Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 28994 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu | XIX | Recentment reformat | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i dos pisos, amb coberta de dues vessants. L'aparell és de pedra vista rejuntada, tot i que es poden veure restes de l'arrebossat que devia cobrir tota la façana llevat dels carreus ben tallats de les obertures i les cantonades. Alguns dels cossos annexes i la pallissa situada uns metres al sud del conjunt, han estat alterats per obres de reforma recents. | 08002-62 | A l'Obaga de l'Estrada, entre la Carena de l'Estrada i el Torrent de l'Obaga de l'Estrada | 41.7027000,1.5930100 | 382934 | 4617725 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28994-foto-08002-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 28995 | Cal Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caselles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Recentment reformat | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta de dues vessants. L'aparell és de pedra vista rejuntada, tot i que es poden veure restes de l'arrebossat que devia cobrir tota la façana llevat dels carreus ben tallats de les obertures i les cantonades. Alguns dels cossos annexes (coberts) i la pallissa situada uns metres al sud del conjunt, han estat reformats recentment. | 08002-63 | A la franja de llevant del terme, entre el puig de Caselles i la Riera de Grevalosa | Al segle XVI era conegut com a Mas de la Vall Sobirana. L'establiment de la família dels Caselles va fer que n'acabés prenent el nom. Apareix citat al cadastre de 1716. | 41.7117300,1.6427300 | 387087 | 4618661 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||||
| 29001 | Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-valenti | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII-XIV | Reformada el 1979 | Petit temple de planta rectangular sense absis i construït sobre una penya rocosa. L'edifici és d'estil gòtic i fou aixecat entre finals del segle XIII inicis del XIV, però encara manté clares reminiscències romàniques. En línies generals correspon a una construcció feta amb pedres perfectament escairades i disposades unes al costat de les altres definint filades regulars, tot lligat amb un morter de calç i arena. En totes les parets de l'edifici, s'observen els forats on es va encaixar la bastida durant la seva construcció i/o reforma. La façana de llevant, correspon a un mur de perfil circular d'una alçada lleugerament superior que els murs de la nau. En aquesta paret, hi ha una petita finestra amb esplandit rematada amb arc de mig punt i una creu de ferro forjat al capdamunt. A la façana de ponent, de perfil quadrangular i també de més alçada que la nau, hi ha el campanar d'espadanya on penja la campana amb una inscripció que diu - San Valentín, Castellar de Segarra i una última frase que s'ha pogut determinar -. Aquí trobem l'actual porta d'entrada de l'edifici, delimitada per pedres perfectament escairades i amb una llinda rectangular on es pot llegir 1630, data que correspon a una de les reformes del temple. També hi ha un banc de pedra. Cal destacar però la façana sud, on es trobava la porta original d'accés, actualment tapiada. Estava definida per un arc de mig de punt, perfectament delimitat per dovelles. Per sobre aquesta porta, hi ha una espècie de mènsula que representa el cap d'una figura humana, però no sembla estar in situ. Pel que fa a la coberta de l'estructura és a dues aigües i està completament reformada. Tot i això encara es conserva el ràfec fet amb lloses de pedra plana, que sobresurten uns 0.10 m de la línia de paret. La nau està coberta amb volta de canó. Un detall singular és que en tres de les quatre façanes, hi ha uns curiosos treballs de forja, unes anelles força grosses que representen diferents figures humanes, tant masculines com femenines. A l'argolla, algunes porten una inscripció en llatí a la part davantera on es pot llegir - A peste fame et bello et morte libera hos domine - Per la part de darrere, es llegeix el nom de l'autor, Paolo Flor i la data MXCLXXVIII. Aquesta data es correspon amb l'última reforma del temple. L'interior està totalment reformat, amb totes les seves parets pintades. A l'altar segurament amb imatges de Sant Valentí, i el sostre simulant el cel. | 08002-69 | Bifurcació del camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar, a través de Cal Vermell. | Construïda segurament a finals del segle XIII segons es desprèn d'un testament del 1285 on s'hi fa una deixa. L'any 1630 es remodelà l'edifici, tal com indica la llinda de l'actual porta d'entrada. L'any 1978 fou restaurada pel seu propietari, l'amo de Cal Tinet i consagrada novament pel Bisbe de Vic, Ramon Masnou i Buixeda. Per la seva proximitat al Camí Ral, antigament es coneixia com a Sant Valentí de la calçada. Les argolles de forja a les seves façanes podrien commemorar una antiga fira que s'hi feia el dia de Sant Valentí, i servirien per lligar els animals. La fira sembla que es deixà fer pel mal estat de la capella. (PARCERISAS 2000: 48) | 41.7202100,1.6285800 | 385925 | 4619621 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Treballs de forja del mateix artista a Santa Maria del Grauet.També coneguda com Sant Valentí de Cal Tinet o Sant Valentí de la Calçada.S'hi fa missa el dia del Sant. Té un petit cartell informatiu. | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 29002 | Sant Andreu d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | Edifici de planta rectangular amb absis de planta rectangular i dues capelles laterals per banda. El conjunt està fet amb pedres lleugerament escairades col·locades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter de calç i arena. Sembla que bona part de les pedres foren portades de l'antiga parròquia, situada a tocar del Castell, ara en ruïnes. Les cantonades estan definides per pedres rectangulars ben treballades, igual que totes les finestres de l'edifici, que són rectangulars i estan coronades per un arc de mig punt fet amb dovelles. La torre del campanar, de planta quadrada es troba a la banda N de l'església i té una coberta de pavelló rematada amb un parallamps. La part superior és semi oberta, ja que hi ha una galeria d'arcs de mig punt, en dos dels quals hi penja una campana. A la façana principal, situada a l'est trobem la porta d'entrada al temple, a la que s'accedeix per una petita escala de pedra, de planta semicircular i tres graons, amb una barana de ferro forjat a banda i banda adossada a la paret. La porta, de fusta i doble fulla, està encaixada en una obertura feta amb volta rebaixada definida per blocs de pedra motllurats. A sobre, i encastat a la paret, hi ha un petit nínxol delimitat per dos pilars i una volta de canó en arc de mig punt, a l'interior del qual hi ha una escultura. Aquesta és de marbre i cal pensar que representa a Sant Andreu, amb el llibre i la creu, tot i que d'aquesta última només es conserva el fust on se subjectava. Una mica més amunt i per sobre aquest nínxol i ha un òcul definit per carreus de pedra motllurats. En aquesta mateixa façana, a tocar de la porta d'entrada hi ha una placa de marbre commemorativa on es pot llegir 'En record dels veïns de la parròquia que van participar en la construcció d'aquesta església sota la direcció dels arquitectes Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol i realitzada pel mestre d'obres Joan Muns i Soler. En el 60è aniversari de la seva inauguració (1949-2009) Aguilar de Segarra, 24 de Maig del 2009' Totes les cobertes de l'edifici són a doble vessant amb un ràfec de pedra motllurada. A la coberta de la nau, en l'extrem que dóna a la façana principal hi ha tres creus de pedra coronant la coberta, una a cada extrem i l'altre a l'espina central. | 08002-70 | Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. | L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en un estat ruïnós enderrocada pels propis parroquians en un tumult, i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar fou aixecada un cop acabada la guerra , entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. La primera pedra es posà el 14 de Febrer de 1943 i fou un dia molt important pel poble amb diverses celebracions (PARCERISAS 2000: 249) L'edifici es va inaugurar l'abril de 1949 any en que va ser consgrada. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 1943-49 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29002-foto-08002-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29002-foto-08002-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol | Té cartells informatius. Hi ha una zona enjardinada amb bancs a l'exterior. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||
| 29003 | Rectoria de Sant Andreu d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. Adossat a l'església de Sant Andreu d'Aguilar, és una construcció de pedra vista amb carreus escairats col·locats uns al costat dels altres formant filades regulars rejuntats amb morter de calç. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb pedres ben treballades. La façana principal està situada a l'est, i allà s'hi troba la porta d'accés. Quasi totes les obertures de l'edifici són rectangulars, definides per carreus perfectament escairats, amb l'ampit fet amb un gran bloc de pedra rectangular, en algun cas motllurada, que sobresurt de la línia de paret. Les finestres de la paret nord, a diferència de la resta tenen els bastiments laterals fets amb maons col·locats a trencajunts. També destaquen tres obertures del primer pis, una doble geminada amb columneta central i una simple, totes fetes en arc de mig punt, que delimiten una petita galeria a la cantonada de l'edifici. Per últim a les golfes hi ha una finestra triforada també amb arcs de mig punt delimitats per dovelles i carreus ben treballats. La coberta de l'edifici, és a doble vessant amb teules de ceràmica | 08002-71 | Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. | L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en estat ruïnós i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar i la seva rectoria, fou aixecada un cop acabada la guerra civil, entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. | 41.7423500,1.6207800 | 385315 | 4622089 | 1947-49 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29003-foto-08002-71-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Lluís Bonet i Garí | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 29004 | Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-padua | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | No contrastable | Can Vila és un conjunt totalment restaurat, format per un volum principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes, envoltat per tot un seguit de volums secundaris i annexos. Totes les edificacions estan fetes amb pedres disposades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les obertures i les cantonades estan delimitades per pedres escairades i les cobertes són a una o dues vessants amb teula ceràmica. Dins el recinte, oberta vers l'era, hi ha una petita capella tradicional amb advocació a Sant Antoni de Pàdua, datada de l'any 1707, on no es fa culte. A la porta hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO IHS (creu a dalt) DVACASTELLA ME FESIT A ONRA DEL GLORIÓS SANT ANTONI DE PADVA 1707' | 08002-72 | Al nucli d'Aguilar, barri de l'estació | No Apareix documentada abans del segle XVIII (1707). El 1742 el bisbe Marimon visitava capella, el 1744 Jaume Ferrerich, degà de Prats de Rei i fa un altre visita. Pel Gener de 1844 s'hi celebren funcions per la mestressa de Can Vila, Antonia Duocastells i Serra, morta pocs dies abans. (PARCERISAS 2000: 41) Té uns goigs dedicats. | 41.7404500,1.6219000 | 385405 | 4621877 | 1707 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Conegut també com Sant Antoni de Pàdua de Can Vila. L'accés a la propietat és restringit, i no es va poder accedir a la capella. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 29012 | Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescuder | XIV | Molt modificat i degradat, | Masia de tres volums edificats i divisos annexos, molt modificada que va ser utilitzada fins fa molt poc per a guardar-hi bestiar, actualment sembla que està en desús. L'edifici que sembla més antic, és el situat al centre del conjunt, amb planta baixa i primer pis. Està fet amb pedres de mides diverses, lleugerament escairades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter, tot i que s'observa un rejuntament modern. La porta d'entrada és rectangular, definida per brancals de pedra i llinda de fusta. A sobre hi ha un petit nínxol triangular fet de lloses de pedra plana. A l'oest de la porta s'observa una finestreta quadrangular. En el primer pis, les dues finestres, molt properes una a l'altra, estan definides per carreus, i tenen ampits de pedra clarament més antics que els dels edificis annexos, que semblen peces seriades. La coberta és un terrat aixecat a posteriori del que és visible la barana de ferro subjectada per pilars de maons. Adossat al volum principal per la banda oest, hi ha un cos de planta quadrangular format per planta baixa i primer pis. És fet amb pedres lleugerament treballades, i sembla una ampliació de l'edifici principal. En aquest, a la façana sud s'observen diferents obertures, entre elles la porta principal i dues finestres rectangulars i relativament petites de la planta baixa. En un dels brancals de la finestra hi ha una inscripció, que tant podria ser un 3 girat, com la marca del picapedrer. A la primera planta, per sobre la porta, hi ha una finestra amb arc de mig punt tapiada parcialment a la part inferior, i dues finestres rectangulars a banda i banda. Tant els muntants com l'arc de mig punt estan fets amb maons, evidenciant que són obertures reformades posteriorment. De fet, es conserva la llinda original d'ambdues finestres una mica més amunt. Els ampits d'aquestes obertures estan fets de pedra motllurada. La coberta és a dues aigües amb teules de ceràmica. Adossat a aquest volum per la cara nord, hi ha un cos secundari de dues plantes amb planta baixa preexistent de pedra i la planta afegida feta de maons. Al nord de l'edifici principal hi ha una piscina. Per últim, encara es detecta una tercera ampliació, ja en època molt més recent, a l'est del cos central, un porxo amb terrassa a la part superior. Al sud de l'edifici principal hi ha un volum independent de planta baixa i primer pis, també recrescut amb maons ja en època moderna. Aquest edifici és un annex vinculat a les tasques agrícoles, en concret per arrecerar el bestiar. A tocar d'aquest edifici hi ha una bassa. En síntesi, ll'edifici creix longitudinalment (com Ca l'Oller), perquè aprofita la situació cara sud pròpia de la Vall d'Amunt. | 08002-80 | Carretera BV-3008, en un accés al km 18.50 en direcció Fonollosa | Hi ha referencies històriques des del segle XIV, dit Mas Scuder. L'amo del mas Scuder és en Vicenç Escuder i a més d'aqueta heretat té la Riera que havia quedat rònec. A finals del segle XVII encara son els Escuder els amos del mas (PARCERISAS 2000: 67; 70) Apareix també al Capbreu de 1649, al cens de 1857 propietat de Francisco Escuder i Giralt. | 41.7597700,1.6261000 | 385789 | 4624016 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 3 del Catàleg de Masies | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 29013 | Ca l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Excepte l'edifici original que està deshabitat. S'hi han fet reformes recentment. | Gran casa de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos amb teula ceràmica i definida per tres volums, els quals han anat creixent progressivament vers a l'est. El volum més antic, està deshabitat i ha patit diverses modificacions. Compost per planta baixa, primer pis i golfes està feta amb pedres més o menys treballades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars rejuntades amb morter. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres ben treballades. Les portes i finestres són rectangulars, però destaca una finestra petita a l'alçada del primer pis de la façana oest, feta en arc de mig punt en un bloc de pedra. Sobre aquesta façana oest, s'adossa un gran dipòsit d'aigua. A aquest volum primigeni, també s'hi va afegir una ampliació recentment (abans del 1956), un nou edifici destinat a habitatge a la façana de migdia. Adossat al volum principal, pel seu cantó oest, hi hauria la torre de planta rectangular, que defineix el segon volum. La tècnica constructiva és similar, és a dir una construcció de pedra vista, amb pedres escairades a les cantonades i a les obertures. Les finestres també són rectangulars, definides per llindes i muntants de pedra ben treballada amb algun ampit de pedra motllurada. A la façana nord d'aquest segon cos s'intueix que les finestres han estat reformades. Per últim destaca el tercer volum on la façana de migdia és el més destacable. Està lleugerament atalussada, amb una galeria formada per tres arcs de mig punt i una golfa que segueix la mateixa arcuació. Aquesta façana també està feta de pedra vista amb pedres rejuntades, amb les obertures definides per pedres ben treballades. A l'oest d'aquesta façana, hi ha un balcó a l'alçada de la galeria i una finestra petita a l'alçada de les golfes. A la planta baixa, també hi ha dues portes fetes amb arcs rebaixats de pedra i un parell de finestres. A la façana nord hi ha una porta d'accés i quatre finestres, dues al primer pis i dues a les golfes, la mateixa distribució que segueix la façana de llevant. Aquí la porta té un arc rebaixat de pedra i per sota hi ha la llinda amb perfil circular a la part superior. Adossat a aquesta façana hi ha un petit cobert. La coberta d'aquest tercer volum és a dues aigües, i en destaca el remat del carener en la façana est, definint una espècie de boca oberta feta amb peces ceràmiques corbes amb forma dentada i el que podria representar una llengua a centre. Per últim, al nord de l'edificació principal i al costat de la capella de Santa Anna, hi ha dos coberts antics ampliats mitjançant porxos de nova construcció. La capella de Santa Anna, es troba en un edifici actualment utilitzat com a graner a l'est de les edificacions principals. | 08002-81 | Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa | Els seus orígens es remunten al segle XIII però les parts més antigues conservades (torre i nucli antic) ja són del segle XVI. Els dominis de Ca l'Oller sembla que foren importants durant l'edat mitjana. El 1399 trobem el mas de Puigjordans en una sentència arbitral. Aquest mas és de Francina Berardes del mas de Berardes, una pubilla, vídua d'en Vicenç Junyent. Tanmateix sembla que al segle XV aquest mas ja és derruït, tal com apareix al capbreu de 1649. És possible que el mas Súria, que també apareix com derruït al capbreu 1649 estigués dins els dominis i propietats de Ca l'Oller. En aquest mateix capbreu i com a propietari de Ca l'Oller apareix Mateu Oller. Al cens de 1857 hi consta Josep Oller i Satorra. Dels Oller hi ha per tant referències constants des del 1496. És l'antic mas Berardes, més tard es van dir Junyent i a parir del segle XVI es diran Oller. La propietat de Ca l'Oller era força productiva i entre els segles XVIII-XIX va viure una època de prosperitat que és reflectí a l'arquitectura del mas. El conflicte hereditari de finals del segle XX, entre la Rita Vall de Ca l'Oller i el seu nebot Ramon Oller com a protagonistes quedà gravat a la memòria de la gent. De fet, fruit de tot això Rita Vall va fer grans donacions a l'església que van permetre fer el tancat del cementiri Vell d'Aguilar i la capella de Santa Rita a dins de la qual està enterrada. (PARCERISAS 2000:213) Finalment Ramon Oller i Centelles, fill del Ramon Oller, va vendre la masia a uns alemanys als anys '50 finalitzant així la nissaga familiar. | 41.7599600,1.6236800 | 385588 | 4624041 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 81 del Catàleg de Masies | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 29017 | Cal Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queralt | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Totalment reformada el 1989 | Edifici format per un únic volum de planta rectangular i una coberta a doble vessant amb teula i ràfec de ceràmica. L'edifici està compost per planta baixa i primer pis, fet amb pedres diverses sense escairar rejuntades amb morter, amb blocs ben treballats a les cantonades Les obertures són rectangulars, definides per muntants i llindes de pedra treballada, i totes les finestres tenen ampits de pedra. El cos principal de l'edifici té adossat a ponent un petit annex de planta baixa. A més a més al voltant de la masia, a la banda de migdia, hi ha tres cobert d'ús agropecuari. Al costat de Cal Queralt existeix una altra casa anomenada Cal Ramonet, una antiga Pallissa reformada, amb usos d'habitatge rural. | 08002-85 | Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50, a l'esquerra | Cal Ramonet apareix al cens de 1857 on Antoni Casasantpere és el propietari. | 41.7610100,1.6235900 | 385582 | 4624157 | 1989 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29017-foto-08002-85-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 48 del Catàleg de Masies | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||
| 29022 | Mare de Déu del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grauet | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XII-XIII | Restaurat el 1979 | Capella de planta rectangular d'una sola nau i mides estretes amb coberta a doble vessant amb teules de ceràmica. L'edifici tot i que té un origen romànic, al segle XI, les restes actuals s'han de situar entre els segles XII i XIII. Ha estat molt modificat, sobretot al llarg del segle XVI i durant l'última restauració el 1979, quan es van eliminar les restes de l'absis romànic circular amb arcuacions llombardes. És una edificació feta amb pedres lleugerament escairades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars relligades amb morter. Els blocs més grans i ben treballats es troben a les cantonades de l'edifici i a les obertures. A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya doble, en el que es conserven dues campanes, una de gran i un altre de més petita. En aquesta façana també hi ha una petita finestra per sobre el campanar, i es pot intuir com s'ha recrescut la paret. En aquest mateix punt també és visible una obertura, segurament on hi havia l'arc triomfant, actualment tapiada i força integrada en el parament del mur. A la façana de migdia, hi ha la porta d'entrada i una espitllera, ambdues delimitades per pedres perfectament escairades i un parell de contraforts. En aquesta mateixa façana hi ha un detall singular, dues anelles de forja força grosses que representen una figura humana i un possible animal. Estan fetes per Paolo Flor el mateix artista que va fer les anelles de forja per la Capella de Sant Valentí l'any 1979 quan ambdues van ser restaurades. | 08002-90 | Nucli de Castellar, al sud est del terme, camps del Grauet | Les restes conservades de l'absis primigeni, de planta circular i decorat amb arcuacions llombardes, evidenciava que l'estructura era una construcció romànica del segle XI, dada confiada per la primera evidencia documental que data del 1058. El 1360 ja és parròquia i més tard va ser sufragània de Sant Martí de Maçana i a partir de 1868 quedà com a capella rural. L'edifici fou modificat entre el 1540 i 1550 i segurament es va suprimir parcialment l'absis semicircular. A principis del segle XVIII es va fer una volta barroca que es va consolidar en l'ultima restauració el 1979. En aquest moment es van eliminar les ultimes restes visibles de l'absis original del quan nomes en queda l'arc presbiteral completament tapiat. (PARCERISES 2000: 52) | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També coneguda com a Santa Maria del Grau de Maçana; o Santa Maria del Grauet.Les decoracions en forja són del mateix artista que a la Capella de Sant Valentí.El manteniment està a càrrec de propietari de Comanroca. Recinte vigilat.L'edifici es troba a 70 m a l'est del GR-7, en la seva etapa 11. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 29023 | El Soler de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-macana | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Abandonat i parcialment ensulsit, cobert de vegetació. | Situat a la Maçana Jussana o baixa, es tracta d'un edifici de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues edificacions auxiliars una adossada a l'altra. En línies generals el conjunt és fet amb pedres lleugerament treballades col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars, unides amb morter de calç. En alguns casos cal destacar que els carreus eren de grans dimensions, sovint col·locats a la part baixa de la construcció. Les pedres més ben treballades es troben a les cantonades i a les obertures. En alguns casos també s'observen restes de construccions en tàpia. Les cobertes, que ja no es conserven, eren a doble vessant amb teules de ceràmica i ràfec d'aquest mateix material. En els coberts o pallisses eren a un vessant. La façana principal estava a l'est i encara és visible la porta feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles. En aquesta mateixa façana s'observen diferents finestres rectangulars, amb ampit, brancals i llinda de pedra, en una de les quals, que a més està motllurada, hi ha inscrita la data 1659 i una creu a sobre. A la façana oest també s'observen diverses obertures delimitades en pedra i una porta d'accés amb arc rebaixat fet amb maons, que segur que correspon a una reforma. En aquesta façana a l'alçada del primer pis hi ha un bloc de pedra amb una creu gravada, que no està in situ i sembla reaprofitat. Entre les construccions annexes destaquen dos cups, un a la banda sud i un altre a la banda est amb l'interior revestit de cairons de ceràmica. En una de les pallisses annexes, hi ha unes menjadores o abeuradors distribuïdors de cereal. | 08002-91 | Camí de Can Benet a Maçana, al costat del camí Km 2.2 | Sembla que l'edifici fou construït o com a mínim reformat a finals del segle XVII, tal i com consta a la llinda de la porta d'entrada, però hi ha testimonis de la masia des de 1414, gràcies a un document de deute d'un tal Bernat Soler que deu una mula. Apareix esmentat en el cens del cadastre de Castellar de 1716, on hi consta com a propietari Josep Soler. Al cens de 1857 també hi consta i els propietari en aquest moment és Josep Junyent i Malagarriga. | 41.7053800,1.6151500 | 384781 | 4617992 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, IPAT Serveis Culturals | Fitxa 47 del Catàleg de Masies | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 29025 | Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Actualment s'utilitza com a graner | Edifici de planta rectangular sense absis i amb coberta a doble vessant. Està fet amb pedres col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les de majors dimensions estan a la part baixa, mentre que a la part superior la pedra és molt més petita, quasi pedruscall. El conjunt està lligat amb morter i en alguns punts s'observen restes del que podria haver estat un arrebossat exterior. Les quatre cantonades de l'edificació estan definides per pedres ben treballades així com la porta d'entrada. Aquesta és rectangular, amb brancals de pedra i una gran llinda rectangular amb una inscripció on es llegeix 1757 amb una creu al centre. Per sobre la llinda hi ha un òcul, fet amb un bloc de pedra quadrangular amb una obertura rodona al centre. Per sobre d'aquesta obertura, clavat a la paret hi ha un element de ferro que podria estar relacionat amb les tasques agrícoles. L'edifici també té una petita finestra rectangular a la façana oest, just per sota la coberta, i unes escales de pedra a la banda posterior. En origen la Capella tenia advocació a Santa Anna. | 08002-93 | Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa | Surt documentada el 1604 amb el casament de Mateu Figueras i Jerònima Torres, pubilla del mas de les Torres. Possiblement al segle XVI doncs la capella ja existís. El 1693 el Bisbe Antoni Pasqual fa unes recomanacions a Joan Oller, el propietari, per tal de mantenir aquesta capella rural. (PARCERISAS 2000: 41) | 41.7582300,1.6231400 | 385540 | 4623849 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals | També conegut com Santa Anna del Mas de l'Oller. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 29028 | La Masia de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Edifici de planta rectangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades que s'hi ha anat afegint al llarg del temps. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa i primer pis. De la planta baixa cal destacar el gran portal adintellat, a la llinda del qual hi ha gravada la data de 1880. La resta d'obertures d'aquesta planta baixa i el primer pis formen part, per la seva grandària i fesomia, de les reformes que s'hi van dur a terme a la dècada de 1970. Tot i això, allò que més altera l'aparença de la façana és l'edifici annexat perpendicularment a ella. La coberta del cos principal és a dues aigües, L'aparell és de blocs desbastats lligats amb morter, avui a la vista però probablement arrebossats en el seu moment. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, l'altre element d'interès del conjunt. | 08002-96 | A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar | L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de la Calçada, documentat al segle XIV. Al cadastre de 1716 ja constava com a Masia de Castellar, que hauria estat notablement reconstruïda a mitjan segle XIX. | 41.7286900,1.6368400 | 386627 | 4620551 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29028-foto-08002-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29028-foto-08002-96-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 29032 | Santa Margarida de Cal Vendrell, Santa Margarida de Comallonga, Santa Maria de Mallancosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cal-vendrell-santa-margarida-de-comallonga-santa-maria-de-mallancosa | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Església de planta rectangular (5 x 10 m), sense absis diferenciat, orientada a llevant. L'aparell, de blocs desbastats (més grans i més polits als angles i a la porta) units amb morter, deixa al descobert al lateral nord unes filades irregulars que poden correspondre bé a un edifici anterior recrescut, bé als fonaments exposats rere algun rebaixament del terreny. A la façana oest hi ha la porta, adintellada, a la llinda de la qual hi ha la data de 1646. Al llarg d'aquesta façana hi ha una banqueta adossada, a més d'uns graons per donar accés a la porta. Per sobre de la porta, gairebé arran del vèrtex format per la coberta a dues aigües, hi ha un petit òcul circular per a l'entrada de llum. Just a sobre, on hom esperaria la unió de les línies inclinades dels dos aiguavessos, està rematat de forma plana, el que fa pensar que hi podia haver hagut un petit campanar d'espadanya. | 08002-100 | Al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell | L'església de Santa Margarida de Comallonga no apareix documentada com a tal fins el segle XVII, condicionat pel fet que va ser l'any 1677 quan la família Comallonga s'instal·là al mas i li donà nom. Prèviament a aquesta data, el mas era conegut amb el nom de Mallancosa, de manera que es pot inferir que la Santa Maria de Mallancosa documentada des de l'edat mitjana és la mateixa església. El primer esment és de l'any 1078, quan forma part d'una donació a Sant Benet de Bages. Abans de 1154 ja actuava com a parròquia, el que concorda amb el fet que tingui una sagrera definida. | 41.7334500,1.6292000 | 386000 | 4621090 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29032-foto-08002-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29032-foto-08002-100-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 29034 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet | XVIII | Gran casal d'època moderna i contemporània, amb la façana orientada a sud, que des de l'edifici original ha anat creixent vers l'oest mitjançant l'afegit de nous cossos. L'edifici resultant té una planta rectangular i, a més, compta amb diverses edificacions auxiliars segregades. La façana principal de l'edifici originari té un volum de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues obertures (sempre centrades i alineades entre elles) per nivell. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt dovellat, en el que destaca la clau, amb l'alt relleu d'un cap masculí barbat amb el que sembla un escut a sobre. A l'esquerra del portal hi ha una finestra que sembla fruit d'una reforma recent. Al primer pis hi ha dos balcons, sobre els quals hi ha les dues petites finestres quadrades de les golfes. La coberta és a dos aiguavessos, a est i oest. El primer cos que s'adossà a l'oest de l'anterior és un volum de planta baixa i primer pis. A la planta baixa hi destaca un gran portal amb arc de mig punt dovellat, i al primer pis hi ha una obertura a la qual s'hi arriba mitjançant una escala adossada exteriorment, un balcó i una galeria tancada amb una estructura de fusta i vidre. En aquest cas, els dos aiguavessos desguassen vers nord i sud. Finalment, el tercer i darrer cos consecutiu és un cobert en el qual destaquen un portal amb arc de mig punt molt alt i ample (apte per a l'entrada de carruatges), sobre el qual hi ha una pedra amb la data de 1758 gravada. La coberta, novament de dos aiguavessos, decanta vers est i oest, i forma un ràfec notable sobre el portal. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, per sobre de la llinda de la qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / 1942'. L'altre element d'interès del conjunt, encara un xic més al sud, és un forn semisoterrani, a la boca d'entrada del qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / ANY 1933'. | 08002-102 | Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada | L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de Viladefels, documentat l'any 1414. Al cadastre de 1716 ja constava com a Cal Benet. | 41.7185000,1.6199400 | 385203 | 4619443 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||||
| 29037 | Santa Magdalena de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-codol-rodon | LUS i BONET, A (2012) Recull de poemes. Publicacions Abadia de Montserrat. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII-XIV | S'ha reformat diverses vegades: 1805, 1864, 1953 | Edifici d'una sola nau de planta rectangular sense absis fet amb carreus rectangulars de mida petita perfectament escairats col·locats uns al costat dels altres definint filades regulars i tot rejuntat amb morter. S'observa clarament com l'edifici va ser recrescut quasi un metre, segurament per donar-li alçada i substituir la teulada. Aquesta reforma està feta amb pedres de mides diverses, algunes sense treballar. La coberta és a dues aigües amb ràfec de teules i llosetes i té un campanar d'espadanya, sense campana, fet amb dues columnetes que subjecten un arc de mig punt, tot de pedra. L'edifici orientat est-oest té l'entrada i la façana principal a ponent i és d'estil gòtic arcaic. La porta està feta amb arquivolta ogival que descansa sobre dues columnes amb impostes i capitells decorats amb motius florals. Les dovelles estan emmarcades per un guardapols que tanca les impostes. En una de les reformes posteriors, la porta es va tapiar parcialment per sota l'arcada col·locant una gran llinda de pedra que descansa sobre els capitells. La porta de doble fulla està pintada de verd i unes escales amb tres graons hi donen accés. En aquesta mateixa façana per sobre la porta hi ha un òcul de pedra amb la data 1803. A la façana nord hi ha una petita obertura, i a la façana est una finestra amb intradós i arc de mig punt. L'edifici, construït sobre un aflorament rocós, ha patit diverses modificacions i ha quedat integrat dins el mas de Còdol Rodon, de fet diverses construccions se li adossen per la banda sud, tapant complement aquesta façana. La façana principal també s'ha vist afectada per les obres d'ampliació del mas, ja que se li adossa a la banda sud una escalinata de pedra que dóna accés a un dels edificis. | 08002-105 | Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena del Còdol-rodon | El lloc de Còdol Rodon segurament rebé el nom per la pedra que hi ha a tocar de la casa, i el recinte esta documentat des el 1285 com a hospital. Per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa als Prats de Rei i el 1292 ja hi apareix documentada una església amb advocació a Santa Maria de Càtulo Rotundo, que juntament amb l'hospital rep diverses donacions. Per tant sembla evident que la seva construcció es pot situar abans del segle XIII, tot i això el gruix de les restes visibles actualment s'han de situar entre els segles XIII i XIV. De fet hi ha notícies del 1377 que parlen d'una gran reforma a l'edifici, que quasi el va renovar totalment. A més a més a partir d'aquesta època es deixa de trobar documentació sobre l'hospital. Al 1612 la capella esta vinculada al mas de Monconill de Codol-Rodon, just al costat, i en la visita pastoral del bisbe Antoni Pascual l'any 1685, encara s'anomena Santa Maria de Còdol Rodon, advocació que més tard es degué canviar per Magdalena. Per altra banda, i des del segle XIX la capella ha estat restaurada i modificada en diverses ocasions per la família Montconill, entre d'altres als anys 1805 quan va ser ampliada i es feu una volta nova i el 1864 quan es va decorar interiorment. També es té constància de reformes el 1953, després que fos profanada durant la guerra civil. Tot i que l'accés a la capella és fàcil, l'entrada és restringida, ja que la porta està tancada amb clau. No se celebra culte, però hi ha notícies de cerimònies religioses al segle XX, com ho evidencia un poema dedicat a una tal Cèlia per la seva primera comunió, que va tenir lloc el 27 de maig de 1995 a la capella ( LUS 2012: 287) | 41.7300800,1.6084900 | 384271 | 4620744 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-3.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 29044 | Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | El conjunt es troba molt degradat, ensorrat i cobert per la vegetació, | Masia fortificada amb torre de vigilància ubicada dalt del turó del mateix nom, amb una edificació auxiliar a llevant, que podria ser una pallissa o zona d'habitatge. La construcció avui parcialment enrunada, estava composta per un volum de tres crugies escalonades seguint l'orografia del terreny en direcció nord-sud. A la part inferior s'observen diversos contraforts amb les parets atalussades i la restes de la torre de vigilància. El volum principal constava de planta baixa primer pis i golfes i nombrosos annexos adossats. En línies generals l'edifici estava fet amb pedres de mides diverses algunes escairades, col·locades unes al costat de les alteres definint filades regulars tot lligat amb morter de calç. En alguns punts hi ha evidències que algunes parets havien estat arrebossades. Tot i que s'han perdut les cobertes i embigats de l'edifici, cal pensar per l'abundant presència de teules corbes a la zona, que aquest era el material usat en les cobertes. Algunes de les parets conserven alçades superiors a dos metres, també s'ha identificat la porta principal, feta amb arc de mig punt definida per dovelles. En aquesta mateixa façana hi ha dues finestres delimitades per pedres ben treballades als brancals, llinda i ampit. | 08002-112 | Barri de les Coromines, Accés des del camí de les Coromines a Cal Ribera, Km 1,85 | Actuava com a punt intermig per comunicar visualment les torres del Seguer i les Coromines amb el Castell de Castellar, essent a la Quadra i demarcació de Puigfarner. Apareix esmentat com a mas fortificat de la Guardiola l'any 1582, propietat de Pere Ribera, de la família del qual n'adquirí el nom. També apareix inclòs en el cens d'habitatges del cadastre de Castellar el 1716 on consta com a propietari Joan Centelles i està habitada pel masover. Al cens de 1857 el propietari es Ignasi Oliva. Segons la informació oral recuperada per Parcerisas durant la Guerra Civil va servir de refugi per una colla homes. A més a més la Teresa Selva de Cal Pepa recorda haver-hi anat a jugar de petita, per tant sembla clar que va estar habitat ben bé fins a mitjans del segle XX. (PARCERISAS 2013: 156). | 41.7135700,1.5975300 | 383330 | 4618925 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29044-foto-08002-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29044-foto-08002-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29044-foto-08002-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 54 del Catàleg de MasiesAntic mas de la Guardiola | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 29045 | Comanroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanroca | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVI | Restaurada recentment, | Correspon a un edifici de planta rectangular fet de pedra vista treballada rejuntada amb morter, amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tradicional. L'edifici principal consta de planta baixa i primer pis i està destintat a habitatge. Té un cos afegit, només de planta baixa i un volum secundari independent que correspon a un antic cobert situat a migdia del mas. Aquestes edificacions delimiten un petit pati davant de la casa. L'edifici ha estat restaurat recentment. Propietat amb accés restringit, i per tant no s'hi ha pogut accedir durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni, pel que no s'han pogut detallar les seves característiques. | 08002-113 | Camí de Castellar a Maçana i Camí de Cal Benet a Comanroca | Apareix tant en el capbreu de 1703 i 1708 fet per Francesc d'Amat, Francisco Argulloll consta com a propietari, que en cara en té la propietat en el cadastre de 1716, però hi consta que el mas es habitat per Valentí Abadal. En el cens de 1857, Pau Ferrer i Viadiu n'era el masover. | 41.7122600,1.6283500 | 385892 | 4618739 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29045-foto-08002-113-1.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També anomenat Cal Coma Roca.Fitxa 79 del Catàleg de Masies | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 29055 | Local social | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social | http://www.aguilardesegarra.cat | XX | Edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües, inaugurat els anys 90. Pintat de blanc, té l'accés per la banda nord on hi ha una gran porta d'entrada. La façana oest dona una espècie de placeta o zona pàrquing sense pavimentar. Aquí hi ha dues portes i dues finestretes i uns taulells on s'anuncien les activitats. L'equipament a més a més disposa d'una pàgina informativa a les xarxes socials i al web municipal. L'edifici correspon a una sala cultural amb cabuda per 500 persones assegudes i destinada a diversos usos. Aquí tenen lloc les reunions més importants, conferencies, representacions teatrals i els balls populars. L'equipament també disposa de biblioteca, sala de jocs i bar restaurant. Gestionat des de l'Ajuntament, s'hi programen regularment activitats dinamitzadores de la població i destinades a diferents col·lectius, ja sigui la gent gran, nens, etc. Per tant l'activitat cultural i social del poble gira entorn de l'edifici. | 08002-123 | Està situat a la placeta del nucli d'Aguilar al carrer del Raval s/n. | 41.7394100,1.6320500 | 386247 | 4621748 | 1990 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29055-foto-08002-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29055-foto-08002-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37142 | Església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-feliu | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella. GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim. 'Arquitectura Religiosa Preromànica i Romànica en el Baix Maresme'. La Comarcal, edicions. Argentona, 2001. Volums 1 i 2.</p> | XII-XIX | <p>Església construïda en diferents èpoques de manera que s'hi reflecteixen elements característics del romànic, del gòtic, del renaixement i del barroc. La construcció actual és d'una sola nau rectangular, amb absis pentagonal amb volta de creueria, i flanquejada per sis capelles laterals, tres a cada costat, corresponent als tres trams de volta de l'estructura de l'edifici. Al tram central de la nau s'aixeca una volta de mitja taronja coronada per una llanterna de secció hexagonal i coberta amb rajola vidriada. L'accés a les capelles -totes elles comunicades entre sí- des de la nau central es fa a través d'un arc de mig punt, si bé la volta d'aquestes també és de creueria. En destaquen els capitells i algunes claus de volta, com la del presbiteri. La torre del campanar, d'origen romànic, està situada a la dreta de l'altar, sobre la volta de la capella del Roser. Té quatre pisos amb un total de 20 m d'alçada. Consta de dos cossos de planta quadrada. A l'inferior -i primitiu- s'hi observen lesenes laterals i, en tres de les seves façanes, unes arcuacions llombardes sota les quals hi ha petites finestres on antigament hi havia les campanes. Al cos superior hi trobem noves obertures que incorporen les campanes. En tres façanes tenim obertures verticals d'arc de mig punt de diàmetre superior a la llum dels brancals, eixamplament produït per la incorporació de les campanes; mentres que a la façana restant hi ha una finestra de mig punt amb un mainell central. La torre es remata amb una cornisa perimetral, un coronament de merlets de forma piramidal i finalment una estructura metàl·lica de formes corbes que conté noves campanes superposades de major a menor. La façana principal, fruit de les reformes de l'any 1611, està orientada a sud-oest i es caracteritza per la seva portalada barroca, el rosetó central i el frontó triangular amb un relleu central i rematat per tres llargs pinacles. La portalada destaca per la profusió d'elements. Està flanquejada per dues columnes amb estries en espiral i decorades en la seva part inferior, que suporten un entaulament i un frontó entretallat per una fornícula clàssica, i decorat per volutes. A banda i banda de la fornícula hi ha una pilastra adossada que suporta una petita cornisa i dos elements ornamentals, i a la part central allotja la imatge de Sant Feliu. Les façanes laterals són opaques, només trencades per l'aparició de les gàrgoles de la coberta. Tret de la principal, tota la resta de façanes estan rematades per un seguit de merlets esglaonats que donen unitat al conjunt. L'absis, amb algun arc cec en posició central, està reforçat a les arestes per quatre contraforts de nova construcció ben visibles des de la plaça. Finalment cal destacar la Capella del Santíssim, de la qual existia un projecte d'Antoni Gaudí que mai es va arribar a dur a terme, que fou construïda en darrera instància adossada al llarg de la façana sud-est, prop de la rectoria. Es tracta d'un volum de planta rectangular amb coberta a una sola vessant, d'estil neogòtic, amb un finestral amb vitralls i una imatge del Sagrat Cor. Una portalada adovellada d'arc de mig punt - traslladada de la portada de l'església amb les obres de la seva ampliació- comunica la nau central amb la capella.</p> | 08003-1 | Plaça de l'Església, 8 | <p>Els primers documents que en fan referència a la primera església a Alella daten del segle X (any 993). Però l'actual església és obra del segle XV. La primera pedra es va col·locar el 9 de setembre de l'any 1454, finalitzant les obres l'any 1463, construïda sobre la primitiva església romànica dels segles XI i XII. Aquesta primera església corresponia a l'actual presbiteri i a les quatre capelles que li són més properes, i se'n conserva únicament l'estructura de les primeres capelles -on hi havia el transsepte- i la base del campanar. Dos-cents anys més tard, a principis del segle XVII, l'església quedà petita, de manera que es decidí ampliar el recinte. Les obres d'ampliació es van realitzar des del 1611 fins l'any 1613. Fins al segle XIX no hi tornaren a haver obres de reforma, que consistiren en la construcció de la Capella del Santíssim, i que foren realitzades l'any 1886, ocupant el carreró que hi havia entre l'església i la rectoria. La porta d'entrada a la capella és la mateixa del portal de l'església del segle XIV, que fou traslladada amb l'ampliació de 1613. El primer projecte de la capella fou dibuixat per Antoni Gaudí però mai es va arribar a materialitzar. Segons una inscripció gravada a les campanes, aquestes foren foses a Lima l'any 1772 i portades aquí per Manuel Amat, virrei del Perú.</p> | 41.4935600,2.2944400 | 441106 | 4593790 | 1454 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37142-foto-08003-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37142-foto-08003-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37142-foto-08003-1-3.jpg | Legal | Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Catàleg de patrimoni del POUM, la rectoria està inclosa a la fitxa de l'església, però aquí l'hem individualitzat en una fitxa pròpia per donar més rellevància a la seva descripció i visualització. | 85|91|92|93|94|96 | 45 | 1.1 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||
| 37143 | Ca l'Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalemany | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XX | Habitatge de tres façanes amb la mitgera sud-oest adossada a un conjunt de cases de cos de planta baixa i pis, amb pati davanter, que s'alineen al llarg del carrer Calderó. Es tracta d'una construcció de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de terrat pla, que es caracteritza fonamentalment per la seva façana principal, orientada a sud-est i oberta al jardí del davant, amb elements decoratius de caire modernista. Les obertures s'ordenen segons tres clars eixos verticals de composició que fan que la façana, alhora, sigui completament simètrica. Totes les obertures són d'arc rebaixat, de les quals cal remarcar els guardapols amb forma d'arc carpanell decorats amb motius vegetals de les finestres de les plantes pis. L'eix central es reforça amb la presència del portal d'entrada -de gran alçada- i dels balcons de les plantes pis, el primer suportat per dues mènsules de pedra i el superior amb una volada menor. Els tres eixos es rematen amb uns petits rosetons o claustres decoratius amb uns coronaments o frontons de formes lobulades a la part superior, amb major presència de l'element central. La resta de façanes són més pobres, si bé apareix algun element amb les mateixes formes sinuoses tal com passa amb el volum de l'escala en arribar a la coberta. | 08003-2 | Carrer Calderó, 2 | 41.4917100,2.2939100 | 441060 | 4593584 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37143-foto-08003-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37143-foto-08003-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37143-foto-08003-2-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||||
| 37144 | Casa Arenas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-arenas | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici d'habitatge, de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de terrat pla, que ha estat objecte d'una profunda transformació. El cos principal, en forma de L, presenta un cos irregular adossat amb façana al carrer d'en Ribas que no té cap interès arquitectònic. L'interior ha estat totalment reformat i modernitzat, de manera que no es reconeixen els elements primitius de la construcció. De fet, l'únic element a destacar és la transformació de les façanes est -la principal- i part de les nord i sud, donant-li un caràcter historicista molt diferent de la resta del volum. Les noves façanes es caracteritzen pel ritme de les obertures segons eixos de composició vertical, els balcons de la segona planta i la cornisa amb mènsules que, juntament amb la barana acroteri massissa, coronen l'edifici. A remarcar el tractament diferenciat dels acabats de les façanes, tot combinant estuc dibuixant carreus -a la planta baixa i als emmarcaments de les obertures- i obra vista a la resta dels plans. De l'entorn caldria esmentar el jardí davanter, ocupat bàsicament per un centre de jardineria, i la part del nord amb façana a la riera Coma Fosca, amb diferents exemplars de pins. | 08003-3 | Carrer Ribas, 1-3 | Transformació feta el segle XIX sobre una antiga casa de construcció anterior. L'any 1998 es realitza una reforma interior. | 41.4926700,2.2930600 | 440990 | 4593692 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37144-foto-08003-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37144-foto-08003-3-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37145 | Can Balcells; Caves Signat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balcells-caves-signat | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. LOSADA, J.C; PARDO, J. i PUIG, E. (1993). Ahir i avui del vi d'Alella. Ajuntament d'Alella i Consell Regulador D.O Alella. | XIX-XX | Edificació d'estil neoclàssic situada en plena urbanització de la Creu de Pedra. Es tracta d'un bell edifici de composició molt clara, línies definides i bones proporcions. És de planta gairebé quadrada, si bé s'allarga cap a llevant degut a un porxo amb terrassa adossat en aquest costat. Té una alçada de planta baixa, pis i golfes, amb la crugia central més elevada amb coberta a quatre aigües - les crugies laterals tenen coberta a tres vessants-. La façana principal, orientada a migdia, està estructurada verticalment en eixos de composició on s'agrupen les obertures, i horitzontalment en cornises que separen les diferents plantes. Cal destacar les balconeres de la planta pis, amb un balcó en posició central amb una treballada barana de ferro i dos parells de mènsules de pedra a la part inferior. La façana lateral de llevant és similar a la principal, amb tres eixos verticals amb les corresponents balconeres que surten al porxo i a la terrassa superior respectivament. La façana nord, tot i conservar l'estructura compositiva, és més pobre. En canvi, la façana de ponent és gairebé opaca i no té elements a destacar. El més representatiu del conjunt, però, és la zona de les golfes. Els cossos laterals tenen unes petites obertures geminades, centrades als corresponents eixos de composició, que queden amagades per un ràfec caracteritzat per la successió de tirants de puntals de fusta que sostenen el vol de la coberta. Aquesta mena de barbacana crea una zona d'ombra que recorre les façanes donant una imatge d'unitat trencada, però, pel cos central que en sobresurt. Aquest té una agrupació de tres finestres de proporcions verticals a la zona de les golfes de la façana principal que es reprodueix a la façana posterior, i està rematat per una cornisa emmotllurada amb elements decoratius vegetals. A remarcar, també, el jardí que envolta la casa, amb importants espècies vegetals de gran tall. | 08003-4 | Charles Rivel, 6-8 | L'empresa Signat neix físicament l'any 1987, quan es construeixen les actuals caves i es rehabilita la finca. Els cellers ocupen una superfície de 2000 m2. | 41.4882000,2.2965500 | 441277 | 4593193 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37145-foto-08003-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37145-foto-08003-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37145-foto-08003-4-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37146 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, Salvador (1964). 'Les cases del poble i el creixement de la població'. Alella, núm. 40, abril de 1964. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (2007). Catalunya medieval. Els pobles medievals de Barcelona - El Maresme. Ed. March Editor. El Vendrell. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.</p> | XIII - XIX | <p>Conjunt d'edificis envoltats per una zona enjardinada, limitat per una tanca de pedra. Existeix una torre de vigilància i defensa molt ben conservada de planta circular, amb quatre nivells interiors (evidenciats per les finestres visibles d'entre les què en destaquen dues amb decoracions d'època gòtica amb arcs lobulats), dotada de quatre matacans en el nivell superior i acabada amb merlets. La masia té façana simètrica aparentment basilical tot i que la planta i la solució de la teulada no corresponen a aquesta tipologia. De fet, pertany al grup V, a partir d'una remodelació del segle XVII. A la façana destaquen la porta d'entrada (adovellada), el balcó central de la planta primera i els dos elements esgrafiats que l'acompanyen a cada costat: un rellotge de sol i l'escut del baró de Ribelles, molt malmesos. Trobem altres motius ornamentals esgrafiats o pintats sobre les finestres. La teulada té quatre vessants perpendiculars, amb carener paral·lel a la façana, si bé una teulada de carener perpendicular a aquesta corona l'element central. La planta denota les successives ampliacions. Parteix d'una construcció inicial amb tres crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a sud-est, amb la típica solució d'un gran espai d'entrada i una gran sala central a la planta primera. En planta baixa destaca el volum posterior afegit el segle XVI que correspon al celler, amb tres crugies cobertes amb volta de maó pla situat a la part posterior dels tres cosses, semi soterrat. A la primera planta hi trobem una escaleta que connecta directament amb el tercer pis de la torre adossada. Al segle XVII s'hi adossà a la banda de llevant una construcció -ja molt transformada- com a annex al celler. Finalment, els segles XIX i XX es construeix el cos poligonal destinat a l'habitatge dels masovers que tanca, per la banda de llevant, el conjunt. D'altra banda, és al costat de ponent, en una zona terrassada del pati entre un estany del jardí i la torre de defensa, on trobem noves restes de canalitzacions i estructures d'una construcció del segle XVII o XVIII descobertes durant els treballs arqueològics realitzats l'any 2004. A la capella hi ha una imatge que fou rescatada del convent del carrer del Carme de Barcelona durant els incidents de 1835 i, posteriorment, durant la Guerra Civil, li van tallar els braços per poder-la amagar. De la resta de l'entorn cal destacar-ne les tanques de pedra i alguns exemplars vegetals de gran presència que embolcallen la torre a ponent i d'altres que remarquen el pati o era de la masia des del seu accés situat al sud de la finca. A l'angle superior del que havien estat els jardins de la finca es conserva la font del Garrofer dins d'un espai tancat que hi ha després d'una renglera d'habitatges unifamiliars. Fou construïda pel primer baró de Ribelles l'any 1908.</p> | 08003-5 | Carrer Onofre Talavera, 4 | <p>La masia de cal Baró podria trobar-se en terres del que havia estat l'antic Mas Colomer de Sorbers documentat ja l'any 1300, segons afirmen fonts locals. L'any 1473 es té constància que el mas fou propietat de Benet Casals. Posteriorment passà a mans d'Antoni Ferrer. L'any 1619, quan n'era propietari en Mateu Ferrer, es coneixia com a mas Ferrer de la Torre. A principis del segle XVIII, la família Ferrer fou expulsada a causa dels deutes i la masia fou adquirida en subhasta pel cònsol de França, Llorenç Soley, passant-se a anomenar mas Soley. El 1770 s'anomena cal Canonge, ja que pertanyia a l'abat Codolà, Canonge de la Seu de Girona. A mitjan segle XIX passà a Josep Bofarull, Baró de Ribelles, moment a partir del qual la casa passà a anomenar-se cal Baró.</p> | 41.4925400,2.2923100 | 440927 | 4593678 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37146-foto-08003-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37146-foto-08003-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37146-foto-08003-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||
| 37147 | Cal Barqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barque | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XVIII | Antiga masia situada al bell mig del nucli antic d'Alella, a la plaça de l'Ajuntament. Es tracta d'una construcció de planta baixa, pis i golfes, a la qual s'han adossat un conjunt de cossos annexos a la part posterior sense interès. La coberta és de teula àrab a dues aigües i asimètrica, ja que una de les vessants és més llarga que l'altra. L'element més representatiu és la façana principal, de gran amplada i oberta a la plaça amb orientació sud. Ha sofert moltes transformacions per l'aparició d'establiments comercials en planta baixa que en malmeten l'ordre compositiu amb obertures de grans dimensions. El mateix fenomen es reprodueix a l'interior, amb nous tancaments per compatibilitzar els diferents usos. A destacar el portal central de mig punt, la balconera superior i el rellotge de sol -amb la data 1774 esgrafiada- que l'acompanya a la planta pis, molt més opaca que la planta baixa. És una façana pobra però de gran representativitat per la seva implantació i dimensions respecte la plaça. La façana del darrera ha perdut la seva fesomia pels diversos afegits i reformes realitzades. De l'interior se'n conserven els arcs de pedra que separen les diferent crugies de la planta baixa. | 08003-6 | Plaça de l'Ajuntament, 9 | El 1444 s'anomenava mas Porrassa, essent abans dels Arbúcies. El 1515 n'era propietari Tomàs Soler. Fou el 1590 quan en Jaume Soler vengué l'hort que hi havia davant la casa per fer-hi la plaça. El 1659 en Lluís Arbuès comprà la casa a Joan Soler. L'any 1777 pertanyia a Antoni Arbuès, apotecari d'Alella. És l'any 1833, quan consta ja com a propietari en Josep Segur, amb el sobrenom del Barqué, donant així el nom que coneixem a la casa. | 41.4939100,2.2947400 | 441131 | 4593828 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37147-foto-08003-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37147-foto-08003-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37147-foto-08003-6-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37148 | Can Bertran / Vil·la Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran-villa-bertran | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici d'habitatge aïllat als quatre vents, de planta gairebé quadrada i amb tres plantes d'alçada, que és fruit d'una transformació d'una construcció anterior introduint elements neoclàssics i historicistes, propis de l'arquitectura de finals del segle XIX. La coberta, de teula àrab a quatre aigües, és potser un dels elements més representatius i de referència per la seva visió des de bona part de l'entorn. En destaca la torre mirador que sobresurt en posició central i la cornisa amb mènsules i cresteria que embolcalla les quatre façanes i dóna unitat a tot el volum, retallant-se formant petits frontons triangulars que, alhora, reforcen la importància de l'eix central de les façanes. Aquestes estan ordenades verticalment segons tres eixos de composició, essent bàsicament simètriques -amb alguna petita irregularitat com és la porta nova oberta d'accés directe a l'escala i el cos afegit posterior amb terrat -, i horitzontalment per les cornises que separen les diferents plantes. A remarcar la decoració de caire neoclàssic de les obertures, amb els trencaaigües amb frontó triangular de les balconeres de la planta pis, i el balcó central de la façana principal, orientada a migdia, i suportat amb mènsules de pedra. La decoració de les façanes es completa amb un estuc dibuixant franges horitzontals, tret de la façana principal, més treballada, amb un esgrafiat on es reprodueix una façana carreuada. Finalment, cal destacar el barri d'entrada des de la riera, la tanca de maçoneria, el camí d'accés i el jardí que s'estén davant la casa. | 08003-7 | Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 15 | El 1318 n'era propietari Martí Casa Susana donant-li el nom de mas Casa Susana. L'any 1515 passà a mans de Joan Sayol, anomenant-lo llavors mas Sayol de Vall. Posteriorment, i com a conseqüència d'un plet, l'any 1682 passà a Pujades de Vall fins a finals del segle XIX, quan la comprà Martí Cabús i Estapé, que fou qui la va fer construir tal i com es coneix actualment. Més tard, el 1907, la comprà Antoni Giralt i Raventós. Finalment passà a les mans de la família Bertran. | 41.4959900,2.2949300 | 441149 | 4594059 | 1886 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37148-foto-08003-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37148-foto-08003-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37148-foto-08003-7-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 37149 | Bodegues Gispert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bodegues-gispert | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt de cases de cos situades al nord del nucli urbà amb front a la riera i pati al darrera. A l'extrem sud es diferencia un primer volum de planta baixa i dos pisos i amb diferents crugies que correspon a les Bodegues Gispert. A l'extrem nord les cases són de planta baixa i pis. Ambdós grups es caracteritzen pel tractament unitari de les seves façanes: cornises i balustrades contínues, eixos verticals de composició, obertures petites de proporció vertical, balcons a les plantes pis ¬intercalant balconeres i finestres- i acabats amb pintures de tons ocres. L'edificació que conté les bodegues està formada per tres cossos: un cos central flanquejat per dos volums laterals més estrets i pintats de diferent color. La façana seria simètrica si no fos pel fet de la distribució de les obertures dels volums laterals, de la planta baixa i les finestres tapiades de l'esquerra. La part inferior ha estat molt modificada al dividir l'edifici en tres habitatges. Les plantes estan separades per cornises. La façana es remata amb una cornisa dentellada i una barana acroteri massissa amb un coronament central triangular amb la data de1875 grafiada al mig. | 08003-8 | Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 37 - 49 | Conjunt edificat al darrer quart del segle XIX quan el nucli d'Alella va anar creixent cap al nord superant els límits de l'antiga Sagrera. Sobre el frontó hi ha grafiada la data de 1875, possible any de la seva construcció. | 41.4970300,2.2953500 | 441185 | 4594174 | 1875 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37149-foto-08003-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37149-foto-08003-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37149-foto-08003-8-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 37150 | Can Bonvehí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonvehi | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XIX | Conjunt de grans dimensions situat a la zona del camí de Martorelles format per tres parts esglaonades a diferents nivells: una zona baixa al sud-est on trobem l'edificació principal amb un pati i jardins a ambdós costats i amb d'altres cossos annexos (un habitatge adossat, un pòrtic i una capella); un espai central amb una bassa; i finalment un llac a la part superior, envoltat d'un bosc de pins. L'edificació principal correspon a una antiga masia de tipus basilical amb una construcció historicista superposada a la façana principal, que es prolonga en el tractament de les façanes laterals, sobretot al costat de llevant. La coberta és de teula a dues aigües amb un cos central sobre aixecat, i amb un terrat a la part nord-est. L'edifici està constituït per tres crugies perpendiculars a la façana principal, la part nord de les quals resta soterrada. És per això que, tot i que el volum principal té planta baixa i dos pisos, la façana posterior mostra una alçada menys. El més representatiu del conjunt és, sens dubte, la façana historicista de l'any 1898 superposada que intenta reproduir la imatge d'un castell medieval. És de composició simètrica, amb fonamentalment tres eixos de composició verticals, ornamentada amb merlets, torrasses, flanquejada per dues torres circulars, cornises decorades, i formes neogòtiques medievals que es reprodueixen sobretot en les finestres, trencaaigües i balcons de pedra de les plantes pis. És però a la façana posterior on podem reconèixer parcialment la masia original, si bé ha estat ampliada i modificada amb l'aparició d'un balcó afegit a la planta pis. Conserva esgrafiats a la part superior que semblen originals. Cal destacar el pòrtic d'estil neoclàssic (d'arcs carpanells i barana de balustres) i la capella (coberta amb terrat pla i barana de balustres trencada per l'aparició d'un petit campanar d'espadanya). Són construccions situades a banda i banda de l'edificació principal, adossades a les façanes laterals. Posteriorment s'afegí un cos destinat a habitatge a l'oest, a continuació del porxo esmentat, que no té cap interès. S'hi accedeix des del nord en rampa entre murs de maçoneria fins arribar al pati davant la casa. Aquí trobem el pòrtic lateral i un mirador orientat al sud-est a un nivell inferior, que ens remarca un eix que articula tot el jardí, i continua cap a l'edificació principal i al jardí del darrera - al nivell de la planta pis pel desnivell del terreny -, amb diferents espècies de fruiters, arbusts i un gran cedre, i finalment una gran bassa quadrada amb una font decorativa que s'havia utilitzat anteriorment com a piscina. En aquest punt trobem un mur que ens porta al nivell superior, amb elements decoratius d'estil neoclàssic, com l'escala amb una petita construcció coberta amb cúpula amb rajola vidriada i les balustrades que coronen els murs de contenció. En aquesta segona plataforma hi trobem una plantació d'oliveres que puja lleugerament fins arribar al darrer nivell, on hi ha el llac, envoltat de pinedes a banda i banda i amb una mena de templet a quatre aigües. A la part sud-oest de la finca, i separada per murs de pedra, arribem baixant per dos camins a la zona de conreus del conjunt. La seva proximitat amb l'edificació de Can Vegetalí configura una imatge molt característica de la zona del camí de Martorelles. | 08003-9 | Camí de Martorelles, 7 | Situat en un emplaçament similar al del mas Company de Munt, propietat de Pere Company l'any 1477 i d'Antoni Company de Munt el 1588. A mitjan segle XVII fou adquirida per Francesc de Bonvehí, doctor en dret. L'any 1777 passà a Antoni Joncà, anomenant-se Can Joncà (1833). Posteriorment es vengué a Pau Riera i després a les famílies Oller, Pagès i Barbarà. | 41.5020800,2.2878400 | 440563 | 4594740 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37150-foto-08003-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37150-foto-08003-9-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37151 | Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boquet | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XVI | Conjunt constituït per la masia original, una torre a la part posterior, un cos lateral adossat i el pati davanter. L'edificació principal fou objecte d'una intervenció que afectà substancialment la part est, sobretot la coberta i la façana sud-est, obres que foren paralitzades i parcialment enderrocades, ja que malmetien en gran mesura el volum primitiu i la imatge tradicional de la masia. El mateix passa amb el cos lateral que tanca el pati pel nord, que es desdiu totalment del conjunt. Quant a la masia original pròpiament dita, de planta baixa i pis, la coberta ha estat totalment refeta. Es manté la coberta a dues aigües al cos principal i a la torre adossada al darrera, element de planta quadrada de tres alçades i amb petites obertures a la façana nord-est. A destacar la façana principal, orientada a sud-oest, amb un portal adovellat d'arc de mig punt en posició central, sobre el què trobem una interessant finestra coronella amb carreus de pedra, flanquejada per altres finestres gòtiques de menors dimensions. La resta de façanes han estat totalment transformades. Cal esmentar el pati davant la casa delimitat per un mur de contenció de pedra que s'obre cap a la riera, així com l'espai en planta baixa ocupat pel celler, dividit en quatre parts per tres grans arcades. | 08003-10 | Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 8 | Fins l'any 1477 pertanyia a Joan Fontanilles. A mitjans del segle XVII la vídua Cristina de Fontanilles es casà amb Joan Boquet, qui donà definitivament nom a la casa. A l'any 2009 es realitza una reforma interior parcial per a ús de celler a la planta baixa. | 41.4976500,2.2975500 | 441369 | 4594241 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37151-foto-08003-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37151-foto-08003-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37151-foto-08003-10-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 37152 | Cal Boter; Les Hortènsies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boter-les-hortensies | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XX | Conjunt format per diverses construccions d'entre les quals cal destacar una antiga masia ampliada a ponent amb un volum de caire modernista. Situada a l'extrem nord de la propietat, entre una franja boscosa propera al torrent Vallbona i la riera Coma Clara, s'hi accedeix des d'aquesta per un camí amb un lleuger desnivell que ens condueix al pati terrassat davant la casa. L'entorn ha estat completament transformat amb la construcció de nous edificis destinats al nou centre geriàtric que en desvirtuen la imatge del conjunt. L'edificació principal correspon a una antiga masia, una construcció de planta rectangular i una alçada de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües, de la qual només cal destacar la portalada adovellada d'arc de mig punt de la façana principal, orientada a migdia, desvirtuada per la teuladeta en forma de visera que en protegeix l'entrada. A ponent, s'hi adherí un volum, també de planta baixa i pis, i amb obertures que combinen arcs de mig punt i carpanells. Consta de dos cossos de planta quadrada rematats per una mena de merlets de formes arrodonides i una petita torre-badalot amb coberta piramidal bombada que dóna accés al terrat, elements decorats, juntament amb les xemeneies i els arrambadors, amb rajola vidrada de color verd. Al límit nord de la finca trobem una construcció similar però de planta circular. Els interiors contenen elements característics del modernisme. Per adaptar-los als nous usos, s'han enderrocat els tancaments que separaven les dues construccions i s'han unificat els interiors per motius funcionals, així com rehabilitat les façanes tot deixant les dovelles, llindes i llindars vistos. | 08003-11 | Av. Sant Josep De Calassanç, 57 | En una peça de l'antic mas Oliver, l'any 1759 apareix una casa propietat de Miquel Ferrer. L'any 1863 l'heretà Jaume Ferrer, anomenat 'Bota'. La masia fou la casa natal de Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909). L'any 1902 es va ampliar la masia original cap a ponent amb dos nous cossos de caire modernista, data que figura a la porta de ferro d'accés al recinte. Després fou propietat de la família Salellas. El nom de Les Hortènsies li ve al ser propietat de la família Romano Rifà. FRANCESC FERRER i GUÀRDIA (1854-1909). En la seva joventut fou dependent de comerç. Més tard treballà com a revisor del ferrocarril de Barcelona a França. Emprengué també alguns negocis, entre ells la importació de vins i tornà a cursar la carrera de mestre. Un cop graduat, fundà l'Escola Moderna, inspirada molt directament en els principis llibertaris, que Ferrer propagà amb gran activitat. Acusat de ser l'instigador de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), el 9 d'octubre comparegué davant un consell de guerra i, condemnat a mort, fou afusellat el dia 13 a Montjuïc. La seva intervenció directa en els fets anteriors no ha pogut ser provada. | 41.4987800,2.2945900 | 441123 | 4594369 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37152-foto-08003-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37152-foto-08003-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37152-foto-08003-11-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fou la casa natal de Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909). | 94|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 37153 | Can Bragulat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bragulat | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XVI | Conjunt amb diferents edificacions d'entre les quals en destaca la masia original i el cos lateral dret adossat perpendicularment. A l'esquerra hi trobem un antic magatzem convertit ara en sala d'exposició i vendes de vi, que es relaciona com a element independent al catàleg de patrimoni. El volum principal correspon a una construcció de tres cossos situada al bell mig del nucli antic d'Alella, modificada per l'aparició de diversos volums adossats a ambdós costats. És de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. La façana principal, orientada a sud-est, està ordenada segons tres eixos de composició verticals, si bé les finestres laterals estan disposades irregularment. En posició central trobem un portal rodó amb grans dovelles, flanquejat per finestres rectangulars amb llinda de pedra. La planta pis està formada per tres interessants finestres gòtiques d'arc conopial, emmarcades amb carreus de pedra, i un rellotge de sol. El cos lateral és el que ha estat més transformat després de la recent rehabilitació de tot el conjunt, allargat amb un cos nou de planta baixa. Està cobert a una sola vessant i en destaquen les finestres gòtiques: dues a la façana del jardí i una més al darrera, i el portal d'arc rebaixat. També és interessant la porta de sortida a la terrassa de la planta pis del cos de l'esquerra, decorada amb motius gòtics com la resta d'obertures. Cal esmentar el pati o era delimitat pels volums abans esmentats i per la tanca de pedra que el separa del carrer. | 08003-12 | Riera Fosca, 18 | La finca original correspon a l'antic casal dels Pujades de Vall, família important d'Alella que, l'any 1465, tenia sepultura dins l'església parroquial. Joan Pujades comprà la casa a Miquel Sayol. L'any 1893 la posseïa la vídua Rosa Calderó de Pujades. Després passà a la família Bragulat que, per complicacions econòmiques, hagueren de destinar una part de la casa com a magatzem de vins. | 41.4932700,2.2935200 | 441029 | 4593758 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37153-foto-08003-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37153-foto-08003-12-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37154 | Can Bruy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruy | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV | Casa de pagès formada per tres volums diferenciats adossats entre sí, tots ells de planta baixa i pis i coberta a dues aigües, tot i que amb pendents en direccions diferents. En destaca el volum de la dreta, possiblement l'originari de tot el conjunt. La seva façana principal, orientada a sud-est, s'ordena segons dos eixos de composició verticals, si bé la planta baixa és asimètrica. Cal remarcar el portal adovellat d'arc de mig punt situat a l'esquerra, les petites finestres emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis i el rellotge de sol situat en posició central amb la data 1807 gravada. Quant a la façana nord-est, trobem un pla amb poques obertures i remarcada per la presència de quatre grans contraforts de pedra, ben visibles des de l'entorn immediat. Les façanes dels dos volums adossats a l'esquerra no tenen elements a destacar: ambdues tenen estrictament un portal d'arc rebaixat i una petita finestra a la planta pis. L'entorn es caracteritza per l'era davant la masia i els murs de pedra del costat de llevant que en limiten l'espai convertit ara en jardí privat. A la part posterior hi ha un altre cos adossat que no té cap interès, i que és fruit d'una ampliació recent del cos central. | 08003-13 | Camí de Martorelles, 8 | Es té constància de l'existència de l'antic mas Sura, propietat de Bernat Sura l'any 1411. El 1515 era conegut com a mas Galvany de Munt, en ésser propietari Boronat Galvany. A mitjans del segle XVII la pubilla Galvany es casà amb Pere Bruy. Ja al 1700 pertanyia a Maria Brull, passant posteriorment a Josep Brull (1735) i a Antoni Bruy Torrentbó. L'heretat fou adquirida finalment per Martí Colomer Bruy. | 41.5032800,2.2878900 | 440568 | 4594873 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37154-foto-08003-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37154-foto-08003-13-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37155 | Can Cabús de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabus-de-baix | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIV -XVIII | Conjunt format per l'edificació principal, el barri i passeig d'entrada, i l'era o pati davant la casa. L'edificació principal, restaurada recentment, correspon a una antiga casa de pagès però que ha sofert moltes transformacions al llarg del temps. Es tracta d'una construcció de planta irregular gairebé quadrada, de planta baixa i dues plantes pis d'alçada, i coberta de teula a dues aigües. Les seves quatre façanes són molt austeres i amb poques obertures amb predomini del ple sobre el buit. En destaca la façana principal, orientada a migdia, amb les seves obertures ordenades, amb alguna irregularitat, segons tres eixos de composició verticals. A remarcar el portal d'arc rebaixat de la planta baixa i la balconera central de la planta pis. De l'entorn cal esmentar l'era davant la casa, caracteritzada per la seva dimensió i per les diverses espècies d'arbres que hi habiten d'entre els quals cal destacar els plàtans i la palmera de gran alçada que presideix el conjunt i esdevé una important fita visual d'entre les construccions que s'estenen al llarg del costat de llevant de la riera d'Alella. També a remarcar el passeig arbrat d'accés que arrenca tot creuant un barri amb decoració historicista, flanquejat per dos plàtans, al peu de la mateixa riera. Existeixen també d'altres construccions auxiliars al voltant de l'era i darrera la mateixa casa que no tenen elements a destacar. | 08003-14 | Av. Sant Josep De Calassanç, 10 | L'any 1392 pertanyia a Pere Roure, anomenant-se així mas Roure. A mitjans del segle XVIII, Francesca Roure es casà amb Joan Cabús, passant d'aquesta manera a pertànyer a la família que li donà nom: Can Cabús de Baix, per diferenciar-la de l'altra masia que ja posseïen a la part alta del torrent de la Coma Clara. Posteriorment, a principis del segle XX, la casa es va vendre a Araceli Fabra i Puig. | 41.4980600,2.2965400 | 441285 | 4594288 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37155-foto-08003-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37155-foto-08003-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37155-foto-08003-14-3.jpg | Legal | Modern|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|116|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37156 | Can Calderó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caldero | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. VILA, Marc Aureli (1980). 'La casa rural a Catalunya'. Col·lecció Vida i costums dels catalans. Ed. 62. Barcelona. | XIV-XVII | Conjunt format per l'edificació principal, una capella adossada amb voltes d'estil barroc, un jardí amb un important mur de pedra i un camí d'accés amb un barri d'entrada. L'edificació principal correspon a una gran casa senyorial de planta baixa, pis i golfes, i coberta a quatre aigües amb un petit carener horitzontal de teula àrab i amb arestes de ceràmica vidriada. Està constituïda per un cos central de tres crugies, una torre al costat esquerre i cossos laterals de només planta baixa. Darrera encara trobem d'altres construccions auxiliars adossades sense cap interès. Tot i que s'accedeix des del sud, tot creuant el barri d'entrada, la façana principal està orientada a ponent. Fins al segle XIX s'hi accedia des del barri del Rost. Les obertures s'ordenen segons eixos de composició verticals. Cal destacar les balconeres emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis, amb balcons que són un afegit que marca la moda del segle XVIII, i que fa que retallin el portal adovellat de mig punt de la planta baixa. També són molt interessants la sèrie de petites finestres d'arc de mig punt de les golfes. A l'esquerra, i seguint l'ordre de composició de la façana, s'aixeca una doble torre emmerletada -amb una de més petita que apareix sobre la primera- que fou transformada anteriorment en eliminar la coberta a quatre aigües original. A la part posterior, i a l'alçada de la primera planta per raons del desnivell del terreny, trobem la capella coberta amb voltes gòtiques, amb accés independent des de l'exterior. A remarcar els espais interiors que encara conserven elements característics originals, com són les golfes, el celler i les sales principals, amb sostres de jàsseres, voltes de maó pla, bigues i cavalls de fusta, i arcs rebaixats en planta baixa. El celler, situat al fons, és l'espai més gran de la casa i unifica totes les crugies de forma transversal. Encara conserva les dues premses originals. | 08003-15 | Av. Sant Josep De Calassanç, 2 | L'edifici pot estar ubicat sobre una antiga construcció possiblement de l'època de la torre de defensa, tot i que la coronació amb merlets d'aquesta deu ser posterior. Des del segle XIII fins al XVI s'anomenà mas Dauder, fins que fou adquirit per mossèn Oller. El 1595 la comprà Geroni Resplans agafant el nom de mas Resplans. El 1655 pertanyia a Magdalena Resplans, que es casà amb Miquel de Calderó, regent de l'Audiència de la Reial Cancelleria. Va ser ell qui la remodelà i la dotà del seu aspecte actual. L'any 1895 l'heretà Salvador de Calderó. | 41.4957400,2.2969200 | 441315 | 4594030 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37156-foto-08003-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37156-foto-08003-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37156-foto-08003-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa.Hi ha dues postals rellevants dedicades a la casa. La primera retrata l' aplec de la mare de Déu de Núria, que s'hi feia cada 8 de setembre; amb cantada de goigs i tot. Es va deixar de fer cap els anys 70 del passat segle XX. La segona mostra una gran senyera penjada al balcó, l'any 1914. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 37157 | Ca les Monges; Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-monges-can-cardona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XVI-XVII | Conjunt format per l'edificació principal -masia corresponent al grup VI -, un passeig arbrat d'accés des de la riera, un pati amb un barri, una gran bassa i la font de la Salut. L'edifici principal correspon a una masia de planta baixa, pis i golfes, que ha sofert diverses transformacions respecte la construcció original, amb un cos adossat a la façana nord-oest de dues alçades. La coberta és de teula a quatre aigües, amb la part central lleugerament sobre aixecada respecte la resta. L'habitatge està reformat; una cambra conserva encara part d'una doble alcova, ja que d'una banda en feren una capella tancada quan hi habitaren monges. De les façanes cal destacar la principal, a sud-est, amb l'accés dels propietaris, i en menor mesura, la sud-oest, amb l'accés a la casa dels masovers, si bé ara tot s'utilitza com un sol habitatge. La façana principal és simètrica i està ordenada segons tres eixos de composició verticals. En destaca el portal adovellat d'arc de mig punt de la planta baixa del segle XV, les obertures amb balcons de la planta pis i un rellotge de sol. La resta de façanes presenten obertures disposades de forma desordenada i sense cap element d'interès. Seguint un camí cap a llevant, gairebé al límit del bosc, arribem a la font de la Salut. Es tracta d'un petit templet de planta quadrada cobert amb una volta de creueria a la clau de la qual hi ha esculpit l'escut dels Castellvell que conté una font decorada amb rajoles vidrades de diferents colors i amb plafons ceràmics representant diferents escenografies: 'la xocolatada' i 'la cursa de braus' -l'original del qual es troba al museu de la ceràmica del Palau de Pedralbes - i 'els grassos i els prims'. Hi ha una inscripció on consta la data de 1710, per bé que sembla una mica anterior. De l'entorn cal destacar el camí arbrat d'accés amb un lleuger pendent des de la riera, el barri que dóna pas al pati amb til·lers davant la façana principal -es tracta d'un mur amb un portal d'arc escarser amb llinda i brancals de carreus que separa l'espai de la façana principal de l'espai dels masovers- i la gran bassa situada a l'extrem nord de la finca i visible des de molts punts del terme municipal. Existeixen d'altres construccions auxiliars, com el garatge, que no tenen cap interès dins el conjunt. Cal destacar també el plafó ceràmic de la Verge de la Salut, en posició central, format per trenta rajoles de 13 x 13 cm i emmarcat per una sanefa barroca que fou malmesa durant un intent de robatori. Les peces sostretes van substituir-se per d'altres que no acaben de lligar amb el conjunt . | 08003-16 | Riera Coma Clara, 2 | El conjunt s'ha conegut amb diferents noms al llarg del temps, com mas Garriga, Salvatella o mas Arbúcies de la Coma. A mitjan segle XVII l'obté en heretat la monja del monestir de l'Ensenyança de Barcelona Serafina Galvany. El 1718 l'adquireix Francesc Amat Planella i Gravalosa, comte de Castellar, anomenant-se des d'aleshores Can Amat o Can Castellar. Gaietà d'Amat, marquès de Castellvell, l'heretà l'any 1749. A final del segle XIX la comprà Josefa de Pol. Maria de Pol va casar-se amb Ramon Cardona, que era propietari d'una de les tres parts en què s'havia segregat el segle XIX. | 41.5009900,2.2963500 | 441272 | 4594613 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37157-foto-08003-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37157-foto-08003-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37157-foto-08003-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37158 | Can Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XIV-XVII | està en procés de restauració. | Conjunt format per una antiga masia situada en un terreny terrassat i acompanyada per diverses construccions auxiliars a la part del darrera. L'edificació principal és de tipus basilical, de planta baixa i pis amb un cos central més alt que conté les golfes. La coberta és de teula a dues aigües. La construcció ha estat ampliada cap a llevant amb un nou cos, tot respectant el pendent de la coberta i les proporcions de les obertures. La façana principal, orientada a sud-est, no és del tot simètrica - tot i obviar el cos ampliat- ja que les obertures estan lleugerament desplaçades, si bé podem distingir tres eixos de composició verticals originals. Cal destacar-ne la portalada adovellada d'arc de mig punt, les finestres de llinda de pedra de la planta baixa i golfes, i, sobretot, les finestres gòtiques conopials de la planta pis, amb arcs lobulats i impostes decorades amb petites escultures, sent la finestra central de majors dimensions i decoració més rica. De l'entorn immediat, cal destacar-ne l'era davant la masia, així com els murs de pedra que organitzen els jardins terrassats. | 08003-17 | Riera Coma Fosca, s/n / Av. Jaume Rius Fabra, s/n | 41.4993700,2.2894400 | 440694 | 4594438 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37158-foto-08003-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37158-foto-08003-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37158-foto-08003-17-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37159 | Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt format per l'edificació principal, el camí d'accés amb el barri d'entrada, un pati i una zona d'horta al sud. S'accedeix des del sud després de travessar un barri i passar per un passeig lateral d'accés flanquejat per xiprers. Arribem a un pati amb un estany situat just davant de l'edificació principal. Al sud, i a la dreta del camí, hem deixat una zona d'horts disposats en diferents terrasses esglaonades. L'edificació principal és una casa senyorial de composició neoclàssica, amb un cos central de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües, amb cossos laterals a banda i banda amb una planta menys i coberts amb terrat pla. Presenta cinc crugies perpendiculars a la façana principal. Les façanes principal -orientada a migdia- i posterior són simètriques, ordenades segons eixos verticals de composició i amb les diferents plantes separades per cornises. Cal destacar-ne el coronament amb una cornisa perimetral amb modillons i un frontó triangular - amb un rellotge de sol en posició central a la façana sud. Les balconeres de la planta pis estan protegides amb balustres alineats al pla de la façana. La balconera central de la planta pis té un interessant trencaaigües emmotllurat. Els cossos laterals destaquen per la presència d'una galeria porxada a la planta pis amb cinc arcades de mig punt suportades per una doble columnata que també apareix a les façanes principals. Les arcades són de mig punt i estan sustentades per un joc de dobles columnes, conjugant l'arc de mig punt amb una estructura arquitravada. La barana torna a ser de balustres, lligant així totes quatre façanes. La planta baixa, en canvi, és molt massissa, i només hi trobem grans obertures a la façana sud, amb portals d'arc rebaixat. | 08003-18 | Verdaguer, 8 | 41.4975900,2.2941800 | 441088 | 4594237 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37159-foto-08003-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37159-foto-08003-18-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||||
| 37160 | Can Cay; Can Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cay-can-sarda | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI | Precisa restauració urgent: coberta cos principal, l'interior de la torre i la façana nord-est. | Masia del segle XVI formada per diferents volums fruit de diverses ampliacions fetes en el temps, d'entre els quals cal destacar el cos principal, un cos posterior de major alçada, una torre i un cos lateral de planta baixa. El conjunt es troba ubicat dins un teixit complex i desordenat de magatzems i d'altres activitats industrials al costat de la riera Coma Fosca. Cal destacar el cos principal, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües amb la part central sobrealçada. La seva façana principal, orientada a sud-est, és simètrica, organitzada segons tres eixos de composició verticals. En posició central hi trobem un portal adovellat d'arc de mig punt. Les obertures de la planta baixa i planta pis estan emmarcades amb carreus de pedra, elements que retrobem a les cantonades de la construcció. A la planta golfes, i centrades respecte l'eix de simetria, trobem dues petites finestres d'arc rebaixat amb un rellotge de sol al mig. Cal esmentar el balcó central de la planta pis, afegit posteriorment, i que retalla les dovelles de la portalada d'accés. A la dreta apareix una torre de planta quadrada i poca alçada que conserva encara una finestra de pedra. Com a rerefons, sobresurt un cos adossat de major alçada i amb coberta a dues aigües que malmet considerablement la imatge del conjunt, així com d'altres construccions auxiliars que existeixen a l'entorn. La resta de façanes han estat molt transformades. | 08003-19 | Riera Fosca, 38 | En un principi era de la casa d'Alella. El 1625 era coneguda com a Can Sardà. Amb el temps ha passat per diferents mans: el 1785 era propietat de Miquel Ramonà de Barcelona, el 1833 de Joan Gómez de la Torre, i el 1863 de Gaietà Giralt. | 41.4934600,2.2924200 | 440937 | 4593780 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37160-foto-08003-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37160-foto-08003-19-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 37162 | Can Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XX | Edificació situada a l'esquerra de la riera Coma Fosca, sobre una plataforma elevada d'esquena al bosc que limita amb la urbanització de Can Comalada. De fet, el més característic del conjunt és la seva ubicació i la seva relació amb l'entorn estructurat amb grans murs de contenció de pedra al costat de llevant, amb una lleugera barana de ferro que recrea una mena de balcó corregut que domina bona part del terme municipal. Des d'aquest costat s'hi accedeix en rampa entre aquests murs fins arribar al jardí que dóna pas a l'habitatge. Es tracta d'una construcció en forma de L amb una alçada de planta baixa i pis separades per una cornisa contínua. Les façanes combinen obertures de diferents dimensions: grans finestrals d'arc rebaixat amb petites finestres rectangulars; però no presenten elements compositius a destacar. El més representatiu és l'àmbit còncau que conformen les façanes on trobem una pèrgola, amb la incorporació d'algun element característic -finestres emmarcades amb carreus de pedra i un rellotge de sol- si bé segurament no són elements originals de la construcció. | 08003-21 | Riera Coma Fosca, 9-11 | 41.4976900,2.2891000 | 440664 | 4594252 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37162-foto-08003-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37162-foto-08003-21-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||||
| 37163 | Can Clarisvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clarisvalls | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. PELAEZ FABRA, Don Juan (2010). Notes inèdites. | XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Està situada a l'extrem sud-oest dels jardins del Marquesat d'Alella. L'edifici ha sofert diverses modificacions amb el temps, tot apareixent dos cossos adossats a l'esquerra i a la façana posterior respectivament. A la part posterior, hi ha un cos perpendicular als anteriors, d'una sola planta, al que s'accedeix des de la façana de llevant. En aquesta senzilla construcció popular en destaca la façana principal, orientada a sud¬oest tot buscant el camí d'accés des de la riera. Seguint diferents eixos de composició verticals, hi trobem un portal adovellat amb arc de mig punt i diverses finestres emmarcades amb carreus de pedra, elements originals del segle XVII. La resta de façanes han estat molt modificades. De l'entorn immediat només cal esmentar el camí d'accés que després voreja la casa i la relaciona amb els jardins del marquesat, l'espai o era davant la casa i els murs que en delimiten el perímetre. | 08003-22 | Riera Principal, 3 | La primera referència documental de l'actual finca del marquesat d'Alella es troba a l'arxiu parroquial d'Alella, en el llibre 'De Redditibus' (foli 218) on s'anomena la masia Clarisvalls, que en el 1292 s'anomenava 'La Torra'. Se sap que a l'any 1469, Guillem de Pujades, ciutadà de Barcelona, n'era el propietari. L'any 1648, Tomàs Llucià vengué La Torra al seu cunyat, Lluís Clarisvalls, d'on pren el nom. La propietat fou heretada per el seu fill Joan Clarisvalls, els germans del qual (Lluís i Jeroni) lluitaren, l'any 1714, en la defensa de Barcelona com a Capitans als batallons de la Coronel·la. El fill de Joan Clarisvalls, Jeroni, a l'any 1780 va vendre la finca al barceloní Esteve Guàrdia, el qual , en morir, la deixà al seu fill, Ignasi. Fou aquest qui la parcel·là, conservant per a ell l'edifici principal i les feixes i venent-ne la resta. Les terres que envolten la gran bassa de Tramuntana foren adquirides per Antoni Fontanils i Raspall i les vinyes del sud foren comprades per Carles Torrents i Miralda, que hi edificà l'edifici de La Miralda. | 41.4906900,2.2977900 | 441383 | 4593469 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37163-foto-08003-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37163-foto-08003-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37163-foto-08003-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37164 | Can Codina vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-vell | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XVII | Conjunt situat sobre una plataforma al límit entre la plana d'horts i el bosc que va pujant a ponent. S'hi accedeix o bé des de la riera a través d'un camí que, un cop superat Can Llimona, gira cap al nord; o bé des del sud des del passeig Marià Estrada. S'arriba llavors a un passeig d'accés arbrat a dos nivells que ens condueix a les dues edificacions conegudes com Can Codina, al nord de la finca. El volum inicial és una antiga masia amb coberta a dues aigües i de planta baixa, pis i golfes. A remarcar, els elements originals de la façana principal, com són el portal adovellat d'arc de mig punt i la finestra emmarcada amb carreus de la planta pis. Al davant, destaca una bassa pel rec de planta quadrada, amb les parets arrebossades i l'ampit enrajolat i un pou al costat, que s'alimenten de mina. | 08003-23 | Riera Coma Clara, 3 | 41.5017300,2.2942000 | 441093 | 4594697 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37164-foto-08003-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37164-foto-08003-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37164-foto-08003-23-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el POUM s'inclou en la mateixa fitxa la masia del segle XVI i la casa nova del s. XIX, de característiques totalment diferents i, actualment, de propietaris diferents. Per aquests motius les hem desglossat en dues fitxes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37165 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XIX | Conjunt d'edificacions destinades en l'actualitat com a restaurant, situades al peu de la urbanització que porta el seu nom. Està constituït fonamentalment per l'edificació principal, un cos lateral, volums posteriors auxiliars i el jardí davanter. A la finca s'hi accedeix des d'un bell passeig arbrat en rampa des del carrer de Mas Coll, pujant entre murs de contenció de pedra fins arribar al jardí que correspon a l'antiga era de la masia, espai que es converteix en una mena de terrassa delimitada al sud per una barana de balustres amb vistes a bona part del terme municipal. Tancant pel nord trobem l'edificació principal, una antiga masia de grans proporcions amb diversos cossos adossats de construcció posterior en tres dels seus costats, resultat de les necessitats derivades de l'adaptació del conjunt com a restaurant. Del volum central, de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula a dues aigües, en destaca la seva façana principal, oberta a l'era i orientada a sud-est, ja que la resta de façanes han estat molt transformades i alterades per l'aparició de nous volums. Es tracta d'una façana composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, si bé les de planta baixa tenen un lleuger desplaçament. Cal remarcar-ne el portal adovellat central d'arc de mig punt i les finestres emmarcades amb carreus de pedra. Les obertures de les plantes pis estan ornamentades amb elements gòtics. Les balconeres centrals, de majors dimensions, tenen a més un trencaaigües rectangular a la part superior. A més, trobem balcons individuals a les obertures de la planta pis i a la central de la planta superior. A l'esquerra apareix un cos de petites dimensions adossat al volum primitiu; i a la dreta s'aixeca un volum rectangular més gran -de planta baixa i pis i coberta a dues aigües- que tanca el pati pel costat de llevant. És un volum amb molta presència dins el conjunt però que, tal com succeeix amb els cossos adossats a l'esquerra i a la part posterior, no té gaire interès. | 08003-24 | Carrer Mas Coll, 3-5 | Possiblement la masia original tenia planta baixa i pis, i les finestres es van convertir en balcons. Correspon a l'antic mas Trobat, que posteriorment passà a la família Coll. Durant el segle XIX es realitzaren diverses transformacions i la construcció dels cossos annexos laterals. | 41.5014800,2.2861300 | 440420 | 4594674 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37166 | La torreta de Can Gaza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-de-can-gaza | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XX | Edificació aïllada de planta rectangular de petites dimensions i només planta baixa situada prop les bodegues Gispert. Es tracta d'una construcció d'inspiració modernista on destaca la façana principal orientada a llevant, sobre un jardí que baixa cap a la riera d'Alella. Una escala centrada a l'eix del pati ens porta a una plataforma elevada, protegida amb una barana d'obra calada, sobre la què s'aixeca l'edifici. La façana principal, de composició simètrica, presenta un ric repertori d'elements decoratius. Hi trobem un portal central d'arc rebaixat, flanquejat per dos finestrals rectangulars. Les tres obertures estan protegides per trencaaigües i emmarcades respecte la resta del parament, que és ceràmic pintat. Les cantonades estan remarcades amb un estuc dibuixant franges horitzontals. La façana es remata amb una cornisa amb fris ricament decorat, una barana acroteri amb esgrafiats i hídries composada tot seguint els eixos de la façana, i un coronament central en forma de frontó circular, també amb esgrafiats i rematat per elements decoratius vegetals. | 08003-25 | Av. Sant Josep de Calassanç, 51-53 | 41.4973000,2.2949900 | 441155 | 4594204 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37166-foto-08003-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37166-foto-08003-25-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||||
| 37167 | Companyia d'Alella; Can Punito ; Nau de Can Bragulat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/companyia-dalella-can-punito-nau-de-can-bragulat | AA.VV (2001). Recordant Alella en el temps. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. Alella. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Antiga nau que formava part del conjunt de Can Bragulat reconvertida com a sala d'exposició i venda de vi. De planta rectangular i coberta de teula a dues aigües amb important pendent, la construcció es troba a la cantonada del carrer de la riera Coma Fosca i el carrer Comas, a l'extrem sud-oest de la masia abans esmentada. Les façanes són de composició senzilla, sobretot la d'accés, situada al tester orientat al sud-oest. Aquesta, austera i de composició simètrica, té un portal central de llinda flanquejat per dues petites obertures d'arc rebaixat. Sobre l'accés apareix una finestra alta amb llinda triangulada que segueix el pendent de la coberta. L'altra façana, alineada al carrer Comas, es caracteritza pel ritme d'obertures, de majors dimensions i amb arc escarser, que segueixen l'estructura de l'edifici. També a remarcar l'interior, amb encavallades de fusta de gran llum, la coberta amb bigues i llates també de fusta, i una il·luminació i condicionament general interiors molt adequats al recinte. | 08003-26 | Riera Fosca, 30 - Carrer Comas | La finca original correspon a l'antic casal dels Pujades de Vall, família important d'Alella que, l'any 1465, tenia sepultura dins l'església parroquial. Joan Pujades comprà la casa a Miquel Sayol. L'any 1893 la posseïa la vídua Rosa Calderó de Pujades. L'any 1902, en Josep Brutau va agrupar diferents telers de fusta per aixecar una empresa a l'actual celler de la Companyia. Era la Fàbrica de Teixits de Cotó i Articles de Folreria Josep Brutau. Coneguda popularment com a Can Punito. Després passà a la família Bragulat que, per complicacions econòmiques, hagueren de destinar aquesta part de la casa com a magatzem de vins. | 41.4931600,2.2932700 | 441008 | 4593746 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37167-foto-08003-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37167-foto-08003-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37167-foto-08003-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37168 | Can Cortés; Can Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortes-can-sagrera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. | XV-XVIII | Conjunt de grans dimensions situat a la part més elevada del camí de Martorelles sobre una plataforma sustentada per importants murs de contenció ben visibles des de llevant. Està format per l'edificació principal i diversos cossos annexos, un jardí sobre una plataforma rectangular al sud, i una zona esglaonada d'horta i fruiters a l'extrem nord amb una pineda a la part superior. Al recinte s'hi accedeix a través d'un barri al final del camí de Martorelles, que dóna lloc a un passeig flanquejat per cedres i limitat per importants murs de maçoneria que ens porta directament al pati o era davant la masia original. Sobre el passeig d'entrada, a la part sud de la finca hi ha el jardí de la masia, format per diferents masses de pins amb algun cedre i xiprer que formen un plataforma - mirador rectangular amb vistes sobre bona part del terme municipal d'Alella. L'edificació principal es desenvolupa al voltant d'una antiga masia que es conserva parcialment. Aquesta, de la qual només en queden dues crugies i una coberta a una sola vessant, està orientada a migdia. Cal destacar-ne la portalada adovellada d'arc de mig punt, els finestrals amb arcs conopials amb impostes decorades de les obertures de la planta pis i un rellotge de sol. Al seu costat, a ponent, s'aixecà un volum, també molt transformat, de planta gairebé quadrada i tres plantes d'alçada, amb coberta de teula a quatre aigües amb una torreta mirador en el punt central. Tanca el conjunt pel sud un pòrtic d'entrada amb tres arcades i terrat pla. Els tres volums configuren un pati obert a llevant com a mirador sobre les valls d'Alella. Darrera d'aquests elements, han anat apareixent amb el temps diversos volums sense cap interès arquitectònic d'entre els quals cal destacar una petita església amb una torre campanar quadrada que esdevé una fita visual important de tot el conjunt. Finalment, tot travessant un mur arquejat, arribem al sector més septentrional de la finca on hi trobem unes interessants feixes d'horta i fruiters, esglaonades cap a llevant i separades per murs de contenció de pedra. A la part més elevada hi trobem una bassa amb un petit templet cobert a una cúpula semiesfèrica i, més amunt, una pineda amb un perfil molt característic. . | 08003-27 | Camí de Martorelles, 10 | Aquesta casa era coneguda com a Can Sagrera i ja existia abans del segle XV. El 1470 n'era propietari Vicenç Sagrera. El 1663 Madrona Mallol la vengué a Jacint Cortès. El seu fill Francesc la passà en heretat el 1718 a Isabel Fàbregas, vídua de Jacint Cortès. El 1777 era propietat de Josep Fàbregas, passant després a mans del senyor Estrada i posteriorment a Ricard Baciana. | 41.5043300,2.2869500 | 440491 | 4594990 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37168-foto-08003-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37168-foto-08003-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37168-foto-08003-27-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior hi ha un hipogeu, actualment en desús, però que, segons informació facilitada per la Sra. Conxita Boter, havia servit per fer-hi cava | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 37169 | Can Cossialls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cossialls | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació alineada al vial de la zona de la riera, formada per tres volums entre mitgeres. Són de planta baixa i pis, tret del volum sud que, pel desnivell del carrer, guanya un pis més. Tots ells estan coberts amb terrat pla. Les façanes estan decorades amb elements de tradició neoclàssica, amb pilastres i una cornisa superior dentellada amb un coronament esglaonat. Cal destacar el cos central, de composició simètrica i amb tres eixos verticals d'obertures separats horitzontalment per una imposta i verticalment per les pilastres abans esmentades. Les obertures dels cossos laterals tenen balcons. La finestra central, també amb balcó, té un trencaaigües decorat a la part superior. Totes les obertures, tret de les del cos de la dreta, tenen persianes de llibret. | 08003-28 | Rambla Àngel Guimerà, 34-42 | 41.4941300,2.2956700 | 441209 | 4593852 | 1851 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37169-foto-08003-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37169-foto-08003-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37169-foto-08003-28-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Damunt la porta principal hi ha una placa que diu: 'Ano MDCCCLI' (1851). | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 37171 | Can Cuiros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuiros | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVII | Edifici aïllat d'habitatge de planta baixa i dues plantes pis, aquestes construïdes l'any 1912 sobre una antiga edificació de només planta baixa datada l'any 1792. La coberta és de teula, a dues aigües, amb un interessant ràfec noucentista. De la construcció original cal destacar el celler cobert amb volta de rajola. La façana principal, orientada a migdia, conserva un portal d'arc rebaixat que data del 1792, un petit esgrafiat a la part superior i un rellotge de sol. La planta pis està formada per balconeres, sobre les que apareixen petites obertures a la planta segona. Aquestes, al costat est, es converteixen en finestres d'arc de mig punt que continuen cap a les façanes est i nord, que tenen una planta menys degut al pendent del terreny. Cal destacar el cos tancat d'accés amb escala i arc ogival situat al vèrtex est sobre el camí de Tiana, similar a una petita capella, i que ens porta al pati davanter a través d'un túnel cobert amb volta. També a remarcar el jardí - mirador posterior sobre amb importants murs de pedra que obren pas al camí que baixa cap a Can Rull; així com el jardí que s'estén a l'extrem oest de la finca. El conjunt resulta interessant per la seva posició elevada, que domina una panoràmica de la vila. | 08003-30 | Camí de Tiana, 4 | Possiblement el 1673 s'anomenava Can Cairó, propietat de Basili Segur Cairó. Posteriorment, el 1746, habitada per la família Segur passà a anomenar-se Can Segur. Les casetes de sota eren conegudes com a les 'Casetes d'en Segur', més tard, 'Casetes d'en Pau Abad'. | 41.4927800,2.2921400 | 440913 | 4593704 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37171-foto-08003-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37171-foto-08003-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37171-foto-08003-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37172 | Can Cumellas; Can Sopas; Casa Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cumellas-can-sopas-casa-biosca | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt de grans dimensions constituït pel passeig arbrat, al sud; l'edificació principal, en posició central; i finalment la pineda situada al límit nord de la finca. S'accedeix des de la riera per un camí entre bardisses que voreja una interessant zona d'horta i fruiters paral·lela a la riera. El camí gira cap al nord per convertir-se en un passeig de til·lers que acaba al pati davant l'habitatge. L'edificació principal té el seu origen en una antiga masia del segle XIV que ha sofert moltes transformacions donant-li un caràcter definitivament neoclàssic. Consta d'un cos central de planta baixa i dues plantes pis amb teulada a dues vessants, flanquejat per porxades laterals de planta i pis amb terrat. Del pla de la coberta principal en sobresurten dues torres que corresponen a l'escala i a un dipòsit d'aigües respectivament. La façana principal, orientada a sud-est, està composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, d'entre les quals cal destacar les de la planta noble, de majors dimensions i amb balcons. La façana, decorada amb grans esgrafiats i amb un rellotge de sol, és gairebé simètrica, només trencada per les portalades d'arc rebaixat de la planta baixa i per les torres de la coberta. Es remata als quatre vents per un coronament esglaonat amb una part central arrodonida, i una cornisa que només apareix a les façanes principal i posterior. Els laterals queden definits pels porxos de la galeria de la planta pis, amb barana calada d'obra i capitells emmotllats. Finalment, a la part posterior de la casa arrenca un passeig de plàtans que ens condueix a la pineda que s'estén cap al nord. | 08003-31 | Riera Coma Clara, 5 | El segle XIV era conegut com a mas Canyamas. A mitjans de segle XV fou adquirit per Francesc Arbúcies, que el va unir al seu mas les Monges. Posteriorment s'anomenà Torre del Senyor Bosch, propietat de Bonaventura Bosch. El 1900 l'adquirí el marquès d'Alella. Després passà a la família Biosca i finalment a la família Cumellas. | 41.5031600,2.2940100 | 441079 | 4594856 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37172-foto-08003-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37172-foto-08003-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37172-foto-08003-31-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 37173 | Cal Doctor; Can Pujades de Munt, | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-doctor-can-pujades-de-munt | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, de planta baixa i pis i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Ha estat molt transformada amb l'aparició de cossos adossats a ambdós costats. Del conjunt en destaca una torre emmerletada de planta quadrada que sobresurt del pla de la teulada, situada a la part posterior del volum central. Des de la riera Coma Fosca s'accedeix a la finca a través d'un camí d'accés arbrat que ens porta a l'era davant la masia. L'edificació principal, orientada a sud, presenta una façana amb elements de diverses èpoques. A remarcar el portal adovellat d'arc de mig punt sobre el qual s'obre una finestra coronella, acompanyada d'un rellotge de sol i de dues obertures més a cada costat emmarcades amb carreus de pedra, elements que retrobem a les arestes del volum principal. Una d'aquestes obertures s'ha reconvertit en balconera, amb un lleuger balcó amb paviment de rajola ceràmica i sustentat per elements metàl·lics de formes corbes. De l'interior, cal esmentar el celler, que ocupa la part posterior de la planta baixa, que es troba sota el nivell del terreny. També cal destacar un safareig de planta quadrada amb pèrgola de fusta suportada sobre quatre columnes, amb rentadora a tres dels quatre costats. En una cantonada, hi ha un plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Jordi. | 08003-32 | Riera Coma Fosca, s/n | Antigament es coneixia com a Can Pujades de Munt, amb referències que es remunten fins al segle XIII. Però les tres generacions seguides de doctors en medicina han deixat el nom a la masia. | 41.4980400,2.2906300 | 440792 | 4594289 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37173-foto-08003-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37173-foto-08003-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37173-foto-08003-32-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven pergamins amb els privilegis de la família Pujades.La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 37174 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues vessants, situat en una zona de cases de cos al peu de la riera d'Alella. Té una estructura de nau, amb un espai únic a dues plantes amb encavallades i bigues de fusta. En destaca per sobre de tot la façana a la riera, de composició neoclàssica amb un frontó triangular al coronament amb elements decoratius prismàtics a cadascun dels seus vèrtexs. A la planta pis hi trobem dues balconeres d'arc de mig punt de proporcions verticals, emmarcades amb motllures rectangulars, amb un balcó corregut amb barana de ferro que agafa tota l'amplada de la façana. La planta baixa ha estat molt transformada, amb un aplacat de pedra recentment afegit i unes obertures que no responen a la tipologia de l'edifici, ja que la portalada inicialment era d'arc de mig punt. | 08003-33 | Rambla d'Àngel Guimerà, 18 | Edifici construït a finals del segle XIX que era utilitzat com a cafè a la planta baixa i com a sala de ball, teatre i, posteriorment, cinema a la planta pis. | 41.4934100,2.2955200 | 441196 | 4593772 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37174-foto-08003-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37174-foto-08003-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37174-foto-08003-33-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2493,85 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/