Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37676 | Dansa alpensina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-alpensina | BORRALLERAS, G, Entrevista a J. M. Casademunt, exballador de la Dansa alpensina, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 1 d'octubre de 2004, núm 114. CD, Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. REIXACH, R, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, núm 1, 1999. | XVIII | Molts alpensins coneixen i ballen la dansa. | Alpens és un dels pobles de la comarca del Lluçanès que encara conserva vives llegendes i tradicions. I la dansa alpensina en forma part com a punt central de la festa Major. La dansa i ball cerdà, interpretada per joves de la vila sense que siguin de cap esbart dansaire professional s'interpreta des de finals del segle XVIII i només en època de fortes crisis no s'ha pogut celebrar. La plaça Major d'Alpens és el lloc on tradicionalment es fan els actes principals de la festa Major, i és precisament la dansa alpensina un dels actes més esperats pels alpensins i visitants, que es balla el diumenge de la festa Major. Tradicionalment, abans de formar per dansar, les parelles es dirigien a l'Ajuntament, i avui en dia al Casino, des d'on surten, juntament amb les autoritats al capdavant, en comitiva presidides per l'orquestra fins a la plaça Major per disposar-se a iniciar el ball. La dansa i ball cerdà d'Alpens consta de tres parts i hi participen deu parelles encapçalades per les pabordesses i els pabordes duent aquests últims un ram de flors a les mans. A la primera dues parelles de pabordes comencen a dansar. Aquests van vestits de gala, els nois amb barret de copa, camisa blanca, corbatí i faixa vermella, mitgetes blanques, armilla i una llarga capa, un amb revers blau i l'altre amb revers vermell, i porten a les mans un ram de flors per ofrenar. Les noies van amb mantellina blanca, brusa negra, davantal i faldilla ampla una de color blau i l'altre de color vermell. Quan aquesta part s'acaba les dues parelles de pabordes van aparellant els fadrins i les fadrines al mig, elles treient els fadrins i ells les fadrines, invitant-los a dansar. A continuació, hi ha el ball cerdà, que sembla d'incorporació més tardana, va ser introduït per Miquel Casals en la passada Guerra Civil. Els dansaires ballen fent dues rotllanes al voltant de la plaça, una més àmplia amb els fadrins i les fadrines i una altra al seu interior amb les dues parelles de pabordes. Les dues rotllanes es van estrenyent fins que al final s'alcen enlaire les balladores. Els dansaires porten la indumentària d'ús català, els fadrins amb barretina, camisa blanca, vestit de vellut i faixa vermella, i les fadrines amb caputxa blanca i ampla faldilla florejada. A continuació es multipliquen les invitacions van entrant a la dansa tota la gent del poble. Els dos pabordes agafen gent del públic aparellant-los i les noves parelles es posen unes darrera les altres fent un cercle al voltant de la plaça, seguint les dues pabordesses, amb la melodia i els passos de la dansa. La tercera part, i per cloure la dansa, es fa un vals-jota on hi participen els dansaires i molta gent del públic. | 08004-117 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | L'inici d'aquesta dansa està datat fa aproximadament uns dos-cents anys. És una dansa cerimonial que té els seus orígens en una època de prosperitat econòmica de la vila, amb una societat dominant de tipus senyorial, en una època de gran esplendor dels gremis de teixidors i filadors, i dels paraires del municipi. Després de la desfeta de 1714, els gremis foren abolits i varen passar a mans de Confraries depenents de l'església, passant a ballar la Dansa els pabordes de la Confraria (BORRALLERAS:2004). Amb l'arribada de la Guerra Civil la dansa alpensina es va deixar de ballar. Va ser el 1942 quan Miquel Casals i Carles juntament amb el Petja la van recuperar per a la festa Major. Actualment s'estan fent estudis per trobar-ne l'origen i la història, encara que segurament deuria començar en una època de veritable prosperitat econòmica. | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37676-foto-08004-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37676-foto-08004-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37677 | Dinar de Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dinar-de-carnestoltes | BORRALLERAS, G, Josep Barniol, del Carnestoltes d'Alpens, entrevista dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 24 de febrer de 2006, número 148. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | El dinar de Carnestoltes s'emmarca dins els dinars col·lectius que se celebraven tradicionalment el dimarts de Carnestoltes dins el context de la caritat cristiana envers els pobres. Antigament el dia abans de Carnestoltes es visitava les masies d'Alpens per captar fons pel dinar, i el mateix dia del dinar es passava per les cases del poble. Després a la plaça s'instal·laven unes llargues taules i la cuina amb tres o quatre olles penjades dels clemàstecs i un bon foc, i hi prenien part tant la gent del poble com els pagesos de la rodalia. Es feia un brou de peus de porc, ossos d'esquena, caretes.... després es coïa l'escudella i es menjava amb la carn d'olla. Cadascú s'havia de portar plat i forquilla i es feia una crida per la vila avisant que el dinar estava preparat. Llavors tothom agafava lloc a la taula que era beneïda pel rector abans de menjar. El dinar també s'oferia als indigents o forasters que aquell dia es deixaven caure per la plaça. Segons explica Josep Barniol, els pobres i captaires solien arribar el dia abans i s'anaven repartint per les balmes del voltant del poble per passar-hi la nit, essent la de la Vall la que tenia més cabuda i on se n'hi podien trobar més colla. Al matí es reunien tots a la plaça a dinar i al vespre tornaven proveïts a la balma, l'endemà marxaven. A partir dels anys 50 del segle XX es deixà de fer escudella i es començà a coure arròs. Més endavant els pobres es van acabar i la festa s'anava perdent fins que es començà a rebre gent que arribava al poble, i la festa es va revitalitzar. Ara el dinar, que es fa al Casino, consta de 4 o 5 paelles d'arròs amb conill que cadascú s'ha de finançar. La tarda sempre s'amenitza amb un bon ball. | 08004-118 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | El dia de Carnestoltes havia estat una de les festes més típiques i populars d'Alpens, comparable en importància a la Gala o la pròpia Festa Major. Fins i tot durant el franquisme mantingué la seva vigència, tot i que la gent no es disfressava. L'organització d'aquesta festa era en mans d'una comissió de joves, que un o dos dies abans, anaven a les pagesies a buscar viandes (ous, cansalada, peus de porc, etc.) que després es venien a les cases del poble. El dia de la festa es feia un gran dinar a la plaça Major, on se sumaven els captaires que per casualitat s'hi deixaven caure. El marc de la festa participativa es troba en el context de la caritat cristiana envers als pobres, mitjançant la qual tot el poble oferia un menjar col·lectiu als indigents (PLANES:1999). Joan Amades recull el dinar col·lectiu a Alpens amb el nom d'escudella. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 1 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens, i les fotografies 2 i 3 han estat extretes de la pàgina electrènica de l'Ajuntament d'Alpens: : www.alpens.org | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 37678 | Fira del Jovent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-jovent | Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | La fira ha evolucionat i s'ha adaptat a les circumstàncies socials del poble. | La fira del Jovent, també coneguda com la Gala, tenia lloc a Alpens el penúltim diumenge de maig. Es tractava d'una fira principalment de caràcter ramader per acordar el dia del tondre de les ovelles a cada casa, contractar tonedors o llogar pastures i pastors. També era una festa on el jovent aprofitava per buscar promès i anunciar el seu prometatge. Des de fa 5 o 6 anys la fira del Jovent es convertí en fira de la forja artística, potenciant i difonent a través de diferents activitats i exposicions els elements artístics de forja del poble i de les contrades. S'amenitza la festa amb diferents parades de productes artesanals, alimentació, etc. i un ball organitzat per SOLC a la revetlla del dia anterior. | 08004-119 | Nucli urbà | La fira del Jovent, o la Gala, era antigament l'esdeveniment més important de l'any juntament amb la Festa Major. Els seus atractius eren, principalment, els negocis entorn a la ramaderia (contractar pastors, tonedors, pastures, etc.) i els balls on els joves anunciaven el seu prometatge. Després d'un temps, Alpens recuperà al 1981 la fira Jovent però no fou fins el 1991 quan assumí la seva importància amb cercaviles de cap-grossos, gegants, grallers, un concurs de ròssec de cavalls on hi participaven uns 20 animals i on els cavalls i amos demostraven la seva habilitat, concurs de tallada de troncs, parades de tota mena i ball. Era una fira que s'havia recuperat amb objectius turístics i de comerç i que va decaure, pocs anys després, en popularitat i seguiment. Amb ànims de renovar la fira, i perquè no caigués en l'oblit, es va orientar a vitalitzar un altre aspecte de la vila, la forja artística. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les fotografies 1 i 2 han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 37571 | Serrallonga de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga-de-baix | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XIX | Presenta la teulada en mal estat de conservació. | Serrallonga de Baix està situada a 140 metres al sud-est de Sant Pere de Serrallonga a la vessant de la solana de Serrallonga de Baix. És una masia de mitjanes dimensions assentada en un desnivell del terreny, de planta rectangular, composada per planta baixa, primer pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb poc morter, i presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats. La façana principal, orientada a l'oest, està ordenada simètricament presentant tres obertures per planta. A la planta baixa domina el portal amb brancals i arc de mig punt emmarcats amb maó. Sobre el portal, en una gran pedra a mode d'arc de descàrrega hi ha la inscripció: FRANco MORRA / 1870. Flanquejant la porta hi ha dues finestres de petites dimensions a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha tres finestres coronades amb llinda de fusta, essent la central de majors dimensions. Seguint la mateixa ordenació, a les golfes, s'hi obren tres finestres també coronades amb llinda de fusta. La façana sud presenta un eix vertical amb ordenació simètrica d'una finestra per planta. A la planta baixa hi ha una petita finestra a mode d'espitllera, les dues finestres de les altres plantes estan coronades amb llinda de fusta, essent la del primer pis de majors dimensions. La façana oest presenta una estructura annexada, de pedra i amb teulada a una sola vessant. S'hi obren dues finestres, una al primer pis i l'altra a les golfes, la qual està emmarcada amb pedra treballada. La façana nord presenta sols els nivells de primer pis i golfes a causa del desnivell en la que es troba assentada. A la part dreta de la façana s'hi annexa una petita estructura de pedra de teulada a una sola vessant. Al centre s'hi obren una porta al primer pis, i una finestra a les golfes, ambdues coronades amb llinda de fusta. A pocs metres de la façana oest hi ha una estructura d'ús agropecuari construïda parcialment amb pedra i obra. Al voltant de la casa s'hi observen diverses estructures de pedra en estat de ruïna. | 08004-12 | Sector nord-oest del terme municipal | La masia de Villa Longa, topònim que es va substituir posteriorment pel de Serrallonga, apareix ja citat al 939, uns anys abans que es consagrés l'església de Sant Pere de Serrallonga, inicialment coneguda com Sant Pere de Vilallonga. La masia de Serrallonga de Baix és mencionada en plena època medieval, l'any 1190. Apareix documentada en el fogatge de 1497 formant part de la 'Parròquia de Sanct Pere de Serrallonga', dins la Col·lecta de Ripoll. Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XIX. | 42.1372000,2.0768700 | 423713 | 4665422 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37571-foto-08004-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37571-foto-08004-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | De la casa en surt un sinuós caminet que condueix a l'església de Sant Pere de Serrallonga. A la seva part última es troba empedrat. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37679 | Correfoc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc | Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. | XX | Es denota molta implicació per part de la Colla de Diables i la gent del poble. | El Correfoc d'Alpens, sorgit l'any 1983, forma part dels actes més rellevants integrats plenament en la festa Major d'Alpens, que se celebra cada any el 27 de setembre, protagonitzat pels Diables de Rocadepena. El Correfoc es realitza la nit de dissabte de festa Major, després del ball de Carlins, i té un recorregut similar any rere any: surten de la plaça Major i es dirigeixen cap al carrer de Baix, es torna pel carrer Vilamala i finalitza a la Placeta, o al revés, s'inicia a la Placeta i es finalitza a la plaça Major. La colla de diables capitanejats pel cap de colla, que es pot reconèixer pel gran ceptrot que porta a les mans, van acompanyats de timbalers i dracs o bestiari. Aquests són: la Daminana, un drac gran fet de cartró pedra realitzat als anys 80 (que actualment no surt gaire), l'Agustí, un drac petit fet als anys 90, té el cap similar als dragons realitzats pel popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), i la Prosia, un rat penat fet amb fibra de vidre a l'any 2.000 aproximadament. Tots ells corren pels carrers, perseguint, ballant, escopint foc i invitant a la gent a participar de la festa de foc. Clou el Correfoc amb la realització de diverses figures, entre les quals la més coneguda és la de la torre amb el cap de diables i el ceptrot al centre que finalitza amb un gran petard. | 08004-120 | Nucli urbà | El Correfoc d'Alpens té l'origen l'any 1983 quan la Comissió de Festes s'esforçà per buscar noves idees i dinamitzar la festa Major. La intenció del primer Correfoc era vestir-lo de manera que pogués participar-hi tothom, es tractava de fer-lo amb un grup de sis o set diables, sis bruixes, els timbalers i un drac. Quan el 1983 es va formar la primera colla de diables no van dubtar en posar-li el nom, serien els diables de Rocadepena, lloc geològic emblemàtic del municipi. La colla ha evolucionat i ha augmentat en diables, timbalers, grallers i dracs. Actuen a diversos pobles de Catalunya i sobretot el dia de la festa Major d'Alpens, on hi ha afegit el ball de carlins i el ball de nans. És el dia en què el Correfoc enllaça amb la tradició màgica i ancestral d'Alpens, que any rere any amb la seva cercavila envolta els presents en una atmosfera de foc i color. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37680 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota. | 08004-121 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 37682 | La batalla d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batalla-dalpens | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La història de la batalla d'Alpens narra l'episodi en que la població alpensina fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 08004-123 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La història que parla de la batalla d'Alpens narra un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La batalla d'Alpens és molt coneguda per la gent del poble i molts elements del municipi fan referència a aquesta història (fonts, cançons, actes festius, etc.).Les imatges han estat extretes dels llibres: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37684 | Pont del molí del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-colomer | Diverses pedres s'han desprès de la volta. El pas superior també presenta zones del terra escorxades per l'aigua. | El pont del molí del Colomer està situat al límit amb el terme municipal de les Llosses salvant el pas de la riera de Matamosses. És un pont robust construït amb maçoneria de pedra que alterna grans i mitjanes pedres irregulars sense treballar. Les mesures del pont són: uns 13 metres de llargada de pas, 4'20 metres de d'amplada i uns 4 metres d'alçada. És un pont d'un sol ull de 3'20 metres de diàmetre, amb base i volta d'arc rebaixat de pedra, en la que s'hi observen reforços moderns en formigó. | 08004-125 | Sector sud-est del terme municipal | El pont del molí del Colomer era el pas sobre la riera de Matamosses que comunicava el molí del Colomer (actualment inexistent) i el molí de Baix (en terme municipal de les Llosses) amb diverses masies del terme municipal d'Alpens i les Llosses. | 42.1126900,2.1260000 | 427745 | 4662658 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37684-foto-08004-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37684-foto-08004-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont del molí de Colomer es troba en el punt on conflueixen els termes municipals de les Llosses, Alpens i Sora. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 37685 | Jardins de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-torre | XX | Els jardins de la Torre estan situats al voltant de la Torre i delimitats per una reixa metàl·lica. Queden limitats per la carretera BP-4654 al sud, el Garatge de la Torre a l'oest i el pavelló de beneficiència a l'est. Es tracta d'uns jardins d'estil senyorial de dimensions no excessivament grans on destaquen diversos arbres de grans dimensions. Estan formats per tres parts diferenciades. La part oest és la que es troba entre la Torre i l'edifici del garatge i està formada per una esplanada travessada per un camí amb grava que porta fins a la porta metàl·lica que s'utilitza actualment com accés principal. En aquesta esplanada s'hi troben tres moles amb una base de formigó acompanyades de bancs també de formigó, i està decorada amb diversos arbres de grans dimensions, entre els que es compta alguns avets i castanyers. La part sud és la que es troba entre la carretera BP-4654 i l'edifici de la Torre, i correspon a l'antiga porta principal, tot i que actualment està en desús. Aquesta porta, formada per dos pilars de pedra que sostenen els batents metàl·lics, dóna accés a dos trams d'escala de pedra a partir dels quals el camí es bifurca formant un quadrat de camí de pedra, amb vegetació a l'interior. Tota aquesta part queda delimitada per coníferes de grans dimensions, que superen àmpliament l'alçada de l'edifici de la Torre. Finalment, la part est és la que es troba davant del pavelló de beneficiència. Està formada per dos espais quadrats separats per unes escales de pedra i delimitats per tanques de boix, als laterals dels quals hi creixen diversos castanyers. En un racó d'un d'aquests espais quadrats, i just davant del pavelló de benficiència, hi ha una estructura de pedra marina dins la qual reposa la imatge d'una verge, envoltada de flors. | 08004-126 | Nucli urbà. Crta. de Berga, 10. Alpens | La Torre, amb els seus jardins, va ser construïda uns anys després del Casino, a la dècada dels anys trenta, pel mateix promotor, l'empresari del món ferroviari Miquel Casals i Carles. L'antiga propietària (de Roca Sanitario, S.A) va fer donació als actuals propietaris amb la condició que continués tenint la funció de casa de beneficiència, funció que es concentra en un pavelló de recent construcció ubicat al costat de la Torre. | 42.1191600,2.1027800 | 425833 | 4663396 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37685-foto-08004-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37685-foto-08004-126-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 37572 | Serrallonga de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga-de-dalt | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII-XIX | L'edifici no conserva les obertures originals, presenta vegetació als murs i la teulada reformada. | Serrallonga de Dalt està ubicada al nord del terme municipal, en un punt elevat entre l'església de Sant Pere de Serrallonga i el cim del Puigdon. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i un cos adossat lateralment fruit d'una ampliació, ambdós formats de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades i arrebossat en algunes parts i té la teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada al sud-est, està segmentada per dos contraforts que s'estenen fins al nivell de golfes. Entre els dos contraforts hi ha l'accés principal, un portal amb llinda de fusta, i una finestra petita a mode d'espitllera, emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, actualment tapiades, i dues finestres més a les golfes, totes emmarcades amb maó. A l'extrem dret de la façana, més enllà del contrafort, hi ha una altra finestra petita a mode d'espitllera emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. La façana nord-est presenta també dos contraforts, encara que de menors dimensions als de la façana principal, i dues finestres; una es troba ubicada a nivell de planta baixa i està emmarcada amb pedra treballada i l'altra es troba a nivell de golfes i és fruit d'una reforma. A la façana nord-oest, que només compta amb el nivell de primer pis i golfes degut al desnivell, es pot observar l'ampliació lateral de la masia ja que una cantonada diferenciada ha quedat integrada al mur. En aquesta façana trobem tres finestres i una porta emmarcats amb maó i fusta a nivell de primer pis i dues finestres emmarcades amb maó a nivell de golfes. La façana sud-oest, fruit d'una ampliació, es troba totalment arrebossada. Presenta una porta i una finestra a nivell de planta baixa, tres finestres actualment tapiades a nivell de primer pis i dues grans obertures simètriques de forma trapezoïdal a les golfes, essent totes elles de nova construcció. Davant la façana principal hi ha diverses estructures construïdes amb pedra i maó d'ús agropecuari i diversos murs de poca alçada que delimiten aquests espais. Uns metres al nord-est de l'edifici hi ha ubicada la pallissa, construïda amb pedra i teulada a doble vessant. Tot i tenir la teulada reformada, conserva els murs, els pilars i les obertures originals. | 08004-13 | Sector nord-oest del terme municipal | La masia de Serrallonga de Dalt apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII amb importants reformes els últims anys. | 42.1402200,2.0823200 | 424167 | 4665752 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37572-foto-08004-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37572-foto-08004-13-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37573 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari de Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | Tot i que les façanes sud, oest i nord han estat força reformades, es conserva l'estructura i bona part dels elements originals. | La masia del Colomer està ubicada al sector sud-est del terme municipal, a l'oest de l'església de Sant Pau del Colomer i de la carretera BP-4654. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum central de planta rectangular que consta de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus grans i treballats delimitant les cantonades, envoltant les obertures i en alguns panys de paret. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada a l'est, presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un gran portal emmarcat amb carreus motllurats de grans dimensions tant als brancals com a la llinda, on es pot llegir una inscripció i la data de 1770. A banda i banda del portal hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada agrupades de manera que la llinda de la finestra inferior és l'ampit de la superior, de menors dimensions. Al primer pis, i sobre la porta principal, hi ha un balcó amb la base motllurada, amb carreus bisellats de grans dimensions en els brancals i a la llinda, on hi ha inscrita la data de 1777 i una creu dins d'un motiu geomètric. A cada banda del balcó hi ha una finestra de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Entre la finestra de l'esquerra i el balcó hi ha una altra finestra, de menors dimensions, emmarcada amb pedra bisellada i que constitueix l'únic element que trenca la perfecte simetria de la façana. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana sud presenta quatre obertures a nivell de primer pis i quatre a les golfes. Al primer pis hi ha dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra al centre i dues de majors dimensions, també emmarcades amb pedra, als laterals. Cal destacar, però, que tres d'aquestes quatre obertures provenen d'una reforma i que l'edifici tenia originalment diversos balcons en aquesta façana ja que encara es poden observar els emmarcats d'aquestes obertures, com és el cas d'un arc rebaixat que coronava un balcó i que actualment ha quedat integrat a la part esquerra del mur. A nivell de golfes hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada al centre i un balcó reconvertit en finestra, també emmarcat amb pedra bisellada, a l'extrem dret. La façana oest presenta una estructura simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat de nova construcció al centre i una gran arcada d'arc rebaixat, també de nova construcció, ubicada just a sobre, a nivell de primer pis. Als laterals de la planta baixa hi ha una finestra per banda, emmarcades amb pedra bisellada i al primer pis, dues finestres de grans dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, a més d'una finestra petita emmarcada amb pedra bisellada a l'extrem dret. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals amb ampit de pedra. La façana nord presenta tres obertures a nivell de primer pis i una a les golfes. Al primer pis hi ha un balcó, fruit d'una reforma, amb forma de mig oval que sobresurt al centre entre pilars motllurats. Flanquejant-lo hi ha una finestra per banda emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes hi ha un altre balcó, format per una gran arcada d'arc de mig punt adovellat, que també és fruit d'una reforma. Sobre aquesta arcada sobresurt una barbacana de grans dimensions que forma una teulada de doble vessant sustentada per mènsules de pedra i bigues de fusta. Resulten destacables els quatre fanals ubicats a les quatre cantonades de l'edifici a nivell de primer pis. Són de ferro forjat, van ser creats per Joan Prat, conegut com el ferrer d'Alpens, i estan decorats amb un drac amb la boca oberta, guardant força similitud amb la porta de ferro forjat, obra també del ferrer d'Alpens i ubicada uns metres davant la façana principal. | 08004-14 | Sector sud-est del terme municipal | La masia del Colomer té uns orígens medievals que es remunten al segle XII, essent mencionada l'any 1190. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII amb importants reformes els últims anys. | 42.1062600,2.1156600 | 426883 | 4661953 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37573-foto-08004-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37573-foto-08004-14-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Un altre element que destaca per la seva excepcionalitat són els desaigües de la canalera, ubicada només en els façanes est i oest. En cada una d'aquestes façanes es poden observar dos caps de drac amb la boca oberta fets en llauna i sustentats per una biga de ferro en la part central de la canalera.Al voltant de l'edifici hi ha diversos elements d'interès, com una estructura d'ús agropecuari mig enderrocada, la porta de ferro forjat, la pallissa i la masoveria, els tres últims descrits en una fitxa particular.La inscripció de la llinda de la porta principal és la següent:MARIA COLOME I GULSA MARIA COLOME I FERERESPERE COLOME SON FILL FRANCISCO COLOME SON FILL 17 IESUS + MARIA 70 | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37574 | Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler | BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | La teulada i un mur es troben parcialment derruïts. Interior en mal estat a causa del nul ús que té. La vegetació i la bardissa cobreix els voltants. | El Soler està ubicada al nord del terme municipal, al sud-est del Puigdon a la zona del bac de les Mulleres. És un edifici de planta rectangular formada per planta baixa i primer pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Presenta diverses ampliacions denotades per les cantonades diferenciades integrades als murs. Està bastida sobre un petit turó de roca natural i construïda amb maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb petites pedres irregulars. L'interior conserva les menjadores, l'antiga cuina, les estances i l'escala d'accés al primer pis. La façana principal orientada a l'est sembla que tenia originalment un sol cos central i que se li afegiren una ampliació per costat. Presenta una porta d'accés, reformada amb maó, amb brancals de pedra i gran llinda de fusta, i una finestra quadrada a la part dreta. Sobre la porta i a nivell de primer pis hi ha una finestra amb ampit de pedra. La façana nord presenta tres fases de construcció i per tant tres cossos diferents, el de l'extrem dret enfonsat respecte als altres. Cada cos presenta una finestra a nivell de primer pis, la central de les tres emmarcada amb pedra i llinda de fusta. La façana oest presenta la part dreta derruïda. Sols s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra a nivell de planta baixa i una estructura que sobresurt de la façana construïda amb maçoneria de pedra. La façana sud presenta la mateixa estructura dels tres cossos. El cos de l'esquerra es troba parcialment derruït i deixa entreveure els envans de construcció d'obra, les estances i la cuina a la planta baixa. Als dos cossos restants, construïts amb pedra, hi ha una finestra a nivell de primer pis amb llinda de fusta i una porta a la dreta de la plana baixa que dóna accés a una petita estructura de pedra que podria ser la comuna de la masia. A uns metres de la façana nord, i al peu del petit turonet de roca on està assentada el Soler hi ha la pallissa, utilitzada també com a quadres pel bestiar. Aquesta és de planta quadrangular, formada sols per planta baixa i construïda amb murs i pilars de pedra, i bigues i llates de fusta. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal orientada al sud presenta una porta central coronada amb llinda de fusta i porta de fusta amb dues batents. A la façana est hi té adossat una estructura d'ús agropecuari, de teulada d'una vessant que allarga la teulada de la pallissa i construït amb maçoneria de pedra. | 08004-15 | Sector nord del terme municipal | L'alou de Soler o de Santa Maria d'Alpens fou un dels més importants que apareixen al testament del veguer Sunifred de Lluçà, l'any 998. El seu topònim es referiria, probablement a la masia de Soler. Aquesta, apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII. | 42.1378900,2.0983900 | 425492 | 4665480 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37574-foto-08004-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37574-foto-08004-15-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37575 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-0 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | Presenta vegetació a les façanes nord i est, i deformitats als murs de càrrega oest i nord. | Can Cases està situada a l'extrem oest del terme municipal entre el serrat de l'Eixam i la carretera BP-4654. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta quadrangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregulars amb morter i arrebossats i presenta carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta una estructura de planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha una porta amb brancals de pedra treballada i coronada amb una llinda de fusta. Al costat esquerre s'hi obre una finestra de petites dimensions. Al primer pis i seguint l'ordenació de la planta baixa s'hi obren dues finestres coronades amb llinda de fusta, la de la dreta presenta brancals de pedra treballada i ampit de pedra. A les golfes s'hi obre un gran porxo coronat amb llinda de fusta i amb barana de ferro. La façana est presenta una única finestra coronada amb llinda de fusta a nivell de golfes. A la part baixa hi havia hagut un cobert annexat avui en dia derruït on sols en resten els forats i petites parts de l'embigatge, i un pilar. Una part d'aquesta façana i una part de la façana nord queden cobertes per vegetació. La façana oest sols presenta una finestra a nivell de golfes. | 08004-16 | Sector oest del terme municipal | La masia de can Cases apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII. | 42.1295500,2.0709800 | 423217 | 4664578 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37575-foto-08004-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37575-foto-08004-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37576 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. AEV, Arxiu parroquial de Santa Maria d'Alpens, R/2 (1573-1586) foli 64. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XVIII | L'edifici presenta esquerdes i deformitats en els murs de càrrega, en algunes parts l'arrebossat s'ha degradat i algunes obertures es troben en mal estat. Bona part dels baixos de la masia estan coberts de vegetació. Conserva la teulada original amb bigues i llates de fusta. | Els Plans està ubicada a l'extrem sud-oest del terme municipal, entre la masia del Graell i la masia de Tor de l'Espà, en terme municipal de Lluçà. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular fruit de diverses ampliacions, envoltat de diverses estructures d'ús agropecuari. El volum principal consta de planta baixa, primer pis i golfes, té la teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal i els murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats. La façana principal, orientada a l'est, queda ubicada dins d'una lliça tancada per les corts i el femer al davant, per una estructura d'ús agropecuari al fons i per una porta amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta datada l'any 1673 al lateral. La façana està vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres de petites dimensions. Al primer pis hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada; dues finestres als extrems i una finestra transformada en balcó sobre el portal adovellat amb la inscripció a la llinda 'FETA L'AÑ 1771'. A nivell de golfes hi ha tres finestres de petites dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit molt deteriorat de pedra; dues estan juntes a l'extrem esquerra i l'altra es troba a l'extrem dret. La façana nord presenta una ampliació a la part dreta on s'ubiquen una porta d'arc rebaixat a la planta baixa, una finestra al primer pis amb ampit de pedra motllurat i una finestra a les golfes. A la resta de la façana hi ha una finestra de petites dimensions a l'extrem inferior esquerra, una altra finestra petita a nivell de golfes i dues finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats força desgastats al primer pis. La façana oest presenta una galeria que sobresurt fruit d'una ampliació. Està formada per tres arcades d'arc rebaixat i deixa entreveure al fons l'antiga façana, la qual presenta una finestra al primer pis i dues a les golfes, totes elles emmarcades amb pedra treballada. De la part dreta de la façana en sobresurten diverses estructures d'ús agropecuari construïdes amb pedra i maó a les obertures, algunes amb teulada d'una sola vessant i altres de doble vessant. La façana sud queda dominada totalment per estructures d'ús agropecuari adossades al volum principal. Estan construïdes amb pedra exceptuant-ne una construïda amb maó. Entre totes les estructures d'ús agropecuari adossades a les façanes est, sud i oest en destaca el femer, que presenta una volta de canó d'obra a l'interior. Resulta també molt destacable la pallissa, ubicada uns metres al nord de la masia i descrita en una fitxa individual. | 08004-17 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia dels Plans té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVII amb reformes al llarg del segle XVIII. | 42.1117500,2.0692400 | 423051 | 4662603 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37576-foto-08004-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37576-foto-08004-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37577 | La Llena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llena | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII-XIX | Part de la teulada està derruïda, alguns panys de paret també estan enderrocats i la vegetació cobreix bona part de l'edifici. | Masia de grans dimensions construïda sobre roca natural i formada per dos volums de diferent nombre de vessants en les teulades que formen una estructura d'L. El volum principal i original, ubicat en la part nord del conjunt, està format per un cos principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i un cos adossat a llevant de planta baixa i primer pis amb teulada a una sola vessant col·locada perpendicularment, de manera que globalment s'observa una teulada de tres vessants. El segon volum, construït posteriorment, està ubicat en la part sud del conjunt i consta d'un cos format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i un cos adossat d'un sol pis i teulada d'una sola vessant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades. La façana principal, orientada a l'oest, presenta únicament una obertura per pis. A la planta baixa hi ha la porta principal, emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta. Sobre aquesta hi ha una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada, ampit rodó i coronada amb llinda de fusta. A les golfes hi ha una altra finestra emmarcada totalment amb pedra treballada. A la part dreta de la façana en sobresurt una estructura fins a nivell de primer pis construïda amb pedra i teulada d'una sola vessant. Encara més a la dreta trobem una petita façana que correspon al volum més modern. S'hi observa una porta emmarcada amb pedra i llinda de fusta a nivell de planta baixa i dues portes a nivell de primer pis, una d'elles tapiada, i un mur parcialment derruït que probablement tancava una petita estructura davant d'una de les portes. La façana nord mostra diverses obertures disposades irregularment en els dos cossos que formen la façana. Al cos de l'esquerre hi ha una porta emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb maó i fusta a nivell de planta baixa; i una finestra amb emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada al primer pis. Al cos de la dreta hi ha a la planta baixa una porta emmarcada amb brancals de pedra i llinda d'arc rebaixat amb maons i una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit i brancals de pedra, la de l'esquerra té la llinda de pedra i la de la dreta de fusta. A l'esquerra de la façana i al fons, en sobresurt el volum posterior, totalment recobert de bardissa. La façana est es troba coberta de vegetació. En el volum més antic, a la dreta, es poden observar tres finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis, tot i que la de la dreta es troba parcialment derruïda. A la part esquerra trobem en primer pla el cos d'un sol pis del volum modern, amb un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i al fons l'altre cos del volum modern amb una finestra emmarcada amb pedra i fusta situada als extrems dret del primer pis i de les golfes. La façana sud presenta a la part frontal un mur de pedra que en part és natural, i que té una finestra emmarcada amb pedra i fusta a la dreta. A la part esquerra, i darrera el mur, i ha la façana del volum modern. A la plana baixa hi ha dues arcades d'arc de mig punt adovellat amb lloses col·locades a plec de llibre, l'esquerra de les quals està mig tapiada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i un porxo sustentat amb bigues de fusta i un pilar de maó a l'esquerra. Les golfes es troben mig enderrocades, tot i que encara s'hi pot observar una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra. Més a l'esquerra encara hi ha un pany de paret que correspon al volum antic on hi ha una finestra emmarcada amb brancals i ampit de pedra treballada i llinda de fusta, i un desaigua de pedra que sobresurt a la part dreta. | 08004-18 | Sector oest del terme municipal | La masia de la Llena té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII i XIX. | 42.1297400,2.0886500 | 424677 | 4664583 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37577-foto-08004-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37577-foto-08004-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37577-foto-08004-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La Llena està ubicada a la vessant sud del Puigdon, en l'anomenada carena de la Llena, en una zona elevada amb bones vistes a recer del vent del nord.Resulta interessant la utilització i aprofitament de les parets de roca natural en la construcció de la casa, ja que aquesta es troba assentada en una zona on cada desena de metres es troben parets de roca natural constituint línies paral·leles. Aquestes parets es poden observar entre els dos volums principals, separats per una paret de roca natural constituïda per pedres d'enormes dimensions. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37578 | Cal Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreu | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII | Alguns dels elements originals, especialment els ampits, es troben força erosionats. Es conserva l'estructura original i només s'observen reformes importants a la façana oest. | Cal Moreu està situada al peu de la carretera BP- 4654, prop del Casó i al nord-oest del nucli urbà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions assentada parcialment sobre roca natural i formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, i diversos cossos adossats a la façana oest. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est i a la carretera, presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través d'un portal emmarcat amb pedra bisellada. També a la planta baixa hi ha, a la dreta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al primer pis, i sobre les dues obertures de la planta baixa, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de la dreta de les quals amb la inscripció 16 IHS 76 a la llinda. A les golfes es repeteix la distribució amb dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra. La façana nord presenta dues úniques obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit moltllurat al primer pis i una de petites dimensions a la planta baixa. La façana oest presenta a la part esquerra dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra petita emmarcada amb pedra a les golfes. De la resta de la façana en sobresurten diverses estructures de teulada a una vessant construïdes amb maó, exceptuant la de l'extrem dret, construïda amb pedra. La façana sud presenta un balcó a nivell de primer pis al que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb pedra bisellada. Sobre la porta, i a nivell de golfes, hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra. A l'extrem esquerre de la façana hi ha dues obertures de nova construcció, una de les quals pertany a una de les estructures annexes. | 08004-19 | Sector central del terme municipal | L'edificació actual de cal Moreu correspon principalment al segle XVII, tal com apareix en una llinda d'una finestra, amb la data de 1676 inscrita. | 42.1239000,2.0959800 | 425276 | 4663928 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37578-foto-08004-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37578-foto-08004-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A la inscripció de la llinda de la façana principal hi ha representat un cor travessat sota l'anagrama IHS, simbolitzant el cor de Maria. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37561 | Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dalpens | AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVI-XIX | La façana de la capella principal presenta l'arrebossat parcialment escrostonat. També caldria netejar i adequar l'accés del campanar i protegir l'entrada de coloms que provoquen gran brutícia. | L'església parroquial de Santa Maria d'Alpens està ubicada a la plaça de l'església, just al capdamunt del carrer Graell, a l'oest de la plaça Major. Al seu davant hi ha una placeta delimitada per un mur de pedra a la que s'accedeix per una escala en un lateral i a peu pla per l'altre. És una església d'estil barroc- neoclàssic molt modificat, de mitjanes dimensions i constituïda per diferents cossos fruit de les diferents fases de construcció. Es diferencien bàsicament dues fases de construcció: la part del campanar, més antiga - dels segles XV i XVI -, construïda amb maçoneria de pedra irregular amb morter i grans carreus delimitant les cantonades, i la part de la capella central, la sagristia i la capella Fonda - dels segles XVIII i XIX-. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta el campanar i la capella principal. La capella principal presenta teulada de doble vessant amb coronament corbat. Està construïda amb maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment escrostonat. La façana està articulada a través d'una gran porta d'accés, d'arc rebaixat adovellat emmarcada amb brancals de pedra i decorada amb pilars de pedra adossats als laterals, amb capitells i entaulament motllurat coronat per dos pinacles, als extrems, i una fornícula central. També presenta dues obertures més: una finestra emmarcada amb pedra, i un rosetó central, emmarcat amb pedra que presenta gradació d'obertura. Al centre del rosetó hi ha el monograma de Maria dins un cercle. Resulta remarcable el campanar adossat a la part esquerra, de planta rectangular que sobresurt en major alçada a la capella. Està construït amb maçoneria de pedra irregular amb grans carreus que delimiten les cantonades. Presenta dues grans finestres de doble esqueixada, emmarcades amb pedra i coronades amb arc de mig punt, ordenades en línia vertical, la superior tapiada. La finestra superior es repeteix a cada costat del campanar. La part superior del campanar és de torreta amb un ull d'arc de mig punt per costat. Presenta carreus ben treballats disposats en filades regulars i una bonica balustrada del segle XVIII. La façana sud-oest que dóna al carrer de la Rectoria presenta una porta d'accés lateral i una finestra a la part superior, ambdues emmarcades amb pedra. A la part dreta de la façana hi ha un queixal amb una finestra emmarcada amb pedra i tapiada amb maó. La façana sud-est presenta un carreu a la cantonada esquerra amb la inscripció DIA + 30 D / ABRIL 1708, data de la reedificació de l'església. Presenta dues finestres, una a sota teulada emmarcada amb maó i l'altra al cos de la sagristia emmarcada amb pedra. La façana nord-est presenta dos cossos adossats que sobresurten perpendicularment: la sagristia, amb teulada d'una vessant i la capella Fonda o del Santíssim, amb teulada de doble vessant. La capella Fonda presenta una finestra ovalada emmarcada amb pedra i a sobre un carreu decorat amb la data de la seva construcció 1846. A la part dreta hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera. A la part d'aquest cos que dóna a la plaça de l'església es repeteix l'ordenació de finestra ovalada, un carreu de pedra decorat amb el monograma IHS, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08004-2 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | Santa Maria d'Alpens es trobava situada dins l'antic terme del castell de la Guàrdia de Ripoll. Des dels seus inicis degué ser parròquia, categoria que conserva encara actualment. L'església es troba documentada l'any 1074, quan el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a la parròquia de Santa Maria d'Alpens (de Pintos). L'edifici molt reformat al segle XVI, fou pràcticament renovat del tot al segle XVIII, a partir de l'any 1708. Durant la primera Guerra Carlina (1833-1840) l'església fou cremada i restaurada entre el 1840 i el 1845. El temple actual no sembla conservar res de l'edificació antiga. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37561-foto-08004-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37561-foto-08004-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37561-foto-08004-2-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | L'interior de l'església presenta diferents elements interessants:- Rellotge de ferro forjat (segle XVI), descrit en una fitxa individual. - Altar Major de Santa Maria d'Alpens (segle XVIII), descrit en una fitxa individual.- Capella de la Mare de Déu del Carme (segle XVIII), descrita en una fitxa individual.- Capella del Sagrat Cor (segle XVI-XX), descrita en una fitxa individual.- Porta interior de l'entrada lateral de l'església (segle XIX), formada per una porta de fusta en caixa amb dos grans batents rectangulars i dos petits batents incorporats els quals s'utilitzen per entrar. La decoració del coronament està formada per un motiu ovalat central amb el monograma IHS i la data de 1862, i motius lobulats als extrems.- Capella baptismal de Santa Maria d'Alpens (segle XIX) situada al fons de l'església, a la part dreta de la porta d'accés principal. Està formada per un arc rebaixat a l'interior del mur, deixant un espai rectangular on hi ha la pica baptismal. La pica està formada per una conca semicircular amb relleus de flors i fulles d'acant a l'exterior, i un peu circular on hi ha, un relleu d'una serp cargolada amb una poma a la boca, representant el pecat que es redimeix amb el baptisme. La capella està tancada per una reixa de ferro amb volutes a la part central i elements vegetals a la part superior, decorada amb un monograma de la Mare de Déu al centre. El terra està enrajolat amb rajoles blaves del segle XIX.Des del campanar de Santa Maria d'Alpens sembla ser que es va disparar el tret que va matar el brigadier Josep Cabrinetty, el 9 de juliol de 1873, enfront de les tropes carlines del general Savalls. Els carlins varen guanyar així la batalla d'Alpens i Carles VII féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de Marquès d'Alpens. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37579 | El Casó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caso | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Es conserva l'estructura i els elements de pedra originals. | El Casó està situat a 500 metres al nord-oest del nucli municipal, al costat de cal Moreu just per sobre del camp de la Creu. És un edifici de petites dimensions composat per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Annexat hi ha dos volums, un a cada costat, de nivell inferior i teulada a una sola vessant també amb aigües a les façanes laterals, recordant l'estructura basilical. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra enguixats. La façana principal orientada al sud presenta una ordenació regular de dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha una porta que conserva la llinda de pedra datada de 1691. A la seva esquerra s'hi obre una petita finestra. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques amb brancals i llinda de pedra treballada i ampits rodons. A la part de les golfes hi ha dues petites finestres emmarcades amb pedra treballada. Els dos volums annexats presenten una ordenació simètrica, a nivell de planta baixa s'hi obre un gran portal i al primer pis tres arcs per costat formant una petita galeria. La façana nord presenta tres obertures, dues finestres i una porta s'obren al primer pis a nivell del sol, ja que l'edifici es troba assentat en un desnivell de terreny. Tant a la façana est com la oest s'hi obren dues petites obertures. A uns metres al nord-oest de la casa hi ha un estructura construïda amb maó i teulada de doble vessant. | 08004-20 | Sector central del terme municipal | L'edificació actual del Casó correspon principalment a finals del segle XVII, tal com apareix en una llinda d'una porta, amb la data de 1691 inscrita. | 42.1234600,2.0960400 | 425281 | 4663879 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37579-foto-08004-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37579-foto-08004-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37580 | Torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrats | Arxiu Fotogràfic d'Alpens. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII | Presenta la teulada i elements de pedra originals. L'estructura annexa i alguns panys de paret presenten reformes. | Torrats és una masia situada al nord del nucli urbà d'Alpens a tocar de la carretera BP-4654 i prop de Rocadepena. És un edifici de petites dimensions orientat al sud-oest, de planta rectangular, composada per planta baixa, primer pis i golfes i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda sobre roca natural, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i morter, presenta cantonades diferenciades i parets parcialment arrebossades. La façana principal, orientada al sud-oest està vertebrada per un gran portal amb brancals de pedra treballada i coronat amb una llinda de fusta. A la seva esquerra hi ha una finestra de petites dimensions. El primer pis i sobre les dues obertures de la planta baixa s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. Destaca la llinda de la finestra de la dreta amb la data 1671 i una creu . A nivell de golfes i seguint la mateixa distribució hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra treballada. A uns metres de la façana principal hi havia, antigament, una gran pallissa de teulada de doble vessant sostinguda per tres pilars centrals i presentava dos nivells, planta baixa i un pis. Actualment aquesta pallissa no existeix. La façana sud-est hi ha adossat a nivell de primer pis un pou cisterna al costat del qual hi ha unes escales de pedra que condueixen al primer pis. S'hi obre una porta emmarcada amb pedra treballada i tres obertures de petites dimensions, una de les quals emmarcada amb pedra. La façana nord-est sols presenta dues petites obertures ubicades a l'extrem dret del primer pis. A la façana nord-oest hi ha annexada una estructura, molt reformada, de pedra i maó que havia constituït un graner i un porxo de la masia. Recentment s'ha ampliat i reformat per adequar-la a usos moderns. Davant la façana principal la roca natural, un mur de pedra i un barana moderna tanquen un petit pati. | 08004-21 | Sector central del terme municipal | La masia de Torrats apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. En aquest document es mencionen dues cases ubicades prop de la creu de Torrats: la casa d'en Pla anomenada casa d'en Caros i una casa començada d'en Jaume Herra. La construcció actual correspon a una edificació del segle XVII tal com indica la llinda d'una finestra amb la data inscrita de 1671. La masia de Torrats era una casa de parada per als ramats i pastors transhumants. | 42.1259400,2.0976000 | 425413 | 4664153 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37580-foto-08004-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37580-foto-08004-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Just al costat de la masia hi passen el sender de gran recorregut GR-1 i el camí ramader (ruta III).La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37581 | Montjuïc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montjuic | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | La masia ha estat restaurada i conserva diversos elements originals d'interès. | Montjuïc està ubicada al nord del nucli urbà, en un punt elevat prop del pedró de Sant Antoni i del bac de la Pixarella. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, de planta rectangular i diverses estructures adossades al costat nord-est. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra petita i irregular amb cantonades diferenciades amb carreus, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud-est, presenta fins a nou obertures disposades irregularment. A la planta baixa hi ha la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i a la seva esquerra dues finestres, emmarcades amb brancals, llinda i ampit rodó de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres: dues a la part esquerra emmarcades amb ampit rodó, brancals i llinda de pedra treballada, i bisellada en la finestra central, i dues a la part dreta de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i compartint ampit rodó de grans dimensions. La llinda de la finestra de l'esquerra té la inscripció gravada de 17 IHS 19. A les golfes hi ha dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada, la de l'esquerra actualment tapiada. La façana sud-oest presenta tres úniques obertures alineades a la part esquerra. A la planta baixa hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i inscripció gravada de 17 IHS 06. Les golfes presenten una sola finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-oest presenta cinc obertures ordenades irregularment: una a la planta baixa, tres al primer pis i una a les golfes. Totes estan emmarcades amb pedra treballada exceptuant les dues de l'extrem del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada. A la part dreta d'aquesta façana i a uns dos metres de distància hi ha el pou, construït amb pedra que en diverses parts és treballada i cobert amb una teulada d'una sola vessant. La façana nord-est, que podia haver constituït la façana d'accés principal, presenta un cos original i una ampliació a l'esquerra. Al cos original hi ha tres obertures alineades verticalment. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i coronat amb llinda de fusta, al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat i a les golfes hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada. A la part esquerra de la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada. A la part dreta d'aquesta façana hi ha adossat perpendicularment un cobert de dos pisos, sustentat per un pilar central de pedra, de teulada d'una vessant i amb barana de fusta. La seva façana sud-est, que dóna al pati, presenta grans obertures. A la seva façana nord-oest hi ha dues obertures, una de les quals tapiada. Al costat d'aquest cobert hi ha una altra estructura adossada construïda amb pedra i teulada de doble vessant que presenta diverses obertures, algunes de les quals emmarcades amb pedra treballada, que junt amb un mur de poca alçada tanquen un pati al davant. | 08004-22 | Sector central del terme municipal | La masia de Montjuïc apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació de principis del segles XVIII amb reformes importants al llarg del segle XX. | 42.1217700,2.1008300 | 425675 | 4663688 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37581-foto-08004-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37581-foto-08004-22-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Als dos extrems de la façana principal, a nivell de primer pis, hi ha un fanal de ferro forjat amb decoració d'un drac amb la boca oberta. A la porta principal hi ha un picaporta de ferro forjat decorat amb motius geomètrics i un drac també amb la boca oberta.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37582 | Masoveria del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-colomer | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVIII-XIX | Presenta algunes obertures tapiades | La masoveria del Colomer es troba ubicada a uns metres de la façana est de la masia del Colomer. L'edifici està format per dos volums adossats que formen una estructura d' L, estan construïts amb maçoneria de pedra irregular i amb cantonades diferenciades. Un dels volums és de planta rectangular allargada, format per planta baixa i primer pis, té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord presenta un gran porxo sustentat per pilars de pedra i bigues de fusta. S'accedeix a l'edifici pel nivell de primer pis a través d'una gran escalinata de pedra. La façana oest presenta quatre obertures a nivell de planta baixa, tres d'elles amb llinda de fusta, i cinc finestres al primer pis, les tres centrals agrupades de forma que comparteixen brancals i llinda de moderna construcció. La façana est presenta dues grans obertures a la planta baixa. Una imponent arcada, reformada, d'arc rebaixat situada a la dreta, i una altra gran porta rectangular amb porta corredora a l'esquerra. Al primer pis s'hi obren sis finestres, dues des quals estan emmarcades amb pedra de moderna construcció. La façana sud queda adossada al volum rectangular, d'un pis més d'alçada i amb teulada de quatre vessants. Aquest volum presenta a la façana est dues petites finestres emmarcades amb pedra a la planta baixa (la de l'esquerra parcialment tapiada), i quatre finestres al primer pis, emmarcades amb pedra de moderna construcció (la de l'esquerra tapiada). A les golfes hi ha sis finestres agrupades emmarcades amb pedra de moderna construcció i ampit de maó, una de les quals està tapiada amb obra. La façana sud d'aquest volum presenta desnivell. Està formada per una porta central flanquejada per dues finestres, la de l'esquerra antigament constituïa una porta emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra de moderna construcció, i les restes d'un ampit rodó i la part d'un brancal d'una antiga finestra. A les golfes hi ha sis finestres agrupades que tenen ampit de maó, trobant-se les finestres dels extrems tapiades amb obra. La façana oest del volum presenta un porxo sustentat per pilars de maó, mur de pedra i coberta d'una sola vessant. Les obertures del primer combinen maó i arrebossat en l'emmarcat. A les golfes hi ha quatre finestres agrupades que tenen ampit de maó, trobant-se la de l'extrem dret tapiada amb obra. La part de la façana nord que sobresurt perpendicularment del volum adossat presenta dues portes a nivell de planta baixa emmarcades amb pedra treballada i una finestra amb llinda de fusta al mig. Al primer pis hi havia una finestra emmarcada amb pedra treballada que actualment es troba tapiada. A les golfes s'obren tres finestres amb ampit de maó i emmarcades amb pedra de moderna construcció. | 08004-23 | Sector sud-est del terme municipal | La masoveria del Colomer no apareix documentada en cap cens ni fogatge dels segles XV, XVI i XVII. La construcció actual correspon probablement a una edificació dels segles XVIII o XIX. | 42.1061100,2.1159800 | 426909 | 4661936 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37582-foto-08004-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37582-foto-08004-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37583 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII | Tot i la reforma de la casa per a usos de turisme rural s'han conservat elements originals interessants a l'interior com el forn, l'armari amb els antics fogons, festejadors a les finestres i les menjadores de les quadres. | El Vilar es troba ubicada al sud-est del nucli urbà en la vessant est de la petita vall que forma la riera de la Gavarresa. Es tracta d'un edifici format per un volum principal de planta rectangular i un cobert adossat, composat per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter i algunes panys de paret arrebossats i pintats de color salmó. La façana principal, orientada al sud, presenta quatre obertures. Destaca la portalada de la planta baixa, amb brancals formats sols per dos monòlits de pedra i una gran llinda de pedra amb la data inscrita de 1689. A la seva esquerra hi ha una finestra de petites dimensions. Al primer pis trobem dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit rodó. A la part esquerra de la façana s'hi adossa perpendicularment un cobert construït amb murs i pilars de pedra, i amb teulada de doble vessant. Presenta quatre petites finestres i una porta al mur oest, i queda obert amb grans obertures a la banda del pati. La façana est presenta sols el nivell de primer pis degut el desnivell en el qual està bastida la masia. Presenta tres úniques obertures: dues portes i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i ampit rodó. La façana nord presenta un cos que sobresurt a la part central amb dues finestres a cada lateral. La resta de la façana presenta una única obertura a la part esquerra. La façana oest presenta quatre obertures, dues per planta totes elles amb ampit de maó. Tanca la façana principal un petit pati delimitat pel cobert i un petit mur de pedra. Uns metres a l'est de la casa es troba una estructura d'ús agropecuari parcialment derruïda bastida aprofitant la roca natural, i uns 50 metres al sud-est hi ha la font del Vilar, ubicada en un clot que actualment constitueix un abeurador natural pel bestiar. | 08004-24 | Sector est del terme municipal | La masia del Vilar apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació de finals del segle XVII tal com reflecteix la llinda de la porta principal, amb la data inscrita de 1689. | 42.1161000,2.1088700 | 426333 | 4663051 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37583-foto-08004-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37583-foto-08004-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37584 | Molí del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | No es conserva la teulada, alguns murs estan derruïts i la vegetació i les bardisses omplen tant l'interior com els voltants de l'edifici. | El molí del Graell està situat a la banda de ponent de la riera Lluçanès, a l'oest de la masia del Graell i prop de la font de les Teixoneres. És un conjunt format per l'edifici del molí, la bassa i la resclosa. L'edifici del molí, orientat al sud-oest és de mitjanes dimensions, de planta rectangular i teulada, avui desapareguda, de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els seus murs construïts amb maçoneria de pedra s'hi denoten diverses ampliacions, una de les quals amb carreus ben tallats. S'hi conserven diverses obertures coronades amb llinda de fusta i un portal d'arc rebaixat que dóna accés a la sala de màquines a la part baixa on s'ubicava una única mola, avui en dia no conservada al seu emplaçament. La bassa del molí és de grans dimensions (30 metres de llarg per 15 en el punt més ample) i es troba ubicada a la part posterior del molí. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra, que en algunes parts presenta carreus grans treballats, sobre un desnivell que permet que el pendent de la muntanya faci la funció de mur lateral. El mur principal es troba adossat a la casa i té una orientació de nord-est a sud-oest seguint la direcció de la riera. En els 30 metres que té el mur aproximadament s'hi poden observar diverses ampliacions i la data de 1779 inscrita en un carreu. El mur salva un fort desnivell, arribant a una alçada màxima d'uns 6 metres a la part inferior i poc més de metre i mig a la part superior. Actualment, si bé es conserven els murs, la vegetació ha recobert bona part de l'estructura dificultant-ne la visibilitat. La resclosa del molí es troba just a sobre de la bassa del molí. Consisteix en un mur d'uns 13 metres de llargada per 60 centímetres d'amplada que travessa la riera, formant una bassa des de la que es dirigia l'aigua cap a la bassa del molí. Al costat d'aquest mur, i just a l'extrem superior de la bassa del molí, hi ha un mur construït amb maçoneria de pedra de carreus treballats d'uns 10 metres de llargada, 2 metres d'alçada i 1'20 metres d'amplada que tenia la funció d'aturar un possible cop d'aigua protegint el molí. A la part inferior d'aquest mur hi ha un conducte per el que passava l'aigua de la riera cap a la bassa del molí. | 08004-25 | Sector sud-oest del terme municipal | La majoria de concessions hidràuliques per a l'establiment de molins al Lluçanès que va concedir l'administració borbònica van ser donades al llarg del segle XVIII. Aquest fet, i la llinda amb la data de 1773 que es conserva a l'edifici, indiquen que probablement aquest molí té els seus orígens al segle XVIII. | 42.1158600,2.0775600 | 423744 | 4663052 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37584-foto-08004-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37584-foto-08004-25-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37585 | Roure del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-graell | PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997. | El roure només conserva una part de la brancada | El roure del Graell està situat a un marge de la pista forestal, també GR-1 i camí ramader, que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, uns 300 metres al sud de la masia del Graell. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions amb uns 12 metres d'alçada i un tronc amb un perímetre de 428 centímetres a 1 metre d'alçada. De la brancada, de dimensions imponents, només se'n conserva una part ja que fa unes dècades en va caure l'altra per l'acció d'un llamp. La part que es conserva és la que dóna a la pista, des d'on la vista del roure és més impressionant. Per l'altra part, el tronc és foradat fins a l'altura on comencen les branques, algunes de les quals hi manquen. | 08004-26 | Sector sud del teme municipal | Antigament, els arbres monumentals es deixaven créixer estratègicament de manera que servissin per a marcar els camins i els punts de parada d'aquests, a mode de fita. En el cas del roure del Graell, aquest es troba a peu del camí ramader, pel que es pot suposar que el seu creixement no és accidental, sinó que es va deixar créixer precisament per indicar que per aquest punt hi passa el camí ramader i hi ha una parada, la pleta del Graell. | 42.1095300,2.0875400 | 424562 | 4662340 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37585-foto-08004-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37585-foto-08004-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 37586 | Nucli urbà d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-dalpens | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XX | La majoria de cases que conformen el nucli s'han conservat amb un aspecte no massa diferent de l'original, tot i que hi ha algun tipus d'actuacions, com canviar portals de les cases per portes de garatge o refer les obertures, que han anat malmetent progressivament la unitat d'estil del nucli. | El nucli urbà d'Alpens està situat en un punt central del terme municipal, a tocar de la carretera BP-4654 i a recer d'una carena que el resguarda dels vents del nord. Comparant-lo amb els pobles propers, es tracta d'un nucli gran, sobretot si només tenim en compte el que es podria anomenar nucli antic. La majoria dels carrers i places que el formen estan formats per cases dels segles XVII i XVIII de tipologia urbana, estrets de façana i de planta baixa, primer pis i golfes, i només la part exterior, el carrer Roca Monada, la carrera Lluçanesa i al voltant de la carretera BP-4654, es pot considerar del segle XX. Històricament, el primer poblament del nucli va començar en el que avui en dia és l'extrem sud, l'anomenat carrer dels Rosers. En aquesta zona hi havia el primer nucli de cases que més endavant es desplaçaria al nord, on es troba actualment. La distribució dels carrers és totalment irregular i respon més a l'orografia que a un plantejament urbanístic pràctic. Una de les peculiaritats del nucli és la forma de ferradura que fa en la part sud. En aquesta part s'hi ubica una extensa zona d'horts que ha quedat integrada al nucli i al voltant de la qual s'hi troben els diversos carrers que formen 'la ferradura'. Per la part oest, la zona d'horts queda tancada pel carrer de Baix i la seva continuació, el carrer Graell; al nord queda tancada pel carrer de la Rectoria i el carrer de la Volta, que correspon amb les façanes posteriors de les cases de la plaça Major i finalment per l'est queda tancada per les façanes posteriors de la Placeta, del carrer de la Placeta i del carrer Vilamala. La part sud del nucli, doncs, es vertebra a través d'una zona d'horts, a diferència de la part nord que gira entorn a la plaça Major, amb l'església parroquial a prop. En aquesta part hi trobem a un cantó de la plaça els carrers Ripoll i de Dalt i a l'altre els carrers de la Placeta i la Placeta, que és l'actual nus de comunicació del poble ja que hi arriben els carrers Planes, Vilamala i el ja esmentat de la Placeta, a més d'un carreró que comunica amb el Casino i la carretera BP-4654. També tenen certa rellevància dos camins perifèrics del nucli antic, el camí vell, que baixa des del parc infantil del Ramal fins al quintà de la Vall, una zona d'horts, i el camí del Call, carreró estret que comunica el carrer Ripoll amb la carrera Lluçanesa i que en la seva continuació s'anomena camí dels Dolors. La resta del nucli, sobretot tota la part nord-oest, és moderna i no respecta la tipologia de carrers que s'havia establert en el passat ja que la majoria de les cases que conformen aquesta part nova són aïllades i d'estil contemporani. Hi ha diversos aspectes del nucli d'Alpens que destaquen per la seva excepcionalitat: El primer és la quantitat i la qualitat de l'aigua, ja que en l'entorn proper del nucli trobem fins a quatre fonts, la de ca l'Andri, la Bona, la Riussa i les desaparegudes Fontetes, que conformen el naixement de la riera Gavarresa, a més d'una gran quantitat de pous. Alguns d'aquests pous estan ubicats dins mateix de les cases però també se'n troben al carrer, com és el cas dels pous de pedra que es troben als carrers Vilamala i Graell, l'antic pou comú, sobre el qual reposa l'escultura del Manelic i el pou del camí de la Vinya. Un altre aspecte que destaca del nucli són les llindes amb inscripcions que emmarquen algunes de les obertures de les cases del poble. Aquestes llindes són un document excepcional de la història del poble ja que s'hi poden llegir les diferents dates de construcció de les cases (la majoria datades els segles XVII i XVIII), a més dels noms de les persones que les van fer construir. En algun casos fins i tot es pot saber l'ofici que practicaven els seus habitants a través d'objectes esculpits en baix relleu a la llinda. El tercer element destacable del nucli són els elements decoratius de ferro forjat, que trobem en balcons, murs i portes i que s'han descrit en una fitxa individual. | 08004-27 | Nucli urbà | Si tenim en compte les llindes de les cases que avui en dia conformen el nucli, s'hauria de datar el poblament d'Alpens al segle XVII, però indubtablement el seu origen és anterior. Com a parròquia, Santa Maria d'Alpens apareix documentada abans de l'any 1154, però les epidèmies de la baixa edat mitjana no van permetre un creixement notable de la població fins a finals del segle XVI i principis del XVII. Els fogatges de la parròquia, en els que s'inclouen les masies, així ho demostren: 4 focs al fogatge de 1497, 8 focs al de 1553, 33 focs al cens de 1595 i 68 cases dins del nucli urbà al cens de 1626. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Tant el nucli urbà, com els camins perifèrics, com els pous estan protegits per les Normes Subsidiàries de Planejament de 1996. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37587 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, amb algunes cases ben conservades i altres en força mal estat | El carrer de Baix està situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, entre el carrer Graell i la font Bona. Es tracta d'un carrer estret i sinuós amb força pendent, que segueix una direcció de nord-est a sud-oest i que té les cases ubicades d'una forma aïllada ja que en molts casos no tenen la façana unida. La majoria de les cases, de tipologia urbana, són del segle XVIII i tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i una distribució de planta baixa, primer pis i golfes i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Descendint des del carrer Graell i, un cop travessada una zona amb horts, s'arriba al número 1 del carrer, ubicat en el cantó est. Es tracta d'un edifici molt malmès que només conserva com a element interessant, un brancal bisellat del que podria haver constituït la porta principal. Al seu davant, en el número 8, trobem una casa amb quatre obertures emmarcades amb pedra treballada i una línia inscrita que les ressegueix a mode de motllura. Destaca la llinda de la porta principal, amb la inscripció 'JOAN + PRAT / 17 IHS 67'. Una altra vegada al costat est, i un cop superada una edificació de totxana, trobem en el número 5, una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada, a la llinda d'una de les quals es pot llegir '17 IHS 73' i el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta hi ha un local sense interès arquitectònic i més enllà, en el número 7, una casa que conserva les sis obertures originals. De les cinc finestres, totes amb ampit rodó, tres estan emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada. La porta principal, també emmarcada amb pedra treballada, presenta la data de 1692 inscrita a la llinda. Al seu davant, en el número 12, trobem una casa amb tres obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: '17 IHS 66'. Arribant ja al final del carrer trobem en el costat est i amb el número 9, una casa força reformada que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada, una de les quals amb ampit rodó. Dues d'aquestes obertures tenen inscripcions: '17 IHS 71' a la llinda de la porta de la dreta i '1717' a la finestra superior esquerra. Al seu davant, i tancant el carrer pel costat oest, hi ha dues cases amb les façanes arrebossades de tal manera que l'emmarcat de les obertures és l'única pedra vista. En la de la dreta s'hi conserva una finestra amb ampit rodó i una porta amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda, ambdues emmarcades amb pedra treballada. En la de l'esquerra s'hi conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, una de les quals amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda i dues obertures a la planta baixa. A la dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit rodó i una inscripció de difícil lectura on hi ha la data de 1714. A l'esquerra, una porta d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra treballada i una inscripció erosionada a la llinda. A partir d'aquest punt, el carrer segueix descendint, convertint-se en pista forestal, fins abandonar el poble. | 08004-28 | Nucli urbà. Carrer de Baix . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1182800,2.0983400 | 425465 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès, des de les anelles que servien per estacar-hi el bestiar fins als picaportes, el més interessant dels quals, es troba a la casa amb el número 3. Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37588 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer de Dalt està ubicat al sector nord del nucli urbà, entre el carrer Ripoll i la carretera BP-4654. Es tracta d'un carrer relativament curt i completament recte, orientat de sud-oest a nord-est. Les sis cases que el conformen, de tipologia urbana, estan ubicades al costat sud-est del carrer i tenen una distribució de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns casos, i les teulades són de doble vessant amb aigües al carrer. La primera casa, amb el número 2, està adossada a l'antiga fàbrica del Tint i es troba al capdamunt de les escales on acaba el carrer Ripoll. En destaquen dues finestres del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una finestra a les golfes, emmarcada amb pedra treballada i ampit rodó, la porta principal, també emmarcada amb pedra treballada i amb la data de 1700 a la llinda i una finestra petita emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera, a la planta baixa. Al seu costat, en el número 4, trobem una casa amb cinc obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals bisellada. Destaca un ampit motllurat al primer pis i la llinda de la porta principal, amb una data gravada de la que només es conserven les dues primeres xifres: 16 - -. Més a l'esquerra, en el número 6, hi ha una casa amb sis obertures emmarcades amb pedra treballada. En destaquen l'ampit motllurat de la finestra central del primer pis, els ampits rodons de les finestres de les golfes, a més de l'ampit rodó que ha quedat integrat al mur a nivell de planta baixa. També són destacables les dates que apareixen en dues llinda. La de la porta principal, de la que només se'n pot llegir les dues primeres xifres: 16 - -, i la de l'extrem esquerre del primer pis, on es pot llegir: 1708. En el número 8 trobem una casa amb diverses obertures reformades de la que en destaca la finestra de la part dreta del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada, i la llinda de la porta principal, actualment integrada al mur, on es llegeix: 'HIERONIM IHS MAISA L'ANY / 1701'. Ja al final del carrer, en els números 10 i 12, hi ha dues cases amb la façana arrebossada. La primera conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes, una llinda integrada al mur amb la data de 1703 a nivell de primer pis, i la porta principal d'arc deprimit convex, tot i que no conserva la llinda. La segona només conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada: la finestra del primer pis i la porta principal, amb la inscripció incompleta a la llinda: 'SAGIMON - - - - - VALL ANY'. L'altre costat del carrer queda delimitat per una tanca de vegetació que separa el carrer de l'aparcament de la fàbrica tèxtil SATI. | 08004-29 | Nucli urbà. Carrer de Dalt . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1201100,2.1014100 | 425721 | 4663503 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37588-foto-08004-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37588-foto-08004-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37588-foto-08004-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37562 | Sant Pau del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-del-colomer | AADD. Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, SA, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Sant Pau del Colomer, d'Alpens, a 'Hoja Diocesana', Vic, 20 de maig de 1973. | XII | Sols presenta petites esquerdes al mur nord i una dovella del campanar desencaixada. | Sant Pau del Colomer està ubicada a 150 metres a l'est del Colomer, sobre un petit turó. S'accedeix a la petita capella a través d'una plataforma circular des de la qual en surten dues escalinates amb baixa barana, de pedra i amb carreus regulars ben treballats. És una església de petites dimensions amb absis orientat a l'est. Es conserven íntegres la nau de planta rectangular i l'absis semicircular del segle XII, decorada amb pintures modernes de Pau Macià i Pons. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està coronat amb un campanar, reformat, de torreta amb teulada de doble vessant i una obertura per costat d'arc de mig punt. Aquest campanar es troba sustentat a la façana oest per dues mènsules decorades amb un escut d'un castell o casa forta. També presenta una petita campana. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb morter i presenta cantonades diferenciades. A la façana principal, orientada al sud, hi ha l'accés principal, una porta emmarcada amb pedra bisellada amb data inscrita a la llinda 17 + 37. Sobresurt un porxo enllosat de teulada d'una sola vessant sustentat amb bigues i llates de fusta amb el cap treballat a mode de mènsules (la biga central presenta un motiu de decoració de creu grega dins un cercle) i quatre pilars octogonals de pedra, un dels quals queda adossat a la sagristia. La sagristia sobresurt perpendicularment de la part dreta de la façana i està construïda amb maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. Presenta una única obertura adovellada en forma de creu grega, i un carreu amb la data inscrita de 18 + 87 a la cantonada esquerra. A la façana est s'hi pot observar l'absis semicircular, llis, que presenta un parament de carreuons de mida grossa, simplement escairats i sense polir, disposats en filades uniformes i regulars amb una petita finestra de doble esqueixada d'arc de mig punt. Ressegueix el perímetre de l'absis un baix mur d'uns 20 centímetres d'alçada per uns 20 centímetres d'amplada. La façana nord no presenta cap obertura i la façana oest un òcul, reformat i adovellat amb pedra. Envolta l'església un mur de pedra de poca alçada delimitant el turonet en la qual es troba assentada l'església. | 08004-3 | Sector sud-est del terme municipal | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia, de la comarca del Ripollès, al lloc de Terrades. No degué passar mai de sufragània o capella rural de la parròquia de Santa Maria d'Alpens. El lloc de Terrades surt documentat el 1074 quan el noble Folc féu donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situat a Terrades, que pertanyia a la parròquia de Santa Maria d'Alpens (de Pintos). A partir del 1600 el nom de Terrades fou substituït pel de Colomer, corresponent a l'antiga masia del Colomer, segurament per desaparició del primitiu que li havia donat nom. L'església és esmentada el 1190, quan Pere Bernat de Terrades féu cessió al seu fill Arnau, de Sant Pau, de diverses peces de terra prop del mas Terrades i sota les cases de Sant Pau que eren domini de Ripoll i de Sant Salvador d'Orís. Se la cita en altres deixes testamentàries del 1322 i 1437, on apareix amb el nom de Sant Pol de Terrades. La seva existència se segueix documentant sempre com a capella rural de la parròquia de Santa Maria d'Alpens. Al segle XVIII l'edifici sofrí algunes modificacions, així el 1737 hom reféu el portal que posteriorment fou traslladat del mur de ponent al mur de migdia on es troba actualment. L'any 1887 hom construí una sagristia i fou afegit a l'església un atri que hom renovà l'any 1947. Els propietaris del mas Colomer han arranjat l'església amb diverses obres que van consistir en refer i apujar les voltes, folrar amb pedra picada tot l'interior i fer un petit campanar d'espadanya, així com diversos agençaments en l'aspecte exterior de l'església. | 42.1063400,2.1180600 | 427081 | 4661959 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37562-foto-08004-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37562-foto-08004-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37562-foto-08004-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | L'església va ser reformada després del 1939 i el seu interior va ser recobert amb un aplacat de llosetes de pedra agafades amb morter de ciment portland que impedeixen de veure els paraments originals. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37589 | Carrer Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Graell està situat al sector sud-oest del nucli urbà d'Alpens, entre la plaça de l'església i el carrer de Baix. Es tracta d'una carrer estret amb força pendent que traça un lleuger gir a la dreta al descendir. El carrer segueix una direcció de nord-est a sud-oest i només compta amb cases en els dos costats en el primer tram. En la resta del carrer només hi ha cases en el cantó oest, quedant en el costat est, murs de pedra que delimiten el gran pati d'horts que forma Alpens al bell mig del nucli urbà antic. La majoria de cases, de tipologia urbana, estan construïdes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. En molts casos les golfes estan ocupades per una obertura gran a mode de porxo. La primera casa que hi ha en el costat est, separada de l'església parroquial pel carrer de la Rectoria, presenta diverses obertures reformades però compta amb cinc obertures originals emmarcades amb pedra bisellada i la porta principal, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: 'FRANCISCUS CODEOL ME / FECIT IHS 1755', junt amb el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta el carrer conforma un petit entrant al fons del qual trobem una part de la façana nord-oest de la Rectoria, descrita en una fitxa individual. També en aquest entrant hi ha la porta del numero 5, una casa que si bé té una façana molt reformada conserva, en la que està orientada al carrer, fins a quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra motllurada i ampit motllurat. Un element interessant és un dels carreus que conformen la cantonada diferenciada de l'extrem esquerra, on hi ha la data de 1697 inscrita. Més a la dreta, en els números 7 i 9 hi ha dues cases que conserven com a elements d'interès diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la de l'extrem dret del primer pis del número 9, amb la data de 1664 gravada a la llinda. A partir d'aquestes cases el carrer passa a tenir cases únicament en el costat oest. Tornant a l'inici del carrer, però aquest cop en el costat oest trobem en el número 2 una casa amb la façana arrebossada que conserva únicament tres obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals parcialment tapiada. Al seu costat, en el número 4, hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal d'arc deprimit convex i la finestra de la planta baixa, originalment de grans dimensions, amb la inscripció a la llinda '16 IHS 35'. La següent casa conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, en la llinda d'una de les quals hi ha la data de 1716 gravada. L'element més interessant és, però, una llinda que ha quedat integrada al mur sobre la porta del garatge. S'hi poden observar, a més d'una creu grega, tres objectes que podrien constituir eines de sabater ja que el de l'extrem esquerra és una sola de sabata i el de l'extrem dret una mitja lluna, eina per tallar la pell. A la seva esquerra, en el número 8, hi ha una casa que, a part d'elements curiosos com mènsules policromades amb forma de cap humà que sostenen la teulada, conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'PERA CANELLAS IHS ME FESIT 1768', junt amb el monograma d'Ave Maria. Un cop superada la casa amb el número 10, sense interès arquitectònic, trobem una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre els que destaca la de l'extrem esquerre de les golfes, amb ampit motllurat i la inscripció '17 IHS 01' a la llinda, i la de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció a la llinda: 'JAUMA + QUINTANA / 17 IHS 63'. | 08004-30 | Nucli urbà. Carrer Graell . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) Més a l'esquerra, en el número 14 hi ha una casa de façana estreta que conserva, pràcticament com a únic element original, la llinda del balcó, amb la inscripció '16 IHS 14' i els claus que simbolitzen la Crucifixió gravats a la part inferior.Al seu costat trobem una casa, també de façana estreta, que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra motllurada al primer pis.En el número 18 trobem una casa d'estructura semblant que conserva la porta principal emmarcada amb pedra treballada a la llinda i bisellada als brancals, i una finestra al primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat.A la seva esquerra, en el número 20, hi ha una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la finestra de la planta baixa, amb la inscripció '17 IHS 24' a la llinda junt amb el monograma d'Ave Maria.Tancant el carrer trobem en el número 22, una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la porta principal que, tot i estar repicada de nou, conserva la inscripció original on es llegeix: 'CARME IHS CASAS / 16 27'. A partir d'aquest punt el carrer segueix descendint, envoltat de murs de pedra i horts fins arribar a unes altres cases, punt en el que passa a anomenar-se carrer de Baix.Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès artístic, entre els que destaquen els picaportes de les casa número 6, 8, 12 i 22. Davant l'última casa (número 22) hi ha un pou de pedra que actualment abasta d'aigua els horts propers i que està protegit per les Normes Subsidiàries de Planejament.Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens, i just davant del número 2 del carrer es diu que morí Josep Cabrinetty, un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya, a causa d'un tret que es disparà des del campanar de l'església, en el marc de la batalla d'Alpens. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37590 | Carrer Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ripoll | XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Ripoll està ubicat al sector central del nucli urbà, entre la plaça de l'església parroquial de Santa Maria i el carrer de Dalt. Es tracta d'un carrer estret, sinuós i amb força pendent, que traça dos girs abans d'arribar a unes escales a partir de les quals comença el carrer de Dalt. Té una orientació de sud-oest a nord-est. La majoria de les cases, de tipologia urbana, estan formades per planta baixa, primer pis i golfes amb teulades de doble vessant amb aigües al carrer, i tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra. La primera casa del costat nord-oest, fent cantonada amb el Call, té el número 1 i presenta totes les obertures de la planta baixa i el primer pis emmarcades amb pedra motllurada. Les del primer pis també tenen ampit motllurat i la de l'esquerra presenta la inscripció a la llinda: IHS 1700. Al seu davant trobem una casa amb la façana arrebossada i el número 2, que ressegueix en les diferents façanes, el gir que fa el carrer. L'únic element destacable de la casa és una llinda que ha quedat integrada al mur on es pot llegir: 'JERONI 17 + 24 REXAC'. Un altre cop al cantó nord-oest, trobem dues cases força reformades en els números 3 i 5. La de l'esquerra conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la porta principal, també emmarcada amb pedra bisellada, amb una creu grega gravada a la llinda. La casa de la dreta conserva dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració geomètrica a la llinda i l'altre amb ampit motllurat. La porta principal de la casa, també emmarcada amb pedra bisellada, té una inscripció, actualment il·legible. A la seva dreta, en el número 7, hi ha una casa amb la façana arrebossada que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció a la llinda: 'IHS 1796'. Seguint pel cantó nord-oest trobem en el número 9, una casa amb sis obertures emmarcades amb pedra motllurada, una de les quals amb ampit motllurat. És remarcable la llinda de la porta principal, amb la inscripció incompleta: 'ANY DE NOSTRA P - - - - SIO GOTOLONICA / - - - DE 1729'. Al seu davant, al costat sud-est, trobem les cases numerades amb el 4 i el 6, que no conserven cap element original tret d'un ampit motllurat sobre la porta principal del número 4. A partir d'aquest punt comencen unes escales de pedra que salven el desnivell existent amb el carrer de Dalt. A l'esquerra trobem una casa amb una única obertura amb llinda de pedra i a la dreta, en el número 8, una casa amb les finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes i a la planta baixa, i emmarcades amb pedra motllurada al primer pis. Destaca especialment la porta principal, emmarcada amb pedra motllurada i amb un baix relleu a la llinda on es llegeix el monograma d'Ave Maria, coronat per una creu i envoltat de motius florals. A la seva esquerra trobem en el número 10, una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i el portal principal, emmarcat amb pedra treballada. Més a l'esquerra i limitant amb el carrer de Dalt, hi ha el Tint, una antiga fàbrica descrita en una fitxa individual. Al seu davant, i tancant el carrer pel costat nord-oest, hi ha una casa de nova construcció. | 08004-31 | Nucli urbà. Carrer Ripoll. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer al segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1197500,2.1010400 | 425690 | 4663463 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37590-foto-08004-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37590-foto-08004-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37590-foto-08004-31-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer es troben diversos elements de ferro forjat d'interès artístic entre els que destaquen els ubicats als números 8 i 10. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37591 | Carrer de la Placeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-placeta | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer de la Placeta està situat al sector est del nucli urbà, limitant per una cantó amb la Placeta i formant a l'altre extrem la plaça Joan Prat i Roca, antigament anomenada plaça del Pou Comú, a través de la qual s'accedeix a la plaça Major, al carrer de la Vinya i al 'carrer de les voltes' que comunica amb l'església parroquial. Es tracta d'un carrer curt i estret, orientat de sud-est a nord-oest que s'eixampla a l'extrem nord-oest formant una petita plaça dedicada a l'antic ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca. La majoria de les cases, de tipologia urbana, presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que algunes s'han ampliat en alçada. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, en alguns casos arrebossats, i les teulades són de dobles vessant amb aigües al carrer. Il·luminen el carrer diversos fanals de ferro forjat decorats amb la figura d'un drac, un dels quals amb una decoració especialment abundant. Iniciant el carrer pel costat nord-est, a tocar de la Placeta, trobem en el número 2, una casa molt reformada que no conserva elements originals. A la seva esquerra, en el número 4 hi ha la casa on s'ubica la fonda d'Alpens, antic punt de parada de traginers, també força reformada. Es conserven els brancals del que podria haver constituït la porta principal i un carreu treballat integrat al mur amb la inscripció: 'José Casals / 1913'. En el número 6 trobem una casa que està sent reformada en el moment de realitzar l'inventari. Conserva diverses obertures originals entre les que hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada al segon pis i quatre obertures emmarcades amb pedra motllurada, repartides entre la planta baixa i el primer pis. Destaca el balcó del primer pis, amb una creu a la llinda, i la port principal, amb una inscripció a la llinda de la que només se'n pot llegir: 'MARTA, .... ME FECIT'. Passant al cantó sud-oest del carrer hi ha en el número 1 i limitant amb la Placeta, una casa de grans dimensions que podria ser el fruit de la unió de diverses cases. Presenta dotze obertures disposades regularment, onze de les quals emmarcades amb pedra treballada. En destaquen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes i cinc obertures emmarcades amb pedra motllurada repartides entre la planta baixa i el primer pis. És destacable, també, el portal principal, amb un baix relleu a la llinda amb forma de pell de vaca estirada, en el que hi ha inscrita la data de 1721 junt amb els monogrames IHS i Ave Maria i una creu que sobresurt d'un cor travessat per una fletxa simbolitzant el cor de Maria. Al voltant hi ha la inscripció 'EUDALD FORCADA MULO'. Un altre element destacable és la finestra que té just a sobre amb el monograma IHS amb una creu a la llinda i unes motllures molt ben treballades i conservades. A la seva dreta, en el número 3, trobem una casa amb la façana arrebossada de la que únicament destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció: 'JAUMA + FORCADA / ME FECIT 1768' junt amb el monograma d'Ave Maria a la llinda. Al seu davant, en el número 8 hi ha la casa on havia viscut l'antic ferrer d'Alpens, amb façana al carrer i a la plaça que porta el nom de l'antic veí. En destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que hi ha la porta principal d'arc deprimit convex, amb la inscripció 'AVE MARIA + SIN PECAT / ES CON 17 27 CEBIDA', junt amb els monogrames IHS i Ave Maria a la llinda. Els elements més interessants de la casa són, però, els diversos elements de ferro forjat que la decoren. Són especialment remarcables el fanal col·locat a la cantonada de les dues façanes, decorat amb tres dracs, i la barana del balcó que es troba sobre la porta principal, amb decoració geomètrica entorn d'una petita figura d'un dimoni. | 08004-32 | Nucli urbà. Carrer de la Placeta i plaça Joan Prat i Roca. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1188300,2.1016100 | 425736 | 4663360 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Ja dins la plaça Joan Prat i Roca trobem, en el número 10 una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, entre les que destaca el balcó del primer pis, emmarcat amb pedra motllurada, i una finestra de la façana que dóna al carreró anomenat la Vinya, també emmarcada amb pedra motllurada i amb un ampit motllurat força desgastat.A l'altre costat del carreró la Vinya trobem cal Ferreró, descrita en una fitxa individual, i que té un pou de pedra adossat pel cantó del carreró de la Vinya.Tancant la plaça pel nord-oest hi ha una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i un arc de mig punt adovellat a la planta baixa que forma una volta per sota de la qual passa el carrer anomenat popularment com 'carrer de les voltes'.Tancant la plaça pel sud-oest trobem una casa de grans dimensions que presenta diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i diverses llindes amb inscripcions. La primer llinda es troba a l'extrem esquerra de la planta baixa, està incompleta i només se'n conserva la inscripció 'IHS 42 MARIA'. A la part central del primer pis hi ha una finestra amb llinda datada el 1698 i un balcó amb la inscripció '17 IHS 10' just al costat. A nivell de golfes s'hi troba l'última llinda datada, probablement repicada de nou, amb la data de 1786.A la seva esquerra, trobem en el número 5 una casa amb façana tant a la plaça com al carrer. En destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada, la data de 1831 gravada en una llinda, i un peculiar remarcament dels carreus que envolten les obertures i delimiten les cantonades.Al bell mig de la plaça Joan Prat i Roca s'hi ubica el pou comú, protegit juntament amb el pou del camí de la Vinya per les Normes Subsidiàries de Planejament, i format per una estructura de maçoneria de pedra sobre la que reposa l'escultura de ferro forjat del Manelic, descrit en una fitxa individual. Al llarg del carrer i la plaça es troben diversos elements de ferro forjat amb interès artístic entre els que destaquen els elements de la casa on vivia l'antic ferrer d'Alpens, en el número 8, i el picaporta de la casa del número 3.La fotografia 2 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37592 | Carrer Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-planes | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Planes està ubicat a l'extrem sud-est del nucli, amb l'entrada i la sortida a través de la Placeta, ja que en l'extrem sud el carrer no té sortida. Es tracta d'un carrer estret i força recte, construït sobre el desnivell del terreny, amb totes les cases ubicades al costat oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana, tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que algunes s'han ampliat en alçada. Les teulades són de doble vessant amb aigües al carrer. La primera casa del carrer, fent cantonada amb la Placeta, presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb ampit rodó. A la seva esquerra, en el número 3, hi ha una casa força reformada de la que en destaca una finestra petita emmarcada amb pedra bisellada i decorada amb un estripagats de ferro forjat. La següent casa, el número 5, té fins a cinc obertures emmarcades amb pedra bisellada, tres de les quals amb ampit motllurat. Destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'ES DE FRANCESCH PAISSA / MESTRA DE CASAS / 16 IHS 82' junt amb el símbol dels claus de la Crucifixió en la part inferior . Més enllà, en els números 7 i 9, hi ha dues cases que comparteixen la teulada. S'hi conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb ampit motllurat en els del primer pis i les golfes. Destaquen la porta principal de la casa del número 7, amb la inscripció: '16 IHS 89' junt amb el símbol dels claus de la Crucifixió a la part inferior de la llinda, la finestra central del primer pis amb inscripció a la llinda i la finestra de l'extrem esquerre del primer pis del número 9, amb la inscripció: '17 IHS 12' a la llinda. En els números 11 i 13 hi ha dues cases, de major altura, força reformades que no conserven elements originals. Més enllà, en el número 15, trobem una casa amb la façana arrebossada que conserva diverses obertures originals, algunes de les quals emmarcades amb pedra motllurada i la resta amb pedra bisellada. Destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1726 inscrita a la llinda. A partir d'aquesta casa només es troba una casa de nova construcció sense cap element arquitectònic interessant al costat est, i un camí delimitat per murs de pedra que condueix a una casa aïllada construïda a mitjans del segle XX. | 08004-33 | Nucli urbà. Carrer Planes. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1179200,2.1016700 | 425740 | 4663259 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer hi ha ubicats diversos elements de ferro forjat amb interès artístic. Els més destacables es troben a les cases amb els números 1, 5, 15 | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37593 | Carrer Vilamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vilamala | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Vilamala està ubicat al sector sud del nucli urbà, comunicant en un extrem amb la Placeta i en l'altre amb el carrer dels Rosers, i tancant la zona d'horts que es troba a l'interior del nucli. Es tracta d'un carrer estret i lleugerament sinuós, ja que si bé el seu recorregut és d'est a oest, el carrer fa un lleuger gir cap a la meitat i dos girs de 90º a l'extrem oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana, tenen una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, que en molts casos son ocupades per grans eixides, i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Les cases, majoritàriament amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, estan ubicades al cantó nord, de manera que només es troben cases en el cantó sud en el primer i l'últim tram. El tram central, doncs, queda delimitat al sud per un mur de pedra. La primer casa que es troba al cantó nord, amb façana també a la Placeta, presenta diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i una altra amb ampit rodó. Al seu davant, en el número 1, trobem una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la finestra de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció 'CASA DE IO + SEPH SERRAT / 16 IHS 83' a la llinda. Al seu costat hi ha una casa força reformada, a partir de la qual comença un mur de pedra que ressegueix el carrer pel cantó sud en el tram central. Tornant a la banda nord del carrer es troba, en el número 2, una casa amb la façana arrebossada que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció '17 IHS 89' a la llinda. A la seva esquerra, en els números 4 i 6 trobem dues cases força reformades de la que només es conserva com a element original una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a l'extrem dret del primer pis del número 4. Seguint pel costat nord hi ha en els números 8 i 10, dues cases amb la mateixa distribució d'obertures que conserven únicament la finestra del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada en ambdós casos. En el número 12 trobem una casa de la que destaca la finestra de grans dimensions del primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, i la porta principal, parcialment tapiada, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: '16 IHS 23'. A la seva esquerra trobem, en el número 14, una casa que conserva, com a elements interessants, dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i un ampit motllurat a les golfes. De la següent casa, en el número 18, només en destaca el portal principal, d'arc rebaixat i emmarcat amb pedra motllurada. Més a l'esquerra trobem cal Patllari, descrita en una fitxa individual. Al seu costat hi ha dues cases força reformades de les que només destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit rodó, ubicada a l'extrem dret del primer pis del número 20. Seguint la numeració del carrer trobem en el número 24, una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, i amb la llinda de la porta principal datada el 1781. En el número 26 hi ha una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal, amb llinda datada al segle XVIII. El següent element d'interès es troba en la casa del número 30, amb un portal principal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1761 inscrita a la llinda. | 08004-34 | Nucli urbà. Carrer Vilamala. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1182800,2.1007500 | 425664 | 4663300 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) De les dos següents cases, els número 32 i 34 que es troben a on el carrer torna a tenir cases en ambdós costats, destaquen únicament les finestres principals del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat.A la seva esquerra trobem en el número 36 l'última casa del carrer pel cantó nord. D'aquesta casa en destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, alguna de les quals també amb ampit motllurat, i especialment la llinda de la porta principal, amb la inscripció: 'FRANCESCH IHS PAISSA ME / NOR 1704' junt amb dos elements en baix relleu que sobresurten als extrems, unes alicates a l'esquerra i un escaire a la dreta.Tornant al costat sud del carrer trobem un primer edifici, força mal conservat, amb parts del mur construïts en tàpia, seguit d'un edifici força reformat en el número 17, del que destaca el portal principal, d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra motllurada i amb la data de 1788 inscrita en la clau de l'arc.A la seva dreta trobem en el número 19, una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb una inscripció a la llinda de la porta principal actualment il·legible.En el número 21 hi ha una casa amb façanes orientades a l'est i al nord, ja que en aquest punt el carrer gira 90º. De la casa en destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals, ubicades en la façana nord, amb ampit motllurat compartit.Els últims elements d'interès els trobem a la casa del número 25, l'última del carrer, amb el portal principal emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció a la llinda '17 IHS 62' i diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat.Al llarg del carrer s'hi troben diversos elements de ferro forjat amb interès artístic. Els més destacables són els picaportes de les cases amb els números 6, 10, 17, 18, 22, 28 i 36.En el tram central del carrer que queda delimitat per un mur de pedra hi ha diversos elements interessants, multitud d'anelles de ferro per a estacar-hi bestiar, una mola de molí datada el 1860 i un pou de pedra, ubicat davant del número 16. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37594 | La Placeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placeta | XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | La Placeta està ubicada al sector est del nucli urbà, comunicant al nord amb el carrer de la Placeta i la carretera BP-4654 a través d'un petit tram que passa per davant del Casino, i al sud amb els carrers Planes i Vilamala. Plaça de petites dimensions i de forma allargada, semblant a un carrer ample. La majoria de les cases, de tipologia urbana, presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulades de doble vessant amb aigües a la plaça i murs de càrrega de maçoneria de pedra. Il·luminen la plaça diversos fanals de ferro forjat decorats amb el cap d'un drac a la punta. Tancant la plaça pel cantó nord, trobem l'edifici del casal municipal, totalment reformat i que no conserva cap element original. En el cantó oest, i fent cantonada amb el carrer de la Placeta, hi ha en el número 4 una casa de la que destaquen les obertures del primer pis i de les golfes. Al primer pis hi ha dos balcons simètrics emmarcats amb pedra motllurada i amb el monograma IHS gravat a la llinda. Sobre aquests dos balcons hi ha dues petites finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la seva esquerra, en el número 5, hi ha una casa de la que destaquen diverses obertures: a la planta baixa la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit motllurat. Les dues estan coronades amb llindes amb inscripcions, la de l'esquerra és actualment il·legible i la de la dreta té dues creus, un motiu floral encerclat i el monograma IHS. Sobre aquestes dues finestres s'hi troben dues finestres de petites dimensions a nivell de golfes. Les dues estan emmarcades amb pedra bisellada i la de l'esquerra conserva l'ampit motllurat. A l'esquerra d'aquest edifici hi ha les antigues escoles d'Alpens, descrita en una fitxa individual. Més a l'esquerra, en el número 9 i fent cantonada amb el carrer Vilamala, trobem una casa amb cinc de les sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb ampits motllurats a les finestres del primer pis i ampits rodons a les de les golfes. En destaca especialment les llindes de la porta principal i de la finestra del primer pis que hi ha just a sobre. En la primera es pot llegir: 'PERA IOAN VILAMALA FERRER / ANI IHS 1702' i a la superior: 'AVE MARIA SIN PECADO / CON IHS CEBIDA / - - 1702'. Tancant la plaça pel cantó sud hi ha una casa amb la façana arrebossada i diverses obertures reformades. En destaquen les dues finestres del primer pis, ambdues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra amb la inscripció '17 IHS 23' a la llinda. Ja al cantó est de la plaça, i en una raconada a tocar del carrer Planes, hi ha una casa que no conserva elements originals. A la seva esquerra, en el número 12, trobem una casa força reformada que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Més enllà, en el número 13, hi ha una casa totalment reformada. La següent casa, en el número 14, té la façana arrebossada i en destaquen les dues finestres del primer pis, una emmarcada amb pedra motllurada i l'altra amb pedra bisellada. De la següent casa, amb la façana en mal estat, només en destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i la finestra emmarcada també amb pedra bisellada que té just a sobre, actualment tapiada. Tancant la plaça per l'extrem nord hi ha la casa amb el número 16, amb façanes a la plaça i al carrer que comunica amb la carretera. De la façana que dóna a la plaça en destaquen quatre obertures, una emmarcada amb pedra bisellada i les tres restants amb pedra motllurada. En una d'aquestes obertures, concretament a la finestra de la planta baixa, hi ha la inscripció: 'JOAN PAYRO ME FECIT I JOSEPH PAYRO / 17 73' junt amb dos elements en baix relleu força erosionats que podrien haver representat un escaire i unes alicates. De la façana nord en destaquen dues finestres, la central del primer pis i la de les golfes, ambdues emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat. | 08004-35 | Nucli urbà. La Placeta. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases de la plaça, es podria datar l'origen de la Placeta al segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1184900,2.1017100 | 425744 | 4663323 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer es troben diversos elements de ferro forjat d'interès artístic entre els que destaquen els picaportes, el més interessants dels quals estan ubicats a les cases amb els números 5, 10, 11, 12, 13 | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 37595 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | La majoria de les cases conserven bona part dels elements originals. Tot i que algunes han estat reformades notablement, es manté una unitat d'estil en tot el conjunt. | La plaça Major d'Alpens està situada al centre del nucli urbà, entre la plaça Joan Prat i Roca i el carrer Ripoll. Es tracta d'una plaça de planta rectangular força allargada i mitjanes dimensions orientada de sud-est a nord-oest, amb tres punts d'accés situats als extrems sud, nord i oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana i construïdes al llarg dels segles XVII i XVIII, estan formades per planta baixa, primer pis i golfes, teulades de doble vessant amb aigües a la plaça i murs de càrrega majoritàriament de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns casos. Il·luminen la plaça diversos fanals de ferro forjat, decorats amb caps de drac. Entrant per la plaça Joan Prat i Roca ens trobem a mà dreta i en el número 1, cal Ferreró datada del 1609, descrita en una fitxa individual. A la seva esquerra hi ha el número 2, una casa amb la façana arrebossada i pintada de color rosa que té la façana orientada al nord-oest i al sud-oest, ja que forma la cantonada. En destaca un dels portals de la planta baixa, emmarcat amb pedra motllurada i els dos balcons del primer pis, emmarcats amb pedra treballada, un dels quals amb la data de 1673 pintada modernament a la llinda. També són destacables les tres mènsules de pedra motllurades que sostenen el balcó, una de les quals ubicada just al vèrtex de la plaça. Ja en el costat nord-est de la plaça, trobem en el número 3 cal Teta datada del 1625, descrita en una fitxa individual. Al seu costat, hi ha una casa que conserva molts elements del seu aspecte original. Destaca especialment el portal adovellat amb carreus treballats de grans dimensions i sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, cinc de les quals amb decoració conopial a la llinda. A la seva esquerra trobem l'antiga fàbrica d'embotits Cruells, també descrita en una fitxa individual. Més enllà, en el número 6 hi ha una casa que conserva dues obertures originals, un portal emmarcat amb pedra treballada i la inscripció 'AVE MARIA SIN PE + CADO CONCEBIDA / ISIDORUS VALL IHS ME FECIT 1717' a la llinda, i un balcó al primer pis, emmarcat amb pedra bisellada i decoració conopial a la llinda. En el número 7 trobem una casa amb la façana arrebossada i diverses obertures reformades, que conserva diverses obertures originals, emmarcades amb pedra bisellada. Al seu costat hi ha una casa amb la façana força estreta, de la que en destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i amb un inscripció a la llinda, actualment il·legible. Tancant la plaça pel vèrtex nord trobem en el número 10 una casa que conserva únicament dues obertures originals: la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la finestra que hi ha just a sobre, emmarcada amb ampit motllurat, motllura en forma de pinacle en el tram inferior dels brancals bisellats i decoració d'un cap en baix relleu sota un arc mixtilini a la llinda. Ja en el costat nord-oest de la plaça hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que hi ha un portal adovellat que probablement no conserva el seu aspecte original. A la seva esquerra, més enllà del tram de casa arrebossat i pintat de color ocre, trobem en el número 12, una casa que conserva quatre obertures originals emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data incompleta de _ _65 a la llinda. Destaca especialment la finestra de la part dreta del primer pis, amb decoració en forma de pinacle en el tram inferior dels brancals i motius geomètrics, florals i heràldics en baix relleu a la llinda. Tancant la plaça pel cantó sud-est trobem una casa que conserva totes les obertures originals. A les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, al primer pis dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit motllurat i a la planta baixa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada i l'anagrama IHS a la llinda. | 08004-36 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen de la plaça entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37595-foto-08004-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37595-foto-08004-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37595-foto-08004-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A la seva esquerra trobem, en el número 14, una casa amb les obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració conopial a la llinda. També destaca la llinda de la porta principal amb una inscripció força erosionada en la que encara es pot llegir la data de 1782. La següent casa és la seu de l'Ajuntament d'Alpens. Conserva dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i un portal adovellat que, tot i haver estat refet de nou conserva la data de l'edifici original -1672- i de la reforma -1982-. Més a l'esquerra, en el número 16, trobem una casa de grans dimensions, coneguda com cal Boscallà. Que conserva diverses obertures originals. Aquestes estan emmarcades amb pedra motllurada al primer pis i pedra bisellada a la planta baixa i a les golfes. Destaquen especialment les mènsules motllurades de pedra que sostenen el balcó del primer pis. En el número 18, i al costat d'una casa sense interès arquitectònic, trobem una casa amb la façana arrebossada que conserva quatre obertures originals, totes emmarcades amb pedra bisellada. En destaca la porta principal, amb la inscripció 'JOAN 17 IHS 39 VALL' a la llinda.Tancant la plaça per aquest costat trobem una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaquen dues finestres simètriques amb brancal i ampit motllurat compartit, i una porta a la planta baixa a la que s'accedeix a través de quatre graons semicirculars de pedra.En les cases de la plaça Major hi ha diversos elements de ferro forjat d'interès artístic. Cal remarcar el fanal sostingut per un drac alat ubicat a la façana de cal Teta i les baranes que tenen forma de drac de la casa ubicada a l'extrem sud de la plaça. Els picaportes més destacables estan ubicats als números 4, 7, 14 i 18.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37596 | Cal Ferreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrero | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII | Es va reformar la teulada i es va aixecar el segon pis, reformant les seves obertures. | Cal Ferreró està situada a la cantonada sud de la plaça Major d'Alpens. És un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades de carreus ben treballats. Dues de les façanes, la sud-oest i la sud-est, presenten el mur de pedra vista en tota la planta baixa i la resta de la façana arrebossada, deixant a l'exterior les cantonades i els emmarcats de pedra de les obertures. La façana principal, orientada al nord-oest, està ordenada amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha dues portes emmarcades amb pedra, separades per un pedrís. Resulta remarcable la llinda de la porta de la dreta, que presenta decoració d'arc conopial i la data inscrita de 1609. A la dreta del primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i el monograma IHS inscrit a la llinda. A la part esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al segon pis hi ha dues finestres reformades d'iguals dimensions. La façana sud-oest presenta, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó i una finestra emmarcades amb pedra bisellada. Al segon pis destaca una finestra amb brancals, llinda i ampit motllurat. Sota teulada hi ha una finestra semicircular partida en dues parts. A la façana sud-est cal destacar el pou de pedra incorporat a la planta baixa, actualment amb coberta d'una vessant, que conserva el ferro de suport de la politja col·locat per sobre la finestra esquerra del primer pis. A la dreta del pou hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra. A la resta de la façana hi ha dues finestres per planta, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada. | 08004-37 | Nucli urbà. Plaça Major, 1. Alpens | És una de les cases més antigues del poble tal com ho indica la inscripció de la seva llinda que situa la seva construcció a principis del segle XVII. | 42.1191000,2.1014600 | 425724 | 4663391 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37596-foto-08004-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37596-foto-08004-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37597 | El Tint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tint | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | El desús actual de l'edifici ha permès un degradament natural de l'edifici. | El Tint està situat al capdamunt de l'ascendent carrer Ripoll i a la part baixa del carrer de Dalt dins el nucli urbà d'Alpens. És un edifici de mitjanes dimensions construït amb murs de maçoneria de pedra i morter i teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Presenta una façana triangular amb una única porta d'accés emmarcada amb pedra bisellada. A la part dreta de la porta hi ha incorporat un pou d'aigua. Interiorment hi ha uns graons que condueixen a un segon replà i hi havia una estructura circular que constituïa la bassa d'aigua on es tenyia el fil. A la part del darrere hi havia unes eixides on assecaven el fil tenyit. | 08004-38 | Nucli urbà. C/ Ripoll, 12. Alpens | El Tint era un edifici d'ús col·lectiu per anar a tintar els teixits. Va quedar sense ús els anys 20 i a partir d'aleshores funcionà com a pallissa i com a quadres per tancar-hi el bestiar. Actualment no s'utilitza. | 42.1199400,2.1012000 | 425703 | 4663484 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37597-foto-08004-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37597-foto-08004-38-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Popularment també és conegut com el Tiny. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37598 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Casino està ubicat a l'entrada de la població d'Alpens, a tocar de la carretera BP-4654. És un edifici de mitjanes dimensions composat per diversos cossos amb diferent nivell de teulada a doble vessant i aigües a les façanes laterals, formats per planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, amb un sòcol de pedra d'un metre d'alçada diferenciat per una línia de maons col·locats de cantell. Presenta les cantonades i els marcs de les obertures amb maó. S'accedeix al Casino a partir de cinc graons de donen pas a una terrassa flanquejada per dos arbres i delimitada per una tanca d'arbusts. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un cos adossat perpendicularment ocupant el nivell de planta baixa, de teulada de tres vessants, en el qual s'hi obre una gran porta d'accés amb dos pilars de maó flanquejada per dos grans finestrals. La part superior de la façana hi ha una gran obertura de forma triangular emmarcada amb maó. La façana nord-est presenta l'estructura de cossos adossats i desiguals a causa del diferent nivell de teulada i l'amplada del cos. Els dos cossos de l'esquerra corresponen a l'entrada i el bar-restaurant, i els dos cossos de la dreta al teatre i l'escenari, aquest últim de major alçada. La façana presenta diverses obertures - tres portes i 15 finestres - totes elles emmarcades amb maó. La façana nord-oest sols presenta una porta central a nivell de planta baixa, emmarcada amb maó, a la que s'accedeix a partir d'una escala de pedra amb barana de ferro. La façana sud-oest presenta la mateixa estructura del diversos cossos i obertures emmarcades amb maó. Davant d'aquesta façana s'hi ubica una zona amb jardins. | 08004-39 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | Al voltant de la figura de Miquel Casals i Carles es forjà la realització de l'obra del Casino, edifici emblemàtic situat just a l'entrada del poble. Segons una entrevista que féu Antoni Iborra a Josep Vilardaga -publicada al programa de festa Major de 1988 - Miquel Casals, un alpensí que havia fet fortuna a principis de segle com a negociant de ferro vell i que residia a Barcelona, de ben jove havia mostrat interès pel teatre, i segurament ja tenia pensat construir un edifici a Alpens reservat a aquest tipus d'activitat. Tanmateix el fet que precipità aquesta decisió fou una picabaralla que mantingueren un grup d'aficionats alpensins al teatre - entre els quals hi havia Casals- amb Jaume Capdevila (el Llena), que regentava la fonda. Sembla que aquest últim els impedí un assaig a l'únic lloc que aquells podien fer-ho al poble, al garatge de la Fonda. Aleshores Casals decidí construir el Casino. Les obres van durar dos anys i costejades totalment per Casals. La inauguració tingué lloc a la festa Major de 1928 i constituí un gran esdeveniment. Fins a la Guerra Civil, va viure la seva època daurada gràcies a la intervenció del seu promotor, el qual s'encarregava personalment de portar a Alpens les millors companyies i actors del moment que actuaven a Barcelona (teatre Romea i la companyia del Liceu), amb especial predilecció per la representació de sarsueles. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 1928 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els propietaris conserven el moble-bar original de principis del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37563 | Sant Sebastià i Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-i-sant-roc | GAVÍN, JM, Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona, Arxiu Gavín, 1984. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | La capella de Sant Sebastià i Sant Roc està situada al sud-est del nucli urbà d'Alpens entre la carretera BP-4654 i el cementiri del municipi. És una capella d'una sola nau, de planta rectangular assentada sobre roca natural. Els murs són de maçoneria de pedra força regular i presenta grans carreus treballats a les cantonades. La teulada, de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, presenta un ràfec que en sobresurt i un campanar d'espadanya d'un sol ull amb una petita campana i coronat amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al nord, està vertebrada per una alta porta d'arc rebaixat amb brancals de pedra i coronada amb dovelles. Sobre la clau de l'arc hi ha una pedra semicircular que té la data de 1888 inscrita. Sobre la porta s'hi observa un arc de descàrrega de maó i un òcul centrat emmarcat també amb maó. La resta de façanes no presenten obertures. Destaca un dels carreus situat a la part baixa de la cantonada esquerra de la façana principal on hi ha una inscripció emmarcada amb dues línies gravades que diu: SI VOLS SER LIBRE DE FAM PESTA Y GUERRA DIGAS UN PARE NOSTRE A EST SANT SEBASTIAN AÑO 1920. | 08004-4 | Sector central del terme municipal | Després de la gran epidèmia de pesta de 1854, es van construir capelles, finançades pel poble i l'església, per advocar-les als sants protectors contra la pesta, com són Sant Roc, Sant Sebastià o Sant Cristòfol.. La capella de Sant Sebastià i Sant Roc d'Alpens es va crear precisament per aquest motiu. | 42.1174200,2.1055000 | 426056 | 4663200 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37563-foto-08004-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37563-foto-08004-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 37599 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre | XX | L'edifici es conserva en perfectes condicions tant pel fet que no és excessivament antic com per la qualitat dels materials que es van emprar. | La Torre està ubicada al nord del nucli urbà, quedant separat d'aquest per la carretera BP-4654, en una zona ajardinada delimitada per una reixa. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per planta baixa, primer pis i golfes, i teulada de quatre vessants. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats de mida variable però que formen filades més o menys regulars. Els carreus més grans es troben delimitant les cantonades i envoltant les obertures, i formen una imposta que sobresurt a poc més d'un metre del nivell del sòl. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat amb carreus de grans dimensions. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb ampit motllurat i pedra bisellada als brancals i a la llinda, on hi ha una decoració amb forma d'arc conopial, tipologia que, d'altra banda, es repeteix en les finestres del primer pis de la resta de les façanes. A les golfes, s'hi troben tres finestres més, emmarcades amb pedra treballada. La façana sud presenta una disposició d'obertures més irregular. A la planta baixa trobem d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada, tres arcades geminades d'arc de mig punt amb capitells llisos, i una gran obertura emmarcada amb pedra als brancals i fusta a la llinda amb arc de descàrrega de maó a sobre, a la que s'accedeix a través de cinc graons semiel·líptics de pedra i que forma una eixida a la cantonada. Al primer pis hi ha cinc finestres que segueixen la mateixa tipologia de totes les altres finestres del primer pis. En aquest cas, les dues de l'extrem esquerra són geminades i comparteixen el brancal. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada a l'extrem esquerra i cinc arcades d'arc rebaixat que formen una galeria a la dreta, emmarcades amb maó en l'arc i l'ampit i amb pedra en els brancals. La façana est presenta a la planta baixa diverses obertures, una a l'extrem esquerre que correspon amb l'eixida de la façana sud i tres finestres, la central de les quals de majors dimensions, emmarcades amb pedra treballada i amb una arc de descàrrega de maó compartit. Al primer pis hi ha tres finestres, d'idèntica tipologia a les que es troben al primer pis d'altres façanes i a les golfes, dues arcades que formen la continuació de la galeria de la façana sud a l'esquerra i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la dreta. La façana nord presenta una porta emmarcada amb pedra treballada al centre i dues finestres geminades emmarcades amb pedra treballada i ampit motllurat a cada costat. Al primer pis hi ha dues finestres que segueixen la tipologia de la resta del primer pis, tot i que una d'elles és de grans dimensions i està coronada amb un arc de descàrrega de maó. A les golfes hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra treballada, quatre de les quals col·locades en parelles. De la part esquerra de la façana en sobresurt la xemeneia, que és de carreus de pedra en el primer tram i de maó en la part superior. Està sustentada, a nivell de primer pis, per dues mènsules de pedra amb un senzill motllurat. Al voltant de l'edifici s'hi ubiquen diverses estructures de pedra d'us decoratiu que, juntament amb diferents arbres de tamany imponent, conformen una zona ajardinada d'aspecte senyorial, descrita en una fitxa individual. | 08004-40 | Nucli urbà. Crta. de Berga, 10. Alpens | La Torre va ser construïda uns anys després del Casino, a la dècada dels anys trenta, pel mateix promotor, l'empresari del món ferroviari Miquel Casals i Carles. L'antiga propietària (de Roca Sanitario, S.A) va fer donació als actuals propietaris amb la condició que continués tenint la funció de casa de beneficiència, funció que es concentra en un pavelló de recent construcció ubicat al costat de la Torre. | 42.1193400,2.1029200 | 425845 | 4663416 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37599-foto-08004-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37599-foto-08004-40-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'entrada de la Torre hi ha una casa, anomenada el Garatge, que contituïa les antigues cotxeres de la casa senyorial. Més endavant va passar a ser una vivenda. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, teulada de doble vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. En destaca el gran accés principal, coronat amb una gran llinda de fusta. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37600 | Antigues escoles d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-dalpens | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | La finestra esquerra de la planta baixa ha estat reformada com a porta d'accés. | Les antigues escoles d'Alpens, estan situades a la Placeta, prop de l'entrada principal del nucli urbà. És un edifici modernista de planta rectangular, ample de façana, format per planta baixa i dos pisos, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a l'exterior els emmarcaments de les obertures de maó que combinen amb decoracions de trencadís de ceràmica o de rajol policromat. La façana principal, orientada a l'est, està ordenada simètricament. A la planta baixa hi ha una porta principal flanquejada per dues finestres, la de l'esquerra reconvertida en porta d'accés a una entitat bancària. També hi ha una porta d'obertura recent. La porta principal presenta un gran coronament d'arc rebaixat amb decoració de quatre pilars escalonats i emmarcats amb una estructura ondulant, tot ell fet amb maó. Entre els pilars presenta cinc franges decorades amb trencadís de ceràmica de tons verdosos. Les dues finestres que flanquegen la porta principal presenten un coronament d'arc de mig punt amb maó a plec de llibre. Les claus dels arcs són de pedra i hi ha una inscripció a cadascuna: la clau de l'esquerra té inscrit les inicials J.V, i la clau de la dreta la data de 1910. Els semicercles interiors que formen els arcs estan decorats amb rajols policromats amb filigranes pseudo-florals de tons ocres i blaus. Al primer pis hi ha dos balcons als extrems i dues finestres geminades al centre amb pilar mitger de maó. Totes les obertures tenen arc peraltat amb maó a plec de llibre. Els interiors dels arcs estan decorats amb rajols policromats amb formes pseudo-florals de tons marronosos. Una línia horitzontal de tres filades de maó separa el segon pis. Als extrems hi ha dos balcons i al centre quatre finestres rectangulars geminades i separades per pilars de maó. Sota el ràfec de la teulada hi ha una franja horitzontal de maó que també serveix per coronar les obertures del segon pis. | 08004-41 | Nucli urbà. La Placeta, 6, 7 i 8 . Alpens | Josep Vall i Camprubí, propietari de la Vall, sufragà les despeses de la construcció de l'únic edifici d'estil modernista que té el poble (1909), a la Placeta, que s'habilità alhora per situar-hi les escoles (una per a nens i l'altra per a nenes, a la planta baixa), ja que les escoles de nens -les nenes anaven a les monges - que tenia la població en aquell moment (situades a l'última casa de la banda dreta de la plaça Major, coneguda com a ca l'Aleix) presentava unes condicions deplorables. També s'hi ubicà la seu de l'Ajuntament i del jutjat, al primer pis i les residències dels mestres al segon pis. Primerament fou habilitada la residència del mestre dels nens i després, a partir de 1920, la de la mestra de les nenes. Entre Josep Vall i l'Ajuntament es formalitzà un contracte d'arrendament, renovable amb el pas del temps, per a l'ús de l'esmentat edifici, que se signà el 9 d'octubre de 1910, pel qual la corporació municipal es comprometia a pagar al propietari de la Vall unes 200 pessetes anuals. | 42.1184600,2.1016100 | 425735 | 4663319 | 1909 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37600-foto-08004-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37600-foto-08004-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37600-foto-08004-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37601 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria | IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVIII | Es va renovar i apujar la teulada uns cinquanta centímetres. L'arrebossat dels murs es troba parcialment degradat, i alguns elements originals força erosionats. | La Rectoria està ubicada al carrer de la Rectoria, circumdant la banda sud de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. És un edifici de planta rectangular allargada formada per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i morter amb arrebossat parcialment escrostonat. La façana principal, orientada al nord, presenta dues portes a la planta baixa, la de l'esquerra de moderna obertura i la de la dreta emmarcada amb brancals i llinda de pedra amb un senzill motllurat. A la dreta d'aquesta porta hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra i la data 1784 inscrita a la llinda. També resulta interessant la finestra de majors dimensions ubicada al costat de la porta de moderna obertura, emmarcada amb pedra bisellada i amb reixa de ferro forjat. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada. La finestra de l'extrem dret està emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Les dues finestres de la banda dreta presenten ampit de pedra. La façana est presenta quatre obertures a la planta baixa, tres de les quals de grans dimensions emmarcades amb brancals i llinda motllurada, i ampit de pedra. L'altre finestra de menors dimensions està emmarcada amb pedra bisellada i presenta la data inscrita de 1780. Al primer pis hi ha tres finestres d'iguals dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampits de pedra força desgastats. La finestra de l'extrem dret té la data de 1703 inscrita a la llinda. Davant d'aquesta façana i la façana sud hi ha una zona d'horts i conreu que queda ubicada dins el nucli delimitada per les façanes posteriors del carrer Vilamala. A la façana sud hi destaca un balcó al primer pis emmarcat amb pedra motllurada i amb inscripció a la llinda, actualment il·legible, i un safareig de pedra a la planta baixa. La façana oest que dóna al carrer Graell es troba en un entrant entre dues cases del mateix carrer. Presenta un nivell més a causa del desnivell del carrer en el qual està ubicada. En aquest tros estret de façana hi ha tres obertures ordenades en eix vertical. Una gran porta a nivell de soterrani, un balcó a nivell de planta baixa emmarcat amb pedra bisellada i inscripció a la llinda DEA 1783 amb el dibuix d'un barret de bisbe, i una finestra al nivell de primer pis emmarcada amb pedra. | 08004-42 | Nucli urbà. c/ Rectoria, 1-3. Alpens | La rectoria apareix documentada ja en el fogatge 1497 ja que un dels focs documentats de la parròquia dels Pens dins la Col·lecta de Ripoll és anomenat 'Lo Vicari'. Torna a aparèixer en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII tal com indiquen diverses llindes. | 42.1190900,2.1006800 | 425659 | 4663390 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37601-foto-08004-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37601-foto-08004-42-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La part esquerra de la rectoria és utilitzat com a local de jovent. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37602 | Fàbrica d'embotits Cruells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-dembotits-cruells | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | L'antiga fàbrica d'embotits Cruells està situada a la plaça Major d'Alpens. És un edifici de planta rectangular bastit sobre una casa del segle XVIII i que conserva la façana d'estil barroc popular. És estreta de façana, uns 5 metres, i té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter, i presenta maó en la majoria dels coronaments de les obertures. L'edifici està composat per planta baixa i tres pisos amb una ordenació de dues obertures per planta. La façana principal orientada a l'oest presenta, a la planta baixa, una porta situada a la dreta emmarcada amb pedra bisellada i amb llinda de pedra amb la data inscrita de 17 IHS 87, i a l'esquerra una finestra quadrada amb brancal dret i llinda de pedra bisellada, i brancal esquerre de maó. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada, té base de pedra i barana de ferro. A l'esquerra hi ha una finestra balconera emmarcada amb maó. Al segon i tercer pis, seguint l'ordenació simètrica del primer pis, hi ha dues finestres per planta totes elles coronades amb maó pla. La façana sud presenta set finestres al nivell de tercer pis i tres finestres al segon pis, totes elles coronades amb maó pla. L'accés per la façana est es fa a nivell del primer pis. Presenta dues finestres al tercer pis i dues finestres al segon pis totes elles coronades amb maó pla. A la planta baixa hi ha una porta a l'esquerra, amb brancals i coronament de maó pla i una porta a la dreta de moderna construcció per permetre la descàrrega de camions. La façana nord presenta set finestres a nivell de primer pis, dues finestres al segon pis i dues finestres més al primer pis, totes elles amb coronament de maó pla. | 08004-43 | Nucli urbà. Plaça Major, 5. Alpens | El 1886 Joan Cruells va començar a treballar per la casa 'MALONDRA HNOS I CIA' fabricants de sobrassada per Mallorca. Fabricaven llonganisses i sobrassada amb la carn que compraven als pagesos del terme. El 1920 es va bastir el nou edifici on també es permetia fer l'assecat en les seves instal·lacions ja que fins aquell moment havien repartit l'embotit en diferents cases d'Alpens. Al 1937 van tancar el negoci a causa de la guerra Civil, i al 1984 es va recuperar l'activitat en la fàbrica, en una nau construïda de nou. Avui en dia encara s'aprofiten els tres pisos de l'antiga fàbrica per l'assecatge d'embotits. | 42.1194100,2.1013100 | 425712 | 4663425 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37602-foto-08004-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37602-foto-08004-43-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament a la planta baixa hi havia ubicat l'obrador per la fabricació d'embotits, on hi tenien un ruc o una mula que feia anar la maquinària per trinxar la carn. Els tres pisos es dedicaven a l'assecatge dels embotits. Actualment els tres pisos es continuen utilitzant com a lloc per l'assecatge d'embotits. La fabricació, però, es realitza en una fàbrica ubicada a la part posterior de l'edifici. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37603 | Fàbrica Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-vella | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XX | Presenta panys de paret amb l'arrebossat parcialment escrostonat. | La fàbrica Vella està situada al costat nord-est de la carretera BP-4654 a l'altra costat de la zona del nucli urbà d'Alpens. És un edifici de planta rectangular allargada d'uns 40 metres de llarg per 15 d'ample, de planta baixa i amb teulada de doble vessant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i morter amb arrebossat parcialment erosionat. La façana sud presenta 8 grans finestrals rectangulars d'iguals dimensions que proporcionaven força llum interior, i dues grans portes intercalades. Estan coronades amb maó pla que s'entreveu per sota l'arrebossat. A la façana est hi havia adossada la quadra nova, nau que es construí posteriorment i que actualment està enderrocada. Encara s'hi poden apreciar els rajols que constituïen el terra de la nau. A la part del darrere de la fàbrica hi havia la manyeria, amb un forn on el ferrer arreglava i feia el manteniment de les peces de ferro de la fàbrica que s'havien espatllat. Encara hi ha l'estructura del forn amb la xemeneia. A la banda oest de la fàbrica hi havia les cases de l'amo i l'encarregat les quals han estat reformades i actualment constitueixen habitatges particulars. | 08004-44 | Nucli urbà. Carretera de Berga, 14. Alpens | La fàbrica Vella va ser construïda els anys vint del segle XX per l'empresari barceloní Josep Ferrer que instal·là una fàbrica de teixits de cotó. Feien llençols de cotó, els quals eren coneguts com a 'pa del pobre' i també els retorts que eren un altre tipus de llençol. L'any 1959 la fàbrica començà a patir la crisi tèxtil, i als anys seixanta es va aturar la producció. Es tornà a engegar la fàbrica al cap de poc amb una nova iniciativa empresarial que durà sols dos anys. A partir d'aleshores passà a ser magatzem de l'ajuntament municipal d'Alpens. Als anys seixanta hi havia la següent estructura de producció: 104 telers de garrot i les seccions d'ordit, rodets, bitlles, teixit i repassadores Originalment estava format per dues naus construïdes en dos períodes diferents que feien, aproximadament, 40 metres de llargada per 15 metres d'ample cadascuna. L'actual nau, coneguda com la quadra vella, és la que encara resta dempeus. La nau feta modernament, coneguda com la quadra nova es va acabar d'enderrocar després que els anys 60 del segle XX, coincidint amb la crisi tèxtil, comencés a fer-se malbé la teulada. | 42.1201300,2.1023600 | 425799 | 4663504 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37603-foto-08004-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37603-foto-08004-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A finals de l'any 2006 es té previst iniciar les obres per adequar la fàbrica com a local socio-cultural creant una sala polivalent amb escenari, un local de joves, un local d'entitats i dos espais de magatzem.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37604 | Fàbrica tèxtil cal Patllari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-cal-patllari | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | Es va modificar la façana i es va pujar una planta. | L'antiga fàbrica tèxtil cal Patllari està situada a la part central del descendent carrer Vilamala. És un edifici de tipologia urbana, d'estil barroc popular del segle XVIII, estret de façana d'uns cinc metres i d'una profunditat aproximada de deu metres, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal, format per planta baixa i dos pisos. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats. La façana principal, orientada al sud, esta formada per una porta d'accés emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i una petita finestra a l'esquerra amb un llangardaix de ferro. Al primer pis hi ha una finestra rectangular apaïsada amb ampit i brancals de lloses de pedra. Al segon pis hi ha dues finestres a mode de galeria, d'arc rebaixat i amb una petita barana de fusta cadascuna. | 08004-45 | Nucli urbà. c/ Vilamala, 18. Alpens | Durant el segle XIX era una fàbrica tèxtil que tenien tres o quatre telers manuals i ordidor. La fàbrica va tancar els anys 20 del segle XX amb la vinguda de l'electricitat. | 42.1183000,2.1009600 | 425681 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37605 | Fàbrica tèxtil cal Teta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-cal-teta | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVII-XIX | Conserva les sales on s'ubicaven els telers, un teler de garrot, una màquina de fer bitlles i diverses eines. | La fàbrica tèxtil cal Teta està ubicada al número 3 de la plaça Major d'Alpens, a la banda est de la plaça i a dues cases de l'antiga fàbrica d'embotits Cruells. És una casa del segle XVII que es transformà en fàbrica tèxtil. És de mitjanes dimensions, ample de façana, composat per planta baixa i dos pisos, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb una part molt interessant constituïda per filades de carreus ben treballats ordenats al centre de la façana, així com també delimitant les cantonades i les principals obertures. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a la planta baixa quatre obertures, les dues centrals originals i les dues dels extrems d'obertura posterior. Domina una porta amb brancals i llinda de carreus treballats on hi consta la data inscrita de 16 + 25 força erosionada. Just a sobre hi ha un fanal que penja d'un drac de ferro forjat fet pel ferrer d'Alpens. A la dreta de la porta s'hi obre una finestra amb porticons de fusta que presenta brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques que comparteixen un ampit motllurat de pedra i presenten brancals i llinda de pedra motllurada. Al segon pis, i seguint la simetria del primer pis, hi ha dues finestres de menors dimensions amb ampit motllurat força desgastat i emmarcades amb pedra bisellada. La part del darrere de l'edifici és on hi havia el gruix de la fàbrica tèxtil, de planta baixa i tres pisos amb grans finestrals per a obtenir una bona il·luminació. Una escala estreta de fusta permet l'accés als dos pisos on s'hi distribuïen els diferents processos de la producció. Al segon pis s'hi feien els rodets i les bitlles; al primer pis es preparaven les plegadores que a través d'una 'trampilla' que s'obria al terra del pis es baixaven a la planta baixa, lloc on es teixia. | 08004-46 | Nucli urbà. Plaça Major, 3. Alpens | La fàbrica tèxtil cal Teta va ser fundada per Ramon Bossoms amb un soci de Barcelona (Sr. Jaume Meia). Es va començar utilitzant l'entrada de la casa i més endavant es va construir la fàbrica. A principis del segle XX hi havia 8 o 10 telers manuals. Va ser a partir dels anys 20, coincidint amb l'arribada de l'electricitat, que la fàbrica va créixer fins arribar al punt que abans de la guerra hi treballaven 30 persones. A la fàbrica hi havia la següent maquinària: A la planta baixa hi havia 4 telers de garrot a l'entrada, 12 telers de garrot a la fàbrica i 16 telers de garrot en una nau contigua que van llogar (on hi ha actualment la fàbrica nova d'embotits Cruells). Al primer pis hi havia dos ordidors i un nuador. Al segon pis hi havia quatre màquines de rodets i una màquina de fer bitlles. La fàbrica va plegar l'any 1996 perquè el seu amo, Lluís Bosoms (nét del fundador) es va jubilar. | 42.1192900,2.1014600 | 425724 | 4663412 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37605-foto-08004-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37605-foto-08004-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37605-foto-08004-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fàbrica tèxtil de cal Teta produïa estovalles, mocadors de butxaca, llençols de cotó (que eren anomenats pa del pobre) i més modernament els populin, un teixit molt fi de colors verd poma, blau cel i groc palla. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 37606 | Pallissa dels Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-dels-plans | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | La pallissa dels Plans està ubicada uns metres al nord de la masia. És una pallissa de grans dimensions construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades. La façana principal de la pallissa, orientada al sud, presenta dues grans arcades d'arc de mig punt, la més gran situada al centre i l'altra a l'esquerra. Coronant els brancals de pedra de les arcades s'hi troba la imposta motllurada de pedra. A la part dreta hi ha una petita porta amb brancals de maó i llinda de pedra, fruit d'una reforma a la que s'accedeix a través de diversos grans de pedra i maó. Al costat esquerre d'aquesta porta hi ha un rellotge de sol del que només se'n conserva una part. | 08004-47 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i que no es conserva cap data inscrita de l'any de la construcció, es pot datar l'edificació de la pallissa entre els segles XVIII i XIX per la tipologia constructiva. | 42.1121600,2.0688700 | 423021 | 4662649 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37606-foto-08004-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37606-foto-08004-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 37607 | Pallissa del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-colomer | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | Es denoten reformes en les obertures i en els materials utilitzats. Conserva la teulada amb bigues i llates de fusta. | La pallissa del Colomer està ubicada a uns metres de la façana nord de la masia del Colomer. Està orientada al sud, és de planta rectangular i està formada per planta baixa (utilitzada com a magatzem) i primer pis (paller). Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i morter, i presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats. La façana principal presenta una ordenació simètrica de quatre obertures. Les dues obertures de la planta baixa són rectangulars, presenten brancals de pedra treballada i han estat modificades amb portes corredores. Al primer pis hi ha una obertura rectangular amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada a la dreta i una obertura amb arcada adovellada i imposta motllurada a l'esquerra. La façana oest presenta sols una obertura a nivell de planta baixa. La façana est presenta una alta obertura modificada a nivell de planta baixa i una finestra apaïsada sota teulada. La façana nord presenta les restes d'un cobert, avui en dia derruït, del qual sols en resten els pilars i les bigues de fusta. Davant la pallissa hi ha l'era que una part és de roca natural i una altra part enrajolada. | 08004-48 | Sector sud-est del terme municipal | Tot i que no es conserva cap data inscrita de l'any de la construcció, es pot datar l'edificació de la pallissa entre els segles XVIII i XIX per la tipologia constructiva. | 42.1067200,2.1157400 | 426890 | 4662004 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37607-foto-08004-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37607-foto-08004-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 37608 | Pallissa de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-vall | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | La pallissa de la Vall es troba ubicada a uns metres a l'oest de la masia de la Vall, tancant junt amb altres construccions, una lliça que s'estén davant les façanes oest i sud de la masia. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions formada per un volum de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant algunes obertures. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una estructura simètrica vertebrada a través de dues grans arcades geminades d'arc de mig punt, sustentades amb pilars de carreus i imposta marcada de pedra, i arcs emmarcats amb maó. Entre els dos arcs hi ha un petit pany de paret de maó amb un carreu treballat on hi consta la inscripció JUAN VALL / 1876, i sobre aquest un ovalat ull de bou emmarcat amb maó. Als dos extrems dels arcs hi ha dos ulls de bous ovalats de menors dimensions. A cada extrem de la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb pedra, la de la dreta, sota les escales d'accés al primer pis, es troba tapiada. Sobre les finestres hi ha dues portes amb brancals de pedra i coronades amb arcs lleugerament apuntats de maó. La porta de la dreta té una escala exterior d'accés al primer pis. A l'extrem esquerre de la façana en sobresurt perpendicularment la porta posterior de la lliça. Les façanes laterals no presenten cap obertura i la façana posterior, orientada al nord-oest, en presenta cinc de petites dimensions. Tres ubicades a nivell de planta baixa i dues al nivell de primer pis, totes elles emmarcades amb maó. | 08004-49 | Sector sud del terme municipal | Construïda a finals del segle XIX per l'hereu de la masia la Vall, tal com apareix en una inscripció on es pot llegir 'Juan Vall /1876'. | 42.1136300,2.1027300 | 425822 | 4662782 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37608-foto-08004-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37608-foto-08004-49-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 37564 | Cementiri d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dalpens | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XX | Es conserva en bon estat ja que el seu ús ha estat ininterromput. | El cementiri d'Alpens està ubicat al sud-est del nucli urbà, pocs metres al sud de la carretera BP - 4654 i de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc. Es tracta d'un recinte de planta rectangular, delimitat per murs de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, de poca alçada. La porta del recinte, encarada al nord, és de ferro forjat i conté la data de 1909 en la seva estructura. Està emmarcada per dos pilars de pedra d'alçada superior al mur contigu. Al fons del cementiri hi ha els nínxols col·locats en forma d'U entre els que hi ha, al centre, la capella del fossar, amb porta d'arc escarser i un òcul a sobre. La part central del recinte queda ocupada per 4 xiprers i 4 avets col·locats en forma de creu i diverses creus de ferro forjat. | 08004-5 | Sector central del terme municipal | 42.1171000,2.1056400 | 426067 | 4663165 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2663,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml