta de Ciències Naturals, ja que en aquella època la zona al davant d’aquestes cases només hi havia horts. Aquesta informació coincideix amb la notícia de la troballa que diu que el crani es va trobar en un marge d’un camí, a la zona que llavors es denominava Bareu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El crani que avui forma part de l’exposició permanent del Museu de Ciències Naturals de Barcelona és de gran importància perquè van ser les primeres restes de rinoceront llanut que es van trobar a Catalunya. Aquestes no són les úniques restes paleontològiques d’Arenys de Mar, al Museu de Ciències Naturals també s’hi conserven unes restes d’ullal de mamut, tot i que no tenen la importància de la troballa de l’any 1914.</span></span></span></span></span></p> | 41.5812334,2.5523552 | 462685 | 4603379 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95158-02mgb-33181.jpg | Física | Cenozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquestes restes s'exposen al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb el número de referència MGB 33181. | 123 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37686 | Can Jalpí (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jalpi-jaciment | BOSCH DE DÒRIA, Marc i VIDAL SÁNCHEZ, Àlex (2004). Prospecció, control d'obra i excavació arqueològica al jaciment de Can Jalpí. Arenys de Munt (El Maresme). Memòria de la intervenció arqueològica. Inèdita. CABALLÉ, Antoni. (1995). Can Jalpí., dins Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. FORN i SALVÀ, Francesc (1993). Can Jalpí: una nova vil·la romana a Arenys de Munt, a Arennios núm. 23, setembre de 1993, pp. 4-8. OLESTI i VILA, Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III - I a.C.). Estudi d'arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PONS i GURI, Josep Maria (1938). Notes per l'arqueologia del Maresme (termes d'Arenys de Mar i Arenys de Munt). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 513-514. Barcelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952) El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'estudis Catalans. Barcelona. | IaC-IVdC | Part del jaciment està sota la urbanització. | La troballa de material arqueològic en superfície va fer pensar en una possible vila romana. Gràcies a aquestes troballes la zona es va catalogar com a jaciment arqueològic que intervencions posteriors (2002-2004) determinaren l'existència d'un establiment rural d'època romana, tot i que no s'ha fet cap excavació en extensió. Les conclusions dels darrers treballs han permès confirmar l'existència d'un establiment rural d'època romana en aquesta zona i han permès delimitar una àrea agrícola a la riba oest de la riera d'arenys que cal relacionar amb d'altres jaciments propers. Entre totes les restes arqueològiques es van identificar sis fases històriques des de la segona meitat del segle I aC. fins l'actualitat. Del segle I a.C. destaquen quatre estructures de combustió i una sèrie de murs fets en pedra seca i lligats amb fang, d'entre 40 o 50 cm d'amplada. A la fase del segle I d.C.s'han documentat els nivells d'abandonament i amortització de les estructures de la fase anterior. Bàsicament, farciment de dues sitges. En els segles II - IV d.C. es documenta una possible reocupació del territori. En destaca un llarg mur de 23 metres que serviria per delimitar els camps i protegir-los de la riera. | 08007-1 | Entre Can Jalpí i Can Sagrera | Actuacions d'aficionats i clandestins permeteren posar sobre avís de l'existència d'un possible jaciment arqueològic. Entorn l'any 1993 el 'Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt' va realitzar prospeccions arqueològiques sense permís. Segons la CCAA, els tècnics del Servei d'Arqueologia hi van fer una inspecció el 26 d'abril de 1995, i es va documentar gran concentració de materials arqueològics en uns horts entre la masoveria de Can Jalpí i un petit torrent que desemboca a la Riera d'Arenys. Els materials són, bàsicament, fragments de teules, dolia, tovots i àmfores (Pascual 1), algunes amb deformacions de cuita i/o recremades. A l'altre costat de l'esmentat torrent hi ha una petita elevació on s'hi troben materials de la mateixa tipologia. Francesc Forn informà a Toni Caballé, territorial del Servei d'Arqueologia, de la recollida de Terra Sigil·lata Sudgal·lica, Campaniana A i Sigil·lates clares. Aquesta zona fou objecte de l'execució de dos projectes urbanístics entre els anys 2002 i 2004 que han transformat completament el seu aspecte. Com a jaciment catalogat que és, fou necessària la realització d'una sèrie d'intervencions de caràcter preventiu amb l'objectiu de documentar les restes. En total s'hi ha realitzat quatre intervencions entre l'estiu de 2002 i el gener de 2004, sota la direcció de Marc Bosch i Àlex Vidal, de l'empresa Actium, patrimoni cultural, S.L. La darrera fase es va portar a terme parcialment durant la primavera del mateix any, a càrrec de l'empresa Arke S.C.P. | 41.5966100,2.5405900 | 461713 | 4605092 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material trobat en superfície a les dependències del 'Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt' en un local cedit per l'Ajuntament.El DOGC és del 16.11.1988 | 80|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37708 | Església parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti | FORN, Francesc (1991). Quatre façanes per a la mateixa església. A Arennios, núm. 14, juny de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 8-9. FORN i SALVÀ, Francesc (1994). 1544 La consagració del nou temple de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 27, setembre de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 11 - 17. FORN i SALVÀ, Francesc (2001) La cripta de Sant Martí d'Arenys. Fulls arenyencs de cultura, núm. 3 . Ajuntament d'Arenys de Munt. MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Església de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. VIADER i CROUS, Montse (1987). El portal xic. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 26. | XVI | Edifici d'una sola nau. Façana austera i harmoniosa, flanquejada per un campanar de torre de planta quadrada. Retaule a l'interior (veure fitxa 24). Porta d'entrada d'arc de mig punt motllurada i decorada amb motius vegetals i cares. Hi ha un gran arquitrau amb timpà superior on hi havia una escultura de Sant Martí feta per Joan de Tours i que es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment hi ha una reproducció. A la part superior central hi ha una creu i una figura de Sant Miquel Arcàngel esculpides per Jaume Safont, el mateix que va fer la porta, on hi ha ferradures antigues incrustades, algunes procedents de l'església romànica. | 08007-23 | Plaça de l'Església, s/n | Església parroquial construïda entre els anys 1531 i 1544 damunt una església anterior, probablement romànica. El mestre d'obres fou Pau Mateu, amb la col·laboració del seu germà Antoni. El campanar fou construït abans de l'església actual. Fou encarregat a Pere d'Alquier, constructor francès, el 8 de maig de 1514. Es va finalitzar l'any 1518. Originàriament constava de tres pisos amb coronament de merlets de tres esglaons. Posteriorment s'afegí el rellotge i el pinacle piramidal. Les obres de renovació de l'enllosat de l'església, l'any 1997, van permetre descobrir una cripta que travessa el subsòl del temple des de la porta fins el presbiteri. També es descobriren altres enterraments: un sepulcre davant l'altar de Sant Sebastià i el sepulcre amb ossera enfront l'altar de Sant Isidre. Sembla que aquesta cripta es construí a l'entorn de 1670. La única tapa de la cripta central amb inscripció, just davant del presbiteri és la de la família Bellsolell i diu: 'Sepultura de Casa Bellsolell de la Torre. Feta en lo any 1678'. La cripta feia 3'30 x 3 x 16 metres. Cap a 1880 es tapa la cripta amb un nou enrajolat, perdent-se la seva memòria fins a finals del segle XX. | 41.6090000,2.5399000 | 461663 | 4606468 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau i Antoni Mateu | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37709 | Retaule de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti | <p>MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Retaule de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI | <p>Retaule amb nou plafons. Figura central de Sant Martí. En el registre inferior trobem les pintures que representen a Sant Pere i Sant Pau, entre ells l'escena de la mort de Sant Martí. En el registre central dos miracles de Sant Martí: curació d'un leprós i resurrecció d'un mort. En el registre superior: Sant Martí a cavall partint la capa, Somni del Sant i Sant Martí agafat per uns lladres.</p> | 08007-24 | Església parroquial, Plaça de l'Església, s/n | <p>Aquest retaule era més gran, però la resta es va cremar durant la Guerra Civil. Joan de Tours era el responsable del retaule que va pintar Pere Serafí, conegut amb el sobrenom del 'Grec', com consta en el contracte signat el 14 de novembre de 1543. Segons Pons i Guri, no totes les taules que figuraven al retaule l'any 1936 eren pintades per Pere Serafí. Un sòcol de pedra era fet per Jaume Safont.</p> | 41.6089800,2.5397400 | 461650 | 4606465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan de Tours i Pere Serafí | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37710 | Santuari de la Mare de Déu de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-lourdes | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. MISSÉ i SAÑÉ, Teresa (1986). La nostra gruta de Lourdes. A Arennios, núm. 1, juliol de1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 12. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Santuari dedicat a la Mare de Déu de Lourdes, que és una reproducció de la cova de Masabièla. Davant la gruta hi ha dues fileres de bancs de pedres. La cova està protegida per una tanca de ferro amb portelles que es poden obrir i tancar. És obra d'Enric Catà i Catà. Al costat dret de la gruta hi ha una petita habitació amb diferents exvots. El recinte està envoltat d'un petit mur de delimitació. Al voltant hi ha boscos, taules i bancs de pedra preparats per fer costellades. | 08007-25 | Riera de Sobirans | L'any 1922 (15 de juliol) es regala la primera imatge de la Mare de Déu, procedent de França. La senyora Lluïsa Colomer i Terra promou la devoció en el poble. Es construí la gruta al Sot de Sobirans o bosc de Can Amar, essent la Sra. Francesca Sabater, Vda. Font la que va regalar el terreny. Els germans Brecha van anar a prendre model a França. Les obres d'aquest santuari es van començar el dia 6 de febrer de l'any 1923, i es va inaugurar el 21 d'abril del mateix any. L'altar és obra de Francesc Cusachs i els germans Brecha. El 1r de maig de 1924 s'aconseguí l'erecció canònica de la cofraria de Ntra. Sra. de Lourdes i es va elegir la primera junta. | 41.6162600,2.5164000 | 459710 | 4607284 | 1924 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37711 | Ermita de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-cecilia | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ermita de Santa Cecília (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Petita ermita d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Accés a la porta d'entrada a través de tres esglaons. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana s'eleva del nivell de la coberta, al damunt del capçer hi ha una campana amb un suport de ferro. Façana decorada amb arcs petits de mig punt en relleu, resseguint la forma de la coberta. A l'interior, entrant a mà esquerra, hi ha una pila baptismal de pedra, damunt una columna cilíndrica. Té cor i la sagristia s'ubica a mà dreta, al costat del presbiteri. | 08007-26 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Capella documentada per primera vegada en el testament de Ponç de Montpalau a l'any 1230. El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5966000,2.5144900 | 459538 | 4605103 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa de l'IPAC diu que a dins hi ha un retaule d'estil plateresc, però es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment només hi ha un Sant Crist, una imatge de la Moreneta i , a la capçalera, una imatge de Santa Cecília (central), Sant Josep i Sant Antoni. Totes de factura de la segona meitat del segle XX. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37712 | Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsolell | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | La torre presenta esquerdes. | Casa de planta irregular amb una torre de defensa. Ha patit forces transformacions, però conserva finestres gòtiques. El portal adovellat és del segle XIV. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La restauració de la façana està feta imitant carreus, com l'església parroquial. Hi ha una finestra del s. XVII que ha estat restaurada amb motllures del s. XVIII. La façana principal està coronada per merlets que amaguen la teulada. El cos lateral esquerre té una galeria d'arcs de mig punt. La torre és de planta quadrangular, coronada de merlets esglaonats, refets a finals del segle XIX. Consta de planta baixa i quatre pisos. Als baixos, hi ha la capella amb un important retaule restaurat, amb els sants Jaume el Major, Antoni Abat, Domènech i altres. La porta és d'estil renaixentista del s. XVII, ben motllurada. El retaule té una composició clàssica, format per tres pintures grans a la part superior i tres de petites a l'inferior. Estan separades per columnes. La pintura central representa sant Antoni Abat i Sant Pere. Les dues del costat són Sant Jaume i Sant Pau. Les pintures, més petites, de sota representen els Sants Metges Cosme i Damià (al mig) i Santa Caterina i Santa Llúcia (laterals). | 08007-27 | Rial del Bellsolell | Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella, en temps de la guerra de 1871, es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar. | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la banda nord hi havia un molí del que només es conserva la bassa, reconvertida en safareig. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37713 | Torre de defensa de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-bellsolell | VIADER i CROUS, Montse (1986). Torre de defensa de Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | Presenta esquerdes. | Gran torre de planta rectangular coronada per merlets esglaonats, refets a finals del segle XIX. Consta de planta baixa i quatre pisos. A la planta baixa hi ha una capella, on es conserva un retaule renaixentista. La porta de la capella és del segle XVII, ben motllurada. Es troba unida a la casa mitjançant una petita i estreta porta situada en un dels angles. | 08007-28 | Can Bellsolell | Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella en temps de la guerra de 1871 es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar. | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si és una torre de defensa hauria de tenir la mateixa protecció que les altres dues torres de defensa: Torre de Ca l'Amar (fitxa 064) i Torre de Can Maiol (fitxa 063), que estan declarats Bens Culturals d'Interès Nacional (BCIN); però no figura en el llistat corresponent. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37716 | Can Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guix | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Miró (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV | Masia de planta rectangular, de tres cossos; consta de planta baixa, pis i golfes, coberta de teules àrabs a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat, al damunt del qual hi ha una finestra gòtica de coronel·la de tres arcs. Aquesta finestra no és original de la casa, fou comprada a Roda de Barà i és del segle XV. Destaca, a la dreta de la finestra, un rellotge de sol pintat on s'hi pot llegir: 'Jo sense sol i tu sense fe no som re'. A l'altre costat de la finestra hi ha un plafó ceràmic de rajola valenciana ( 7 x 6 rajoles) amb la imatge d'una Mare de Déu. | 08007-31 | Torrentbó - Veïnat de Can Guix | Restaurada a principis de segle XX per la família Dorca, originaris d'Olot. El nom de Can Miró és molt antic, era un llinatge molt arrelat al Torrentbó. | 41.5967400,2.5212200 | 460099 | 4605115 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant hi ha una bassa amb un panell de ferro forjat a dins, també hi ha un pou de planta circular, de pedra granítica sobre un podi de dos graons, tapa de fusta i arc de ferro forjat per recolzar la corda de treure l'aigua. També es coneix com a Can Miró o Can Dorca. | 93|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37717 | Can Catà de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cata-de-dalt | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.46. PONS i GURI, J.M. (1987). Joan Catà cabdill de remences. Arennios, núm. 3, pp. 16 - 19. Arenys de Munt. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Catà de Dalt (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVI | Masia de tres cossos, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat flaquejat per dues finestres amb els ampits, els muntants i les llindes de pedra granítica. Al damunt del portal hi ha una finestra decorada amb sanefa de mitja canya. Hi ha dues finestres més, també amb els ampits, muntants i llindes de pedra. A la façana posterior hi ha una finestra de pedra d'arc conopial tapiada. Al davant hi ha una 'font' que rajava en un safareig construït l'any 1863 i reformada l'any 1943, però actualment abandonada i saquejada ja que l'aixeta que tenia forma d'ales de rat-penat ja no existeix. | 08007-32 | Sobre Can Jalpí | El Mas Catà ja està documentat en els segle XIII. Fill d'aquesta casa fou Joan Catà, destacat cabdill de la revolta remença i que fou perseguit pel rei Ferran II. L'avi de l'Enric Catà provenia de Can Catà de Dalt. | 41.5963100,2.5313400 | 460942 | 4605063 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Possiblement estigui damunt un jaciment romà. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37718 | Can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-de-dalt | BELLSOLELL DE LA TORRE, Francesc (1981). La Guerra de Successió viscuda des d'Arenys de Munt. Impremta Juliana, Argentona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanch. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 52. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Sala de Dalt (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Darrera restauració de l'any 1998, per Maria Font Bofill-Gasset. | Masia de planta rectangular de grans dimensions pertanyent al grup VI de Bonet Garí. Coberta de teules a quatre vessants. En un dels angles de la casa hi ha una torre mirador coberta, també a quatre aigües. Consta de planta baixa i dos pisos. Façana amb portal rodó adovellat i finestres a cada costat amb reixes de ferro forjat. En el primer pis les finestres estan emmarcades amb les pedres dels ampits, els muntants i les llindes. A la llinda de la finestra principal hi ha la data inscrita de l'any 1629. Té rellotge de sol. Es venera la imatge de la Mare de Déu del Bon Tornar, a la capella que hi ha al costat de la casa. És d'una única nau amb el campanar d'espadanya. El terra és l'original amb rajola policromada fent dibuixos geomètrics. S'hi conserven tres ex vots mariners, un d'antic. Abans de la guerra civil estava plena d'exvots. Al costat de la capella hi ha un magnífic celler d'una sola nau amb encavallada de coberta de cinc nusos, reforçada per unes bigues de ferro. S'hi conserven botes i diferents estris relacionats amb el vi i el camp. Un passadís connectava el celler amb la casa, però en l'actualitat està inutilitzat. Tota la casa està envoltada d'un mur amb dues entrades, la principal i una lateral. A les dovelles del portal d'entrada principal hi consta la data de 1638. Fora del recinte hi ha un trull de moldre olives i una magnífica era. | 08007-33 | Camí de Can Sala | Pere Blai era arquitecte i treballà a la Seu de Tarragona (1584). És considerat com el constructor de la famosa 'Creu Coberta' a l'entrada de Barcelona. Però la seva obra més important és la façana principal del Palau de la Generalitat. La primera notícia dels Sala daten de l'any 1155 i els hereus van conservar el cognom fins ben entrat el segle XVIII, que es va extingir al quedar una pubilla. | 41.6026000,2.5482800 | 462358 | 4605753 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37718-foto-08007-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37718-foto-08007-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Blai | Hi ha documents a la Biblioteca de Catalunya referents a la casa, pertanyen a l'Arxiu del Marquès de Saolin. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 37719 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Corbera (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, i per un costat hi ha unes golfes. Coberta de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Porta d'entrada amb els muntants de pedra ben escairada, però amb la llinda de fusta. Hi ha un finestral gòtic d'arc lobulat amb funcions decoratives. | 08007-34 | Rambla Riera i Penya, 80 | 41.6080300,2.5412600 | 461776 | 4606359 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert transformacions significatives. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37720 | Mercat Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-0 | VIADER i CROUS, Montse (1986). Mercat (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici d'una sola nau, que per aprofitar el desnivell té un semi soterrani on hi ha les càmeres frigorífiques del mercat i altres instal·lacions. Façanes pensades per fer entrar el màxim de llum i tenir més ventilació. Es veuen les marques del rètol antic que s'hi podia llegir: 'MERCADO DE SAN MARTIN'. A la part superior hi ha un escut amb el relleu de la imatge de Sant Martí a cavall partint la capa per compartir-la amb un pobre. | 08007-35 | Rambla de Sant Martí, 17 | Abans de la construcció del mercat, hi havia dos edificis que havien estat l'antic ajuntament. | 41.6085800,2.5404900 | 461712 | 4606421 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37720-foto-08007-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37720-foto-08007-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat ser un edifici força recent i auster arquitectònicament, la simplicitat de línies, l'amplitud de les obertures i la seva composició, en fan un edifici interessant si s'hi practica una bona rehabilitació. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37721 | Llinda de la casa del carrer Vell, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-del-carrer-vell-20 | VIADER i CROUS, Montse (1986). Llinda gravada (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Portal fet amb els muntants i la llinda de pedra granítica ben escairada, però amagades sota una espessa capa de pintura; però es pot veure el dibuix gravat a la llinda. Es tracta d'un calze fet en relleu en la part central de la llinda. | 08007-36 | Carrer Vell, núm. 20 | 41.6081500,2.5404400 | 461708 | 4606373 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37722 | Can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pares | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Parés (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Gran edifici que dóna a dos carrers, edificat sobre un casal del segle XVII. Consta de planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures estan remarcades per una motllura que sobresurt a la meitat superior. Façana que actualment té un eix de simetria que parteix la porta i les obertures del primer pis i de les golfes. A la planta baixa, la porta principal, d'arc apuntat, està flanquejada per dues finestres amb remarcables reixes de ferro forjat. La façana posterior té elements decoratius de ceràmiques de color. | 08007-37 | Carrer Vell, 24 | 41.6083200,2.5404500 | 461709 | 4606392 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37722-foto-08007-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37722-foto-08007-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Comparant fotografies de fa uns 15 anys amb l'actualitat, hem observat com una part de l'edifici ha estat enderrocat. L'àrea afectada seria la d'un cos aproximadament. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37723 | Can Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rius | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Rius (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici als quatre vents, de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana i un ample ràfec amb ceràmica de colors. Porta principal accessible mitjançant escalinata amb baranes de balustrada. Té finestres a cada costat. Al damunt hi ha un balcó amb les baranes de balustrades. Les obertures del primer pis estan emmarcades amb brancals i llindes esculpides en relleus. A les golfes hi ha una triple obertura amb arcs de mig punt, a l'estil de galeria catalana. Està envoltat per un jardí. | 08007-38 | Rambla Riera i Penya, 72 - 74 | Dissenyada per Enric Catà en els anys 1920. | 41.6077600,2.5411900 | 461770 | 4606329 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | També es coneix amb el nom de Can Marpons. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37724 | Ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliver | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.43. | XVII-XIX | Masia de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes a la part central. L'estat actual és fruit de diverses ampliacions. Tot i que la documentació parla de 1600, la façana i la galeria del primer pis tenen un aire romàntic propi del segle XIX. Originàriament es tractaria d'una masia amb tres crugies amb edificis annexos a l'ala lateral, que posteriorment s'integraren a l'edificació. La cort de la dreta es transformà en una galeria amb arcades de mig punt en el primer pis. La façana principal consta d'un portal rodó adovellat, vestigi de l'antiga masia, amb finestres reixades a banda i banda. Damunt mateix del portal hi ha un balcó amb la barana de ferro que es sobreposa a les dovelles centrals. Tant el balcó com la resta d'obertures dels dos pisos estan emmarcades amb una motllura pintada de vermell de formes curvilínies acabades amb elements foliformes a les cantonades. En el coronament de la façana hi ha un rellotge de sol centrat amb motius solars a banda i banda en forma de roda solar, units al rellotge amb motius vegetals. | 08007-39 | Carretera de Sant Iscle de Vallalta. | Segons informació oral de la Sra. Anna Ramírez López, la documentació antiga, del segle XVII, se la va endur la filla d'uns antics propietaris (Vilar Palasí) cap els EEUU, al voltant de l'any 1963. L'anterior propietari a aquests era el Sr. Antonio Tejero (anys 30). | 41.6198400,2.5479000 | 462336 | 4607668 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37724-foto-08007-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37724-foto-08007-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37724-foto-08007-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant hi havia hagut una bassa, actualment desapareguda. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37725 | Ca l'Arquer de Goscons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larquer-de-goscons | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. CHECA, Martí. I SERRA, Jordi (1994). Aproximació a la funció d'uns hipogeus rurals i urbans a Catalunya. A Actes de les III Jornades d'Arqueologia de Catalunya. Col·lecció Cultura Tècnica i Societat. Enginyers Industrials de Catalunya, Sabadell, 1994; pp. 503 - 525. RIBAS, Marià i BALAGUER, Lluís (1963). Los hipogeos anhistóricos de Cataluña. A Chthonia, núm. 1, juliol de 1963. Ed. Herder. Barcelona, pp. 61 i 62. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ca l'Arquer (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | Abandonada. Reformada l'any 1947. | Masia de planta quadrada, amb la coberta de teules a quatre vessants; consta de planta baixa i pis. Portal rodó adovellat. Finestra central del pis és coronella d'estil gòtic importada i finestrals gòtics d'arc conopial originaris de l'antiga masia. Conserva un important hipogeu del segle XIII. Consta d'una galeria acabada en una sala rodona, amb una columna de roca natural al mig, un banc corregut excavat a la roca i set fornícules excavades a la paret. Entre dues d'aquestes fornícules i ha una creu càtara gravada. Sembla que n'hi ha un altre mig destruït. Té rellotge de sol a la façana. | 08007-40 | Inici de La Vallalta | Entre els segles XI i XII es va fundar la primitiva casa dels Goscons i era anomenada casa Tomàs. Els Arquer, procedents de Ceret, es converteixen en els senyors del mas amb el casament, l'any 1266, de Pere Arquer amb Brunisenda de Goscons. Des de llavors, els seus propietaris són Arquer de Goscons. La primitiva masia fou restaurada i reformada en casa d'estiueig. Després es va llogar a una comunitat anomenada 'Arco Iris' per centre de cursos de meditació. Després s'hi van fer colònies. Actualment resta abandona sense habitar. | 41.6231300,2.5413500 | 461792 | 4608036 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37725-foto-08007-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37725-foto-08007-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37725-foto-08007-40-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No hem pogut entrar-hi ni veure l'hipogeu. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37726 | Can Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Terrades (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici als quatre vents, de planta rectangular; consta de planta baixa. Coronament amb una petita cornisa i unes balustrades treballades amb motiu central decoratiu. Inscripció central amb el nom de 'Villa Cristina'. Tota la façana està esgrafiada i en la part baixa estucada. Accés a la porta principal mitjançant una escalinata de dos braços i balustrada central. Finestres a banda i banda disposades geomètricament. Totes les obertures tenen motllures que les emmarquen en la seva meitat superior. Envoltat de jardí i per un barri de paredat i pilars de maó vist. Decorat amb rajola valenciana de motius florals; barana de ferro forjat i entrada flanquejada per dos pilars acabats en pinacles de rajola. | 08007-41 | Rambla Francesc Macià, 89 - 91 | Hi treballà el paleta Quico Xano. | 41.6120500,2.5384400 | 461543 | 4606807 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37726-foto-08007-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37726-foto-08007-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Envoltat de jardí amb un pou de pedra i ornamentat amb ferro forjat.Antigament fou Can Boulatrons. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37727 | Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles | CATLLAR, Bernat et alii (2005). Fons d'arxiu Enric Catà i Catà. Catàleg de l'exposició. Col·legi d'arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Girona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Escoles (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici creat per acollir l'escola durant la IIa República. Planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Sobresurt de la línia de la façana un cos central amb acabament de frontó i teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La resta és a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana. | 08007-42 | Carrer Generalitat, 2 | En la sessió celebrada el dia 15 de desembre de 1931, l'ajuntament va acordar l'aprovació del projecte d'un edifici per a Escoles Graduades, obra d'Enric Catà, amb 3 seccions per a nois, 3 per a noies i 1 parvulari. El lloc escollit per emplaçar-hi l'edifici fou el terreny situat a la part posterior de l'església, propietat de Can Borrell, que era dedicat a camp de conreu. El mes de setembre de 1933 començaren les obres. El desembre de l'any 1933, l'ajuntament acordà adjudicar les obres de fonamentació del Grup Escolar a la Cooperativa de Construcció, que agrupava la majoria d'obrers en atur. Després de l'alçament militar del 18 de juliol de 1936, amb un edifici pràcticament enllestit en la seva part externa, seria el Comitè de Milícies Antifeixistes qui vetllaria per la continuació de les obres. El trasllat dels nens i nenes al nou edifici s'efectuà durant el mes d'abril de 1937. Cap a finals de 1938, l'edifici s'habilità com a hospital militar. Enric Catà i Catà havia nascut a Sant Feliu de Llobregat l'any 1878. L'any 1895 inicià la carrera d'arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Des de l'any 1910 col·laborà estretament amb Lluís Domènec i Montaner. Entre els seus edificis més representatius trobem: el Teatre Principal de Terrassa, el Casino Espanya de Portbou, la Casa de Correus i Telègrafs de Girona o el Teatre Albèniz de Girona. L'obra més important, però, la portà a terme a Barcelona: el Casal del Metge, la sala de festes Zeleste i, sobretot, l'edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929: el Palau Nacional de Montjuïc. Fou arquitecte municipal d'Arenys de Munt des de l'any 1917 fins l'any 1937. Altres obres municipals seves seran: el pont sobre la riera de 1921, el Pla General d'Urbanització de 1932, el mercat, les Cases dels Mestres de l'any 1936. L'any 1907 ja havia intervingut en l'ampliació de Can Pau Bernadó, també en la capella del Santíssim de l'església i en un projecte de rentadors públics. | 41.6092300,2.5389500 | 461584 | 4606494 | 1937 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37727-foto-08007-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37727-foto-08007-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3844,61 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc