Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38076 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-0 | XX | Bloc de pedra de forma trapezoidal. En relleu hi ha la cara de Lluís Companys (President de la Generalitat assassinat per l'exèrcit colpista del General Franco, a Montjuic). Es llegeix la següent inscripció: 'Lluís Companys i Jover/1882-1940/President de la Generalitat de Catalunya'. A sota: 'Tornarem a sofrir/Tornarem a lluitar/tornarem a guanyar'. | 08009-61 | Nucli urbà. Plaça Nova | Monument erigit el 19 d'octubre de l'any 1997. | 41.5543900,2.4027000 | 450189 | 4600475 | 1997 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38076-foto-08009-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38076-foto-08009-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Damià Rodríguez | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||
| 38077 | Monument a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-montserrat | Hi ha pintades | Pedra de grans dimensions posada verticalment en un racó de la plaça. S'hi ha esculpit una al·legoria de Montserrat amb les muntanyes i al damunt la serra. A sota s'hi llegeix 'A la Mare de Déu de Montserrat'. | 08009-62 | Nucli urbà. Pl. Mare de Déu de Montserrat | 41.5525500,2.4018000 | 450113 | 4600271 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38077-foto-08009-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||||
| 38078 | Monument a la Trobada Gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-trobada-gegantera | XXI | Perfil de càntir amb cara dibuixada, posat sobre un basament polit de granit de base quadrangular. Placa que diu: ' II Trobada de nans i capgrossos de Catalunya. Argentona 2002'. | 08009-63 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch/C. Barcelona | 41.5527800,2.4040700 | 450302 | 4600295 | 2002 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38078-foto-08009-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||
| 38079 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. SERRA, Lluís (2002) 'Els tres tombs'. A Fonts, núm. 9, gener de 2002. Argentona, pàgs. 16-17. | Festa dedicada a Sant Anton Abat, que es celebra el 17 de gener, o, en aquest cas, ho fancoincidir amb la Festa Major d'hiven. Primer es fa un ofici en honor al sant. En acabar, comença la cavalcada. Es fan tres passades per davan una imatge del sant que es col·loca a la plaça. El capellà beneeix els animals en passar. La cavalcada es concentrava davant la casa del banderer, que des del matí lluïa en el balcó la senyera o pannó de la cofraria. Encapçalava la comitiva el capità, seguit de l'abanderat i de dos cordonistes. Després del darrer tomb el banderer obsequiava amb un refresc els seus companys. Havia estat costum menjar pinyons torrats mentre s'esperava el pas. I a la nit es feia un ball. | 08009-64 | L'any 1880 es va estrenar l'estendard que encara es conserva i que es va salvar de la crema de 1936 gràcies a la intervenció de Lluís Soler (en Xiru). Ara se n'ha fet una reproducció, perquè no es malmeti l'original, que ha passat així a esdevenir un element simbòlic. De l'any 1940 al 1960 organitzava la festa la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Però a partir de l'any 1961 ho fa una comissió cívica. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||||||
| 38080 | Forn de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-lespinal | En runes i deteriorament progressiu. | Passat el Pont de l'Espinal per la C-1415 es troba al marge dret de la carretera en direcció a Granollers les restes d'una antiga edificació. Es veuen dues estances rectangulars, comunicades entre elles. Les parets són de tàpia, però en molts llocs sembla endurida per l'acció de el calor. S'intueix una mena de cambra per sota d'aquestes dues estances. L'estat de conservació no permet veure'n res més. | 08009-65 | Veïnat de Pins. Ctra. De Granollers C-1415. | 41.5869600,2.3790600 | 448244 | 4604105 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38080-foto-08009-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38080-foto-08009-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | No s'ha trobat cap referència escrita i sembla que tampoc era conegut. Es podria tractar d'un forn de ceràmica, però d'una cronologia, si més no, posterior a l'alta Edat mitjana. Malgrat tot,per fer-ne una anàlisi més detallada csaldria una excavació arqueològica.Caldria, també, inclore'l en la Carta Arqueològica. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||||
| 38081 | Fons d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament | Fons d'art de l'Ajuntament format bàsicament per pintura, en diferents de les seves tècniques: aquarel·la, olis, gravat, carbó,... El modus d'adquisició és bàsicament a partir del concurs anual de pintura ràpida. Però també hi ha donacions. La més important fou la de l'Aixernador, amb més d'un centenar d'obres de diverses tècniques: olis, aquarel·les, gouache, carbó, pastel serigrafia, gravat, acrílic, fotografia, ceràmica i escltura. Amb la donació també hi anaven 292 arxivadors i 37 capses, que han passat a l'arxiu. Destaquen alguns autors com Martí Alzina, Rovira Brull , Yago Vilamañà, Vila Arrufat, Raul Capitani,... | 08009-66 | Varia | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38081-foto-08009-66-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Es troba en diferents dependències municipals i en els magatzems de la Velcro. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||
| 38082 | Capella de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser | Fornícula que entra a la paret d'una casa amb la Mare de Déu del Roser, sobre un basament de fusta semicircular. Té una coberta de teules a una vessant sustentada per viguetes i entramat, també de fusta. La imatge de la Mare de Déu és de pedra. El fons de la fornícula és blau, i per sota del basament hi ha les rajoles amb el nom del carrer. | 08009-67 | Nucli urbà. C. Dels Rosers | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38082-foto-08009-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38082-foto-08009-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||||
| 38083 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | XIX | Capelleta votiva de la Mare de Déu dels Dolors. Tapada amb una portella de vidre. Coberta a dues aigües i decorada amb rajoles de valència. | 08009-68 | Nucli urbà. Pl. de l' Església | 41.5541900,2.4007300 | 450025 | 4600454 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38083-foto-08009-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38083-foto-08009-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||
| 38084 | Monument Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-guerra-civil | XX | Ha estat estat pintat amb esprai en diverses ocasions (segons informacions de 2021 del Cens de Simbologia Franquista del Memorial Democràtic) | <p>Creu feta de pedra de granit. Les inscripcions que hi podem veure avui dia són posteriors al franquisme. En una cara es llegeix: '<em>A tots els que ens deixaren a conseqüència d'un fet que no s'ha d'esdevenir</em>'. A l'altre costat, es llegeix: '<em>Que trobin en el seu repòs la pau que la vida els negà</em>'. En un lateral hi ha l'any 1936 i en l'altre, l'any 1975.</p> | 08009-69 | Nucli urbà. Pl. de l'Església | <p>Segons les informacions del monument que recull el Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic (2021): '<em>No consta si originàriament havia inclòs algun tipus d'iconografia franquista</em>'. El que sí sabem és que durant el període democràtic es va modificar per incorporar-hi unes inscripcions que fan referència a totes les víctimes. </p> | 41.5541200,2.4006200 | 450016 | 4600446 | 1975 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38084-foto-08009-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38084-foto-08009-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38084-foto-08009-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||
| 38022 | Can Matavents (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matavents-ii | <p>PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona</p> | IIa.C-Vd.C | No hi ha informació | <p>Marià Ribas parla d'un forn ceràmic romà descobert arrel d'unes obres de la Companyia d'Aigües d'Argentona, a més de molta ceràmica escampada al voltant. Es podria tractar d'una casa i un pou que hi ha al sud de la finca, però prospeccions recents no han aportat més informació.</p> | 08009-7 | Finca de Can Matavens | 41.5713900,2.3919800 | 449309 | 4602368 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38022-foto-08009-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38022-foto-08009-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38022-foto-08009-7-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||
| 38085 | Balls de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balls-de-gitanes | <p>AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>El carnestoltes és una festa del cicle anual que, excepte en èpoques de prohibicions, s'ha celebrat a arreu. A Argentona, però, hi ha una sèrie d'elements que el van caracteritzar. El ball de Gitanes fou un dels principals elements.'La colla surt formant dues rengleres de costat (balladors i balladores). Van de costat amb els braços en nansa i marquen un punteig molt acusat; en caure el darrer compàs de la melodia es fan una salutació especial els ballaires de cada parella... Comencen el ball amb un giravolt. Ells espolsen intensament, mentre que elles simplement paonen. S'agafen de mans, dretes amb dretes, tot movent-se .... I acaben per estendre's ... Es deixen anar de mans i s'estenen; després d'això fan ponts i evolucionen ... Finits els punts, s'agafen novament de mans i, per mitjà d'un giravolt, resten altra vegada en dues rengleres encarades, ...Mentrestant marquen el punteig i acaben agafant-se per les mans i estenen-se en dues rodones concèntriques: una de balladores dintre d'una altra més ampla formada pels balladors. En desfer els cercles tornen a disposar-se en dues rengleres i es bellugen per acabar amb una cadena, finida la qual altra vegada s'afileren, alternances que acaben amb un ball rodó ben singular. En desfer-se elcercle, les parelles giren, s'agafen de les mans dretes amb les dretes, i acaben amb unes posades en moviment de vaivé, ara endavant, ara endarrera. Joan Amades documenta el personatge de la Vella portant un càntir per sota la roba, simulant l'embaràs. En un moment àlgid del ball, aquest càntir es trenca fent cridar a la gent: - 'a la vella li han trencat el càntir'; en un doble sentit. També està documentat a Guardiolada i a Ripollet. També doumenta aquest personatge en Lladó (1992). Altres personatges que aquest darrer autor documenta com a protagonistes d'aquest Ball de Gitanes són: el Capità, els Nuvis, el Diablot i els Volants.</p> | 08009-70 | <p>El mateix Amades, documenta un grup anomenat taller La Baldufa, que organitzava balls de disfresses. Explica que un any van decorar la sala simulant la plaça Major d'Argentona, on hi havia els principals edificis: casa de la vila, església, ... I si es mirava a través del pany de la porta, semblava veure's els interiors (Vol II, pàg. 437). Pel que fa al ball de Gitanes, es tenen notícies que es ballava en el segle XIX, però testimonis gràfics i documentals no els trobem fins principis del s. XX. Lladó parla de dues entitats amb sengles colles que rivalitzaven per ballar: la colla de la Unió i la del Foment. Amb la Guerra Civil es va perdre el costum del Ball de Gitanes. Durant els anys 40 va haver-hi un intent frustrat de recuperació. Aquesta, però, va arribar en la dècada dels noranta, gràcies a l'esbart Dansaires d'Argentona.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38085-foto-08009-70-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||
| 38086 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Festa patronal del poble en honor a Sant Julià, que es celebra el 7 de gener. A partir de l'any 1969, el Consistori Municipal decideix traslladar la festa al segon dissabte del mes. Però no ha estat mai una festa amb molt de ressò (Lladó, 1992). Potser per l'època o potser per haver acabat de sortir de les festes nadalenques. Els actes celebrats són: missa solemne amb veneració de les relíquies i cant dels goigs, cercavila de gegants, sardanes i concerts. | 08009-71 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||||||
| 38087 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>Aplec que es fa per la diada de Sant Sebastià, o pel següent diumenge. Es fa una missa i a la sortida es venen sagetes de pa, beneïdes, per protegir-se de malaties contagioses, segons la creença popular. Alguns anys, també es feien sardanes i, fins fa poc, els veins del carrer de Sant Sebastià de Dalt, administradors de la festa, feien un àpat comunitari per acabar la festa. Des de l'any 1981 s'ofereix un concert coral per part de la S.C i C. Llaç d'Amistat.</p> | 08009-72 | Nucli urbà. Ermita de Sant Sebastià | <p>Durant els segles XVI i XVII que s'extengué molt la devoció per aquest Sant per a tota Catalunya, ja que protegia de les epidèmies i la pesta. En moltes poblacions hi ha una ermita dedicada a aquest Sant a l'entrada del poble (p.e. Vilassar de Dalt).</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||||
| 38088 | Aplec de Sant Pere de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-de-clara | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>Aplec que es fa el 29 de juny o el diumenge següent. Es fa per la tarda i l'acte principal és una celebració eucarística. Després hi ha una ballada de sardanes, i per gentilesa de la família Figueres, es reparteix coca entre els assistents.</p> | 08009-73 | Veïnat de Clarà. Ermita de Sant Pere de Clarà. | <p>Es té constància que abans de 1713 ja es feia aquest aplec, però es va abandonar l'ermita per un tema de profanació i l'aplec es va deixar de fer fins l'any 1925. En aquesta data, 29 de juny, es restitueix el culte al temple amb una solemne processó des d'Òrrius i Missa ofertda pel Dr. Vidal i Barraquer. L'any 1971, fou escenari dels Jocs Florals de Muntanya que organitza l'Agrupació Excursionista Icària.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Té més éxit entre els parroquians d'Òrrius que entre els d'Argentona, ja que pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. Hi ha una dita que fa referència a aquest tema: 'De vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||||
| 38089 | Llegenda de la Mare de Déu del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-viver | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar. | <p>'En temps molt, molt, reculats, un bover de la masia de can Serra de Lladó que portava els bous a pasturar per l'indret conegut pel Viver, s'adonà que una de les bèsties gratava amb la peülla en un lloc determinat. Encuriosit, s'hi atansà en el precís moment que el bou, amb la seva insitència, deixava al descobert el brocal d'un pou fins aleshores desconegut. Del seu interior n'eixia una gran resplandor i una suau fragància, que feren comprendre al pastor que es trobava davant un fet insòlit i misteriós. Encuriosit anà a tancar les bèsties i avisà l'amo de la descoberta que havia fet; a aquest amo no li mancà temps per anar-ho a contar al senyor rector, el qual es personà a l'indret acompanyat d'alguns feligresos. -Ací s'hi amaga un tresor del cel! - exclamà contemplant el prodigi. I manant que algú baixés al pou, fou trobada la bella imatge de Nostra Senyora amb el nen Jesús als braços, tal com encara la venerem. Plens d'alegria i fervor, els assitents cuidaren d'avisar tot el veïnatge, que acudí avenerar-la i, desitjosos de poder donar-li culte permanent, decidiren traslladar-la al temple en processó solemne, on havia de quedar per sempre a la veneració dels fidels. Però heus ací que un dia que anava el mossèn cap a la rectoria, quan passava pel davant de l''alzina rodona' (era pels voltants de can Camps) se li aparegué la sagrada imatge que tot amoixant el Nen que portava als braços anava camí del Viver. Malgrat el seu astorament, l'home encara gosà preguntar-li: - On aneu, Senyora? Ella el mirà somrient i li respongué: - Torno a casa meva. I desaparegué. Refent-se de la sorpresa que li havia produït el que acabava de veure i oir, el bon rector accelerà el pas cap a la parròquia contant el fet a tot aquell que trobava. Ambuns quants que l'havien seguit entrà a l'Església i trobaren buit el lloc que havia ocupat la sagrada imatge; anaren cap el pou del Viver i allà la retrobaren, interpretant amb això la voluntat celestial de ser venerada en el mateix indret de la troballa. Començà de seguida la construcció de la capella i és creença popular que l'altar reposa damunt el brocal del pou que descobrí, ja fa tants i tants d'anys, aquell bou de la desapareguda masia de Can Serra de Lladó'.</p> | 08009-74 | <p>La imatge fou salvada de la Guerra Civil a través dels masovers. La seva festa s'escau el primer diumenge després de la Mare de Déu de setembre, entre els dies 10 i 15. Abans es feia un aplec molt concorregut. A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||||
| 38090 | Monument a Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-maragall | XX | Pilar de pedra amb motius al·legòrics. Es llegeix la inscripció següent: Argentona/al poeta/Maragall/1961. | 08009-75 | Nucli urbà. Pl. de Vendre | 41.5547000,2.4007100 | 450024 | 4600510 | 1961 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38090-foto-08009-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38090-foto-08009-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Jaume Clavell | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||
| 38091 | Font de la família Busquets-Gallego | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-familia-busquets-gallego | XXI | Font ornamental amb el surtidor de ferro colat a la manera antiga, que funcionava l'extracció d'aigua amb la manxada del mànec. L'aigua va a parar sobre una antiga pedra de molí, donada per la família Busquets-Gallego. Després l'aigua cau en un petit estany rectangular amb el fons de còdols. Hi ha una placa que resa: 'En agraïment a la família Busquets-Gallego per la generosa donació d'aquesta antiga pedra de molí. Argentona, agost de 2002'. | 08009-76 | Nucli urbà. Plaça de Vendre | 41.5547000,2.4008600 | 450036 | 4600510 | 2002 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38091-foto-08009-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En aquesta plaça hi ha dues fonts la de la plaça de vendre, pròpiament, i aquesta. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||
| 38092 | Diada de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-corpus | <p>AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. VERDAGUER i SANTALÓ, Mn. Jacint (1899) La creu del Montseny. Reeditat per l'Ajntament d'Argentona i l'Aixernador Edicions l'any 1995, en motiu del 150 aniversari del seu naixement.</p> | A partir dels anys 70 va decaient. | <p>Uns dies abans de la festa, cinc parelles de nois i noies (quinaires o caps de quina) recollien per la població les aportacions per la festa. La proclamació pública dels quinaires es feia el dia de l'Ascensió. A La vigília de Corpus es feia una repicada grossa de campanes i es feia la sortida de les colles de ginestaires per buscar ginesta. Mentrestant es preparava l'església per a l'encesa, tot posant-hi el màxim de ciris possibles. L'Ofici solemne estava oficiat per tres sacerdots i la missa era cantada pel cor parroquial. A l'hora del sermó els nois caps de quina i els administradors, acompanyaven el pare predicador, que era un personatge eminent, fins a la trona. Quan es cantava el Glòria, els nois escampaven la ginesta per l'església. El diumenge següent, el protagonisme el tenien les noies caps de quina, per això era conegut com el diumenge de les noies. Per la tarda del dia de Corpus es feia la processó. Acompanyaven el tàlem els quatre gonfarrons capdavanters (dos de lancs i dos de vermells), la bandera del santíssim, la de sant Julià, la de Sant Domènec, Sant Antoni, Sant isidre i la del Roser.</p> | 08009-77 | <p>L'any 1888 Mn. Jacint Verdaguer participà en la festivitat de Corpus de la vila d'Argentona, ja que hi feia una estada. El fervor per aquesta festa passà per tota mena de gradacions. La Guerra ho aturà tot, però, sobretot a partir de 1949 va revifar-se, convertint-se durant els vint propers anys en una festa que portava gent de fora. A partir dels anys 70 va decaient.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||||
| 38093 | Ball del ciri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-ciri | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>És una versió del ball de morratxes. Es ballava el dia de l'Ascensió, en sortir de l'Ofici i amb motiu del traspàs de càrrecs dels pabordes. A les feligreses se'ls repartia clavells vemells. S'iniciava el ball amb els caps de quina sortints, que passaven els atributs als entrants (el ciri per les noies i les morratxes els nois). Després ballaven els caps de quina entrants, i finalment tots plegats.</p> | 08009-78 | <p>És un ball estés per la geografia catalana. Durant molt anys va deixar de ballar-se, però el matrimoni Clos-Muñoz d'Argentona han fet possible la seva recuperació.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||||||
| 38094 | La bruixa de la pinta d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-de-la-pinta-dor | <p>CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar.</p> | <p>El dolor i la pena per haver perdut prematurament el seu jove estimat, argentoní, la van empènyer a la bruixeria. Li fou lliurat un talismà, una pinta d'or, que portava coquetament en el monyo, recollits els cabells. Els argentonins la consideraven un ésser protector del seu terme. 'Dihuen si fou á inducció de la bruixa de la pinta d'or, que los argentonins conegueren certs procehiments, per salvar llurs culites d'aytal flagell. Les branques de llorer, olivera y ars, benehídes lo 29 d'abril, diada de Sant Pere màrtir, son posades en reu, dalt de canyetes, en los llocs més alterosos de les vinyes que desitgen preservar de la pedregada, extenent al seu damun la benedicció rebuda. Los qui tenen armes de foch, se fan benehir bales, en la diada del dijous Sant, per enjegarles á les menaçants boyres negres y ab lo contacte de la benedicció, allunyar los mals esperits'. En relació a la pinta, la història més coneguda és da d'en Vellot, un vellet de 70 anys amb dos nets que amb prou feines podia mantenir. En el poble aquest pobre home era considerat un bruixot i era utilitzat per espantar les criatures que no es portaven bé. Durant una vigília de Sant Joan, quan l'hereu de Can Genís de la Serra, tenint la mare malata, l'anà a cercar. Després d'haver-la atès, quan tornava cap acasa es va perdre per la foscor i va caure dormit i fatigat en arribar a la collada del Malpàs. Li va semblar que somniava amb brogits i uns éssers que ballaven al seu voltant. Que desapareixien i que se li apareixia la bruixa de la pinta d'or, la qual li digué: -Tants anys com grans de sorra hi ha a baix, a la riera, he esperat aquest instant, per tal de complir una prometença que sols en aquest dia i hora podia tenir virtut (...) pren sense cap recel aquesta penyora que des de fa molts anys mai s'ha separat de mi. Fou rebuda d'un dels teus avantpassats en dies d'eterna recordança. Retornada a vosaltres en el lloc, dia i hora en què jo la vaig rebre, us donarà poder tal que, mentre no la perdeu, mai podreu empobrir. En arribar l'albada es va despertar en el seu llit, però al veure lapinta entre les seves mans s'adonà que allò havia estat real. Tot seguit anà a conreuar la vinya i va trobar un tresoret de monedes d'or. Per no perdre la pinta, la soterrà en els fonaments d'un ou mas que construí, cosa que els apartat per sempre més de la misèria.</p> | 08009-79 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||||||
| 38023 | Can Bellatriu (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellatriu-ii | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | Ia.C-IId.C | Per excavar. | Possible establiment rural d'època romana, per les notícies del propietari de la finca que ha anat trobant diferents materials al conreuar les terres. També informa que hi ha materials romans incrustats a les parets dela finca. Entre els materials trobats i que guarda el propietari hi ha fragments d'àmfora romana (Dressel 7/11, Dressel 20), gressols de ceràmica i dues monedes. També s'esmenta la troballa de murs. | 08009-8 | Veïnat de Sant Jaume | Marià Ribas ja esmentava la troballa de ceràmica superficial en aquest indret. | 41.5571700,2.4095800 | 450765 | 4600780 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38023-foto-08009-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38023-foto-08009-8-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||
| 38095 | Llegenda dels repica truges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-repica-truges | <p>CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona.</p> | <p>Mal nom pel qual es coneix als argentonins. 'Conta la llegenda, que trobant-se reunides les autoritats eclesiàstiques i civils amb un nombrós estol de feligresos a la plaça de l'església, esperaven l'arribada del senyor Bisbe que venia de la veïna ciutat de Mataró per fer la visita Pastoral a la nostra Parròquia. Per tal de saber el moment que aquest entrava en el terme de la vila, s'havia convingut amb el campaner, tan bon punt veiés la polseguera de la carrossa, senyal d'arribada de la il·lustre personalitat, llancés les campanes al vol. I tal dit tal fet, el campaner així que veié el núvol de pols que aixecava el vehicle passant més o menys l'alçada de la capella del Sant Crist, es repenjà a les cordes de les campanes, i vinga repicar ... Les autoritats i els veïns, es dirigiren vers Cap de Creus a retre homenatge al Prelat, però, !oh dissort i sorpresa. Resultà ésser un carro que portava un parell de truges camí al mercat de Granollers!'</p> | 08009-80 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||||||
| 38096 | Llegenda de Bernat de Riudemeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-bernat-de-riudemeia | <p>RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona.</p> | <p>La llegenda, car no és unfet provat,diu que Bernat de Riudemeia (d'Argentona) fou el primer en trepitjar la platja de santa Ponça en la conquesta de Jaume I 'El conqueridor', i que per aquest motiu, el rei, li atorgà el títol de Cavaller de Santa Ponça.</p> | 08009-81 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||||||
| 38097 | Font de la Plaça de Vendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-vendre | Típica font de ferro fos. Al costat hi ha unes rajoles amb el nom de la font. Treu aigua de la xarxa municipal per abastir les necessitats pràctiques de les parades del mercat. | 08009-82 | Nucli urbà. Pl. de Vendre | 41.5546700,2.4005700 | 450012 | 4600507 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38097-foto-08009-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38097-foto-08009-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||||
| 38098 | Dona Vegetal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dona-vegetal | XX | Escultura feta de bronze de 4 metres d'alçada. És una figura femenina molt esquematitzada. | 08009-83 | Nucli urbà. C. Gran /Ctra.1415 | Xavier Cuenca turat va néixer a Vilanova i la Geltrú l'any 1958. | 41.5608600,2.3990000 | 449886 | 4601195 | 1999 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38098-foto-08009-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38098-foto-08009-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Xavier Cuenca Iturat | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||
| 38099 | Monument a la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-santa-missio | XX | Mare de Deu de pedra commemorativa de la santa Missió de l'any 1961 | 08009-84 | Nucli urbà. Pl. Jaume Fontanet | 41.5540000,2.4010100 | 450048 | 4600432 | 1961 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38099-foto-08009-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Jaume Clavell | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||
| 37994 | Paret de les mentides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-les-mentides | Lloc on tradicionalment es trobava la gent i feia petar la xerrada. S'explicaven historietes de caceres, sobretot, summament exagerades. Per això en diuen la 'paret de les mentides'. També és conegut amb el nom de Cap de Creus. Aquest nom, el va agafar la revista municipal per ser un lloc emblemàtic de la polació. La gent, però, que està a la que salta, va trobar molt adient que el butlletí de l'Ajuntament agafés com a nom el lloc que tamé era conegut com la paret de les mentides, ja que deien que les coses que explicava el butlletí eren tan aparatoses com les mentides que s'hi deien en aquell lloc. | 08009-85 | Nucli urbà. C. Gran | 41.5548600,2.4008300 | 450034 | 4600528 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37994-foto-08009-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37994-foto-08009-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||||||
| 37995 | Monument a Blas Infante | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-blas-infante | XX | Bust de bronze ubicat damunt un pilar de pedra granítica. Tot plegat fa 260 cms d'alçada. En el pilar hi ha una placa, també de bronze, que llegeix: 'A Blas Infante, padre de la patria andaluza/ Casares 5-7-1825 -Málaga 11-8-1936/ 27-9-1998'. | 08009-86 | Veïnat del Cros. Pl. de Blas Infante | 41.5317600,2.4203500 | 451644 | 4597952 | 1998 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37995-foto-08009-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Xavier Cuenca Iturat | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||
| 37996 | Placa a Mn. Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-mn-jacint-verdaguer | XX | Placa rectangular de marbre situada a la paret del carrer dedicat al poeta. S'hi llegeix: 'Mn. Cinto Verdaguer/ Folgueroles1848 Vallvidrera 1902/En recordança del seu sojorn a la nostra vila l'estiu de 1898'. També hi ha dibuixat un retrat de l'autor. | 08009-87 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch, 16-18 | 41.5539600,2.4031400 | 450226 | 4600427 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37996-foto-08009-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||
| 38024 | Can Notxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-notxa | MESTRE, J.M. (1978) 'Un forn de ceràmica romana a Argentona'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núms. 5-6, pàg. 171. Museu Municipal de Mataró. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | Ia.C-IId.C | Excavat. | Restes d'una possible vil·la romana i d'un forn descobertes per la construcció de la carretera 1415, amb anterioritat a l'any 1933, i la posterior ampliació l'any 1978. Abans de la construcció de la C-60 s'esmenta que encara es podien veure restes del forn al marge de la carretera, per aquest motiu es van fer excavacions els anys 1993 i 1994. Donat el resultat de les excavacions, podem parlar d'un establiment romà que testimonia l'activitat industrial a partir de les restes trobades: sitges, dipòsits, forn, abocador. | 08009-9 | Veïnat de Sant Jaume | Les primeres notícies són de l'any 1933. L'any 1978 en eixamplar la carretera 1415 queda al descobert part d'un forn. | 41.5497900,2.4126900 | 451019 | 4599958 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38024-foto-08009-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38024-foto-08009-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38024-foto-08009-9-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||
| 38003 | Àlber de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-can-marfa | - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona. | Àlber (Populus alba) situat al camí que va a can Marfà. Possiblement l'existència d'aquest arbre indiqui la vegetació que hi devia haver originàriament en aquesta zona voltant la riera d'Argentona, tot i que pot ser plantat. Dimensions: Perímetre: 2,31 m, DBH: 0,74 m. | 08009-94 | Veïnat de la Pujada | 41.5557100,2.4093600 | 450746 | 4600618 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38003-foto-08009-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||||
| 38004 | Alzina de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-castells | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada al torrent de can Martí, prop del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m.</p> | 08009-95 | Veïnat de la Pujada | 41.5643600,2.4069800 | 450554.07 | 4601579.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38004-foto-08009-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||
| 38005 | Alzina de Can Riera / Ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-riera-ca-lelies | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada a l'esplanada que hi ha entre can Riera i ca l'Elies, a uns 200 m baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, al mig de la primera cruïlla. Dimensions: Perímetre: 3,71 m , DBH: 1,18 m.</p> | 08009-96 | Veïnat del Cros. Finca de can Riera | 41.5450500,2.4089000 | 450699.05 | 4599434.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38005-foto-08009-96-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||
| 38006 | Alzina de la Plana de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-plana-de-larros | A l'estar localitzada en una àrea força degradada, ha estat agredida clavat-li claus i fustes per pujar-hi i s'hi ha col·locat una plataforma de fusta a la capçada. Els insectes també n'afecten la vitalitat i l'estructura. | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions situada prop de la font de la Plana de l'Arròs. Aproximadament a un metre d'alçada, es ramifica en tres troncs. El que mira al nord està força afectat per nius de formigues i escarabats barrinadors (escolítids, curculiònids,etc.) que l'han foradat, el fullatge és poc vigorós i dens. Els altres dos troncs, tot i tenir també insectes, no estan tant afectats, tot i això, el tronc que mira cap SW té clavades unes fustes que condueixen a una plataforma de fusta que reposa clavada a les branques SW i S. Dimensions del tronc a 80 cm de terra: Perímetre: 5,58 m, DBH: 1,86 m; branca nord: Perímetre: 2,44 m, DBH: 0,78 m; branca SW: Perímetre: 2,80 m, DBH: 0,89 m; branca S: Perímetre: 2,30 m, DBH: 0,73 m.</p> | 08009-97 | Veïnat del Cros. Plana de l'Arròs | 41.5370400,2.4152600 | 451224.04 | 4598541.52 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38006-foto-08009-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Caldria desclavar les fustes per garantir la correcta conservació de l'arbre. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||
| 38007 | Alzina del torrent de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-de-can-marti | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions situada al marge dret del torrent de can Martí. Dimensions: Perímetre: 4,45 m, DBH: 1,42 m.</p> | 08009-98 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí | 41.5615600,2.4067600 | 450533.06 | 4601268.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38007-foto-08009-98-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||||
| 38008 | Alzina Surera de can Riera / ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-riera-ca-lelies | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | Arbre en molt mal estat, tota la capçada està morta, només es veu vida a la base del tronc doncs hi creixen rebrots molt joves. | <p>Alzina surera o suro (Quercus suber) monumental situada sobre els camps de ca l'Elies. S'hi accedeix baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, a la primera cruïlla es trenca cap a la dreta i a uns 100 metres del camí trobem l'exemplar a ma dreta sobre els camps. Actualment només en resta el tronc principal, del qual, a la base en surten petits rebrots que indiquen que encara la saba corre per l'arbre. La capçada ha estat successivament alterada (tala, llamps, descomposició, etc.), quedant només una branca de grans dimensions, trencada i sense vida, aguantada pel tronc de l'arbre i el terra. Les dimensions són perímetre: 4,08 m, DBH: 1,30 m.</p> | 08009-99 | Veïnat del Cros. Can Riera. | 41.5447300,2.4095800 | 450756.05 | 4599398.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||
| 38350 | Torre del Turó del Pla de Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-turo-del-pla-de-can-vila | GUÀRDIA, Jordi (1999). 'Torre del Turó del Pla de Can Vila'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | V-XV dC. | No es pot observar cap resta per la vegetació. | Restes d'una torre de defensa o hàbitat, possiblement medieval. S'observa l'enderroc de carreus de pedra concentrat en el vessant d'un turó de forma cònica. La vegetació cobreix en gran part aquest enderroc. També hi ha marges de vinya que es poden confondre amb parets de la construcció. Destaca la presència d'una base de premsa o 'torculus' a peu de l'enderroc. | 08010-1 | Torrent de Les Tàpies | 41.7802800,1.9321100 | 411256 | 4625932 | 08010 | Artés | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38350-foto-08010-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38350-foto-08010-1-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies aportades per Eduard Sánchez. Està molt a la vora del jaciment de Matacans.Per la realització del present inventari es va fer una inspecció sobre el terreny a partir de les dades de la Carta Arqueològica, però no es va detectar cap resta de les descrites. Fa dos hiverns una nevada va matar molts arbres (pins) que han quedat trencats a terra cobrint bona part del sòl i dificultant la visibilitat i , fins i tot, el pas. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||
| 38359 | Església parroquial de Santa Maria d'Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-dartes | XX | Es tracta d'una església neobizantina amb elements noucentistes que consta de tres naus cobertes amb volta de canó i decorades amb elements propis del romànic, com arcuacions, columnes, i arcs de mig punt. A la façana principal es presenta un pòrtic amb tres arcades de mig punt. Al seu damunt s'obre un finestral triple. A la dreta hi ha el campanar, de planta octogonal amb coberta a quatre vessants i una llanterna sostinguda per quatre columnes. Cada cara de l'octògon està oberta per un arc de mig punt que el travessa. Tant l'octògon com la llanterna són rematats amb un fris d'arquacions cegues. Al costat oposat del campanar hi ha el baptisteri. A l'interior destaca l'orgue, les vidrieres i les pintures de l'absis. L'orgue és romàntic i data de l'any 1922. La majoria de les vidrieres són de l'època de construcció de l'església, d'estil modernista. Estaven en molt mal estat i s'han restaurat recentment per part de l'empresa Vicus. Les pintures del baptisteri són de l'any 1934, obra de Llucià Costa i representen l'ascensió i entronització de la Mare de Déu. En el nivell inferior hi ha la representació de la ciutat de Jerusalem i el sepulcre buit de la Mare de Déu; als costats hi ha els dotze apòstols. En el nivell mig, ens trobem el tema central envoltat d'una anella ametllada. En el nivell superior hi ha la figura de l'esperit sant. | 08010-10 | Plaça de l'Església, s/n | La construcció de la nova església es deu al creixement industrial d'Artés durant el segle XIX, i està vinculada a la voluntat empresarial del moment. Els plànols de l'església són de Claudi Duran i Ventosa, de l'any 1892. El 4 de setembre de l'any 1892, el bisbe Morgades i Gili en posava la primera pedra i, el 14 de setembre de 1912, consagrada pel bisbe Josep Torras i Bages. L'any 1914, es va enderrocar l'antiga església parroquial. El campanar és obra de Josep Coll i Vilaclara; es té constància que a l'any 1916 s'estava acabant. | 41.7983700,1.9533200 | 413043 | 4627919 | 1912 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38359-foto-08010-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38359-foto-08010-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38359-foto-08010-10-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Claudi Duran i Ventosa i Josep Coll i Vilaclara | Claudi Duran i Ventosa fou arquitecte i fill del polític Duran i Bas. Lluís Duran i Ventosa, polític, advocat i periodista, era el seu germà. | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||
| 38449 | Font del Mireta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mireta | Font que raja en un marge, davant els Horts d'en Mireta, d'un tub de PVC inserit dins un tub de ferro. El frontal de la font i la pica on va a parar l'aigua sobrant estan fets de ciment i s'ha inscrit l'any 2002 per deixar constància de dita actuació. Des d'aquesta pica l'aigua continua per un regueró paral·lel al marge. Hi ha unes esglaons que faciliten l'accés des del camp i un banc de pedra a 10 metres de la font. Està orientada al nord. | 08010-100 | Hortes Noves | 41.7955500,1.9679300 | 414253 | 4627592 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38449-foto-08010-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38449-foto-08010-100-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||||||
| 38450 | Can Solergibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-solergibert | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa hi ha la botiga, on es venen els vins que elaboren. Els cellers i els magatzems estan en un edifici annex a l'esquerra de la casa, amb un pati al davant. A la façana de l'edifici hi ha un gran arbre genealògic de la família fet de fang. A la paret de l'esquerra hi ha plafons ceràmics, fets també de ceràmica amb motius del conreu de la vinya. | 08010-101 | Carrer Barquera, 40 | La família Solergibert es va establir a Artés l'any 1730, i des de llavors es van dedicar al conreu de la vinya i a l'elaboració de vins. L'any 1868 van començar a construir el celler al mig del poble. L'any 1910 es va fer una ampliació. La darrera ampliació fou a l'any 1973, molt abans de la revifada del vi al Bages. | 41.7980200,1.9548000 | 413165 | 4627879 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38450-foto-08010-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38450-foto-08010-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||
| 38451 | Font de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-malla | No raja aigua. | Font de mina que no raja i que ha estat canalitzada vers la casa de Malla. Queda amagada per la vegetació i els esbarzers. A la dreta hi ha la boca de mina amb una porta de fusta. A l'interior hi ha una semi volta de maó pla feta únicament amb quatre maons. A la dreta hi havia el brollador d'aigua que rajava directament de la pedra. | 08010-102 | Malla | 41.7905700,1.9638600 | 413908 | 4627043 | 08010 | Artés | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||||
| 38452 | Fons d'Artés de l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dartes-de-larxiu-comarcal-del-bages | X-XXI | A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, s'hi conserven fons comarcals de diferents característiques amb un abast cronològic des del segle X fins l'actualitat, amb 2.338 metres lineals. La seva classificació correspon a la tipologia dels arxius comarcals. Pel que fa a Artés, hi destaquen els fons judicials procedents del Jutjat Comarcal d'Artés, entre els anys1946 i 1987. | 08010-103 | Via de Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Horari hivern: dilluns a divendres, 9-14 h. dilluns a dijous, 15,30-18 h. Horari estiu:1 juny a 15 setembre, dilluns a divendres, 8-15 h. | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||
| 38453 | Font de la Gorga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gorga | XIX | Cobert de vegetació. | A la paret que atalussa el camí que es dirigeix al Mas de La Vall, es troba la font de la Gorga, a peu del camí, però coberta de bardisses que en dificulten molt la seva visibilitat. Una obertura emmarcada per quatre pedres ben escairades serveix per enquadrar la font en un entorn determinat. La pedra que fa de llinda porta una data inscrita de la que se n'ha esborrat el darrer número, tot i que sembla un 0, i només s'observa un '189..'. L'aigua rajava per un broc de ferro, però ara ho fa per un sortidor d'acer amb polsador, per sota de l'antic broc. | 08010-104 | La Vall | L'aigua d'aquesta font es va canalitzar fins a la casa l'any 1937. | 41.7962000,1.9783300 | 415118 | 4627653 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38453-foto-08010-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38453-foto-08010-104-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||
| 38454 | Font de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vall-0 | XIX | Coberta de vegetació. | Aquesta font te un rajolí molt petit d'aigua que raja d'una paret de pedra seca que atalussa un marge. Per damunt del raig hi ha una pedra ben escairada que porta gravat l'any 1859. La paret fa un angle de 90º. | 08010-105 | Mas La Vall | 41.7980100,1.9797600 | 415239 | 4627853 | 1859 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38454-foto-08010-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38454-foto-08010-105-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant hi ha una barraca de maons. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||
| 38455 | Barraca 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-32-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca en un marge que separa dues antigues feixes, ara ocupades pel bosc. És de planta quadrangular de 3,50 x 3,50 metres i murs de 60 cm d'amplada. Obertura orientada a llevant. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. | 08010-106 | Malla | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7904100,1.9632600 | 413858 | 4627026 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38455-foto-08010-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38455-foto-08010-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38455-foto-08010-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||
| 38456 | Sardana 'L'Aplec d'Artés' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-laplec-dartes | XX | Vigent | Sardana dedicada a l'Aplec d'Artés. Música de F Mas Ros i lletra de | 08010-107 | Artés | Sardana amb música de F. Mas Ros de l'any 1981. Aquesta sardana s'interpreta de manera conjunta per les tres cobles el dia de l'Aplec. | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 1981 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | F. Mas Ros | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||
| 38457 | Salt del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-colomer | XIX-XX | Salt d'aigua provocat per una presa artificial, destinada a generar corrent elèctric, en el riu Llobregat que fa de límit entre Artés i Sallent. És d'un centenar de metres de llargada i 1'5 metres d'alt de terme mig i està fet amb pedres irregulars unides amb morter. La paret que forma té una lleugera inclinació. Aquesta obra artificial facilita que l'entorn sigui molt adequat per una sèrie d'espècies d'aus i altres animals. | 08010-108 | El Colomer - Riu Llobregat | 41.7755500,1.9051800 | 409011 | 4625435 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38457-foto-08010-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38457-foto-08010-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | |||||||||||
| 38458 | Font de La Ponsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-ponsa | Font situada sota mateix d'una alzina i al darrera d'un roure. L'aigua raja per un broc de ferro que sobresurt per sota una llosa. L'aigua cau en forma de gota a gota omplint una petita pica de pedra de 45 x 60 cm. Per accedir-hi hi ha una escala feta de pedra. Al costat hi ha un banc de pedra aprofitant una antiga balconada. | 08010-109 | La Ponsa | 41.8011200,1.9932500 | 416364 | 4628185 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38458-foto-08010-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38458-foto-08010-109-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||||||||
| 38360 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 209. | XIX-XX | Es troba semi abandonat | Construcció formada per diversos cossos en forma de 'T' que servien per fabricar aiguardent. La coberta és a una aigua. Consta de planta baixa i dos pisos. Les seves obertures no destaquen per les seves llindes o muntants. Els murs són fets de paredat mixt, amb la fassana principal arrebossada i pintada. Destaca un gran passadís porticat i exterior al damunt del qual i al seu costat hi ha part de les dependències de la fassina. Ha patit ampliacions i reformes posteriors, de les que destaca la reconversió en habitatges, actualment abandonats i només utilitzats com a magatzem. | 08010-11 | Carrer de La Fassina, s/n | A Artés s'ha documentat l'existència de dues fàbriques dedicades a l'aiguardent: la fassina de Cal Posa i la de Cal Serrallonga o 'La Fassina'. Comença a funcionar en la segona meitat del segle XIX, als afores de la població, segons la Reial Ordre de 1860. En alguns moments va provocar la queixa dels veïns per la contaminació de les aigües del Torrent de Malla i Sala. Deixà de funcionar a les primeres dècades del segle XX i fou comprada per la fàbrica Berenguer, els propietaris de la qual construïren habitatges pels seus treballadors al mateix recinte de La Fassina. | 41.7994000,1.9573400 | 413378 | 4628030 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38360-foto-08010-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38360-foto-08010-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 | ||||||||
| 38459 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-0 | XX | vigent | Festa de Sant Antoni que a Artés es celebra el darrer cap de setmana de gener, organitzada per l'Ajuntament i la Comissió de Sant Antoni. Tot i que la festa és pròpiament el diumenge, la nit abans ja es fa un concert amb ball. L'endemà, a les nou del matí, es fa la concentració dels participants del cercavila per esmorzar (darrera el pavelló). A les 11'00 h. els socis i acompanyants van a buscar la bandera a casa de l'abanderat de l'any anterior i la porten al nou abanderat. Tot seguit s'adrecen a la plaça de l'església on fan els tres tombs. A dos quarts de dotze hi ha la Missa Solemne de Sant Antoni. Durant la ofrena es fa la benedicció de la tradicional gran coca que es reparteix a la sortida, juntament amb mistela. A dos quarts d'una del migdia, comença la cercavila a la Plaça de l'Església amb la benedicció dels animals fent els tres tombs seguint la ruta dels tres cellers de la vila, on es podran fer cates. A la fi del cercavila, es lliuren records als participants, i l'abanderat, els músics i els socis porten la coca a la Residència d'avis. Per acabar, es fa un dinar per a tothom. | 08010-110 | Artés | 41.7981500,1.9534900 | 413057 | 4627895 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38459-foto-08010-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38459-foto-08010-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-16 05:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 2903,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml