Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40011 | Les Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roquetes | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Les Roquetes és un dels paratges geològicament més singulars de l'Ametlla. En aquest punt hi ha un contacte discordant entre els materials granodorítics de les Roquetes i els materials al·luvials del Plistocè de la font de la Mina. Des d'aquest punt, la vista del poble i de bona part de la plana del Vallès és espectacular. | 08005-142 | Les Roquetes | 41.6699800,2.2575800 | 438198 | 4613402 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40011-foto-08005-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 40012 | Piscines de Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-de-ca-larenys | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX-XXI | Les piscines de Ca l'Arenys, caracteritzades per les majestuoses alzines i l'imponent aqüeducte que porta l'aigua al complex, generen un conjunt de gran interès que ha sabut ser aprofitat per al lleure del poble des dels anys cinquanta del segle XX. Anteriorment, a Ca l'Arenys havia tres basses. La primera, la bassa dels roures, era la més petita i era on queia l'aigua que sortia de la font de la mina. La segona era una bassa més gran que servia de rentador i que actualment està reconvertida en dipòsit enterrat. Finalment, hi havia la bassa gran d'emmagatzematge que és la que equival a l'actual piscina. | 08005-143 | torrent de Ca l'Arenys | L'any 1961 es van inaugurar les noves piscines. Foren construïdes per Maties Barres, propietari de la finca i constructor de renom del poble. La celebració a les piscines públiques del Festival de la Cançó Catalana, el 24 d'agost de 1963, que portà a l'Ametlla artistes de la Nova Cançó tan significats com Raimon o Josep M. Espinàs i que va atreure uns quatre mil assistents, va posar en entredit les autoritats locals per la falta de control envers els promotors del festival i la seva significació política, i des d'aquell moment, les autoritats franquistes van perdre la confiança a Josep Felibadaló i Ferrer. Durant pràcticament la dècada dels anys 90 del s.XX, les piscines van caure en l'oblit i restaren pràcticament abandonades. No fou fins a finals d'aquesta dècada que reobriren i ja des d'una òptica municipal. | 41.6694800,2.2670900 | 438989 | 4613339 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40012-foto-08005-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | Fotografia antiga de les piscines a finals de la dècada dels anys 60, principis dels anys 70 del segle XX, (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 40013 | Plaça carbonera del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-del-verder | XX | Antiga plaça carbonera, situada a uns 200 m al nord-oest del camp de futbol municipal, molt pròxima al torrent, a la seva banda de ponent. Aquest element conserva la petita cavitat de sòl aplanat per a bastir-hi la carbonera, la qual és de forma rectangular i fa aproximadament 2 m de llargada per 1 m d'amplada i uns 60 cm de profunditat. | 08005-144 | torrent del Verder | 41.6729100,2.2558000 | 438052 | 4613728 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40013-foto-08005-144-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 40014 | Bosc de Can Carlons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-carlons | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat entre les masies de Can Carlons, la de Can Valènica, la de Can Malitre i la de Can Fàbregues del Bosc, a la zona de Pinar i Portús. El bosc s'estructura amb una predomini clar de pi pinyer i pi blanc amb un sotabosc d'alzina i brolla mediterrània. Té un destacat valor paisatgístic ja que se situa en una zona de carena visible des de la Vall del Tenes. Antigament, una part important del territori que ara ocupa el bosc eren cultius de secà, especialment vinya. | 08005-145 | Can Carlons | 41.6679400,2.2412500 | 436836 | 4613187 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40014-foto-08005-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | Els camins que transcorren pel bell mig d'aquest espai permeten visitar-lo d'una manera tranquil·la i relaxada, ja que el desnivell no és gaire pronunciat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||
| 40015 | Forn del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-verder | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Possibles restes d'un forn situat a les proximitats del torrent del Verder. És un clot d'aproximadament 3 m de llargada, 2 m d'amplada i 1,5 m de profunditat; al tall s'aprecia un estrat de carbons i material constructiu. A l'exterior del clot, es conserva una mena de volta feta de material constructiu lligat amb morter de calç. Tot i que sembla tractar-se d'un forn, la interpretació de les restes admet dubtes. | 08005-146 | Torrent del Verder | 41.6731300,2.2554700 | 438025 | 4613753 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40015-foto-08005-146-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 40016 | Ribes del riu Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribes-del-riu-tenes | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | El riu Tenes és un afluent del riu Besòs que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja, s'encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d'aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l'esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s'obre a la depressió vallesana. El riu, amb les seves frondoses ribes, destaca per ser una zona d'alt valor paisatgístic així com un important corredor biològic entre la plana i els Cingles de Bertí a causa de la gran quantitat d'espècies vegetals que s'hi poden trobar. | 08005-147 | Riu Tenes | 41.6645800,2.2340800 | 436236 | 4612819 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40016-foto-08005-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40016-foto-08005-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 40017 | Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-negre | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat a la part est de la finca de Can Forns, delimitat per la part est pel torrent del mateix nom. És un bosc format per diverses espècies coníferes i sotabosc d'alzines. Aquest topònim cal atribuir-lo a la densitat de vegetació que tenia aquesta massa forestal que, en moltes zones feia que fos un bosc impenetrable i extremadament ombrívol. Durant anys les plantacions que hi predominaren foren les de pins blancs amb un sota bosc més o menys dens d'alzina i roure. | 08005-148 | Can Forns | 41.6679700,2.2524200 | 437766 | 4613182 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40017-foto-08005-148-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 40018 | Jardins de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-forns | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | El sistema de recs està, a la totalitat del seu traçat, soterrat per fullaraca i terres. | Els jardins de Can Forns són obra de Nicolau Mª Rubió i Tudurí (1891-1981), arquitecte, urbanista i paisatgista. És ric en espècies i en exemplars arboris excepcionals tant pel que fa a la mida com a l'edat, com un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenaria de 20 m d'alçada. Es tracta d'un espai ombrejat amb petits bosquets, parterres d'heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa. Aquests jardins adquireixen autonomia formal respecte al paisatge i hi apareix una de les constants de l'obra jardinera de Rubió: l'entroncament del jardí amb la naturalesa. Els agrupaments arboris es fusionen amb tot el paisatge que circumda el jardí i els eixos visuals fortament marcats, ens condueixen cap als diversos punts d'interès, al final dels quals es troben elements ornamentals, com ara estàtues o petites fonts. | 08005-149 | Can Forns | Amb motiu de la remodelació de la masia de Can Forns, a principis dels anys cinquanta es va construir un jardí que avui dia té un gran interès, tant pel seu disseny com pel seu autor, com pel seu complex sistema de recs. | 41.6656700,2.2478400 | 437383 | 4612930 | 1950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40018-foto-08005-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40018-foto-08005-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Nicolau Maria Rubió i Tudorí | Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 1891 - Barcelona 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor menorquí. Era fill del militar Marià Rubió i Bellver i nebot de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Es graduà el 1915 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on fou deixeble de Francesc d'Assís Galí i de Jean Forestier. Després fou professor d'arquitectura de jardins a l'Escola Superior dels Bells Oficis i el 1917 director dels jardins públics de Barcelona. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||
| 39884 | Complex mina-bassa rodona de Can Forns Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-rodona-de-can-forns-nou | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa rodona de grans dimensions, uns 30m de diàmetre i 3 m de fondària, situada a ponent del camí d'entrada a Can Forns Nou. La bassa s'omple actualment de l'aigua provinent d'una mina i, quan no hi ha sequera, de la resclosa del Bosc Negre. | 08005-15 | Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 18 | Segons informacions recollides per Jordi Puig Roca, als anys cinquanta el Sr.Millet va fer excavar una mina, canalitzà l'aigua amb un tub de formigó i hi construí la gran bassa rodona uns metres més avall de l'antiga bassa (avui desapareguda). Aquesta obra va permetre regar una bona part d'un camp situat al pla de la carretera. | 41.6640700,2.2516200 | 437696 | 4612750 | 1950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 40019 | Bosc de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat entre les masies de Can Plantada, Can Gafa i Can Panedes. És un bosc format per pi blanc de grans dimensions i un sotabosc molt desenvolupat d'alzines. És destacable la gran majestuositat dels exemplar d'aquest bosc per la riquesa i profunditat dels sòls de la plana del Vallés. Es documenta la presència de nombroses infraestructures agràries i de protoindústria, que ens indiquen una forta activitat humana i, uns límits de la massa forestal variables en funció del context econòmic. Els seus grans arbres fan de mur cap a la conca visual de la masia de Can Plantada i generen el típic paisatge agroforestal de la plana vallesana. | 08005-150 | Can Plantada | 41.6558500,2.2466800 | 437277 | 4611841 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40019-foto-08005-150-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 40020 | Quintana de Can Margens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quintana-de-can-margens | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | La Quintana de Can Margens, amb els cultius d'horta que s'hi realitzen, presenta un paisatge colorista i divers que aporta gran harmonia i singularitat a la zona. El petit turonet que hi ha al darrera de la casa de Can Pagès Vell, és un bon lloc per gaudir d'aquest entorn. També hi ha el bosc de Can Margens, que en limita el camp visual. | 08005-151 | Can Pagès | 41.6385700,2.2763800 | 439733 | 4609901 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40020-foto-08005-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40020-foto-08005-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 40021 | Can Draper: pedra esculpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-pedra-esculpida | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>Pedra esculpida, situada a la façana meridional de la torre de Can Draper, a sota de la finestra del primer pis. És de forma rectangular i conté una inscripció que diu: FONCH EDIFICADA LA PRESENT TORRA A XXVI DE MAIG DE L'ANY MDLXXIIII PER LO HONORABLE EN JAUME DRAPER. La llegenda està emmarcada per una garlanda de fulles i fruites i sostinguda per dues figures infantils nues, esculpides en alt relleu; a la part superior i inferior de la mateixa hi ha una carota.</p> | 08005-152 | Can Draper | <p>Els segles XVI i XVII foren segles importants per a la pagesia la qual prengué un nou impuls després d'anys de pestes, fams i lluites socials. A l'ametlla es reconstrueixen moltes masies i es basteix l'església parroquial (1679).</p> | 41.6619200,2.2647400 | 438786 | 4612502 | 1624 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40021-foto-08005-152-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96 | 47 | 1.3 | 1769 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||
| 40022 | Torrent del Sorral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-sorral | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Anomenat d'aquesta manera per la gran quantitat de sorres que al llarg del seu curs es dipositen per efecte de l'erosió. Essencialment, els materials granítics de la part nord del municipi són arrossegats pel torrent i, històricament, s'han acumulat en importants dipòsits de sorres a la part sud del municipi. Fins fa pocs anys, aquestes sorres eren emprades per a la construcció. | 08005-153 | torrent del Sorral | 41.6559900,2.2453100 | 437163 | 4611857 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40022-foto-08005-153-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 40023 | Ca l'Antoja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantoja | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia basilical amb la façana orientada a migdia, formada per planta baixa, pis i golfes. La teulada és a quatre vessants amb imbricacions al carener de la façana. La façana és plana amb portal adovellat d'arc de mig punt, amb tres finestres de pedra amb arc pla, amb llindes i brancals amb inscripcions: al primer pis hi ha una finestra balconera amb una data a la pedra:1608, a l'altra finestra hi ha també una data, 1610 amb el nom dels propietari PERE VIVER . Es destacable un majestuós pou amb l'estructura coberta que se situa a la zona de la cuina. La reixa del balcó té als extrems barres en reganyol i decoració senzilla. A la part esquerra de la casa hi trobem un porxo on antigament hi havia la premsa, el trull i un espai que s'utilitzava per a decantar l'oli. Interiorment la casa es divideix en tres crugies. La cuina, a mà dreta de l'entrada té una important llar de foc a la cara nord; on en destaca una sitja d'importants dimensions. | 08005-154 | C/ Pompeu Fabra, 25 | La primera referència documental del mas Antoja correspon al compliment pascual de l'any 1644, tot i que és probable que la seva existència sigui anterior. | 41.6671400,2.2630900 | 438654 | 4613083 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40023-foto-08005-154-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2007 va ser objecte d'unes obres de remodelació que, desafortunadament, van alterar profunda i irreversiblement la fisonomia original de la casa, tant l'interior com l'exterior. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 40024 | Torrent de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-draper | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Torrent que neix a l'actual carretera BP-1432, a l'açada del Trull, inici del camí de Can Draper. Discorre en paral·lel a la masia de Can Draper i s'uneix amb el torrent de Can Boter a l'alçada de la masia de Can Camp. És, sens dubte, un dels torrents més ben conservats de l'Ametlla, especialment, la zona de la font de Can Draper, on hi ha una de les concentracions d'arbres monumentals més importants del municipi. Uns metres més avall, passada la unió amb el torrent de Can Boter, hi ha el Prat de Can Draper. Aquesta zona, dedicada al cultiu d'arbres de creixement ràpid era un dels principals espai de pastureig hivernal del ramat de la casa. | 08005-155 | Can Parellada | 41.6619000,2.2633100 | 438667 | 4612501 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40024-foto-08005-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40024-foto-08005-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 40025 | Basses de Can Carlons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-carlons | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Es tracta de dues basses situade, una a tocar de l'altra, a les proximitats del bosc de Can Carlons. Les basses són de formes i tamanys diferents. La bassa més petita, de forma quadrada, fa aproximadament 4 m de llargada, 4 m d'amplada i 1,5 m de fondària. Actualment resta buida i abandonada. La bassa més gran, de forma rectangular, fa aproximadament 8 m de llargada, 4 m d'amplada i 2,5 m de fondària. Tot i estar abandonada encara té aigua. | 08005-156 | Can Carlons | Probablement les basses estaven en funcionament fins fa aproximadament 10 anys, ja que estan situades a una zona boscosa a la qual encara s'intueixen camps enfeixats. L'aigua de les basses devia de servir per a regar aquests camps. | 41.6659600,2.2397400 | 436709 | 4612968 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40025-foto-08005-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40025-foto-08005-156-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 40026 | Camps de Can Jaumira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-de-can-jaumira | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai agrícola de grans dimensions, destinat al conreu dels cereals, que es situa al nord-oest del Bosc de Can Plandolit. Es configura com una de les poques àrees agroforestals que avui en dia es mantenen a l'Àrea Metropolitana. Al mig del camp de Can Jaumira es pot contemplar una alzina que, tot i que no és un arbre d'un port excepcional, la seva ubicació enmig d'un camp de tanta dimensió la converteixen tot un referent del paisatge. La pressió urbanística i de les infraestructures és el fet que fa perillar més aquest espai. | 08005-157 | Can Jaumira | 41.6472800,2.2604300 | 438413 | 4610879 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40026-foto-08005-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40026-foto-08005-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 40027 | Vista panoràmica des de l'era de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-joanet | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Des de la bassa de la Boadella es pot obtenir un camp visual de gran abast: al nord els camps enfeixats que suaument porten a les quadres i, finalment, a la casa pairal. Tot el conjunt queda protegit pel bosc que hi ha al fons. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de l'Ametlla del Vallès, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori. | 08005-158 | Can Joanet (Serrat de l'Ocata) | 41.6994700,2.2443100 | 437122 | 4616685 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||||
| 40028 | Vista panoràmica des del turó del Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-del-turo-del-pollancre | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Des del turó del Pollancre es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vallès en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, que permet observar fins i tot, en un dia de cel clar, el mar.</p> | 08005-159 | Puiggraciós | <p>Aquesta situació privilegiada va condicionar l'assentament d'un poblat ibèric que buscava un lloc fàcil de defensar i amb un gran camp visual per detectar l'enemic.</p> | 41.7027900,2.2412500 | 436870 | 4617056 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40028-foto-08005-159-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||
| 39885 | Olivera Antic Camí de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-antic-cami-de-caldes | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Té una tanca de maó i ferro clavada a la seva base | Olivera (Olea Europaea) de 5 a 10 m d'alçada, volta de Canó de 3,8 m, classe diametral de 120-125 cm, diàmetre de 120 cm i un perímetre de capçada de 22 m. | 08005-16 | Al jardí d'una casa privada a l'Antic Camí de Caldes | 41.6678300,2.2626400 | 438617 | 4613159 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39885-foto-08005-16-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 40029 | Vista panoràmica des del turó de la Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-del-turo-de-la-santa-creu | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>El turó de Santa Creu està situat al final del pla de la Violona, en un petit aixecament de la topografia on antigament hi havia emplaçada una petita ermita. Des d'aquest punt es pot gaudir d'una impressionant vista sobre la plana del Vallès i, especialment, de la vall del Tenes.</p> | 08005-160 | Turó de la Santa Creu | <p>Segurament l'emplaçament de l'ermita no va ser escollit a l'atzar. Segons les antigues referències documentals, es constata l'existència de la capella des de principis del segle XII. A mitjans del segle XVI, concretament l'any 1563, en desaparegué el culte i les relíquies es traslladaren a la parròquia de Bigues.</p> | 41.6738500,2.2483300 | 437431 | 4613838 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 40030 | Resclosa del Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-bosc-negre | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Al torrent del Bosc Negre, just a sota de la vinya de Can Forns, hi ha una resclosa que desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omple la gran bassa rodona. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 0,8 m d'alçada. Actualment, no baixa aigua pel torrent i resta temporalment inutilitzada.</p> | 08005-161 | Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 15 | 41.6685000,2.2529200 | 437808 | 4613241 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 40031 | Vista panoràmical des de l'era de Can Xammar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramical-des-de-lera-de-can-xammar-de-baix | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>L'era de can Xammar de Baix és un excel·lent mirador que permet observar una vista immillorable del poble de l'Ametlla del Vallès així com de la Vall del Congost. S'aprecien la Garriga i Granollers així com de la urbanització incessant que, pràcticament, ja ha aïllat el pla de Llerona entre polígons industrials.</p> | 08005-162 | Can Xammar de Baix | 41.6746300,2.2604900 | 438444 | 4613916 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||||
| 40032 | Murs de pedra seca de Can Ciurans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-ciurans | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-163 | Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30 | 41.6960300,2.2363700 | 436458 | 4616309 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||||||
| 40033 | Quintana de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quintana-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Espai agrari de prop de 20 ha de superfície, a cavall entre la C-17 i la urbanització de Can Camp i Can Diví. Tant a la part nord - quintana de dalt-, com a la part sud -quintana de baix- de la masia de Can Draper s'estenia la terra de major valor i intensitat productiva de la finca. Aquesta terra fou, a partir del segle XVIII regada per mitjà del rec Draper. Una infraestructura que naixia a la torrent del Verder, creuava el poble i finalitzava als peus del Pou de Glaç de Can Draper. Des del mig dels camps de la Quintana hi ha una vista privilegiada de la masia, del poble i, al fons, dels Cingles de Bertí. Aquest punt de la finca evoca el paisatge d'altres temps.</p> | 08005-164 | Can Draper | 41.6592300,2.2653500 | 438834 | 4612203 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40033-foto-08005-164-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 119 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 40034 | Creu d'Albats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dalbats | <p>Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.</p> | XVII | <p>Creu processional, creada l'any 1621 per l'argenter Guilem Canas. És de plata repujada enriquida amb dosserets i imatgeria. El seu nom prové del fet que es feia servir en les exèquies, cerimònies funerals, dels infants. El nus de la creu és de forma convexa. A l'anvers de la creu, al centre, hi ha la figura de Jesucrist, i al revers hi ha la Mare de Déu coronada, amb el nen Jesús als braços. Els travessers, que estan decorats amb motius florals i geomètrics, acaben en forma de flor de lis, amb uns caps d'àngels als dos costats.</p> | 08005-165 | Església de Sant Genís | 41.6739500,2.2600500 | 438407 | 4613841 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40034-foto-08005-165-1.jpg | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Guilem Canas | 95 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 40035 | Torrent de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-plantada | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Torrent que neix al centre de la urbanització de Can Camp i, com el 70% del torrents del municipi, és afluent del riu Tenes. Aquest espai presenta una de les majors concentracions de forns d'obra del municipi i les referències cronològiques remunten aquesta activitat a l'època ibèrica.</p> | 08005-166 | Can Plantada | 41.6554800,2.2521800 | 437734 | 4611796 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||||||||
| 40036 | Vista panoràmica des de l'era de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-plantada | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Des de l'era de la masia de Can Plantada es pot gaudir de la Quintana, amb els camps d'avellaners al fons i el bosc de Can Plandolit a l'est. Aquests formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana i són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions.</p> | 08005-167 | Can Plantada | 41.6516700,2.2495900 | 437515 | 4611375 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40036-foto-08005-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 40037 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-1 | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major de l'Ametlla es celebra en honor al seu patró, Sant Genís, el dia 25 d'agost. A mitjans del segle XX, la festa durava aproximadament tres dies i s'organitzaven diferents activitats festives: el gran dinar popular, el torneig de futbol i es muntava un envelat de fusta per la orquestra i el ball, ocasió que els habitants del municipi aprofitaven per a estrenar vestits i arreglar-se molt. La festa concloïa amb el Ball de Nit i la Batalla de confeti. Actualment és similar a les que es fan arreu de Catalunya, amb el pregó, la popular Lluita de Barris entre els de Dalt i el de Baix, la fira, el ball amb orquestra, un sopar popular, la missa en honor dels Sants Patrons, els espectacles i concerts de música, els tallers, contes i jocs per a infants, torneigs esportius, trobada de puntaires i altres activitats lúdiques.</p> | 08005-168 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de l'envelat al 1942, i de la dansa de Festa Major al 1914-15 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 40038 | Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>El carnaval, anomenat també carnestoltes, és una festa popular de caràcter lúdic que troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el Carnestoltes oferia un petit espai de temps de permissivitat que s'oposava a la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. L'Ametlla del Vallès, durant la postguerra i la dictadura franquista, de forma excepcional va conservar el privilegi de celebrar aquesta festa; convertint-se així en un gran esdeveniment popular. És una celebració que pertany al culte lunar, i per aquest motiu, és una festa mòbil, que s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Entre els actes, organitzats per la Comissió de Carnaval i Gitanes, destaquen: el Ball de Gitanes, la Cercavila Nocturna amb música,on els participants es disfressen i ballen, l'escudellada popular, la Gran Cercavila amb disfresses, carrosses i comparses, el Ball al pavelló i, finalment, la Gran Cremada del Carnestoltes. El Ball de Gitanes que es balla per Carnestoltes està molt estès per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. Hi participen diferents personatges com els nuvis, els diablots, el vell i la vella, el capità de cavall o els nuvis del darrera. El ball es composa de diferents parts, com el pas o pasdoble d'entrada i sortida, les contradanses, els xotis, les catxutxes i la jota.</p> | 08005-169 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de la festa al 1951 i al 1961 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès), i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 39886 | Bosc d' Alzines Sureres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-d-alzines-sureres | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | La major part dels peus es troben en un estat de salut pobre, fet que pot ser provocat per un sotabosc bastant dens, format principalment per brucs, i una elevada concentració de pins. | Comunitat d'alzines sureres (Quercus Suber) que ocupa 1 hectàrea de terreny amb característiques similars: Alçada de 5 a 20 m, volta de Canó de 0,3 m, classe diametral de 5-25 cm, diàmetre de 9,8 cm, perímetre de capçada de 9,4 m i una edat aproximada de 40 anys | 08005-17 | Turó situat entre el Refugi de Laila i l' Institut d'Educació Secundària. | 41.6749700,2.2533100 | 437847 | 4613959 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39886-foto-08005-17-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 40039 | Can Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals-0 | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XVII | <p>Edifici entre mitgeres, format de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. S'hi va annexionar a Ca l'Apotecari, la casa veïna, tot i que ambdues cases conserven la seva configuració original amb entrades i escales independents. La façana sud, que es troba enretirada respecte a l'alineació de la façana de Ca l'Apotecari, presenta l'entrada principal amb un arc adovellat de mig punt i un balcó amb brancals i llinda de pedra treballada. A la façana nord, destaca la finestra amb impostes i llinda decorades amb motius gòtics. La casa forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l'est pel carrer Major i a l'oest pel Passatge Ribes.</p> | 08005-170 | C/ Poeta Joan Maragall, 3 | 41.6732500,2.2594900 | 438360 | 4613763 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40039-foto-08005-170-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 40040 | Roure de Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-camp | XX | En un futur, caldria fer una poda de regeneració per evitar la caiguda de branques mortes. | <p>Roure (Wisteria sinensis) de 20 m d'alçada, volta de canó de 4,4 m, classe diametral de 112 cm, diàmetre de 1,12 m, un perímetre de capçada de 62,8 m i una edat aproximada de 80 a 90 anys. És destacable la seva majestuositat -port de capçada de grans dimensions- i el seu doble tronc. L'estat fitosanitari de l'individu és immillorable. El fet d'estar en una zona amb un jardí molt extens fa que no tingui estrés hídric i un aport de nutrients abundant i regular.</p> | 08005-171 | Can Camp | 41.6611600,2.2592700 | 438330 | 4612421 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40040-foto-08005-171-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 40041 | Festa de la camioneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-camioneta | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Actualment no es celebra. | <p>Es tracta d'una festa anual, avui dia desapareguda, organitzada per la Germandat de Camioners de Nostra Senyora de Puiggraciós. Aquesta associació va néixer durant el mes de setembre de l'any 1939 a iniciativa d'un grup d'estiuejants que s'havien instal·lat a l'Ametlla durant la Guerra Civil i que, per motius de feina havien de desplaçar-se diàriament a Barcelona. Al no existir transport públic per a fer el trajecte, van contractar una camioneta. En un d'aquets viatges els va sorprendre una tempesta i van haver de refugiar-se sota el pont de Parets que s'estava inundant per moments però, gràcies als precs que van fer a la Verge de Puiggraciós, es van salvar miraculosament, i per agrair-li li van dedicar una festa en el seu honor. Els actes de la festa començaven amb una missa solemne en honor a la Verge de Puiggraciós; després un berenar sardanista a l'era de Can Sous i una processó amb torxes fins a la parròquia de l'Ametlla amb una rebuda amb focs d'artifici i escopetades dels homes del sometent; la festa finalitzava amb una vetllada teatral a la Sala de Can Bassa.</p> | 08005-172 | Puiggraciós | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40041-foto-08005-172-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia antiga de la Festa de la camioneta l'any 1947 (arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 40042 | Festa Major del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-serrat | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major del Serrat es celebra el segon diumenge de setembre, durant l'Aplec de Puiggraciós. A mitjans del segle XX, la festa començava amb la missa al Santuari, continuava amb el ball a l'alzinar del darrera del temple i després la processó amb la Verge fins a Can Joanet. Finalment, a l'era de Can Mestre, on es muntava per a l'ocasió un envelat (fet de branques, palla, falgueres, esparregueres i mata) es feia l'últim ball. Actualment és similar a les que es fan arreu de la comarca, amb el pregó, un sopar de germanor, ball i discoteca a la fresca, la misa al santuari de Puiggraciós, botifarrada popular i Ball de fi de festa.</p> | 08005-173 | Serrat de l'Ocata | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||
| 40043 | Homenatge a la vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX-XXI | <p>Es tracta d'una celebració anual en homenatge a la gent gran del municipi. Fou impulsada a principis dels anys cinquanta per l'empresari Feliu Badaló, juntament amb una comissió representativa del poble. Antigament la festa, que era gestionada per un padrí i per La Caixa de Pensions i Estalvis, s'iniciava amb la reunió dels participants a la plaça de Can Bahcs, en processó i amb un acompanyant jove, anaven a l'església a celebrar la missa. Un cop finalitzada, es feia la tradicional fotografia de tots els participants a l'escalinata de l'església, i en processó anaven a la Sala, on es celebraven els parlaments i els discursos; després, també en processó, anaven fins a la plaça de l'Ajuntament on es feien els Balls de Gitanes. Aquesta continuava amb el dinar al parvulari i amb un sorteig de diners. Actualment, la festa consisteix en la reunió dels participants a un restaurant, on es duen a terme primer els parlaments de l'alcalde i regidors, després el dinar de germanor seguit per la celebració de les noces d'or d'algunes parelles i pel ball de cloenda.</p> | 08005-174 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de l'any 1954 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 40044 | Ca l'Apotecari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lapotecari | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XVII | <p>Casa de cos en testera, de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. S'hi va annexionar Can Casals, la casa veïna, tot i que conserven la seva configuració original amb entrades i escales independents. Forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l'est pel carrer Major i a l'oest pel Passatge Ribes. La façana oest, degut a la seva adaptació al tram del carrer Major, presenta un canvi de pla amb una aresta en tota l'alçada de la façana. A la façana sud destaca una senzilla porta i una finestra just al damunt de la llinda, i una finestra d'estil clàssic coronada per les dos arcades de mig punt. La façana nord, presenta una finestra d'estil clàssic a cada una de les plantes superiors. A la façana principal, que dona al carrer Major, hi han una gran quantitat d'obertures sense cap ordre compositiu, dos balcons sense llosana i el portal principal, amb brancals i llinda de pedra.</p> | 08005-175 | C/ Poeta Joan Maragall, 1 | <p>La casa disposava d'uns porxos amb arcs a la façana est, els quals van ser enderrocats en el decurs de l'any 1937, per tal de facilitar el trànsit en aquest tram del carrer.</p> | 41.6732700,2.2594300 | 438355 | 4613766 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40044-foto-08005-175-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 40045 | Can Moncau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moncau | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XVII / XX | <p>Edifici en cantonada de planta rectangular, formada per soterrani, planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La coberta és a una sola vessant de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana i situat a la seva part posterior. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç. L'edifici actual és fruit d'unes obres de reforma d'estil modernista, projectades a principis del segle XX per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mallol. Les obertures estan tancades amb arc rebaixat de totxo a plec de llibre. A l'alçada del segon sostre s'hi situa una imposta ceràmica i el ràfec està guarnit amb un emmotllurat ceràmic. La façana del costat meridional, que és on es situa la porta d'entrada, es composa amb un únic eix vertical.</p> | 08005-176 | C/ Major,6 | <p>L'edifici actual és fruit d'unes obres de reforma d'estil modernista, projectades a principis del segle XX per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mallol, dutes a terme quan la família Millet compra el mas de Can Xammar de Dalt i s'enretira la façana que confronta amb el carrer Major per tal d'afavorir el trànsit. L'any 2000, l'edifici es objecte d'una reforma integral que buida tot el seu 'interior, tot i que, els nous forjats es mantenen a la mateixa alçada que els antics sostres d'embigat de fusta amb llates i cairons. L'únic rastre visible a l'exterior d'aquesta intervenció és la fulla de la porta d'entrada i la pèrgola de fusta que corona la terrassa a la banda Sud.</p> | 41.6735700,2.2593700 | 438350 | 4613799 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40045-foto-08005-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40045-foto-08005-176-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall Mallol (reformes) | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||
| 40046 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Font situada a l'indret de la Mina. L'aigua arriba a una aixeta de cop i raja a un nivell inferior al carrer. En aquest punt més baix respecte al nivell del pla s'hi baixa a través de la doble escala d'onze graons. Probablement anomenada així perquè l'aigua de la font venia a través d'una mina del pou de Ca l'Anglada.</p> | 08005-177 | La Mina | <p>La font de la Mina és un espai d'esbarjo emblemàtic dels veïns de l'Ametlla, on els estiuejants anaven a passejar i a berenar. La font s'alimentava amb aigua que procedia del sobreeixidor del pou de Ca l'Anglada. A partir d'aquí l'aigua es canalitzava fins a la bassa de can Partegàs i es distribuïa al Raval a través d'un rec.</p> | 41.6704900,2.2590700 | 438322 | 4613457 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40046-foto-08005-177-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 40047 | Aplec Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-pasqual | <p>BADIA I MORET, J. (1991). Una crònica del nostre temps. L'Ametlla del Vallès (1936-1975). Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Actualment no es celebra. | <p>Es tracta d'un concurs coral impulsat per Fèlix Millet i Marestany, i celebrat des de 1944 fins 1953, el diumenge o el dilluns de Pasqua, al pati de Can Xammar de Dalt o Can Millet. Els aples pasquals van constituir una festa popular amb un gran nombre de participants tant del municipi, com vinguts d'altres comarques. Els foranis dinaven a la Font de la Mina o a la Font de Can Draper, on tot seguit s'organitzaven coples, balls i sardanes. A la tarda, a l'escenari muntat per l'ocasió al pati de Can Millet, es celebrava el concurs coral i després es feia el repatiment de premis. L'acte finalitzava amb un discurs del senyor Millet exaltant Catalunya, fet extraordinari per aquella època. L'aplec era presentat oficialment com un concurso de caramellas, però a la pràctica era l'excusa per recuperar tradicions catalanes i escoltar música en català.</p> | 08005-178 | Can Millet | 41.6743700,2.2582800 | 438260 | 4613889 | 1944 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40047-foto-08005-178-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fèlix Millet i Maristany | Fotografia antiga de la Coral lo Lliri a l'Aplec Pasqual de Can Millet l'any 1948 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||
| 40048 | Murs de pedra seca de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-joanet | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-179 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | 41.6997200,2.2453000 | 437204 | 4616712 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||||||
| 39887 | Plataners Plaça Ajuntament i Passeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-placa-ajuntament-i-passeig | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | No s'identifica cap paràsit que pugui afectar en un futur el seu creixement. | Conjunt de 129 plataners (Platanus x hispanica) de característiques similars: de 5 a 10 m d'alçada, volta de canó de 1,1 m, classe diametral de 30-40 cm, perímetre de capçada de 20,4 m i una edat aproximada de 100 anys | 08005-18 | Plaça de l'Ajuntament i Passeig | 41.6692300,2.2615300 | 438526 | 4613316 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39887-foto-08005-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39887-foto-08005-18-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||
| 40049 | Retaule de la Mare de Déu del Roser de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-can-draper | XVI | <p>Retaule de la Mare de Déu del Roser de la capella de la masia de Can Draper. És d'autor anònim i datat al segle XVI. Al centre del retaule hi ha la imatge de la Verge del Roser amb el Nen, envoltada d'àngels i altres personatges. Està asseguda, i al seu voltant hi ha una corona de flors on hi apareixen imatges de la seva vida. Les seves dimensions són 167 x 157 cm.</p> | 08005-180 | Museu de Granollers | <p>És desconeguda la forma en que el retaule va arribar a parar al fons de l'Antic Museu de Granollers; l'única notícia que tenim és que es va entregar probablement l'any 1936 per a salvaguardar-lo durant la Guerra Civil. Segons informacions facilitades pel Museu de Granollers, l'any 1983 va ser sotmès a una restauració (consolidació, neteja i reintegració pictòrica) duta a terme per la restauradora del Museu d'Art Modern de Barcelona, Marisa Sainz de la Maza.</p> | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40049-foto-08005-180-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del retaule facilitada pel Museu de Granollers. | 95 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||
| 40050 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX-XXI | <p>El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles de diferents pobles del Vallès, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de diferents passos: la Jota, la Caxutxada, la Contradansa, la polca, la Mazurka. D'altra banda, el Ball Mut, que té com a so només les castanyoles, restant la cobla callada. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. A l'Ametlla, sempre s'inicia amb l'anomenat 'Pas de l'Ametlla'. El municipi, que té una gran tradició de gitanes, compta amb quatre colles: la dels Plançons, que va dels 3 als 6 anys, la dels Petits, de 7 a 10 anys, la dels Mitjans de 11 a 15 anys i la de Joves i Grans.</p> | 08005-181 | l'Ametlla del Vallès | 438520 | 461335 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Ball de gitanes davant la plaça de l'Ajuntament al 1943 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 40051 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-0 | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XIV | <p>Casa de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants de diferent nivell amb teula àrab. A la façana principal hi destaquen els portals i les dues finestres amb brancals carreuats i llinda de pedra. Forma part d'una illa, constituïda per Can Garró, Can Pontí, Can Permanyer i Can Riera, que correspon a la zona més antiga del nucli urbà del poble, limitada al nord per la plaça de l'Esglèsia, al sud pel carrer d'Emma, a l'oest pel carrer Major, i a l'est pel jardí del recinte parroquial.</p> | 08005-182 | C/ Major, 5 | 41.6734300,2.2595000 | 438361 | 4613783 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40051-foto-08005-182-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 40052 | Biot de Can Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-can-roses | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Biot situat a un marge de pedra seca, i construït amb pedra de la zona lligada amb morter de calç. L'entrada fa aproximadament 1,50 m d'alçada i 0,5 m d'amplada. Té uns graons de pedra que baixen i condueixen a un petita cavitat, que permet recollir l'aigua de la pluja que s'escola del buit superior.</p> | 08005-183 | Can Roses (Serrat de l'Ocata) | 41.6984600,2.2423700 | 436959 | 4616575 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 40053 | Can Pontí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponti | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XIV | <p>Edifici amb una paret mitgera, format per planta baixa i golfa. Es troba alineat al carrer amb servitud de vistes al pati de la casa nº5 del costat meridional. La coberta és a una vessant amb teula àrab. Les façanes estan arrebossades. En destaca la porta d'entrada amb els brancals i la llinda de pedra.</p> | 08005-184 | C/ Major, 3 | 41.6734700,2.2594900 | 438360 | 4613788 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40053-foto-08005-184-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 40054 | Pou de Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-panxa-rossa | XX | <p>Pou situat a l'extrem de ponent de les propietats de la casa. Està fet de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç. És de planta semicircular amb una coberta còncava. Té una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.</p> | 08005-185 | Can Panxa Rossa (Serrat de l'Ocata) | <p>Segons recorda la propietària, Concepció Mas, el seu oncle li va explicar que el pou s'havia construït quan ell era molt petit; així doncs el pou tindria uns 110 anys aproximadament.</p> | 41.6997700,2.2417600 | 436910 | 4616721 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | ||||||||
| 40055 | Can Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sebastia | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XVII | <p>Edifici entre mitgeres, format de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. Les façanes estan arrebossades i pintades. A la façana sud, hi ha l'entrada principal amb llinda plana de fusta, situada al costat esquerra i una petita obertura a l'altre extrem seu, un balcó i, a les golfes, dues petites finestres. El ràfec s'acaba amb una tortugada i està guarnit amb una imbricació de tres filades de totxo. La façana nord presenta sis obertures, dues a cada planta. La casa forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l'est pel carrer Major i a l'oest pel Passatge Ribes.</p> | 08005-186 | C/ Poeta Joan Maragall, 5 | 41.6732600,2.2595900 | 438368 | 4613764 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 | |||||||||||||
| 40056 | Casa del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular, formada de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. A la façana sud, hi ha l'entrada principal amb arc rebaixat i tres finestres, amb ampit de pedra motllurada. El ràfec està guarnit amb dues filades de rajola. S'adscriu a la mateixa configuració urbana que la resta de cases del mateix carrer, col·locades a banda i banda d'aquest.</p> | 08005-187 | C/ Poeta Joan Maragall, 7 | <p>La casa, que és de titularitat municipal, antigament havia estat l'habitatge del mestre del poble. Posteriorment, va ser objecte d'unes obres de reforma per tal d'adaptar-la com a seu de l'emissora de ràdio municipal.</p> | 41.6732800,2.2596400 | 438372 | 4613767 | 1820 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-14 04:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 2826,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc