Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37212 | Can Vilana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilana | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVIII | Habitatge de planta baixa, pis i golfes situat al costat de la pineda dels jardins de les Quatre Torres. Envoltat d'una gran tanca de maçoneria i acompanyat de diferents construccions auxiliars. L'edificació principal destaca per la seva característica façana, orientada a migdia, amb un interessant coronament de línies ondulades i elements decoratius vegetals que amaga la visió de la coberta (que és a dues aigües, de teula, amb el carener paral·lel a la façana principal). A la façana posterior es repeteix una solució semblant però més senzilla. La façana principal s'organitza segons tres eixos de composició verticals on s'agrupen les diferents obertures: balconeres protegides amb barana de balustres a la planta pis i a la planta baixa. Una cornisa separa la planta pis de les golfes, amb una obertura a la part central de la façana formada per una agrupació de quatre petites obertures que imiten finestres estretes i allargades amb una mena d'arcs que s'assemblen als arcs conopials o flamígers. Sobre aquestes hi ha un òcul decorat amb elements vegetals, centrat al coronament abans descrit. | 08003-71 | Antoni Borrell, sn | 41.4961100,2.2930300 | 440991 | 4594074 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37212-foto-08003-71-1.jpg | Legal | Barroc|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37213 | Can Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilo | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV-XIX | Masia de tres cossos de planta baixa, pis i golfes amb un pis més al cos central. Es tracta d'una construcció recent ubicada sobre una edificació antiga del segle XIV-XV. La coberta de teula, amb un interessant ràfec, és de dues aigües; si bé el cos central més alt té una teulada a quatre vessants poc inclinades. La façana principal, oberta a migdia, s'estructura en tres eixos de composició verticals, i està formada per un conjunt d'elements gòtics de diferent procedència, potser de l'edificació original. En posició central hi trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, una finestra coronella a la planta pis i un matacà a la part superior, elements flanquejats per altres finestres amb arcs conopials. En destaca un rellotge de sol amb peces ceràmiques del 1927. La resta de façanes, amb petites obertures desordenades, no tenen un interès rellevant. Hi ha un balcó de fusta a la façana posterior sense cap valor. Cal esmentar el jardí que l'envolta, amb diferents exemplars d'acàcies, plàtans i pins, i l'era del davant de la casa, pavimentada amb tova ceràmica. Un passeig lateral de til·lers ens condueix a la part posterior de la finca on trobem una interessant edificació annexa quadrada de planta baixa i pis, amb els safareigs i un pou. | 08003-72 | Riera Fosca, 8 - Carrer Dom Bosco | 41.4930500,2.2942300 | 441088 | 4593733 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37213-foto-08003-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37213-foto-08003-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37213-foto-08003-72-3.jpg | Legal | Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37214 | La Vinícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinicola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MUNTADAS SERRANO, Ramon (2001). Alella Vinícola en imatges (1906-2001). Alella Vinícola Can Jonc, s.l. Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XX | Conjunt modernista format per diferents edificacions que s'esglaonen seguint el pendent del terreny. El cos central està format per sis naus, cadascuna d'elles cobertes a dues aigües, amb unes importants arcades parabòliques de totxo que suporten les encavallades de ferro. Part d'aquesta estructura ha estat transformada amb l'aparició de pilars metàl·lics sense respectar la tipologia inicial. A la part posterior apareix un cos obert del qual sobresurt una torre quadrada amb coberta a dues aigües. Finalment, cal destacar el volum que dóna façana a la riera, de planta rectangular amb un cos més alt al costat esquerre. És de composició noucentista, acabat de color blanc amb les obertures emmarcades amb maó a sardinell. La resta de façanes combinen la ceràmica i la maçoneria. A la part posterior apareixen nous volums de serveis que no tenen interès arquitectònic. Es tracta d'un interessant representant de l'arquitectura 'industrial' al servei de les cooperatives agrícoles que anaven apareixent per tot el país. | 08003-73 | Rambla Àngel Guimerà, 70 | Les obres de construcció de l'edifici s'iniciaren l'any 1906 segons el projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877-1951), el qual fou director del Servei de Conservació dels Monuments (1915) i arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública (1929). Aquest edifici fou la seu del sindicat agrícola Alella Vinícola creat el 15 de juliol de 1906 davant del notari Mariano López del Masnou, amb la participació de 54 socis i propietaris que sumaven un total de 513000 ceps. El projecte inicial de Jeroni Martorell era molt més ambiciós, projectant una façana on destacava el treball escultòric modernista. Finalment, però, es van fer les tres primeres naus, que aprofitaven el desnivell del terreny, concebent la part més elevada com el lloc de recepció del raïm (primera nau), després la nau de fermentació i, finalment, la de criança. El pressupost total de les obres va pujar 70.000 ptes. Durant els anys 40 es fa una ampliació de les instal·lacions, dirigides pel mateix Jeroni Martorell, que s'acaben l'any 1950, resultant l'aspecte actual de l'edifici. | 41.4947900,2.2961500 | 441250 | 4593925 | 1907 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37214-foto-08003-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37214-foto-08003-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37214-foto-08003-73-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jeroni Martorell | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37215 | Can Xeco Monnar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xeco-monnar | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIV-XIX | La coberta s'ha ensorrat. | Antiga masia de planta baixa i pis i teulada a dues aigües que ha sofert moltes transformacions amb l'aparició de construccions annexes. D'entre aquestes cal destacar el cos que s'obre cap a ponent, caracteritzat per una galeria d'arcades neoclàssiques de mig punt, i el cos allargat perpendicular a la façana principal. El conjunt, embegut dins l'entorn dels jardins de l'Escola Pia, s'adapta a la topografia, amb un lleuger pendent que baixa cap a ponent, de manera que les façanes nord i est estan gairebé soterrades. La façana principal, organitzada a partir d'eixos verticals de composició, presenta un portal adovellat de mig punt, un balcó corregut a la planta pis i un rellotge de sol. Cal destacar, també, la tanca de maçoneria i el barri que dóna pas a l'era que s'obre davant l'edificació. | 08003-74 | Camí del Greny, 1 | Es tracta de l'antic Mas Fornells, conegut així el segle XIV, i més tard la casa Lloveras; ell 1515 pertanyia a Boronat Lloveras. El 1751 fou adquirida per Pere Monnar, qui donà nom a la casa. A mitjans de segle XIX la comprà Jaume Tous, el nét del qual la vengué a Antoni Rosell, qui la llegà a l'Escola Pia. | 41.5002200,2.2905600 | 440788 | 4594532 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37215-foto-08003-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37215-foto-08003-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37215-foto-08003-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37216 | Carrer de Dalt; Carrer d'Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-carrer-danselm-clave | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Carrer de 4,30 m d'amplada amb cases de cós a banda i banda, amb patis al darrera a l'interior de les illes. Són edificacions de planta baixa i pis, en alguns casos de planta baixa i dos pisos, i algun pati al costat sud. És el carrer de més al nord dels tres carrers paral·lels que conformen el primer eixample. Hi predomina la crugia estreta d' aproximadament cinc metres, encara que trobem diferents parcel·lacions amb crugies de set a nou metres. Les façanes d'ambdós costats mantenen criteris unitaris de composició: façanes planes, obertures petites de proporcions verticals, eixos verticals de composició, i acabades estucades o pintades sobre arrebossat. Existeixen, però, construccions que no respecten aquests paràmetres bàsics, amb terrasses incorporades a les façanes, balcons correguts, desordre compositiu, obertures desproporcionades i materials no adients. El paviment del vial, recentment renovat, té un tractament unitari amb llambordins i recollida d'aigües contínua en posició central, eliminant així la disposició anterior amb la clàssica secció amb calçada central i petites voreres als dos costats. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. En conjunt, però, manté el caràcter de carrer tradicional. Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, a la confluència entre la Riera Coma Clara i el Torrent Vallbona. | 08003-75 | Carrer Anselm Clavé | Cap a l'any 1850 es parcel·là la zona inferior delimitada pel torrent Vallbona i la Riera Coma Clara, de forma triangular, mitjançant tres carrers paral·lels al mar: el carrer Anselm Clavé, el carrer del Mig i el carrer Doctor Corbera. Es tracta d'un dels primers creixements d'Alella -cap al nord- superant els límits de l'antic nucli antic o Sagrera. | 41.4951400,2.2949300 | 441148 | 4593965 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37216-foto-08003-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37216-foto-08003-75-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37217 | Carrer Bonavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-bonavista | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És un dels carrers del barri del Rost perpendiculars a la carretera que, tot i la seva continuïtat cap a la zona baixa de la riera, només en permet l'ús peatonal. Es caracteritza pel conjunt de rampes i escales necessàries per salvar el desnivell del carrer, de quasi 15 m. És de traçat lleugerament irregular, amb amplades que varien entre els 2 i 3 metres. En destaca la successió d'edificacions i patis que s'alternen degut a la seva situació en cantonada i amb façana a la resta de carrers paral·lels a la carretera. Les construccions conserven una sèrie de trets comuns, com les façanes planes, obertures verticals i petites, eixos de composició verticals, materials d'acabat amb estuc o arrebossats pintats. El paviment, d'asfalt, està molt deteriorat, combinant amb formigó per a la conducció de les aigües de pluja en superfície i amb ceràmica al graons de les escales. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat sud del carrer. Creixement del nucli urbà de principis del s. XIX conegut com a Barri del Rost, que s'enfila cap a l'est de la Riera Coma Clara i del nucli antic d'Alella. | 08003-76 | Carrer Bonavista - 'Barri del Rost' | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4940500,2.2965900 | 441286 | 4593842 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37217-foto-08003-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37217-foto-08003-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37218 | Carrer d'en Comas; Carrer de la carnisseria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-den-comas-carrer-de-la-carnisseria | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | El carrer Comas està situat entre el nucli antic i la riera Coma Fosca, i té continuïtat cap al camí de Tiana. Té una amplada variable entre els 2,30 m als 5,30 m, degut al traçat irregular de la façana inferior. En aquesta hi trobem la nau de la Companyia de Vins, darrera de la masia de Can Bragulat, i un pati. És la façana superior la que dóna realment caràcter i unitat al conjunt. Aquesta està formada per cases de cos de crugies entre els 4,50 m i els 9 m, amb dues masies de major façana situades als extrems del carrer. Predomina l'alçada de planta baixa i pis, amb alguna excepció de tres alçades. Les característiques comunes de les façanes són: planor, eixos verticals de composició, obertures petites de proporcions verticals, balcons de ferro a la planta pis i acabades amb arrebossats pintats. El paviment del carrer és de llambordins, amb recollida d'aigües contínua al costat sud del tram oest -de menor amplada - i en posició central al tram est -de major amplada- tot separant la zona de circulació de la zona d'aparcament, que es combina amb arbrat i algun element de mobiliari urbà. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, entre la Riera Coma Fosca i la plaça de l'església, a l'oest del nucli antic d'Alella. | 08003-77 | Carrer Comas, núm. 2, i núms. del 10 al 26 (o final) | És conegut també com el 'carrer de la Carnisseria'. Fruit de l'eixamplament de la Sagrera cap al sector de la riera Coma Fosca. La part dreta d'aquest carrer, fins arribar a la riera esmentada, formava part de la gleva o hort de la Casa Feudal d'Alella, coneguda ara com les Quatre Torres. Sembla que fou cap al segle XVII quan es parcel·là el carrer, de forma gairebé simultània a les rieres. | 41.4933900,2.2934800 | 441026 | 4593771 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37218-foto-08003-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37218-foto-08003-77-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37219 | Carrer del Doctor Corbera; Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-doctor-corbera-carrer-de-baix | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Carrer d'entre 3,96 m i 4,25 m d'amplada amb cases de cós a banda i banda, amb patis al darrera a l'interior de les illes. És el més curt dels tres carrers paral·lels de la zona d'eixample. Són edificacions de planta baixa i pis, en alguns casos de planta baixa i dos pisos, i algun pati al costat sud. La parcel·lació és més regular al costat nord que no pas al sud. Hi predomina la crugia estreta d' aproximadament cinc metres, encara que trobem diferents parcel·lacions amb crugies més grans sobretot al costat sud. Les façanes d'ambdós costats mantenen criteris unitaris de composició: façanes planes, obertures petites de proporcions verticals, eixos verticals de composició, i acabades estucades o pintades sobre arrebossat. Existeixen, però, construccions que no respecten aquests paràmetres bàsics, amb terrasses incorporades a les façanes, balcons correguts, desordre compositiu, obertures desproporcionades i materials no adients. El paviment del vial, recentment renovat, té un tractament unitari amb llambordins i recollida d'aigües asimètrica amb embornals puntuals propers al costat sud, eliminant així la disposició anterior amb la clàssica secció amb calçada central i petites voreres als dos costats. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. La composició originària de la parcel·la era la d'habitatge al nord i l'hort al sud, separades pel vial. Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, a la confluència entre la Riera Coma Clara i el Torrent Vallbona, al nord del nucli antic d'Alella. | 08003-78 | Carrer del Doctor Corbera | Cap a l'any 1850 es parcel·là la zona inferior delimitada pel torrent Vallbona i la Riera Coma Clara, de forma triangular, mitjançant tres carrers paral·lels al mar: el carrer Anselm Clavé, el carrer del Mig i el carrer Doctor Corbera. Es tracta d'un dels primers creixements d'Alella -cap al nord- superant els límits de l'antic nucli antic o Sagrera. | 41.4945700,2.2951400 | 441165 | 4593901 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37219-foto-08003-78-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37220 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Correspon a l'entorn immediat de l'església parroquial de Sant Feliu d'Alella, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Comprèn la zona delimitada per la plaça de l'Ajuntament, el carrer Rector Desplà, la plaça de l'Església, el carrer Dom Bosco i el conjunt de l'església parroquial i la rectoria. Tenen una especial atenció les façanes que conformen el límit nord d'aquest entorn, un agrupament de cases entre mitgeres, de planta baixa i pis, que donen façana a la plaça. En podem distingir dos sectors amb alineacions diferents: el conjunt de cases de cos de la zona de la plaça de l'Església i la resta d'edificacions de la plaça de l'Ajuntament. El primer tram, a una cota superior i amb continuïtat amb l'alineació de les cases del carrer Comas, està format per quatre cases, les dues del mig amb una crugia de 5 m aproximadament i la resta de majors dimensions. Les característiques de les façanes són: tractament unitari del ràfec, façanes planes, eixos verticals de composició, obertures petites de proporcions verticals, portals a la planta baixa sobre els quals trobem un balcó a la planta pis, i acabats amb arrebossats pintats. Un mur de maçoneria separa les dues plataformes: la superior, d'accés a les cases i amb paviment ceràmic, i la inferior, que continua com a carrer amb llambordins cap a llevant. Al sud tenim el carrer Don Bosco que es diu que corresponia a l'antic traçat del camí Reial. Flanquejat entre les tanques de pedra dels patis d'ambdós costats, ens porta just davant de la placeta de la portalada de l'església,situada a un nivell encara inferior al carrer del Rector Desplà. És un espai recintat amb una tanca de pedra i reixa de ferro. Antiga Sagrera o Raval -, envoltant el conjunt de l'església parroquial, la plaça de l'Ajuntament i carrer Dom Bosco -l'antic Camí Reial. | 08003-79 | Plaça de l'Església, del núm. 1 al 4 | La urbanització de la plaça de l'Església es realitzà a finals del segle XIX al lloc on es trobava, des del segle XV, el nou fossar. | 41.4935600,2.2944400 | 441106 | 4593790 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37220-foto-08003-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37220-foto-08003-79-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37149 | Bodegues Gispert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bodegues-gispert | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt de cases de cos situades al nord del nucli urbà amb front a la riera i pati al darrera. A l'extrem sud es diferencia un primer volum de planta baixa i dos pisos i amb diferents crugies que correspon a les Bodegues Gispert. A l'extrem nord les cases són de planta baixa i pis. Ambdós grups es caracteritzen pel tractament unitari de les seves façanes: cornises i balustrades contínues, eixos verticals de composició, obertures petites de proporció vertical, balcons a les plantes pis ¬intercalant balconeres i finestres- i acabats amb pintures de tons ocres. L'edificació que conté les bodegues està formada per tres cossos: un cos central flanquejat per dos volums laterals més estrets i pintats de diferent color. La façana seria simètrica si no fos pel fet de la distribució de les obertures dels volums laterals, de la planta baixa i les finestres tapiades de l'esquerra. La part inferior ha estat molt modificada al dividir l'edifici en tres habitatges. Les plantes estan separades per cornises. La façana es remata amb una cornisa dentellada i una barana acroteri massissa amb un coronament central triangular amb la data de1875 grafiada al mig. | 08003-8 | Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 37 - 49 | Conjunt edificat al darrer quart del segle XIX quan el nucli d'Alella va anar creixent cap al nord superant els límits de l'antiga Sagrera. Sobre el frontó hi ha grafiada la data de 1875, possible any de la seva construcció. | 41.4970300,2.2953500 | 441185 | 4594174 | 1875 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37149-foto-08003-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37149-foto-08003-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37149-foto-08003-8-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37221 | Carrer del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Carrer de 4,62 m d'amplada amb cases de cós a banda i banda, amb patis al darrera a l'interior de les illes. Són edificacions de planta baixa i pis, en alguns casos de planta baixa i dos pisos, i algun pati al costat sud. És el carrer central -com reflecteix el seu nom- dels tres carrers paral·lels que configuren l'eixample. Hi predomina la crugia estreta d' aproximadament cinc metres, encara que trobem diferents parcel·lacions amb crugies de set a nou metres. Les façanes d'ambdós costats mantenen criteris unitaris de composició: façanes planes, obertures petites de proporcions verticals, eixos verticals de composició, i acabades estucades o pintades sobre arrebossat. Existeixen, però, construccions que no respecten aquests paràmetres bàsics, amb terrasses incorporades a les façanes, balcons correguts, desordre compositiu, obertures desproporcionades i materials no adients. El paviment del vial, recentment renovat, té un tractament unitari amb llambordins i recollida d'aigües contínua en posició central, eliminant així la disposició anterior amb la clàssica secció amb calçada central i petites voreres als dos costats. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. | 08003-80 | Carrer del Mig | Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, a la confluència entre la Riera Coma Clara i el Torrent Vallbona, al nord del nucli antic d'Alella. | 41.4948500,2.2949800 | 441152 | 4593932 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37221-foto-08003-80-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37222 | Carrer de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Es tracta d'un carreró d'uns 4 m d'amplada i de poca longitud que inicialment no tenia sortida. En urbanitzar-se el sector situat a ponent, entre el torrent i les Quatre Torres, s'obriren unes escales que connecten el carrer Sant Antoni amb el carrer dels Avellaners, situat a una cota superior. Es caracteritza fonamentalment per l'edificació original que conserva al costat nord. És una successió de cinc cases de cos amb una cornisa comuna que les uneix, amb una alçada de planta baixa i pis. Tenen uns 4 m de crugia de promig, tret de la casa de la cantonada que arriba als 9,50 m. Conformen un conjunt molt homogeni caracteritzat per la planor de les façanes, dos eixos verticals de composició -tret del cos de la cantonada, que en té tres -, obertures petites i de proporcions verticals, balcons de ferro a les plantes pis i acabades amb arrebossats pintats. El paviment és de llambordins, amb una franja de peces més grans al costat sud per conduir les aigües de pluja. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. Creixement del nucli urbà del s. XIX, a l'esquerra del Torrent Vallbona, al nord del casc antic d'Alella. | 08003-81 | Carrer Sant Antoni, dels núms. 2 al 8 | Carrer obert el segle XIX des del Torrent Vallbona. En urbanitzar-se el carrer Avellaners i el sector comprès entre el torrent i les Quatre Torres, se li donà una sortida pel costat de ponent mitjançant unes escales que salven el desnivell existent entre ambdós carrers. | 41.4955500,2.2939400 | 441066 | 4594011 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37222-foto-08003-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37222-foto-08003-81-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37223 | Carrer de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-josep | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És el carrer central dels vials paral·lels a la carretera que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en dos trams separats pel carrer Santa Rosa, amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. El primer tram, al nord, té una amplada que varia des dels 5,22 m als 3,06 m. Hi trobem tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies grans de 10 m aproximadament. L'últim habitatge de la cantonada amb el carrer Santa Rosa es desdiu de la tipologia de les cases de la zona. Per altra banda, al darrer tram, al sud, hi trobem cases de cós de crugies més estretes -tret de la primera -, també de planta baixa i pis. Amb tot, les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb estucs o arrebossats pintats. El carrer està asfaltat, amb alguns trams de voreres de panot o formigó al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. | 08003-82 | Carrer Sant Josep, dels núms. 2 al 24 (o final ). | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4937400,2.2963800 | 441268 | 4593808 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37223-foto-08003-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37223-foto-08003-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37224 | Carrer de Sant Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-lluis | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És el carrer central dels vials paral·lels a la carretera que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en dos trams separats pel carrer Santa Rosa, amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. El primer tram, al nord, té una amplada que varia des dels 5,22 m als 3,06 m. Hi trobem tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies grans de 10 m aproximadament. L'últim habitatge de la cantonada amb el carrer Santa Rosa es desdiu de la tipologia de les cases de la zona. Per altra banda, al darrer tram, al sud, hi trobem cases de cos de crugies més estretes -tret de la primera -, també de planta baixa i pis. Amb tot, les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb estucs o arrebossats pintats. El carrer està asfaltat, amb alguns trams de voreres de panot o formigó al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. Creixement del nucli urbà de principis del s. XIX conegut com a Barri del Rost. | 08003-83 | Carrer de Sant Lluís | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4937400,2.2968300 | 441306 | 4593808 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37224-foto-08003-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37224-foto-08003-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37225 | Carrer de Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-ramon | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Carrer situat al nord del nucli urbà, a llevant del torrent Vallbona. Es tracta d'un carreró de poca longitud sense sortida o en cul de sac. Conserva encara la tanca de ferro que l'aïlla de l'exterior. Manté la seva estructura original amb els habitatges a la banda nord del carrer i patis a l'altra. Aquesta organització, freqüent a la comarca i que trobem en d'altres carrers d'Alella, s'ha conservat degut a l'ús exclusiu de vianants. Trobem aquí una successió de quatre cases de cós, unides per una cornisa comuna, amb una alçada de planta baixa i pis, i una crugia de 5 m. Totes elles mantenen, a més, una sèrie de trets comuns, com són la façana plana, dos eixos verticals de composició, obertures petites de proporcions verticals, porta d'entrada a la planta baixa i balcó a la planta pis, i uns acabats amb arrebossats pintats. Una parra sobre uns perfils arquejats, així com d'altres elements vegetals que l'acompanyen, cobreixen el carreró i li proporcionen una agradable ombra a l'estiu. | 08003-84 | Carrer Sant Ramon, del núm. 1 al 7 | Carreró obert a la primera meitat del segle XIX des del torrent Vallbona. | 41.4963000,2.2944700 | 441111 | 4594094 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37225-foto-08003-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37225-foto-08003-84-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37226 | Carrer de Santa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-rosa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És el carrer de traçat més irregular de tots els vials que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en tres trams de direccions clarament diferents, però només el primer tram, que es troba més al sud, té habitatges amb façana a aquest carrer, seguint la distribució típica al barri del Rost amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. Aquest tram de vial té una amplada aproximada de 5 m. Es tracta d'un conjunt de cinc habitatges molt homogeni de cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies estretes de 5m. Les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb arrebossats pintats de colors ocres i terrosos. Una cornisa comuna dentellada dóna unitat a tot el conjunt. El carrer està asfaltat, amb una petita vorera ceràmica al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. | 08003-85 | Carrer Santa Rosa, del núm. 2 al 10. | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4934100,2.2966200 | 441288 | 4593771 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37226-foto-08003-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37226-foto-08003-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37227 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | L'ornamentació del coronament està fragmentada. | Capelleta o oratori en forma de caseta de planta rectangular amb la coberta de maons plans a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. Parets d'obra enlluïda i pintades. Tres esglaons de paredat amb paviment de maons plans de 15 x 30 cm, donen accés a la cel·la. Disposa d'un motiu decoratiu trilobulat en relleu damunt l'obertura de la cel·la, en el capcer. Dues fileres de motius decoratius tipus antefixes, col·locades a l'extrem de la volada de la coberta, ornamenten la façana. La cel·la té una obertura petita a la façana amb arc escarser, tancada amb una reixa de ferro. A l'interior hi ha una imatge del Sant Crist. Dues petites pilones de pedra granítica de forma cònica estan col·locats a banda i banda dels esglaons, a manera de protecció del cantell. | 08003-87 | Pg. Marià Estrada, cruïlla amb el Pg. d'Antoni Borrell. | 41.4990100,2.2908200 | 440809 | 4594397 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37227-foto-08003-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37227-foto-08003-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És anterior a 1909, segons col·lecció de postals històriques. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37228 | Capella de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | les façanes laterals presenten humitats a la part baixa i algun desencrostament. El primer esglaó presenta dues serioses esquerdes i alguns maons plans dels esglaons estan escantonats. | Capelleta o oratori en forma de caseta de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants, extremadament inclinats, i carener perpendicular a la façana principal. Coronament de les façanes amb ràfecs. Parets d'obra enlluïda i pintades de blanc. Dos esglaons de paredat amb paviment de maons plans de 15 x 30 cm, donen accés a la cel·la i l'envolten. Motius decoratius fets a base de rajola valenciana: en el capcer, un plafó de quatre rajoles posa la data de l'any 1955. Fons verd, medalló el·líptic blanc dins del qual hi ha la data en vermell. La cel·la té una obertura petita a la façana amb arc de mig punt, tancada amb una reixa de ferro i vidre. A l'interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de la Mercè. Una inscripció en llatí ressegueix l'obertura. Està feta amb rajoles valencianes i posa: 'AVE CLEMENTIAE MATER REDEMPTRIX CAPITULORUM'. Les lletres són vermelles i una franja verda l'envolta sobre un fons blanc. El carener està fet de teules vidrades de color blau. A l'interior hi ha dues imatges de la Mare de Déu, la principal col·locada sobre un pedestal enrajolat com la paret. Les parets estan enrajolades a trencajunt amb rajoles valencianes de color blau i el paviment amb rajoles hexagonals de color verd. | 08003-88 | Carrer del Doctor Homs, al costat del número 13 | 41.4902100,2.2923100 | 440925 | 4593419 | 1955 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37228-foto-08003-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37228-foto-08003-88-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37229 | Capella de Maria Auxiliadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-maria-auxiliadora | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XX | Capella dedicada a Maria Auxiliadora, en forma de templet amb volta o petita cúpula sostinguda sobre quatre columnes elevades del nivell del sòl per sengles pilars de maons de secció quadrada i 90 cm de costat. Del centre, s'aixeca una columna estriada en funcions de pedestal sostenint un bloc cúbic damunt el qual hi ha una urna de vidre amb marcs metàl·lics, on hi ha la imatge de la verge. A l'arquitrau de la cúpula, s'hi pot llegir en lletres capitals 'AVE MARIA'. Els capitells de les columnetes estan decorats amb motius vegetals geometritzats. | 08003-89 | Plaça de Maria Auxiliadora | Fou inaugurada l'any 1956 | 41.4935100,2.2972700 | 441342 | 4593782 | 1956 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37229-foto-08003-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37229-foto-08003-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37229-foto-08003-89-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37150 | Can Bonvehí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonvehi | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XIX | Conjunt de grans dimensions situat a la zona del camí de Martorelles format per tres parts esglaonades a diferents nivells: una zona baixa al sud-est on trobem l'edificació principal amb un pati i jardins a ambdós costats i amb d'altres cossos annexos (un habitatge adossat, un pòrtic i una capella); un espai central amb una bassa; i finalment un llac a la part superior, envoltat d'un bosc de pins. L'edificació principal correspon a una antiga masia de tipus basilical amb una construcció historicista superposada a la façana principal, que es prolonga en el tractament de les façanes laterals, sobretot al costat de llevant. La coberta és de teula a dues aigües amb un cos central sobre aixecat, i amb un terrat a la part nord-est. L'edifici està constituït per tres crugies perpendiculars a la façana principal, la part nord de les quals resta soterrada. És per això que, tot i que el volum principal té planta baixa i dos pisos, la façana posterior mostra una alçada menys. El més representatiu del conjunt és, sens dubte, la façana historicista de l'any 1898 superposada que intenta reproduir la imatge d'un castell medieval. És de composició simètrica, amb fonamentalment tres eixos de composició verticals, ornamentada amb merlets, torrasses, flanquejada per dues torres circulars, cornises decorades, i formes neogòtiques medievals que es reprodueixen sobretot en les finestres, trencaaigües i balcons de pedra de les plantes pis. És però a la façana posterior on podem reconèixer parcialment la masia original, si bé ha estat ampliada i modificada amb l'aparició d'un balcó afegit a la planta pis. Conserva esgrafiats a la part superior que semblen originals. Cal destacar el pòrtic d'estil neoclàssic (d'arcs carpanells i barana de balustres) i la capella (coberta amb terrat pla i barana de balustres trencada per l'aparició d'un petit campanar d'espadanya). Són construccions situades a banda i banda de l'edificació principal, adossades a les façanes laterals. Posteriorment s'afegí un cos destinat a habitatge a l'oest, a continuació del porxo esmentat, que no té cap interès. S'hi accedeix des del nord en rampa entre murs de maçoneria fins arribar al pati davant la casa. Aquí trobem el pòrtic lateral i un mirador orientat al sud-est a un nivell inferior, que ens remarca un eix que articula tot el jardí, i continua cap a l'edificació principal i al jardí del darrera - al nivell de la planta pis pel desnivell del terreny -, amb diferents espècies de fruiters, arbusts i un gran cedre, i finalment una gran bassa quadrada amb una font decorativa que s'havia utilitzat anteriorment com a piscina. En aquest punt trobem un mur que ens porta al nivell superior, amb elements decoratius d'estil neoclàssic, com l'escala amb una petita construcció coberta amb cúpula amb rajola vidriada i les balustrades que coronen els murs de contenció. En aquesta segona plataforma hi trobem una plantació d'oliveres que puja lleugerament fins arribar al darrer nivell, on hi ha el llac, envoltat de pinedes a banda i banda i amb una mena de templet a quatre aigües. A la part sud-oest de la finca, i separada per murs de pedra, arribem baixant per dos camins a la zona de conreus del conjunt. La seva proximitat amb l'edificació de Can Vegetalí configura una imatge molt característica de la zona del camí de Martorelles. | 08003-9 | Camí de Martorelles, 7 | Situat en un emplaçament similar al del mas Company de Munt, propietat de Pere Company l'any 1477 i d'Antoni Company de Munt el 1588. A mitjan segle XVII fou adquirida per Francesc de Bonvehí, doctor en dret. L'any 1777 passà a Antoni Joncà, anomenant-se Can Joncà (1833). Posteriorment es vengué a Pau Riera i després a les famílies Oller, Pagès i Barbarà. | 41.5020800,2.2878400 | 440563 | 4594740 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37150-foto-08003-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37150-foto-08003-9-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37230 | Creu de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-costes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Creu dedicada al Sagrat Cor de Jesús construïda de formigó armat, la columna és de secció circular i col·locada damunt un basament piramidal. Al damunt, hi ha la imatge del sagrat Cor, pintada, i amb ornaments de ceràmica vermella vidrada. | 08003-90 | Les Costes - Rials | Fou construïda i col·locada l'any 1954 entre dues terrasses de les vinyes de Les Costes d'en Bernades, per voluntat de Josefa Perellada (Pepita) per celebrar que en 50 anys no havien tingut cap desgràcia en els conreus. | 41.5031500,2.3043600 | 441943 | 4594847 | 1954 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37230-foto-08003-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37230-foto-08003-90-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37231 | Can Pau Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-arenes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVII | Edificació principal de tres plantes i golfes de pedra amb morter de cal. Tota la finca està delimitada per murs de pedra i està elevada respecte al traçat dels vials que l'envolten. Dins de la finca hi ha un terreny amb plantació de vinya que en aquests moments està llogat. També trobem alguns annexes d'una planta relacionats amb la plantació de vinya. Al seu entorn immediat es troba un paisatge agrícola on predomina la vinya. | 08003-91 | Riera Coma Clara, 23 | Està edificada sobre les traces d'una antiga masia amb dues plantes i golfes destinada a l'explotació agrícola. La reforma realitzada el 1871 sobre la masia preexistent constitueix el cos principal d'edificació actual. | 41.5084800,2.3004600 | 441622 | 4595442 | 1651 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37231-foto-08003-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37231-foto-08003-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37231-foto-08003-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37232 | Casa dels Mestres; Casa de les escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-mestres-casa-de-les-escoles | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XX | Edifici d'habitatge de planta baixa i pis, situat entre mitgeres amb pati - jardí al davant i pati al darrera. La coberta és amb teulada a dues vessants. L'estructura: tres crugies perpendiculars a la façana principal, la central molt més estreta correspon a l'entrada i l'escala, les laterals comprenen cadascuna un habitatge per planta, resultant un total de quatre habitatges. La façana: la façana principal, orientació sud, amb els eixos verticals de composició, que corresponen a l'estructura; les proporcions característiques de les cases de cos han estat modificades per la influència del moviment racionalista. És un edifici adossat a les escoles, al pati davanter. | 08003-92 | Av. Ferran Fabra, 3 | Es va construir conjuntament amb les Escoles Fabra, segons projecte de l'arquitecte Josep Goday i Casals, i inaugurat el gener de 1935. | 41.4927800,2.2960900 | 441243 | 4593702 | 1934 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37232-foto-08003-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37232-foto-08003-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37232-foto-08003-92-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Goday i Casals | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37233 | Edifici Rambla d'Àngel Guimerà, 30; Xarel·lo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-rambla-dangel-guimera-30-xarello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Casa de cos de planta rectangular, de 6.5 m de crugia i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Aquest àmbit és interessant com a tipologia de façana i té les característiques següents: Façana plana, dos eixos verticals de composició, obertures petites de proporció vertical, balcons de ferro i acabat pintat sobre arrebossat. | 08003-93 | Rambla d'Àngel Guimerà, 30 | 41.4939100,2.2955600 | 441200 | 4593828 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37233-foto-08003-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37233-foto-08003-93-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la planta baixa les obertures es van transformar per a l'ús de comerç, en dos portals de 1,80 i 2,00 metres respectivament. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37234 | Can Bernadas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernadas | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XVIII | Conjunt d'edificacions de planta irregular que consta de planta baixa i dos pisos a l'entorn d'una masia de caràcter eminentment agrícola que pertany al grup II, per bé que presenta diverses modificacions. Està coberta per una teulada a dues vessants de carener transversal a la façana principal, de la qual en destaquen el portal rodó i la finestra coronella. L'annex de la façana sud,a afegit amb posterioritat, oculta part de la façana i distorsiona el conjunt. La masia compta amb tot els elements necessaris per a les tasques agrícoles: era, estables, bassa, mina i celler. | 08003-94 | Camí del Greny, 5 | Probablement s'erigeix en terres del mas Garriga de la Coma. Va ser el 1715 que l'adquirí Pau Bernadas. El 1940 passà a mans de Josep Puig i el 2003 de Josep Oliu. | 41.5017000,2.2895200 | 440703 | 4594697 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37234-foto-08003-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37234-foto-08003-94-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37235 | Can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurri | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46. | XVIII | El cos principal de la masia es troba en bon estat, fruit d'unes obres de rehabilitació. La resta d'annexos i la part posterior requereixen millores de manteniment i conservació. L'any 2007 es va produir l'esfondrament parcial del sostre del celler, construïda amb volta ceràmica. | Edifici de planta quadrangular que consta de plantes a diferents alçades pel desnivell del sòl i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Té portal adovellat. L'entrada al recinte es produeix pel carrer Gurri a través d'un barri amb porta de ferro amb l'any 1886 a la part superior. Un mur envolta el recinte que a la part nord disposa d'una extensa zona enjardinada. La masia es dreça segurament en terres del que havia estat el mas Janer, documentat des del segle XIII. Conserva un característic i imponent celler semi soterrat a la banda nord. La qualitat constructiva de les voltes de rajola gairebé planes li atorga un marcat caràcter i el converteix en un dels més emblemàtics del municipi. La finca s'estenia pràcticament entre Can Calderó i cal Marquès. | 08003-95 | Carrer Gurri 8-16 i 20 - Rambla d'Àngel Guimerà, 16B | De les seves parcel·lacions en sorgiria el que a partir dels anys 20 del segle XX es coneixeria com a barri del Rost (de rost: terreny amb un pendent considerable), fins aleshores anomenat barri d'en Gurri. | 41.4933400,2.2961300 | 441247 | 4593764 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37235-foto-08003-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37235-foto-08003-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37235-foto-08003-95-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37236 | Can Pujadas; Can Pujadetes; Casa d'en Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujadas-can-pujadetes-casa-den-comes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XVII | Es tracta d'una antiga masia de tipus basilical del segle XVI -amb reformes posteriors -, de planta baixa i pis i golfes o graner a la part central més elevada, i coberta a dues aigües. Destaca per les obertures emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis, acompanyades per un rellotge de sol amb la data 1697. La planta baixa, en canvi, ha estat molt transformada, amb l'aparició de noves obertures que en malmeten la imatge. | 08003-96 | Carrer Comas, 4-6-8, al centre urbà. | Al segle XVI formava part de la gleva de les Quatre Torres i podria ser la que s'usava com a carnisseria, establiment municipal que l'Ajuntament tenia arrendat. Al segle XVIII es coneixia com a Casa d'en Comes. Més endavant passà a mans de la família Pujades. Se li donà el nom de Can Pujadetes per no confondre-la amb la casa principal de la família, el mas Pujades de Vall, avui Can Bragulat. | 41.4936000,2.2936800 | 441043 | 4593794 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37236-foto-08003-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37236-foto-08003-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37236-foto-08003-96-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1999 es realitza una rehabilitació i reforma interior de l'habitatge. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37237 | Can Calots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calots | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46. | XVIII | Alguns dels ràfecs estan assegurats amb teles per evitar la caiguda de teules a la via pública. | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Actualment es troba delimitada pel carrer Montserrat a llevant i un estret passatge a ponent, per la part nord, hi ha un solar que fa cantonada amb el carrer Montserrat. Abans hi havia una edificació annexa que fou enderrocada. Davant la façana de migdia hi ha un pati. Una paret tanca aquest espai del carrer Montserrat i l'androna que hi ha a ponent. A la part posterior d'aquesta façana es conserva un pou d'aigua amb l'estructura de planta quadrada i coberta de volta de maó pla. La porta és de fusta. | 08003-97 | Carrer Montserrat, 2-4, al barri del Rost. | 41.4945400,2.2961700 | 441251 | 4593897 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37237-foto-08003-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37237-foto-08003-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37237-foto-08003-97-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37238 | Casa cantonada Gurri - Bonavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cantonada-gurri-bonavista | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46. | XVIII | L'any 2005 es realitza una rehabilitació i reforma interior de l'habitatge. | Casa de planta rectangular amb tres cossos que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Entre la façana i el carrer hi ha un petit espai delimitat per un mur de paredat i una barana alta. | 08003-98 | Carrer d'en Gurri, 7-9 - Carrer Bonavista, 2 | 41.4939100,2.2961100 | 441246 | 4593827 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37238-foto-08003-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37238-foto-08003-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37238-foto-08003-98-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 37239 | Cal Savoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-savoia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46. | XVIII | L'ala dreta de l'edifici requereix intervenció de manteniment i conservació. | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Sota el carener hi ha pintada la data de 1799 enmig d'un quadri lòbul, també pintat, de color vermell. Davant la façana hi ha un petit pati delimitat per murs de mitja i baixa alçada. | 08003-99 | Carrer Montserrat, 12 | Integrada al barri del Rost, cal Savoia és com moltes de les edificacions de l'entorn, fruit de les recurrents parcel·lacions de la finca mare de Can Gurri. El 1863, Lluís Creuells comprà la part posterior de Can Gurri per obrir-hi dos nous carrers, el de Sant Lluís i Santa Rosa. S'inicià així la configuració del barri del Rost, on es van anar definint nous carrers com el de Sant Josep, Bonavista, del Rost i Montserrat, on s'emplaça la casa. | 41.4942100,2.2963100 | 441263 | 4593860 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37239-foto-08003-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37239-foto-08003-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37239-foto-08003-99-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37560 | Sant Pere de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-serrallonga | AADD, L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, 1981. AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. GONZÁLEZ, A, La Restauración de Sant Pere de Serrallonga dins LOGGIA, Arquitectura i restauración, núm. 8. GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. JUNYENT, E, L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Ed. Curial- Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983. | X - XIX | Va ser restaurada pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona al 1998-1999. | L'església de Sant Pere de Serrallonga es troba situada a l'extrem nord-occidental del terme municipal, en la carena de la serra del Puigdon des d'on es pot contemplar una àmplia panoràmica sobre el Lluçanès i, en la llunyania les muntanyes de Montserrat, la Mola (Sant Llorenç del Munt), el Montseny, el Pedraforca i el Puigmal. És una església de petites dimensions amb la planta típica de l'arquitectura religiosa pre-romànica, amb una sola nau, rectangular, capçada a llevant per un absis o santuari, de planta gairebé quadrada. Tots els murs són de pedra, de diferents aparells i textures, i amb teulada de doble vessant. L'absis té adossat a tramuntana un cos rectangular que feia funcions de sagristia. Davant de la façana de ponent hi ha l'antic fossar, tancat per un mur baix de pedra, en el qual s'ha enterrat els feligresos i veïns des del segle X fins al XIX. L'accés a l'interior es fa per una porta amb arc de mig punt, romànica, oberta a la façana de migdia. En aquesta façana s'obren, a més, dues finestres, una de mig punt, a la nau, també romànica, i una altra, a l'absis, d'origen medieval però reformada a l'època moderna. A la façana de llevant hi ha, al bell mig de l'absis, una finestra d'una única esqueixada, d'època pre-romànica, i una altra a la sagristia. Al capcer de la façana de ponent, coronat per un campanar d'espadanya modern de dos ulls, s'hi obre una finestra rectangular, també moderna. A l'interior, entre el santuari i la nau, hi ha el pas coronat amb un arc triomfal ultrapassat, recolzat sobre impostes monolítiques senzilles, propi de l'arquitectura pre-romànica. El presbiteri conserva l'aspecte que va tenir el segle X: la volta i els murs estan revestits amb morter i pintura de calç i el paviment és de pedra, amb dos nivells, amb les restes de l'altar primitiu en la plataforma més alta. Al costat de l'evangeli hi ha el pas cap a la sagristia, obert al segle XVIII, que conserva la porta original. La nau d'uns 30 m2 de superfície interior, està coberta amb un embigat fet el 1998 seguint el model preexistent. Adossats als murs longitudinals hi ha dos arcs de punt rodó, coronats per sengles cornises de secció triangular. Es van fer per reforçar els murs, quan la coberta de fusta primitiva va ser substituïda per una volta de pedra. El terra de la nau té ara tres nivells que corresponen als tres paviments que ha tingut al llarg de la història: l'original del segle X, que es conserva vist a tocar de l'arc triomfal; l'original del segle XII, romànic, que és visible al sector central, i el de cairons del segle XVIII - que fins el 1998 cobria tota la nau -, una part del qual es conserva in situ cap als peus. | 08004-1 | Sector nord-oest del terme municipal | L'església de Sant Pere de Serrallonga, que almenys fins al segle XIII era anomenada de Vilallonga es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia, a la comarca del Ripollès, al lloc anomenat Vilallonga. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982 com afrontació de la propietat de Matamala que posseïa el monestir de Ripoll, ja que entre les fites de l'alou apareix la de la portella de Vilallonga; més tard, entre els segles XIII i XIV el nom de Vilallonga fou substituït pel de Serrallonga, nom d'un mas proper a l'església. Va ser un dels primers temples de repoblació erigit per fixar la població en aquell territori i tenia la categoria de parròquia. Al segle XIV, segurament a causa de la pèrdua de població, la titularitat parroquial va passar a Santa Maria d'Alpens. Alguns dels masos que van pertànyer a la parròquia i que han sobreviscut en actiu fins fa pocs anys són: Serrallonga de Baix, Serrallonga de Dalt, i Comià. L'edifici primitiu es va construir amb murs de pedra, possiblement revestits amb morter de calç per l'exterior i, amb tota seguretat, amb morter de guix i pintura de calç a l'interior. La coberta de la nau va ser molt probablement d'embigat de fusta i lloses de pedra i, la de l'absis volta de pedra i lloses. Al segle XII s'hi van fer les reformes romàniques: la nova volta de pedra - que va obligar a afegir els arcs interiors i algunes filades de carreus al mur de migdia -, la finestra de mig punt i la portada, que va substituir l'anterior. No hi ha més notícies d'obres fins al 1689. Un document ens diu que Joan Prats, pagès habitant del mas Serrallonga, va pagar aleshores unes obres, fetes pel mestre de cases Salvador Pairot d'Alpens. D'aquesta època ha de ser el contrafort de la façana sud, a la dreta de la portada, del qual ara només es conserven unes filades, donant fe de que l'estabilitat de l'edifici no estava garantida. Del 1706 és la primera notícia que informa sobre el perill de caure la volta. Al voltant del 1725 s'hi van fer obres (com el paviment de cairons) i, possiblement la construcció de la sagristia i la d'un cor, ara desaparegut. Els visitadors del bisbat van insistir que era urgent reparar la volta, i en els anys 1808 i 1813 s'hi van fer obres i reparacions provisionals. Tot i això la volta i la part superior del mur de ponent van caure el 1827. Tal com indica la inscripció a l'escut que presideix la nau 'ESTA YGLESIA SE REDUI EN LO ANY 1827 I SE RATIFICA EN LO ANY 1837'. La reparació no acabaria fins al 1839. S'hi va fer la coberta nova, amb un embigat sobre una volta de rajoles. Es va reconstruir el mur de ponent - el campanar d'espadanya sembla que és del 1845 - i, en haver desaparegut la volta de pedra que empenyia el mur, es va eliminar el contrafort de migdia. A l'interior es va reformar el paviment, aprofitant els cairons vells, els paraments interiors es van emblanquinar de nou, i es va col·locar en el mur de llevant de la nau, sobre l'arc triomfal, l'escut amb la inscripció. Al llarg de la segona meitat del segle XIX es van fer treballs de manteniment de l'edifici. Durant tot el segle XX, com a conseqüència de l'abandonament del culte regular (fins al 1964 aproximadament, ja només s'hi diria missa els dilluns de Pentecosta o Pasqua Granada - la cinquagesma-), es perd el costum de conservar l'edifici, fet que n'afavoriria el progressiu deteriorament i la desaparició de la volta de rajoles. Cap al 1964, poc després de ser nomenat rector, mossèn Jaume Puig i Beret va començar les gestions davant de la Diputació per tal de reparar el temple. Al 1973, la Diputació de Barcelona hi va fer la primera intervenció restauradora. El 7 de maig de 1989, el Ple municipal d'Alpens va acordar demanar un nou ajut a la Diputació de Barcelona, el qual culminaria amb l'aplec i els actes amb que el poble alpensí va celebrar el 16 de maig de 1999 el fi de les obres de restauració i la recuperació d'una vella tradició. | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37560-foto-08004-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37560-foto-08004-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37560-foto-08004-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Cedida a l'administració municipal per 50 anys. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37569 | El Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-graell | IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XVIII | Tot i que presenta diverses reformes, conserva l'estructura i bona part dels materials i elements constructius originals. | Masia de grans dimensions assentada en una vessant del turó, formada per un volum principal (la casa principal) de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes que presenta diversos cossos adossats fruit de les ampliacions fetes al llarg del temps i un volum de planta rectangular (la masoveria) de major altura adossat a llevant de la masia. Els dos volums tenen teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i murs de càrrega de maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment degradat. Presenta carreus treballats a les cantonades i reformes amb maó en alguns panys de paret. La façana principal del volum central mostra dues parts diferenciades. La part de la dreta, més antiga, presenta a la planta baixa quatre petites finestres a mode d'espitllera disposades irregularment. Al primer pis hi ha tres balcons amb base de pedra, el central més gran, emmarcats amb brancals i llinda de pedra motllurada i a les golfes cinc finestres, dues són emmarcades amb pedra treballada. La part de l'esquerra a nivell de planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb pedra bisellada i un portal a l'extrem esquerra, emmarcat amb grans carreus de pedra treballada, coronat amb arc rebaixat, en la dovella central hi ha la data inscrita de 1783, força erosionada. A nivell de primer pis hi ha una galeria formada per quatre arcs de mig punt separats per pilars de pedra octogonals amb base i capitell motllurats. A nivell de golfes hi ha una altre galeria de vuit arcs rebaixats de menors dimensions separats per pilars de pedra quadrats amb senzilla imposta. La façana oest del volum principal presenta a nivell de planta baixa una doble estructura de pedra i teulada de doble vessant d'ús agropecuari. Presenta una ordenació de dues finestres per planta. Les del primer pis amb brancals i llinda de pedra motllurada amb petit arc de descàrrega a sobre, la de l'esquerra amb ampit motllurat i la de la dreta tapiada amb maó. Les de les golfes estan emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats, força erosionats. La façana nord del volum central està estructurada en tres parts. La part dreta té una porta d'arc rebaixat emmarcada amb carreus de pedra treballada i una finestreta emmarcada amb pedra bisellada a l'esquerra. Al primer pis, a la dreta, una finestreta emmarcada amb pedra bisellada i a la seva esquerra una finestra transformada amb balcó emmarcada amb pedra motllurada i amb un petit arc de descàrrega a sobre. A les golfes, dues finestres d'iguals mides emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat. De la part central de la façana en sobresurt un cos perpendicularment. A la façana oest d'aquest cos hi ha tres finestres a nivell de primer pis i una a nivell de golfes; destaca la de l'extrem dret del primer pis, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i ampit motllurat. En les façanes nord i est d'aquest cos, es repeteix fins a sis vegades l'estructura de finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis i finestreta emmarcada amb maó i llinda de fusta just a sobre. A la part esquerra de la façana hi ha dues obertures per planta destacant la de l'extrem dret de les golfes, emmarcada amb pedra bisellada. A la banda esquerra de la façana est del volum principal hi ha tres obertures, una porta i una finestra a nivell de planta baixa i una finestra a nivell de primer pis, emmarcada amb ampit motllurat i brancals i llinda també motllurats amb la data inscrita de 1642. A la part dreta d'aquesta façana hi ha adossat el volum de major alçada, format per planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana est hi ha una única obertura emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes. A la façana sud, a planta baixa, hi ha una porta emmarcada amb pedra motllurada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra treballada i una petita finestra. Al segon pis i a les golfes hi ha una única finestra al centre emmarcada amb pedra treballada. La façana oest hi ha una única obertura a nivell de golfes. | 08004-10 | Sector sud del terme municipal | La masia del Graell és una de les més poderoses i antigues del terme. No trobem la masia documentada fins a finals del segle XV, en el fogatge de 1497, encara que probablement té uns orígens anteriors. Torna a aparèixer reflectida en la documentació parroquial del segle XVI i en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVII i amb ampliacions al llarg del segle XVIII. | 42.1130900,2.0854500 | 424393 | 4662737 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37569-foto-08004-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37569-foto-08004-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Per la part de migdia, clou l'edifici una lliça tancada a la part oest per una estructura d'ús agropecuari amb una porta de la lliça original integrada, un mur de pedra paral·lel a la façana i diverses estructures de pedra a l'extrem est una de les quals té una porta emmarcada amb pedra treballada a la llinda en la qual hi ha inscrita la data de 1784.Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures modernes d'ús agropecuari d'entre les que destaca la pallissa, descrita en una fitxa individual. També és remarcable la capella de la masia, situada a uns 50 metres al sud, també descrita en una fitxa individual.En la façana sud de la masia es conserven diverses parts de mur de càrrega arrebossats i pintats amb formes que imiten carreus treballats i disposats en filades regulars.La masia del Graell està situada al sud-oest del nucli urbà d'Alpens, en el pendent d'un turó que l'arrecera del vent del nord i a mig camí entre les valls de les rieres Lluçanès i Gavarresa.La masia també era coneguda antigament com Griells o Griell, topònim encara vigent. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37659 | Sender de petit recorregut. PR-50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-50 | CORTÈS J, SERRA R, El Lluçanès. Mapa i guia excursionista, Editorial Alpina, Granollers, 1999. | El PR C-50, anomenat sender circular de la riera de Merlès, és un itinerari circular que travessa tres comarques: Berguedà, Osona i Ripollès. És un recorregut de 19 quilòmetres amb un temps estimat de 5 hores i 35 minuts. Parteix de les proximitats del refugi de Puigcercós, en un punt on coincideix amb el GR-4 i passa pel Puig Cornador, Santa Maria de Matamala i torna al refugi de Puigcercós. En el seu recorregut es ressegueix d'esquitllada el terme nord-occidental d'Alpens el qual transcorre, després de 48 minuts de la sortida, per la masia de Comià, una de les masies més antigues del terme municipal d'Alpens situada en un punt elevat des d'on es divisa bona part del Lluçanès i de la Catalunya central, així com part del Ripollès i del Berguedà. El sender continua en direcció nord-est per una pista forestal durant uns 15 minuts fins a trobar Sant Pere de Serrallonga, petita església d'origen pre-romànic. Es segueix carenejant en direcció nord-est fins que s'arriba a la masia de Serrallonga de Dalt, des de la qual es continua vorejant la solana del Puigdon, es passa pel pla de Puigdon cap al collet de les Bruixes i es puja fins a Puig Cornador de 1.228 metres, que constitueix un gran mirador sobre gran part de Catalunya, ja fora del terme municipal d'Alpens. El sender continua pel coll Tallat on coincideix amb el GR-1. En direcció nord s'arriba a Santa Maria de Matamala, es passa pel coll Senyorit i el puig de Viladonja. A la tornada es creua la carretera que va de Borredà a Ripoll i es continua per pista forestal fins al refugi de Puigcercós. | 08004-100 | Sector nord del terme municipal | 42.1377300,2.0758100 | 423626 | 4665482 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37660 | Camí ramader I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-i | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000. AADD, Travessa Castellar - Pla d'Anyella. Camí de Transhumància, Centre Excursionista de Castellar, 2003. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. TORRES J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003. Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, Grup de Treball de Transhumància del Solc, 2006 (pendent d'edició). | Es denoten trams força concorreguts per motoristes provocant l'erosió, el desgast i malmetent els entorns naturals pels quals passa el camí ramader. | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de la Ruta I, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug. El camí que prové del Penedès passa per Manresa, Sant Fruitós de Bages, Avinyó i entra al Lluçanès per Sant Feliu Sasserra, la Torre d'Oristà, Santa Creu de Joglars, Beulaigua, Santa Eulàlia de Puig-oriol i Alpens (AADD; 2000). El camí ramader travessa el terme de sud a nord passant pel sector central. Entra a Alpens pel collet de Perotet procedent del terme municipal de Lluçà, i segueix la pista forestal que ve de Santa Eulàlia de Puig-oriol en direcció Alpens. Aquesta pista coincideix en traçat amb el camí ral de França i el camí ral de Manresa a Ripoll que enllacen a Santa Creu de Joglars i van paral·lels amb el camí ramader fins Alpens. El camí continua seguint la pista prop del roure gros del Graell, i s'avança passant per la gran masia del Graell, la qual constituïa una casa de parada i acolliment dels pastors i els ramats transhumants. Al Graell, quan ja hi havia un ramat que ocupava el corral es podia fer nit en un planell d'herba i una bassa on es podien abeurar les ovelles. Era una returada, on els pastors i ramats hi podien passar fins a tres nits si ho creien convenient. El camí avança per la carena paral·lel a la pista forestal i continua passant pel collet del Vedellar fins al Casó. En aquest punt s'enllaça amb la carretera BP-4654 i es continua en direcció nord-oest fins a trobar el trencant a mà dreta de la masia de Torrats, zona on s'enllaça amb la ruta III que també discorre pel terme municipal d'Alpens. El mas Torrats també era un important recer de sojorn dels ramats i dels pastors que es desplaçaven pels camins de transhumància. Des del mas Torrats hi ha una pista que continua cap a la dreta, vers l'espectacular Rocadepena, i també comunica amb Puig-empí, Enfruns, i coll Tallat. El camí ramader, però, agafa un vell viarany que s'enfila cap a l'esquerra de Torrats. El camí puja enmig del bosc a través d'un corriol amb un desnivell força accentuat que desemboca en un sender. A patir d'aquí el camí comença a planejar, i es transita per alguns sectors on el camí encara conserva el seu antic empedrat. Es continua en direcció nord vorejant per ponent el collet de l'Oració i el serrat de l'Àliga fins arribar el mas Soler. S'avança continuant cap al nord passant pel coll i la roca de la Bruixa, des d'on es divisa a la dreta el Puig Cornedor i els emprius de coll de Soler, lloc on el camí ramader deixa el terme municipal d'Alpens. A partir d'Alpens el camí ramader travessa la vall de les Lloses, la serra de Tubau i segueix cap a Palomera, el coll de Merola fins a Castellar de n'Hug, en el camí cap al Pla d'Anyella. | 08004-101 | Sector sud, central i nord del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats de des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor). Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. És el cas d'Alpens que celebrava el dia de la fira ramadera el dia 25 de març. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, a d'Alpens hi havia l'hostal de Pedres Negres, situat a l'extrem sud-est del terme municipal, al peu de la carretera BP- 4654 i que actualment ja no existeix. | 42.1256800,2.0977800 | 425427 | 4664124 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37660-foto-08004-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37660-foto-08004-101-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Hi ha una altra versió del camí ramader feta per Jaume Sala i Sivilla que descriu el camí d'Alpens a les Llosses. Aquest camí ramader passaria per la masia de Torrats i seguiria la pista cap a Rocadepena, font de Matamosses i Joncarons, pujant sempre dret fins a la carena a l'altura de Coll de Soler. En aquest punt enllaçaria amb el camí ral de França que des de la masia de Torrats pujaria per la banda solella cap al Collet de l'Oració i el Coll de la Bruixa. Aquest tram de camí ral de França és el que s'ha identificat des del Grup de Treball de Transhumància del Solc i des del Centre Excursionista de Castellar com a camí ramader. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37661 | Camí ramader III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-iii | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000. AADD, Travessa Castellar - Pla d'Anyella. Camí de Transhumància, Centre Excursionista de Castellar, 2003. Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, Grup de Treball de Transhumància del Solc, 2006 (pendent d'edició). | L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual. | El camí ramader que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de la Ruta III, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. Aquesta ruta que prové del Vallès va en direcció a Alpens enllaçant amb la Ruta I cap a Castellar de n'Hug i és la única que registra, encara, algun moviment transhumant. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès. El camí segueix en direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt la ruta IV cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora la ruta IV procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, Sant Agustí de Lluçanès i Alpens. El camí ramader que prové de l'Alou (municipi de Sant Agustí de Lluçanès) entra al terme municipal d'Alpens a la zona de Pedres Negres on s'hi troba una bassa d'abeuratge dels ramats transhumants. Es travessa la carretera BP-4654 i es passa per la desapareguda masia de Pedres Negres, antic hostal situat al peu del camí ramader. Es continua contornejant un camp a través d'una camí força més dilatat que segueix paral·lel a la carretera. S'avancen uns quatre-cents metres i es creua la pista que condueix a la masia del Colomer i a l'ermita romànica de Sant Pau del Colomer; s'avança superant un tram força pedregós seguint paral·lelament la carretera que condueix a Alpens. El camí continua seguint el serrat de la Solana, superant els diferents turonets, fins arribar a la roca de la Lluna, punt en el qual es travessa la carretera i es segueix pel camí ramader que es desplega a la dreta uns metres més endevant. Avancem pujant la Serra, des del qual es pot divisar el nucli d'Alpens que queda a l'esquerra, i prosseguim fins al pedró de Sant Antoni. A uns dos-cents metres trobem la masia de Montjuïc que voregem per la dreta; continuem travessant tres collets rocosos fins arribar a la masia de Torrats, antiga casa de parada dels pastors i ramats transhumants, punt on s'enllaça amb la Ruta I. | 08004-102 | Sector est i central del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats de des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor). Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. És el cas d'Alpens que celebrava el dia de la fira ramadera el dia 25 de març. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, a d'Alpens hi havia l'hostal de Pedres Negres, situat a l'extrem sud-est del terme municipal, al peu de la carretera BP- 4654 i que actualment ja no existeix. | 42.1256800,2.0977800 | 425427 | 4664124 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37661-foto-08004-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37661-foto-08004-102-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 2 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37662 | Tècnica de la forja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tecnica-de-la-forja | La joventut d'Enric Pla Montferrer assegura una continuació de la tècnica de ferro forjat, com a mínim a curt termini. | La tècnica de forjar el ferro s'ha mantingut a Alpens al llarg de bona part del segle XX i segueix vigent en ple segle XXI. La figura del ferrer neix pràcticament amb els inicis del poble, ja que el ferrer era l'encarregat de ferrar els cavalls, de crear i arreglar les eines del camp i carros o de crear qualsevol element de ferro d'ús domèstic que es necessités. Aquesta figura va existir a Alpens generació rera generació, però no va ser fins després del primer terç del segle XX, quan va adquirir una nova dimensió: l'artística. El que va provocar aquest canvi va ser Joan Prat i Roca, conegut popularment com el ferrer d'Alpens, quan va incorporar una part artística a la feina que feien els ferrers. El seu canvi va consistir en crear elements decoratius de ferro forjat per decorar cases i carrers. La tècnica que utilitzava era la clàssica de forjar el ferro, per la qual cosa comptava amb un fornal, gran recipient amb carbó mineral on s'escalfa el ferro fins arribar a la temperatura de 1535º, l'enclusa, on es treballa el ferro, i les diferents eines que permetien donar-li forma: els martells, les tenalles, els tallants i la clavera, una peça de grans dimensions amb motlles de diferents formes. Amb aquestes eines, el ferrer d'Alpens va crear al llarg de la seva dilatada carrera multitud d'elements decoratius, especialment picaportes, tiradors i baranes, però també trepitja-papers, fanals o el Manelic, molts dels quals es conserven a Alpens. També hi ha elements del ferrer d'Alpens repartits en zones properes com Lluçà, les Lloses o Berga, però l'amor de Joan Prat i Roca pel seu poble ha provocat que la gran majoria d'elements de ferro forjat es conservin a Alpens. Bona part d'aquests elements estan decorats amb dracs, un element estudiat i repetit multitud de vegades pel ferrer d'Alpens, però també es poden observar peixos, llangardaixos, serps, calaveres o un personatge de Terra Baixa, el Manelic, entre les seves obres. El ferrer d'Alpens va morir l'any 1985 però aviat va aparèixer un nou ferrer que continuaria amb la tècnica artesanal de la forja: Enric Pla Montferrer. Aquest ferrer-escultor, provinent del nucli proper de Santa Eulàlia de Puig-oriol, ha instal·lat el seu taller a Alpens i combina les tècniques ancestrals que utilitzava Joan Prat i Roca amb elements moderns que permeten un nou treball del ferro com el plasma. Valorant en gran mesura el llegat que Joan Prat i Roca ha deixat al poble d'Alpens, l'Enric Pla, que firma a les seves obres com Montferrer, s'ha decantat pel mobiliari de disseny per un cantó i per l'escultura per l'altre. En aquest últim camp ha realitzat una escultura-homenatge a Miquel Martí i Pol a Berga o l'escultura dels donants de sang, al mateix Alpens. | 08004-103 | Nucli urbà. Taller d'Enric Pla Montferrer, Carrera Lluçanesa. Alpens | La tècnica de forjar el ferro ha deixat multitud d'elements de ferro forjat entre les cases i els carrers d'Alpens entre el primer terç del segle XX fins a l'actualitat. La majoria són del popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), però també hi ha elements de l'Enric Pla Montferrer i d'altres ferrers de la zona. | 42.1199900,2.0991800 | 425536 | 4663491 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37662-foto-08004-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37662-foto-08004-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 60 | 4.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37663 | El sastre d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sastre-dalpens | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975. | Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo. | El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975) | 08004-104 | Sector est del terme municipal | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 37664 | Toquem a bon temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toquem-a-bon-temps | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002. | El tocar les campanes a bon temps, és recordat per bona part de la gent gran del poble, ja que es va realitzar fins a mitjans del segle XX. | 'Toquem a bon temps' és una rondalla que narra com es tocaven les campanes a Alpens per a protegir-se del mal temps. N'hi ha una versió editada al llibre 'El Lluçanès màgic', que és la que transcriurem a continuació però n'existeixen diverses versions, una de les quals, força diferent, editada dins del llibre 'Bruixes a la Catalunya interior' amb el títol: La bruixa d'Alpens i la sabata de mossèn Josep. 'Generalment la cultura rural, que posa en relleu les relacions entre la gent i la natura, s'atribueix una gran importància als actes de protecció davant d'una hostilitat ambiental que cal conjurar. En aquest sentit, les creences populars són tan fortes i els comportaments estan tan arrelats que han exercit de bell antuvi una poderosa i constant influència en el clergat local. La memòria alpensina evoca amb la dita toquem a bon temps, el moment en què els temporals de pedra amenaçaven el terme venint de la banda nord-llevantina. Per exorcitzar el perill que venia, atribuït a la intervenció malèfica de les bruixes, el poble tenia l'instrument necessari: la campana gran, coneguda com la Maria o la Mariassa, que era també la més vella de les que hi havia a Alpens. Es creia que els tocs de la Mariassa eren efectius - és a dir, s'allunyaven les pedregades - sempre que aquestes no haguessin traspassat la carena de Santa Margarida de Vinyoles, el Puigcornador o el Puigdon, que marcaven les fronteres del terme. Calia, per tant, fer els tocs molt abans que el temporal entrés al terme. Davant de situacions com aquestes, en què el pobles eren conscients de la seva dependència respecte a la natura, a la qual estaven sotmesos econòmicament, Alpens tenia la fama de ser un poble exigent i primmirat, raó per la qual els seus habitants no toleraven ni el més petit descuit al seu capellà o campaner, sospitosos de portar-los la desgràcia si els esmentats tocs no es feien a temps. Amb els tocs de la Mariassa s'intentava delimitar la zona del propi terme, molt protegida i sacralitzada en gaudir de la intercessió divina, per tal d'aïllar-la dels estralls climàtics originats per les forces malignes. No és estrany, doncs, que la memòria popular recordi el diàleg entre les bruixes, aplegades dalt del Puigdon, i els núvols carregats de tempesta. Aquí, al cim, les bruixes els instaven a avançar sobre Alpens: 'Camineu, camineu!', cridaven amb insistència. Davant dels tocs de la Mariassa, però, els núvols quedaven frenats: 'No podem, no podem!'. També s'han cregut sentir els crits paorosos de les bruixes, davant de la ineficàcia dels seus esforços malignes: 'Marxem, marxem, que la Mariassa d'Alpens ja toca!' | 08004-105 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La idea d'allunyar les pedregades amb el toc d'una campana no és única d'Alpens. Popularment s'ha cregut que amb sorolls estridents (com el toc d'una campana o el dispar d'una escopeta) s'esbargien les bromes que portaven la tempesta. Per aquesta raó a Alpens es tocava a bon temps, és a dir, abans que arribés la pedregada. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37664-foto-08004-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tal com es recull en el llibre 'El Lluçanès màgic', es creu popularment que l'última vegada que es va tocar a bon temps a Alpens, el dia de Sant Pere de 1948, va caure un llamp al campanar de l'església. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37665 | La roca dels encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-dels-encantats | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any. volum IV. Estiu, Salvat Editores, S.A, 1984. | La llegenda és coneguda per tots els alpensins. El ball dels Carlins també fa referència, en un moment, als encantats de Rocadepena, demostrant així la vigència i difusió de la llegenda a tots els vilatans d'Alpens. | La llegenda de la Roca dels Encantats prové del seu monument singular, la Rocadepena situat uns centenars de metres al nord del nucli urbà. Era costum el dia de Corpus engalanar amb rams de boix els carrers del poble per on passava la processó. S'explica que una nit un pare cridà el seu fill, que jeia al llit. 'Lleva't, Josep que demà és Sant Joan i demà passat Corpus, i anirem a buscar boix!'. El pare i el fill sortiren de casa seva ben aviat, abans de fer-se clar, i s'encaminaren al bosc per anar a tallar boix. Passaren de nit davant de la Rocadepena i sentiren uns grans plors. Esporuguit, el fill preguntà què era tot allò, però el seu pare, mostrant-se ben indiferent als gemecs, l'animà a tirar amunt. Quan ja eren situats a l'altra banda d'aquest mur petri sentiren aleshores rialles. El pare i el fill feren els feixos de branques de boix i se'n tornaren al poble. En passar per davant de la Rocadepena no van sentir res perquè ja era clar (AADD:1998) | 08004-106 | Sector nord del terme municipal | La vigília de sant Joan és el dia de l'any més intens de costums i creences. La majoria de pobles de la civilitzacions antigues celebraven aquest dia el solstici d'estiu, el moment de l'any que el Sol es troba al punt més alt i quan és visible per més espai de temps. És, per tant, el dia més llarg i la nit més curta de l'any. Era general creure en la virtut de les herbes que aquesta nit cobraven gràcies i valors excepcionals i extraordinaris (AMADES, J:1984) | 42.1280100,2.0995100 | 425573 | 4664382 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37665-foto-08004-106-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pere Mestre, Daniel Planes i Josep Albert Planes van extreure aquesta llegenda, tal com aquí està explicada, de Palmira Casademunt i Heras i Lluís Montferrer i Badia, d'Alpens.Les fotografies 1 i 2 han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37666 | Cançó dels carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-dels-carlins | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó dels Carlins té l'origen en el càntic de les tropes carlistes en l'anomenada Batalla d'Alpens que enfrontà les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Suara reposàvem al veïnat de l'Alou: seguim amb la marxa ja hem reposat prou. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... I el que recula, valent no serà si bé la columna haurà de rutllar. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Anem cap Alpens allargant el pas que avui no se'n torna ni un soldat ras. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Arribant al poble ja dos van tirant. l'Huguet ens anima: minyons endavant! TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Que en serà la glòria, que en Savalls ha dit: que avui és el dia de matar el cabrit. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... El poble és a prop, minyons no fem crits enmig del blat de moro hi ha soldats ajupits. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... | 08004-107 | Sector est del terme municipal | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonejar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37667 | Cançó del Cabrinetty | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cabrinetty | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó del Cabrinetty té l'origen en el recorregut que van fer les tropes governamentals perseguint el bàndol carlista fins Alpens, lloc on es produí l'anomenada Batalla d'Alpens en la qual s'enfrontaren les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Vosaltres de Súria gran ditxta teniu que del Cabrinetty ja os en despediu. La jornada és llarga fins a Sant Feliu formats a la plaça Cabrinetty diu: Vosaltres soldats bé em sereu constants per matar la Blanca i també en Savalls. Feren un poc d'alto al passar per Prats I a Alpens arribaren molt fatigats. No s'ho esperaven, quina mala sort! perquè el Cabrinetty van ferir de mort. | 08004-108 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37668 | D'Alpens n'és filla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalpens-nes-filla | XIX-XX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó d'Alpens n'és filla va ser recollida de Maria Terra (d'Alpens) per Isabel Iborra. Diu el següent: D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! Quan casa vostra en vinc minyona el meu cor salta alegre que està, més quan hi penso en la despedida tinc de rendir-me que és un trist penar. Quatre vegades os he demanada, cada vegada me'n heu dit que no, quatre carbasses me'n heu donades, si vull sembrar-ne, prou tindré llavor! Quan vaic anar-ne a la rectoria, el mossèn m'ho va dir ben clar: no hi pensis pas no, en la Maria que un de Sant Jaume de l'emportarà. D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! | 08004-109 | Nucli urbà | Aquesta cançó té, probablement, més de cent anys ja que persones grans del poble recorden com els hi cantaven de petits. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37570 | Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comia | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | La teulada no es troba en bon estat, alguns panys de paret tenen vegetació i l'entorn proper a la masia està ple de bardisses. | Comià està situada a l'extrem oest del terme municipal, en un punt elevat des del que es divisa bona part del Lluçanès i de la Catalunya central, així com part del Ripollès i del Berguedà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions assentada en un desnivell de terreny, de planta rectangular formada per planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular arrebossats amb ciment. La façana principal, orientada a l'est, presenta a nivell de planta baixa i en la meitat esquerra, dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a mode d'espitllera. A nivell de primer pis hi ha l'accés principal, una porta emmarcada amb pedra treballada, a la seva esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a la dreta dues finestres de nova obertura. A nivell de golfes hi ha dues obertures, ambdues de nova construcció. La façana sud, presenta una composició simètrica amb dues obertures per planta. Així trobem dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a nivell de planta baixa, dues finestres de mitjanes dimensions emmarcades amb pedra treballada a nivell de primer pis i dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada a les golfes. La façana oest està dominada totalment per una ampliació feta en maó. Presenta diverses obertures, entre les que destaca un porxo. La façana nord presenta un finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes i dues estructures d'ús agropecuari adossades a nivell de planta baixa, ambdues construïdes amb maó. Al voltant de la casa s'hi troben diverses estructures d'ús agropecuari, algunes de les quals construïdes amb maó i altres amb pedra. Entre aquestes destaca la pallissa de dues plantes, ubicada uns metres al nord de la masia, construïda amb maó i teulada a doble vessant. | 08004-11 | Sector nord-oest del terme municipal | El topònim de Comià és mencionat en l'època alt medieval, l'any 951 com a 'Cominiano' . És un topònim d'interès històric que no prové d'un nom romà si no de Colle Medianu, creat a l'alta edat mitjana i significa coll mitjà. Apareix documentada en el fogatge de 1497 formant part de la 'Parròquia de Sanct Pere de Serrallonga, dins la Col·lecta de Ripoll'. Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII. | 42.1359400,2.0682600 | 423000 | 4665290 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37570-foto-08004-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37570-foto-08004-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 37669 | Festa de les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-caramelles | AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. http://www.festes.org | Les Caramelles són unes cançons populars i de caire religiós i festiu que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Un grup de cantaires es situa al peu del balcó de les cases de la gent del poble i canta les cançons. Una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada amb cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. A Alpens encara es celebra la festa de les Caramelles, també conegudes com a Camilleres. Antigament la gent del poble anava a cantar les cançons per les masies del municipi portant un cistell per recollir els donatius que acostumaven a ser productes de la terra o diners. Actualment ja no es passa per les masies i les caramelles són cantades al nucli urbà d'Alpens per dos grups de cantaires: el grup d'adults, alguns dels quals pertanyen al grup de Cantaires d'Alpens, i el grup de joves, vestits amb faldilles de flors i camisa blanca les noies, i pantalons negres de vellut, camisa blanca, faixa i barretina vermelles els nois. Quinze dies o un més després amb fruit dels donatius aconseguits s'acostuma a organitzar un dinar popular, conegut com el dinar de Caramelles, que es fa a l'esplanada on s'ubicava la desapareguda masia de Pedres Negres. És un dinar a base de carn a la brasa i amanides. | 08004-110 | Nucli urbà | La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37669-foto-08004-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37669-foto-08004-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament els caramellaires només podien ser homes. És mitjans del segle XX que s'hi incorporaren les noies.Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37670 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre | AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998. | Avui en dia a Alpens no es celebra la revetlla dels Focs de Sant Isidre. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig quan el sol es ponia després d'haver recollit durant tot el dia fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar. Antigament cada masia encenia la seva foguera, d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc. | 08004-111 | Nucli urbà | Segons Joan Amades, Sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de Sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a Sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com Sant Galderic (pagès occità), Sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com Sant Nin i Sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès era corrent que la mainada saltés les fogueres mentre es cantava una cançó, com es fa amb les fogueres de Sant Joan. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres feia al·lusió a la tradició segons la qual, Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 37671 | Aplec de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga. | L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular. | 08004-112 | Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 37672 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major | Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | Hi ha molta participació tant dels vilatans com espectadors d'altres pobles. | Els alpensins celebren la festa Major del poble en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià cada 27 de setembre. Tot i que no hi ha un programa d'activitats que es repeteixi any rere any, hi ha una sèrie d'activitats que es mantenen, són actes de caràcter tradicional i també de més innovadors, fruit de la renovació de cada any, que no trenquen però amb la tradició del poble. Els principals actes es realitzen el dissabte i el diumenge, que són els dies en els que es concentren els actes que tenen un caràcter marcadament tradicional, històric i popular. El dissabte és el dia dels diables de Rocadepena que protagonitzen el ball de Carlins, recreant el fet històric de la batalla que succeí a Alpens a finals del segle XIX, entre les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls; el ball de nans i els versots. Els segueix un gran correfoc que enllaça amb la tradició màgica i ancestral del poble d'Alpens envoltant als presents amb una atmosfera de foc i color. El diumenge, el propi dia de la festa Major, es celebra la missa solemne en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià, a l'església de Santa Maria d'Alpens. És també el dia que vilatans, convidats i espectadors esperen amb gran afició el ball de la dansa alpensina, dansa d'origen senyorial, que es balla a la plaça Major. La dansa alpensina és un dels actes que dona més personalitat a la festa Major d'Alpens, on hi participen tant els balladors del poble com la gent que prové de fora. Al llarg de la festa Major també es realitzen diverses activitats de caràcter lúdic, esportiu i cultural en diferents punts del nucli urbà, que varien en funció de la programació de cada any. | 08004-113 | Nucli urbà | En els primers anys del segle XX, la festa Major d'Alpens va guanyar fama a tota la comarca gràcies a l'obertura al 1928 del cafè teatre Casino, fet construir per Miquel Casals conegut com 'en Patllari'. Durant els anys 30 s'hi van representar, per la festa Major, les millors obres i amb els actors de més prestigi, òperes i 'sarsueles' sobretot, ja que el mecenes exigia que les representacions fossin fetes sense rebaixar ni una mica la qualitat que es donava a Barcelona. Després esclatà la Guerra Civil, i en les festes d'aquella època es va representar 'Terra Baixa' d'Àngel Guimerà. Llargs anys de la dictadura van lliscar grisos i apagats, tot i que cada any, però, van continuar fent-se bona part dels actes de la festa Major. La represa més important va ser a partir dels anys 70 quan un grup de joves de la vila es va fer càrrec d'organitzar la festa Major i li va donar una bona embranzida. A part de les activitats religioses, oficis solemnes i cantats que es celebraven en honor als sants patrons, també hi introduïren activitats esportives com els partits de futbol. Van ser anys de grans gentades que li van donar de nou renom a la festa Major i per extensió al poble d'Alpens. També s'organitzaren, més actualment, competicions i jocs variats, així com altres activitats: baixada d'andròmines, gimcana de cotxes, caminades, curses, excursions. El casino es continuà utilitzant per a representacions i activitats culturals en el marc de la festa Major, amb la participació del grup de teatre local 'L'Escambell', fent-hi sardanes i balls (de tarda i nit), concursos de botifarra (cartes), i acompanyaren la festa Major, durant uns anys, els gegants sortint en cercavila per tot el poble. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37672-foto-08004-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37672-foto-08004-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Originalment Alpens celebrava la festa Major en honor a la seva patrona Santa Maria. Després es canvià i es passà a celebrar la festa Major en honor als copatrons Sant Cosme i Sant Damià. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37673 | Ball de Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans | XX | El ball de Nans és una dansa moderna ballada el dissabte de la festa Major -celebrada cada 27 de setembre - pels nans de la colla de Diables de Rocadepena. Forma part dels actes integrats plenament dins la festa Major del poble i consisteix en la narració d'una llegenda a la plaça Major de la vila, i la dansa de tres cap-grossos -dos follets dimonis i un drac, realitzats per Gabí Boixader- que han estat fent la guitza durant tot el dia pel poble d'Alpens. | 08004-114 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 37674 | Ball de Carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-carlins | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XX | Es denota una bona participació. | El ball de Carlins forma part dels actes més rellevants que s'han integrat plenament en la festa Major d'Alpens, celebrada el 27 de setembre de cada any. Ballat a la plaça Major d'Alpens abans del Correfoc del dissabte de festa Major, i protagonitzat pels Diables de Rocadepena, es representa la batalla històrica que enfrontà a la mateixa vila d'Alpens les tropes governamentals dirigides pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls, en el marc de la tercera guerra Carlina. Es situen a cada punta de la plaça Major sis diables, uns representant les tropes de Cabrinetty i els altres sis representant el bàndol de Savalls. Avancen cap al centre de la plaça formant dues rotllanes, cadascuna amb el seu dirigent al centre, i es balla la dansa de l'hostal de la Corda (l'hostal de la Corda fou el lloc on Francesc Savalls pactà amb les forces governamentals després de la batalla d'Alpens). Tot d'una se sent un fort tret i Cabrinetty cau ferit de mort. En aquest moment entren els encantats de Rocadepena, que fan al·lusió a la llegenda d'aquest lloc, els quals s'enduen el cos de Cabrinetty. Clou el ball quan una bruixa dóna l'estendard de la colla al capità Savalls. Un cop han marxat de la plaça s'inicia el Correfoc. | 08004-115 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 37675 | Versots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/versots | XX | És un dels actes més esperats de la festa Major d'Alpens. | Els Versots formen part dels actes integrats de la festa Major d'Alpens -celebrada cada any el 27 setembre -, que es reciten el dissabte de la festa Major al cafè teatre Casino del nucli urbà d'Alpens. Es tracta d'uns versos satírics narrats pels Diables de Rocadepena -disfressats en forma de diferents personatges- que fan referència a les anècdotes, la quotidianitat, les xafarderies, als successos polítics, socials o culturals que han esdevingut al llarg de l'any a la vila d'Alpens i que són recitats carregats d'una bona sàtira i una fina ironia fent divertir a petits i grans. | 08004-116 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | Els versots tenen origen en el ball parlat del tarragonès, en els versos satírics dels diables enfront els àngels. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37675-foto-08004-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37675-foto-08004-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 2775,82 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.