Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37539 | Finestra de Can Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-can-companyo | XV-XVI | Es va treure del seu lloc original i s'ha re ubicat. | Finestra gòtica d'arc conopial fistonat que estava ubicada a la façana de Can Companyó. Al damunt hi havia una pedra esculpida en relleu on un àngel sosté un escut amb unes tisores obertes, indicant que en aquella casa hi vivia un sastre. | 08003-401 | Plaça de l'Ajuntament, 10 | Tant la finestra com l'escut es van traslladar arrel d'una reforma força radical de la casa. | 41.4938800,2.2945900 | 441119 | 4593825 | 08003 | Alella | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment les dues pedres formen part de l'ornamentació de la llar de foc de la casa. | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37540 | Làpides de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-de-lesglesia | XVII | Conjunt de quatre làpides funeràries que corresponen a les tombes de dues famílies nobles d'Alella; els Coll i els Pujades de Munt. Són les úniques que es conserven de cinc famílies d'Alella. Estan fetes de pedra granítica . Una correspon a la família de Gabriel Coll i és de l'any 1613. L'altra correspon a Pere Pujades de Munt i la seva família i és del 1660. Les dues lloses quadrades cobrien les entrades de les respectives criptes. | 08003-402 | Plaça de l'Església, s/n | Durant el segle XVII, a canvi d'aportacions econòmiques, es va concedir llicència a cinc famílies importants del municipi per construir-hi les seves tombes dins l'església parroquial. Es tractava dels Coll, els Pujades de Munt, els Pujades de Vall, els Roure i els Sors. A finals del segle XVIII es va decidir segellar les tombes i traslladar les despulles al nou cementiri, però les làpides quedaren sota el paviment o es perderen. L'any 1990, durant les obres de nova pavimentació aparegueren les làpides de les famílies Coll i Pujades de Munt.. | 41.4934800,2.2942400 | 441089 | 4593781 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37540-foto-08003-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37540-foto-08003-402-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37541 | Empedrat del Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/empedrat-del-marxant | RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XVIII | Edifici ubicat en una de les cantonades de la Plaça de l'Ajuntament (nord-est), de planta trapezoïdal, amb l'angle nord-est arrodonit. La façana de llevant s'obra a la Rambla Àngel Guimerà, la façana nord al carrer Rector Desplà i la façana de ponent a la plaça de l'Ajuntament.. Consta de planta baixa i dos pisos i una coberta de terrat pla català amb barana cega. Les façanes de llevant i ponent tenen una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat cadascuna. A la planta baixa s'obren accessos als comerços establerts i les plantes primera i segona es caracteritzen per la presència de balcons amb la barana de ferro i amb obertures adintellades. La façana septentrional manté uns eixos de verticalitat en la seva composició, però perd la simetria en la conjugació ple / buit de les obertures. Destaca l'absència total d'obertures en l'escaire arrodonit de l'angle nord-est que dóna directament al Torrent Vallbona i la Rambla Àngel Guimerà. El parament és llis decorat amb faixes horitzontals en la separació dels pisos i una cornisa amb modillons. | 08003-403 | Plaça de l'Ajuntament, | S'anomena així perquè en aquesta cantonada s'instal·laven els venedors ambulants que visitaven el poble i les venedores locals de fruita i hortalisses | 41.4938700,2.2952200 | 441171 | 4593823 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37541-foto-08003-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37541-foto-08003-403-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37542 | Pou del dipòsit de la Serra de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-diposit-de-la-serra-de-teia | XVIII-XIX | ha perdut part de l'arrebossat i presenta alguna esquerda. | Caseta de pou de planta quadrada (1'2 x 1'2 m) amb la coberta de maons plans a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Sobresurt amb un petit ràfec pels costats. Té la porteta metàl·lica i el parament és de maons arrebossat. Al costat de ponent (esquerre) té un afegitó d'obra, de planta rectangular ( 2 x 1'2 m), amb la coberta plana i una porteta també metàl·lica a la façana principal, amb un accés esglaonat. | 08003-404 | Vall de Rials | 41.4958000,2.3084900 | 442281 | 4594029 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37543 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | Colònia formada per un centenar i mig de nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), els nius de les quals estan construïts en el ràfec de l'edifici de la Vinícola d'Alella. Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i rials on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes de manera a eliminar qualsevol esperitat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra utilitzada es barrejada amb palla, etc. que enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen quantitats importants de plomes. Els observem per sota d'una teulada, en balconades amb mènsula, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. La proximitat de terrenys agrícoles per trobar el fang necessari per a la construcció dels seus nius, la proximitat de basses i safareigs per trobar aliment, afegit a la bona convivència entre homes i orenetes fa que aquestes continuïn generació darrera generació a tornar al mateix edifici per nidificar. | 08003-405 | Rambla Àngel Guimerà, 70 | A diferència de la seva cosina, l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), no es troba al continent americà. Durant l' època de cria la podem trobar repartida per tot Europa, l'Àfrica Nord-oest, l'Àsia Central, la meitat Nord d'Àsia amb l'excepció del Nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març inicien el seu retorn a finals d'agost tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pulgons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.4947300,2.2959700 | 441235 | 4593918 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37543-foto-08003-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37543-foto-08003-405-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37544 | Vall de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-rials | La Vall de Rials és una de les zones agrícoles més ben conservades del municipi d'Alella que encara es manté en actiu. La part baixa de la vall concentra l'àrea de regadiu, amb terres d'al·luvió, formades pels sediments transportats per les aigües corrents fruit de les pluges. Els conreus més característics d'aquesta horta són els tomàquets, els enciams, les maduixes, els pèsols, els espinacs, les faves, les mongetes i els alls tendres. Però el conreu predominant de la vall de Rials és la vinya. No només en l'actualitat, sinó que es remunta a època romana. Durant els segles XVII, XVIII i XIX el conreu de la vinya fou extensiu a Alella i a tota la zona, en diversos graus i mesura segons l'època i les necessitats. En els darrers anys s'ha intensificat l'esforç per impulsar noves plantacions. La Vall de Rials concentra un terç de totes les vinyes de la Denominació d'origen Alella. Es poden trobar vinyes plantades a l'estil tradicional o plantacions noves, amb rengleres de ceps orientades en totes direccions. Conviuen varietats autòctones, com la pansa blanca o la garnatxa, amb d'altres foranies, com el merlot o el chardonnay. Tota aquesta tradició tan arrelada del conreu de la vinya, ha deixat a la Vall de Rials empremtes culturals que encara es poden observar, algunes força evidents i d'altres més amagades. L'element més característic són les barraques, sobretot aquelles amb volta de tartana. També es poden observar al costat dels camps i dels masos les basses d'aigua pel rec, alimentades per mines, amb els seus pous i registres. Més amunt a la zona de Les Costes, es troben coves excavades en el sauló i sots d'aigua, destinats a acumular aigua de pluja i aprofitar-la per fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 08003-406 | A l'Est del terme municipals | 41.4953200,2.3048200 | 441974 | 4593978 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37544-foto-08003-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37544-foto-08003-406-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Altres fitxes relacionades: 337, 349, 350, 373,374,404 i 412. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 37545 | Peres farcides del Bon Cristià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peres-farcides-del-bon-cristia | Les peres farcides de la varietat del bon cristià és un plat típic de la Festa Major d'Alella. Per tal de potenciar-lo, cada any es fa un concurs. El plat es prepara a casa i es presenten dues peres farcides amb el seu suc. Els ingredients per preparar el plat són: 12 peres del bon cristià, 300 gr. de carn de vedella, 300 gr. de carn de porc, 4 ous, 20 gr. de pernil, 1 llimona, 1 ceba, 1/2 presa de xocolata sense llet, 1/2 branca de canyella, 300 gr. d'ametlles torrades, 1 borrego, sal, sucre, alls, llard i oli. La recepta per preparar el plat és la següent: Es rosteixen les dues carns juntes amb el llard, la ceba i els alls. El suc que resulti de la cocció s'ha de reservar. Per preparar les peres es trinxa la carn ben rostida, juntament amb la pell d'una llimona, uns trossos petits de pera crua i el pernil. S'hi afegeixen els ous i es treballa com si es fes una pilota. Tot seguit cal rentar les peres, s' eixuguen, es buiden per la part oposada a la cua (tot tallant la part inferior en rodó per poder-la fer servir de tap) i s'omplen amb el farcit. Es posa una paella al foc amb força oli, en la qual es fregeixen les peres fins que siguin daurades (abans s' hauran sucat en un plat amb un ou batut i un altre amb farina). Es posen les peres (amb les cues enlaire) en una cassola de terrissa plena d'aigua. S'hi afegeix l'oli que ha servit per fregir-les, la pell d'una llimona, mitja branca de canyella, sal, una cullerada de sucre i mitja presa de xocolata. Quan siguin toves d'un costat, es donen la volta i s'hi afegeix una picada ben fina feta amb les ametlles i el borrego. Com més vegades s'escalfin les peres o es tornin a fer bullir més bones seran. Cal estar a l'aguait durant la cocció, perquè és molt fàcil que s'enganxin a la cassola. Aquest plat es pot menjar fred o calent. | 08003-407 | Alella | 41.4926500,2.2949700 | 441149 | 4593688 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El concurs està ben consolidat però la dificultat del plat i l'escassetat d'aquesta varietat de peres fa que el nombre de concursants no sigui tan gran com caldria esperar. Per aquest motiu es fa un concurs paral·lel de truites. | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 37546 | Pla Especial d'Interès Natural la Conreria - Sant Mateu - Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-especial-dinteres-natural-la-conreria-sant-mateu-cellecs | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>La superfície del Parc La Conreria - Sant Mateu - Céllecs dins el terme municipal d'Alella és de 210,73 Ha, però la proposta del nou POUM municipal és ampliar-ho a 229,8 Ha. Els límits del Pla Especial d'Interès Natural (PEIN) dins el terme municipal d'Alella són els següents. En el primer tram, el límit segueix un camí que fa de límit de la zona qualificada com a espai lliure del sòl urbà de Can Magarola, excloent-ne però, aquest i la parcel·la qualificada igualment situada al sud d'aquest camí. Des d'aquí continua pels límits inferiors de les zones qualificades com a 22 (forestal) en el planejament fins arribar al camí que uneix les àrees de carena a Teià i l' indret Font de Cera (s'exclouen les zones 20 i 21) d'aquesta àrea. El límit segueix el camí a l'oest pel seu marge esquerre (incloent-lo) per reprendre després els límits de la zona forestal (22), travessa la carretera i arriba a la urbanització Alella Parc. Envolta aquesta urbanització en direcció oest. A la pedrera (extrem oest de la urbanització), el límit coincideix de nou amb l' establert per a les zones 22 (forestal) i s'exclou la zona 20 (rural). Arriba a la urbanització Mas Coll, envolta els seus límits incloent, però, l'àrea qualificada com a Sistema general d'espais lliures (4) excepte la parcel·la de l'extrem inferior, on s'ubica el dipòsit d'aigua. A ca l'Arrau, el límit inclou l'àrea qualificada com a 22b i exclou la zona qualificada com a 22a situada entre el mas Coll i la urbanització la Coma Fosca. Ascendeix a l'est envoltant la urbanització. Abans d'arribar al terme de Tiana, continua al sud, incloent l'àrea de sistema local d'espais lliures públics (6). En arribar al terme de Tiana, el límit continua al sud-est pel termenal municipal. L'abandona quan aquest se separa dels límits de la urbanització de la Coma Fosca. Descendeix pel límit meridional fins a la cota 150. Continua al sud per aquesta cota. A continuació envolta l'àrea conreada situada a l'oest de la urbanització Nova Alella i, ajustant-se al límit de la zona 22 (forestal), arriba de nou al terme amb Tiana.</p> | 08003-408 | Carretera de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar, el Maresme). És la seu institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5133400,2.2959700 | 441252 | 4595984 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37546-foto-08003-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37546-foto-08003-408-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37547 | Cova de la Font del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-del-pastor | XIX-XX | està parcialment ensorrada | Cova excavada en el sauló de planta circular, es conserva en 2 x 1'7 x 0'8 metres, amb el sostre en forma de volta. Es troba en el camí del camp de tir, molt a prop de la Font del Pastor. | 08003-409 | Camí del camp de Tir, a prop de la Font del Pastor | Les anomenades coves o coves de sauló són refugis excavats en el sauló que fan les funcions de les barraques de pagès: aixopluc, guardar-hi eines,.. De vegades també servien per guardar-hi el bestiar. S'acostumen a trobar en zones en un pendent rellevant, on s'hi ha fet terrasses per fer-hi vinyes o altres cultius, creant marges entre feixa i feixa. En aquests marges saulonencs és més fàcil i econòmic excavar una petita cova de planta circular que en l'interior pot haver-hi banqueta correguda o no, que construir una barraca. | 41.5123700,2.3004000 | 441620 | 4595874 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37547-foto-08003-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37547-foto-08003-409-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37182 | Can Jonc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jonc | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. | XIV- XIX | Conjunt d'edificacions, orientades a migdia, situades a la confluència de la riera Coma Clara amb la carretera BP-5002, entre una zona plana de conreus al sud i la vessant que puja cap a la urbanització Alella Parc. A la part superior de la finca trobem noves edificacions destinades al restaurant que porta el mateix nom de la casa però que no tenen interès arquitectònic. L'edificació principal està constituïda per diversos volums de diferents èpoques adossats entre sí. El cos central, juntament amb el què té a la seva esquerra, són construccions similars -de planta rectangular, una alçada de planta baixa i pis, i coberta de teula a dues aigües- que tenen origen en edificacions antigues de tipus agrari. Les façanes estan ordenades segons eixos verticals de composició; hi destaquen les finestres emmarcades amb carreus de pedra, el portal adovellat d'arc de mig punt i un rellotge de sol -sobre la portalada hi trobem una finestra gòtica conopial amb arcs lobulats. També és interessant el ràfec del cos central, amb un major vol respecte els altres. En canvi, a la dreta s'aixeca un volum de construcció posterior i tipologia completament diferent. Adossat a un cos de transició més baix -de terrat pla amb una pèrgola suportada per columnes i capitells que el lliga amb les edificacions primitives per un costat i també per la part de darrera, trobem un volum d'estil neoclàssic que data del 1829, de planta quadrada i una alçada de planta baixa, pis i golfes. En destaca la façana principal -simètrica i ordenada segons tres eixos verticals de composició, amb balconeres a la planta pis, un balcó central i petites finestres a les golfes -, el ràfec de la coberta -a dues aigües -, i la torre mirador que corona l'edifici. Es tracta d'un cos de planta quadrada, de dues alçades, i coberta piramidal a quatre vessants, que té a la part superior un lleuger balcó metàl·lic corregut que gira als quatre vents. De la resta de la finca cal remarcar el passeig arbrat que surt de la carretera i gira 90º per pujar en rampa fins al jardí davant la casa, que conté alguns exemplars vegetals interessants i uns importants murs de contenció. A la part nord del recinte trobem un altre interessant camí arbrat d'accés a la finca que va a buscar el camí de Can Cues. | 08003-41 | Riera Coma Clara, 9 | El 1308 existia el Mas Calm, després anomenat Mas Font. També al segle XIV en fou propietari en Bonanat Jonc. Ja al 1680 passà a mans de Hans T. Möller, cònsol de Noruega. Actualment, part de la resta de construccions de la part més elevada de la gran finca són destinades a restaurant. | 41.5041300,2.2950800 | 441169 | 4594963 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37182-foto-08003-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37182-foto-08003-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37182-foto-08003-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37548 | Font del Fonoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fonoll | ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. | XX | Font recuperada recentment i refeta amb un panell de maons en forma semi ovalada amb el contorn fet a base de maons posats a llibret. La pica està feta també a base de maons posats a sardinell, de forma semicircular. El broc per on raja l'aigua és metàl·lic. L'entorn està arranjat amb taules i bancs. En destaca un plataner de dimensions considerables. | 08003-410 | Torrent del sarau o del Fonoll, a la urbanització Mas Coll | L'antiga font del fonoll, brollava al peu del plàtan d'aquesta fondalada. En aquest indret el nivell freàtic es troba a poca profunditat, fet que afavoreix l'arrelament d'espècies pròpies dels boscos de ribera com la malva, el vern o el pollancre. Era en realitat el pericó de dues minetes, una en galeria i l'altra en cantonada, provinents del Torrent dels Figuerals. L'aigua que en brollava era conduïda a través d'un rec de teula fins el safareig gran del Mas Coll. | 41.5038300,2.2795500 | 439873 | 4594940 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37548-foto-08003-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37548-foto-08003-410-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37549 | Monument a Blanca Thieme Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-blanca-thieme-bruguera | XX | Monument dedicat a Blanca Thieme Bruguera, tal i com indica la inscripció feta de lletres individuals col·locades al costat frontal d'un pilar fet d'obra amb recobriment de pedra retallada irregularment que fa un metre i mig d'alt per 50 cm de costat. Aquest pilar està damunt una peanya de pedra, també quadrada, de base més ampla que el pilar. Damunt el pilar hi ha el bust en bronze de Blanca Thieme Bruguera amb un gerro de ceràmica al costat. | 08003-411 | Jardí de la Blanca, Riera Coma Fosca | Blanca Thieme Bruguera tenia els seus orígens a la família de Cal Doctor. Va morir molt jove, de malaltia, el 31 de març de l'any 1992 a Alella. El jardí i el monument foren inaugurats el 16 de juny de l'any 1996. Tant l'enjardinament com el monument foren costejats per la mare de Blanca. | 41.4959100,2.2914300 | 440857 | 4594052 | 1996 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37549-foto-08003-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37549-foto-08003-411-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | J. Cases | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37550 | Alocar del Fondo de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-fondo-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental, pàgs. 27,40-41. Novembre 2009 AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàgs. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. et al. (2003). Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3 | Diversos trams d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània, bàsicament en el marge de llevant de la riera o Fondo de Rials, en la zona menys antropitzada, a partir de Can Petxiu. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella. | 08003-412 | Fondo de Rials | L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'. | 41.4948800,2.3064400 | 442109 | 4593928 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/UE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37551 | Barraca del Turó del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-del-besso | XX | Barraca de pagès o de vinya de planta trapezoïdal amb els quatre costats desiguals (3,6 x 3 x 2,25 x 5 metres respectivament). La coberta és plana i està feta de maons; en sobresurt el tub del fumeral o xemeneia. Les parets estan fets de maons calats i arrebossada de forma bastant barroera. La porta, de llinda recta, és de fusta i està mal conservada. De la façana principal, orientada a llevant, en sobresurt una estructura metàl·lica en forma de pèrgola. A la façana nord, hi ha una petita obertura com a finestra. | 08003-413 | Turó del Bessó, a l'est del terme municipal. | 41.4915800,2.2826400 | 440119 | 4593578 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37551-foto-08003-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37551-foto-08003-413-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i ser una barraca de construcció força tosca, està cuidada i en plena activitat ja que presideix una zona de conreu de vinya. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37552 | Pou i dipòsit del Turó del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-diposit-del-turo-del-besso | XX | Pou d'aigua amb dipòsits adjacents. El pou és de secció circular d'un metre i mig de diàmetre. Està construït de maó pla posats en vertical i ajuntats amb ciment. Té una tapadora metàl·lica que es tanca amb un cadenat. També disposa d'una estructura metàl·lica destinada a penjar-hi la galleda amb la corriola. Al seu costat hi ha dos dipòsits; un de més petit (20 x 20 cm) i un altre més gran (60 x 60 cm). En aquests dipòsits es feia la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 08003-414 | Turó del Bessó, a l'est del terme municipal. | 41.4917600,2.2826400 | 440119 | 4593598 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37552-foto-08003-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37552-foto-08003-414-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat hi ha una prunera. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37554 | Mina Mulassa de baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-mulassa-de-baix | XVIII-XIX | Registre o repartidor de mina amb una doble canalització i la caseta de planta rectangular feta d'obra (maó) i amb la coberta de volta de maó pla, restaurada recentment. Les portelles són metàl·liques. Al costat hi ha una altra portella i una caixa d'obra amb els repartidors a dins. | 08003-416 | Can Comajoana | Un dels propietaris d'aquesta mina és el senyor Pere Millet, que resideix a la casa coneguda com Can Comajoana. Ell en va restaurar aquest registre quan va comprar la finca. | 41.4995200,2.2978100 | 441393 | 4594449 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37554-foto-08003-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37554-foto-08003-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37554-foto-08003-416-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El nom Mulassa de baix és el que figura a les escriptures de propietat. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37555 | Panteó de la Família Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-borrell | XIX | Panteó ubicat al centre del primer recinte del cementiri. És de planta rectangular d'estil historicista amb destacats elements gòtics. La cambra mortuòria està sota el nivell de pas del recinte i s'hi accedeix a través d'una doble escalinata amb barana central calada que condueix a la porta d'entrada al panteó, de bronze, amb arc flamíger, esculpit amb motius florals. En l'angle que es produeix a cada costat de les escales, hi ha sengles àngels. A la part superior del panteó un monument format per una creu, un sarcòfag de pedra i una dona presideix el conjunt. | 08003-417 | Camí Baix de Tiana, 1 (cementiri) | Panteó de la Família Borrell que després va passar a la fundació de l'Escola Pia de Catalunya | 41.4890000,2.2910000 | 440815 | 4593286 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37555-foto-08003-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37555-foto-08003-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37555-foto-08003-417-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37556 | Bassa de la Vil·la Enriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-villa-enriqueta | XIX-XX | Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta rectangular (6 x 7 m). Els murs són de paredat, fet de pedres petites i irregulars i unides amb morter; arrebossats, de 60 cm d'amplada. L'ampit de la bassa està fet de rajols. | 08003-418 | Av. De Sant Josep de Calassanç, 14-16 | 41.4982600,2.2962300 | 441260 | 4594310 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37556-foto-08003-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37556-foto-08003-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37183 | Ca la Librada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-librada | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVII-XVIII | Rehabilitació de l'habitatge de la planta primera l'any 2000 | Antiga masia de planta baixa i pis i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Està situada en ple nucli històric d'Alella. Cal destacar la façana principal, orientada a sud i amb la inscripció amb la data 1776, ordenada simètricament segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, de grans dimensions i molt transformades, sobretot les de planta baixa fruit de la seva adequació com a locals comercials. A la planta pis trobem tres balconeres emmarcades amb carreus de pedra - que tornem a trobar a les cantonades de l'edifici- amb tres balconets amb una simple barana de ferro forjat. La resta de façanes presenten una distribució més irregulars de les obertures. Al costat dret es conserva un pou. | 08003-42 | Torrent Vallbona, 1 - Empedrat del Marxant, 2 | L'edifici ja existia el 1625. L'any 1650 era conegut com a Can Casals de la Plaça. Ja l'any 1702 n'era propietari en Carles Vila, anomenant-se llavors Can Vila. El 1833 pertanyia a n'Isidre Maristany i posteriorment passà a la família Casals. | 41.4940500,2.2950300 | 441156 | 4593844 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37183-foto-08003-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37183-foto-08003-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37183-foto-08003-42-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37184 | Can Lleonart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleonart | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XVI-XVIII | Als anys 90 es va realitzar la remodelació interior de l'edifici i la restauració de la façana. | Antiga masia situada a la confluència de la riera Coma Clara i la riera Coma Fosca, a la part més meridional del nucli antic d'Alella. Es tracta d'una construcció de planta rectangular i una alçada de planta baixa, pis i golfes, molt transformada en el temps i que ara s'ha reconvertit en un centre cultural municipal. Té una coberta de teula àrab a dues aigües que no és visible a la façana principal, orientada a migdia, ja que aquesta fou posteriorment modificada creant una nova façana barroca, sobreposada damunt l'estructura d'una antiga casa de pagès, molt característica en el paisatge urbà d'Alella, ja que és la primera imatge del nucli antic que es té venint des del costat de mar. Aquesta s'ordena segons quatre eixos de composició verticals, amb certes irregularitats en la disposició de les obertures de la planta baixa: la simetria es trenca per la posició de la porxada d'entrada a l'esquerra. Destaca sobretot pels seus esgrafiats i pel coronament ondulat que remata la façana, amb un gran rellotge de sol en posició central. En planta baixa trobem un porxo amb arcs carpanells que ens porta a l'accés: un portal adovellat de mig punt. A la planta pis tenim quatre balconeres d'arc rebaixat, amb els corresponents balcons individuals amb barana de ferro. A la planta golfes les finestres, amb arc de mig punt, són més petites. La façana posterior, que té una torre d'obra vista adossada a un costat, ha estat desdibuixada amb l'obertura de noves finestres - algunes d'elles, a les golfes, de grans dimensions- que trenquen la imatge tradicional de l'edifici. Els seus interiors també han estat profundament transformats per l'adaptació dels espais als nous usos de caire cultural. A la resta de la parcel·la hi trobem d'altres edificacions que no tenen interès. A destacar el pati davanter, la tanca del carrer de perfil ondulat i la porta d'accés, que manté la imatge històrica del conjunt, així com la placa commemorativa de pedra que recorda la rierada que el primer quart del segle XVIII s'endugué la tanca sobre la que està situada. | 08003-43 | Pl. Germans Lleonart, s/n - Riera Fosca, 2-6 - Rambla d'Àngel Guimerà, 1 | La casa s'havia conegut amb el nom de mas Riera de la Creu, perquè al seu davant hi havia hagut una creu de terme, que era anomenada lacreu dels pobres perquè és on se'ls donava almoina. Al segle XVII n'era propietària la família Riera. Els Lleonard eren dos germans combatents a la resistència de Barcelona durant el setge borbònic de 1714. Salvador n'era el cap dels serveis d'informació i Francesc va desaparèixer a les muralles de Barcelona | 41.4927700,2.2948900 | 441143 | 4593702 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37184-foto-08003-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37184-foto-08003-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37184-foto-08003-43-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37185 | Can Llimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llimona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIX | Conjunt de grans dimensions, terrassat, format per diverses parts diferenciades. Hi trobem una zona inferior plana, a llevant i propera a la riera, amb l'accés, l'edificació principal, els jardins i una àrea d'horta a la part sud; una zona esglaonada central amb diferents feixes de fruiters i l'antiga masoveria de Can Roca; i finalment, a la part superior i separat per un camí flanquejat per xiprers que travessa la finca de nord a sud, hi trobem el bosc de pins. Cal destacar el tancament perimetral que combina maçoneria i ceràmica, amb el barri d'accés flanquejat per dos grans plataners a la zona de la riera, i la glorieta naturista a l'extrem nord-oest de la finca. Des del barri, un passeig de til·lers ens condueix a l'esplanada on s'aixeca l'edificació principal. Aquesta, restaurada el 1909 sobre una antiga construcció de l'any 1778, està formada per un cos principal de planta quadrada de 14 x14 m, de planta baixa, dues plantes pis i golfes, i coberta a quatre vessants; l'antiga casa situada a l'extrem oest i un cos entremig que els uneix de dues plantes d'alçada. L'element més significatiu és el xamfrà sud-est, on hi trobem una successió de balcons arrodonits, sostinguts per columnes i capitells de fosa, rematats per una torreta circular i coberta d'agulla. Cal destacar les façanes sud i est del volum principal, d'estil neoromàntic, ordenades horitzontalment per plantes i verticalment pels eixos de les obertures. A remarcar el relleu que es dóna a la imposta del segon forjat, amb una filera d'arcs llombards, la gran dimensió de les obertures, les finestres geminades de la planta segona, la finestra coronella d'arcs lobulats del cos entremig, els balcons centrals de la façana principal orientada a migdia i el treballat xamfrà amb la torre. Al costat de llevant hi trobem un interessant jardí francès amb coníferes, ordenat segons dos eixos perpendiculars. Al sud tenim un jardí anglès amb un conjunt de palmeres i una horta. Enfilant-nos a ponent entre les feixes esglaonades de fruiters i horta trobem l'antiga masoveria de Can Roca, una construcció de planta baixa i pis i coberta a dues aigües. En destaca el ràfec, el rellotge de sol i la seva posició dominant sobre la finca. Més enllà, superant un conjunt d'edificacions agrícoles i d'esbarjo sense cap valor arquitectònic i el camí de xiprers que travessa la finca, arribem a la pineda situada a la part superior. Cal mencionar, finalment, el sistema d'aigua i la xarxa de conductes que abasta tota la finca. | 08003-44 | Riera Coma Clara, 1 | 41.5007100,2.2944500 | 441113 | 4594583 | 1893 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37185-foto-08003-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37185-foto-08003-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37185-foto-08003-44-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37186 | Cal Duch; Ca La Madamme; Ca L'Arrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-duch-ca-la-madamme-ca-larrau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | deteriorament per manca d'ús. | Edificació de caire neoclàssic formada per un cos central de planta gairebé quadrada, de planta baixa i dues plantes pis, envoltat per un cos porticat de dues alçades en tres dels seus costats. El volum principal té una coberta a quatre aigües amb una petita torre mirador al punt central. La façana principal, orientada a sud-est, és simètrica i està ordenada verticalment segons tres eixos de composició on se situen les obertures, i horitzontalment pel coronament i les cornises entre plantes, que tenen continuïtat als porxos laterals. Aquests es caracteritzen per la lleugeresa de les baranes i dels pilars metàl·lics, reforçats a les cantonades per pilars d'obra coronats amb hídries decoratives. La façana principal té unes obertures en planta baixa d'arc rebaixat, amb el portal d'entrada ubicat en posició central. Sobre aquest hi trobem un balcó d'obra sustentat per mènsules decorades. La resta d'obertures són balconeres geminades amb una columna jònica central i barana d'obra calada sobre el pla de la façana. La resta de façanes tenen una decoració molt més austera. Cal destacar el coronament, amb un fris perimetral decorat amb cartel·les que suporten el ràfec sobre el què trobem elements decoratius tipus cresteria. De l'entorn cal esmentar el passeig d'accés i el jardí perimetral. | 08003-45 | Camí de Martorelles, 1 | El nom original de la construcció datada del segle XVI era Can Mates Damunt. Després de passar per diferents propietaris, a finals del XIX fou adquirida per Madamme Joana Lluïsa Grand Gerard qui, al morir, la llegà a l'Escola Pia. | 41.5007900,2.2875900 | 440541 | 4594597 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37186-foto-08003-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37186-foto-08003-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37186-foto-08003-45-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37187 | Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XVI-XVIII | S'han realitzat obres de reforma. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants, que té dos cossos laterals adossats. El tret més característic del conjunt és la torre emmerletada amb terrat pla que apareix al cos de la dreta, alineada al pla de la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, està composada segons eixos verticals, si bé hi ha lleugers desajustaments en l'alineació de les obertures. Cal destacar-ne la portalada adovellada d'arc de mig punt de la planta baixa i les balconeres emmarcades amb carreus de pedra a la planta pis, amb un lleuger balcó en posició central i un balconet massís d'obra a la torre lateral. A la planta golfes hi trobem tres petites obertures i un rellotge de sol decorat. Cal fer esment dels murs i tanques de maçoneria que assenten el conjunt sobre un terreny amb pendent cap a ponent, i del pati o era del davant, obert com un balcó sobre la riera Coma Clara. Inclou elements tradicionals de les activitats agrícoles com són les basses i una base de premsa d'oli situada al bell mig del pati. Dels interiors, transformats per la seva adaptació com a museu del vi, cal destacar-ne dels voltes i arcades del celler del soterrani. | 08003-46 | Av. Sant Mateu, 2 | Les primeres notícies d'aquesta masia daten de 1359, amb el nom de mas Oller. Després fou adquirida per Ramon de Carner i més tard per Arnal Saiol, que li donà el nom de mas Saiol de Munt. L'any 1625 els Saiol la permuten amb la d'en Pere de Magarola, bisbe de Vic, a Montornès. Des d'aleshores la casa es conegué com a Mas Magarola i fou una de les més importants d'Alella. Durant un parèntesi de temps, però, es conegué com Casa Bárcena perquè José Sánchez de la Bárcena, militar d'alt càrrec i marquès de la Bárcena, s'havia casat amb la pubilla Magarola. | 41.5048300,2.2994900 | 441538 | 4595037 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37187-foto-08003-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37187-foto-08003-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37187-foto-08003-46-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37188 | Can Manyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manye | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVII | Masia de planta baixa i pis que ha sofert diverses transformacions amb el temps. El seu entorn, inserida en un teixit complex de naus industrials i magatzems, en dificulta el seu ús i en deteriora la seva imatge. La coberta, molt modificada, és de teula a dues aigües, però que es gira a la crugia central de manera que les pendents són perpendiculars a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, conserva els tres eixos de composició verticals, on en destaca el portal rodó adovellat i les obertures de planta pis emmarcades amb grans carreus emmotllurats de pedra, que novament apareixen a les cantonades de la construcció. La resta de façanes no presenten elements d'interès. | 08003-47 | Riera Fosca, 42 | Es diu que l'any 1673 Pau Mañé comprà la casa d'en Famosa, que era coneguda com a mas Grau. L'any 1781 era d'en Pere Roca. Darrerament la comprà Textil Mañé. | 41.4936400,2.2921200 | 440912 | 4593800 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37188-foto-08003-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37188-foto-08003-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37188-foto-08003-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37189 | Marquesat d'Alella; Cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marquesat-dalella-cal-marques | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PELAEZ FABRA, Don Juan (2010). Notes inèdites. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIX | Conjunt de gran extensió format per l'edificació principal, situada a l'extrem nord de la propietat, prop de la riera i del nucli antic; un gran jardí a l'extrem oposat, amb grans masses d'arbrat i un estany central; i finalment un passeig lineal format per diferents plataformes terrassades que connecten ambdós espais. Cal destacar la gran presència visual respecte el conjunt del terme municipal del jardí i la vinya que el separa de la riera per les seves dimensions i la seva ubicació. Al mateix recinte hi trobem també una interessant masia de petites dimensions anomenada Can Clarisvalls. L'edificació principal és una construcció de caire neoclàssic configurada per diversos cossos, dels quals cal destacar el volum octogonal, el cos central i els porxos perimetrals. Té dues plantes d'alçada amb una tercera planta inferior deprimida. Les cobertes són planes, tret del cos octogonal, amb teulades a vuit costats que sobresurten de la resta de l'edifici. El volum octogonal és el cos de major presència, amb una sala central de tres alçades que articula l'eix central de distribució interior i la gran escalinata d'accés girada 45º respecte el cos central, així com els porxos exteriors laterals. Al seu interior es combinen elements arquitectònics -columnes, pilastres, frontons...- amb rics frescos a les parets i sostres. Les façanes laterals es caracteritzen pels porxos amb un ric repertori de columnes i pilastres renaixentistes, arcs de mig punt i balustrades. Des del camí d'accés en rampa arribem, davant de l'edificació principal i a nivell de la planta inferior, a una esplanada de grava delimitada per murs amb balustrades i per un petit estany i l'escalinata. Aquesta, alhora que dóna accés a la planta baixa, ens marca la direcció del gran passeig que ens condueix al jardí anglès de l'extrem sud de la finca. El passeig està format per tres plataformes amb grans murs de contenció i elements arbrats lineals. El passeig central, a la cota inferior a l'eix de l'escalinata, és un passeig cornisa amb grans plàtans i d'altres espècies a banda i banda, des d'on podem contemplar les vinyes inferiors i el mateix nucli urbà d'Alella. Sobre aquest, el passeig palmeral parteix des de la mateixa cota que el passeig central i es va enfilant gradualment fins arribar a l'alçada del jardí anglès i el llac. Finalment, a la cota superior hi ha un passeig delimitat per una filera de pins pinyoners. Un cop al jardí, cal destacar l'estany central, al voltant del qual s'organitza un important ecosistema amb grans masses arbòries. | 08003-48 | Riera Principal, 1 | La propietat actual de la finca es remunta a 1833, quan Antoni Fontanils i Raspall va comprar la finca de l'antic mas La Torra i les feixes altes de Can Clarisvalls a Ignasi Guàrdia. A la seva mort, la seva filla Camila Fontanils i Casades, que estava casada amb Juan Fabra i Illas, passa a heretar la finca. El fill d'aquest matrimoni, Camil Fabra i Fontanils, futur Marquès d'Alella, emprendria, l'any 1870, la transformació que donaria lloc a l'aspecte actual de la casa i dels jardins. | 41.4925000,2.2960800 | 441242 | 4593671 | 1870 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37189-foto-08003-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37189-foto-08003-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37189-foto-08003-48-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'edifici es va construir en diferents etapes sobre l'antiga casa pairal del marquesat, 'de la qual només en queda l'escala interior i el perímetre del cos central. L'última gran intervenció arquitectònica, a començaments del segle XX, incorporà a l'edifici l'important volum de plantaoctogonal. | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37190 | Can Martí Gaza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-gaza | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació de composició neoclàssica situada a la zona entre la riera i el torrent Vallbona, sobre l'eixampla del segle XIX. És una construcció de planta rectangular, amb una alçada de planta baixa i pis amb semisoterrani, i coberta amb terrat pla. Les façanes són de composició simètrica i ordenades segons eixos verticals, tot i que la façana de ponent és més irregular i peculiar, ja que està separada de l'edificació veïna per un passatge o androna de només dos metres d'amplada. La façana principal està orientada a llevant, amb tres eixos verticals on s'agrupen les obertures - finestres rectangulars amb trencaaigües i persianes de llibret que reapareixen a la resta de façanes -. Destaca l'eix central, reforçat per la presència de dues parelles de pilastres estriades amb capitells a banda i banda, el balcó amb balustres i mènsules de pedra a la planta pis, i l'esgrafiat del remat central ondulat de la barana del terrat. En aquesta façana i la sud, cal remarcar les terrasses i escales d'accés a la planta baixa, lleugerament aixecada sobre el nivell del jardí, protegides amb baranes de balustres. Finalment, una barana acroteri massissa - els balustres només apareixen a la façana principal- sobre una important cornisa decorada amb motllures i dentellons, corona l'edifici i dóna unitat al conjunt. Interessant, també, la tanca que envolta la finca i el jardí que envolta l'edificació principal. | 08003-49 | Carrer Verdaguer, 7-11 | 41.4966100,2.2948500 | 441143 | 4594128 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37190-foto-08003-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37190-foto-08003-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37190-foto-08003-49-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37146 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, Salvador (1964). 'Les cases del poble i el creixement de la població'. Alella, núm. 40, abril de 1964. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (2007). Catalunya medieval. Els pobles medievals de Barcelona - El Maresme. Ed. March Editor. El Vendrell. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.</p> | XIII - XIX | <p>Conjunt d'edificis envoltats per una zona enjardinada, limitat per una tanca de pedra. Existeix una torre de vigilància i defensa molt ben conservada de planta circular, amb quatre nivells interiors (evidenciats per les finestres visibles d'entre les què en destaquen dues amb decoracions d'època gòtica amb arcs lobulats), dotada de quatre matacans en el nivell superior i acabada amb merlets. La masia té façana simètrica aparentment basilical tot i que la planta i la solució de la teulada no corresponen a aquesta tipologia. De fet, pertany al grup V, a partir d'una remodelació del segle XVII. A la façana destaquen la porta d'entrada (adovellada), el balcó central de la planta primera i els dos elements esgrafiats que l'acompanyen a cada costat: un rellotge de sol i l'escut del baró de Ribelles, molt malmesos. Trobem altres motius ornamentals esgrafiats o pintats sobre les finestres. La teulada té quatre vessants perpendiculars, amb carener paral·lel a la façana, si bé una teulada de carener perpendicular a aquesta corona l'element central. La planta denota les successives ampliacions. Parteix d'una construcció inicial amb tres crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a sud-est, amb la típica solució d'un gran espai d'entrada i una gran sala central a la planta primera. En planta baixa destaca el volum posterior afegit el segle XVI que correspon al celler, amb tres crugies cobertes amb volta de maó pla situat a la part posterior dels tres cosses, semi soterrat. A la primera planta hi trobem una escaleta que connecta directament amb el tercer pis de la torre adossada. Al segle XVII s'hi adossà a la banda de llevant una construcció -ja molt transformada- com a annex al celler. Finalment, els segles XIX i XX es construeix el cos poligonal destinat a l'habitatge dels masovers que tanca, per la banda de llevant, el conjunt. D'altra banda, és al costat de ponent, en una zona terrassada del pati entre un estany del jardí i la torre de defensa, on trobem noves restes de canalitzacions i estructures d'una construcció del segle XVII o XVIII descobertes durant els treballs arqueològics realitzats l'any 2004. A la capella hi ha una imatge que fou rescatada del convent del carrer del Carme de Barcelona durant els incidents de 1835 i, posteriorment, durant la Guerra Civil, li van tallar els braços per poder-la amagar. De la resta de l'entorn cal destacar-ne les tanques de pedra i alguns exemplars vegetals de gran presència que embolcallen la torre a ponent i d'altres que remarquen el pati o era de la masia des del seu accés situat al sud de la finca. A l'angle superior del que havien estat els jardins de la finca es conserva la font del Garrofer dins d'un espai tancat que hi ha després d'una renglera d'habitatges unifamiliars. Fou construïda pel primer baró de Ribelles l'any 1908.</p> | 08003-5 | Carrer Onofre Talavera, 4 | <p>La masia de cal Baró podria trobar-se en terres del que havia estat l'antic Mas Colomer de Sorbers documentat ja l'any 1300, segons afirmen fonts locals. L'any 1473 es té constància que el mas fou propietat de Benet Casals. Posteriorment passà a mans d'Antoni Ferrer. L'any 1619, quan n'era propietari en Mateu Ferrer, es coneixia com a mas Ferrer de la Torre. A principis del segle XVIII, la família Ferrer fou expulsada a causa dels deutes i la masia fou adquirida en subhasta pel cònsol de França, Llorenç Soley, passant-se a anomenar mas Soley. El 1770 s'anomena cal Canonge, ja que pertanyia a l'abat Codolà, Canonge de la Seu de Girona. A mitjan segle XIX passà a Josep Bofarull, Baró de Ribelles, moment a partir del qual la casa passà a anomenar-se cal Baró.</p> | 41.4925400,2.2923100 | 440927 | 4593678 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37146-foto-08003-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37146-foto-08003-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37146-foto-08003-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||
| 37191 | Vil·la Martorell; Les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-martorell-les-monges | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació aïllada, de composició neoclàssica, de planta baixa i dues plantes pis d'alçada separades per cornises. El volum, originàriament de planta quadrada amb un pati central amb un lucernari a quatre aigües, ha estat transformat amb l'aparició de dos cossos laterals amb obertures de grans dimensions. La coberta del cos central té forma de creu i cada braç està format per una teulada a dues aigües amb un important ràfec; mentrestant, els cossos laterals tenen terrat pla. Les façanes principal i posterior són simètriques, ordenades segons cinc eixos de composició verticals, amb balconeres a la planta pis i grups de petites finestres d'arc de mig punt a la segona planta. En destaca l'escala de ferro que dóna accés a la planta pis, a la qual s'accedeix a través d'una lleugera marquesina metàl·lica. Malgrat aquest element que ens porta a una arquitectura de tipus colonial, hi ha d'altres elements que li confereixen un cert aire neoclàssic: motllures, frontons o cornises cassetonades. Les façanes laterals són d'una gran simplicitat, amb obertures rectangulars de majors dimensions però ben integrades al conjunt de l'edifici. El recinte es completa amb construccions annexes de poca entitat, moltes d'elles enganxades a la tanca, resultat de l'activitat docent que s'hi desenvolupa. A remarcar el jardí del pati i el camí arbrat d'accés. | 08003-50 | Riera Fosca, 1 | L'any 1515 es coneixia com a Mas Valls o Matas de Vall i, més tard, com a Can Calderó Xic, fins l'any 1818. L'edifici actual fou construït l'any 1886 per la família Martorell fins que l'any 1919 s'hi instal·laren les Germanes Salesianes per obrir-¬hi una escola. Després s'amplià amb la construcció dels cossos laterals afegits. | 41.4921900,2.2940200 | 441070 | 4593638 | 1886 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37191-foto-08003-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37191-foto-08003-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37191-foto-08003-50-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37192 | Mercat municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ANGLADA, Ramon; ARMENGOL, Cristina; ASENSIO, Àlex; CLAVELL, Susana; MAÑÀ, Albert i VIDAL, Núria (2008). 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. | XX | Edificació de planta quadrada situada al costat sud de la plaça de l'Ajuntament, a la dreta de l'església parroquial. Una intervenció dels anys 80 del segle XX, obra de l'arquitecte Enric Batlle, va duplicar la superfície de la planta fent una actuació simètrica, tot ocupant els terrenys de l'antic hort de la Rectoria i conservant la façana que dóna a la plaça de l'Ajuntament i les façanes laterals. Aquesta intervenció, a més de fer front a les noves exigències per a l'ús comercial com a mercat, va combinar els nous materials amb els elements més clàssics de la configuració original de l'edifici. En destaca la coberta a quatre aigües -amb un volum aixecat en posició central que fa de lucernari - la qual, gràcies a la lleugeresa de l'estructura metàl·lica i a la tarja vidrada que envolta l'edifici, sembla que floti respecte la resta de la construcció més massissa. La façana a la plaça conserva la part original del volum, de composició neoclàssica i simètrica. La seva opacitat és només trencada per la portalada d'arc de mig punt situada en posició central. Pel contrari, la façana sud és mostra més oberta, amb una part superior vidrada sobre un sòcol d'obra vista. El tancament recula generant un porxo - La Porxada - que en protegeix la façana i on surt a la vista la lleugeresa dels pilars i gelosies de l'estructura metàl·lica. Aquesta façana, aprofitant el desnivell del terreny, té una planta semi soterrada que, actuant com a sòcol, acull la biblioteca municipal. | 08003-51 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | El 21 de desembre de 1929, l'Ajuntament, en ple extraordinar, aprovava el Reglamento para régimen del mercado. El primer de gener de 1930 subhastava els punts de venda del nou mercat. | 41.4934600,2.2949200 | 441146 | 4593778 | 1929 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37192-foto-08003-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37192-foto-08003-51-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37193 | La Miralda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miralda | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | La finca i la casa han estat abandonades, els conreus s'han perdut i el passeig arbrat s'ha malmès. | Conjunt de grans dimensions del qual destaca l'habitatge principal situat en posició central, envoltat d'un gran jardí que conté d'altres construccions auxiliars i interessants elements decoratius. L'edificació principal, de composició neoclàssica, té un cos central de planta baixa i dues plantes pis en forma de creu, flanquejat per dos cossos laterals de planta i pis, formant àmplies galeries amb arcades de mig punt, tancades per balustrades que tornen a aparèixer a la barana del terrat. El cos central és de composició simètrica, només trencada per l'aparició de la torre-mirador que conté l'escala. La façana principal està ordenada mitjançant cinc eixos verticals. De gran monumentalitat, cal destacar les dues columnes jòniques de les plantes pis que remarquen encara més la potència del volum, reforçat pel fet que l'eix central sobresurt del pla de façana. Les plantes pis tenen balcons amb balustrades, que tornen a aparèixer al balcó central de la segona planta. La façana posterior té una alçada menor, ja que la planta baixa està enfonsada al terreny. És de composició similar però utilitzant un llenguatge més senzill. La planta baixa està decorada amb franges horitzontals, decoració que té continuïtat a les plantes superiors tot reproduint pilastres que separen els diferents eixos de composició. Els cossos laterals tenen un estuc que imita carreus. La finca està organitzada per dos eixos perpendiculars, que corresponen als passeigs principal i lateral d'accés. En la seva intersecció hi trobem, davant la casa gran, un pati semi el·líptic delimitat per plàtans, al costat del qual trobem dues plataformes decorades amb elements neoclàssics (font, balustrades, hídries...) d'entre els quals cal destacar l'edicle (casa de paons) construït amb maó i decorat amb plafons de rajola de València i cobert amb teulada de sis vessants. Darrera la casa, a continuació del pati-terrassa posterior, ens trobem amb els camps d'ametllers. La vegetació està molt consolidada: en destaca l'arbrat configurat amb exemplars diversos de plàtans, til·lers i castanyers, que emfasitza la geometria dels camins vorejats, a més, amb tanques de bardisses. Cal esmentar la tanca de xiprers al nord que separa la finca de l'autopista, amb una petita torre a l'extrem nord-est. | 08003-52 | Riera Principal, 5 | Abans de construir-se l'edifici, la finca era vinya i pertanyia a Can Clarisvalls. El 1833, Carles Torrents Miralda inicià la transformació de la mateixa i el 1856 acabà l'actual edifici. A la reixa de la portalada d'entrada hi figura la data 1856, i a la façana hi ha gravades les de 1829 i 1950, data d'una important reforma. L'any 1951, data que apareix al barri que hi dóna accés des del sud, la casa va patir una important reforma tant pel que fa a la distribució interior com a l'organització general de la propietat. Totes les façanes van refer-se sota la direcció de l'arquitecte Francesc Mitjans i Miró. | 41.4876400,2.3007200 | 441625 | 4593128 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37193-foto-08003-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37193-foto-08003-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37193-foto-08003-52-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37194 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVII | Antiga masia de planta rectangular situada a l'interior d'un passatge ubicat entre el conjunt de cases de cos de l'esquerra de la riera i el barri del Rost. Actualment trobem una construcció entre mitgeres, de planta baixa i pis i amb coberta de teula a dues aigües, que ha sofert molts canvis en el temps. La façana principal, oberta a ponent al passatge abans esmentat, té dos eixos verticals on s'agrupen les obertures de les dues plantes. Només a remarcar la portalada -molt transformada- adovellada d'arc de mig punt; i l'esgrafiat en el capcer amb el nom de la casa: Cal Músic. | 08003-53 | Passatge de Cal Músic, 4 | 41.4934300,2.2957700 | 441217 | 4593774 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37194-foto-08003-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37194-foto-08003-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37194-foto-08003-53-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37195 | Can Nyiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nyiga | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Habitatge de planta baixa i dues plantes pis, situat tocant al recinte de Les Quatre Torres, separats únicament per un vial molt estret. Per la seva situació elevada, té grans vistes sobre el nucli antic d'Alella i de la resta del terme fins al mar. En destaca la façana principal, orientada a sud-est, i oberta a un pati allargat amb diverses espècies vegetals. Està decorada amb un estuc dibuixant franges horitzontals. S'estructura horitzontalment a través de cornises que separen les diferents plantes, i verticalment en dos eixos de composició que agrupen les diverses obertures d'arc rebaixat i amb balcons de formes arrodonides i mènsules de pedra a les plantes pis. Les dimensions dels balcons de la planta segona són, però, menors als de la planta primera. Una cornisa amb modillons i una barana calada de pedra rematen la façana i tanquen el terrat de la coberta. En sobresurt el volum de l'escala, que destaca per la seva coberta piramidal de rajola vidrada. | 08003-54 | Doctor Isidre Pòlit, 22 | 41.4949500,2.2933200 | 441014 | 4593945 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37195-foto-08003-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37195-foto-08003-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37195-foto-08003-54-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37196 | Can Pareras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pareras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. | XIV-XVIII | Masia de tipus basilical de planta baixa, pis i golfes a l'espai central aprofitant la major alçada d'aquest. La coberta és de teula a dues vessants. El conjunt es completa amb diferents edificacions annexes als dos costats del volum principal, així com un cos posterior que conté l'escala. La façana principal, orientada a llevant, és pràcticament simètrica i està organitzada mitjançant cinc eixos verticals de composició (inicialment constava de 3 cossos perpendiculars a la façana principal, però amb el temps n'adquirí més). En posició central apareix una portalada adovellada d'arc de mig punt a la planta baixa, a la planta pis, tres finestres emmarcades amb carreus de pedra, i finalment a les golfes, tres petites finestres. A la resta de la façana apareixen altres obertures de dimensions menors. Cal destacar l'espai davant de la casa, delimitat per un mur de contenció de pedra, si bé es troba desvirtuat per l'aparició d'un volum de planta baixa i dos pisos enganxat al mur i molt proper a la masia. El celler s'emplaça a la part del darrera i es troba pràcticament soterrat. | 08003-55 | Riera Coma Fosca, 33-37 | 41.4992500,2.2881600 | 440587 | 4594426 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37196-foto-08003-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37196-foto-08003-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37196-foto-08003-55-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37197 | Can Pufarré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pufarre | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XV-XVIII | Conjunt format per una antiga masia, una era acompanyada d'altres construccions auxiliars i un jardí amb elements decoratius representatius. La masia està situada al costat de llevant de la finca, en una posició elevada respecte el torrent que porta el seu nom. És propera a Can Coll i orientada totalment a ponent, on s'obre l'era i la resta del jardí de la finca. Té planta rectangular, trencada per un cos posterior adossat, i una alçada de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües. La façana principal, com hem dit orientada a ponent, té les obertures - moltes d'elles modificades- ordenades segons tres eixos verticals. En posició central, tot i que descentrat respecte el carener de la coberta, hi trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, acompanyada d'un finestral a l'esquerra. A la planta pis hi ha tres finestres, d'entre les quals en destaca l'obertura central, decorada amb elements d'estil gòtic - una finestra conopial d'arc lobulat. Al voltant de l'era, pavimentada amb tova ceràmica, hi trobem un volum rectangular de nova planta i només una alçada que s'obre a migdia amb una façana de superfície vidrada. Més enllà, s'estén el jardí que, delimitat per tanques de bardissa, ens porta a l'altre extrem de la finca on s'aixeca un curiós templet oriental de planta rectangular i coberta a quatre aigües. | 08003-56 | Torrent de Can Pufarré, 4 | Al segle XIV podia haver format part de la gleva del Mas Esteve o del Mas Trobat (Can Coll). El 1515 passà a mans de Pere Ramon Auleda i posteriorment a Pau Ferrer de la Torre. El 1868 pertanyia a Francesc Ferrer i més tard l'adquirí el Baró de Ribelles. | 41.5014300,2.2856300 | 440378 | 4594669 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És la única masia del terme que té la façana principal orientada a muntanya. Conta la llegenda que una espelma encesa rara la finestra de la cuina, situada a la part posterior de la casa i orientada cap a llevant, servia de senyal a contrabandistes marins que comerciaven amb esclaus a la zona del Masnou. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37198 | Les Quatre Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quatre-torres | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XIX | Conjunt format per tres sectors clarament diferenciats: l'àmbit de l'edificació principal - situada al sud de la finca -, un jardí a la part posterior, i finalment una extensa pineda al límit nord de la propietat; ubicats sobre una plataforma elevada respecte el teixit urbà contigu. L'edificació principal és una construcció de caire neoclàssic, de planta rectangular i amb una alçada de planta baixa, pis i golfes, si bé la façana posterior té una planta menys degut al desnivell del terreny. El tret més característic -i que dóna nom a l'edifici- són les seves quatre torres ubicades a les cantonades del cos central, volums de planta rectangular i coberta a quatre aigües decorada amb rajola vidrada. Les seves façanes són simètriques i de composició unitària ordenades segons eixos verticals - cinc a les façanes principal i posterior, i tres a les laterals. Les obertures que les conformen són, a la planta pis, balconeres - protegides totes elles amb un guardapols- que permeten la sortida a peu pla i que es transformen en balcons a la façana principal, orientada a migdia. Mentrestant, a les golfes trobem finestres rectangulars de petites dimensions, i al capdamunt de les torres agrupacions de finestres allargades d'arc de mig punt. És probable que trobem elements aprofitats de construccions anteriors, com podem comprovar a la llinda de la portalada adovellada del garatge amb la inscripció de la data 1629. La planta s'organitza a través d'un nucli central il·luminat zenitalment. Davant la façana principal trobem un pati, suportat per un important mur de contenció de pedra vista que rep tangencialment la rampa d'accés i que es caracteritza per la presència de diversos exemplars de plàtans de notables dimensions i xipresos. Al darrera de l'edificació, s'estén un jardí en el qual hem de destacar l'existència d'un estany central -amb un templet al qual s'hi accedeix a través d'un pont i una gruta de caire romàntic- i la vegetació que l'envolta. A un nivell superior trobem una pineda de gran extensió que representa un espai verd molt important respecte el conjunt del casc urbà. L'ordenació de la finca s'atribueix a Josep Fontserè Mestres, creador del jardí del Parc de la Ciutadella. | 08003-57 | Pg. Antoni Borrell, 1 - Carrer de les Quatre Torres, s/n | Els anomenats senyors de la Casa d'Alella eren una família que gaudien de l' usdefruit del terçó (tercera part dels delmes) de la parròquia i tenia alhora en alou diverses propietats i masos i exerciren una mena de senyoria sobre la parròquia. La casa d'Alella, dita també Casa del Terçó -pels censos que rebia- és coneguda des del segle XVII com Les Quatre Torres, a causa de les quatre torres que coronaven l'edifici. Sembla que els primers senyors que gaudiren d'aquests drets foren els Banyeres, documentats des del segle XIII (1235). Des de la segona meitat del segle XIV, i durant quasi dos segles, el terçó de la parròquia amb els seus drets i atribucions foren en mans de la família Desplà. Els membres més destacat d'aquest llinatge, que detingueren càrrecs importants en el municipi de Barcelona i en la Generalitat, van ser: Lluís Desplà (1444-1523) ardiaca major de la Seu de Barcelona; Francesc Coromines i Guerau Desplà, Mestre Racional i conseller de Ferran el Catòlic. A mitjan segle XVII la casa fou propietat del virrei de Catalunya, Guillem Ramon de Montcada. Els marquesos d'Aitona, van vendre la finca el 1670 a en Joan B. De Mata. La casa fou conservada per la seva família fins a finals del segle XIX, quan fou adquirida per la família Buenaventura Fabra Gil. El propietari actual és la setena generació d'aquesta família. | 41.4949100,2.2928600 | 440975 | 4593940 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37198-foto-08003-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37198-foto-08003-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37198-foto-08003-57-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Coromines i Desplà; un dels més importants dels Senyors de la Casa d'Alella. Va presidir la col·locació de la primera pedra de l'ampliació de l'Església (1459). Tingué una intensa actuació política en el Principat. Fou conseller de la ciutat de Barcelona. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37199 | Can Rogiet; Ca l'italià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rogiet-ca-litalia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació aïllada de composició neoclàssica, de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises. La coberta és plana, amb un terrat només trencat per l'aparició de la torre rectangular que conté l'escala. La façana principal, orientada a sud-est, és molt similar a la façana oposada. Ambdues són de composició simètrica, ordenades segons tres eixos verticals. A la planta pis hi ha balcons, amb balconeres caracteritzades per trencaaigües de formes arrodonides; mentre que a la segona planta hi trobem petites finestres geminades amb arc de mig punt. Les façanes laterals són més pobres, tot i tenir el mateix tipus d'obertures. El volum es remata amb una petita cornisa i una barana massissa que tanca el terrat. | 08003-58 | Carrer Calderó, 1 | 41.4913300,2.2940000 | 441067 | 4593542 | 1870 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37199-foto-08003-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37199-foto-08003-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37199-foto-08003-58-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37200 | Can Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació de grans dimensions de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises. És de planta gairebé quadrada, trencada només per l'aparició d'una torre de petites dimensions que s'aixeca sobre el pla de la coberta, que és de teula i a dues aigües. De les façanes en destaca el tractament del totxo en totes les obertures, a les cornises que envolten l'edifici i al coronament, que segueix el pendent de la coberta a les façanes laterals. La façana principal, orientada a migdia, és de composició simètrica, ordenada segons tres eixos verticals. En posició central trobem la portalada d'accés i una balcó a la planta pis. Les finestres de la segona planta són més petites. La façana es remata amb una cornisa sobre la que s'aixeca un acroteri format per una barana ceràmica. A la resta de façanes es manté el llenguatge emprat, si bé amb un tractament més senzill. | 08003-59 | Riera Coma Clara, 14 | Inicialment, les terres de Can Rosselló formaven part de la finca de Can Magarola. José Rosselló Maspons va construir-la a finals del segle XIX. | 41.5031200,2.2977600 | 441392 | 4594849 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37200-foto-08003-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37200-foto-08003-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37200-foto-08003-59-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part del darrera hi havia hagut el celler, encara es conserva la premsa de cargol i una gruta empedrada com a fresquera. Hi ha una font. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37147 | Cal Barqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barque | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XVIII | Antiga masia situada al bell mig del nucli antic d'Alella, a la plaça de l'Ajuntament. Es tracta d'una construcció de planta baixa, pis i golfes, a la qual s'han adossat un conjunt de cossos annexos a la part posterior sense interès. La coberta és de teula àrab a dues aigües i asimètrica, ja que una de les vessants és més llarga que l'altra. L'element més representatiu és la façana principal, de gran amplada i oberta a la plaça amb orientació sud. Ha sofert moltes transformacions per l'aparició d'establiments comercials en planta baixa que en malmeten l'ordre compositiu amb obertures de grans dimensions. El mateix fenomen es reprodueix a l'interior, amb nous tancaments per compatibilitzar els diferents usos. A destacar el portal central de mig punt, la balconera superior i el rellotge de sol -amb la data 1774 esgrafiada- que l'acompanya a la planta pis, molt més opaca que la planta baixa. És una façana pobra però de gran representativitat per la seva implantació i dimensions respecte la plaça. La façana del darrera ha perdut la seva fesomia pels diversos afegits i reformes realitzades. De l'interior se'n conserven els arcs de pedra que separen les diferent crugies de la planta baixa. | 08003-6 | Plaça de l'Ajuntament, 9 | El 1444 s'anomenava mas Porrassa, essent abans dels Arbúcies. El 1515 n'era propietari Tomàs Soler. Fou el 1590 quan en Jaume Soler vengué l'hort que hi havia davant la casa per fer-hi la plaça. El 1659 en Lluís Arbuès comprà la casa a Joan Soler. L'any 1777 pertanyia a Antoni Arbuès, apotecari d'Alella. És l'any 1833, quan consta ja com a propietari en Josep Segur, amb el sobrenom del Barqué, donant així el nom que coneixem a la casa. | 41.4939100,2.2947400 | 441131 | 4593828 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37147-foto-08003-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37147-foto-08003-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37147-foto-08003-6-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37201 | Can Rovira; Can Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-can-vilaclara | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt tancat format per l'edificació principal, l'habitatge dels masovers, els galliners i d'altres construccions auxiliars. Al recinte s'hi accedeix des de la riera a través d'un camí que s'enfila lleugerament fins trobar-se el portal d'entrada, d'estil neoclàssic amb un arc carpanell, un petit entaulament i una hídria, situat en un dels vèrtexs del pati. Aquest espai rectangular, obert com una gran balconada cap a ponent amb una llarga barana de balustres, se sustenta amb un mur de contenció que arranca des del camí i que es caracteritza pels importants contraforts que s'hi recolzen. L'edificació principal, de composició neoclàssica, és de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises, amb coberta a dues aigües; i presenta un cos adossat en planta baixa amb terrassa. La façana principal, orientada a sud-est, és simètrica, ordenada segons tres eixos verticals. Cal destacar les balconeres amb balustrades de la planta pis i la cornisa amb modillons que envolta l'edifici. Sobre aquesta, i només en algunes façanes, apareix un coronament massís esglaonat amb un frontó semi ovalat a la part central. De la resta de volums només cal esmentar l'habitatge dels masovers (Can Monnar), construcció senzilla col·locada perpendicular a la dreta de l'habitatge principal, tancant part del pati. | 08003-60 | Av. de Sant Josep de Calassanç, 18 | L'any 1477 n'era propietari Jaume Monnar. Els Monnar la posseïren fins a mitjans del segle XIX. L'any 1863 pertanyia a Josep Rovira i l'any 1890, una filla d'Antoni Rovira, Encarnació Rovira, es casà amb Raimon de Vilaclara. A mitjan segle XIX, la finca estava plantada amb taronges i vinya, i se n'extreia el vi que s'embotellava sota la marca 'Alella Can Rovira', que va obtenir la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888. | 41.4992400,2.2962800 | 441265 | 4594419 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37201-foto-08003-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37201-foto-08003-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37201-foto-08003-60-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37202 | Can Rull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rull | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVIII | Conjunt d'edificacions situades al marge dret de la riera Fosca, sobre una plataforma natural elevada que destaca per la gran presència de grans murs de contenció de pedra. S'hi accedeix en rampa des del mateix carrer de la riera, així com a través d'un camí - també entre murs de maçoneria- que ve des de la finca de Can Cuirós, casa també protegida. Podem distingir tres volums diferenciats, orientats a sud-est, adossats entre sí, si bé el que es troba més a l'esquerra, de construcció posterior, no té elements a destacar. Els dos cossos primitius són construccions de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües. El volum central té les obertures de la façana principal emmarcades amb carreus de pedra, tot i que les de planta baixa estan molt transformades. El cos de la dreta, adossat perpendicularment al darrer i ubicat a un nivell inferior, té petites obertures amb carreus de pedra. Són edificacions senzilles de les quals cal remarcar el ràfec dentellat del cos central. A peu de carrer s'hi va obrir un accés a l'antic celler de la propietat, rematat amb voltes catalanes que descarreguen a la part central sobre un pilar de grans dimensions. | 08003-61 | Riera Fosca, 41 | Procedeix de la divisió d'una finca, Can Pagès, repartida entre germans l'any 1690. A finals del segle XVII adquirí el nom de Can Pagès Menor per diferenciar-la de Can Pagès Major, actual Can Cuiros, que també formava part de la finca matriu. | 41.4932500,2.2918600 | 440890 | 4593757 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37202-foto-08003-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37202-foto-08003-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37202-foto-08003-61-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37203 | Can Sanmiquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanmiquel | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. | XVI | Masia de planta baixa i pis que està formada per diferents volums, fruit de les diverses transformacions que ha sofert amb el temps. El volum frontal, amb coberta de teula a dues aigües, presenta una façana principal simètrica organitzada mitjançant cinc eixos verticals de composició. En posició central trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt i un interessant rellotge de sol esgrafiat a la part superior. A la dovella central hi ha gravat 1914, data de l'última transformació que va estendre's fins al 1926. També en destaquen les finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les arcades laterals que giren configurant interessants galeries constituïdes per nou arcs de mig punt que van canviar del tot la imatge de la casa, sobretot a la façana sud-est. Es tracta d'una ampliació posterior, atribuïda per alguns a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, tot reconvertint la masia original en una elegant casa d'estiueig que, alhora que reforça la façana de la masia primitiva, obre una nova façana sobre la riera Coma Clara. Inclou alguns elements de caire modernista com per exemple les decoracions dels volums de les xemeneies. En canvi, el cos central, també amb coberta a dues aigües, no presenta elements a destacar. Finalment, apareix un tercer volum adossat al darrera, cobert amb terrat, que tampoc té interès. | 08003-62 | Av. Sant Josep de Calassanç, 55 | Francesc Sanmiquel, masover de Can Magarola, va comprar una vinya i s'hi va fer la casa. Posteriorment a Marià Guarro. La darrera ampliació es produí l'any 1914. | 41.4978500,2.2945700 | 441121 | 4594266 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37203-foto-08003-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37203-foto-08003-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37203-foto-08003-62-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37204 | Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. REIG i VILARDELL, Joseph(1890). Monografies de Catalunya. Barcelona. | XX | Edificació de grans dimensions molt representativa per la seva ubicació propera al nucli urbà d'Alella, a la confluència entre la riera Coma Fosca i el carrer del torrent de Can Comulada; i la seva relació amb l'entorn, una vinya que havia estat l'hort de la casa i que s'estén cap al sud en forma de falca. L'edificació principal, situada al nord de la finca i en una posició lleugerament elevada, és una construcció, de planta baixa, dues plantes pis i golfes, formada per diferents volums orientats cap a migdia. El volum principal té un cos de planta baixa porticat de planta rectangular sobre el qual s'aixeca un prisma amb planta en forma de L i coberta de teula. Les façanes s'ordenen verticalment segons eixos de composició clarament definits. Una fina cornisa separa les plantes pis de les golfes. La planta primera combina finestres més petites amb balconeres obertes a la terrassa sobre el porxo de planta baixa. En sobresurt a la façana principal el braç curt del prisma amb un balcó a la planta primera, acompanyat d'un rellotge de sol, i tres finestres combinades d'arc rebaixat a la planta segona, on la resta de finestres són rectangulars. Sobre aquestes, i clarament alineades segons els eixos verticals, s'obren petites finestres d'arc rebaixat a les golfes que donen unitat a tot el volum, juntament amb el vol del ràfec del conjunt de la coberta. Destaca per la seva magnitud el cos adossat a l'esquerra: una galeria de grans arcs de mig punt i coberta a dues aigües que també treu el nas a la façana principal. Existeixen d'altres cossos de menor entitat al voltant que no tenen l'interès de l'edificació principal descrita. Cal destacar, però, el pati del davant que s'obre com una terrassa al sud, amb una pèrgola al costat de ponent. Centrada a l'edificació principal, una rampa flanquejada per tanques de bardissa trenca el mur de contenció de pedra i baixa cap a la vinya, un interessant espai agrari que penetra cap al mateix nucli urbà, símbol del paisatge més característic d'Alella. | 08003-63 | Riera Coma Fosca, 1 | Per construir la casa actual, el 1935 va enderrocar-se la vella masia gòtica, documentada des de 1460. Només se'n conserva, sobre la porta, una llinda de pedra amb la data '1789'. Durant l'enderroc també es va perdre la capella dedicada a Sant Joaquim i Santa Anna. El nom de Can sans té l'origen el 1760, quan l'adquirí Bonaventura Sans i Baturell. Abans havia estat propietat dels comtes de Robles i també dels de Montagut. | 41.4961900,2.2901600 | 440751 | 4594084 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37204-foto-08003-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37204-foto-08003-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37204-foto-08003-63-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En una visita pastoral, feta l'any 1846 a la capella de la casa dedicada a Santa Anna, el visitador apostòlic observà que Santa Anna portava a la seva filla (la Mare de Déu) agafada en braços i despullada, i obligà a qui correspongués a retirat l'estàtua o a vestir-la. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37205 | Can Serra; Torre Valeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-torre-valeta | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI | Antiga masia de tipus basilical de planta baixa i pis que ha sofert múltiples transformacions, tot apareixent un conjunt de cossos annexos que dificulten la lectura del volum original. Durant el segle XIX s'hi incorporà el balcó corregut de la planta pis, els elements historicistes de la façana i el pòrtic lateral. Més recentment s'han afegit volums a la façana posterior que en malmeten la imatge del conjunt. La coberta de l'edificació principal és de teula a dues aigües, amb un cos central més alt també a dues vessants. La façana principal, oberta a ponent, asimètrica i amb nombrosos elements decoratius de caire neoclàssic, presenta una portalada adovellada d'arc de mig punt que és l'original, ofegada per un balcó corregut amb barana i tornapuntes metàl·liques afegit amb posterioritat a la planta pis, i un rellotge de sol situat al vèrtex del frontó. De la construcció primitiva es conserva, especialment, l'estructura interior de la planta baixa i la porta adovellada abans mencionada. La planta baixa ha estat utilitzada com un habitatge independent dels masovers. A causa de l'accidentada topografia, davant apareix un interessant pati - mirador que s'obre sobre la riera, suportat per un important mur de contenció, i que està delimitat pel pòrtic lateral a la dreta i per un cos de dues alçades i cobert amb volta al nord. A ressaltar el paviment i elements com la cisterna adossada al mur de contenció i l'escala. La masia té capella pròpia. En l'entorn hi ha un brollador d'estil àrab decorat amb ceràmica vidriada i un templet - gruta amb columnes i una cascada feta amb pedres. | 08003-64 | Av. de Sant Josep de Calassanç, 4-6 | El 1440 n'era propietari en Berenguer Serra i aquesta família en mantingué la propietat fins a mitjans del segle XIX, quan la comprà el marquès d'Alella. Més tard fou adquirida per la família Valeta. És també al segle XIX quan es van fer les obres de reforma i ampliació que li han donat la configuració actual. | 41.4962000,2.2978000 | 441389 | 4594080 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37205-foto-08003-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37205-foto-08003-64-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37206 | Can Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. | XV | Antiga masia de planta rectangular, planta baixa i pis, i coberta a dues aigües, modificada per la seva transformació com a restaurant. El conjunt de Can Sors es troba completament inserit dins teixit urbà del barri homònim, al sud del terme municipal d'Alella. En destaca per sobre de tot la façana principal, oberta a migdia, amb una portalada adovellada d'arc de mig punt a la planta baixa i portes balconeres de proporcions verticals a la planta pis, si bé l'alçada de la balconera central és més gran. Tenen lleugers balcons i fines baranes de ferro forjat. Es poden distingir tres eixos de composició vertical, tot i que l'eix central presenta grans desajustaments. Una heura s'enfila embolicant bona part de la façana, tret característic de l'edificació. De la resta del conjunt cal remarcar el pati o era davant la casa -ja que és de les poques d'Alella que té l'era tancada- i el mur de maçoneria que envolta el recinte amb el barri d'entrada. Adossades a la tanca hi ha diferents construccions, on destaca una bassa alimentada per una mina en funcionament. Els interiors han estat transformats per l'adequació als nous usos, però es conserva l'estructura interior de fusta, el portal d'arc de mig punt i el balcó de trespol. La nova instal·lació va inaugurar-me l'any 1987. | 08003-65 | Masnou, 18 | La finca disposava de molí propi i posseïa les terres situades a l'altra banda de la riera que avui acullen el camp de futbol municipal del Masnou. La part alta de la propietat es destinava al conreu de vinya, els fruits de la qual eren processats a les bodegues Champ-Sors, guardonades amb diverses distincions, que eren propietat d'una branca de la família. | 41.4832100,2.3049700 | 441976 | 4592633 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37206-foto-08003-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37206-foto-08003-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37206-foto-08003-65-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37207 | Can Tito Serra Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tito-serra-nou | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici d'habitatge de planta baixa, pis i golfes, amb prolongacions laterals a la planta baixa que contenen magatzems i quadres. És de planta rectangular, amb quatre crugies paral·leles a la façana principal sustentades amb pilars i arcs de pedra. La coberta del cos central és de quatre aigües, de teula i amb un important ràfec. Les façanes, l'element més característic de la construcció, són de pedra, combinant amb el totxo a les cornises, obertures i a les golfes. En aquesta planta cal destacar les arcades de mig punt que recorren sota la coberta tot l'edifici. La façana principal, de composició simètrica amb tres eixos verticals i un petit balcó a la planta pis, es prolonga en planta baixa per contenir les entrades dels patis i els cossos laterals a través d'una tanca emmerletada de regust medieval. | 08003-66 | Riera Coma Clara, 11 | Aquesta edificació fou construïda en el segle XIX dins del mateix recinte de l'antiga masia de Can Tito Serra, i per tal de substituir-la. Les obres van iniciar-se cap al 1870 i van durar vuit anys. | 41.5050500,2.2967600 | 441310 | 4595064 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37207-foto-08003-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37207-foto-08003-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37207-foto-08003-66-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37208 | Can Tito Serra Vell; Can BabauCan Tito Serra Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tito-serra-vell-can-babau-can-tito-serra-vell | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XVII | sobretot els interiors, la façana est i bona part de la coberta, que s'ha esfondrat. | Antiga masia de tipus basilical de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb un pis més o golfa aprofitant la major alçada del cos central destinat originàriament a usos agrícoles. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia´. La seva composició és simètrica amb tres eixos de verticalitat disposats perpendicularment a la façana amb gruixuts murs de tàpia. En destaca la portalada adovellada d'arc de mig punt, les dues finestres també de mig punt de les golfes i les finestres de la planta pis emmarcades amb carreus de pedra. Les arestes de l'edificació també estan remarcades amb carreus. La resta de façanes són gairebé cegues i les poques finestres que hi ha són de mides reduïdes. | 08003-67 | Riera Coma Clara, 11 | Antic mas Moyó, amb la primera referència escrita datada de l'any 1392. Posteriorment prengué els noms de mas Mata, Can Vilallonga i Can Vidal (s. XVII). Des de 1674 fins el 1738 s'anomenà mas Babau. El 1738 l'adquirí el baró de Sant Vicens, el 1833 el marquès de la Manresana, i el 1863 el Comte de Solterra. L'any 1759 l'habità el masover Francesc Serra, qui donà nom a la casa. | 41.5044800,2.2970800 | 441336 | 4595000 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37208-foto-08003-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37208-foto-08003-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37208-foto-08003-67-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Precisa restauració urgent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37209 | Can Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PELAEZ FABRA, Don Juan (2010). Notes inèdites. | XIX | Conjunt situat al límit del terme municipal amb el Masnou, en les immediacions del barri de Can Sors, al sud del torrent de Rials. Es tracta d'un complex destinat a assistència sanitària constituït per una sèrie de construccions de nova planta que giren entorn de l'edificació principal, un edifici d'estil neoclàssic, de planta rectangular i una alçada de planta baixa i dues plantes pis. Destaca pel seu cos central -de planta quadrada i major alçada- amb una coberta a quatre aigües sobre la que s'aixeca, al punt central, una torre mirador ben visible des de l'entorn de la riera. La torre té petites finestres d'arc de mig punt i es remata amb una barana calada i un parallamps suportat per elements metàl·lics de formes arquejades. A banda i banda del volum central trobem cossos de planta baixa, pis i terrat. La façana principal, orientada a migdia, és simètrica i està ordenada verticalment en cinc eixos de composició. En destaca el porxo central amb terrassa que sobresurt i protegeix la porta d'accés, d'arc rebaixat. La planta pis està formada per balconeres - les laterals són d'arc de mig punt- amb barana calada. Sobre les finestres de les golfes, una cornisa decorada amb modillons remata les façanes i dóna unitat al conjunt. La façana posterior és similar a la principal, amb el mateix cos porticat amb terrassa, però amb una agrupació de tres balconeres d'arc de mig punt a la planta pis. Les façanes laterals estan formades per grans finestrals d'arc de mig punt a la planta pis, tot i que el costat de llevant ha estat mossegat per un cos de vidre i perfilaria metàl·lica amb una passera coberta que comunica amb l'edifici annex del costat, en tots els casos utilitzant els mateixos materials actuals. Totes les façanes, tret d'aquest element en qüestió, estan decorades amb un estuc dibuixant franges horitzontals i amb petites cornises que separen les diferents plantes. De l'exterior, els jardins han quedat reduïts a la mínima expressió, ofegats pels diferents volums que conformen el complex. A destacar el pati de davant i alguns trams de tanques i murs restants. El gust neoclàssic, característic de finals del segle XIX, es reforça amb l'ús de balustrades, hídries, arcades i, especialment, amb la decoració escultòrica del jardí. | 08003-68 | Carrer Ferrer i Guàrdia, s/n / BP-5002 km 1 | Des del segle XV i durant tres segles pertany a la família Torres o Torras. Durant la primera meitat del segle XIX, van haver de vendre bona part dels horts per a saldar els deutes acumulats, fins que l'any 1863, també vengueren la casa, que passà a mans de Joaquim Rovira. Després de pertànyer també a la família Clavell, passà a mans de la Fundació Sant Francesc d'Assís, que la transformà en una residència d'ancians. | 41.4850900,2.3034300 | 441849 | 4592843 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37209-foto-08003-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37209-foto-08003-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37209-foto-08003-68-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37210 | Cal Vegetalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vegetali | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XX | Conjunt situat a l'entorn del camí de Martorelles, en una zona terrassada amb pendent cap al sud. A la part superior del recinte, tocant al límit de la finca de Can Bonvehí, hi ha l'edificació principal, mentre que cap al sud i a ponent s'estén una successió de terrasses amb els jardins i zones d'horta. L'edificació principal és una construcció de grans dimensions de planta baixa i tres plantes pis orientada a migdia, amb la peculiaritat que la façana nord és totalment opaca ja que és mitgera amb la finca veïna. L'edifici ha sofert diverses transformacions en el temps, com es reflexa sobretot a la coberta a dues aigües, que correspon a una intervenció més recent. Hi podem distingir un volum central de planta rectangular i amb les quatre alçades, flanquejat als dos costats per cossos de dues alçades amb terrassa, i un porxo perimetral que embolcalla la planta baixa. Es tracta d'un gran espai format per la successió de columnes jòniques -ordre que retrobem en d'altres elements del conjunt- que al mateix moment genera una terrassa de grans dimensions en planta primera, protegida per una barana de balustres decorada amb hídries, col·locades seguint l' intercolumni dels suports de la planta inferior. Les obertures de les façanes són austeres, aspecte que s'estén a la resta dels paraments. En destaquen els balcons amb barana també de balustres de la planta segona i les finestres del darrer pis, on es combinen obertures petites d'arc de mig punt amb finestres rectangulars més grans amb columnetes jòniques. Les façanes estan composades verticalment segons eixos -clarament definits a la façana principal- i horitzontalment segons impostes decorades amb rajoles vidrades de color blau que separen les diferents plantes. Es rematen, finalment, per una cornisa també decorada, sobre la qual s'aixeca, reculada respecte el pla de façana, la coberta de nova construcció. L'efecte visual resulta, amb tot, poc lleuger i allunyat dels patrons clàssics, agreujat per la teulada afegida. L'interior és molt luxós, amb alguns sostres amb decoracions de guix daurat. Cal remarcar la zona de jardí i horts que s'obre cap al sud, organitzada en diferents terrasses amb murs de contenció de pedra. Els parterres, delimitats per vorades ceràmiques, defineixen les zones de pas. D'entre els diferents elements ornamentals que decoren el jardí -escales, baranes de balustres, hídries, columnes jòniques, entre d'altres- en sobresurten tres templets de planta circular. Són construccions amb cúpula semiesfèrica decorada amb rajola vidrada sostingudes per sis columnes jòniques amb un gran arquitrau. Finalment, cal destacar els diferents exemplars vegetals -palmeres i cedres- que donen gran presència al conjunt. Destaca la capella, un dipòsit al mur posterior i la bassa. | 08003-69 | Camí de Martorelles, 5 | Construcció realitzada a inicis dels anys vint del segle passat. La teulada primitiva fou enderrocada després de la guerra civil. Va ser després que es va construir, probablement, la planta superior. | 41.5016700,2.2877600 | 440556 | 4594694 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37210-foto-08003-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37210-foto-08003-69-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37148 | Can Bertran / Vil·la Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran-villa-bertran | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici d'habitatge aïllat als quatre vents, de planta gairebé quadrada i amb tres plantes d'alçada, que és fruit d'una transformació d'una construcció anterior introduint elements neoclàssics i historicistes, propis de l'arquitectura de finals del segle XIX. La coberta, de teula àrab a quatre aigües, és potser un dels elements més representatius i de referència per la seva visió des de bona part de l'entorn. En destaca la torre mirador que sobresurt en posició central i la cornisa amb mènsules i cresteria que embolcalla les quatre façanes i dóna unitat a tot el volum, retallant-se formant petits frontons triangulars que, alhora, reforcen la importància de l'eix central de les façanes. Aquestes estan ordenades verticalment segons tres eixos de composició, essent bàsicament simètriques -amb alguna petita irregularitat com és la porta nova oberta d'accés directe a l'escala i el cos afegit posterior amb terrat -, i horitzontalment per les cornises que separen les diferents plantes. A remarcar la decoració de caire neoclàssic de les obertures, amb els trencaaigües amb frontó triangular de les balconeres de la planta pis, i el balcó central de la façana principal, orientada a migdia, i suportat amb mènsules de pedra. La decoració de les façanes es completa amb un estuc dibuixant franges horitzontals, tret de la façana principal, més treballada, amb un esgrafiat on es reprodueix una façana carreuada. Finalment, cal destacar el barri d'entrada des de la riera, la tanca de maçoneria, el camí d'accés i el jardí que s'estén davant la casa. | 08003-7 | Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 15 | El 1318 n'era propietari Martí Casa Susana donant-li el nom de mas Casa Susana. L'any 1515 passà a mans de Joan Sayol, anomenant-lo llavors mas Sayol de Vall. Posteriorment, i com a conseqüència d'un plet, l'any 1682 passà a Pujades de Vall fins a finals del segle XIX, quan la comprà Martí Cabús i Estapé, que fou qui la va fer construir tal i com es coneix actualment. Més tard, el 1907, la comprà Antoni Giralt i Raventós. Finalment passà a les mans de la família Bertran. | 41.4959900,2.2949300 | 441149 | 4594059 | 1886 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37148-foto-08003-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37148-foto-08003-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37148-foto-08003-7-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37211 | Cal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vell | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV | Al 2001 es realitza una reforma de l'habitatge | Masia de tres crugies de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, molt transformada amb l'aparició de dos cossos adossats posteriorment als laterals. La coberta, a dues aigües, és de teula i té un bonic ràfec. Cal destacar la façana principal, orientada a migdia, i composada per dues crugies paral·leles. En posició central trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, una finestra coronella a la planta pis i un rellotge de sol amb peces ceràmiques a la part superior. La resta d'obertures - rectangulars de llinda plana- estan emmarcades amb carreus de pedra, així com les arestes del volum principal. Tots aquests elements han estat renovats darrerament. El cos porticat de la dreta no té gaire interès històric, com passa amb la resta de les façanes i amb els interiors, ja que no respecten els elements primitius. A l'exterior hi ha un safareig. | 08003-70 | Passeig Marià Estrada, 1 | Formava part de les terres del mas Oliver, declarat rònec. El 1468 passà a la família Pareras, que el mantingué durant segles. En el segle XVIII es construí la casa nova, que degué aprofitar elements anteriors. El 1818 el propietari n'era en Pere Pareras, conegut com el Vell. Finalment, passà a la família Hombravella. | 41.4998100,2.2941600 | 441088 | 4594484 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37211-foto-08003-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37211-foto-08003-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37211-foto-08003-70-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 2826,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/