Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39942 | Camí ral del Rieral de Santa Eulàlia a Llerona o camí de Mas d'Orca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-rieral-de-santa-eulalia-a-llerona-o-cami-de-mas-dorca | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí ral de Santa Eulàlia de Ronçana (El Rieral) a Llerona. És un vial asfaltat que comunica la carretera C-17 amb la zona industrial del Mas d'Orca. El seu recorregut va pel camí ral de Bigues a Granollers, límit de terme, urbanització Turons del Vallès, camí ral de Granollers, travessa la carretera C-17, travessa el camí ral de Canovelles, límit de terme (Llerona). El títol és de possessió immemorial. | 08005-73 | Inici: límit d terme (Camí ral de Bigues a Granollers) / Final: límit de terme (Llerona) | Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955) | 41.6509600,2.2685100 | 439090 | 4611282 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39942-foto-08005-73-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 39943 | Camí ral de Granollers a Canovelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-a-canovelles | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. | Es tracta de l'antic camí ral de Granollers i Canovelles. Coincideix en bona part amb el camí ral de Canovelles. El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. La secció coincident amb el camí ral del Rieral a Llerona es conserva com a camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va per la carretera C-17, el camí ral del Rieral a Llerona, carretera C-17, carrer de Tona (urbanització Montguit), fins a límit de terme (Canovelles). El títol és de possessió immemorial. | 08005-74 | Inici: carretera C-17/ Final: límit de terme (Canovelles) | Font documental: -Minutes municipals (1925) | 41.6408900,2.2655400 | 438833 | 4610166 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 39944 | Camí ral de Canovelles a Llerona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-canovelles-a-llerona | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Aquest camí transcorre paral·lelament al límit de terme entre l'Ametlla i les Franqueses del Vallès, sempre fora del terme municipal de l'Ametlla excepte en un tram molt curt en que coincideix amb el límit de terme. És un camí rural amb ferm de terra. El títol és de possessió immemorial. | 08005-75 | Inici: límit de terme (Canovelles) / Final: límit de terme (Llerona) | Font documental: -Minutes municipals (1925) | 41.6418500,2.2685600 | 439085 | 4610271 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39944-foto-08005-75-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 39945 | Quintana de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quintana-de-can-plandolit | Àrea agrícola de grans dimensions destinada al cultiu dels cereals, situada al sud del municipi, a tocar amb el terme de Santa Eulàlia de Ronçana. Els camps de Can Plandolit, juntament amb els de Can Jaumira, formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana. La pressió urbanística i de les infraestructures és el fet que fa perillar més aquest espai. Aquests camps són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions, que van del verd al daurat del cereal. | 08005-76 | Can Plandolit | 41.6472100,2.2507000 | 437603 | 4610879 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39945-foto-08005-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39945-foto-08005-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||||
| 39946 | Camí de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-creu | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un camí rural, amb paviment de terra, que comunica el sector del Pla del Sorral amb el Serrat. La seva funció original era accedir a l'antiga església de la Santa Creu. Al coll de Santa Creu es creua amb el camí ramader i amb el camí del Verder. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, travessa el camí antic de Bigues, travessa el camí ral de Bigues fins al Coll de Santa Creu. El títol es de possessió immemorial | 08005-77 | Inici: carretera BP-1432 / Final: Coll de Santa creu | 41.6712000,2.2436500 | 437039 | 4613547 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39946-foto-08005-77-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 39947 | Camí de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-gafa | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'una variant del camí ral de l'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana, que transcorre entre el camí de la Sagrera i el camí del rieral. És un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai (Can Plantada), Can Gafa fins al límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers). El títol és de possessió immemorial. | 08005-78 | Inici: camí ral de Granollers / Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers) | Font documenal: -Minutes municipals (1925) | 41.6520000,2.2471600 | 437313 | 4611413 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39947-foto-08005-78-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 39948 | Camí de Pinar i Portús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-pinar-i-portus | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí que comunica la carretera BP-1432 amb la urbanització de Pinar i Portús. El camí és asfaltat i té una funció veïnal. | 08005-79 | inici: carretera BP-1432 / Final: límit de terme (Bigues) | 41.6661600,2.2355000 | 436356 | 4612994 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39948-foto-08005-79-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 39877 | Pi de la Font de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-font-de-can-draper | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | Presenta signes de perforacions per part de paràsits a l'escorça S'observen algunes branques trencades i una capçada esclarissada | Pi (Pinus pinea) de 30 a 40 m d'alçada, volta de Canó de 3,3 m, 105-110 cm de classe diametral, diàmetre de 106 cm, un perímetre de capçada de 75,6 m, i d'una edat aproximada de 130 anys. | 08005-8 | Can Draper | 41.6621400,2.2633000 | 438666 | 4612527 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 39949 | Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puigllonell | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | X | Casa pairal amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana (de tipologia 1 segons Danès). La referència més antiga trobada a l'edificació data de 871 (brancal façana). Actualment està en reconstrucció. Té 2 plantes. Façana i parets de pedra de la zona (gres vermell) rejuntada amb calç. Les cantoneres són de pedra tallada de la mateixa finca. Existeixen uns contraforts d'estabilització de la façana sud ja que té una gran alçada. Finestres de la façana sud amb brancal de pedra treballada de morfologia gòtica. Portal principal d'accés a la masia amb dobelles de grans dimensions. A la façana hi ha una galeria que dóna un aire senyorívol al conjunt. Sostres de la masia amb embigat i llates. D'altres part amb embigat, cairons i rajols. La teulada és reformada i feta amb embigat de fusta, cairons, rajols i teula catalana. Ocupació en planta (m2): 338,80 m2 casa pairal + pallissa 95 m2. A partir de l'evolució històrica es pot deduir que al segle XII hi hagué el primer conjunt de reformes, vers el 1599 una segona fase i possiblement al segle XVIII la gran reforma que dóna l'estructura actual del mas. Es dedueix que les successives ampliacions van ser fer la façana sud. Als anys 80 es realitza la darrera restauració per consolidar terres i teulat. | 08005-80 | Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25 | Al segle XII es produeix la unificació del mas Puig i Llonell que dóna nom i lloc a l'actual finca i edifici. A partir d'aquella unificació es converteix en la casa de referència del Serrat de l'Ocata i potència vitivinícola durant el segle XIX. Estilísticament és una masia que inicialment deuria ser de teulada de dues vessants però que amb la unificació de les dues unitats es va convertir amb un casal senyorívol de gran bellesa i poder, com ho demostren treballs de la pedra d'empits i finestres i festejadors. Està situada a un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6970500,2.2408300 | 436830 | 4616419 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39949-foto-08005-80-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- Pallissa (vegeu fitxa 141).- Conillar (vegeu fitxa 257).- Pou (vegeu fitxa 264). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 39950 | Can Pagès Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-nou | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVII | Té alguns problemes estructurals a les bigues de la planta baixa amb el primer pis, algunes goteres al terrat i terres amb panxa a la part de les habitacions. | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants amb caraner paral·lel a façana. La referència més antiga trobada a l'edificació data del 1858. Va ser reformada al 1902 seguint l'estil colonial amb elements modernistes, Pels elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XVI-XVII. Actualment, segona residència, l'edifici consta de 3 plantes. Façana estucada i pintada amb arrimador ceràmic a la part frontal i amb motius vegetals a la resta del perímetre. Compta amb una torre i una tribuna acabats amb trencadís, així com un balcó corregut en forma de U. La façana principal compta amb 11 finestres, 3 balconeres i 1 porta. Les parets interiors són fetes amb pedra. Sostres i teulada d'embigat de fusta. Conserva encara l'era amb tova catalana i la masoveria a la part dreta posterior de l'edificació. Ocupació en planta (m2): 423 m2 masia principal + 632 m2 de cobert Edificacions annexes: Masoveria i 2 cossos annexos d'antigues corts i garatge (632 m2). Masia anterior al segle XVIII, reformada primerament al 1858 i més tard a partir del 1902 agafant un estil modernista amb aspectes d'estil colonial. La darrera reforma es va produir entre el 2000 i el 2004. | 08005-81 | Can Pagès. Polígon 2, parcel·la 123 | Masia que va ser adquirida per un català que va tornar de Cuba i que va voler entregar a la seva promesa que feia 17 anys que no veia en prova del seu amor. La reforma que inicia aquest senyor és de 1902 amb una clara intenció de disposar del típic xalet de segona residència de la burgesia adinerada barcelonina. Per això va usar un estil colonial barrejat amb el modernisme cada cop més imperant de l'època. En els darrers anys de vida d'aquest 'cubano' es construeix la tribuna i s'incorporen elements modernistes més clars com el trencadís a la teulada de la tribuna i la torre, així con a la paret d'un dels porxos que feia servir com a garatge. Els jardins compten amb la mateixa atmosfera modernista-colonial, amb elements decoratius vegetals que recorden els que es troben a la mateixa façana. Situada a una àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers. | 41.6394000,2.2772700 | 439808 | 4609993 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39950-foto-08005-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39950-foto-08005-81-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | En destaca l'era (vegeu fitxa 401). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 39951 | Can Pagès Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-vell | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XIX | Masia de tipus 4 segons Danès, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a façana. Aixecament basilical a la part central de la teulada que drena les aigües a dues vessants. La façana es arrebossada i pintada de color blanc. Consta de 12 finestres amb brancals de pedra calcària d'estil goticitzant, tres de les quals tenen capitell central. A ben segur són d'una reforma posterior de la masia del segle XVIII o XIX. Presenta 2 portals dobellats també contemporanis d'aquesta època. Cal destacar que la part de la façana sembla un cos afegit a la part davantera de l'antiga masia que podria ser del segle XVI o XVII. A banda i banda d'aquest cos més antic s'erigeixen 2 blocs tipus galeria amb arcs, 5 en total al costats de llevant i ponent que es complementen amb un arc i un petit torreó de la cara Sud. La cara sud, la que dóna accés a l'antic barri de la masia, presenta 3 portes dobellades i 2 arcs dels torreons. Destaca que al perímetre de la masia, hi ha un mur perimetral que engloba els serveis de la masia així com una zona d'hort. L'interior de la masia està molt reformat però conserva elements de gran valor. A la part nord hi ha un seguit de portes amb l'escut de la flor de 'lis', símbol de la reialesa borbònica. D'altra banda, els sostres són de múltiples materials, els de la façana nord són amb volta de totxo catalana formant 3 cossos. Els de la part interior i possiblement més antiga són amb embigat i enllatat de fusta amb decoracions. La teulada no s'ha pogut veure però a ben segur que conserva embigat de fusta. L'actual estructura és d'una reforma del segle XIX ja que els elements decoratius i la tipologia constructiva de les galeries laterals és típica d'aquesta època. Posteriorment, són evidents d'altres reformes que no s'han pogut datar. Anteriorment, la masia del segle XVI-XVII deuria patir les pertinents reformes que no es poden datar. Ocupació en planta (m2): 1043 m2 cos principal+ annexos 833 m2. | 08005-82 | Can Pagès | Àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers. | 41.6386700,2.2719400 | 439364 | 4609915 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39951-foto-08005-82-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La bassa circular, situada al nord de la masia. S'omplia de l'aigua provinent del pou gros del darrera de la casa, a través d'un petit aqüeducte, fet de formigó i d'uns 16 m de llargada, i sortia a la xarxa de recs de Can Pagès. Actualment, resta buida i abandonada.- El pou de l'hort, situat dins del seu perímetre emmurallat. És el pou més antic de la masia.- El pou gros, situat a la part posterior de la masia, a l'interior d'un cobert de planta quadrada d'un sol pis. Està fet de totxo lligat amb ciment, fa uns 4 m de diàmetre i conserva una bomba amb un motor de petroli.- La xarxa de recs (vegeu fitxa 345). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 39952 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIII | Casa pairal amb teulada a dues vessants paral·leles a façana i de molt poca inclinació. Alçat basilical transversal a façana; posterior a la reforma que va aplanar la teulada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIV, però que la seva morfologia de caràcter indià, amb 3 pisos, és deguda a la reforma realitzada l'any 1854 per Tomàs Parellada. El revestiment de la seva façana és arrebossat amb murs de pedra. Com a elements singulars a la façana trobem una cornisa de pedra treballada que dóna la volta a tota la teulada i un balcó corregut que dóna la volta a la façana principal que acaba en una terrassa lateral. A més a més, es troben un total de 6 finestres balconeres més 2 finestres amb brancals de pedra i un portal adobellat amb porta de fusta. A l'interior trobem parets de pedra, al primer pis, 3 cossos amb volta catalana de totxo i al segon i tercer pis bigues de fusta escairades amb volta de totxo. La teulada, plana, amb teules es troba decantada amb pendent cap a cara nord. Actualment, Can Parellada és una residència de desintoxicació. La masia conserva uns trets nobles molt destacats i d'un gran valor arquitectònic. Ocupació en planta (m2): 260 m2 masia no s'inclouen volums annexos. La principal reforma es va produir l'any 1854 i li va conferir un aspecte d'estil indià. La darrera va ser als anys 70 per condicionar-la com a residència. | 08005-83 | Can Plantada | La majestuositat arquitectònica de la masia a dues vessants va ser modificada al segles XIX per donar-li una configuració de masia 'd'indians' propi de l'època colonial que dóna un especial valor per la seva singularitat al municipi. Només aquesta masia i Can Pagès Nou poden ostentar aquesta categoria colonial al municipi. Amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos). Masos com Can Jaumira o Can Parellada, pot ser no del mateix rang que les 3 cases fortes del sud del municipi, arriben a assolir cotes de desenvolupament importants tot i que es deslliguen de la influència de l'Ametlla per ser més pròximes als àmbits de Sta. Eulàlia i Canovelles. | 41.6436300,2.2477000 | 437350 | 4610483 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39952-foto-08005-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39952-foto-08005-83-2.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 39953 | Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plandolit | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XIII | Casa pairal amb teulada a dues vessants tipus 2 segons Danès, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIII amb una estructura de 2 pisos més golfes. El revestiment de la seva façana és arrebossat arremolinat amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana trobem les cantoneres de pedra treballada i un pica aigua. A més a més trobem un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i 2 portes, una amb portal dobellat i l'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta. En l'interior trobem parets de pedra i sostres amb embigats de fusta amb llates. Al primer pis, les dues ales disposen de volta catalana feta amb totxo. La teulada és embigada amb cairons, rajols i teules. Cal remarcar l'impressionant barri que tanca la façana i que data de l'any 1700. Del nucli inicial del segle XII-XIII se'n conserva una part reduïda. Al segle XVII és quan es realitza la major ampliació que posteriorment es va consolidant fins al segle al 1866 que es realitza una altra actuació. Cal remarcar que a l'any 1966 es fa una altra actuació per reformar i consolidar la façana i alguna part interior per dotar la masia de l'aparença actual. Ocupació en planta (m2): 515 m2. | 08005-84 | Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 116 | Masia de gran bellesa i singularitat dins del mosaic format per les grans masies del sud del municipi. La seva singularitat, bellesa i majestuositat rau en el fet del complex sistema que formava la masia amb el seu entorn social i natural. Integrada perfectament en el lloc on es construïa i paradigma de sostenibilitat social per la concentració familiar i generacional que es produia en aquests espais, rics complexos i moltes vegades poc íntims. Arquitectònicament, cal remarcar el seu pati fortificat que li dóna un aire recollit. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6489400,2.2522800 | 437736 | 4611070 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39953-foto-08005-84-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 254).- L'era (vegeu fitxa 274). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 39954 | Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIII-XIX | Alguns dels annexos de la casa presenten problemes estructurals, especialment les corts i cavallerisses de les parts posteriors. Val a dir que recentment s'han realitzat importants obres de millora de la façana i d'alguns coberts annexos. | Masia pairal que ha sofert una constant evolució i s'ha anat engrandint progressivament. La part central de la masia, és de tipus 2 segons Danès, és a dir, amb la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. Cal destacar que al voltant d'aquest nucli central del segle XII-XIII si han afegit un seguit d'edificacions que han arribat a formar l'estructura actual amb el barri tancat. La façana principal ha estat recentment arrebossada i les parets interiors d'aquesta són de pedra. D'altra banda, a la part alta de la façana hi ha un frontis quadrat amb dues obertures rodones i fet amb totxo que pot ser de principis del segle XIX. Trobem 7 finestres a façana, de les que 5 són finestres balconeres, les dues de la planta baixa són convencionals. De les finestres en trobem dues amb brancals de pedra sorrenca i la resta són de totxo. Cal destacar els 2 ulls del frontis. La porta d'entrada està descentrada de la façana ja que la casa es va ampliar cap a l'esquerra i presenta un portal dobellat de grans dimensions. Destaca un rellotge de sol a mitja façana. Pel que fa a l'interior destaca la divisió en 3 cossos principals, tots ells amb volta catalana a la part baixa, seguint l'estructura típica de les reformes del segle XVI o XVII. Els terres són amb toves. Destaca la gran cuina amb una llar de foc de grans dimensions amb un centre de pedra de molí. La pica també és espectacular. D'altra banda, a la banda dreta de l'entrada hi ha un menjador de grans proporcions i unes antigues cuines que van servir per acollir refugiats. A la part de darrera de l'estructura descrita hi ha una cuina antiga que pot ser del segle XVI. Just al costat de l'antiga cuina hi ha una gruta o fresquera d'aliments. La segona planta segueix la divisió abans descrita i es caracteritza per tenir les habitacions amb frescos a les parets propis del segle XIX. La tercera planta, el sostre és amb embigat de fusta, cairons i rajols i servia com a espai d'habitacions. La teulada és amb embigat de fusta cairons i teules. A la part de darrera de la casa hi ha adossats coberts agrícoles que eren on hi havia el bestiar i algun magatzem com ara la zona del trull de l'oli i del vi. Adossat a façana per la part dreta hi ha l'ala noble. Aquest espai propi del segle XVII-XVIII, està format per una part baixa on hi havia les caballerises i una galeria a cara sud per on els senyors accedien a les seves estances. Adosat a aquesta galeria hi ha l'accés a l'edifici noble, de planta quadrada. A l'altre costat hi trobem la capella i una altra galeria que donava a l'interior del pati i a cara sud. En aquesta ala, s'hi conserva la capella de la masia. En aquests espais els sostres són d'embigat de fusta cairons i rajols. Finalment per culminar les galeries hi ha una un mur amb porta que tanca el barri, estructura pròpia del segle XVII. Davant del barri hi ha l'era i el cobert . Tots dos de proporcions majestuoses. Ocupació en planta (m2): Masia principal 480 m2, cos central, ala dreta 250 m2 , ala esquerra 115 m2+ annexos 768 m2. | 08005-85 | Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61 | Les referències més antigues de la masia són del segle XII-XIII. Val a dir que la part més antiga de la masia que es conserva avui data de l'any 1570 i correspon a la zona de l'antiga cuina. Posteriorment, al segle XVII es configura tota la zona del edificis de les ales dreta i esquerra de la façana fins a culminar amb el tancament del barri. Cal destacar que la torre de planta quadrada podria ser d'aquella mateixa època. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6518000,2.2491700 | 437480 | 4611389 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | En destaca el dipòsit d'aigua, de forma circular, adossat a la façana nord de la casa, que fa aproximadament 3 m d'alçada; la part inferior és de pedra lligada amb morter de calç i a la superior de totxo.En quant a les infraestructures agràries:- La mina (vegeu fitxa 205).- El safareig (vegeu fitxa 210).- La bassa (vegeu fitxa 277).- L'era i ventador (vegeu fitxa 279).- La bassa antiga (vegeu fitxa 280).- La bassa morta o del cànem (vegeu fitxa 281).- La tanca de l'hort (vegeu fitxa 282).- La bassa del bosc (vegeu fitxa 283). | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 39955 | Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forns | <p>COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> <p><span><span><span>PUIG, JORDI-VILANOVA, MARIA (2007).<em><span><span><span> </span></span></span></em>Masies de l’Ametlla del Vallès</span></span></span><em><span><span><span>. </span></span></span></em>Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVI- XX | Existeixen alguns problemes estructurals bàsicament dels terres de la part baixa. Pel que fa als tancaments, tot i no ser un problema estructural, hi ha uns dèficits importants ja que hi ha 30 finestres i 7 portes. | <p>Masia tipus 1 segons Danès que va sofrir una ampliació entre l'any 1946 i 50 que la va convertir en una casa pairal d'estil neocolonial. Té una estructura amb 2 plantes i golfes. La façana de la masia antiga és amb paret de pedra de la zona, pedra granítica, rejuntada amb calç i morter. La façana no està arrebossada i la pedra és vista. Les cantoneres de façana són de pedra tallada. Presenta un ràfec de teulada amb morfologia tradicional catalana. De la façana primigènia només resta una finestra d'estil gòtic i un portal dobellat, que a ben segur són del segle XVI-XVII. L'interior de la masia antiga està format per una única estança que conserva un arc apuntat de grans dimensions i que suporta tot el sostre. L'interior va ser reformat juntament amb la resta de la masia a finals dels 40. Conserva una llar de foc i forn de pa de gran bellesa. Els sostres de bona part de la casa són amb embigat de fusta, cairons i materials moderns en superfície. De l'ala central de la masia ens surten dues prolongacions. Una cap a la part sud i oest de la masia i l'altra en direcció est. Totes aquestes construccions es van adossar a l'antiga masia i van servir per ampliar les estances i, fins i tot, el celler. És una construcció extremadament sòlida amb parets de pedra, cantoneres, empits i brancals de pedra treballada i sostres i teulada de fustes nobles. S'aprecien a la façana antiga elements del segle XVI, tot i que la reforma important que es va realitzar a la masia i que ens ha donat l'actual morfologia es va realitzar entre els anys 1946 i 1959. Ocupació en planta (m2): 761 m2 masia + 469 m2 granja. Edificacions annexes: Destaquen unes antigues granges de bestiar a la part dreta davantera de la masia que tenen una ocupació de 469 m2.</p> | 08005-86 | Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18 | <p>Masia que té els seus origen en uns forns romans que ens han arribat als nostres dies, des del punt de vista toponímic i arquitectònic. La masia té un valor importantíssim tant des del punt de vista de l'antiga masia que tenia elements gòtics decoratius i estructurals, com l'ampliació dels anys 40 realitzada per <span><span><span>Jordi Bonet Garí, deixeble d'Antoni Gaudi, i</span></span></span> que aportà un estil neocolonial de gran simplicitat, austeritat i elegància. Situada a l'àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus)al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.</p> | 41.6658800,2.2482300 | 437415 | 4612953 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39955-foto-08005-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39955-foto-08005-86-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-30 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries: - El complex mina-font (vegeu fitxa 218). - La bassa (vegeu fitxa 220). - L'aqüeducte (vegeu fitxa 222). | 98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 39956 | Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper | <p>COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVI | Als anys 90 es van fer unes reformes que van consolidar bona part de l'estructura de la masia, val a dir que resten algunes zones no afectades, com ara la part del trull o la zona de les antigues comunes.A la part nord de la casa gran els sostres presenten problemes greus, alguns amb ensorraments. La part superior de la torre presenta problemes a la tanca i una escletxa vertical. | <p>Casa pairal formada per diverses construccions a l'entorn d'un gran pati tancat, amb una torre a la línia exterior. La seva morfologia actual correspon al segle XVI. El conjunt costa de quatre cossos diferenciats que envolten el barri: Can Barceló, la masia originària, la Casa Gran, orientada cap al sud amb un gran porxo, els coberts annexos de la part sud i la torre de defensa. La zona de Can Barceló fou reformada a la dècada dels anys 70 del segle passat i conserva pocs elements originals. La Casa Gran és una masia de dos plantes i golfes amb decoració gòtica de portes i finestres. La torre és de planta quadrangular amb planta baixa i tres pisos, coronada per una balustrada. A la planta baixa hi ha una capella espaiosa amb pintures molt deteriorades. La capella ha posseït ornaments i un retaule gòtic que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936. Al cim de la torre hi manca la campana, que fou prestada l'any 1939 a la parròquia de l'Ametlla i no fou tornada mai més. A les façanes hi ha finestres gòtiques, una d'elles amb l'escudet i l'any 1551.</p> | 08005-87 | Can Draper. Polígon:3, parcel·la: 2. | <p>Can Barceló ja es menciona a antics documents de l'any 1172. Aquest nom figurà fins l'any 1393, quan és anomenat marmessor de l'herència Ramon Draper, casat amb una filla de Barceló. A mitjans del segle XVI es constitueix el gran edifici de l'actual mas. La construcció del mas fortificat respon a les necessitats de defensa a la vida del camp suscitada des del segle XVI amb la revolta dels remences.</p> | 41.6619200,2.2647400 | 438786 | 4612502 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39956-foto-08005-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39956-foto-08005-87-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries: - El pou de glaç (vegeu fitxa 202). - La font (vegeu fitxa 203). - La Bassa Drapera Primera (vegeu fitxa382). - La Bassa Drapera (vegeu fitxa 383). - El Rec Draper (vegeu fitxa 397). | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||
| 39957 | Can Ciurans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ciurans | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | Als coberts annexos es fan evidents greus problemes de sostres caiguts que requereixen reformes integrals. | Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1871 (pallissa) tot i que la masia és anterior. Primera residència de 2 plantes. Façana arremoliada de color beix. Insòlitament orientada a l'est. La paret de la façana és feta amb pedra rejuntada amb calç i cantoneres de pedra tallada. 6 finestres i 2 portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres reformats fets amb materials moderns. Resten alguns sostres antics amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): 274 m2 de la masia +241 m2 dels coberts del davant. Edificacions annexes: Pallissa de dues plantes en mal estat i 2 coberts de construcció recent amb teulada caiguda en molt mal estat. Total annexos 241m2. Es fa evident una reforma al segle XVIII on s'amplia la pallissa i algunes estances de les cases que formen l'actual unitat. Posteriorment, als any 80 es fa l'actual reforma que dóna el caràcter actual a la masia. | 08005-88 | Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30 | Unió de dues masies que fins a la primera meitat del segle XX van restar separades. Can Ciurans i Can Tapies. Aquest assentament de petits masos és el mateix que es repeteix al Serrat de l'Ocata. Aquest espai estava format per més de 10 masies, actualment desaparegudes, que s'aglutinaven al voltant de l'església de St. Bartomeu. En aquest sentit, el valor bé per ser la darrera estructura supervivent d'aquest conjunt constructiu. D'altra banda, a la cara de mig dia resta un petit repujat de l'estructura de la masia que fa pensar en una petita torre defensiva. Situada en un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6965000,2.2345300 | 436305 | 4616363 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39957-foto-08005-88-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La mina, situada al sud de la masia, a un dels marges de la finca. L'entrada de la mina està feta amb totxo i s'endinsa cap a sota del turó del Pollancre. Actualment encara està en funcionament i dota d'aigua a l'explotació ramadera de la finca.- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 163). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 39958 | Can Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roses | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Problemes estructurals a la teulada i als sostres | Masia de dues vessant tipologia 2 segons Danès amb carener perpendicular a façana. No hi ha referències a la masia de l'antiguitat, pel context se suposa que es posterior al segle XVII. Actualment, és segona residència en desús. De 2 plantes. Façana de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres, 2 finestrons i 1 porta amb brancals i empits de pedra sorrenca. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula tradicional catalana. Sostres d'embigat de fusta amb canya rejuntada amb calç. Destaca una era de gran bellesa i un cobert per guardar les eines adossat a façana. Ocupació en planta (m2): 132 masia m2 + annexos 102 m2. Edificacions annexes: Coberts annexos de la part oest fets amb totxo i paret de pedra amb una antiguitat de més de 50 anys en molt mal estat (66,5 m2). El de la part est està en millor bon estat (35,5 m2). Existeix un cobert amb volta de totxo que té valor arquitectònic; restes de l'únic trull d'oli del Serrat. | 08005-89 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6985200,2.2428300 | 436998 | 4616581 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39958-foto-08005-89-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- El paller (vegeu fitxa 331).- El biot (vegeu fitxa 183).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 249).- El paller (vegeu fitxa 331). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 39878 | Albereda de Can Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-can-reixac | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Alguns exemplars presenten heures però en una proporció molt reduïda, cosa que no fa perillar el seu estat de salut | Conjunt format per 13 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 30 a 35m d'alçada, una volta de Canó de 2,5 m, classe diametral 105-110 cm, diàmetre de 80 cm i perímetre de capçada de 47,1 m. | 08005-9 | Camí de Can Draper a Can Reixac | 41.6551000,2.2632600 | 438656 | 4611746 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39878-foto-08005-9-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 39959 | Can Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1699 tot i que la masia és anterior. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Finestres i portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): masia 128.16 m2 +137,84 m2 dels coberts annexos Edificacions annexes: Granja, paller i un cobert separat del cos principal en bon estat de conservació. | 08005-90 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 11 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6984200,2.2432700 | 437034 | 4616570 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | En destaca el paller adossat a la façana oest de la casa. És de planta rectangular, fa aproximadament 3 m de llargada i uns 2 m d'amplada i 3 m d'alçada. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter de calç, la teulada és d'un sol vessant amb embigat de fusta i l'accés és d'una amplada suficient per accedir-hi amb carro. Es troba en molt bon estat de conservació ja que ha estat recentment restaurat. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 39960 | Can Joan Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-badia | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Referència més antiga de la masia data de 1717 però a ben segur que la masia és anterior. Actualment presenta una façana completament reformada amb pedra rejuntada amb formigó. El mur de la façana és de les mateixes característiques. 6 finestres i 1 porta amb brancals i empits de pedra. Interior reformat amb materials moderns. L'estructura està formada per 3 cossos, el de més a la dreta amb 3 voltes i un annex que era usat per coberts dels cavalls. Destaca a la façana una petita galeria formada per 4 finestrals de totxo. Els sostres i la teulada són amb materials moderns, tot i que són amb embigat de fusta i llates. Ocupació en planta (m2): masia 127 m2. Edificacions annexes: Annex antic pels cavalls (15 m2). Es va produir una primera reforma amb data de 1717, època de bonança econòmica al Vallès. La següent no es va realitzar fins al 1995, on conservant la volumetria inicial, es va refer la seva façana i sobretot els interiors. A més, es va fer el porxo amb les 4 voltes. | 08005-91 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 14 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6986600,2.2437700 | 437076 | 4616596 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | En destaca el pou situat a les feixes de sota la casa. Excavat directament en el sòl i sense revestir. Actualment ha quedat soterrat gairebé en la seva totalitat, i les herbes cobreixen part de la boca. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 39961 | Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-0 | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | Problemes estructurals a la coberta | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, però paral·leles a la façana. Actualment, la façana està orientada a cara oest, per qüestions d'espai del terreny. Per la configuració de la casa, parteix d'una masia amb teulada a una sola vessant que va rebre un adossat a la part oest, actual façana. No es troba referència de l'any de construcció però, a ben segur, com la resta de masies de l'entorn va ser reformada importantment al segle XVII però la masia és possiblement del segle XIV-XV. Actualment primera residència, de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. La façana està encalada amb alguna zona on s'aprecia la pedra. Façana amb 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. A partir de l'antiga masia del segle XIV-XV es va realitzar l'ampliació de la casa al 1701 aprofitant una època de bonança econòmica. En aquella època es construeix el paller. No és fins el 1950 quan es torna a reformar la casa, sobretot incidint als seus interiors. Ocupació en planta (m2): 110 m2 masia + 28,9 m2 del paller Edificacions annexes: El paller conserva un brancal de totxo a la porta d'entrada fet amb una tipologia de peces de gran valor per la seva antiguitat. | 08005-92 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6992200,2.2437200 | 437072 | 4616658 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39961-foto-08005-92-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La cisterna, situada a l'est de la casa. És de planta quadrada i està feta de pedra de la zona lligada amb morter de calç. Actualment continua subministrant aigua a la masia.-El paller (vegeu fitxa 265). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 39962 | Ca l' Arcís o Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-arcis-o-ca-lermita | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Problemes estructurals evidents ja que el manteniment de la casa ha sigut mínim durant molts anys. | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·lels a la façana. D'altra banda, té adossada la masia de Ca l'Ermità a la part nord. Aquesta és també d'una vessant i amb façana cap a sud. Actualment, la façana de ca l'Arcís està orientada a sud-est per qüestions d'espai del terreny. No es troba referència de l'any de construcció però, de ben segur, com la resta de masies de l'entorn va ser reformada importantment al segle XVII però la masia es possiblement del segle XIV-XV. Actualment primera residència. De 2 plantes. Façana i murs de pedra de la zona amb rejunt de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. La façana està arrebossada amb calç amb alguna zona on s'aprecia la pedra. Té 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca tots ells pintats de blau a mode tradicional per espantar les bruixes i els mals esperits. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Segurament al segle XVII a la casa de ca l'Arcís se li va adossar la de Ca l'Ermità, tot i que faltaria confirmació. Ocupació en planta (m2): Ca l'Arcís 90 m2+90 m2 de l'annex de Ca l'Ermità. Edificacions annexes: Es pot considerar la casa de Ca l'Ermità com un annex ja que actualment té la funció de cobert per al bestiar. Ocupa 90 m2. | 08005-93 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 17 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6990000,2.2444000 | 437129 | 4616633 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39962-foto-08005-93-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:-La font: suant que neix entre dues vetes de llosa vermella per on s'escola l'aigua de pluja, que es recollida en una cisterna i permet regar els petits horts de Can Joan Badia.-El forn de coure pa, adossat a la façana principal de la casa, darrera d'uns tarongers. De planta semicircular, fa aproximadament 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada, i està fet de pedres lligades amb morter de calç. La coberta és d'un sol aiguavés, amb teules.-El pou situat davant la façana principal de la casa, a tocar de l'era. L'estructura exterior, de planta circular, està feta de totxo, amb una reforma posterior, de planta quadrada i feta de totxana, que la cobreix.-L'era (vegeu fitxa 225). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 39963 | Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Té una biga interna corcada i la llar de foc està en molt mal estat. | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1612 i correspon a la masia de Can Simó, casa adossada a Can Joanet. De ben segur la masia és anterior, segle XV o segle XIV. Actualment, primera residència de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaca el balcó corregut i la galeria de la casa, probablement del principis de segle XX. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb bigues de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Destaca el rellotge de sol de la façana de pedra treballada. Cal fer esment de l'era de la casa que es de gran bellesa i singularitat ja que resta elevada per la inclinació del terreny. Masia original és el cos dret de la masia que correspon a Can Simó Petit. Les posteriors reformes es van realitzar de dreta a esquerra, entre les que destaca la de 1701, any de la crema del Santuari de Puiggraciós, fet que de ben segur va proporcionar les primeres matèries necessàries com per poder-la realitzar. La part pertanyent a Can Simó, es trobava en runes i no va ser fins el 1990 quan va ser reconstruïda, època on es va arreglar la teulada. Ocupació en planta (m2): cos central 227 m2 + annexos 198'8 m2 (Inclòs Can Simó). Edificacions annexes: Coberts adossats a la casa principal que segueixen el mateix pendent de la teulada. Ambdós coberts són d'ús agroalimentari (198,8m2). | 08005-94 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6995300,2.2442200 | 437114 | 4616692 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39963-foto-08005-94-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La cisterna subterrània situada a l'interior de la casa, destinada a conservar potable l'aigua de pluja. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta, feta de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç.- Mina i safareig (vegeu fitxa 193).- Murs de pedra seca (vegeu fitxa 179). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 39964 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | En runes | Masia en runes per les referències orals se'n pot extreure que era: una masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No consta antiguitat de l'edificació però possiblement és del segle XIV o XV. Actualment en runes. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Les finestres i portes segurament eren amb brancal de pedra. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. No s'han conservat elements interiors per descriure. Ocupació en planta (m2): masia 152 m2. | 08005-95 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 6 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6997800,2.2439300 | 437090 | 4616720 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39964-foto-08005-95-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 39965 | Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panxa-rossa | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència d'antiguitat a la masia però, segurament és posterior, del segle XV o XIV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions, amb alguna de treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca vermella de la zona. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaquen els sostres interiors fets amb embigat de fusta i encanyat endurit amb morter de calç per sobre i per sota. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. En una zona ha estat reformada amb bigues de porland i matxambrat. Destaca la cuina i l'enllosat de pedra que hi havia al terra de la casa fins fa menys d'un any. Actualment, a la cuina es conserva una campana de llar de foc i forn de pa. Ocupació en planta (m2): masia 123 m2 + 210 m2 annexos. Edificacions annexes: els coberts adossats a la masia de 58 m2 en total, els galliners i naus davanteres a la casa agrupats en 2 cossos de 152 m2. | 08005-96 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.7002400,2.2432600 | 437035 | 4616772 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39965-foto-08005-96-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La bassa, situada a la part posterior de la casa. És de forma rectangular i fa aproximadament 3 m de llargada i 2 m d'amplada. Està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç i té una coberta de formigó, que correspon a una reforma posterior.- El pou (vegeu fitxa 185).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 248). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 39966 | Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rit | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Es troba referència de l'any 1860 com a referència més antiga, segurament la masia és anterior, segle XV o XIV. Actualment segona residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra i empits de pedra sorrenca a excepció d'una d'elles. A l'interior destaca la cuina amb una campana del segle XVII que recollia el fum d'un forn amb llinda de pedra de 1860 i d'una llar de foc amb un entrant per fer bullir aigua constantment. El sostres són d'embigat amb canya amorterada amb calç per sobre i sota. A l'entrada hi ha una llinda a una pedra de 1870. La teulada és reformada amb bigues de porland i matxambrat. Ocupació en planta (m2): masia 100 m2. | 08005-97 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 5 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6999400,2.2429900 | 437012 | 4616739 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39966-foto-08005-97-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La tanca de pedra (vegeu fitxa 233).- Els murs de pedra seca amb esglaons (vegeu fitxa 191). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 39967 | Can Calces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calces | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència de l'any de construcció ja que ha estat molt reformada, segurament la masia és posterior al segle XIV-XV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada.Actualment la façana esta arrebossada. 4 finestres i 1 porta amb els elements tapats per l'arrebossat. No s'ha pogut accedir a l'interior però segurament segueix l'estructura típica de la zona amb sostres d'embigat de fusta i canya amorterada. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula catalana a la part superior. S'aprecien unes reformes importants a lateral dret de la casa per confeccionar un petit terrat. Ocupació en planta (m2): masia 89 m2. | 08005-98 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 4 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6998200,2.2427200 | 436990 | 4616725 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39967-foto-08005-98-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En destaquen els murs de pedra seca (vegeu fitxa 350). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 39968 | Can Simó petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simo-petit | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Només resten runes | Només resten runes. Queden 4 parets i una petita estructura del que seria l'escala i possible forn. | 08005-99 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 22 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu | 41.6984000,2.2451600 | 437191 | 4616566 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39968-foto-08005-99-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 92837 | Torre dels Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-encantats | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2010). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera</em>. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> | XIII-XVII | <p>Torre de guaita situada damunt el turó homònim, a l'oest del terme municipal, a tocar amb Caldes d'Estrac. És una torre de planta circular amb una avantmuralla circular emmerletada. Es tracta d'una construcció del segle XIII reformada al segle XV i envoltada de la muralla del segle XVI.</p> <p>Fou construïda amb pedres del poblat ibèric, que es troba al mateix turó, pels castlans del castell de Montpalau perquè servís de límits del castell i del vescomtat de Cabrera. Les incursions de pirates turcs i barbarescos registrades durant el segle XVI obligaren a fortificar la construcció amb una muralla circular, amb bombarderes; bastida també amb les pedres del poblat ibèric, prenent des de llavors la torre l'aspecte que ha conservat fins ara.</p> <p>Entre 1954 i 1955 la muralla fou renovada. Es desconeix la raó del nom de la torre. Originàriament, tan sols era designada així a Caldetes. A Arenys se'n deia la 'Torre de Caldes'. Sobre l'origen del nom, s'apunten dues raons (Agusti Espriu, 2010, pp. 149): una d'històrica i una altra de llegendària. Segons Josep Maria Pons i Guri prendria el mot 'encantat' qualsevol indret os es trobessin objectes 'estranys', referint-se a les restes del poblat ibèric. L'origen llegendari cal buscar-lo en la llegenda que explica com els veins de Caldes veien formes fantasmagòriques que es passejaven pels merlets de la torre i els seus voltants.</p> | 08006-1 | <p>S'utilitzà com a punt fronterer del comtat i bisbat de Girona, així com de les divisions administratives posteriors, anomenades vegueries i, més tard, dels corregiments borbònics, separats de les terres barcelonines per la riera de Caldes.</p> | 41.5717869,2.5303036 | 460841 | 4602341 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92837-01p1560821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92837-02p1560822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92837-03escanear0037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92837-04escanear0041.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s'ha pogut accedir a la finca. | 85|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 92849 | El Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portal | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVII | L'únic element de la casa que es conserva intacte és el portal. La resta ha estat objecte de modificacions notables. | <p>Casa de cos entre mitgeres ubicada en un carrer estret orientat de sud a nord. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. El dos pisos superiors són el resultat d'una remunta feta modernament, trencant el volum originari de la casa. </p> <p>El principal element d'interès, des d'una perspectiva històrica i artística, és el portal rodó dovellat de la façana. Les dovelles que el formen estan tallades en regràs, són de grans dimensions i estan ben escairades.</p> <p>El portal constitueix l'accés principal d'un hostal. És per aquest motiu que cadascuna de les dovelles que forma l'arc té una peça de fusta tallada amb la forma de les pedres, amb lletres de ferro a sobre que mostren el nom “L'HOSTALET”.</p> | 08006-10 | Carrer de les Escolàpies, núm. 8 | 41.5800600,2.5488000 | 462388 | 4603251 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92849-02dsc0034.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament aquest carrer es denominava carrer de Cantalagrella. | 94 | 47 | 1.3 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 93283 | Casa del Carrer del Bisbe Català, núm. 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-34 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos, entre mitgeres. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </p> <p>Pel que fa a la composició, la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, la porta d'entrada, de dos batents, i una finestra al costat, amb una magnífica reixa de ferro. A la primera planta, sobresurt un balcó corregut amb dos accessos, suportat per quatre mènsules, amb barana de ferro. A la segona planta hi trobem dos balcons de les mateixes característiques que el balcó corregut. En aquest cas, cada balcó es troba suportat per dues mènsules. Totes les obertures tenen els angles arrodonits, igual que les llosanes dels balcons. També tenen persianes de llibret. </p> | 08006-100 | Carrer del Bisbe Català, núm. 34 | 41.5801100,2.5523700 | 462686 | 4603255 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93283-02dsc8834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93283-03p1540916.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93283-04p1540914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93283-05p1540915.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 93285 | Antiga impremta Tatjé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-impremta-tatje | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p>Cases bessones, de cos, planta rectangular i tres pisos (planta baixa més dos). Amb les cobertes a dues aigües de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana principal. </p> <p>Bessones perquè, pel que fa a la composició, les façanes s'estructuren amb el mateix sistema de dos eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. Tot i que la casa del número 39 ha estat reformada i ha patit modificacions a la planta baixa que han convertit el que era una finestra reixada amb entrada de vehicles. I, per tant, més ampla. La resta de la façana ha preservat les obertures originals.</p> <p>L'estructura original es defineix, en planta baixa, amb la porta d'entrada i la finestra reixada, al costat. El primer pis es defineix amb un balcó, a l'eix del portal, i una finestra al costat. La segona planta, amb dos finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Els arcs de totes les obertures són escarsers. Els ampits sobresurten de la façana amb una motllura suportada per dues mènsules.</p> | 08006-101 | Carrer d'Avall, núms. 37-39 | 41.5784700,2.5494700 | 462443 | 4603074 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-02dsc8251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-03dsc8246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-04dsc8248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-05p1530973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-06p1530974.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Havia estat l'antiga impremta Tatjé. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 93288 | Casa del Carrer d'Avall, núm. 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-41 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos i mig, entre mitgeres, que constava originalment de planta baixa i dos pisos, però s'ha fet una remunta que queda endarrerida de la línia de façana. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, l'eix central ve determinat per la porta d'accés a un local de restauració. Al costat esquerre hi trobem la porta d'accés al pisos superiors, ja que ha patit una divisió horitzontal. Al costat dret hi trobem una finestra original amb reixa de ferro. En el primer pis, hi trobem un balcó central, amb barana de ferro i llosana suportada per dues mènsules. A cada costat hi ha una finestra amb ampit sobresortint suportat per dues mènsules. Aquest mateix esquema es repeteix a la segona planta.</p> <p>El parament de la planta baixa està format per carreus de pedra i, a les plantes superiors el parament és llis i arrebossat. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra motllurada. Entre pis i pis hi ha una motllura de separació.</p> | 08006-102 | Carrer d'Avall, núm. 41 | 41.5784300,2.5492800 | 462427 | 4603070 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93288-02dsc8251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93288-03dsc8252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93288-04p1530987.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 93290 | Casa del Carrer d'Avall, núm. 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-45 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En el pisos superiors, per sengles balcons correguts, amb dos accessos cadascun. Destaquen la reixa de la planta baixa i les baranes dels balcons. Especialment la del primer pis, on s'hi pot llegir l'any '1855' al centre. Aquests, estan suportats per quatre mènsules de terracota, que representen bustos femenins, al primer pis, i decoracions clàssiques al segon. Les obertures estan emmarcades amb estuc en forma d'arcada gòtica i les persianes de les finestres són de llibret.</p> <p>El parament és llis i arrebossat a excepció dels emmarcaments de les obertures i els extrems de la façana amb una franja de baix a dalt en forma estriada, que acaba amb una motllura que separa la segona planta de la cambra d'aire. Una cornisa volada corona la façana.</p> | 08006-103 | Carrer d'Avall, núm. 45 | 41.5785400,2.5489000 | 462395 | 4603082 | 1855 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-02dsc8307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-03p1540068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-04p1540069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-05p1540070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-06p1540071.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 93294 | Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 69 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-69 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos i mig d'amplada, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de terrat pla a la catalana a la meitat que dóna al rial i de teules àrabs a la meitat posterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. A excepció de la planta baixa i el segon pis que en tenen tres. A la planta baixa amb la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades als costat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Als pisos superiors, per sengles balcons correguts, amb dos accessos cadascun. Al segon pis, cal afegir una finestra més a la dreta. Destaquen les reixes de la planta baixa i les baranes dels balcons. Els balcons estan suportats per quatre mènsules decorades. Les obertures són de llinda recta i estan emmarcades amb un recreixement llis. Les persianes de les finestres són de llibret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat imitant franges de carreus buixardats. A les separacions de cada pis, hi trobem una franja ornamentada amb motius geomètrics. Entre la segona planta i les golfes hi ha els respiralls de la cambra d'aire. El coronament, en forma de cornisa i balustrada, se suporta per permòdols ornamentals.</span></span></span></span></span></p> | 08006-104 | Rial de Sa Clavella, núm. 69 | 41.5810800,2.5472400 | 462259 | 4603365 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93294-02p1560305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93294-03p1560306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93294-04p1560311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93294-05p1560310.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 93297 | Can Bombí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bombi-0 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa senyorial entre mitgeres, situada a la via principal de la població, la riera, que en aquest tram pren el nom del Bisbe Pol. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. Aquests estan configurats en forma de tribuna abombada, rematats per un ràfec que segueix el mateix abombament de la façana. Que acaba amb una teulada pronunciada, de teules vidrades.</p> <p>Presenta un estil d'influència noucentista denominat de l'estraperlo, caracteritzat per l'ús del vidre, tant a l'interior com a l'exterior, que crea espais diàfans. A la façana, en destaca l'ornamentació amb columnes al segon pis i el gran finestral de la planta baixa, que amb el vidre de l'interior omple de llum la casa.</p> <p>El parament de la planta baixa i els laterals de les tribunes són de faixes horitzontals imitant carreus.</p> | 08006-105 | Riera del Bisbe Pol, núm. 68 | 41.5808300,2.5503200 | 462515 | 4603336 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93297-p1570158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93297-03p1570234.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'interior de la planta baixa conserva la decoració original a base de motllures de guix en el sostre i a les parets. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 93299 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-12 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Can Vidal és un edifici conegut també per la pastisseria Danés, que hi ha a la planta baixa i la seva magnífica decoració. A part de fer les tradicionals coquetes. Es tracta d'una casa, més aviat senyorial, entre mitgeres, ubicada a la via principal de la població: la riera, que en aquest tram pren el nom del Bisbe Pol.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos. Contrasta el programa ornamental de les plantes pisos, d'un estil eclèctic classicista, amb la pastisseria amb els plafons de fusteria exterior de caire modernista i les parets interiors de la botiga i, sobretot, el sostre pintat amb motius al·lusius a l'ofici de pastisser. Tres àngels o amorets porten pastissos i una ampolla de licor, amb un aire més aviat romàntic.</p> <p>Pel que fa a la composició dels pisos superiors de la façana, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, on presideix la simetria de les obertures: tres en cada planta. La diferència és que en el primer pis, les tres donen accés a un balcó corregut, mentre que al pis superior, les trobem amb balcons individuals. En destaquen les baranes de ferro i les llosanes sostingudes per mènsules decorades. Totes les obertures tenen un emmarcament en forma de pilars laterals que acaben amb un capitell d'estil corinti i una llinda recta. Les persianes són de llibret. Les tres obertures de la segona planta tenen un trencaaigües de protecció damunt la llinda, amb una fulla d'acant al centre.</p> <p>El parament és arrebossat amb franges horitzontals buixardades. En el tram que queda delimitat per les mènsules que sostenen els balcons de la segona planta, entre la llosana dels balcons i a la llinda de les finestres del primer pis, hi trobem franges ornamentals amb motius geomètrics. També hi trobem decoració sota la cornisa i entre els respiralls de la cambra d'aire. El coronament és una cornisa sortida i sostinguda per mènsules amb un medalló central, delimitat per fulles d'acant, on es pot llegir l'any de construcció de l'edifici: 1901.</p> | 08006-106 | Riera del Bisbe Pol, núm. 41 | <p>És la botiga més emblemàtica de la vila. Regentada inicialment per la família Carreras, l'any 1958 va ser adquirida per Joan Danés Torner, que l'any 1944 ja hi havia treballat com aprenent. Posteriorment ha estat dirigida pel seu fill, Josep Danés Pons.</p> | 41.5804200,2.5501400 | 462500 | 4603290 | 1901-1905 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-02dsc9758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-03p1560068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-04dsc9766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-05p1560070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-06p1560071.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Dotras i Manyà i Emili Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 93302 | Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-10 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. Al primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana arrodonida en els angles i suportada per quatre mènsules decorades. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. </span></span></span></span></span>Al segon pis, per dues finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta, decorada en el primer pis amb una franja de motius geomètrics.</p> <p>El parament és llis i arrebossat en planta baixa i primer pis, i amb faixes horitzontals en la segona planta, i amb recreixement emmarcant les finestres. Entre la primera planta i la segona i entre la segona i la cambra d'aire hi ha dues franges, de costat a costat, amb motius ornamentals. La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda per quatre mènsules i una balustrada; amb un cos central on s'hi llegeix l'any de construcció: 1887.</p> <p> </p> <p> </p> | 08006-107 | Riera del Pare Fita, núm. 10 | 41.5827400,2.5486400 | 462376 | 4603548 | 1887 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93302-01dsc0534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93302-02p1570029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93302-03dsc0538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93302-04p1570038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93302-05p1570040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93302-06p1570033.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 93304 | Casa de la Riera Pare Fita, núm. 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-pare-fita-num-11 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. Al primer pis, per un balcó corregut amb barana de ferro i amb doble accés, amb llosana suportada per quatre mènsules decorades. Al segon pis per dues finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta, amb trencaaigües protector a les finestres de la primera planta, format per una composició amb una fulla d'acant central i línies ondulades al costat que acaben amb un quart de fulla d'acant als extrems.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament a la planta baixa és arrebossat imitant carreus buixardats. En els pisos superiors és de maó vist amb un esgrafiat centrat on es llegeixen les inicials del promotor M.C i l'any de construcció:1896</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda per permòdols i una reixa de ferro.</span></span></span></span></span></p> | 08006-108 | Riera Pare Fita, núm. 11 | 41.5821900,2.5484600 | 462361 | 4603487 | 1896 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93304-01dsc0529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93304-02p1570014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93304-03p1570016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93304-04p1570017.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 93305 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-4 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres situada a la principal via de la població, la riera, que en aquest tram pren el nom del Pare Fita. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana no segueix els cànons classicistes de simetria. En planta baixa hi trobem la porta d'entrada, a doble batent, i una finestra reixada al costat. Per sobre de qualsevol altre element, destaca la tribuna central de fusta, de la primera planta, coberta per una teulada de ceràmica vidrada. A la planta superior, s'hi obren dues finestres de llinda recta, amb esgrafiats florals.</p> <p>El parament és arrebossat imitant carreus buixardats, amb recreixements a l'entorn de les obertures. Remata la façana un capcer de línies sinuoses barroquitzants que recorden el coronament d'esglésies i masies. Està decorat amb esgrafiats de motius florals.</p> <p> </p> | 08006-109 | Riera del Pare Fita, núm. 84 | 41.5846100,2.5471200 | 462251 | 4603757 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-01dsc0475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-02dsc0473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-03p1560856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-04p1560857.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 92850 | Can Clavell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clavell-2 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVII | Alguns ampits de finestres presenten trencaments. | <p>Casa situada a la confluència amb la Riera amb el carrer d'Avall. Actualment té adossades altres construccions posteriors, però en origen era un edifici exempt, a quatre vents. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant (a la Riera).</p> <p>Compositivament, la seva façana principal es distribueix simètricament a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central està definit per l'accés amb portal rodó dovellat, en planta baixa, i una finestra en planta pis. Els eixos laterals estan definits per sengles finestres en planta baixa i pis, Totes les finestres tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada.</p> <p>El parament és llis i arrebossat amb algunes parts on es veuen les pedres de l'aparell per desgast de l'arrebossat.</p> <p>Per la façana sud, se li ha afegit una construcció de planta baixa, la coberta de la qual, de terrat pla, actua com a terrassa de la planta pis. En destaca les dues arcades fetes de maó pla i una dovella decorada amb una roseta esculpida.</p> | 08006-11 | Riera del Bisbe Pol, núm. 3 | 41.5787836,2.5512897 | 462595 | 4603108 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92850-02dsc8190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92850-03p1530818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92850-04p1530808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92850-05p1540515.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92850-06p1530807.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com el Través o Can València.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 93306 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-9 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Antic escorxador municipal de planta rectangular, amb una magnífica façana d'aire noucentista on predomina la simetria a la façana. La coberta és de teules àrabs, amb una doble vessant en el cos central, i a un vessant en els cossos laterals.</p> <p>Pel que fa a la composició, en l'eix central de la façana, hi ha la porta d'accés, de fusta, força ampla i de doble batent. A cada costat, sengles finestres. Les tres obertures tenen una mena de trencaaigües imitant dovelles a l'arcada i una part dels brancals.</p> <p>Per damunt hi trobem una triple obertura, amb la central més elevada, amb el mateix tipus de trencaaigües i persianes de llibret. Als costats hi ha dos òculs trepanats amb motius quadrifoliats. El capcer és de frontó rectilini amb l'escut municipal centrat.</p> <p>Entre la porta d'accés i la finestra trigeminada, es pot llegir: 'ESCORXADOR'.</p> | 08006-110 | Carrer de Pau Costa, núm. 8 | <p>Durant una època fou la seu del Club Tenis Taula d'Arenys de Mar.</p> | 41.5807498,2.5537768 | 462803 | 4603325 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93306-02dsc8934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93306-03dsc8932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93306-04dsc8935.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 93307 | Can Torrent de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-de-la-mina | <p>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres amb la façana principal al carrer de La Torre i façana posterior al carrer de Sant Ramon, on l'estil arquitectònic que es manifesta es coneix com de 'l'estarperlo'. En destaquen les obertures de mig punt, tant interiors com exteriors, amb predomini del vidre. Així com els elements ornamentals de les teules, rajoles i la forja, les mènsules i els esgrafiats.</p> <p>El conjunt mostra la influència del noucentisme tant amb tots aquests detalls ornamentals com amb la tendència de crear espais lluminosos i oberts.</p> | 08006-111 | Carrer de Sant Ramon, núm. 15 | 41.5817600,2.5474100 | 462273 | 4603440 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93307-02dsc3343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93307-03dsc3344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93307-04dsc3345.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 93308 | Tina del tenyidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-tenyidor | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular, d'uns 150 m2, als quatre vents, situat al port d'Arenys. És de planta única i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener que segueix la part més allargada. La coberta finalitza amb un ràfec a les quatre façanes amb bigues de fusta. Els accessos es troben a les façanes de llevant i de ponent.</p> <p>Es distingeixen quatre elements diferenciats per les seves funcions. Destaca un cos central amb un receptacle de mides superiors als laterals, que correspon al lloc on s'encaixa la tina o perol pel tint. Als costats, hi ha dos receptacles que corresponen als dipòsits on es posaven les xarxes de cotó i on s'abocava el tint per procedir a la coloració. Els tres recipients, presenten a la part frontal inferior, dos accessos als fogons.</p> <p>Al darrera del cos principal es disposava la xemeneia. El tenyidor, pròpiament dit, queda cobert per una campana situada a tocar del sostre. L'obra és de maó vist, amb parts revestides de rajoles.</p> | 08006-112 | Carretera del port, s/n | <p>Destinat a usos menestrals: és on es tenyien les xarxes dels pescadors.</p> | 41.5799613,2.5615901 | 463454 | 4603234 | 1960 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-02p1540753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-03p1540617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-04p1540627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-05p1540630.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 93309 | Búnquer del Cavaió 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-cavaio-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a <https://www.tdx.cat/handle/10803/129446></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrian et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Presenta danys estructurals lleus. En el seu moment, l'Ajuntament va adequar l'entorn i hi va col·locar un plafó explicatiu que ja no hi és. L'entrada del búnquer, que queda mig amagada del passeig, s'ha convertit en un espai poc salubre. | <p>Un dels quatre búnquers o fortins documentats en aquesta zona. Només se'n conserven tres. Es troba ubicat a la platja del Cavaió, d'on pren el nom; a la boca nord del túnel del ferrocarril.</p> <p>Un estudi publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2009) descriu el fortí com una estructura adossada a un aflorament de roca granítica, del qual aprofita un pany de paret natural. La part davantera del búnquer, la que dóna a la platja, és arrodonida, mentre que la part posterior és allargada. L’entrada es troba a la part posterior [...]. S’accedeix a l’interior baixant un parell d’escalons.</p> <p>Externament, la construcció és recoberta amb pedres granítiques, amb una clara funció de camuflar l’estructura. Al costat del búnquer, unes minses restes de ferro i unes pedres de sauló enganxades a l’aflorament rocós, delaten l’existència d’una altra estructura més periple que podria haver estat en relació amb el búnquer. Aquest fortí presenta una sèrie d’obertures amb una clara funció defensiva i de guaita. La part arrodonida, o part central de l’estructura, compta amb dues grans obertures d’1,10 i 1 m respectivament i de 0,90 m d’alçada d’obertura, les quals permetien controlar gran part de la platja del Cavaió i el Portinyol. [...] A la part allargada tenim cinc espitlleres de 0,20 x 0,40 m.</p> <p>De l'interior, ens diuen que hi ha un llarg passadís, amb un seguit de petites obertures a la part de llevant, que dóna accés al nucli central del búnquer, on hi ha dues grans obertures. En aquest corredor d’entrada hi ha unes escales [...]. El punt d’unió entre el passadís i la cambra central fa angle [...] Les parets de pedra estan arrebossades i el sostre és de formigó armat. En aquest nucli central hi ha una prestatgeria d’obra.</p> | 08006-113 | Platja del Cavaió | <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> | 41.5806997,2.5645754 | 463704 | 4603315 | 1937 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93309-02dsc0879.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93309-03p1570284.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la zona del Cavaió es conserven tres búnquers, aquest s'ha enumerat amb el número I seguint la proposta del Grup de búnquers d'Arenys (2009). Es troba a la boca nord d'un dels dos túnels del ferrocarril del municipi. Per sobre, a la zona coneguda com el Portinyol, n'hi ha dos més, amb més visibilitat i que cobreixen les dues boques del túnel i una zona del port. Un quart búnquer estava a l'espigo anomenat la Punta i només es conserva una imatge publicada de J. Torrus (Grup de búnquers, 2009).S'explica la ubicació d’aquestes construccions en aquest indret determinat, pel fet que es tracti de la zona més propícia per a un possible desembarcament enemic. La utilització de la platja del Cavaió com a port natural és documentada des del segle XV , tal com citen els llibres d’ancoratge del port de Barcelona, dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Grup de búnquers, 2009); però també cal pensar en l'existència del túnel del ferrocarril, una infraestructura important per les comunicacions i el transport de mercaderies i molt fràgil i exposable als bombardejos.El fet més rellevant que es va produir a la platja del Cavaió durant la Guerra Civil va ser l’embarrancament d’un vaixell ple de subministraments i explosius. Aquest és, sens dubte, un dels episodis de la guerra que els arenyencs recorden més intensament. Si bé cal recalcar que testimonis i detalls històrics es contradiuen amb freqüència. Aquest embarrancament ha estat en certs aspectes l’origen de diverses llegendes urbanes. A grans trets, però, la por que una possible explosió del contingut d’aquest vaixell pogués afectar el nucli urbà i el fet que la gent de dretes, sota amenaça de metralladores, fossin obligats a treure els explosius de la nau, són els punts coincidents dels diversos testimonis consultats (Grup de búnquers, 2009, pp. 203 i 204). | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||
| 93310 | Búnquer del Cavaió 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-cavaio-2 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a <https://www.tdx.cat/handle/10803/129446></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrian et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | S'ha hagut de consolidar per evitar despreniments. A l’interior, alguns objectes com un somier, sofàs o nevera, indiquen que el lloc ha esta utilitzat com a habitatge. La porta és tapiada, però hi ha hagut intents d’accedir-hi per altres punts.Les esquerdes internes no són patològicament remarcables. El més preocupant és el descalçament dels fonaments. Algunes parets internes han estat esgrafiades. | <p>Un dels quatre búnquers o fortins documentats en aquesta zona. Només se'n conserven tres. Es troba ubicat, damunt un penya-segat, a la zona coneguda com el Portinyol, per sobre la carretera N-II, a 35 metres snm.</p> <p>Un estudi publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2009) descriu aquest búnquer com una estructura de formigó armat, de forma allargada. A la part davantera presenta deu espitlleres de 0,20 x 0,60 m, mentre que als laterals hi ha dues grans obertures d’1,90 i 2,10 m, respectivament, per un metre d’altura. La plataforma superior de l’estructura es troba a nivell del terra natural. Els fonaments van quedar visibles arran de la construcció de la carretera N-II als anys cinquanta. L’accés es realitzava des d’un passadís amb escales, situat de forma transversal a l’estructura i que ha estat tapiat davant el perill a ser ocupat com a habitatge.</p> <p>Unes escales donen accés a l'entrada i continuen a l’interior, a causa del gran desnivell existent. A la part interna, l’escala es complementa amb una rampa. Al final del passadís hi ha la cambra principal, de 2,6 m de crugia, paret de càrrega de 0,40 m i una cambra secundària o passadís d’1,50 m de crugia. Entre espitllera i espitllera hi ha unes banquetes de formigó amb forma de trapezi. En un dels laterals, sota les dues grans finestres, s’ha limitat un espai semicircular i s’ha fet una plataforma al nivell de l’obertura per ficar una peça d’artilleria. A l’altra lateral, hi ha les restes d’un petit enderroc, resultat d’intentar convertir els grans finestrals amb un accés directe a l’estructura, possiblement aquests treballs van fer que només quedin restes d’altra plataforma.</p> | 08006-114 | Carrer del Portinyol, s/n | <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> | 41.5808120,2.5630063 | 463573 | 4603328 | 1937 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93310-02dsc0894.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93310-03p1570323.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la zona del Cavaió es conserven tres búnquers, aquest s'ha enumerat amb el número II seguint la proposta del Grup de búnquers d'Arenys (2009). Es troba a la boca nord d'un dels dos túnels del ferrocarril del municipi. Per sobre, a la zona coneguda com el Portinyol, n'hi ha dos més, amb més visibilitat i que cobreixen les dues boques del túnel i una zona del port. Un quart búnquer estava a l'espigo anomenat la Punta i només es conserva una imatge publicada de J. Torrus (Grup de búnquers, 2009).S'explica la ubicació d’aquestes construccions en aquest indret determinat, pel fet que es tracti de la zona més propícia per a un possible desembarcament enemic. La utilització de la platja del Cavaió com a port natural és documentada des del segle XV , tal com citen els llibres d’ancoratge del port de Barcelona, dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Grup de búnquers, 2009); però també cal pensar en l'existència del túnel del ferrocarril, una infraestructura important per les comunicacions i el transport de mercaderies i molt fràgil i exposable als bombardejos.El fet més rellevant que es va produir a la platja del Cavaió durant la Guerra Civil va ser l’embarrancament d’un vaixell ple de subministraments i explosius. Aquest és, sens dubte, un dels episodis de la guerra que els arenyencs recorden més intensament. Si bé cal recalcar que testimonis i detalls històrics es contradiuen amb freqüència. Aquest embarrancament ha estat en certs aspectes l’origen de diverses llegendes urbanes. A grans trets, però, la por que una possible explosió del contingut d’aquest vaixell pogués afectar el nucli urbà i el fet que la gent de dretes, sota amenaça de metralladores, fossin obligats a treure els explosius de la nau, són els punts coincidents dels diversos testimonis consultats (Grup de búnquers, 2009, pp. 203 i 204). | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||
| 93311 | Búnquer del Cavaió 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-cavaio-3 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a <https://www.tdx.cat/handle/10803/129446></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrian et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable a: https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar</span></span></span></span></p> | XX | Ha estat ocupat com habitatge a temporades. No presenta desperfectes en la seva estructura, malgrat la seva prolongada ocupació, però la seva ubicació presenta problemes per la seva estabilitat. | <p>Un dels quatre búnquers o fortins documentats en aquesta zona. Només se'n conserven tres. Es troba ubicat, damunt un penya-segat, a la zona coneguda com el Portinyol, per sobre la carretera N-II, a 35 metres snm.</p> <p>Un estudi publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2009) descriu aquest búnquer com una estructura de formigó armat de planta trapezoïdal, que presenta a la seva part davantera tres espitlleres de 0,20 x 0,60 m, mentre que als laterals, presenta dues grans obertures d’1,50 x 1,00 m. La plataforma superior de l’estructura és a nivell del terra natural. L’entrada es realitza des d’un lateral baixant unes escales.</p> <p>Si accedeix per unes escales i un passadís amb dues portes, que donen accés a la part central, que es troba dividida per una paret en dues parts. Entre les diferents espitlleres hi ha banquetes de formigó. A les obertures laterals es van ficar finestres quan aquesta estructura va ser utilitzada com a habitatge.</p> | 08006-115 | Carrer Portinyol, s/n | <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> | 41.5811270,2.5642830 | 463679 | 4603363 | 1937 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93311-02p1570306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93311-03dsc0886.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la zona del Cavaió es conserven tres búnquers, aquest s'ha enumerat amb el número III seguint la proposta del Grup de búnquers d'Arenys (2009). Es troba a la boca nord d'un dels dos túnels del ferrocarril del municipi. Per sobre, a la zona coneguda com el Portinyol, n'hi ha dos més, amb més visibilitat i que cobreixen les dues boques del túnel i una zona del port. Un quart búnquer estava a l'espigo anomenat la Punta i només es conserva una imatge publicada de J. Torrus (Grup de búnquers, 2009).S'explica la ubicació d’aquestes construccions en aquest indret determinat, pel fet que es tracti de la zona més propícia per a un possible desembarcament enemic. La utilització de la platja del Cavaió com a port natural és documentada des del segle XV , tal com citen els llibres d’ancoratge del port de Barcelona, dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Grup de búnquers, 2009); però també cal pensar en l'existència del túnel del ferrocarril, una infraestructura important per les comunicacions i el transport de mercaderies i molt fràgil i exposable als bombardejos.El fet més rellevant que es va produir a la platja del Cavaió durant la Guerra Civil va ser l’embarrancament d’un vaixell ple de subministraments i explosius. Aquest és, sens dubte, un dels episodis de la guerra que els arenyencs recorden més intensament. Si bé cal recalcar que testimonis i detalls històrics es contradiuen amb freqüència. Aquest embarrancament ha estat en certs aspectes l’origen de diverses llegendes urbanes. A grans trets, però, la por que una possible explosió del contingut d’aquest vaixell pogués afectar el nucli urbà i el fet que la gent de dretes, sota amenaça de metralladores, fossin obligats a treure els explosius de la nau, són els punts coincidents dels diversos testimonis consultats (Grup de búnquers, 2009, pp. 203 i 204). | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||
| 93312 | Búnquer de La Musclera 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-musclera-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a <https://www.tdx.cat/handle/10803/129446></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Es troba descalçat per sota per l'acció del mar i la pèrdua constant de sorra. A l'interior presenta indicis de foc i és brut. | <p>Un dels dos búnquers d'aquesta zona, a la mateixa platja de la Musclera, i integrat a la roca granítica. En un article publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2009) es descriu aquest búnquer.</p> <p>Externament, l’estructura té un recobriment, a base de pedres de granit, que s'integren en el context rocós, tot confonent-la amb un aflorament granític més de la costa. Entre les pedres, es poden observar petits fragments de teules o ceràmica, utilitzats per falcar-les bé. A més, l’estructura estava reforçada per una sèrie de contraforts, la ubicació dels quals, a prop de les principals obertures, vindria a potenciar el fet de fer-les passar inadvertides des de lluny.</p> <p>Presenta una sèrie d’obertures. A la part NO, la porta (1,97 x 0,73 m); a la zona E, una gran obertura (0,46 x 1,62 x 1 m); mentre que a la part O, hi ha dues espitlleres, per tal de poder observar i defensar la part més vulnerable i amb menys visibilitat del seu exterior. En una d’aquestes obertures s’ha reutilitzat la llinda d’una porta o finestra per emmarcar la part superior, i en la paret on estan situades, es pot apreciar com el granit ha estat retallat en forma d’esglaons per facilitar-ne la construcció. A l’obertura principal, encara es poden veure indicis de l’encofrat, i també s’aprecien uns encaixos que delaten una possible intenció de tapar-la des de l’exterior.</p> <p>L’accés està precedit d’un petit passadís. L’entrada encara conserva els forats de les frontisses d’una porta que tancaria el recinte. Les parets estan fetes amb pedres arrebossades amb sorra de platja, el terra és cimentat i el sostre és encofrat amb ciment armat. Un cop a l’interior, trobem un passadís en forma de ela, que en el seu extrem més llarg està compost d’un total de sis esglaons, que salven el desnivell respecte al nucli principal de l’estructura. És en el primer tram d’aquest passadís on trobem les dues finestretes de forma quadrada, amb la llinda interna feta de totxo. A partir del passadís, observem les restes del marc de fusta d’una segona porta. Desconeixem si aquestes portes ja hi eren originalment, o bé es van afegir en un moment posterior, quan la construcció ja no tenia una funció militar.</p> <p>Tot seguit, l’últim tram de passadís, que fa un gir amb angle de 25°, condueix a una cambra semicircular amb la gran obertura (0,33 x 0,87 x 1 m). L’estructura estreta del passadís d’entrada, a base de ziga-zagues, servia per dificultar l’accés a l’interior, ja que no permetia que més d’una persona a la vegada pogués introduir-se dins del recinte i per evitar les ones expansives de les explosions.</p> <p>Al voltant de la part central del búnquer, per sota de la finestra, hi ha un total de vuit orificis, amb restes de fusta i ferro. Molt possiblement, serien els suports per a una tarima, a sobre de la qual s’instal·lava una metralladora de gran calibre. Així, aquesta arma quedaria just a l’alçada de les espatlles de la persona que l’havia d’utilitzar. A la mateixa estança hi ha una prestatgeria (0,75 x 1,35 x 0,40 m).</p> | 08006-116 | Platja de La Musclera | <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> | 41.5726833,2.5381533 | 461496 | 4602436 | 1937 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93312-02p1560830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93312-03p1560774.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la zona de la platja de la Musclera es troba un grup de dos búnquers (números 1 i 2) o fortins, més o menys accessibles segons l'època de l'any i l'existència o absència de sorra. Es troben protegint el túnel sud del ferrocarril. Un altre grup es troba a la zona del Cavaió, on hi ha el segon túnel del ferrocarril. Les pedres provenen de la zona de la Torre dels Encantats, on es troben les restes d'un poblat ibèric. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||
| 93313 | Búnquer de La Musclera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-musclera-2 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a <https://www.tdx.cat/handle/10803/129446></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Es troba colgat de sorra. | <p>Un dels dos búnquers d'aquesta zona, a la mateixa platja de la Musclera, i integrat a la roca granítica. En un article publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2008) es descriu aquest búnquer.</p> <p>És més petit que el búnquer Musclera 1, si bé les seves característiques tipològiques, el material utilitzat i la finalitat d’aquest tipus de construcció són similars. Hi trobem el mateix número d’obertures: una porta situada a la part E (1,72 x 0,61 m), una gran obertura a la zona O, i dues petites finestres a la part SE. A la part superior de la cambra central trobem un petit grup de pedres, unides amb morter. El resultat buscat és una mena de simbiosi entre l’aflorament de roca granítica i l’estructura, per fer passar desapercebuda aquesta última als possibles atacants. A la seva part davantera, un mur s’adossa a un entrant, que feia la roca.</p> <p>L'interior és similar a l’anterior, però en estar mig colgat de terra no permet obtenir-ne totes les dades (número d’escales, existència o no de tarima de fusta a la cambra central, etc.).</p> <p> </p> | 08006-117 | Platja de La Musclera | <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> | 41.5726658,2.5382575 | 461505 | 4602435 | 1937 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93313-dsc0460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93313-p1560765.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93313-p1560808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93313-p1560816.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la zona de la platja de la Musclera es troba un grup de dos búnquers (números 1 i 2) o fortins, més o menys accessibles segons l'època de l'any i l'existència o absència de sorra. Es troben protegint el túnel sud del ferrocarril. Un altre grup es troba a la zona del Cavaió, on hi ha el segon túnel del ferrocarril. Les pedres provenen de la zona de la Torre dels Encantats, on es troben les restes d'un poblat ibèric. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 2826,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/