Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73208 | Casa Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marcet | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular compost d'un cos principal central i dos cossos laterals adossats a les mitgeres. Cos principal format per tres crugies amb planta baixa, dos pisos i golfes; coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, de la que sobresurt una torratxa. Façana principal composada simètricament a partir de tres eixos verticals amb portal d'arc rebaixat central i dues finestres adintellades a la planta baixa. A la planta principal, destaca una balconada de tres obertures adintellades. A la segona planta, trobem tres balcons d'obertura única adintellada i a les golfes, tres petites obertures rectangulars. Ràfec de coronament. Parament de la planta baixa fet a base de bandes horitzontals i la resta és llis. | 08305-115 | Avinguda de Tarragona, 40 | La seva construcció es pot situar a la dècada dels seixanta del segle XIX. | 41.3432600,1.6967100 | 390961 | 4577683 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73208-foto-08305-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73208-foto-08305-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73208-foto-08305-115-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 81736 | La segregació de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-segregacio-de-sant-julia-de-cerdanyola | XX | El 20 de juliol del 1993 es va celebrar una sessió extraordinària per recuperar l'Ajuntament, en un acte al que va assistir tot el poble. La segregació de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada definitivament amb el decret 65/1994 de 7 de març, amb aquest es va separar definitivament del terme municipal de Guardiola de Berguedà i es van fixar els nous límits. | 08903-222 | Sant Julià de Cerdanyola | Durant les Guerres Carlines, el 1867, va haver el primer intent d'agregar els termes municipals de Sant Julià de Cerdanyola i Brocà, que no va prosperar. A principis del segle XX es va decidir traslladar l'Ajuntament de Brocà al barri de l'Hostal Nou que aleshores i després de la demanda de matèria primera produïda per la guerra gran (1914-18) va provocar que els habitants de les masies de Brocà, Gavarrós, Torre de Foix es concentressin en llocs més propers a les cruïlles de camins. Aquest en seria el cas del barri de l'Hostal nou, la Farga, cal Frare i del Collet que havien anat creixent i va caldre la necessitat de erigir al punt més cèntric un lloc per a l'ajuntament que fins aleshores tenia serveis mancomunats dels nuclis de Brocà (que englobava Gréixer, Gavarrós, Torre e Foix i Sant Llorenç) amb el de Sant Julià de Cerdanyola. Al 1936 es va proposar d'unificar els dos ajuntaments en un de sol. Es va fer una sessió extraordinària el 13 de setembre de 1936, reunint d'una part l'ajuntament de Brocà amb Joan Noguera com a alcalde i per l'altra l'ajuntament de Sant Julià presidit per Joan Anfruns i Portell. El 20 de setembre es posaven d'acord i el 27 de setembre del mateix any es va acordar celebrar un referèndum popular que n'aprovà la seva unificació. Passada la Guerra es va demanar al governador civil de Barcelona que resolgués l'agregació, que es va mantenir i es va fer la fusió oficial el 12 d'octubre de 1942. El nou ajuntament es va anomenar Guardiola de Berga, actualitzant a Guardiola de Berguedà, tal i com publica el DOGC del 1981 que esmenta ' Decret 299/1980 d'11 de setembre que fa referència al canvi de nom del municipi de Guardiola de Berguedà pel seu origen català, que és el de Guardiola de Berguedà'. Per tant, el 1942 Sant Julià de Cerdanyola va perdre la seva independència en ser annexionat a Guardiola de Berguedà. L'any 1982 es va crear a Cerdanyola una junta per a la segregació, amb l'objectiu de treballar per a la independència municipal redactant un expedient de segregació iniciant-se formalment el procés, expedient aprovat per l'Ajuntament de Guardiola el 1983, presentant-lo a la Generalitat de Catalunya. Tot i que Sant Julià tenia el suport ple de Guardiola, que estava a favor de la segregació, va topar amb la negativa del Govern, que era favorable a la creació d'una Entitat Municipal Descentralitzada i no un municipi, expedient que va ser aprovat per l'Ajuntament de Guardiola el 28 de juny de 1990. El municipi va crear una junta de segregació i amb els diners que van aportar totes les famílies va aconseguir que els tribunals reconeguessin la seva reivindicació. Finalment, el juliol de 1993, Sant Julià de Cerdanyola va recuperar la seva autonomia com a poble. El 20 de juliol del 1993 es va celebrar una sessió extraordinària per recuperar l'Ajuntament, en un acte al que va assistir tot el poble. La segregació de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada definitivament amb el decret 65/1994 de 7 de març, amb aquest es va separar definitivament del terme municipal de Guardiola de Berguedà i es van fixar els nous límits. El primer Alcalde va ser Ramon Elias Espel que el va presidir fins al 1995. Cada any es celebra la commemoració dels anys de recuperació de l'autonomia. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 1993 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El diumenge més proper al 20 de juliol es celebra l'aniversari de la recuperació del municipi. | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 73209 | Casa Plaça de la Constitució, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-de-la-constitucio-7 | XIX | Casa entre mitjeres de planta rectangular que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. La planta baixa és més alta del que és freqüent, seguint la linea d'urbanisme de la plaça. Façana principal de composició simètrica sobre dos eixos verticals. La planta baixa està totalment transformada per l'ús comercial, té un porxo d'alçada singular amb dos intercolumnis amb suports de secció quadrada formats per base i fust. La façana és de composició simètrica sobre dos eixos verticals. Hi ha un balcó corregut en el primer pis amb dues obertures adintellades i fals arc rebaixat. En el segon pis, hi trobem dos balcons d'obertura única. En el pis superior, trobem una composició simètrica a partir de tres obertures, la central és cega i més alta que les laterals, d'arc escarser. Totes les obertures tenen trencaaigües motllurats amb decoracions vegetals. El parament és llis i el coronament semicircular amb un emmarcament amb motllura de tot el tercer nivell de la façana. En el frontó, hi ha un medalló decoratiu circular amb creu floral central. | 08305-116 | Plaça de la Constitució, 7 | 41.3471000,1.6980600 | 391080 | 4578107 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73209-foto-08305-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73209-foto-08305-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73209-foto-08305-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 81737 | Construcció de faies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-faies | XX | La construcció de les faies o falles es fa uns dies abans de la festa de la Fia-faia. Les faies es fan amb una herba anomenada Cephalaria leucantha, que quan floreix fa unes flors blanques i a la que s'atribueixen certs poders purificadors. S'ha de recollir al bosc quan acaba l'estiu i es cull per poder-la assecar. Un cop seca, aproximadament una setmana abans de la festa, es construeixen les torxes, que a Sant Julià de Cerdanyola tenen la seva forma especial: s'utilitza un pal de fusta que fa d'ànima, al voltant de la qual es posen les plantes seques i que serveix de base per subjectar la torxa. Les plantes es lliguen amb cordills i es retalla l'herba sobrant. No son faies molt llargues, com les que es fan a Bagà, i son més fàcils de transportar. L'herba ha de quedar ben subjecta per tal que no s'escoli per sota. La tradició de la construcció de les faies ha passat de pares a fills, generalment els pares o avis les construeixen pels fills o nets. | 08903-223 | Sant Julià de Cerdanyola | La festa de la Fia-faia es celebra a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sembla que l'origen de la Fia-faia podria ser pagà, formant part d'algun tipus de ritus de culte al sol per celebrar el solstici d'hivern. Es feia una foguera dalt d'un turó, una alimara, que era com una pregària per a què el sol comencés a allargar el dia, i amb el seu foc s'encenien les faies (el terme normatiu és falla però la iodització característica del parlar de la comarca l'ha convertit en faia). Les faies són torxes fetes principalment amb les tiges seques de la planta anomenada atxa o falla que són lligades amb cordills i amb les que portaven el foc al poble. El cristianisme va fer coincidir el solstici d'estiu amb la celebració de Sant Joan i el d'hivern amb el naixement de Jesús, tot i que el calendari establert les ha modificat lleugerament. La festa s'inicia el 24 al capvespre, quan els fallaires, carregats amb la seva faia, pugen a la muntanya on s'encén la foguera. Allà l'encenen i baixen fins al poble organitzant una filera de foc visible de lluny. Al poble els esperen per rebre'ls a la plaça, on reparteixen el foc a la resta de fallaires, alguns d'ells fan volar les faies tirant-les enlaire, i comença la crema de la foguera on es tiren les faies, que s'acompanya del cant: 'Fia-faia, fia-faia, que nostre senyor ha nascut a la palla' i tot seguit es fa el ball al voltant del foc. Al final es reparteix coca amb allioli de codony als assistents. A Sant Julià de Cerdanyola acaben amb un sopar i al costat del foc esperen que surti el sol, mentre els joves passen el temps fent el joc de 'l'endreça' que consisteix en canviar coses de lloc a tot el poble sense que els propietaris se n'assabentin. | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81737-foto-08903-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81737-foto-08903-223-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 73210 | Costums dels funerals a Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-dels-funerals-a-vilafranca | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'Enterraments i funeralst', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàgs. 230-231. | XVI-XX | Pere Sadurní (2000), recull alguns costums relacionats amb enterraments i funerals vinculats a Vilafranca. Un d'aquests costums ens diu que després dels funerals, a l'hora de besar l'estola del rector, aquest parava el bonet i els fidels hi tiraven unes monedes embolicades. També recull que en el segle XVI, les darreres voluntats dels preveres, cavallers i families nobles, ordenaven que el dia del seu enterrament els familiars donessin pa als pobres. Aquest pa, el repartien damunt mateix de la tomba del difunt. Es coneixia amb el nom de 'pa d'ànimes' o 'pa d'absoltes' | 08305-117 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 81738 | Escultura de la Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-fia-faia | XXI | L'escultura està formada per un gran bloc de pedra de travertí sobre el que descansa una gran faia feta de ferro. Al costat hi ha la placa amb els noms dels col·laboradors. Es troba situada al carrer que permet entrar a la plaça de l'Església, on es fa la festa, de manera que serveix d'element d'acollida als visitants, a més de retre homentage als participants. | 08903-224 | Al'entrada al nucli | L'escultura es va inaugurar l'any 2017, durant la Fira-faia que es celebra al municipi a principis de desembre. Un any després es va instal·lar una placa amb els noms dels 120 col·laboradors en l'escultura que estan formats per veïns, famílies, cases, comerços i entitats. És obra de l'escultor Ernest Altés, va tenir un cost de 18.000€, financiats amb una subvenció de la Diputació de Barcelona, amb fons municipals i també amb l'aportació econòmica que van fer veïns i visitants en la campanya de micromecenatge que es va impulsar des de l'Ajuntament. | 42.2234500,1.8933300 | 408669 | 4675179 | 2017 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81738-foto-08903-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81738-foto-08903-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Ernest Altés | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 73211 | Casa Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canyelles | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici a tres vents i que fa cantonada, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a tres aigües. Consta de planta baixa i pati a un costat. La porta d'accés està centrada a la façana del Passeig de Rafael Soler i és adintellada. A cada costat hi ha una finestra, també adintellades. Damunt les tres obertures hi ha una faixa de rajoles amb motius decoratius geomètrics. A la façana del carrer Ateneu, hi ha dues finestres idèntiques a les altres. Els paraments són llisos amb sòcol de paredat irregular i amb el coronament ondulat intercalant pilones de secció quadrada amb element escultòric al damunt. Destaca l'escaire sud per sobresortir de les línies de façana de forma semicircular, amb medalló elíptic a la part superior. | 08305-118 | Passeig Rafel Soler, 10-11 | 41.3413700,1.7002600 | 391255 | 4577468 | 1924 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73211-foto-08305-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73211-foto-08305-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73211-foto-08305-118-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 81739 | Capelleta de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-lurdes | XX | Capelleta que forma una fornícula al mur que tanca la casa del Castell. La fornícula està construïda amb paredat i té boca amb arc semicircular imitant la cova on es va aparèixer la Verge, queda tancada amb una reixa. Davant hi ha una porta que tanca el conjunt, deixant un espai entre la fornícula i el carrer; aquesta porta és d'arc rebaixat amb dovelles de pedra i una inscripció gravada a la llinda de pedra: Mare de Déu de Lurdes; aquesta porta també es troba tancada amb una reixa de ferro. A l'interior hi ha una petita imatge de factura moderna de la Mare de Déu de Lurdes situada sobre una base de pedra i una inscripció en un plafó de fusta darrera la imatge que diu: Tu que passes per aquí si vols bona companyia ella amb tu farà camí. L'acompanyen diversos rams de flors i espelmes. | 08903-225 | El Castell | Aquesta capelleta es troba al peu del camí que des de Sant Julià de Cerdanyola porta al Santuari de Falgars. La devoció a la Verge de Lurdes es va iniciar a França a partir de les aparicions atribuïdes a la Verge a finals dels segle XIX. La devoció li atribueix propietats curatives de diverses malalties, fet que provoca que s'organitzin peregrinacions al santuari de Lurdes. | 42.2224800,1.8948700 | 408795 | 4675070 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81739-foto-08903-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81739-foto-08903-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 73216 | Casa Olivella i Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-olivella-i-rafols | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | només s'ha conservat la façana | Edifici entre mitgeres que tenia planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i sotacoberta. Només conserva la façana que està apuntalada. La seva composició és simètrica a partir de tres eixos verticals. El parament inferior de la façana, que correspon a la planta baixa està fet de bandes horitzonatsl; i a la part superior és llis. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, centrat i d'arc de mig punt, acada costat trobem finestres, també amb arc de mig punt i totes les obertures tenen trencaaigües. A la planta pis, destaquen tres balcons d'obertura únics adintellada amb trencaaigües d'arc rebaixat amb decoracions geomètriques entre l'arc i la llinda. Coronament amb cornisa sostinguda per mènsules i barana de gelosia i boles ornamentals | 08305-123 | Carrer de Sant Pere, 134 | Probablement, la data de construcció de la planta baixa es va fer l'any 1885, segons figura en una de les reixes d'una finestra. L'any 1899 es presenta la sol·licitud d'obres per afegir una planta a la casa de Josep Olivella, segons projecte de Santiago Güell i Grau. | 41.3424300,1.6949000 | 390808 | 4577593 | 1899 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 81740 | Font de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-galderic | XX | El plafó ceràmic no es troba en estat perfecte ja que el temps l'hi ha reduït els colors. | Font urbana que es troba a l'entrada del nucli urbà, tocant el mur del jardí de cal Llehí. Està formada per una base de paredat que suporta una pica, l'aixeta es troba encastada a la paret en una plaça de ciment de forma semicircular per la part superior, i a sobre té un plafó ceràmic de rajoles amb la imatge de Sant Galderic signat per P. Puntí de Vic, realitzat el 1993. Porta la inscripció: Sant Galderic patró històric de la pagesia catalana. | 08903-226 | Sant Julià de Cerdanyola, nucli | Sant Galderic és el patró de la pagesia, per aquest motiu es fa un petit homentage a través d'aquesta font situada al nucli urbà. | 42.2233500,1.8932300 | 408661 | 4675168 | 1993 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81740-foto-08903-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | P. Puntí de Vic | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 73217 | Cases de comparet del carrer de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-comparet-del-carrer-de-sant-pere | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Conjunt de cases entremitjeres realitzades a partir d'un mateix model constructiu que li dóna unitat al conjunt. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Algunes són més altes i tenen un entresòl. Damunt l'entrada petita hi ha un balcó d'obertura única. La planta pis és més alta en les que hi ha entresòl, però manté el balcó d'obertura única. A la planta baixa hi trobem el portal d'accés amb arc rebaixat. És més ample i alt que un simple portal d'entrada ja que hi entraria el carro. Al costat hi ha una petita porta d'accés a l'escala que accedeix al pis o pisos superiors. A la planta pis, trobem un balcó d'obertura única adintellada. Les obertures estan emmarcades amb pedra treballada i els paraments són llisos. | 08305-124 | Carrer de Sant Pere, 92 a 128 | Les cases de comparet s'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Mantenen elements de la relació entre residència i treball. Es distribueixen per tota la ciutat i la caracteritzen urbanísticament com un model modest i contraposat a les noves construccions burgeses que destaquen per la singularitat però sense continuïtat urbanística. | 41.3426700,1.6951100 | 390826 | 4577619 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73217-foto-08305-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73217-foto-08305-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73217-foto-08305-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 81741 | Font de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-3 | XIX-XX | Font urbana situada a la plaça de l'església. La font és de característiques similars a la font de Sant Galderic, formada per una base de paredat que suporta una pica i l'aixeta es troba encastada a la paret. Tot ti que el seu orígen és a finals del segle XIX, es va rehabilitar quan es va arranjar el conjunt de la plaça durant la primera dècada del segle XXI. | 08903-227 | Plaça de l'Església | La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. En la fundació de la comunitat es va establir fer un viver i dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell; aquestes fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua. La font de la plaça de l'església és una d'aquestes fonts que es van fer al nucli a finals del segle XIX i que porta aigua del torrent de l'Albiol fins al poble. | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 73218 | Llegenda del campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-campanar | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'El ramat encantat', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg. 336. | XX | Llegenda recollida per Pere Sadurní (2000) sobre el campanar de la basílica de Santa Maria. Es diu que quan es van acabar les obres de construcció d'aquest campanar, en el segle XVI, i quan van retirar les bastides, comprobaren que seguia creixent, davant l'alarma dels veins pel perill de caure. En Jaumet era un sastre que va trobar la solució lligant una cinta dalt del campanar, deixant l'altra part tocant a terra. Però la humitat de la nit havia fet encongit la cinta un pam. El campanar de Vilafranca es va fer famós, tan aviat creixia com s'encongia. | 08305-125 | Campanar de la basílica de Santa Maria | 41.3470000,1.6977600 | 391055 | 4578096 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73218-foto-08305-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73218-foto-08305-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 81742 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-2 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | La font del castell es troba a peu de la carretera, al centre del nucli, molt propera a la casa el Castell. És una font que nodreix d'aigua al torrent del Castell al seu pas pel nucli. La font sorgeix de la paret darrera la qual hi ha un dipòsit que va acumulant l'aigua i que circula sempre; hi ha tres sortidors que desguassen a una pica disposada al paviment i que està connectada amb el canal que torna l'aigua al torrent. Al voltant de la font s'han instal·lat bancs de pedra arrambats a la paret i hi ha un conjunt de plataners i un espai amb tauletes i seients de ciment en forma de bolet, creant una zona de descans. | 08903-228 | Carretera de Sant Julià de Cerdanyola al santuari de Falgars | Aquesta font nodreix el torrent del Castell al seu pas pel nucli. L'any 1963 va ser reformada gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers. És una de les fonts que s'han utilitzat més dins el nucli urbà. | 42.2223500,1.8950500 | 408809 | 4675055 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81742-foto-08903-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81742-foto-08903-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 73219 | Casa Batlle i Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-batlle-i-planas | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular format per un doble cos: el primer consta de planta baixa, dos pisos i golfes i coberta a dues aigües i el segon de planta baixa, pis i coberta de terrat. La façana del primer cos té una composició simètrica amb dos portals laterals d'arc de mig punt i dues finestres centrals a la planta baixa i una balconada de tres obertures amb arquivoltes, també amb arcs de mig punt. A les golfes trobem una galeria de sis obertures rectangulars. Coronament amb una imoportant barbacana de fusta. La façana del segon cos té un portal amb arc carpanell a la planta baixa i al seu damunt una tribuna amb vidrera sustentada per carteles, amb els cantells arrodonits. Al seu damunt hi ha el terrat amb una barana de ferro. | 08305-126 | Carrer de Sant Pere, 34 i 36 | 41.3445500,1.6965200 | 390947 | 4577826 | 1908 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73219-foto-08305-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73219-foto-08305-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73219-foto-08305-126-3.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | També es coneix com a Casa Serdà. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi ha dues fitxes que corresponen a aquesta finca (5054 i 5055). | 98|101|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 81743 | Plataners de la Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-castell | La font del castell es troba a peu de la carretera, al centre del nucli, molt propera a la casa el Castell. A l'espai on es troba hi ha una zona de plataners d'envergadura que proporcionen ombra a una zona de descans amb bancs de pedra arrambats a la paret i un conjunt amb tauletes i seients de ciment en forma de bolet. La presència d'aigua subterrània ha provocat que aquests arbres tinguin una important envergadura de copa. | 08903-229 | Font del Castell | L'any 1963 va ser reformada la font del Castell gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers. És una de les fonts que s'han utilitzat més dins el nucli urbà. | 42.2224200,1.8951200 | 408815 | 4675063 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 73220 | Casa Soler i Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soler-i-oliver | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa que fa cantonada amb el carrer Sant Antoni, de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i coberta mixta (en part terrat pla i la resta de teules). La façana del carrer Sant Pere te una composició simètrica a partir de dos eixos verticals. A la planta baixa, trobem dos portals simètrics amb arc de mig punt; en el primer pis, hi ha un balcó corregut amb dues obertures i en el segon pis, hi ha dos balcons d'obertura úica. Totes les obertures són d'arc de mig punt. La façana del carrer Sant Antoni, també te una composició simètrica sobre tres eixos verticals, només trencada a la planta baixa. En aquesta, hi trobem dos portals iguals que els de la façana de Sant Pere i una petita entrada, a l'esquerra, adintellada amb un balcó ampitador al damunt mateix, aprofitant l'alçada de la planta baixa. Aquesta estructura està duplicada, just al costat, però l'obertura de l'entrada és cega. El primer i el segon pis tenen una distribució idèntica a la façana, cadascun d'ells te dos balcons d'obertura única i barana de ferro. | 08305-127 | Carrer de Sant Pere, 28 | 41.3447600,1.6967300 | 390965 | 4577849 | 1870 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73220-foto-08305-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73220-foto-08305-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73220-foto-08305-127-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 81744 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-3 | XIX-XX | Creu de es troba situada a l'extrem oest del nucli, al camí que surt direcció a can Portell. És una creu llatina feta amb dues barres de ferro de secció circular i amb els extrems aixafats fent forma de punta de fletxa. Està situada sobre un pedestal de pedra en forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit sobre el que s'assenta la creu. Una de les cares del pilar té inscrita una creu. | 08903-230 | Camí de la Creu | Aquesta creu també ecom la Creu de ca l'Emportell, ja que es troba al final del camí que parteix d'aquesta casa situada al nucli. La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins marcant els seus límits, tal i com indica el nom. Aquesta creu possiblement seria del segon tipus. | 42.2231800,1.8885400 | 408273 | 4675154 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81744-foto-08903-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81744-foto-08903-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | També es coneix com la Creu de l'Emportell. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 73221 | Casa Maria Raurell i Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-raurell-i-figueras | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX-XX | Casa entre mitjeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica a partir de tres eixos verticals. La planta baixa ha estat modificada interiorment per cobrir les necessitats dels actuals comerços, convertint les obertures en aparadors: dos portals d'arc rebaixat als laterals i una obertura central i una altra a sota. A la planta pis, hi trobem un balcó corregut de tres obertures d'arc rebaixat amb mensules de suport i barana de ferro. En el pis segon hi ha un balcó d'obertura únic centrat i dos balcons ampitadors amb barana d'obra als costats. El coronament de la façana és ondulat amb motius decoratius vegetals. | 08305-128 | Carrer de Sant Pere, 16 | 41.3451400,1.6970200 | 390990 | 4577891 | 1914 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73221-foto-08305-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73221-foto-08305-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73221-foto-08305-128-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 81745 | Taula de paisatge de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-paisatge-de-la-creu | XX | Al costat de la Creu hi ha instal·lada una taula de paisatge. És un element fet d'acer corten envernissat format per una taula horitzontal de forma circular suportada sobre una biga vertical també d'acer i que té l'alçada d'una taula, de forma que el públic pot mirar la cara superior on hi ha la inscripció. La part superior de la taula està formada per un cercle interior d'uns 60cm de diàmetre voltat per un altre exterior i lleugerament aixecat respecte a l'interior per diferenciar la informació que proporciona. La ubicació és un punt paisatgístic que, degut a la elevació, proporciona una visió dels elements geogràfics d'interès del voltant. Al cercle interior hi ha una planimetria senzilla de la zona indicant camins i topònims, el cercle exterior indica els quatre punts cardinals i trobem el perímetre muntanyós amb el nom de cada element i que ens permet identificar tots els elements que volten l'Olla de Sant Julià de Cerdanyola. | 08903-231 | Camí de la Creu | La taula de paisatge va ser instal·lada per l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | 42.2231600,1.8885000 | 408270 | 4675152 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81745-foto-08903-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81745-foto-08903-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 73222 | Antic Hospital Comarcal i Claustre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-comarcal-i-claustre | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici que fa cantonada amb claustre en el seu interior, formant una 'U' al voltant del claustre. Es compon de planta baixa sobreaixecada i dues plantes pis amb trams d'alçada desiguals. Cobertes a diferents vessants i parts planes. El claustre és de planta sensiblement quadrada compost de dues plantes de galeries i terrat superior en tres ales, i d'una planta en una ala, amb arqueries de mig punt i columnes toscanes monolítiques sobre pedestal. La façana principal fa cantonada i està composta sobre eixos verticals amb finestres geminades a la planta baixa i a la planta pis formant una peça en creu. La segona planta és afegida i les obertures són més petites. La portalada és de mig punt sobre pedestal i coronament escalonat. A la divisòria de la planta baixa i la planta pis, trobem quadrifolis ornamentals. El sòcol és de pedra. L'escaire de la cantonada és axamfranat i hi ha una font (233). Façana lateral amb tribuna i finestres adintellades. El parament és de pedra, de paredat comú i maó vist. En alguns trams està arrebossat i en d'altres el paredat és vist. | 08305-129 | Carrer de Sant Pere, 3 | L'any 1283 es crea el Convent dels frares franciscans. A principis del segle XIV es comença a construir l'església. A principis del segle XV es documenta l'existència de l'Hospital de Sant Pere dins les propietats del convent. L'any 1789 es fan reformes per adaptar-ho a escola per a nens pobres. L'any 1839, passa a ser propietat municipal. Es fan un seguit de reformes i ampliacions en pocs anys: les més destacades són la de l'any 1866 segons projecte de l'arquitecte Modest Fossas i Pi, la de l'any 1892, segons projecte d'August Font i Carreras, la de l'any 1900 segons directrius de Santiago Güell i Grau. L'any 1929, l'Ajuntament cedeix l'usdefruit a la Junta de l'Hospital. | 41.3447100,1.6969700 | 390985 | 4577843 | 1892 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 81746 | Canalitzacions de regadiu del rec de l'Abaiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacions-de-regadiu-del-rec-de-labaiol | XIX-XX | El torrent de l'Albiol inicia les seves aigües al Serrat del Gall i segueix fins a la font del Bullidor, allà es va canalitzar per tal de portar aigua al poble. Des del cap del Grau el canal baixa fins a la zona de la Creu, i des d'aquí hi ha diverses canalitzacions d'aigua que travessen el nucli urbà i que s'utilitzen pel regadiu dels horts del municipi, descendent gràcies al pendent que fa el terreny. Moltes canalitzacions, que tenen la llera de ciment, estan descobertes i altres s'han soterrat al pas pel poble. Destaquen les que hi ha a la zona de la Creu i que baixen pel carrer de la Creu cap a ca l'Emportell, amb altres desviaments que garanteixen el rec dels horts d'aquesta zona. Un rec va fins a la bassa de cal Malanyeu, i l'altre cap a la bassa de cal Xiscó, on l'aigua s'acumula i s'utilitza per regar els horts de la zona propera. Al llarg del rec hi ha petits espais per acumular l'aigua i regular la continuïtat per tal que no se surti del canal. | 08903-232 | Al nucli urbà | La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. En la fundació de la comunitat es va establir fer un viver i dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell; aquestes fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua. Finalment es va fer un rec i dues basses, una a cal Xiscó i altra a cal Malanyeu, la darrera sobre tot per regar. La Junta de la Comunitat de Regants ha anat donant solució a diferents temes sorgits, per exemple, l'any 1991 proposà la instal·lació d'un tub de plàstic d'un kilòmetre de llargada per tal de solucionar el problema de neteja periòdica del rec; finalment es va posar mig kilòmetre l'any següent degut al cost econòmic del projecte. El 1994 es va instal·lar la resta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya (AA.DD.: Berbel, M. V. 1998:164-166). La creació de la Junta d'Aigües garantia la regulació de la utilització de l'aigua, amb un reglament que regula la propietat i l'ús de l'aigua determinant tres classes de beneficiaris que podien pagar l'ús de l'aigua una part en efectiu i altre en treballs a la junta. | 42.2230900,1.8885100 | 408271 | 4675144 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81746-foto-08903-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81746-foto-08903-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El topònim Abaiol referent al torrent el trobem de dues formes: Abaiol o Albiol, que s'utilitzen de forma indistinta. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 73223 | Casa Guasch i Estalella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-guasch-i-estalella | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de terrat del que sobresurt una caixa d'escala adossada a la mitgera. La façana principal és de composició simètrica composada sobre dos eixos verticals. A la planta baixa, els dos portals són d'arc carpanell. Pel seu damunt, a la planta pis, sobresurt una balconada de dues obertures d'arc de mig punt amb planta i barana bombades. Les obertures de les golfes són tres ulls de bou elíptics. El coronament es fa amb una cornisa ondulada acabada amb volutes i barana bombada. Profusió de la decoració floral: sobre el punt de clau dels arcs i culs de llàntia, baranes i als extrems de les volutes | 08305-130 | Carrer de la Parellada, 39 | L'any 1905 es presenta sol·licitud per la construcció d'una casa per en Josep Guasch i Estalella, segons projecte de Santiago Güell i Grau. | 41.3463500,1.7000300 | 391244 | 4578021 | 1905 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73223-foto-08305-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73223-foto-08305-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73223-foto-08305-130-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | Coneguda també com a farmàcia Guasch | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 81747 | Plafó ceràmic amb el mapa de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-amb-el-mapa-de-sant-julia-de-cerdanyola | XX | <p>A l'entrada del poble, tocant el mur del jardí de cal Llehí, hi ha un plafó ceràmic amb el mapa del nucli urbà i alguns elements d'interès del voltant. És un plafó fet amb rajoles ceràmiques de 20x20 cm muntat amb un marc de ferro. Amida 2m d'alçada i 2,80m d'amplada. En ell troben el nom del municipi a dalt, un plànol del nucli urbà on es veuen els carrers i totes les cases, així com alguns elements d'interès, i a la part inferior el llistat numerat dels elements del mapa i l'escut del municipi. Va ser realitzat per la ceramista Roser Segura.</p> | 08903-233 | Sant Julià de Cerdanyola, nucli | <p>En un poble petit com Sant Julià de Cerdanyola l'adreça dels habitatges es fa pel nom de cada casa més que pel nom dels carrers. Així tothom és conegut per la casa i el plànol del municipi així ho reflecteix. Segons la darrera estadística hi ha 180 habitatges dins el nucli urbà i 8 fóra del nucli. Aquest plafó serveix de guia per trobar les cases dins el nucli urbà.</p> | 42.2233400,1.8931900 | 408657 | 4675167 | 1994 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81747-2330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81747-2331.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-07-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Roser Segura | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 81748 | Font de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-antoni-4 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX | La font de Sant Antoni es troba al peu de la carretera que porta al santuari de Falgars, al marge dret. La font es troba en un mur de paredat, amb una pica i aixeta accionable encastada, a la part superior hi ha una fornícula amb un plafó de rajoles ceràmiques amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua. A banda i banda de la pica hi ha dos bancs correguts de pedra perpendiculars a la paret. Al costat del mur de la font hi ha unes barbacoes amb graelles i s'ha arranjat la placeta de davant amb taules i seients protegits per diversos arbres que proporcionen ombra. | 08903-234 | Carretera del Tiquet, de Sant Julià de Cerdanyola al santuari de Falgars | L'any 1947 es construí la font de Sant Antoni a la carretera del Tiquet, gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers. | 42.2163400,1.9165000 | 410571 | 4674365 | 1947 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81748-foto-08903-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81748-foto-08903-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El plafó ceràmic es troba en mal estat ja que la part de la cara del sant i el nen està picada per una obra vandàlica. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 81749 | Torrent de l'Albiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lalbiol | El torrent de l'Albiol és un dels dos cursos d'aigua que travessen el terme, junt al torrent de la font del Castell o Torrentera. El torrent inicia les seves aigües al Serrat del Gall i segueix fins a la font del Bullidor, allà es va canalitzar per tal de portar aigua al poble. Desaigua al Llobregat al terme de Guardiola. El torrent de l'Abaiol està canalitzat i desviat cap al poble des de la font del Bullidor i baixa des del cap del Grau; les seves aigües s'utilitzen per regar els horts que es troben a la zona de la Creu. El conreu dels horts és una activitat familiar i d'autoconsum majoritàriament. Són parcel·les petites que es treballen manualment. | 08903-235 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2164900,1.8869600 | 408133 | 4674413 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El topònim Abaiol referent al torrent el trobem de dues formes: Abaiol o Albiol, que s'utilitzen de forma indistinta. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 81750 | Torrent de la font del Castell / riu de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-del-castell-riu-de-cerdanyola | És un dels dos cursos d'aigua que travessen el terme, junt al torrent o rec de l'Albiol o Abaiol. La seva conca rep les aigües i escorrenties del coll de Sobirana, Fontanals, i de la collada de Sant Miquel, així com de diverses fonts, les més importants són la del Tosquer, la de la Pomera i la font del Castell. La part més alta del torrent està seca excepte quan plou amb intensitat, i només manté aigua contínua de la font de la Pomera. El torrent, a la zona de les Deveses es converteix en el riu o riera de Cerdanyola, que després rep les aigües del rec de l'Abaiol i posteriorment desaigua al Llobregat a l'alçada de Guardiola. Aquest torrent té diferents noms al seu pas per Cerdanyola: torrent de la Font del castell, riera o riu de Cerdanyola i torrent del Greixot a l'alçada de les Nou Fonts. | 08903-236 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2251000,1.8834600 | 407857 | 4675373 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81750-foto-08903-236-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 81751 | Mola de Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-moli-0 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVIII-XIX | Mola volandera o subirana que es troba recolzada a la paret de la façana principal del Molí. Havia format part del molí antic. És un mola de pedra d'aglomerat de gra fi, d'uns 115 cm de diàmetre i 16 cm de gruix aproximadament, que conserva el forat i encaix de la nadilla, la mola té incisions curves a la cara visible. | 08903-237 | El Molí | El Molí de Sant Julià de Cerdanyola és una de les cases més antigues del nucli i que apareix a documentació des del 1255 (AA.DD., Pedrals, 1998: 82). Tot i que l'edifici ha estat molt reformat, el seu ús ha estat continuat en el temps. Des de principis de segle XX es va instal·lar una turbina, com veiem que el 1947 van demanar el sobrant de l'aigua de l'Abaiol per conduir-la a la bassa del Molí i poder augmentar el volum de l'aigua que es disposava per moure la turbina per a la fabricació del pa. | 42.2235200,1.8942000 | 408741 | 4675186 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81751-foto-08903-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81751-foto-08903-237-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 73224 | Casa Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-roig-0 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa entre mitjeres de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos verticals. A la planta baixa hi ha dos portals d'arc rebaixat: un és l'entrada pels n ivells superiors i l'altre és l'entrada a un comerç. Damunt les falses claus d'aquests portals hi ha inscripcions: en una, les inicials J i R i a l'altra, l'any 1886. En el primer pis, destaca el balcó corregut amb dues obertures adintellades. En el segon pis, trobem dos balcons d'obertura única, també adintellades. A la planta de les golfes, hi ha dues obertures geminades o bessones adintellades. Els balcons estan suportats per ménsules i les baranes són de ferro. Les obertures estan emmarcades per pilastres amb capitells decorats amb tres estriacions verticals; la llinda està decorada amb una grecva en relleu. El coronament de la façana es fa amb un ràfec. Elparament de la planta baixa és de bandes horitzontals amb un sòcol. La resta del parament és llis. | 08305-131 | Carrer de la Parellada, 32 | 41.3462600,1.6999300 | 391235 | 4578012 | 1886 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73224-foto-08305-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73224-foto-08305-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73224-foto-08305-131-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ros i Tort | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 81752 | Vagoneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vagoneta-0 | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XIX-XX | <p>Vagoneta de carbó que es troba ubicada a l'entrada de la casa com a element ornamental. És una vagoneta petita i amb bolquet, amb rodes de ferro.</p> | 08903-238 | Cal Jep Benet | <p>A partir de mitjans del segle XIX l'Alt Berguedà va tenir diferents explotacions de carbó que van proporcionar feina a molta gent de la comarca fins al tancament de la darrera mina a finals del segle XX. Aquesta vagoneta és un record a aquest passat econòmic que ha estat molt present a la vida dels berguedans i també de la gent de Sant Julià de Cerdanyola. Trobem algunes mines documentades des del segle XVIII a la zona de la Torre de Foix i que van intentar posar en marxa Ramon Farguell de Berga i Josep Solanell de Foix de Ripoll. Concretament, en aquesta zona hi havia les mines: Santa Victòria, Mas de Pey, Santa Bàrbara, Blanca, Gris, i altres que no estan documentades. També la mina Amàlia, que el 1864 va prendre possessió Manel Pifarré que la va posar en funcionament. El 1925 Pere Pujol i Thomàs tenia 6 propietats mineres a Cerdanyola i diversos forns de calç i ciment. Actualment no queda rastre de cap d'aquestes explotacions.</p> | 42.2230300,1.8911100 | 408485 | 4675135 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2021-09-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 81753 | Font de l'Adó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lado | Només raja quan plou | Neix una mica més amunt de la font Llarga, a prop de la casa La Pomera. És una font de surgència, com el seu nom indica, una deu d'aigua, ja que brolla d'entre les roques i recull l'aigua de la muntanya. Degut a les seves característiques només raja en èpoques de pluges abundants i als pocs dies de deixar de ploure deixa de rajar. Com a anècdota, recordar que l'any 2018 que va ser un any de pluges abundants, la font va rajar més de mig any, fet poc habitual. | 08903-239 | La Pomera | 42.2196000,1.9025900 | 409428 | 4674742 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge d'Agustí Elíes, del maig de 2020, després d'una pluja intensa la font ha tornat a rajar. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 81754 | Font de la Pomera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pomera | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | La font de la Pomers des de l'any 1947 està canalitzada. Al punt de sorgiment de la font Hi ha una mina que facilita el control ja que la font queda tancada al seu interior. | 08903-240 | La Pomera | Les aigües de la font de la Pomera es van canalitzar l'any 1947 per convertir-la en la principal captació de la xarxa d'aigua de les cases del poble. S'hi va construir una mina per millorar l'eficiència. Aquell any es van comprar els drets de l'aigua a la propietària i es van fer les canonades necessàries. La instal·lació es va inaugurar el 5 de gener de 1947. Va costar 200 pessetes i va ser finançat per la Junta de Capmasers i Magallers. L'any 1973 s'aconseguí portar l'aigua de la font del Tosquer fins al dipòsit de la Pomera, culminant l'abastiment d'aigua del poble. La Junta regula el subministrament, fa el manteniment i també cobra els consums de l'aigua. | 42.2201900,1.8995900 | 409181 | 4674810 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia d'Agustí Elias. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 81755 | Les Nou Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-nou-fonts-0 | L'accés a les Nou Fonts es fa des d'un camí que s'agafa a la carretera que porta a Sant Julià de Cerdanyola des de Guardiola, un cartell assenyala el punt on s'agafa el camí en el que hi ha presència de faigs, fet que a la tardor li proporciona uns colors molt espectaculars. Als 15 minuts s'arriba a un lloc ombrívol que queda tancat pels cingles que l'envolten. El cingle forma una balma, sota la qual s'ha instal·lat una taula i un banc de ciment. L'entorn natural es completa amb la presència d'un saltant d'aigua en un cingle format per calcàries i la font. Actualment només surt aigua de tres de les nou surgències, que es troben obertes a la paret de calcària que cobreix vegetació i molsa; l'aigua cau directament al terra i s'escola cap al torrent. Es tracta d'una zona càrstica que facilita que l'aigua brolli quan n'hi ha abundància, per aquest motiu la cascada no sempre té aigua i el mateix passa amb els fonts. Aquesta zona té diferents balmes i coves propiciades per l'estructura geològica de la zona. | 08903-241 | Sant Julià de Cerdanyola | Des dels inicis del segle XX les Nou Fonts era un espai molt concorregut per veïns i per visitants durant l'estiu; la zona de berenador es va configurar en aquesta època. | 42.2255200,1.8842400 | 407922 | 4675419 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81755-foto-08903-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81755-foto-08903-241-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 81756 | Pont del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-0 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX | Pont de l'entrada del poble davant molí és de paredat de pedra, amb la part inferior d'arc de mig punt rebaixat i reforçat amb arrebossat de ciment. Els estreps de cada extrem són més amples que el pont per donar suport al conjunt. | 08903-242 | Sany Julià de Cerdanyola | El pont del Molí salva el desnivell que provoca el torrent del Castell al punt on conflueix amb la carretera BV 4021. La carretera es va construir entre 1926 i 1927 gràcies a la cessió de part de bosc que va fer la Junta de Capmasats i Magallers a la Mancomunitat de Catalunya, i va quedat totalment enllestida el 1974. Aquest pont ja existia abans de la construcció de la carretera, tot i que en aquest moment es va ampliar, per tant és una obra de finals del al dècada dels anys 20 del segle XX. El torrent, a la zona de les Deveses es converteix en el riu o riera de Cerdanyola, tenint ja un cabal més important. | 42.2235700,1.8940400 | 408728 | 4675191 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 73225 | Casa Carles Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carles-pares | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Casa entre mitjeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és d'estil neoclàssic, per la distribució simètrica i per la seva ornamentació. La planta baixa disposa de quatre portals de considerable alçada, tres dels quals han estat adaptats als nous usos comercials. L'altre és l'entrada als habitatges. En el primer pis, sobre els dos eixos centrals, hi ha un balcó corregut amb dues obertures. A cada costat, hi trobem un balcó d'obertura única. En el pis superior, hi ha quatre balcons d'obertura única. Totes les obertures dels pisos suiperiors són adintellades, amb porticons de llibret i amb un frontó triangular damunt la llinda. A les golfes, hi ha quatre obertures dobles emmarcades per pilars amb estriacions i capitell a banda i banda. El parament de la planta baixa és a bandes horitzontals que integren les dovellesd dels portals a saltacavall. El parament de les plantes superiors és llis amb cornises que separen cada nivell, però ens consta fotogràficament que abans era a bandes horitzontals. El coronament de la façana és amb una cornisa. | 08305-132 | Carrer de la Parellada, 19 | 41.3465700,1.6992600 | 391180 | 4578047 | 1876 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73225-foto-08305-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73225-foto-08305-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73225-foto-08305-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Elies | 98|99 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 81757 | Plafó informatiu del Mirador del Serradet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-informatiu-del-mirador-del-serradet | http://www.elbergueda.cat/ca/descobreix/natura/miradors-paisatgistics.htm | XX | Plafó d'acer retallat que presenta una inscripció. Està ubicat a una zona des de la que s'obté una vista del Pirineu i pre Pirineu, amb les muntanyes més emblemàtiques de la zona com el Pedraforca o el Moixeró, però també sobre la vall del Llobregat i el municipi de Guardiola de Berguedà. | 08903-243 | Carretera de Sant Julià de Cerdanyola | El plafó conté un text que explica la importància que va tenir la construcció del carrilet per a aquesta zona, així com l'estació que es va instal·lar a Guardiola el 1904 impulsat pels industrials que explotaven les mines de la zona, esdevenint el mitjà de transport més important en un territori geogràficament difícil. El carrilet va deixar de funcionar el 1973. El disseny del plafó és de Salvador Vinyes i el text de Rafael López-Monné, realitzat per encàrrec de l'oficina de turisme de l'Alt Berguedà. | 42.2283600,1.8846000 | 407956 | 4675733 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81757-foto-08903-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81757-foto-08903-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Al Berguedà s'hi troben ubicats 17 miradors paisatgístics per descobrir els diferents paisatges culturals de la comarca: A prop de cadascun d'aquests miradors hi ha amagat un geocaching. Aquest és un d'aquests miradors senyalitzats. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 73234 | Sarcòfag de Pere d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-pere-davinyo | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Pere d'Avinyó de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag del senyor d'Avinyonet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag policromat ubicat damunt l'antiga porta de l'orgue i sostingut per dues mènsules amb forma de lleó amb els crins daurats. La part frontal de l'ossera té decoració d'arqueries i columnes formant quatre compartiments o capelletes que emmarquen escuts amnb un lleó rampant, de llinatge pertanyents al noble enterrat. La coberta o tapa és a dues aigües. En una hi ha la representació de Pere d'Avinyó vestit amb cota de malla, cuirassa, gamberes i sabatons de malla. Porta el cap descobert i amb cabellera daurada, reposa damunt un coixí. Els peus reposen damunt el dors d'un llebrer. Les mans estan en oració i recolza el cos en una espasa. La decoració està complementada per sanefes de rosetes en relleu. No presenta inscripció. | 08305-141 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Pere d'Avinyó fou ambaixador a Constantinoble, governador de Catalunya l'any 1389 i fou el germà de Fra Marc, fundador de l'Hospiatl de Sant Pere. L'església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448600,1.6974000 | 391021 | 4577859 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 81758 | El Roure Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roure-gros-0 | Roure de gran envergadura que es troba a la cruïlla del camí que des de la carretera del Trinquet porta a la casa la Pomera. És un arbre de grans dimensions que destaca tant per la seva copa com pel tronc. | 08903-244 | Carretera del Trinquet | 42.2190700,1.9018800 | 409368 | 4674683 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81758-foto-08903-244-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 73241 | Pintures de la capella del Santíssim de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-santissim-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura mural policroma situada a la capella del santíssim de la Basílica de santa Maria. S'hi representen diverses escenes de temàtica religiosa, separades entre elles per marcs geomètrics d'inspiració arquitectònica. Les escenes són: Sant Francesc pregant agenollat al claustre de l'església homònima; Sant Pau escrivint les epístoles acompanyat d'altres personatges, en una estança d'on penja un gran mantell vermell: al costat d'una creu de terme de Vilafranca amb dues figures; Santa Eulàlia davant les muralles de Barcelona, abans de la seva crucifixió; preparació de la crucifixió de Sant pere, amb el Vaticà al fons i Sant Fèlix dient Missa a Santa Maria amb la volta del temple enrunada | 08305-148 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Lluís Maria Güell i Cortina, va néixer a Vilafranca del Penedès l'any 1909. És pintor. Els seus inicis s'adscriuen a l'avantguarda superrealista amb el grup que editava la revista 'Hèlix', on efectuà la seva primera exposició (1929). Fou deixeble de Joaquim Mir. Es va passar al paisatgisme, primer en un estil puntillista i després corotiana. Ha treballat el tema religiós en diverses decoracions murals. També fou director de l'escola Massana, des de l'any 1956. | 41.3471700,1.6973500 | 391021 | 4578116 | 1944 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Maria Güell i Cortina | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 81759 | Galeria de les Nou Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-de-les-nou-fonts | A prop del torrent de les Nou Fonts, hi ha diverses parets de travertins modelades pel pas de l'aigua durant mil·lenis. En aquesta zona hi ha nombroses cavitats de la que destaca la boca d'una galeria que es troba sota un penyasegat. la boca condueix a una galeria molt estreta que s'eixampla lleugerament a l'interior on es troben concrecions litogèniques. La galeria té una longitud de 72m amb un desnivell positiu de 3m. | 08903-245 | Sant Julià de Cerdayola | 42.2258900,1.8821400 | 407749 | 4675462 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81759-foto-08903-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81759-foto-08903-245-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | La informació i les imatges d'aquesta galeria la hem obtingut de: http://www.engarrista.com/node/687 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 73263 | Sepulcre de l'autopista o de Ca l'Arnabat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-lautopista-o-de-ca-larnabat | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | destruït | En fer el pont de l'AP-7, prop de Ca l'Arnabat, a 2 m de fondària es trobà una estructura d'enterrament, destruint-se ràpidament. L'encarregat va recollir un crani sencer i la notícia arribà a P. Giró que va recollir alguns fragments d'ossos i 2 de ceràmica en les piles de terra de les inmediacions. Interrogant als obrers aconseguí averiguar que eren 4 individus inhumats i que estaven en posició encogida. Giró dedueix que aquestes característiques junt amb la troballa d'una llosa natural i sense cap senyal que feia uns 40 x 40 x 5 cm, amb varies osques laterals, fan que la troballa sembli un sepulcre de fossa. Per la descripció dels obrers Giró atribueix a 2 adults i 2 infants de 7-8 anys els enterraments, reforçant aquests arguments amb l'opinió del doctor Cuadras que va examinar un maxil·lar. Un dels cranis es trobà desplaçat als peus d'un inhumat. El material recollit fou 2 ceràmiques (una es informe a mà), l'altre és un fragment de bol amb vora, carena i base. Les restes humanes dels 4 individus estan totalment fragmentades (18 fragments de crani, 3 de costella, 5 caps de fèmur, 1 de pelvis i un indeterminat). | 08305-160 | Pont AP-7 Sortida Vilafranca Sud | Giró va recollir el material apilat als marges de terra de l'obra de la carretera el març de l'any 1972. | 41.3316000,1.7111500 | 392150 | 4576370 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 81760 | Font Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-llarga | La font Llarga es troba al peu del camí que porta a La Pomera. La surgència de la font dona a l'interior d'una construcció de pedra que alberga un dipòsit o cisterna on es va acumulant l'aigua. Aquest dipòsit té una obertura frontal que permet veure el dipòsit, a sota hi ha una obertura més petita practicada a la part inferior i un tub de ferro pels que raja l'aigua que cau al terra, i des d' on està canalitzada fins desguassar al torrent del Castell. Una segona obertura dona pas a l'aigua que s'acumula en un abeurador construït de pedra i morter. Al costat esquerre de la font hi ha un bancal construït de pedra i morter. En moments de sequera aquesta font s'eixuga ja que recull l'aigua que s'escola per la muntanya en ser un territori càrstic. | 08903-246 | La Pomera | No hi ha data de la construcció d'aquests elements de la font, però es conserva una fotografia dels anys 1960 en la que es veu la construcció que alberga el dipòsit però no els altres elements que hi ha actualment i que serien posteriors. | 42.2198700,1.9019600 | 409376 | 4674772 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81760-foto-08903-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81760-foto-08903-246-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 73265 | Vinya del Catxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-catxo | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA i GIRALT, Josep (1986). 'El jaciment prehistòric de Cua de Lluert, Pacs', dins 3 de Vuit. núm. 217, 27 de juny de 1986. Vilafranca del Penedès, pàg. 17. | troballes superficials | Troballes realitzades en superfície en el sector esportiu del municipi, entre la pista poliesportiva i el Camí vell de la Bleda. És un sector de suau pendent i amb un potent substracte argilós que queda just a 150 m darrera les pistes d'atletisme. Hi ha molt poc material recuperat: una rascadora transversal sobre ascla, una rascadora amb denticulats, una punta sobre ascla, un ascla cortical retocada, denticulats, un nucli centrípet. També s'han recollit 8 nuclis, 32 nòduls i còdols (sílex, quars i quarsita), 1 pedra de fusell i dues destrals piquetejades. En general doncs, exceptuant la presència dels dos polimentats, estem davant una industria típicament mosteriana, i que com a tret comú té, en aquest cas, es dels talons plans. | 08305-161 | Camí vell de la Bleda | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt els anys1985-86. | 41.3460400,1.6865200 | 390113 | 4578004 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 81761 | Les Deveses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deveses-0 | Arbués, Clara; Oliver, Jaume (1999) Vinyes que ja no hi són. Per una arqueología agraria del domini feudal del treball pagès al Pirineu. Congrés Internacional Gerbert d'Orlhac i el seu temps, Vic, 1999, p. 321-338. Culell, Sílvia (2017) Entrevista a Imma Espel i Carles Flaquer. L'Erol, núm. 131, p. 30-31. | En general els marges estan en bon estat | Les Deveses són una zona que ocupa el vessant sud de la muntanya entre el Forcat i el nucli urbà. Ocupen aproximadament 40 hª entre les cotes 950 i 1250m. El terreny en pendent present al voltant del municipi no permetia el cultiu, fet que va provocar la construcció de feixes amb murs de pedra seca per guanyar zones planes on cultivar, un fet molt singular a Cerdanyola que predomina en el paisatge. Així es van crear bancals terrassats que trobem a quasi tot arreu, però sobre tot a la zona de les Deveses i el Puig. És freqüent la presència de barraques als marges que s'utilitzaven per guardar les eines o alguns animals que ajudaven en el treball, així com escales de marge. La zona de les Deveses és un lloc arrecerat i ben assolellat, una zona molt bona pel cultiu però molt difícil de treballar ja que requeria fer la feina de forma manual i amb animals. El principal cultiu que es va fer va ser la vinya. Moltes d'aquestes feixes es van deixar de cultivar abans de la Guerra Civil, retornant algun cultiu després, però, tot i que es conserven els marges i barraques, les alzines estan ocupant algunes feixes. Hi trobem diferents espècies vegetals heliòfiles, com esbarzers, roser boscà, aranyoner i arç blanc, però també plantes aromàtiques com l'espígol, farigola o sàlvia. Les parets de pedra seca arriben fins al torrent, on també es conreava, així com hi ha presència de diferents arcs que permetien el pas de l'aigua del torrent i altres torrenteres a diferents punts. | 08903-247 | Les Deveses, Sant Julià de Cerdanyola | A Cerdanyola hi havia hagut vinya. Un dels primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; i més tard, en la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola, terres i vinyes. L'any 1106 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, a l'acta s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi. Per tant, sabem que entre els segles X i XII hi havia vinyes en aquesta zona, i devien ocupar una part important del territori amb producció de vi. Segurament la vinya es va mantenir amb major o menor mesura fins a inicis del segle XV degut a la crisi del feudalisme i les transformacions agràries (Arbués, 1999). La quantitat de barraques de vinya i feixes en aquest territori és el signe visible d'aquesta explotació del terme, que gaudeix d'un clima i d'una ubicació geogràfica que era adient. De fet, l'any 2015 es va crear una empresa que ha tornat a plantar vinya, Bauma de les Deveses, un projecte que aposta per la recuperació del cultiu i del paisatge. | 42.2263700,1.8919900 | 408563 | 4675505 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81761-foto-08903-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81761-foto-08903-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81761-foto-08903-247-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 73267 | Vinya del Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-marxant | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187. GIRÓ ROMEU, Pere (1935). 'Quaderns de camp', vol. 1 1932-35 (31 de juliol de 1938) inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Notas de Arqueologia de Catalunya y Baleares. Vilafranca del Penedés', dins. Ampúrias, num. XXIV, pàg .309. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). 'Activitats Arqueològiques III. La cultura dels sepulcres de fosa en el Penedés', dins Agrupación Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. MUÑOZ, Ana (1965). La Cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Instituto de Arqueologia y Prehistoria, Universitat de Barcelona, núm. 9, Barcelona. RAURET, A. Ma. (1963). 'El proceso de la primitiva población del Penedés'. Memòria de Licenciatura, Universitat de Barcelona, (inèdita), pp. 94-95. RIPOLL, E. i LLONGUERAS, M (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pàg. 53. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | troballes fragmentades | L'any 1937 el Sr. Marxant arrancà una llosa mentre llaurava; els fragments de crani que van sortir, els va llençar i va tapsr el forat. Masanell fou avisat i va poder recollir-hi fragments de ceràmica a mà amb cordons aplicats, algunes superfícies brunyides i una vora de llavi de plat. Mitja destral fragmentada i algunes peces de sílex. Pere Giró per la seva banda trobà, en aquella zona, una peça de sílex (gratador?) i una petxina gastada possiblement d'un aixovar. L'any 1938 el grup de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca excavà un enterrament situat a la feixa inferior respecte a la troballa de l'any 1937. Només varen aparèixer dues lloses laterals amb fragments de crani. També es tenen notícies orals que en algun camp proper fou destruït un altre enterrament d'aquest tipus. | 08305-162 | Vessant meridional del turó de Sant Pau | Excavat per membres de la secció d'Arqueologia del museu de Vilafranca, sota la direcció de Pere Giró, el 31 de juliol de1938. | 41.3588000,1.6848300 | 389993 | 4579423 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 73269 | Camp Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-gran | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'Noticiario arqueológico. Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 253-254. GRIVÉ, Martí (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol. II, setembre -octubre de 1930, pàg. 138. MONFORT SALIONS, J. (1972). Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp.231-232. | troballes aïllades | Les primeres troballes fetes del propietari foren estudiades per M.Grivé i es tracta de: - Una destral-bifaç de sílex melat. - Una punta de sílex (o quarsita?) amb retocs en ambdues cares. - Un gratador de sílex. - Un percutor de quarsita, de secció piramidal. Anys després fou localitzada una destral polimentada fragmentada (segons referència en Grivé sobre porfirita). El conjunt lític sembla ser prou característic: d'una banda la industria en sílex i quarsita de cronologia paleolítica (Paleolític Mitjà, tipus Axeulià?), i d'altra el polimentat d'un període més indefinit (neo-neolític?). | 08305-163 | Les Clotes | Els anys 20 del segle passat, el propietari realitzà prospeccions. Algunes troballes aïllades de J.A Olivella Ribera s'entregaren a M. Grivé. | 41.3510600,1.6943500 | 390776 | 4578552 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|79|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 73271 | Sant Pau i Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-i-sant-jaume | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225-227. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187-188. MONFORT SALIONS, Jordi (1972). Talleres líticos de superfície del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Llicenciatura, Univ. Barcelona, setembre de 1972, pp. 178-186. | localització molt imprecisa. | En diversos sectors d'ambdós turons, sense que es pugui precisar més, han estat localitzats diversos tallers de sílex superficials en prospeccions efectuades a partir dels anys 20 per membres del Museu de Vilafranca. S'han documentat diverses peces d'indústria lítica: nuclis, gratadors, geomètrics, ascles, làmines, gratadors sobre làmina, microburins ... En conjunt podem atribuir als materials recuperats una cronologia genèrica que abraça els períodes Epipaleolític i Neolític, segons les peces típiques descrites en els articles. | 08305-164 | Turons de Sant Pau i Sant Jaume, al nord del municipi | S'han fet diverses prospeccions per aquesta zona a càrrec de membres del Museu de Vilafranca des dels anys 20. | 41.3622200,1.6851400 | 390025 | 4579802 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|76|77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 81762 | Plafó informatiu del Mirador de les Deveses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-informatiu-del-mirador-de-les-deveses | http://www.elbergueda.cat/ca/descobreix/natura/miradors-paisatgistics.htm | XXI | Plafó d'acer retallat que presenta una inscripció. Està ubicat a una zona des de la que s'obté una vista sobre el municipi de Sant Julià de Cerdanyola des de les Deveses. El text diu: Heu sentit parlar mai del vi de Cerdanyola? Doncs tots aquests bancals erms que sostenen aquestes magnífiques parets de pedra seca van estar plantats de vinya. Segles enrere, els pobles de muntanya procuraven ser el més autosuficients possible i el vi era un aliment de primer ordre. A més, a mitjans del segle XIX, Catalunya va viure una veritable febre vinícola. El desastre de la fil·loxera a França va disparar les exportacions i va fer que se'n plantés arreu. Però la felicitat va acabar-se quan aquest petit insecte va creuar el Pirineu a finals d'aquell segle. En pocs anys, el maleït bitxet va arrasar totes les vinyes catalanes i no poques fortunes i il·lusions. Tal va ser el daltabaix que, a molts indrets no se'n va tornar a plantar mai més. Tampoc a Sant Julià de Cerdanyola, tot i que, si el planeta se segueix escalfant, qui sap si descobrirem un nou Priorat? | 08903-248 | Les Deveses | El plafó conté un text que explica la importància que va tenir el cultiu de vinya a la zona de les Deveses de Sant Julià de Cerdanyola. El disseny del plafó és de Salvador Vinyes i el text de Rafael López-Monné, realitzat per encàrrec de l'oficina de turisme de l'Alt Berguedà. | 42.2247700,1.8911100 | 408488 | 4675328 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81762-foto-08903-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81762-foto-08903-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Al Berguedà s'hi troben ubicats 17 miradors paisatgístics per descobrir els diferents paisatges culturals de la comarca: A prop de cadascun d'aquests miradors hi ha amagat un geocaching. Aquest és un d'aquests miradors senyalitzats. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 81763 | Cultiu de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cultiu-de-vinya | <p>ARBUÉS, Clara; OLIVER, Jaume (1999). 'Vinyes que ja no hi són. Per una arqueología agraria del domini feudal del treball pagès al Pirineu', al <em>Congrés Internacional Gerbert d'Orlhac i el seu temps</em>, Vic, p. 321-338.</p> <p>BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. Doc. 82, p. 178.</p> <p>CULELL, Sílvia (2017). 'Entrevista a Imma Espel i Carles Flaquer', a <em>L'Erol</em>,131, p. 30-31.</p> | XXI | <p>Des de l'any 2015 en una part de les Deveses properes a la bauma s'ha acondicionat el terreny de les feixes per recuperar la tradició de la viinya, i s'ha tornat a plantar-ne.</p> <p>El projecte de recuperació el lidera la Baume de les Deveses de Sant Julià de Cerdanyola, ocupant una part de les feixes en un lloc on hi ha una bauma o balma, d'aquí el nom. El treball en les feixes es fa a cavall, ja que no es pot fer amb maquinària degut a l'amplada i a la ubicació de les feixes. El projecte, a més de la recuperació del cultiu de vinya aposta per la recuperació del paisatge agrícola del Berguedà, reconstruint i arranjat els murs de pedra seca que contenen les feixes.</p> | 08903-249 | Bauma de les Deveses | <p>A Cerdanyola hi havia hagut vinya. Un dels primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; i més tard, en la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola, terres i vinyes.</p> <p>L'any 1105 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, a l'acta s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi (Baraut, 1978: 178). Per tant, sabem que entre els segles X i XII hi havia vinyes en aquesta zona, i devien ocupar una part important del territori amb producció de vi. Segurament la vinya es va mantenir amb major o menor mesura fins a inicis del segle XV degut a la crisi del feudalisme i les transformacions agràries (Arbués, 1999).</p> <p>La quantitat de barraques de vinya i feixes en aquest territori és el signe visible d'aquesta explotació del terme, que gaudeix d'un clima i d'una ubicació geogràfica que era adient.</p> <p>De fet, l'any 2015 es va crear una empresa que ha tornat a plantar vinya, un projecte que aposta per la recuperació del cultiu i del paisatge.</p> | 42.2263200,1.8931100 | 408655 | 4675498 | 2015 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81763-bauma-deveses2.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | Inexistent | 2026-07-22 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 81764 | El Forcat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forcat | Formació geològica que té forma d' enforcadura que es troba entre el Roc Gros i la serra de Candara. Un corriol senyalitzat permet accedir a la zona del Forcat i el Roc Gros, que puja per la zona de les Deveses i les feixes amb murs de pedra que la configuren. Un camí des del Forcat permet pujar fins al cim del Roc Gros, on hi ha una senyera que es veu clarament des del territori del voltant. El camí senyalitzat és un sender de petit recorregut, el PR C-129. | 08903-250 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2281400,1.8878700 | 408225 | 4675706 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81764-foto-08903-250-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml