Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37486 | Camí de Can Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-roura | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El camí de Can Roura es dirigeix d'est a oest des del Celler Roura fins trobar el camí del Bosc de Can Serra. La primera meitat és un tram costerut per un terreny saulonós força erosionat que no s'anivella fins a l'alçada de la barraca dels Escolapis. Des d'aquest punt fins el Camí del Bosc de Can Serra és pla. Tot el camí es fa a l'entorn de magnífiques vinyes de diferents varietats. | 08003-347 | Al nord de Can Mallorquí | 41.4976400,2.3033100 | 441850 | 4594236 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37486-foto-08003-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37486-foto-08003-347-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442100; y= 4594329; z=116Les UTM del punt final són: x = 441707; y= 4594402; z=155 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37487 | Camí de Cal Mallorquí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-mallorqui | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que es dirigeix des del Bosquet, a l'alçada del camí de Teià fins a la finca de Cal Mallorquí, en direcció nord. Es tracta d'una pista de terra amb l'amplada suficient per la circulació de vehicles, que passa per la pineda coneguda com El Bosquet en el seu marge occidental, seguit d'uns camps erms i vinyes, en els camps del marge oriental. | 08003-348 | Entre El Bosquet i Cal Mallorquí | 41.4954100,2.3016600 | 441710 | 4593990 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37487-foto-08003-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37487-foto-08003-348-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441730; y= 4593990; z=122Les UTM del punt final són: x = 441867; y= 4594050; z=127 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37488 | Camí de Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-music | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | En alguns trams es perd per manca d'ús | Camí que comença en Fondo de Rials, per sobre la barraca de Can Vilaclara, i es dirigeix en sentit nord al bosc de Cal Músic, seguint una torrentera. A l'alçada de la barraca de Cal Músic, travessa un bosc de pi pinastre, pi pinyoner i algun pi blanc. En aquest punt es perd per la manca d'ús. Passat aquest bosc pren sentit llevant, passant pel costat d'una olivera vàries vegades centenària i puja per un sòl granític força erosionat entre vinyes, per anar a parar a una pista de terra que careneja fins a prop del Turó de Les Monges | 08003-349 | Vall de Rials | 41.4993400,2.3031700 | 441840 | 4594425 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37488-foto-08003-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37488-foto-08003-349-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442096; y= 4594464; z=122Les UTM del punt final són: x = 441946; y= 4594776; z=170 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37176 | Torre del Governador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-governador | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIX | L'any 2004 es van realitzar obres d'intervenció per al manteniment de diferents elements en mal estat. | Conjunt format per diferents finques: l'àrea que correspon a l'antiga Torre del Governador, un espai central on conviuen els elements originals del jardí amb les pistes esportives recents i una zona de conreus amb un estany central. Al punt més alt hi ha les edificacions principals, format per edificis historicistes amb d'altres construccions d'estils diversos, creant un conjunt representatiu de l'eclecticisme de finals del XIX: des d'una façana de tipus neoclàssic, a neogòtic barrejat amb neo - àrab, columnes clàssiques que suporten arcs de ferradura, el maó compaginat amb la pedra, teulades planes amb pinacles, i escultures clàssiques que conviuen amb faroles modernistes. Al sector nord hi ha una edificació que es tanca sobre sí creant un pati interior. Destaca les decoracions de les façanes, el passeig perimetral emmerletat sobre la coberta i un cos amb dues torres que tanca el volum. És una construcció historicista en forma de castell, de planta poligonal, caracteritzada per les dues torres de planta octogonal, amb cobertes piramidals de vessants molt inclinats i coronats amb pinacles, li confereixen un perfil característic. Destaca l'ús de la pedra i maó vistos, combinats amb elements neogòtics: a la part baixa i al cos lateral annex es reflexa en l'ús de traceries amb motius vegetals, columnes de planta circular amb maó i capitells de pedra profusament decorats, arcs ogivals, quadrifolis, merlets i motllures a les obertures. Una construcció allargada embolcalla la primera i dóna lloc a la façana principal del conjunt: ordenada i decorada d'estil neoclàssic, com es reflecteix a la portalada d'entrada amb una balconada de balustres sostinguda per pilars, així com les pilastres estriades amb capitells corintis dels primers pisos; frontons, guardapols, hídries i altres elements. Destaca el relleu d'un àngel vestit de forma clàssica i envoltat d'elements vegetals. Al pati davanter hi ha una font i uns gossos en posició sedent. Una torre - campanar de planta quadrada corona l'edifici, amb dues plantes sobre aixecades. A l'interior hi ha una sèrie d'estances molt decorades d'estil neoclàssic d'entre les quals destaquen la capella, la sala noble i l'escalinata d'entrada. La sala, de planta rectangular, és un espai de grans dimensions definit per una sèrie de pilastres estriades amb capitells corintis. La gran escalinata neoclàssica està decorada amb pilastres estriades adossades als murs amb capitells corintis i flanquejada per una barana de ferro forjat. La il·luminació es realitza a través de finestrals amb vitralls emplomats amb figures femenines. Al pati hi ha un templet de planta quadrada, coberta a 4 vessants molt inclinats de rajola vidriada, que arrenca amb una cresteria i es remata amb un floró. Dues escultures, sobre uns pedestals, flanquegen l'edifici. Al costat hi ha una edificació de planta baixa i pis, formada per tres cossos amb teulades a 2 aigües: un cos central amb dos volums laterals amb el carener perpendicular i formant un petit frontó. Forma relleus amb sanefes de motius geomètrics, maó de cantell a les obertures de planta baixa, maó de queixal de forma esglaonada a les de la planta superior; característiques que l'acosten a construccions de tipus modernista. | 08003-35 | Camí de Martorelles, 2 | Primitivament, el lloc que ocupa Cal Governador hi havia el Mas Torrella (s. XIV). L'any 1377 el propietari n'era en Pere Torrella. A mitjans del segle XVI pertanyia a Pere de Cardona, Governador de Catalunya, que la vengué més tard a Andreu Benet Dams. Posteriorment, l'any 1663, la finca fou subhastada i fou adquirida per Manuel de Llupia, Governador de Catalunya. El 1763 la comprà Josep Artigas i més tard la família Queralt. A finals del s. XIX (1890) passà a Antoni Borrell que llegà la finca a l'Escola Pia. ANTONI BORRELL I FOLCH (+1910): Aquest il·lustre patrici, mitjançant testament, determinà, el 7 d'abril de 1909, que tots els seus béns passessin a l' usdefruit d'una institució religiosa dedicada a l'ensenyança. El 15 de juliol de 1916, sis anys després de la seva mort, es va dur a terme la voluntat del testador: la senyorial finca coneguda amb el nom de 'Torre del Governador' és convertida automàticament en 'Institució Borrell de l'Escola Pia d'Alella', sota la protecció de Ntra. Sra. De la Mercè. | 41.5008400,2.2888100 | 440643 | 4594602 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Guinart (arquitecte) | (Continuació Descripció)En els exteriors, destaca la franja entre la zona de l'edificació principal i el llac. L'entrada, remarcada per una torre circular i una tanca de maó i maçoneria, porta a un passeig central arbrat que dóna accés a les zones del bosc i acaba al pont que porta a l'edifici principal. Sobre la tanca perimetral, hi ha el pont de caire historicista amb elements neogòtics que uneix les dues parts de la finca separades per la riera. Està format per una arcada ovoide flanquejada per dues torres de planta quadrada, coronades per una teulada de quatre vessants molt inclinats rematada per un pinacle superior. Destaca les barbacanes, les dobles finestres neogòtiques amb lobulacions, suportades per fines columnes, i els quadrifolis. A l'interior de la finca, un pont salva el pas de la riera per donar accés al recinte dels Escolapis. Tanca el pas una reixa de ferro, emmarcada per una estructura ternària neoclàssica: amb un arc de mig punt al mig i un sistema arquitravat als costats, tot suportat per pilars de secció quadrada, decorat per quarts bosells (figura de mig ou típica de la decoració neoclàssica). Situats lateralment davant l'entrada hi ha dos pedestals de planta quadrada, amb les cares esculpides amb motius neoclàssics, sobre els quals hi descansa la figura d'un gos guardià. El pont està format per una lleugera llosa suportada amb contraforts de maçoneria als extrems i un suport central amb un sistema de dobles columnes de capitells esglaonats. Està protegit per una barana de ferro forjat entre pilastres de maó. A llevant en una cota superior hi ha un espai, caracteritzat per un llac que n'ocupa bona part de la seva superfície, on destaca el templet decorat amb elements neoclàssics situat en una illeta de l'estany. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 37489 | Camí de la Camàndula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-camandula | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | camí que va de ponent a llevant per la part alta de la vall de Rials, on hi van a parar altres camins i que uneix diverses terrasses de vinyes de Les Costes. Pel costat septentrional s'obre un bosc mediterrani amb predominança de pi blanc o bord, pi pinyoner i alzina, tot i que aquesta darrera en poca quantitat. Els boscos estan plens de matèria combustible. | 08003-350 | Les Costes- Vall de Rials | 41.5009900,2.3066500 | 442132 | 4594606 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37489-foto-08003-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37489-foto-08003-350-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442118; y= 4594791; z=147Les UTM del punt final són: x = 442408; y= 4594800; z=160 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37490 | Camí del Turó de Galzeran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-de-galzeran | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença al final del carrer Rosselló, i es dirigeix en direcció oest fins el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El primer tram transcorre paral·lel al torrent del Sarau per la banda meridional. La seva amplada mitja és de 3'5 metres. Passa pel costat de La Ferreria. La vegetació predominant és l'alzinar. El darrer tram passa per les vinyes del Turó de Galzeran i els Rocs de Montjorn. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 752 metres. | 08003-351 | Al nord oest del terme municipal; al final del carrer Rosselló | 41.5019400,2.2701300 | 439085 | 4594737 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37490-foto-08003-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37490-foto-08003-351-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439528; y= 4594984; z=290Les UTM del punt final són: x = 439183; y= 4595233; z=388 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37491 | Camí de Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-boquet | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El Camí de Can Boquet és el camí d'accés a la finca de Can Boquet des de la carretera BP-5002. Després de la casa es dirigeix a l'est passant per sobre Can Serra i les seves arbredes fins trobar el camí del Bosc de Can Serra. El primer tram és ample envoltat de vinyes, però després de la casa de Can Boquet s'estreny i es fa més costerut, amb una de les arbredes de Can Serra a mà dreta i, tot seguit, l'altra a mà esquerra. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 873 metres. | 08003-352 | Can Boquet | 41.4973000,2.2991400 | 441502 | 4594202 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37491-foto-08003-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37491-foto-08003-352-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441318; y= 4594352; z=104Les UTM del punt final són: x = 441707; y= 4594402; z=155 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37492 | Festa Major de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-feliu | CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella. | XIX-XX | La festa major d'Alella es celebra per la diada de Sant Feliu, patró de la població, el dia 1 d'agost. Malgrat la constant evolució d'aquest tipus de celebracions, fruit de la pròpia dinàmica social, continua mantenint el paper de referència festiva anual i punt de trobada participatiu de la població. A banda dels actes tradicionals que configuren l'eix central i el ritme festiu d'aquestes jornades com el pregó, l'ofici o el castell de focs, s'articulen una sèrie d'activitats pensades, sobretot, en la participació i la heterodòxia social. Així trobem l'organització de tot tipus d'activitats, des de les més tradicionals com les sardanes, els gegants o els correfocs, fins a les més actuals. També la música i el ball formen part important del programa (havaneres, concerts), com l'esport. A més a més sempre es pensa en els més petits amb inflables, tallers o concursos de dibuix i els més grans. Altres actes que s'organitzen són la baixada d'andròmines, teatre, caminades populars, botifarrades. | 08003-353 | Alella | Antigament la Festa Major era organitzada per 4 macips: dos del cafè de dalt i dos del cafè de baix. La intervenció de l'Ajuntament era mínima. Els macips llogaven les orquestres que havien de tocar. Els músics vinguts de fora, sovint s'hostatjaven a la fonda. Durant un temps es va fer el ball anomenat sarauet, en ple migdia d'agost. El calor i que a la nit es feia el ball principal van provocar que es deixés de fer al cap de poc temps. | 41.4936800,2.2952200 | 441171 | 4593802 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37492-foto-08003-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37492-foto-08003-353-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37493 | Festa de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema | XX | La tradició vitivinícola d'Alella es manifesta entre d'altres activitats amb una festa popular. Per celebrar l'inici de la collita anual, es fa la Festa de la Verema, amb activitats que s'allarguen tres dies i on participa gran part de la població i atrau gent de fora. Durant aquests dies se celebren moltes activitats d'arrel més tradicional que donen el nom a la festa. El dissabte al matí, a la vinya testimonial a la Masia Museu de Can Magarola, es fa la collita tradicional del raïm, amb les pubilles i els hereus, amb les portadores per transportar la collita. A la tarda, a la plaça de la vila, es fa la trepitjada dels raïms amb els peus, la forma més tradicional, i en surt el primer most, que es beneeix. També es fa la mostra de Vins i Restauració i es poden visitar les parades de productes artesans i gaudir dels balls i altres activitats. | 08003-354 | Alella | Festa que es va començar a celebrar a parir de l'any 1975 arrel de la celebració del Mil·lenari d'Alella. | 41.4930600,2.2949800 | 441151 | 4593734 | 1975 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37493-foto-08003-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37493-foto-08003-354-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37494 | Figures festives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives | XX | Les figures festives de les festes populars d'Alella estan formades principalment pels gegants, la gegantona i, també, pels capgrossos. Els gegants d'Alella són en Feliu i la Madrona, representen dos pagesos vinyataires en un dia de festa i porten els noms dels patrons del poble. Simbolitzen i s'identifiquen amb l'arrelada tradició vinícola d'Alella. En Feliu té una alçada de 3,5 metres i pesa 45 kg; i la Madrona té 3 metres d'alçada i pesa 40 kg. El seu constructor és en Lluís Traveria. Estan fets de fibra de vidre i l'estructura de fusta. Els gegants d'Alella són padrins dels gegants de Teià, l'Elionor i en Pere Noguera i dels gegants de Premià de Dalt, l'Altemir i la Bonadona. La Madrona, a més, fou pubilla gegantera del Maresme, l'any 2004. va rebre el relleu de l'Eulàlia Tallacolls, geganta del Masnou, i el va passar a l'Alarona, geganta de Mataró. La Facunda és la gegantona, representa una polida pagesa que acompanya els seus progenitors a la festa. La seva alçada és d'1'9 metres i pesa 30 kg. Està feta de fibra de vidre i estructura d'alumini. A la mà porta un cistell amb 'peres del bon cristià', una varietat que serveix per cuinar les peres farcides, plat típic de la festa Major d'Alella. El nom li ve d'una de les campanes de l'església parroquial. Els seus padrins són en Martí de Teià, en Galtetes de Sant Andreu i els gegantons de l'escola Bergantí del Masnou. Hi ha sis capgrossos que representen persones reals del poble: Quimet, Víctor, Pepito, Roser, Assumpció i Teresina. Estan fets amb fibra de vidre. A més, també hi ha el Forner, el Capellà, la Vella, l'Avi, en Patufet, la Maca i el Petit. Aquests tenen més de 25 anys i estan fets de cartró. Existeix un ball propi pels gegants escrit pel Sr. Montsant i estrenat l'any 2009. També hi ha un ball pels capgrossos. | 08003-355 | Av. Sant Josep de Calassanç, 23-25 | Tant gegants com gegantona són obra de Lluís Traveria, que té el taller a Canet de Mar i ha treballat per diverses companyies teatrals a més de dedicar-se a les figures festives. Els gegants es van construir l'any 1980 i es van inaugurar durant la Festa Major d'Alella de l'any 1981. Els padrins van ser els gegants del Masnou, en Pere el Drapaire i l'Eulàlia Tallacolls. La Facunda es va estrenar durant la XIII Trobada gegantera de la verema, el 10 de setembre de l'any 2006. Els capgrossos de la col·lecció personatges de poble també estan fets per en Lluís Traveria, d'aquests els més antics són en Pepito Xicola i la Teresina, estrenats, com els gegants, durant la Festa major de l'any 1981. Després es van estrenar en Quimet Bancells, la Roser Arenas i en Víctor. El més recent és l'Assumpció Lucas, estrenat durant la festa Major del 2008. La resta de capgrossos estan fets en el taller El Ingenio, són de cartró i tenen més de 25 anys. Els vestits els han fet membres de la colla gegantera la Carmen Aguilar i la Isabel Vives. | 41.4963200,2.2951300 | 441166 | 4594095 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37494-foto-08003-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37494-foto-08003-355-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37495 | Plànol d'amillaraments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planol-damillaraments | XIX | Plànol del parcel·lari de l'Amillarament de 1860 emmarcat en un quadre amb vidre protector i amb un marc de fusta. El quadre fa 2 metres d'alçada per 1'62 metres d'amplada. En el plànol es detallen les parcel·les del municipi acompanyades d'una numeració i en algunes ocasions els noms propis o els llocs principals. | 08003-356 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | Aquest plànol prové del propi fons de l'Ajuntament, segurament de l'època en que es va encarregar. A l'arxiu de la Corona d'Aragó n'hi ha còpia. Anaven acompanyats d'una memòria on es detallaven els propietaris amb els noms i les hectàrees conreades i el tipus de conreu. | 41.4936400,2.2951600 | 441166 | 4593798 | 1860 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37495-foto-08003-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37495-foto-08003-356-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | es troba en el despatx d'alcaldia. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37496 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-0 | XVI-XX | No hi ha responsable, ni inventari. | L'arxiu municipal d'Alella conté documentació força antiga, sobretot 4 pergamins reials del segle XVI (Carles I i Felip II), que foren comprats en el seu moment, però també altra documentació dels segles XVII, XVIII i XIX. A finals dels anys 70 i principis dels 80, el senyor Salvador Artés va fer comprar un armari metàl·lic per tal de guardar-hi la documentació més antiga. L'arxiu històric es manté independent de l'arxiu administratiu. Aquest darrer, però, tampoc segueix un criteri unificat, sinó que cada departament s'organitza segons les seves necessitats. | 08003-357 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4936000,2.2951800 | 441168 | 4593793 | 08003 | Alella | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37496-foto-08003-357-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37497 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial | XIV-XX | <p>Important arxiu parroquial per que és dels pocs del Maresme que ha sobreviscut a la crema generalitzada de l'any 1936 i per conservar documents des del segle XIV fins els nostres dies. Està format per 116 volums entre llibres i carpetes, 45 pergamins i varis arxivadors dels darrers 100 anys. Els llibres més característics són els propis de la funció eclesial: baptisme, des de l'any 1524; òbits, des del mateix any; esposoris, des de 1567; un llibre de confirmacions, de 1846 a 1972; llibres de confessions i comunions, des de 1846, ... També hi ha els llibres de visites pastorals; testaments; capítols matrimonials, des de 1340; llibre d'actes del comú des de 1440; capbreus, des de 1460. També hi ha diversos llibres de confraries. El llibre més important de l'arxiu, però, és el De Redditibus. Es tracta d'una recopilació feta pel Doctor Francesc Riu de totes les coses de la parròquia. Consta de dues parts: la primera tracta de les rendes de la rectoria, i la segona és un resum dels principals costums del poble. També destaca el facsímil anomenat 'Manual d'Actes Vellíssimes' on s'ha trobat un registre de defunció datat l'any 1318, que a dia d'avui es considera el més antic d'Europa.</p> | 08003-358 | Plaça de l'Ajuntament, 13 | <p>L'arxiu es va salvar gràcies a la iniciativa de diverses persones que van guardar l'arxiu a l'ajuntament. Després de la guerra civil, es va tornar a la rectoria i es va començar una primera classificació, entre els anys 1950 i 1954.</p> | 41.4935600,2.2946100 | 441120 | 4593789 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons més antic està dipositat en dos armaris ignífugs dins un espai propi destinat a l'arxiu, amb accés restringit. Però no està digitalitzat. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37177 | Escoles Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-fabra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XX | Edifici racionalista format per dos volums disposats en forma de L, situat a la cruïlla dels carrers Àngel Guimerà i Ferran Fabra. El conjunt està obert cap a migdia, amb l'edificació adossada a les mitgeres nord i est de la finca, obrint-se així el pati al sud. El volum principal té planta baixa i dues plantes pis, mentre que el cos lateral adossat actualment té planta baixa i pis, quan originalment només tenia una sola planta. Ambdós cossos estan coberts amb terrat pla. De la planta baixa, acabada amb totxo, en destaca la marquesina de formigó que remarca l'entrada del volum principal. Les plantes pis tenen grans obertures rectangulars dimensionades per obtenir una bona entrada de llum natural, especialment a les aules. Del pati cal remarcar la tanca de pedra, totxo i ferro. | 08003-36 | Av. Ferran Fabra, 1 - Rbla. d'Àngel Guimerà, 2-6 | Edifici de l'arquitecte Josep Goday i Casals (1882-1936). Aquest edifici escolar, inaugurat el 1 de setembre de 1934, és una mostra interessant del moviment racionalista dels anys 30 i va ser pagat pel Sr. Ferran Fabra i Puig, marqués d'Alella. | 41.4928800,2.2955900 | 441201 | 4593713 | 1934 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37177-foto-08003-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37177-foto-08003-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37177-foto-08003-36-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Goday i Casals | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37499 | Fons referent a la parròquia d'Alella de l'arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-dalella-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XVI-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Alella en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08003-360 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.4935500,2.2943800 | 441101 | 4593788 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37499-foto-08003-360-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37500 | Fons referent a Alella de l'estudi de la masia catalana del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-alella-de-lestudi-de-la-masia-catalana-del-centre-excursionista-de | XX | <p>Durant el primer quart del segle XX un grup d'estudiosos van voler aprofundir en el coneixement de la masia catalana, com a part part de la història de Catalunya, arrelada a la geografia del país. Van decidir fotografiar els masos i el seu entorn. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. Una part d'aquest fons està constituït per imatges, fetes durant el primer terç del segle XX, de masos i cases del municipi d'Alella, com Can Lleonart, Can Tito Serra, Can Jonch, Can Calderó, Casa de les Monges, Can Cortés, Cal baró, mas Coll, Can Sors, Can Magarola o Can Viló</p> | 08003-361 | Carrer Paradís, 10 pral. (08002 -Barcelona) | <p>l'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta.</p> | 41.4937100,2.2954000 | 441186 | 4593806 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37500-foto-08003-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37500-foto-08003-361-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37501 | Arxiu Ferrer i Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-ferrer-i-guardia | XX | Els responsables de la biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella, van considerar que no n'hi havia prou amb el nom per fer justícia al creador de l'escola Moderna. Per aquest motiu va anar adquirint, a través de la compra, material relacionat amb la figura del pedagog alellenc. D'aquesta manera s'ha proveït de cartells, postals, fotografies, llibres i monografies que parlin de Francesc Ferrer i Guàrdia, però també dels fets de la Setmana Tràgica, cartes, etc. El punt culminant fou una exposició que es va organitzar per commemorar el centenari del seu assassinat i el seu 150 aniversari del seu naixement. També, des de l'any 2002, s'organitzen anualment les Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d'innovació educativa, les ponències de les quals es graven i, posteriorment, es publiquen. | 08003-362 | Hort de la rectoria, s/n | El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular. | 41.4933200,2.2948700 | 441142 | 4593763 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37503 | Col·lecció de l'antic museu de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lantic-museu-de-can-magarola | MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor:Doctor Joan Bestard. Inèdit. Servei de Museus (1999). Guia de Museus de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | II aC-XX | Actualment el museu resta tancat i sense gestió | Quant el museu estava obert al públic, es podien visitar dues plantes: la planta baixa i el primer pis o planta noble. Cal dir que es conserva la forma primigènia de la masia, respectant les formes i en alguns casos les funcions. En la planta baixa trobem primer un distribuïdor, el de la masia, al que s'accedeix des del pati exterior. S'hi podien observar una col·lecció d'arades penjades a la paret. A l'altra paret hi havia una col·lecció de plànols de masies de la població realitzades per l'arquitecte Lluís Bonet Garí. Aquest espai serveix de pas cap a la cuina, als corrals, al celler i a les quadres, i d'ell surt l'escala que condueix a la planta noble. A continuació trobem la cuina de la casa, amb la llar de foc. Es conserva tal qual i a més hi havia una taula parada amb la vaixella corresponent i un pa assecat, així com altres atuells que pretenen donar-nos una petita idea de totes aquestes funcions familiars i de relació. Al costat hi ha un rentaplats i relleixos per guardar-hi la terrissa. S'hi recull un conjunt d'estris propis del pagès. Aquest espai s'utilitzava també per altres fins, com els cursets de tastavins. També per aquest espai s'accedeix a l'hipogeu, el qual es podia visitar. En la planta noble hi trobàvem tres tipus de sales, diferenciades entre si pels seus usos: sales administratives (despatx i sala de reunions) i dos tipus de sales expositives, les que recreen un espai conservant els usos primigenis d'aquella sala (capella, dormitori,..) i les sales expositives (sala d'arqueologia, de ceràmica, de l'audiovisual..). En primer lloc hi havia la sala d'arqueologia 'Bartomeu Llinàs i Planas', on s'exposen part de les restes arqueològiques trobades al terme d'Alella. Al llarg de vuit vitrines es feia un repàs a la història antiga d'Alella al llarg de 2.500 anys. Feia un discurs cronol·lògic des de la prehistòria (Eneolític, Edat del Bronze) fins el món romà. Les vitrines 7 i 8 feien un incís en la producció de vi a l'antiguitat, tractant-se com es tractava d'un museu dedicat al vi i de la tradició que manté aquesta població. Aquest sala disposava d'un full (Din A-4) que feia les funcions de Guia didàctica, redactada pels autors del muntatge. Anteriorment, aquesta sala també mostrava ceràmica però en una barreja de ceràmica antiga i moderna. A les parets hi havien rajoles populars de paret i gràfiques del desenvolupament del terme d'Alella i de les cases de pagès. La sala de la Sra. Montserrat es va fer en memòria de Montserrat Capdevila i Ponts, que fou la darrera senyora de Can Magarola. Hi havia mobles originaris de la masia i s'havia volgut recordar l'ambient d'aquelles sales d'estar pròpies de la majoria de les masies del poble. Des d'aquesta sala s'accedeix a la capella i a dues habitacions que mantenen l'estil de la sala d'estar. La capella, a la dreta de la sala gran, està dedicada al Sant Crist. Fou erigida en temps de Pere de Magarola, a mitjans del segle XVII. L'any 1786, el bisbe de Barcelona, concedí 40 dies d'indulgència a qui la visités. Una altra habitació en la mateixa línea és la sala menjador. Finalment, hi havia la sala Antoni Riera i Sallarés, on s'exposaven rajoles de ceràmica des del segle XVII. Celler Des del pati exterior de la masia es baixa al celler. Al porxo de l'entrada, s'hi guarda una col·lecció d'eines per treballar la vinya i de producció del vi. També es mostra l'evolució de la premsa del vi a través d'unes maquetes. Al celler s'hi exposen premses, botes, bombes de trafegar el most i altres eines. En aquest espai hi trobem la sala de tast, on s'exposa una col·lecció d'ampolles de vi de totes les Denominacions d'Origen de Catalunya, i una part de la col·lecció de porrons d'Alella. S'ofereix al visitant la possibilitat de tastar les diferents varietats de vins que produeixen els cellers de la Denominació d'Origen Alella. | 08003-364 | Av. Sant Mateu, 2 | La Fundació Pública Municipal Masia Museu Can Magarola es va crear l'any 1983. Però amb anterioritat ja s'havien posat les primeres pedres del futur museu. Trobem els orígens, com en altres museus, en l'arqueologia. L'iniciador fou Bartomeu Llinàs i Planas. L'ajuntament va cedir la masia de Can Magarola per ubicar-hi les diferents col·leccions que s'havien anat aplegant i es procedí a la seva restauració. Un cop es va fer la restauració de la masia es va fer una crida a la població perquè aportés material per al museu que s'afegiria a la col·lecció arqueològica. Tot i haver estat inscrit en el registre de Museus de Catalunya (R 8-5-1995/DOGC 22-5-1995) resta sense direcció, tancat i sense gestió. | 41.5048700,2.2994700 | 441536 | 4595042 | 08003 | Alella | Restringit | Regular | Física | Romà|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|94|98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37504 | Fons d'Art Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal | XX | Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal formada per un centenar i mig de peces d'origen, composició, tècnica i materials diversos. Predominen les pintures en les seves diferents tècniques: aquarel·les, olis, litografies o gravats; però també hi trobem escultures en bronze o fusta. | 08003-365 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4936000,2.2951600 | 441166 | 4593793 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obres estan disperses en diferents dependències municipals, però l'any 2004 es va inventariar. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37505 | Fons local de la biblioteca municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-local-de-la-biblioteca-municipal | XX | La biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella aplega 1125 volums dedicats al fons local. En aquests volums hi figuren monografies d'Alella o que en algun apartat facin referència al municipi alellenc; però també hi ha revistes com El Full o la revista Alella, biografies o obres literàries d'autors locals. També hi ha la publicació del premi de poesia Maria Oleart; que fou una poetessa d'Alella que en morir va deixar el seu fons personal al municipi i que també es troba a la biblioteca. En aquest fons, també s'hi poden trobar els llibres editats conjuntament amb l'Ajuntament i el grup Cerquem les arrels; així com Cd's, DVD's i vídeos de grups de música locals, molts d'ells desapareguts. També recull digitalment fotografies del municipi provinents de col·leccions particulars. | 08003-366 | Hort de la rectoria, s/n | El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular. | 41.4933200,2.2948700 | 441142 | 4593763 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37505-foto-08003-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37505-foto-08003-366-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37506 | Goigs a Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-feliu | CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella. MAS, Mossèn Josep (1993) Goigs de Sant Feliu d'Alella. Edició facsímil de la Parròquia de Sant Feliu d'Alella, l'1 d'agost de 1993. | XVIII-XX | Goigs dedicats a Sant Feliu, patró d'Alella que es canten durant l'Ofici de la Festa Major, festa patronal. Els goigs diuen així: 'Del Mártyr Feliu victoria / Cels, Terra, mar aplaudiu./ Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // En Celitania, ciutat / d'Africa, noble nasquereu; / en Cesárea ensenyat / progressos en Lletras fereu, / de esperit, y en fe notoria/ auments molt majors tenieu / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Per Espanya ab gran prestesa / animós, constant partiu, / per predicar la grandesa / de Christo Fill de Deu viu / y desterrar la memoria / del idols vans, que aborriu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // En Empuries, Barcelona, / y en Gerona predicau / en la Fe que en vos blasona / que flaqueja confortau; / a esperar eterna Gloria / a qui resisteix rendiu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Sent Rufino President / mana açotar vostre Cos, / ab vergas tant fortament, / que restau tot llastimós; / a sentencia peremptoria / gustós per Christo obteniu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // De peus, y de mans lligat / en inmundo lloch vos llançan , / de Tyrans renom alcançan; / Vos de Christo gran Soldat, / triunfant guanyau Victoria / en los afronts patiu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Per aument de vostres penas / de feras Mules tirat, / lligat ab dures cadenas / sou per Plaças rossegat; / fixa en Christo la memoria / amorós callat sufriu / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // De vostra pell cruelment / ab garfis sou despullat, / de cap a terra girat, nou horas estau pendent; / per caritat meritoria / dolor poch, ni molt sentiu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Llançat al fondo del Mar / ab contra pes de una Mola, / pensà Rufino acabar / ab esta vegada sola: / no's hora vostre Cos moria / libre a la Platja veniu./ Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Per últim desencarnat / vostre Cos Gerona gosa,/ lo'Sperit al Cel reposa / per tota la eternitat; / corona, y honra de gloria / duplicada possehiu./ Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Tingau per recomenat / sempre lo Poble de Alella, / guardantlo de tempestat,/ de viva y vorás centella; / que acció gratulatoria/ rendirá humil y catiu./ Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Opuig virtut imperatoria / devant de Deu obteniu, / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu. | 08003-367 | Plaça de l'església, s/n | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període | 41.4936900,2.2944700 | 441109 | 4593804 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37506-foto-08003-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37506-foto-08003-367-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 98|94 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37508 | Premsa del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-del-millenari | RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XX | Monument commemoratiu fet de pedra granítica que reprodueix una premsa de paret per a premsar raïm. Porta gravades les dates de 975 i 1975. | 08003-369 | Plaça dels Germans Lleonard, s/n | Col·locada durant els actes de celebració del mil·lenari d'Alella, l'any 1975. a la inauguració hi va assistir el llavors president de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Samaranch. | 41.4923700,2.2952700 | 441174 | 4593657 | 1975 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37508-foto-08003-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37508-foto-08003-369-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A. Calatayud | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37178 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ANGLADA, Ramon (2008). L'escorxador; dins 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 219 - 222. CRUELLS CASTELLET, Josep (2006). Intervenció arqueològica a l'antic escorxador municipal (passeig de Marià Estrada, 8). Memòria científica. Inèdita. | XIX | Al 2009 es realitza una reforma i ampliació de l'edifici, amb una rehabilitació important per transformar l'edifici en oficines de la Policia Local.Al 2006 es realitzà una excavació arqueològica preventiva en motiu de localitzar una mina d'aigua durant els treballs previs de remodelacióde l'edifici com a comissaria. | Edifici aïllat construït a finals de segle XIX com a escorxador situat a la zona urbana més al nord, al costat del torrent Vallbona. Està format per tres cossos de planta baixa, amb el cos central de major alçada per a millorar la ventilació i il·luminació de l'interior. La coberta és de teula a dues aigües, més aixecada al tram central. Es tracta d'una construcció que combina el maó i la pedra, ús molt freqüent en les edificacions industrials d'aquesta època. Així, trobem un sòcol de pedra sobre el que s'aixequen els paraments arrebossats emmarcats amb maó, ceràmica que retrobem al voltant de les obertures. El cos central es caracteritza pel ritme de petites obertures estretes d'alçada diferent, arc rebaixat que envolta les seves quatre façanes. De l'interior només cal esmentar l'estructura senzilla de fusta de la coberta. | 08003-37 | Pg. Marià Estrada, 2 | Edifici construït a finals de segle XIX com a escorxador. Durant uns anys s'utilitzà com a magatzem municipal i com a gossera. En l'actualitat és la seu de la Policia Local. | 41.5000800,2.2927200 | 440968 | 4594515 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37178-foto-08003-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37178-foto-08003-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37178-foto-08003-37-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37509 | Font de la Mare de Déu de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-nuria | XX | Font construïda en una cantonada entre el Torrent Vallbona i el carrer del Mig, inserida en la mateixa paret de carrer. La font està estructurada en tres parts: el frontal amb l'aixeta, la pica i un plafó de ceràmica a la part superior. L'aixeta, metàl·lica, és de polsador i de color daurat. Està col·locada sobre un plafó de rajola vermella en ziga-zaga. La pica en forma de brocal, en secció de quart de cercle, format un sòcol fet de pedra granítica amb un ampit fet amb maons posats a llibret. El plafó decoratiu de ceràmica valenciana està dedicat a la Mare de Déu de Núria, amb la imatge al centre (6 rajoles) i una garlanda de motius vegetals al voltant. | 08003-370 | Torrent Vallbona / Carrer del Mig | 41.4947100,2.2944800 | 441110 | 4593917 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37509-foto-08003-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37509-foto-08003-370-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37511 | Monument 'El llibre de Gaudí' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-llibre-de-gaudi | XXI | Però amb la presència de grafits | Monument al·legòric a la figura de Gaudí feta de ferro corten, bronze i mosaic. Es tracta d'una doble planxa oberta com si d'un llibre es tractés i posada verticalment sobre un paviment inclinat fet de trencadís de rajoles de colors blanc, groc i beige. La planxa de l'esquerra està foradada, amb la silueta de la cara de Gaudí. A l'interior de l'altra planxa, hi ha el bust de perfil en bronze del propi Gaudí. Uns garrofers emmarquen l'obra per la seva banda oriental. | 08003-372 | Plaça Antoni Gaudí | Monument dedicat a l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, situat a la plaça que porta el seu nom, inaugurada el 14 d'abril de l'any 2002, quan n'era alcalde d'Alella el senyor Salvador Artés i Llovet. | 41.4942300,2.2922200 | 440921 | 4593865 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37511-foto-08003-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37511-foto-08003-372-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37512 | Barraca del bosc del músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-del-music | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Barraca de pagès o de vinya en forma de caseta, de planta quadrada (5'05 x 5'10 m.), amb la coberta de teules àrabs a una vessant (ascendent de sud a nord). Bigues de formigó. Xemeneia amb la data de 1977 esgrafiada. Murs fets de maons i arrebossats. Façana de migdia amb porta d'entrada en el lateral esquerre, de fusta i llinda recta. Finestra a la dreta amb reixa de ferro i porticons a l'interior. Banc adossat a la façana re aprofitat en un costat com a caseta pel gos. Interior amb dues estances. A la primera hi ha la llar de foc. | 08003-373 | Les Costes d'en Bernades - Nucli Rials | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.4995700,2.3025700 | 441790 | 4594451 | 1977 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37512-foto-08003-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37512-foto-08003-373-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons informació oral rebuda durant la realització del present inventari (any 2006), es va construir amb el diners de l'autopista. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37513 | Barraca a sobre de l'hort de la cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-sobre-de-lhort-de-la-cooperativa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Algunes teules soltes, tot i ser força noves. | Barraca de pagès o de vinya de grans dimensions, de planta rectangular (4'75 x 5 m), amb la coberta de teules àrabs a una vessant. Les parets estan fetes de paredat antic sense arrebossar. La porta d'entrada a la façana de llevant, és de fusta amb recobriment metàl·lic i de dues fulles o batents, amb arc escarser. Hi ha una petita obertura, semblant a una espitllera, a la façana de migdia. En aquesta mateixa façana, a tocar amb la coberta, també hi ha dues petites obertures circulars, com si fossin respiradors. Hi ha un dipòsit de fibrociment exterior recolzat sobre un pedestal fet d'obra nova. Sembla que s'abasteixi de l'interior. | 08003-374 | Al marge dret del fondo de Rials, entre el torrent, el camí de Teià i la finca de la Buratella. | 41.4942300,2.3055100 | 442031 | 4593856 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37513-foto-08003-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37513-foto-08003-374-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37514 | Barraca dels Caçadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-cacadors | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | Barraca utilitzada pels caçadors d'Alella, en forma de caseta, de planta quadrada (4'55 x 4'30 m.), amb la coberta de rajola plana a una vessant (ascendent de nord a sud). Bigues de fusta amb alguna biga de ferro i una biga de formigó. Murs fets de maons i arrebossats, sense pintar. Façana de migdia amb obertura d'entrada (1'6 x 2 m.) en el lateral esquerre. No hi ha porta, sempre està oberta. Finestra a la façana oest. Interior arreglat per fer-hi costellades: llar de foc en una cantonada, taules i bancs, una pica amb aigua que es recull en un dipòsit preparat per rebre aigües pluvials de la coberta. | 08003-375 | Bosc de Can Poch - Nucli Alella Parc | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.5096400,2.2841900 | 440265 | 4595582 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37514-foto-08003-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37514-foto-08003-375-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37515 | Riera d'Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dalella | ANGLADA, Ramon; ARMENGOL, Cristina; ASENSIO, Àlex; CLAVELL, Susana; MAÑÀ, Albert i VIDAL, Núria (2008). 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. | XX | El poble d'Alella s'ubica al peu de la serra i a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca, a l'oest, i la de la Coma Clara,a l'est. Ambdues formen la riera d'Alella, que desguassa directament a la mar, dins el terme del Masnou. En el tram més ample s'ha remodelat i canalitzat. A l'altura del Camp de futbol de Masnou, (20 metres snm), s'observen abundància de canyes i sauló (granit descompost format per mica, quars i feldspat). S'ha aterrassat per minimitzar els efectes de les baixades sobtades d'aigua. A l'alçada del camp de futbol d'Alella (140 metres snm), s'ajunta amb la Coma Clara. No està canalitzat. El naixement de la riera és al Coll de Font de Cera a 290 metres respecte el nivell del mar. El seu trajecte va paral·lel a la carretera BP-5002. | 08003-376 | Riera d'Alella | La riera d'Alella i la seva xarxa hidrogràfica era d'importància cabdal coma element vertebrador i ordenador del territori des d'una triple perspectiva: com a via de comunicació, com a via d edesguàs i com a límit de propietat. | 41.4852800,2.3018200 | 441715 | 4592865 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37515-foto-08003-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37515-foto-08003-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37516 | Cova d'en Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-music | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | L'interior està ple de deixalles i brutícia. | Cova excavada en el sauló de planta irregular ( uns 3 x 2 m.). Accés en forma de passadís descendent, amb les parets laterals fetes de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars i maons unides amb ciment. Hi ha un petit graó al principi del passadís (0'95 x 1'7 m). Paret frontal per bastir l'entrada de maons; porta de reixa de ferro, oberta, orientada a ponent. | 08003-377 | Barri Ivars Meià - Nucli Rials | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.4895400,2.3078500 | 442222 | 4593334 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37516-foto-08003-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37516-foto-08003-377-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37517 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Molt reformada | Caseta de planta rectangular (5'2 x 10'9 m.) amb la coberta de teules àrabs a una vessant. El parament extern dels murs està arrebossat, fet que oculta les parets de pedra. Les portes són metàl·liques. Es tracta d'una ferreria que es va construir per ferrar les mules que treballaven a la pedrera del costat, transportant les llambordes que s'extreien per pavimentar els carrers de Barcelona. Actualment està molt reformada. Arquitectònicament no té gaire interès. | 08003-378 | Nucli Mas Coll; al final del carrer Rosselló | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.5018700,2.2741200 | 439418 | 4594726 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37517-foto-08003-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37517-foto-08003-378-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37518 | Base de premsa d'oli de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-doli-de-can-magarola | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | restaurada amb criteris no arqueològics | Base de premsa / molí d'oli de secció circular, originària de la Masia de Can Magarola, probablement ubicada in situ, davant la closa de la masia, a l'esquerra del barri d'entrada. Només es conserva la base, feta de pedres irregulars. Si està in situ, a l'entorn és possible la conservació d'altres elements vinculats a la premsa. Ha estat restaurada de forma poc sensible, amb ciment i maons. Es troba dins un espai de planta rectangular delimitat per un mur d'uns 40 cm d'alçada. S'hi accedeix a través d'unes escales centrades. | 08003-379 | Masia de Can Magarola - Nucli Can Magarola. | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.5046500,2.2993400 | 441525 | 4595017 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37518-foto-08003-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37518-foto-08003-379-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37179 | Fàbrica de pintures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-pintures | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | deteriorament per manca d'ús. | Nau aïllada als quatre vents, de planta rectangular molt allargada, paral·lela al torrent Vallbona, i amb coberta de teula a dues aigües. Cal remarcar-ne principalment les encavallades i bigues de fusta de l'interior, i la façana principal. Aquesta, orientada al sud-est, destaca pel seu coronament modernista, en forma de frontó esglaonat, perfilat amb maons a sardinell i decorat amb rajola vidrada. La finestra superior és l'única original que es conserva. La resta, originalment formades per arcs escarsers, han estat modificades. | 08003-38 | Torrent de Vallbona, 53-67 | 41.4971000,2.2934100 | 441023 | 4594183 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37179-foto-08003-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37179-foto-08003-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37179-foto-08003-38-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37519 | Mina del camí de Can Magarola; Mina 2 de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-cami-de-can-magarola-mina-2-de-can-magarola | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Abandonada des de fa anys. | Entrada o registre de mina d'aigua retallada per l'obertura del mateix camí. Està reomplerta o colgada de terra, cosa que no permet veure'n l'interior. A pocs metres hi ha una bassa que es podria alimentar d'aquesta mina. El banc sembla fet de paredat, però no es pot veure la volta.. | 08003-380 | Masia de Can Magarola - Nucli Can Magarola. | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.5041700,2.2989700 | 441494 | 4594964 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37519-foto-08003-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37519-foto-08003-380-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element; on figura amb el nom de Mina 2 de Can Magarola. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37520 | Pedra gravada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-gravada | XIX-XX | Bloc de pedra granítica de color gris amb una creu gravada orientada al sud-oest en una de les seves cares més planes. La creu fa 15 cm del pal llarg i 8 cm del travesser, amb una amplada d'1 cm i una profunditat, tot i que una mica erosionada, de 9 mm. Està situada per damunt del Camí de la Cornisa, molt a prop d'aquest, en un bosc de pins amb sotabosc de romaní, bruc i estepes. Podria tractar-se d'un antic límit de propietat o de la marca feta per un picapedrer, ja que en aquesta zona l'extracció de blocs de granit era una activitat molt corrent de la que encara en queden rastres. | 08003-381 | Camí de la Carena | 41.5138500,2.3056600 | 442061 | 4596035 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37520-foto-08003-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37520-foto-08003-381-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37521 | Mas Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-antic | XVIII-XIX | Mas als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Destaca a l'angle sud-est, una torreta de planta circular i coberta de volta, amb una petita espitllera. La façana principal està estructurada amb una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat amb la porta d'accés en un costat i una finestra a l'altre. A la planta pis, hi ha dues finestres adintellades igual que la de la planta baixa. Enmig del capcer hi ha, esgrafiat, un rellotge de sol. A la part posterior, s'hi ha afegit modernament un altre cos de coberta plana més alta que la coberta de l'anterior. | 08003-382 | Passeig Antoni Borrell, 25 | 41.4988600,2.2906700 | 440796 | 4594380 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37521-foto-08003-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37521-foto-08003-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37521-foto-08003-382-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al darrera hi havia fins fa uns anys una bassa que ja l'any 2006 havia estat inutilitzada. Actualment la bassa s'ha cobert i s'ha anivellat el vial públic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37522 | Monument a Lluís Desplà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-despla | XX | Monument dedicat al rector d'Alella entre els anys 1508 i 1524, Lluís Desplà. Es tracta d'un prisma de pedra granítica format per diversos blocs, amb una base més ampla i baixa; un segon bloc amb l'escut familiar en relleu i un tercer bloc, el principal, on hi ha la imatge del rector Lluís Desplà en relleu emmarcat per un cercle i a sota la inscripció gravada següent: 'LLUÍS DESPLÀ RECTOR D'ALELLA 1508 - 1524'. En l'angle inferior dret del bloc on hi ha la imatge del rector hi ha dues inicials que poden correspondre a l'autor del monument, es tracta de les inicials J.O | 08003-383 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | 41.4937300,2.2945500 | 441115 | 4593808 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37522-foto-08003-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37522-foto-08003-383-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37523 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella.</p> | XVIII | <p>Casa de planta rectangular que consta de soterrani, planta baixa sobre aixecada i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al centre de la plaça, a l'est. Només té una mitgera a la façana nord per un afegit de l'església d'època contemporània. La façana principal es composa a partir de quatre eixos de verticalitat amb les obertures amb llinda i emmarcades amb un recreixement del parament. Destaca una línea horitzontal a l'alçada de la llinda de la porta principal, damunt la qual hi trobem un plafó ceràmic policromat en forma d'orla, fet l'any 2000, que representa el patró de la parròquia amb la roda de molí lligada al coll damunt les aigües de la riera i al fons la façana de l'església parroquial. S'hi llegeix en lletres capitals: 'Gloriós patró d'Alella protegiu-nos Sant Feliu / any 2000'.</p> | 08003-384 | Plaça de l'Ajuntament, 13 | 41.4935600,2.2946100 | 441120 | 4593789 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37523-foto-08003-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37523-foto-08003-384-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part del conjunt de l'església declarat BCIN, en el catàleg de patrimoni. Però que hem preferit individualitzar per la seva rellevància. | 94 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 37524 | Llegenda sobre Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-sobre-sant-feliu | ANNIA (1974). De la història d'Alella. Tot es salvat el que Déu vol; dins Teyà. Boletín parroquial, núm. 131. Teià, a 4 d'agost de 1974. Sense paginar. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-tau. Vilassar de Mar, pàg. 108 i 109. | XX | Llegenda local publicada en un butlletí parroquial l'any 1974 i reproduïda més tard per COLL, R. i MODOLELL, J.M (1999: 108 i 109), referent al sant patró de la parròquia, Sant Feliu, i que diu així: 'En els primers temps del cristianisme, en les cases que segles després serien el municipi d'Alella, hi va anar a viure el jove Feliu, que s'havia fet cristià i havia renegat de la religió pagana. Això va fer mal d'ull als seus veïns, sobretot quan el minyó va començar a predicar la nova religió, que ells tenien per maligna i mereixedora de càstig. Un dia, ja farts, agafaren el jove Feliu i li lligaren una corda al coll, a l'altre extrem de la qual hi havia subjectada una mola de les més feixugues. Tot seguit el llençaren a la riera, que aquell dia baixava molt cabalosa a causa de la forta pluja caiguda. Tots quedaren meravellats quan, malgrat trobar-se lligat i amb el pes de la mola, el jove es mantenia dret damunt la corrent i encara caminava riera amunt, com si no tingués nosa de cap mena. Els pagans, doncs, havien perdut el temps. Davant del miracle, tothom corregué a tirar-se-li als peus tot demanant-li perdó, doncs havien endevinat que el minyó era un sant. Després de la seva mort, l'Església confirmà el judici de la gent d'Alella i l'elevà als altars'. | 08003-385 | Alella | 41.4936800,2.2948700 | 441142 | 4593803 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 37525 | Aplec de l'arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-larros | XX | Es celebra el segon diumenge de juny. Actualment es fa en el Bosquet i ho organitza el casal d'Alella amb la col·laboració de l'Ajuntament. Entre altres activitats es fan jocs per a tothom i un concurs d'arrossos de paella i de cassola, que també premia la paella més sostenible. La organització facilita el lloc per fer foc, llenya i aigua. S'amenitza la jornada amb espectacles infantils i sardanes. | 08003-386 | Avinguda del Bosquet, s/n | Festa que es va començar a celebrar a parir de l'any 1975 arrel de la celebració del Mil·lenari d'Alella | 41.4938200,2.3001300 | 441581 | 4593815 | 1975 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37525-foto-08003-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37525-foto-08003-386-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37180 | La Gaietana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gaietana | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIV-XIX | L'any 2005 es realitza un arranjament de les façanes i coberta de l'immoble, i la reconstrucció de l'espadanya. | Antiga construcció del segle XIV que ha estat motiu de diverses intervencions fins arribar a l'actual composició neoclàssica de finals de segle XIX. Consta d'un volum central de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues vessants, i dues galeries laterals de planta baixa i pis amb terrat. Sobre el pla de la coberta sobresurt la torre que conté el volum de l'escala. La façana principal, orientada a sud-est, és completament simètrica, i està ordenada segons cinc eixos de composició verticals. Cal destacar els balcons de la planta pis amb les balconeres protegides per una mena de trencaaigües i el coronament amb un frontó central semicircular i una espadanya recentment rehabilitats. Les galeries de la façana principal i nord-est estan formades per columnes dòriques i arcs de mig punt. Un pati anglès abraça la resta de façanes. De l'interior cal destacar el celler i la premsa de vi de la planta baixa. De l'entorn cal remarcar el barri -amb dos lleons que flanquegen l'entrada -, el camí d'accés, l'esplanada de davant i el mur de contenció de la façana nord-est. | 08003-39 | Av. de Teià, 6 - Av. de la Gaietana, 39 - Carrer Balandres, 13 | De l'antic mas se'n tenen notícies des del segle XIV. Antigament era propietat de la família Jovany, qui donava nom al mas. Posteriorment passà a la família Coll, rebent el nom de Mas Coll de Baix o Coll i Jovany. El nom de Gaietana li ve de la seva propietària Gaietana Cordellas que a principis del segle XVIII es va casar amb Christopher Herr, coronel d'un Terç alemany de l'exèrcit del Duc de Baviera. L'any 1700 la comprà Miquel Coll Gaietana Cordelias, esposada amb Cristofer Herr, coronel alemany. Ja vídua, es casà amb el Compte de Parkempach. El 1863 n'era propietari Joan Rialp. | 41.4844500,2.3006500 | 441616 | 4592774 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37180-foto-08003-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37180-foto-08003-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37180-foto-08003-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37528 | Font de la Salut o de ca les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-o-de-ca-les-monges | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XVIII | Es tracta d'un petit templet de planta quadrada cobert amb una volta de creueria a la clau de la qual hi ha esculpit l'escut dels Castellvell que conté una font decorada amb rajoles vidrades de diferents colors i amb cinc plafons ceràmics representant diferents escenografies que porten el títol de: 'la xocolatada', 'la cursa de braus', 'La Mare de Déu de la Salut', 'Els Prims' i 'Els grassos'. Els originals dels dos primers es troben al museu de la ceràmica del Palau de Pedralbes. Hi ha una inscripció on consta la data de 1710. Cal destacar també el plafó ceràmic de la Verge de la Salut, en posició central, format per trenta rajoles de 13 x 13 cm i emmarcat per una sanefa barroca que fou malmesa durant un intent de robatori. Les peces sostretes van substituir-se per d'altres que no acaben de lligar amb el conjunt . | 08003-390 | Riera Coma Clara, 2 | La va fer construir el comte de Castellar. | 41.5008000,2.2976000 | 441376 | 4594591 | 1710 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37528-foto-08003-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37528-foto-08003-390-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37529 | Bassa de Ca les Monges; Bassa de Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-les-monges-bassa-de-can-cardona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, p.149 - 152. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Gran bassa de planta rectangular (17'80 x 36'8 m.) de recollida d'aigua de mina per a ús agrícola. Construcció feta de paredat i arrebossats interns i externs. Els murs tenen una amplada de 0'89 cm. El mur de migdia té un primer tram de 19 metres que està doblat, després es fa més estret en uns 17'8 metres més. A l'extrem nord-est hi ha una boca de mina i dins la bassa unes escales fetes d'obra que donen accés a l'interior de la bassa. | 08003-391 | Dins la finca de ca les Monges - Riera Coma Clara, 2 | 41.5012900,2.2965700 | 441291 | 4594646 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37529-foto-08003-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37529-foto-08003-391-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37530 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella.</p> | XVII-XVIII | <p>Casa aïllada als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent. A la façana principal hi ha la porta d'accés, amb llinda i situada al costat esquerre de la façana. A la planta pis hi ha dues finestres d'arc carpanell emmarcades amb pedra. Al costat dret hi ha una paret amb una porta de ferro que dóna accés a un espai exterior lateral.</p> | 08003-392 | Plaça de l'Església, 8 | 41.4934400,2.2942600 | 441091 | 4593776 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37530-foto-08003-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37530-foto-08003-392-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part del conjunt de l'església declarat BCIN, en el catàleg de patrimoni. Però que hem preferit individualitzar per la seva rellevància. | 94 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 37531 | Dibuixos del MNAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuixos-del-mnac | BORONAT i TRILL, Maria Josep (1999). La política d'adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923. Monografies de la Junta de Museus de Catalunya, vol. 1. Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Junta de Museus. Barcelona, pàg. 518. | XIX | Dos dibuixos acolorits obra de Joan F. Chia del poble d'Alella. El primer es titula 'Plaça d'Alella' (182 x 122 mm), i és una imatge del carreró, avui desaparegut per la construcció de la capella del santíssim annexa a l'església, que hi havia entre la paret de migdia de l'església i la rectoria. En aquesta imatge es pot veure el pas enlairat que connectava la rectoria amb l'església i, al fons, la plaça de l'Ajuntament. És el número d'inventari MNAC/GDG5147-D. El segon dibuix s'anomena 'Alella - Casa Calonge'(180 x 120 mm), i és una imatge de la torre de defensa i l'angle sud-est de la casa, coneguda actualment amb el nom de Cal Baró. És el número d'inventari MNAC/GDG 5148-D. | 08003-393 | Palau Nacional, Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | Formen part d'una donació feta a la Junta de Museus l'any 1916 per Josep Chia i Alba, d'un conjunt d'esbossos i estudis de decoració escenogràfica del seu germà Joan-Francesc Chia. Els dibuixos d'Alella en qüestió provenien d'una segona remesa feta el novembre del mateix any. | 41.4936200,2.2944400 | 441106 | 4593796 | 1873 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Francesc Chia | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37532 | DO Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/do-alella | XX | El municipi d'Alella dona nom, per importància, tradició i història a la denominació d'Origen Alella, que inclou els municipis del Maresme d'Alella, Teià, Tiana, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Montgat, El Masnou, Premià de Mar, Cabrils, Òrrius i Argentona; o els del Vallès Oriental de Vallromanes, Santa Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Vilanova del Vallès o la Roca del Vallès. Les seves vinyes es situen al vessant marítim de la Serralada Litoral, obert a la influència del sol i la bris a marítima de la Mediterrània. La Serralada protegeix dels vents freds i condensa la humitat procedent del mar, creant un microclima amb estius càlids i secs i hiverns suaus ideal pel conreu de la vinya. Les vinyes estan distribuïdes en parcel·les esglaonades que van des del 90 metres sobre el nivell del mar fins els 260 metres. La característica més significativa de la DO Alella és l'existència del sauló, un terreny arenós d'origen granític (granit desfet amb mica i feldespat) i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat per l'aigua i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del raïm i aporta finor als vins, on el baix poder de retenció de l'aigua queda compensat pel microclima local. Els vins d'aquesta zona són suaus de grau i acidesa moderada. La varietat més característica de la DO Alella és la pansa blanca, molt propera a l'anomenada xarel·lo. Els vins blancs perfumats i lluents són els més característics d'Alella, secs o dolços; mentre que per l'elaboració de rosats o negres s'utilitza bàsicament la garnatxa negra. Actualment, els cellers adscrits a aquesta DO són: Parxet,SA; Alella vinícola Can jonc, SL; Caves Roura; Alta Alella; Altrabanda, SCP; Joaquim Batlle i Bouquet Alella, SL. | 08003-394 | Masia de Can Magarola (Av. Sant Mateu, 2) | Des del moment fundacional, Alella Vinícola, primer com a sindicat i després com a cooperativa tenia entre els seus objectius la protecció de la autenticitat dels vins d'Alella. L'any 1942 i 1946 es proposen iniciatives com la de crear un consell regulador en defensa dels vins d'Alella. Finalment. El 29 d'abril de 1953, es crea el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Alella. L'any 1955 s'aprova el primer reglament. Però el conreu de vinya en aquest territori ve testimoniat per gran quantitat de jaciments d'època romana, alguns dels quals han conservat les restes dels primers cellers de la comarca. El cas més proper i significatiu és el de la Cella vinaria de Teià. Les fonts clàssiques, com Plini el Vell a la seva obra Naturalis Historia i Marc valeri Marcial, en els seus epigrames, també fan referència a l'elaboració de vi en aquestes contrades. | 41.5048700,2.2993700 | 441528 | 4595042 | 1953 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37532-foto-08003-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37532-foto-08003-394-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37533 | Font de la Plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament | XX | Actualment el pas de l'aigua està tancat | Font feta a partir d'un bloc monolític de pedra, de secció circular i superfície superior convexa, d'on surten els brolladors que s'accionen pitjant un mecanisme situat al terra. La superfície exterior és rugosa i a una distància regulada hi ha tres rebaixos triangulars que simulen l'escletxa d'una clivella de pedrera. Al voltant de la font hi ha una barana baixa d'acer inoxidable. | 08003-395 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Es va col·locar amb la remodelació de la plaça, l'any 2000. | 41.4938200,2.2950000 | 441153 | 4593818 | 2000 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37533-foto-08003-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37533-foto-08003-395-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37534 | Portal de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lajuntament | RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XVI | Portal adovellat d'arc de mig punt que dóna accés a l'Ajuntament amb porta vidriera. La dovella central porta un relleu central amb l'escut del municipi, al damunt la paraula ALELLA, i a sota l'any 1591. Està més elevat que el nivell de pas de l'exterior i un parell d'esglaons de pedra de forma semicircular salven aquest petit desnivell. | 08003-396 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | L'any 1591 fou comprat un camp a la sagrera de l'església a Jaume Soler, cirurgià i barber d'Alella, per construir-hi, deixant un espai coma plaça pública, la carnisseria i uns corrals. Aquest edifici després fou hostal i, finalment Casa de la Vila. La data de l'arc és la de construcció de la carnisseria. | 41.4936300,2.2951000 | 441161 | 4593797 | 1591 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37534-foto-08003-396-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37534-foto-08003-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37534-foto-08003-396-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 95|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37145 | Can Balcells; Caves Signat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balcells-caves-signat | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. LOSADA, J.C; PARDO, J. i PUIG, E. (1993). Ahir i avui del vi d'Alella. Ajuntament d'Alella i Consell Regulador D.O Alella. | XIX-XX | Edificació d'estil neoclàssic situada en plena urbanització de la Creu de Pedra. Es tracta d'un bell edifici de composició molt clara, línies definides i bones proporcions. És de planta gairebé quadrada, si bé s'allarga cap a llevant degut a un porxo amb terrassa adossat en aquest costat. Té una alçada de planta baixa, pis i golfes, amb la crugia central més elevada amb coberta a quatre aigües - les crugies laterals tenen coberta a tres vessants-. La façana principal, orientada a migdia, està estructurada verticalment en eixos de composició on s'agrupen les obertures, i horitzontalment en cornises que separen les diferents plantes. Cal destacar les balconeres de la planta pis, amb un balcó en posició central amb una treballada barana de ferro i dos parells de mènsules de pedra a la part inferior. La façana lateral de llevant és similar a la principal, amb tres eixos verticals amb les corresponents balconeres que surten al porxo i a la terrassa superior respectivament. La façana nord, tot i conservar l'estructura compositiva, és més pobre. En canvi, la façana de ponent és gairebé opaca i no té elements a destacar. El més representatiu del conjunt, però, és la zona de les golfes. Els cossos laterals tenen unes petites obertures geminades, centrades als corresponents eixos de composició, que queden amagades per un ràfec caracteritzat per la successió de tirants de puntals de fusta que sostenen el vol de la coberta. Aquesta mena de barbacana crea una zona d'ombra que recorre les façanes donant una imatge d'unitat trencada, però, pel cos central que en sobresurt. Aquest té una agrupació de tres finestres de proporcions verticals a la zona de les golfes de la façana principal que es reprodueix a la façana posterior, i està rematat per una cornisa emmotllurada amb elements decoratius vegetals. A remarcar, també, el jardí que envolta la casa, amb importants espècies vegetals de gran tall. | 08003-4 | Charles Rivel, 6-8 | L'empresa Signat neix físicament l'any 1987, quan es construeixen les actuals caves i es rehabilita la finca. Els cellers ocupen una superfície de 2000 m2. | 41.4882000,2.2965500 | 441277 | 4593193 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37145-foto-08003-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37145-foto-08003-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37145-foto-08003-4-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37181 | Can Gaza; Casa de pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaza-casa-de-pages | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVII-XIX | Obres de rehabilitació com a equipament cultural (casal de la gent gran i altre equipament). | Antiga masia transformada de planta baixa i dues plantes pis, separades per cornises, i coberta a dues aigües, amb un cos adossat a la dreta de planta baixa amb terrat pla. Al costat d'aquest s'ha afegit un volum nou de vidre que conté l'ascensor d'accés a la planta pis. Cal destacar la façana principal oberta a migdia, de composició simètrica, de caire neoclàssic resultat d'una transformació realitzada el segle XIX. L'element més significatiu és la galeria de la planta pis, amb cinc arcades el·líptiques, pilars de secció quadrada i barana lleugera de ferro. Sobre les arcades, a la segona planta trobem cinc petites finestres també el·líptiques. La façana es remata amb una cornisa i un acroteri massís decorat amb hídries típicament neoclàssiques. La resta de façanes no tenen elements a destacar, tret del portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus i la balustrada del terrat del cos lateral adossat. L'interior ha estat profundament transformat per adaptar-se als usos d'equipament actuals. Dels espais exteriors s'han de remarcar els murs i tanques de pedra, el camí d'accés i el jardí de davant la casa. | 08003-40 | Av. De Sant Josep de Calassanç, 17-25 | Durant el segle XIX es van fer obres de rehabilitació, introduint elements de caire neoclàssic. | 41.4963600,2.2951200 | 441165 | 4594100 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37181-foto-08003-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37181-foto-08003-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37181-foto-08003-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 2775,82 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml