Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37908 | Magnòlia de can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia-de-can-bellsolell | XX | Magnòlia (Magnolia grandiflora) situada als jardins de can Bellsolell. Arbre centenari, perennifoli d'uns 20 metres d'alçada amb copa molt densa de forma cònica. L'escorça és lleugerament grisàcia/amarronada i escamosa, amb fulles grosses de 15 a 25 cm de longitud i 6 a 9 cm d'amplada de forma ovalada, amb l'anvers de color verd brillant i el revers mate i nervi central molt marcat. Les flors poden tenir de 20 a 25 cm de diàmetre i són molt aromàtiques. Floreixen durant el mes de maig a juny. Els fruits tenen forma de pinya i són de color marró, mesurant entre 5 a 7,5 cm de longitud. El diàmetre total de l'arbre és de 1,85 cm. El diàmetre de les branques és de 1 m i 1,25 cm respectivament. | 08007-223 | Can Bellsolell | Aquesta magnòlia té un tronc del qual en sortien tres branques. Una d'elles fa uns anys va patir la ferida d'un llamp i la van haver de tallar. | 41.6113400,2.5420400 | 461843 | 4606726 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez i Jordi Montlló Bolart | L'escorça té propietats medicinals. És originari dels Estats Units. Es tracta d'un arbre elegant, molt apreciat en jardineria, amb vistoses i oloroses flors. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37909 | Margalló de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Margalló (Chamaerops humilis) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda, entre la iuca pota d'elefant i la cica. En realitat es tracta de 4 exemplars que neixen d'un mateix punt, i que tenen una alçada d'uns 2-3 m. | 08007-224 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056000,2.5384900 | 461544 | 4606091 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37909-foto-08007-224-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa i creix a la costa mediterrània de la península Ibèrica i Itàlica. S'utilitza com a ornamental i pels brots tendres que són comestibles.Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37910 | Palmera de Canàries de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-canaries-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) plantada al costat oest de la Torre de Can Montfulleda, a la banda del safareig. Es tracta d'un exemplar de dimensions relativament grans ja que té un perímetre de 2,39 m i un diàmetre de 0,76 m. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-225 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056700,2.5380900 | 461510 | 4606099 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37910-foto-08007-225-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37911 | Palmeres de Canàries de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-canaries-de-can-boter | XX | Conjunt de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) repartides pels jardins de can Boter. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-226 | Can Boter | 41.6012100,2.5435300 | 461961 | 4605601 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37912 | Palmeres de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-can-bellsolell | XX | Palmeres situades als jardins de Can Bellsolell. Les dues primeres, són les anomenades de canàries (Pheonix canariensis) al costat d'una magnòlia, i la segona, més cap a la façana, al costat de dues moreres una datilera (Phoenix dactylifera). Les mides de les dues primeres són de 1,75 cm i 2,50 de diàmetre respectivament. La tercera fa 1,05 cm de diàmetre. La palmera datilera té un tronc esvelt, cilíndric i senzill, sense ramificacions, coronat per una roseta de grans fulles palmades. | 08007-227 | Can Bellsolell | 41.6113000,2.5417700 | 461820 | 4606722 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Martínez i Jordi Montlló Bolart | La palmera datilera ha estat conreada des d'antic a les zones càlides del sud de la regió mediterrània. D'aquesta s'aprofiten els dàtils (que en molts països formen part de les persones i animals). Les palmes també serveixen per a construir sostres de les cabanes i alimentar el foc de la llar.Les palmeres de Canàries, originàries de les illes que porten el seu nom, tenen un aspecte semblant a la datilera, però posseeixen un tronc més curt i robust. De columna gruixuda i decorada per cicatrius foliars. La copa està formada per més palmes que la dactylifera. la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. La palma és més ampla i d'un verd intens amb major quantitat i densitat de folíols que són rígids i punteguts. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37913 | Perera de l'Hostal del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-de-lhostal-del-sol | XX | Perera (Pyrus communis subsp. communis) que creix en un marge d'un dels camps de l'Hostal del Sol, a la vessant que mira cap a Arenys de Mar. El tronc principal té un perímetre de 1.11 m i un diàmetre d'uns 0,35 m i, a una alçada d'entre 1 i 1,5 m, es ramifica en 6 branques principals que creixen molt obertes. | 08007-228 | Hostal del Sol | 41.6017500,2.5328100 | 461068 | 4605666 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Val a dir que la perera coneguda amb aquest nom fa uns 2 anys va morir i posteriorment va ser tallada pels propietaris de la finca. Bo i això, existeix una altra perera propera a l'anterior que, si bé és més jove, els propietaris de la finca estimen que té uns 100 anys d'edat, per tant, hem fitxat aquesta perera amb el nom de l'anterior. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37914 | Pollancre del Corral d'en Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-corral-den-forn | XIX-XX | Proper a l'arbre hi ha abocaments de runa i deixalles que caldria enretirar. | Pollancre de notables dimensions situat davant de la masia del Corral d'en Forn, concretament entre el marge del camí i els camps de davant la casa. A 1,5m del sòl, el tronc es ramifica en tres grans branques principals que formen l'estructura bàsica de l'arbre. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre. | 08007-229 | El Corral d'en Forn - Vessant SO del Turó de Ca l'Amar. | 41.6095000,2.5082300 | 459025 | 4606538 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37914-foto-08007-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37914-foto-08007-229-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Algunes de les branques estan mortes. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37708 | Església parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti | FORN, Francesc (1991). Quatre façanes per a la mateixa església. A Arennios, núm. 14, juny de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 8-9. FORN i SALVÀ, Francesc (1994). 1544 La consagració del nou temple de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 27, setembre de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 11 - 17. FORN i SALVÀ, Francesc (2001) La cripta de Sant Martí d'Arenys. Fulls arenyencs de cultura, núm. 3 . Ajuntament d'Arenys de Munt. MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Església de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. VIADER i CROUS, Montse (1987). El portal xic. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 26. | XVI | Edifici d'una sola nau. Façana austera i harmoniosa, flanquejada per un campanar de torre de planta quadrada. Retaule a l'interior (veure fitxa 24). Porta d'entrada d'arc de mig punt motllurada i decorada amb motius vegetals i cares. Hi ha un gran arquitrau amb timpà superior on hi havia una escultura de Sant Martí feta per Joan de Tours i que es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment hi ha una reproducció. A la part superior central hi ha una creu i una figura de Sant Miquel Arcàngel esculpides per Jaume Safont, el mateix que va fer la porta, on hi ha ferradures antigues incrustades, algunes procedents de l'església romànica. | 08007-23 | Plaça de l'Església, s/n | Església parroquial construïda entre els anys 1531 i 1544 damunt una església anterior, probablement romànica. El mestre d'obres fou Pau Mateu, amb la col·laboració del seu germà Antoni. El campanar fou construït abans de l'església actual. Fou encarregat a Pere d'Alquier, constructor francès, el 8 de maig de 1514. Es va finalitzar l'any 1518. Originàriament constava de tres pisos amb coronament de merlets de tres esglaons. Posteriorment s'afegí el rellotge i el pinacle piramidal. Les obres de renovació de l'enllosat de l'església, l'any 1997, van permetre descobrir una cripta que travessa el subsòl del temple des de la porta fins el presbiteri. També es descobriren altres enterraments: un sepulcre davant l'altar de Sant Sebastià i el sepulcre amb ossera enfront l'altar de Sant Isidre. Sembla que aquesta cripta es construí a l'entorn de 1670. La única tapa de la cripta central amb inscripció, just davant del presbiteri és la de la família Bellsolell i diu: 'Sepultura de Casa Bellsolell de la Torre. Feta en lo any 1678'. La cripta feia 3'30 x 3 x 16 metres. Cap a 1880 es tapa la cripta amb un nou enrajolat, perdent-se la seva memòria fins a finals del segle XX. | 41.6090000,2.5399000 | 461663 | 4606468 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau i Antoni Mateu | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37915 | Alocar del rial de Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-betlem | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de Betlem. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria, però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-230 | Torrent d'en Puig | 41.6014400,2.5394500 | 461621 | 4605629 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Jordi Montlló | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37916 | Xiprer de Monterrey de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter | XIX-XX | Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. | Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. | 08007-231 | Can Boter | 41.6008800,2.5437600 | 461980 | 4605564 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37917 | Alocar del rial de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-ca-lamar-de-la-torre | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de l'alzinar i la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de ca l'Amar. Al tram baix d'aquest rial, el marge dret té un mur de ciment (separa la finca de can Boter), i el marge esquerre està format per un alzinar on apareixen peus d'aloc i en alguns trams força canyes. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions molt notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-232 | Rial de ca l'Amar | 41.6004700,2.5433700 | 461947 | 4605519 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37918 | Avellanosa del torrent del Fangar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellanosa-del-torrent-del-fangar | Caldria recuperar aquesta comunitat eliminant la bardissa, plantacions i espècies al·lòctones com la barretera (Petasites fragans). | Avellanosa (Polysticho-Coryletum) força fragmentada i degradada que apareix al llarg del torrent del Fangar. Aquest torrent és tributari de la riera de Vallalta i recull les aigües del Turó del Fangar (319 m), del turó d'en Noè (298 m) i els Termes Llargs (277 m). Hi circula un cabal d'aigua petit en èpoques de pluja però resta sec a l'estiu, tot i que hi ha certa humitat freàtica, fet que permet la presència d'aquesta avellanosa. Tot i estar força degradada amb plantacions de plàtans i pollancres, tallades arreu, bardissa, etc., apareixen petits fragments d'avellaners (Corylus avellana) amb un seguit de plantes pròpies de les avellanoses i boscos de ribera com el polistic (Polystichum setiferum), la viola de bosc (Viola sylvestris), la gatassa (Ranunculus ficaria), la mèlica (Melica uniflora) o el corniol (Aquilegia vulgaris ). | 08007-233 | Torrent del Fangar | 41.6214600,2.5555500 | 462974 | 4607844 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Les avellanoses són boscos que suposen penetracions de flora centreuropea al país de l'alzinar.Malgrat ser l'única avellanosa fitxada en el Pla General d'Ordenació d'Arenys, 7/05/2003, tot i tenir cert interès, aquesta avellanosa està força degradada i, al nostre parer, tenen més interès les avellanoses que apareixen a la part alta de la conca de la riera de Sobirans. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37919 | Els Tres Turons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-turons | Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. | La zona coneguda amb el nom dels Tres Turons està situada al nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor, i comprèn el turó Villanegra (531 m), el turó del Mig (555 m) i el Turó del Montalt (596 m). És un espai forestal de gran riquesa ecològica i paisatgística, on podem trobar gran diversitat d'hàbitats. A les zones més elevades trobem boscos dominats per l'alzina (i en menor mesura de roure martinenc), a les obagues hi ha castanyedes mentre que a les zones més exposades hi apareixen pinedes de pi pinyer i alguna taca de suredes, i finalment, a les torrenteres i barrancs humits hi sovintegen les avellanoses. Cal destacar que aquesta zona està a la capçalera de la riera de Sobirans i que, per tant, en regula la qualitat i quantitat de les aigües circulants i del freàtic. | 08007-234 | Nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor. | 41.6071100,2.4994100 | 458288 | 4606277 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La majoria d'aquest espai es troba dins del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37920 | Parc del Montnegre i el Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor | Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. | <p>Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu que es disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral Catalana que s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. Part de les serres del Montnegre i el Corredor estan incloses dins del Parc del Montnegre i el Corredor. El Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), derivat de la Llei del Sòl, va ser aprovat el 20 de juliol de 1989. El Parc es consolida amb l'aplicació de la Llei 12/1985 d'Espais Naturals i es contempla dins el PEIN Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees i inclou part dels municipis d'Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera, a la comarca del Maresme; Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra, a la comarca del Vallès Oriental; i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).</p> | 08007-235 | Parc del Montnegre i el Corredor | 41.6107200,2.5001200 | 458350 | 4606677 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37920-foto-08007-235-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els límits del Parc dins del municipi són els següents, baixa pel torrent que va a parar a la riera que baixa del Pla de Carcassers i fa de límit entre els termes de Sant Iscle i Arenys de Munt; segueix la riera fins a la carretera Arenys de Munt-Sant Pol. A partir d'aquí, la carretera fa de límit en direcció O uns 150 m fins arribar a la primera corba, on el límit s'enfila fins a la carena que limita la conca de la riera abans esmentada, i segueix al N i NO per aquesta carena, fins arribar al Pla de l'Arquer, on després de creuar la línia d'alta tensió es segueix el camí que, més o menys per la carena, porta a la urbanització Collsacreu; allà, el límit gira a l'E per tal de voltar els carrers i les parcel·les de la urbanització, i rodejant-les puja fins al Pla de les Bruixes per on passa el límit de terme amb Vallgorguina. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37921 | Carex grioletii | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioletii | BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. GUTIÉRREZ, C. (2004). Aplicació del Pla de conservació de la flora vascular al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. SAEZ, LL. i SORIANO, I. (2000). Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. II. Tàxons no endèmics en situació de risc. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 68: 35-50. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral. VV. AA. 2000. Lista Roja de la Flora Vascular Española (valoración según categorias UICN). Conservación Vegetal, 6 (extra). | Es troba en un talús d'una pista forestal que està esllavissat. Si es repara l'esllavissada amb maquinària es podria eliminar aquesta població. | Ciperàcia molt rara als Països Catalans que es troba fent petites poblacions de molt pocs individus a la Serralada Litoral i a un punt de la Garrotxa. Al Parc del Montnegre i el Corredor només es coneixia una única població a una riera tributària de la riera de Canyamars, i fruit del treball de camp n'hem localitzat una segona població dins del Parc, concretament a la conca de la riera de Sobirans d'Arenys de Munt, al marge d'una pista forestal (esllavissada) que va del Corral d'en Forn cap al Montalt, prop d'un torrentet. | 08007-236 | Pista forestal que va del Corral d'en Forn cap al Montalt | 41.6084400,2.5051800 | 458770 | 4606421 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37921-foto-08007-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37921-foto-08007-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Al Maresme no havia estat retrobat fins fa pocs anys (1998) d'ençà del seu descobriment pel monjo botànic Sennen el 10 d'abril de l'any 1917.És un tàxon inclòs a la Lista Roja de la Flora Vascular Española i al Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya, Tàxons no endèmics en situació de risc, en ambdós casos dins de la categoria VU: Alc, B1+2bc, D2 que correspon a: VU = vulnerable, B1+2bc = Distribució petita i disminució o fluctuació de les poblacions (fragmentació severa amb no més de 10 localitats i declinació contínua segons àrea, extensió i/o qualitat de l'hàbitat i per ocupació de l'hàbitat). D2 = Població molt petita o restringida amb àrea d'ocupació inferior a 100 km2 o menys de 5 localitats.El Carex grioletii també està inclòs al Catàleg de Flora Amenaçada del Parc de la Serralada Litoral i al Pla de Conservació de la Flora del Parc Natural del Montnege-Corredor, en aquest darrer cas, com a espècie de presència probable al Parc però no segura, per tant, aquesta cita confirma la seva presència dins del Parc del Montnegre-Corredor. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37922 | Castanyers de cal Cintet de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-cal-cintet-de-rupit | XX | Castanyers (Castanea sativa) situats al costat del camí de la masia de cal Cintet de Rupit. Tot i no quedar clar si es tracta de dos individus que neixen junts o d'un individu ramificat des de la base, neixen molt junts dos troncs principals de grans dimensions que posteriorment es van ramificant en branques menors. Un dels troncs té 2,85 m de perímetre (0,91 de diàmetre) i l'altre 2,52 m de perímetre (0,80 de diàmetre). | 08007-237 | Cal Cintet de Rupit | 41.6116600,2.4972000 | 458107 | 4606783 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37923 | Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt | XX | <p>Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix.</p> | 08007-238 | Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | 41.6078400,2.5240200 | 460339 | 4606346 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37924 | Vegetació de ribera de la capçalera de la conca de la riera de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-de-la-capcalera-de-la-conca-de-la-riera-de-sobirans | Tot i existir fragments ben conservats, en general apareixen degradats amb plantacions de plàtans, pollancres i castanyers. | <p>La conca de la riera de Sobirans està formada per un eix principal, que és la riera de Sobirans, i per un entramat de torrents tributaris que es van ajuntant a aquesta riera principal a diferents nivells. És a la capçalera, però, on hi ha una veritable xarxa de torrents que drenen els cims més alts del municipi (zona dels Tres Turons i la Creu de Rupit) i condueixen l'aigua cap a la riera de sobirans. Aquesta xarxa fluvial està formada, entre altres, pel torrent de la Milans, el torrent del Jardí i el torrent de Marpons. La majoria d'aquests cursos, tot i estar mitjanament alterats per l'home amb plantacions de pollancres, plàtans i algun castanyer, encara conserven boscos de ribera naturals, principalment d'avellaners, però també hi ha petits fragments de verneda. Els avellaners són referenciables a la comunitat d'avellanosa amb polistic (Polysticho-Coryletum), dominada per l'avellaner (Corylus avellana) i una falguera de grans dimensions, el polistic (Polystichum setiferum). La verneda correspon a l'hàbitat vernedes amb ortiga morta (Lamio-Alnetum glutinosae).</p> | 08007-239 | Capçalera de la conca de la riera de Sobirans | 41.6135500,2.4997900 | 458324 | 4606991 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37709 | Retaule de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti | <p>MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Retaule de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI | <p>Retaule amb nou plafons. Figura central de Sant Martí. En el registre inferior trobem les pintures que representen a Sant Pere i Sant Pau, entre ells l'escena de la mort de Sant Martí. En el registre central dos miracles de Sant Martí: curació d'un leprós i resurrecció d'un mort. En el registre superior: Sant Martí a cavall partint la capa, Somni del Sant i Sant Martí agafat per uns lladres.</p> | 08007-24 | Església parroquial, Plaça de l'Església, s/n | <p>Aquest retaule era més gran, però la resta es va cremar durant la Guerra Civil. Joan de Tours era el responsable del retaule que va pintar Pere Serafí, conegut amb el sobrenom del 'Grec', com consta en el contracte signat el 14 de novembre de 1543. Segons Pons i Guri, no totes les taules que figuraven al retaule l'any 1936 eren pintades per Pere Serafí. Un sòcol de pedra era fet per Jaume Safont.</p> | 41.6089800,2.5397400 | 461650 | 4606465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan de Tours i Pere Serafí | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37925 | Arbres monumentals de la C-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-monumentals-de-la-c-61 | XIX-XX | Conjunt d'arbres de grans dimensions situats al llarg dels marges de la carretera C-61, entre el poble d'Arenys de Munt i laurbanització Collsacreu. Es tracta majoritàriament de pins pinyers (Pinus pinea), tot i que també hi ha alguna surera (Quercus suber) i alzina (Quercus ilex) que apareixen esparsament als marges d'aquesta carretera. A banda de l'atractiu estètic d'uns arbres d'aquestes dimensions, ofereixen una bona ombra a l'estiu. | 08007-240 | Al llarg de la carretera C-61 | 41.6211400,2.5300400 | 460849 | 4607820 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37926 | Verneda del torrent de l'Oradella i riera de Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-loradella-i-riera-de-vallalta | Afectat per plantacions, tales, introducció d'espècies al·lòctones, etc. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. | <p>Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) esparsa i força fragmentada que apareix a l'extrem NE de la riera de Vallalta (dins del terme d'Arenys de Mar) i al torrent de l'Oradella, una afluent de la primera. La verneda apareix degradada amb plantacions de pollancres i plàtans i molts dels peus de vern han estat tallats successives vegades i tenen nombrosos rebrots. El sotabosc és relativament ric, amb carx gran (Carex pendula), ficaria (Ranunculus ficaria), viola boscana (Viola sylvestris), polistic (Polystichum setiferum), corniol (Aquilegia vulgaris), etc. Cal destacar la gran presència de la barretera (Petasites fragrans), espècie al·lòctona que fa un tapís al sotabosc força dens i que dificulta el creixement d'altres espècies autòctones.</p> | 08007-241 | Torrent de l'Oradella i riera de Vallalta | 41.6234900,2.5560700 | 463019 | 4608069 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37927 | Estepa ladanífera (Cistus ladanifer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estepa-ladanifera-cistus-ladanifer | La població és molt reduïda en individus. | <p>L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) està considerada com a molt rara a Catalunya ja que apareix sempre fent poblacions de molt pocs individus en brolles silicícoles properes a la costa i de tendència àrida. En una brolla del Coll del Pollastre, l'any 1993, es van descobrir dos peus ben desenvolupats d'aquesta espècie i va suposar la primera cita d'aquesta espècie al Maresme, ja que autors anteriors no l'havien citada. Posteriorment s'ha localitzat una població més a la comarca, concretament al Coll de Cera d'Alella.</p> | 08007-242 | Coll del Pollastre | 41.6035000,2.5267700 | 460566 | 4605863 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'estepa ladanífera produeix el ladan, una resina molt aromàtica que s'usa per a perfumeria i que està formada principalment per ladaniol (C17H30O), esters, sesquiterpens i tanins. Espècie protegida a les Gavarres i a la serra de Collserola pel DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37928 | Eucaliptus del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-remei | Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat a l'entrada de la finca del Remei. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Com tots els de la seva espècie, el que es troba a l'era del Remei, és de gran dimensions, amb una trentena de metres d'alçada i centenari. Té dues classes de fulles, les joves sense pecíol i oposades i les velles, peciolades, asimètriques, alternes i coriàcies, falciformes. Pengen cap avall i això fa que aquests arbres donin poca ombra. La seva escorça es desprèn a tires deixant el tronc llis i de colors clars. Les flors produeixen abundant nèctar que és utilitzat per les abelles per a la producció de mel. Floreix d'abril a juny. En alguns llocs, les fulles adultes, un cop dessecades en un lloc ventilat, s'utilitzen per a la fabricació de cigarretes.Té propietats antisèptiques i expectorants. També se'n fan olis i és utilitzat en aromateràpia. La fusta no s'utilitza per a fer mobles ja que no és de bona qualitat, però si per a la fabricació de pasta de paper. | 08007-243 | El Remei o Can Gibert - al sud del terme municipal | 41.5873300,2.5260400 | 460495 | 4604068 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 37929 | Col·lecció del Museu Arxiu d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arxiu-darenys-de-munt | <p>BARRERA, Agustí (1996). 10 anys d'Arennios, 11 anys de Col·lectiu, 15 anys de defensa del nostre patrimoni històric, cultural i natural. A Arennios, núm. 35, setembre de 1996. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. VIADER, Montserrat i FORN, Francesc (1986). Les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.9 i 10.</p> | I-XIX | Objectes que no tenen les mesures preventives de conservació necessàries. | <p>Col·leccions variades referents a la història local d'Arenys de Munt. Una part de la col·lecció és arqueològica, dels jaciments romans de Can Jalpí i Can Bellsolell. També hi ha documentació i objectes diversos. Destaca una talla policroma del segle XVII de la Mare de Déu del Roser. No es coneix l'origen d'aquesta talla, però era d'una família d'Arenys que se la volien vendre a un antiquari. La gent del Col·lectiu va aconseguir comprar-la al mateix preu (75.000 ptes de l'any 1987) gràcies a un donatiu particular. També és remarcable les pedres corresponents a l'altar major de l'església fet per Jaume Safont, que a l'any 1936 es va desmuntar i s'utilitzaren per fer un mur. No s'han pogut recuperar totes, només una petita part. Entre els objectes també hi ha un alambí, ampolletes i cartells pulicitaris provinents de Licors Lladó; una ventadora, arades i altra maquinària, eines agrícoles, i ceràmica popular. Hi ha una considerable quantitat de documentació, alguna fotocopiada, i separada de l'arxiu històric. Destaca un conjunt de cartes (fotocòpies) entre Joaquín de Arquer i Joan de Borbó; fons de l'empresa tèxtil Can Borés; programes de Festa Major i Bredes; documentació de les eleccions municipals des de 1987; fons de la Germandat del Remei (1899-1959); fotocòpies d'un centenar de pergamins de Ca l'Arquer des dels segles XIII a XVIII (els originals estan a l'Arxiu Nacional de Catalunya). També conserven tres o quatre centenars de fotografies de tema local: masies, fets i esdeveniments socials i culturals, etc.</p> | 08007-244 | Can Borrell | <p>El grup del Col·lectiu es comença a formar arrel de la primera exposició d'eines i objectes locals que es va fer l'any 1981. Aquest procés culminà l'any 1985 amb la creació del Col·lectiu pel Museu-arxiu d'Arenys de Munt, i l'any 1986 amb el primer número de la revista Arennios. Pel que fa a les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí, van restar entaforades durant més de 50 anys en el mur de contenció del pati de les escoles. Els treballs per extreure-les van començar el setembre de l'any 1980 i es van allargar fins el desembre. Es van recuperar uns 26 fragments en relleu i els que participaren d'aquesta tasca diuen que una altra vintena van quedar per sempre més sota una capa de formigó a causa de les obres que s'estaven realitzant en aquells moments.</p> | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-3.jpg | Física | Romà|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|94|98|80 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37930 | Concurs de Sardanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-sardanes | XX | Concurs de colles sardanistes que es celebra per Sant Martí (el diumenge de la Festa Major), el novembre. Està organitzat per la Unió de Colles Sardanistes, entitat catalana de caire federatiu. És el darrer concurs de la temporada i correspon a la categoria principal de colles, és a dir, 'Bàsic d'honor'. Dins de la competició de colles sardanistes es divideix en diverses categories i la més important - la 1ª divisió - és la bàsica d'honor. Participen una vintena de les millors colles de Catalunya, si la inscripció supera aquest número, que és el màxim de capacitat de la plaça, es fan eliminatòries. | 08007-245 | Plaça de l'Església | Per Sant Martí de l'any 2006 es celebrarà el 50 è Concurs de Colles Sardanistes. Es va iniciar els anys quaranta del segle XX i no es va realitzar continuadament, ja que durant una temporada es va interrompre. Per celebrar aquest 50è Concurs, l'Agrupació Sardanista d'Arenys de Munt, que és una secció del Centre Moral, està preparant una exposició, que s'inaugurarà el cinc de novembre, i una memòria històrica. Exceptuant un lapsus de temps de 6 o 7 anys que es va fer en el camp de futbol, sempre s'ha fet a la Plaça de l'Església. | 41.6090000,2.5403500 | 461701 | 4606467 | 1940 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37930-foto-08007-245-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37931 | Sardana 'Collsacreu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-collsacreu | XX | Sardana amb música de Rosend Martori i lletra d'Andreu Lloveras, que diu així: Salut, poble que creu/ en una terra generosa i gran! / Que el to de nostra veu/sigui una crida pels fills que vindran./ Portem un missatge a l'esperit/ que és com un ressò/ de fe, de pàtria i d'amor infinit./ I aquesta és la missió/ que dóna Déu al poble escollit. / Salut, que Déu ens dó/ Recolza't, estimada, / fes que no et rellisqui el peu,/ que aquest revolt que es veu/ a l'última pujada, ja som a l'esplanada/ del cimal de Collsacreu. / Quina armonia / de besllums i de color!/ Oidà; si ací et podia / fer el niu de nostre amor! / Dolça cabanya / batejada amb el nom teu;/ al cim de la muntanya/ serem més prop de Déu. / Les serres del Montseny / vigilaran els nostres passos. / Ens assadollarem / de la sentor que fan els pins./ I jo et cobejaré dintre els meus braços/ a ofrenar-te un idil·li bosc endins./ Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina/ i més ençà la nostra vall exuberant d'Arenys de Munt./ Llavors nostra cançó diamantina/ volarà ben amunt, be amunt ...! | 08007-246 | Arenys de Munt | Sardana amb partitura de Rosend Martori (Arenys de Munt, 1902 - 1979). Estrenada l'11 d'abril de 1955, a l'aplec de Lourdes de Sobirans del dilluns de Pasqua. La versió coral, amb lletra d'Andreu Lloveras, fou estrenada el 26 de juliol de l'any 1975, per la Coral del Remei dirigida per Antoni Espiell. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1955 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rosend Martori (música) i Andreu Lloveras (lletra) | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L.. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37933 | Sardana 'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-arenys-de-munt | XX | Vigent | Sardana amb música de Ricard Viladesau i lletra de Josep Martori: De poble, amics i família valedor i fidel impulsor. / Del pa de cada matí n'és un sofert i un brau guanyador; / Reprèn la feina diària rendint energia i suor. // De la raça, exponent vitalitat present. / Sempre, a l'hora precisa, puntual és l'home d'Arenys de Munt.// Llum del sol sortint matinejant, / desperta i pinta l'ample bosc ombriu,/ tot l'àmbit termenal i noves construccions;/ albada rutilant, cims i racons.// És superba festa per tothom poder contemplar/ l'esclat de la vida i del progrés per tot arreu,/ i l'afany veïnal, content, joiós de ben dotar/ El que esdevingui a ser-ne hereu.// Ja és mil·lenari d'aquest poble el naixement;/ celebrem la data agermanats i rememorant/ el coratge i el valor de tota aquella gent/ que l'han fet bo, que l'han fet gran.// Aquell home matiner que disfruta estalviant,/ enginyós i bon feiner, ara l'estem glorificant.// Torrentbó i Subirans, vells fiols d'Arenys de Munt,/ la creueta i Collsacreu, amb la puntaire sempre amunt.// Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt. | 08007-248 | Arenys de Munt | Sardana de Ricard Viladesau (Calonge, 1918) estrenada el 12 de novembre de l'any 1957 davant l''Hogar del Productor', actual Ajuntament. La versió coral, amb lletra de Josep Martori, fou estrenada l'1 d'agost de l'any 1981. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1957 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Viladesau (música) i Josep Martori (lletra). | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37934 | Sardana 'La festa del Remei' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-festa-del-remei | XX | Vigent | Sardana de F.X. Maimí en honor a la celebració de l'Aplec de la Mare de Déu del Remei (Arenys de Munt). No es va incloure en la gravació del CD malgrat tractar-se d'un aplec que es realitza en una capella d'Arenys de Munt i que aplega gent d'Arenys de Mar i de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. | 08007-249 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | F.X. Maimí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37710 | Santuari de la Mare de Déu de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-lourdes | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. MISSÉ i SAÑÉ, Teresa (1986). La nostra gruta de Lourdes. A Arennios, núm. 1, juliol de1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 12. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Santuari dedicat a la Mare de Déu de Lourdes, que és una reproducció de la cova de Masabièla. Davant la gruta hi ha dues fileres de bancs de pedres. La cova està protegida per una tanca de ferro amb portelles que es poden obrir i tancar. És obra d'Enric Catà i Catà. Al costat dret de la gruta hi ha una petita habitació amb diferents exvots. El recinte està envoltat d'un petit mur de delimitació. Al voltant hi ha boscos, taules i bancs de pedra preparats per fer costellades. | 08007-25 | Riera de Sobirans | L'any 1922 (15 de juliol) es regala la primera imatge de la Mare de Déu, procedent de França. La senyora Lluïsa Colomer i Terra promou la devoció en el poble. Es construí la gruta al Sot de Sobirans o bosc de Can Amar, essent la Sra. Francesca Sabater, Vda. Font la que va regalar el terreny. Els germans Brecha van anar a prendre model a França. Les obres d'aquest santuari es van començar el dia 6 de febrer de l'any 1923, i es va inaugurar el 21 d'abril del mateix any. L'altar és obra de Francesc Cusachs i els germans Brecha. El 1r de maig de 1924 s'aconseguí l'erecció canònica de la cofraria de Ntra. Sra. de Lourdes i es va elegir la primera junta. | 41.6162600,2.5164000 | 459710 | 4607284 | 1924 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37935 | Can Corrioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corrioles | AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt. CASADEMUNT i ROSELL, Josep (1986). La nissaga Corrioles. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 7-9. | XIX-XX | Edifici format per diferents dependències d'interès identitari, però també amb alguns detalls tècnics interessants. D'entrada, l'antiga sala de Can Corrioles, avui del Centre Moral, amb la coberta encavallada amb cúpula rectangular, tot de fusta. És la sala petita on assaja l'esbart, es fan recitals, teatre de petit format o campionats de tennis taula. També destaca un sistema mecànic a la sala gran per tal d'elevar o baixar el sòl de la sala a fi i efecte de poder fer ball i cinema o espectacles, segons les necessitats del moment. També hi ha celler, vestuaris i altres dependències. | 08007-250 | Rambla Francesc Macià, 57 | L'antic cafè de Can Corrioles era un punt de trobada en el poble; parlar de Can Corrioles era parlar del Local. El Cafè començà a primers de segle XX amb un grup de nacionalistes amb aportacions per formar el 'Centre Nacionalista'. En Josep Colomer i Borrell es va fer càrrec dels deutes generats i es va quedar amb el local. Als anys 20 tingué una gran incidència de personatges del món cultural: Rusiñol, Casas, Huguet, Gargallo, Casanovas i la família López de la 'Campana de Gràcia', que estiuejaven a Arenys de Munt. En el seu teatre s'hi representà sarsuela; hi passà Margarida Xirgu, els germans Borras, etc. El 18 de juliol de 1986 el Centre Moral compra l'edifici. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. | 41.6112500,2.5395300 | 461634 | 4606718 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37936 | Les bruixes d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-darenys-de-munt | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, Vilassar de Mar. FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla, 2ª edició. | Publicat | Recull de Cels Gomis (1987). En el primer explica que uns carboners que buscaven llenya al bosc de Sant Celoni, quan eren a prop de Sant Iscle va passar al seu costat la Xica Camps, que tenia fama de bruixa i que anava carregada amb un feix de gatoses. Les mules dels carboners es van posar de morro a terra sense moure's. Aquest fet l'associaren amb la Xica Camps i corregueren cap a ella amb amenaces de que els tornés la normalitat a les bèsties. Explica també que un dia el capellà d'Arenys de Munt volia saber si havien bruixes dins l'església amb la vella fórmula de deixar el missal obert damunt l'altar. D'aquesta manera no podien sortir de l'edifici. Pel que sembla n'hi deuria haver alguna. Francesc Forn (1992) també recull de Cels Gomis dues històries del bruixot Blanquillo i la Martina. La seva mare li havia explicat que enmig d'una tempesta de trons i llamps se sentia una veu que deia 'Passeu!'! I una altra veu que responia - 'No puc per què la Martina toca'. La Martina era la campana més famosa del campanar d'Arenys de Munt que deien tenia poders per espantar les bruixes. I també que 'Un dia van congriar un gran temporal (bruixes i bruixots) i en voler entrar a Arenys de Munt, va començar a tocar la Martina; i d'un cop de batall en Blanquillo, que era un dels bruixots que l'havia congriat, va anar a parar al Sot d'en Bancó, a l'altra banda de la muntanya de la Serra del Corredor'. | 08007-251 | Arenys de Munt | Cels Gomis recull aquestes rondalles sobre bruixes a Arenys de Munt, tot i que el Pla de les Bruixes, que és on alguns situen aquest fet, parteix els municipis d'Arenys de Munt i Vallgorguina. Nosaltres n'hem tret la referència bibliogràfica a COLL i MODOLELL (1999) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37937 | Arxiu del Centre Moral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-moral | <p>AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt.</p> | XX | <p>Arxiu format a partir de la història de la pròpia entitat, fundada l'any 1913. Destaquen els llibres d'actes, cartells de cinema, programes de les diferents activitats, correspondència i fotografies, sobretot de les activitats realitzades des de les seves diverses i múltiples seccions.</p> | 08007-252 | Rbla. Francesc Macià, 57 | <p>El Centre Moral es crea l'any 1913 per iniciativa de Mossèn Narcís Farró, amb un marcat caràcter religiós i moral i amb una clara vessant cultural i recreativa. La primera seu fou a la Rambla Jalpí, número 9 (ara Rambla Francesc Macià). El 18 de juliol de l'any 1986 es fa la compra de Can Corrioles, el local que fins aquell moment havia ocupat el Centre Democràtic. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. Actualment té 3.295 socis hi diverses seccions (Esbart, Associació Sardanista, Coral, etc.).</p> | 41.6112500,2.5395300 | 461634 | 4606718 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37938 | Font de l'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laulet | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 18. | Font de vessant amb un galet de ferro ubicat en una paret frontal feta de maons i arrebossada, amb coronament triangular. Damunt del galet hi ha una rajola que posa el nom de la font amb lletres verdes sobre fons groc. Una pica de pedra de base rectangular recull l'aigua quan raja. Al costat esquerre hi ha un banc fet de rajoles vermelles i un respatller en pedra de parament irregular. | 08007-253 | Pla de les bruixes - Nord del municipi. | L'any 1966 fou restaurada per J. Puig Tarrades, però a l'any 1992 estava molt degradada. Restaurada l'any 1995 per un grup de voluntaris i el ja desaparegut grup d'escoltes d'Arenys de Munt sota la direcció d'un minaire. L'any 2002 es va fer un manteniment consistent en fer un pou i arreglar la conducció i el 2004 es va fer un altre manteniment. | 41.6359900,2.5385800 | 461569 | 4609465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament la zona eren horts que es van abandonar i va créixer el bosc d'alzines, plàtans, castanyers i polls. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37939 | Font de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-basses-den-sants | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 21. | Bassa de planta rectangular feta per recollir l'aigua que surt del vessant en una cantonada de la bassa. Abans també hi havia un bidonet de plàstic, però ha desaparegut. En la visita del juliol de 2006 hem pogut comprovar que rajava aigua. | 08007-254 | Al nord del municipi. | El nom s'atribueix perquè abans aquest torrent era ple de petites basses o safareigs que recollien l'aigua. Es diu que les basses han desaparegut a causa de la mà de l'home, però la quantitat de vegetació que cobreix el terreny, també podria amagar alguna sorpresa. | 41.6307000,2.5376700 | 461490 | 4608878 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de castanyers i avellaners i canyissars. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37940 | Barraca del Sot de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sot-de-les-basses-den-sants | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | XIX-XX | Barraca de vinya o de pagès destinada a l'aixopluc o el magatzem d'eines del camp. Planta rectangular amb la coberta a un vessant de fibrociment, tot i que conserva embigat de fusta. Parets de paredat i arrebossades a l'interior. La vegetació l'envolta en la seva quasi totalitat. No conserva porta d'entrada, tot i que l'obertura és de llinda recta. | 08007-255 | Torrent de les Basses d'en Sants | 41.6304000,2.5379300 | 461512 | 4608844 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37941 | Font de l'Arquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larquer | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 16. | XX | Font de mina amb l'entorn antropitzat per fer-hi pícnics. L'aigua sortia per un galet de tuberia, col·locat en un pedrís ornamentat amb un plafó de rajoles (4 x 3) que representa l'escut d'armes dels Arquer de Goscons. Al voltant hi ha un banc de pedra granítica i una pedra de molí, al centre, fa de taula. Entorn de castanyers, algun cirerer i presència de falgueres i lianes. | 08007-256 | Turó de Ca l'Arquer | Arranjada l'any 1947 igual que la darrera modificació de la masia de Ca l'Arquer. Era exclusivament pel consum de la casa. Actualment l'aigua es desvia per aprofitar-la per a regar els conreus. | 41.6292300,2.5365200 | 461394 | 4608715 | 1947 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37942 | Font de la Polla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-polla | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 62. | Aigua de mina que raja per un galet d'alumini i cau damunt una petita pica de pedra granítica. Al costat hi ha un safareig de planta irregular que utilitza l'aigua pel rec dels camps. Entorn d'alzinar, castanyers i falgueres. A dins la bassa hi ha nenúfars i serps verdes. | 08007-257 | Riera de Sobirans | Es considera que l'aigua té propietats medicinals i curatives. Per aquest motiu era visitada per viatgers i pelegrins que anaven a l'ermita de Sant Miquel. Es va arranjar l'any 1996. | 41.6149000,2.5212000 | 460109 | 4607131 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37943 | Font de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 63. | XX | Font de vessant amb l'aigua canalitzada amb un tub de plàstic. El propietari ha fet un muret de contenció del marge una mica matusser, a base de formigó, on s'encasta el tub. Al costat hi ha un càntir. Aquest mur d'uns 60 cm d'alçada i 150 de llargada és l'únic element arquitectònic de la font. No està pintat ni allisat, i al damunt hi ha maons col·locats sense lligar. | 08007-258 | Vessant del Torrent d'en Puig | L'actual propietari la va construir quan tenia 10 anys, al comprovar que hi havia un naixement d'aigua. Durant un temps restà colgada pel propietari, fart de l'incivisme de la gent que deixava els voltants bruts i plens de deixalles. Abans disposava d'una petita arcada decorada amb figures de pagesos i nans. | 41.6067900,2.5253600 | 460450 | 4606229 | 1942 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37944 | El pagès que visità l'infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pages-que-visita-linfern | ESTADELLA, J. M. i TOMEU, Xavier (no consta). La brujería y superstición en Cataluña. Pàg. 81 FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. | publicat | Un pagès que, a causa d'una mala anyada no podia pagar la contribució, acudí a l'alcalde per tal de sol·licitar la seva compassió i la perdonança del deute. L'alcalde, home de cor dur, li exigí el pagament de l'impost i se'l va treure de sobre sense miraments. El pobre pagès, desesperat, no trobà cap més solució que anar a demanar ajuda al diable. Aquest es mostrà més compassiu que l'alcalde i li lliurà els diners que necessitava. Quan el pagès anà a l'Ajuntament a pagar, l'alcalde, sorprès, li demanà d'on havia tret els diners. El pagès li respongué que de l'infern, que és on l'havia enviat l'alcalde a buscar-los. I afegí que havia pogut veure les cadires que estaven reservades per l'alcalde i el senyor rector. | 08007-259 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 37711 | Ermita de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-cecilia | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ermita de Santa Cecília (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Petita ermita d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Accés a la porta d'entrada a través de tres esglaons. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana s'eleva del nivell de la coberta, al damunt del capçer hi ha una campana amb un suport de ferro. Façana decorada amb arcs petits de mig punt en relleu, resseguint la forma de la coberta. A l'interior, entrant a mà esquerra, hi ha una pila baptismal de pedra, damunt una columna cilíndrica. Té cor i la sagristia s'ubica a mà dreta, al costat del presbiteri. | 08007-26 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Capella documentada per primera vegada en el testament de Ponç de Montpalau a l'any 1230. El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5966000,2.5144900 | 459538 | 4605103 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa de l'IPAC diu que a dins hi ha un retaule d'estil plateresc, però es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment només hi ha un Sant Crist, una imatge de la Moreneta i , a la capçalera, una imatge de Santa Cecília (central), Sant Josep i Sant Antoni. Totes de factura de la segona meitat del segle XX. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37945 | Font de l'Aigua Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laigua-roja | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 11. | No rajava | Font de vessant arranjada l'any 1995, quan li van fer una petita paret frontal d'on surt un galet de ferro que fa anar l'aigua a una pica que havia servit d'abeurador pel bestiar, ja que tenia un sobreeixidor al límit superior i sempre quedava plena d'aigua. L'aigua sobrant queia per la paret de la pica i seguia el seu curs pel sòl. Actualment, la pica té un desguàs. A la paret hi ha el nom de la font en dues rajoles: lletres blaves sobre fons blanc i revora blava. A les rajoles, també posa entre parèntesi 'ferruginosa'. | 08007-260 | Camí de la Creu de Rupit | Era una font de pas on el bestiar hi podia beure, gràcies a la pica que feia d'abeurador. El nom d'aquesta font prové de la seva ferruginositat. Restaurada l'any 1995, i arranjament de la conducció per un minaire l'any 2005. | 41.6136600,2.4994300 | 458294 | 4607004 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37946 | Font de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-lloveras | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | Aigua que prové del vessant de la Serra de Guinart. No està provista de pica, té un galet d'alumini protegit per un casetó d'obra del qual s'ha perdut la portella. L'aigua va a parar a un dipòsit rodó des d'on es distribueix per regar els camps del voltant. Entre el raig d'aigua i aquest dipòsit rodó hi ha les restes d'un dipòsit més antic, de planta irregular, actualment en desús. | 08007-261 | Serra Guinart - Rial de Bellsolell | Tenia fama de tenir una de les millors aigües del municipi i era molt freqüentada. El desgast que patia per aquesta freqüentació motivà la 'restauració' del casetó de maons. | 41.6131700,2.5508600 | 462579 | 4606926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de canyissar, esbarzers i camps de conreu. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37947 | Mina de l'Horteta de Ca l'Amar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lhorteta-de-ca-lamar | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 46. | Aigua de mina que raja abundantment per un galet de ferro i va a parar en una bassa circular que hi ha al costat. Abans, però, omple una pica rectangular de pedra granítica. L'aigua és conduïda des d'una mina que hi ha a l'altre costat de la Riera, del Torrent d'en Puig. | 08007-262 | Serra d'en Sala, a l'Est del municipi | 41.6030800,2.5438600 | 461990 | 4605809 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 37948 | Font de Can Trici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-trici | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 72. | L'obertura de la pista forestal provocà esllavissades de terres que han tapat part de l'entorn. | Font de vessant que brolla directament del terra, no té cap galet i l'aigua va a parar directament en un safareig de planta rectangular que hi ha al costat i que servia per regar. Ha quedat mig colgada en les obres d'obertura de la pista forestal. Entorn de llaurers, sotabosc, alzinar, castanyers, avellaners, ... | 08007-263 | Torrent del Fangar | Es troba en un punt on antigament hi passaven ramats, a mig camí de Canet. | 41.6156100,2.5553200 | 462952 | 4607195 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37948-foto-08007-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37948-foto-08007-263-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37949 | Font de la Milans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-milans | CASADEMUNT i ROSSELL, Joan (1989). Font de la Milans. A Arennios, núm. 7, juny de 1989. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 30. EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 52. | Font de vessant a l'inici de la Riera de Sobirans que raja d'un galet de ferro i cau en el propi torrent. Un parell de rajoles indiquen el nom de la font amb lletres verdes sobre fons blanc. Al costat, en un marge una mica més amunt, hi ha una taula feta amb una roda de molí i un banc de pedra. | 08007-264 | Riera de Sobirans | Es parla d'una antiguitat de 400 o 500 anys i que es tracta d'una de les fonts més populars d'Arenys de Munt. En obrir el camí de Rupit quedà colgada, però el treball i l'interès d'uns voluntaris arenyencs va fer possible la seva recuperació. | 41.6143100,2.5055000 | 458800 | 4607073 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37949-foto-08007-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37949-foto-08007-264-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37950 | Barraca del carrer Marià Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrer-maria-fortuny | XVIII-XIX | Escletxes estructurals | Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular ( x m.), que presenta la volta de maó pla del tipus 'de tartana'. Parets de paredat mixt (pedres petites irregulars i maons unides amb morter) amb morter sense cobrir les pedres del tot. La porta és d'arc escarser fet de maons a l'igual que el marc de la part dels muntants. Damunt la porta hi ha un ull de bou fet de maons plans de forma radial. L'accés està una mica elevat i s'hi ha posat un esglaó aprofitat. | 08007-265 | Carrer Marià Fortuny, 8-10 (darrera la casa) | 41.5949700,2.5460900 | 462171 | 4604907 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La porta està tancada. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37951 | Sardana Aplec de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-aplec-de-sant-marti | XX | Sardana de Josep Maria Vilà ( L'Armentera, 1890 - L'Escala, 1969) per commemorar un aplec que avui ja no es fa, però que s'havia fet per Sant Martí, als boscos de Sobirans, al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, el dilluns de Pasqua. | 08007-266 | Arenys de Munt | Estrenada l'any 1936. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1936 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Vilà | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37953 | Fons del Museu d'Arenys de Mar referent a Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darenys-de-mar-referent-a-arenys-de-munt | XVI | Es tracta de peces procedents del municipi d'Arenys de Munt que es troben en el Museu d'Arenys de Mar. En concret són dues peces procedents de l'antiga església: - Clau de volta de la capella lateral de l'Església de Sant Martí que representa a Sant Pere i Sant Pau. L'autor és l'escultor Jaume Safont. - Escultura en forma de cap de vedell en pedra de color gris, enganxada en un suport de fusta (número 3805 de l'inventari del Museu d'Arenys de Mar). És obra de Jaume Safont i fa 21 x 14'5 cm i és del segon quart segle XVI. - Grup de rajoles procedents del Mas Pascual d'Arenys de Munt. Segons Pons i Guri són de finals del segle XVI. | 08007-268 | Carrer de l'Església, 43 | Segons testimoni del senyor Josep M. Pons i Guri, la clau de volta i l'escultura amb cap de vedell, les va treure de les escombraries d'unes obres que es van realitzar. La clau de volta i les rajoles del Mas Pascual estan encastades a la paret del vestíbul de l'Ajuntament, que abans era la seu de l'antic Museu d'Arenys de Mar. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Safont (clau de volta i escultura) | 94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37954 | Pou Francesc Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-francesc-font | XIX | Pou de recollida d'aigua de mina; de planta circular amb les parets fetes de paredat, amb pedra petita irregular unida amb morter, i arrebossades. Coberta de volta i portella de ferro amb les inicials 'F.F'. Està una mica elevat del nivell de la riera i cal pujar uns esglaons per accedir-hi. | 08007-269 | Riera de Sobirans | 41.6159900,2.5110900 | 459267 | 4607257 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 2925,66 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml