Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73852 | Ca l'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laribau | XVII | Ha estat restaurada | A tocar de la carretera BV-2212 a l'alçada del km 5.5. Aquesta masia que ha estat restaurada recentment. Consta d'una edificació amb funcions d'habitatge, i d'altres d'annexes vinculades originalment a l'explotació agrícola i ramadera. L'edifici principal consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original estava orientada al sud, i presenta una entrada amb brancals de pedra i llinda arquejada de fusta. Totes les finestres tenen també llinda de fusta, i destacar la finestra central de la planta de pis, que té un ampit pronunciat. Hi ha un rellotge de sol a la planta de pis. L'accés actual a l'edifici, actualment es fa per la façana est, on hi ha una entrada bastant senzilla. Una petita coberta, cobreix l'entrada. Les finestres d'aquesta façana, son senzilles i amb llindes de fusta. Davant d'aquesta façana tenim el cup de vi, d'estructura rectangular. La façana nord, només destacar un contrafort que conté un altra entrada a l'edifici. | 08008-98 | Clariana | Ca l'Aribau, és una de les masies antigues del terme de Clariana. Al segle XVII tenia bastantes propietats repartides per la zona, així ho demostra el capbreu de 1634 de l'Arxiu Parroquial de Clariana. Com en altres masies de la zona, es possible que fos més antiga. | 41.5886000,1.4986100 | 374859 | 4605189 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73853 | Cal Jerònim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jeronim | XVIII | Ha estat restaurada totalment. | Situat a uns 500 metres al sud del nucli d'Argençola, Cal Jerònim havia format un gran conjunt arquitectònic amb la masia adjacent de Ca l' Ignasi. A dia d'avui estan separades per l'interior i un per un baluard exterior. És poden distingir també per la façana, que en el cas de Cal Jerònim és d'un color groguenc. L'edifici amb funcions d'habitatge, consta de planta de baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la sud que està arrebossada i pinta de groc. No hi ha elements a destacar en les façanes. Havia tingut celler i cup de vi, però en la restauració es va prescindir d'aquests. El celler actualment és una espai amb funcions de magatzem. L'antiga bassa, s'ha reconvertit en piscina, i un antic cobert actualment és un espai multifuncional. L'entorn es troba ben pavimentant. | 08008-99 | Argençola | Antigament, formà una mateixa propietat amb Ca l'Ignasi. A finals dels anys 80 del segle XX, es trobava en un estat deficient, i quasi en ruïnes. Els actuals propietaris la van restaurar, i actualment hi resideixen. | 41.5925000,1.4429300 | 370226 | 4605704 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73853-foto-08008-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73853-foto-08008-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73853-foto-08008-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73854 | Ca l'Ignasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lignasi | XVIII | L'edifici principal s'ha restaurat. Les altres edificacions s'estan restaurant. | Situat a uns 500 metres al sud del nucli d' Argençola, Cal Jerònim havia format un gran conjunt arquitectònic amb la masia adjacent de Cal Jerònim. A dia d'avui estan separades per l'interior i un per un baluard exterior. És poden distingir també per la façana, que en el cas de Cal Jerònim és d'un color groguenc. Ca l'ignasi el formen l'edifici amb funció d'habitatge, i diferents construccions annexes que ens mostren la importància que tenia tot aquest conjunt, ja que hi ha un gran nombre de construccions annexes, entre elles un femer de grans dimensions. L'edifici en funcions d'habitatge, es troba situat a l'oest del conjunt, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes arrebossades, exceptuant la nord que està a pedra vista. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. No hi ha elements destacables en les façanes. L'entrada es realitza per la façana sud. A l'interior hi ha una volta de canó Al nord-est del conjunt trobem una edificació que s'està restaurant, de gran alçada, on destaquen unes obertures amb arc de mig punt a la façana sud. Sota d'aquest trobem dues edificacions, una d'elles havia estat el celler. Al sud de tot el conjunt, trobem l'edificació més interessant: un femer que es caracteritza per una volta de canó. A la part superior hi ha una obertura, per on es llençaven els fems. També hi trobem un pou ja fora del recinte. | 08008-100 | Argençola | Antigament, formà una mateixa propietat amb Cal Jerònim. Actualment s'està restaurant la majoria d'edificacions, tot i que l'habitatge ja està finalitzat. | 41.5924200,1.4430900 | 370239 | 4605695 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73854-foto-08008-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73854-foto-08008-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73854-foto-08008-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73855 | Cal Manaco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manaco | XIV-XIX | L'estat de conservació és deficient. Les edificacions annexes han estat enderrocades i les que no ho estan, presenten greus problemes en les estructures tant horitzontals com verticals. | Cal Manaco havia estat una masia important de Rocamora, amb un gran nombre d'edificacions annexes, que a dia d'avui han estat enderrocades. Situat al nord de Rocamora, conserva tres cossos d'habitatge, en un estat de conservació deficient. Alçat amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment, conserva part de l'arrebossat en algunes façanes. Les cobertes estaven orientades (nord-sud) i amb teula àrab. L'edifici primitiu és el situat al centre, i com tret més característic, és el portal d'entrada situat a la façana sud, amb un arc de mig punt adovellat. Posteriorment és va ampliar l'edificació per l'oest, afegint un cos de dimensions similars. La façana sud d'aquest, s'ha perdut en gran part. A finals del segle XIX es va afegir un altre cos, a l'est, i amb una diferent orientació que els dos cossos esmentats anteriorment. La coberta s'orienta cap a l'est, i destaca per tenir una alçada superior als altres cossos, i pel gran nombre de finestres a la façana d'ingrés orientada a l'est. Hi havia diverses construccions annexes que varen ser enderrocades recentment. La més evident, estava adossada entre les façanes sud dels dos cossos més antics, on s'observa clarament la forma de l'edificació. | 08008-101 | Rocamora | Es remunta al segle XIV, on només hi havia el cos central. Posteriorment s'hi va afegir el cos oest, i a finals del XIX el de l'est. | 41.5942900,1.4189700 | 368232 | 4605939 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73855-foto-08008-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73855-foto-08008-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73855-foto-08008-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | No s'ha pogut identificar per l'estat deficient d'algunes parts del conjunt, però el propietari indica que hi ha dos cups de vi, i una premsa, així com una sitja. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73876 | Jaciment de Can Rossó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-rosso | NADAL, E.; PASCUAL, S.; VILLENA, N . Actuacions arqueològiques d'urgència a l'autovia N-II. El mas ibèric de Can Rossó i el conjunt medieval de Sant Marc (Argençola, Anoia). A:Tribuna d'Arqueologia 2002-2003 . Barcelona .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . 2005, p.161-182 . | II-I aC | Parcialment destruït. Hi passa l'actual Autovia A-2 Lleida-Barcelona. | El jaciment ibèric de Can Rossó es troba sota l'antiga era del mas de Can Rossó i els camps de conreu adjacents, en el marge esquerre de l'actual N-II, al vessant esquerre de la vall del riu Anoia, en el terme municipal d'Argençola. El terreny es caracteritza per grans extensions forestals formades per pinars i rouredes, amb alternança de camps de conreu. Les tasques de neteja i d'excavació arqueològica realitzades al jaciment arran de la seva detecció durant les obres de construcció del l'Autovia Lleida - Barcelona N-II, (Tram Cervera - Santa Maria del Camí) han posat de manifest l'existència d'un mas ibèric. Tot i el grau de destrucció s'han diferenciat quatre sectors, dues zones d'habitació i una zona de treball al voltant d'un pati central. Sector 1: Es documenten diferents àmbits ( A2, A3, A4, A5, A9, A10) que conformarien la zona d'habitació distribuïts al voltant del pati central format el nucli principal de l'hàbitat, però no es pot veure la funcionalitat d'aquests. En l'àmbit A3 s'han trobat estructures de mur en molt mal estat, a l'interior d'aquest àmbit s'ha documentat un foc situat a la part central de l'habitació, una lloses que podrien formar part d'un canal de desaigües (que es troba també a l'àmbit A4) i desemboca en un petit dipòsit situat a la zona central, en el considerat pati obert. En aquest àmbit també s'ha pogut documentar una reforma en el mur nord possiblement relacionada amb el funcionament del canal. A l'interior d'aquest àmbit s'han trobat 7 monedes ibèriques al costat del mur de tancament sud. En l'àmbit A5, al costat est de l'A4, s'ha pogut documentar l'existència d'una llar de foc adossada al mur oest; la porta d'accés a aquest àmbit es troba al mur sud i presenta un forat de pal que podria anar relacionat amb la coberta de l'habitació. Els àmbits A9 i A10 presenten un mal estat de conservació per les tasques de conreu. Cal assenyalar la presència d'una sepultura però sense cap mostra antropomorfa, i possiblement infantil. Sector 2: Situat a la part nord del jaciment, és format per un conjunt d'estructures aïllades, restes de mur, tres fosses, una sitja o fossa; es suposa que aquest espai estava destinat a zona d'emmagatzematge. Sector 3: Sector que correspon als àmbits A6, A7 i A8. Presenten una cota inferior a la resta d'estructures. En l'àmbit A6 s'ha documentat l'existència d'un foc i una cendrera, fet que permet relacionar la zona com a taller. L'àmbit A7 presenta una planta el·líptica amb murs molts irregulars. Finalment l'àmbit A8 esta delimitat per tres murs . Sector 4: A l'exterior de l'àmbit A1 s'han documentat forats de pal alineats al mur fa pensar en la possible existència d'una coberta amb porxo que formaria part del pati central. Destaca l'existència d'un retall circular, potser relacionat amb la col·locació d'una tenalla per recollir aigua de pluja. Al costat d'aquest àmbit hi ha el A11 on s'han trobat un forats circulars de petites dimensions que podien estat utilitzats per col·locar àmfores. El grau de destrucció de les estructures no permet esbrinar amb exactitud l'extensió ni la funcionalitat del jaciment, però es pot deduir que es tracta d'un assentament típic rural de la zona, que prolifera a partir de la segona meitat del segle II aC i perdura fins a mitjans segle I aC. | 08008-122 | Can Rossó. Antiga N-II km 539 | Jaciment detectat durant el seguiment arqueològic de les obres de construcció de l'Autovia Lleida - Barcelona, N-II, tram Cervera - Santa Maria del Camí. | 41.6301700,1.4674800 | 372346 | 4609850 | 08008 | Argençola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73876-foto-08008-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73876-foto-08008-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73876-foto-08008-122-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment és impossible interpretar res. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73884 | Festa Major de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-porquerisses | XX | En els darrers ha crescut el nombre d'assistens als actes de la Festa Major. | La Festa Major de Porquerisses es celebra en honor a Sant Genís. Es realitza els dies 25 i 26 d'agost i està organitza per l'Associació de veïns de Porquerisses amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Argençola. La festa consisteix en una missa solemne el dia de Sant Genís i una sèrie d'actes festius, que van variant cada any. Entre aquests actes hi ha diferents campionats de botifarra, dominó o ping-pong. La nit del 26 hi ha sempre un ball popular per a tots els assistents fins entrada la matinada. L'endemà de Sant Genis s'acostuma a celebrar un esmorzar amb xocolatada i un dinar popular. Els actes es realitzen al local social de Porquerisses. | 08008-130 | Porquerisses | 41.6256200,1.4596300 | 371683 | 4609357 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Els anys que la festivitat de Sant Genís cau entre setmana, es traslladen els actes al cap de setmana més proper. La majoria d'any es realitzen només | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73888 | Riera de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clariana | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>Aquesta àrea està assentada sobre un material sedimentari de l'oligocè amb litologia de roques calcàries, lutites, gresos i guixos, accentuant la litologia superficial d'aquests últims en la conca i en el llit del riu. Són guixos formats per precipitació i sedimentació de les sals marines en l'oligocè, en evaporar les últimes llacunes d'aigües de mar que cobrien aquesta zona, i que suggereixen elevades concentracions de sulfat de calci i carbonats en els sediments del riu. Flora característica de guixos amb abundants endemismes. Formacions de pineda de pi blanc, coscollars, romerars i pastures gipsícola. Entre la fauna cal destacar la presència del cranc de riu. Espai caracteritzat per l'abundància de guixos, el que determina el seu paisatge i la flora gipsícola que s'assenta sobre ell. Existeix a més una població important de cranc autòcton al Clariana.</p> | 08008-134 | Tram de la Riera de Clariana | 41.5885400,1.4895900 | 374107 | 4605196 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73888-foto-08008-134-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Aquesta zona el 62% de l'extensió la formen camps de cereals, un 22% matolls, garrigues, maquis, un 11% de bosc de coníferes, etc. Presenta una superfície total de 463.27 Ha | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73892 | La Rectoria de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-sant-llorenc | XVII-XVIII | Ha estat restaurada recentment. | Es troba situat a sota de l'església, al carrer Santa Teresa Jornet. És una edificació de grans dimensions, que ha tingut diferents modificacions al llarg del temps. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Conserva part de l'arrebossat en les façanes sud i est. Presenta planta baixa, i dues plantes de pis. L'orografia del terreny en clar pendent, provoca que hi hagi entrades a diferent alçada. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'accés actual es situa a la façana oest, en un cos afegit posteriorment,on s'accedeix a l'interior mitjançant una entrada amb llinda de fusta a la planta de pis. A la seva dreta cal destacar-hi dos grans finestrals amb arc de mig punt. A la planta inferior, hi ha una entrada senzilla. És va edificar un petit cos que servia d'accés a la planta superior, i que a la planta inferior forma un petit porxo on cal destacar dues obertures amb arc adovellat de mig punt. A la part superior hi ha un barana d'obra. Esmentar que en aquesta planta baixa hi ha un petit espai tancat a l'alçada del carrer. La façana sud, destacar-hi diferents finestres i una entrada a planta baixa amb els contorns amb maons. A la segona planta de pis, hi ha dues finestres bessones amb arc de mig punt, i barana d'obra. A la façana est, hi ha un accés senzill a la planta de pis, i un jardí tancat per murs on hi destaca un pou. | 08008-138 | Carrer Santa Teresa Jornet | Va lligada a la construcció de l'església de Sant Llorenç. | 41.5977300,1.4432400 | 370262 | 4606285 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73892-foto-08008-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73892-foto-08008-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73892-foto-08008-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A façana oest, en l'ampliació de l'habitatge, entre els dos finestrals, hi trobem una inscripció amb la data de 1655. Tot fa indicar però, que aquesta placa pertanyia amb alguna altra edificació i que es va col·locar en aquesta façana, | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73896 | Molí de Dalt de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-clariana | XVIII | La bassa no es pot distingir l'espai que ocupava degut al mal estat de l'entorn, ple de vegetació. El que queda de l'estructura del molí, es troba en bon estat, tot i que la caiguda de la llinda de fusta de l'entrada accelerarà un possible enderrocament del molí. | Situat al sud-oest del nucli de Clariana, en una zona boscosa pròxima a la riera de Clariana. L'accés es bastant complicat. Les restes visibles que es conserven, són la estança de sota del molí on s'observa la volta apuntada en perfectes condicions, i una mola. Esmentar que la llinda de fusta de la portalada ha caigut, A la part superior en una zona on la vegetació i l'arbrat és molt espès, s'hi troba la bassa i el cacau. De la bassa poc es pot observar degut a l'estat de l'entorn. El cacau circular és conserva en bon estat de conservació. | 08008-142 | Clariana | Els propietaris d'aquest molí era la família de Cal Riba de Clariana, que ho han continuant sent a dia d'avui. | 41.5888500,1.4971500 | 374738 | 4605219 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73896-foto-08008-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73896-foto-08008-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73896-foto-08008-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73900 | Cementiri d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dargencola | XIX | El cementiri es troba situat al nord del nucli d'Argençola, al costat de la carretera que porta a la N-II. Es tracta d'un recinte rectangular tancat per murs. L'accés es situa al sud, on hi ha l'entrada amb arc de mig punt adovellat. A la dovella central hi ha la data de 1886. A sobre les dovelles hi trobem una inscripció a cada lateral. A l'esquerra EL LIMPIO DE CORAZON VERA A DIOS i a la dreta AQUÍ RESIDE LA PAZ HUMANA. A l'interior hi ha una zona enjardinada amb xiprers i al fons hi trobem els nínxols i la capella de planta rectangular i arc adovellat de mig punt,. | 08008-146 | Argençola | L'any 1886 entrava en funcionament el nou cementiri d'Argençola. | 41.6014600,1.4450100 | 370417 | 4606696 | 1886 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73901 | Cup de Cal Calderó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-caldero | XIX | Hi ha problemes a l'estructura i la vegetació està envaïnt l'espai. | En les ruïnes del que havia estat Cal Calderó Vell, hi trobem encara visible l'estructura del que havia estat el cup de vi de la casa. Una estructura tancada per murs, i una obertura on possiblement hi havia una porta ( actualment enrunada). A l'interior s'hi troba l'estructura circular amb les parets enrajolades. La vegetació ocupa gran part de l'espai. | 08008-147 | Argençola | La masia antiga de Cal Calderó fou abandonada a mitjans del segle XX. A mitjans dels anys 80 del segle XX s'edifica l'actual masia, deixant les ruïnes de l'antiga masia al nord del conjunt. | 41.6112600,1.4463100 | 370545 | 4607782 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73901-foto-08008-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73901-foto-08008-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73901-foto-08008-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73902 | Sant Bartomeu de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu-de-carbasi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XII | Església que ha patit nombroses modificacions al llarg del temps. Una d'aquestes modificacions consistí en capgirar l'orientació de manera que la porta actual s'obre al que fou el primitiu absis, rectangular. De totes maneres conserva la seva estructura romànica. D'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada amb arc torals lleugerament apuntats. Sobre el mur oest hi trobem un campanar d'espadanya de dos ulls. L'església presenta una patologia constructiva amb un desplom dels arcs i els murs cap al costat sud, solucionant aquest problema amb la construcció de contraforts tancats per un altre mur. Posteriorment s'utilitzà aquest mur com a sagristia. | 08008-148 | Carbasí | Aquesta església es troba en l'antic terme del castell de Carbasí. Tingué funcions parroquials, que ha conservat en l'actualitat. L'església depengué del priorat o monestir de Santa Maria de Montserrat. El lloc es documenta a partir de l'any 1032, quan en el testament sagramental de Maier de Clariana, el difunt tenia drets a Carbasí. L'església i les funcions parroquials que tenia es comproven en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, ja que hi consta la parròquia de Carbasin. Encara que en les llistes parroquials no hi consta l'advocació, per altres fonts d'informació es comprova que el titular primitiu de l'església parroquial era Santa Maria. Així, l'any 1129 en el testament sagramental de Roland consta que el difunt havia de deixar les primícies de la seva honor Blancafort a Santa Maria de Carbasí. L'any 1114 Berenguer Tedmar i la seva muller Sicarda feren testament i deixaren a l'església de Santa Maria de Carbasí tres emines de blat i un bou a repartir entre els clergues, per misses i per l'obra del temple. En un altre testament fet per Peratal l'any 1160, el testador deixà dos sous a Santa Maria de Carbasí. Igualment es comprova en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el Bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que l'advocació de la parròquia era la de Santa Maria de Carbasí. Posteriorment féu l'aparició de l'advocació de Sant Bartomeu, que substituí la de Santa Maria. | 41.6103100,1.4306800 | 369241 | 4607700 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73903 | Col·lecció d'objectes d'Argençola al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dargencola-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | El material es conserva en general en bon estat. | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d' Argençola que va excavar Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada entre els anys 70 i 90 del segle XX. S'hi poden trobar materials de diferents cronologia, des de prehistòria fins a medieval. El jaciments del municipi d' Argençola amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Casanovas amb referència P-47 Cista megalítica dels Plans d'en Ferran amb referència núm. P-3(4) i M-32 Cal Mensa amb referència núm. M-2. Camí de Cal Gotzo de Dalt amb referència: 108. Poblat d'Albarells amb referència: M-357 i M-446 A Ponent del Mas Gallina amb referència: M-571 i M-563 Cal Macari amb referència: C-110 | 08008-149 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Cal Boyer és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX. Conserva dues naus i una xemeneia, amb columnes de ferro colat a la planta baixa i encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest edifici es pot visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren un recorregut pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos. També es pot visitar la secció L'Home i l'Aigua que dona una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat. Cal Granotes és una de les adoberies més antigues d'Europa. Fou construïda en el segle XVIII i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor. Actualment mostra l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat l'any 1947, va impulsar la creació d'una infraestructura museística per a Igualada i la seva comarca. Fruit d'aquesta activitat fou la inauguració del Museu de la Ciutat l'any 1949. Aquest museu es va instal·lar a l'edifici que Artur Garcia Fossas havia edificat a Igualada en la dècada de 1930, amb l'objectiu inicial de servir com orfenat, però que funcionà com a escola a partir de 1941. Les seccions o temàtiques del museu eren ciències naturals, arqueologia, art antic i art modern, història i folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell, únic a la Península Ibèrica i tercer d'Europa, ubicat inicialment al tercer pis de l'edifici Garcia Fossas. Les sales tèxtils del Museu de la Ciutat es varen inaugurar l'any 1955, també en el tercer pis, a base de maquinària industrial, matèries i fibres tèxtils, teixits, miniatures i diorames i documentació tècnica. Finalment, fruit d'aquesta tasca fou la creació, l'any 1982, de la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal de l'Anoia, regida per un patronat autònom presidit per l'Alcalde d'Igualada. El Ple de la Junta de Museus de Catalunya, en data 12 de gener de 1996 va donar la seva conformitat per tal que el Museu Comarcal de l'Anoia fos declarat secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La Junta del patronat, per tal d'adaptar el Museu Comarcal de l'Anoia a la nova situació museística del país, va acordar en data 25 de novembre de 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Les temàtiques desenvolupades en el conjunt del museu són bàsicament tres. Les dues primeres resten plantejades des d'un punt de vista del patrimoni industrial i tecnològic i comprenen un àmbit de caràcter nacional per la seva temàtica: són la pell i l'aigua. El tercer punt a tractar, encara no obert al públic, és una síntesi comarcal, un breu recorregut històric pel medi humà i físic de la ciutat d'Igualada i comarca d'abast geogràfic més restringit. Actualment es poden visitar tres espais: El Museu de la Pell, l'adoberia de 'Cal Granotes' i 'L'Home i l'Aigua'. | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 78|79|80|81|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73904 | Fons documental de l'Arxiu Municipal d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-dargencola | XIX-XX | La documentació es troba en un bon estat de conservació. Presenta signes evidents d'humitat. Tota la documentació està encapsada menys un paquet de llibres de comptabilitat de mitjans del segle XX ( 50-60). Un terç de la documentació no té prestatgeria i està dipositada sobre el terra. | La documentació es troba en una sala sense ventilació ni llum natural al pis inferior de l'edifici de l'ajuntament. No disposa de control de temperatura i humitat. Aquest espai es de recent construcció, tot i això s'evidencia una notable olor a humitat. La documentació sobrepassa la capacitat de 14,4 metres lineals de prestatgeria metàl·lica fixa. En total hi ha 26,2 metres lineals de documentació. | 08008-150 | Carrer Major s/n - 08717 Argençola | L'Arxiu Municipal conté tota la informació que ha generat el consistori des de l'any 1834, data en la que localitzem la documentació més antiga, corresponent a expedients de comptabilitat d'Argençola, així com dels nuclis d'Albarells i Rocamora. La principal organització i classificació de l'arxiu es va realitzar a l'any 1994 a través de l'Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia. L'arxiu municipal també acull, l'arxiu del Jutjat de Pau, documentació de la Falange Española de l'any 1970-74, declaracions de collites de blat i vi, registre ramat (1944-62), proveïments i racionaments (1940-60), protecció a orfes de la guerra ( 1945). També documentació dels referèndums dels anys 1931, 1978, 1979, 1986. De l'escola en dues etapes 1888-1901 i 1951-1972. L'edifici actual de l'ajuntament és de l'any 2007. Anteriorment la documentació es trobava a l'antic ajuntament situat al carrer Major. | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73904-foto-08008-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73904-foto-08008-150-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es pot consultar en horari d'oficines. 09:00 a 14:00h | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73905 | Cal Foc Encès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-foc-ences | <p>Documentació diversa a l'Arxiu de Cervera.</p> | XVII | <p>Es troba situada a l'altre costat de la N-II a la l'alçada del km 537. Consta actualment de tres cossos on es troben l'habitatge i el molí, i de diferents construccions annexes. Les construccions son alçades amb petits carreus de pedra disposats horitzontalment. L'habitatge primitiu és el del molí, situat al centre del conjunt. Els elements més destacats es troben a la façana nord-oest, on s'observen diferents finestres amb ampit de pedra. A la part inferior hi trobem l'entrada rectangular amb una gran llinda de fusta,. Aquesta entrada s'hi accedeix per unes escales de pedra ben treballades. A l'interior de l'edifici hi destaca una gran volta de canó on hi trobem l'estructura del molí. En aquest espai s'hi troben unes escales de pedra que porten a una estança superior. Destacar-hi també l'existència d'una pica de pedra. Finalment, esmentar que el paviment es de terra. L'habitatge situat al nord-est del conjunt, te la façana d'ingrés en aquesta mateixa orientació. Presenta una entrada senzilla a la planta de pis, i diverses finestres repartides per la façana. A la façana nord-oest, cal destacar-hi una finestra amb ampit, i un contrafort. A la façana sud-oest, amb contacte amb el molí, hi trobem el celler, amb una lleugera volta de canó. A l'entrada hi ha una llinda amb la data de 1933. A la façana sud-est, s'observen algunes finestres bastant senzilles, així com marques de construccions enderrocades. Com a element curiós, trobem dos arcs rebaixats bessons, que connectaven l'edifici amb un altre, avui en dia enderrocat, Cal esmentar que s'hi estan fent obres, actualment aturades al sector més del sud. A l'entorn hi trobem diverses naus i bosc,.</p> | 08008-151 | Carretera N-II km 536. Argençola | <p><span><span><span>Diversa documentació conservada a l'Arxiu de Cervera ha permès obtenir un seguiment històric d'aquesta casa que apareix amb la denominació </span>Pochences, Poscens o Fochences, que ja pertanyia a la família Llacuna. </span></span></p> <p><span><span><span>El 1744, Joan i Ramon Llacuna (pare i fill) adquireixen del Marquès d'Argençola els molins, la casa i les terres del <strong>mas Foc Encès</strong>.<br /> El 1756, Ramon reconeix un deute de 130 lliures al Comanador de l'Ordre de Malta per censos acumulats, evidenciant la doble senyoria sobre la propietat.<br /> Mort Ramon el 1769, el seu fill Pere Llacuna amplia el patrimoni fins a l'apogeu: el 1780 una finca veïna limita per tots quatre vents amb les seves terres.<br /> El 1827, un nou Ramon Llacuna, arruïnat per un plet, ha de vendre diverses parcel·les per saldar un deute de gairebé 1.200 lliures.<br /> En menys d'un segle, la família passa de pagesos que signen un contracte feudal a grans propietaris de referència de tota la zona, per acabar venent a corre-cuita per pagar deutes.</span></span></span></p> <p>El molí devia funcionar fins a inicis del segle XX, i rebia l'aigua a través d'una llarga sèquia que tenia la resclosa sota de la caseta de l'indret anomenat les Lloses.</p> | 41.6196800,1.4512800 | 370976 | 4608709 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73905-foto-08008-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73905-foto-08008-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73905-foto-08008-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-05-20 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | S'estan fent unes obres al sector oest. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 73906 | Creu Processional de Sant Martí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-dalbarells | XVII | Ha estat restaurada. | <p>Creu processional de plata, amb ànima de fusta. De perfil flordelisat i amb el perímetre resseguit per frondes. Els braços presenten una decoració de tornapuntes i elements vegetals avolutats, sobre fons punxonat. Magolla de base hexagonal, imitant l'arquitectura gòtica, amb fornícules on s'hi allotgen sis sants. Aquests estan sota dosserets apuntats, amb traceria calada, acabats amb un floró. Separen els sants, contraforts amb pinacles. A la part superior, sobre els dosserets, hi ha gablets calats amb un querubí. Espècie de sòcol i entaulament a manera de barana. A l'anvers, crist clavat a la creu amb tres claus. Porta perizònium, corona d'espines i nimbe; a la creuera el monograma de crist. Als braços, sobre quadrifolis, les figures d'Adam ressuscitat, a sota, la Verge Maria, a l'esquerra, Sant Joan, a la dreta i el pare etern, al capdamunt. Als extrems dels braços un querubí en relleu. Al revers la verge amb el nen. La verge està dempeus sobre una peanya i porta corona i nimbe. A la creuera el monograma de Maria. Als braços, sobre quadrifolis, el tetramorf: l'àguila, a la part inferior, el lleó a l'esquerra i l'àngel a la dreta. Manca el bou, a la part superior, i en el seu lloc hi ha una placa amb una inscripció. També es conserva la canya de la creu, de secció hexagonal, amb un nus i una rosca a l'extrem.</p> | 08008-152 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>'Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73906-foto-08008-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73906-foto-08008-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73906-foto-08008-152-3.jpg | Legal i física | Barroc|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Descripció feta per Anna Homs. Aquestes peces consten en l'Inventari que disposa el Bisbat de Vic. Nº d'inventari: 1023 | 96|116|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73907 | Objectes litúrgics Sant Bartomeu de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-sant-bartomeu-de-carbasi | XVI-XIX | Han estat restaurats | <p>A l'església de Santa Maria d'Igualada trobem diferents peces de l'església de Sant Bartomeu de Carbasí. Formen part de l'exposició ' Fulgentia'. Creu Processional: d'argent, possiblement formada per 2 parts de diferent cronologia: la creu per una banda i el peu amb pom per l'altra. El peu s'inicia lleugerament tronco piramidal, sisavat, decorat amb cisellats vegetals llisos sobre fons microescatat. Un primer nus, sisavat, iniciat per una rodella, estriat en la part central i amb balustres als angles, és flanquejat per 2 cossos amb decoració microescatada. Un gros pom, a mode d'elements arquitectònics gòtics, s'inicia amb un cos, també sisavat, amb cresteria rematant-ne les arestes. La base del pom és de planta estrellada, formada per una franja d'arcuacions gòtiques recorregudes per cresteria a sobre i a sota. Sobre seu s'eleven 6 pinacles amb contraforts gruixuts que separen 6 fornícules cobertes per dossers gòtics, calats i amb cúpula piramidal. En les fornícules d'aquest cos hi trobem les figures de Sant Bartomeu, Sant Pere, Sant Andreu, Sant Jaume i altres 2 figures amb un llibre cadascuna. Un tambor calat amb arestes just marcades per varetes i amb personatges cobert per dossers plans de traceria gòtica culmina el pom. Sobre seu s'inicia el braç de la creu, format per un cos lleugerament tronco piramidal amb arestes de doble motllura i cresteria flordelisada. La creu té els laterals reticulats i les terminacions dels braços en flors de lis accentuades. En recorren el perímetre 2 motllures de cresteria flordelisada espadada. Internament presenta decoració pseudovegetal i pseudofloral repussada sobre fons llis. La creuera és quadrada amb la mateixa decoració que els braços, pinacles vegetals als angles i la inscripció 'ihs' cisellada. En l'anvers de la creu hi ha la figura emmotllada de jesucrist difunt clavat amb 3 claus i els braços en 'v'. En els braços, a mode d'expansions, trobem les figures de Sant Lluc sobre el bou, Sant Jordi a cavall i Sant Joan. En el revers hi ha la figura de la marededéu sobre peanya poligonal i en braços 3 figures amb llibre i pelicà. (núm inv. 1012)</p> | 08008-153 | Carrer Santa Maria 8. 08700 Igualada. Objectes procedents de Sant Bartomeu de Carbasí. | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 1550 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73907-foto-08008-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73907-foto-08008-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73907-foto-08008-153-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2026-09-04 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Aquestes peces consten en l'Inventari que disposa el Bisbat de Vic. Descripció feta per Daniel Font. (segueix de l'apartat descripció:) Píxide: d'argent de la segona meitat del segle XVII. Iniciat amb una peanya de planta circular. Segueix el cos lleugerament cilíndric globulós, més ample de la part inferior i, al capdamunt, la tapa. Aquesta és circular i lleugerament bombada i es tanca a pressió; a l'extrem superior presenta una creu llatina de braços plans. L'interior del pixis està sobredaurat. (Núm. Inv. 1037) Calze: d'argent de la segona meitat del segle XVII. De tipologia austera, amb moltes motllures però de superfície llisa. El calze és de base circular; aquesta s'inicia amb una curta peanya, seguida d'un cos reductor que fa de base al tor, que dóna alçada i serveix, al seu torn, de base a una mena de segon tor. Un cos en gola inversa acull l'arrencada del peu, balustrat. El peu s'inicia amb un seguit de motllures reductores, que porten a un nus en gerra, de bosell prominent integrat. Un seguit de petites motllures i una escòcia creixent porten a un cos en esfera, a tall de segon nus. La sotacopa és bombada, llisa; s'estreny al vas mitjançant una faixa estreta amb una fina rodella de disc. La copa, daurada, és de vas acampanat. (Núm. Inv. 1034) Vera Creu: d'argent del segle XVI, envainada en una base de planta oval. La base s'inicia amb una pestanya a tall de peanya; la segueix un cos bombat reductor, llis, sobre el qual s'aixeca un cos en escòcia, llis, que ocupa la totalitat de la base. Aquesta es tanca amb un tambor entre rodelles. Inicia el peu un cos en escòcia, seguit pel nus, un cos ovoide decorat amb una garlanda vegetal matusserament cisellada, simple. Una parella d'escòcies condueixen a una rodella estriada i lobulada; entre el nus ovoide i aquesta rodella trobem 4 tornapuntes dragonats, de fosa, en molt bon estat. Sobre aquesta rodella un cos en bulb, decorat amb elements vegetals cisellats, exerceix de brocal per a la creu. La creu és de cos laminar, bogida. Es centra amb una teca cruciforme, amb el vidre protector tallat, a semblança de caboixó. De la creuera en fugen 4 peces de fosa, fusiformes, pseudovegetalitzades. Els braços tenen els contorns curvilinis, i els seus extrems són acabats en una peça de fosa, calada i de tall vegetal, de volum en terç de disc. La superfície dels braços, tant a l'anvers com al revers, és formada per una estreta faixa llisa que recorre el perímetre, amb l'espai interior decorat amb un fons de finíssimes escates molt detallades. Copó: de metall argentat de la segona meitat del segle XIX, iniciat per una base de planta motllurada, desenvolupada en un cos en gola inversa, decorat amb fins cisellats geomètrics. El peu és balustrat, llis, amb el nus en tambor entre rodelles dentades. La copa és bombada i aplatada, decorada amb fins cisellats pseudo-geomètrics. La tapa, lleugerament sinuosa, es culmina amb una esfera llisa i una creu trífida laminar. (Núm. Inv. 1037) | 93|94|96|98|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 73908 | Imatge de Bacina de Sant Llorenç d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-bacina-de-sant-llorenc-dargencola | XVII | <p>Imatge d'argent de la mare de déu del roser dempeus sobre una peanya de pedres o núvols, Amb una rosca en la part inferior. La mare de déu vesteix mantell amb decoració florejada sobre fons micropunxat. Té la mà dreta disposada per sostenir el rosari i amb l'esquerra sosté l'Infant. Duu vestit llis, toca al cap, corona reial i nimbe d'estrelles i raigs ondulats. El nen Jesús duu un vestit amb fina decoració floral micropunxada. porta corona reial i passa la mà dreta per darrera el coll de la mare de déu. Amb la mà esquerra sosté la bola del món que recolza sobre la falda.</p> | 08008-154 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73908-foto-08008-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73908-foto-08008-154-2.jpg | Legal i física | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº a l'inventari del Bisbat de Vic: 1202 Descripció feta per Anna Homs | 96|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73909 | Sant Marc i Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-i-sant-roc | XVIII | Es van restaurar a l'any 2008. | <p>Sant Marc Petita talla de Sant Marc, col·locat dempeus sobre una peanya poligonal motllurada. El sant sosté un gran llibre negre amb la mà esquerra, mentre manté la mà dreta alçada. El genoll dret és flexionat, inclinant-se tota la figura cap a la dreta. Al costat del peu esquerre trobem un lleó en repòs. El sant, jove, porta barba i bigoti,i els cabells llargs i rinxolats. Vesteix un vestit verd,espitregat, amb ribets daurats; el cobreix un gran i folgat mantell vermell. És feta de fusta, pigments emulsionats, pa d'or i guix Sant Roc Talla de Sant Roc, col·locat dempeus sobre una peanya simple. El sant s'aixeca el vestit amb la mà esquerre per mostrar-nos la llaga de la cama. Porta un vestit vermell amb botons daurats, una capa blava amb ribet daurat -color blau clar en l'interior-, folgada. Completen la vestimenta unes botes i un barret d'ala, negres. El flanqueja un gos assegut sobre les potes del darrera, amb la cua cargolada i un pa a la boca. Està feta de fusta, pigments emulsionats i guix.</p> | 08008-155 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº a l'inventari del Bisbat de Vic: 1015 Descripció feta per Daniel Font. | 119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73910 | Cabana de Volta de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-volta-de-clariana | XIX-XX | La volta presenta un bon estat de conservació. | Construcció de pedra seca situada al Pla de d'Escalivada, a sobre de Clariana. Es troba al final d'uns camps de conreu. Aquests camps de conreu esta dividit per terrasses, i la cabana està recolzada en el desnivell de la darrera terrassa. Com en les construccions d'aquest tipus, en primer lloc s'aixecaven les parets laterals fins el començament de la volta, d'un metre d'alçada més o menys, i s'omplia l'espai interior de terra fent de motlle de la cabana. Una vegada acabat el motlle es començava la volta, afegint una filera de pedres alternativament a cada paret, fins arribar a la filera central del sostre que es feia a mida. El següent pas era buidar de terra l'interior de la cabana i col·locar-la al sostre, on ben premuda impermeabilitzava l'edifici. Seguidament es construïa la paret posterior, si calia, ja que en molts casos la cabana es recolzava sobre roca; es feia la menjadora i la paret davantera. Per últim es coronava l'edifci amb un ràfec de lloses, que a més de protegir la façana de la pluja donava atractiu al conjunt de la cabana. | 08008-156 | Pla de l'Escalivada. Clariana | La majoria de construccions de pedra seca d'aquesta comarca, estaven lligades a la vinya. Aquesta però segurament no estava associada aquesta activitat. La menjadora que trobem al seu interior, ens indica que el tipus de conreu associat aquesta cabana anava lligada a la força d'un animal. És ben curiosa l'existència d'aquesta cabana, ja que és la única que s'ha trobat en el municipi. | 41.5956000,1.4869300 | 373899 | 4605983 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Com a dada curiosa, es podria apuntar, que la tipologia constructiva d'aquesta edificació és ben curiosa i correspon més aviat a una construcció segarrenca, i no pas a una anoienca, en transició cap a les construccions de pedra seca la zona del Penedès o l'Alt Camp. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73911 | Cal Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prim | XVI | L'edifici principal ha estat restaurat. | Es troba situada en el camí de Clariana a Contrast, pròxima a Cal Magre. Forma una recinte tancat amb l'edifici principal, i diferents construccions annexes. L'edificació principal, consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. En algunes façanes hi ha part d'arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. S'observa una evolució constructiva amb diferents ampliacions de l'edifici principal. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc rebaixat a la planta baixa. A la resta de la façana hi trobem diferents finestres i balcons bastant senzills. A la resta de façanes no hi ha elements destacables. Davant de la façana sud, hi ha un espai tancar per murs, i on trobem una edificació annexa. A l'oest del conjunt, hi destaca una edificació annexa de grans dimensions, avui en dia en desús. Al nord del conjunt, a l'alçada del camí de Clariana a Contrast, hi ha una barraca de marge amb volta rebaixada. Hi ha camps de conreu i zona enjardinada davant de la façana principal. | 08008-157 | Clariana | Desconeixem la història de l'actual edificació de Cal Prim, que amb la restauració sembla bastant moderna. Però en la documentació de l'Arxiu Parroquial de Clariana, s'esmenta en un testament de 1539 Mas d'en Prim. També surt citat en un altre testament, en el de Joan Mestre, l'any 1596. Finalment en un capbreu de 1634 surt anomenat i es citen diverses propietats d'aquests mas : una resclosa a la riera de Clariana, un molí ( anomenat de muret). | 41.5875600,1.4747600 | 372869 | 4605108 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73911-foto-08008-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73911-foto-08008-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73911-foto-08008-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73912 | Can Fiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fiol | XVII- XIX | Ha estat restaurada en els darrers anys. S'ha adaptat el seu interior per al seu ús residencial. | Petita edificació pròxima a la carretera BV-2212 de Clariana a Sant Martí de Tous. Un camí que neix d'aquesta ens hi porta. De planta quadra, presenta planta baixa, i planta de pis. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés, s'orienta l'est i presenta una entrada senzilla amb una gran llinda de fusta. En aquesta entrada hi trobem en el mur, restes d'estucat amb la data de 1910. A la planta de pis hi ha dues finestres amb llinda de fusta. A la façana sud, hi trobem un altra entrada que dona accés a la planta de pis. Al costat d'aquesta una petita finestra amb llinda de fusta. Cal destacar a la façana nord, el forn amb la seva forma semicircular a l'exterior. A l'interior hi trobem la boca del forn ben conservada. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos i el poble de Clariana al nord. | 08008-158 | Clariana | Aquesta petita edificació ja s'esmenta en un capbreu de l'Arxiu Parroquial de Clariana a l'any 1606 com a Mas Fillol. Segurament ha evolucionat com a Can Fiol, ja que no s'ha detectat cap altra propietat amb aquest nom en la zona de Clariana. A inicis del segle XX, s'hi va intervenir com demostra la data que hi ha en l'estucat de l'entrada principal. Finalment, en les darreries del segle XX es va fer la restauració de la casa i que la va deixar tal i com s'observa actualment. | 41.5868100,1.4957700 | 374619 | 4604994 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73913 | Mas de Toriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-toriga | XVI | Només es conserva pràcticament un paret, i en un estat deficient. | Actualment només en queden les restes del que havia estat una de les cases importants de l'antic terme de Clariana. Dempeus només es conserva el mur oest on cal destacar-hi l'existència d'un forn i algunes finestres, i part del mur nord. Hi ha altres estructures visibles a nivell de terra. A uns metres de les restes hi ha una bassa envoltada de vegetació. Està pròxim a la riera de Clariana i Cal Porcater. | 08008-159 | Clariana | Les nombroses referències al Mas Toriga en els capbreus de l'Arxiu Parroquial de Clariana, tant de l'any 1606 com en del 1634, on parla de diverses propietats que tenia aquest mas. També s'esmenta en un dels testaments del mateix arxiu, datat el 1548. Possiblement podria tenir uns precedents més antics. Actualment no s'hi pot entrar a l'interior, però un veí de l'indret comenta que a l'interior hi ha una llinda amb una data del segle XV. | 41.5882800,1.4911400 | 374236 | 4605164 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73913-foto-08008-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73913-foto-08008-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73913-foto-08008-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73914 | Bassa de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-goda | XIX-XX | Tot i no patir problemes en l'estructura, es nota el desgast pel pas del temps. | Petita bassa rectangular a tocar de la riera de la Goda, de la qual agafa l'aigua. Feta amb carreus irregulars de pedra i lligada amb morter. Per la part est té una entrada d'aigua que arriba per un canal excavat al terreny. | 08008-160 | La Goda | Aquesta construcció estava lligada en l'aprofitament de l'aigua en el moment de màxima explotació de les terres de la Goda a finals del segle XIX. | 41.5626100,1.4575300 | 371383 | 4602364 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment la bassa és plena d'aigua, cosa que indica que encara funciona el seu sistema d'aprovisionament d'aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73915 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-5 | XIX-XX | L'edifici principal presenta un estat de conservació millorable, no així les edificacions annexes a l'edifici que estan en ruïnes i amb vegetació. | Esta situada a la zona de la Goda, i s'hi arriba per un camí que neix de l'antic camí de la Goda a Tous, al nord de la riera de la Goda. Es tracta d'una masia de planta rectangular, amb edificacions annexes al seu entorn. L'edifici principal, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment, les cantoneres amb carreus de dimensions més grans. Conserva l'arrebossat a les façanes. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, amb l'entrada amb arc rebaixat i brancals de pedra a la planta baixa. A la dovella central hi ha la data de 1929, que ens indicaria alguna reforma realitzada. Presenta diferents finestres i un balcó central a la planta de pis. La resta de façanes no hi ha elements destacables, solament finestres bastant senzilles. A l'est hi trobem les restes quasi a nivell de terra de diferents edificacions annexes. Davant de la façana principal, hi trobem un marge que separa en un nivell superior un camp de conreu. En aquest marge, reforçat amb pedra seca, hi trobem unes petites cavitats, utilitzades per a guardar les eines. A uns 30 metres al sud-est, hi ha una edificació rectangular que tenia funcions de magatzem. L'entorn més immediat ve donat per camps de conreu i bosc. | 08008-161 | La Goda | No s'han trobat referències bastant antigues. Segurament Cal Pere o Can Pera com es coneixia també, fou edificada a mitjans del segle XIX moment d'expansió econòmica de la zona. | 41.5603500,1.4566300 | 371304 | 4602114 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73915-foto-08008-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73915-foto-08008-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73915-foto-08008-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73916 | Femer de Cal Perutxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-perutxo | XIX-XX | La part superior externa està coberta per vegetació i males herbes. | Situada al nord del nucli de Carbasí. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Sense paret de tancament al davant orientada a l'est. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. | 08008-162 | Carbasí | El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquella zona, podem trobar algun femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia o la casa, i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. | 41.6106900,1.4304900 | 369226 | 4607743 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73917 | Objectes litúrgics de Santa Maria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-de-santa-maria-de-clariana | XX | <p>Dins de l'església de Santa Maria de Clariana, hi trobem diferents elements repartits en la nau i en un capella lateral. En la capella lateral hi trobem una creu d'altar amb aliatges de metall, una custòdia de sol, un pediculat amb expositor circular, una naveta, un pixis, un encenser, una llàntia, un sagrari de templet amb aplicacions de bronze amb els evangelistes i el bon pastor, i un calderet. Tots aquests elements són del segle XX i fets de metall. En la nau, hi trobem una creu processional, feta de metall i el crist de bronze. Segurament també és del segle XX.</p> | 08008-163 | Església de Santa Maria de Clariana | 41.5911000,1.4981900 | 374829 | 4605467 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73917-foto-08008-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73917-foto-08008-163-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-09-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73918 | Objectes litúrgics de Sant Genís de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-de-sant-genis-de-porquerisses | XVII-XVIII | La creu està trencada, i el cul de llàntia amb òxids. | <p>Custodiat a Cal Prats de Porquerisses hi trobem diferents elements de l'església de Sant Genís de Porquerisses. En primer lloc, trobem un canelobre balustrat del segle XVII de bronze daurat. Hi ha també un plat petitori, on el plat d'estany és més modern i la imatge afegida posteriorment podria ser del segle XVIII. Trobem també una creu que o bé podria ser processional, de candeler o d'altar, en molt mal estat. Finalment un cul de llàntia del segle XIX, de coure o llautó.</p> | 08008-164 | Carrer Major 14. Porquerisses | <p>La propietària de Cal Prats, veient l'estat de degradació de l'església de Sant Genís de Porquerisses, és va emportar els objectes a casa seva per por a que els robessin.</p> | 41.6253700,1.4591300 | 371641 | 4609329 | 08008 | Argençola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73918-foto-08008-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73918-foto-08008-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73918-foto-08008-164-3.jpg | Física | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-09-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 96|119|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73919 | Fons documentals de les Parròquies del municipi d'Argençola a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-les-parroquies-del-municipi-dargencola-a-labev | XIII-XX | Depèn de la documentació. En tot cas no corren perill de desaparició. | <p>Així, pel que fa a la parròquia d'Argençola es conserva a l'ABEV ben poca cosa, només baptismes a partir de 1876. D'Albarells també només hi ha a l'ABEV baptismes des de 1876 (i consta que són reconstruïts a partir del Registre Civil); de Carbasí només defuncions a partir de 1861 i documentació d'administració parroquial també a partir de segona meitat del XIX. Santa Maria de Clariana és l'única parròquia que sí que ha conservat força documentació, amb llibres sagramentals i administració parroquial des del XVI, notaria parroquial des del s. XV, i pergamins des del XIII. A banda d'aquesta documentació procedent de l'àmbit territorial del municipi d'Argençola, en altres fons de l'ABEV es pot trobar també, lògicament, informació sobre les parròquies del municipi, especialment en la documentació generada per la cúria diocesana en les seves funcions o activitats de gestió o govern de la diòcesi i les activitats d'inspecció. Així hi són lògicament recollides les relacions econòmiques entre les parròquies i el bisbat, també la informació derivada de les visites pastorals que portava a terme periòdicament el bisbe o un delegat seu i en què s'auditaven tant aspectes materials (estat del temple parroquial i dels ornaments), com econòmics (gestió de les rendes parroquials etc.) i, en algunes èpoques, també de moralitat. També hi pot haver, ocasionalment, documentació derivada de nomenaments o de conflictes entre el bisbat i les parròquies o entre les parròquies i altres persones o entitats. PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ D'ALBARELLS. Llibres sacramentals. A 1876-1939 (reconstruït a partir de Registre Civil). PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ D'ARGENÇOLA. Llibres sacramentals. A/ 1 (1876-1895); 2 (1886-1935, reconstruït). PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU DE CARBASÍ. Llibres sacramentals. D-P/D 1861-1935, P, bací d'ànimes, 1865-1943). Administració H(851-1939). P-Bací d'ànimes. Vegeu D-P Llibres notarials T(1841-1953) PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CLARIANA Llibres sacramentals (1553-1935). Administració(1501-1931). Llibres notarials (1415-1924). Pergamins (1278-1634).</p> | 08008-165 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>Els llibres d'Albarells, Argençola i Carbasí van ingressar a l'ABEV l'octubre de 2003 (junt amb els de Copons, Jorba, Miralles, Montmaneu, Rubió i Veciana), excepte el llibre de visites pastorals de Carbasí que va ingressar el setembre de 2008. Pel que fa al fons de la parròquia de Santa Maria de Clariana, va ingressar a l'ABEV amb anterioritat al 1988. La documentació d'algunes d'aquestes parròquies va ser destruïda durant la guerra civil 1936-1939 i en alguns casos se n'ha conservat ben poca cosa.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Classificació Llibres sacramentals A. Baptismes B. Confirmacions C. Matrimonis D. Defuncions E. Vària: compliment pasqual, comunions, etc. Administració F. Aniversaris i celebracions G. Llibre de l'obra H. Visita pastoral i documents episcopals I. Consueta J. Inventaris parroquials K. Comptes i factures L. Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. M. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis, etc. N. Correspondència O. Cens parroquial P. Confraries i associacions Q. Vària Llibres notarials R. Manuals S. Capítols matrimonials T. Testaments U. Actes notarials V. Capbreus W. Processos X. Registres de documents i formularis Y. Vària Pergamins Z. Pergamins | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73920 | Cups de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-vi | RIBA I GABARRÍ, Josep. La masia vinatera de Cal Vilaseca de Clariana. Document d'internet: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/viewFile/130551/180251 | XIX | Queden dempeus les estructures quadrades dels cups. A l'entorn d'aquesta hi ha diferents construccions totes enrunades. | Situat al nord del km 3 de la carretera BV-2212 de Clariana a Sant Martí de Tous. Es troba en una zona boscosa envoltada per camps de blat. Per arribar-hi és passa per davant del pou de Ca l'Aribau. S'identifiquen diferents estructures rectangulars, de les quals només resten dempeus les situades més al sud. En aquesta edificació es pot observar encara dues cavitats quadrades folrades amb la rajola tant característica dels cups. Aquestes cavitats tenen una sortida quadrada amb un petit forat d'on es recollia el vi en una altra estança. En aquesta encara es pot observar l'entrada amb llinda de pedra, actualment tapiada. Al mur est a la part superior hi havia una entrada per accedir-hi, la qual es reconeix pels murs al seu costat. Al mur nord, a la planta baixa, hi havia un altra entrada, totalment tapiada. Adossat al mur oest, hi trobem una construcció que recorda un mina. | 08008-166 | Clariana | Aquesta edificació es troba en uns terrenys que antigament eren propietat del Mas de Ca l'Aribau. Aquestes terres foren venudes a Cal Biosca de la Nou a mitjans del segle XIX. En aquella època la zona de Clariana, era una gran productora de vi, i Cal Biosca de la Nou era una de masies que més producció tenia. En aquest context d'expansió del vi, aquesta masia adquirí més terres, entre elles les de Ca l'Aribau on es troben aquests cups, o el Pou de Ca l'Aribau. Segurament a inicis del segle XX deixà de funcionar, ja que després de la fil·loxera la producció de vi en aquesta zona, va anar minvant progressivament. | 41.5840300,1.5089500 | 375712 | 4604667 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73920-foto-08008-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73920-foto-08008-166-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73921 | Festa Major de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-clariana | XX | 08008-167 | Clariana | 41.5911000,1.4981900 | 374829 | 4605467 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73922 | Rellotge de sol de Cal Biosca de la Nou I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-biosca-de-la-nou-i | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | A la masia de Cal Biosca de la Nou, a l'edifici principal, hi trobem a la planta de pis, un rellotge de sol rectangulat del tipus vertical declinant, amb un números romans i força ben conservat. Conserva l'agulla. Està pintat de color rosat. | 08008-168 | Clariana | 41.5788900,1.5057100 | 375432 | 4604101 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº de referència a la Societat Catalana de Gnomònica: 1926 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73923 | Rellotge de sol de Cal Biosca de la Nou II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-biosca-de-la-nou-ii | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | En uns magatzems agrícoles a l'est del conjunt arquitectònic de Cal Biosca de la Nou hi trobem un altre rellotge de sol del tipus vertical declinant. Té orientació Sud-Est. Línies horàries a les hores i les mitges hores, de les 7 a les 2, numeració aràbiga. A cada banda del rellotge hi ha les inscripcions 'J.V.' i '1915'. | 08008-169 | Clariana | Les edificacions més a l'est, es remunten a inicis del segle XX i corresponen a les pallisses i edificis de l'activitat econòmica d'aquell moment, el cereal, ja que amb l'arribada de la fil·loxera es va haver de reconduir l'activitat. | 41.5787600,1.5059300 | 375450 | 4604086 | 1915 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº de referència a la Societat Catalana de Gnomònica: 1927 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73924 | Rellotge de sol del Manso Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-manso-ferran | XX | A la façana d'ingrés entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol rectangular del tipus vertical declinant, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Està fet de rajoles de ceràmica. | 08008-170 | Plans de Ferran | El Manso Ferran es va edificar a inicis del segle XX. En fotografies antigues s'observen dos rellotges de sol a la façana que actualment no hi són. És possible que el rellotge actual sigui bastant recent, ja que el seu estat de conservació és molt bo. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A la part inferior, s'hi troba el nom del fabricant, tot i que no s'observa amb claretat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73925 | Rellotge de sol de Ca la Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-joana | XX | Hi manca l'agulla. | A la façana d'ingrés de Ca la Joana hi trobem un senzill rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb números romans. Fet amb una composició de rajoles representa una escena de caça. Hi manca l'agulla. | 08008-171 | Rocamora | 41.5979200,1.4194800 | 368282 | 4606342 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-3.jpg | Inexistent | Expressionisme abstracte|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 112|119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73926 | La Rectoria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-clariana | XIX | Ha estat restaurada en la seva totalitat. | Adossada al mur oest de l'església de Santa Maria. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Alçada amb murs de pedra vista hi trobem l'accés principal a la façana sud, amb una petita d'entrada amb brancals i llinda de pedra. Presenta diverses finestres amb ampit de pedra i llinda de fusta repartides per la resta de façanes. Cal destacar-hi a l'interior un forn situat a la planta baixa. Ha estat completament restaurada i adaptada al seu nou ús actual com allotjament rural. Hi trobem un jardí i una piscina a la part nord. | 08008-172 | Clariana | Es va construir amb posterioritat a l'església de Santa Maria de Clariana. A mitjans del segle XX fou abandonant, i el seu estat de conservació era cada vegada més dolent, a l'igual que el de l'església. A finals dels anys 70 del segle XX, l'actual propietari compra l'edifici de la rectoria al Bisbat de Vic i restaura la casa. Es converteix en una segona residència fins a inicis del segle XXI, quan es converteix en un casa de turisme rural. | 41.5910500,1.4980100 | 374814 | 4605462 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Originalment l'accés es trobava a l'est, al porxo on trobem l'entrada l'església de Santa Maria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73927 | Cementiri de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-clariana | XIX | Cementiri de petites dimensions. D'estructura rectangular, es troba orientat cap al nord-est. L'accés la recinte es troba al sud-oest i presenta una entrada triangular amb brancals i llinda de pedra. A la dovella central hi ha la data de 1891. A sobre d'aquesta s'hi observa una petita placa amb la inscripció 'ROGAD POR NOSOTROS'. A la part superior hi trobem una creu força senzilla. A l'interior del recinte hi ha un passadís amb xiprers i els nínxols al nord-est i al sud-oest. | 08008-173 | Clariana | L'any 1891 entrava en funcionament el cementiri de Clariana. A finals del segle XIX es crearen els cementiris que avui dia trobem al municipi d'Argençola. | 41.5955400,1.5008600 | 375060 | 4605956 | 1891 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73928 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-24 | Mapa de Patrimoni Cultural d'Abrera. Ajuntament d'Abrera i Diputació de Barcelona. Barcelona 2007. Fitxes fetes per Natàlia Salazar. HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XII-XXI | Pel terme municipal d'Argençola, hi passava l'antic Camí Ral de Barcelona a Lleida. Segueix el mateix tram que la carretera N-II. Entrava al municipi per Santa Maria del Camí, passava per Porquerisses, i deixava el terme per entrar al terme veí de Montmaneu. En el municipi d'Argençola hi havia l'Hostal del Violí que era un indret de parada en el transcurs del recorregut. Aquest tram direcció a Lleida era d'un pendent considerable. | 08008-174 | Argençola | El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida és d'origen medieval, tot i que els camins medievals seguien bàsicament la xarxa de vies d'època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí Ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa passant per Abrera, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Panadella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Lleida era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). La carretera fou utilitzada fins a inicis del segle XXI quan s'enllestí el darrer tram de l'Autovia A-2 Lleida- Barcelona. Actualment l'antiga N-II s'utilitza per accedir al terme municipal d'Argençola. | 41.6181100,1.4460900 | 370540 | 4608543 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73929 | Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-1 | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | Al nucli de Santa Maria del Camí. Antiga N-II km 539.5. | <p>L'església, adossada a un mas, amb el qual es comunicava per una porta situada a ponent, ara tapiada, és un edifici d'estructura simple, compost d'una sola nau acabada, a llevant, amb un absis semicircular que s'obre a la nau mitjançant un arc de mig punt originat a partir d'uns ressalts que fan la degradació entre els dos cossos bàsics de l'edifici. La nau és coberta amb una volta de mig punt i l'absis amb una volta d'un quart d'esfera, que arrenca d'una cornisa que s'estén fins als ressalts pre- absidals, sense incloure la nau que, com l'absis, és enlluïda per un arrebossat modern. Els murs laterals de la nau han estat descarregats per dues arcades afrontades, disposades a manera de capelles, que apunten lleugerament un creuer que només afecta la col·locació i composició internes de l'edifici. Llevat d'un ull de bou modern, desclòs a la capella de migdia, l'única finestra que dóna llum al recinte és la que hi ha al centre de l'absis. D'estructura circular, formada per dovelles radials, solcades per tres filets concèntrics, és tota emmarcada per un ressalt decorat per una sanefa en relleu, que consisteix en la repetició seriada de puntes de diamant o estrelles. Aquest tipus de decoració és molt freqüent en el període romànic i en moltes esglésies de la comarca. La porta, que en aquest cas és situada al mur nord, és formada per una sèrie d'arcs de mig punt adovellats i en degradació, amb un escut heràldic --el de Santa Cecília de Montserrat- superposat al centre. Tant l'absis com el mur nord, que ha estat engruixit, són ornats a la part superior amb mènsules, absents al mur sud, i refet parcialment, amb la inclusió d'una arcada. El mur de ponent, juxtaposat al mas del costat, el corona un campanar d'espadanya modern. L'aparell de l'absis és fet amb carreus ben voluminosos, ben carejats i polits, col·locats en perfectes filades horitzontals, que contrasten amb l'aparell del mur sud, molt retocat, i el del mur nord, engruixit, tot i que aquest darrer també ha estat ben obrat en filades horitzontals, però formades per carreus més petits i no tan ben polits com els de l'absis. En conjunt, deixant de banda els remodelatges patents en l'aparell, aquest edifici s'adapta a les obres romàniques del segle XII, tal com es desprèn deis recursos tècnics i constructius, malgrat la seva simplicitat conceptual. Actualment s'utilitza com a magatzem.</p> | 08008-175 | Santa Maria del Cami. Argençola. | <p>Aquest petit priorat sorgí a partir d'una capella de camí que es trobava a l'antic terme del castell d'Albarells. Inicialment degué ser una capella o hospital de camí, que es convertí en un petit priorat per la donació que es féu de la capella al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquesta església abans de l'any 1228 era una capella que feia les funcions d'hospital als viatgers que passaven pel camí ral de Barcelona a Lleida. L'any 1259 es féu donació a Santa Cecília de totes les terres i possessions, exceptuant la jurisdicció ordinària. El fet que a partir de l'esmentat any 1228 l'església de Santa Maria del Camí es concedís al monestir de Santa Cecília de Montserrat motiva el monestir a la construcció d'un petit priorat. Es coneixen algunes col·lacions del priorat que es feien a monjos del monestir de Santa Cecília, com la de l'any 1322 i la del 1333 que es féu a fra Pere de Concha, monjo del dit monestir. El 1383 se' n féu una altra de semblant. Quan el monestir de Santa Cecília s'incorpora al de Santa Maria de Montserrat, el priorat de Santa Maria seguí el mateix camí, però en aquest moment ja no posseïa cap tipus de comunitat, i el culte fou encomanat al rector de l'església de Sant Martí d'Albarells, sufragània de Santa Maria. En la disposició parroquial del 1868 féu que s'elegís aquest antic priorat com a centre d'una nova parròquia, que s'incorporà a l'antiga parròquia de Sant Martí d'Albarells i la sufragània de Sant Jaume de Castellnou. L'antiga església prioral deixa de tenir culte l'any 1919 i es construí una nova parròquia, ja que l'augment de feligresos ho requerí. No obstant això, per l'interès que té l'edifici antic, fa uns anys que es va restaurar. Fins fa ben poc, es creia que es trobava inclòs en el terme de Veciana. Així es pot veure en publicacions com la Catalunya Romànica, i altres publicacions relacionades amb el patrimoni i l'arquitectura romànica.</p> | 41.6285200,1.4736300 | 372855 | 4609658 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Altres | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. INSITU PATRIMONI I TURISME | Cal esmentar la ubicació d'un pou circular, a tocar de la unió del temple i l'habitatge. Estructuralment l'edifici es troba en un correcte estat de conservació. Als murs exteriors, convindria un repàs als junts del paredat de la cara nord i l'absis, on s'ha perdut molt material. A l'interior, s'ha perdut l'arrebossat en moltes superfícies, i el que resta es troba molt degradat; a més a més, es troba cobert en gran part per sutge. Cal afegir-hi que actualment l'interior s'ha convertit en un magatzem agrícola on s'acumulen estris varis, i on fa anys que no es neteja ni es fa cap manteniment, convertint l'espai en un cúmul de pols i brutícia. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 37994 | Paret de les mentides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-les-mentides | Lloc on tradicionalment es trobava la gent i feia petar la xerrada. S'explicaven historietes de caceres, sobretot, summament exagerades. Per això en diuen la 'paret de les mentides'. També és conegut amb el nom de Cap de Creus. Aquest nom, el va agafar la revista municipal per ser un lloc emblemàtic de la polació. La gent, però, que està a la que salta, va trobar molt adient que el butlletí de l'Ajuntament agafés com a nom el lloc que tamé era conegut com la paret de les mentides, ja que deien que les coses que explicava el butlletí eren tan aparatoses com les mentides que s'hi deien en aquell lloc. | 08009-85 | Nucli urbà. C. Gran | 41.5548600,2.4008300 | 450034 | 4600528 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37994-foto-08009-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37994-foto-08009-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 37995 | Monument a Blas Infante | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-blas-infante | XX | Bust de bronze ubicat damunt un pilar de pedra granítica. Tot plegat fa 260 cms d'alçada. En el pilar hi ha una placa, també de bronze, que llegeix: 'A Blas Infante, padre de la patria andaluza/ Casares 5-7-1825 -Málaga 11-8-1936/ 27-9-1998'. | 08009-86 | Veïnat del Cros. Pl. de Blas Infante | 41.5317600,2.4203500 | 451644 | 4597952 | 1998 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37995-foto-08009-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Xavier Cuenca Iturat | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37996 | Placa a Mn. Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-mn-jacint-verdaguer | XX | Placa rectangular de marbre situada a la paret del carrer dedicat al poeta. S'hi llegeix: 'Mn. Cinto Verdaguer/ Folgueroles1848 Vallvidrera 1902/En recordança del seu sojorn a la nostra vila l'estiu de 1898'. També hi ha dibuixat un retrat de l'autor. | 08009-87 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch, 16-18 | 41.5539600,2.4031400 | 450226 | 4600427 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37996-foto-08009-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38003 | Àlber de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-can-marfa | - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona. | Àlber (Populus alba) situat al camí que va a can Marfà. Possiblement l'existència d'aquest arbre indiqui la vegetació que hi devia haver originàriament en aquesta zona voltant la riera d'Argentona, tot i que pot ser plantat. Dimensions: Perímetre: 2,31 m, DBH: 0,74 m. | 08009-94 | Veïnat de la Pujada | 41.5557100,2.4093600 | 450746 | 4600618 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38003-foto-08009-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38004 | Alzina de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-castells | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada al torrent de can Martí, prop del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m.</p> | 08009-95 | Veïnat de la Pujada | 41.5643600,2.4069800 | 450554.07 | 4601579.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38004-foto-08009-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38005 | Alzina de Can Riera / Ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-riera-ca-lelies | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada a l'esplanada que hi ha entre can Riera i ca l'Elies, a uns 200 m baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, al mig de la primera cruïlla. Dimensions: Perímetre: 3,71 m , DBH: 1,18 m.</p> | 08009-96 | Veïnat del Cros. Finca de can Riera | 41.5450500,2.4089000 | 450699.05 | 4599434.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38005-foto-08009-96-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38006 | Alzina de la Plana de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-plana-de-larros | A l'estar localitzada en una àrea força degradada, ha estat agredida clavat-li claus i fustes per pujar-hi i s'hi ha col·locat una plataforma de fusta a la capçada. Els insectes també n'afecten la vitalitat i l'estructura. | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions situada prop de la font de la Plana de l'Arròs. Aproximadament a un metre d'alçada, es ramifica en tres troncs. El que mira al nord està força afectat per nius de formigues i escarabats barrinadors (escolítids, curculiònids,etc.) que l'han foradat, el fullatge és poc vigorós i dens. Els altres dos troncs, tot i tenir també insectes, no estan tant afectats, tot i això, el tronc que mira cap SW té clavades unes fustes que condueixen a una plataforma de fusta que reposa clavada a les branques SW i S. Dimensions del tronc a 80 cm de terra: Perímetre: 5,58 m, DBH: 1,86 m; branca nord: Perímetre: 2,44 m, DBH: 0,78 m; branca SW: Perímetre: 2,80 m, DBH: 0,89 m; branca S: Perímetre: 2,30 m, DBH: 0,73 m.</p> | 08009-97 | Veïnat del Cros. Plana de l'Arròs | 41.5370400,2.4152600 | 451224.04 | 4598541.52 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38006-foto-08009-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Caldria desclavar les fustes per garantir la correcta conservació de l'arbre. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38007 | Alzina del torrent de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-de-can-marti | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions situada al marge dret del torrent de can Martí. Dimensions: Perímetre: 4,45 m, DBH: 1,42 m.</p> | 08009-98 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí | 41.5615600,2.4067600 | 450533.06 | 4601268.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38007-foto-08009-98-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38008 | Alzina Surera de can Riera / ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-riera-ca-lelies | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | Arbre en molt mal estat, tota la capçada està morta, només es veu vida a la base del tronc doncs hi creixen rebrots molt joves. | <p>Alzina surera o suro (Quercus suber) monumental situada sobre els camps de ca l'Elies. S'hi accedeix baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, a la primera cruïlla es trenca cap a la dreta i a uns 100 metres del camí trobem l'exemplar a ma dreta sobre els camps. Actualment només en resta el tronc principal, del qual, a la base en surten petits rebrots que indiquen que encara la saba corre per l'arbre. La capçada ha estat successivament alterada (tala, llamps, descomposició, etc.), quedant només una branca de grans dimensions, trencada i sense vida, aguantada pel tronc de l'arbre i el terra. Les dimensions són perímetre: 4,08 m, DBH: 1,30 m.</p> | 08009-99 | Veïnat del Cros. Can Riera. | 41.5447300,2.4095800 | 450756.05 | 4599398.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38009 | Alzines Grans del torrent de Vera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-grans-del-torrent-de-vera | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex ssp ilex) que creixen als marges de la part mitja del torrent de Vera. Tot i no formar una massa contínua, ans al contrari, estan bastant esparses, tenen un tamany considerable i són un dels últims vestigis de la vegetació d'aquest curs fluvial tan transformat. Hi podem trobar també algun roure, canya, alocs i vegetació ruderal.</p> | 08009-100 | Torrent de Vera | 41.5499600,2.4170400 | 451382.06 | 4599974.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38009-foto-08009-100-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | S'ha observat força soques d'alzina tallades que tenen grans dimensions. Aquestes alzines estan afectades per abocaments de runa, murs, el camí que passa pel mig de la llera, la freqüentació, etc. Moltes de les alzines tenen poca vitalitat, presentant poc fullatge i algunes d'elles branques mortes o corcades. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38010 | Camí Vell del Tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-del-tramvia | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | XIX | Degut al seu ús com a vial secundari les vies de ferro estan sota la pressió constant del pas de vehicles. Tota la zona sembla un xic oblidada. | <p>Es tracta d'una part de l'antic vial del tranvia que anava de Mataró a Argentona. És un espai d'uns cinc-cents metres de llargada, on encara es poden veure els rails del tranvia emmig de la sorra del vial. A banda i banda, donant ombra i acompanyant el camí, es manté l'arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) , d'una alçada i proporcions considerables. Prop de la via, existeix una petita caseta de l'època del tranvia, amb elements típics de la decoració de l'època.</p> | 08009-101 | Marge dret de la Riera d'Argentona, entre Can -Saborit i Cal Pitongo. | 41.5483200,2.4128200 | 451029.05 | 4599795.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38010-foto-08009-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Al marge dret de la riera d'Argentona va paral·lela al nou IES i al marge esquerre de la riera va des de can Saborit a cal Pitongo aproximadament. Encara que ha quedat en una zona un xic mal comunicada i apartada, aquest espai encara té un cert encant, gràcies especialment a l'ombra i recolliment que li donen els plàtans. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3866,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.