Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43556 | Pi de cal Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-cal-gavatx | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX-XX | <p>Exemplar de pi pinea de grans dimensions que el trobem . Té una copa molt ampla i densa. Probablement té més de 150 anys. Els caçadors el fan servir de referència per a trobar-se durant les seves caceres.</p> | 08902-66 | Turó de Can Nadal | 41.5482600,2.3195500 | 443250 | 4599846 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43556-foto-08902-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43556-foto-08902-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | La seva localització és fàcil ja que resta a tocar la casa de cal Gavaitx per la vessant de ponent i degut a les dimensions en una clapa de matolls la seva localització visual és molt senzilla i palesa de molts indrets. Té una capçada de 17 metres i un volt de canó de 2'65 metres. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 43557 | Reserva natural del riu Mogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reserva-natural-del-riu-mogent | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX-XX | <p>Reserva natural al llarg del riu Mogent que per les seves característiques presenta una gran riquesa de flora i fauna.</p> | 08902-67 | Paral·lel a la carretera de Vilanova a la Roca | 41.5614300,2.3030700 | 441887 | 4601319 | 08902 | Vilanova del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43557-foto-08902-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43557-foto-08902-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43557-foto-08902-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Aquesta riera afluent del Besòs, quan passa per Vilanova, té un recorregut força recte, que pel que sembla ho fou del tot, ja que corregí el seu llit tortuós i ple d'aiguamolls, cosa que podria haver originar el seu nom. Pel que fa a la flora hi trobem grans extensions de canyissars i la seva fauna principalment són ocells i petits amfibis. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 43558 | Retaule de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser | <p>COMAS, Carme, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1987. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. MARTI BONET, El Vallès Oriental, Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona, pàg.613-619.</p> | XVII | <p>Retaule de cinc plafons amb la imatge moderna de la Verge del Roser al centre. Els relleus són daurats i estufats. El cos inferior té dues escenes i és de tamany superior que el cos de dalt. S'hi representa l'escena de l'anunciació a Maria amb tots els atributs de la iconografia tradicional, i l'escena de l'adoració dels pastors. El cos superior té tres taules, la central sobrepassa les laterals. S'hi representen escenes dels evangelis apòcrifs referents a Maria: l'assumpció, la Verge entre els apòstols i la coronació.</p> | 08902-68 | Parròquia de Sant Esteve / Santa Quitèria | <p>El retaule està dedicat a la Verge Maria. S'esmenta per primera vegada l'existència d'un altar dedicat a Santa Maria en la visita del 25 d'agost de 1498. El retaule es va fer l'any 1628 i es va daurar el 1641. Es desconeix el seu autor.</p> | 41.5555131,2.3077109 | 442269 | 4600658 | 1628-41 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43558-foto-08902-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43558-foto-08902-68-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 43559 | Talla de Sant Pere i fragments d'un antic retaule | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-sant-pere-i-fragments-dun-antic-retaule | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVI | <p>Imatge policromada de Sant Pere vestit amb la capa i la mitra de bisbe i assegut en una trona. Amb una imatge i dos fragments també policromats d'un antic retaule.</p> | 08902-69 | Parròquia de Sant Esteve / Santa Quitèria | <p>No tenim cap referència d'aquests elements</p> | 41.5555050,2.3077189 | 442270 | 4600658 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43559-foto-08902-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43559-foto-08902-69-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 43560 | Pica baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XX | <p>Pica baptismal de pedra calcària en forma sexagonal i decorada amb formes geomètriques gravades. Presenta una inscripció a la part superior en vermell que resa: FB 1942</p> | 08902-70 | Parròquia de Sant Esteve / Santa Quitèria | <p>La pica va ser regalada pel Sr. Francisco Bufí a l'església de Santa Quitèria el 1942.</p> | 41.5555552,2.3077001 | 442268 | 4600664 | 1942 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 43561 | Llibre d'actes de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-dactes-de-lajuntament | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XX | <p>Es tracta de dos volums del llibre d'actes del consistori des del 1937 fins el 8 de juliol del 1939. Hi ha l'acte de constitució del Consell Municipal del 1937.</p> | 08902-71 | Ajuntament de Vilanova del Vallès | <p>Hi ha l'acte de constitució del Consell Municipal del 1937 i la seva posterior dissolució. Un primer volum recull l'any 1937 i el segon compren des del 29 de maig del 1938 al 8 de juliol de 1939.</p> | 41.5539676,2.2887344 | 440685 | 4600500 | 1937-39 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43561-foto-08902-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 43562 | Paper moneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda | XX | <p>Dos exemplars de paper moneda de valor d'una pesseta de l'època de la segona república espanyola. Presenten dibuix a les dues cares. El primer bitllet és a tinta vermella i presenta a l'anvers el primer escut de Vilanova del Vallès, les inscripcions 'Ajuntament de Vilanova del Vallès' 'Una pesseta' i 'De curs obligatori a tot el terme' i les firmes intel·ligibles de l'alcalde i el secretari. A la part superior dreta s'indica que és de Sèrie B. En el seu revers s'hi llegeix Ajuntament de Vilanova del Vallès i el número 1 que indica el valor en pessetes. A la part superior dreta hi ha un número de sèrie que és el 4217.L'altre paper moneda és a tinta verda i marró. A l'anvers hi apareix la figura de la Victòria de Samotràcia i les inscripcions següents: 'República Española', 'Una peseta', 'Ministerio de Hacienda, certificado provisional de moneda divisionaria', 'Emisión 1937'. A la part dreta hi ha un escut i a l'esquerra el número de sèrie del bitllet A1369062.. El seu revers està decorat amb un dibuix a tinta blava d'un carruatge estirat per dos lleons.</p> | 08902-72 | Ajuntament de Vilanova del Vallès | <p>Es tracta de dos exemplars de paper moneda que es van emetre durant els anys 1931-1939 a Espanya.</p> | 41.5539916,2.2887988 | 440690 | 4600502 | 1931-39 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43562-foto-08902-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 43563 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-9 | XV-XXI | <p>Arxiu parroquial de l'església de Sant Esteve de Vilanova del Vallès. Està format pels llibres de baptismes, matrimonis, defuncions i albats. També hi trobem registres notarials, testaments,, escriptures i altres documents jurídics de propietats, de compra-venda de terrenys, etc...La seva cronologia va del segle XV fins avui. En total està format per uns 100 volums i cap a un centenar més de documents.</p> | 08902-73 | Casc Urbà | <p>Arxiu parroquial que s'ha anat formant al llarg dels segles. Va arribar un moment que podia restar en perill a l'església i es va decidir traslladar-lo per seguretat a la casa-rectoria del mossèn responsable de la parròquia de Vilanova del Vallès.</p> | 41.5533212,2.2870632 | 440545 | 4600429 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43563-foto-08902-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43563-foto-08902-73-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | L'arxiu resta degudament guardat en un armari especial d'arxius a casa del mossèn de Vilanova del Vallès. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 43564 | Fons documental Munguet-Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-munguet-cortes | XX | <p>Fons documental format per material d'escola: llibres de notes escolars, matricules, etc.. I per àlbums de fotografies de casaments de parelles de Vilanova del Vallès. Compren des dels anys 1930 als anys 1980</p> | 08902-74 | Ajuntament de Vilanova del Vallès | <p>La Sra. Maria Cortés Matamala i el Sr. Josep Mundet Pons foren mestres de l'escola de Vilanova del Vallès durant més 40 anys.</p> | 41.5540519,2.2889060 | 440700 | 4600509 | 1930-80 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43564-foto-08902-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Ha estat donat pels familiars actuals a l'Ajuntament de Vilanova del Vallès. És un fons que cal inventariar i classificar. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 43565 | Llegenda de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-santa-quiteria | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX-XX | Santa Quitèria és la Copatrona de Vilanova del Vallès i el patró és St. Esteve | <p>Llegenda que explica els fets viscuts per Santa Quitèria que la va mossegar un gos i va agafar la ràbia. Es va curar i per això la van anomenar Santa, i el mal de ràbia que va amenaçar a la població de Vilanova del Vallès que va realitzar uns vots de prometença per lliurar-se de la malaltia..</p> | 08902-75 | Parròquia de Santa Quitèria | 41.5555500,2.3077500 | 442272 | 4600663 | 08902 | Vilanova del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Explicada pel Sr. Francesc Escalé | Malgrat que aquesta llegenda és àmpliament coneguda per la gent adulta i gran de la població, hi ha el perill de perdre's ja que els més joves no la coneixen. Existeix però una senyora que viu a Barcelona que conserva un escrit de la llegenda. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 43566 | Sant Sebastià votat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-votat | XIX-XX | <p>El 10 d'octubre es el dia de Sant Sebastià votat i es fa missa a Santa Quitèria i després es fa un arròs per tots els assistents. Es fa una petita processó amb la imatge de Sant Sebastià pels voltants de Santa Quitèria. Abans la gent anaven a dinar a bosc i amb el temps ha donat l'arròs popular. La festa es va el diumenge més a prop del dia de Sant Sebastià perquè tothom hi pugui assistir. El vot de Sant Sebastià va ser perquè el 1854 Vilanova i Catalunya va patir un còlera i es va establir que el dia que s'acabés el còlera es demanaria festa. Aquest dia va ser el dia 10 d'octubre. El dia 20 de Gener dia de Sant Sebastià es fan uns panets rodons que es beneeixen i es mengen per no tenir el còlera</p> | 08902-76 | 41.5555500,2.3077500 | 442272 | 4600663 | 08902 | Vilanova del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Explicada pel Sr. Francesc Escalé | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43567 | Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-gloriosa-verge-i-martir-santa-quiteria | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Quit%C3%A8ria</p> | XIX-XX | <p>A l'Associació d'Amics dels Goigs tenen fiversos exemplars d'aquest goig publicat en dates que van de 1852 fins 1956. Alguns d'ells duen també la partitura amb la música. La lletra ha variat poc, amb normalització lingüística, i comença amb: 'Puix virtut miraculosa Déu té en vostre braç posada: Siau la nostra advocada, Santa Quitèria gloriosa' i la part final és: 'Vilanova del Vallès reb la vostra protecció, venerant amb devoció vostre braç que els mals guareix. En Vos té miraculosa medicina assegurada: Siau la nostra...'</p> | 08902-77 | <p>Quitèria, filla d'Aeci, rei visigot de Tolosa, va refusar la mà de Germà, l'executor de les males accions de son pare, i fugí a Aira (Gascunya) disfressada de cavaller per tal d'escapar del seu pretendent. Poc després es convertí al cristianisme i feu vot de castedat. Germà la va trobar i la va decapitar cap al 472 al palau reial d'Aira.</p> | 41.5540100,2.2888900 | 440698 | 4600505 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Es conserva una còpia a l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 43568 | Goigs del Gloriós Màrtir Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-martir-sant-sebastia | XIX-XX | <p>Sant venerat a l'església de Sant Esteve. La lletra comença: 'Màrtir sant molt singular Us preguem amb gran clemència, Vulleu a Jesús pregar, Nos guarde de pestilencia' 'De Vilanova advocat, I singular protector, Guariment sempre hem trobat Per la vostra intercessió: Feu-nos pugam preservar De tal mal i tal dolencia'</p> | 08902-78 | <p>Nota històrica extreta del goig: 'En nom de Déu y de la Puríssima Verge Maria Mare y Advocada de pecadors, sia notori a tots los Feligresas de la Parroquia de San Esteve de Vila nova de la Roca, Bisbat y Provincia de Barcelona: Que lo dia deu del mes de setembre de l'any mil vuitcents cincuanta cuatre, en vista del contagi del coJera morbo assiatich que tantas víctimas ha causat, y esta causant a la Europa y singularment a la ciutat de Barcelona, y demés ciutats y poblacions del Principat de Catalunya, los Feligresas de esta Parroquia de Vilanova, reunits en la Rectoria en presencia del propi Parroco, a fi de alcanzar de la divina Misericordia que esta parroquia de Vilanova de la Roca sia libre del contagi del colera morbo y demés contagis, han promes y fet vot de celebrar cada añ dos festas cumplidas al gloriós Martir San Sebastia, posant-lo per intercesor per alcanzar de Déu Nostre Señor la sobradita gracia: y han nombrat los comisionats següens perque junts ah lo propi Parroco deter minin los días y el modo com deurim celebrar-se en dita Parroquia las espre sadas dos festas. = Y los comisionats elegits per los Parroquians que son Esteve Palau y Riera, josep Bosch y Homet, jo sep Cual Catafal, Enrie Catafal y Sora, Manuel Nada! Y Palau, Anton Tolosa y Masjuan, Sebria Galbañ y Arqués, Ajministrador, Pere Maimó y Viaplana, Administrad or, Pere Crivillers y Gausachs y joan Rabasa y Alegre, ab lo propi Parroco han determinat, que las sobredita s dos festas se celebrarían una en lo dia del gloriós Martir San Sebastia y la altre lo dia que en la Santa lglésia Catedral de Barcelona se cantara lo Ted eum en acció de gracias per haber cesat lo contagi del colera morbo: y han determinat també que las mencionadas dos festas se celebrarían del modo següent: Oint Misa, abstenint-se de treballar, y de tota diversió, y si alguna vegada lo Poble vol música en lo Ofici, que la música no sia per cap diversió de Plaza ni Sarau. 1 perque tota la Parroquia pugia celebrar las dos referidas festas ah la dcguda devoció, en cada una de ellas se cantara lo Ofi.ci solemne en la Misa matinal, y tots los Administradors trauran les Atxes, y acabat lo ofici se fara la profesó com en los primers Diumenges, portan la Jmatge del gloriós San Sebastia ab lo tabernacle, y a )'arribar a la Iglésia se cantaran los 'Goigs' del gloriós San. Aquesta és la determinaci ó, que, com a comissionats per los Parroquians de San Esteve de Vilanoca de la Roca, junts ab lo propi Parroco habem judicat oportuna y convenient en testimoni de veritat lo firmen en la Rectoría de Vilanova de la Roca aÍs deu de Setembre de mil vuit cents cincuanta cuatra. =Josep Prat, Pbre. Rector, Esteva Palau y Riera, j osep Bosch, Josep Gol, Enrich ·Catafal, Pau Nada), Anton Tolosa, Sebrii1 Galbañ, Pere Maymó, Isidro Crivillers, Juan Rabasa.' Hi ha, a més, una nota que diu: 'Lo día determitat sera lo dia deu de Octubre de cada añ, perque en lo dia deu del dit mes se canta lo Tedeum en la églésia Catedral de Barcelona. Josep Prat, Pbre. Rtor.'</p> | 41.5540100,2.2888900 | 440698 | 4600505 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Es conserva una còpia a l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 43569 | Goigs en llaor de Sant Lleïr, Bisbe de Lleida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-sant-lleir-bisbe-de-lleida | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Lliceri_de_Coserans</p> | XIX-XX | <p>El goig conservat a l'Associació d'Amics dels Goigs data de 1928. La lletra és la següent: 'Puix trobem en vos remey En tota necessitat: Sigau, oh Bisbe Sant Lley, De Vilanova advocat.' I finalitza: 'Guardeunos de tempestats, De malura y pedregadas, Donaunos bonas anyadas Benehint nostres sembrats: Feune reflorir la lley De Jesús crucificat:'</p> | 08902-79 | <p>'Segons la llegenda, nasqué al segle V en la Civitas Bigorra, actual Sent Leser, prop de Tarbes. Va estudiar amb el bisbe de Tarbes, i amb Quintí, bisbe de Rodès, que l'ordenà sacerdot. Va ser elegit pels fidels bisbe de Coserans, succeint Valeri, per la santedat de la seva vida. Entre 506 i 541, la diòcesi de Tarbes va restar vacant, i Lliceri se'n féu càrrec: per això, de vegades, es troba citat com a bisbe de Tarbes. Tradicions locals el feien guaridor: guaria els coixos, malfets, esguerrats, ulcerosos i endimoniats.' (wikipèdia)</p> | 41.5540100,2.2888900 | 440698 | 4600505 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Es conserva una còpia a l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 43570 | Goigs del Gloriós Protomàrtir Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-protomartir-sant-esteve | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Esteve_m%C3%A0rtir</p> | XIX-XX | <p>Goig dedicat al patró de Vilanova del Vallès. El goig conservat a l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs és de data 1849. La lletra és la següent: 'O protomartyr glòrios De Jesu-Christ molt amát Als queus demanan socós, Siaulos sempre Advocat.' I acaba: 'De mal de pedra cuaru Al devot que en vos confía, Y molt mes patrocinau Als de vostra Confraria, Devant Deu ques poderós Per guardarnos del pécat, Als queus deman socós, Siaulos sempre Advocat'</p> | 08902-80 | <p>Esteve va ser un dels set homes escollits pels apòstols amb la funció de diaca per gestionar els béns comuns i repartir almoines entre les vídues dins l'economia de l'església primitiva. També va predicar l'evangeli a la comunitat dels hebreus procedents de colònies hel·lenitzades a la sinagoga de Jerusalem. El sanedrí el va acusar de blasfem i una multitud indignada el va acabar lapidant.</p> | 41.5540100,2.2888900 | 440698 | 4600505 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Es conserva una còpia a l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 43571 | Roure bessó de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-besso-de-can-bosc | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | <p>Roure que neix al marge del Torrent de Sant Jordi. Presenta dos peus i s'expandeix amb una capçada de més de 27 metres.</p> | 08902-81 | Torrent de Sant Jordi | <p>Aquest arbre és un representant dels boscos primigenis de la zona. El seu principal interès és que es tracta d'un dels arbres més vells del municipi i dels més grans.</p> | 41.5541400,2.3042100 | 441976 | 4600509 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 43572 | Lledoners de ca la Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-ca-la-joana | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | Presenta una certa degradació | <p>És un exemplar amb un tronc d'uns 4 metres de perímetre. Les esporgues que ha patit ha provocat que la capçada no s'adigui amb les dimensions del tronc i la seva silueta és molt irregular.</p> | 08902-82 | Ca la Joana. Prop de la carretera de Valldoriolf. | <p>Presenta un interès cultural per ser una espècie lligada als antics masos. També per la seva edat ja que és possiblement un dels arbres més vells junt amb el lledoner de cal Sant, encara que el seu estat és molt degradat botànicament parlant.</p> | 41.5704000,2.3026000 | 441856 | 4602315 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 43573 | Lledoners de can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-palau | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | <p>Es tracta d'un conjunt d'exemplars que destaquen per les seves copes arrodonides. El més interessant és un exemplar, situat al marge de l'entrada de la finca, que no ha estat esporgat i presenta una capçada molt arrodonida d'uns 15 metres de diámetre.</p> | 08902-83 | Can Palau | <p>Interès cultural per ser una espècie lligada als antics masos. Interès per la seva edat i per ser arbres molt vells. Hi ha un interès afegit per ubicació i grandària i el seu paisatge.</p> | 41.5431600,2.2874200 | 440565 | 4599301 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 43574 | Alzines sureres de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-sureres-de-la-casa-alta | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | <p>A prop del mas hi ha un grup d'alzines sureres centenàries. Els seus troncs no presenten extraccions. Alguna presenta una capçada de més de 15 metres.</p> | 08902-84 | Camí d'accés a la masia | <p>Interès històric per ser representants dels antics boscos de Vilanova. Importants també per la seva antiguitat i grandària.</p> | 41.5473800,2.2992000 | 441552 | 4599761 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 43575 | Els plàtans de la Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-platans-de-la-font-de-sant-jordi | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | <p>Es tracta de 3 exemplars a l'entorn de la font. El més alt arriba a 27 metres d'alçada, tractant-se de l'arbre més alt del municipi, i un perímetre del tronc de gaire bé 4 metres.</p> | 08902-85 | Font de Sant Jordi | <p>En aquesta font es celebraven antigament festes i es van plantar per donar ombra en aquest indret possiblement a principis del segle XX.</p> | 41.5538700,2.3057500 | 442104 | 4600478 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 43576 | Alzina surera de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-casa-nova | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | <p>Es tracta de l'exemplar centenari i el representant més gran de surera del municipi. Amb una capçada de 24 metres de diàmetre. En la seva escorça es noten encara les marques de quan s'extreïa suro.</p> | 08902-86 | Prop del carrer Mestral | <p>Interès històric per ser representat dels boscos primigenis.</p> | 41.5452800,2.2897200 | 440759 | 4599535 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 43577 | Alzina de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-casa-nova | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | <p>L'alzina està ubicada a un marge del camí però formant part d'un bosquet. El tronc es bifurca a baixa alçada i acaba formant una capçada d'uns 30 metres de diàmetre.</p> | 08902-87 | Bosc de la Casa Nova | <p>Interès històric per ser representat dels boscos primigenis. També és interessant per la seva edat i grandària.</p> | 41.5459200,2.2902000 | 440800 | 4599605 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 43578 | Lledoner de cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-cal-sant | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | No es troba en bon estat i el seu estat anuncia la seva propera mort. | <p>Es tracta d'un arbre centenari, amb un tronc de més de 3,5 metres de perímetre i uns 12 metres de capçada, molt esporgada durant la seva llarga vida.</p> | 08902-88 | Camí de Can Cristòfol | <p>Interès cultural per ser una espècie lligada als antics masos. Interès també per l'edat per ser possiblement l'arbre més vell del municipi junt amb els lledoners de ca la Joana, encara que es troba en els darrers anys de la seva vida en un estat molt decrèpit botànicament parlant.</p> | 41.5653100,2.2993900 | 441584 | 4601752 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 43579 | El pi de la parada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-de-la-parada | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | <p>Exemplar de pi pinyoner amb una capçada d'una 14 metres de diàmetre i més de 20 d'alçada. Està davant d'un edifici i s'ha retallat en aquest costat.</p> | 08902-89 | Passeig del Centenari, al costat d ela parada del bus. | <p>Es va respectar durant la urbanització del carrer.</p> | 41.5521700,2.2860800 | 440462 | 4600302 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 43580 | El pi de la Font dels Castanyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-de-la-font-dels-castanyers | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | <p>Exemplar de pi pinyoner ubicat al costat de la font dels Castanyers. La humitat de la zona ha permès que l'exemplar adquireixi una major alçada.</p> | 08902-90 | Al camí dels Céllecs | <p>Interès per edat i grandària.</p> | 41.5497700,2.3311200 | 444216 | 4600006 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 43581 | El pi gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-gros | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | <p>Exemplar de pi pinyoner. De gran alçada s'ha ramificat molt amunt però la seva capçada està molt malmesa pels elements climatològics i li dona una aparença molt irregular. La seva ubicació prop d'un torrent l'ha donat més facilitat pel seu desenvolupament.</p> | 08902-91 | Camí de can Cebrià | <p>Interès per edat i grandària. Possiblement va ser, abans de la trencadissa que va patir, el pi més gran del municipi.</p> | 41.5418700,2.3207600 | 443345 | 4599135 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 43582 | El pi de can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-de-can-nadal | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | <p>Pi pinyoner de gran alçada amb dues branques principals que s'han desenvolupat a la vegada. La capçada és irregular amb uns 18 metres de diàmetre.</p> | 08902-92 | Camí de can Cebrià | <p>Resta de l'antic bosc de Can nadal.</p> | 41.5419200,2.3189700 | 443196 | 4599142 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 43583 | Plàtan de cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-cal-trempat | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | <p>Exemplar que a partir dels 3 metres i mig es bifurca en 5 braços. Arriba als 25 metres d'alçada i una capçada d'uns 19 metres de diàmetre.</p> | 08902-93 | Al costat del carrer Pere Calders | <p>Exemplar de gran edat. Durant la urbanització de la zona es va respectar.</p> | 41.5499800,2.2875900 | 440586 | 4600058 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 43584 | Roure de cal Duli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-duli | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | <p>Roure de gran tamany, prop de 10 metres d'alçada i té una capçada d'uns 12 metres de diametre. No ha estat esporgat i només manquen brabques inferiors per evitar problemes de circulació.</p> | 08902-94 | Finca de Cal Duli, al camí de Vilassar | <p>Els roures són arbres que van ser venerats en època dels celtes. És un representant dels boscos primigenis i de la humitat de la zona. El seu interès radica en la seva antiguitat i dimensions.</p> | 41.5430800,2.3045100 | 441991 | 4599280 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 101242 | Mas de Sant Lleí o Sant Lleïr / Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-sant-llei-o-sant-lleir-casa-alta | <p><span><span><span><a href='https://masdesantllei.com/finca-bodas/'>https://masdesantllei.com/finca-bodas/</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://venuu.com/es/es/espacios/mas-de-sant-llei-salon-de-la-masia'>https://venuu.com/es/es/espacios/mas-de-sant-llei-salon-de-la-masia</a></span></span></span></p> | XVII - XIX | <p><span><span><span>La casa Alta és una antiga masia que es troba sobre un turó proper a la urbanització can Rabassa, possiblement aquesta situació geogràfica li va donar el nom. Configura un conjunt d’edificacions, entre elles l’antiga masia del segle XVII de la que no en queden quasi vestigis, ja que va patir una important modificació al segle XIX i també a mitjans del segle XX. El conjunt està voltat de jardins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior es conservava una capella dedicada a Sant Lleïr que sembla que tenia un altar amb retaule que va ser destruït al segle XV i que l’espai es va utilitzar per disposar un menjador. Per aquest motiu la casa també era coneguda com Mas Sant Lleïr. Es conserva la façana de l’antiga casa de masovers, que és l’element més distintiu del conjunt. Dels elements originals hi destaca el portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, diverses finestres de pedra de llinda plana amb brancals i ampit motllurat i una finestra coronella de doble obertura a la façana sud i que es troba actualment tapiada. La resta d'obertures corresponen a la darrera ampliació i reforma, són de mig punt de maons a plec de llibre. També s'hi conserva part de les antigues pallisses i corts, així com alguns elements arquitectònics originals a l'interior del edifici, com el celler, la cuina i alguns murs de pedra, portals adovellats i s’ha donat una ambientació amb mobiliari d’època.</span></span></span></p> | 08902-95 | Camí de Casa Alta, ctra. Granollers a Masnou, km. 10,5 | <p><span><span><span>El mas Sant Lleïr (o Lleí) deu el seu nom al bisbe francès Roland de Sant Lleïr, ja que sembla que el 1129 aquest va donar algunes terres a l’Abad de Sant Cugat. La casa va passar per diverses famílies, entre elles els Marquès. Al segle XIX es va transformar en una residència senyorial, tot i que es van conservar alguns elements de l’antiga casa. Es van afegir diversos cossos i posteriorment, entre els anys 2000 i 2010 es va fer una important rehabilitació per convertir el conjunt en un espai amb restaurant per realitzar activitats i casaments, anomenat mas de Sant Lleïr. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Normativa Subsidiària municipal aprovada el 11/10/1994 té el conjunt recollit a l’apartat de masies i edificis d’interès pel seu valor cultural tipològic, però en ser una normativa posterior a la Llei de patrimoni cultural català 9/1993 i en no haver-se desenvolupat un pla especial de protecció del patrimoni, no gaudeix de protecció com a BCIL. </span></span></span></p> | 41.5475362,2.2999830 | 441617 | 4599779 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/101242-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/101242-2.png | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2026-05-15 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La denominació actual és Mas de Sant Lleí, tot i que el nom correcte és Sant Lleïr i l'original del conjunt és la Casa Alta. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 81515 | Església de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-julia-de-cerdanyola | <p>BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. Doc. 82, p. 178. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VILADÈS, R. (2019)Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil, desaparegut durant la Guerra Civil. A L'Erol núm. 141-142, p. 42-75.</p> | XVIII | <p>L'església de Sant Julià de Cerdanyola està al centre del nucli urbà, davant una plaça de forma irregular, al voltant de la que hi ha un conjunt de cases rurals que devia formar una antiga sagrera. L'edifici és del segle XVIII, tot i que és possible que restin elements d'etapes anteriors. És de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant, amb una nau, absis a llevant i quatre capelles laterals que sobresurten de l'estructura. La façana principal presenta un frontis amb la part superior de forma sinuosa i tota la façana té estructura simètrica, amb porta central d'arc rebaixat de maó a plec de llibre, una finestra geminada a sobre i un òcul a la part superior sota la unió de la teulada. Destaca el campanar de planta quadrada amb els angles en xamfrà, situat al costat dret del conjunt i dividit en registres per unes cornises, amb rellotge a una cara i quatre obertures al pis superior on hi ha les campanes. Les campanes són les antigues, estan connectades al rellotge; durant la guerra només es van treure els batalls i van deixar els martells. Es fan tocs de campanes específics, per difunts, naixements, festes,.... A l'interior va ser tot destruït durant la Guerra Civil excepte la imatge de la Mare de Déu del Carme. L'altar actual es va fer després de la Guerra Civil, s'ha anat repintant i arranjant posteriorment, hi ha les imatges de Sant Julià (que va comprar la Junta de Capmasats), de Sant Joan i de Sant Ramon (que va regalar un feligrès). Els altars laterals estan dedicats: al Roser, on hi havia una Mare de Déu del Roser que va ser destruïda i que després de la Guerra va passar a ser l'altar de la Mare de Déu del Carme, la única imatge que es conserva anterior. L'altar de la Creu on hi ha Sant Joan de la Creu, el Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors. L'altar del Sagrat Cor, on hi ha les imatges del Sagrat Cor, Sant Josep i Sant Antoni; i finalment l'altar de la Puríssima on hi ha les imatges de Sant Pere i Sant Isidre.</p> | 08903-1 | Plaça de l'Església | <p>L'església de Sant Julià de Cerdanyola, era una de les moltes possessions del veí Monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà. Els primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; més tard es cita a la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, quan es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola. Al segle XI, en un document de censos que cobrava el bisbe d'Urgell, consta que l'església era servida per un monjo de Sant Llorenç. El 1105 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, determinant que hi hagués un cementiri al voltant, a més d'establir els censos de blat, forment, ordi, a més de 18 canades de vi (Baraut, 1978: 178). El 1312, en un document de la visita al deganat de Berga, encara la trobem com a parròquia depenent de Sant Llorenç prop Bagà. L'any 1316 el rector Arnau Sacalm va arrendar, al clergue de Bagà Pere Companyó i a Berenguer Ferrer de Guardiola, tots els drets de la parròquia durant dos anys; a canvi aquests havien de servir l'església, residir en el lloc i encarregar-se de totes les obligacions del rector, entre altres. Durant l'edat mitjana la baronia de Guardiola que incloïa el lloc de Cerdanyola, va ser motiu de disputa entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç que administrava la baronia, i el poble patí diverses destruccions, entre les que destaca la de 1328, quan es va destruir l'església, assetjada i cremada. El baró de Pinós va haver d'indemnitzar al rector amb mil sous pels danys causats, així com es va jutjar i castigar als causants. El 1365 l'abat de Sant Llorenç, Jaume Ça Prous, va vendre al baró de Pinós la meitat del castell de Guardiola i el lloc de les Llenes (Saldes) exceptuant les delmes i primícies de la parròquia de Cerdanyola. El 1593, quan es va crear el bisbat de Solsona, Cerdanyola va passar a formar part d'aquesta demarcació, tot i que seguia depenent del Monestir de Sant Llorenç i l'abat era el que nomenava capellans, no el bisbe. El 1614 l'església encara constava com a parròquia, però el 1625 ja era sufragània de Sant Llorenç. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps: Torner, Obradors, Vilà, Sobirana, Casanova, La Sala, El Vilar, Cortielles, la Cortada, Vidal, La Pomera, El Soler. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu. A finals del XVIII la jurisdicció passa al prior de Sant Pau del Camp de Barcelona, ja que el monestir de Sant Llorenç s'havia unit a aquest. El 1775 el batlle de Cerdanyola exigí al monestir de Sant Llorenç un sacerdot per a Sant Julià que hi residís sempre i que tingués cura de les seves ànimes; en aquest moment l'església era sufragània del monestir. Tenia una pila baptismal que utilitzava aigua beneïda que es portava de Sant Llorenç. En aquesta època calia ampliar l'església i es van reunir 400 lliures per fer les obres, però no es van començar ja que es va iniciar la guerra del Francès; els diners es van prestar pel rescat de regidors i gent del poble que sembla que no els van retornar a l'església. El 1897 l'església de Sant Julià de Cerdanyola tornà a ser parròquia per decisió del bisbe Riu de Solsona i passà a formar part de l'arxiprestat de La Pobla de Lillet. L'any 1918, la Junta de Capmasers i Magallers va destinar 23.200 pessetes per fer reformes a l'església, a la casa rectoral i al cementiri. Durant la Guerra Civil es perderen els altars i les imatges, destrucció atribuïda al comitè de Sallent, concretament el retaule major d'època barroca i dos retaules laterals (Viladès, 2019). El 1952 gràcies a la Junta de Capmasers i Magallers es va arreglar l'església, el campanar i l'altar major. Les modificacions efectuades entre els segles XVIII i XIX li han donat l'aspecte barroc i neoclàssic actual.</p> | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81515-foto-08903-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81515-foto-08903-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81515-foto-08903-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2026-02-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 85|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 81516 | Campanes i rellotge de l'església de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-i-rellotge-de-lesglesia-de-sant-julia-de-cerdanyola | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Dalmau i Argemir, Delfí (2014) Campanars parroquials de torre de Catalunya. www.campaners. | XIX-XX | El campanar de l'església és de la mateixa època que la resta de l'edifici, que va ser restaurat entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, corresponent la tipologia del campanar a aquesta època. Té un primer cos de planta quadrada (3'20 x 3'20 m) bastit amb murs de maçoneria i sobretot de paredat de pedra vista blanca amb tres òculs oberts al mur frontal en diversos nivells a mitja alçada, i d'un segon cos amb els caires aixamfranats amb una motllura al principi, una altra sota la cel·la i una tercera per sobre dels arcs de mig punt de les finestres obertes una a cada cara; en elles hi pengen les campanes. Està coronat per una cornisa motllurada i per una coberta força plana. Un rellotge d'esfera es troba al cantó lateral de migjorn sota mateix de la cel·la. El campanar té una alçada total de 18,58m (Dalmau, 2014). Conserva al menys dues campanes de bronze a l'interior. | 08903-2 | Plaça de l'Església | Les campanes que es conserven al campanar de l'església són les originals, ja que durant la guerra només es van treure els batalls i van deixar els martells. Les volien fer caure però el poble va recordar que en estar connectades al rellotge era l'únic mitjà que tenien per saber l'hora, així que les van respectar. Les campanes estan connectades al rellotge i es fan tocs de campanes específics, per difunts, naixements, festes,.... Per defuncions es feien tres repics si el difunt era un home, dos si era una dona, un si havent nascut al poble ja no hi vivia. També hi ha repics per la Fia-faia, Pasqua, Reis,.... L'any 1903 es va reparar el rellotge que feia anys que no funcionava, gràcies a l'aportació de la Junta de Capmasers i Magallers, que també van pagar el sou del campaner i de l'encarregat del rellotge. El 1952 es va arreglar l'església, el campanar i il·luminar el rellotge. | 42.2238300,1.8929000 | 408634 | 4675222 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81516-foto-08903-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 81517 | Imatge de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-carme | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | La única imatge que es conserva anterior a la Guerra Civil és una Mare de Déu del Carme. És una imatge de talla de fusta vestida que porta el nen als braços i amb corona. És una imatge que podria datar de finals del segle XIX o poc abans. | 08903-3 | Plaça de l'Església | La resta dels sants que es conserven a l'església són posteriors a la Guerra Civil i no tenen interès artístic; a l'altar Major hi ha Sant Joan, Sant Julià i Sant Ramon. Sant Julià va ser comprat per la junta de Capmasats, els altres dos els van pagar uns veïns de Terrassa que eren els amos de cal Farrer. A l'altar del Roser hi havia una imatge de la Marededéu del Roser que es va fer malbé durant la Guerra, per això després l'altar es va dedicar a la Marededéu del Carme que està acompanyada de les imatges de Santa Filomena i Santa Bàrbara. | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81517-foto-08903-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 81518 | Santuari de la Mare de Déu de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-les-esposes | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XIX | <p>El Santuari es troba al peu de la carretera que porta a Sant Julià de Cerdanyola des de Guardiola. L'edifici ocupa, junt amb una petita plaça d'entrada, un relleix encinglerat, a un congost al peu de la carretera, s'adapta al desnivell de la muntanya al peu d'un precipici. Aquest lloc està obert a una extensa panoràmica en direcció a la vall de Bastareny. L'edifici és de planta rectangular, d'una nau orientada cap a llevant, amb un absis que té un lateral en forma semicircular i l'altre formant angle recte. Està coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab, mentre que a l'interior és de volta de canó amb llunetes i amb arcs torals i al primer tram de la nau, sobre la porta, s'hi troba el cor. La façana principal té un campanar d'espadanya sobre el carener, cobert amb teuladeta amb una creu a sobre i que alberga una campana, i que es va construir a finals del segle XX. La porta principal és adovellada, amb la inscripció 1858 a la dovella central; hi ha una rosassa just a sota del campanar i una placa commemorativa al costat de la porta. Els murs són de paredat unit amb morter de calç i amb una capa que uniformitza, amb cantoneres ben escairades. A l'interior, l'altar separa un espai que serveix tan per accedir al cambril de la Mare de Deu com fa funcions de sagristia; no presenta decoració interior remarcable.</p> | 08903-4 | Carretera BV 4021 km. 3 | <p>L'església es va construir el 1858, tal i com consta a la porta, tot i que alguns elements fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. El santuari sembla que es va construir a partir d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori; els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, aprofitant un lloc on ja hi havia una petita capelleta de pedró dedicada a la Mare de Déu. La podem situar dins el corrent neoclàssic tardà rural. L'església també va patir durant la Guerra Civil, sembla que algunes imatges les van tirar pel precipici i altres les van cremar davant l'església. Es van destruir la imatge principal del cambril, la Mare de Déu dels Dolors, que era una imatge vestida, i els dos àngels custodis que hi havia a cada costat del cambril. Actualment es conserven les imatges de Santa Llúcia, els Sants Metges Cosme i Damià, Sant Roc, Santa Rita i Sant Sebastià, totes de talla de fusta policromades de principis del segle XX. Aquest santuari ha sigut un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. El 15 de setembre es celebra la festa de la Mare de Déu de les Espases, a la que assisteixen els veïns el diumenge sobre més proper a la data. El culte a la Mare de Déu dels Dolors s'estengué amb força durant els segles XVIII i XIX.</p> | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 1858 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81518-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81518-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81518-41.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2026-02-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Sembla probable que en aquest lloc hi hagués un dels fars de la vall del Llobregat, que permetien la transmissió de novetats connectant Sant Llorenç amb la vall del Bastareny. El nom de Les Esposes s'ha interpretat com una derivació, ja que també s'havia conegut com Mare de Déu de les Espases, ja que la imatge que hi havia anterior a la Guerra Civil era la d'una marededéu dels Dolors, asseguda amb Jesús mort als braços i que portava un cor amb espases clavades, per això la gent li deia la marededéu de les Espases. L'evolució del nom va crear la tradició de les esposes. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 81519 | Placa commemorativa al Santuari de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-al-santuari-de-les-esposes | XX | A la façana principal de l'església de la Mare de Déu de les Esposes hi ha una placa commemorativa amb el text: PIATOSA INSCRIPCIÓ FETA PER EL FILL DE CERDANYOLA JOAN CASALS CIRERA SI CAP EL CEL VOLS FER DRACERA VIANANT PER EIX CAMÍ ATURA'T UN XIC ACÍ I MIRANT PER L'ESPITLLERA LI DIRAS MENTRE'S REPOSES A NOSTRA MARE ESTIMADA OH! VERGE DE LES ESPOSES SIAU LA NOSTRA ADVOCADA SI ES D'ACÍ O D'ANDOINA SI DEVOT LI DONS ALMOINA AL CEL TE SERA TORNADA. | 08903-5 | Santuari de la Mare de Déu de les Esposes. Carretera BV 4021 km. 3 | L'església es va construir el 1858, tal i com consta a la porta, tot i que alguns elements fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. El santuari sembla que es va construïr a partir d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori; els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, aprofitant un lloc on ja hi havia una petita capelleta de pedró dedicada a la Mare de Déu. La podem situar dins el corrent neoclàssic tardà rural. L'església també va patir durant la Guerra Civil, sembla que algunes imatges les van tirar pel precipici i altres les van cremar davant l'església. Es van destruir la imatge principal del cambril, la Mare de Déu dels Dolors, que era una imatge vestida, i els dos àngels custodis que hi havia a cada costat del cambril. Actualment es conserven les imatges de Santa Llúcia, els Sants Metges Cosme i Damià, Sant Roc, Santa Rita i Sant Sebastià, totes de talla de fusta policromades de principis del segle XX. Aquest santuari ha sigut un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. El 15 de setembre es celebra la festa de la Mare de Déu de les Espases, a la que assisteixen els veïns el diumenge sobre més proper a la data. El culte a la Mare de Déu dels Dolors s'estengué amb força durant els segles XVIII i XIX. | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81519-foto-08903-5-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 81520 | Llegenda de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-esposes | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | Durant la Guerra Civil una partida de gent es va presentar al santuari i van llençar algunes imatges pel precipici i van cremar altres davant l'església, com la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. Tres noies joves ho van veure de lluny i l'endemà van recuperar les imatges estimbades de Santa Llúcia, i les dels Sants Metges Cosme i Damià. Més tard es van restaurar i encara es conserven a l'interior. Aquestes tres noies eren Montserrat Vilalta de La Sala, Lola Casadesús de Casabella i Carmeta Simon de ca l'Enric. El nom de Les Esposes s'ha interpretat com una derivació, ja que també s'havia conegut com Mare de Déu de les Espases, ja que la imatge que hi havia anterior a la Guerra Civil era la d'una marededéu dels Dolors, asseguda amb Jesús mort als braços i que portava un cor amb espases clavades, per això la gent li deia la marededéu de les Espases. L'evolució del nom va crear la tradició de les esposes i la relació amb la llegenda ha provocat que es relacioni amb les noies que van salvar les imatges. | 08903-6 | Santuari de la Mare de Déu de les Esposes | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 81521 | Conjunt d'imatges del Santuari de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dimatges-del-santuari-de-les-esposes | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX | Durant la Guerra Civil una partida de gent es va presentar al santuari i van llençar algunes imatges pel precipici i van cremar altres davant l'església, com la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. D'abans de la Guerra encara es conserven les imatges de Santa Llúcia i les dels Sants Metges Cosme i Damià, que van ser recuperades per tres noies del poble i restaurades després de la Guerra. Són imatges del segle XX, del tipus d'Olot, amb cor de fusta, enguixades i policromades. La imatge de la Mare de Déu dels Dolors és dels anys 1940, de pasta de fusta i mediex uns tres pams i mig d'alçada. Una imatge d'una dolorosa amb espases clavades al pit que representen els set dolors. | 08903-7 | Santuari de la Mare de Déu de les Esposes | L'església es va construir el 1858, tal i com consta a la porta, tot i que alguns elements fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. El santuari sembla que es va construïr a partir d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori; els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, aprofitant un lloc on ja hi havia una petita capelleta de pedró dedicada a la Mare de Déu. La podem situar dins el corrent neoclàssic tardà rural. L'església també va patir durant la Guerra Civil, sembla que algunes imatges les van tirar pel precipici i altres les van cremar davant l'església. Es van destruir la imatge principal del cambril, la Mare de Déu dels Dolors, que era una imatge vestida, i els dos àngels custodis que hi havia a cada costat del cambril. Actualment es conserven les imatges de Santa Llúcia, els Sants Metges Cosme i Damià, Sant Roc, Santa Rita i Sant Sebastià, totes de talla de fusta policromades de principis del segle XX. Aquest santuari ha sigut un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. El 15 de setembre es celebra la festa de la Mare de Déu de les Espases, a la que assisteixen els veïns el diumenge sobre més proper a la data. El culte a la Mare de Déu dels Dolors s'estengué amb força durant els segles XVIII i XIX. | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Religiós | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El 15 de setembre es celebra la festa de la Mare de Déu de les Espases, a la que assisteixen els veïns el diumenge sobre més proper a la data. El culte a la Mare de Déu dels Dolors s'estengué amb força durant els segles XVIII i XIX. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 81522 | Goigs de la Mare de Déu de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-les-esposes | <p><span><span><span>AD (2022) L’Hereu Mill, arxiu vivent de cançons populars. Cançoner recollit per Joan Tomàs. Associació Cultural Berguedana de Folklore Total.</span></span></span></p> <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XIX-XX | <p>Aquests goigs estan impresos en fulls de mida aproximada DIN A4. Existeixen diverses versions d'aquests goigs de Ntra. Sra. de les Esposes o Espases. Es conserva un imprès a Vic el 1861, a la impremta Anglada; un imprès per Bayer i germans que no té data; altre de la impremta Vda. Casals de Berga; i uns que posa Goigs Nous. Tots presenten similitud, amb el títol Goigs a la Mare de Déu (Ntra. Sra) de les Esposes (o Espases) que es venera a la parròquia (o en el terme) de Sant Julià de Cerdanyola del Bisbat de Solsona, alguns tenen una imatge de la Mare de Déu al centre de la part superior, a sota hi ha els versos que es reciten i a baix una oració, tot voltat d'una orla decorativa. Aquests goigs no porten partitura.</p> | 08903-8 | Santuari de la Mare de Déu de les Esposes | <p>Els goigs són cants populars religiosos propis dels Països Catalans, són composicions poètiques de caràcter popular, dedicats als set goigs de la Mare de Déu, però també a Crist i als sants. Al principi es ballaven igual que els virolais davant de les imatges de les marededéus. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Els goigs de la Mare de Déu de les Esposes es cantaven el 15 de setembre durant la celebració la festa de la Mare de Déu de les Esposes. Eren uns goigs que es ballaven, i dels pocs que han arribat d'aquest tipus. Els romeus cantaven els goigs fent un ball agrupant-se de tres en tres i per sexes, s'agafaven del coll i seguint el ritme de la cançó, de forma pausada, entraven a l'ermita, uns darrera els altres. En arribar davant l'altar feien un acatament amb reverència i retornaven un grup cap a l'esquerra i l'altre cap a la dreta i retornaven pel lateral deixant lloc al següent grup. En arribar a l'entrada de l'església tornaven a fer el mateix moviment per tornar a acatar la imatge quan els toqués el torn. Aquesta dansa durava tot el temps que durava el cant dels goigs.</p> | 42.2267378,1.8853140 | 408012 | 4675553 | 1861 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81522-foto-08903-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81522-foto-08903-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2026-08-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | És un dels pocs goigs ballats que va arribar al segle XX, ja que la majoria s'han perdut. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 81523 | Goigs de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-julia-de-cerdanyola | XIX-XX | Aquests goigs estan impresos en un full de mida aproximada DIN A4. La versió que es conserva va ser impresa a Berga per les gràfiques Molins el 1983. Presenta el títol a la part superior Goigs del Gloriós St. Julià que es venera per Patró en la Parròquia de Cerdanyola, Bisbat de Solsona. Al centre hi ha una imatge del Sant. A sota hi ha els versos dels goigs distribuïts en quatre columnes i a sota la partitura de la música. Finalment hi ha una oració. | 08903-9 | Sant Julià de Cerdanyola | Els goigs són cants populars religiosos propis dels Països Catalans, són composicions poètiques de caràcter popular, dedicats als set goigs de la Mare de Déu, però també a Crist i als sants. Al principi es ballaven igual que els virolais davant de les imatges de les marededéus. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Tot i que la festivitat de Sant Julià és el 9 de gener, la festa a Sant Julià de Cerdanyola es celebra al setembre, el cap de setmana proper al dia 15. El canvi es va fer per motius climàtics, per evitar fer festa en ple hivern. Es celebra una missa en la que es canten els goigs. | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 81524 | Goigs de la Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-fia-faia | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX-XXI | Aquests goigs estan impresos en un full de mida aproximada DIN A4. Són uns goigs bastants nous, ja que es van fer a principis del segle XXI, amb lletra de Mn. Climent Forner, mentre que el dibuix i l'orla són de Jaume Batista. Presenta el títol a la part superior Goigs de la Fia-faia, Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, Alt Berguedà, Bisbat de Solsona. A sota hi ha els versos dels goigs distribuïts en tres columnes i un dibuix de les faies. Envolta tot l conjunt una orla. Un altre exemplar anterior dels goigs presenta només el títol i el text voltat d'una orla a,n les imatges intercalades de les esglésies de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola. | 08903-10 | Sant Julià de Cerdanyola | Els goigs són cants populars religiosos propis dels Països Catalans, són composicions poètiques de caràcter popular, dedicats als set goigs de la Mare de Déu, però també a Crist i als sants. Al principi es ballaven igual que els virolais davant de les imatges de les marededéus. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquests goigs que estan compartits pels municipis de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola La Fia-faia és una festa del Nadal que es celebra la nit del 24 de desembre, i recull un ritus antic de celebració dels solstici d'hivern. A la posta de sol s'encén una foguera a la muntanya, una colla de fallaires transporten el foc a la població formant una filera de foc que és visible des del poble. Un cop arriben a la plaça del poble, on esperen altres fallaires, es cremen les faies acompanyant de cants i música junt al repic de campanes. Finalment es cremen en una foguera i es fa una dansa en rotllana al voltant. En acabar es reparteix coca i torrades amb allioli de codony. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | La Fia-faia té origen en una festa ancestral de culte al sol i que celebra els solstici d'hivern, de les que únicament queden les de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 81525 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra | c | Barraca de marge amb porta de llinda horitzontal formada per un sol bloc. Dimensions exteriors: alçada 2,10m, alçada porta 1,27, amplada porta 0,74m. Interior: fondària 1,90m amplada 0,95m, alçada 1,45m. Orientació de la porta W. | 08903-11 | La Coscunosar, cal Gardi | 42.2244400,1.8950500 | 408812 | 4675287 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 001). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 81526 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-0 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de marge amb porta coberta amb llinda horitzontal de pedra. Dimesions exteriors: alçada 1,40m, amplada porta 0,50m, alçada porta 0,87m. Interior: fondària 2,30m, amplada 0,90m, alçada 1,30m. Orientació de la porta NW. | 08903-12 | La Coscusonar, cal Prençò | 42.2250200,1.8938800 | 408717 | 4675353 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 002). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 81527 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-1 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | La coberta està esfondrada | Barraca de pedra de planta ovalada que presenta la coberta esfondrada. Dimensions exteriors: alçada 0,80m, fondària 1,90m, amplada 1,90m, amplada porta 1m, alçada porta 0,80m. Interior: fondària 1,70m, amplada 1m, alçada 0,80m (l'alçada màxima de les ruïnes). Orientació de la porta SW. | 08903-13 | La Coscunosar, cal Prençò | 42.2257100,1.8948100 | 408794 | 4675428 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 003). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 81528 | Barraca de marge / Barraca de cal Sabi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-barraca-de-cal-sabi | <p>Elias Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor.</p> | <p>Barraca de marge que forma part del conjunt de marges de les Deveses, amb porta rectangular de llinda horitzontal. Dimensions exteriors: amplada porta 0,90, alçada 1, 86m. Interior: fondària 2,30m, amplada 1,46, alçada 1,80m. Orientació de la porta S.</p> | 08903-14 | Les Deveses (Cal Sabi), el Racó de Manau | 42.2263200,1.8935500 | 408691 | 4675497 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81528-05barracadecalsabi.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-10-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elias Guitart (al seu inventari és la barraca número 004). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 81529 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-2 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de pedra de planta quasi circular amb coberta de cúpula feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 2,30m, fondària 3m, amplada 2,20m. Porta: amplada 0,85m, alçada 1,40m. Interior: fondària 2,25m, amplada 1,40m, alçada 1,80m. Orientació de la porta E. | 08903-15 | Les Deveses (Cal Xic), el Racó de Manau, El Gabatell | 42.2255900,1.8931500 | 408657 | 4675417 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 005). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 81530 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-3 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de pedra amb coberta de cúpula feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 2,90m, fondària 4m, amplada 3,10m. Porta: amplada 1,20m, alçada 1,50m. Interior: fondària 3,80m, amplada 1,67m, alçada 2,10m. Orientació de la porta E. | 08903-16 | Les Deveses (Cal Quim) | 42.2265300,1.8880500 | 408238 | 4675527 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 006). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 81531 | Barraca de pedra / Barraca de cal Quima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-barraca-de-cal-quima | <p>Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor.</p> | La coberta està en mal estat | <p>Barraca construïda recolzada en un marge, amb porta rectangular i llinda que es troba descalçada. La teulada té camncances de material. Dimensions exteriors: alçada 2,50m, fondària 2,70m, amplada 2,40m. Porta: amplada 2,40m, alçasa 1,75m. Interior: fondària 2,60m, amplada 1,62, alçada 1,75m. Orientació de la porta E.</p> | 08903-17 | Les Deveses (Cal Quim) | 42.2268200,1.8875400 | 408196 | 4675559 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2026-10-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 007). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 81532 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-5 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta ovalada amb llinda de porta horitzontal i coberta feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 2,80m, fondària 2,90, amplada 2,60. Porta: amplada 0,75m, alçada 1,36m. Interior: amplada 1,50m, alçada 1,90m. Orientació de la porta E. | 08903-18 | Les Deveses (Cal Jep Benet) | 42.2273200,1.8899300 | 408394 | 4675612 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 008). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 81533 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-6 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta ovalada amb llinda de porta horitzontal i coberta feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 2,10m, fondària 2,80m, amplada 3m. Porta: amplada 0,85m, alçada 1,36m. Interior: fondària 2,90m, amplada 1,84m, alçada 1,80m. Orientació de la porta S. | 08903-19 | Les Deveses (Cal Vilà) | 42.2275100,1.8927700 | 408629 | 4675630 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 009). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 81534 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-7 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Es troba en estat de ruïna | Restes d'una barraca que encara conserva les dovelles de la part superior de l'arc de la porta. Dimensions exteriors: alçada 1,80m. Amplada porta 1,90m. Orientació de la porta S. | 08903-20 | Les Deveses (El Torrent) | 42.2278600,1.8938000 | 408714 | 4675668 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 010). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.