patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
93314 Búnquer de La Torre dels Encantats 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-1 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a &lt;https://www.tdx.cat/handle/10803/129446&gt;</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>JULIÀ SALA-BELLSOLELL, Jordi (2019). Atalaiant l’horitzó: la 6a bateria de la Torre dels Encantats entre Caldes d’Estrac i Arenys de Mar durant la Guerra Civil; dins Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, pp. 37-44.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX No s'ha pogut comprovar el seu estat actual de conservació atès que no s'hi ha pogut accedir. <p>La descripció d'aquest búnquer s'ha fet a partir de l'article citat a la bibliografia (Grup de búnquers d'Arenys, 2011) ja que no s'ha tingut accés a la finca. El búnquer número 1 dels quatre existents a la zona es troba situat a la part sud del turó, concretament, sota l’era de davant de la torre medieval.</p> <p>El perímetre exterior és format per un mur baix d’obra irregular de pedra (75 cm d’alçada), de forma semicircular, els extrems del qual s’adossen a dos pilars de fàbrica de maó massís (45 x 45 x 200 cm) que delimiten l’estructura coberta. La funció d’aquest mur era evitar que el canó anés turó avall quan la peça d’artilleria recuperés la posició original després del retrocés del tir.</p> <p>Els dos pilars són coronats per una biga d’acer (5 m de llarg), revestida per rajola ceràmica, que forma un pòrtic que suporta un forjat unidireccional de biguetes autoportants i encadellat ceràmic. Aquesta coberta s’adapta a la topografia de l’entorn i als murs de contenció de pedra sobre els quals descansa la plaça abans esmentada. El cèrcol perimetral de la plataforma de formigó presenta nou ganxos, que tindrien com a funció subjectar una lona per camuflar el canó. L’accés a l’interior de l’estructura es feia des d’una rampa (1,10 m d’amplada x 2,10 m de llargada) situada a la part esquerra, delimitada pel mur de contenció de la plaça i un muret baix d’obra irregular de pedra.</p> <p>La part porticada té una forma semicircular. Una porta amb arc de mig punt permet accedir a l’interior, sota l’àrea que delimita l’era. Al costat de la porta, hi ha una fornícula de forma quadrada. La part interna de l’estructura va ser utilitzada com a fresquera i per guardar bestiar durant els anys cinquanta. Posteriorment, durant l’època que va haver-hi un hort davant el búnquer, va servir per guardar eines agrícoles. En aquest moment, el gran accés que permetia entrar peces d’artilleria es va convertir en una porta (75 x 33 cm). Un testimoni ens parla de l’existència d’una habitació rectangular o quadrada, aspecte que no s’ha pogut comprovar.</p> 08006-118 Torre dels Encantats <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> <p>A l'article del Grup de búnquers d'Arenys (2011) es publica la informació oral facilitada per Joaquim Font que, abans de marxar cap a primera línia del front, va estar destinat a Caldetes, a la 6a bateria, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats. Font comentà que les bateries que s’usaven per defensar la costa eren canons molt antics, anomenats de «metxa llarga», amb els quals només es podia disparar un obús cada vint-i-cinc o trenta segons, fet que donava un marge molt ample perquè els vaixells feixistes poguessin girar cua i dirigir-se mar endins sense cap perill per a la seva integritat. Font dubta que amb aquells canons tan atrotinats es pogués arribar a una distància tan llarga. És a dir, en el cas d’una incursió ben organitzada a les nostres costes, aquelles bateries no haurien servit per a res. D’altra banda, hi ha testimonis que ens comenten la utilització d’algun dels búnquers com a refugi antiaeri i la possible existència d’un passadís que anava de la part alta del turó fins a l’Hotel Titus o la pròpia platja.</p> <p>Acabada la guerra, durant els anys quaranta, un petit grup de soldats de lleva va continuar a la zona. Un cop van marxar, les estructures van ser aprofitades com a fresqueres o per a tasques agrícoles.</p> 41.5713675,2.5304483 460853 4602294 1937 08006 Arenys de Mar Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93314-img0021.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El turó de la Torre dels Encantats (68 m), a l’oest del terme municipal d’Arenys de Mar, tocant a Caldes d’Estrac, és un dels vessants rocosos de naturalesa granítica que arriba fins a la línia de costa, entre ambdues poblacions. Les restes d’un poblat ibèric (s. V-I aC) ens mostren l’ocupació d’aquest indret des d’antic. A l’època medieval, a la part superior del turó, es va construir una torre (s. XIII), posteriorment fortificada amb una muralla circular (s. XVI), davant el perill dels pirates. Durant la Guerra Civil (1936-1939), s’hi va instal·lar un cos d’artilleria format per soldats de lleva, que depenia del de Mataró. L’Hotel Titus, davant la platja, acollia el quarter general on s’impartia la instrucció dels militars. 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93315 Búnquer de La Torre dels Encantats 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-2 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a &lt;https://www.tdx.cat/handle/10803/129446&gt;</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrian et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>JULIÀ SALA-BELLSOLELL, Jordi (2019). Atalaiant l’horitzó: la 6a bateria de la Torre dels Encantats entre Caldes d’Estrac i Arenys de Mar durant la Guerra Civil; dins Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, pp. 37-44.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX No s'ha pogut comprovar el seu estat actual de conservació atès que no s'hi ha pogut accedir. <p><span><span><span>La descripció d'aquest búnquer s'ha fet a partir de l'article citat a la bibliografia (Grup de búnquers d'Arenys, 2011) ja que no s'ha tingut accés a la finca. El búnquer número 2 dels quatre existents a la zona es troba situat a 20 metres del número 1.</span></span></span></p> <p>El perímetre exterior és format per un mur baix d’obra irregular de pedra (75 cm d’alçada), de forma semicircular, els extrems del qual s’adossen a dos pilars de fàbrica de maó massís (45 x 45 x 200 cm) que delimiten l’estructura coberta. La funció d’aquest mur era evitar que el canó anés turó avall quan la peça d’artilleria recuperés la posició original després del retrocés del tir.<span><span><span> En el cas de la porta (210 x 210 cm) conserva la seva forma original; ara, però, es troba tancada per fustes i somiers. La part porticada s’adossa a la penya. La part interna porticada també és similar a la del búnquer 1. La paret és d’obra irregular de pedra i presenta una porta (180 x 110 cm) i una fornícula de mig punt. A la part interna del sostre de formigó es pot veure que, entre biga i biga, hi ha un encadellat ceràmic a manera d’encofrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta dóna accés a un passadís excavat al sauló (11,95 x 1,17 x 1,80 m), que presenta una trajectòria curvilínia. L’entrada del passadís és revestida per maons d’obra. Dins el passadís trobem dues petites habitacions: la primera, al mig i situada a l’esquerra (205 x 110 x 180 cm) i, la segona, gairebé al final, situada a la dreta (215 x 110 x 180 cm). També hi veiem tres fornícules: una gran a l’entrada del passadís, i les altres dues més petites davant dels respectius habitacles. Les estances servirien per guardar les municions i queviures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, les parets de les dues estances van estar arrebossades amb morter, potser per evitar que els animals o productes guardats no patissin les filtracions d’aigua a través del sauló. Hi ha restes que indiquen que van intentar fer arribar la llum elèctrica a l’interior del passadís. Al terra de la zona porticada es poden veure restes de murs del poblat ibèric.</span></span></span></p> 08006-119 Torre dels Encantats <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> <p>A l'article del Grup de búnquers d'Arenys (2011) es publica la informació oral facilitada per Joaquim Font que, abans de marxar cap a primera línia del front, va estar destinat a Caldetes, a la 6a bateria, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats. Font comentà que les bateries que s’usaven per defensar la costa eren canons molt antics, anomenats de «metxa llarga», amb els quals només es podia disparar un obús cada vint-i-cinc o trenta segons, fet que donava un marge molt ample perquè els vaixells feixistes poguessin girar cua i dirigir-se mar endins sense cap perill per a la seva integritat. Font dubta que amb aquells canons tan atrotinats es pogués arribar a una distància tan llarga. És a dir, en el cas d’una incursió ben organitzada a les nostres costes, aquelles bateries no haurien servit per a res. D’altra banda, hi ha testimonis que ens comenten la utilització d’algun dels búnquers com a refugi antiaeri i la possible existència d’un passadís que anava de la part alta del turó fins a l’Hotel Titus o la pròpia platja.</p> 41.5712170,2.5301921 460831 4602278 1937 08006 Arenys de Mar Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93315-img0055.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El turó de la Torre dels Encantats (68 m), a l’oest del terme municipal d’Arenys de Mar, tocant a Caldes d’Estrac, és un dels vessants rocosos de naturalesa granítica que arriba fins a la línia de costa, entre ambdues poblacions. Les restes d’un poblat ibèric (s. V-I aC) ens mostren l’ocupació d’aquest indret des d’antic. A l’època medieval, a la part superior del turó, es va construir una torre (s. XIII), posteriorment fortificada amb una muralla circular (s. XVI), davant el perill dels pirates. Durant la Guerra Civil (1936-1939), s’hi va instal·lar un cos d’artilleria format per soldats de lleva, que depenia del de Mataró. L’Hotel Titus, davant la platja, acollia el quarter general on s’impartia la instrucció dels militars. 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
92851 Ajuntament, Casa Consistorial https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-casa-consistorial <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XVII <p>La casa consistorial és un conjunt de cossos en planta formant una 'L', amb les dues façanes principals en angle de 90º que donen a un pati obert a l'espai públic o plaça. Consten de planta baixa i dos pisos. El cos de llevant disposa a la planta baixa d'un porxo de tres arcs rebaixats, de mida desigual. En aquest mateix cos hi trobem tres balcons per pis, amb barana de ferro i emmarcament amb llindes i brancals de pedra. Entre dos d'aquests balcons, s'ha descobert recentment un rellotge de sol de tarda amb una inscripció del període de la constitució de Cadis. El parament està arrebossat i pintat de blanc i la teulada és a quatre vessants.</p> <p>Forma un conjunt amb l'edifici del costat en el qual hi ha més dependències municipals i l'Arxiu municipal Fidel Fita. En aquest cos hi trobem l'entrada principal, amb portal dovellat d'arc de mig punt, al seu damunt una finestra de llinda recta i al damunt un escut. A l'esquerra, mirant la façana, hi trobem una font. En planta baixa, hi ha dues finestres; en el primer pis tres balcons, amb barana de ferro; i a la segona planta, tres obertures geminades d'arc de mig punt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de la riera. El parament està arrebossat i pintat de blanc. Entre aquests dos edificis, en trobem un altre, que els uneix per dins, restaurat l'any 1953.</p> 08006-12 Riera del Bisbe Pol, núm. 8 <p>Aquest edifici antigament era un hostal del segle XVII. L'any 1773 fou transformat en Consistori, i actualment encara té aquesta funció.</p> <p>En l'edifici on es troba l'OAC havia estat seu del Museu Municipal d'Arenys de Mar i Biblioteca Pare Fidel Fita. Del museu es conserven els plafons ceràmics dels segles XVII al XIX que es troben a l'OAC</p> 41.5794437,2.5516686 462627 4603181 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-03dsc8177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-02dsc8174.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-04p1530774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-05p1530770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-06p1530763.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93316 Búnquer de La Torre dels Encantats 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-3 <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</a></p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</a></p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, <a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</a>.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a &lt;https://www.tdx.cat/handle/10803/129446&gt;</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrian et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</a></p> <p>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</a></p> <p>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</a></p> <p>JULIÀ SALA-BELLSOLELL, Jordi (2019). Atalaiant l’horitzó: la 6a bateria de la Torre dels Encantats entre Caldes d’Estrac i Arenys de Mar durant la Guerra Civil; dins Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, pp. 37-44.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</a>.</p> <p> </p> XX No s'ha pogut comprovar el seu estat actual de conservació atès que no s'hi ha pogut accedir. <p><span><span><span>La descripció d'aquest búnquer s'ha fet a partir de l'article citat a la bibliografia (Grup de búnquers d'Arenys, 2011) ja que no s'ha tingut accés a la finca. El búnquer número 3 dels quatre existents a la zona es troba situat a uns 20 metres per sota del número 2. Des de l’era de davant de la torre surten unes escales que porten fins a un camí que envolta el turó. A uns 50 metres en direcció cap a Arenys, trobem l’estructura al costat d’aquesta via.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mur perimetral, a l’accés i a la zona porticada, aquest búnquer és idèntic als números 1 i 2. En el cas de la rampa d’accés (4,6 x 2 m) i la porta, ambdues són situades a l’esquerra de l’estructura. Les mides del mur perimetral (5 m de diàmetre x 0,80 m d’alçada ) es van repetint a totes les estructures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part interna és similar a la del búnquer 2. La porta és de mig punt (1,75 x 1 m) i la fornícula quadrada (0,5 x 0,5 m). El passadís és una mica més llarg (13,50 x 1,20 x 2,10 m), però els habitacles no varien de mida. Només hi ha les fornícules davant aquestes estances. La part d’obra a l’entrada és una mica llarga, uns 2 metres aproximadament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, també, en aquest búnquer es dóna l’arrebossat dels habitacles i l’intent de portar electricitat a l’interior. A més, es tanca la part porticada amb la realització d’un mur de pilar a pilar (5 m) amb una gran finestra per a l’entrada de llum.</span></span></span></p> 08006-120 <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> <p>A l'article del Grup de búnquers d'Arenys (2011) es publica la informació oral facilitada per Joaquim Font que, abans de marxar cap a primera línia del front, va estar destinat a Caldetes, a la 6a bateria, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats. Font comentà que les bateries que s’usaven per defensar la costa eren canons molt antics, anomenats de «metxa llarga», amb els quals només es podia disparar un obús cada vint-i-cinc o trenta segons, fet que donava un marge molt ample perquè els vaixells feixistes poguessin girar cua i dirigir-se mar endins sense cap perill per a la seva integritat. Font dubta que amb aquells canons tan atrotinats es pogués arribar a una distància tan llarga. És a dir, en el cas d’una incursió ben organitzada a les nostres costes, aquelles bateries no haurien servit per a res. D’altra banda, hi ha testimonis que ens comenten la utilització d’algun dels búnquers com a refugi antiaeri i la possible existència d’un passadís que anava de la part alta del turó fins a l’Hotel Titus o la pròpia platja.</p> 41.5711046,2.5302605 460837 4602264 1937 08006 Arenys de Mar Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93316-img0069.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El turó de la Torre dels Encantats (68 m), a l’oest del terme municipal d’Arenys de Mar, tocant a Caldes d’Estrac, és un dels vessants rocosos de naturalesa granítica que arriba fins a la línia de costa, entre ambdues poblacions. Les restes d’un poblat ibèric (s. V-I aC) ens mostren l’ocupació d’aquest indret des d’antic. A l’època medieval, a la part superior del turó, es va construir una torre (s. XIII), posteriorment fortificada amb una muralla circular (s. XVI), davant el perill dels pirates. Durant la Guerra Civil (1936-1939), s’hi va instal·lar un cos d’artilleria format per soldats de lleva, que depenia del de Mataró. L’Hotel Titus, davant la platja, acollia el quarter general on s’impartia la instrucció dels militars. 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93317 Búnquer de La Torre dels Encantats 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-4 <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</a></p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</a></p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, <a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</a>.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a &lt;https://www.tdx.cat/handle/10803/129446&gt;</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrian et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</a></p> <p>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</a></p> <p>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</a></p> <p>JULIÀ SALA-BELLSOLELL, Jordi (2019). Atalaiant l’horitzó: la 6a bateria de la Torre dels Encantats entre Caldes d’Estrac i Arenys de Mar durant la Guerra Civil; dins Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, pp. 37-44.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</a>.</p> <p> </p> XX No s'ha pogut comprovar el seu estat actual de conservació atès que no s'hi ha pogut accedir. <p><span><span><span>La descripció d'aquest búnquer s'ha fet a partir de l'article citat a la bibliografia (Grup de búnquers d'Arenys, 2011) ja que no s'ha tingut accés a la finca. El búnquer número 4 dels quatre existents a la zona es troba situat a la vora del número 2. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El perímetre exterior és format per un mur baix d’obra irregular de pedra, de forma semicircular, els extrems del qual s’adossen a dos pilars de fàbrica de maó massís que delimiten l’estructura coberta. La funció d’aquest mur seria evitar que el canó anés turó avall quan la peça d’artilleria recuperés la posició original després del retrocés del tir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos pilars són coronats per una biga d’acer, revestida per rajola ceràmica, que forma un pòrtic que suporta un forjat unidireccional de biguetes autoportants i encadellat ceràmic. Aquesta coberta s’adapta a la topo-grafia de l’entorn i als murs de contenció de pedra sobre els quals descansa la plaça abans esmentada. El cèrcol perimetral de la plataforma de formigó presenta nou ganxos, que tindrien com a funció subjectar una lona que serviria per camuflar el canó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al terra de la part porticada es veuen murs del poblat ibèric. </span></span></span></p> 08006-121 Torre dels Encantats <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> <p>A l'article del Grup de búnquers d'Arenys (2011) es publica la informació oral facilitada per Joaquim Font que, abans de marxar cap a primera línia del front, va estar destinat a Caldetes, a la 6a bateria, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats. Font comentà que les bateries que s’usaven per defensar la costa eren canons molt antics, anomenats de «metxa llarga», amb els quals només es podia disparar un obús cada vint-i-cinc o trenta segons, fet que donava un marge molt ample perquè els vaixells feixistes poguessin girar cua i dirigir-se mar endins sense cap perill per a la seva integritat. Font dubta que amb aquells canons tan atrotinats es pogués arribar a una distància tan llarga. És a dir, en el cas d’una incursió ben organitzada a les nostres costes, aquelles bateries no haurien servit per a res. D’altra banda, hi ha testimonis que ens comenten la utilització d’algun dels búnquers com a refugi antiaeri i la possible existència d’un passadís que anava de la part alta del turó fins a l’Hotel Titus o la pròpia platja.</p> 41.5709340,2.5300393 460819 4602245 1937 08006 Arenys de Mar Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93317-img0032.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El turó de la Torre dels Encantats (68 m), a l’oest del terme municipal d’Arenys de Mar, tocant a Caldes d’Estrac, és un dels vessants rocosos de naturalesa granítica que arriba fins a la línia de costa, entre ambdues poblacions. Les restes d’un poblat ibèric (s. V-I aC) ens mostren l’ocupació d’aquest indret des d’antic. A l’època medieval, a la part superior del turó, es va construir una torre (s. XIII), posteriorment fortificada amb una muralla circular (s. XVI), davant el perill dels pirates. Durant la Guerra Civil (1936-1939), s’hi va instal·lar un cos d’artilleria format per soldats de lleva, que depenia del de Mataró. L’Hotel Titus, davant la platja, acollia el quarter general on s’impartia la instrucció dels militars. 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93321 Capella de la Mare de Déu de la Pietat https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat-0 <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XIX-XX <p>Capella del cementiri, d'estil neoromànic, de planta rectangular, coberta a dues aigües, i volta de canó. Té una sagristia a la part posterior. La façana amb atri adossat, presenta un campanar de cadireta. L'interior està presidit per una imatge de la Pietat i hi trobem la sepultura de diversos capellans i rectors d'Arenys.</p> <p>Un projecte de capella conservat a l'arxiu parroquial l'atribueix a Elies Rogent entre 1865 i 1867.</p> 08006-122 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5781516,2.5462773 462177 4603040 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-01p1550465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-02p1550464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-03dsc9279.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-04dsc9287.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Elies Rogent (atribuït) Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 116|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93322 Hipogeu de la família Mundet https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mundet <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>ESQUINÀS, Natàlia (2010). Josep Llimona al Cementiri d’Arenys, dins revista <em>Salobre</em>, Arenys de Mar, desembre de 2010; pp. 2-6.</span></span></span></p> XX <p>Escultura de Josep Llimona que porta el nom de 'Record els morts' i considerada una obra cabdal de l'art funerari modernista. Llimona abandona la iconografia d'àngels d'altres panteons per mostrar una imatge d'estètica simbolista, amb una jove asseguda damunt un sepulcre amb una actitud de pensador, recolzant el seu cap a la mà. Porta un vestit amb faldilles llargues que li tapen els peus.</p> <p>L'elegància de les línies i aquest aire evocador motivaren a l'escriptor Raimon Casellas a considerar-la 'l'expressió més alta, potser definitiva, d'un pensament llargament acariciat per un artista escultor'.</p> <p>És remarcable la placa de bronze, als peus del panteó, influenciada per l'escultor francès Auguste Rodin.</p> 08006-123 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5781486,2.5464772 462193 4603040 1901 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-01dsc9281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-02p1550344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-03p1550350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-04p1550347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-05p1550353.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Llimona Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 105|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93323 Hipogeu de la família Majó https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-majo <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XIX <p>Escultura en pedra, obra de Josep Carcassó, que representa una creu de terme amb una noia asseguda, al peu, que sosté sobre la falda un ram de flors, cintes i un rosari. Té el cap girat i mira a terra, aquesta actitud juntament amb tot l'aire que del vestit, faldilles llargues amb plecs, l'hi dóna un caire romàntic i reservat. La creu, sostinguda damunt un capitell d'ornamentació vegetal, presenta, al mig, un crismó (monograma de Crist) format per les lletres X i P superposades. Es tracta d'una abreviació del terme grec que significa l'ungit.</p> <p>L'escultor era deixeble dels germans Vallmitjana i despuntà tant en l'art civil com en el religiós.</p> <p>En aquest hipogeu hi són enterrats els propietaris de l'antiga sala Mercè, primer cinema d'Arenys de Mar.</p> <p> </p> 08006-124 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5779830,2.5462103 462171 4603021 1881-1895 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93323-dsc93270.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Carcassó Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93324 Hipogeu Massaguer i Campins https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-massaguer-i-campins <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Hipogeu fet en marbre blanc i pedra nummulítica, obra de Josep Llimona, vers el 1922. Representa una dona asseguda sobre uns graons, recolzada al costat d'un sarcòfag amb forma de banyera.</p> <p>A diferència del panteó Mundet, realitzat pel mateix escultor, té un marcat aire noucentista, ateses les formes més rotundes de la figura femenina, els caients del vestit més realistes i l'expressió del rostre molt més serena.</p> 08006-125 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta.</span></span></span></p> 41.5782780,2.5461714 462168 4603054 1922 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-01p1550369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-02dsc9294.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-03dsc9296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-04p1550373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-05p1550376.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Llimona Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 106|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93325 Hipogeu de la família Solà-Vinardell https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-sola-vinardell <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>L'hipogeu de la família Solà-Vinardell està presidit per un grup escultòric, realitzat per Venanci Vallmitjana, en marbre blanc i pedra nummulítica que representa una Pietat. La Mare de Déu, acollint en els seus braços el cos inert del seu fill. </p> <p>El conjunt, fet d'un únic bloc, mostra el millor art de Venanci Vallmitjana (1826-1919), renovador de l'escultura catalana del segle XIX. Es tracta d'una composició piramidal, amb un gran detall i realisme en l'anatomia del cos de Crist, el rostre de la Mare de Déu i els caients de la roba.</p> <p>Posteriorment s'afegí el templet, per protegir-lo de les inclemències del temps.</p> 08006-126 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5779048,2.5462331 462172 4603012 1902-1905 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-02p1550287.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-03p1550288.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-04p1550289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-05p1550294.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Venanci Vallmitjana Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93326 Hipogeu de Josep Arnau Presas https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-josep-arnau-presas <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Conjunt escultòric en marbre blanc, obra de Venanci Vallmitjana, que representa la Santíssima Trinitat. Està feta a mida natural i la seva presència impressiona al visitant. La figura del Pare està representada per una imatge acollidora d'un home gran amb barba que al seu pit hi té un colom amb les ales esteses que representa l'Esperit Sant. El fill està repenjat en el pare, amb el cap de costat, i té, als seus peus, un angelet. Tot el grup s'aguanta en una massa pètria que fa la sensació d'uns núvols, element, el qual, fa que el conjunt no faci la sensació de pesat i puja la sensació de magnificència.</p> <p>Es tracta d'una peça de depurat realisme, inspirada en una terracota esmaltada feta pel mateix autor. Existeix una rèplica d'aquesta obra al cementiri del Poblenou (1917 ca).</p> 08006-127 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5783512,2.5461245 462164 4603062 1907 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93326-02dsc9300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93326-03p1550387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93326-04p1550383.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Venanci Vallmitjana Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93327 Panteó d'Iu Bosch https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-diu-bosch <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Mausoleu fet amb pedra de Montjuïc i marbre blanc, atribuït a Enric Sagnier (1917). Pren la forma d'una capella neogòtica, amb coberta a dues aigües i coronada per cinc pinacles, rematats amb una creu de quatre braços. De l'abundant decoració externa cal destacar-ne els àngels laterals, atribuïts a Eusebi Arnau, i la reixa de ferro forjat.</p> <p>A l'interior són remarcables la llosa de marbre al terra i els vitralls.</p> <p>L'arenyenc Iu Bosch (1856-1915) fou banquer a París i, d'entre altres empreses, impulsà la construcció d'una línia de ferrocarril al sud d'Espanya.</p> 08006-128 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5780211,2.5464155 462188 4603025 1917 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-01p1550284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-02dsc9273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-03dsc9274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-04dsc9276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-05p1550329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-06p1550336.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Enric Sagnier i Eusebi Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 116|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93328 Panteó de la família de Zenon Massuet i Castañé https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-de-zenon-massuet-i-castane <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Mausoleu de pedra nummulítica en forma de capella d'estil neogòtic, ornamentada amb els elements més característics d'aquest estil, com els pinacles, les gàrgoles, culdellànties. Destaquen la reixa de ferro del portal d'accés i els capitells que el flanquegen, que representen l'alliberació de l'ànima del poder del dimoni.</p> <p>A l'interior, destaquen els vitralls amb les imatges de Sant Zenon i Santa Esperança, patrons dels esposos propietaris.</p> 08006-129 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5781195,2.5460681 462159 4603037 1919 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-01dsc9324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-02p1550453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-03dsc9322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-04p1550451.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 116|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
92852 Arxiu Històric Fidel Fita https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-fidel-fita-0 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XVII <p>Tot i que forma part del conjunt de la casa consistorial, l'ús principal d'aquest cos és la d'acollir l'Arxiu Històric Fidel Fita i té un accés propi i independent. L'edifici és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana que dona a la riera. A la façana de migdia, on hi ha l'entrada a les dependències municipals, hi trobem una font.</p> <p>En planta baixa, hi ha dues finestres; en el primer pis tres balcons, amb barana de ferro; i a la segona planta, tres obertures geminades d'arc de mig punt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de la riera. El parament està arrebossat i pintat de blanc. </p> 08006-13 Riera del Bisbe Pol, núm. 8-10 <p>Aquest edifici era antigament un hostal, al segle XVII. Igual que l'ajuntament, fou arreglat l'any 1773.<br /> <br /> Fins als anys 80 del segle passat hi allotjava els jutjats. </p> 41.5794774,2.5514059 462605 4603185 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92852-02dsc8171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92852-03dsc8172.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es crea, com a servei públic, per acord de l’Ajuntament d’Arenys de Mar de 5 de maig de 1934, a partir d’una proposta del regidor de Cultura i Assistència Social, Josep M. Pons i Guri. L’11 de juliol de 1935, en el context de la Festa Major d’aquell any, obre les portes.Un Patronat rector, el funcionament del qual venia regulat per uns estatuts aprovats el 5 de gener de 1935, havia de garantir la independència de l’arxiu dels vaivens de la política. Paradoxalment, a partir de 1979, amb l’adaptació dels Estatuts i del Patronat a la nova situació de representativitat social i política sorgida amb els anomenats ajuntaments democràtics, es va anar deixant el Patronat sense l’assignació econòmica que garantia el funcionament de l’arxiu, les seves reunions s’anaren espaiant i el 27 de desembre de 2007 el Ple de l’Ajuntament acordava la seva extinció.Creat originàriament amb el nom d’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, a l’any 1957 pren el nom d’Arxiu Històric Fidel Fita en homenatge a l’insigne pare jesuïta, fill d’Arenys de Mar, director de la Real Academia de la Historia entre 1912 i 1918. 94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93329 Panteó dels esposos Vinardell-Tarré https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dels-esposos-vinardell-tarre <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XIX <p>Mausoleu fet amb pedra de Montjuïc, marbre blanc i marbre negre, fet per Antoni Rovira Rabassa, en forma de capella neobizantina. Destaca la decoració murària, especialment els pinacles de la façana, la porta d'accés i la reixa d'entrada, així com els frontons curvilinis laterals. Els vitralls de l'interior representen els patrons dels propietaris.</p> <p>Fou Ignàsia Tarré que li dedicà al seu marit Jaume Vinardell.</p> <p>Es tracta del mateix arquitecte que construí l'Asil Torrent.</p> 08006-130 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5779479,2.5464262 462189 4603018 1887 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-01dsc9269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-02dsc9267.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-03dsc9270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-04dsc9271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-05p1550311.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Antoni Rovira i Rabassa Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 116|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93330 Hipogeu dels consorts Fontcuberta-Jubany https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-consorts-fontcuberta-jubany <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Hipogeu construït de pedra nummulítica per Cèsar Martinell i el Sant Crist, de bronze, fet per Frederic Marès. Es tracta del sepulcre del notari Carles de Fontcuberta, de llinatge noble, i de la seva esposa. L'autor, Cèsar Martinell, és més conegut per les construccions de cellers cooperatius. També realitzà intervencions a Arenys de Mar, com l'edifici del Calisay o els projectes de l'església de Santa Maria.</p> <p>El Crist, situat en el frontal de pedra, amb els braços estesos, però sense creu, està flanquejat per les lletres Alfa i Omega, principi i fi. És de bronze i és obra de l'escultor Frederic Marès, que també fou un important col·leccionista. Fruit d'aquesta afició es creà el Museu Marès a Barcelona i la fundació del Museu de la Punta d'Arenys de Mar.</p> 08006-131 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5782268,2.5463491 462183 4603049 1934 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-02p1550390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-03p1550419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-04p1550393.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Cèsar Martinell i Brunet i Frederic Marès Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93331 Hipogeu de Bonaventura Aran i Vies i família https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-bonaventura-aran-i-vies-i-familia <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XIX <p>Sepulcre d'autor desconegut fet de pedra i bronze. Representa un taüt inclinat, cobert amb un domàs i un crucifix. Es troba disposat en un monticle de pedres. Destaca el contrast entre la pedra i el bronze, el realisme dels brodats, la passamaneria i els plecs del domàs, així com el detallisme del sant Crist.</p> <p>Als peus del taüt, consten els noms dels propietaris que hi són enterrats.</p> 08006-132 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5779359,2.5461848 462168 4603017 1886 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93331-p1550473.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93345 Hipogeu d'Andreu Lloveras i Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dandreu-lloveras-i-riera <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XIX <p>Escultura feta en marbre i pedra, obra de Josep M. Barnadas que representa Crist ressuscitat, damunt una columna d'inspiració egípcia, desprenent-se de la mortalla i enarborant l'estendard del triomf de la vida sobre la mort. Destaquen les formes dinàmiques i la composició ascendent de l'obra.</p> <p>Andreu Lloveras i Riera (1831-1896) era un indià nascut a Palafrugell, però vinculat a Arenys, on va fer construir el balneari Lloveras, durant molts anys lloc de trobada de la classe benestant.</p> 08006-133 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5781506,2.5463638 462183 4603040 1896-1898 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93345-02p1550359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93345-03p1550362.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep M. Barnadas Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93346 Hipogeu de Joan Roura https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-joan-roura <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XIX <p>Obra de Josep Carcassó en marbre i pedra, un àngel s'aixeca damunt un pedestal monolític amb un colom i una creu sobre el pit. Les ales esteses, la mirada enlairada i la posició dels peus, indiquen que està a punt d'emprendre el vol. Al pedestal hi figura un medalló amb les inicials del propietari (Joan Roura) damunt dues palmes. </p> <p>El basament és fet de llosetes blanques i negres en marbre.</p> 08006-134 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5780352,2.5460882 462161 4603028 1890 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93346-02p1550462.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Carcassó Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93347 Hipogeu de la família d'Andreu Gurí https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-dandreu-guri <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Hipogeu dels germans Ventura, fet en marbre blanc i negre. Sobre un ampli basament rectangular, s'alça un pedestal amb la figura d'un àngel emparant dos infants, símbol de la Caritat. Un seguit de llànties flamejants encerclen el basament. Trobem a banda i banda dos sepulcres decoratius. El podi és decorat amb palmetes, cascalls i roselles, al·legories del descans etern.</p> <p>Andreu Guri i Sala (1825-1908) era un industrial taper i fou alcalde accidental d'Arenys de Mar durant l'epidèmia de còlera de l'any 1854 i intervingué en diverses obres de beneficència.</p> 08006-135 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5783066,2.5463994 462187 4603058 1908 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93347-02p1550424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93347-03p1550428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93347-04p1550431.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Germans Ventura Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93348 Hipogeu dels pares del Bisbe Català https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-pares-del-bisbe-catala <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XIX <p>Hipogeu d'autoria desconeguda fet amb pedra de Montjuïc. Jaume Català i Albosa (1835-1899), que fou bisbe de Cadis i de Barcelona, el dedicà als seus pares. S'aixeca en forma d'arcosoli, envoltat per un cadenat de ferro forjat. En el frontal de l'arcosoli, hi figura l'escut del prelat, al·lusiu al seu origen: un arbust sobre les ones, emblema d'Arenys de Mar, i els seus cognoms, les quatre barres pel cognom Català, i el sol ixent, pel cognom Albosa, derivat d'alba.</p> <p>A la tomba hi són enterrats els pares i dos dels germans de Salvador Espriu, familiars del bisbe.</p> 08006-136 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5778526,2.5461110 462162 4603007 1895 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93348-02p1550469.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93348-03p1550471.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93349 Sepulcre d'Emilia de Rovira i Preses https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-demilia-de-rovira-i-preses <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Sepulcre realitzat en traquita i marbre blanc que explica una història d'amor romàntica entre Rafael Martínez Ortiz i Emilia de Rovira. Quan Rafael era estudiant de medicina a Barcelona (1874-1881), es van enamorar. Acabats els estudis marxa a Cubà d'on era originari, amb el compromís de tornar per casar-se. Però els pares d'Emilia intercepten les cartes dels enamorats. Rafael, desesperançat per no rebre respostes, s'acaba casant a Cuba; però ella resta fidel al seu amor i mor jove, als 33 anys, de tuberculosi.</p> <p>Uns anys més tard, quan Rafael ja era ministre plenipotenciari de Cuba a París, passa per Arenys i s'assabenta de la veritat. Com a homenatge fa construir aquest sepulcre a París. Però els familiars de la noia es neguen a dipositar-hi les seves despulles i la tomba restà buida durant molts anys.</p> <p>Finalment, l'any 2000, per iniciativa d'alguns arenyencs, les restes mortals d'Emilia de Rovira descansen en el sepulcre encarregat pel seu amor cubà.</p> 08006-137 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5784686,2.5463337 462181 4603075 1928 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93349-02dsc9307.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Marbrista Thoin (París) i Auguste Maillard Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93479 Hipogeu de la família Camps-Ombrabella https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-camps-ombrabella <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Sepulcre en marbre i pedra, obra de Ventura Vieto, presidit per una figura femenina desconsolada, amb una corona de flors. Al peu de la tomba hi ha una làpida amb motius florals obra del rander arenyenc Marià Castells i Simon (1873-1931); un dels principals renovadors de la indústria i artesania de les puntes de boixet, durant el Modernisme.</p> 08006-138 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5780101,2.5465040 462195 4603024 1918 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-02dsc0733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-03dsc0734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-04dsc0736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-05dsc0735.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ventura Vieto Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93480 Hipogeu de la família Mollfulleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mollfulleda <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Tomba en marbre blanc presidida per una creu rústica, sobre un monticle rocallós a manera de Calvari, amb heura, una àncora i un cor, símbols de la Fe, l'Esperança i la Caritat.</p> <p>Magí Mollfulleda (1855-1913), n'és un dels membres més destacats de la família i fundador de la destil·leria Calisay.</p> 08006-139 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5780543,2.5464980 462195 4603029 1920 (ca) 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-02dsc0741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-03dsc0743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-04dsc0742.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Barrera Arenys de mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
92853 Can Pol, Can Marc Antoni Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol-can-marc-antoni-ferrer <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XVII L'edific documentat en el geoportal del patrimoni de la Generalitat de Catalunya fou enderrocat i la reconstrucció es va fer amb elements arquitectònics de l'anterior amb l'esperit de mantenir l'aspecte històric. En aquell moment, de la garita, només se'n conservava la base i en molt mal estat. S'inaugurà el 9 d'abril de l'any 2000. <p>Edifici situat a la cruïlla del carrer d'Avall amb el carrer d'en Riera. És de planta, gairebé, quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs i és a tres aigües. L'element més característic és una garita defensiva situada a la cantonada de la segona planta. També destaca un balcó corregut, a sota mateix, a la primera planta, fent cantonada.</p> <p>Compositivament, les façanes es distribueixen simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat en cada façana. La planta baixa es defineix en dos accessos: un (el del carrer d'Avall) per als diferents habitatges en que s'ha dividit la propietat; i, l'altre, el del carrer d'en Riera, per al local comercial. A les plantes superiors, a banda dels elements que hem destacat, hi trobem finestres ben alineades amb emmarcaments (ampits, brancals i llindes) de pedra treballada; de factura moderna però a semblança de les originals de l'època.</p> <p>En el coronament de les façanes hi trobem un ràfec com acabament de la coberta.</p> 08006-14 Carrer d'Avall, núm. 25 <p>Aquesta casa fou una de les més importants de la localitat durant el segle XVII. Com es pot llegir en una placa de marbre col·locada a la façana després de la reconstrucció: 'En aquest lloc, a mitjans del segle XVII lo noble Marc Antoni Ferrer va fer construir una gran casa fortificada. En el segle XVIII fou adquirida per la família Pujol de Pastor. Finalment, a l'última dècada del segle XIX, la família Pol Baralt, va adquirir-la i la mantingué fins que la fàbrica del vell edifici defallí i s'hagué d'enderrocar. L'actual edifici de Can Pol en reconstruir els principals elements de l'anterior, vol mantenir la memòria històrica de l'Arenys d'ahir i fou inaugurat el 9 d'abril del 2000 amb el mutu reconeixement dels propietaris, promotors, arquitectes i constructors que l'han fet possible'. Hi surten els noms dels arquitectes Miquel Fané i Torrent, Josep Maria Solé i Besalduch; l'arquitecte tècnic Jordi Garcia i Clemente; així com el de la constructora immobiliària Gómez i Nadal S.L.</p> 41.5786391,2.5500406 462491 4603093 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92853-02p1530938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92853-03p1530940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92853-04dsc8231.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Coneguda successivament amb els noms de casa Pujol i casa Pastor i, actualment, casa de Pol. 94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93481 Hipogeu de Bonaventura Roig i família Vallet https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-bonaventura-roig-i-familia-vallet <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Sepulcre en marbre blanc en forma de túmul medieval, situat sobre un cadafal i encerclat per quatre pilastres d'inspiració barroca unides per baranes de ferro forjat. Destaquen els relleus del marbre a les sanefes del sarcòfag i a les lletres gotitzants del cadafal.</p> 08006-140 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5779878,2.5461667 462168 4603022 1918 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-02dsc0745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-03dsc0746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-04dsc0749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-05dsc0751.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Germans Ventura Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93482 Hipogeu de la família Córdoba https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-cordoba <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Sepulcre en pedra nummulítica i marbre, voltat de pilars units amb baranes de ferro forjat. Representa una tomba amb un monòlit al darrera, decorat amb llànties i corones de flors. Al centre, destaca el bust d'una dona, de cabells llargs, amb un calze a la mà que representa la resurrecció a través de l'Eucaristia.</p> <p>El conjunt s'inspira amb l'estil de la Sezession vienesa i l'art decó. Destaca el bust de marbre, que sosté un calze, símbol de la Passió de Crist. L'autor, Joan Barrera (1872-1961), era arenyenc i bon dibuixant i marbrista.</p> <p>Hi està enterrada la il·lustradora Elvira Elias i Cornet.</p> <p> </p> 08006-141 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5780833,2.5460856 462161 4603032 1920 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-02dsc0758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-03dsc0759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-04dsc0760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-05dsc0761.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Barrera Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93483 Sepulcre de Joan Baptista i Cassà i Camús https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-joan-baptista-i-cassa-i-camus <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XIX <p>Sepulcre en pedra i marbre blanc, d'autoria desconeguda. Representa una urna funerària, coberta amb una tela, damunt un monticle piramidal de rocs. Al peu hi ha una làpida que posa: 'ARENYS DE MAR / AL PROTECTOR DE L'ENSENYANSA / JOAN Mª Bta CASSÀ Y CAMUS'.</p> <p>Joan Baptista Cassà i Camús (1807-1876) fou un industrial i polític arenyenc promotor de moltes causes benèfiques i llegà els diners per crear unes escoles d'ensenyament gratuït (Col·legi Cassà) per als nois d'Arenys.</p> 08006-142 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5780161,2.5461634 462167 4603025 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93483-02dsc0752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93483-03dsc0754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93483-04dsc0755.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93484 Hipogeu de la família de Cabirol https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-de-cabirol <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Conjunt presidit per un templet cobert amb cúpula sostinguda per quatre pilars i coronada per una creu. S'alça damunt un monticle rocallós i aixopluga la imatge de la Mare de Déu del Pilar. El conjunt està delimitat amb pilastres unides amb un passamà de bronze. A part de la imatge, cal destacar els aplics en bronze dels pilars i les arcades del templet.</p> <p>Pertany a la família Cabirol, de cavallers i ciutadans honrats que tingueren la seva rellevància a la vila d'Arenys entre els segles XVII i XIX.</p> 08006-143 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5781175,2.5461962 462170 4603037 1907-1917 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93484-02dsc0767.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93484-03dsc0765.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93484-04dsc0763.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart M. Roig Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93485 Hipogeu de la família Ferran de Pol https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-ferran-de-pol <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>CARREÑO MONTERO, Óscar (2005). <em>Ferra de Pol. Itineraris</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX Ha patit algun desperfecte en un dels pilars. <p>Sepulcre en pedra, obra de Salvador Puiggròs, propietat d'una família de fabricants de gènere de punt. Representa una creu de terme amb quatre tombes a la base, ubicades simètricament en forma de creu.</p> <p>Hi ha enterrat l'escriptor Lluís Ferran de Pol (<span><span><span>Arenys de Mar, 17 de gener de 1911 - Hospitalet de Llobregat, 19 d’octubre de 1995). </span></span></span><span><span><span>Es llicencia en dret a Barcelona (1933). Coneix i comparteix afició literària amb Joaquim Ruyra, que passava llargues temporades a Arenys de Mar. A partir de la dècada dels 30 del segle XX, inicia un seguit de col·laboracions en publicacions locals com <em>Oreig</em> i <em>Salobre</em>. Guanya, amb Tríptic (publicat el 1964), el premi de narracions Narcís Oller (1937). Abans, però, guanya el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals que organitzava l’Ateneu Arenyenc (1934).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En acabar la Guerra Civil, s’exilia a França, on és internat als camps de concentració de Sant Cebrià i Barcarès. Aviat marxa a Mèxic, on hi resideix uns vuit anys i es llicencia en lletres (1946) per la Universitat de Filosofia i Lletres. Allí, coneix a Esyllt T. Lawrence, amb qui es casa. Treballa al diccionari enciclopèdic UTEHA i col·labora a la premsa mexicana, sobretot al diari <em>Excelsior</em> i <em>El Nacional</em>. Participa en la creació de Full Català i Quaderns de l’Exili, dues de les revistes més importants catalanoamericanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1948 torna a Catalunya i s’estableix a Arenys de Mar, on exerceix la seva professió. S'instal·la a Arenys de Munt, a Can Graupera, on va viure fins l'any 1973, quan es trasllada al pis del carrer de la Platja Cassà d'Arenys de Mar. Atret pel món indígena mexicà, publica l’obra <em>Abans de l’alba</em> (1954), que és una evocació, alhora lírica i realista, de la mitologia maia. Les seves narracions, <em>La ciutat i el tròpic</em> (1956, premi Víctor Català 1955) i <em>Érem quatre</em> (1960), reflecteixen també la fascinació pels ambients mexicans i pel substrat indígena. </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Miralls tèrbols</em> (1966), centrada ja en el món català, entronca amb el corrent de la novel·la psicològica, com també el recull de contes <em>Entre tots ho farem tot</em> (1982). L’any 1973, publicà <em>De lluny i de prop</em>, una selecció de notes de viatge, reportatges i articles periodístics, i el testimoni de la seva estada als camps de concentració. Ferran de Pol es caracteritza per un estil creador i una gran imaginació i ambició literàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A <em>Miralls tèrbols</em>, reconstrueix els conflictes que assolen un poble del litoral català durant els anys vint del segle passat. L’escenari dels fets és el poble de Marenys que no és res més que el revers del seu Arenys de Mar.</span></span></span></p> 08006-144 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5782313,2.5464098 462188 4603049 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93485-02dsc0770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93485-03dsc0774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93485-04dsc0772.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Salvador Puiggròs Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93486 Hipogeu de la família Vidal Formentí https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-vidal-formenti <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Sepulcre en marbre i pedra nummulíticaa, obra de Joan Barrera, pertanyent a la família Vidal Formentí, pastissers d'Arenys. Per aquest motiu el monòlit evoca els pinacles de la façana del mercat municipal, obra d'Ignasi Mas. Destaca la figura femenina de marbre, amb rostre de tristor, mig recolzada i amb un ram de flors a la mà dreta.</p> 08006-145 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5782361,2.5464634 462192 4603050 1929 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93486-02dsc0775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93486-03dsc0776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93486-04dsc0779.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Barrera Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93487 Panteó de la família Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-soler <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Panteó en forma de capella d'una única nau, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta, s'obre l'entrada amb una porta reixada de doble batent, flanquejada per dues columnes amb capitell floral d'estil modernista: motius florals però amb arestes pronunciades. Presideix un arc de mig punt amb frontó ple, on hi figuren els noms dels propietaris i l'any de construcció (1902).</p> <p>L'interior és molt sobri, amb volta de canó i les tombes situades als laterals, amb una obertura a la façana posterior en forma de quadrifoli trepat.</p> <p> </p> 08006-146 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5781957,2.5460735 462159 4603045 1902 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-02dsc0782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-03dsc0784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-04dsc0787.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93488 Monument als caiguts https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-2 <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Aquest monument, fet de pedra nummulítica per Cèsar Martinell l'any 1944, estava dedicat en origen pels caiguts del bàndol vencedor a la Guerra Civil espanyola (1936-39) i es trobava situat al mig de la plaça de l'església. Però l'any 1991, es traslladà a l'emplaçament actual, a l'extrem nord del cementiri, i es dedicà a tots els caiguts a la guerra. La inscripció de la placa que s'hi ha incorporat indica: <em>'A tots els arenyencs morts durant la Guerra Civil, 1936-1939'</em>.</p> 08006-147 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p>Aquest tipus de monuments commemoratius van ser molt habituals en moltes poblacions d'Espanya durant la dècada del 1940, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com a homenatge a les víctimes del bàndol guanyador. A principis de la dècada de 1990 el monument es va traslladar al cementiri i es dedicà a totes les víctimes de la Guerra Civil, s'hi va incorporar una placa amb una creu i el text:<em> 'A tots els arenyencs morts durant la Guerra Civil, 1936-1939'.</em></p> <p>Pel que fa a la història del cementiri, a<span><span><span><span><span> principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span>Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).</span></span></span></span></span></p> 41.5788658,2.5462901 462178 4603120 1944 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93488-02dsc0790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93488-03dsc0789.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Religiós Inexistent 2025-04-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Cèsar Martinell i Brunet L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93489 Pica baptismal https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-8 <p>GARRIGA RIERA, Joaquim (2004). L'edifici de Santa Maria d'Arenys; dins Pilar VELEZ (coord.) <em>L'esplendor de Santa Maria d'Arenys de Mar</em>. Barcelona: Pòrtic, pp. 16-17.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></p> XVI <p>Pica baptismal de forma octogonal feta en pedra de Girona. Procedeix de la primera església d'Arenys de Mar (segle XVI). Tal i com diu Joaquim Garriga (2004), la pica baptismal de l'església de Santa Maria d'Arenys és 'un objecte-document fundacional de pregones implicacions simbòliques [...]. esdevé un testimoni formidable de la celebració natalícia de l'Arenys mariner'. S'hi pot llegir, gravat als costats de la pica: 'SABASTIA DOY i MIQUEL RIERA SENDICHS A [N]Y 1575'. Són els noms dels síndics elegits l'11 de juliol de 1574.</p> 08006-148 Plaça de l'Església s/n <p>No en sabem res d'aquesta primera església, que havia substituït la dedicació de Sant Elm per la de Santa Maria. Juntament amb la capella hi havia el cementiri. Es calcula que degué ocupar la part frontal de l'església actual, però es desconeix el lloc precís.</p> 41.5804037,2.5495778 462453 4603288 1575 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-02p1560016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-03p1570685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-04p1570686.jpg Física Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El baptisteri, on hi ha ubicada la pica baptismal, es troba a l'entrada a mà dreta i està decorat amb unes pintures de Josep Obiols i Palau (1894-1967), que en va fer els esbossos, i executades per Francesc Vidal i Gomà, l'any 1967. 94 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93490 Retaule Major de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-maria <p>BOSCH i BALLBONA, Joan (2014). El retaule major; dins Pilar VELEZ (coord.) L'esplendor de l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar. Barcelona: Pòrtic, pp. 45-125.</p> XVIII L'any 2015 el retaule va ser restaurat, en una actuació que va ser dirigida per l'equip del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), gestionat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que supervisa el retaule des de l'any 1982, i ha estat finançada pel Departament de Cultura a través de diverses subvencions, per l'Ajuntament d'Arenys de Mar i pel Bisbat de Girona. <p><span><span><span><span><span>L'element més destacat de l'Església Parroquial de Santa Maria d'Arenys és, sens dubte, el retaule major, una de les millors obres del barroc</span></span><span><span> català, obra de Pau Costa; dedicat a la Mare de Déu. Ens el descriu de forma extensa Joan Bosch (2014), que en destaca la magnífica adaptació a l'arquitectura de la capçalera gòtica de l'església, marcant una solemnitat 'una mena de portal del més enllà'. Explica que s'ajusta harmònicament a la capçalera perquè els carrers en ressegueixen la planta poligonal i perquè guanya alçada des dels marges. Cada tram assoleix una elevació diferent i puja gradualment originant una cresta triangular poblada d'àngels, músics i de virtuts a banda i banda del tron del Pare etern, que gairebé toca la clau de volta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Afegeix que es tracta d'un conjunt de rics missatges i d'estímuls devots, d'una notable densitat ornamental i figurativa que no impedeix una claredat estructural formada per columnes i entaulaments, governada per un doble ordre arquitectònic que crea una retícula de cinc carrers d'igual amplada i de cinc nivells (pedestal i sòcol, predel·la, dos cossos de fornícules i coronament).</span></span></span></span></span></p> <p>Les columnes i els entaulaments divideixen el retaule en quinze compartiments que allotgen escultures i relleus historiats. A la predel·la n'hi ha cinc, un per cada carrer. Els quatre dels laterals estan decorats amb relleus apaïsats que expliquen històries de la Passió de Crist; el del centre és el manifestador que guarda el sagrari, decorat a portes tancades per una pintura de l'Anunciació. El mecanisme que l'obre i el tanca és l'original. Els registres que farceixen els cossos alts del retaule són de dimensions més monumentals. Es tracta de fornícules que mostren imatgeria de cos rodó dels patrons de la vila, als carrers dels extrems i al del centre, i de grans relleus que narren moments de la vida de l<span><span><span><span><span>a Mare de Déu. A cada pis, figures i relleus s'alternen. Al primer pis, les imatges de Sant Josep, l'Assumpta i Sant Francesc de Paula es combinen amb els relleus de la Presentació de Maria al Temple i del Naixement; al segon, les figures de Sant Pere, Sant Zenó i Sant Pau ho fan amb els plafons de la Visitació i l'Epifania. Sant Zenó és el copatro d'Arenys; la figura de Francesc de Paula té a veure amb un episodi de pesta i Sant Josep es pot relacionar amb l'ofici de fuster i la importància de la fusta pel desenvolupament econòmic de la vila. Sant Pere i Sant pau són les dues figures més importants del catolicisme i àmpliament representats. A més, Sant Pere és patró de pescadors.</span></span></span></span></span></p> <p>El nucli del retaule és el grup escultòric de l'Assumpta. El pern del retaule i el cor temàtic: la representació de la titular del temple, una Marededéu suspesa a sota un baldaquí elevada damunt una nuvolada, coronada amb els dotze estels i amb l'escut amb les seves inicials. L'acompanyen un estol d'àngels, mentre s'enlaira cap a una Glòria que contempla amb la mirada i que els seus braços oberts volen atansar.</p> 08006-149 Plaça de l'Església, s/n <p><span><span><span><span><span><span><span>Està documentat que es comença a treballar en un retaule l’any 1636, ja que s’adquireix marbre i preuats jaspis de variats colors pel pedestal (Bosch, 2004, pp. 63). Segons Bosch, l’escultor contractat per a la realització del retaule, que hauria d’anar muntat damunt el pedestal, seria l’arenyenc Antoni Joan Riera (1578-1638). Entre 1638 i 1642 no hi ha cap altra notícia. Fet que Bosch atribueix a la mort de l’escultor, que juntament amb un període de crisi econòmica desacceleraria tot el procés.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Després d’aquest període, es busca un nou escultor per continuar i es contracta a Francesc Santacruz II (o fill). El 25 de setembre de 1683 es posa la primera andana del retaule, pressupostat en 1600 doblers. Però, de forma inaudita, es posa fi al contracte quatre anys més tard, el 1686, quan ja s’havien pagat 1000 doblers. Se’n desconeixen els motius. Com tampoc se sap què fa que quan es contracta a Pau Costa, es fa partint de zero, sense tenir en compte l’obra feta per Francesc Santacruz II.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1706 es contracta al viguetà Pau Costa </span></span></span></span><span><span>i es desmuntà la part de retaule construïda anteriorment. Es pactà davant notari </span></span><span><span>que per un preu de 600 doblers barcelonins</span></span><span><span> el retaule estaria acabat abans de 1714</span></span><span><span>. Però Pau Costa finalitzà la seva obra cinc anys abans del previst. Així el 1709 es lliurava faltant només la policromia i el daurat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fou daurat amb fines làmines d'or</span></span><span><span>, i després policromat pels mestres barcelonins, Erasme i Fèlix Viñals.</span></span></span></span></span></p> 41.5805833,2.5492653 462427 4603308 1706-1711 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93490-01dsc9741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93490-02dsc9740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93490-03p1560037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93490-04p1560038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93490-05p1560039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93490-06p1560042.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós BCIN 2024-04-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Pau Costa (escultor) i Erasme i Fèlix Vinyals (dauradors) 96|94 52 2.2 1760 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
92854 Can Baralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baralt <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XVIII <p>Casa formada per dos cossos i ubicada a la cantonada dels carrers de l'Església i de Frederic Marès. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, i amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer de l'Església.</p> <p>Compositivament, la façana principal, es defineix asimètricament a partir de tres eixos de verticalitat. En planta baixa hi trobem dos accessos i una finestra al lateral esquerre, amb reixa de ferro. A la primera planta, un balcó amb barana de ferro, damunt l'accés principal, i una finestra al costat dret. A la segona planta es repeteix la distribució de les obertures. Totes les finestres i portes tenen un emmarcament de pedra treballada.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc. Destaquen dos plafons ceràmics encastats. En un posa el nom de les funcions actuals de l'edifici com a Museu Mollfulleda de Minerologia; i, en l'altre es pot llegir: 'La reial escola de nàutica d'Arenys de mar, fundada i dirigida pel Mtre. Josep Baralt i Torras inicià les seves activitats en aquesta casa el dia 7 d'abril de l'any 1779'. Aquest plafó es col·locà l'any 1979, en el segon centenari de la creació de l'escola.</p> <p>Hi ha un pati o eixida posterior que dona al carrer de Sant Josep.</p> 08006-15 Carrer de l'Església, núm. 39 <p>Primer fou la casa del senyor Josep Baralt i Torras, on l'any 1779 funda la coneguda popularment com escola de pilots o Reial Escola Nàutica d'Arenys.</p> 41.5816346,2.5483051 462348 4603425 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92854-02dsc9688.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92854-03dsc9683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92854-04p1550911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92854-05p1550922.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Actualment acull la col·lecció de minerologia donada al municipi per part de Joaquim Mollfulleda i Borrell.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93570 Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-8 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XIX-XX <p>Edificació molt transformada amb el pas del temps, situada en un dels carrers més antics i a la cantonada amb el carrer d'en Goday, en un tram on el carrer d'Andreu Gurí, abans dit carrer d'Amunt, fa una curvatura.</p> <p>De l'antiga construcció només es conserven externament alguns elements arquitectònics de les finestres, com llindes de pedra, brancals o ampits. Aquests són els elements que es protegeixen al catàleg.</p> 08006-150 Carrer d'Andreu Gurí, núm. 8 41.5796000,2.5503400 462516 4603199 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93570-p1570244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93570-p1570243.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93571 Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 16 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-16 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana perquè s'hi ha fet una remunta amb la façana enretirada de la línia de la façana del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En </span></span></span></span></span>els dos pisos superiors es repeteix un mateix esquema: un balcó de llosana motllurada i barana de ferro i una finestra al costat. El portal d'entrada i la finestra del balcó del primer pis tenen els emmarcaments en pedra treballada. Les llindes de totes les obertures són rectes. La porta és de fusta amb doble batent.</p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. Una motllura de banda a banda fa de separació entre els diferents nivells. La façana està coronada per una barana de ferro que protegeix la terrassa de la remunta.</span></span></span></span></span></p> 08006-151 Carrer d'Andreu Guri, núm. 16 41.5795800,2.5500400 462491 4603197 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93571-01dsc0828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93571-02dsc0827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93571-03p1570245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93571-04p1570247.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93572 Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 26 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-26 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XVIII-XIX <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir d'un únic eix de verticalitat definit per les obertures. En planta baixa hi trobem l'entrada a la casa i un garatge per a vehicles. Es tracta d'una reforma moderna que ha descofigurat la composició originària de la casa. En canvi, aquesta es conserva en els pisos superiors. En el primer pis, s'observa un balcó amb llosana motllurada i barana de ferro. L'accés està emmarcat amb brancals i llinda de pedra. Al costat, destaca una capella, d'arc de punt rodó, amb la imatge de la Mare de Déu. Està protegida per una porta de vidre. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el segon pis hi ha una finestra balconera, de llinda recta i persiana de cordill.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. Una petita motllura fa de separació de les diferents alçades. La façana està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p> 08006-152 Carrer d'Andreu Guri, núm. 26 41.5795500,2.5497200 462464 4603194 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93572-01p1540211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93572-02p1540212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93572-03p1540213.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93573 Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 33 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-33 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Casa de dos cossos d'amplada, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. El vessant que desaigua a la façana posterior de la casa s'ha reformat en part a la terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem una porta principal, més ampla, i una altra porta a l'eix esquerre. A l'altra banda, hi trobem dues finestres amb reixa de ferro. En el primer pis, els dos eixos centrals estan definits per un balcó corregut amb dos accessos i amb la barana de ferro. A banda i banda hi trobem dues finestres amb l'ampit motllurat que sobresurt de la línia de façana. En el segon pis, es repeteix l'esquema, però enlloc d'haver-hi un balcó corregut hi ha dos balcons individuals. A la planta de les golfes, hi trobem quatre obertures més petites. Totes les finestres i portes tenen la llinda recta. Les finestres disposen de persianes de llibret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis, arrebossat i pintat. Les portes tenen un emmarcament en pedra i les finestres un recreixement pintat de blanc, per destacar-ho del groc de fons. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda per cartel·les.</span></span></span></span></span></p> 08006-153 Carrer d'Andreu Guri, núm. 33 41.5793300,2.5493900 462437 4603169 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93573-02dsc8375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93573-03dsc8373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93573-04dsc8374.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93574 Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-35-37 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XIX-XX <p>Cases entre mitgeres que consten de planta baixa, dos pisos i golfes. <span><span><span><span><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Però el vessant que dona a la façana posterior s'ha reformat per convertir-ho en una terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dos edificis amb una mateixa estructura constructiva i un únic programa decoratiu que li dona caràcter unitari. Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, les dues portes d'accés estan situades en els eixos dels extrems, una a l'esquerre i l'altra al dret. En els eixos centrals hi ha dues finestres amb les reixes de ferro. Aquesta simetria, efecte mirall, es trenca en els pisos superiors, on trobem dos balcons, amb barana de ferro, llosana motllurada i sostinguda per dues mènsules decorades. Al costat de cada balcó, hi ha una finestra, amb ampit sobresortint de la línia de façana. En el nivell de les golfes hi trobem quatre petites obertures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat en faixes horitzontals imitant carreus, amb un petit sòcol llis en planta baixa. Les obertures tenen un recreixement i entre alçades hi ha una motllura que va de banda a banda de la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La motllura està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p> 08006-154 Carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37 41.5793000,2.5492600 462426 4603166 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-02dsc8370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-03dsc8371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-04dsc0833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-05p1570250.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93575 Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 64 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-64 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Tot i que s'ha fet una remunta posterior amb la façana reculada en relació amb la façana del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó, amb barana de ferro i persiana de cordill. Al costat hi ha una petita finestra de llinda recta i ampit de pedra, motllurat i sobresortint de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis, amb un petit sòcol, arrebossat i pintat de blanc. El portal d'accés i la finestra del balcó estan emmarcades amb pedra i són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada i al damunt una barana de ferro que fa de protecció de la terrassa.</span></span></span></span></span></p> 08006-155 Carrer d'Andreu Guri, núm. 64 41.5791000,2.5480900 462328 4603144 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93575-01dsc8338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93575-02dsc8339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93575-03p1570254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93575-04p1570255.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93576 Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 65 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-65 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XVIII-XX <p>Casa de cos entre mitgeres situada al final del passatge que comunica el carrer d'Avall amb el carrer d'Andreu Guri, abans carrer d'Amunt. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. Conserva alguns elements originaris, però ha estat molt reformada i se li ha afegit una remunta alineada amb la façana.</p> <p>Els elements més destacables són la finestra amb balcó de la primera planta, de llinda recta i emmarcament de brancals de pedra i, sobretot, el portal d'entrada, d'arc escarser de pedra, igual que els brancals i el llindar. La porta és de fusta a doble batent amb escut de pany austriacista. Conserva dues pedres situades als costats en vertical que protegeixen les pedres dels brancals inferiors que tenen una decoració geomètrica en forma de doble espiral.</p> <p> </p> 08006-156 Carrer d'Andreu Guri, núm. 65 41.5789900,2.5480500 462325 4603132 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-01p1540160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-02p1540161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-03dsc8358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-04p1540155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-05p1540159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-06p1540157.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93577 Can Rosendo Paleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosendo-paleta <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Casa de cos que fa cantonada amb el carrer de les MM. Escolàpies. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és mixta: la part frontal, que dona al carrer d'Andreu Guri, és de terrat pla a la catalana, i la part posterior és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, de la façana en destaca una tribuna, amb fusta i vidre, situada a la segona planta. La coberta d'aquesta tribuna és una terrassa amb barana de ferro, per l'estança de la tercera planta. A part de la tribuna, hi trobem un plafó ceràmic, que representa Sant Antoni de Pàdua, amb el nen Jesús en braços i un lliri a la mà. Està signat per Sunet.</span></span></span></span></span></p> 08006-157 Carrer d'Andreu Guri, núm. 74 41.5790500,2.5477300 462298 4603139 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-02dsc0847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-03p1570257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-04p1570261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-05p1570260.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93578 Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 24 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-24 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana arrodonida en els angles. La barana és de ferro. En el segon pis per dues finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat, amb recreixement emmarcant les finestres. Una motllura separa les diferents alçades.</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> La façana està coronada per un ràfec de fusta. Per sota hi ha una franja de rajoles amb motius geomètrics.</span></span></span></span></span></p> 08006-158 Carrer d'Andreu Guri, núm. 24 41.5792600,2.5494900 462445 4603162 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93578-02p1540216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93578-03p1540217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93578-04p1540218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93578-05p1540219.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93579 Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 39 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-39 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és mixta; a la part que dona a la façana principal és de terrat pla; al centre té un cos més, amb coberta a doble vessant i el carener paral·lel; i a la part posterior, és de teules i desaigua a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat, amb arcades de mig punt. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis per balcons, amb barana de ferro. Les obertures són de llinda recta. A la tercera planta o golfes, trobem dos grups de tres obertures, d'arc de punt rodó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. Una petita motllura separa les diferents alçades. La façana està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p> 08006-159 Carrer d'Andreu Guri, núm. 39 41.5792700,2.5491800 462419 4603163 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-02dsc8367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-03p1540185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-04p1540184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-05p1540181.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Destaca un plafó ceràmic amb la representació de Sant Pere, i l'escut de pany austriacista de la porta d'entrada. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
92855 Can Milans, Can Ramis https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milans-can-ramis <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XVIII <p>Palauet situat a la part baixa de la Riera, en la confluència del carrer d'Avall amb la Riera, i amb la façana principal a aquesta. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a tres aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Té tres façanes, una de les quals dona a un jardí interior que també té accés pel carrer lateral.</p> <p>Compositivament, la façana principal s'estructura simètricament a partir de vuit eixos de verticalitat. En planta baixa es defineixen combinant portes d'entrada i finestres; a la primera planta, amb balcons amb barana de ferro; i a la segona planta, amb finestres més petites. Totes les obertures són de llinda recta i tenen els brancals, ampits i llindes de pedra treballada, tenen una motllura cilíndrica que discorre per brancals i llinda. Els brancals posats de forma dentada. El parament és arrebossat i esgrafiat imitant carreus. Les cantonades de l'edifici també són de pedra. Hi ha una cornisa que corona la façana.</p> <p>La façana que dona al carrer d'Avall segueix els mateixos paràmetres que la principal.</p> 08006-16 Riera del Bisbe Pol, núm. 5 <p>Edifici promogut per Josep Milans, l'any 1722, comerciant de l'època que s'abocà a la causa borbònica, proveint les seves tropes.</p> <p>Posteriorment, l'any 1802, en època de Jaume Milans i Ramis, la família de Carles IV s'hi hostetjà en la visita que va fer a Girona. Per aquest motiu, segons antic privilegi i costum, es va fer posar un cadenat damunt la porta d'entrada a la residència. Per fer saber a tothom que aquell palauet havia estat allotjament reial.</p> <p> </p> <p> </p> 41.5791447,2.5510946 462578 4603148 1722 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92855-02dsc8185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92855-03dsc8187.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Ballescar En l'actualitat, a la planta baixa, s'han obert diferents negocis de botigues.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93580 Casa del carrer d'Avall, núm. 29 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-29 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la meitat septentrional, que dona al carrer, i de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, a la part posterior en relació a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A excepció de la planta baixa, on s'ha obert un accés independent per a les plantes superiors. En planta baixa, a més, hi ha una finestra, reixada, entre les dues portes. En el primer pis, els eixos de verticalitat estan definits per un balcó amb llosana suportada per dues grans mènsules decorades; i una finestra de llinda recta, emmarcada amb brancals i llinda de pedra. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis es repeteix el mateix esquema que en el pis inferior. Totes les obertures són de llinda recta, a excepció de la finestra reixada de la planta baixa, que és d'arc escarser. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa.</span></span></span></span></span></p> 08006-160 Carrer d'Avall, núm. 29 41.5785000,2.5496800 462460 4603077 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-02p1530960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-03p1530956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-04p1530958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-05p1530959.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93581 Casa del carrer d'Avall, núm. 34 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-34 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb la barana de ferro i persianes de llibret, i una finestra al costat, també amb persianes de llibret. Sota la llosana, a sota balcó, hi ha rajola valenciana de la vela. En el segon pis es repeteix el mateix esquema compositiu. La porta d'accés i l'accés al balcó del primer pis, tenen un emmarcament de pedra. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa volada, motllurada.</span></span></span></span></span></p> 08006-161 Carrer d'Avall, núm. 34 41.5786300,2.5490200 462405 4603092 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93581-02dsc0860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93581-03dsc0861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93581-04p1570265.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
93582 Casa del carrer d'Avall, núm. 36 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-36 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XIX-XX <p>Casa de dos cossos d'amplada. Consta de planta baixa i pis. Ha estat molt transformada i ha patit una remunta. L'element més destacable visible externament és el balcó.</p> <p> </p> 08006-162 Carrer d'Avall, núm. 36 41.5786500,2.5489300 462398 4603094 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93582-02dsc0858.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-05-14 04:47
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 2826,04 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/