Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99819 | Pedrera d'en Llobers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-den-llobers | <p>Pedrera d'en Llobers es troba actualment abandonada. Podia haver tingut la funció de proveïr de pedra per a la construcció de les masies del seu entorn. El seu accés és difícil i es troba molt afectat per la vegetació. Actualment es troba tancada i només poden percebre les diverses extraccions de pedra directament a la muntanya.</p> | 08306-62 | <p>La pedrera d'en Llobers no es tenen dades històriques i documentals, només es conserva el topònim d'en Llobers. Segurament el nom prové d'un dels antics propietaris de la peça de terra, convertida i explotada com a pedrera. En el seu entorn s'hi ubiquen una gran quantitat de masies i de construccions agrícoles, a més de l'església vella de Santa Maria. Possiblement podia haver estat una de les pedreres locals que proveïren de material petri a les explotacions i edificis de l'antiga parròquia. </p> | 41.6497802,2.4416519 | 453506 | 4611043 | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99819-3.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-02 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 99820 | Can Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bori-1 | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XVII | Es troba en ruïnes | <p>Actualment es troba en estat ruinós i només es mantenen els fonaments de les parets. Afectat per la vegetació.</p> | 08306-63 | Can Bori | <p>La masia de Can Bori forma part del primer nucli originari de Vilalba, darrere l'església vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra. Formava part dels dominis de la família Centelles i les primeres dades documentals daten del segle XVII, quan s'esmenta al llibre de registre de baptismes des del 1645 (Arxiu parroquial). Els senyors útils de la masia van ser diversos membres de la família Reverter, masia pròxima i sembla que es va abandonar a partir de l'any 1955 quan la família es va traslladar al nucli de Trentapasses, o obriren un taller de teixits amb el nom Esparrica (Almerich, 2002).</p> | 41.6443338,2.4554524 | 454651 | 4610431 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 84309 | Goigs de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-0 | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT ANDREU, APÒSTOL, patró de la parròquia de Pruit, bisbat de Vic, la seva festa 30 de novembre:</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor.</p> <p>Betsaida, petita aldea, / vegé el vostre naixement, / de pares, senzilla gent, / pescadors de Galilea. / També fóreu pescador / fins que per Crist sou cridat.</p> <p>Si Vós, per naturalesa, / nom preclar no haveu tingut, / el tresor de la virtut / us revesteix de noblesa, / trepitgeu amb gran valor / riqueses i vanitat.</p> <p>La vida de penitència / que predicava Joan / us dóna exemple molt gran / i us atreu amb vehemència. / De tant sant predicador / sou deixeble aprofitat.</p> <p>Vegé atansar-se el Messias / Joan i cridà amb gran veu: / Heus ací l'Anyell de Déu / promès per les profecies. / Us corprèn el Redemptor / el moment que us ha mirat.</p> <p>Un jorn, tot pescant amb Pere, / Jesús passa per allí / i us digué: -Segueix-me a mi, / que una altra pesca t'espera. / -Seràs d'homes pescador.- / Vós, trema i barca heu deixat.</p> <p>A predicar us senyalaren / les províncies de Llevant. / Els dons de l'Esperit Sant / la vostra ànima adornaren. / Fructifica la llavor / que Vós allí haveu sembrat.</p> <p>En l'Espiro, Escitia i Tràcia / l'Evangeli prediqueu / i va penetrant arreu / la doctrina de la Gràcia. / Impulsat pel vostre amor / a Patras heu arribat.</p> <p>A la divinal doctrina / Egeas es resisteix / i el seu odi més li creix / quan li proveu que és divina. / Jesús, que és el ver Senyor, / per tothom deu seu adorat.</p> <p>El Procònsul, encès d'ira, / no es mostra pas convençut, / mes Vós no sou pas vençut, / la vostra constància admira. / Malgrat son encès furor / Vós al Crist heu defensat.</p> <p>Egeas us duu al suplici / i us condemna a morir en creu; / al Senyor oferireu / vostra vida en sacrifici. / Sereu Vós el vencedor / expirant en creu clavat.</p> <p>-O, creu santa i benamada- / clameu quan la creu heu vist, / -Santa creu de Jesucrist, / quan de temps t'he suspirada. / En tu morí el meu Senyor, / jo en tu moriré de grat.-</p> <p>Amb dolors sense mesura / viviu dos dies en creu, / entretant Vós prediqueu / bo i clavat en la creu dura, / fins que en ales de l'amor / voleu a l'eternitat.</p> <p>Un bell temple us edifica / la parròquia de Pruit / l'any siscents-seixanta-vuit / i a Vós, Andreu, el dedica. / Escolteu nostre clamor / en el temps de malvestat.</p> <p>La parròquia que us venera / lliureu-la de guerra i fam, / conserveu-li els fruits del camp, / concediu-li fe sincera. / Sigueu nostre protector, / Patró nostre venerat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor'.</p> | 08901-2 | Plaça de l'Església - Pruit | 42.0424200,2.4555300 | 454938 | 4654629 | 1965 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84309-sandreupruit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Rostoll. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 84314 | Goigs de Sant Miquel Arcàngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel-arcangel | <p>ALEMANY, Lluís. <em>Goigs a lloança de l'Arcàngel Sant Miquel príncep de les Milícies Celestials, Patró de la parròquia de Rupit</em>. Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. Consultat 18 setembre de 2020, des de https://bd.centrelectura.cat/items/show/23296</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 16.</p> | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT MIQUEL ARCÀNGEL, PATRÓ DE LA PARRÒQUIA DE RUPIT, Bisbat de Vic:</p> <p>ENTRADA</p> <p>Arcàngel de gran valor, / i Príncep sou en el Cel: / <em>vulgueu-nos ser Protector, / Patró nostre Sant Miquel</em>.</p> <p>Quan Déu Etern us creà / mostrà el gran poder seu. / Miquel per nom us donà, / que és dir que sou veu de Déu; / per voler igual honor /càstig doneu a Lusbel.</p> <p>Capità sou valerós / de tropes Celestials, / rendits quedaren per Vós / tots els dragons infernals; / desterrant-los amb rigor / a patir pena cruel.</p> <p>En l'Imperi Cristià / el gran Atlant Constantí; / grans victòries abastà / sent-li vós guiador fi; / per ser vós l'explorador / del Profeta Ezequiel.</p> <p>Vostre valor singular / coneix el mar i la terra, / per Vós es partí el mar / fent contra Faraó guerra, / camí donà salvador / al fugitiu Israel.</p> <p>De les Ànimes empar / sou contra tot enemic, / essent Vós refugi rar / contra son poder inic; / per abatre son rigor / és vostra balança fidel.</p> <p>Contra l'inic Anticrist / sereu vos el Capità, / i el Poble de Jesucrist / ha de guardar vostra mà; / d'ell sereu triomfador / venint armat des del Cel.</p> <p>En el Judici final / es veurà vostre poder, / separant el bé del mal, / i fent guerra a Llucifer; / entre tant gran amargor / mostreu-vos bresca de mel.</p> <p>TORNADA</p> <p>Sent tant gran vostre valor / en la terra, mar i Cel, / <em>vulgue-nos ser Protector, / Patró nostre Sant Miquel</em>'.</p> | 08901-6 | Carrer de l'Església, 3 - Rupit | 42.0238200,2.4651900 | 455725 | 4652559 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84314-a5578ab7dae5b636780f1868c0a7ff7e.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 84337 | Costum del bateig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-bateig | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1980). <em><span>Folklore de Catalunya</span></em>. Vol. 3 Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 64.</span></span></span></p> | XIX-XX | Ja no es fa | <p>Antic costum rupitenc relacionat amb la cerimònia del bateig. Mentre la comitiva era a l'església, el pare del nadó encenia una foguera davant de la porta de la casa. Tornant de la cerimònia, tots els assitents al bateig havien de passar prop de la foguera abans d'entrar a la casa.</p> | 08901-11 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el folklorista català Joan Amades, la foguera responia a un vell ritu de purificació. És força probable que, en altres temps, la cerimònia del bateig es reduís simplement a la foguera. | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 84348 | Dita de Rupit 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-2 | <p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 169, 208.</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p> | XX | <p>'A Rupit, molta gana i poc delit'.</p> | 08901-16 | <p>Aquesta dita era utilitzada pels habitants de Pruit en relació als seus veïns de Rupit. En origen, la dita estava relacionada amb una dona pobra de la contrada que, de tant en tant, anava a captar per les cases de Pruit i Falgars. L'anomenaven l'Espineta de Rupit i tenia fama d'anar a captar cansada i sense ganes de treballar. D'aquí la dita original: 'L'Espineta de Rupit, molta gana i poc delit'.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 84417 | Dita de Rupit 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-5 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 519.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'Rupit, poble ardit, però ensopit'.</p> | 08901-19 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 84425 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-8 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 70, 73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R03.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M04.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | <p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per cinc cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. </span></span></span><span><span><span>El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. S’organitza en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal presenta un porxo obert a la planta baixa (cobert amb un embigat de fusta) i una galeria al pis (coberta amb un solera de plaques ceràmiques, llates i bigues de fusta), ambdós sostinguts amb uns destacables pilars superposats bastits amb pedra i amb els capitells motllurats. Els basaments dels pilars del pis estan gravats amb la següent inscripció: 'SENYOR BENEIU AQUESTA CASA'. Sota el porxo hi ha el portal d'accés principal, amb la llinda datada amb l'any 1856. De la façana de ponent destaca una llinda del pis gravada amb l'any 1567 i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari, i la llinda de les golfes gravada amb l'any 1707 i una creu patent encerclada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'altre volum principal està adossat a l'extrem nord-oest de l'anterior. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants (la de ponent més llarga que l'altra donat que cobreix també un porxo) i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars i els brancals bastits amb carreus de pedra, amb les llindes planes de fusta. Les finestres de la planta baixa tenen les llindes planes de pedra, una d'elles gravada amb l'any 1854. De la façana de tramuntana destaquen les dues finestres del nivell inferior, amb les llindes decorades amb uns relleus esglaonats i decorats, tot i que la de llevant ha estat restituïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de volums, completament reformats, estan adossats a la banda de llevant i tramuntana del principal. Presenten teulades d'una i dues vessants i estan distribuïts en una i dues plantes. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta (en el de tramuntana, les llindes són de pedra). A l'extrem de llevant destaca un porxo, al que s'accedeix mitjançant unes grans obertures d'arc de mig punt i que té sortida a una terrassa pavimentada amb pedra. A la banda de migdia d'aquestes construccions hi ha un volum aïllat de planta quadrada sostingut amb pilars de pedra i destinat a porxo.</span></span></span></p> <p>En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions. </p> | 08901-23 | Mas la Serra, s/n - Camí de Falgars d'en Bas - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'La Serra' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Andreu Serra', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>'any 1653, en plena guerra dels Segadors, la casa fou l'escenari d'enfrontaments entre les tropes franceses i els Miquelets. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0706500,2.4540800 | 454838 | 4657765 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-1017303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84425-img8289.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 84428 | El Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinos | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R11.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M14.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 374, 453, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VIVES, Roser (1997). “Història del Collsacabra (extreta d’una llibreta d’un pagès de Pruit)”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any XVIII, núm. 37, p. 6-8.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VIVES, Roser (1997). </span><span>“Història del Collsacabra (II) (Extreta d’una llibreta d’un pagès de Pruit)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVIII, núm. 38, p. 7.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. En general presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La major part de les finestres tenen els ampits motllurats. La part més destacable està situada al parament principal. Està formada per una galeria situada al primer pis, oberta a l'exterior mitjançant tres arcs rebaixats adovellats sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra i amb els capitells motllurats. L'espai interior està cobert amb una solera de llates i bigues de fusta. A la segona planta, la galeria es repeteix, tot i que els arcs són de menors dimensions. També destaca una espitllera bastida amb carreus i situada a la planta baixa, un doble portal separat amb un pilar central fet de carreus amb espitlleres a banda i banda i una obertura reformada d'arc rebaixat situada al pis, així com el portal principal d'accés, amb la llinda gravada amb una data pràcticament esborrada tot i que datada dins del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossat a la façana nord-est hi ha un volum rectangular de nova planta, que substitueix una de les antigues masoveries. A l'extrem nord-oest d'aquesta construcció s'ubica un petit cos de planta rectangular amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i destinat en origen al bestiar. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'altra part destacable de la masia està ubicada a la banda sud-oest. Es conserven les restes d'una antiga era empedrada, tancada al sud-oest per un volum auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb les cantonades embellides amb carreus.</p> | 08901-26 | Carretera C-153, km. 34 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'Lo mas que sta en Pinós' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Gaspar Pinós', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Tenim constancia que, des de l’any 1500, als hereus de la casa Pinós se’ls posava el nom de Gaspar. Posteriorment, l</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>’any 1785, la masia del Pinós es va cremar parcialment. La masia va estar deshabitada entre els anys 1970 i 1972, així com l'antiga cambreria (entre els anys 1946 i 1950). Una de les masoveries que formaven part de la construcció original era coneguda com a cal Procurador.</span></span></span></p> | 42.0542800,2.4677400 | 455957 | 4655940 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84428-img8512.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 84431 | La Casanova de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R18.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M27.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca el portal d’accés principal, d’arc rebaixat adovellat i amb la data 1809 gravada a la clau. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro, mentre que les del pis tenen els ampits de pedra motllurats exceptuant la central, que és balconera i compta amb un petit arc de descàrrega apuntat superior. El volum adossat a la banda de llevant està integrat dins del cos principal mitjançant la prolongació de la teulada. Tot i que en origen estava destinat al bestiar, actualment està reformat i tancat als quatre vents. Presenta obertures rectangulars bastides amb pedra desbastada i maons, i un sostre embigat. L’altre volum auxiliar, adossat a la banda de ponent, és de planta rectangular i amb teulada d’un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. El volum de llevant està bastit amb pedra sense treballar i maons.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-29 | Torrent de Renyins - Puig Entorn | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Antigament, l'edifici era una de les masoveries de la masia de les Viles, gran casal situat dins del terme de Pruit.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0413500,2.4483800 | 454346 | 4654514 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84431-img9401.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 84432 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-13 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R12.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M15.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>393, 406, 459.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec reformat sostingut amb mènsules de fusta, i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de ponent se li adossa un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Per la banda de llevant se li adossa un volum rectangular destinat a porxo i cobert amb una terrassa al pis. En general, les obertures són rectangulars i tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. De la façana principal destaca el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La finestra del seu damunt té la llinda gravada amb l'any 1676. Al costat de llevant, la llinda del finestral està gravada amb el monograma de Jesucrist 'IHS' i una creu patent al damunt. A les golfes hi ha una finestra rectangular amb els permòdols motllurats, de forma goticitzant i amb l'ampit decorat amb una creu llatina invertida. En origen, aquesta obertura estava situada al primer pis. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la banda de ponent de la masia hi ha dos volums rectangulars adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a les façanes principals. El volum de llevant, destinat en origen a estable, està distribuït en dos nivells, amb grans obertures rectangulars ubicades a la façana principal i una terrassa descoberta situada a la banda de migdia. El volum de ponent, reformat i identificat com la Cabanya, està destinat al turisme rural. Està assentat damunt del desnivell del terreny, amb uns grans contraforts situats a la banda de migdia i distribuït en dos nivells. Presenta obertures rectangulars amb diverses llindes de fusta i un porxo situat a la banda de migdia. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08901-30 | Mas el Vilar - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionada com 'Al Vilar' i ubicada dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Pere Vilar', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Posteriorment, a</span></span></span></span></span></span></span></span>A mitjans dels anys 80 del segle XX, la construcció fou reformada.</p> <p> </p> | 42.0525700,2.4753400 | 456585 | 4655746 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8798.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84432-img8817.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 84433 | El Vilar de Querós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-queros | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M64.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>LLACH I PALMADA, Emma; LLINÀS I POL, Joan. <em>Els masos de la vall de Querós (Sant Hilari Sacalm, la Selva)</em>. Atri Cultura i Patrimoni, SLU [Inèdit], p. 22-23.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | Tant l'interior com la part de migdia de la construcció estan completament enrunats. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i enrunada situada al marge de ponent del camí. Tot i el seu mal estat de conservació (tot l'interior i la banda de migdia de la construcció estan enrunats) s'observa una planta rectangular, amb la</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, i té la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. L'interior conserva els forjats de fusta i els sostres embigats, tot i que enrunats. A l'extrem nord-oest de l'edifici es conserva el forn, amb la coberta de teula àrab enrunada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A uns 50 metres a ponent de l'edifici es conserva l'antic pou, de planta rectangular i bastit amb pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-31 | Carena del Vilar - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Vilar de Caros' dins de<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. </span></span><span lang='CA'>L’any 1814, el mas pertanyia a Pere Coma i Vilar. A mitjans del segle XIX, l’edifici era propietat de Pau Oliver i Margarida Vilar i centrava una gran hisenda formada també pel Gombau, can Palanques i la Casa Nova. Per tant, aquesta hisenda s'estenia per tot el quadrant nord-oriental de Querós, entre el Ter i Montdois. A mitjans del segle XX, aquesta gran propietat era de Jaume Carbonés, de Montdois. La construcció es troba deshabitada i en procés d’enrunament des dels anys 60 del segle XX.</span></span></span></span></span></p> | 41.9728700,2.4694200 | 456040 | 4646900 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7839.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84433-img7857.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 84434 | Renyins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/renyins | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R10.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M12.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 374.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca el portal d’accés principal, que presenta la llinda gravada amb la següent inscripció: </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span>“9 BRE. 21 DEL ANY DE 1792 MIQUEL CARRERA Y ALOU”. També cal mencionar de la façana principal les finestres del pis, que tenen els ampits motllurats. La part de ponent de la construcció ha estat completament reformada, donat que en origen estava destinada al bestiar. La finestra central del pis té la llinda gravada amb la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>següent inscripció “13 DE JUNY DE 1832 MANUELA CARRERA Y ALOU”.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> A l'extrem nord-oest hi ha adossat un petit volum de planta quadrada amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i bastit amb pedra i maons. Adossats a la façana de llevant hi ha una sèrie de coberts rectangulars amb teulades de fibrociment d'un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-32 | Sot de Renyins - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, la masia fou cremada durant el conflicte bèl·lic de la guerra del Francès i, posteriorment, fou reformada. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A mitjans dels anys 80 del segle XX, la part de ponent de la construcció estava destinada al bestiar, amb uns estables a la part inferior i una pallissa al nivell superior. Aquests espais estaven oberts a l'exterior per la banda de migdia.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0590600,2.4606100 | 455370 | 4656474 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84434-img92510.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: Renins.La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 84435 | El Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R05.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M06.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, 1984, any IV, núm. 15, p. 4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. En general les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha dues finestres amb els ampits motllurats, la del pis amb guardapols integrat a la llinda. La llinda de la finestra del seu costat té unes motllures disposades a mode d'arc apuntat, amb el monograma de Jesucrist i una creu llatina central. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un sol nivell i destinat, en origen, al bestiar. A la banda de llevant, cobrint pràcticament la meitat de la façana principal, s'adossa el tercer volum o</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> cabana. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que està situada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat i un portal rectangular situat al seu costat, al qual s'accedeix mitjançant uns graons arrodonits. Del primer pis destaquen dues finestres rectangulars amb els permòdols motllurats d'estil goticitzant, i amb espieres inferiors. També destaca un gran rellotge de sol arrebossat i emblanquinat, amb el nom de la masia. De la façana de ponent destaca una finestra al pis amb l'emmarcament motllurat i una altra amb la llinda gravada amb una creu llatina damunt del Calvari. En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, unida amb abundant morter de calç i amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cambreria, situada a la banda sud-est de la masia i actualment coneguda com a cal Cambrer, és un edifici de planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. Adossat a la banda de tramuntana d'aquest volum hi ha l'antic estable. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, distribuït en un únic nivell i amb la façana princiipal orientada a ponent. Presenta grans obertures rectangulars i un pilar bastit amb carreus de pedra ubicat al parament principal. L'interior està sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està bastit amb pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta de volums que formen part de la finca són de factura més recent.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-33 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat 'Lo Coll' i ubicat dins de la parròquia de 'Prohit'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat 'Joan Coll', també dins de la parròquia de 'Sant Andreu de Pruyt'. Tenim notícia que a l'interior, un dels portals de la primera planta té la llinda gravada amb l'any 1692.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0648700,2.4683200 | 456012 | 4657115 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84435-img8132.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 84438 | L'Hostalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalot | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). <em>Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana</em>. Col. Imatges, 1. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 45-46, 113-114.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M03.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. També s'observen diverses llindes de fusta, sobretot a les façanes laterals i posterior. Les finestres tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular auxiliar amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una planta. A la façana de tramuntana hi ha un porxo adossat amb teulada d'un vessant i cobert amb una solera de llates i bigues de fusta sostinguda amb pilars de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-36 | Camí de Falgars d'en Bas a la Devesa - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'Hostalot fou un dels antics hostals que donaven servei als usuaris del camí ral de Vic a Olot. Complementava l'hostal del Grau, situat a escassa distància, quan aquest estava ple i, posteriorment, l'acabà substituïnt quan va tancar les seves portes. Va estar en actiu fins a mitjans del segle XX, abans de l'entrada en funcionament de la carretera comarcal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'edifici és originari del segle XVIII i fou reformat l'any 1831, tal com indicava la llinda del portal (aquesta dada no s'ha pogut contrastar). Tot i això, no es descarta un possible origen medieval de la construcció si tenim en compte la seva situació estratègica dins d'una de les vies de comunicació més importants del país. De fet, és molt probable que fos l'escenari de diversos episodis bèl·lics de la història de Catalunya, des de la guerra dels Segadors fins a la guerra Civil espanyola. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Als anys 60 del segle XX, l'edifici fou abandonat i als 70, en Josep Pons de Manlleu el va restaurar. Als anys 80, els nous propietaris hi desenvolupaven colònies d'estiu i cursets relacionats amb la natura. En l'actualitat es tracta d'una residència privada.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0726600,2.4547400 | 454894 | 4657987 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84438-img8486.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: hostal de l'Esca. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 84439 | El Torrentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrento | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370, 466.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 105.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i assentat damunt del desnivell del terreny. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. L'altre volum, adossat a la banda de migdia, també presentauna teulada de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. El darrer volum, adossat a la façana de migdia de l'anterior, correspon a una antiga pallissa. Presenta una teulada de dues vessants sostinguda amb pilars de pedra. Consta de dos nivells i una coberta de llates i bigues de fusta. Destaca una llinda de fusta gravada dins del segle XVII. Se li adossen un parell de volums auxiliars amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un únic nivell. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb carreus a les cantonades. El volum principal té els paraments arrebossats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La cabana està situada a la banda de ponent de la masia. És de planta rectangular, està coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia, davant l'era. Compta amb un destacable ràfec de llates i bigues de fusta i està distribuïda en planta baixa i pis. Presenta un portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella central està datada amb l'any 1771. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Al pis hi ha una obertura de característiques semblants, tot i que tapiada. A la banda de llevant s'hi adossa un cos cobert amb la prolongació de la vessant de la teulada del volum principal, i amb un portal rectangular a la planta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-37 | Clot dels Milicians - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó.</span></span></span></span></span></span></span></span></span> Posteriorment, e</span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>n el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat un personatge anomenat 'Joan Torrentó' dins del terme de Sant Llorenç Dosmunts. Algunes de les llindes conservades en l'edifici actual estan datades en els segles XVII i XVIII (1733?).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0518400,2.4312400 | 452935 | 4655688 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Torrentó del Collsacabra. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 84440 | Comajoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comajoan | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R07.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M09.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 453, 465-466.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 24, 32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 135-136.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | En estat d'abandonament. | <p><span><span><span>Masia aïllada de grans dimensions formada per diversos volums adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal està format per dos grans cossos adossats, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. S’organitza en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. El cos originari consta d'un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Les </span></span></span><span><span><span>obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central de les golfes té la llinda gravada amb l'any 1780 i el símbol del Calvari. De la façana de llevant destaca una doble galeria disposada als nivells superiors i sostinguda amb uns destacables pilars de pedra amb els capitells motllurats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a la banda de ponent correspon a una ampliació efectuada a principis del segle XX. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra, amb la dovella clau gravada amb l'any 1906 i les inicials 'JVO'. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc escarser també emmarcades en pedra. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb maons. Destaquen les del pis, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Adossada a la façana de ponent hi ha una gran terrassa al pis, semicoberta amb un porxo de teulada d'un sol vessant sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta. Alhora hi ha un volum adossat al nivell de la planta baixa, que ressegueix el perímetre del parament fins a la façana de tramuntana. Té una planta rectangular amb la cantonada nord-oest arrodonida, està cobert amb teulada d'un sol vessant i presenta obertures rectangulars emmarcades amb maons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de migdia del volum principal hi ha un pati interior, delimitat amb una tanca de pedra i al que s'accedeix mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus i amb la llinda plana. Tancant aquest pati per la banda de llevant hi ha un volum rectangular amb teulada de dues vessants, el carner perpendicular a la façana principal i organitzat en dos nivells. Presenta un gran portal d'arc de mig punt bastit en pedra (i actualment transformat en finestral) i finestres rectangulars emmarcades en pedra a la façana de ponent.</span></span></span><span><span><span> Probablement en origen, aquest espai albergava els estables de la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana hi ha la resta de volums auxiliars que conformen la construcció. </span></span></span><span><span><span>Es tracta de tres cossos adossats de planta rectangular, amb les teulades d'una i dues vessants i organitzats en un i dos nivells. Presenten </span></span></span><span><span><span>obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, aquestes construccions estan bastides amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant de la façana principal de la masia hi ha l'era, formada per la mateixa roca del terreny regularitzada. A la banda de migdia hi ha un volum rectangular sense coberta, probablement destinat a les tasques agropecuàries en origen.</span></span></span></p> | 08901-38 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p>La primera referència documental relacionada amb aquest edifici apareix en el capbreu del <em>Faber </em>de Cabrera, datat l'any 1195. Segons la bibliografia consultada, després dels terratrèmols ocasionats a Catalunya entre els anys 1427 i 1428, el mas hagué de ser reconstruït en un lloc diferent al de la seva ubicació original. Posteriorment, en e<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>l fogatge de l'11 d'octubre de 1553 corresponent a la parròquia i terme de Sant Llorenç Dosmunts, apareix mencionat en 'Joan Quome Joan', nom que es refereix segurament a aquest mas.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0577400,2.4265400 | 452550 | 4656346 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img8995.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84440-img9011.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 84456 | Habitatge al carrer del Fossar, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-3 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U15.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, assentat damunt la roca natural de la zona i completament reformat. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules també de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. A la planta baixa hi ha dos portals d’accés a l’interior, als que s’accedeix mitjançant unes grans escales de pedra que salven el desnivell existent respecte al nivell de circulació del carrer. El portal principal presenta la llinda gravada amb l’any 1658 i decorada amb una creu llatina central damunt del Calvari. Al primer pis hi ha una finestra simple amb l’ampit motllurat i un finestral amb sortida a un gran balcó corregut de fusta, amb la llosana sostinguda amb mènsules treballades. El mateix esquema es repeteix a la planta superior, tot i que el balcó és simple i la finestra compta amb un gran ampit motllurat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-50 | Carrer del Fossar, 3 | 42.0241400,2.4652900 | 455733 | 4652595 | 1658 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84456-img6422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84456-img4001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84456-img4003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84456-img4005.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Panart. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 84671 | Can Pau Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-xic | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U27.</p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i adaptat al desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta un portal d’accés d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat per una creu llatina central, l’any 1616 i tres punts que simbolitzen els tres claus de la creu on fou crucificat. Al seu costat hi ha una finestra simple d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i una reixa de ferro. Al pis, damunt del portal, s’obre una finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l’ampit motllurat. A l’extrem de ponent del mateix nivell hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb pedra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-65 | Carrer del Fossar, 20 | 42.0241700,2.4661200 | 455802 | 4652598 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84671-img4170.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 84674 | Can Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-negre-0 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U36.</p> | XVII | <p><span><span><span>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, assentat damunt de la roca natural de la zona i situat per sota del nivell de circulació de la plaça i del carrer del Fossar. S’hi accedeix mitjançant unes de pedra descendents que el comuniquen amb la plaça. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants disposada a diferent nivell, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de bigues i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. La construcció està segregada en dos habitatges independents: el número 7 correspon a la casa de can Pahisa i el número 6 a can Negre (o Bonegre). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Negre està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest i reformat. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Algunes de les finestres tenen els ampit motllurats i en d’altres han estat restituïts. Destaca el balcó simple del tercer nivell, amb la llosana sostinguda amb mènsules de fusta i la barana de fusta també. Al seu costat hi ha una finestra simple <span>amb dues peanyes motllurades de pedra, situades a banda i banda de l’ampit. L’obertura del pis superior, de majors dimensions que la resta, està delimitada amb una barana de fusta, amb la llinda de fusta també. La façana de llevant, orientada al jardí lateral, presenta obertures rectangulars emmarcades amb pedra (tot i que majoritàriament restituïdes) i dos balcons correguts situats als pisos superiors, amb les llosanes sostingudes amb mènsules i les baranes de fusta. L’espai del jardí està delimitat amb un gran mur de pedra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En general, la construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides disposada en filades més o menys regulars.</span></span></span></span></p> | 08901-68 | Plaça dels Cavallers, 6 | 42.0242600,2.4667000 | 455850 | 4652607 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84674-img4277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84674-img4284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84674-img4286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84674-img4576.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Bonegre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 84675 | Notaria Soler - Antic Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/notaria-soler-antic-palau | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 50, 60-62, 69.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U09.</p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 210-212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). <em>Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona)</em>. Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit, p. 15.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). <em>La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI)</em>. Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. 199, 204, 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 90-91.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Edifici cantoner de planta irregular, format per tres cossos adossats i amb un gran jardí posterior situat a l’extrem de migdia del cingle on s’ubica la vila de Rupit. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta un gran portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt de la dovella clau hi ha un escut de pedra ornamentat i gravat amb la inscripció “SOLER”, l’any 1608 i la representació del sol. A banda i banda del portal hi ha dues petites finestres rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i protegides amb reixes de ferro. Al costat s’obre una finestra simple d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana decorada amb una motllura apuntada. Alhora està protegida amb una destacable rexa de ferro. Al pis hi ha tres finestres simples emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La de la banda de llevant té la llinda gravada amb la inscripció “SEDAM FUTURAM INQUIRIMUS”. A les golfes s’obren tres petites finestres rectangulars, emmarcades amb quatre carreus de pedra. La façana de migdia, orientada al jardí, compta també amb obertures rectangulars. Destaca la galeria de la primera planta, disposada en dos plans i delimitada amb baranes de fusta. A<span>dossat a la façana de llevant del volum principal hi ha un petit cos de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab i distribuït en una única planta destinada a garatge. Per contra, adossat a l’extrem de migdia de la façana de ponent, hi ha un volum rectangular cobert amb teulada i disposat en un sol nivell, que compta amb obertures rectangulars i d’arc rebaixat. El mur que delimita el jardí per la banda de migdia conserva unes grans arcades d’arc de mig punt bastides amb pedra disposada a sardinell, que probablement corresponguin a l’antic palau de la vila, abans que l’edifici fos la seu de la notaria de Rupit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. </span></span></span></span></p> | 08901-69 | Carrer del Palau, 12 | <p><span><span><span><span>Restes de l’antic palau de la vila de Rupit, que dona nom al carrer on es situa l’edifici. Segons la bibliografia consultada, i a mode d’hipòtesi, és possible que la construcció del palau es dugués a terme entre l’any 1276, quan Bernat Amat de Cardona va rebre el senyoriu de Rupit del seu pare, i l’any 1343, data en que la família comtal pallaresa marxà de Rupit. Al mateix temps, entre els anys 1322 i 1343, es feren obres al Palau. El que sembla més factible és que a mitjans del segle XIV, tant el palau com el castell de Rupit estaven en funcionament al mateix temps. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Més tard, l'edifici fou la seu de la notaria del terme, que era anomenada també com Palau Notarial. La notaria va estar en funcionament entre els segles XIV i XIX. El primer notari de Rupit del que hi ha notícies és en Bernat Cornudells, documentat des de l’any 1308. El càrrec de notari es va mantenir dins de la família Soler des de l’any 1483 i fins l’any 1835. Posteriorment, l’edifici quedà abandonat i en mal estat de conservació fins que fou comprat i reformat durant la primera meitat del segle XX per dues famílies barcelonines que l’utilitzaven com a casa d’estiueig, les famílies del dr. Cases i del dr. Xumetra (de fet, la família del dr. Cases va reformar l'actual habitatge del carrer del Palau, 10 que, en origen, estava lligat al palau notarial dels Soler).</span></span></span></span></p> | 42.0230400,2.4644300 | 455661 | 4652473 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84675-img5391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84675-img5392.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84675-img5399.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84675-img5050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84675-img5258.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: Palau Notarial, can Xumetra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 84676 | Habitatge al carrer del Palau, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-palau-6 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U07.</p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està reformat i distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. A la planta baixa s’obren dos portals, el principal amb la llinda gravada amb l’any 1660 i una creu llatina central damunt del Calvari. Al primer pis hi ha dues finestres simples amb els ampits motllurats. A la segona planta hi ha una altra finestra simple i un finestral que té sortida a un balcó corregut de fusta, amb la llosana sostinguda amb mènsules i protegit pel mateix ràfec de la coberta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides disposada de manera regular.</span></span></span></span></p> | 08901-70 | Carrer del Palau,6 | <p><span><span><span><span>Les reformes efectuades a l’edifici han condicionat sobretot la planta baixa. En origen, en aquest nivell, s’obrien una finestra simple (reconvertida en el portal principal) i un portal (actualment engrandit per a l’ús de vehicles). Alhora, el revestiment arrebossat que cobria el parament també ha desaparegut.</span></span></span></span></p> | 42.0232700,2.4644200 | 455661 | 4652499 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84676-img3866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84676-img3855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84676-img3868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84676-img3867.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 84686 | Habitatge al carrer del Coll del Castell, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-coll-del-castell-5 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 93.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4, 5.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U39.</p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular completament reformat. Presenta una coberta de teula àrab d’un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec de llates i bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. El portal d’accés presenta una gran llinda gravada amb l’any 1694 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. A banda i banda hi ha dues finestres simples amb els ampits de pedra restituïts. Al primer pis s’obren tres finestres simples amb els ampits motllurats. La de la banda de migdia té la llinda gravada amb l’any 1788 i el monograma de Jesucrist al centre. La segona planta compta amb tres finestrals que tenen sortida a un gran balcó corregut amb la llosana sostinguda amb mènsules i la barana de fusta. Està cobert amb el mateix voladís que forma part de la teulada. Davant de la façana hi ha un banc corregut de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades força regulars. </span></span></span></span></p> | 08901-80 | Carrer del Coll del Castell, 5 | 42.0246400,2.4666800 | 455849 | 4652650 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84686-img4324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84686-img4335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84686-img4338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84686-img4339.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Paraire. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 84695 | Torre de les Viles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-viles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R25.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M36.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 371.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos volums adossats. El volum principal presenta una<span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i un destacable ràfec de fusta profusament decorat. Al mig de la coberta s'alça </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>una torreta de secció quadrada, amb teulada de quatre vessants i obertures rectangulars. L'edifici està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Tant la façana principal com la posterior compten amb un capçer triangular situat al cos central dels paraments, que en ambdós casos sobresurt respecte la línia de façana. Les obertures són rectangulars, d'arc rebaixat i d'arc de mig punt, i estan bastides amb maons i guardapols superiors. Unes motllures rectilínies bastides en maons marquen les divisòries entre els diferents nivells. La façana principal presenta una escalinata de pedra per accedir al portal d'accés. Està delimitada amb una balustrada decorada amb gerres de pedra. Damunt del portal hi ha un balcó simple delimitat amb una balustrada d'obra i la llosana motllurada sostinguda amb unes destacables mènsules decorades. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i maons, lligat amb morter i ciment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'altre volum, en origen destinat a cambreria, està adossat a la façana de tramuntana. És rectangular, amb teulada de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-89 | Carretera C-153, km. 28,1 - Pruit | <p>L'edifici fou construït des del principi com a casa d'estiueig. Entre els anys 1973 i 1976 funcionà com a restaurant, conegut amb el nom de l'Hostal de Bon Lloc. La cambreria adossada a l'edifici era coneguda amb el nom de Vilademont.</p> | 42.0327100,2.4347300 | 453210 | 4653563 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84695-img8643.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 84696 | Les Viles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-viles | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2006). “Ara va de cinema”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 30-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R24.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M35.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 113.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 187, 193.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>366-367, 371, 453, 466.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75-76.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 77, 78.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p>Gran hisenda de planta irregular formada per diversos volums adossats i aïllats, disposats al voltant d'una gran plaça que conserva les restes de l'era de cairons original que la cobria. </p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La masia principal està situada a la banda de ponent del conjunt. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb l'any 1773. Al seu costat hi ha tres petites obertures espitllerades i bastides amb pedra. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les del primer pis estan datades l'any 1769, una d'elles decorada amb una creu llatina central damunt del Calvari. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. De la façana de llevant destaca el porxo situat a la planta baixa, que s'obre a l'exterior mitjançant una successió de sis arcs de mig punt bastits amb pedra. Al primer pis hi ha dues finestres amb permòdols i dues amb la llinda plana, mentre que al pis superior hi ha un gran finestral d'arc de mig punt bastit amb pedra i delimitat amb una barana de fusta. De la façana de migdia destaca la galeria del primer pis, oberta a l'exterior mitjançant un gran arc rebaixat i de mig punt, ambdós sostinguts amb un pilar de pedra i bastits amb pedra disposada a sardinell. Al pis superior hi ha dues galeries més, obertes mitjançant grans obertures rectangulars emmarcades amb carreus i delimitades amb baranes de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de ponent d'aquesta masia hi ha l'horta i un antic aqüeducte, mentre que a migdia hi ha un espai de jardí ornamentat vegetalment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda sud-est de la masia principal hi ha una antiga masoveria de grans dimensions, assentada damunt del desnivell del terreny. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana de tramuntana, on resta amagat darrera d'un voladís de teula àrab rectilini. Consta de planta baixa i dos nivells superiors. Les obertures són, en general, rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal de la façana de tramuntana presenta una llinda de fusta gravada amb l'any 1844. Està bastida amb pedra de la zona sense treballar, disposada de forma regular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossats a la banda de llevant de la masoveria anterior hi ha dos volums de planta rectangular assentats damunt del desnivell del terreny. El de l'extrem de llevant, de grans dimensions, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana de tramuntana, que està orientada a la plaça central, i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars emmarcades amb maons i les llindes planes de fusta. Està bastit en pedra i ha estat reformat i sobrealçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La resta de volums estan situats a la banda de tramuntana de la plaça central, formant un bloc constructiu més o menys rectangular. El volum situat a l'extrem de llevant, antiga masoveria, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant. Presenta un portal d'arc escarser adovellat i situat a l'extrem de tramuntana del parament. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les dels pisos tenen els ampits motllurats. Adossat al parament de ponent hi ha una altra de les masoveries de la construcció. Presenta les mateixes característiques constructives que l'anterior, tot i que amb la façana principal orientada a migdia i un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta. A continuació hi ha una antiga pallissa reformada, amb teulada d'un sol vessant. Presenta una solera de llates i bigues de fusta, sostinguda amb uns grans pilars de pedra i maons. Consta de dos nivells, amb el forjat del pis superior bastit en fusta i delimitat amb una barana de fusta també. A l'extrem de ponent del bloc constructiu hi ha adossada la darrera masoveria, completament reformada. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un ràfec de plaques ceràmiques i mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars bastides amb carreus de pedra i una destacable galeria al pis superior oberta a les façanes de migdia i ponent. El portal d'accés principal és d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-90 | Carretera C-153, km. 28,1 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em><span>Faber </span></em><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. La hisenda e</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>s trobava dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV passant després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit (de fet, els propietaris de les Viles foren patrons d’aquesta església). Tot i això, no es descarta un possible origen romà de la construcció. La masia principal, datada al segle XVII, era coneguda com a Vilamitjana, tot i que la hisenda estava primitivament formada per la masia de Vilademont (documentada des del segle XIII) i la de Viladevall (documentada des del segle IX). Arribà a tenir fins a nou masoveries dins del mateix recinte, sense comptar les que tenia escampades pels seus voltants. Es comptabilitzen, entre d’altres, les masoveries de can Grisu o Isidro, can Rata i can Pastor, així com la torre d’estiueig de les Viles, datada a finals del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat de la hisenda ha estat sempre en mans de la família Fatjó o Fatjó-Vilas. De fet, aquest llinatge continuà sense interrupció d'hereu a hereu fins el 1860, moment en que la pubilla del mas va contraure matrimoni amb Marià Bojons de Sala i de Tortadès, a la mort del qual la vídua es casà amb Joan Fatjó i Borrell. Així es va perdre temporalment el cognom del llinatge fins que l'any 1949, en motiu del centenari de la mort de Jaume Llucià Antoni Balmes i Urpià (que va morir a la casa Bojons de Vic), el general Franco s'instal·là en aquesta casa i concedí el privilegi que la família Fatjó pogués ostentar el nom compost de Fatjó-Vilas. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia té al seu interior una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, construïda a principis del segle XX.Tenim constància que al seu interior hi havia les relíquies de Sant Pròsper (o Sant Plàcid, segons la font consultada), portat de Roma al segle XVIII i que havia estat custodiat a la casa Fatjó de Vic, i una imatge de Jesús Crucificat. També segons la bibliografia consultada, a l’interior de la construcció es conserva una pilastra de la llar de foc datada l’any 1228.</span></span></span></p> | 42.0328500,2.4353100 | 453258 | 4653578 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img9474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8548.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84696-img8638.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 84857 | Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R32.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M55.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>403, 465, 469, 475.</span></span></span></span></p> | XVII | En procés de rehabilitació. La coberta ha estat refeta. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars, les més notables emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, mentre que la resta tenen els emmarcaments bastits amb pedra desbastada i les llindes de fusta. També s'observa algun emmarcament bastit amb maons. La façana principal presenta el portal d'accés situat a l'extrem de llevant i una de les finestres del pis té la llinda gravada amb l'any 1603 i el monograma de Jesucrist 'IHS'. De la façana sud-oest destaca una galeria oberta al pis, coberta amb el mateix vessant de la teulada i situada a l'extrem de ponent de la construcció. La façana nord-oest té dos petits volums adossats i integrats en la nova coberta. La façana nord-est és pràcticament cega (només hi ha una petita obertura quadrada). </span></span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb fragments de maons i pedres més petites utilitzades per regularitzar els paraments. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda nord-est de la masia hi ha les restes d'una cabana de planta quadrada, actualment enrunada i coberta per la vegetació existent. Presentava la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>coberta de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i estava distribuïda en planta baixa i pis. Comptava amb un portal rectangular a la planta baixa i una obertura d'arc de mig punt al pis. També comptava amb una escaleta adossada a la façana de llevant, que donava accés al nivell superior. Bastida en pedra de diverses mides sense treballar, amb pedra desbastada a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-91 | Camí de Paderneres - Rupit | <p><span><span><span>Documentalment, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. Tot i això, la data gravada a la llinda de la finestra podria correspondre a l'any de construcció de l'edifici. La masia tenia diverses masoveries, com per exemple el mas la Font i el mas Puigventós, ambdós enrunats segons la documentació de l'any 1799. També tenim constància que entre els anys 1970 i 1972, l'edifici fou abandonat.</span></span></span></p> | 42.0043700,2.4704800 | 456149 | 4650397 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-img8061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84857-1017295.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 84858 | Casal de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-montdois | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M59.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada a ponent, i els ràfecs de llates sostinguts amb mènsules de fusta. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el secundari s’organitza en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. De la façana principal destaca la finestra balconera del pis, que compta amb un petit arc de descàrrega apuntat superior, i al seu costat, una galeria oberta a dos vents i delimitada amb baranes de fusta. El volum secundari, adossat a la banda de llevant, està actualment adaptat com a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-92 | Pla de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Segons la bibliografia consultada, la construcció comptava amb dues llindes datades l'any 1761 (portal d'accés i una finestra). Probablement fessin referència a una possible reforma de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9861400,2.4787500 | 456822 | 4648369 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84858-img7823.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 85212 | Molí nou de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-la-sala | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>23-24, 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M39.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>101, 109-110, 114, 387-388, 460, 461, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. Valls: Cossetània Edicions, p. 156-158, 177.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta irregular, format per diversos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab d’un sol vessant, amb els ràfecs de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, o bé un sol nivell. Aquests volums compten amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. També n’hi ha d’altres emmarcades amb maons. Les finestres més notables tenene ls ampits de pedra motllurats. Al soterrani del volum principal, dins del curs de la riera, hi ha el carcabà, format per una obertura rectangular bastida amb pedra. Adossat a la façana de llevant hi ha un petit volum adossat al nivell de la primera planta, elevant mitjançant unes pilars de pedra i cobert amb una teulada d’un sol vessant. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç. S’observen diverses reparacions efectuades amb maons i conserva restes dl revestiment original que cobria alguns dels paraments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de tramuntana del molí hi ha l’antiga masoveria, actualment reformada. Presenta una planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb les llindes de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-106 | Carretera BV-5208, km. 0,2 - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb el molí està datada al segle XIV. Raimon Sala, del mas Sala, declara tenir quatre molins a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit). Un d'aquests era anomenat molí Nou i comptava amb bassa, rescloses, edificis i aparells. Al segle XVI, el molí era mencionat amb el nom de molí de l'Illa. L'any 1617, en un precari firmat a Antoni Corriol i Sala, es menciona un molí fariner situat a la Sala, amb bassa, rec i resclosa (és probable que el molí vell de la Sala ja no funcionés en aquest moment). L'any 1691, tant el molí com el seu hort, foren arrendats per quatre anys a Just Llorà. Posteriorment, en un inventari del mas Sala de l'any 1768, es menciona que aquest molí tenia 'rescloses'. Poc després, l<span><span><span>'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. L'any 1805, en un altre inventari del mas Sala, es menciona que el molí Nou tenia una mola volant, així diversos aparells, bassa, resclosa i rec. P</span></span></span>els voltants del molí i ubicades a la riera hi ha les restes de diferents cunyeres excavades al sòl de roca, que probablement corresponguin a les restes d'antigues basses per amarar cànem o lli. Tampoc es descarta que tinguin relació amb el possible pou de glaç del Soler.</p> <p>El molí tenia un rodet hidràulic, un rec que el connectava amb una resclosa força allunyada i una bassa de grans dimensions. Coexisteixen restes de diferents rescloses de moments històrics diferents.</p> | 42.0282900,2.4619100 | 455456 | 4653057 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img7005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img0345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-1017191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img0342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/85212-img7049.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 86225 | Sant Andreu de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='ES-TRAD'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-472.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. </span><span>Barcelona: Montblanc-Martín, p. 40, 63-64.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A00.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 111.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 114.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). <em>Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812)</em>. </span><span>Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 151, 153, 156, 190.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any 33, núm. 67, p. 4-5.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2014). “Trivialitat i quotidianitat en temps de guerra. Les visites pastorals del Collsacabra de l’any 1710”. </span><em><span lang='ES-TRAD'>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span lang='ES-TRAD'>, any 34, núm. 70, p. 4-5.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Selecta, p. </span><span lang='CA'>208, 236-237, 250.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 9-10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 74-75.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 354-356.</span></span></span></span></span></p> | XII / XVIII | <p><span><span><span>Església d’una sola nau, amb un absis carrat capçat a llevant i un atri o avantsala a la banda de ponent, en el seu accés. Tant la nau com la zona del presbiteri estan coberts amb una volta de canó amb llunetes, separada en tres trams mitjançant uns arcs torals bastits amb pedra i sostinguts amb pilastres de pedra amb els capitells motllurats. La nau compta amb dues capelles laterals per banda, cobertes amb voltes de canó amb llunetes i obertes a la nau mitjançant uns arcs de mig punt de pedra. La primera capella de la banda esquerre duu la data 1718, mentre que la de la dreta presenta l’any 1700. Al mur de migdia del presbiteri hi ha una porta rectangular emmarcada amb carreus de pedra, que dona accés a la sagristia. L’altar major està presidit per una imatge de Sant Andreu, ubicada damunt d’una estructura de fusta disposada a mode de cambril. Als peus del temple hi ha el cor, delimitat amb una simple barana de fusta i ubicat a l’interior de l’atri. Aquest espai, que correspon a les restes de l’antic temple, està cobert amb una volta de canó apuntada i s’obre a la nau mitjançant un gruixut arc de mig punt decorat amb motius geomètrics. Sota el cor hi ha el baptisteri, cobert amb una petita volta semiesfèrica i protegit amb una porta de baranes de fusta. El temple s'il·lumina mitjançant una finestra rectangular oberta a la zona del presbiteri i un òcul adovellat situat a la part superior del mur que tanca la nau central. La façana principal, orientada a ponent, forma part del volum disposat a mode d’atri. Presenta un gran portal d’arc de mig punt adovellat, que emmarca un altre portal de les mateixes característiques més modern i inserit dins d’una forma rectangular. Damunt seu hi ha una finestra d’arc de mig punt i doble esqueixada, en forma d’espitllera. La façana està rematada amb un coronament apuntat i presenta un destacable aparell de carreus rectangulars, perfectament tallats i disposats en filades regulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'extrem sud-est del temple s’aixeca el campanar, amb el cos inferior integrat dins l’estructura del temple i el superior de planta octogonal. Presenta obertures d'arc de mig punt, algunes de les quals són tapiades i altres alberguen les campanes. El campanar està coronat amb una coberta piramidal delimitada amb una barana de balustres rematada d'esferes de pedra. Tota l’estructura superior està bastida amb carreus de pedra ben escairats.</span></span></span></p> | 08901-112 | Plaça de l'Església, s/n - Pruit | <p><span><span><span><span>La primera menció documental relacionada amb aquest temple apareix en una llista de parròquies datada entre els anys 1025 i 1050. Posteriorment, en una donació del vescomte de Cardona datada l’any 1134, apareix mencionada la parròquia de Sant Andreu de Pruit. En aquest sentit cal dir que, inicialment, l’església estava dedicada a sant Andreu, la santa Creu i santa Maria. Tot i que no hi ha constància documental, és força probable que l’antic absis romànic s’enderroqués a causa dels terratrèmols del 1428.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la visita pastoral de l’any 1601, sabem que l’església amenaçava ruïna i que, per manca de mestres d’obres, no era possible reparar-la. Tot i això, en les visites del segleXVII, ja només es parla del mal estat de la teulada. L’església fou reformada durant la primera dècada del segle XVIII, per iniciativa de l’obreria i la parròquia, i sense intervenció episcopal. Es pretenia refer la part més antiga i construïr una part nova, encarregant les obres al mestre Francesc Font, de Manlleu. Quan el 1710 el bisbe va visitar la parròquia es va trobar un temple en construcció força avançada, que s’havia aturat de cop, probablement per desavinences entre els parroquians, per manca de diners o per la guerra. A les visites dels anys 1723 i 1746 es mana cobrir l’últim tram de volta de l’església, mentre que en la visita efectuada l’any 1734 es mana enderrocar el campanar. De fet, el nou campanar fou construït entre els anys 1739 i 1740. A finals de la centúria però, en la visita de l’any 1791, es constata que la reforma de l’església encara no havia finalizat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, l’església i les imatges van ser cremades pel comitè de Roda de Ter.</span></span></span></p> | 42.0424500,2.4554800 | 454934 | 4654633 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86225-img6854.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que sembla, l’antic absis d’origen romànic estava orientat a ponent, just en el lloc on hi ha la façana principal actual i el portal d’accés actual fou bastit, probablement, entre els segles XVI i XVII. L’antiga nau medieval es va convertir en una prolongació disposada a mode d’atri, de pas a l’actual nau central. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 86229 | Mas dels Turons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-turons | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A02.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402, 453, 460.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 42-45.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA CLOTA, Assumpta (1998-1999). <em>Memòria de l’excavació del Mas dels Turons</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8774</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (2004). “El mas dels Turons: la pervivència d’una activitat agropecuària”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXV, núm. 51, p. 18-21.</span></span></span></span></p> | XI-XVIII | Enrunat i cobert de la vegetació que caracteritza la zona. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Antic mas d'origen medieval de planta més o menys rectangular, format per sis espais diferenciats i </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>construït amb pedres escairades disposades horitzontalment en sec. Fou inicialment construït a finals del segle XI,amb una posterior </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>ampliació de l’estructura primitiva amb una nova estança en el segle XIII, abandonament al segle XIV, recuperació a finals del segle XV o al segle XVI, modificacions en el segle XVII (com l’enllosat de terra) i abandonament definitiu al segle XVIII. Es va documentar una pica d'aigua, una llar de foc, un cendrer i el forn, així com diverses obertures i materials arqueològics formats, sobretot, per fragments de ceràmica i datats entre finals del segle XV i principis del XVI principalment.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-116 | Torrent de Bonegre - Rupit | <p>Les intervencions arqueològiques en aquest jaciment s’efectuaren en dues campanyes portades a terme els dies 14 al 26 de setembre de l’any 1998 i els dies 16 al 21 d’agost del 1999. La direcció va ser a càrrec d’Assumpta Serra i Clota, amb la participació d'alumnes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.</p> <p>El mas apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils, datat l'any 1379. Estava en mans de Bernat Roquer, espòs de la propietaria del mas Roquer. Tenim notícia que també compartia un molí amb el mas Tinyoses situat a la riera de Rajols. <span><span><span>Finalment, el mas apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. En aquesta documentació ja constava com a derruït.</span></span></span></p> <p> </p> | 42.0146000,2.4599800 | 455287 | 4651538 | 08901 | Rupit i Pruit | Difícil | Dolent | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El jaciment està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. Les coordenades són aproximades. | 94|119 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 86230 | Les Marrades del Grau d'Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-marrades-del-grau-dolot | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 11-19, 44-49, 57-59, 68, 75, 89, 95-96, 100-113, 123, 126, 131.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2011). “Les Marrades del Grau d’Olot (Rupit i Pruit, Osona, i la Vall d’en Bas, Garrotxa)”. <em>Tribuna d’arqueologia</em>, nº 2010-2011, p. 241-266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A04.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SEVILLA, Rafael (2006). “Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 8-11.</span></span></span></span></p> | XVIII | Ha estat restaurat. | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Es tracta d'un dels trams que formen part de l'antic camí ral de Vic a Olot, disposat entre els</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> Hostalets d'en Bas i l'hostal del Grau. Aquest tram salva el</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> desnivell existent del grau d'Olot mitjançant una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> ruta que escala la muntanya en continu pendent. Les Marrades estan disposades entre l'hostal del Grau i la font de les Marrades, ocupant 480 metres d'empedrat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El camí es construí en serpent, mitjançant fragments rectilinis o rampes sostinguts amb unes sòlides plataformes de planta més o menys quadrada, i murs de contenció fets amb grans blocs de pedra seca. Els revolts que existeixen entre cada rampa són molt tancats i amb uns pendents bastant pronunciats. Tant les rampes com els revolts estan pavimentats amb lloses d'esqueis de pedra calcària, disposades en forma de plec de llibre i reforçades amb unes filades transversals que també actuaven de trencaigües. Alhora s'observen restes de desguassos o punts de pas d'aigües sota el camí, en forma de voltes de pedra, a mode de petits ponts. En alguns murs de contenció s'hi poden observar, damunt del seu coronament, una mena de pilons guarda-rodes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>L'amplada mitjana que s'observa en aquest tram de camí és d'uns 2 metres o 2 metres i mig aproximadament.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Aquest tram presenta algunes estructures construïdes únicament en funció de la via (obres de fàbrica) i altres edificacions bastides per estar al servei del camí. En d'altres estructures destaquen el pont de l'Hostalot, la font de les Marrades i dos hostals, l'hostal del Grau i l'Hostalot.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-117 | Camí ral de Vic a Olot - Pruit | <p>La reparació del camí ral de Vic a Olot i la construcció de les Marrades del Grau fou ordenada pel marquès de Risburg, capità general de Catalunya, a través del corregidor de Vic, José de Avilés. Foren construïdes en tres campanyes diferenciades: la primera entre els mesos de novembre i desembre de 1729, la segona entre octubre i desembre de 1730 i la tercera entres els mesos de maig i juliol de 1731.</p> <p><span><span><span>El projecte de rehabilitació del tram de les Marrades es dugué a terme entre els mesos d'agost de 2009 i març de 2010, entre el mas de la Serra de Pruit (Osona) i el Molí Vell de la Vall d'en Bas (Garrotxa). </span></span></span><span><span><span>L'objectiu de la rehabilitació consistia en recuperar els empedrats originals, les estructures de contenció (murs, talussos, etc.) i els sistemes de control d'aigua (ponts, desguassos, cunetes, trencaigües, etc.), per tal d'adequar aquest antic camí a usos ludicoesportius, bàsicament l'excursionisme i l'equitació, i convertir-lo en un dels eixos turístics i culturals de la Vall d'en Bas i del terme de Rupit i Pruit, a mig camí entre Osona i la Garrotxa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La intervenció arqueològica realitzada en motiu del projecte de rehabilitació es va estructurar en tres eixos principals: un seguiment arqueològic de l'obra, un estudi històric i l'assessorament per a la senyalització del camí. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El material arqueològic aparegut va consistir bàsicament en peces de ferro, sobretot de restes d'eines i ferradures de diversos tipus. També van aparèixer un bon nombre de fragments ceràmics, la majoria dels segles XIX i XX, però també es detectà la presència d'alguns fragments de mitjan segle XVIII, els més antics localitzats fins ara. Com a curiositat, també es localitzaren diversos casquets, bales i obusos pertanyents a munició republicana de la guerra Civil espanyola. Finalment cal dir que el procés de rehabilitació de les Marrades del Grau d'Olot va posar de relleu que es tracta d'un dels trams d'antics camins més ben conservats de Catalunya, àdhuc d'Europa.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0773900,2.4563300 | 455029 | 4658512 | 1729-1731 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86230-img8368.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: via del Grau, tram del Grau. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||
| 86231 | Can Rovira (la Ferreria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-la-ferreria | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 27, 43, 93-94, 97-98.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (1999). “En Ganyada de Rupit. Bandoler i amic d’en Serrallonga”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XX, núm. 42, p. 8.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U03.</p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TRUJOLS, Antoni; GUTIÉRREZ, Ernest (1998). “La ferreria de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 40, p. 12-13.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 78-79, 89.</span></span></span></span></p> | XVII / XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, format per la unió de dos habitatges adossats. El volum principal, on es localitza la ferreria i el taller metàl·lúrgic, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a ponent. La planta baixa compta amb un gran portal central d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i un petit pilar amb repisa de pedra a mode de mostrador. La dovella clau està gravada amb la inscripció “JAUMA BOSCH 1610” i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari. Al seu costat hi ha un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb la inscripció “ROVIRA”. Ambdós portals compten amb unes destacables portes de fusta gravades amb diversos símbols religiosos (creus), d’altres relacionats amb l’ofici de ferrer (ferradures) i algunes lletres. També destaca un picaporta amb forma de martell. A l’altra banda del portal adovellat s’obre una finestra rectangular de grans dimensions, que mutila un dels brancals del portal central. Està emmarcada amb carreus de pedra i compta amb l’ampit motllurat. Al primer pis, damunt del portal rectangular, hi ha un finestral emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. Té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus d’emmarcament i l’ampit motllurat. A la segona planta s’obren dues finestres més, amb les mateixes característiques tipològiques que en el cas anterior. Les obertures de planta superior es corresponen amb tres finestres balconeres rectangulars, bastides amb maons i protegides amb baranes de ferro. A l’interior, a la planta baixa, es conserva en perfectes condicions el taller del ferrer que ocupava l’edifici. S’observa la forja, un canal bastit en pedra per on circulava l’aigua utilitzada per desenvolupar les tasques de ferrer i diverses eines i maquinària. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Els pisos superiors conserven restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre volum, adossat a la banda de tramuntana del principal, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al carrer també. Presenta un portal d’accés d’arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda reformada i gravada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina i l’any 16-7 (correspon al portal original), i l’any 1857 (data de la reforma). La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Al pis superior hi ha una finestra balconera protegida amb una barana de ferro. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i coberta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></p> | 08901-118 | Carrer de la Barbacana, 6-8 | <p><span><span><span>L’edifici fou l’habitatge del batlle de Rupit Patllari Bosch, fill de Jaume Bosch i perseguidor del bandoler Serrallonga, a mitjans del segle XVII. </span></span></span><span><span><span>L’any 1711, un membre de la masia Rovira de Pruit (Pere Rovira) es va establir com a ferrer a l’edifici. Aquesta activitat fou continuada pels descendents d’aquesta nissaga fins l’any 1973, any en que va morir el darrer ferrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La finestra de grans dimensions de la planta baixa servia d’aparador i corresponia a una estança anomenada “botiga”, on l’artesà desenvolupava el seu ofici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1938, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, la ferreria fou confiscada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant el portal adovellat com la finestra del seu costat estan reproduïts en el número 81 del carrer de Mercaders del Poble Espanyol de Montjuïc, construït en motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929.</span></span></span></p> | 42.0245700,2.4653900 | 455742 | 4652642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86231-img4712.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Ferreria. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 86232 | Habitatge al carrer del Manyà, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-manya-7 | <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 98.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U04.</p> <p><span><span><span><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 60, p. 26.</span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span>Edifici aïllat de grans dimensions i planta irregular, constituït per dos grans cossos adossats i assentat damunt la roca natural de la zona. El volum principal, conegut com a can Camps i situat a la confluència del carrer del Manyà amb el carrer de la Barbacana, presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Majoritàriament les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal compta amb un portal d’accés amb la llinda gravada amb l’any 1751 i el monograma de Jesucrist “IHS” al centre. Al seu costat hi ha una antiga finestra actualment tapiada, amb la llinda gravada amb una creu llatina central damunt del Calvari i l’any 1677 invertit. A l’altra banda s’obre una petita finestra quadrada emmarcada amb tres carreus, la llinda motllurada i protegida amb una reixa de ferro. Al primer pis hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple restituït i una finestra amb la llinda decorada amb motllures rectilínies. La segona planta compta amb una finestra simple i un finestral amb la llinda de fusta, que té sortida a un balcó simple bastit amb fusta que cobreix el balcó del primer pis. La façana de llevant presenta finestres simples amb els ampits motllurats. Destaca una de les finestres del pis superior, amb l’intradós decorat amb motllures acanalades, i la finestra de la planta baixa (que en orígen era un portal), amb permòdols a la línia de les impostes. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un cos de planta irregular integrat a la construcció. Presenta un xamfrà orientat al carrer de la Barbacana, on es localitza el portal d’accés a la planta baixa i una finestra simple al pis. Les obertures de la façana de tramuntana es corresponen amb finestres simples, destacant la finestra de la primera planta que té l’ampit motllurat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre volum, adossat a la banda de ponent del principal, està format per dos cossos que li confereixen una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d’un sol vessant i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana de tramuntana, que dóna accés a un establiment de restauració, presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaca la finestra central de la primera planta, amb dues peanyes de pedra motllurades als extrems de l’ampit, i una finestra simple reformada amb els brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. La façana de ponent compta amb una galeria d’arcs rebaixats bastits en pedra al pis i una altra galeria d’arcs de mig punt a la planta baixa. Té sortida a una gran terrassa de planta rectangular, que està orientada a la riera de Rupit. La façana de migdia, que forma cantonada amb la casa de can Camps, és la seu d’un altre establiment comercial. En destaca la galeria del nivell superior, coberta amb una solera de llates i bigues de fusta sostinguda amb un pilar i delimitada amb baranes de ferro. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d’accés principal, orientat a migdia, té la llinda gravada amb l’any 1680 i una inscripció il·legible. Damunt seu hi ha un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Destaca també, al costat del balcó, la finestra cantonera doble actualment tapiada. De la façana de llevant del volum destaca el portal d’accés de la planta baixa, amb la llinda gravada amb l’any 1597 dins d’una cartel·la decorada, i la finestra simple del pis, amb la llinda decorada amb una motllura apuntada coronada per una creu patent encerclada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i amb alguna reparació efectuada amb maons. Es conserven restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria els paraments. </span></span></span></span></p> | 08901-119 | Carrer del Manyà, 7 | <p><span><span><span>Durant bona part del segle XX, a can Camps hi havia una sala de ball coneguda com la Bomba. Estava situada al pis de la casa. Pels voltants dels anys 70 i 80 del segle XX, l’edifici era la seu de la ferreria dels germans Colom. En l’actualitat, la construcció està segregada en diversos habitatges i dos locals comercials (un restaurant i una botiga).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La llinda datada l’any 1597 és la més antiga de les llindes que hi ha documentades dins de la vila de Rupit en l’actualitat.</span></span></span></p> | 42.0244800,2.4650400 | 455713 | 4652633 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img4876.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img4890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img3722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img4884.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86232-img4882.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Camps. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 86233 | Habitatge al carrer de l'Església, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-lesglesia-5 | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U05.</p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta irregular, reformat i constituït per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, presenta un ràfec de llates i mènsules de fusta sostingut amb una gran biga. La planta baixa compta amb un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb unes tisores, mentre que la dovella del seu costat està gravada amb una forma assimilable a una sola de sabata. Al costat hi ha un portal d’obertura rectangular, que conserva un dels brancals bastit amb carreus, i una petita finestra rectangular. Ambdues obertures comparteixen la mateixa llinda de fusta. A l’altra banda del portal rodó hi ha una finestra rectangular de grans dimensions emmarcada amb carreus de pedra, amb la llinda gravada amb l’any 1660 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat per una creu llatina. Els pisos superiors es caracteritzen per la presència de dues destacables galeries balconeres superposades, amb les llosanes bastides amb soleres de llates i mènsules de fusta, i sostingudes amb unes grans bigues travesseres. Les baranes que les delimiten també són de fusta. Pel que fa a les obertures d’aquests nivells, cal dir que són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que algunes han estat reformades amb bigues de fusta. El volum secundari, adossat a la banda de llevant del principal i orientat a la riera de Rupit, s’assenta damunt la roca natural de la zona. Majoritàriament presenta finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Compta amb una galeria de fusta tancada i reformada, i amb un gran arc rebaixat bastit amb pedra disposada a sardinell, possiblement de descàrrega.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada de forma regular i lligada amb abundant morter. La façana de llevant compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix el parament.</span></span></span></span></p> | 08901-120 | Carrer de l'Església, 5 | <p><span><span><span>És força probable que les tisores que hi ha gravades a la dovella clau del portal d’accés principal facin referència al fet que a l’edifici hi havia hagut un paraire (les tisores eren utilitzades per igualar els pèls que sobresortien dels draps que elaboraven). Aquest motiu enllaçaria amb <span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap. Alhora, i segons la bibliografia consultada, les tisores també podríen correspondre a un </span>sastre o a un barber. En aquest sentit, cal destacar que entre finals del segle XVI i el segle XVII hi ha documentats tres sastres a la vila de Rupit. A mode d’hipòtesi, pel que fa a la sola de sabata, podría correspondre a la seu d’un sabater o espardenyer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La finestra de grans dimensions de la planta baixa servia d’aparador i corresponia a una estança anomenada “botiga”, on l’artesà desenvolupava el seu ofici.</span></span></span></p> | 42.0236700,2.4650600 | 455714 | 4652543 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img6531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img5008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img7257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img5022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86233-img6429.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Salut. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 86234 | Habitatge al carrer de l'Església, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-lesglesia-11 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U11.</p> | XVII | Tant la banda de llevant com la de tramuntana estan força enrunades | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats i en estat ruïnós. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. El portal d’accés principal és d’arc de mig punt adovellat, gravat amb l’any 1661 i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha un finestral d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d’obertures de la construcció es corresponen, majoritàriament, amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca una galeria situada al nivell superior, força deteriorada. Es conserva, parcialment, el sostre embigat que la cobria.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix els paraments, tot i que degradat. Les cantonades estan embellides amb carreus ben escairats.</span></span></span></span></p> | 08901-121 | Carrer de l'Església, 11 | 42.0226600,2.4645500 | 455671 | 4652431 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-img5098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-1017120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-img5257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86234-img5102.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Vicari. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 86235 | La Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fontana | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R20.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M29.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 116.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>392, 453, 459.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>83-84, 90-91.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici aïllat de grans dimensions, situat a l'interior d'una finca tancada amb un destacable jardí tipus Versailles i diversos espècimens botànics destacats. El volum principal presenta una planta en forma d'U i està format per tres grans cossos adossats, amb un pati interior i un altre de posterior. Aquests cossos presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants i estan distribuïts en planta baixa, dos pisos i golfes. A l'extrem sud-oest de la construcció, tancant la façana principal per la banda de ponent, hi ha una torre de planta quadrada amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en planta baixa i tres pisos. Totes aquestes construccions tenen els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb pedra i protegit per un porxo obert a l'exterior mitjanaçant arcs carpanells adovellats i sostinguts amb pilars de pedra. Al primer pis destaca una galeria formada amb el mateix tipus d'arcs que els del porxo anterior, tot i que protegida amb un voladís de teula àrab. Al seu costat hi ha un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La resta d'obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. També n'hi ha de bastides en pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. L'edifici integra una capella-oratori a l'interior dedicada a Santa Maria i coberta amb una volta rebaixada amb arestes i culs de llàntia.</p> <p>A la banda de llevant del volum principal hi ha una sèrie de coberts auxiliars i un picador. A la banda de tramuntana hi ha un volum aïllat destinat a museu. És la seu de la Fundació La Fontana i s'hi exposa una magnífica col·lecció de ceràmica espanyola datada entre els segles XIV i XIX, així com una altra col·lecció d'instruments musicals no occidentals de gran prestigi i reconeixement.</p> | 08901-122 | Pla del Corriol - Pruit | <p>L'edifici fou construït entre els anys 1919 i 1922 com a casa d'estiueig. Inicialment, el projecte fou encarregat a l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, de gran prestigi en aquell temps. Tot i això, el contracte es trencà en iniciar les tasques de construcció i acabà les obres el sr. Fontana, propietari de la finca. Alguns dels canvis respecte al projecte original foren la reducció dels elements bastits amb pedra desbastada i la modificació de l'escala central de l'edifici, que era força més monumental en origen. Pel que fa als elements decoratius (llindes, barbacanes, capitells...) foren encarregats a l'escultor Jon, de Sitges.</p> | 42.0337500,2.4714000 | 456246 | 4653659 | 1919-1922 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86235-img5638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86235-img5640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86235-img5630.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 86236 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-21 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R27.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M38.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 247.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>380, 386, 406, 453, 469.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38, 103-104.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 114-115.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. La part central del parament compta amb un porxo a la planta baixa i dues galeries superposades als pisos superiors. El porxo s'obre a l'exterior mitjançant tres arcs carpanells adovellats i sostinguts amb pilars de pedra, amb els basaments i els capitells motllurats. Tenen les impostes gravades amb l'any 1871. L'espai interior del porxo està cobert amb tres petites voltes d'aresta separades amb arcs torals i protegeix el portal d'accés principal, que és anterior a les voltes i d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals fets de carreus de pedra. Les galeries superiors estan formades per tres arcs carpanells cadascuna, bastits amb les mateixes característiques que els del porxo i que es van reduïnt en funció del nivell on es troben. La galeria de la primera planta està coberta amb un sostre de biguetes i revoltons, mentre que la del segon pis presenta un sostre embigat. Aquest mateix esquema de porxo i galeries es repeteix a l'extrem de ponent del parament, tot i que en aquesta ocasió tant els arcs com els pilars són arrebossats i bastits amb maons. Alhora, els arcs de la planta baixa estan reformats per guanyar espai tancat a l'interior. La resta d'</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>obertures del parament són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, exceptuant un finestral d'arc carpanell bastit amb pedra disposada a sardinell i un portal també d'arc carpanell bastit amb maons. Ambdues obertures estan situades al mig de la façana. De l'extrem de llevant destaca un gran rellotge de sol encastat al parament, amb el coronament ondulat, un sol central i un marc decorat amb motius florals. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada de dues vessants, destinat al bestiar. S'organitza en un únic nivell i compta amb obertures rectangulars emmarcades amb maons. A la banda de llevant hi ha un pati de planta allargada delimitat amb tres volums adossats, i tancat amb un portal rectangular de grans dimensions gravat amb l'any 1768. El volum que tanca el pati per l'oest és rectangular i amb una teulada de dues vessants que retalla la vessant de la teulada del volum principal. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, i presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. Les finestres tene els ampits motllurats. Dels dos volums que tanquen el pati per l'est destaca el davanter, utilitzat en origen com a pallissa. Té una coberta de teula àrab de dues vessants i un gran portal d'accés d'arc carpanell adovellat, amb els brancals fets de carreus. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’altra part destacable del conjunt està situada a la banda sud-est de la masia. Es tracta d'una antiga masoveria de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars. El portal principal té els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Les finestres, en canvi, combinen els emmarcaments de pedra amb els de maons. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions. Al seu voltant compta amb diversos volums auxiliars adossats.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-123 | Carretera BV-5208, km. 0,2 - Pla de Salarsa - Rupit | <p>Les primeres referències documentals relacionades amb la masia daten del segle XII. Posteriorment, <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat un personatge anomenat 'En Sala' dins de la parròquia i terme de “Sant Johan de Fàbregues”. A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en 'Gabriell Sala” dins del mateix terme i parròquia. A finals del segle XVIII, </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. </span></span></span></p> | 42.0302500,2.4595900 | 455266 | 4653276 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-img0387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-img0360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-img0356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-1017184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86236-img0396.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 86237 | Roca-roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-roja | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 36.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M08.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> Totes les obertures són rectangulars, les més notables amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Tant el portal d'accés com la finestra del seu costat tenen les llindes de fusta. També s'observa alguna antiga obertura tapiada. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un cobert amb teulada d'un sol vessant, organitzat en un únic nivell. Està cobert amb una solera de llates i bigues de fusta, amb la façana de llevant oberta a l'exterior. A la banda de migdia hi ha un tancat delimitat amb un mur de pedra i un petit volum rectangular que el tanca per la banda de ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-124 | Rasos de Roca-roja - Pruit | 42.0670900,2.4889100 | 457717 | 4657352 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-img0525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-img0530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-1017592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-img0536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86237-1017588.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 86238 | Els Casalons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casalons | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M11.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 375.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta irregular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. El volum principal presenta obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb les llindes de fusta. Destaca el porxo adossat que protegeix el portal d'accés principal, amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars de fusta i cobert amb un sostre embigat. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb ciment i disposada de forma regular. L'altre volum, adossat a la façana de ponent, és de dimensions més grans, amb finestres rectangulars de grans dimensions enreixades i una galeria superior formada per una successió d'arcs de mig punt bastits amb pedra. La construcció està bastida amb pedra desbastada disposada en filades, amb la part superior dels paraments arrebossada i pintada de color groc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Adossat a l'extrem nord-est hi ha un tercer volum de planta rectangular i teulada d'un sol vessant destinat a garatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-125 | Les Comes - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta masia fou abandonada entre els anys 1967 i 1969, i reconstruïda durant les darreres dècades del segle XX.</p> | 42.0590100,2.4545500 | 454869 | 4656472 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86238-img9333.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 86239 | Coma-serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-serra | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M13.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> Està distribuït en planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, amb diferents tipus d'emmarcaments. El portal d'accés presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La resta d'obertures es corresponen amb finestres, algunes emmarcades amb carreus de pedra i d'altres amb maons. També s'observen llindes de fusta. Adossat a l'extrem sud-est hi ha un petit volum rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. A l'exrem sud-oest hi ha dos volums auxiliars adossats, de construcció més recent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la banda de tramuntana de la masia hi ha dos volums aïllats més, en origen destinats a les tasques agropecuàries.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-126 | Pla de Coma-serra - Pruit | 42.0573200,2.4853200 | 457414 | 4656269 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 86240 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-5 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M16.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de plaques ceràmiques sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen les llindes planes de fusta. Les finestres tenen els ampits de pedra i es comptabilitzen diversos balcons al pis, amb les llosanes bastides amb plaques ceràmiques i sostingudes amb mènsules de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca l'accés a l'habitatge destinat al turisme rural, format per un porxo embigat al que s'accedeix mitjançant un gran arc rebaixat bastit en pedra disposada de mode adovellat. El volum destinat com a residència dels propietaris presenta un portal d'arc de mig punt i algunes finestres emmarcades amb maons. Cal destacar, davant d'aquesta construcció, un pou de planta quadrada bastit en pedra i cobert amb una teulada de dues vessants. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>a construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-127 | Coll sa Cabra - Pruit | <p>Segons la bibliografia consultada, l'edifici fou construït l'any 1930. En l'actualitat, l'edifici està destinat al turisme rural (Residència-Casa de Pagès).</p> | 42.0515500,2.4266800 | 452557 | 4655659 | 1930 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-1017355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86240-img9089.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 86241 | Hostal de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-devesa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M21. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142, 393.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions i planta irregular, format per diversos cossos adossats. La part més antiga de la construcció està situada a la banda de llevant del conjunt. El volum principal està format per dos cossos adossats de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de quatre vessants i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenten obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix la resta dels paraments, que està pintat amb un to groguenc. A la banda de llevant se li adossa l'actual restaurant, de planta rectangular, coberta de dues vessants i bastit en pedra. La banda de ponent del conjunt és més recent i ha estat rehabilitada en els darrers temps. Consta de diversos volums de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i organitzats en dos nivells. Les dues parts del conjunt estan unides per un porxo obert a l'exterior mitjançant grans arcades d'arc rebaixat, que està cobert amb una terrassa al pis.</p> <p>En general, les construccions estan bastides amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> | 08901-128 | Carretera C-153, km. 35 - Rupit | <p>L'Hostal de la Devesa fou bastit entre els anys 50 i<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> 80 del segle XX. Pel que sembla, la construcció fou bastida </span></span></span></span></span>aprofitant els enderrocs de l'antiga masia dels Esqueions, <span lang='ES-TRAD'><span><span>situada sobre la vall de l'Om. </span></span></span></p> <p><span lang='ES-TRAD'><span><span>En l'actualitat, el conjunt està destinat a hostal rural, casa de colònies i restaurant.</span></span></span></p> | 42.0500300,2.4745600 | 456518 | 4655465 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86241-img8745.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 86242 | La Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa-2 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 95.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M22.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393, 475.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2010). “Els camins medievals al Collsacabra-III. Relació entre els grans camins i el poblament”. <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em>, any XXXI, núm. 63, p. 9.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a tramuntana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars, tot i que destaquen les del parament principal amb els emmarcaments en relleu arrebossats i petits arcs de descàrrega superiors bastis en maons (només a la planta baixa). El portal d'accés principal presenta un plafó arrebossat a mode de llinda amb la següent inscripció: '1929 / J. ARBAT'. La resta de paraments han estat o estan en procés de rehabilitació. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció original està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Els paraments de tramuntana i llevant deixen l'aparell de l'obra vist, mentre que la resta presenten un revestiment arrebossat i pintat de color groc.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-129 | Carretera C-153, km. 35 - Rupit | <p><span><span><span>L’edifici fou construït damunt les restes d'una antiga masia (podria ser originària del segle XVI o XVII) que tenia servei d'hostal i era la terminal del servei públic de cotxes de línia, donada la seva proximitat amb el límit de la província de Girona. Aquest edifici fou conegut com la Casa Nova de la Devesa en el moment de la seva construcció. Posteriorment, entre els anys 50 i 80 del segle XX, es va bastir l’Hostal de la Devesa, passant a anomenar-se la Casa Vella de la Devesa i, per defecte, la nova construcció passa a ser coneguda com el Nou Hostal de la Devesa .</span></span></span></p> <p>L'any 1937, essent propietari de l'edifici en Joan Arbat (considerat un revolucionari i absent del seu domicili des de l'inici del conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola), l'edifici fou apropiat per l'ajuntament del municipi amb la intenció de fer-hi l'escola primària en substitució de l'anterior, que s'havia quedat petita en relació al cens escolar del terme.</p> <p><span><span><span>L'edifici es trobava en estat d'abandonament entre els anys 1946 i 1950. </span></span></span>En l'actualitat, la construcció pertany a la mateixa propietat que l'Hostal de la Devesa i està destinada a allotjament rural. Anteriorment havia estat la seu del restaurant de l'hostal.</p> | 42.0497300,2.4744900 | 456512 | 4655431 | 1929 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86242-img8750.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 86243 | Campgran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgran | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M24.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, format per tres cossos adossats. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de plaques ceràmiques sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. El volum central integra l'accés principal a l'interior, protegit per un porxo obert a la planta baixa i cobert amb una galeria correguda al pis, amb àmplies vidrieres i pilars de pedra. L'altre volum presenta finestres rectangulars, d'arc rebaixat i de mig punt, amb els emmarcaments bastits amb maons. La resta d'obertures d'ambdós volums són rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb pedra i les llindes planes de fusta. Adossat a l'extrem de tramuntana hi ha el tercer volum que forma part de la construcció. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en únic nivell. Està destinat a garatge i té bona part dels murs coberts d'heura.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-130 | Plans del Bac - Les Basses - Pruit | <p>L'edifici es trobava en estat d'abandonament entre els anys 1961 i 1963. Fou completament rehabilitat durant les darreres dècades del segle XX.</p> | 42.0475900,2.4260500 | 452502 | 4655219 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-1017339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86243-img8945.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.En el camí d'accés a l'edifici, just on hi ha la cadena que impedeix el pas cap a l'interior de la finca, cal destacar un carreu de pedra gravat amb una inscripció de difícil lectura i datat l'any 1906. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 86244 | La Casanova del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-del-bac | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M25.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per quatre cossos adossats. El volum principal presenta una</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta obertures rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana principal hi ha un volum irregular amb teulada d'un sol vessant, sostinguda amb pilars de pedra i maons, i organitzada en dos nivells. Al pis superior hi ha una galeria coberta amb el sostre embigat sota coberta i protegida amb baranes de fusta. La planta baixa, tancada amb un mur de pedra, compta amb obertures rectangulars. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada d¡un vessant i distribuït en dues plantes. La construcció es tanca amb un altre volum rectangular situat a l'extrem de ponent. És rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. Té grans obertures rectangulars emmarcades amb pedra i amb llindes de pedra i fusta. El volum principal presenta els paraments arrebossats, mentre que la resta de la construcció està bastida amb pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A la banda de migdia hi ha un volum aïllat de grans dimensions, destinat a les tasques agropecuàries. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha una era empedrada de planta circular i un cobert de grans dimensions més modern.</span></span></span></span></span></span></p> | 08901-131 | Carretera C-153, km. 33,8 - Pruit | <p>Es tracta d'una de les masoveries de la masia del Bac, situada a escassos metres de distància de la construcció.</p> | 42.0448800,2.4301800 | 452842 | 4654916 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img8929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img9101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86244-img9102.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 86245 | Torre del Llorà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-llora | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M31.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115, 269.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 89.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta obertures rectangulars i un porxo adossat a la façana de tramuntana, cobert amb una teulada d'un sol vessant i sostingut amb pilars de pedra. A la façana de migdia hi ha un pedrís de planta semicircular. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> <p>Adossada a la façana de llevant hi ha la capella. É<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>s de nau única, amb l'absis carrat orientat a migdia, i està coberta amb una teulada de tres vessants. El portal és d'obertura rectangular bastit amb carreus de pedra i decorat amb motllures. Està rematat amb una petita fornícula d'arc rebaixat, sense cap imatge i decorat amb unes volutes a cada costat. La part superior del parament forma un frontó triangular delimitat amb pedra motllurada. La façana està coronada per un</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span> campanar d'espadanya bastit en pedra, amb campana i rematat amb una creu llatina. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Tota la façana està decorada amb esgrafiats que presenten formes vegetals i celestes, i està emmarcada amb cassetons també esgrafiats. A la façana de llevant hi ha dues obertures rectangulars amb vitralls. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>A l'interior de la capella hi ha una pica de marbre semiesfèrica adossada al parament de migdia. Presenta diverses incisions i una cara masculina esculpida en alt relleu.</span></span></span></span></span></p> | 08901-132 | Pla de Casalliques - Pruit | <p><span><span><span>Tant la torre del Llorà com la capella foren erigides per uns industrials tèxtils establerts vora la conca del riu Ter. La torre fou construïda a principis de la dècada dels anys 40 del segle XX, mentre que la capella fou bastida l'any 1950, tal i com indica una inscripció situada al mateix temple 'ANNO SANCTO MCML'.</span></span></span><span><span><span> La propietària era la sra. Tecla Sala. Es tracta d'un temple d'</span></span></span><span><span><span>estil totalment eclèctic, amb elements d'estètica barroca i clàssica. Probablement la pica és anterior al a construcció de la capella, de manera que segurament fou traslladada al temple des d'un altre indret. Segons la bibliografia consultada, aquesta capella està dedicada a Sant Cristòfol, tot i que segons l'Arxiu Gavín, a mitjans dels anys 80 del segle XX, estava dedicada a Santa Tecla.</span></span></span></p> | 42.0445800,2.4739800 | 456467 | 4654860 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86245-img8694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86245-1017315.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 86246 | Casalliques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalliques | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M32.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 35.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En general, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb maons. La major part de les finestres tenen els ampits motllurats. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaca la finestra balconera del pis, d'arc rebaixat de grans dimensions i delimitada amb una barana de fusta. De la façana de tramuntana destaca una petita finestra bastida amb quatre carreus de pedra i situada a la planta baixa, i les restes d'una finestra tapiada al pis, que també estava bastida amb carreus de pedra. La façana de migdia presenta un petit porxo sostingut amb pilars de fusta i teulada d'un sol vessant, que protegeix la porta d'accés a l'interior. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions que la resta.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Adossat a l'extrem nord-est de l'edifici hi ha una petita construcció auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzada en un únic nivell. A escassa distància al nord-est hi ha un altre volum auxiliar aïllat, en origen destinat al bestiar. És de planta quadrada, amb teulada de dues vessants i distribuït en dos nivells. Destaca l'obertura d'arc de mig punt situada al nivell superior i una corriola de ferro utilitzada per elevar les bales de palla i emmagatzemar-les al paller. Ambdues construccions tenen els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-133 | Pla de Casalliques - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, la masia apareix mencionada en alguns documents datats entre els segles XII i XVII procedents dels escrits de mossèn Fortià Solà, de Joan de la Guàrdia i d'altres fonts. Tenim notícia que fou una de les masoveries del mas Llorà. Entre els anys 2009 i 2020 aproximadament, la masia fou rehabilitada deixant l'aparell de l'obra vist i extraient el revestiment arrebossat que cobria els paraments. En l'actualitat està destinada al turisme rural.</p> | 42.0444700,2.4760500 | 456638 | 4654846 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8671.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86246-img8686.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 86247 | Can Jitons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jitons | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M33.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 392.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments bastits en pedra.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> De la façana principal destaquen els dos portals d'accés a l'interior, d'arc deprimit còncau i amb el mateix tipus d'emmarcament que la resta. La façana de ponent és cega, mentre que a la de llevant hi ha un portal rectangular amb la llinda de fusta. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mides més grans.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al costat del camí d'accés a l'edifici hi ha un pou de planta circular i teulada de dues vessants, amb una portella rectangular de fusta emmarcada amb carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-134 | La Prada - Rupit | <p>La construcció era una de les masoveries (doble) de la gran finca i casal de la Cassasa. Tenim constància que fou abandonada en dos períodes diferents: 1951-1955 i 1964-1966.</p> | 42.0418300,2.4796900 | 456937 | 4654552 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86247-img8896.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Jitons Cassasa, can Gitons. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 86261 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-18 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M56.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. <em>Ausa</em>, XXII, núm. 158, p. 520, 530.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | L'interior està completament enrunat | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Està distribuït en planta baixa (semisoterrada) i pis. Totes</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb pedra desbastada i les llindes planes de fusta. Tant els portals com les finestres es concentren als paraments de tramuntana i llevant. L'interior es troba en mal estat de conservació. El forjat del pis superior, reformat amb plaques de maó i sostingut amb les bigues de fusta originals, té una part esfondrada. Aquest nivell conserva part de la llar de foc i el sostre embigat de fusta. La coberta havia estat reformada també amb plaques de maó. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i abundants fragments de maons, tot lligat amb morter i disposat de forma irregular. L</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>es cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Es conserven les restes d'un petit corralet tancat davant de la façana de llevant, amb els murs enrunats i bastits en pedra. Al seu costat, tot i que completament cobertes per la vegetació que creix a la zona, hi ha les restes de l'antiga masia del Puig, completament enrunada.</p> | 08901-148 | Camí del Puig - Rupit | <p>La primera referència documental relacionada amb aquesta masia apareix en un document del monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer, datat el 13 de setembre de 968. En aquest document s'identifica el Puig amb el topònim de 'Podio'. Durant el segle X estava sota la protecció del castell de Fàbregues i, posteriorment, passà al de Rupit. <span><span><span>Posteriorment, l'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799.</span></span></span></p> <p>La construcció actual es correspon amb un cobert destinat al bestiar que, en algun moment, també va servir d'habitatge. Les restes de la masia del Puig estan situades al seu costat, completament enrunades i cobertes per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 42.0044100,2.4964300 | 458298 | 4650388 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86261-img0188.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 86262 | Festa Major de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rupit | <p><span><span><span>PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIX, núm. 60, p. 26-27.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa Major de Rupit es celebra anualment pels voltants del 29 de setembre, diada de Sant Miquel Arcàngel, patró de Rupit. La festa està farcida d'actes diversos adreçats a tots els públics i té una durada d'entre quatre i sis dies. Els actes s'inicien, tradicionalment, amb l’encesa de traques. Per Sant Miquel, la diada s’inicia amb un cercavila amb els nans i gegants de Rupit i Pruit, l’ofici solemne a la parròquia de Sant Miquel, el concert de festa major i les sardanes de la tarda, que finalitzen amb la tradicional Sardana de l’Alcalde. En darrer terme es fa el ball de festa major i la festa jove. Alguns dels actes més destacats i tradicionals que es celebren durant els dies de festa són la xocolata infantil, la gran quina de festa major, la sardinada i l’arrossada populars, l’elecció dels pubills i els veterans anuals, entre d’altres. Com a cloenda, l’entrega de trofeus dels diferents campionats que s’hi realitzen, l’estat de comptes i el berenar-sopar de comiat. <span lang='CA'>La festa es celebra en diversos espais del nucli urbà (sobretot a la plaça Major i al parc) i a l’Espai Joan Font, sala polivalent equipada per a la realització d’espectacles, concerts i trobades.</span></span></span></span></p> | 08901-149 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>A principis del segle XX, la festa major de Rupit era de les més concorregudes del Collsacabra. S’iniciava amb la missa major, prèvia confessió dels feligresos. Després es ballaven sardanes i es feia el vermut. Tothom dinava a casa, on un dels plats més típics era el rostit d’ànec, alimentat amb cargolins blancs i blat de moro, i criat des de l’estiu. Al vespre es feia el ball a l’envelat de la plaça Major, sovint amb l’orquestra de Sant Feliu de Pallerols. Els balls més típics eren el de la toia, el del fanalet i el del “puro”. Acabat el ball, la festa continuava a les sales de ball fins que es feia de dia, així la gent de l’entorn podia tornar a casa còmodament (Peix, 2008: 26-27).</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86262-festa-major-rupit-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86262-festa-major-rupit.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.