patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
81707 Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-centre-excursionista-de-catalunya-0 http://mdc.csuc.cat/cdm/landingpage/collection/afcecemc http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/adhesiusub!afceccf!afcecemc!afcecag!afcecin!afceco!afcecpz!banderins!cartelleres!cartellsBC!cartellstur!cartellsesp!CartCEDOC!discografic!gaudi!Cervantina!dibucesc!gravatsBRUB!IGuerraMuAB!imatgesispc!sonorbc!josepvinyal!femmemoria!FesMuPatxRa!LAD!pavellorepu!colinfant!CCDUPC!sabaterpi!monagrari!enquadernac!EnquadeMNAC!erato!hotels!udg!oriolmartor!cturistics!CarlesMolist!fonsXIXCDMT!FotosOC!FotosPMC!PujolOC!MilletOC!fonscanals!fffmompou!ffmgausachs!bcsalvany!fotografiBC!fotobib!eduardtoda!TrasatMMB!gravatsIEI!herbari!jartigas!mapesBC!mapesBMVB!mapesCEC!mapagrimens!marqimpress!mapesantics!materialsBC!memobadia!fVenturaOC!musicatedra!MMserrat!OArtcat!papermoneda!partiturBC!museufilmo!pegaso!plaquesub!plaqueseno!posbibcat!projectesob!segells!veustextils!vidresfilmo/searchterm/%22Sant+Julia+de+Cerdanyola%22/field/all/mode/all/conn/and/ XX L'arxiu conserva algunes imatges fetes a Sant Julià de Cerdanyola, concretament 7 imatges dins el Fons Estudi de la Masia catalana: - Bassa del molí i Sant Julià de Cerdanyola. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga, any 1930. - Creu de terme de Sant Julià de Cerdanyola i Pedraforca al fons. Fotografia d' Isidre Puntí, Entre 1920-25. - Vista de les Deveses des de la creu. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga. Any 1930. - Imatge del poble. Autor desconegut. Entre 1890-1936. - Vista parcial. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga. Any 1930. - Vista d'un molí. Fotografia de Juli Vintró i Casallachs. Entre 1890-1911 - Vista de l'església parroquial de Sant Julià de Cerdanyola. Fotografia de Eduard Royo i Crespo. Entre 1890-1920. Tamé conserva altres imatges dins diversos fons personals. Albert Oliveras, Camil José Guiu. I tres imatges estereosòpiques del Fons Salvay de 1918 i 1919. 08903-193 Carrer Paradís, 12, 08002 Barcelona El projecte Estudi de la Masia Catalana portat a terme entre 1924 i 1936 a Catalunya i Les Balears a través del Centre Excursionista de Catalunya, i que va ser impulsat pel mecenes Rafael Patxot, va significar l'inici d'un important treball de documentació de forma sistemàtica de la masia a diferents zones de Catalunya, que va quedar interromput per la Guerra Civil i es va mantenir desconegut fins al 1975, quan s'inicià la recuperació i organització del fons. El treball va donar com a fruit el fons fotogràfic de l'Arxiu de la Masia Catalana, que consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
81711 El garatge. Local de la Comunitat de Capmasats i Magallers https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garatge-local-de-la-comunitat-de-capmasats-i-magallers XX Edifici de dues plantes que es troba en bon estat de conservació ja que es van fent actuacions de manteniment. Te planta baixa i un pis sota teulada. No presenta característiques peculiars arquitectònicament però es tracta d'un edifici singualr pel simobolisme en ser la seu de l'entitat privada de Capmasats i Magallers de Sant Julià de Cerdanyola. El 1950 es va construir el garatge, que en principi havia de servir per guardar la màquina de batre que havia comprat la Junta i que feien servir tots els veïns, però durant molts anys ha servit com a local del jovent on s'hi fan sopars i festes; actualment es conserva la cuba de l'ADF i altre material, i al primer pis s'ha habilitat una sala de reunions. 08903-197 Garatge de la Comunitat de Capmasats i Magallers Tot i que l'entitat es va organitzar en època contemporània, troben una cita dels capmasats l'any 1337, on s'esmenta a vuit capmasers o capmasats (caps dels masos més importants del terme) de Cerdanyola que pagarem al seu senyor, Guillem de Vila de la Pobla de Lillet, 'un rocí que varen comprar a Guillem de Vilacorba' (Serra i Vilaró, 1930: 485 del vol. I), mostrant que en aquella època també estarien units d'alguna forma per defensar els interessos de els seves propietats. L'entitat de Capmasats és una associació privada que agrupa els propietaris de terrenys bàsicament forestals dins el terme de Sant Julià de Cerdanyola, que els gestionen i decideixen l'ús d'aquests. El 17 d'abril de 1864 els propietaris de diversos masos (Cal Portell, la Pomera, la Casanova, Subirana, la Sala, el Pla, el Solé, cal Borda, can Vidal anomenada el Pou, Casabella, el Castell, la Cortada, Curtielles, el Vilà) van sol·licitar al Governador Civil de la Província que els reconegués la propietat del forest anomenat Comunals de Sant Julià de Cerdanyola, i els eliminés de l'Estadística General de Públics ja que es tractava de terrenys privats. Van rebre resposta el 8 de gener de 1865, que els donava la raó, i el 1865 es va fer una regulació de les propietats comunals del forest i es van inscriure al Registre de la Propietat l'Escriptura dels Comunals de Sant Julià de Cerdanyola, com a propietaris en comú i proindivís de tot el terreny; l'escriptura d'inscripció al registre es va fer el 16 de març de 1865. Podem prendre aquesta data com la de l'origen d'aquesta entitat privada. Més tard, el 5 de setembre de 1894, es formalitzà la signatura de l'escriptura del 'Conveni atorgada entre els propietaris i veïns del poble de Sant Julià de Cerdanyola anomenats Capmasers i Magallers del citat poble', on es reconeixien els drets i obligacions respecte als comunals, compareixent 11 propietaris o Capmasats i 64 Magallers (veïns que visquin a una casa, que figurin a l'escriptura de conveni i que hagin fet ús dels camps i el bosc, per cultiu, cria de bestiar o treure fusta i llenya). En aquest conveni es va establir la normativa bàsica per a l'explotació i aprofitament dels boscos i altres terres comunals, també estableix com es governa tota la propietat. Des d'aquell moment s'han mantingut els pactes establerts. El Conveni també regula la forma de govern, constituint dues juntes: la Junta Administrativa (escollits per votació 5 Capmasats i 2 Magallers, cada 4 anys) i la Junta d'Apel·lació o Superior (3 Capmasats i 3 Magallers), a més de la Junta general formada per tots els Capmasats i Magallers. Des del 1890 es va contractar un guarda jurat del bosc per a controlar les possibles infraccions. 42.2231400,1.8924300 408594 4675145 1950 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81711-foto-08903-197-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
81779 Era de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-la-sala DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. XIX-XX Davant la casa La Sala es conserva la superfície de l'antiga era on es feia la batuda del cereal. El paviment és de plaques de ciment i corbes ceràmiques grosses, segurament cobreixen l'antiga era de rajols. Al voltant es troba la casa i la pallissa. 08903-265 La Sala, nucli urbà La Sala es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Aquesta casa la trobem documentada el 1722, quan el poble passà del domini de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Sala. No es conserva més informació d'aquesta casa, tot i que el topònim fa referència a una casa que seria important dins el terme. Moltes cases de pagès del terme tenien era davant la casa, com la que es conserva encara a la Cortada; però també al poble hi havia algunes eres, com la del Torrent, cal Teixidor, la de la Sala o la de cal Valent, algunes encara es conserven. L'era esdevenia un espai bàsic a les cases on es batia el cereal fonamentalment, però també s'utilitzava per treure el bestiar petit sobre tot a l'hivern. 42.2226400,1.8917100 408534 4675091 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
81789 Dreceres del Bosc Obscur https://patrimonicultural.diba.cat/element/dreceres-del-bosc-obscur SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. III. Editorial Balmes. Barcelona. Re edició del Centre d'Estudis Baganesos, Bagà, 1989. Les anomenades dreceres del Bosc Obscur (Escur) són dos ramals d'un antic camí que s'utilitzava per anar des de Sant Julià de Cerdanyola a la Pobla de Lillet. El camí segueix la falda de la muntanya Coma Verda, actualment s'agafa des del primer revolt de la carretera i segueix fins a les Tres Fonts i d'aquí cap a la Pobla de Lillet. La vegetació predominant són les fagedes i el pi roig, amb escàs sotabosc degut a la manca d'entrada de llum. 08903-275 Sant Julià de Cerdanyola El Bosc Obscur es cita el 1810 a un document de l'ajuntament en que es consignen a favor de l'església el cobrament de les herbes del Bosc Escur (Serra i Vilaró, 1930: 206). La junta de Capmasats i Magallers són els que han gestionat l'ús de les herbes d'aquest bosc des de mitjans del segle XIX, així com també la gestió de la fusta, essent l'explotació del bosc una de les activitats econòmiques més importants entre els segles XIX i XX. L'any 1928 es va finalitzar la carretera a Guardiola, iniciativa de l'alcalde Ramon Boixader i impulsada per la Mancomunitat de Catalunya. La Junta de Capmasats i Magallers va pagar les indemnitzacions de les expropiacions. Abans de la construcció de la carretera els camins eren l'únic mitjà per moure's pel territori i mantenir contacte amb la vall del Llobregat. 42.2307700,1.8888500 408310 4675996 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81789-foto-08903-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81789-foto-08903-275-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Forma part del PEIN Catllaràs. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43365 Santa Maria i Sant Brici de la Palma https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-i-sant-brici-de-la-palma AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 14-15. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. ROIG I MESTRE, M.D. (1999) Annex al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SERDÀ, P. (Pbre.) (1916) Cervelló. Barcelona: Ed. Hereus de Joan Gili. UDINA MARTORELL, F. (sense data) Notes del mil·lenari de Sant Pere de les Puelles. XVII Església de planta de creu llatina amb tres naus i creuer cobert amb volta semiesfèrica sobre tambor octagonal amb ulls de bou a les cares, pilars adossats als angles i cornisa correguda damunt dels capitells. La façana principal, orientada a ponent, disposa de pilars adossats i decoració d'arcuacions cegues sota la cornisa, coronada per una creu de Malta radiada. Està arrebossada i pintada i presenta impressions que imiten la forma de blocs ortogonals col·locats de través. El portal principal és d'arc de llinda fet amb gres. A la llinda hi ha diverses inscripcions: al centre hi diu 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA 1696'; a la dreta s'hi inscrigué 'TRISLEDAT DIT PORTAL LO ANT 1762 [sic]'; i a l'esquerra, sota una creu de Malta gravada, hi ha la inscripció 'RESTAURADA MCMXXXIX', amb una franja que sembla haver estat borrada enmig. Sobre del portal hi ha un rosetó de pedra decorat amb motius geomètrics i un àngel al centre de la figura. A l'esquerra de la façana principal hi trobem el campanar, de cos massís i planta quadrada. Té un rellotge a la seva cara principal i una finestra d'arc rebaixat a cada una de les façanes amb sengles campanes. Una de les campanes té la data de 1773 acompanyant una inscripció amb el nom del rector i qui la fer. l'altre campana està decorada amb la flor de Lys i una inscripció amb noms de persones i el rostre d'una Mare de Déu. La seva coberta del campanar és plana, amb terrassa, decorada amb una petita balaustrada ornamental amb motius geomètrics. A l'interior de l'església la volta és de mig punt amb dos arcs faixons. A l'interior de la cúpula hi ha uns vitralls ornamentats amb escuts de papes, bisbes i rectors. Tant la nau com el presbiteri i les capelles tenen llunetes. A ambdós costats del presbiteri es troben la sagristia i la capella del Santíssim. s'accedeix al presbiteri mitjançant tres graons. l'altar està fet de pedra monolítica polida suportada per dues pilastres a cada costat. En el frontal està esculpit el tetramorf en el qual hi ha un laminat d'or en les nimbes, les ales i les bandes. Al centre del tetramorf hi ha el crismó, també daurat. El tetramorf també està representat en els ulls de bou del creuer. En l'arc de mig punt que emmarca el cambril hi ha una decoració amb plafons o cassetons que són una al·legoria dels misteris del rosari. Damunt d'una peanya i dins d'un tro es troba la talla de la Mare de Déu de la Palma, que està en posició sedent amb el Fill a la falda, porta una palma, que tal vegada podia haver donat origen al nom del poble. Hi ha una inscripció que diu: “En vós espera i confia la Palma de Cervelló”. La talla és obra de l'escultor Camps i Arnau. Aquest escultor va fer una altra talla semblant que es troba a Roca Prevere (Torelló). Abans hi havia hagut una altra Mare de Déu, que era de guix. A la zona baixa del tro hi ha un escaló, en què la perspectiva és invertida perquè el punt de fuga va cap a l'espectador. Totes les pintures que estan dins del cambril són obra del pintor Leirisa. Aquestes, però, són de qualitat inferior que les de García Olivé. Aquí hi ha representats els fruits que es conreaven tradicionalment a la Palma: préssecs, oliveres, raïms i palmes, dins d'un grup de sants. Totes les portes que comuniquen el presbiteri i el cambril són de la mateixa fusta i treball, són d'arc de mig punt i tenen uns elements geomètrics en la seva composició. 08905-2 Pl. de l'Església Els anys 964-965 consta el lloc de l'església com una quadra del terme del castell de Cervelló, que seria cedida (els terrenys) al Monestir de Sant Pere de les Puelles pel comte Miró (966). Santa Maria de la Palma ve documentada el 1231 com a sufragània de Sant Esteve de Cervelló, dedicada a Santa Maria i a Sant Brici. En l'acta de consagració de l'església de Sant Esteve de Cervelló (29 de desembre de 1231) consta que a la Palma hi havia una capella sufragània de la de Cervelló anomenada Santa Maria de la Palma. Un document del 15 de març de 1231 també fa esment de les esglésies sufragànies de Cervelló, que són Sant Mateu de Vallirana, Santa Maria i Sant Brici de la Palma i Sant Joan d'Olesa de Bonesvalls. L'ordinació de l'església data del 1319 i hi signen diversos parroquians. El segle XIV, entre l'any 1324-1325, el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, dividí els termes de la parròquia de Cervelló i de la Palma instituint-hi rector propi, si més no, l'església no fou declarada parròquia fins al 1868, moment en què fou declarada independent de la de Cervelló i pogué tenir rector propi, el nom del qual era Josep Sans, previ concurs. A la llinda de la porta principal, dues inscripcions testimonien les obres de reforma que s'hi feren els segles XVII-XVIII. És sabut que el 1758 l'església, considerada encara sufragània de la de Cervelló, era molt petita. Barthomeu Minguell i Roig, veí de la Palma, va demanar al bisbe que en terrenys de la seva propietat es construís una capella gran, una sagristia i una escala per pujar al cor, així com que s'arrangés la teulada. Aquestes obres es varen realitzar, segons una carta del mateix senyor de 1759. El 1868 l'església era convertida en parròquia. El 1906 l'església estava ben conservada, excepte el campanar en la seva part interior, que es trobava en estat ruïnós, i l'única campana que hi havia estava inservible. Existien tres confraries. El 1939, després de la destrucció que patí durant la Guerra Civil, es dugueren a terme importants obres de restauració dirigides per l'arquitecte Alexandre Tintoré Oller. Abans de les obres d'ampliació de la nau que va projectar el mateix arquitecte l'any 1949, l'església era molt més petita: el seu espai tan sols comprenia des de l'entrada on a sobre hi ha el cor fins on actualment arrenca la cúpula, per tant, abans era una església de tres naus sense creuer. En aquestes obres d'ampliació, que finalitzaren el 1950, quan mossèn Ignasi Vilanova Puig era el rector de la parròquia, hi varen contribuir gran part dels veïns de la Palma, tant monetàriament com en objectes de valor. 41.4119200,1.9704100 413951 4584997 1950 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43365-foto-08905-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43365-foto-08905-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43365-foto-08905-2-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez TINTORÉ OLLER, Alexandre Els bancs de la nau són de fusta de castanyer i van arribar desmuntats de Guinea, durant el darrer any en què aquest país pertanyia a l'Estat espanyol. Van arribar amb vaixell fins a Santander i es muntaren a la Palma. Al presbiteri hi ha dues llànties de ferro fetes per Josep Rodrigo de Corbera, que les va donar a l'església.(Cont. Descripció): La capella del Santíssim té un retaule pintat pel mateix pintor, Lluís García Olivé, que va prendre part de l'altar del presbiteri el 1961. Representa el passatge bíblic dels dos deixebles d'Emaus: Jesús, al centre, i els dos deixebles, al seu costat, estan menjant al voltant d'una taula. Els tres personatges són autoretrats, només es diferencien en què Jesús porta barba, els deixebles, no, i un d'aquests té els cabells més blancs. Vers Jesús convergeixen uns raigs de llum de manera centrípeta, i quan entra la llum natural per la finestra dóna un tractament més realista. A la taula hi ha un ganivet que sobresurt una mica, la qual cosa dóna la sensació que si es toqués cauria. El pintor va realitzar aquesta obra amb la tècnica de l'oli sobre tela. A ambdós costats d'aquesta escena hi ha la simbologia de l'Eucaristia amb pintura mural. 99|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43391 Edifici de la Biblioteca Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-biblioteca-municipal AAVV (2011) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 31 (febrer 2011): 23. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 36-37. XX Casa de planta baixa d'un sol cos, de planta baixa i planta pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, arrebossada i pintada, presenta una composició simètrica. Una motllura horitzontal separa les dues plantes de l'edifici. A la planta baixa les obertures consisteixen en un portal central amb sengles finestres a banda i banda. A la planta pis hi trobem un balcó central suportat per dues mènsules amb decoració floral i tancat per una barana de ferro forjat. A banda i banda d'aquest s'hi disposen sengles finestres. Excepte la porta d'entrada, la resta d'obertures disposen s'emmarcament perimetral ornamental. Sota la cornisa s'hi conserva una decoració esgrafiada formada per una línia ondulada ornamentada amb motius florals. La cornisa, amb un relleu simple, és sostinguda per vuit mènsules. Sobre d'aquesta hi trobem un mur d'acabament a mode de falsa barana rematat per un perfil ornamental. Al Centre d'aquesta s'hi conserva pintat l'any de la seva construcció: '1910'. Sobre de la porta principal hi ha un cartell de metacrilat que informa del seu ús des de 1993: 'Biblioteca Municipal', mentre que en un lateral de la façana s'hi conserva una placa de ceràmica on s'hi descriu el seu ús fundacional 'Escuela Elemental de Niños'. A l'únic mur lateral visible de la casa (l'altre fa de paret mitgera amb l'edifici de l'Ateneu), s'hi ha afegit una estructura cilíndrica de vidre que tanca una escala de cargol. 08905-28 Plaça Cervantes, 4 Es va construir el 1910 per ubicar-hi l'escola pública del poble. La casa va ser cap el 1990 per ubicar-hi la Biblioteca Municipal. 41.4132500,1.9656200 413552 4585150 1910 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43399 Església parroquial de Santa Maria de la Palma https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-la-palma CANTOS, José A. (2004) 'Memòria de l'actuació a l'església parroquial de la Palma'. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg. 4804. CAPMANY, M.; PASCUAL, M. (2008) La Palma, 10 anys. Història d'una independència. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 12-15. Parcialment destruït. Jaciment arqueològic documentat en fer-se unes obres l'any 2004 (vegeu l'apartat 'història'). Actualment plaça urbana pavimentada. 08905-36 Pl. de l'Església l'any 2004, quan es van fer obres d'ampliació de la carretera BV-2421, després de l'enderroc parcial de la rectoria de la parròquia es va deixar al descobert molts ossos humans. Posteriorment, en el marc d'una intervenció arqueològica, es van documentar tota una sèrie d'estructures i materials d'època medieval i moderna, els més antics dels quals eren dels segles X-XI. A partir de les restes trobades es pot dividir l'espai en dos sectors: el medieval, situat a la zona que ocupava la plaça i el d'època moderna, que es situava a l'espai ocupat per l'antiga rectoria. En el sector medieval s'hi va documentar 4 tombes antropomorfes (tres tombes infantils i l'altra d'un adult), del segle IX i sobretot dels segles X-XI, que confirmen l'existència de l'església en època romànica i fins i tot preromànica. També hi havia 2 sitges i 2 cubetes utilitzades durant els segles XI-XIII, compartint l'espai amb les tombes, fet que indica que era l'espai d'una sagrera. A més es van documentar una sèrie de fonamentacions i diferents objectes situats entorn els segles XIV-XV. Per tant, el sector medieval primerament tindria un ús com a cementiri i en un moment posterior, i en part al mateix temps, l'ús compartit com espai d'emmagatzematge durant el període de vigència de les sagreres. També es va documentar un conjunt format per les restes de 7 fonamentacions bastides amb blocs de pedra lligats amb fang, que podrien ser dels segles XIV-XV. Estaven mal conservades i situades per sota dels nivells de circulació. En el sector modern s'hi va localitzar ossos humans sense connexió anatòmica i 3 inhumacions d'un individu adult i dos infants. Posteriorment hauria estat convertit en un hort pertanyent a la masia de Can Iglesia. En aquesta etapa segurament es va passar a enterrar als àmbits A i B, fins que a mitjans del segle XVIII, es va construir el vas comú a la capella de Sant Crist. Aquests àmbits van ser construïts entre el 1703 i 1762 i consistia en una petita edificació per donar seguretat al temple davant els robatoris. Poc després, el 1762, es va ampliar l'església i possiblement també és quan es construí la rectoria. Es van documentar restes de cinc fonamentacions bastides amb blocs de pedra lligades amb una gran quantitat de morter de calç. També es va localitzar una llosa gravada en una de les cares que hauria servit com a joc de tauler, dues monedes de Jaume I, ceràmica i diversos objectes religiosos provinents del cementiri modern. 41.4118000,1.9703900 413949 4584984 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43399-foto-08905-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43399-foto-08905-36-2.jpg Inexistent Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 92|94|85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43406 Font del Marge https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marge AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 74-75. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 10. XX Font emplaçada en una zona arranjada per a l'esbarjo, amb una zona arbrada i amb uns bancs per al repòs. Es tracta d'una esplanada, al costat de la riera de Rafamans, a la que s'arriba a través del camí del Roure i des d'on s'inicia el camí de l'Obaga. Enmig, adossada a un marge de pedra seca que dóna nom a la font, hi ha la font. La font brolla per una canal metàl·lica clavada en una superfície enrajolada amb recobriment vidrat blanc amb decoració de motius geomètrics en blau, molt deteriorada. Una estructura de blocs de gres protegeix i guarneix la font. La base de la font és un pedrís de roca calcària que amb el pas de temps l'aigua ha acabat partint en dos per efectes de l'erosió. Al costat dret, clavat al marge, hi ha un cartell amb el nom de la font. 08905-43 Espai conegut pel nom de la font Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. 41.4109700,1.9674900 413705 4584895 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43406-foto-08905-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43406-foto-08905-43-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Josep Anton Pérez En un altre cartell, en aquest cas metàl·lic, clavat en una biga també metàl·lica, hi posa 'Aigua no clorada, sense garantia sanitària'. La font ve canalitzada d'un punt distant de la zona d'Obaga del municipi. 98 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43407 Camí vell de Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-corbera La vegetació està ocupant part del camí. Camí històric que neix de l'inici de la part oriental del nucli antic de la Palma i que mena a Corbera. El seu traçat transcorre inicialment paral·lel a la riera de Rafmans, per la seva riba esquerra. Poc abans d'arribar a l'alçada de can Ros de Mas Tabà, el camí travessa la riera, guanyant lentament alçada per, passant pel costat d'aquest antic mas, entrar en el terme de Corbera a l'alçada de l'avinguda de Corbera. Els trams inicial i final són els que han patit més modificacions, adaptant-los al trànsit de cotxes, si bé en algunes zones encara es conserven marges de pedra seca a tocar del camí. És però en el tram mitjà on els marges estan millor conservats i on es poden observar alguns trams empedrats (especialment prop del punt on aquest creua la riera de Rafamans. El camí transcorre majoritàriament, paral·lel a la riera, en un espai important tant pel seu valor natural (amb una fauna i flora de gran importància ecològica), etnològic (hi ha construccions de pedra seca ), i paisatgístic. 08905-44 DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. 41.4134800,1.9465200 411956 4585194 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43407-foto-08905-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43407-foto-08905-44-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 85 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43408 Horts de l'Altra Banda / Horts del carrer de Baix / Horts de la riera al c. de Sant Isidre https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-laltra-banda-horts-del-carrer-de-baix-horts-de-la-riera-al-c-de-sant-isidre A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. XIX Conjunt d'horts situats al sud del nucli urbà, a banda i banda de la riera de Rafamans, que reben aigües del rec i condicionats amb diverses basses. Als de la banda esquerra del curs fluvial, la més pròxima al nucli urbà. Els horts de la Riera tenen un especial interès per la seva organització espacial. Cada habitatge del carrer Sant Isidre disposa d'un hort propi i, els límits d'aquests quedaven establerts per la prolongació dels límits laterals dels habitatges vers la riera, creant un interessant mosaic paisatgístic. Les cases es compraven amb parcel·les que llindaven amb la carretera i tenien terreny fins a la riera. A banda de l'interès ecològic i paisatgístic que representen els horts per sí mateixos, cal destacar la gran biodiversitat generada per la diversitat de vegetació i la proximitat de la riera i del bosc. A l'hivern, quan el bosc no és tan ric en aliments, ocells com les merles, els tallarols, els cargolets, els pinsans, els lluers, els gafarrons, les caderneres, els verdums, el sit negre, el gratapalles i esporàdicament el pinsà mec i el durbec s'acosten als horts per a cercar-hi aliment. També es troben hivernants com la cotxa fumada, el pit-roig i el tord. El pardal comú (Passer domesticus), el pardal xarrec (P. montanus), i les cueretes blanques i torrenteres són habituals durant tot l'any. A l'estiu s'hi poden observar estornells (Sturnus vulgaris), oreneta vulgar (Hirundo rustica) i oreneta cuablanca (Delichon urbica), i falciot negre (Apus apus) i ballester (A. melba). Ocasionalment garses, gaigs i xoriguers hi són observats. Dels mamífers cal destacar la rata comuna (Rattus norvegicus), que puja la riera. El ratolí (Apodemus sylvaticus), el talpó comú (Microtus sp.) i l'eriçó també hi són presents. En zones més allunyades del nucli urbà també hi apareix el porc senglar. El rèptil més habitual en aquest ambient sembla ser la sargantana ibèrica. També s'observen les dues espècies de dragons, sobretot a les cases velles. Els amfibis més habituals són el tòtil, el gripau comú, el gripau corredor, i la granota verda, aquesta última en clara regressió per la ocupació de les basses de reg per carpes, que preden sobre els ous. També es pot sentir la reineta (Hyla meridionalis) vora de les basses. 08905-45 Sota el casc antic de la Palma A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. 41.4110800,1.9688500 413819 4584905 1856 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43408-foto-08905-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43408-foto-08905-45-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 98 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43409 L'Aliança Palmarenca https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalianca-palmarenca FISAS i ALEMANY, Esteve (1999) Societat Aliança Palmarenca: noces de platí : 1924-1999. La Palma de Cervelló: Aliança Palmarenca. XX Conjunt de dos edificis adossats, de planta rectangular, amb façanes continues però nio en el mateix plànol. La coberta a doble vessant en la seva major part d'uralita, amb els careners perpendiculars a la façana principal. La composició de les seves façanes és de composició senzilla i simètrica. l'edifici de ponent, el teatre, compta amb dues portalades d'accés allindades, entre les quals hi ha un cos que sobresurt de l'edifici des de terra ala cornisa de forma rectangular on s'obre un finestral i un espai vitrina on actualment s'exposa la cartellera i, a dalt, un antic projector cinematogràfic. La part superior de l'edifici és un pinyó. En aquest espai triangular s'hi ha escrit 'Teatre'. l'edifici de llevant, el bar i local social, és molt similar al descrit anteriorment, si bé aquest presenta un únic portal d'accés amb dues finestres a banda i banda, sense vitrina. En aquest cas, al 'timpà' s'hi llegeix 'Cafè-bar Aliança Palmarenca'. Al costat d'aquest edifici hi ha una terrassa que comunica amb aquest per una porta i dues finestres. La part de darrera dels edificis són de mamposteria amb pedra de gres no arrebossada. 08905-46 C. Sant Josep, s/n Edificis construïts com a seu de l'Aliança Palmarenca, que ha estat mantingut i remodelat gràcies a la col·laboració dels socis de l'entitat. Des de 1952 s'hi representen els Pastorets, així com altres obres de teatre, projeccions, balls, etc. Una placa commemorativa col·locada a la façana recorda la visita del President de la Generalitat, el Molt Honorable Josep Tarradellas i Joan, el 15 de gener de 1978. 41.4134200,1.9655700 413548 4585169 1924 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43409-foto-08905-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43409-foto-08905-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43409-foto-08905-46-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43410 Jaciment paleontològic intersecció de les carreteres N-340 i BV-2421 https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-interseccio-de-les-carreteres-n-340-i-bv-2421 Afectat per la construcció de nombroses infraestructures. <p>Es tracta d'un paratge totalment afectat pel pas de diverses carreteres i un polígon industrial que han modificat molt la seva morfologia original. Per les obres de la construcció de la variant N-340, al pas pel terme de La Palma, al talús posat al descobert a la cruïlla de les carreteres BV-2421 i la N-340 es va dur a terme una intervenció paleontològica preventiva. El propòsit era recuperar exemplars de graptolits, petits animals de 3-5 mm de longitud, per tal de conèixer els materials geològics de l'era Primària, en aquest sector de la comarca del Baix Llobregat.</p> 08905-47 <p>El mes de setembre del 2002, el paleontòleg Xavier Riu hi realitzà una excavació d'urgència.</p> 41.4008100,1.9835000 415030 4583751 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43410-foto-08905-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43410-foto-08905-47-3.jpg Inexistent Paleozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Altres 2020-01-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 121 1792 5.3 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43411 Pedrera Anna https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-anna BAULENAS, Eric (2009): Els Strombus coronatus del pliocè marí de la pedrera Anna (la Palma de Cervelló, Barcelona). http://www.myspace.com/strombusman/blog/503561938 [25 de gener de 2012]. Pedrera en explotació. l'aflorament de la pedrera Anna està constituït quasi totalment per les argiles i margues gris-grogues. Aquests sediments contenen molta fauna, i les argiles estan intercalades en ocasions per nombrosos nivells amb còdols, sorres fines i blocs de gres vermell i bretxes del triàsic. Els sediments marins s'aguanten sobre terrenys d'edat triàsica (constituint un interesantíssim paleo penya segat) a excepció d'un únic punt del jaciment, a on les pissarres paleozoiques fan de base al pliocè. El sostre és quaternari d'origen al·luvial (llims, argiles i bretxes). Es tracta de l'únic jaciment del Pliocè marí del Baix Llobregat. La variada litologia que presenta i l'abundant fauna trobada ens ajuda a comprendre i delimitar l'antiga línia de costa en el moment en el que es van dipositar aquests sediments. Entre altres fòssils destaca la presència de nombrosos individus del gasteròpode Strombus coronatus (Defrance, 1824). El seu parent més pròxim, l'Strombus gigas, pot trobar-se actualment mar Carib. 08905-48 Al marge dret del Riu Llobregat, concretament a l'actual pedrera Anna Des de finals del segle XIX es té constància d'una sèrie de jaciments fossilífers situats al Baix Llobregat que pertanyen al pliocè superior (plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d'anys). Aquest període geològic està caracteritzat per gaudir d'un clima més càlid que l'actual, per l'aparició dels primers homínids a l'Àfrica i la formació de la mar Mediterrània, entre d'altres fenòmens importants. d'aquesta època s'han donat a conèixer més d'un miler d'espècies, entre mol·luscs, coralls, rèptils (entre els quals hi ha una espècie de cocodril trobat al jaciment de la riera Benet), crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anèl·lids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena trobades en aquest mateix jaciment), limnoplàncton, braquiòpodes, osteïctis, cefalòpodes, ostracodes, briozous i vegetals. Els jaciments pliocènics, distribuïts en diverses poblacions del Baix Llobregat, els podem trobar a Castellbisbal, Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, La Palma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues i l'Hospitalet. Aquests jaciments són importants perquè presenten sediments marins molt rics en fauna fossilitzada que ens ajuden a comprendre l'evolució del nostre territori i contribueixen a l'estudi del Canvi Climàtic. El clima al Baix Llobregat durant el pliocè era més càlid que l'actual, i la vall baixa del riu Llobregat estava inundada per les aigües del mar fins arribar aproximadament al congost de Martorell, formant un estuari que propiciava una biodiversitat marina similar a la que actualment es pot trobar al Carib o a Nova Guinea. 41.4077700,1.9859900 415247 4584521 08905 La Palma de Cervelló Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43411-foto-08905-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43411-foto-08905-48-3.jpg Inexistent Neògen Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 125 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43412 Ponts de can Pongem https://patrimonicultural.diba.cat/element/ponts-de-can-pongem AAVV (1999): 'Els ponts de Can Pongem', Marge, núm. 2, La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 3. Conjunt de tres ponts que serveixen per tal de que el camí de Can Pongem salvi els petits cursos d'aigua que creuen el seu camí. El més pròxim a la font de Santa Margarida està construït amb blocs de pedra calcària sense treballar, mentre que el segon i el tercer estan construïts utilitzant blocs de gres amb tendència ortogonal i la seva volta és lleugerament apuntada. l'amplada és relativament petita: 1,15 m o 1,30 m i entre 1,20 m i 2,0 m d'alçària. Almenys en els darrers s'ha utilitzat morter de calç i sorra per la seva construcció. El del mig està bloquejat per les pedres i terra que alguna torrentada han transportat en el passat. 08905-49 Can Pongem 41.4103000,1.9762900 414440 4584811 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119|98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43413 Carrer Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-maria AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 96-97. XIX-XX Degradació d'algunes façanes. Trencament de l'estètica tradicional del carrer per la construcció d'edificis moderns. Conjunt de cases de cós o cós i mig del carrer Sant Maria. Localment es parla de 'casal' com a unitat de cada cos, que equivalia aproximadament entre 5 i 5,7 metres de façana. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis o planta, pis i golfes o dos pisos, en algun cas; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal o amb el terrat pla. Les façanes poden ser de tipologies diferents però responen a un marc cronològic similar. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat, amb algun esgrafiat, de varietat cromàtica amb decoració austera, ulls de bou i moltes vegades coronament ondulat a manera de falsa barana de terrassa. El carrer és perfectament alineat i les característiques definides creen una entitat de carrer en conjunt, destacat. 08905-50 Carrer Santa Maria 41.4130000,1.9666800 413640 4585121 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43414 Camí Estret / Camí de les Roquetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-estret-cami-de-les-roquetes AAVV (sense data) Senders de la Palma. Camí estret o camí ral. La Palma de Cervelló: Regidoria de Medi Ambient i de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2003): 'L'ermita de Sant Joan del Pla', Marge, núm. 13 (agost 2003). La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 14. La vegetació comença a ocupar parts del camí. Hi ha abocaments de deixalles. Camí històric que neix de l'inici de l'avinguda Catalunya, a l'alçada de la creu de terme i que avança en direcció sud-est fins trobar-se amb la carretera B-24, a l'alçada del seu Km 8. Des d'aquest punt durant les obres de l'aquesta carretera, que tallaren el camí, s'habilità un camí alternatiu que comunica amb el Parc Empresarial de Cervelló pel pont de la riera de Rafamans. El camí transcorre majoritàriament pel Pla de Sant Joan, un espai important tant pel seu valor natural (amb una fauna i flora de gran importància ecològica), com històric (hi trobem l'ermita de Sant Joan del Pla), etnològic (hi ha construccions de pedra seca i un corral ), i paisatgístic. El camí encara conserva algun tram empedrat i en diferents sectors podem trobar marges de pedra seca que flanquegen un o dos dels seus costats. També s'observen traces de roderes de carro en alguns punts del seu traçat. 08905-51 Aquest camí, junt amb el camí Vell de Corbera, segurament formarien part de l'eix de comunicació que, paral·lel a la riera de Rafamans, comunicaria des d'èpoques pretèrites Corbera del Llobregat i la vall de la Palma amb el camí Ral o de València, que transcorreria en un trajecte similar al de l'actual N-340. l'ermita romànica de Sant Joan del Pla n'és testimoni. Des d'aquest camí també s'accediria a l'ermita de Sant Vicenç Ferrer. Continuava vers l'est fins a la carretera N-340 (antic camí Ral o camí de València), però va ser tallat primer per les obres del Parc Empresarial de Cervelló i posteriorment per la B-24. Aquest camí també comunicava, a través de la Palma, amb el camí Vell de Corbera, vers aquesta població. Durant les obres de construcció de la B-24, a l'entorn de l'any 2000, molts veïns de la Palma l'utilitzaren com a camí alternatiu a la carretera BV-2421 per estalviar-se les cues que s'hi generaven per accedir a la N-340. Durant la Festa Major Petita o de Sant Isidre, la major part dels assistents accedeixen al Pla de Sant Joan per aquest camí. 41.4079800,1.9781300 414591 4584552 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43414-foto-08905-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43414-foto-08905-51-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 85 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43415 Ermita de Sant Vicenç Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-vicenc-ferrer AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 16-17. SOSPEDRA, ANTONI (2008): Orígens d'un poble. La Palma de Cervelló. Barcelona: EGS. p. 82-83 XVII-XIX L'estat de l'edifici és ruïnós, i la vegetació ocupa bona part de l'edificació. Restes d'una antiga ermita situada a la part alta dels boscos de Can Pongem. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, de 8 metres de llarg per 4 d'amplada, construïda adossada a les parets de les cingleres de Pallejà, en una zona de fort desnivell. Els paraments són d'uns 50 cm de gruix, construïts amb maçoneria, arrebossats per la part interna i l'externa. Els marcs de les obertures estaven fets de maons. Sembla que l'entrada estaria situada al mur de ponent. l'única paret que resta totalment dempeus és la nord, que s'adossa a la cinglera, i on s'obre una fornícula. Del coronament d'aquest mur es dedueix que l'ermita disposava d'una coberta a doble vessant amb el carener disposat nord–sud. Dels murs laterals únicament se'n conserven alguns trams, mentre que el de migdia es troba pràcticament desaparegut. El paviment de l'ermita ha desaparegut en la seva totalitat, si bé en la paret nord encara s'observa d'on arrencava. Per l'orientació de l'edifici i la fornícula conservada, tot apunta a que el presbiteri es localitzava a la part nord. Al seu entorn encara s'hi estan vius 2 dels quatre xiprers que es disposaven a les quatre cantonades de l'edificació. 08905-52 boscos de Can Pongem Antoni Sospedra (2008) planteja la possibilitat se que aquesta ermita fos construïda després de la canonització, l'any 1455, de Sant Vicenç Ferrer, qui segons la tradició oral recollida per aquest autor, hauria viscut en aquell paratge. La tradició oral dels veïns del poble diu que fa 150 anys hi hauria viscut un ermità. 41.4131300,1.9780900 414594 4585124 08905 La Palma de Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 98|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43416 Creu de terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-0 AAVV (2008) “La Veu”. Butlletí d'informació municipal, 26 (juny 2008): 10. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 78-79. AAVV (2011) “La Veu”. Butlletí d'informació municipal, 31 (febrer 2011): 4. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. XX Creu de terme feta de pedra. Consta de la base, el fust i la creu. La base la conformen tres graons hexagonals configurats per blocs de pedra, concèntrics i definint una gradació de major a menor diàmetre de baix a dalt. Aquesta base s'eleva 60 cm des de terra i el diàmetre màxim és de 260 cm. A continuació, a la part central s'erigeix un pedestal de base hexagonal i forma de piràmide truncada, de 75 cm d'alçada. Sobre ell una peça concèntrica hexagonal de només alguns centímetres d'on neix el fust acanalat, que respecta la planta hexagonal. A manera de capitell, es disposa una peça hexagonal de diàmetre superior al fust. Coronant el fust, la creu pròpiament dita és de tipus flordelisada, on destaca esculpit la Crucifixió de Crist. Al costat frontal del pedestal apareix la inscripció sota una petita creu llatina. “STA. MISSIÓ MCMLII”. A la part de darrera la inscripció és “GVSTAVO · GISPERT AC MARIAL JORDA TILII RELIGIOSE OB · BENEBICIA OMNE · CENVS IN · SE · CON LATA GRATI · OBSEOVENTES · OUE ANIMI · TESTIMONIVM”. 08905-53 Cruïlla de l'Avinguda de Catalunya amb el camí de les Roquetes l'any 2008 es va arranjar el terra de la Creu de Terme, que estava totalment aixecat, amb pedra vermella de sauló, autòctona de la Palma. També es va posar la barana metàl·lica de precaució. l'any 2009, a conseqüència de les greus ventades que va patir el municipi, la Creu del Terme va ser abatuda per diversos pins que van caure sobre seu. Aleshores es va executar un projecte de restitució de la Creu a través d'un procés detallat de revisió fotogràfica per personal especialitzat i sota la supervisió de la Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Es va tenir una especial cura en el treball de la pedra del monument i s'ha reforçat el sistema d'ancoratges entre les diverses peces de la Creu. També es va completar l'actuació amb la restitució de part del paviment del voltant i de la barana metàl·lica perimetral i les escales . Es va fer il·luminació nova. 41.4101500,1.9727400 414143 4584798 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43416-foto-08905-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43416-foto-08905-53-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43417 Pont Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-0 Pont sobre la riera de Rafamans per on circulava la carretera BV-2421. És d'un únic ull, d'arc rebaixat, i mesura uns 20 m de longitud i uns 5 m d'amplada. La fàbrica és de pedra i presenta parament de maçoneria de pedra local. Els angles de la volta, part de l'àmpit i altres elements estructurants estan fets amb carreus de sauló. La volta està construïda amb maons col·locats a sardinell. 08905-54 Inici de l'Av. Catalunya. 41.4098800,1.9725400 414126 4584769 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43417-foto-08905-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43417-foto-08905-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43417-foto-08905-54-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Aquest pont ha estat substituït per un de nou, situat a pocs metres, per on passa la circulació rodada de la carretera BV-2421, pel que ara pràcticament només l'utilitzen vianants. 98|94 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43418 El Rec https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rec SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 5. XIX Hi ha trams on es conserva la construcció original en bon estat, mentre que en altres aquesta ha estat substituïda per canalitzacions modernes, sovint soterrades. Canal per a fornir d'aigua els horts situats a migdia del nucli de la Palma. Es capta l'aigua superficial de la riera de Rafamans a la resclosa de cal Sereno, des d'on, soterrada, s'inicia el seu traçat per la banda esquerra d'aquesta. Uns 200 m aigües avall el canal es desdobla. d'una banda, continua soterrat paral·lel al curs fluvial per la banda esquerra i, per l'altra, travessa la riera per seguir també en paral·lel pel costat dret. Si bé originalment l'aigua creuava la riera per un pont-aqüeducte del que només en queda la fonamentació, ara la creua per una canalització moderna. El rec del costat dret és el que es conserva en millor estat i el que presenta estructures més interessants, des del punt de vista constructiu. Així, un cop travessada la riera, el canal pren forma d'un interessant aqüeducte d'uns 80 m de longitud. Aquest s'eleva més d'un metre sobre una zona d'horta amb una combinació d'arcades d'aproximadament 120 cm de llum i impostes superposades. Damunt d'aquesta construcció l'aigua discorre per una canalització a cel obert construïda amb maons. l'aqüeducte, aigües avall, va perdent alçada fins que el rec passa a ser a ran de terra, lleugerament elevat sobre aquest. El rec disposa també de ponts-aqüeducte amb els que salva el curs de torrents i, en alguns casos, s'ha modificat la topografia del terreny per fer-lo passar. Aquesta construcció, que més endavant també està soterrada, arriba, per la banda dreta de la riera de Rafamans, i després d'uns 350 m de recorregut, als 'horts de l'Altra Banda', passats els quals l'aigua sobrant retorna a la riera. Per la banda esquerra, però recorre encara uns 800 m fins al final del seu recorregut, on també torna a la riera, per alimentar els 'horts de la Riera'. 08905-55 A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. 41.4128000,1.9627400 413311 4585103 1856 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43418-foto-08905-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43418-foto-08905-55-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43419 Resclosa del Pont Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-pont-vell SOSPEDRA, A. (2008) Orígens d'un poble. La Palma de Cervelló. Barcelona: EGS. p. 45-46. XVII-XVIII Reclosa de planta en forma d'arc, d'uns 3 metres d'alçada i una amplada d'uns 10 metres, construïda amb carreus i blocs irregulars de pedra, sobre el llit de la riera de Rafamans. Per la seva construcció s'aprofità un desnivell natural causat per la presència d'un aflorament rocós. La part exterior de la resclosa presenta una crosta de carbonat que li dóna al conjunt un aspecte de regularitat. La part posterior està reblerta per sediment i pedres aportades pel curs fluvial i la vegetació emmascara parcialment aquesta construcció. 08905-56 A l'entrada de migdia del poble Segons Sospedra (2008), el rec que unia la resclosa i el Molí fariner de la vora del Pèlag del Gat hauria estat tallat en ser construït el Pont Vell. 41.4099500,1.9723700 414112 4584777 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43419-foto-08905-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43419-foto-08905-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43419-foto-08905-56-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia Per la topografia de la zona, tot sembla indicar que aquesta resclosa alimentaria d'aigua, mitjançant un canal o sèquia, la bassa d'acumulació del Molí fariner de la vora del Pèlag del Gat. No s'han trobat, però traces d'aquesta canalització, que pot estar curulla de terra o destruïda total o parcialment. 98|119|94 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43420 Mas del Maset https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-maset La teulada i bona part de les estructures interiors estan enderrocades. Antic mas parcialment enrunat del què es conserven les parets i alguna estructura associada. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i dues plantes, construït amb parament de maçoneria parcialment arrebossat amb morter de calç. La seva teulada, no conservada, era a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, coberta amb teula àrab. Destaca en de la façana principal el seu portal, amb muntants fets amb carreus de gres i llinda amb un tronc de fusta. Compta també amb dues finestres allindades a la planta pis. A l'interior s'insinuen les divisions interiors, així com el punt d'on arrencaven les escales que conduïen al pis superior. s'identifiquen clarament dues sales, una d'elles amb llar de foc. A la façana meridional hi ha adossat un forn, amb la boca visible des de l'interior de l'immoble. 08905-57 Camí del Maset, s/n 41.4079100,1.9551900 412673 4584567 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43420-foto-08905-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43420-foto-08905-57-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43421 Monument a Anselm Clavé https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-0 XX Bust d'Anselm Clavé. Situat sobre un bloc irregular de roca calcària de planta rectangular d'130 cm d'alçada i 55 cm d'amplada mitja (més estret a la part superior que a la base), que suporta el bust de bronze a manera de pedestal. A la cara frontal hi ha una placa commemorativa de llautó amb la inscripció: “El grup de cantaires ‘la Palma' a Esteve Fisas i Alemany com a director 1942-1992”. A la cara posterior una altra placa del mateix material diu “1942-1992 en el 50è aniversari de caramelles el Grup de Cantaires ‘LA PALMA' a J. ANSELM CLAVÉ. La Palma 20 de setembre de 1992”. 08905-58 Plaça Anselm Clavé El monument va ser encarregat pel grup de cantaires 'la Palma', amb motiu del 50è aniversari de la recuperació de les caramelles i està dedicat a J. Anselm Clavé i a Esteve Fisas i Alemany, director del grup entre 1942 i 1992. Va ser inaugurat el 20 de setembre de 1992. 41.4116800,1.9710300 414002 4584970 1992 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43421-foto-08905-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43421-foto-08905-58-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43422 Monument 'la Mola' https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-mola XX Mola superior o volandera i part d'una mola inferior o mola sotana, procedents d'un molí fariner, exposades. Ambdues són de roca calcària, de planta circular. La mola superior, col·locada verticalment, mesura 116 cm de diàmetre i 33 cm de gruix, amb un forat central de 20 cm de diàmetre. Aquest forat, eix de rotació de la mola, conserva encara part del pilar de la fusta o arbre al voltant del què aquesta girava. s'observen encara dues grapes metàl·liques de reparació clavades a la part frontal i una més a la cara posterior. Al seus peus hi ha dipositada mitja mola passiva o sotana, d'uns 68 cm de radi. Aquest fragment, però, està trencat en dos fragments de similars dimensions. s'observa en aquest plat la part que sobresortiria de la part activa, d'uns 15 cm d'amplada. 08905-59 Plaça Anselm Clavé Un veí del poble, que es dedica a la construcció, va trobar moles en fer unes obres a l'edifici que hi havia al carrer Santa Maria, 35, l'any 2007. Poc després les va cedir al municipi, essent col·locades amb finalitats ornamentals a la seva ubicació actual. 41.4116300,1.9711600 414013 4584964 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43422-foto-08905-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43422-foto-08905-59-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43423 L'Obaga https://patrimonicultural.diba.cat/element/lobaga AAVV (2010): Pla territorial metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 14. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló. Inèdit El traçat previst de la variant de la carretera BV-2421, que contribuiria a fragmentar l'espai i a desvincular-lo de l'entorn de la riera de Rafamans. És un espai forestal que s'estén al sud de la riera de Palma (vessant obaga de les mutanyes de l'Ordal). Es caracteritza per ser una massa vegetal poc fragmentada. Actualment és una pineda que evoluciona cap a l'alzinar que acull diverses espècies faunístiques. Aquest espai presenta un valor important per la seva continuïtat i connexió amb la xarxa hidrogràfica. Orientada majoritàriament vers el nord, els seus límits septentrionals els marca principalment la riera de Rafamans, mentre que per l'oest i el sud limita amb el terme de Cervelló i, per llevant, la urbanització de can Vidal. Es tracta d'un vessant humit, extens i poc fragmentat, que ofereix hàbitats de qualitat per a la fauna i la flora. En diferents sectors els marges de pedra seca palesen que, en el passat, en part l'ocuparen camps de conreu aterrassats, segurament de vinya. Així, la pineda de pi blanc que s'estén a la zona, té diferents matisos: - Pineda humida de pi blanc que es troba en zones menys alterades o sense sotabosc, en els baixants de les torrenteres. Presenta peus d'alzinars, marfull i llorer. - Pineda de pi blanc amb sotabosc d'alzinar. Constitueix un estadi de successió avançat cap a l'alzinar mediterrani típic. Presenta diferents estrats: capçada de pi blanc, capçada d'alzines i sotabosc típic d'alzinar i lianes enfilant-se per les capçades. Espot apreciar que la successió va avançant, ja que es troben pins morts i secs (l'alzinar va guanyant terreny progressivament). Probablement, l'origen d'aquesta vegetació es troba en l'abandonament dels conreus de les vinyes en feixes durant els anys quaranta. Encara es poden apreciar les feixes i els murs de pedra. - Pineda xeròfila de pi blanc. És la pineda de zones amb més insolació i amb poc sòl. Probablement són els ambients menys alterats per l'home donada la seva inaccessibilitat. Es troba als dos costats del torrent de Can Rius. La successió cap a l'alzinar es veu aturada per factors limitants com la manca de sòl i la humitat. Cal destacar la presència del margalló (Chamareops humilis), la única palmera europea, protegida per la legislació actual. Finalment es troba el matollar. És la zona amb manca de peus arboris establerts, probablement per alteració recent. Hi ha un estrat de matolls molt dens, amb peus d'alzinars de rebrot, brucs i estepes. Degut a la manca de fragmentació i a la connexió fàcil amb la riera, aquest espai té un valor faunístic important. Entre les espècies d'ocells destaquen les mallerengues petita (Parus ater), emplomallada (P. cristatus), blava (P. caeruleus), carbonera (Parus major), i cua-llarga (Aegithalos caudatus), el bruel (Regulus ignicapillus), el raspinell (Certhia brachydactyla), el colltort (Jynx torquilla), la merla (Turdus merula), els tords (Turdus philomelos), els tallarols (Sylvia sp.), les bosquetes (Hippolais sp.), els cargolets (Troglodytes troglodytes), el pit-roig (Erithacus rubecula) , el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rossinyol bord (Cettia cetti). També cal destacar l'abundància de tudons (Columba palumbus) nidificants, fet que suggereix la presència de l'amagadís astor (Accipiter gentilis). Entre els mamífers es detecten el porc senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), la mostela (Mustela sp.), i l'esquirol (Sciurus vulgaris), molts d'ells trobats atropellats a la carretera de Corbera. Igualment cal destacar la presència de la rata cellarda (Eliomys quercinus). Entre els rèptils es coneix la presència del vidriol (Anguis fragilis) i de la serp d'aigua (Natrix maura). La dificultat d'accés condiciona la troballa d'altres espècies probables en aquest tipus d'ambient. Entre els amfibis, s'han trobat salamandres (Salamandra salamandra) i granotes verdes (Pelophylax perezi). d'altres espècies són altament probables a la zona, com el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita), el tòtil (Alytes obstetricans) i la granoteta de punts (Pelodytes punctatus). 08905-60 Zona boscosa a migdia de la Palma 41.4123800,1.9512500 412350 4585067 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43423-foto-08905-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43423-foto-08905-60-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43424 Roure del passeig del Roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-passeig-del-roure MASCLANS i GIRVÈS, FRANCESC (1958) Guia per a conèixer els arbres, (9a ed. 1990). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC. Arbre robust, amb brancatge robust i angulós. Les fulles, caduques, es marceixen i cauen a la tardor. Floreig d'abril a maig i donen glans madures a les darreries del mateix any de la florida. l'imponent exemplar de la Palma és un roure de fulla gran (Quercus petraea) o de roure martinenc (Quercus humilis). Actualment compta amb una alçada aproximada d'uns 20 m -que podria arribar a doblar al final de la seva llarga vida-, una capçada d'uns 11 m de diàmetre i un perímetre de tronc de 290 cm. El seu brancatge és molt dispers. 08905-61 Al passeig del Roure 41.4104300,1.9684900 413788 4584834 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43424-foto-08905-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43424-foto-08905-61-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43467 El dia de la Santa Infància https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dia-de-la-santa-infancia XX Aquesta festa ja no es realitza. En un dia dins els mesos de tardor o hivern (sense més precisió), es realitzava aquest acte consistent en que una nena disfressada de 'negreta' i un nen disfressat de 'xinès', anaven porta a porta a demanar diners per 'la Santa Infància'. Es tractava d'una manera de recaptar diners per beneficiència. 08905-104 Segons la informació proporcionada pels veïns, aquest acte es va dur a terme durant les dècades de 1950 i 1960. 41.4108400,1.9713000 414024 4584876 08905 La Palma de Cervelló Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Tot i que no ha pogut ser contrastat, aquest acte segurament estava relacionat amb la celebració del DOMUND (del castellà de 'DOmingo MUNDial'). Es tracta de la Jornada Mundial de les Missions, celebrada des de que l'any 1926 el papa Pius XI va establir el darrer diumenge d'octubre com el dia pro l''Obra Pontifícia de Propagació de la Fe'. 63 4.5 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43468 Barraca de pedra seca del Cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cementiri Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-105 41.4077400,1.9770800 414503 4584527 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43469 Barraca de pedra seca de can Via https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-via Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-106 41.4121700,1.9580900 412921 4585037 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43470 Barraca de pedra seca sota penyes 2 / de la pedrera de can Via https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-2-de-la-pedrera-de-can-via Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-107 41.4167100,1.9499400 412246 4585549 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43471 Barraca de pedra seca del camí de can Llopart 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-de-can-llopart-1 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-108 41.4109400,1.9604500 413117 4584898 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43472 Barraca de pedra seca del camí de can Llopart 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-de-can-llopart-2 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-109 41.4112300,1.9614600 413202 4584929 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43473 Barraca de pedra seca de la línia d'alta tensió a Mas Tabà https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-linia-dalta-tensio-a-mas-taba Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-110 41.4149100,1.9419400 411575 4585358 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43474 Barraca de pedra seca del camí Vell de Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-vell-de-corbera Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-111 41.4145800,1.9451100 411840 4585318 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43475 Barraca de pedra seca de l'Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-lalzina Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-112 41.4108200,1.9734300 414202 4584872 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43476 Barraca de pedra seca sota Penyes 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-4 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-113 41.4170600,1.9439000 411742 4585594 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43477 Barraca de pedra seca sota Penyes 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-1 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-114 41.4158600,1.9546400 412638 4585450 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43478 Barraca de pedra seca de can Vidal 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-vidal-1 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-115 41.4086100,1.9714000 414029 4584629 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43479 Barraca de pedra seca de can Vidal 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-vidal-2 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-116 41.4092100,1.9713700 414027 4584695 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43480 Barraca de pedra seca de Mas Tabà 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-1 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-117 41.4131600,1.9430800 411668 4585162 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43481 Barraca de pedra seca de Mas Tabà 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-2 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-118 41.4122700,1.9434300 411696 4585063 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43482 Barraca de pedra seca de Mas Tabà 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-3 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-119 41.4132700,1.9441400 411757 4585173 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
43483 Barraca de pedra seca de Mas Tabà 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-4 Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08905-120 41.4135200,1.9459900 411912 4585199 08905 La Palma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve Gràcia 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 3840,38 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc