patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
39748 Barraca del Mas Roqueta 15 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-15 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de vinya de planta quadrangular i molt bon estat, segurament refeta recentment. Té una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és d'una perfecta proto-volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de majors proporcions. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic, i, coronant la terra hi ha un carreu de pedra blanca. 08012-509 Horta d'Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8203200,1.9858200 415772 4630324 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39748-foto-08012-509-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39748-foto-08012-509-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39748-foto-08012-509-3.jpg Inexistent Popular|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38045 Part Baixa d'Argentona https://patrimonicultural.diba.cat/element/part-baixa-dargentona <p>RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.</p> Il·localiltzable <p>Jaciment il·localitzable per la manca de dades que ens dona M. Ribas, que parla de la troballa de tres destrals de basalt i ceràmica eneolítica.</p> 08009-30 Sud d'Argentona, prop de la Riera 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
94182 Cedres de l’edifici Xifré https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-ledifici-xifre <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la part posterior de l’edifici Xifré hi ha tres espècimens de <em>Cedrus libani </em>o cedre del Líban. Es tracta d’una conífera de la família de les pinàcies, de fulla persistent que en el seu hàbitat natural (muntanyes de la regió mediterrània del Líban, oest de Síria i centre sud de Turquia i també a les muntanyes de l’Atles) pot créixer fins als quaranta metres d’alt. La capçada és cònica en els arbres relativament joves, mentre que amb els anys, es torna més irregular. Les fulles són aciculars o en forma d’agulla, que mesuren entre 30 i 35 mm i apareixen en grups de 20 o 30 en forma de pinzell. Floreix a la primavera. Les flors masculines són de color bru rogenc; s’identifiquen perquè apareixen dretes sobre la branca. Mentre que les flors femenines, són molt més petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’escorça està clivellada i té un color bru grisós. El fruit és la pinya, que surt cada dos anys ja que necessita un any per a madurar. El color varia de verd grisós a l’inici per arribar al gris fosc al cap de dos anys.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-427 Carrer d'Auterive, s/n 41.5831253,2.5458616 462145 4603593 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-02dsc1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-03dsc1191.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
95126 Rial de Vallfiguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-vallfiguera <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Petit rial que aboca al rial del Bareu, a la capçalera d'aquest (marge esquerre). Destaquen de manera molt especial les rengleres de grans alzines que es van plantar a banda i banda de la seva llera, i que configuren un paisatge únic a Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-482 Rial de Vallfiguera <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5903391,2.5476658 462300 4604393 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rial-de-vallfiguera_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rials.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39579 Barraca de La Torre 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-torre-1 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra de proporció força gran i irregulars, Al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta, mentre que a la resta de murs hi ha una obertura més petita a cada un d'ells com a respiració de l'estructura. El sostre és de proto-volta cònica ja que passa d'una base quadrangular a una sola llosa a dalt de tot a partir de la superposició de lloses, l'una a sobre de l'altre. Sobre del sostre hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. 08012-340 Morisco La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8539200,1.9489700 412757 4634091 08012 Avinyó Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39579-foto-08012-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39579-foto-08012-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39579-foto-08012-340-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38069 Font de la Plaça https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. La base de l'estructura és un pilar de ciment armat amb dos galets de ferro, un a cada banda, que aboquen l'aigua a sengles piques, també de ferro. Aquest pilar sosté un ornament de ferro colat. Es tracta d'una farola amb tres llums. 08009-54 Nucli urbà. Plaça Nova En aquest lloc abans hi havia un safareig públic i més tard un abeurador per als animals. 41.5543900,2.4027000 450189 4600475 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38069-foto-08009-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38069-foto-08009-54-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38033 Can Serra de Lledó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-de-lledo BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. NN.CC(1974) 'Una nova vil·la rural iluronesa a Argentona'. Memoria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. IIaC-IIIdC A sobre hi ha una urbanització L'any 1952, M., Ribas ja publicava la noticia de troballes superficials en l'àrea de la Baronia de Viver. Quan es va urbanitzar el sector oest de la carretera B-502 es van documentar ceràmiques (Dressel 1, TS Africana C) i material constructiu. 08009-18 Veïnat del Cros 41.5451800,2.4038200 450276 4599452 08009 Argentona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38033-foto-08009-18-2.jpg Inexistent Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38073 Creu de terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme CALVO VERGÉS, Oriol (2002) 'Fa cinquanta anys: la santa Missió i la creu de terme de Moragas i Clavell'. Fonts, núm. 10, abril de 2002. Argentona, pàgs. 11-13. XX Restaurada l'any 2000 Creu de fusta tallada,suportada per un fust d'uns tres metres d'alçada, en el que s'integren nou escultures fetes de pedra, que representen diversos sants relacionats amb Argentona. A la base, unes pedres de petit tamany, formen un petit turó que representa el Mont Calvari. Té una coberta de fusta a quatre aigües, amb teules vidrades, aguantada amb uns pilars de fusta creuats. Les escultures dels sants les va realitzar Jaume Clavell i Nogueras. Representen Sant Julià, Sant Domènech, Sant Vicenç, Sant Cugat, Sant Jame, Sant Martí, Sant Sebastià i Sant Pere. A dalt, en fusta, el Crist clavat a la creu per una cara i la Verge de la Magrana per l'altra. 08009-58 Nucli urbà. C. Gran Inaugurada el 17 de febrer de l'any 1952 com a cloenda dels actes de la Santa Missió. El 20 de gener de 2002 es va tornar a inaugurar després de patir una profunda restauració, donat el mal estat que tenia. La restauració l'encapçalava Miquel Arnau. Les escultures de pedra se'n va encarregar Elisabeth Pous. El cost total fou de 6.000 euros, pagats íntegrament per l'Ajuntament. 41.5574400,2.4007500 450029 4600815 1952 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38073-foto-08009-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38073-foto-08009-58-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Antoni de Moragas i Gallissà 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39800 Pont de La Portella https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-portella XX Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargassada fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 4 m de longitud. Per la cara sud fa igualment 4 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud és de 3m. 08012-572 Avinyó 41.8825800,1.9585400 413590 4637264 1940-50 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39800-foto-08012-572-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38076 Monument a Lluís Companys https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-0 XX Bloc de pedra de forma trapezoidal. En relleu hi ha la cara de Lluís Companys (President de la Generalitat assassinat per l'exèrcit colpista del General Franco, a Montjuic). Es llegeix la següent inscripció: 'Lluís Companys i Jover/1882-1940/President de la Generalitat de Catalunya'. A sota: 'Tornarem a sofrir/Tornarem a lluitar/tornarem a guanyar'. 08009-61 Nucli urbà. Plaça Nova Monument erigit el 19 d'octubre de l'any 1997. 41.5543900,2.4027000 450189 4600475 1997 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38076-foto-08009-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38076-foto-08009-61-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Damià Rodríguez 98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
95124 Horta Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-dalmau <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans alzines (Quercus ilex), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea) i roures martinencs (Quercus humilis) a la zona de l'horta Dalmau. És un racó natural interessant adjacent al nucli urbà (carrer Doedes amb carrer Barcelona), on hi podem trobar també altres exemplars com pins blancs, ametllers o figueres. Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-480 Carrer Doedes amb carrer Barcelona 41.5884370,2.5411937 461759 4604184 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123133134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0051.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37783 Can Deri https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deri CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. XIX Mas de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. El cos central, que és el més antic, consta de planta baixa i dos pisos. Els cossos laterals, afegits més modernament, tenen planta baixa i un pis. A la part superior del cos principal de la façana hi ha un rellotge de sol i un plafó amb la data de la darrera modificació del mas: 1838. Al costat dret hi ha una pèrgola d'obra pintada de blanc. 08007-98 Al sud del terme municipal. Ha agafat el nom del seu primer masover, Desideri Sala. Des de llavors han passat cinc generacions de masovers de la mateixa família. Alguns, no tots, han estat batejats amb el nom de Desideri, però tots han estat coneguts amb el sobrenom de Deri. 41.5876000,2.5320800 460999 4604095 08007 Arenys de Munt Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37783-foto-08007-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37783-foto-08007-98-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39766 El contrapàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. No existeix Dansa típica que es ballava al acabar la processó del Roser, a l'igual que el Gambeto. Es ballava a la plaça major. Els homes sols es donaven la mà format un semicercle que s'anaven movent amb passos mesurats i un moviment oscil·lant d'esquerra a dreta, fins a tornar al punt d'origen, donant la volta a la plaça. Es celebrà fins a finals de segle XIX. No en conservem la melodia. 08012-538 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38145 Carex grioletii https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioletii-0 <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> <p>Ciperàcia molt rara als Països Catalans on només es troba en petites poblacions de molt pocs individus al Montnegre, al Tibidabo i al Parc de la Serralada Litoral. Al Parc, no havia estat retrobada fins fa pocs anys d'ençà del seu descobriment pel monjo botànic Sennen el 10 d'abril de l'any 1917. Viu a clarianes i zones de mitja ombra a les avellanoses, sobre sòl eutròfic. Argentona és una de les zones amb més poblacions, localitzant-se al torrent de Burriac, torrent de l'Espinal, riera de Clarà i turó de Cirés.</p> 08009-152 Torrent de Burriac, torrent de l'Espinal, riera de Clarà i turó de Cirés 41.5431100,2.3891100 449047.05 4599230.54 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38145-foto-08009-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38145-foto-08009-152-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38206 Can Miliu Cabanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miliu-cabanyes <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> XVIII <p>Afegit de construccions iniciat per Emili Cabanyes i continuat per Gaietà Cabanyes. Planta baixa i dues plantes pis. S'aprofità evidentment l'existència d'antigues edificacions. Casa allargada amb les vessants en sentit de les façanes davantera i posterior.</p> 08009-213 Veïant de la Pujada. Torrent de Can Cabanyes 41.5588800,2.4097700 450782.06 4600969.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38206-foto-08009-213-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Anònim. Reforma Emili i Gaietà Cabanyes. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
73775 Sant Maure de Contrast https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-maure-de-contrast AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. XI-XIX A inicis del anys 90 del segle XX, fou restaurada. Petita capella situada al nord del nucli de Contrast. D'origen romànica, ha patit intervencions que han modificat la seva forma original, sobretot al segle XIX. Consta d'una sola nau, volta de canó de mig punt, i finalitza amb un absis semicircular. La coberta és a un vessant (sud) feta amb teula àrab, i presenta un ràfec d'una sola filada. Entrada actual amb arc escarser que s'orienta a l'oest. Té a sobre una petita obertura circular, i culmina la façana amb un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'entrada original estava al mur sud, i actualment es pot observar tapiada en aquest mur. En aquest mateix mur s'observen dos petits contraforts que ajuden a contrarestar el nivell del terreny. En aquest mateix mur, però a l'interior, hi ha una petita capella on hi trobem una imatge d'una verge a l'interior d'una vitrina de fusta. A l'interior de la capella, hi trobem també un imatge gòtica de Sant Maure, una pica baptismal de pedra adossada al mur, i una placa amb una inscripció que menciona l'ampliació d'aquesta capella, l'any 1802. 08008-21 Contrast L'indret de Contrast ja és citat a l'any 1241, però de la capella no és fins a l'any 1443 quan es cita per primera vegada . A inicis del segle XIX, exactament l'any 1802, s'hi realitzaren diverses intervencions: allargament de la nau, aixecament del campanar, alçament de murs i canvi d'accés. L'any 1991 a iniciativa dels veïns de Contrast, es van començar les obres de restauració de la capella. Un any més tard, ja tornava a estar oberta al culte i la pregària. 41.5814200,1.4338100 369443 4604488 08008 Argençola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. 92|94|98|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39724 Font del Bussé https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-busse - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XX Font feta per una llosa de pedra, de la qual en surt un broc metàl·lic per on surt l'aigua, que va a parar al torrent de la Casanova 08012-485 Avinyó 41.8742800,1.9537800 413184 4636347 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39724-foto-08012-485-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38013 Cirerer Gros de la font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/cirerer-gros-de-la-font-del-ferro <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> Algunes de les branques semblen mortes. <p>Cirerer (Prunus avium) localitzat uns 200 m aigües amunt de la font del Ferro, al marge dret del torrent de Burriac. Dimensions: Perímetre: 2,21 m, DBH: 0,71 m.</p> 08009-104 Font del Ferro 41.5421000,2.3885700 449001.04 4599118.54 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38013-foto-08009-104-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38084 Monument Guerra Civil https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-guerra-civil XX Ha estat estat pintat amb esprai en diverses ocasions (segons informacions de 2021 del Cens de Simbologia Franquista del Memorial Democràtic) <p>Creu feta de pedra de granit. Les inscripcions que hi podem veure avui dia són posteriors al franquisme. En una cara es llegeix: '<em>A tots els que ens deixaren a conseqüència d'un fet que no s'ha d'esdevenir</em>'. A l'altre costat, es llegeix: '<em>Que trobin en el seu repòs la pau que la vida els negà</em>'. En un lateral hi ha l'any 1936 i en l'altre, l'any 1975.</p> 08009-69 Nucli urbà. Pl. de l'Església <p>Segons les informacions del monument que recull el Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic (2021): '<em>No consta si originàriament havia inclòs algun tipus d'iconografia franquista</em>'. El que sí sabem és que durant el període democràtic es va modificar per incorporar-hi unes inscripcions que fan referència a totes les víctimes. </p> 41.5541200,2.4006200 450016 4600446 1975 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38084-foto-08009-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38084-foto-08009-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38084-foto-08009-69-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2025-04-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38300 Edifici del C. Gran, 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-c-gran-1 XX Objecte d'una recent restauració. <p>Casal ample en cantonada, de panta baixa i pis. Edifici característic de l'arquitectura popular amb elements de decoració d'inspiració modernista: llindes de les obertures amb motllures i aplacat de rajoles, sanefes d'esgrafiats i ràfec decorat Els elements metàl·lics dels balcons són de fosa, i el remat de la coberta es formalitza amb una balaustrada i un acroteri lateral.</p> 08009-307 Nucli urbà. C. Gran, 1; cantonada amb C. Bernat Riudemeia 41.5542900,2.4022300 450150.06 4600464.53 08009 Argentona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38300-foto-08009-307-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 106 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39661 Fogons de pedra de La Vall de la Gavarresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fogons-de-pedra-de-la-vall-de-la-gavarresa - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVIII Fogons fets de pedra, situats a l'antiga cuina. Es tracta de diversos carreus treballats, i donen lloc a quatre fogons de pedra, els quals rebrien l'escalfor del foc des de sota, i, gràcies als sortints de les pedres, podrien posar els estris de cuina sense tancar l'entrada de calor i, així, poder mantenir viva l'escalfor. 08012-422 Avinyó En el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l''estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes. A mitjan segle XIX (1847) hi va haver reformes importants, obrint-se l'accés a l'habitatge pel cantó nord. Al 1944 es va construir una masoveria al cantó de ponent (avui convertida en casa d'estiueig). 41.8811300,1.9994800 416985 4637062 08012 Avinyó Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39661-foto-08012-422-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39661-foto-08012-422-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38031 Sant Pere de Clarà (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-clara-ii PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Segons M. Ribas, als voltants de l'església de Sant Pere de Clarà es trobava ceràmica romana barrejada amb medieval. La documentació de l'església, parla d'una fundació al s. IX i Marta Prevosti considera que és possible una continuïtat d'ocupació des d'època romana. Però això només és una hipotesi que caldria comprovar en futures recerques. 08009-16 Veïnat de Clarà 41.5579600,2.3800600 448304 4600884 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37721 Llinda de la casa del carrer Vell, 20 https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-del-carrer-vell-20 VIADER i CROUS, Montse (1986). Llinda gravada (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. XVII Portal fet amb els muntants i la llinda de pedra granítica ben escairada, però amagades sota una espessa capa de pintura; però es pot veure el dibuix gravat a la llinda. Es tracta d'un calze fet en relleu en la part central de la llinda. 08007-36 Carrer Vell, núm. 20 41.6081500,2.5404400 461708 4606373 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38046 Nord d'Argentona https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-dargentona ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. La noticia ens la proporciona M. Ribas i parla de les restes d'una possible vil·la romana, ja que s'hi van trobar ceràmica, paviments i material constructiu. A la carta arqueològica es diu que podria tractar-se del mateix indret de Can Matavents. 08009-31 Al N. De la població i a la vessant dreta de la Riera 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Dolent Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39849 Era d'El Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-verdaguer - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - FERRER I ALÒS, Llorenç (1996). 'Les cases Verdaguer i Abadal d'Avinyó' a Masies i cases senyorials del Bages. Manresa, Angle Editorial, pàg.70 - 91. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica. Http://www.gonomonica.cat. - SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004) Rellotges de sol de Catalunya. Ed. Efados. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVII-XVIII Era situada a l'interior del pati d' El Verdaguer. Està composta de grans lloses de pedra, element que denota l'antiguitat de l'era. Actualment està molt deixada i comença a sortir vegetació entre les lloses posant en perill l'estructura. 08012-621 Avinyó La masia és ja documentada al segle XVI, al fogatge de l'any 1553 on hi ha referenciat 'Jaume Verdaguer, Benent Verdaguer i en Miquel en casa de'en Barraquer' com a homes de la parròquia i terme d'Avinyó. La gran obra de la masia correspon al segle XVII i, més endavant, a l'any 1775 fou construïda la nova façana de migdia amb la galeria porxada i els esgrafiats per Pau Verdaguer. 41.8630600,1.9712000 414614 4635084 08012 Avinyó Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39849-foto-08012-621-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39849-foto-08012-621-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39849-foto-08012-621-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98|94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39645 Vilapudúa de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilapudua-de-baix - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVII Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1470 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. La casa es troba construïda directament sobre la roca que emergeix en parts de l'era i el camí. L'acabat exterior és arremolinat, la porta és adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Ha sofert intervencions en diferents èpoques, a la llinda de la porta de la galeria trobem la data '1642' i en una de les ales de la casa en trobem una altra '1784'. A començaments del segle XX es construí l'ermita i els estabuladors que tenen nou arcades fetes amb maó i envolten l'era. També hi ha una cisterna per a la recollida d'aigües pluvials. Hi ha tines i una premsa de vi. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. 08012-406 Sta. Eugènia de Relat La masia és documentada ja al segle XVI, car és esmentada al Fogatge de 1553, sota domini del monestir de Ripoll, que al segle XVIII passarà a la Seu episcopal de Vic. 41.8916000,1.9894800 416169 4638234 1642 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39645-foto-08012-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39645-foto-08012-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39645-foto-08012-406-3.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39642 Cal Tonimàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonimas - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVII-XVIII Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1200 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. El murs exteriors originals són de pedra i s'han arrebossat i pintat de color blanc. La porta és adovellada i les obertures arrebossades. S'observa un reforç a la façana principal i té ampliacions de diferents èpoques. A l'interior hi ha una escala de pedra, el celler amb el sostre amb volta, també hi trobem tines, tinardons i una pedra de molí. A la casa s'hi accedeix a través d'un baluard i a dins hi ha diferents coberts i pallisses. Se situa en entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. 08012-403 Avinyó Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. 41.8664300,1.9951600 416607 4635434 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38074 Capella del Sant Crist https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-0 Capella feta d'obra, de planta quadrangular, amb coberta de teules a doble vessant, coronada per una creu de ferro. Basament de pedra granítica amb dos esglaons que apropen a la fornícula, tancada per un vidre i un reixat de ferro. 08009-59 Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch / Ctra. Vilassar 41.5521300,2.4041800 450311 4600223 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38074-foto-08009-59-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39727 Font del Mal Pas https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mal-pas - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. La font està a un marge de terra rodejada d'heura. L'aigua surt d'un forat de la paret de roca, es canalitza per una teula ceràmica i salta a una petita bassa a terra. L'aigua d'aquesta bassa passa a un petit gorg que està tres metres més al sud. 08012-488 Avinyó 41.8510300,1.9558000 413320 4633763 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39727-foto-08012-488-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39670 Capelleta del Mas Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-mas-vilanova - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVII Capelleta inserida a la paret de tramuntana del menjador de la masia. Es tracta d'una capelleta acabada amb un absis decorat amb elements naturals que recorden a les petxines. Igualment trobem unes volutes esculpides a banda i banda de la capella, a la part inferior. Les portes de la capelleta destaquen per la seva policromia a partir d'elements florals. 08012-431 Sta. Eugènia de Relat En el fogatge de 1553 ja ens apareix la família de Vilanova, donant el mas del mateix nom: el Vilanova. Ara bé, al llarg de la història hi ha hagut constància que han existit tres masos Vilanova cohetanis: el Vilanova Jussana, el Sobirana i el Mitjana. Actualment no queda cap refernt estructural que recordi aquests edificis i només s'ha conservat el Vilanova Mitjana, gràcies a la reforma del segle XVII que donà estabilitat a l'edifici. 41.8993800,1.9730200 414814 4639114 08012 Avinyó Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39670-foto-08012-431-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39670-foto-08012-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39670-foto-08012-431-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 99|94|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39680 Barraca de La Portella 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-1-0 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Hi ha alguna biga que ha començat a cedir. Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està construït amb lloses de pedra que reposen sobre d'un tramat de bigues de fusta. A la paret de ponent hi ha, dins de la barraca, dos petits espais per col·locar-hi objectes, a mode de lleixa. A la part exterior de tramuntana i llevant de la barraca hi trobem un mur que fa cantonada, com si tanqués l'espai de la barraca. Creiem que funcionaria com a espai per a disposar-hi l'animal de càrrega. 08012-441 Morisco La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8809800,1.9475300 412674 4637097 08012 Avinyó Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39680-foto-08012-441-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39680-foto-08012-441-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39680-foto-08012-441-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|98|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
73911 Cal Prim https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prim XVI L'edifici principal ha estat restaurat. Es troba situada en el camí de Clariana a Contrast, pròxima a Cal Magre. Forma una recinte tancat amb l'edifici principal, i diferents construccions annexes. L'edificació principal, consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. En algunes façanes hi ha part d'arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. S'observa una evolució constructiva amb diferents ampliacions de l'edifici principal. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc rebaixat a la planta baixa. A la resta de la façana hi trobem diferents finestres i balcons bastant senzills. A la resta de façanes no hi ha elements destacables. Davant de la façana sud, hi ha un espai tancar per murs, i on trobem una edificació annexa. A l'oest del conjunt, hi destaca una edificació annexa de grans dimensions, avui en dia en desús. Al nord del conjunt, a l'alçada del camí de Clariana a Contrast, hi ha una barraca de marge amb volta rebaixada. Hi ha camps de conreu i zona enjardinada davant de la façana principal. 08008-157 Clariana Desconeixem la història de l'actual edificació de Cal Prim, que amb la restauració sembla bastant moderna. Però en la documentació de l'Arxiu Parroquial de Clariana, s'esmenta en un testament de 1539 Mas d'en Prim. També surt citat en un altre testament, en el de Joan Mestre, l'any 1596. Finalment en un capbreu de 1634 surt anomenat i es citen diverses propietats d'aquests mas : una resclosa a la riera de Clariana, un molí ( anomenat de muret). 41.5875600,1.4747600 372869 4605108 08008 Argençola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73911-foto-08008-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73911-foto-08008-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73911-foto-08008-157-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. 98|119|94 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39815 Carrer de Canserra https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-canserra - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVIII-XIX És el carrer més antic del poble, on la majoria de cases són del segle XVIII, i la resta del XIX. És remarcable tot el conjunt però en volem posar de relleu quatre edificis excepcionals: Can Serra (s.n.), el n.5, el n.8 i el n.10. És un dels nuclis poblacionals més antics juntament amb el carrer de Ponent i el carrer Sallent. 08012-587 Avinyó Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. 41.8661400,1.9714200 414637 4635425 08012 Avinyó Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39815-foto-08012-587-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39815-foto-08012-587-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39815-foto-08012-587-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
73916 Femer de Cal Perutxo https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-perutxo XIX-XX La part superior externa està coberta per vegetació i males herbes. Situada al nord del nucli de Carbasí. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Sense paret de tancament al davant orientada a l'est. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. 08008-162 Carbasí El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquella zona, podem trobar algun femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia o la casa, i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. 41.6106900,1.4304900 369226 4607743 08008 Argençola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
73797 Cal Morera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera-2 XIV-XV Les façanes presenten un estat de conservació millorable, sobretot la nord. La coberta encara es conserva però comença a presentar signes de desgast, degut a l'estat de l'embigat. Gran edifici de planta quadrada situat a l'entrada del nucli d'Albarells. Presenta soterrani, planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a quatre vessants amb teula àrab. Solament és visible el ràfec de la façana nord. Les façanes originalment arrebossades, estan perdent aquest atribut, degut a l'abandonament. Presenta molts elements interessants, tot i que ha patit moltes modificacions en les façanes (que s'observen a primera vista). La façana d'ingrés s'orienta al sud, i s'accedeix a l'edifici a través d'un porxo, on trobem un seguits d'arcs apuntats, formant una volta de creueria. Cal esmentar, que les obertures del porxo, són amb arc rebaixat de pedra. En aquest espai, hi trobem també un forn, actualment tapiat. Aquest porxo actualment està ple de caixes que no deixen veure altres elements. A la façana exterior, hi trobem diverses finestres amb brancals, i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Destacar-hi també a la primera planta un gran finestral amb arc rebaixat, i a la planta superior, dues finestres bessones amb arc de mig punt. A la planta baixa, al costat de l'entrada al porxo, hi ha adossada una construcció més recent. La resta de façanes, presenten algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Tant la façana est, com la nord, estan cobertes per una abundosa vegetació. 08008-43 Albarells És una de les cases més antigues del que havia estat el poble d'Albarells. No és descartable, que s'hagués construït o evolucionat sobre alguna estructura més antiga. 41.6221300,1.4763800 373072 4608944 08008 Argençola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-3.jpg Inexistent Renaixement|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. 95|98|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
73925 Rellotge de sol de Ca la Joana https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-joana XX Hi manca l'agulla. A la façana d'ingrés de Ca la Joana hi trobem un senzill rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb números romans. Fet amb una composició de rajoles representa una escena de caça. Hi manca l'agulla. 08008-171 Rocamora 41.5979200,1.4194800 368282 4606342 08008 Argençola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-3.jpg Inexistent Expressionisme abstracte|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. 112|119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39737 Pou d'El Ferran 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-ferran-2 - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XVIII-XIX Pou d'aigua construït amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter, i té una superfície aproximada de 2 m2. La planta és de forma rectangular, tot i que té les cantonades arrodonides. Al mur de migjorn presenta la porta, tapada amb una porta feta de fusta. El sostre és cobert per unes lloses de pedra disposades en una sola vessant, fent baixada de migjorn a tramuntana, suposem que les lloses recolzen sobre d'algunes bigues de fusta. 08012-498 Avinyó 41.8537400,1.9754200 414952 4634045 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39737-foto-08012-498-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39737-foto-08012-498-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39737-foto-08012-498-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98|94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
73927 Cementiri de Clariana https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-clariana XIX Cementiri de petites dimensions. D'estructura rectangular, es troba orientat cap al nord-est. L'accés la recinte es troba al sud-oest i presenta una entrada triangular amb brancals i llinda de pedra. A la dovella central hi ha la data de 1891. A sobre d'aquesta s'hi observa una petita placa amb la inscripció 'ROGAD POR NOSOTROS'. A la part superior hi trobem una creu força senzilla. A l'interior del recinte hi ha un passadís amb xiprers i els nínxols al nord-est i al sud-oest. 08008-173 Clariana L'any 1891 entrava en funcionament el cementiri de Clariana. A finals del segle XIX es crearen els cementiris que avui dia trobem al municipi d'Argençola. 41.5955400,1.5008600 375060 4605956 1891 08008 Argençola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. 119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38097 Font de la Plaça de Vendre https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-vendre Típica font de ferro fos. Al costat hi ha unes rajoles amb el nom de la font. Treu aigua de la xarxa municipal per abastir les necessitats pràctiques de les parades del mercat. 08009-82 Nucli urbà. Pl. de Vendre 41.5546700,2.4005700 450012 4600507 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38097-foto-08009-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38097-foto-08009-82-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38023 Can Bellatriu (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellatriu-ii PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona Ia.C-IId.C Per excavar. Possible establiment rural d'època romana, per les notícies del propietari de la finca que ha anat trobant diferents materials al conreuar les terres. També informa que hi ha materials romans incrustats a les parets dela finca. Entre els materials trobats i que guarda el propietari hi ha fragments d'àmfora romana (Dressel 7/11, Dressel 20), gressols de ceràmica i dues monedes. També s'esmenta la troballa de murs. 08009-8 Veïnat de Sant Jaume Marià Ribas ja esmentava la troballa de ceràmica superficial en aquest indret. 41.5571700,2.4095800 450765 4600780 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38023-foto-08009-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38023-foto-08009-8-2.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39733 Font de l'Abadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-labadal - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XIX-XX La font està composta d'una paret de pedra, d'uns 50 cm d'alt, del qual hi sobresurt a mitja paret un forat amb un broc metàl·lic que treu l'aigua a una petita bassa que hi ha sota. D'aquí passa a la riera d'Oló, just uns vint metres al nord de la font. 08012-494 Horta d'Avinyó 41.8329900,1.9678200 414294 4631748 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39733-foto-08012-494-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39733-foto-08012-494-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39851 Ca la Marcelina https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcelina - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVIII Edifici de tres plantes, construït amb pedra i una superfície aproximada de 250 m2, amb afegitons posteriors a la banda de tramuntana i ponent. La façana originària era a la paret de llevant, on ara ja no hi ha carrer sinó que el nou carrer s'ha situat a la vessant de ponent de l'edifici. A la llinda de la casa podem apreciar 'Ramon Prat / 1702'. Es tracta d'un dels edificis més antics del poble. 08012-623 carrer Raval, n.14; Avinyó Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. 41.8673000,1.9706600 414575 4635555 1702 08012 Avinyó Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39851-foto-08012-623-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39851-foto-08012-623-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39851-foto-08012-623-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39850 Font de Cabrassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrassa - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. La font es troba molt tapada per la vegetació. Hi ha la roca natural on surt un forat amb l'aigua, a partir d'un tall vertical a la roca que permet que l'aigua flueixi cap a un petit dipòsit circular fet de pedra. La seva aigua va a parar al pantà de Vilagonella. 08012-622 Horta d'Avinyó 41.8083300,2.0343400 419786 4628946 08012 Avinyó Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39850-foto-08012-622-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39836 Font de La Ruca https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-ruca - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XIX-XX Font que rep aigua de les mines properes (fitxa 704). Es tracta d'un dipòsit fet amb pedra i totxanes del qual en surt un broc metàl·lic amb aixeta i que diposita l'aigua que brolla a un petit dipòsit a sota del broc. A la pedra hi ha inscrita la data 16-7-85. 08012-608 Horta d'Avinyó 41.8063600,2.0195900 418559 4628741 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39836-foto-08012-608-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39836-foto-08012-608-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98|94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39818 Cal Bisquerra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bisquerra - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVIII Edifici de dues plantes i golfes que aprofita part del desnivell del carrer per situar la planta baixa dins del terreny. Té una superfície aproximada de 150 m2. La llinda de la porta de la façana té una inscripció amb el número '1760'. S'adossa al núm. 10 i creiem que els dos edificis estarien relacionats interiorment, tractant-se de dues parts de la mateixa estructura domèstica. 08012-590 carrer Canserra, n.8; Avinyó Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. 41.8663300,1.9714500 414639 4635447 1760 08012 Avinyó Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39818-foto-08012-590-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39818-foto-08012-590-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39818-foto-08012-590-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39793 El Guixer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guixer - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVII-XVIII Està en ruïnes i s'hauria de treure l'aigua de l'interior de l'edifici. Masia enrunada amb una superfície molt aproximada de 120 m2, de la qual es conserven dues cambres i una paret més extensa a ponent. Trobem igualment el celler. Actualment, però, gran part del celler i les cambres han estat aprofitades com a dipòsit per guardar-hi aigua i costa molt poder precisar l'estat de conservació dels elements. Igualment, s'ha aprofitat el mur de ponent per disposar-hi a sobre una barraca de vinya feta de totxos. El sostre d'uralita reposa per la part oriental sobre del mur. 08012-565 Avinyó Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. 41.8583800,1.9676200 414311 4634568 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39793-foto-08012-565-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39793-foto-08012-565-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39725 Font de La Rovirassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rovirassa - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XX La font està situada sota d'una balma. El broc està fet amb ciment i es tracta d'un canal que diposita l'aigua a un dipòsit i, d'aquí l'aigua passa al torrent de la Rovirassa. Està envoltat d'una zona plena de taules i bancs de ciment per tal d'anar-hi a reposar. L'aigua que en surt és molt neta. L'entorn i la mateixa font han estat arreglats no fa massa anys. 08012-486 Avinyó 41.8678200,1.9431300 412291 4635641 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39725-foto-08012-486-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39725-foto-08012-486-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39702 Barraca de La Pedrera 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-3 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Està en ruïnes Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre ha cedit en la seva totalitat i resten només les parets perimetrals, tot i que en un estat realment deplorable. 08012-463 Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8811700,1.9644500 414078 4637101 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39702-foto-08012-463-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39702-foto-08012-463-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39702-foto-08012-463-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39647 Marededéu de Núria (capella de Vilapudúa de Baix) https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-nuria-capella-de-vilapudua-de-baix - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. XX Capella construïda amb totxanes revestides de ciment, excepte a les juntures de les portes i sostre, que estan fets amb pedra. La capella fou creada el 8 de novembre de 1949, de la qual en destaca el retaule que es troba a l'entrada principal, firmat per J. Navarro. Té un campanar situat al mur de tramuntana. Dins de la capella hi ha una reproducció de la mare de Déu de Núria, consagrada el 8 de novembre de 1957. S'utilitza en poques ocasions. 08012-408 Sta. Eugènia de Relat La capella és de recent construcció, el 8 de novembre de 1949, el pare de l'actual propietària decidí construir una petita capella dins de l'interior del baluard de Vilapudúa de Baix. 41.8914200,1.9898000 416195 4638214 1949 08012 Avinyó Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39647-foto-08012-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39647-foto-08012-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39647-foto-08012-408-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 99|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37855 Ca l'Angelina https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langelina CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. XIX Totes les obertures, portes i finestres, estan desaparegudes o trencades, parets esbotzades, grafittis, elements arquitectònics caiguts o trencats. Torre d'estiueig de planta quadrada amb torre central de forma piramidal que sobresurt de la coberta amb ràfec. Teules àrabs vidrades en blau fosc. Consta de planta baixa, pis i golfes. Està molt malmesa per abandonament i saqueig. Destaca el treball del ferro de baranes i aplics. 08007-170 Al sud del terme, prop de la C-32 41.5910100,2.5390300 461580 4604471 08007 Arenys de Munt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 102|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 4194,48 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml