Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
29008 | Barraca de pedra seca de la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-boiga | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0.90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, una finestra a la banda posterior i un nínxol interior. La seva coberta, falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Situada al mig de camps de colza, just davant un gran pi i relativament a prop d'un de la barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós. | 08002-76 | A l'oest del Mas Riera | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7505300,1.6185900 | 385148 | 4623001 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5952 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
29009 | Camí de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-fosses | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Des de la carreta BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta hi ha un trencall que dóna accés al Camí de les Fosses. Des d'aquest punt té un recorregut d'uns 3 km i 17 m de desnivell i uneix Cal Giralt amb el Puig Pedrós, per la zona nord-oest del terme. Es troba en força bon estat amb el ferm de terra compactada. Al llarg del trajecte, el camí voreja la Serra de la Riera i el Puig Pedrós, situat a la banda sud del camí. Des d'aquí ja comença a baixar travessant els camps de Les Valls i l'Obaga de la Riera, passa a prop de Cal Carner, deixant a l'est la Solana dels Caus per ja enfilar la última part del camí. Aquest últim tram, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. De fet el camí acaba en la propietat de Cal Giralt, passant a tocar del camp de la Pedra dreta, on es troba el Menhir del Giralt i el Sepulcre d'Aguilar. En aquest punt connecta novament amb la BV-3008, quasi al seu inici. El camí a banda dels usos com a via de comunicació per diversos masos i camps de cultiu, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. | 08002-77 | BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta | 41.7413000,1.6140400 | 384753 | 4621982 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29009-foto-08002-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29009-foto-08002-77-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | L'ultim tram del camí, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
29010 | Conjunt medieval del Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-medieval-del-puig-pedros | ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310. | IX-X | Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles. | Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat. | 08002-78 | Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera | 41.7499700,1.6137300 | 384743 | 4622945 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
29011 | Festa Major de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-coromines | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres. | 08002-79 | Plaça de les Coromines | La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
28940 | Can Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pala | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XIV | Reformat al segle XX | Esplèndida mostra d'arquitectura rural fruit de la seva importància als segles XVII-XVIII. Casa de planta allargassada amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dues aigües i un ràfec fet amb dues línies de teules i rajols. En el seu extrem est hi ha una galeria coberta al primer pis, que s'adossa a una torre. Aquesta torre té planta quadrangular i és un pis d'alçada més alta que la resta de construccions de l'edifici. Coberta a quatre aigües, a sobre hi ha un parallamps. L'accés principal a l'edifici és per la banda sud, a tocar de la carretera, on hi ha la porta principal feta amb arc de mig punt definit per dovelles de pedra ben treballades, sobre una de les quals hi ha pintat el numero 62. A l'esquerra d'aquesta porta, el mur del cos oest, està construït de forma atalussada. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici, estan definides per pedres ben treballades i sembla que conserven restes d'haver estat pintades amb 'blauet'. L'edifici està fet amb pedres sense treballar col·locades unes al costat de les altres definint filades més o menys regulars. Les pedres treballades es troben delimitant les obertures o les cantonades de cada un dels cossos que componen l'edifici. És evident que la construcció ha estat reformada i ampliada progressivament al llarg dels segles, i sembla clar que durant el segle XX o inicis del XXI s'hi ha fet una reforma important, rejuntant moltes de les pedres de l'edifici. Tanmateix sembla que a la torre escara es conserven restes visibles del morter original. Al voltant de la casa principal hi ha diversos coberts i annexos. En un d'ells situat a l'extrem oest, hi ha un rellotge de sol pintat a la façana, en força mal estat de conservació. | 08002-8 | Al nord del nucli de Castellar. | Apareix al fogatge de 1365 com Mas Ça Baça. Na Dolça, muller d'en Pere Ça Baça, propietaris. El 1647 mor Magí Palà, Batlle de Castellar i en el seu testament hi ha una gran quantitat de deixes i llegats. Els Palà en aquest moment són molt rics i influents tal com denoten les seves amistats i com s'observa al capbreu de 1669 que a banda del mas de la Bassa tenen el mas de Tornamira, el de Beneteres (actualment Tinet), el mas de la Calçada (actualment Masia) i el de Semís. (PARCERISAS 2000: 108). Can Palà també apareix al capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, el propietari és Magí Palà. També surt en el cens de 1857, on Anna Mª Palà és la pubilla, néta d'en Magí. La família Palà ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat. (PARCERISAS 2013: 80, 139). Els Palà que al segle XVI són rics, al XVII es mantenen i en arribar al segle XIX entren en crisi. Anna Mª va ser la darrera hereva amb el cognom Palà, es coneix el patrimoni de la pubilla, gràcies a l'inventari aixecat pel seu oncle Ramon Domènec de l'Azina de Calonge. (PARCERISAS 2000: 156) El camí Ral passava just per davant de l'edifici, entre aquest i Can Teixidor, seguint el traçat de l'actual N-141g. | 41.7297000,1.6555500 | 388185 | 4620639 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol.Antigament conegut com Mas Bassa o Baça, | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
29012 | Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescuder | XIV | Molt modificat i degradat, | Masia de tres volums edificats i divisos annexos, molt modificada que va ser utilitzada fins fa molt poc per a guardar-hi bestiar, actualment sembla que està en desús. L'edifici que sembla més antic, és el situat al centre del conjunt, amb planta baixa i primer pis. Està fet amb pedres de mides diverses, lleugerament escairades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter, tot i que s'observa un rejuntament modern. La porta d'entrada és rectangular, definida per brancals de pedra i llinda de fusta. A sobre hi ha un petit nínxol triangular fet de lloses de pedra plana. A l'oest de la porta s'observa una finestreta quadrangular. En el primer pis, les dues finestres, molt properes una a l'altra, estan definides per carreus, i tenen ampits de pedra clarament més antics que els dels edificis annexos, que semblen peces seriades. La coberta és un terrat aixecat a posteriori del que és visible la barana de ferro subjectada per pilars de maons. Adossat al volum principal per la banda oest, hi ha un cos de planta quadrangular format per planta baixa i primer pis. És fet amb pedres lleugerament treballades, i sembla una ampliació de l'edifici principal. En aquest, a la façana sud s'observen diferents obertures, entre elles la porta principal i dues finestres rectangulars i relativament petites de la planta baixa. En un dels brancals de la finestra hi ha una inscripció, que tant podria ser un 3 girat, com la marca del picapedrer. A la primera planta, per sobre la porta, hi ha una finestra amb arc de mig punt tapiada parcialment a la part inferior, i dues finestres rectangulars a banda i banda. Tant els muntants com l'arc de mig punt estan fets amb maons, evidenciant que són obertures reformades posteriorment. De fet, es conserva la llinda original d'ambdues finestres una mica més amunt. Els ampits d'aquestes obertures estan fets de pedra motllurada. La coberta és a dues aigües amb teules de ceràmica. Adossat a aquest volum per la cara nord, hi ha un cos secundari de dues plantes amb planta baixa preexistent de pedra i la planta afegida feta de maons. Al nord de l'edifici principal hi ha una piscina. Per últim, encara es detecta una tercera ampliació, ja en època molt més recent, a l'est del cos central, un porxo amb terrassa a la part superior. Al sud de l'edifici principal hi ha un volum independent de planta baixa i primer pis, també recrescut amb maons ja en època moderna. Aquest edifici és un annex vinculat a les tasques agrícoles, en concret per arrecerar el bestiar. A tocar d'aquest edifici hi ha una bassa. En síntesi, ll'edifici creix longitudinalment (com Ca l'Oller), perquè aprofita la situació cara sud pròpia de la Vall d'Amunt. | 08002-80 | Carretera BV-3008, en un accés al km 18.50 en direcció Fonollosa | Hi ha referencies històriques des del segle XIV, dit Mas Scuder. L'amo del mas Scuder és en Vicenç Escuder i a més d'aqueta heretat té la Riera que havia quedat rònec. A finals del segle XVII encara son els Escuder els amos del mas (PARCERISAS 2000: 67; 70) Apareix també al Capbreu de 1649, al cens de 1857 propietat de Francisco Escuder i Giralt. | 41.7597700,1.6261000 | 385789 | 4624016 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 3 del Catàleg de Masies | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
29013 | Ca l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Excepte l'edifici original que està deshabitat. S'hi han fet reformes recentment. | Gran casa de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos amb teula ceràmica i definida per tres volums, els quals han anat creixent progressivament vers a l'est. El volum més antic, està deshabitat i ha patit diverses modificacions. Compost per planta baixa, primer pis i golfes està feta amb pedres més o menys treballades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars rejuntades amb morter. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres ben treballades. Les portes i finestres són rectangulars, però destaca una finestra petita a l'alçada del primer pis de la façana oest, feta en arc de mig punt en un bloc de pedra. Sobre aquesta façana oest, s'adossa un gran dipòsit d'aigua. A aquest volum primigeni, també s'hi va afegir una ampliació recentment (abans del 1956), un nou edifici destinat a habitatge a la façana de migdia. Adossat al volum principal, pel seu cantó oest, hi hauria la torre de planta rectangular, que defineix el segon volum. La tècnica constructiva és similar, és a dir una construcció de pedra vista, amb pedres escairades a les cantonades i a les obertures. Les finestres també són rectangulars, definides per llindes i muntants de pedra ben treballada amb algun ampit de pedra motllurada. A la façana nord d'aquest segon cos s'intueix que les finestres han estat reformades. Per últim destaca el tercer volum on la façana de migdia és el més destacable. Està lleugerament atalussada, amb una galeria formada per tres arcs de mig punt i una golfa que segueix la mateixa arcuació. Aquesta façana també està feta de pedra vista amb pedres rejuntades, amb les obertures definides per pedres ben treballades. A l'oest d'aquesta façana, hi ha un balcó a l'alçada de la galeria i una finestra petita a l'alçada de les golfes. A la planta baixa, també hi ha dues portes fetes amb arcs rebaixats de pedra i un parell de finestres. A la façana nord hi ha una porta d'accés i quatre finestres, dues al primer pis i dues a les golfes, la mateixa distribució que segueix la façana de llevant. Aquí la porta té un arc rebaixat de pedra i per sota hi ha la llinda amb perfil circular a la part superior. Adossat a aquesta façana hi ha un petit cobert. La coberta d'aquest tercer volum és a dues aigües, i en destaca el remat del carener en la façana est, definint una espècie de boca oberta feta amb peces ceràmiques corbes amb forma dentada i el que podria representar una llengua a centre. Per últim, al nord de l'edificació principal i al costat de la capella de Santa Anna, hi ha dos coberts antics ampliats mitjançant porxos de nova construcció. La capella de Santa Anna, es troba en un edifici actualment utilitzat com a graner a l'est de les edificacions principals. | 08002-81 | Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa | Els seus orígens es remunten al segle XIII però les parts més antigues conservades (torre i nucli antic) ja són del segle XVI. Els dominis de Ca l'Oller sembla que foren importants durant l'edat mitjana. El 1399 trobem el mas de Puigjordans en una sentència arbitral. Aquest mas és de Francina Berardes del mas de Berardes, una pubilla, vídua d'en Vicenç Junyent. Tanmateix sembla que al segle XV aquest mas ja és derruït, tal com apareix al capbreu de 1649. És possible que el mas Súria, que també apareix com derruït al capbreu 1649 estigués dins els dominis i propietats de Ca l'Oller. En aquest mateix capbreu i com a propietari de Ca l'Oller apareix Mateu Oller. Al cens de 1857 hi consta Josep Oller i Satorra. Dels Oller hi ha per tant referències constants des del 1496. És l'antic mas Berardes, més tard es van dir Junyent i a parir del segle XVI es diran Oller. La propietat de Ca l'Oller era força productiva i entre els segles XVIII-XIX va viure una època de prosperitat que és reflectí a l'arquitectura del mas. El conflicte hereditari de finals del segle XX, entre la Rita Vall de Ca l'Oller i el seu nebot Ramon Oller com a protagonistes quedà gravat a la memòria de la gent. De fet, fruit de tot això Rita Vall va fer grans donacions a l'església que van permetre fer el tancat del cementiri Vell d'Aguilar i la capella de Santa Rita a dins de la qual està enterrada. (PARCERISAS 2000:213) Finalment Ramon Oller i Centelles, fill del Ramon Oller, va vendre la masia a uns alemanys als anys '50 finalitzant així la nissaga familiar. | 41.7599600,1.6236800 | 385588 | 4624041 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 81 del Catàleg de Masies | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
29014 | Barraca i tina de pedra seca de La Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-tina-de-pedra-seca-de-la-perera | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Bibliotecqa de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Reformada al 2005 | Conjunt format per barraca de vinya i tina, orientades a l'est i construïdes a diferent nivell. La barraca, situada a la part baixa, té planta quadrangular feta amb pedra seca, de llinda única i muntants verticals. La pedra de la llinda, és força gran i té forma de mitja circumferència. La coberta és de falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. Es conserva la sortida de fums, definida per una pedra clavada verticalment i coberta per una llosa inclinada. El mur de façana principal, on es troba la porta, està construït de manera atalussada. Per davant seu, a uns metres hi ha un marge/escullera de pedra seca amb grans blocs de pedra rectangulars, que actua com a límit i mur de contenció del conjunt. La barraca es construí per preservar la boixa de la tina, guardar les eines i servir d'aixopluc. La tina està aixecada sobre un petit monticle, el que garantia que s'hi pogués accedir a peu pla, i al mateix temps, que es pogués recollir el most des de la barraca. Té una planta circular i també està feta amb la tècnica de la pedra seca. La part superior, tenia una obertura, per on s'abocava el raïm, definida per una única llinda acabada amb aboxardat i muntants rectangulars. La coberta també és de falsa cúpula, rematada amb pedruscall i un ràfec (escopidora) de pedres planes volades que sobresurten de la línia de paret. En l'obertura de la cúpula, encara es conserva una biga de fusta. La part soterrada, on s'emmagatzemava el most, estava feta amb morter de calç i pedra i folrada per cairons quadrants de rajola vidrada de color marró, que feia impermeable l'estructura. Per sobre d'aquests cairons se situaria el brescat de fusta on es trepitjava el raïm, que no es conserva. El conjunt està en força bon estat de conservació, tot i això, la part superior d'aquesta tina, apareix relligada amb una espècie de brides fetes de filferro. Sembla que al voltant del 2005 s'hi va fer una restauració integral, que va modificar la fisonomia de l'estructura, sobretot de la porta d'entrada i del mur de la façana principal. | 08002-82 | Entre el Torrent bo i la riera del casalot, a l'est del bosc de les fosses. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX amb la proliferació de la vinya. | 41.7549300,1.6138300 | 384760 | 4623495 | 2005 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5953 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
29015 | Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarés Nou 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Rejuntat amb ciment | Construcció original de pedra seca, que actualment presenta les pedres rejuntades amb morter. Està orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i muntants verticals i un petit nínxol a l'interior. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu. | 08002-83 | Al sud del tros del Canonge i del camí de cal Pallares Nou. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7662500,1.6214200 | 385411 | 4624742 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29015-foto-08002-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29015-foto-08002-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5954 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
29016 | Dipòsits de Cal Canonge, Cal Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-de-cal-canonge-cal-pallares | DAURA, A.; GALOBART, J. 'Tombes de cal Pallarès'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.94. DAURA, A.; GALOBART, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.78. | XV | S'obseven algunes esquerdes, erosionat pel temps | Gran bloc de pedra de gres, desplaçat de la seva posició original i inclinat en direcció nord-oest sud-oest, amb dues cavitats excavades. Una, la de majors dimensions, té planta rectangular d'uns 2.50 m de llarg per uns 0,90 m d'amplada. L'altra té una planta quadrangular de 0,90 m de llarg per uns 1,40 m d'amplada. Ambdues estan comunicades per un regueró excavat a la roca i s'han interpretat com a cubetes o dipòsits. Sembla clar que aquest bloc de pedra es va desprendre de l'aflorament rocós principal situat a l'est, força a prop del jaciment. Tanmateix tot i no trobar-se in situ, sembla versemblant que els dipòsits no eren de decantació, ja que si col·loquéssim la pedra en la seva posició original, no presentarien cap mena d'inclinació. Al voltant del bloc en l'aflorament principal, l'any 2010 es van observar cavitats excavades a la roca que podrien correspondre a encaixos d'elements de caràcter perible, i en aquell moment, igual que ara, no s'observaren materials en superfície. Amb les evidències documentades es podria pensar que el conjunt estava relacionat amb el processament agrícola, probablement amb la producció del vi. | 08002-84 | Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50 en un revolt a la dreta. | Anteriorment i durant els anys '80 del segle XX aquestes cavitats s'havien interpretat com a tombes, d'aquí el nom de tombes de Can Pallarès. La morfologia, les mesures i sobretot el fet que estiguin interconnectades fan descartar totalment aquesta hipòtesi, una dada que ja es va constatar en la revisió de la carta arqueològica realitzada el 2010. En aquella revisió, s'apuntà que possiblement la causa del despreniment d'aquest bloc de pedra de l'aflorament original, podria haver estat motivat per un terratrèmol. Si s'accepta com a versemblant aquesta possibilitat, i tenint presents les característiques de l'estructura, aquesta es podria situar en algun moment anterior al segle XV quan van tenir lloc els grans terratrèmols a Catalunya, en concret els anys 1428 i 1448. És possible que el jaciment hagi estat afectat per la construcció de la carretera BV-3008, així com per l'activitat agrícola de la masia de Cal Canonge. Tot i això només una intervenció arqueològica en extensió ho podrà determinar. | 41.7601200,1.6266700 | 385837 | 4624055 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També conegut com tombes de Cal Pallarès | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
29017 | Cal Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queralt | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Totalment reformada el 1989 | Edifici format per un únic volum de planta rectangular i una coberta a doble vessant amb teula i ràfec de ceràmica. L'edifici està compost per planta baixa i primer pis, fet amb pedres diverses sense escairar rejuntades amb morter, amb blocs ben treballats a les cantonades Les obertures són rectangulars, definides per muntants i llindes de pedra treballada, i totes les finestres tenen ampits de pedra. El cos principal de l'edifici té adossat a ponent un petit annex de planta baixa. A més a més al voltant de la masia, a la banda de migdia, hi ha tres cobert d'ús agropecuari. Al costat de Cal Queralt existeix una altra casa anomenada Cal Ramonet, una antiga Pallissa reformada, amb usos d'habitatge rural. | 08002-85 | Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50, a l'esquerra | Cal Ramonet apareix al cens de 1857 on Antoni Casasantpere és el propietari. | 41.7610100,1.6235900 | 385582 | 4624157 | 1989 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29017-foto-08002-85-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 48 del Catàleg de Masies | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
29018 | Barraca de pedra seca del Pedregar 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedregar-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca, orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. Fa uns 2 m de diàmetre i uns 2 m d'alçada, la porta d'uns 0,90 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals. La seva coberta, de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció que servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca del Pedregar 2, | 08002-86 | Entre el Pedregar i el Clot del pou | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7679600,1.6152000 | 384897 | 4624940 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10589 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
29019 | Barraca de pedra seca del Pedegar 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedegar-2 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca orientada a l'est i adossada a un marge pel cantó nord-oest. Té planta quadrangular d'uns 2,75 x 3 m amb parets d'uns 0,60 m de gruix i coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. La porta d'uns 0,80 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals, i a la façana principal també té una petita finestra d'uns 0,30 x 0,25 m. A l'interior hi ha una petita obertura o nínxol. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca El Pedregar 1. | 08002-87 | Al límit nord del terme, al sud del camí travesser | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7686200,1.6150500 | 384886 | 4625014 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10587 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
29020 | Camí del Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torrent-bo | <p>http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural</p> | <p>Al camí s'hi accedeix des de l'entorn de la Riera (mas que rep el nom del mateix Torrent Bo), en concret en un trencall a l'esquerra, abans d'arribar al km 20 de la carretera BV-3008. A partir d'aquí s'enfila un camí força pronunciat, d'uns 2,80 km de llarg i uns 128 m de desnivell, que voreja per l'est el Torrent Bo. El ferm, de terra piconada està en força bon estat. Durant el seu recorregut, en el tram inicial el camí passa a l'oest del Hort del Oller i la Obaga del Torrent Bo. A poc a poc es va enfilant per una zona boscosa, passant a l'est de Can Trullàs, Cal Mestre fins al Pou d'Aguilar i Cal Llobet. Passat aquest mas, travessa el Camí de Cal Pallarès al Molí de Boixadors que transcorre perpendicularment en sentit est-oest. Passada la intersecció el desnivell es va fent més acusat vorejant el Pedregar a l'est i l'Obaga del Botines a l'oest. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de conreu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, al sud-oest del Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, a banda de la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe.</p> | 08002-88 | Nord est del Terme, vorejant el Torrent Bo | 41.7536400,1.6209800 | 385352 | 4623343 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-06-16 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | En algun tram està senyalitzat. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
29021 | Cami de la Carena de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-carena-de-lestrada | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Al camí s'accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, passat el Revolt de la Perdiguera. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3,15 km de llargada i uns 200 m de desnivell que voreja tota l'obaga de l'Estrada pel sud. El ferm, de terra piconada es troba en força bon estat. Durant tot el trajecte es va travessant zona boscosa, primer el bosc de la Font i després el Bosc de l'Obaga de l'Estrada. A mesura que es va avançant direcció sud-oest, es travessa pel nord el Pla nou de Bolederes, fins a passar pel nord del Dolmen de la Carena del Biel i al sud dels Camps de Ca l'Andreu on acaba el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. En aquest cas, el seu interès principal està en les frondoses zones boscoses que travessa i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més en el tram inicial aquest camí és creuat per l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que passa pel municipi. | 08002-89 | Al sud del terme municipal, al sud del Torrent de l'Obaga de l'Estrada. | 41.7161200,1.6108100 | 384439 | 4619190 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29021-foto-08002-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29021-foto-08002-89-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | El algún tram està senyalitzat.Referència cadastral- Via de domoni públic - 08002A005090100000UX | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
28941 | Cal Ferrer, Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-cal-ferrer-gros | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVI | Reformada al segle XVIII | Primer edifici que es veu en entrar a la sagrera de Sant Esteve. Gran casal fet totalment amb pedra, bona part d'ella sense treballar. Les pedres estan disposades unes al costat de les altres lligades amb morter definint filades més o menys regulars. Les pedres ben treballades i escairades estan col·locades a les cantonades de cada un dels cossos o bé en les obertures, a manera de brancals o llindes. L'edifici primitiu, seria de planta rectangular, amb coberta a dos aiguavessos i a ell s'han anat afegint altres cossos i annexos de caràcter auxiliar. Entre ells destaca una galeria al costat dret de la façana principal, aprofitant el teulat d'un edifici auxiliar. La porta d'entrada principal està feta amb arc de mig punt amb dovelles de pedra ben treballada. Entre les altres obertures, destaquen dues llindes de finestra, una amb la data 1730, utilitzant un quadrat barrat en lloc del zero, i un altre en la que sembla llegir-se 1758. Ambdues dates evidencien per tant que la construcció va patir una reforma important durant el segle XVIII. A banda d'aquests elements és clar que l'edifici amb el pas dels anys va anar creixent i modificant la seva planta original i accessos. En el mur de façana est és encara visible un arc possiblement d'una antiga porta, actualment tapiada i on s'ha obert una porta rectangular de menors dimensions. L'edifici també conserva un rellotge de sol, en un estat de conservació força bo, en la seva façana sud. El conjunt es troba totalment tancat tant pels murs dels mateixos edificis annexes com per una porta metàl·lica, al costat de la qual hi ha un rètol fet amb ceràmica on es pot llegir: Cal Ferrer Gros. | 08002-9 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | Apareix a capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, on Francisco Ferrer consta com a propietari. La família Ferrer ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat, el primer Ferrer documentat és Valentí Ferrer, casat amb una dona de Cal Palà i pares de Gaspar Ferrer hereu al capbreu de 1579 (PARCERISAS 2013: 79, 139) | 41.7315600,1.6567800 | 388290 | 4620844 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol a a façana sud,Conegut antigament com La Pobla. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
29022 | Mare de Déu del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grauet | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XII-XIII | Restaurat el 1979 | Capella de planta rectangular d'una sola nau i mides estretes amb coberta a doble vessant amb teules de ceràmica. L'edifici tot i que té un origen romànic, al segle XI, les restes actuals s'han de situar entre els segles XII i XIII. Ha estat molt modificat, sobretot al llarg del segle XVI i durant l'última restauració el 1979, quan es van eliminar les restes de l'absis romànic circular amb arcuacions llombardes. És una edificació feta amb pedres lleugerament escairades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars relligades amb morter. Els blocs més grans i ben treballats es troben a les cantonades de l'edifici i a les obertures. A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya doble, en el que es conserven dues campanes, una de gran i un altre de més petita. En aquesta façana també hi ha una petita finestra per sobre el campanar, i es pot intuir com s'ha recrescut la paret. En aquest mateix punt també és visible una obertura, segurament on hi havia l'arc triomfant, actualment tapiada i força integrada en el parament del mur. A la façana de migdia, hi ha la porta d'entrada i una espitllera, ambdues delimitades per pedres perfectament escairades i un parell de contraforts. En aquesta mateixa façana hi ha un detall singular, dues anelles de forja força grosses que representen una figura humana i un possible animal. Estan fetes per Paolo Flor el mateix artista que va fer les anelles de forja per la Capella de Sant Valentí l'any 1979 quan ambdues van ser restaurades. | 08002-90 | Nucli de Castellar, al sud est del terme, camps del Grauet | Les restes conservades de l'absis primigeni, de planta circular i decorat amb arcuacions llombardes, evidenciava que l'estructura era una construcció romànica del segle XI, dada confiada per la primera evidencia documental que data del 1058. El 1360 ja és parròquia i més tard va ser sufragània de Sant Martí de Maçana i a partir de 1868 quedà com a capella rural. L'edifici fou modificat entre el 1540 i 1550 i segurament es va suprimir parcialment l'absis semicircular. A principis del segle XVIII es va fer una volta barroca que es va consolidar en l'ultima restauració el 1979. En aquest moment es van eliminar les ultimes restes visibles de l'absis original del quan nomes en queda l'arc presbiteral completament tapiat. (PARCERISES 2000: 52) | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També coneguda com a Santa Maria del Grau de Maçana; o Santa Maria del Grauet.Les decoracions en forja són del mateix artista que a la Capella de Sant Valentí.El manteniment està a càrrec de propietari de Comanroca. Recinte vigilat.L'edifici es troba a 70 m a l'est del GR-7, en la seva etapa 11. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
29023 | El Soler de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-macana | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Abandonat i parcialment ensulsit, cobert de vegetació. | Situat a la Maçana Jussana o baixa, es tracta d'un edifici de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues edificacions auxiliars una adossada a l'altra. En línies generals el conjunt és fet amb pedres lleugerament treballades col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars, unides amb morter de calç. En alguns casos cal destacar que els carreus eren de grans dimensions, sovint col·locats a la part baixa de la construcció. Les pedres més ben treballades es troben a les cantonades i a les obertures. En alguns casos també s'observen restes de construccions en tàpia. Les cobertes, que ja no es conserven, eren a doble vessant amb teules de ceràmica i ràfec d'aquest mateix material. En els coberts o pallisses eren a un vessant. La façana principal estava a l'est i encara és visible la porta feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles. En aquesta mateixa façana s'observen diferents finestres rectangulars, amb ampit, brancals i llinda de pedra, en una de les quals, que a més està motllurada, hi ha inscrita la data 1659 i una creu a sobre. A la façana oest també s'observen diverses obertures delimitades en pedra i una porta d'accés amb arc rebaixat fet amb maons, que segur que correspon a una reforma. En aquesta façana a l'alçada del primer pis hi ha un bloc de pedra amb una creu gravada, que no està in situ i sembla reaprofitat. Entre les construccions annexes destaquen dos cups, un a la banda sud i un altre a la banda est amb l'interior revestit de cairons de ceràmica. En una de les pallisses annexes, hi ha unes menjadores o abeuradors distribuïdors de cereal. | 08002-91 | Camí de Can Benet a Maçana, al costat del camí Km 2.2 | Sembla que l'edifici fou construït o com a mínim reformat a finals del segle XVII, tal i com consta a la llinda de la porta d'entrada, però hi ha testimonis de la masia des de 1414, gràcies a un document de deute d'un tal Bernat Soler que deu una mula. Apareix esmentat en el cens del cadastre de Castellar de 1716, on hi consta com a propietari Josep Soler. Al cens de 1857 també hi consta i els propietari en aquest moment és Josep Junyent i Malagarriga. | 41.7053800,1.6151500 | 384781 | 4617992 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, IPAT Serveis Culturals | Fitxa 47 del Catàleg de Masies | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
29024 | Les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/les-caramelles-daguilar-de-segarra/video/5757396/ | Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones. | 08002-92 | Tot el municipi | Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes' | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
29025 | Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Actualment s'utilitza com a graner | Edifici de planta rectangular sense absis i amb coberta a doble vessant. Està fet amb pedres col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les de majors dimensions estan a la part baixa, mentre que a la part superior la pedra és molt més petita, quasi pedruscall. El conjunt està lligat amb morter i en alguns punts s'observen restes del que podria haver estat un arrebossat exterior. Les quatre cantonades de l'edificació estan definides per pedres ben treballades així com la porta d'entrada. Aquesta és rectangular, amb brancals de pedra i una gran llinda rectangular amb una inscripció on es llegeix 1757 amb una creu al centre. Per sobre la llinda hi ha un òcul, fet amb un bloc de pedra quadrangular amb una obertura rodona al centre. Per sobre d'aquesta obertura, clavat a la paret hi ha un element de ferro que podria estar relacionat amb les tasques agrícoles. L'edifici també té una petita finestra rectangular a la façana oest, just per sota la coberta, i unes escales de pedra a la banda posterior. En origen la Capella tenia advocació a Santa Anna. | 08002-93 | Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa | Surt documentada el 1604 amb el casament de Mateu Figueras i Jerònima Torres, pubilla del mas de les Torres. Possiblement al segle XVI doncs la capella ja existís. El 1693 el Bisbe Antoni Pasqual fa unes recomanacions a Joan Oller, el propietari, per tal de mantenir aquesta capella rural. (PARCERISAS 2000: 41) | 41.7582300,1.6231400 | 385540 | 4623849 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals | També conegut com Santa Anna del Mas de l'Oller. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
29026 | Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-1 | Barraca de pedra de planta circular, alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La coberta està formada exteriorment per lloses planes disposades radialment. La porta, única obertura, està orientada a migdia i té adossat al seu flanc oest un muret, probablement per arrecerar-se dels vents. | 08002-94 | A l'extrem sud-est del terme | 41.7214900,1.6610300 | 388626 | 4619720 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 12320 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
29027 | Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-2 | Només se'n conserva la base, mentre que la part superior de l'alçat i la coberta estan ensorrats. | Barraca de pedra de planta rectangular (2 x 4 m), amb l'obertura orientada al sud-est, de la qual se'n conserven 50 cm d'alçada. La resta del parament (amb la tècnica de pedra seca, amb blocs ben treballats als angles) i la coberta estan ensorrats. | 08002-95 | A l'extrem sud-est del terme | 41.7218600,1.6594900 | 388499 | 4619764 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29027-foto-08002-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29027-foto-08002-95-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 12319 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
29028 | La Masia de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Edifici de planta rectangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades que s'hi ha anat afegint al llarg del temps. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa i primer pis. De la planta baixa cal destacar el gran portal adintellat, a la llinda del qual hi ha gravada la data de 1880. La resta d'obertures d'aquesta planta baixa i el primer pis formen part, per la seva grandària i fesomia, de les reformes que s'hi van dur a terme a la dècada de 1970. Tot i això, allò que més altera l'aparença de la façana és l'edifici annexat perpendicularment a ella. La coberta del cos principal és a dues aigües, L'aparell és de blocs desbastats lligats amb morter, avui a la vista però probablement arrebossats en el seu moment. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, l'altre element d'interès del conjunt. | 08002-96 | A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar | L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de la Calçada, documentat al segle XIV. Al cadastre de 1716 ja constava com a Masia de Castellar, que hauria estat notablement reconstruïda a mitjan segle XIX. | 41.7286900,1.6368400 | 386627 | 4620551 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29028-foto-08002-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29028-foto-08002-96-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
29029 | Colomer de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomer-de-la-masia | XIV-XV | Construcció destinada a la creació de petits cubicles artificials per a la instal·lació i cria de coloms. L'estructura, de 8 m de llargada i orientada a nord-oest, consta d'un doble mur: el davanter, d'1 m d'alçada i 0,40 de gruix, sembla haver actuat com a impediment de l'accés per part de depredadors; el segon, de 3 m d'alçada i 0,70 de gruix, és el colomer pròpiament dit. Aquest segon mur, construït en pedra seca com l'altre, combina en canvi filades contínues de blocs desbastats amb filades en les quals entre bloc i bloc hi ha un espai. És en aquests buits deixats on els coloms hi farien niu. | 08002-97 | A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar | 41.7288200,1.6381600 | 386737 | 4620564 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29029-foto-08002-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29029-foto-08002-97-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
29030 | Barraca de pedra seca de Cal Semís. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-cal-semis | La coberta està força malmesa, així com part de l'alçat. | Barraca de pedra de planta circular (2,8 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia. | 08002-98 | Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran | 41.7281500,1.6278200 | 385876 | 4620503 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29030-foto-08002-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29030-foto-08002-98-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 13156 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
29031 | Barraca de pedra seca del Pla Gran. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pla-gran | El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables. | Barraca de pedra de planta circular (3,25 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia. El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables. Cal destacar-ne un encaix practicat en un dels brancals de la porta, que sembla fet per tal de passar-hi una barra per tancar. En especial, però, cal fer esment de dues pedres del parament interior amb un nombre elevat d'esgrafiats lineals, que semblen fets per comptar coses (com, tal vegada, el pas dels dies). | 08002-99 | Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran | 41.7283800,1.6301500 | 386070 | 4620526 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29031-foto-08002-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29031-foto-08002-99-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 13157 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
37142 | Església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-feliu | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella. GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim. 'Arquitectura Religiosa Preromànica i Romànica en el Baix Maresme'. La Comarcal, edicions. Argentona, 2001. Volums 1 i 2.</p> | XII-XIX | <p>Església construïda en diferents èpoques de manera que s'hi reflecteixen elements característics del romànic, del gòtic, del renaixement i del barroc. La construcció actual és d'una sola nau rectangular, amb absis pentagonal amb volta de creueria, i flanquejada per sis capelles laterals, tres a cada costat, corresponent als tres trams de volta de l'estructura de l'edifici. Al tram central de la nau s'aixeca una volta de mitja taronja coronada per una llanterna de secció hexagonal i coberta amb rajola vidriada. L'accés a les capelles -totes elles comunicades entre sí- des de la nau central es fa a través d'un arc de mig punt, si bé la volta d'aquestes també és de creueria. En destaquen els capitells i algunes claus de volta, com la del presbiteri. La torre del campanar, d'origen romànic, està situada a la dreta de l'altar, sobre la volta de la capella del Roser. Té quatre pisos amb un total de 20 m d'alçada. Consta de dos cossos de planta quadrada. A l'inferior -i primitiu- s'hi observen lesenes laterals i, en tres de les seves façanes, unes arcuacions llombardes sota les quals hi ha petites finestres on antigament hi havia les campanes. Al cos superior hi trobem noves obertures que incorporen les campanes. En tres façanes tenim obertures verticals d'arc de mig punt de diàmetre superior a la llum dels brancals, eixamplament produït per la incorporació de les campanes; mentres que a la façana restant hi ha una finestra de mig punt amb un mainell central. La torre es remata amb una cornisa perimetral, un coronament de merlets de forma piramidal i finalment una estructura metàl·lica de formes corbes que conté noves campanes superposades de major a menor. La façana principal, fruit de les reformes de l'any 1611, està orientada a sud-oest i es caracteritza per la seva portalada barroca, el rosetó central i el frontó triangular amb un relleu central i rematat per tres llargs pinacles. La portalada destaca per la profusió d'elements. Està flanquejada per dues columnes amb estries en espiral i decorades en la seva part inferior, que suporten un entaulament i un frontó entretallat per una fornícula clàssica, i decorat per volutes. A banda i banda de la fornícula hi ha una pilastra adossada que suporta una petita cornisa i dos elements ornamentals, i a la part central allotja la imatge de Sant Feliu. Les façanes laterals són opaques, només trencades per l'aparició de les gàrgoles de la coberta. Tret de la principal, tota la resta de façanes estan rematades per un seguit de merlets esglaonats que donen unitat al conjunt. L'absis, amb algun arc cec en posició central, està reforçat a les arestes per quatre contraforts de nova construcció ben visibles des de la plaça. Finalment cal destacar la Capella del Santíssim, de la qual existia un projecte d'Antoni Gaudí que mai es va arribar a dur a terme, que fou construïda en darrera instància adossada al llarg de la façana sud-est, prop de la rectoria. Es tracta d'un volum de planta rectangular amb coberta a una sola vessant, d'estil neogòtic, amb un finestral amb vitralls i una imatge del Sagrat Cor. Una portalada adovellada d'arc de mig punt - traslladada de la portada de l'església amb les obres de la seva ampliació- comunica la nau central amb la capella.</p> | 08003-1 | Plaça de l'Església, 8 | <p>Els primers documents que en fan referència a la primera església a Alella daten del segle X (any 993). Però l'actual església és obra del segle XV. La primera pedra es va col·locar el 9 de setembre de l'any 1454, finalitzant les obres l'any 1463, construïda sobre la primitiva església romànica dels segles XI i XII. Aquesta primera església corresponia a l'actual presbiteri i a les quatre capelles que li són més properes, i se'n conserva únicament l'estructura de les primeres capelles -on hi havia el transsepte- i la base del campanar. Dos-cents anys més tard, a principis del segle XVII, l'església quedà petita, de manera que es decidí ampliar el recinte. Les obres d'ampliació es van realitzar des del 1611 fins l'any 1613. Fins al segle XIX no hi tornaren a haver obres de reforma, que consistiren en la construcció de la Capella del Santíssim, i que foren realitzades l'any 1886, ocupant el carreró que hi havia entre l'església i la rectoria. La porta d'entrada a la capella és la mateixa del portal de l'església del segle XIV, que fou traslladada amb l'ampliació de 1613. El primer projecte de la capella fou dibuixat per Antoni Gaudí però mai es va arribar a materialitzar. Segons una inscripció gravada a les campanes, aquestes foren foses a Lima l'any 1772 i portades aquí per Manuel Amat, virrei del Perú.</p> | 41.4935600,2.2944400 | 441106 | 4593790 | 1454 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37142-foto-08003-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37142-foto-08003-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37142-foto-08003-1-3.jpg | Legal | Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Catàleg de patrimoni del POUM, la rectoria està inclosa a la fitxa de l'església, però aquí l'hem individualitzat en una fitxa pròpia per donar més rellevància a la seva descripció i visualització. | 85|91|92|93|94|96 | 45 | 1.1 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||
37151 | Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boquet | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XVI | Conjunt constituït per la masia original, una torre a la part posterior, un cos lateral adossat i el pati davanter. L'edificació principal fou objecte d'una intervenció que afectà substancialment la part est, sobretot la coberta i la façana sud-est, obres que foren paralitzades i parcialment enderrocades, ja que malmetien en gran mesura el volum primitiu i la imatge tradicional de la masia. El mateix passa amb el cos lateral que tanca el pati pel nord, que es desdiu totalment del conjunt. Quant a la masia original pròpiament dita, de planta baixa i pis, la coberta ha estat totalment refeta. Es manté la coberta a dues aigües al cos principal i a la torre adossada al darrera, element de planta quadrada de tres alçades i amb petites obertures a la façana nord-est. A destacar la façana principal, orientada a sud-oest, amb un portal adovellat d'arc de mig punt en posició central, sobre el què trobem una interessant finestra coronella amb carreus de pedra, flanquejada per altres finestres gòtiques de menors dimensions. La resta de façanes han estat totalment transformades. Cal esmentar el pati davant la casa delimitat per un mur de contenció de pedra que s'obre cap a la riera, així com l'espai en planta baixa ocupat pel celler, dividit en quatre parts per tres grans arcades. | 08003-10 | Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 8 | Fins l'any 1477 pertanyia a Joan Fontanilles. A mitjans del segle XVII la vídua Cristina de Fontanilles es casà amb Joan Boquet, qui donà definitivament nom a la casa. A l'any 2009 es realitza una reforma interior parcial per a ús de celler a la planta baixa. | 41.4976500,2.2975500 | 441369 | 4594241 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37151-foto-08003-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37151-foto-08003-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37151-foto-08003-10-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
37240 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIX | Està totalment reformada anul·lant qualsevol indici original. | Està edificada sobre les traces d'una de les masies més antigues del poble, destinada a l'explotació agrícola. Es tracta d'una edificació als quatre vents de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i una torre de maó amb aplacat de pedra i coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Un cos sobresurt per la part posterior. | 08003-100 | Riera Coma Clara, 27 | Es coneix una escriptura de 1318 a nom de Boronat Colomer. Es va mantenir a mans d'hereus Colomer fins a principis de segle XIX, però en morir Francesc Colomer, només van quedar dones a la casa. Una de les filles es va casar amb Josep Arenas. Dues generacions més tard, Rosa Arenas es va casar amb Miquel Figueras. | 41.5096100,2.3020500 | 441756 | 4595566 | 1880 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37240-foto-08003-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37240-foto-08003-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
37241 | Can Cues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cues | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVIII | Edificació als quatre vents de planta rectangular que consta de tres plantes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, acabada amb ràfec. Construcció feta de pedra amb morter de cal i amb un cos adossat de dues plantes del mateix material. Composició de la façana a partir de diversos eixos de verticalitat, amb totes les obertures adintellades i amb balcons amb baranes de ferro a la primera planta. Dins de la finca hi ha una zona enjardinada amb algunes plantes tropicals i arbres de diferents tipus que envolten l'edificació principal. També trobem varis cossos d'una planta i un camp de tennis. Al seu entorn immediat es troba un paisatge agrícola amb plantacions de vinya. | 08003-101 | Riera Coma Clara, s/n | 41.5060900,2.2946600 | 441136 | 4595180 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37241-foto-08003-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37241-foto-08003-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37241-foto-08003-101-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
37242 | Ca l'Arps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larps | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt d'edificacions situades a ponent de la Riera Coma Clara. Composat per un volum de planta rectangular, amb planta baixa i dues plantes pis, i coberta de teula àrab a dues aigües, que obre la façana al nord, on hi trobem un pati que actualment s'utilitza d'aparcament i enllaça, a través d'un passeig i unes escales, la Riera Coma Clara amb el Nucli Garrofers. S'hi afegeixen dos cossos, de planta trapezoïdal a llevant i de planta rectangular a sud, ambdós de planta baixa i pis, i de coberta plana, que obren la façana a la resta de la finca. I un últim cos, annex al de planta rectangular situat al sud i únicament de planta baixa. Al sud-est hi trobem, en un primer nivell el jardí, i en un nivell inferior una petita explotació agrícola d'horta, on en destaca el mur de tanca perimetral. | 08003-102 | Av. Sant Josep de Calassanç, 63 | 41.4993800,2.2944100 | 441109 | 4594436 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37242-foto-08003-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37242-foto-08003-102-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
37243 | Can Cintu; Can Nit i dia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cintu-can-nit-i-dia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | L'any 1991 es realitzà una remodelació per a ús de restaurant, dirigida pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig. | La masia de Can Cintu és un edifici format per un cos central de dues crugies paral·leles a la façana principal, escala i accés central, i un cos afegit posterior a cada banda. L'edifici presenta dues façanes ben diferents, la façana donant al carrer és d'un gran valor artístic, cos central amb composició simètrica de forats i dues lògies amb arcs i balustrada als extrems. En canvi, la façana donant al jardí té tres petites finestres i dues portes. El sostre de la planta baixa està format per un forjat de biguetes de fusta, revoltó manual i reblert de morter. El sostre de la segona planta, voltes falses sota coberta de teula àrab. Cal destacar l'interès de l'escala amb un lucernari zenital hexagonal, el sòcol i paviment de la sala en la planta baixa que dóna al jardí, i les dues glorietes superiors amb successió d'arcs i barana de balustres. En quant al jardí destaca la font com a element arquitectònic, la tanca del jardí i les següents espècies vegetals: til·lers, acer, pinus pinea, xiprer i aesculus hippocastallum. | 08003-103 | Av. Sant Josep de Calassanç, 29 a 35 | 41.4966200,2.2954900 | 441196 | 4594129 | 08003 | Alella | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37243-foto-08003-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37243-foto-08003-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37243-foto-08003-103-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
37244 | Torre de Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-baro | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.</p> | XV | <p>Torre de vigilància de planta circular adossada a la part sud oest de l'edificació principal de Cal Baró. Consta de quatre nivells a l'interior i coronada per merlets i quatre matacans. Destaquen dues obertures amb decoració d'arcs lobulats.</p> | 08003-104 | Onofre Talavera, 4 | <p>Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.</p> | 41.4925400,2.2923100 | 440927 | 4593678 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37244-foto-08003-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37244-foto-08003-104-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
37245 | Torre de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-magarola | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.</p> | XV-XVIII | <p>Torre de vigilància de planta quadrada adossada a la part oest de l'edificació principal de Can Magarola. Està alineada al pla de la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos i acaba en terrat pla. Està coronada per merlets esglaonats. L'aspecte actual és fruit d'una remodelació moderna quan es practiquen les actuals obertures amb els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada</p> | 08003-105 | Av. Sant Mateu, 2 | <p>Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.</p> | 41.5048300,2.2994900 | 441538 | 4595037 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37245-foto-08003-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37245-foto-08003-105-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
37246 | Torre de Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-boquet | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.</p> | XVI | <p>Torre de planta quadrada adossada a la façana nord est de l'edificació principal de Can Boquet. Consta de planta baixa i dos pisos i acaba amb una coberta de teules àrabs a dues aigües. Les petites obertures disposades a la façana nord est són fruit d'una modificació moderna.</p> | 08003-106 | Av. Sant Josep de Calassanç, 8 | <p>Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.</p> | 41.4976500,2.2975500 | 441369 | 4594241 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37246-foto-08003-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37246-foto-08003-106-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
37247 | Torre de Can Calderó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-caldero | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.</p> | XVI | <p>Torre de vigilància de planta quadrada adossada a la part nord de l'edificació principal de Can Calderó. Consta de planta baixa i dos pisos i té un cos més elevat en el que seria el calaix d'escala, fruit d'una transformació i després d'haver eliminat la coberta original a quatre aigües. Tant la torre principal com la secundària estan coronades per merlets esglaonats. L'aspecte actual és fruit d'una remodelació moderna quan es practiquen les actuals obertures amb els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada.</p> | 08003-107 | Av. Sant Josep de Calassanç, 2 | <p>Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.</p> | 41.4957400,2.2969200 | 441315 | 4594030 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37247-foto-08003-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37247-foto-08003-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37247-foto-08003-107-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 95|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
37248 | Torre de Cal Doctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-doctor | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.</p> | XVI | <p>Torre de vigilància de la masia de Cal Doctor. Està adossada a la part nord de l'edificació principal, és de planta quadrada i sobresurt del pla de façana. A la part superior, està coronada per merlets esglaonats.</p> | 08003-108 | Riera Coma Fosca, s/n | <p>Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.</p> | 41.4980400,2.2906300 | 440792 | 4594289 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37248-foto-08003-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37248-foto-08003-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37248-foto-08003-108-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 95|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
37249 | Barraca de la Guineuera; Barraca d'en Bofill o de Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-guineuera-barraca-den-bofill-o-de-can-sans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Volta trencada en dos punts i algunes esquerdes. Porta esbotzada i pintada. Creixement de vegetació en paviments i parets. Parets amb humitats i esquerdes. Interior amb deixalles i brossa. | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (1'6 x 3 x 1'9 m.), amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt, de tipus tartana. Està situada sobre un sòcol de pedra que anivella el terreny i alberga un dipòsit soterrat. L'interior és de maó pla i a l'exterior està arrebossada. Les ales laterals, que li donen aquest aspecte tan singular, estan lleugerament inclinades cap a l'interior i tenen la funcionalitat de recollir l'aigua que és conduïda al dipòsit interior a través d'unes canalitzacions. Les parets estan arrebossades, tant a l'interior com a l'exterior, excepte la part interna de la volta. Està aixecada damunt un podi fet de paredat tipus antic, fet amb pedres irregulars, sense picar amb les juntes amples i plenes de morter. És l'aparell que els romans anomenaven 'opus incertum'. A l'interior hi ha un dipòsit, per sota el sòl d'ús, que tenia la funcionalitat d'emmagatzemar l'aigua de la pluja. La porta d'entrada és metàl·lica i de llinda recta. Ha estat forçada ja fa temps; es troba en males condicions. | 08003-109 | Al bosc de Can Sans, dalt del nucli de Mas Coll. | Un cop abandonada la vinya i iniciada la repoblació forestal de l'entorn, la caseta va servir per guardar-hi les eines dels treballadors. Més endavant va ser utilitzada com a colomer. | 41.5062200,2.2760900 | 439586 | 4595208 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37249-foto-08003-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37249-foto-08003-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37249-foto-08003-109-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
37152 | Cal Boter; Les Hortènsies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boter-les-hortensies | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XX | Conjunt format per diverses construccions d'entre les quals cal destacar una antiga masia ampliada a ponent amb un volum de caire modernista. Situada a l'extrem nord de la propietat, entre una franja boscosa propera al torrent Vallbona i la riera Coma Clara, s'hi accedeix des d'aquesta per un camí amb un lleuger desnivell que ens condueix al pati terrassat davant la casa. L'entorn ha estat completament transformat amb la construcció de nous edificis destinats al nou centre geriàtric que en desvirtuen la imatge del conjunt. L'edificació principal correspon a una antiga masia, una construcció de planta rectangular i una alçada de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües, de la qual només cal destacar la portalada adovellada d'arc de mig punt de la façana principal, orientada a migdia, desvirtuada per la teuladeta en forma de visera que en protegeix l'entrada. A ponent, s'hi adherí un volum, també de planta baixa i pis, i amb obertures que combinen arcs de mig punt i carpanells. Consta de dos cossos de planta quadrada rematats per una mena de merlets de formes arrodonides i una petita torre-badalot amb coberta piramidal bombada que dóna accés al terrat, elements decorats, juntament amb les xemeneies i els arrambadors, amb rajola vidrada de color verd. Al límit nord de la finca trobem una construcció similar però de planta circular. Els interiors contenen elements característics del modernisme. Per adaptar-los als nous usos, s'han enderrocat els tancaments que separaven les dues construccions i s'han unificat els interiors per motius funcionals, així com rehabilitat les façanes tot deixant les dovelles, llindes i llindars vistos. | 08003-11 | Av. Sant Josep De Calassanç, 57 | En una peça de l'antic mas Oliver, l'any 1759 apareix una casa propietat de Miquel Ferrer. L'any 1863 l'heretà Jaume Ferrer, anomenat 'Bota'. La masia fou la casa natal de Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909). L'any 1902 es va ampliar la masia original cap a ponent amb dos nous cossos de caire modernista, data que figura a la porta de ferro d'accés al recinte. Després fou propietat de la família Salellas. El nom de Les Hortènsies li ve al ser propietat de la família Romano Rifà. FRANCESC FERRER i GUÀRDIA (1854-1909). En la seva joventut fou dependent de comerç. Més tard treballà com a revisor del ferrocarril de Barcelona a França. Emprengué també alguns negocis, entre ells la importació de vins i tornà a cursar la carrera de mestre. Un cop graduat, fundà l'Escola Moderna, inspirada molt directament en els principis llibertaris, que Ferrer propagà amb gran activitat. Acusat de ser l'instigador de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), el 9 d'octubre comparegué davant un consell de guerra i, condemnat a mort, fou afusellat el dia 13 a Montjuïc. La seva intervenció directa en els fets anteriors no ha pogut ser provada. | 41.4987800,2.2945900 | 441123 | 4594369 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37152-foto-08003-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37152-foto-08003-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37152-foto-08003-11-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fou la casa natal de Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909). | 94|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
37250 | Barraca de Can Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-casals | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | La cantonada de la barraca està malmesa.No conserva ni coberta ni potes, angle NE malmès. | Barraca de vinya o de pagès, de planta quadrada (3'75 x 3'70 m), no es conserva la coberta que seria a una vessant (de nord a sud); però si que conserva tres de les cinc bigues de fusta i restes d'una coberta de fibrociment. Els murs estan fets de paredat antic, amb pedres irregulars de petites dimensions, unides amb morter, arrebossats en part. Obertura a la façana de migdia. No es conserva la porta; però la obertura és d'arc escarser una mica angulat, fet de maons aparellats. La obertura fa 2 m d'alçada i 1'3 m d'amplada. No hi ha finestres laterals ni posteriors. A l'interior, es conserva un banc o pedrís adossat a la paret nord, i a l'angle les restes d'haver-hi hagut una llar de foc o si més no, d'haver-hi fet foc. | 08003-110 | Bosc de les Quatre Torres, prop del nucli de Mas Coll | 41.5050700,2.2745100 | 439453 | 4595081 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37250-foto-08003-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37250-foto-08003-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37250-foto-08003-110-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
37251 | Barraca Marqués de Jordana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-marques-de-jordana | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Entorn deteriorat i coberta mig desmuntada. | Barraca de planta rectangular (3'25 x 3 m), amb la coberta plana a una vessant, molt deteriorada, barreja de teules àrabs i fibrociment (uralita). Està aixecada sobre un podi de paredat i morter, amb una lleugera pendent per la part de l'entrada, a la façana de migdia. Els murs estan fets de maons i arrebossats. La porta d'entrada és metàl·lica, i de llinda recta. Té un dipòsit d'aigua al costat, al voltant emporlanat amb l'objectiu de dirigir les aigües pluvials vers el dipòsit. | 08003-111 | Entre el camí del Greny i el camp municipal d'esports. | 41.5065400,2.2908000 | 440814 | 4595233 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37251-foto-08003-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37251-foto-08003-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37251-foto-08003-111-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
37252 | Barraca del Bosc de Can Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-cortes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | No conserva la coberta ni la porta. | Barraca de planta rectangular (2'9 x 2'5 m). No conserva la coberta que seria a una vessant (de llevant a ponent) però si que conserva dues bigues de fusta. Precisament a la part de ponent de la coberta es conserven les restes de la canalització de recollida d'aigua pluvial que conduiria l'aigua al dipòsit de la part posterior, on es feia la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Els murs estan fets de paredat antic, amb pedres irregulars i petites unides amb morter. No conserva la porta d'entrada, però l'obertura és d'1'4 m. d'alçada per 0'65 m. d'amplada, amb la volta d'entibada. A l'interior es conserven restes del fumeral ceràmic de la llar de foc. | 08003-112 | Bosc de Can Cortés (i/o Can Poch), prop del nucli de Vallbona i AlellaParc | 41.5066700,2.2879000 | 440572 | 4595249 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37252-foto-08003-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37252-foto-08003-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37252-foto-08003-112-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'hi accedeix pujant el camí del Greny quan s'acaba l'asfalt comença un tram de terra que cal seguir, tot seguit a mà dreta trobem la vinya de l'Esqueixa, passat un trencall privat que va a una ermita, trobem un dipòsit d'aigua, deixem el camí i baixem en direcció ponent. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
37253 | Barraca de la vinya de l'Esqueixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-lesqueixa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Alguna esquerda i llinda de la porta en mal estat. | Barraca de vinya, de planta rectangular, d'uns 4 x 3 metres, amb la coberta de teules planes a dues vessants i el carener, de ceràmica vidrada, perpendicular a la façana principal. Els murs estan arrebossats. La porta és de ferro amb la llinda recta a la façana principal, orientada a migdia. Al davant hi ha un cirerer. No s'observen obertures ni laterals ni posteriors. | 08003-113 | Bosc de Can Cortès (i/o Can Poch), prop del nucli de Vallbona i AlellaParc | 41.5052500,2.2907200 | 440806 | 4595090 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37253-foto-08003-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37253-foto-08003-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37253-foto-08003-113-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
37254 | Barraca de l'avinguda del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lavinguda-del-millenari | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | s'ha perdut una part de la coberta de volta i no esconserva la porta. Però l'entorn ha estat objecte de neteja. | Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular (2'75 x 4'20 m), amb la coberta de volta de mig punt o de tartana, de maó pla i arrebossada a la part exterior. Els laterals són acanalats per la recollida d'aigua pluvial; no es veu el dipòsit. Sembla que hagués estat a la part davantera, ja que posteriorment la barraca s'endinsa en el marge. La forta pendent i la vegetació dificulten la visualització. Murs de paredat antic, pedres irregulars de mida petita i unides amb morter. No estan arrebossats ni a l'exterior ni a l'interior. Té una obertura a la façana principal, orientada a migdia; d'arc de mig punt fet amb tres fileres de maons. | 08003-114 | Nucli de Can Comulada (Av. del Mil·lenari), prop dels Ginestells. | 41.4976900,2.2778500 | 439725 | 4594259 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37254-foto-08003-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37254-foto-08003-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37254-foto-08003-114-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
37255 | Barraca del camí Dalt d'Alella; Barraca de la Font d'en Mia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-dalt-dalella-barraca-de-la-font-den-mia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Coberta vegetal feta de canyes mal posades | Barraca de vinya o de pagès, de planta quadrada (2'5 x 2'5 m) amb la coberta vegetal i les parets mig excavades en el sauló i mig construïdes de paredat mixt, amb pedres petites irregulars i maons. No té porta i hi ha una figuera al davant. | 08003-115 | Coll de Vendrans, entre els nuclis de Nova Alella i Can Comulada. | 41.4959400,2.2846600 | 440292 | 4594060 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37255-foto-08003-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37255-foto-08003-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37255-foto-08003-115-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
37256 | Barraca de la Vinya d'en Tito Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-den-tito-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Les parets es mantenen en bon estat però la coberta està mig ensorrada.L'entorn està molt emboscat. | Barraca de pedra de seca de planta quadrada de 2 x 2 metres amb la coberta plana de maó sostinguda per bigues de fusta. Els murs tenen un gruix de 90 cm. la porta d'entrada no es conserva i part de la coberta està ensorrada. La barraca està en part excavada en el sòl natural, que és sauló, per anivellar l'interior i assentar amb fermesa les parets. Les pedres són irregulars, sense treballar i de diferents mides i estan col·locades en sec combinant pedres més grans amb d'altres més petites. La coberta és de factura recent, però és possible que s'hagi refet diverses vegades. Pel costat esquerre, una paret de pedra seca de marge de vinya es recolza amb la paret de la barraca. | 08003-116 | Al costat de la carretera BP-5002, en les immediacions del barri de Font de Cera. | 41.5094700,2.2964000 | 441284 | 4595555 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37256-foto-08003-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37256-foto-08003-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37256-foto-08003-116-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està en una àrea d'expectativa arqueològica denominada Vinya d'en Tito Serra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
37257 | Barraca de Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-boquet | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | El 2009 va ser objecte de treballs de restauració dins la convocatòria d'ajuts agroambientals a larecuperació de béns patrimonials. | Barraca de pagès o de vinya en forma de caseta, de planta rectangular (6'20 x 3'95 m.), amb la coberta de fibrociment a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, fet amb teules àrabs. Els murs estan fets de maons i arrebossats. Façana principal amb la porta d'entrada (0'95 x 1'85 m.) centrada en l'eix del carener; dues finestres a banda i banda (07 x 1'1 m). La porta i les dues finestres són de fusta. Damunt la porta hi ha un rellotge de sol esgrafiat amb la data de construcció en números romans: MCML. | 08003-117 | Av. Sant Josep de Calassanç, 8. | 41.4970400,2.2968300 | 441309 | 4594174 | 1950 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37257-foto-08003-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37257-foto-08003-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37257-foto-08003-117-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
37258 | Barraca de l'Hort de la Patricia; Barraca de Can calderó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-de-la-patricia-barraca-de-can-caldero | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular, amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt de tipus tartana. Les ales laterals, que li donen aquest aspecte tan singular, estan lleugerament inclinades cap a l'interior i tenen la funcionalitat de recollir l'aigua que és conduïda al dipòsit interior a través d'unes canalitzacions. Les parets són de maó pla arrebossades. La porta és metàl·lica amb la llinda recta a la façana de migdia. Damunt la porta hi ha un esgrafiat romboïdal amb els angles en forma de flor de llis que informa de l'any de construcció. La llegenda diu: 'ANY / 1932/ MBDC'. | 08003-118 | Al nucli de l'Eixample. | 41.4869600,2.2953000 | 441172 | 4593056 | 1932 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37258-foto-08003-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37258-foto-08003-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37258-foto-08003-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
37259 | Barraca de l'Hort de Cal Magre; Barraca de l'Hort d'en Petxiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-de-cal-magre-barraca-de-lhort-den-petxiu | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular ( 4 x 5 m), amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i volada frontal, el carener és perpendicular a la façana principal. Construcció de paredat mixt, pedres irregulars i maons. Porta metàl·lica pintada de blanc, d'arc escarser de maons. Hi ha una obertura tipus espitllera damunt la porta, protegida amb una tela mosquitera. Entre l'espitllera i l'arc de la porta hi ha una pedra granítica quadrangular força gran. | 08003-119 | Entre l'autopista i el c. del Pla, al capdavall del nucli de Verge de la Mercè. | 41.4849900,2.2945800 | 441110 | 4592838 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37259-foto-08003-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37259-foto-08003-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37259-foto-08003-119-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
37153 | Can Bragulat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bragulat | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XVI | Conjunt amb diferents edificacions d'entre les quals en destaca la masia original i el cos lateral dret adossat perpendicularment. A l'esquerra hi trobem un antic magatzem convertit ara en sala d'exposició i vendes de vi, que es relaciona com a element independent al catàleg de patrimoni. El volum principal correspon a una construcció de tres cossos situada al bell mig del nucli antic d'Alella, modificada per l'aparició de diversos volums adossats a ambdós costats. És de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. La façana principal, orientada a sud-est, està ordenada segons tres eixos de composició verticals, si bé les finestres laterals estan disposades irregularment. En posició central trobem un portal rodó amb grans dovelles, flanquejat per finestres rectangulars amb llinda de pedra. La planta pis està formada per tres interessants finestres gòtiques d'arc conopial, emmarcades amb carreus de pedra, i un rellotge de sol. El cos lateral és el que ha estat més transformat després de la recent rehabilitació de tot el conjunt, allargat amb un cos nou de planta baixa. Està cobert a una sola vessant i en destaquen les finestres gòtiques: dues a la façana del jardí i una més al darrera, i el portal d'arc rebaixat. També és interessant la porta de sortida a la terrassa de la planta pis del cos de l'esquerra, decorada amb motius gòtics com la resta d'obertures. Cal esmentar el pati o era delimitat pels volums abans esmentats i per la tanca de pedra que el separa del carrer. | 08003-12 | Riera Fosca, 18 | La finca original correspon a l'antic casal dels Pujades de Vall, família important d'Alella que, l'any 1465, tenia sepultura dins l'església parroquial. Joan Pujades comprà la casa a Miquel Sayol. L'any 1893 la posseïa la vídua Rosa Calderó de Pujades. Després passà a la família Bragulat que, per complicacions econòmiques, hagueren de destinar una part de la casa com a magatzem de vins. | 41.4932700,2.2935200 | 441029 | 4593758 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37153-foto-08003-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37153-foto-08003-12-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2490,79 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/