Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38021 | Can Blanch (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanch-ii | ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. BONAMUSA, J (1972) 'Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme'. Cingles, vol. III, núm. II. Mataró. CARRERAS, Núria i RIGO, Antoni (1994) 'Can Blanc (Argentona, Maresme). Una vil·la romana de mitjans del segle Id.C. A inicis del segle III d.C'. A Laietania. Estudis d'història ia rqueologia del Maresme, núm. 9, pàgs. 181-213. Mataró. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. | I-III d.C. | Es troba excavat i soterrat per la C-60 | Jaciment conegut des de finals del segle XIX i principis del XX, amb prospeccions recents (anys 80) que en confirmaren l'existència. Quan es va fer la construcció de la C-60 de Mataró a Granollers, es va excavar (1993), posant al descobert una vil·la romana. Aquesta es presenta de forma rectangular amb set habitacions d'entre 30 i 45 m2, però amb dues fases constructives i una fase d'abandonament. La fase constructiva de la finca s'ha de situar dins el tercer quart del s. I d.C. La segona fase o fase de reformes data del primer quart del segle II d.C. Finalment s'abandona paulatinament a partir del primer quart del s. III d.C. Es tracta d'una vil·la rural vinculada a un eix viari important (riera d'Argentona-via de parpers) i a una zona de producció agrícola de primer ordre. S'han identificat diverses estructures amb funcions industrials. | 08009-6 | Finca de Can Blanc | Jaciment referenciat a la bibliografia des d'antic (Pellicer,1887; Serra Ràfols, 1928; Ribas, 1933) tot i fer servir diferents noms. Marta Prevosti (1981) comenta que es tractaria del mateix jaciment. | 41.5751900,2.3859000 | 448805 | 4602794 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38021-foto-08009-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38021-foto-08009-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38021-foto-08009-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38025 | Carrer del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-moli | RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | IIa.C-Vd.C | Il·localitzat el lloc exacte ja que està urbanitzat. | Jaciment d'incerta atribució. La única noticia és la troballa superficial que esmenta Marià Ribas. | 08009-10 | Nucli urbà. | 41.5561500,2.4059700 | 450463 | 4600668 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38025-foto-08009-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38025-foto-08009-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38025-foto-08009-10-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38029 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-0 | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | Jaciment d'emplaçament inexacte referenciat per M. Ribas a partir de troballes superficials de petits fragments de ceràmica. | 08009-14 | Finca de Can Serra | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38029-foto-08009-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38029-foto-08009-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38029-foto-08009-14-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38032 | Jaciment Ibèric de Can Bartrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-de-can-bartrina | VI-I a.C. | Camps de conreu. | Camps de conreu al nord de la casa de Can Bartrina en els que s'hi ha trobat superficialment fragments de ceràmica ibèrica i un fragment d'àmfora itàlica. | 08009-17 | Veïnat del Cros | En una prospecció realitzada el setembre de l'any 1987 es van trobar materials superficials. | 41.5349700,2.4113700 | 450898 | 4598314 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En alguna bibliografia es confon el jaciment de la vil·la romana de Madà, que apareix amb el nom de Can Bartrina, amb aquest. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38034 | Vil·la del Veïnat de Madà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-veinat-de-mada | BONAMUSA, J (1972) 'Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme'. Cingles, vol. III, núm. II. Mataró. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. | IIaC-Vd.C | Urbanitzat | Es dona la noticia de troballes vàries des dels anys 60. Primer M. Ribas cita unes troballes d'àmfores, materials constructius i dolia a Can Bartrina, perquè aquests terrenys l'hi pertanyien. Més tard Bonamussa (1972) ens explica que en unes excavacions es van descobrir estructures constructives. Unes darreres excavacions de l'any 1979 per part de J. Mestre posaren al descobert tres dipòsits, un hipocaust i un forn. | 08009-19 | Veïnat del Cros | 41.5395600,2.4093800 | 450735 | 4598825 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38034-foto-08009-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38034-foto-08009-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38034-foto-08009-19-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Tot i que la zona de la urbanització deu haver destruït totes aquestes restes, no és descartable que tinguin continuïtat en els camps del davant. Això s'hauria de tenir en compte si es preveu qualsevol altre construcció i no repetir els errors del passat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38035 | Sant Miquel del Cros (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-del-cros-ii | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. | IIaC-Vd.C | Les troballes publicades s'han destruït, però n'hi poden haver més. | La construcció de la capella i d'una piscina(1963), posaren al descobert enterraments i estructures d'època romana. Destaquen un dipòsit amb opus signinum, una conducció d'aigua i tres tombes de tegulae. A la zona de la piscina sembla que va aparèixer un angle de paret amb dues habitacions pavimentades d'opus signinum i una altra tomba. | 08009-20 | Veïnat del Cros | 41.5361100,2.4130200 | 451036 | 4598439 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38035-foto-08009-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38035-foto-08009-20-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Segons J. Ventura, paleta que construí la piscina, i els propietaris de la finca, les notícies són falses. El Sr. Ventura diu que ni M. Ribas ni cap arqueòleg va veure les restes. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38037 | Sant Jaume de Traià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-traia | ALBERT, Esteve (1973) D'Iluro a mataró. El Maresme dels segles V a XIII. BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. BARRAL, Xavier (1978) 'Les mosaïques romains et médiévals de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs)'. Publicaciones eventuales, 29. Universitat de Barcelona, Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. FERRER i CLARIANA, Lluís (1968) 'Mataró a l'edat Mitjana' Analecta Sacra tarraconensia, Vol. XL. Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró PREVOSTI, Marta (1981) 'Sobre una possible mensa de Sant Jaume de Traià (Argentona)' Laietania. Estudis d'arqueologia del Maresme. 1981. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pàgs. 193-195. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1955) 'Mataró (Barcelona) Sant Cugat' núm. 1057 del Noticiario Arqueológico Hispánico III-IV, pàg. 308. Madrid. RIBAS, Marià (1956) 'Mataró' Comunicació a la VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Informes y memorias, 32, pàgs. 89-95. Madrid. RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. RIBAS, Marià (1965) 'ceràmica vidriada romana en Mataró' Pyrenae I, pàg. 162. RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme. | III-V d.C | S'està perdent irremisiblement el poc que quedava. | La troballa superficial de materials romans que s'efectuava en el turó on hi ha l'ermita de Sant Jaume de Traià, des del s. XIX, motivà que a l'any 1953, Marià Ribas efectués una excavació. Aquestes excavacions van posar al descobert cinc sitges o fosses, un dipòsit i quatre sepultures antropomorfes, que es datarien entre els segles IX i X. Entre els elements més destacables podem parlar de dos possibles fragments de mensae, publicats per Marta Prevosti (1981). De les restes de l'edifici en podem deduïr que es tractava d'una nau rectangular, suposadament coberta amb estructura de fusta i absis trapezoidal. La porta original devia ser a Sud, però havia sigut tapiada. L'aparell utilitzat és de pedres sense tallar, formant filades i lligades amb morter de calç. Trobem blocs d'origen romà, reutilitzats a angles i portes, incloent dos fragments de làpides romanes de marès, reutlitzades. | 08009-22 | Veïnat de Sant Jaume | 41.5525000,2.4160800 | 451304 | 4600257 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38037-foto-08009-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38037-foto-08009-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38037-foto-08009-22-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Tot i les excavacions realitzades les dades que es tenen són escases en quan a l'estratigrafia, les fases constructives, els elements existents. Només intuim la importància del lloc i la poca recerca que s'hi ha fet. Degut a la manca de manteniment, els murs s'han anat obrint i desmuntant-se, a banda de les bretolades que ha anat sofrint en els últims anys. Com una societat que es creu modèlica pot tolerar aquesta agonia cultural? | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38040 | Can Cabanyes (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabanyes-ii | ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme. RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. | I-Vd.C | Existeixen noticies des de Serra Ràfols fins marià Ribas de l'aparició de ceràmica romana en superfície en una gran àrea d'extensió que aniria des del sud de Can cabanyes fins a Can Castells, al nord. M. Ribas, també cita l'existència d'enterraments i marta Prevosti fa l'estudi de les ceràmiques dibuixades per m. Ribas, sobretot de les sigillades. S'han realitzat prospeccions modernes sense resultats positius, però això no vol dir que no hi hagi jaciment. | 08009-25 | Veïnat de la Pujada | 41.5674900,2.4105300 | 450852 | 4601925 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38042 | Inici del Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-del-torrent-bo | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció, documentat només per la menció del Sr. M. Ribas de la troballa d'una ceràmica romana solta, sense cap més tipus d'informació. | 08009-27 | Veïnat de Pins | 41.5669400,2.3733400 | 447751 | 4601885 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38045 | Part Baixa d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/part-baixa-dargentona | <p>RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.</p> | Il·localiltzable | <p>Jaciment il·localitzable per la manca de dades que ens dona M. Ribas, que parla de la troballa de tres destrals de basalt i ceràmica eneolítica.</p> | 08009-30 | Sud d'Argentona, prop de la Riera | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38049 | Can Riudemeia (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudemeia-ii | BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | A simple vista no es veu res | Marià Ribas parla de restes d'una possible vil·la romana, amb molta ceràmica, paviments, enterraments de tegulae. | 08009-34 | Veïnat de Pins | 41.5700000,2.3771800 | 448074 | 4602223 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | El coneixement que tenim dels llocs on no s'han fet carreteres és de fa 50 anys. Des de llavors o s'ha fet gaire recerca que diguem. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38050 | Via romana de Parpers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-parpers | <p>ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BONAMUSSA, J (1978) 'La via romana de Parpers, un nou element arqueològic en risc' Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme: Memòria d'activitats. CARRERAS CANDI, F (1904) Orígens de la Riera d'Argentona. CARRERAS CANDI, F (?) Contestación al discurso de J. Rubió de la Serna: los primeros habitantes de España. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. FARELL, David i LLADÓ, Francesc (2000) 'La via romana de parpers'. A Fonts, núm. 2, abril de 2000. Argentona, pàgs. 17-18. GOMIS,C (1911) Geografia General de Catalunya: la província de Barcelona. Sota la direcció de Carreras Candi. NAVARRO, F (1978) Xerrada - col·loqui a Argentona sobre la Via romana de parpers. A Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme, núm.4, pàg. 123. Museu Municipal de Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RODRÍGUEZ ALMEIDA, E (1980) Una inscripció d'àmfora trpbada en la Via Romana de Parpers (Argentona). A Quaderns de Prehistòria i arqueologia del Maresme, núm. 10, pàg. 350. Museu Municipal de Mataró. SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda.</p> | Existeix un projecte de restauració i musealització del jaciment. | <p>Antiga via o camí que unia Mataró amb Granollers. Ja d'antic (s. XIX) els erudits locals com Pellicre o Carreras Candi, citaven aquesta via com a restes romanes. El cert és que durant molts anys era la única possibilitat d'accedir al Vallès per Argentona. El trajecte ha de salvar dos accidents naturals i ho fa amb dos ponts. El de la part nord es va enfonsar i terraplenar. El del sud també es va enfonsar al segle XVI, però es va reparar i es conserva íntegre. Es tracta d'un pont d'un sol ull i d'una tècnica força acurada. Altres elements destacables són els 17 desguassos, 10 contraforts, 23 guardarodes i nombrosos llenços de parets o murs de contenció. La via té 5 metres d'amplada, igual que les millors de l'imperi.</p> | 08009-35 | Veïnat de Pins | <p>Està documentada la seva existència durant l'Edat Mitjana, així com una restauració del segle XVI. Es va abandonar arran de la construcció de la C-1415, i restà en l'oblit. Les restes visibles avui en dia podrien tractar-se de reparacions fetes al llarg dels molts segles d'utilització d'aquest vial. La via de Parpers consta com a monument Històric-Artístic incoat per la Generalitat des de 1983 (Reg. 13-1-1983 DOGC 23-2-1983). Recentment l'empresa d'arqueologia ATICS S.L. ha fet excavacions i està elaborant un projecte de musealització a instàncies de l'Ajuntament d'Argentona.</p> | 41.5796700,2.3718500 | 447637 | 4603300 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | La hipòtesi amb la que es treballa és que es tractés d'un tram de la Via Sergia que comunicava Ausa (Vic), Aqua Calidae (Caldes de Montbui), Semproniana (Granollers), La Roca del Vallès i Iluro (Mataró). Així sembla indicar-ho un miliari trovat a Santa Eulàlia de Ronçana, (Vallès Oriental), on figurava l'epígraf 'MV SERGIUS', el qual hom suposa que es tracta del cònsul que pels voltants del 120 aC regia l'Hispania Citerior, també hi figuren les XXI milles romanes que separaven de Mataró. | 49 | 1.5 | 1770 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38061 | Solució Remeiera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solucio-remeiera | <p>COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 152. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàg. 142. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàgs. 168-169.</p> | Sembla que ja no es fa. | <p>Alguns autors han recollit una solució remeiera que es practicava a Argentona per què els nadons tinguessin bon color de pell. Consistia en penjar d'un roser la placenta de la criatura acabada de néixer.</p> | 08009-46 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38069 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa | VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | La base de l'estructura és un pilar de ciment armat amb dos galets de ferro, un a cada banda, que aboquen l'aigua a sengles piques, també de ferro. Aquest pilar sosté un ornament de ferro colat. Es tracta d'una farola amb tres llums. | 08009-54 | Nucli urbà. Plaça Nova | En aquest lloc abans hi havia un safareig públic i més tard un abeurador per als animals. | 41.5543900,2.4027000 | 450189 | 4600475 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38069-foto-08009-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38069-foto-08009-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38070 | Font de Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-llado | VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | XX | Font emprotada a la paret de la finca de Can Calopa. Està emmarcada per pedra de granit simulant dovelles. La paret del fons està decorada amb rajola de València, de color groc i verd, formant triangles. Es llegeix una inscripció amb el nom de la font, feta també de rajoles. L'aixeta és de llautó i aboca l'aigua damunt una pica de pedra. | 08009-55 | Nucli urbà. C. Josep Soler / Lladó / Riudemeia | No fa massa anys que va estar reformada, donant-li l'aspecte actual. Abans havia estat un abeurador per animals. | 41.5534600,2.4002900 | 449988 | 4600373 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38070-foto-08009-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38073 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme | CALVO VERGÉS, Oriol (2002) 'Fa cinquanta anys: la santa Missió i la creu de terme de Moragas i Clavell'. Fonts, núm. 10, abril de 2002. Argentona, pàgs. 11-13. | XX | Restaurada l'any 2000 | Creu de fusta tallada,suportada per un fust d'uns tres metres d'alçada, en el que s'integren nou escultures fetes de pedra, que representen diversos sants relacionats amb Argentona. A la base, unes pedres de petit tamany, formen un petit turó que representa el Mont Calvari. Té una coberta de fusta a quatre aigües, amb teules vidrades, aguantada amb uns pilars de fusta creuats. Les escultures dels sants les va realitzar Jaume Clavell i Nogueras. Representen Sant Julià, Sant Domènech, Sant Vicenç, Sant Cugat, Sant Jame, Sant Martí, Sant Sebastià i Sant Pere. A dalt, en fusta, el Crist clavat a la creu per una cara i la Verge de la Magrana per l'altra. | 08009-58 | Nucli urbà. C. Gran | Inaugurada el 17 de febrer de l'any 1952 com a cloenda dels actes de la Santa Missió. El 20 de gener de 2002 es va tornar a inaugurar després de patir una profunda restauració, donat el mal estat que tenia. La restauració l'encapçalava Miquel Arnau. Les escultures de pedra se'n va encarregar Elisabeth Pous. El cost total fou de 6.000 euros, pagats íntegrament per l'Ajuntament. | 41.5574400,2.4007500 | 450029 | 4600815 | 1952 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38073-foto-08009-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38073-foto-08009-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Antoni de Moragas i Gallissà | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38075 | Monument a Rafael de Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-de-casanovas | XX | Bloc poligonal de granit d'uns 2 metres d'alçada. Es llegeix: 'En memòria a Rafael de Casanova' . Aquesta inscripció es troba dins un baix relleu amb la forma de Catalunya, i acompanyada per les 4 barres. En un lateral, a la part de baix es pot llegir 'Exc. Ajt. Argentona / 11 - 09 -93. El monolit està envoltat de pedres a nivell del sòl. | 08009-60 | Nucli urbà. Pl. del Molí | 41.5546900,2.4058100 | 450449 | 4600506 | 1993 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38075-foto-08009-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38075-foto-08009-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38076 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-0 | XX | Bloc de pedra de forma trapezoidal. En relleu hi ha la cara de Lluís Companys (President de la Generalitat assassinat per l'exèrcit colpista del General Franco, a Montjuic). Es llegeix la següent inscripció: 'Lluís Companys i Jover/1882-1940/President de la Generalitat de Catalunya'. A sota: 'Tornarem a sofrir/Tornarem a lluitar/tornarem a guanyar'. | 08009-61 | Nucli urbà. Plaça Nova | Monument erigit el 19 d'octubre de l'any 1997. | 41.5543900,2.4027000 | 450189 | 4600475 | 1997 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38076-foto-08009-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38076-foto-08009-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Damià Rodríguez | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38077 | Monument a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-montserrat | Hi ha pintades | Pedra de grans dimensions posada verticalment en un racó de la plaça. S'hi ha esculpit una al·legoria de Montserrat amb les muntanyes i al damunt la serra. A sota s'hi llegeix 'A la Mare de Déu de Montserrat'. | 08009-62 | Nucli urbà. Pl. Mare de Déu de Montserrat | 41.5525500,2.4018000 | 450113 | 4600271 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38077-foto-08009-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73923 | Rellotge de sol de Cal Biosca de la Nou II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-biosca-de-la-nou-ii | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | En uns magatzems agrícoles a l'est del conjunt arquitectònic de Cal Biosca de la Nou hi trobem un altre rellotge de sol del tipus vertical declinant. Té orientació Sud-Est. Línies horàries a les hores i les mitges hores, de les 7 a les 2, numeració aràbiga. A cada banda del rellotge hi ha les inscripcions 'J.V.' i '1915'. | 08008-169 | Clariana | Les edificacions més a l'est, es remunten a inicis del segle XX i corresponen a les pallisses i edificis de l'activitat econòmica d'aquell moment, el cereal, ja que amb l'arribada de la fil·loxera es va haver de reconduir l'activitat. | 41.5787600,1.5059300 | 375450 | 4604086 | 1915 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº de referència a la Societat Catalana de Gnomònica: 1927 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73924 | Rellotge de sol del Manso Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-manso-ferran | XX | A la façana d'ingrés entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol rectangular del tipus vertical declinant, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Està fet de rajoles de ceràmica. | 08008-170 | Plans de Ferran | El Manso Ferran es va edificar a inicis del segle XX. En fotografies antigues s'observen dos rellotges de sol a la façana que actualment no hi són. És possible que el rellotge actual sigui bastant recent, ja que el seu estat de conservació és molt bo. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A la part inferior, s'hi troba el nom del fabricant, tot i que no s'observa amb claretat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73929 | Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-1 | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | Al nucli de Santa Maria del Camí. Antiga N-II km 539.5. | <p>L'església, adossada a un mas, amb el qual es comunicava per una porta situada a ponent, ara tapiada, és un edifici d'estructura simple, compost d'una sola nau acabada, a llevant, amb un absis semicircular que s'obre a la nau mitjançant un arc de mig punt originat a partir d'uns ressalts que fan la degradació entre els dos cossos bàsics de l'edifici. La nau és coberta amb una volta de mig punt i l'absis amb una volta d'un quart d'esfera, que arrenca d'una cornisa que s'estén fins als ressalts pre- absidals, sense incloure la nau que, com l'absis, és enlluïda per un arrebossat modern. Els murs laterals de la nau han estat descarregats per dues arcades afrontades, disposades a manera de capelles, que apunten lleugerament un creuer que només afecta la col·locació i composició internes de l'edifici. Llevat d'un ull de bou modern, desclòs a la capella de migdia, l'única finestra que dóna llum al recinte és la que hi ha al centre de l'absis. D'estructura circular, formada per dovelles radials, solcades per tres filets concèntrics, és tota emmarcada per un ressalt decorat per una sanefa en relleu, que consisteix en la repetició seriada de puntes de diamant o estrelles. Aquest tipus de decoració és molt freqüent en el període romànic i en moltes esglésies de la comarca. La porta, que en aquest cas és situada al mur nord, és formada per una sèrie d'arcs de mig punt adovellats i en degradació, amb un escut heràldic --el de Santa Cecília de Montserrat- superposat al centre. Tant l'absis com el mur nord, que ha estat engruixit, són ornats a la part superior amb mènsules, absents al mur sud, i refet parcialment, amb la inclusió d'una arcada. El mur de ponent, juxtaposat al mas del costat, el corona un campanar d'espadanya modern. L'aparell de l'absis és fet amb carreus ben voluminosos, ben carejats i polits, col·locats en perfectes filades horitzontals, que contrasten amb l'aparell del mur sud, molt retocat, i el del mur nord, engruixit, tot i que aquest darrer també ha estat ben obrat en filades horitzontals, però formades per carreus més petits i no tan ben polits com els de l'absis. En conjunt, deixant de banda els remodelatges patents en l'aparell, aquest edifici s'adapta a les obres romàniques del segle XII, tal com es desprèn deis recursos tècnics i constructius, malgrat la seva simplicitat conceptual. Actualment s'utilitza com a magatzem.</p> | 08008-175 | Santa Maria del Cami. Argençola. | <p>Aquest petit priorat sorgí a partir d'una capella de camí que es trobava a l'antic terme del castell d'Albarells. Inicialment degué ser una capella o hospital de camí, que es convertí en un petit priorat per la donació que es féu de la capella al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquesta església abans de l'any 1228 era una capella que feia les funcions d'hospital als viatgers que passaven pel camí ral de Barcelona a Lleida. L'any 1259 es féu donació a Santa Cecília de totes les terres i possessions, exceptuant la jurisdicció ordinària. El fet que a partir de l'esmentat any 1228 l'església de Santa Maria del Camí es concedís al monestir de Santa Cecília de Montserrat motiva el monestir a la construcció d'un petit priorat. Es coneixen algunes col·lacions del priorat que es feien a monjos del monestir de Santa Cecília, com la de l'any 1322 i la del 1333 que es féu a fra Pere de Concha, monjo del dit monestir. El 1383 se' n féu una altra de semblant. Quan el monestir de Santa Cecília s'incorpora al de Santa Maria de Montserrat, el priorat de Santa Maria seguí el mateix camí, però en aquest moment ja no posseïa cap tipus de comunitat, i el culte fou encomanat al rector de l'església de Sant Martí d'Albarells, sufragània de Santa Maria. En la disposició parroquial del 1868 féu que s'elegís aquest antic priorat com a centre d'una nova parròquia, que s'incorporà a l'antiga parròquia de Sant Martí d'Albarells i la sufragània de Sant Jaume de Castellnou. L'antiga església prioral deixa de tenir culte l'any 1919 i es construí una nova parròquia, ja que l'augment de feligresos ho requerí. No obstant això, per l'interès que té l'edifici antic, fa uns anys que es va restaurar. Fins fa ben poc, es creia que es trobava inclòs en el terme de Veciana. Així es pot veure en publicacions com la Catalunya Romànica, i altres publicacions relacionades amb el patrimoni i l'arquitectura romànica.</p> | 41.6285200,1.4736300 | 372855 | 4609658 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Altres | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. INSITU PATRIMONI I TURISME | Cal esmentar la ubicació d'un pou circular, a tocar de la unió del temple i l'habitatge. Estructuralment l'edifici es troba en un correcte estat de conservació. Als murs exteriors, convindria un repàs als junts del paredat de la cara nord i l'absis, on s'ha perdut molt material. A l'interior, s'ha perdut l'arrebossat en moltes superfícies, i el que resta es troba molt degradat; a més a més, es troba cobert en gran part per sutge. Cal afegir-hi que actualment l'interior s'ha convertit en un magatzem agrícola on s'acumulen estris varis, i on fa anys que no es neteja ni es fa cap manteniment, convertint l'espai en un cúmul de pols i brutícia. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 38004 | Alzina de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-castells | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada al torrent de can Martí, prop del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m.</p> | 08009-95 | Veïnat de la Pujada | 41.5643600,2.4069800 | 450554.07 | 4601579.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38004-foto-08009-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38005 | Alzina de Can Riera / Ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-riera-ca-lelies | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada a l'esplanada que hi ha entre can Riera i ca l'Elies, a uns 200 m baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, al mig de la primera cruïlla. Dimensions: Perímetre: 3,71 m , DBH: 1,18 m.</p> | 08009-96 | Veïnat del Cros. Finca de can Riera | 41.5450500,2.4089000 | 450699.05 | 4599434.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38005-foto-08009-96-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38010 | Camí Vell del Tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-del-tramvia | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | XIX | Degut al seu ús com a vial secundari les vies de ferro estan sota la pressió constant del pas de vehicles. Tota la zona sembla un xic oblidada. | <p>Es tracta d'una part de l'antic vial del tranvia que anava de Mataró a Argentona. És un espai d'uns cinc-cents metres de llargada, on encara es poden veure els rails del tranvia emmig de la sorra del vial. A banda i banda, donant ombra i acompanyant el camí, es manté l'arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) , d'una alçada i proporcions considerables. Prop de la via, existeix una petita caseta de l'època del tranvia, amb elements típics de la decoració de l'època.</p> | 08009-101 | Marge dret de la Riera d'Argentona, entre Can -Saborit i Cal Pitongo. | 41.5483200,2.4128200 | 451029.05 | 4599795.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38010-foto-08009-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Al marge dret de la riera d'Argentona va paral·lela al nou IES i al marge esquerre de la riera va des de can Saborit a cal Pitongo aproximadament. Encara que ha quedat en una zona un xic mal comunicada i apartada, aquest espai encara té un cert encant, gràcies especialment a l'ombra i recolliment que li donen els plàtans. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38013 | Cirerer Gros de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cirerer-gros-de-la-font-del-ferro | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | Algunes de les branques semblen mortes. | <p>Cirerer (Prunus avium) localitzat uns 200 m aigües amunt de la font del Ferro, al marge dret del torrent de Burriac. Dimensions: Perímetre: 2,21 m, DBH: 0,71 m.</p> | 08009-104 | Font del Ferro | 41.5421000,2.3885700 | 449001.04 | 4599118.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38013-foto-08009-104-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38020 | Can Tomàs (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-ii | <p>RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró</p> | No s'ha pogut localitzar | <p>Jaciment d'interpretació incerta i situació inexacta.</p> | 08009-5 | Finca de Can Tomàs | 41.5756400,2.3812000 | 448413 | 4602847 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38020-foto-08009-5-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38027 | Can Comalada (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comalada-ii | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | troballes superficials | Troballes superficials de ceràmica romana citades per M. Ribas (1952). Les prospeccions fetes recentment han confirmat l'existència d'un jaciment possiblement d'època romana. Han aparegut frament d'àmfora tarraconense (Dressel 2-4), itàlica (Dressel 1), ceràmica ibèrica, Clara C i materials construcctius. | 08009-12 | Veïnat de la Pujada. | 41.5642900,2.4004800 | 450012 | 4601575 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38027-foto-08009-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38027-foto-08009-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38027-foto-08009-12-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Abans d'autoritzar nous rebaixos com els realitzats pel camp de futbol caldrà fer excavacions preventives. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38030 | Font Ballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ballot | PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | La única noticia que tenim d'aquest jaciment ens la proporciona Pellicer, a finals del segle XIX. Ens diu que es va trobar un sarcòfag, 'amb un esquelet amb corona d'estany subjectada amb claus de coure al peu'. Atribuït de forma molt relativa al període romà. | 08009-15 | Veïnat de Lladó | 41.5497100,2.3843900 | 448659 | 4599966 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38031 | Sant Pere de Clarà (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-clara-ii | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. | Segons M. Ribas, als voltants de l'església de Sant Pere de Clarà es trobava ceràmica romana barrejada amb medieval. La documentació de l'església, parla d'una fundació al s. IX i Marta Prevosti considera que és possible una continuïtat d'ocupació des d'època romana. Però això només és una hipotesi que caldria comprovar en futures recerques. | 08009-16 | Veïnat de Clarà | 41.5579600,2.3800600 | 448304 | 4600884 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38036 | Pla dels Matxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-matxos | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. TOBIAS, M (1962) Estudio del poblamiento layetano en el Maresme y sus estribaciones. Tesi de llicenciatura. | M. Ribas parla d'haver-hi trobat restes de parets i una sitja amb ceràmica àtica de figures roges, ceràmica ibèrica, una destral de pedra, plom i estes de fauna,... | 08009-21 | Veïnat de Clarà | 41.5487200,2.3773300 | 448069 | 4599860 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38046 | Nord d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-dargentona | ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | La noticia ens la proporciona M. Ribas i parla de les restes d'una possible vil·la romana, ja que s'hi van trobar ceràmica, paviments i material constructiu. A la carta arqueològica es diu que podria tractar-se del mateix indret de Can Matavents. | 08009-31 | Al N. De la població i a la vessant dreta de la Riera | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38052 | Forn de Can Portell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-portell | AA.VV (1995) Forn de Can Portell. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 43-55. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. | Ia.C-Id.C. | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment del Forn de Can Portell, on s'havia descobert forta presència d'àmfora romana (Pascual 1), així com una estructura associada a les restes ceràmiques. L'excavació realitzada l'any 1991 va permetre identificar el jaciment com un abocador de ceràmica d'un centre productor proper, que produïa àmfores i ceràmica comuna. La principal producció d'aquest forn serien les formes Pascual 1 i Dressel 2-4 i a nivell d'hipotesi Dressel 1 i Laietana 1. El marc cronològic inicial s'emmarcaria a finals del s. I a.C. I s'abandonaria entorn el 15-20 d.C. | 08009-37 | Veïnat del Cros | 41.5487900,2.4142200 | 451146 | 4599847 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En les prospeccions es van trobar altres estructures que podrien tractar-se de cambres de combustió en una zona no afectada per l'autopista i per tant, no documentada. Cal tenir-ho present per a futures intervencions. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38065 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-22 | <p>CALVO, Oriol (2001) 'El fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Municipal d'Argentona'. A Fonts núm.8, octubre de 2001. Argentona, pàgs. 17-18. ZAPATA BUXENS, Ma Assumpció. Arxiu històric municipal d'Argentona. Guia. Inèdit.</p> | XII-XX | <p>Arxiu format pel Fons de Documentació Municipal, pel Fons del Jutjat de Pau i pel Fons de Documentació Antiga. Tots ells ordenats per la corresponen base de dades. Del Fons de Documentació Municipal s'abasta el període comprés entre 1870 i 1960. Està ordenat pels capítols habituals: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficiència i Assistència Social, Sanitat, Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Instrucció pública, Cultura, Serveois agropequaris i Col·leccions fàctiques amb fotografies. El Fons del Jutjat de Pau es divideix en Serveis Jurídics i Registre Civil (naixements, matrimonis, defuncions,..). El Fons de Documentació Antiga està fomat per un llibre de capbreus i 85 pergamins des del segle XII al XIX. A més de 17 plànols. El fons d'imatges està format bàsicament per fotos positivades, no hi ha negatius. Abasta des de l'any 1896 fins els nostres dies. Destaquen les següents col·leccions: Campanya 'Argentona foto a foto' (236 fotos); Fons Francesc Masachs (258 fotos); Carlos Pérez de Rozas (22 fotos); Alfons Güell (323 fotos); Fons del Centre Excursionista de Catalunya (100 fotos).</p> | 08009-50 | Nucli urbà. C. De les Parres, 25 | <p>El Fons de Documentació Antiga fou adquirit l'any 1952 a la família Moya per subhasta feta per disposicions testamentàries.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2026-08-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Es preveu el trasllat de l'arxiu municipal a les noves instal·lacions de la casa Gòtica (Plaça de l'Església) a l'estiu de 2003 | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38071 | Font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli | Font de la xarxa d'aigües d'Argentona feta a partir d'un bloc granític, amb aixeta manual d'aram. Per sota de l'aixeta hi ha una rajola on es llegeix 'Font del Molí, 1986'. Desaigua fet amb contorn de pedra granítica. | 08009-56 | Nucli urbà. Pl. del Molí | 41.5544000,2.4058700 | 450454 | 4600474 | 1986 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38071-foto-08009-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38074 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-0 | Capella feta d'obra, de planta quadrangular, amb coberta de teules a doble vessant, coronada per una creu de ferro. Basament de pedra granítica amb dos esglaons que apropen a la fornícula, tancada per un vidre i un reixat de ferro. | 08009-59 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch / Ctra. Vilassar | 41.5521300,2.4041800 | 450311 | 4600223 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38074-foto-08009-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 73904 | Fons documental de l'Arxiu Municipal d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-dargencola | XIX-XX | La documentació es troba en un bon estat de conservació. Presenta signes evidents d'humitat. Tota la documentació està encapsada menys un paquet de llibres de comptabilitat de mitjans del segle XX ( 50-60). Un terç de la documentació no té prestatgeria i està dipositada sobre el terra. | La documentació es troba en una sala sense ventilació ni llum natural al pis inferior de l'edifici de l'ajuntament. No disposa de control de temperatura i humitat. Aquest espai es de recent construcció, tot i això s'evidencia una notable olor a humitat. La documentació sobrepassa la capacitat de 14,4 metres lineals de prestatgeria metàl·lica fixa. En total hi ha 26,2 metres lineals de documentació. | 08008-150 | Carrer Major s/n - 08717 Argençola | L'Arxiu Municipal conté tota la informació que ha generat el consistori des de l'any 1834, data en la que localitzem la documentació més antiga, corresponent a expedients de comptabilitat d'Argençola, així com dels nuclis d'Albarells i Rocamora. La principal organització i classificació de l'arxiu es va realitzar a l'any 1994 a través de l'Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia. L'arxiu municipal també acull, l'arxiu del Jutjat de Pau, documentació de la Falange Española de l'any 1970-74, declaracions de collites de blat i vi, registre ramat (1944-62), proveïments i racionaments (1940-60), protecció a orfes de la guerra ( 1945). També documentació dels referèndums dels anys 1931, 1978, 1979, 1986. De l'escola en dues etapes 1888-1901 i 1951-1972. L'edifici actual de l'ajuntament és de l'any 2007. Anteriorment la documentació es trobava a l'antic ajuntament situat al carrer Major. | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73904-foto-08008-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73904-foto-08008-150-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es pot consultar en horari d'oficines. 09:00 a 14:00h | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73907 | Objectes litúrgics Sant Bartomeu de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-sant-bartomeu-de-carbasi | XVI-XIX | Han estat restaurats | <p>A l'església de Santa Maria d'Igualada trobem diferents peces de l'església de Sant Bartomeu de Carbasí. Formen part de l'exposició ' Fulgentia'. Creu Processional: d'argent, possiblement formada per 2 parts de diferent cronologia: la creu per una banda i el peu amb pom per l'altra. El peu s'inicia lleugerament tronco piramidal, sisavat, decorat amb cisellats vegetals llisos sobre fons microescatat. Un primer nus, sisavat, iniciat per una rodella, estriat en la part central i amb balustres als angles, és flanquejat per 2 cossos amb decoració microescatada. Un gros pom, a mode d'elements arquitectònics gòtics, s'inicia amb un cos, també sisavat, amb cresteria rematant-ne les arestes. La base del pom és de planta estrellada, formada per una franja d'arcuacions gòtiques recorregudes per cresteria a sobre i a sota. Sobre seu s'eleven 6 pinacles amb contraforts gruixuts que separen 6 fornícules cobertes per dossers gòtics, calats i amb cúpula piramidal. En les fornícules d'aquest cos hi trobem les figures de Sant Bartomeu, Sant Pere, Sant Andreu, Sant Jaume i altres 2 figures amb un llibre cadascuna. Un tambor calat amb arestes just marcades per varetes i amb personatges cobert per dossers plans de traceria gòtica culmina el pom. Sobre seu s'inicia el braç de la creu, format per un cos lleugerament tronco piramidal amb arestes de doble motllura i cresteria flordelisada. La creu té els laterals reticulats i les terminacions dels braços en flors de lis accentuades. En recorren el perímetre 2 motllures de cresteria flordelisada espadada. Internament presenta decoració pseudovegetal i pseudofloral repussada sobre fons llis. La creuera és quadrada amb la mateixa decoració que els braços, pinacles vegetals als angles i la inscripció 'ihs' cisellada. En l'anvers de la creu hi ha la figura emmotllada de jesucrist difunt clavat amb 3 claus i els braços en 'v'. En els braços, a mode d'expansions, trobem les figures de Sant Lluc sobre el bou, Sant Jordi a cavall i Sant Joan. En el revers hi ha la figura de la marededéu sobre peanya poligonal i en braços 3 figures amb llibre i pelicà. (núm inv. 1012)</p> | 08008-153 | Carrer Santa Maria 8. 08700 Igualada. Objectes procedents de Sant Bartomeu de Carbasí. | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 1550 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73907-foto-08008-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73907-foto-08008-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73907-foto-08008-153-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2026-09-04 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Aquestes peces consten en l'Inventari que disposa el Bisbat de Vic. Descripció feta per Daniel Font. (segueix de l'apartat descripció:) Píxide: d'argent de la segona meitat del segle XVII. Iniciat amb una peanya de planta circular. Segueix el cos lleugerament cilíndric globulós, més ample de la part inferior i, al capdamunt, la tapa. Aquesta és circular i lleugerament bombada i es tanca a pressió; a l'extrem superior presenta una creu llatina de braços plans. L'interior del pixis està sobredaurat. (Núm. Inv. 1037) Calze: d'argent de la segona meitat del segle XVII. De tipologia austera, amb moltes motllures però de superfície llisa. El calze és de base circular; aquesta s'inicia amb una curta peanya, seguida d'un cos reductor que fa de base al tor, que dóna alçada i serveix, al seu torn, de base a una mena de segon tor. Un cos en gola inversa acull l'arrencada del peu, balustrat. El peu s'inicia amb un seguit de motllures reductores, que porten a un nus en gerra, de bosell prominent integrat. Un seguit de petites motllures i una escòcia creixent porten a un cos en esfera, a tall de segon nus. La sotacopa és bombada, llisa; s'estreny al vas mitjançant una faixa estreta amb una fina rodella de disc. La copa, daurada, és de vas acampanat. (Núm. Inv. 1034) Vera Creu: d'argent del segle XVI, envainada en una base de planta oval. La base s'inicia amb una pestanya a tall de peanya; la segueix un cos bombat reductor, llis, sobre el qual s'aixeca un cos en escòcia, llis, que ocupa la totalitat de la base. Aquesta es tanca amb un tambor entre rodelles. Inicia el peu un cos en escòcia, seguit pel nus, un cos ovoide decorat amb una garlanda vegetal matusserament cisellada, simple. Una parella d'escòcies condueixen a una rodella estriada i lobulada; entre el nus ovoide i aquesta rodella trobem 4 tornapuntes dragonats, de fosa, en molt bon estat. Sobre aquesta rodella un cos en bulb, decorat amb elements vegetals cisellats, exerceix de brocal per a la creu. La creu és de cos laminar, bogida. Es centra amb una teca cruciforme, amb el vidre protector tallat, a semblança de caboixó. De la creuera en fugen 4 peces de fosa, fusiformes, pseudovegetalitzades. Els braços tenen els contorns curvilinis, i els seus extrems són acabats en una peça de fosa, calada i de tall vegetal, de volum en terç de disc. La superfície dels braços, tant a l'anvers com al revers, és formada per una estreta faixa llisa que recorre el perímetre, amb l'espai interior decorat amb un fons de finíssimes escates molt detallades. Copó: de metall argentat de la segona meitat del segle XIX, iniciat per una base de planta motllurada, desenvolupada en un cos en gola inversa, decorat amb fins cisellats geomètrics. El peu és balustrat, llis, amb el nus en tambor entre rodelles dentades. La copa és bombada i aplatada, decorada amb fins cisellats pseudo-geomètrics. La tapa, lleugerament sinuosa, es culmina amb una esfera llisa i una creu trífida laminar. (Núm. Inv. 1037) | 93|94|96|98|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 73909 | Sant Marc i Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-i-sant-roc | XVIII | Es van restaurar a l'any 2008. | <p>Sant Marc Petita talla de Sant Marc, col·locat dempeus sobre una peanya poligonal motllurada. El sant sosté un gran llibre negre amb la mà esquerra, mentre manté la mà dreta alçada. El genoll dret és flexionat, inclinant-se tota la figura cap a la dreta. Al costat del peu esquerre trobem un lleó en repòs. El sant, jove, porta barba i bigoti,i els cabells llargs i rinxolats. Vesteix un vestit verd,espitregat, amb ribets daurats; el cobreix un gran i folgat mantell vermell. És feta de fusta, pigments emulsionats, pa d'or i guix Sant Roc Talla de Sant Roc, col·locat dempeus sobre una peanya simple. El sant s'aixeca el vestit amb la mà esquerre per mostrar-nos la llaga de la cama. Porta un vestit vermell amb botons daurats, una capa blava amb ribet daurat -color blau clar en l'interior-, folgada. Completen la vestimenta unes botes i un barret d'ala, negres. El flanqueja un gos assegut sobre les potes del darrera, amb la cua cargolada i un pa a la boca. Està feta de fusta, pigments emulsionats i guix.</p> | 08008-155 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº a l'inventari del Bisbat de Vic: 1015 Descripció feta per Daniel Font. | 119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73911 | Cal Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prim | XVI | L'edifici principal ha estat restaurat. | Es troba situada en el camí de Clariana a Contrast, pròxima a Cal Magre. Forma una recinte tancat amb l'edifici principal, i diferents construccions annexes. L'edificació principal, consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. En algunes façanes hi ha part d'arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. S'observa una evolució constructiva amb diferents ampliacions de l'edifici principal. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc rebaixat a la planta baixa. A la resta de la façana hi trobem diferents finestres i balcons bastant senzills. A la resta de façanes no hi ha elements destacables. Davant de la façana sud, hi ha un espai tancar per murs, i on trobem una edificació annexa. A l'oest del conjunt, hi destaca una edificació annexa de grans dimensions, avui en dia en desús. Al nord del conjunt, a l'alçada del camí de Clariana a Contrast, hi ha una barraca de marge amb volta rebaixada. Hi ha camps de conreu i zona enjardinada davant de la façana principal. | 08008-157 | Clariana | Desconeixem la història de l'actual edificació de Cal Prim, que amb la restauració sembla bastant moderna. Però en la documentació de l'Arxiu Parroquial de Clariana, s'esmenta en un testament de 1539 Mas d'en Prim. També surt citat en un altre testament, en el de Joan Mestre, l'any 1596. Finalment en un capbreu de 1634 surt anomenat i es citen diverses propietats d'aquests mas : una resclosa a la riera de Clariana, un molí ( anomenat de muret). | 41.5875600,1.4747600 | 372869 | 4605108 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73911-foto-08008-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73911-foto-08008-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73911-foto-08008-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73912 | Can Fiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fiol | XVII- XIX | Ha estat restaurada en els darrers anys. S'ha adaptat el seu interior per al seu ús residencial. | Petita edificació pròxima a la carretera BV-2212 de Clariana a Sant Martí de Tous. Un camí que neix d'aquesta ens hi porta. De planta quadra, presenta planta baixa, i planta de pis. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés, s'orienta l'est i presenta una entrada senzilla amb una gran llinda de fusta. En aquesta entrada hi trobem en el mur, restes d'estucat amb la data de 1910. A la planta de pis hi ha dues finestres amb llinda de fusta. A la façana sud, hi trobem un altra entrada que dona accés a la planta de pis. Al costat d'aquesta una petita finestra amb llinda de fusta. Cal destacar a la façana nord, el forn amb la seva forma semicircular a l'exterior. A l'interior hi trobem la boca del forn ben conservada. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos i el poble de Clariana al nord. | 08008-158 | Clariana | Aquesta petita edificació ja s'esmenta en un capbreu de l'Arxiu Parroquial de Clariana a l'any 1606 com a Mas Fillol. Segurament ha evolucionat com a Can Fiol, ja que no s'ha detectat cap altra propietat amb aquest nom en la zona de Clariana. A inicis del segle XX, s'hi va intervenir com demostra la data que hi ha en l'estucat de l'entrada principal. Finalment, en les darreries del segle XX es va fer la restauració de la casa i que la va deixar tal i com s'observa actualment. | 41.5868100,1.4957700 | 374619 | 4604994 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73916 | Femer de Cal Perutxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-perutxo | XIX-XX | La part superior externa està coberta per vegetació i males herbes. | Situada al nord del nucli de Carbasí. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Sense paret de tancament al davant orientada a l'est. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. | 08008-162 | Carbasí | El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquella zona, podem trobar algun femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia o la casa, i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. | 41.6106900,1.4304900 | 369226 | 4607743 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73920 | Cups de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-vi | RIBA I GABARRÍ, Josep. La masia vinatera de Cal Vilaseca de Clariana. Document d'internet: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/viewFile/130551/180251 | XIX | Queden dempeus les estructures quadrades dels cups. A l'entorn d'aquesta hi ha diferents construccions totes enrunades. | Situat al nord del km 3 de la carretera BV-2212 de Clariana a Sant Martí de Tous. Es troba en una zona boscosa envoltada per camps de blat. Per arribar-hi és passa per davant del pou de Ca l'Aribau. S'identifiquen diferents estructures rectangulars, de les quals només resten dempeus les situades més al sud. En aquesta edificació es pot observar encara dues cavitats quadrades folrades amb la rajola tant característica dels cups. Aquestes cavitats tenen una sortida quadrada amb un petit forat d'on es recollia el vi en una altra estança. En aquesta encara es pot observar l'entrada amb llinda de pedra, actualment tapiada. Al mur est a la part superior hi havia una entrada per accedir-hi, la qual es reconeix pels murs al seu costat. Al mur nord, a la planta baixa, hi havia un altra entrada, totalment tapiada. Adossat al mur oest, hi trobem una construcció que recorda un mina. | 08008-166 | Clariana | Aquesta edificació es troba en uns terrenys que antigament eren propietat del Mas de Ca l'Aribau. Aquestes terres foren venudes a Cal Biosca de la Nou a mitjans del segle XIX. En aquella època la zona de Clariana, era una gran productora de vi, i Cal Biosca de la Nou era una de masies que més producció tenia. En aquest context d'expansió del vi, aquesta masia adquirí més terres, entre elles les de Ca l'Aribau on es troben aquests cups, o el Pou de Ca l'Aribau. Segurament a inicis del segle XX deixà de funcionar, ja que després de la fil·loxera la producció de vi en aquesta zona, va anar minvant progressivament. | 41.5840300,1.5089500 | 375712 | 4604667 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73920-foto-08008-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73920-foto-08008-166-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73925 | Rellotge de sol de Ca la Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-joana | XX | Hi manca l'agulla. | A la façana d'ingrés de Ca la Joana hi trobem un senzill rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb números romans. Fet amb una composició de rajoles representa una escena de caça. Hi manca l'agulla. | 08008-171 | Rocamora | 41.5979200,1.4194800 | 368282 | 4606342 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-3.jpg | Inexistent | Expressionisme abstracte|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 112|119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73926 | La Rectoria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-clariana | XIX | Ha estat restaurada en la seva totalitat. | Adossada al mur oest de l'església de Santa Maria. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Alçada amb murs de pedra vista hi trobem l'accés principal a la façana sud, amb una petita d'entrada amb brancals i llinda de pedra. Presenta diverses finestres amb ampit de pedra i llinda de fusta repartides per la resta de façanes. Cal destacar-hi a l'interior un forn situat a la planta baixa. Ha estat completament restaurada i adaptada al seu nou ús actual com allotjament rural. Hi trobem un jardí i una piscina a la part nord. | 08008-172 | Clariana | Es va construir amb posterioritat a l'església de Santa Maria de Clariana. A mitjans del segle XX fou abandonant, i el seu estat de conservació era cada vegada més dolent, a l'igual que el de l'església. A finals dels anys 70 del segle XX, l'actual propietari compra l'edifici de la rectoria al Bisbat de Vic i restaura la casa. Es converteix en una segona residència fins a inicis del segle XXI, quan es converteix en un casa de turisme rural. | 41.5910500,1.4980100 | 374814 | 4605462 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Originalment l'accés es trobava a l'est, al porxo on trobem l'entrada l'església de Santa Maria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73927 | Cementiri de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-clariana | XIX | Cementiri de petites dimensions. D'estructura rectangular, es troba orientat cap al nord-est. L'accés la recinte es troba al sud-oest i presenta una entrada triangular amb brancals i llinda de pedra. A la dovella central hi ha la data de 1891. A sobre d'aquesta s'hi observa una petita placa amb la inscripció 'ROGAD POR NOSOTROS'. A la part superior hi trobem una creu força senzilla. A l'interior del recinte hi ha un passadís amb xiprers i els nínxols al nord-est i al sud-oest. | 08008-173 | Clariana | L'any 1891 entrava en funcionament el cementiri de Clariana. A finals del segle XIX es crearen els cementiris que avui dia trobem al municipi d'Argençola. | 41.5955400,1.5008600 | 375060 | 4605956 | 1891 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38011 | Arbreda dels plàtans de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dels-platans-de-can-castells | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> | <p>Arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) situats a la font les Basses de can Castells, a uns 200 metres cap al NE de can Castells, també hi ha alguna alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions.</p> | 08009-102 | Veïnat de la Pujada | 41.5680500,2.4073600 | 450588.07 | 4601988.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38011-foto-08009-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38023 | Can Bellatriu (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellatriu-ii | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | Ia.C-IId.C | Per excavar. | Possible establiment rural d'època romana, per les notícies del propietari de la finca que ha anat trobant diferents materials al conreuar les terres. També informa que hi ha materials romans incrustats a les parets dela finca. Entre els materials trobats i que guarda el propietari hi ha fragments d'àmfora romana (Dressel 7/11, Dressel 20), gressols de ceràmica i dues monedes. També s'esmenta la troballa de murs. | 08009-8 | Veïnat de Sant Jaume | Marià Ribas ja esmentava la troballa de ceràmica superficial en aquest indret. | 41.5571700,2.4095800 | 450765 | 4600780 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38023-foto-08009-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38023-foto-08009-8-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38026 | Sant Sebastià (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-ii | <p>BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme.</p> | IIa.C-Vd.C | Notícia d'una troballa antiga. | <p>L'any 1948 es va descobrir a 6 m. De profunditat, una àmfora romana sencera, al fer-se un pou. Als anys 50 continuaren les descobertes i M. Ribas parla enterraments, un forn i altres restes. Dels objectes descoberts cal destacar la gran quantitat de ceràmica i en especial la de cuita deficient i les marques d'àmfora: POL, ASC, S i CL. També una sivella de bronze tardoromana.</p> | 08009-11 | Nucli urbà. | 41.5584100,2.4008800 | 450041 | 4600922 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38026-foto-08009-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38026-foto-08009-11-3.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38028 | Ca l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada-0 | ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ALMAGRO BASCH, M (1962) 'La invasión céltica en España' Dins Historia de España dirigida per Menéndez Pidal. ALMAGRO GORBEA, M (1977) 'El Pic dels Corbs, de Sagunto, y los campos de urnas del N.E de la Península Ibérica'. Saguntum, núm. 12. Papeles del Laboratorioi de Arqueología de Valencia. Valencia. BOSCH GIMPERA, Pere (1913) 'Dos vasos de la primera edat del ferro trobats a Argentona. La ceràmica de hàllsttat a Catalunya'. Anuari de l'Institut d'Estudis catalans, Vol. V. Barcelona, pàgs. 816-819. BOSCH GIMPERA, Pere (1922) 'Ensayo de una reconstrucción de la Etnología Prehistórica de la Península Ibérica'. Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo. Santander BOSCH GIMPERA, Pere (1932) ' Etnología de la Península Ibérica'. Alpha. Barcelona. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. JUNYENT, Emili (1978) 'L'aportació continental del Bronze Final'. Història de Catalunya Vol. I. Coordinada per maluquer de Motes. Salvat. Barcelona, pàgs. 120-139. MALUQUER DE MOTES, J (1945) 'Las culturas hallstàtticas en Cataluña'. Revista Ampurias Vols. VII-VIII. Barcelona, pàgs. 115-184. PEREZ i CONILL, Jordi (1985) 'Els vasos hallstàttics o urnes cineràries d'Argentona'. Laietania. Estudis d'història i d'arqueologia del Maresme, 1982-83. Museu Comarcal del Maresme. Mataró. PERICOT, Lluís (1967) 'Épocas primitiva y romana'. Dins Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. Vol. I. Institut Gallach. Barcelona. PETIT, M.A (1986) Contribució a l'estudi de l'Edat de Bronze a Catalunya (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme i Moianès. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1934) Orígens i fets històrics de Mataró. Impremta Minerva. Mataró. | Descobert a molta fondària. | Jaciment del Bronze Final, corresponent molt possiblement a un Camp d'Urnes trobat a 17 metres de profunditat al fer-se un pou entre els anys 1908 i 1909 per part de la Companyia d'Aigües d'Argentona, en l'indret anomenat Ca l'Estrada. Van aparèixer dues urnes de ceràmica feta a mà i brunyides externament que corresponent al Bronze Final (1100-1000 a.C.). La 677 és de forma troncocònica invertida, amb una tendència arrodonida per fora. Les seves mesures són 150 mm d'altura, 168 mm de diàmetre de la boca i 155 mm de diàmetre de la base. L'interior del llavi presenta un tall bisellat. Paret lleugerament obliqua oberta cap a l'exterior amb la base plana. Sense agafadors. Decoració de 3 solcs acanalats a prop de la vora de forma horitzontal per damunt de 3 bandes de semicercles. La 676 és de forma bitroncocònica amb la base plana. Les seves mesures són 200mm d'altura, 140 mm de diàmetre de la boca i 80 mm de diàmetres de la base. Espatlla decorada per dos grups de solcs acanalats en els extrems perimetrals entre els quals n'hi ha d'altres que formen semicercles i diagonals. | 08009-13 | Veïnat de Sant Jaume | Descobert a principis de s. XX en la realització d'un pou per part de la Companyia d'aigües d'Argentona. | 41.5555100,2.4090700 | 450721 | 4600595 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-3.jpg | Inexistent | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Dues de les urnes es conserven al Museu de Mataró amb els números 676 i 677. Hi ha la noticia d'una tercera urna amb apadora que es troba en situació desconeguda ( si més no per la majoria). | 80|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml