Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38148 | Lloreda de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloreda-de-lespinal | <p>- GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - HERNÁNDEZ, A.M. (1995). Les lloredes del Montnegre i el Corredor, fragments de la laurisilva mediterrània. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Tot i estar en bon estat, molt a prop hi ha abocaments de residus així com pistes de motos i la urbanització Sant Carles. | <p>Conjunt de llorers (Laurus nobilis) subespontanis més important de la conca de la riera d'Argentona, arribant a tenir zones amb cobertures superiors al 75%. Els trobem barrejats, amb major o menor grau, amb oms (Ulmus minor), plàtans (Platanus x hispanica) i alzines (Quercus ilex ssp ilex). La riera de l'Espinal permet el desenvolupament d'aquesta arbreda ja que aquí troba un ambient ombrívol, amb una humitat freàtica òptima per créixer bé i no ser desplaçats per espècies més higròfiles, i una exposició solar que fa que les temperatures a l'hivern siguin suaus.</p> | 08009-155 | Veïnat de Pins. Riera de l'Espinal | 41.5889500,2.3802900 | 448348.08 | 4604324.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38148-foto-08009-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38148-foto-08009-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El llorer és un arbre més aviat rar als Països Catalans, que creix als boscs humits de la mediterrània. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 38149 | Riera de Riudameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-riudameia | <p>- BASSA, O.; FARELL, D.; PUJOL, J. (1997). Coneguem Argentona. Itineraris de natura, història i paisatge. Ajuntament d'Argentona i Diputació de Barcelona. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - TARRUELLA, X. (1991). Itinerari per la vall de Riudameia. Natura.</p> | Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>La riera de Riudameia, també anomenada riera de Pins o d'Òrrius, discorre per la vall de Riudameia en direcció NW el primer quilòmetre des de la desembocadura, girant a SW fins la capçalera. Es troba encaixonada per la serra d'Ameia (340 m), el puig d'Ameia (425 m), el puig Guinard (410 m), el Turó de Séllecs (534 m) i el Turó de ca l'Amat (425 m) pel N i NW i pel turó d'Aquença (374 m) pel SE. Quant a vegetació, podem fer un recorregut per diverses comunitats vegetals (força degradades però) atenent al grau d'humitat freàtica i a l'alteració antròpica. Així la part baixa de la riera trobem un alocar degradat amb vegetació ruderal i canyar. Aigües amunt, fins a una 3 km, la vegetació que hi ha és una omeda molt degradada amb bardissa i alzinar. Seguidament trobem una verneda molt degradada amb plantacions de caducifolis i bardissa. Finalment, a la capçalera de la riera hi trobem una avellanosa degradada amb plantacions i bardissa.</p> | 08009-156 | Veïnat de Pins. Vall de Riudameia | 41.5554700,2.4003200 | 449992.06 | 4600595.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38149-foto-08009-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Algunes de les comunitats presents a la riera de Riudameia són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE): l'Alocar (codi 92D0) no prioritari, l'Omeda (codi 92AO) no prioritari, i la Verneda (codi 91E0) hàbitat prioritari. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 38150 | Roques de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-barca | <p>Conjunt de roques de naturalesa granítica de tamany petit i mitjà localitzades als boscos sota el turó dels Oriols, al veïnat de Lladó. Es tracta de nuclis no alterats de granitoides que, segons la forma i tamany, s'anomenen boles aïllades, castells de boles, cebes de granit, pinacles, torres, castells rocosos, caos de boles, etc.</p> | 08009-157 | Veïnat de Lladó | 41.5398600,2.3956400 | 449589.04 | 4598865.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38150-foto-08009-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38150-foto-08009-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'accés fàcil fa que sigui una zona molt freqüentada, tant a peu com amb motos, que creen corriols i esllavissades de marges, així com actes de bandalisme com ara pintades i abocaments de brossa. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 38151 | Roques d'en Vivó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-den-vivo | <p>- AA.VV. ()199). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Dept.Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. - CAMPENY, R. (Coord.) (1992). EL Maresme, en viu. Museu Comarcal del Maresme-Mataró. Secció de Ciències Naturals - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.)</p> | <p>Aflorament granític situat entre el coll de Burriac i el turó de Cirés. Concretament, es tracta de leucogranits, granits de color clar formats per abundant feldspat potàssic i quarç, que el fa més resistent a l'erosió que els demés materials de la zona, d'aquesta manera sobresurt formant un turó.</p> | 08009-158 | Roques d'en Vivó | 41.5416300,2.3835600 | 448583.04 | 4599069.54 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38151-foto-08009-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38151-foto-08009-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'aflorament leucogranític de les roques d'en Vivó només la part més NE reta dins del terme municipal d'Argentona, la resta (l major part de l'aflorament) és dins del terme de Cabrera de Mar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 38152 | Verneda de Riudameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-riudameia | <p>- BASSA, O.; FARELL, D.; PUJOL, J. (1997). Coneguem Argentona. Itineraris de natura, història i paisatge. Ajuntament d'Argentona i Diputació de Barcelona. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | <p>Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) força degradada amb plantacions i bardissa, localitzada aigües amunt de can Riudameia. Podem trobar força espècies pròpies de verneda i comunitats de ribera humides com ara el vern (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana), els penjolls (Carex pendula), el dorònic (Doronicum pardalianches), la consolda (Symphytum tuberosum), la ficària (Ranunculus ficaria) o l'ortiga borda (Lamium flexuosum).</p> | 08009-159 | Veïnat de Pins. Riera de Riudameia | 41.5678300,2.3608000 | 446706.06 | 4601991.56 | 08009 | Argentona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38152-foto-08009-159-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari, inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 38031 | Sant Pere de Clarà (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-clara-ii | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. | Segons M. Ribas, als voltants de l'església de Sant Pere de Clarà es trobava ceràmica romana barrejada amb medieval. La documentació de l'església, parla d'una fundació al s. IX i Marta Prevosti considera que és possible una continuïtat d'ocupació des d'època romana. Però això només és una hipotesi que caldria comprovar en futures recerques. | 08009-16 | Veïnat de Clarà | 41.5579600,2.3800600 | 448304 | 4600884 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 38153 | Viola suau (Viola suavis ssp catalonica) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viola-suau-viola-suavis-ssp-catalonica | <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (1990). Flora dels Països Catalans, Volum II. Ed. Barcino. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> | Creix prop de cases d'una urbanització i d'un camí de sorra, s'han observat abocamants de residus prop de l'espècie i l'esbarzer entra en competència per l'espai | <p>Viola de flors blanques considerada molt rara i endemisme dels Països Catalans. Només s'ha trobat un rodal de no més de 4 m2 al torrent de Cirés, prop d'uns habitatges i d'un camí, cosa que agreugen la seva conservació.</p> | 08009-160 | Torrent de Cirés | 41.5475200,2.3960000 | 449625.05 | 4599715.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Caldria emprendre mesures de cara a assegurar la seva conservació. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 38154 | Arbreda de Plàtans del torrent de can Comalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-del-torrent-de-can-comalada | <p>Arbreda de Plàtans (Platanus x hispanica) de grans dimensions situats al llarg del torrent de can Comalada, des de la bassa artificial que hi ha al marge esquerre del torrent fins al camí d'aigües amunt que va de can Comalada a la Caseta, a uns 400 metres cap al NE de can Castells.</p> | 08009-161 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada | 41.5668500,2.4047100 | 450366.07 | 4601857.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||||
| 38155 | Lledoner del torrent de can Comalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-torrent-de-can-comalada | <p>Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions localitzat al torrent de can Comalada, a l'alçada de la bifurcació dels camins que van a la font dels Plàtans de can Castells i el que va a la Caseta. Presenta dues grans branques principals, una de les quals està morta. No s'ha pogut mesurar-ne les dimensions ja que està envoltat de bardissa.</p> | 08009-162 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada | 41.5657500,2.4043600 | 450336.07 | 4601735.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||||
| 38156 | Escoles Municipals Bernat de Riudemeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-municipals-bernat-de-riudemeia | XX | <p>Edifici que comprèn un cos central de planta semisoterrada, baixa i pis, i ales laterals d'una sola planta. La coberta és a quatre aigües. En el cos central l'entrada s'adelanta respecte el pla de façana i crea un porxo d'accés amb arcs adovellats. El semisoterrani es transforma en planta baixa en la part posterior aprofitant el desnivell del terreny. Elements decoratius característics de l'arquitectura civil; pedra als sòcols de l'edifici, i una sobrietat manifesta en els ornaments de les llindes i els remats de façana.</p> | 08009-163 | Nucli urbà. C. Bernat Riudemeia, 27 | <p>El 1932, inaugurades per Francesc Macià, president de la Generalitat.</p> | 41.5532500,2.4012900 | 450071.06 | 4600349.53 | 1930-32 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38156-foto-08009-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38156-foto-08009-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Jeroni Martorell i Tarrats, arquitecte | Aquest tipus d'edifici responia al model d'educació separada per a nens i nenes, l'entrada i serveis comuns es situaven en el cos central, i a partir d'allí es repartien en dues ales laterals. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 38157 | Can Puig i Cadafalch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-i-cadafalch | <p>BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d'Argentona i de Mataró</p> | XX | Elements de fusteria en mal estat, inclosa la pèrgola de la façana a la Plaça de Vendre. Alguns elements de façana amb envelliment per humitats. | <p>Vivenda aïllada de planta baixa i dues plantes pis. La planta és irregular, resultat de la unió de tres cases velles, adaptant-se a la façana del carrer i de la plaça. A les façanes de sud i ponent hi ha galeries, entre la façana vella i nova. Per la part posterior és el mateix edifici que limita amb el C. Dolors Monserdà, per davant té el pati i les terrasses. L'interior es caracteritza per la diferència de nivells entre sales, mulltitud d'espais cantoners, perspectives allargades i punts de vista estrets. En la decoració el que més destaca és l'ús de la fusta i la presència de columnes de marbre.</p> | 08009-164 | Nucli urbà. Plaça del Vendre i C.Dolors Monserdà. | <p>En data d'agost de 1897 es demana llicència per a construir. Posteriorment es demanen permisos per ampliacions o modificacios sempre signades per l'arquitecte Antoni Gallissà. S'hi establí la seva vivenda temporal, que encara és propietat dels descendent. També s'hi conservenmaquetes de guix d'obres de l'escultor Eusebi Arnau, amb qui havia col·laborat en diverses ocasions.</p> | 41.5547300,2.4001800 | 449979.06 | 4600513.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38157-foto-08009-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38157-foto-08009-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38157-foto-08009-164-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Josep Puig i Cadafalch | 105|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||
| 38158 | Font del Ferro (Font de Dalt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-font-de-dalt | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XX | Reconstruïda de fa poc | <p>Construcció popular d'una sola planta, avui restaurada, de parets de paredat i maó massís, amb teulada a dues aigües. S'hi pot observar una certa similitud amb la Font del Manantial de Clarà, sobretot pel que fa a l'ús de l'arc apuntat.</p> | 08009-165 | Torrent de Burriac | 41.5422500,2.3885500 | 449000.04 | 4599135.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38158-foto-08009-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 38159 | Casa situada al C. Cristòfor Colom, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-situada-al-c-cristofor-colom-10 | XX | Restaurat recentment | <p>Edifici entre mitgeres, de planta baixa. Destaca el tractament de façana, amb motllures i esgrafiats, així com balaustrada en el remat superior, seguint una decoració classicista. Cal observar també el ferro forjat en les reixes de les finestres.</p> | 08009-166 | Nucli urbà. C. Cristòfor Colom, 10 | 41.5540500,2.3992700 | 449903.06 | 4600439.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38159-foto-08009-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 38160 | Cal Manyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manya | XX | <p>Casa de cos de planta baixa i pis, amb terrat a la coberta. Destaca el treball en ferro forjat del balcó del primer pis, i la decoració amb ceràmica vidriada de la façana.</p> | 08009-167 | Nucli urbà. C. Josep Solé, 8 | 41.5537500,2.4004100 | 449998.06 | 4600404.53 | 1920 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38160-foto-08009-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Actualment hi ha la seu del Grup de Muntanya d'Argentona | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 38161 | Hotel Colon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-colon | XX | <p>Edifici en cantonada, de planta baixa i dues plantes pis. S'adapta amb una corba i un cos elevat a la cantonada, portant aquesta corba a les llindes de les obetures de planta baixa, àmplies i vidriades, separant-se formalment dels pisos superiors per la línia d'un balcó corregut a nivell del primer pis. De pocs elements decoratius, inspirats en un estil modernista, destaca el treball de maó, col·locat a sardinell .</p> | 08009-168 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch, 16-18 | 41.5539800,2.4029200 | 450207.06 | 4600429.53 | 1920-30 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38161-foto-08009-168-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 38162 | Can Calopa (Mas Batlle) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calopa-mas-batlle | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d'Argentona i de Mataró</p> | XVII | Es troba en molt bon estat de manteniment, tant pel que fa a l'obra com a elements de mobiliari i decoració. | <p>Masia catalogable dins del grup VI. Edifici a quatre vents de planta baixa i dues plantes pis, distribuïda en planta per tres cossos perpendiculars a façana i dos cossos afegits al darrera, paral·lels a façana, que constitueixen el celler. Destacables els dos arcs i la pilastra que separen els dos cossos de celler; així com diversos elements decoratius característics del segle XVII. Es poden observar els carreus de pedra a les façanes , així com brancals i llindes de les obertures. Part de l'interior està decorat per Puig i Cadafalch.</p> | 08009-169 | Nucli urbà. C. Bernat de Riudemeia. | <p>Segons Bonet i Garí, l'origen de la casa es remunta a mitjans del segle XVII, fundada per Mateu Calopa, fill de Bartomeu Calopa. Es coneix el nom de les diverses famílies propietàries durant el temps: Rosselló, de Barcelona; Giner, de Premià de Mar; Boet, d'Argentona; Gelabert, de Badalona; Noguer, de Barcelona; Sala, de Sant Andreu de Palomar; Ramon Salvat d'Argentona.</p> | 41.5537400,2.4008400 | 450034.06 | 4600403.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38162-foto-08009-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38162-foto-08009-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38162-foto-08009-169-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Anònim (Obres interiors de J. Puig i Cadafalch) | Conserva en el dintell d'entrada la data 1661 i l'escut de la casa. També destaca el conjunt de cinc finestres amb arc de mig punt centrades en la façana principal. Tot i l'ús de vivenda, el celler de la planta baixa està destinat actualment a restaurant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||
| 38032 | Jaciment Ibèric de Can Bartrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-de-can-bartrina | VI-I a.C. | Camps de conreu. | Camps de conreu al nord de la casa de Can Bartrina en els que s'hi ha trobat superficialment fragments de ceràmica ibèrica i un fragment d'àmfora itàlica. | 08009-17 | Veïnat del Cros | En una prospecció realitzada el setembre de l'any 1987 es van trobar materials superficials. | 41.5349700,2.4113700 | 450898 | 4598314 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En alguna bibliografia es confon el jaciment de la vil·la romana de Madà, que apareix amb el nom de Can Bartrina, amb aquest. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 38163 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-0 | <p>Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1982. (Vol. 6: El Vallès i el Maresme). BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. CARRERAS CANDI, F. Argentona històrica, Ed. C.E.C. Barcelona</p> | XVII | <p>Edifici de planta quasi quadrada, amb dues plantes pis. La coberta és a quatre aigües, de teula àrab. S'hi poden observar elements de pedra treballada en les cantonades escairades i els dintells de les fienstres i balconades, així com el portal principal adovellat, destacant sobre un fons arrebossat. Els balcons són de ferro forjat. Ha sofert diverses transformacions, en la seva ampliació posterior, problablement del segle XVII i XVIII, tals com la distribució dels elements de la façana, (finestres, balconades), però en general conserva l'estil original.</p> | 08009-170 | Nucli urbà. C. Bernat Riudemeia. | <p>Va ser incendiada el 1936, i la seva restauració es va realitzar el 1940, per l'arquitecte Miquel Brullet i el contractista Pallarolas.</p> | 41.5540600,2.4011800 | 450062.06 | 4600438.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38163-foto-08009-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38163-foto-08009-170-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Tipologia de casal senyorial assimilable a Can Comalada antic o Can Calopa. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 38164 | Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia | <p>CIRICI, Alexandre (1979) l'Art Gòtic Català (segles XV i XVI). Edificions 62. Barcelona. BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d'Argentona i de Mataró Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1982. (Vol. 6: El Vallès i el Maresme). Pp. 403-407</p> | XVI | <p>Església de planta de creu llatina, amb una nau central i dues laterals, més estretes. Estructura de pilatres i voltes apuntades, amb les claus de volta esculpides. La façana, amb una acabat arrebossat, presenta elements decoratius de pedra de Montjuïc. Magnífica rossassa que remata el portal, d'un estil gòtic tardà. Els dos sarcòfags que flanquegen la portalada són procedents de Sant pere de Clarà. La torre adossada manté les façanes de pedra vista, i les dues finestres amb arcs apuntats i les gàrgoles en les quatre cantonades.</p> | 08009-171 | Nucli urbà. Plaça de l'Església. | <p>Aquesta església és documentada des del 1023 i consta com a parròquia des del 1068. Durant el segle XVI es va subsituïr l'antiga església per l'edifici actual, per iniciativa de Lluís Desplà, aleshores rector. Essent Argentona sota la baronia dels Desbosch, l'església parroquial i la seva rectoria tenien una especial importància respecte d'altres parròquies de la contrada. Segons Francisco Zamora, consta que des de 1676 el rector d'Argentona era canonje de la Seu de Barcelona</p> | 41.5540400,2.4008900 | 450038.06 | 4600437.53 | 1515 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38164-foto-08009-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38164-foto-08009-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38164-foto-08009-171-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Podrien ser Miquel Canut i Perris Absolut, mestres de cases | En el seu interior es conservava un bell retaule gòtic del pintors barcelonins Nicolau de Creyensa i Jaume Forner i del mataroní Antoni Rupit (1531), que fou destruit en el periode 1936-39, juntament amb la trona i el retaule del Roser. Els tapissos que decoren l'altar major són de Grau Garriga. | 93|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||
| 38165 | Can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marfa | XX | <p>Vivenda unifamiliar de planta baixa i dos pisos, amb petit pati a la façana d'accés i jardí arbrat a la part posterior. Ritme de façana i decoracions molt sòbries. Singular per la seva major amplada, poc habitual, i per la tanca i la glorieta del jardí que dóna a la Plaça Ballot, destacant el treball en maó vist.</p> | 08009-172 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 43 i Plaça Ballot, 14. | 41.5504200,2.3978200 | 449779.05 | 4600036.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38165-foto-08009-172-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Al jardí hi podem observar diferents espècies arbòries, amb presència de palmeres, típiques en els jardins burgesos de principis de segle XX | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 38166 | Villa Maricel (Ca la Rosa, Cal Ferrero) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maricel-ca-la-rosa-cal-ferrero | XX | <p>Torre residencial en cantonada, amb petit pati d'accés al davant i gran zona ajardinada al darrera. Casa de planta baixa i pis, amb motius de decoració classicistes. Façanes arrebossades amb un esgrafiat senzill, pedra artificial i balaustrades.</p> | 08009-173 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 1 | 41.5521300,2.3988300 | 449865.05 | 4600226.53 | 1917 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 38167 | Xalets Julià Madó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-julia-mado | XX | <p>Seguint la tipologia de casetes d'estiueig de principis del segle XX, són un conjunt format per quatre casetes aparellades. De només una planta, l'accés a l'interior es fa a través d'una escalinata que puja al petit pati forntal. Conserven la decoració típica de l'època, cadascuna d'elles amb les seves particularitats. Destaca especialment la casa situada al núm. 16 per la seva decoració i remats de façana.</p> | 08009-174 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 16-22 | 41.5512700,2.3979100 | 449787.05 | 4600131.53 | 1910-15 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38167-foto-08009-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38167-foto-08009-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Situats a l'antic camí de la població al Manantial de la Font Picant. La del nº 18 ha estat molt modificada, tant volumètricament com formal, hauria de recuperar la imatge de conjunt. Coneguts també com Xalets Julià Lladó. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 38168 | Can Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages | <p>BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d'Argentona i de Mataró</p> | XX | Ha estat objecte d'una recent restauració, molt acurada. | <p>Xalet residencial aïllat, de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants. Destaca el treball de maó vist i forja tant en la façana principal com en el barri d'entrada. Presència d'elements escultòrics, com la figura que corona la façana i la fornícula de la cantonada.</p> | 08009-175 | Nucli urbà. Primer Eixample. Plaça Ballot, 6 | 41.5497300,2.3982700 | 449816.05 | 4599959.53 | 1903-24 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38168-foto-08009-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38168-foto-08009-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38168-foto-08009-175-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Cal observar també el tractament de la tanca que separa de la finca veïna, amb peces de ceràmica esmaltada en el coronament ondulat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 38169 | Can Fontdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontdevila | <p>BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d'Argentona i de Mataró</p> | XX | Ha estat recentment restaurada. | <p>Xalet en cantonada, de planta baixa i pis amb torreta central més elevada. Utlització del maó vist en arestes i vores d'obertures, amb un treball interessant. Combinació d'elements decoratius en pedra vista, maó vist i peces de rajola esmaltada. Baranes i barri d'entrada de ferro forjat. Estil noucentista, amb inspiració historicista.</p> | 08009-176 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 34 | 41.5506000,2.3976000 | 449761.05 | 4600056.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38169-foto-08009-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38169-foto-08009-176-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La data en el barri d'entrada indica 1900 | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 38170 | Villa Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-marina | XX | Es troba en un estat de semiabandó, començant a deteriorar-se la fusteria exterior i parts de l'esgrafiat de façana, a resultes de les humitats i de l'acció dels elements. | <p>Caseta d'estiueig, tìpica de finals del segle XIX, principis del segle XX. D'una sola planta, destaquen els esgrafiats amb motius d'art decó de les façanes, i la tanca que envolta la finca. El barri d'entrada, de ferro forjat, duu la inscripció del nom de la casa.</p> | 08009-177 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 32 | 41.5506900,2.3976100 | 449762.05 | 4600067.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38170-foto-08009-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38170-foto-08009-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Altres elements decoratius de la façana interessants són les motllures de sota el ràfec de la coberta, així com el remat de les xemeneies, d'una sola peça ceràmica. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 38171 | Can Ballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ballot | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona.</p> | XVII | Manca potser un cert manteniment en les teulades i el fusteria exterior | <p>Casal catalogable com a masia del tipus VI. Edifici a quatre vents, de planta baixa i dues plantes pis. La part principal, de tres cossos més amples del que és habitual, té un cos de planta baixa afegit al darrera, perpendicular als altres tres, com a celler. Aquest cos fa 9 m d'amplada i la seva estructura és a base d'arcs rebaixats d'obra. La planta baixa dels cossos de façana principal té el sostre amb voltes d'arc rebaixat i llunetes. Coberta a quatre aigües suportada per falses encavallades. Es poden observar les obertures de façana i passos interiors amb pedra treballada. Existeixen adossats a banda i banda de l'edifici principal dos cossos d'una sola planta d'alçada, coberts amb trerrasses.</p> | 08009-178 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Ballot, cantonada amb Pg. Baró de Viver | <p>L'origen d'aquesta masia es remunta des de molt antic. Segons recull Bonet i Garí, existia un mas propietat dels senyors Des-Bosch, que a partir del 1337 va pertànyer a la família Feliu. Aquesta casa passà a mans de la família Ametller el 1402, que la va mantenir fins el 1619, data en què es va vendre a Francesc Coll. Al cap de 18 anys, al 1637, va ser comprada per Jaume Ballot del Cros. Recentment, abans dels propietaris actuals, va passar per les mans de la família Gallifa.</p> | 41.5484100,2.3943000 | 449484.05 | 4599815.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38171-foto-08009-178-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | En general d'un gran interès, tot i que s'ha vist perjudicada per descuit aquests darrers anys. Als cellers es conserven 3 premses de fusta, de finals del segle XVIII. Destaca així mateix mobiliari de diverses èpoques. Hi ha una llinda amb la data de 1759, a l'entrada del celler. La fusteria original s'ha substituït recentment. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 38172 | Casa situada al C. Cristòfor Colom, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-situada-al-c-cristofor-colom-9 | XX | <p>Edifici de dos cossos, de planta baixa i pis. Es tracta d'una construcció entre mitgeres, on destaca la decoració classicista, molt sòbria, de la seva façana. Es pot observar en els esgrafiats en franges ornamentals, elements de pedra artificial, i a les reixes de ferro de les obertures i en la balconada.</p> | 08009-179 | Nucli urbà. C. Cristòfor Colom, 9 | 41.5539900,2.3994500 | 449918.06 | 4600432.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||||
| 38033 | Can Serra de Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-de-lledo | BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. NN.CC(1974) 'Una nova vil·la rural iluronesa a Argentona'. Memoria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | IIaC-IIIdC | A sobre hi ha una urbanització | L'any 1952, M., Ribas ja publicava la noticia de troballes superficials en l'àrea de la Baronia de Viver. Quan es va urbanitzar el sector oest de la carretera B-502 es van documentar ceràmiques (Dressel 1, TS Africana C) i material constructiu. | 08009-18 | Veïnat del Cros | 41.5451800,2.4038200 | 450276 | 4599452 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38033-foto-08009-18-2.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 38173 | Xalets populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-populars | XX | En general en bon estat, però alguna d'elles necessita un bon manteniment d'elements de façana i de tanca, especialment Villa Olga. | <p>Conjunt de casetes populars de planta baixa, amb jardí anterior i posterior i entre mitgeres. Es poden observar elements decoratius característics de l'arquitectura dels principis de segle XX en façanes i tanques del pati d'accés: rajoles esmaltades, combinació de pedra vista, ferro forjat...etc.</p> | 08009-180 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 3-13 | 41.5519500,2.3987900 | 449861.05 | 4600206.53 | 1910-15 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 38174 | Cases de Can Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-can-quim | XX | <p>Cases populars de planta baixa i pis entre mitgeres. Anomenades barates per l'economia en la seva construcció, feta en bloc, i per les seves petites dimensions. Coberta a dues vessants, pati del davant a nivell del carrer, sense elevar-se com la resta d'edificis senyorials del passeig. Mantenen, dins la seva escassetat de mitjans,els trets característics de l'epoca, diferenciant-se d'altres cases similars de més categoria pels acabats, materials i dimensions.</p> | 08009-181 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 25-41 | 41.5502400,2.3976500 | 449765.05 | 4600016.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És interessant la imatge de continuïtat que donen les tanques a carrer, amb les seves reixes i barris, i el ritme d'obertures en la façana. | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 38175 | Torre Mercader (Casa Mora) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-mercader-casa-mora | <p>BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d'Argentona i de Mataró VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XX | En general, bon estat de conservació. | <p>Torre d'estiueig de tipus aïllat, de planta semisoterrada, baixa, pis i golfes. Es tracta d'un edifici singular pels seus elements decoratius, ja que la tipologia és la típica de la zona d'Eixample. Destaquen els elements d'inspiració àrab en les façanes i en la tanca de carrer, combinant-se amb altres elements de motius noucentistes. El conjunt està tractat amb un gran treball d'artesania, tant en l'obra vista d'un to vermellós fosc, com en el ferro forjat.</p> | 08009-182 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 17 | 41.5514600,2.3984200 | 449830.05 | 4600152.53 | 1903 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38175-foto-08009-182-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 38176 | Casa gran del Pay-Pay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-del-pay-pay | XX | Alguns elements de la fusteria exterior presenten envelliment. | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues aigües. Concebut com un xalet colonial d'estiueig, amb terrasses i pèrgoles a ambdós costats de la casa, presenta una composició lleugerament simètrica, amb un estil arquitectònic influenciat pels moviments europeus de l'època. Es podria assimilar a Can Fuchs, tot i que aquest últim és molt més sobri.</p> | 08009-183 | Nucli urbà. Primer Eixample. C. Lladó, 57 | <p>Casa de l'advocat i polític del partit radical (Lerouxista), Jesús Ulled i Altimir, que per les seves connexions amb el local del paral·lel barceloní anomenat Pay-Pay, va ser conegut ell i la seva casa amb aquesta denominació.</p> | 41.5527100,2.3979400 | 449791.06 | 4600291.53 | 1933 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38176-foto-08009-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38176-foto-08009-183-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | J. Castelló Rabés. Arquitecte | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 38177 | Can Banquelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banquelles | XX | <p>Casa d'estiueig de tipus benestant, de planta baixa i pis. En aquest cas la decoració, un xic austera, és a base d'elements d'inspiració clàssica, amb arrebossat imitant pedra artificial i reixes de fosa i balaustrades en la tanca de carrer. Es manté la tipologia de petit pati d'accés frontal i jardí al darrera.</p> | 08009-184 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 8 | 41.5518200,2.3982100 | 449813.05 | 4600192.53 | 1910 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 38178 | Can Rectoret Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rectoret-comas | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, que correpon a una tipologia residencial de principis de segle XX. Façana amb organització clàssica; correspondència entre obertures i decoració de l'època, ben conservada: imitació de pedra en l'estucat de façana, combinació d'estils clàsics i elements de fosa en reixes i balcons.</p> | 08009-185 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 38 | 41.5503100,2.3974000 | 449744.05 | 4600024.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||||
| 38179 | Can Minguell (Can Baladia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-minguell-can-baladia | XX | Edifici, volumetria i acabats de façana s'han mantingut en bon estat, però la resta de la finca ha sofert modificacions que han amlmès la concepció formal original | <p>Casal d'estiueig de planta baixa i dues plantes pis. Amb una planta més o menys regular, té una torre adossada en una de les cantonades. D'estil noucentista, hi ha un gran treball d'esgrafiats en els panys de façana, i maó vist en cantonades i tractament de les obertures. Entre les construccions auxiliars repartides pel jardí de la finca hi podem trobar una glorieta feta de fusta treballada, prop de la tanca del jardí. Cal destacar que tant els acabats exteriors com els d'interior són d'una gran qualitat.</p> | 08009-186 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 56 | 41.5494400,2.3962100 | 449644.05 | 4599928.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38179-foto-08009-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38179-foto-08009-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | D'uns anys ençà s'ha rehabilitat com a restaurant i saló de festes i banquets, modificant lleugerament el seu aspecte original, apareixent elements que distorsionen la composició original de la finca; com ara tanques, baranes i pavellons auxiliars, així com àmplies feixes habilitades com a aparcaments de vehicles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 38180 | Can Gaillard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaillard | XX | Es troba en un perfecte estat de conservació, i malgrat les reformes i restauracions, no s'ha perdut res del seu aspecte original. Recentment ha passat a ser vivenda privada i, donades les característiques de la fina, és de suposar que vetllaran per a la seva bona conservació. | <p>Edifici senyorial de planta semisoterrani, baixa, dues plantes pis i golfes. En la planta més o menys regular, de cossos sortints, destaca la torre adossada. Es tracta d'una torre que incorpora en la seva decoració elements de diferents estils; utilitzant els materials típics de pincipis del segle XX, teulades de ceràmica vidriada, , ferro forjat, porticons de llibret de fusta, balaustrades, i algunes parts neoclàssiques. Destaca també el gran jardí que envolta la casa, amb gran varietat d'espècies autòctones i estrangeres.</p> | 08009-187 | Nucli urbà. Av. Catalunya, 5 | 41.5525500,2.4052300 | 450399.06 | 4600268.53 | 1917 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38180-foto-08009-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38180-foto-08009-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Situada a l'entrada de la població, és un dels seus edificis més significatius. Ha estat fins fa poc Casa de Colònies de la Caixa d'Estalvis de Mataró. El 1975 va ser restaurada i s'hi va fer una ampliació, realitzades ambdues per l'arquitecte Enric Puiggalí. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 38181 | Tram de l'Av. Marina Júlia. (Cases d'en Vergés) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-de-lav-marina-julia-cases-den-verges | XX | EL conjunt de quatre cases iguals es troba en bon estat, degut a una recent restauració, però els núm 7-9 es troba en un estat regular, per falta de manteniment general. | <p>Casetes populars aparellades. Edificis amb pati al davant, planta baixa i façanes característiques, simètriques. amb elements decoratius de motius geomètrics, amb rajoles de color. Destacables en el conjunt situat als núms. 11-13 i 15-17, possiblement obra de l'arquitecte Emiliano Cañanes. El conjunt situat al núm 7-9 és de la mateixa tipologia, però amb elements decoratius diferents, segurament obra d'un altre mestre d'obres. Aquest últim conjunt ha sofet algunes modificacions en planta, i el troba en bastant mal estat.</p> | 08009-188 | Nucli urbà. Primer Eixample. Av. Marina Julià, 7-9 i 11-17 | 41.5519900,2.3999400 | 449957.05 | 4600209.53 | 1923-30 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38181-foto-08009-188-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 38182 | Cal Nosco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nosco | XX | <p>Xalet residencial, amb planta en forma de L, oberta a la cantonada. De planta baixa i pis i coberta a quatre aigües. Es poden observar elements de l'arquitectura racionalista dels anys 20-30 del segle passat, com ara la combinació de formes pures (cercle, rectangle), acabat auster de les façanes, incorporació d'elements industrilitzats, com ara les baranes de ferro...</p> | 08009-189 | Nucli urbà. Primer Eixample. Av. Marina Julià, 45; cantonada C. Dr. Farrero | <p>Fou habitada durant la Guerra Civil pel Fiscal General de la República Espanyola, el Sr. Chorro, i aquesta circumstància provocà el bombardeig de la població.</p> | 41.5512400,2.4019500 | 450124 | 4600126 | 1935 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38182-foto-08009-189-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Miquel Brullet Monmany | Conegut també con a Cal Mosco. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 38034 | Vil·la del Veïnat de Madà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-veinat-de-mada | BONAMUSA, J (1972) 'Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme'. Cingles, vol. III, núm. II. Mataró. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. | IIaC-Vd.C | Urbanitzat | Es dona la noticia de troballes vàries des dels anys 60. Primer M. Ribas cita unes troballes d'àmfores, materials constructius i dolia a Can Bartrina, perquè aquests terrenys l'hi pertanyien. Més tard Bonamussa (1972) ens explica que en unes excavacions es van descobrir estructures constructives. Unes darreres excavacions de l'any 1979 per part de J. Mestre posaren al descobert tres dipòsits, un hipocaust i un forn. | 08009-19 | Veïnat del Cros | 41.5395600,2.4093800 | 450735 | 4598825 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38034-foto-08009-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38034-foto-08009-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38034-foto-08009-19-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Tot i que la zona de la urbanització deu haver destruït totes aquestes restes, no és descartable que tinguin continuïtat en els camps del davant. Això s'hauria de tenir en compte si es preveu qualsevol altre construcció i no repetir els errors del passat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 38183 | Cal Carboner - Museu del Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carboner-museu-del-cantir | XV | Recentment rehabilitada. | <p>Edifici fruit de la reforma de l'antiga Cal Carboner; casa de planta baixa i pis, amb pati annexe lateral i posterior. Porta adovellada i finestral amb llinda, brancals i ampit de pedra treballada. La reforma, que ha afectat també la casa veïna, ha mantingut aquests elements originals, afegint un pis més d'alçada i creant una galeria vidriada a sota del nou ràfec, on es situen alguns càntirs, com a icones del Museu.</p> | 08009-190 | Nucli urbà. Plaça de l'Església | 41.5540800,2.4004300 | 450000.06 | 4600441.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38183-foto-08009-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38183-foto-08009-190-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Coneguda també com a Cal Cacauero. Juntament amb la seva casa veïna, Can Cella, també incorporada a la reforma, passava per ser una de les més antigues de la població, ja que estava situada al costat de l'església, en el nucli original de la vila. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 38184 | Cases d'en Fortí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-forti | XVII | L'edifici en general presenta un estat ruinós. | <p>Antic edifici de tres cossos, de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. Posteriorment va ser subdividit per a ús de vivendes unifamiliars. Es troba situat al final d'un pati d'accés, amb pou i safareig, que conserva la palmera típica, segurament incorporada a principis de segle passat. Elements de pedra motllurada en les obertures i arrebossat en les façanes, amb un portal central amb arc de mig punt adovellat. Conserva l'aspecte i ritme de les façanes originals, amb molt poques modificacions.</p> | 08009-191 | Nucli urbà. C. Torras i Bages, 29-31. | 41.5546600,2.3997400 | 449943.06 | 4600506.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38184-foto-08009-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38184-foto-08009-191-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Formava part del conjunt de vivendes del mateix tipus del carrer, però totes elles, pel seu ús continuat com a vivendes, han anat modificant la seva volumetria i les obertures, tot i que encara es pot intuir l'aspecte de conjunt del carrer. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 38185 | Cal Bolero i Can Rabassa (Can Moré) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolero-i-can-rabassa-can-more | XVII | Ha estat objecte d'una recent restauració. | <p>Edifici en cantonada, de cos, planta baixa i pis. Teulada original a dues vessants, però amb una part remuntada a posteriori. És una construcció de tipus popular, amb les cantonades i remats d'obertures granit escairat. La façana principal, exenta de tribunes i voladissos, manté part de les obertures originals, adaptades als diferents canvis d'ús i necessitats. En la façana del C. Rosers destaca una llinda de granit amb la data de 1735 gravada.</p> | 08009-192 | Nucli urbà. C. Dels Rosers, 1, cantonada amb el C. Gran | 41.5549600,2.4010600 | 450053.06 | 4600539.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38185-foto-08009-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38185-foto-08009-192-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Tot i que l'última restauració l'ha deixat amb un aspecte marcadament populista, amb blocs de pedra vista en el pany de façana arrebossat, s'ha sabut conservar l'aspecte original. A destacar també l'edifici del davant, al C. Rosers, 2; amb una cantonada de secció semicircular de pedra escairada. Probablement és de la mateixa època, però en aquest cas les reformes no ha respectat tant la forma i aspectes d'origen. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 38186 | Edifici Burgès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-burges | XX | Reformat recentment | <p>Casal burgès de planta quadrada, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües.També aquí cal remarcar el bon tractament popular de la façana, on s'observen les successives reformes efectuades però respectant tant el caràcter de la vivenda com el del carrer, malgrat les reminiscències gòtiques d'alguns elements de façana.</p> | 08009-193 | Nucli urbà. C. Lladó, 34a-34b | 41.5535400,2.3994400 | 449917.06 | 4600382.53 | 1927 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38186-foto-08009-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38186-foto-08009-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Sebastià Gomis | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 38187 | Casa al carrer Santa Sofia, 6-8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-santa-sofia-6-8 | Recentment restaurat | <p>Construcció aïllada concebuda originalment com a edificació entre mitgeres, agafant un aspecte de 2 viviendes simètriques, tot i que es tracta d'un mateix edifici. Planta baixa i pis, amb unes petites golfes i pati posterior. Destaca el perfil del remat de façana, on es pot llegir la data de 1906. En la decoració, concentrada en els marcs esgrafiats de les obertures i els elements de ferro forjat, predominen les formes volutades i ondulants. Podria ser atribuïble a Emili Cabanyes, arquitecte.</p> | 08009-194 | Nucli urbà. C. Santa Sofia, 6-8. | 41.5542000,2.3987500 | 449860.06 | 4600456.53 | 1906 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38187-foto-08009-194-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 38188 | Casa Gòtica (Ca l'Ametlla, Can Rectoret, Can Badia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gotica-ca-lametlla-can-rectoret-can-badia | <p>Guia dels museus de Catalunya. Ed. 'La Caixa'. Barcelona, 1979 Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol 6. El vallès i El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1982 A. Cirici. (1982) Museus d'art catalans. Ed. Destino. Barcelona, P 18</p> | XVI | <p>Casal senyorial de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. S'han aprofitat elements arquitectònics antics, però la base és una casa en runes dels segles XIV i XV. Actualment es troba molt restaurat, però conserva la porta adovellada amb pedra treballada i diverses finestres gòtiques, estil canopial.</p> | 08009-195 | Nucli urbà. Plaça de l'Església | <p>Parcialment enderrocada durant la Guerra Civil, fou reconstruïda i ampliada per Joan Rectoret i Rigola qui, a la seva mort, dóna a la vila com a Museu del Càntir. Actualment el Museu s'ha traslladat a l'altra façana de la Plaça de l'Església.</p> | 41.5538800,2.4005700 | 450011.06 | 4600419.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38188-foto-08009-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38188-foto-08009-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38188-foto-08009-195-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 38189 | Caseta d'estiueig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-destiueig | XX | Encara es troba en bon estat, però degut al seu abandó, és fàcil que comenci a degradar-se, principalment per efectes de la humitat. | <p>Típica casa d'estiueig, situada dins l'eixample est del centre urbà. Es tracta d'un edifici de cós, de planta baixa i teulada a dues aigües, concebuda com a casa entre mitgeres, ja que en la paret mitgera s'ha deixat el maó vist, sense protecció. Té un petit pati a façana principal, amb una escalinata d'accés i porxo. En aquesta façana conserva els remats de l'acroteri i uns esgrafiats, amb la data de construcció, 1940. En l'escala d'accés es poden observar elements decoratius en ceràmica vidriada de color verd.</p> | 08009-196 | Nucli urbà. C. Carreras Candi, 13 | 41.5548700,2.4038100 | 450282.06 | 4600527.53 | 1940 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38189-foto-08009-196-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Actualment no conserva cap element de fusteria en les seves façanes, ja que estan tapiades per impedir accés a l'interior. El pati del solar del costat és probable que fos de la mateixa propietat, per l'estat d'abandó en què es troba i pel tipus de tanca d'obra que el volta, de la mateixa factura que el de la vivenda. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 38190 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia | <p>SUBINÀ, Enric; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'La capella de Sant Sebastià d'Argentona', Fonts, 5. Gener 2001, pp. 12-14</p> | XVI | Restauració de mitjans dels segle XX | <p>Edifici d'un sol cos orientat a SE, de planta rectangular amb un petit absis, que presenta una finestrella. A la façana principal, amb contraforts als extrems, observem un petit campanar de cadireta. Construcció de mitjans del segle XVI.</p> | 08009-197 | Nucli urbà. Ctra. De Mataró a Argentona | <p>Fundada sota l'advocació dels Sants Sebastià i Innocenci per Antón Llentisclar de la família Llentisclar del veinat de Clarà. Entre 1829 i 1830 serví de parròquia amb el trasllat de Santíssim Sagrament, ja que l'església de Sant Julià va ser considerada profanada a causa d'una batussa entre dos escolanets a dins del temple. Durant el segle passat s'hi van celebrar funcions religioses en acció de gràcies per haver salvat la població de diverses epidèmies.</p> | 41.5578500,2.4007900 | 450033.06 | 4600860.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38190-foto-08009-197-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Situada al cim d'un turó que limitava a la població al camí de l'interior. Motivació de tipus votiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 38191 | Ca la Marí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mari | XIX | Actualment s'està efectuant una rehabilitació integrall que segurament mantindrà la façana actual. | <p>Casa entre mitgeres, de cós, amb planta baixa, dues plantes pis i golfes. Té una dispoció simètrica de les obertures en façana, empetitint-les a mesura que es va pujant. Destaquen els esgrafiats i els elements de pedra artificial que rematen el coronament superior de façana.</p> | 08009-198 | Nucli urbà. C. Gran, 37 | 41.5547300,2.4010200 | 450049.06 | 4600513.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Mestre d'obres Boada | Obra del Mestre d'obres Boada, introductor de la pedra artificial en la comarca. En aquest cas, s'ultitza en profusió en els elements decoratius de la façana principal. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 38192 | Tram del C. Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-sant-miquel | XIX | En general en bon estat, però corren el perill de reformes que varrin obertures en planta baixa, com ha passat en algunes de les antigues cases de cos de centre del poble. | <p>Tram de cases de cós, típiques de finals de segle XIX. De planta baixa biaxa i pis, amb teulada a dues vessants i pati al darrera, conseven de la seva construcció en bloc el mateix ritme d'obertures en façana, la factura en les balconades i ventilacions de teulada. Pràcticament de la mateixa alçada, destaca la continuïtat d'un acroteri balaustrat amb algunes peces ceràmiques de remat.</p> | 08009-199 | Nucli urbà. C. Sant Miquel, 20-26 | 41.5550600,2.4026200 | 450183.06 | 4600549.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38192-foto-08009-199-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 38017 | Festa del Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-cantir | CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. CALVO, Oriol (2000) 'Reflexions entorn de la festa del càntir i la festa major'. A Fonts, núm. , juliol de 2000. Argentona, pàgs. 16-17. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) 'Aguas y botijos milagrosos'. Turismo Rural, núm. 58, agost de 2002, pàgs. 12 i 13. Madrid. VILLÀ, Francesc (2000) 'Sant Domingo de Guzman i el vot de poble'. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 14-15. | XVII-XXI | L'acte principal de la Festa és la benedicció de les aigües de la font de sant Domènech, per tal de protegir-les de qualsevol mal i donar salut als qui en beguin amb un càntir nou de trinca. És per aquest motiu que a la vila es fa la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, amb terrissers d'arreu. En les darreres edicions ha estat visitada per unes 100.000 persones. La Fira es completa amb moltes altres activitats: exposicions, demostracions en viu, tallers de torn, de rakú, jocs diversos relacinats amb els càntirs i un concurs d'aparadors de la vila. | 08009-2 | La Festa del Càntir és continuadora de l'antic Aplec de Sant Domènec d'Argentona, que es va començar a celebrar en el s. XVII (el 4 d'agost Festa Major d'estiu de la vila). L'origen d'aquest Aplec cal buscar-lo quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. Aquest aplec de fet no era exclusiu d'Argentona, sinó que es feia en altres llocs, en honor a St. Domènec i consistia en beneir les aigües de la font principal del poble, per la seva protecció. Hi havia la creença de que si aquestes aigües es posaven en un càntir que fos nou, la gent que en begués podria guarir-se de malalties, protegir-se de mals, dolors,... A partir d'aquí es va originar un primer mercat de càntirs d'Argentona, ja que els terrissers de les rodalies aprofitaven per vendre la seva producció. Venia gent de tot arreu i compraven el càntir i es feia una festa. Amb el temps aquesta festa, sobretot a finals de segle passat i durant bona part d'aquest, va anar molt de davallada però es va sostenir, no va desaparèixer mai, sobretot el fet ritual de beneir les aigües. Va ajudar a això el fet que fos Festa Major d'Argentona; va arribar a ser tant important aquest aplec de St. Domènec que va esdevenir la principal festa, ja que després hi ha la festa patronal de St. Julià, que s'ha continuat celebrant, però sense tanta importància com la de St. Domènec. Tots els elements relacionats amb l'aigua (com per exemple els càntirs) van quedar molt marginats, fins que l'any 1951 una colla de gent 'Amics d'Argentona' van voler recuperar tot l'antic esplendor que havia tingut la festa, i la van reformar una mica. Li van dir la Festa del Càntir ja que va passar a ser l'element principal de la festa. A partir de llavors es va intentar recuperar aquell mercat de càntirs i de terrissa i des de l'any 1951 es treu cada any un model de càntir que durant els primers anys representava formes tradicionals de Catalunya, però que després es va estendre a d'altres regions. El primer any es van vendre 200 càntirs i els anys següents va anar a més, fins que l'any 1993 es van vendre més de 8.000 exemplars. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 2903,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml