Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86263 | Festa Major de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-pruit | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Festa Major de Pruit es celebra anualment el dia 30 de novembre, diada de Sant Andreu Apòstol, patró de Pruit. Els actes consisteixen en una missa solemne a la parròquia de Sant Andreu, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut. També es fa la rifa d’una panera entre els assistents.</span></span></span></p> | 08901-150 | Nucli urbà de Pruit | 42.0425000,2.4552600 | 454916 | 4654638 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86263-festa-major-pruit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 86264 | Festivitat de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-llorenc | XX | <p><span><span><span>La Festivitat de Sant Llorenç es celebra anualment pels voltants del dia 9 d’agost, vigília de la diada de Sant Llorenç Màrtir. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Llorenç Dosmunts, amb la cantada dels goigs dedicats al sant, i un vermut amb piscolabis. Està organitzada pels veïns de Pruit, localitat a la pertany el temple.</span></span></span></p> | 08901-151 | Carretera C-153, km. 28 - Pruit | 45321 | 4653869 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86264-img8584.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La festa de Sant Llorenç s'escau quan hi ha la pluja d'estels dels Perseids, coneguda popularment com les Llàgrimes de Sant Llorenç. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 86265 | Aplec de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-montdois | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE RUPIT I PRUIT (2011). <em>Aplec de Montdois. 30 de maig de 2011</em>. Impremta Bonet (inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 86.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL FONT, Antoni pvre. (1973). <em>Història del Santuari de Montdois</em>. Barcelona: Col·lecció de Goigs “Santa Eulàlia”, núm. 81.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de Montdois es celebra anualment cinc setmanes després del Dilluns de Pasqua (el dilluns abans de l’Ascensió o dilluns de Rogatives), amb la qual cosa la seva data sempre és variable. Els assistents es concentren al Casal de Montdois, des d’on s’inicia una processó fins al santuari tot cantant les lletanies. Un cop al temple es celebra una missa solemne, amb el cant dels goigs a la Mare de Déu de Montdois, i després es fa la benedicció del terme. Finalment es celebra una arrossada popular a l’interior de l’església.</span></span></span></p> | 08901-152 | Santuari de la Mare de Déu de Montdois - Rupit | <p><span><span><span>Antigament, l’aplec al santuari de Montdois es celebrava el dilluns de Pentecosta o Pasqüetes. </span></span></span><span><span><span>Les primeres notícies d'aquest aplec daten del 1770. S’hi anava en processó el dilluns de Lletanies i s’hi feia missa, es beneïa el terme i es cantaven els goigs. </span></span></span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XX, el dia de l’aplec la processó sortia de Rupit i s’hi cantaven dues parts del rosari i les lletanies. Després de la missa i la benedicció del terme, els assistents dinaven (es duien el menjar de casa). A mitja tarda el res del rosari, la cantada dels goigs i la tornada cap a Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2011, en motiu de la finalització de la rehabilitació del temple, es va organitzar un aplec especial. Com a actes destacats cal mencionar la benedicció de la imatge de la Mare de Déu, que es va traslladar del casal a l’església mitjançant una processó encapçalada pels gegants de Rupit, amb cants a la verge, invocacions i pregàries, i un recital de poesies i anotacions històriques amenitzat amb cançons acompanyades per l’organista Josep M. Vivancos.</span></span></span></p> | 41.9858800,2.4815700 | 457055 | 4648338 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86265-montdois2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 86266 | Pessebre Vivent Vila de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-vila-de-rupit | XX | <p><span><span><span>El Pessebre Vivent Vila de Rupit es celebra anualment per Nadal, després del 25 de desembre. Es tracta de la representació en viu del naixement de Jesús, mitjançant l’escenificació de més d’una vintena de quadres de temática bíblica i costumista, localitzats en diversos punts del nucli urbà de Rupit. Es representen algunes de les escenes més emblemàtiques del pessebre, com per exemple l’Anunciata als pastors o el Naixement de Jesús, acompanyades de l’escenificació d’antics oficis i tasques domèstiques reculades, tot interpretat pels veïns i veïnes del municipi. Les representacions es fan en dos dies diferents i, en les darreres edicions, s’hi ha sumat el Mercat de Pessebre o Mercat en Viu, ambientat en el Betlem natal de Jesús. Altres actes que s’hi realitzen són l’escenificació de la matança del porc o l’audiència del patge reial, entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-153 | Nucli urbà de Rupit | <p><span><span><span>El Pessebre Vivent de Rupit està organitzat pel Centre Cultural i Parroquial de Rupit, amb la participació de bona part dels veïns i veïnes del municipi, i se n’han realitzat 33 edicions. L’any 2020, en motiu de la pandèmia de Covid-19, el pessebre fou suspès i substituït per “Els racons de Rupit”, una iniciativa popular organitzada en 14 racons del nucli urbà decorats amb temàtica nadalenca utilitzant materials naturals.</span></span></span></p> | 42.0234600,2.4647600 | 455689 | 4652520 | 1986 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86266-pessebre-vivent.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 86269 | Fons documental de Rupit i Pruit a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p><span><span><span>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg. 48, Reg. 1639; Perg. 363, Reg. 15273; Perg. 288, Reg. 12744; Perg. 276, Reg. 12747; Perg. 332, Reg. 17431; Perg. 220, Reg. 17784).</span></span></span></p> | XII-XVII | <p><span><span><span>Conjunt de sis pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya, relacionats amb la població de Rupit i datats en els anys 1295, 1302, 1305, 1315, 1499 i 1615. Els més destacats fan referència a una ratificació efectuada pel batlle de Rupit (1295) i a una venda relacionada amb un censal mort al notari del terme Gaspar Soler (1615). La resta estan relacionats amb diverses persones vinculades a la vila. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips.</span></span></span></p> <p> </p> | 08901-156 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86269-recto0.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 89120 | Habitatge al carrer del Fossar, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-fossar-17 | <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ </span></span></span></span>Núm. identificació U20.</p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, assentat damunt de la roca natural de la zona i seguint el desnivell del carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Compta amb un petit arc de descàrrega superior, bastit amb pedra disposada a sardinell. Al primer pis destaca una única finestra rectangular, amb els brancals, la llinda i l’ampit de pedra, aquest últim motllurat. La façana de migdia, orientada al carrer, compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments de pedra. Destaca la finestra de la planta baixa, reformada i protegida amb una reixa de ferro. Els pisos superiors compten amb dos balcons correguts de fusta, amb les llosanes sostingudes amb mènsules. El superior està cobert amb un gran ràfec de ceràmica acolorida i decorada amb motius geomètrics, sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. La façana de tramuntana, orientada al carrer Bac de l’Era, compta amb un únic portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana monolítica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades força regulars, amb algunes reparacions efectuades amb maons i un revestiment arrebossat i emblanquinat, sobretot a la façana de migdia.</span></span></span></span></p> | 08901-164 | Carrer del Fossar, 17 | 42.0242200,2.4656800 | 455766 | 4652603 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89120-img4049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89120-img4050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89120-img4051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89120-img4053.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 89130 | Can Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campaner-0 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U00</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 529-530, Apèndix documental: 129-130.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la <span>coberta de teula àrab de dos vessants, el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obre una única finestra rectangular, amb els brancals bastits amb carreus, la llinda plana monolítica i l’ampit motllurat. Aquesta llinda està gravada amb la inscripció “A 20 DE SETEMBRE 1698 IOSEPH SALA R” i decorada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina, i una creu patent a sota. Les obertures de les golfes es corresponen amb dues petites finestres geminades d’arc còncau deprimit, emmarcades amb carreus de pedra (tot i que reformades). La façana de tramuntana compta amb petites obertures rectangulars emmarcades en pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, amb fragments de maons i teules i disposada de forma irregular. La façana principal conserva en algunes parts restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament. La façana de tramuntana deixa l’aparell de pedra vist.</span></span></span></span></p> | 08901-173 | Plaça de l'Església - Pruit | <p><span><span><span>Segons la documentació consultada, l’edifici havia estat la seu de la rectoria de Pruit durant els segles XVI i XVII. Tenim notícia que l’any 1593, el nou rector va demanar finançament al bisbat per realitzar unes obres de rehabilitació a l’edifici, que també incloïen la construcció d’una escala i d’un forn de pa. Probablement a finals del segle XIX, la rectoria fou traslladada a l’edifici adossat a la façana de llevant de l’església de Sant Andreu.</span></span></span></p> | 42.0425000,2.4554300 | 454930 | 4654638 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89130-img6794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89130-img6795.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Cambreria. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 89149 | Cementiri de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-pruit | <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 200, 206, 207, 209, 210.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Recinte aïllat de planta rectangular, delimitat per un mur bastit en pedra que presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb les cantonades embellides amb carreus i rematades amb uns cubs coronats amb orles, tot de pedra. El cub situat a la banda sud-est està gravat amb la data 1832. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un portal d'accés emmarcat amb carreus de pedra i rematat amb els mateixos cubs. La porta és de ferro, de dues fulles batents amb barrots, l’any 1906 i coronada amb una creu llatina. L’espai interior s’organitza mitjançant quatre parterres vegetals de planta quadrada, que delimiten els dos carrers principals en forma de creu. Al bell mig hi ha una creu llatina de pedra assentada damunt d’un pilar amb el basament motllurat. Està datada amb la següent inscripció: “ANY 1906”. Al fons del recinte, integrats en aquestes parterres, hi ha dos pinacles de pedra. Els blocs de nínxols, de planta rectangular i amb teulades d’un sol vessant, estan disposats a banda i banda del recinte, amb tres nivells de nínxols a cada bloc. Al fons hi ha un petit volum destinat als cadàvers, que compta amb un portal d’accés d’arc de mig punt bastit amb maons. En aquesta part, sota el bloc de nínxols, hi ha una sèrie de sepultures al subsòl tapiades amb làpides de pedra, datades entre els segles XVIII i XIX i gravades amb motius funeraris. Just a l’entrada al recinte, un cop traspassat el portal d’accés, hi ha dos xiprers a banda i banda.</span></span></span></span></span></p> | 08901-186 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu. Tenim notícies que l’any 1599, durant la visita pastoral efectuada a l’església de Sant Andreu, es va ordenar que es construís una creu al bell mig del fossar. L’any 1710, el mur del recinte fou rehabilitat per evitar que el bestiar hi pogués entrar. Posteriorment, l’any 1906, el cementiri fou traslladat a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0424400,2.4543300 | 454839 | 4654632 | 1906 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6894.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89149-img6914.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 89304 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-comarcal-dosona | <p><span><span><span>VERDAGUER, Angelina (2013). “El llegat de Quirze Parés a l’Arxiu Comarcal d’Osona”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 68, p. 15-16.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit custodiat a l'Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS). La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIV i XX. Es tracta d'un total de 18 fons documentals, d’entre els que destaquen el de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit (ACOS80-119), la documentació més significativa i antiga del qual fa referència al mas Vilar de Pruit, o el d’en Quirze Parés i Ganyet (ACOS80-56), autor de <em><span><span>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</span></span></em><span><span>. </span></span>En general, entre la documentació escrita hi ha escriptures, rebuts, capítols matrimonials, processos judicials, etc. Pel que fa a la documentació gràfica hi ha diapositives en color, fotografies en paper en blanc i negre/color, postals i programes de les festes majors del municipi, entre d’altres.</span></span></span></p> | 08901-196 | Arxiu Comarcal d'Osona. Carrer de l'Era d'en Sellés, 6, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’Arxiu Comarcal d’Osona va rebre en dipòsit, en data 19 d’octubre de 2012, el fons Quirze Parés i Ganyet. Alhora, el fons de la família Vila, els Pinosa i Perariera d’Alboquers i el Vilar de Pruit, va ingressar a l’ACOS mitjançant una donació a principis de l’any 2015. | 94|98|119 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 89305 | Fons documental de Rupit i Pruit a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rupit-i-pruit-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XIV-XIX | <p><span><span><span>Fons documental de Rupit i Pruit dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta, sobretot, del fons relacionat amb la documentació generada per la parròquia de Sant Joan de Fàbregues (antic cap del terme), juntament amb la de la seva sufragània de Sant Miquel de Rupit fins l’any 1878. Està datada entre els segles XVI i XX, i formada per un total de total de 61 unitats documentals organitzades en quatre blocs i presentades en format paper i pergamí (volums i lligalls, folis i quarts). Aquests blocs corresponen als llibres sacramentals de baptismes (1575-1795), matrimonis (1575-1871) i defuncions (1575-1830). Dins dels fons de l'Administració hi ha documentació relacionada amb els aniversaris i celebracions (1501-1886), amb el Llibre de l'obra (1671-1766), amb les Visites pastorals i altres documents episcopals (1658-1721), amb la Consueta (1659-1790), amb els Comptes i les factures (1691-1835), amb els Llevadors de rendes, censals i capbreus parroquials (1601-1878), amb la Correspondència (1867-1887), amb la Confraria del Roser (1672-1835) i altre documentació vària (1601-1755). Pel que fa als Llibres notarials, la documentació abasta de l'any 1601 al 1800 en relació als manuals, del 1584 al 1798 pel que als capítols matrimonials, testaments (1523-1851), actes notarials (1501-1853) i processos (1790-1831). I en darrer terme, els Pergamins (1444-1639). Al mateix temps, i dins de l’administració del terme civil de Rupit recollida a la parròquia, hi ha el Llibre manifest de bolla per la taula de Rupit (1707-1710) i el Llevador de comptes de Rafel Puigderajols de Susqueda (1728-1735).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alhora, també hi ha custodiada tot un seguit de documentació referida a Rupit i Pruit i classificada en d'altres fons. En primer lloc, cal destacar el fons patrimonial de la família Quatrecases (1686-1830) i el fons documental de la notaria de Rupit procedent de l’Arxiu de la Cúria Fumada (1345-1707), així com el que procedeix de l’Arxiu Notarial de Vic (1379-1835). Dins de l’Arxiu de la Cúria Fumada, també destaca la documentació relacionada amb l’Escrivania de la cúria del marquesat de Rupit (s. XV al 1825). També cal mencionar el darrer quadern de baptismes de la parròquia de Sant Andreu de Pruit i de Sant Llorenç Dosmunts (1486-1509), pertanyents a la parròquia de Sant Julià de Vallfogona de Ripollès (cal especificar que la documentació de la parròquia de Sant Andreu anterior a l’any 1936 no s’ha conservat). Dins del fons de la Mensa Episcopal de Vic, destaca un testament sacramental del primer vescomte de Cardona Ramon Folch I en format pergamí, datat l’any 1086 i referent al castell de Rupit.</span></span></span></p> | 08901-197 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89305-dsc06340.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 89306 | Font del Coll del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-del-castell | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 102.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 127.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada al bell mig del carrer, davant de can Calau. Està formada per una peanya de planta rectangular, amb un coronament lleugerament apuntat disposat a mode capitell i bastida amb carreus ben escairats i pedra desbastada. Presenta una aixeta metàl·lica encastada a la part inferior de l’estructura, damunt d’un rombe decoratiu. L’aigua cau dins d’una pica rectangular de pedra, que es troba soterrada respecte al nivell de circulació del carrer.</span></span></span></p> | 08901-198 | Carrer del Coll del Castell | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint d’aquesta font i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment, aquesta font estava bastida en maons. L’any 1972, després d’una recollida de fons veïnals, fou reformada amb pedra i se li donà una forma més esvelta que l’original. Se li traié el coronament apuntat que presentava en origen.</span></span></span></p> | 42.0246400,2.4668200 | 455860 | 4652649 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89306-img4348.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 89307 | Font de can Nap | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-nap | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 102.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada al capdamunt de les escales del carrer, adossada al mur de pedra que delimita el carrer del Fossar i el del Bac de l’Era, davant de can Nap. Està formada per una fornícula d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, i protegida amb un voladís de dues vessants bastit amb lloses de pedra planes. Presenta una aixeta de botó metàl·lica encastada a la paret interior de l’estructura, que està bastida amb carreus de pedra ben escairats. El carreu superior està gravat amb l’any 2003 i decorat amb una creu grega central damunt del calze de Jesús. L’aigua cau dins d’una pica rectangular de pedra, integrada dins de la fornícula i emmarcada amb dues lleixes de pedra rectangulars. Al costat de la font hi ha un petit banc per seure. </span></span></span></p> | 08901-199 | Carrer del Fossar - Carrer del Bac de l'Era | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment, amb anterioritat a l’any 1936, aquesta font estava situada a la cantonada entre la casa de can Nap i can Torner. Presentava una capelleta dedicada a la Mare de Déu del Roser, que fou destruïda durant la guerra Civil espanyola. Posteriorment, la font fou reformada l’any 2003.</span></span></span></p> | 42.0241900,2.4658300 | 455778 | 4652600 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89307-img4068.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 89308 | Font del carrer del Fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-del-fossar | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 103.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana situada a l’inici del carrer, al mur de migdia de la casa de can Gleies. Està formada per una fornícula d’arc de mig punt oberta al parament de l’habitatge i protegida amb un voladís de lloses de pedra. A l’interior hi ha una petita capelleta rectangular bastida amb lloses de pedra i protegida amb un voladís de dues vessants. Està protegida amb una destacable reixa de ferro, amb els extrems acabats amb sagetes. Al seu interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Sota la fornícula hi ha l’aixeta, que és metàl·lica i està encastada al parament de la construcció. L’aigua cau dins d’una pica de pedra quadrada integrada dins d’un pedrís bastit en pedra desbastada adossat al parament. La pica està delimitada per dues lleixes de pedra quadrades.</span></span></span></p> | 08901-200 | Carrer del Fossar, 1 | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta font fou reformada l’any 1975. Es va canviar el voladís original de ciment per l’actual de pedra i es col·locà la pica i el pedrís. Durant aquestes obres es van trobar les restes de la capelleta, que estava dedicada a Sant Josep. Un cop restaurada s’hi va col·locar una imatge de Sant Miquel.</span></span></span></p> | 42.0240300,2.4651800 | 455724 | 4652583 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3968.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89308-img3973.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: font de can Lo. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 89309 | Font de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-3 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 103.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 127.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana adossada a la façana principal de l’ajuntament, entre el portal d’accés al consistori i el de l’escola l’Agullola. Està formada per una gran pica de pedra rectangular disposada a mode d’abeurador, encastada al parament i sostinguda amb dues mènsules de pedra. Presenta dues aixetes metàl·liques encastades en un plafó rectangular, bastit amb carreus de pedra i integrat al parament de l’edifici.</span></span></span></p> | 08901-201 | Plaça Major, 6 | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta font ha estat reformada en diverses ocasions. Inicialment estava adossada a la façana de ca l’Espinet, tot i que per les humitats que hi produïa fou anul·lada l’any 1927. Se’n construí una de nova davant de can Flequer, bastida amb pedra picada i pedra sense treballar. A la part posterior tenia un abeurador per als animals, que més tard es va utilitzar com a banc per seure. Donat el seu mal estat de conservació, l’any 1981 es va traslladar a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0235700,2.4649500 | 455705 | 4652532 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89309-img3819.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: font de la plaça de la Vila. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 89310 | Font de can Grau o de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-grau-o-de-can-rovira | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 103-104.</span></span></span></p> | XX | El revestiment està degradat. | <p><span><span><span>Font urbana situada entre les cases de can Grau i can Rovira, davant del pont Penjat. Està formada per una fornícula d’arc rebaixat oberta al parament, que presenta un revestiment arrebossat i lliscat. A l’interior hi ha encastada l’aixeta metàl·lica. L’aigua cau dins d’una pica de pedra rectangular encastada al parament i elevada respecte el nivell de circulació del carrer.</span></span></span></p> | 08901-202 | Carrer de la Barbacana, 6 | <p><span><span><span>Les fonts urbanes del nucli urbà de Rupit foren bastides a partir de l’any 1906, data en la que l’aigua es feu arribar oficialment al poble. A finals dels anys 80 del segle XX estaven regades amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom de la font procedeix de les dues cases entre les que es troba situada. Tenia una petita capelleta amb la imatge de Sant Rafel, que fou destruïda. La imatge fou llançada a la riera de Rupit.</span></span></span></p> | 42.0244800,2.4652200 | 455728 | 4652633 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89310-img4756.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 89311 | Font vella de can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-de-can-maiol | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 104.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font urbana situada al costat de la casa de can Maiol i integrada dins del marge de llevant del carrer de la Barbacana. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular i amb diversos carreus ben escairats disposats, tant a les cantonades com al centre del parament. Compta amb una coberta de lloses de pedra planes de dues vessants i presenta una obertura rectangular bastida amb carreus de pedra, i situada a la part superior del parament. A la part posterior té un dipòsit bastit amb pedra escairada. La font pròpiament dita està situada damunt d’una plataforma de pedra, a la que s’accedeix mitjançant dos graons des del carrer (en un extrem hi ha un banc de pedra simple). Consta d’una gran pica rectangular bastida amb carreus de pedra, amb un graó d’accés i una aixeta metàl·lica encastada al parament. Alhora, aquesta pica s’omple amb l’aigua que emana d’un brollador de pedra encastat al parament, que flueix cap a l’interior d’una petita pica quadrada amb decantador. Al bell mig del parament hi ha un plafó de pedra quadrat, gravat amb la inscripció “IHS MARIA FONCH REEDIFICADA LO ANY 1700” i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari. L’aigua desguaça cap al rec que passa en paral·lel al carrer en direcció al torrent Mal. </span></span></span></p> | 08901-203 | Carrer de la Barbacana | <p><span><span><span>El seu nom procedeix de la casa que hi ha al seu costat. Antigament proporcionava l’aigua al poble de Rupit, juntament amb la font del Saltiri. A la font hi abeuraven els animals de bast que pujaven de sota la cinglera. L’any 1972, la font fou reconstruïda i el seu cabal augmentat. Es posà la pica nova, el banc de pedra i els graons que permeten accedir-hi còmodament. El dipòsit té una capacitat aproximada de 8000 litres.</span></span></span></p> | 42.0253000,2.4666100 | 455843 | 4652723 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89311-img4811.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 89312 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-4 | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 104.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Font urbana situada davant dels horts del molí d’en Marandes i integrada dins del marge de tramuntana del carrer de la Barbacana. Està bastida amb carreus de pedra ben escairats i pedra sense treballar utilitzada per regularitzar el parament. És força probable que un dels carreus centrals estigui gravat amb l’any 1739, tot i que el seu mal estat de conservació no permet assegurar-ho. Compta amb una coberta de lloses de pedra planes de dues vessants i presenta una obertura rectangular situada a la part superior del parament, tancada amb una portella de ferro. L’aixeta metàl·lica, que és de botó, està encastada a la part inferior del parament. La pica, de planta circular, està integrada dins d’una gran llosa de pedra recolzada damunt d’un pedrís, que està situat damunt d’una plataforma de pedra. Al costat de l’estructura hi ha una gran pica de pedra disposada a mode d’abeurador, que s’omple amb l’aigua que emana d’un brollador de pedra encastat al parament. A la part posterior hi ha un dipòsit bastit amb pedra escairada. L’aigua desguaça cap al rec que passa en paral·lel al carrer en direcció al torrent Mal. </span></span></span></p> | 08901-204 | Carrer de la Barbacana, 42 | <p><span><span><span>Antigament, a la font hi abeuraven els animals de bast. S’alimentava amb l’aigua d’una petita font que estava situada un troç més amunt, i que naixia sota d’unes penyes. Tot i això, a finals dels anys 80 del segle XX, la font estava regada amb l’aigua sobrant de la font del Saltiri que, sortint de la font del Coll del Castell i passant per sota de can Calau, s’emmagatzemava en uns dipòsits des d’on es repartia a les altres fonts del nucli urbà.</span></span></span></p> | 42.0258200,2.4661900 | 455809 | 4652781 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89312-img5878.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 89518 | Carrossa fúnebre de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrossa-funebre-de-rupit | <p>Font: Joan Marsal [Entrevista: 07-06-2021].</p> | XX | Ha estat recentment restaurat. | <p><span><span><span>Antiga carrossa de tracció animal destinada al transport funerari, del tipus cotxe aranya. Estava tirada per un cavall, amb dues grans rodes i un únic eix de ferro. <span>Presenta una</span><span lang='ES-TRAD'> plataforma allargada per al transport del fèretre, amb les corretges de cuir. Compta amb una estructura de ferro anclada als extrems de la plataforma, que està rematada amb una creu llatina i que anava coberta amb una tela a mode de capota. Alhora, en els laterals de la plataforma, hi ha quatre aplics per a la il·luminació amb espelmes. A la part davantera hi ha la banqueta on seia el conductor, amb els estreps de ferro, mentre que a la posterior hi ha pintat l’escut de Rupit. El vehicle és bastit amb fusta lacada de color negre, amb els elements decoratius de color groc i els accessoris de ferro forjat i cuir. </span></span></span></span></p> | 08901-222 | Carretera C-153, km. 31,3 - Rupit | <p>Aquesta carrossa fou construïda l'any 1952 pels rupitencs Joaquim Marsal i Pere Rovira, ferrer de can Rovira. La seva construcció respon al fet que aquest mateix any va entrar en funcionament el cementiri actual, situat als afores del poble. La carrossa anava tirada per un cavall i transportava tant les despulles dels difunts de Rupit com de la resta de masies i cases del terme. <span><span><span>La carrossa fou restaurada l’any 2019.</span></span></span></p> | 42.0319700,2.4630500 | 455553 | 4653465 | 1952 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6661.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6677.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89518-img6679.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joaquim Marsal i Pere Rovira | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 89666 | Rectoria de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-joan-de-fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R30.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M53.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Edifici reformat de planta irregular, format per tres volums adossats i assentat damunt del desnivell del terreny. Està situat a la banda de ponent de l’església de Sant Joan de Fàbregues. De fet, entre les dues construccions hi ha un petit pati tancat de planta rectangular que les comunica. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb l’any 1796 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. La façana de ponent també presenta un portal gravat amb una data força degradada, tot i que integrada dins del segle XVIII. A l’interior de la construcció hi ha una antiga cuina amb els fogons de pedra, una pica rectangular també de pedra i l’obertura d’un antic forn datada l’any 1801.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular amb teulada d’un sol vessant, organitzat en dos nivells i sostingut amb pilars bastits amb carreus de pedra. A la planta baixa hi ha un porxo, mentre que al pis hi ha una galeria. Sota el porxo, i oberta al mur de migdia del volum principal, hi ha una finestra amb la llinda gravada amb una gran creu patent encerclada i datada l’any 1727. Adossat a l’extrem sud-est del volum principal hi ha un cos de planta rectangular que tanca el pati per la banda de migdia. Està cobert amb una teulada d’un sol vessant i distribuït en dos nivells. Presenta obertures rectangulars amb les llindes de fusta i una filera de petites finestres quadrades bastides en pedra. Entre l’extrem nord-est d’aquest volum i la cantonada sud-oest de l’església, hi ha un mur de pedra que tanca el pati per la banda llevant. Compta amb un portal d’accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i lallinda gravada amb una inscripció il·legible. S’hi accedeix mitjançant tres graons de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, la construcció està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></p> | 08901-288 | Grau de Sant Joan - Rupit | <p><span><span><span>Des dels seus origens, l’edifici era la seu de la rectoria de l’església de Sant Joan de Fàbregues. Segons la bibliografia consultada, la construcció també havia estat una cambreria i una hosteria. A finals dels anys 70 del segle XX, l’edifici estava preparat per a destinar-se a hostal i restaurant, tot i que no s’acabà de dur a terme. En l’actualitat, l’edifici funciona com a restaurant i habitatge.</span></span></span></p> | 42.0102200,2.4677800 | 455930 | 4651048 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img7696.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 89667 | Frontal d'altar de Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 466-472.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Frontal d’altar procedent de l’església de Sant Llorenç Dosmunts i custodiat al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 8). És rectangular, amb unes mesures de 138 centímetres de longitud per 89 centímetres d’amplada i està bastit en fusta d’àlber blanc entelada, enguixada i pintada al tremp. Consta d’un espai vertical central de forma ametllada, amb la imatge de la <em>Maiestas Domini</em> envoltada pel Tetramorfos. Aquest espai central està envoltat per dos compartiments narratius disposats a banda i banda, on es mostren escenes de la vida de Sant Llorenç. En el compartiment superior esquerre es representa el papa Sixte II fent a Llorenç dipositari dels tresors de l’Església. Al seu costat, una dona agenollada (Ciriaca) és guarida del mal de cap pel propi Llorenç. En el compartiment inferior esquerre, Llorenç renta els peus a un individu i també guareix un cec identificat com Crescenci. En el compartiment inferior del costat dret, el prefecte Deci interroga a Llorenç sobre els tresors de l’Església. Al seu costat, el mateix Llorenç bateja en nom de Crist a Lúcil, un dels guàrdies que el va empresonar i que s’havia tornat cec de tant plorar. Finalment, en el compartiment superior de la dreta es representa el martiri del sant. El prefecte Deci apareix assegut en un tro zoomòrfic, mentre que Llorenç es representa mig un i està estirat damunt d’una graella. Sota la graella hi ha els servidors que atien el foc. Damunt la graella hi ha un requadre inscrit on Llorenç desafia a Deci a que li doni la volta a la graella, talli un troç de carn i se’l mengi. Tota la peça està delimitada per dues franges horitzontals amb inscripcions i situades a la part superior i inferior. Al mateix temps, un marc decorat amb motius romboïdals en força mal estat de conservació emmarca tot el frontal.</span></span></span></span></span></p> | 08901-289 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span>La peça va ingresar al Museu Episcopal de Vic amb anterioritat a l’any 1893. <span lang='ES-TRAD'>Segons les valoracions dels experts, aquest frontal es pot datar als inicis del segle XIII, vers l’any 1200, i ha estat atribuït al taller de Vic.</span></span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2588.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extrets de la publicació Catalunya Romànica. | 92|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 89668 | Retaule de Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). “Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Retaule de composició mixta que consta d’un bancal o predel·la de pedra i una composició superior de fusta estructurada en tres carrers verticals, delimitats amb pilastres arquitectòniques. El coronament està decorat amb volutes disposades a la part superior dels carrers, dues gerres als extrems i una creu grega central profusament decorada. La predel·la està formada per una taula horitzontal sostinguda amb dues columnes d’ordre corinti, amb una creu paleocristiana encerclada amb una guirnalda. El carrer central presenta una fornícula marmolada d’arc de mig punt, emmarcada amb dues pilastres estriades i un entaulament decorat amb motius florals. A l’interior de la fornícula hi ha una imatge de Sant Llorenç amb la graella, símbol del seu martiri. Els carrers laterals, per contra, compten amb uns plafons rectangulars motllurats amb les imatges de Sant Isidre Llaurador i Sant Josep vestit d’escolanet.</span></span></span></span></p> | 08901-290 | Carretera C-153, km. 27,8 – Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'>El retaule fou inaugurat el</span> 10 d’agost de l’any 1886, diada de Sant Llorenç, amb la presència del bisbe Morgades, que va beneïr les imatges, i de mossèn Jacint Verdaguer, que va celebrar la missa cantada.</span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 1886 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8599.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 89673 | Can Junquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-junquer | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03, F02.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta rectangular, assentat damunt del desnivell pronunciat del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en soterrani, planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal compta amb una finestra amb la llinda gravada amb la inscripció “TONI DONADA”, l’any 1674 i una creu llatina central damunt del Calvari. La part més destacable de la construcció és el passatge situat al soterrani i que forma part del camí que enllaça la vila de Rupit amb el salt de Sallent. Es tracta d’un passatge reformat, ja que en orígen comptava amb una volta d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, que encara és perfectament visible. El tram inicial, situat al sud-oest, presenta unes escales de pedra en sentit descendent i està cobert amb el forjat del nivell inferior de l’edifici, bastit amb plaques ceràmiques i sostingut amb una solera de llates de fusta. El tram nord-est, de traçat rectilini damunt la roca natural del terreny, està cobert amb un sostre de plaques ceràmiques i bigues de fusta. L’obertura de sortida és rectangular, amb llinda de fusta i un dels brancals bastit amb carreus de pedra. L’altre brancal està format per la pròpia roca del terreny, i també delimita bona part del passatge per la banda de ponent. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides disposada de manera regular.</span></span></span></span></p> | 08901-291 | Carrer de l’Església, 9 - Rupit | 42.0233900,2.4650400 | 455712 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3921.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 89674 | Ca l'Estragués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestragues | <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03, F01.</span></span></span></p> <p><span>“<span lang='ca-ES'>Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, 1984, any IV, núm. 15, p. 5, 6.</span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>OLIVELLA I VIGUER, Carles (2000). “En Joan Viguer i Pous, (a) Jan Sabater de Rupit. Un antic guia del Collsacabra”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, any XXI, núm. 44, p. 17. </span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). </span><span lang='ca-ES'><em>El meu Rupit. Recull de poesies</em></span><span lang='ca-ES'>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 16-18.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>VINYETA, Ramon (1998). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit. Guia turística</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 89.</span></span></p> | XIX | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos centrals tenen els ampits motllurats i estan delimitades amb unes petites baranes de ferro decorades. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb la inscripció “AVE MARIA” i l’any 1805. La M de la inscripció està representada amb el monograma de Maria. La finestra del seu costat, que reforma un antic portal, està gravada amb l’any 1724 i una creu patent central encerclada, disposada damunt del Calvari. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha un plafó rectangular amb la inscripció “CA L’ESTRAGUÉS MENJARS” i una imatge central amb dos personatges asseguts en una taula. Al pis superior hi ha una galeria sostinguda amb pilars de fusta i delimitada amb una barana també de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, amb el parament arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></p> | 08901-292 | Carrer de l’Església, 4 - Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Segons les informacions aportades per l’excursionista i escriptor català Artur Osona, com a mínim des de l’any 1882 l’edifici ja estava destinat a hostal.</span></span></p> | 42.0239300,2.4649600 | 455706 | 4652572 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4964.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 89675 | Can Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flequer-0 | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit, pàgines de la seva història</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres volums adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals i ràfecs de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, amb les façanes principals orientades a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos superiors tenen els ampits motllurats. Del volum principal, que forma cantonada entre la plaça Major i el carrer de l’Església, destaca el portal d’accés principal, amb la llinda gravada amb l’any 1661 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. També destaca la finestra doble situada al pis i la galeria del nivell superior, bastida amb fusta. L’altre volum destacable està situat a l’extrem de ponent de la construcció, dins d’un petit passatge sense sortida. Destaca el portal d’accés, amb la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist i la finestra del primer nivell, gravada amb l’any 1605, una creu grega central i una bitlla o llançadora de teixidor. Els volums de llevant presenten els paraments arrebossats, mentre que el de ponent està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-293 | Plaça Major, 1-Carrer de l’Església, 12 – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>És probable que la bitlla o llançadora per teixir representada a la llinda de la primera planta faci referència al fet que a l’edifici hi hagués hagut un paraire (aquest símbol enllaçaria amb </span><span lang='ca-ES'><span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). Posteriorment, d</span></span><span lang='ca-ES'>urant bona part del segle XX, a l’edifici hi havia hagut el forn de pa del poble. En l’actualitat, la construcció està destinada al sector de la restauració.</span></span></p> | 42.0237200,2.4648200 | 455694 | 4652548 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3764.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img5031.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 89676 | Can Caiot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caiot | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació N01.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb l’any 1798 i decorada amb una creu central damunt del Calvari. Aquesta llinda està semi tapada pel balcó de fusta situat al pis. De la façana nord-est destaca una de les finestres de la planta baixa, amb la llinda decorada amb una creu llatina ornamentada en la seva part inferior. La resta de la construcció es completa amb dos volums de menors dimensions, adossats a la façana principal i posterior. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-294 | Carrer de les Eres, 7 – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Segons les informacions aportades pel rupitenc Miquel Banús, l’edifici comptava amb una llinda decorada amb una</span><span lang='ca-ES'> bitlla o llançadora per teixir, fent referència al fet que fos la seu d’un paraire (aquest símbol enllaçaria amb </span><span lang='ca-ES'><span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). </span></span><span lang='ca-ES'>Tot i que aquest element no s’ha pogut documentar, és probable que estigués situada a la llinda del portal i, per tant, tapada pel balcó de la primera planta.</span></span></p> | 42.0252300,2.4654200 | 455745 | 4652716 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9509.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Cayot. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 89677 | Dovella de ca l'Estrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-ca-lestrella | <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03.</span></span></span></p> <p lang='ca-ES'><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span lang='ca-ES'>Dovella clau situada al centre d’un gran portal d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella està gravada amb una creu patent mig esborrada i rematada amb el monograma de Jesucrist “IHS”. A la part superior, emmarcada dins d’una franja horitzontal, hi ha la inscripció “RAVAL DIVÍ” rematada amb una sanefa superior decorada amb ondulacions. Damunt la dovella, i encastat al parament de l’edifici, hi ha un carreu gravat amb una inscripció escrita en català, tot i que amb incorreccions ortogràfiques: “ES UNA PRET SANTE”. La inscripció, probablement reaprofitada, compta amb un emmarcament ondulat que la delimita.</span></span></p> | 08901-295 | Carrer de l’Església, 2 – Rupit | 42.0240100,2.4649600 | 455706 | 4652580 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img5387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4953.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 89678 | Paller del carrer de la Barbacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-del-carrer-de-la-barbacana | <p><span><span lang='ca-ES'>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span lang='ca-ES'>Paller de secció tronco-piramidal, bastit amb un pal de fusta central coronat amb una olla metàl·lica. Del pal central surten diversos pals transversals que formen l’estructura, on s’assenta la palla apilada que forma el paller. Tradicionalment, la palla s’apilava amb forques de fusta de lledoner. </span><span lang='ca-ES'>L’olla del pal central evitava que l’aigua de la pluja es filtrés a l’interior, fent malbé la palla.</span></span></p> <p> </p> | 08901-296 | Carrer de la Barbacana - Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Aquest paller fou refet en motiu del Pessebre Vivent de Rupit. Antigament, gran part de les cases de la vila de Rupit comptaven amb pallers que estaven destinats al bestiar. De fet, la palla és el teixit vegetal idoni pels remugants. </span></span></p> | 42.0256100,2.4662800 | 455816 | 4652757 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img4821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img6683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9505.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Lúdic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 89679 | Balma del Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moner | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. </span>Valls: Cossetània Edicions, p. 155-156.</span></p> | <p><span><span lang='ca-ES'>Balma de grans dimensions situada sota del carrer de la Barbacana i a la banda de llevant del molí d’en Marandes, orientada a la riera de Rupit. Presenta una longitud aproximada d’uns 60 metres i està coberta amb una gran visera formada per la pròpia roca natural del terreny, caracteritzada per la pedra calcària pròpia de la regió. La part inferior de la balma està erosionada per l’acció de l’aigua de la riera.</span></span></p> <p lang='ca-ES'> </p> | 08901-297 | Carrer de la Barbacana – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>La primera referència documental relacionada amb aquesta balma data de l’any 1598 quan Miquel Soler Moner, moliner de Rupit, estableix l’antic molí de Soler Moner (actualment conegut com el molí d’en Marandes) juntament amb la balma. En un document datat l’any 1623, la balma apareix mencionada com la balma del Moner.</span></span></p> | 42.0254500,2.4662900 | 455817 | 4652740 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img4789.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 89680 | Col·lecció d'art de la fonda Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-la-fonda-marsal | XX | <p><span><span><span>Col·lecció d’art situada dins de la fonda Marsal de la vila de Rupit. Està formada per diversos quadres de temàtica paisatgística, amb la tècnica de l'oli sobre tela, que representen principalment espais del nucli urbà, carrers i altres indrets del municipi, com per exemple el molí del Soler o el molí Nou de la Sala. Aquestes obres estan exposades, majoritàriament, en els menjadors de l’establiment, així com a les escales d’accés a les habitacions i en d’altres espais de l’edifici. La majoria de peces que integren aquesta col·lecció daten de mitjans del segle XX i són obra del pintor de Manlleu Josep Mas Pou, de l’Escola Paisatgística d’Olot. Les seves obres es caracteritzen per una pinzellada solta i de traç gruixut, amb els contrastos de llums i ombres accentuats. També s’ubica un paisatge a l’oli de mitjans dels anys 80, obra pel pintor rupitenc Joan Vila Arimany, i un parell d’aquarel·les del dibuixant i pintor Antoni Comerma, format a la Llotja de Barcelona i amb vinculacions familiars amb la vila de Rupit. La col·lecció es completa amb una sèrie de fotografies antigues en blanc i negre de la pròpia fonda Marsal, que està en funcionament des de l’any 1930.</span></span></span></p> | 08901-298 | Carrer del Manyà, 3 | 42.0242700,2.4648900 | 455700 | 4652609 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9563.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9570.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Ornamental | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 89681 | Font de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-feixes-1 | XIX-XX | Mig enrunada i desbordada. | <p>Font aïllada situada al marge de llevant del camí de Santa Llúcia, a la banda sud-est del nucli urbà de Rupit. Es tracta d'una deu natural que emergeix de la roca, i que compta amb un mur de pedra sense treballar disposada irregularment, situat damunt seu. Un fragment de teula àrab encastat al marge fa les funcions de broc.</p> | 08901-299 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | 42.0219700,2.4693500 | 456068 | 4652352 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9699.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 89682 | Font del camí de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cami-de-santa-llucia-0 | XX | <p>Font aïllada situada sota del camí que porta a Santa Llúcia, a l'extrem de migdia d'una zona d'esbarjo enjardinada equipada amb taules i bancs de pedra. Està formada per un mur bastit amb pedra de secció trapezoïdal, coronat amb lloses de pedra planes. Compta amb una pica de pedra rectangular amb repises laterals i una aixeta metàl·lica encastada al parament. Damunt seu s'obre una petita fornícula d'arc apuntat, bastida amb pedra disposada a sardinell.</p> | 08901-300 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | 42.0241100,2.4687400 | 456019 | 4652590 | 1980 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9589.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 89683 | Collsallosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collsallosa | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. </span></span></span></span></span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span><span><span><span><span>, any XXVII, núm. 58, p. 24-25.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em><span>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</span></em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 390, 469.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Petit edifici aïllat i reformat de planta rectangular, situat al marge de tramuntana del camí de Santa Llúcia, damunt del mateix i en una zona caracteritzada per la presència de diverses feixes de conreu. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i un ràfec de lloses planes de pedra. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, destacant les de la façana principal, que estan bastides amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres d'aquest parament també tenen els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció són més senzilles i amb llindes de fusta. Adossat a l'extrem nord-oest de l'edifici hi ha un petit volum de planta semicircular, amb la coberta d'un sol vessant bastida en pedra, que probablement correspongui a un forn. La construcció està bastida amb pedra sense treballar, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</p> | 08901-301 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. <span><span lang='CA'><span><span><span><span>Posteriorment, tant la construcció com les antigues masies de Santa Llúcia (reformada) i el Roquerol (desapareguda) formaven el raval de Collsallosa, documentat com a raval des de l'any 1860.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0213900,2.4703900 | 456154 | 4652287 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9623.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 89695 | Campanar de l'església parroquial de Sant Miquel de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial-de-sant-miquel-de-rupit | <p><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em><span>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</span></em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 129-130, 137.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em><span>Catàleg de béns a protegir. Text refós</span></em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U01.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 67, p. 5.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 2-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em><span>Ausa</span></em>, XXVI, núm. 174, p. 996-999, 1014-1017.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Campanar de torre adossat a l’extrem nord-est del temple. <span><span>Està dividit en dos registres de diferents dimensions, decorats mitjançant una motllura de separació en ressalt.</span></span> Presenta un cos inferior de planta quadrada, amb diverses finestres d’arc rebaixat emmarcades amb pedra i obertes a la façana de llevant. El portal d’accés exterior és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l’any 1784 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. S’hi accedeix travessant l’antic fossar de la vila. El cos superior, en canvi, té una planta octogonal, està cobert amb un cimbori i rematat amb un terrat pla delimitat amb una barana de balustres de pedra. Presenta quatre grans finestrals allargats d’arc de mig punt on s’ubiquen les campanes, tot i que aquestes només es disposen en tres de les quatre obertures. <span>Aquestes obertures s'alternen amb quatre fornícules d’arc de mig punt i disposició allargada tapiades. Tant les obertures com les fornícules están delimitades amb petites baranes de pedra decorades. L’espai interior està cobert amb una cúpula semiesférica bastida en pedra. S’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra adossades als murs perimetrals, que es tornen de cargol a la part superior. Les campanes són de metall, ornamentades amb diversos motius i inscripcions, i amb els capçals de fusta. El cos inferior està bastit amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb carreus. El cos superior, en canvi, està bastit amb carreus de pedra disposats en filades. S’observen diverses obertures de mida petita i secció quadrangular, que probablement corresponguin als forats de les bastides utilitzades per bastir l’estructura.</span></span></span></span></p> | 08901-302 | Carrer de l'Església, 3 – Rupit | <p><span><span><span>L’any 1786 s’aixecà el sòcol del campanar de l’església, les obres del qual no finalitzaren fins l’any 1869. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, dues de les tres campanes que presidien el campanar van ser foses amb l'objectiu de fabricar-ne material bèl·lic. Es conserva una de les campanes datada l’any 1801. Posteriorment, la construcció fou rehabilitada entre els anys 2019 i 2020, i s’estrenaren dues noves campanes apadrinades per la parròquia de Rupit i per l'ajuntament de Rupit i Pruit, fabricades per l’empresa Rifer de Girona. Estan datades l’any 2019.</span></span></span></p> | 42.0238200,2.4652700 | 455731 | 4652559 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-1017103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6482.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 89704 | Mirador dels Bassis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-dels-bassis | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mirador excepcional situat a l’extrem sud oriental del cingle dels Bassis, sota el pla de la Palomera i damunt del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues i de la masia del Roquer. Es tracta d’un espai esglaonat més o menys regular, format per la pròpia roca natural del cingle. Presenta unes vistes excepcionals del cingle de Fàbregues, l’església de Sant Joan de Fàbregues i la masia del Roquer, així com bona part de les Guilleries i dels cingles de Casadevall i del Far. Al bell mig de l'espai, gravats a la roca, hi ha dos relleus esculpits amb la imatge d’una serp i el rostre d’una figura religiosa.</span></span></span></span></span></p> | 08901-303 | Els Bassis - Rupit | <p><span><span><span><span>Els gravats foren esculpits pel rupitenc Miquel Banús.</span></span></span></span></p> | 42.0143400,2.4695000 | 456075 | 4651504 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5198.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 89882 | Camí de Rupit a Sant Martí de Querós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-rupit-a-sant-marti-de-queros | <p>JUNQUERA I SEGARRA, Xavier (2007). <em>El present d'un passat. Les Guilleries</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 66-74.</p> <p>TARRÉS I TURON, Josep (2005). 'L'antiga xarxa de camins de les Guilleries'. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>, vol. XLVI, p. 359.</p> | XVI-XX | Emboscat i parcialment desdibuixat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antic camí de bast que comunicava Rupit amb Sant Martí de Querós, passant prop del Casal de Montdois i per davant de la masia del Vilar de Querós. Tot i que en l’actualitat el tram inicial ha quedat desdibuixat per una pista forestal (des del Casal de Montdois fins uns metres més avall del Vilar de Querós), el tram més ben conservat s’inicia en el punt on s’acaba la pista, marcat amb una fita de pedra. Es tracta d’un camí estret i emboscat, que va davallant progressivament traçant unes marcades giragonses, amb petites marrades que ajuden a salvar el desnivell del terreny. En alguns trams encara es conserva l’empedrat original, així com petits murets de contenció de l’estructura.</span></span></span></span></span></p> | 08901-304 | Carena del Vilar - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els camins de bast o de ferradura només eren aptes per als animals de càrrega i no hi podien passar els carros, ja que normalment passaven per indrets amb forts pendents o molt estrets. Estaven empedrats a les zones on les aigües els podien malmetre i delimitats amb marges de pedra seca segons la necessitat i l'orografia del terreny. Aquest camí es correspon amb una de les antigues vies que comunicaven el Collsacabra amb les Guilleries.</span></span></span></span></span></p> | 41.9686600,2.4678600 | 455908 | 4646434 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2021-11-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades són aproximades. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 43491 | Capella de can Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-rabassa | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX-XX | <p>Petita capella adossada a la dreta de l'edifici principal de planta rectangular amb una coberta de terrat català amb una balustrada de ceràmica. Té una porta d'accés en forma d'arc apuntat. Les parets són de pedra arrebossa.</p> | 08902-31 | Barri de Can Rabassa | 41.5420200,2.3004200 | 441649 | 4599166 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43491-foto-08902-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43491-foto-08902-31-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43492 | Can Safont i Forn de can Bramassacs (can Safont) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-safont-i-forn-de-can-bramassacs-can-safont | <p>BIGAS, Casa Bramasach (casa Safont) rev. Contravent nº 27, agost 1981, Vilanova del Vallès. CANTARELL, Cinta, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1990. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVII-XVIII | El fet d'ubicar-se coloms de competició degrada notablement la finca. Actualment del forn en resta molt poc estructura. | <p>Masia d'importants dimensions. L'edificació central és una masia de planta basilical amb carener perpendicular a la façana. Té dues portes d'entrada en forma d'arc de mig punt fets amb grans dovelles, a la pedra clau de la porta esquerra hi ha un símbol mig desgastat. Les finestres són totes de forma rectangular amb carreus i ampit sense cap tipus de decoració. Adossada a la masia hi ha, al cantó dret, una capella i un cobert avui refets. Al costat esquerra i seguint el desnivell del terra hi ha un edifici més primitiu amb el sostre caigut i dues grans arcades a l'interior. A la part posterior de l'edifici hi ha un altre cos en forma de galeries. La coberta és de teules àrabs. A pocs metres de la casa hi trobem les restes d'obra vista d'un forn de rajoles en desús. Es conserven dues boques d'accés en forma semicircular de maó vist.</p> | 08902-32 | Avinguda Verge de Núria, carretera BP-5002 a Granollers | <p>Antigament els seus propietaris eren la família Bramassacs. Grans propietaris del municipi. Les primeres notícies que tenim són del 14 de març de 1420, quan Anton de Bramassachs va instituir un benefici a l'església de la Verge Maria. L'any 1600 Mateu de Bramasachs en va instituir un altre. En una nota de Mn. Casals es diu: 'capella de Bramasachs. Aquesta capella està edificada adjunt a la casa de manso Safont...'</p> | 41.5578200,2.2830200 | 440212 | 4600932 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43492-foto-08902-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43492-foto-08902-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43492-foto-08902-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Actualment l'Ajuntament cedeix l'espai al casal de joves i a una associació de colomaires. Aquest element juntament amb els de les fitxes 32, 33 i 34 formen un mateix conjunt. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 43493 | Capella de Sant Antoni / Capella del Molí de Bramassacs (can Safont) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-capella-del-moli-de-bramassacs-can-safont | <p>CANTARELL, Cinta, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1990. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GAVIN, J.M., Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental, 23, Ed. Pòrtic, Barcelona, 1990.</p> | XVII-XVIII | <p>Capella adossada a la masia de Can Safont. És de planta rectangular i capçal pla, de reduïdes dimensions i molt senzilla. Exteriorment només destaca el perfil sinuós en que és rematada la façana, l'espadanya i un ocul, sense cap mena de decoració. La porta d'accés és molt ampla i de forma rectangular. Les parets són d'obra arrebossada i la coberta de teula és a dues vessants.</p> | 08902-33 | Avinguda Verge de Núria, carretera BP-5002 a Granollers | <p>Antigament els seus propietaris eren la família Bramassacs. Grans propietaris del municipi. Les primeres notícies que tenim són del 14 de març de 1420, quan Anton de Bramassachs va instituir un benefici a l'església de la Verge Maria. L'any 1600 Mateu de Bramasachs en va instituir un altre. En una nota de Mn. Casals es diu: 'capella de Bramasachs. Aquesta capella està edificada adjunt a la casa de manso Safont... va pertanyer a la comunitat de Sta. Maria del Mar, però en el temps de la desamortització, es diu, que foren a temps a vendre-la. Va ser propietat de D. Fernando de Mira'. L'any 1905 encara conservava el retaule i quadres al seu interior. El 1914 es va rehabilitar per iniciativa dels estiuejants de la masia. Actualment resta en desús.</p> | 41.5578200,2.2830200 | 440212 | 4600932 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43493-foto-08902-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43493-foto-08902-33-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Aquest element juntament amb els de les fitxes 1, 33 i 34 formen un mateix conjunt. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 43494 | El molí de Bramassacs (can Safont) i bassa de can Bramassacs (can Safont) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-bramassacs-can-safont-i-bassa-de-can-bramassacs-can-safont | <p>CANTARELL, Cinta, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1990. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVIII-XIX | Actualment el safareig resta colgat per vegetació i a prou feines es pot apreciar. | <p>Edifici de masia-molí de blat de planta rectangular i planta baixa, pis superior i golfes. Queda per sota de la masia de Can Safont i darrera seu hi ha la bassa d'aigua també de Can Safont. La façana principal presenta unes obertures a les golfes en forma d'òculs. Les parets són de pedra arrebossades. Davant de la façana principal hi ha una era on hi trobem una pedra de moldre de l'antic molí. Darrera la casa hi ha una bassa d'aigua en desús que servia per abastar aigua al Molí i a Can Safont. La bassa és circular feta de pedra vista de grans dimensions i profunditat.</p> | 08902-34 | Avinguda Verge de Núria, carretera BP-5002 a Granollers | 41.5578700,2.2836800 | 440267 | 4600937 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43494-foto-08902-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43494-foto-08902-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Actualment ja no fa funciona com a molí. Aquest element juntament amb els de les fitxes 1, 32 i 34 formen un mateix conjunt. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 43495 | Aplec de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-quiteria | XIX.XX | <p>Aplec que se celebra a l'església de Santa Quitèria el tercer diumenge de Maig. Ara es fa el diumenge de Pasqua Granada. L'aplec consta de: exposició de flors, la missa cantada pel cor parroquial, es fa la processó amb la imatge de Santa Quitèria. Abans la imatge era portada pels 4 germans de can Serralta perquè el pare era un gran cuidador de la imatge. La processó es feia a l'entorn de Santa Quitèria. Avui dia només es fa per la plaça. A la tarda hi han actes populars: sardanes, ball, etc...Tot de tipus cultural. Abans es feia ball rodó a la plaça de cal Soldat. El sermó de la diada el fa un capellà de fora. A la imatge se li ofereixen ciris. Santa Quitèria està invocada contra la ràbia per això té un gos al costat.</p> | 08902-35 | Parròquia de Santa Quitèria | 41.5555500,2.3077500 | 442272 | 4600663 | 08902 | Vilanova del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Explicada pel Sr. Francesc Escalé | A partir d'aquest aplec es va formar el Cor Parroquial amb un ran nivell. Canten a les misses de comunió, per Nadal poel 10 d'octubre, etc.... El dia de Santa Quitèria es fan unes rosques de pa que es beneeixen i es venen per menjar (contra la ràbia) | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43496 | Can Xirau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xirau | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVIII | Ha estat restaurada completament fa poc temps | <p>Masia de planta basilical amb carener perpendicular a la façana. Té planta baixa, un pis superior i golfes a la part central. Les seves parets externes són de pedra vista. Les obertures del primer pis són balconades però no tenen baranes. La teulada és de teula àrab a dues aigües.</p> | 08902-36 | Casc urbà | <p>La família Xirau és una família de ferrers. Aquesta masia va ser una de les primeres cases del poble. Va ser un taller on ferraven els cavalls. Davant la casa hi havia un arbre que utilitzaven per a lligar els cavalls mentre els ferraven.</p> | 41.5534700,2.2862900 | 440481 | 4600446 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43496-foto-08902-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43496-foto-08902-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 43497 | Casa Les Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-les-roquetes | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions de forma rectangular amb planta baixa i dos pisos superiors. La seva coberta és de doble vessant amb teula àrab. Actualment acull un asil per a les persones de la tercera edat. A la seva façana principal la porta d'entrada és d'arc de mig punt, i les obertures del primer pis tenen un petit balcó cadascuna d'elles. A la dreta de la porta principal hi ha un pou d'aigua fora de servei que conserva el mecanisme de pouar l'aigua manualment. La casa té uns amplis jardins amb pins de gran tamany.</p> | 08902-37 | Barri Les Roquetes | <p>En els seus inicis fou una casa senyorial. El 1980 Mn. Jensà va fer donació de l'edifici a l'ordre de Las Hermanas de la Caridad.</p> | 41.5611428,2.3085425 | 442343 | 4601283 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43497-foto-08902-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 43498 | Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, planta baixa, pis superior i golfes. Adossada hi ha la masoveria formada per una petita vivenda de planta baixa i pis. La casa senyorial te una façana principal amb obertures al primer pis en forma de balcons i a les golfes unes petites finestres rectangulars totes elles disposades de forma simètrica. A un lateral de l'edifici i a l'altura de les golfes té una galeria porxada amb arcs de mig punt formant un fris lobulat. La coberta de l'edifici és a dues aigües de teula àrab. L'edifici té uns amplis jardins i una extensió de terra cultivada. Tot el conjunt està tancat per un mur perimetral d'obra.</p> | 08902-38 | Polígon Vallesà | 41.5449000,2.2914000 | 440899 | 4599491 | 1891 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43498-foto-08902-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43498-foto-08902-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | L'actual propietari és un escultor anglès. En el patí de l'edifici hi podem observar algunes escultures. La propietat resta tancada amb cleda i porta de ferro amb la data a sobre de 1891. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 43499 | Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular de planta baixa, pis superior i golfes. La planta baixa està adequada per l'ús actual de l'edifici per part de l'hípica. A la façana principal les obertures del primer pis les formen tres finestres simètriques rectangulars dovellades. Les golfes tenen tres finestres petites en forma d'arc de mig punt. La finestra del mig del primer pis té en el dintell l'inscripció de 1738. La coberta és de doble vessant amb teula àrab. Les parets són de pedra arrebossada de color blanc. Antigament era la masoveria de can Rabassa.</p> | 08902-39 | Barri de can Rabassa | 41.5406500,2.3030800 | 441869 | 4599012 | 1738 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43499-foto-08902-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43499-foto-08902-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Abans es deia Forn del vidre. Es troba dintre de la finca que actualment funciona com a hípica. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 43500 | Ca l'Ambrós Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lambros-vell | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX | <p>Masia de grans dimensions i de planta rectangular amb planta baixa i primer pis. A la façana principal de l'edifici presenta in antic rellotge de sol a l'altura del primer pis entre dues obertures en forma de finestra. La porta principal d'entrada és d'arc de mig punt. La coberta de rajola àrab és de dues aigües. A la part nord de la casa presenta uns petits contraforts, i a la banda sud un petit pou d'aigua adossat a la casa i actualment fora d'ús.</p> | 08902-1 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | 41.5665233,2.3016519 | 441773 | 4601885 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43500-foto-08902-1-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43501 | Ca la Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pona | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVI-XVII | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis superior amb teulada a dues aigües. La coberta és de teules àrabs. La seva porta principal és d'arc rodó de mig punt. El pis superior presenta dues obertures interessants, una d'estil gòtic i l'altra ornamentada a la part superior per un escut d'armes i l'inscripció de 1566. Les parets de l'edifici són de pedra vista. A pocs metres de la seva façana principal hi ha un pou. Tota la finca està vallada.</p> | 08902-2 | Carretera de Vallderió BV-5159 | 41.5604300,2.2873200 | 440573 | 4601218 | 1566 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43501-foto-08902-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43501-foto-08902-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | L'edifici es troba dins del recinte que la indústria química multinacional BASF té en el municipi. Abans era propietat de la família Caralt i Mata. | 98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 43502 | Cal Beco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-beco | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XX | <p>Casa de pagès força moderna de forma rectangular amb planta baixa i primer pis. La coberta és a doble vessant i amb teules àrab. Davant la façana principal hi ha una petita era amb arbres. A banda i banda de la casa central hi ha un magatzem i un garatge per l'ús diari del seus propietaris. L'edifici està fet de maó arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08902-3 | Entre el barri Rodes i Les Roquetes | 41.5600700,2.3063700 | 442161 | 4601165 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43502-foto-08902-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43503 | Cal Soldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soldat | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX-XX | <p>Edifici modern de planta baixa i primer pis de forma rectangular. La teulada és de teula àrab. Davant de la casa hi ha una era. La porta principal de la casa té a banda i banda dos petits bancs de pedra.</p> | 08902-4 | Barri Rodes | 41.5565000,2.3060000 | 442127 | 4600769 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43503-foto-08902-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43503-foto-08902-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | A l'era de la casa s'hi va fer el ball de l'Aplec de Sta. Quitèria el 3er diumenge de maig fins als anys 1950. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 43504 | Cala Ció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cala-cio | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVII-XIX | El seu estat és d'abandó presentant importants esquerdes a sota la teulada per la banda est de la casa. | <p>Masia de planta rectangular de planta baixa i pis superior. Teulada a dues aigües de teula àrab. Les parets són arrebossades. Davant la façana principal i a pocs metres hi ha un pou d'aigua que encara es conserva. Al seu costat dret presenta un cos afegit posteriorment fet de rajola vista i que probablement el seu ús era de magatzem de la casa.</p> | 08902-5 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | <p>Aquesta masia abans era coneguda com Cal Sant.</p> | 41.5652028,2.3004877 | 441675 | 4601739 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43504-foto-08902-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43504-foto-08902-5-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | També es coneix amb aquesta denominació la casa situada al carrer Mogent cantonada amb el carrer de la Palma, on d'antic s'hi trobava un habitatge i una carnisseria. Avui és un habitatge particular | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 43505 | Cala Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cala-joana | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular de planta baixa, pis superior i golfes. Les parets són de pedra arrebossada i a la cara sud de l'edifici hi té adossat un petit magatzem. La coberta de l'edifici és a dues aigües presentant un terrat català a la part central de l'edifici just on hi ha les golfes.</p> | 08902-6 | Entre la carretera de Vallderiolf BV-5159 i el Torrent de la Valldarió | 41.5703300,2.3028900 | 441880 | 4602307 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43505-foto-08902-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43505-foto-08902-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml