Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68283 | Casa Joan Duran i Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-duran-i-gelabert-0 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que s'ha de mantenir estrictament el volum construït i els elements de la façana. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i pis, amb unes solucions tècniques i un llenguatge formal propi de l'arquitectura noucentista. Com la gran majoria d'edificis d'aquestes característiques, està format per diversos volums que s'entrecreuen formant una planta rectangular amb unes cobertes de teules compostes. A la façana afrontada al carrer de l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, es disposen dues de les portes d'accés a la planta baixa; la primera situada sota d'un porxo en voladís, a l'angle de l'edifici, constituït per un entramat de bigues que suporten una senzilla coberta; la segona situada en el frontis que sobresurt de la resta de l'edifici; tots dos portals tenen les mateixes característiques i estan rematats per un arc de mig punt. També està rematat per un arc de les mateixes característiques el portal de la façana que afronta al carrer d'Anselm Clavé, el qual disposa a més d'un petit porxo en voladís sustentat per una estructura de bigues de fusta i cobert amb teules formant tres vessants. Al costat més meridional d'aquest portal se situa un plafó ceràmic representant la Verge del Vinyet amb unes rajoles amb la llegenda que diu: REPÓS DEL VINYET. Les finestres de la planta baixa estan rematades per una llinda en forma d'arc de mig punt, i les de la planta pis disposen de les llindes rectes, llevat de la situada a la façana afrontada al carrer de la Mare de Déu de Montserrat, damunt el portal més oriental; dita finestra és triple, amb la central rematada per un arc de mig punt. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill, llevat d'una zona de sòcol, que s'estén a tot el llarg del perímetre de l'edifici. Dit sòcol està format per un aplacat de pedra que imita un paredat irregular. | 08270-405 | Av. Mare de Déu de Montserrat, 38- c/ Anselm Clavé, 8-10 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2323300,1.7978700 | 399254 | 4565245 | 1927 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68283-foto-08270-405-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68283-foto-08270-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68283-foto-08270-405-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Casa del repòs del Vinyet. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 68611 | Tamariu (Tamarix gallica) del Pg. Marítim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tamariu-tamarix-gallica-del-pg-maritim | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la Mediterrània, pertany a la família 'Tamaricaceae'. Té un tronc llis de color marró vermellós amb fulles simples, escamoses i triangulars de color verd blavós que broten a mitjans de primavera. La floració és agrupada en inflorescències es produeix a mitjans de primavera i té la flor de color rosa. Fructifica en càpsules, els fruits són de color vermell i neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És adient per fixar dunes, protegir talussos, assecar o sanejar pantans, protegir el sòl de l'erosió i fixar riberes. Té una alçada de 4 mts, amb un diàmetre de 25 cm i ocupa un espai de 4 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-733 | Pg. Marítim ( Pg. Marítim) | 41.2324000,1.8008100 | 399500 | 4565249 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per l'estètica, funcionalitat i situació. Hi ha una placa s sota l'arbre que diu 'Patronato provincial de la fiesta del árbol de la Excma. Diputación de Barcelona, I fiesta del árbol en Sitges 27/03/1955'. La expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 68244 | Casa Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vilella | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11929 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana principal i de la coberta, però permet actuar en els altres frontis. | Edifici aïllat i de grans dimensions que presenta un alçat de quatre pisos (semisot. + pb + 1p + golfes) i una planta quadrangular. La seva composició sembla simètrica, malgrat tenir un dels cossos laterals més estret que l'altre; destaca també el fet que el cos central sigui més elevat, recordant la disposició tradicional del mas català. A la planta semisubterrània se situen els serveis, mentre que l'accés es localitza a la planta baixa i s'efectua a través d'un porxo cobert per un ràfec de notable volada, sostingut per lleugeres bigues de ferro. En aquest nivell se situen els salons i el menjador; és excepcional l'execució tècnica del gran arc rebaixat de set metres d'amplada. En el primer pis s'identifica una galeria conformada per cinc arcs de marcada influència nazarí. En el segon pis, una altra galeria, realitzada amb vuit arcs, constitueix una mena de solana situada immediatament sota la volada de la teulada de doble vessant. D'aquesta obra destaca la seva excel·lent qualitat tècnica i constructiva; quan al programa decoratiu, força senzill, està basat en l'emmarcament de les obertures amb franges de maó massís. | 08270-366 | Pg. Marítim, 21 | L'any 1919, Joan Vilella s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant la llicència necessària per a construir una casa al Pg. Marítim, d'acord amb els plànols que adjuntava, signats el mes d'abril d'aquell any per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, com a responsable tècnic del projecte. El consistori sitgetà va atorgar el permís d'obres el 5 de maig del mateix 1919. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Joan Rubió i Bellever (Reus, 1871-Barcelona, 1950), va ser titulat arquitecte l'any 1892 i fou deixeble i col·laborador d'Antoni Gaudí, amb qui va treballar a la Sagrada Família. Pertany a la darrera generació del modernisme català, que es definí per la interpretació de l'artesania tradicional segons línies expressionistes i a partir de la tecnologia moderna. Entre les seves obres destaquen la casa Golferichs, el Frare Blanc i l'església de la Universitat Industrial, totes elles a Barcelona. | 41.2325600,1.7999900 | 399432 | 4565268 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68244-foto-08270-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68244-foto-08270-366-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Joan Rubió i Bellver (1871-1950) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Residència Helvètica. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 68282 | Av. Mare de Déu de Montserrat, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-mare-de-deu-de-montserrat-30 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligat el manteniment del volum construït. | Edifici aïllat i estructurat en alçat en semi soterrani, dues plantes i coberta de teules composta. Respon a un estil que s'apropa a un llenguatge pseudofuncionalista. Destaca una tribuna situada a la primera planta del frontis del carrer de la Mare de Déu de Montserrat, un porxo situat a la façana més oriental (suportat per dues columnes), i l'accés (mitjançant una escala de dos trams encapçalada per un fanal decoratiu que conté una escultura representant una dona nua a mida natural) situat a la façana més occidental. Totes les obertures són amb els emmarcaments rectes, destacant les situades a la cantonada de la segona planta, que disposen de columnes de separació (brancals). Les baranes de la tribuna esmentada responen a la típica tipologia del llenguatge funcional, és a dir, de ferro amb escassos barrots verticals i tres barrots horitzontals (inclòs el passamà), tot fet amb tub de secció circular. Les vessants de les cobertes tenen un pendent molt suau, amb un ràfec amb un voladís constituït per diverses filades de maó que contrasta amb el tractament de les façanes, on el revestiment és senzill, fet a base d'un arrebossat simple, sense que s'observi cap tipus de decoració remarcable. | 08270-404 | Av. Mare de Déu de Montserrat, 30 | 41.2327200,1.7986500 | 399320 | 4565287 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68282-foto-08270-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68282-foto-08270-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68282-foto-08270-404-3.jpg | Legal i física | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 120|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 68408 | Castell de Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-miralpeix | <p>GARCIA TARGA, J. (1991) 'Castell de Miralpeix, primera campanya d'excavacions' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, any XV, nº. 57. Sitges. GARCIA TARGA, J. (1992) 'Segona campanya d'excavacions al castell de Miralpeix' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Any XVI, nº 60-61. Sitges. GARCIA TARGA, J.(1996) 'La masia fortificada de Miralpeix (Sitges, Barcelona)' a Boletín de la Asociación Española de Amigos de la Arqueología, nº 36. Madrid. GARCIA TARGA; ROUND COLELL, R. (1993) 'Tercera campanya d'excavacions al castell de Miralpeix (juliol 1992)' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, nº 65. Sitges. GARCIA TARGA, J. (2002) 'Castell de Miralpeix: un model d'ocupació medieval i moderna al Garraf' a 6enes Jornades d'Estudis Penedesencs. Arboç, 1992. GARCIA TARGA, J. (en premsa) 'El castillo de Miralpeix: un modelo de ocupación medieval y moderna en la costa catalana' a IV Curso de historia medieval 'Castillos medievales de la península ibèrica'. 1992. Palencia. GARCIA, J.; LORIENTE, A. (1995) 'Castell de Miralpeix (Sitges): Estudi de materials ceràmics' a Miscel·lània Penedesenca, XXIII. Vilafranca del Penedès. IPAC (1984) Fitxa 29/9170 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET MESTRE, X. (1983) 'La Quadra Miralpeix. Notes sobre la formació del terme municipal de Sitges', Grup d'Estudis Sitgetans, Quadern nº. 13. Sitges.</p> | XI-XVII | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | <p>El castell de Miralpeix es troba situat al cim del turó del mateix nom, presenta una superfície construïda de 275'9 m2. És de planta rectangular amb una torre sobresortida a l'angle nord-est i compartimentat per un mur mitger que defineix dues estances principals, una de 10,20 m per 9,80 m i l'altra de 5,20 m. per 6,50 m. La torre mostra una planta de 4,50m x 3,70 m i conserva tres espitlleres. Aproximadament en el centre del recinte i adossada al mur mitger, per la seva banda est, es va localitzar una cisterna de recollida d'aigües (2,35 m per 2,5 m). En el mur sud s'hi va localitzar la porta d'accés, de 1,55 m d'amplada i amb un esglaó. L'edifici constava almenys d'una planta superior, ja que s'ha trobat un tram de diversos graons de l'escala d'accés adossada a la cisterna i al mur perimetral. També es va identificar una estructura que podria correspondre a una petita premsa de vi o d'oli. L'estratigrafia excavada fins al moment ha permès documentar una fase d'ocupació que s'iniciaria a finals del segle XIV i que perduraria fins el segon o tercer quart del segle XVII, quan es constata l'abandonament del lloc. Fins al moment, arqueològicament no s'ha identificat cap fase d'ocupació anterior al segle XIV, però sí que es coneix documentalment l'existència d'una torre, mencionada ja al segle XI. El jaciment no està esgotat; encara hi ha potència arqueològica.</p> | 08270-530 | Al cim del turó de Miralpeix | <p>La primera notícia documental coneguda data del 1057, quan el bisbe Guislabert fa donació a mitges a Arnau d'Arloví, perquè refés i poblés la torre deshabitada de Miralpeix. A mitjans del segle XIII, diversos conflictes bèl·lics entre nobles en provoquen l'abandonament. Documentalment es coneix una segona ocupació que s'inicià al segle XIV i perdurà fins al segle XVII, tot i que no es van utilitzar la totalitat de les construccions anteriorment existents. S'han realitzat tres campanyes d'excavació arqueològica programada o com a camp de treball, en concret als anys 1990, 1991 i 1992, sota la direcció de J. Garcia Targa i Natàlia Moragas Segura. Els materials arqueològics es troben dipositats al Servei d'Atenció als Museus de Pedret, a Girona.</p> | 41.2325200,1.7728300 | 397156 | 4565295 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68408-foto-08270-530-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68408-foto-08270-530-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68408-foto-08270-530-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|93|94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 68406 | El Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vinyet | CARBONELL, J.(1927) 'Butlletí a l'amic de les Arts', 30 juny 1927. CARBONELL,J.(1947) 'Aparece una necròpolis en el recinto del Vinyet' a Eco de Sitges, 14 de desembre 1947. CARBONELL, J.(1948) 'Excavacions en Santa Maria del Vinyet' a Eco de Sitges, 18 Abril 1948. DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. FERRER, A. (1945-1946) 'El sarcofago romano de Sitges' a Ampurias , VII-VIII. FERRER,A.(1948), 'Excavacions arqueologicas en el Santuario del Vinyet' a Diario de Villanueva 6 de juny 1948. FERRER,A.(1951) 'Hallazgo de una necropolis romana en el Santuario del Vinyet' a Ampurias XII. FERRER SOLER,A. (1955) 'Prospecciones en jacimientos romanos de Sitjes y Villanueva' a Archivo Español de Arqueologia, XXVIII. Madrid. GARCÍA, J.M. (1997) 'Treballs arqueològics al Vinyet (Sitges, el Garraf). 1996' a Miscel·lània Penedesenca, Santa Margarida i els Monjos, X Jornades d'Estudis Penedesencs. GARCÍA, J.M.; REVILLA,V.(1998) 'Vil·la romana del Vinyet: noves aportacions' a Miscel·lània penedesenca, 1995, Vol. III. GARCÍA TARGA, J.M. (2004) 'Les excavacions arqueològiques al Vinyet: una vila romana al descobert'. JÁRREGA,R. (1992) 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana a les comarques del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès', Olerdulae, Vilafranca del Penedès. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 26/407 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET,M. (1988) 'Dades sobre el poblament a la comarca de Garraf durant la baixa romanitat i els inicis de l'alta edat mitjana' a XXIX Assamblea intercomarcal d'estudiosos. Sitges, 27-28 Oct. 1984. MIRET,M; MIRET,J; ( 1991) 'La vila romana del Vinyet en perill' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, XV, nº.55. | I aC-V dC | L'estat de conservació de les restes és bastant deficient, fet que va determinar que el jaciment es cobrís de terra en tota la seva extensió. | La darrera intervenció arqueològica duta a terme entre finals de setembre del 2003 i mitjans de febrer del 2004 ha posat al descobert una vil·la romana de 3.000 metres quadrats. Anteriorment s'havien realitzat diverses intervencions, sobretot en l'àrea del voltant de l'ermita, al sud de la carretera C-31, que evidenciaven l'existència d'una ocupació romana de certa rellevança. Aquesta darrera intervenció ha permès delimitar l'àrea que ocupa el jaciment, al nord de l'església del Vinyet, entre la carretera C-31 i la via del tren. Es va documentar l'existència de trenta habitacions o espais diferenciats distribuïts entorn de tres o quatre patis oberts, la presència de vuit clavegueres o conduccions de característiques diverses i unes vint sitges reblertes amb gran quantitat de material ceràmic, entre d'altres. Algunes cambres haurien estat decorades amb paviment de mosaic i pintura mural de diversos colors a les parets, ja que se'n van localitzar diversos fragments. A més, l'excavació ha permès recuperar un ampli conjunt d'objectes: gran quantitat de ceràmica de diversa procedència (sobretot africana, però també gàl·lica, itàlica, del sud de la península ibèrica) i utilitat (àmfores, dòlies, olles, plats, cassoles, gerres,..); un nombrós grup d'agulles d'os de diferents dissenys i acabats (per cosir o pel cabell), varis fragments de molins per moldre gra, nombroses monedes de bronze, diverses grapes de plom, un fragment de làpida de marbre funerària o commemorativa (amb la inscripció 'C.CAECILIUS'), entre altres. La tipologia de construccions documentades junt als materials arqueològics localitzats permet saber que aquesta vila estaria destinada a diverses funcions com són la de residència, diverses activitats relacionades amb l'explotació del territori i l'elaboració i comercialització de productes com vi, oli i cereals, entre d'altres. Sembla que el període d'ocupació de l'indret s'iniciaria amb una fase d'època ibèrica, entre els segle III-II aC, que es mantindria fins a les darreries del segle I aC o fins al canvi d'era, moment en el que es documenta la vila que perduraria fins als segles V-VI. | 08270-528 | A l'entorn de l'ermita de la Mare de Déu del Vinyet | Les troballes a la zona del Vinyet es remunten a finals del segle XIX, quan es va trobar un sarcòfag d'època romana (Ferrer, 1945-46), que en l'actualitat està ubicat al Racó de la Calma. Els anys 1948 i 1952, Antoni Carbonell i Albert Ferrer van realitzar unes excavacions en les que es van localitzar les restes d'un tram de claveguera, part d'una possible calçada romana i la identificació d'una petita necròpolis d'època romana tardana . Posteriorment, la construcció d'una plaça a la banda sud de l'església va comportar la realització de diverses rases que van permetre constatar l'existència de murs amb material ibèric associat. Les diverses troballes apuntaven a l'existència, en l'àrea circumdant de l'ermita, d'una probable vil·la romana; fet que es va poder constatar amb les excavacions fetes entre el 2003 i el 2004. Excavacions realitzades: -1948: Antoni Carbonell i Albert Ferrer. -1952: Albert Ferrer. -1976: Grup d'Estudis Sitgetans va obrir algunes cales. -1992, 17-31 desembre: excavació d'urgència dirigida per Joana Maria Gómez i Sánchez. -1996, 25-28 juny: excavació d'urgència dirigida per Joan M. Garcia Targa. -Finals setembre de 2003-mitjans febrer 2004: excavació dirigida per Joan M. García Targa. Diverses fases d'intervenció: sondeig, delimitació del jaciment, excavació en extensió de l'àrea amb major potència estratigràfica i realització d'altres sondejos. Intervenció promoguda i costejada pel propietari dels terrenys. Els materials procedents del jaciment estan dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. L'indret és molt conegut per la seva ermita, documentada des d'època medieval. L'edifici actual és obra del segle XVIII amb una remodelació important de finals del segle XIX, tot i que conserva visible algun element arquitectònic anterior (veure fitxa nº. 432). | 41.2327300,1.7922800 | 398786 | 4565296 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68406-foto-08270-528-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68406-foto-08270-528-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68406-foto-08270-528-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 68604 | Pi pinyoner (Pinus pinea) de l'Av. Mare de Déu del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-pinus-pinea-de-lav-mare-de-deu-del-vinyet | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud d'Europa, pertany a la família 'Pinaceae'. Té un tronc llenyós en plaques de color marró vermellós. Fulles simples, linear i agrupades de dues en dues de color verd fosc. Florida per abril i maig. Fructifica en pinyes grans i ovoides, proveït de pinyons de closca molt dura i comestibles. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. És mediterrani i sembla que fou introduït en temps antic, procedent del Mediterrani oriental. Té una alçada de 5 mts, amb un diàmetre de 19 cm i ocupa un espai de 4 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-726 | Av. Mare de Deu del Vinyet (Vinyet) | 41.2329000,1.7949900 | 399013 | 4565312 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni alineat amb l'avinguda. És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, la funcionalitat i el valor paisatgístic del conjunt. L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 68578 | Lledoner xinès del Parc del Vinyet (Celtis sinensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-xines-del-parc-del-vinyet-celtis-sinensis | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Japó, pertany a la família 'Ulmaceae'. Té un tronc llis de color gris amb fulles simples, alternes, amb nervadura pinnades , forma ovals i serrades de color verd que broten a principis de primavera. La floració és simple i es produeix en primavera, les flors són de color groc verdós. Fructifica en lledons de color verd negre que neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada, és adient per protegir el sòl de l'erosió. És interessant l'estuctura del brancatge a l'hivern. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 18 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-700 | Parc del Vinyet (Vinyet) | 41.2329300,1.7923000 | 398788 | 4565318 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per la homogeneïtat del conjunt i la seva raresa. L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 68242 | Casa Francesc Ferret i Obrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-ferret-i-obrador-0 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera necessària la conservació íntegra dels paraments i dels elements de les façanes; es permet construir un cos adossat 'lleuger', tipus pèrgola o similar, per tal de protegir la planta baixa del frontis principal. | Es tracta d'un senzill habitatge unifamiliar aïllat, estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules formant quatre vessants. L'estructura de totes les obertures és força simple, amb una característica, però, que atorga a l'edifici una visió singular: la disposició i mesures de les obertures és diferent a les quatre façanes buscant l'asimetria dins la regularitat de la casa de planta gairebé quadrada. Els ràfecs de les cobertes disposen de voladís motllurat amb tot un seguit de petits permòdols decoratius. El revestiment de la façana hi juga un paper important en la definició arquitectònica de les façanes. Està fet a base d'un arrebossat que conjuga diversos elements; per un costat, disposa de quatre cantoneres formant filades verticals imitant grans carreus, gràcies a unes profundes incisions horitzontals; a nivell dels ampits de les finestres de la planta pis es disposa d'una faixa motllurada que sobresurt lleugerament de la línia d'arrebossat i que ocupa la pràctica totalitat de l'amplada de les mateixes; i finalment, en els paraments de façana restant, s'insinuen diverses superfícies de plafons d'emmarcament sense cap motiu decoratiu intern. | 08270-364 | Pg. Marítim, 14 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2330600,1.8014000 | 399551 | 4565322 | 1933-34 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68242-foto-08270-364-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68242-foto-08270-364-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Villa Rosa. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 64009 | Pont de Can Panxampla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-panxampla | CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. | XIX | Ha estat ampliat amb una estructura encofrada de formigó i s'hi han fet nombroses pintades vandàliques. | Pont de tres trams que salva la riera de Ribes al seu pas per la carretera C-246a. És fet de maçoneria i consta de tres arcs rebaixats ceràmics a la part central, que es prolonga pels costats amb quatre arcs de mig punt ceràmics. Ha estat ampliat amb una estructura encofrada de formigó, quan també es va refer el tauler. | 08231-241 | Carretera C-246a | Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de Can Panxampla pertanyia a Francisca Raventós de Sitges. El pont va ser construït més endavant, durant l'any 1879. | 41.2330400,1.7834600 | 398047 | 4565341 | 1879 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64009-foto-08231-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64009-foto-08231-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64009-foto-08231-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||
| 68284 | Av. Mare de Déu de Montserrat, 40- C/ Anselm Clavé, 5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-mare-de-deu-de-montserrat-40-c-anselm-clave-5-7 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial prescriu el manteniment estricte del volum i de les façanes, així com de la ubicació del jardí. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb cobertes de teules composta formant vessants, amb un ràfec senzill sense massa volada. No presenta característiques definitòries d'estil, malgrat disposar d'un element de remat de façana (situat al frontis del carrer de la Mare de Deu de Montserrat), que trenca el ràfec de la mateixa i s'eleva sobresortint (com un frontó curvilini) del nivell del ràfec. L'edifici consta de diversos volums, destacant el que disposa de dos frontis situat a la cruïlla dels dos carrers; dit cos només és de planta baixa, amb una coberta plana que serveix de terrassa al primer pis dels dos cossos que l'envolten. Dita terrassa disposa d'una barana de ferro de disseny simple, amb barrots verticals i passamans senzills, on s'intercalen quatre barrots verticals decorats amb motius florals de ferro de forja. Com a particularitat, es poden citar els emmarcaments de totes les obertures; es tracten d'unes faixes motllurades (d'aplacat de pedra) força amples, amb ampits també motllurats i fent voladís, que sobresurten lleugerament de la línia de façana. El color grisós de dits emmarcaments contrasta amb el revestiment de les façanes, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. | 08270-406 | Av. Mare de Déu de Montserrat, 40- c/ Anselm Clavé, 5-7 | 41.2332700,1.7920300 | 398766 | 4565356 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68284-foto-08270-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68284-foto-08270-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68284-foto-08270-406-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 68582 | Xiper de Monterrey del Pg. Marítim (Cupressus macrocarpa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiper-de-monterrey-del-pg-maritim-cupressus-macrocarpa | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Califòrnia (Monterrey), pertany a la família 'Cupressaceae'. Té un tronc de color gris vermellós amb fulles molt menudes atapeïdes entre elles ( imbrincades), de color verd clar. La floració es produeix a la finals de l'hivern. Llavors protegides per un revestiment d'esquames dures , el conjunt forma una mena de pinya arrodonida. Els fruits són de color verd que neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té una alçada de 15 mts, un diàmetre de 80 cm i ocupa una amplada de 13 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-704 | Pg. Marítim (Pg. Marítim) | 41.2333800,1.8031000 | 399694 | 4565356 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per que es tracta d'un conjunt homogeni, que destaca per les dimensions, l'estètica, la funcionalitat i la forma excepcional. Les fulles són bastant esparses amb un lleuger assecament localitzat. La expectativa de vida i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 68307 | C/ Josep Carbonell i Gener, 34-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-34-36 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra del volum construït, de les façanes i del jardí | Edifici aïllat amb una estructura en alçat variable segons el volum de què es tracti. L'accés al conjunt està situat a la part més meridional de la parcel·la (carrer de Josep Carbonell), i el mur perimetral que envolta la mateixa, està fet amb una tanca mixta d'obra i arbusts; la part d'obra està feta amb un aparell poligonal de pedra amb un remat ceràmic. Disposa de dues portes d'accés, pas de vianants i per vehicles rodats; la porta de vianants disposa d'un coronament en forma d'arc escarser, mentre que la de vehicles presenta la llinda recta (de bigues de fusta) i suporta una petita coberta de teules a dues vessants. Els volums construïts s'organitzen de la següent manera: darrera d'un porxo d'estructura de fusta suportat per pilars de pedra, se situa un cos d'edifici en forma d'U, organitzat en alçat en planta baixa i un pis; en el buit de la 'U' s'organitza un volum de només planta baixa, amb una terrassa defensada per una barana de balustres de fusta. A la part més oriental de l'edifici s'hi adossa un tercer volum de planta baixa, pis i golfes, també amb coberta de teules composta. Destaquen les obertures, ja siguin a la planta baixa com en els pisos, ja que disposen d'uns emmarcaments de pedra tot imitant formes gòtiques (arcs conopials o finestres geminades amb pestanyes, etc.). | 08270-429 | c/ Josep Carbonell i Gener, 34-36 | 41.2333600,1.7970200 | 399184 | 4565360 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68307-foto-08270-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68307-foto-08270-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68307-foto-08270-429-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 68306 | C/ Josep Carbonell i Gener, 26-28- C/ Ciutat de Toledo, 9-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-26-28-c-ciutat-de-toledo-9-13 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra del volum construït, de les façanes i del jardí | Es tracta d'un edifici aïllat construït en una parcel·la situada a la cruïlla dels carrers Josep Carbonell i Gener i Ciutat de Toledo. Com molts dels edificis de la zona, l'estructura en alçat s'organitza depenent del volum de què es tracti. Així, a la façana que afronta al carrer Josep Carbonell Gener, hi destaca un cos de només planta baixa formada per un porxo, darrera del qual s'alça l'estructura de l'habitatge pròpiament dit, estructurat en planta baixa i un pis a la part més occidental, mentre que a la més oriental s'alça un volum de planta baixa i dos pisos de planta gairebé quadrada, talment com si es tractés d'una torre. La zona posterior s'organitza de forma similar, amb un volum de planta baixa i un pis davant del que hi ha una porxada de només planta baixa, la coberta de la qual li serveix de terrassa. Les dues porxades disposen d'arcs rebaixats i les baranes de les terrasses superiors estan fetes de balustres de pedra artificial entre matxons d'obra arrebossada. Totes les vessants de la coberta composta de l'edifici estan fetes de teules, amb un ràfec de força volada, sota del qual s'han incorporat un seguit de mènsules ondulades decoratives. Els emmarcaments de totes les obertures són senzills i no s'observen motius decoratius remarcables ni en llindes ni ampits. El revestiment de les façanes també és força senzill, a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. La tanca perimetral de la parcel·la utilitza el sistema mixt de mur i arbusts. Els elements d'obra de dita tanca perimetral estan aplacats per plaquetes de pedra natural. | 08270-428 | c/ Josep Carbonell i Gener, 26-28- c/ Ciutat de Toledo, 9-13 | 41.2334000,1.7993900 | 399383 | 4565362 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68306-foto-08270-428-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68306-foto-08270-428-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 68537 | Llegendes de la Verge del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-verge-del-vinyet | AMADES, J.(2004). 'Llegendes de Sitges'. Ed. El Mèdol. Tarragona. | Sense data | La gent de mar de Sitges sempre ha tingut molta devoció a la Mare de Déu del Vinyet, a qui se li atribueix la protecció a les embarcacions sitgetanes. La tradició diu que mai no ha desaparegut cap embarcació de gent de Sitges, i d'aquesta idea neixen al voltant seu tot un seguit de llegendes, que situen a la Verge com a protectora i salvadora dels mariners sitgetans. Fins i tot en els Goigs a la Verge es fa referència a alguns dels seus miracles, com per exemple quan la Verge apareix amb el vestit moll i amb olor de mar per haver sortit a salvar alguna embarcació perduda. Una llegenda explica com va aparèixer la Verge del Vinyet. Un dia hi havia un esclau moro cavant en una vinya propietat de Can Milans dels Ferrers, sota d'un cep va veure una imatge que li va semblar una nina, així que la desenterrà i se l'emportà a casa per regalar-la al fill de l'amo. Quan anava a fer-ho se n'adonà que ja no la tenia. Tornà cap a la vinya creient que potser se l'havia deixada i, efectivament la va torbar allà. Se l'endugué de nou i de nou a mig camí se n'adonà que ja no la duia. Disculpant-se de nou amb l'amo, tornà a la vinya i allí trobà entre llums la imatge de la Verge. L'amo, en senyal de reverència, feu aixecar una ermita a la Santa imatge en ell lloc on havia estat trobada. S'explica a través d'aquesta llegenda el fet de que Sitges sigui productora d'un vi exquisit, suposadament la malvasia, ja que es diu que la imatge de la Verge fou trobada sota un cep que produïa un vi especial. Una altra versió de la mateixa llegenda diu que l'esclau moro aconseguí portar la imatge de la Verge a casa, i com que estava tant bruta de terra decidí llançar-la dins d'una bujola d'aigua per netejar-la. Conten que només tocar l'aigua aquesta es tornà vermella com la sang. En veure-ho, l'amo va comprendre que la Verge volia tenir un santuari allà on havia estat localitzada. Una versió més diu que la família Milans estigué molt contenta de trobar l'imatge, així que van decidir posar-la en la capella que tenien al menjador. Un dia, quan Milans tornava cap a casa des del Vinyet, va creuar-se amb una senyora que duia un infant als braços, el pagès amb la foscor del vespre no va reconèixer a la verge i la saludà. La Verge contestà: 'Déu et do bona nit, que jo me'n torno a casa meva'. Quan el pagès arribà a casa lligà caps en veure la capelleta buida i tornà a la vinya on trobà la Verge sota el cep on havia estat trobada. | 08270-659 | Sitges | 41.2333300,1.7920800 | 398770 | 4565363 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 94 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 68601 | Pi blanc (Pinus halepensis) de l'Av. Mare de Déu del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-de-lav-mare-de-deu-del-vinyet | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 11 mts, amb un diàmetre de 48 cm i ocupa un espai de 9 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-723 | Av. Mare de Deu del Vinyet (Vinyet) | 41.2333700,1.7933800 | 398879 | 4565366 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni que destaca per la seva gran quantitat d'exemplars, per les dimensions, l'expectativa de vida, l'estètica i la funcionalitat. L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 85067 | El Quintal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quintal | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. FERRER, A (1947-1948). El poblado ibérico del Panadés y extensiones. Ampurias 9-10: p. 278 | IIaC-Vdc | El Quintal s'emplaça en un camp de vinyes a tocar del quilòmetre 5 de la carretera BV-2115 que porta de Vilanova i la Geltrú a l'Arboç. Aproximadament a inicis dels anys 40, el jaciment fou descobert com a conseqüència d'uns moviments de terra, que van deixar al descobert un bon nombre de tègules i de materials de filiació iberoromana (en general ceràmica comuna). Els anys 90 es varen tornar a fer llaurades profundes i no va aparèixer material arqueològic. Les darreres visites (equips de la Carta Arqueològica de 1984 i del Catàleg i Pla Especial de Protecció de Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles), igual que la nostra, no han permès documentar material arqueològic superficial de cap tipus. | 08074-20 | El Quintal | Jaciment descobert per Josep Mª. Rovirosa en una data anterior a 1947, quan es publiquen les primeres dades per part d'Albert Ferrer a la revista Ampurias | 41.2319900,1.6666100 | 388253 | 4565368 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85067-foto-08074-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85067-foto-08074-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85067-foto-08074-20-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 83|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 68590 | Morera (Morus alba) del C/ Església Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-morus-alba-del-c-esglesia-vinyet | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Té una crossa que el suporta ja que està molt inclinat. | Original de la Xina, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc estriat i vertical de color gris clar amb fulles simples, alternes, pinnades i ovals de color verd clar que broten a mitjans de primavera. La floració és agrupada en inflorescència de color blanc que es produeix a la primavera. Fructifica en pluridrupes, de color blanc rosat a finals de la primavera. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat curta. És adient per protegir el sòl de l'erosió i del vent. El fruit és apreciat en gastronomia. És una espècie invasora. Té una alçada de 5 mts, un diàmetre de 72 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és pobre. | 08270-712 | C/ Església Vinyet (Vinyet) | 41.2334100,1.7920200 | 398765 | 4565372 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, estètica, funcionalitat i forma de l'estructura. La expectativa de vida és baixa i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 68120 | Creu del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-vinyet | XX | <p>Creu de pedra erigida al costat de l'església de la Mare de Déu del Vinyet. Es tracta d'un element força senzill format per un basament de dues peces amb un fust rectangular coronat per la creu.</p> | 08270-242 | Davant l'ermita de la Mare de Déu del Vinyet | 41.2335100,1.7923700 | 398795 | 4565382 | 1960 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68120-foto-08270-242-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Al basament es troba la inscripció: 'Santa Missió. 1960' | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 68383 | Jaciment de Can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-girona | MIRET,M. (1983), Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona: Tesina de llicenciatura Facultat de Geografia i Història. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 04/385 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | V aC-II | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | El jaciment se situa en un coll al sud-oest de la masia de Can Girona i al nord del turó de Miralpeix (on hi ha les restes del castell de Miralpeix). Per accedir-hi podem agafar la pista sense asfaltar que surt davant de Can Girona i vers ponent; al cap de pocs metres trobem un corriol -actualment desbrossat i en bon estat- que ens porta al jaciment. Passat el primer turonet trobem un coll amb un espai més lliure de vegetació; en aquest punt es recolliren superficialment fragments de ceràmica de vernís negre, ceràmica sigil·lada, ceràmica comuna i alguna destral de pedra polida. Actualment encara són visibles molts fragments de ceràmica (romana comuna, àmfora itàlica, sigil·lada clara A i ímbrex) enmig del pedregam que cobreix el sòl. No s'ha localitzat cap estructura. El corriol continua fins a les restes del castell de Miralpeix situades a molt poca distància. A la Carta Arqueològica realitzada el 1984 es citava l'existència d'un molí rotatori encastat en el marge d'unes vinyes situades sota el jaciment, peça que no hem pogut localitzar ni nosaltres ni els autors de la revisió de la Carta Arqueològica del 2002. | 08270-505 | En un coll situat al sud-oest de Can Girona | No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. El material recollit en superfície està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2333000,1.7733000 | 397196 | 4565382 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68383-foto-08270-505-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68383-foto-08270-505-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68383-foto-08270-505-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En l'indret no s'ha localitzat cap tipus d'estructura. Cal tenir present la proximitat de les restes del castell de Miralpeix, ja que s'ubiquen a molts pocs metres. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 68529 | Aplec del Santuari del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-santuari-del-vinyet | ROIG, E. (1934). 'Sitges dels nostres avis'. Llibreria Catalonia, Barcelona. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | Sense data | El dia 5 d'agost se celebra al santuari d'aquest nom l'aplec del Vinyet en honor de la Verge. Després de les celebracions religioses, davant l'ermita es concentren un nombre reduït de paradetes i una banda de música que amenitza la vetllada. | 08270-651 | Ermita de la Mare de Déu del Vinyet | Antigament, el dia de l'aplec sortia de la parròquia una processó i s'encaminava al Vinyet pel Camí de Fondo. Al davant hi anava la creu alçada, que portava l'escolà major acompanyat de dos escolanets. Seguien els gamfarons i al darrera el mossèn. Seguia la banda de música i la gent. En arribar a l'ermita es celebrava un ofici solemne amb sermó. Oficiaven tres capellans, i l'acompanyaven l'orgue i l'orquestra. Al final es cantaven els goigs, amb acompanyament de l'orquestra i dels cants dels fidels. Després es feia l'adoració de la Verge. Els devots pujaven al cambril, resaven una oració i deixaven una almoina. Acabada la festa religiosa, els peregrins anaven a dinar a casa seva. Una part acompanyava la processó a la parròquia de Sitges. El jovent anava distanciat de la processó, fent festa. A la tarda la gent tornava al Vinyet, i en arribar cantaven els goigs. Després de la cerimònia, la gent anava a ballar a l'era de batre que estava una mica allunyada. Al voltant es venien cacauets, avellanes; així com rosaris, estampes, ciris i recordatoris de la Verge del Vinyet. | 41.2335200,1.7923800 | 398796 | 4565384 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Amb els anys el nombre d'assistents a l'aplec ha anat oscil·lant, actualment es troba en un moment de força recuperació. | 94 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 68207 | C/ Tacó, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-taco-16 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | p. XIX | La normativa del Pla Especial obliga a conservar la façana; es permet transformar en balcó la finestra del primer pis. | <p>Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres, representant d'una arquitectura popular i amb una façana organitzada en alçat en planta baixa i dos pisos. A la planta baixa es disposen tres portals simples (el més meridional més baix), tots tres amb brancals i llindes rectes sense cap tipus d'emmarcament remarcable. A la planta primera i a la part més meridional es disposa un balcó amb llosa d'obra (probablement reformada), defensat amb una barana de ferro de barrots verticals i passamà simple. A la part més septentrional hi ha una finestra simple, sense cap tipus d'emmarcament remarcable. A la segona planta es disposa un balcó centrat flanquejat per dues finestres. La llosa del balcó també és d'obra i disposa d'una barana de ferro de barrots reblonats a un passamà senzill amb alguns barrots verticals helicoïdals. Corona la façana un ràfec de coberta fet a base de diverses filades on es combinen l'obra de maó i la de teules. El revestiment de la façana és simple, amb un arrebossat senzill pintat de color blanc, sense que s'observi cap tipus d'emmarcament remarcable.</p> | 08270-329 | c/ Tacó, 16 | 41.2337300,1.8105100 | 400315 | 4565386 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68207-68207-foto-08270-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68207-foto-08270-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68207-foto-08270-329-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major en els que molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 68285 | Hotel Capri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-capri | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX-XXI | El Pla Especial considera que aquest edifici es pot enderrocar. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, de planta rectangular i amb un llenguatge formal indefinit. Cobert amb teules formant quatre vessants, amb un cos lateral de només planta baixa (situat a la part més meridional i afrontat al carrer de Nostra Senyora del Vinyet) i terrat pla que s'utilitza de terrassa de la primera planta, amb una barana de ferro de disseny simple. Comparteix un porxo d'accés des de l'avinguda Sofia amb l'edifici veí situat a la part més septentrional de la finca. Dit porxo es composa d'una estructura de bigues de fusta que conformen una coberta de teules a quatre vessants suportada per dues columnes situades a tocar el carrer, i pels murs laterals de les dues finques esmentades. Totes les obertures són senzilles amb brancals, llindes i ampits (a les finestres) rectes, sense cap tipus de decoració remarcable. Les cobertes disposen d'uns ràfecs de força volada, decorats amb mènsules en forma de caps de biga. El revestiment de les façanes és senzill, fet a base d'un arrebossat simple i pintat de color blanc. | 08270-407 | Av. Sofia, 13 | 41.2340200,1.7973000 | 399209 | 4565433 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68285-foto-08270-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68285-foto-08270-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68285-foto-08270-407-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 68241 | Hostal Catalina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-catalina | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial prescriu la restauració de la façana -que sembla haver-se realitzat recentment- i l'eliminació del tendal de la planta baixa. | <p>Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un pati interior i amb una única façana afrontada al Passeig de la Ribera. Respon a una tipologia propera a un llenguatge modernista. Volumètricament, la segona planta està enretirada de la línia de façana formant una terrassa amb una barana d'obra imitant merlets. La planta baixa i el primer pis disposen de tres obertures cadascuna amb unes característiques formals decoratives similars. Les tres obertures de la planta baixa estan rematades per una llinda en forma d'arc deprimit còncau, amb una faixa simple en els brancals i la llinda que sobresurt lleugerament de la línia de façana i muntades sobre un sòcol (que ocupa tota l'amplada de la façana) d'aplacat de marbre. Dites faixes resten trencades a la part central de la llinda per uns esgrafiats, representant motius florals, que a les finestres que emmarquen la porta central s'estenen fins a nivell de la llosa del balcó situat a la planta primera. Dit balcó està flanquejat per dues finestres; disposa la llosa de pedra amb el cantell motllurat en voladís i dues mènsules decoratives sota la llosa; la barana del balcó és de ferro de forja amb motius florals i geomètrics. Les finestres disposen d'ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana, i les tres obertures tenen uns emmarcaments a les llindes singulars. Dits emmarcaments estan formats per una faixa simple (que sobresurt lleugerament de la línia de façana) que arrenca d'uns plafons ceràmics representant motius florals i formant un triangle emmarquen un timpà decorat amb esgrafiats amb motius florals. A l'angle superior del triangle de la faixa es disposen uns esgrafiats (també amb motius florals) que s'estenen fins la cornisa que remata la façana. A cada costat dels ampits de la finestra també es disposen sengles motius ornamentals florals (senzills) d'esgrafiats. A la zona de carcanyols (entre les obertures) es disposen dos espiralls de ventilació del terrat a la catalana, circulars (gelosies de pedra artificial) amb motius florals. Finalment, corona la façana una cornisa contínua motllurada de força volada, damunt la qual es disposa la barana de la terrassa del tercer nivell formant merlets, tal i com s'ha comentat a l'inici.</p> | 08270-363 | Pg. de la Ribera, 68 | 41.2342100,1.8050600 | 399859 | 4565445 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68241-68241-foto-08270-363-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68241-foto-08270-363-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68241-foto-08270-363-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 67953 | C/ Carreta, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-32 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana i a l'eliminació del sòcol de pedra de la planta baixa. | Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres nivells d'alçat (pb + 2p) i que constitueix una mostra de l'arquitectura popular sitgetana del segle XIX. En la seva planta baixa s'identifica un sòcol de pedra i dues obertures, que corresponen a una porta lateral i a una finestra formulada segons els anomenats 'quartos de reixa'. La finestra mostra, efectivament, una reixa metàl·lica de disseny notablement elaborat; sobre la porta se situa una rajola rectangular, policroma, en la que es representa un paisatge marítim amb escenes de pesca. Pel que fa al primer pis, aquest presenta una obertura centrada, concretament un balcó, que disposa de volada amb perfil, grapes i suports de ferro i rajoles blanques, decorades amb motius florals blaus. La barana, igualment metàl·lica, és de barrots simples. Pel que fa al darrer ras de la finca, s'aprecia novament una única obertura; es tracta d'un altre balcó, quasi ampitat i amb una petita volada d'obra de perfil triangular. En el coronament es localitza un fals ràfec i una tortugada, per sobre dels quals se situa la barana metàl·lica del terrat transitable de la finca. | 08270-95 | c/ Carreta, 32 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2343000,1.8099200 | 400267 | 4565450 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67953-foto-08270-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67953-foto-08270-95-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 68240 | Hostal La Niña | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-la-nina | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial considera obligat conservar la façana íntegrament i recuperar els elements i els acabats de la planta baixa, tot eliminant el tendal. | <p>Edifici construït entre mitgeres estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb trets característics del llenguatge formal de l'època modernista. La característica de la façana rau en el seu remat en forma de capcer, on a l'angle superior s'insereix un plafó ceràmic, amb un rellotge de sol, representant un sol envoltat de motius florals. Les dues vessants del capcer estan rematades per unes faixes motllurades, als extrems de les quals es disposen sengles relleus de motius florals en forma de volutes. A la planta baixa hi ha tres senzilles obertures, probablement producte d'alguna reforma posterior a la data de construcció de l'edifici. A la planta pis hi ha una balconera amb dues obertures. La llosa de la balconera té una llosa motllurada al cantell i està decorada amb quatre petites mènsules geomètriques; la barana és de ferro de forja, amb barrots verticals helicoïdals (en part) i motius florals sota el senzill passamà, també de ferro. Les dues obertures que menen al balcó (amb llindes rectes) disposen d'un trencaaigües motllurat, disposat de forma esglaonada, que emmarca una zona de timpà on s'insereixen uns relleus de motius florals. La darrera planta disposa de cinc altes i estretes finestres bessones, emmarcades amb obra vista (maons), formant unes llindes esglaonades. El revestiment de la façana és complex; la zona de la planta baixa sembla ser producte d'una reforma, amb una zona de sòcol de marbre, damunt el qual es disposa un aplacat imitant carreus regulars de pedra disposats al trencajunt. A partir del nivell de les llindes fins la zona del forjat s'aprecia una ampla faixa d'obra vista d'obra de maó. La resta del revestiment de la façana imita, amb un arrebossat simple, un aparell de carreus regulars de pedra desbastada trencat per dues amples faixes d'obra vista de maó situades a nivell dels elements decoratius de les obertures que menen a la balconada. Corona la façana el plafó ceràmic esmentat anteriorment, damunt del qual es disposen tres pinacles decorats amb motius florals i geomètrics.</p> | 08270-362 | Pg. de la Ribera, 67 | 41.2342500,1.8051500 | 399867 | 4565450 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68240-68240-foto-08270-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68240-foto-08270-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68240-foto-08270-362-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 68239 | Pg. de la Ribera, 66 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-de-la-ribera-66 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La façana de l'edifici evidencia una restauració recent que s'ajusta als criteris del Pla Especial | <p>Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un pati interior i amb una única façana afrontada al Passeig de la Ribera. Respon a una tipologia propera a un llenguatge modernista. La façana de la segona planta està enretirada de la línia de façana formant una terrassa practicable. Disposa de dues obertures per planta, amb l'ample portal d'accés a l'interior de l'edifici situat a la part més occidental de la planta baixa. A la planta pis es disposa una balconera, a la qual menen dues obertures. La llosa de dita balconera, força motllurada al cantell, disposa de quatre mènsules decorades amb volutes i una barana de ferro de tècnica mixta; és a dir, barrots verticals simples de fosa combinats amb elements de ferro de forja representat figures geomètriques i motius florals situats a la zona de sòcol i sota del passamà, que també és de ferro laminat simple. Totes les obertures disposen d'uns emmarcaments fets a base d'unes faixes simples d'obra de maó, que sobresurten lleugerament de la línia de façana, en forma d'arc deprimit còncau. Al centre de dites faixes s'intercalen unes figures geomètriques (trapezis invertits imitant dovelles) que emmarquen uns petits esgrafiats amb motius florals. També es disposen de motius florals (esgrafiats) a la zona de timpà de les obertures de la planta primera. Situats a la zona del forjat de la primera planta, es poden observar quatre forats de ventilació del terrat a la catalana, fets amb gelosies ceràmiques el·líptiques i decorades amb motius florals. La barana de la terrassa del segon pis imita merlets amb la base en forma d'arc escarser invertit, entre els quals es disposa d'un reforç fet amb tub metàl·lic. A més, també disposa d'un remat en forma de faixa motllurada feta de pedra artificial. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill, sense que s'observin més elements decoratius que els descrits anteriorment.</p> | 08270-361 | Pg. de la Ribera, 66 | 41.2342800,1.8052200 | 399873 | 4565453 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68239-68239-foto-08270-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68239-foto-08270-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68239-foto-08270-361-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 68238 | Pg. de la Ribera, 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-de-la-ribera-65 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La façana de l'edifici evidencia una restauració recent que s'ajusta als criteris del Pla Especial | <p>Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, on la façana del segon pis està enretirada formant una terrassa. Amb trets característics del llenguatge modernista, disposa, a la planta baixa, tres obertures (una finestra flanquejada per dues portes d'accés a l'interior) amb llindes trilobulades emmarcades per una faixa simple d'arrebossat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la planta pis, una balconada ocupa la totalitat de l'amplada de la façana, amb llosa motllurada al cantell i barana de ferro de fosa, amb barrots verticals amb esquemes geomètrico-florals i passamà senzill. Les dues obertures que menen a la balconada tenen una llinda recta però un emmarcament en forma de faixa motllurada simple (que sobresurt lleugerament de la línia de façana) en forma d'arc trilobulat que s'estén fins i tot pels brancals amb un relleu floral decoratiu a nivell d'imposta. Dins la zona del timpà s'insereixen uns esgrafiats amb motius florals. Damunt del lòbul central de les dues obertures hi ha uns petits relleus florals. A nivell del forjat del primer pis hi ha tres espiralls de ventilació del terrat a la catalana, formats per gelosies de pedra artificial el·líptiques decorades amb motius florals. El revestiment de la façana a nivell de la planta baixa és simple, fet amb un arrebossat senzill que contrasta amb el de la planta pis, el qual conté un esgrafiat amb motius florals i garlandes. Destaca el remat curvilini de la façana del segon pis, el qual forma un frontó ondulat al centre, dins del qual s'insereix un petit ull de bou.</p> | 08270-360 | Pg. de la Ribera, 65 | 41.2343100,1.8053000 | 399880 | 4565456 | c.1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68238-68238-foto-08270-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68238-foto-08270-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68238-foto-08270-360-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 85132 | la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-20 | Edifici abandonat en molt mal estat de conservació. A part de les deixalles que hi ha al seu interior, que són molt nombroses, també es pot veure com la teulada s'està fent malbé deixant entreveure moltes obertures | La Caseta s'emplaça a tocar de la carretera BV-2115, concretament en una corba situada al km.5. És un edifici aïllat de tendència quadrangular amb eixos llargs de gairebé 15m de llarg i una àrea d'aproximadament 82m2. L'edifici, que té totes les obertures tapiades excepte una porta a la banda sud, té les parets amb sòcol de maçoneria amb fang i recreixement de tapia fins una alçada de 4,5m a la façana nord i de 3,5 a la façana sud. L'edifici es troba coronat per un sostre a una vessant vers la façana principal. L'interior de l'edifici, en molt mal estat de conservació, permet veure encara l'esquelet de bigues de fusta que sustentava una primera planta així com la teulada, que conserva bona part de les bigues i també la seva coberta d'encanyissat, sobre de la qual s'hi poden observar les teules. | 08074-85 | El Quintal | 41.2328100,1.6676200 | 388339 | 4565458 | 08074 | Cubelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 68274 | Escales del Baluard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-baluard | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la restauració general de tots els elements. | <p>Es tracta d'una escala que comunica la plaça del Baluard (front de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla) amb l'espigó que defensa la platja de la Fragata. L'escala, tipològicament parlant, és de dues vingudes, amb un primer tram que disposa d'un tractament monumental, i un segon més senzill, producte, probablement, d'una reforma posterior. El primer tram disposa de dos replans intermedis, el primer dels quals (el més oriental) és molt més curt que el segon, projectat amb un desnivell considerable. A cadascun dels extrems d'aquest tram hi ha instal·lades unes parelles de fanals, amb base de pedra i damunt de les quals s'alcen les columnes (amb un èntasi apreciable) que sostenen l'enllumenat pròpiament dit. Les baranes de l'escala estan fetes de balustres amb un passamà motllurat força ample entre matxons. Damunt d'uns dels matxons del segon replà hi ha sengles gerros decoratius. A nivell del primer replà es disposen dos bancs entre les balustrades i en el segon replà (més llarg) se'n disposen tres a cada costat. El segon tram d'escala (segona vinguda) té un tractament molt simple, sense baranes ni cap tipus de monumentalitat remarcable.</p> | 08270-396 | Plaça del Baluard | <p>Aquesta escala monumental va ser concebuda originalment com una part de l'embarcador construït en el lloc tradicionalment conegut amb el nom de La Punta, on s'aixecaven les antigues torres de defensa de la població. L'any 1890 el consistori sitgetà, va formar una comissió encarregada de dur a terme la reforma d'aquest indret; hi jugà un paper destacat el llavors director de l'Eco de Sitges, Josep Soler i Cartró. Poc a poc es va definir la idea de projectar una gran escala que connectés còmodament amb el baluard i la platja. En la comissió municipal hi participaren personatges destacats de la societat sitgetana del moment; hi figura el propi Josep Soler Cartró, Francesc Batlle, Gaietà Benaprés, Bartomeu Carbonell, Pere Forment Josep Martí, Joaquim Miró i Salvador Vilanova, entre d'altres. Aquest organisme va demanar a l'arquitecte Salvador Vinyals que projectés la millora de l'indret, presentant una proposta que s'aprovaria per subscripció popular. El projecte d'ornamentació de La Punta data d'inici de l'any 1891 i fou exposat públicament en la redacció de l'Eco de Sitges. Els sitgetans que expressaven la seva conformitat podien col·laborar econòmicament en el finançament de les obres; especialment interessant era la participació dels que es trobaven ubicats en les colònies espanyoles. El mes de març de 1892 les obres van ser adjudicades a Gaudenci Mirabent per la quantitat de 8.217,99 pessetes. L'obra però, no es veurà finalitzada fins l'any 1900, un cop superades definitivament diverses dificultats econòmiques. L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], deixeble d'Antoni Robert, és autor del projecte de l'Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme.</p> | 41.2344300,1.8114200 | 400393 | 4565463 | 1892 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68274-68274-foto-08270-396-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68274-foto-08270-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68274-foto-08270-396-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 102|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||
| 68519 | Canó del Baluard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cano-del-baluard | ESQUERDA, M. (2002). 'Sitges artístic'. Barcelona | XVIII | L'objecte requereix una actuació de restauració que tracti la degradació del metall. | Canó de ferro i bronze de 2'95m de llargada situat al Baluard i encarat al mar. El canó té un plafó de rajoles a una banda amb un poema de Carlos Ballester i a l'altra banda un plafó de rajoles amb notes històriques referents a l'actuació dels canons de la bateria del Baluard al segle XVIII. | 08270-641 | El Baluard | El canó del baluard passà a la història el 1797 quan defensà les naus mercants que arribaven a Sitges de l'atac de dues fragates angleses, junt amb 5 canons més. Durant més de 100 anys va estar semisoterrat de cap per avall a l'inici de les escales petites del Baluard. Els Sitgetans coetanis glossaren els fets en uns versos èpics que recollí Josep Carbonell i Gener perquè no se'n perdés la descripció dels fets. | 41.2344600,1.8115300 | 400402 | 4565466 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68519-foto-08270-641-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68519-foto-08270-641-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 'Sacad ese cañon hoy atrapado // -muriéndose su bronce de tristeza-// entre las piedras de la fortaleza// que el baluarte fuera en el pasado.// Ponédle frente al mar adelantado// guardián de Sitges y de su riqueza// material y moral com así reza// la leyenda que el pueblo ha recreado.// Hace siglos se dice una doncella // de nombre Tecla, sitgetana y bella,// lo disparó contra el brutal corsario// defendiendo el honor de sus hermanas // que en su ayuda voltearon las campanas// desde el firme bastión del campanario'. (Carlos Ballester) | 94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 68236 | Pg. de la Ribera, 58-59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-de-la-ribera-58-59 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos, d'un estil indeterminat proper a l'art decó. Té tres eixos verticals d'obertures ben definits, però de característiques diferenciades, segons la seva situació en alçat. Així, a la planta baixa es disposen dues portes situades a la part més oriental, mentre que a la part occidental se situa una finestra. La porta central, més estreta i amb brancals i llinda recta, disposa d'un baix relleu representant unes escenes de marina, en concret un bou amb una nansa a primer terme i un personatge assegut fumant pipa. Els emmarcaments de les dues portes i finestres són de pedra motllurada. En el primer pis se situen un balcó a la part més occidental i dues finestres, amb uns emmarcaments de les mateixes característiques descrites anteriorment. La llosa del balcó és d'obra reforçada per una estructura de ferro de forja. La barana és senzilla, amb barrots verticals i passamà simple. La segona planta disposa de tres finestres més baixes que les anteriors i amb el mateix sistema d'emmarcament. I la darrera planta, després d'una faixa motllurada contínua que trenca la verticalitat dels eixos i que només avarca l'espai corresponent a dues de les tres finestres (les dues més orientals), s'organitzen tres obertures de característiques ben diferents respecte les anteriors; la central està rematada per una llinda en forma d'arc de mig punt que mena a un espai lliure de coberta (espai obert); dita finestra està flanquejada per dos amples finestrals amb emmarcaments similars als anteriors, els quals disposen d'una faixa motllurada simple situada a nivell de forjat d'aquesta tercera planta, a mode de visera. Corona la façana una cornisa que per la seva part més oriental s'eleva simulant una torre. Dita cornisa, de força volada, és llisa sense cap tipus de motllura. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color crema que contrasta amb el to granat dels elements d'emmarcament de finestres, cornisa, faixes motllurades, etc.; la qual cosa li atorga singularitat.</p> | 08270-358 | Pg. de la Ribera, 58-59 | <p>El nom de l'arquitecte, Josep Mª Ayxelà i Terram, figurava en una placa de la façana -segons consta en el Pla Especial- i no es coneix cap altra documentació al respecte.</p> | 41.2344200,1.8057900 | 399921 | 4565468 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68236-68236-foto-08270-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68236-foto-08270-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68236-foto-08270-358-3.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Ayxelà i Terram | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 110|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 68237 | Casa Àngela Milà i Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-angela-mila-i-pasqual | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11948 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial estableix que cal conservar estrictament la façana i eliminar els elements afegits a la planta baixa. | <p>Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un estil indefinit proper a un llenguatge eclèctic de les primeres dècades del segle XX. La disposició d'obertures segueix un esquema regular, amb dues a la planta baixa, una a la planta primera i dues a la planta segona. Les característiques de totes les obertures són idèntiques; és a dir, llindes en forma d'arc escarser i emmarcaments fets a base de faixes simples de maó vist que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la planta primera, l'obertura està centrada respecte un balcó que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de l'estreta façana; aquest balcó, amb llosa d'obra, disposa d'una barana de tècnica mixta d'obra de maó vist i de ferro de forja; la part central és la de ferro, amb barrots helicoïdals amb motius florals amb un passamà simple i motius florals d'entrellaç; els laterals de la barana són d'obra, amb petits pilars entre els quals es disposen un joc de teules que formen una gelosia; el passamà de la zona d'obra és de ceràmica vidrada, això com uns elements decoratius en forma de florons també de ceràmica vidrada. Les dues finestres de la segona planta disposen de mainell també d'obra de maó vist, i estan emmarcades totes dues per una faixa d'obra vista de maó que en forma de faixa simple les engloba dins d'un gran arc escarser, i unes línies situades als laterals de façana i a nivell del format de la planta primera. Per damunt de l'arc escarser s'organitza un aplacat ceràmic de rajoles de dos colors, per culminar en una cornisa que combina diverses filades de maons disposats de cantell i teules àrabs. Damunt la cornisa se situa la barana del terrat, feta d'obra imitant merlets esglaonats i barana de ferro combinant barrots verticals simples amb d'helicoïdals. La resta de façana està revestida per un arrebossat senzill pintat de color blanc que contrasta amb els elements d'emmarcament i la superfície aplacada de rajola.</p> | 08270-359 | Pg. de la Ribera, 60 | <p>Aquest edifici que va pertànyer a Àngela Milà i Pasqual, i constava inicialment de dos nivells d'alçat (pb + 1p). El 20 de desembre de 1915 la propietària s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant llicència per a aixecar un segon pis i remodelar el conjunt de la façana. El permís fou concedit el dia 22 del mateix mes. (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917)</p> | 41.2344200,1.8057000 | 399913 | 4565468 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68237-68237-foto-08270-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68237-foto-08270-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68237-foto-08270-359-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 68417 | Norais del Baluard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/norais-del-baluard | ESQUERDA, M. (2002). 'Sitges artístic'. Barcelona. www.sitges.es/document.php?id=234 | XVI | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | Es tracta d'un testimoni antic de la tradició marina sitgetana, unes fornícules practicades al peu del baluard, que acullen aquests norais de pedra datats de principi del segle XVI i que s'utilitzaven per amarrar les embarcacions. | 08270-539 | Davant dels jardins de la Fragata | Situats davant dels jardins de la Fragata, que duen aquest nom perquè és on hi havia amarrada la fragata, el 1685, que havia de defensar la ciutat de Sitges de la pirateria berber, tripulada per gent del gremi de Sant Elm. | 41.2345400,1.8112100 | 400375 | 4565475 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68417-foto-08270-539-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68417-foto-08270-539-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 68034 | Cova del Pebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pebre | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-745 | 41.2349200,1.8446900 | 403182 | 4565479 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||||
| 68235 | Casa Josep Urgell i Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-urgell-i-vidal | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11947 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de tres pisos (pb + 2p) i coberta de teula a dues vessants. A la planta baixa s'identifica un sòcol de pedra, la porta d'accés a l'interior, definida per un arc deprimit còncau, i una finestra conformada per un arc escarser que recorda als 'quartos de reixa' típics del segle XIX. A la planta principal es localitza un balcó corregut amb dues obertures que presenten la mateixa tipologia que la porta anteriorment descrita; la volada està conformada per un perfil metàl·lic i suportada per tornapuntes de ferro en forma de voluta; entre les dues portes se situa un plafó de rajoles policromes que representa la figura d'un sant. El darrer pis mostra una galeria de quatre arcs escarsers, separats per pilars de maó massís. En el coronament s'identifica el ràfec de la teulada.</p> | 08270-357 | Pg. de la Ribera, 55 | <p>Amb data de 29 de gener de 1912, Josep Urgell va demanar permís al consistori sitgetà per a construir una casa en una parcel·la que posseïa al passeig de la Ribera. Adjuntava els plànols del projecte original de l'edifici, la signatura dels quals és, malauradament, il·legible. La llicència fou concedida el 30 de gener d'aquell mateix any. (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914).</p> | 41.2345200,1.8060000 | 399939 | 4565479 | 1912 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68235-68235-foto-08270-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68235-foto-08270-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68235-foto-08270-357-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Font i Gumà | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||
| 94380 | Festa Major de Valldemar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-valldemar | XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major de Valldemr es realitza el tercer cap de setmana de juliol. S’inicia el divendres al vespre amb activitats pels jovent. El dissabte durant tot el dia hi ha vàries activitats pel jovent i al vespre una actuació i/o concert. El diumenge s’inicia amb una activitats per a tots els púbics i finalitza amb una botifarrada popular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-300 | Nucli de Valldemar | 41.2323700,1.6129000 | 383752 | 4565480 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 68364 | Retaule de la Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-immaculada-concepcio | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I.'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11910 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVII | <p>Retaule dividit en un cos central i dues ales fixes. El cos central està ocupat per la figura de la Verge -obra contemporània que imita i substitueix l'original- representant el dogma de la Immaculada Concepció. Aquest dogma es representa en la iconografia del conjunt del retaule. A la part superior es troba la figura de l'arcàngel sant Miquel, que simbolitza la victòria del bé contra el mal. Continua amb una estrella de David situada dins d'una corona de llorer i sostinguda per dos àngels, simbolitzant l'origen de Crist com a descendent de David. La línia continua a través de les figures del Pare Etern i de l'Esperit Sant sobre la Verge. Aquest recorregut es prolonga amb la imatge de Maria, que té sota seu la figura de Jesús amb els atributs de Redemptor del món. Finalment, el conjunt escultòric s'omple de grups angelicals, seguint les directrius del Concili de Trento, que demana la reafirmació de les categories celestials. En la predel·la se situen dos relleus, un representa l'escena de l'Anunciació i l'altre els Desposoris de la Verge. En la part més elevada dels cossos laterals dues figures representen la fortalesa i la vida espiritual de la Verge, un mostra una torre i l'altre una flor. L'interior d'aquestes ales laterals han perdut les seves imatges originals: els arcàngels Gabriel i Rafael.</p> | 08270-486 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Cal destacar que, tot i que el retaule fou acabat al 1694, no és fins al 1701 que se li donà la seva dauradura. A l'inici de la Guerra Civil, el retaule va ser parcialment destruït, desapareixent bona part de les seves figures. Acabada la Guerra, es van reintegrar i refer bona part d'aquests elements, encara que no tots, com les figures dels arcàngels de les ales laterals del retaule.</p> | 41.2346000,1.8117200 | 400418 | 4565481 | 1694 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68364-68364-foto-08270-486-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68364-68364-foto-08270-486-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 68234 | Casa Llúcia Catasús i Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llucia-catasus-i-soler | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917. BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11946 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial prescriu la restauració de la façana -que sembla haver-se realitzat recentment- i la readequació de les obertures de la planta baixa | <p>Edifici construït entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p), que aplica en la definició dels elements arquitectònics un llenguatge formal de clara inspiració gòtica, que permet emmarcar l'obra dins la corrent eclecticista. Les obertures de la planta baixa estan conformades per arcs conopials, mentre que la resta són derivacions de l'arc de mig punt; totes elles presenten els brancals i les llindes realitzats amb pedra natural. Destaca el disseny de la planta principal, amb dos balcons que disposen de baranes de pedra decorades amb sèries de quadrifolis encerclats; la volada, igualment de pedra, apareix suportada per mènsules. Entre els dos balcons s'identifica una fornícula en la que es representa a Sant Jordi matant el drac; és obra de l'escultor Pere Jou, realitzada uns anys després de la construcció de l'edifici. El darrer pis consta d'una galeria conformada per set finestres, cadascuna de les quals disposa d'una traceria circular amb trifoli, en la seva part inferior. En el coronament es localitza un primer registre de petites obertures rectangulars que proporcionen ventilació a la solera del terrat, un fals ràfec i una senzilla barana d'obra interrompuda per la finestra d'una estructura afegida al terrat de l'edifici.</p> | 08270-356 | Pg. de la Ribera, 53-54 | <p>El 12 d'octubre de 1915, Llúcia Catasús Soler es va adreçar a les autoritats municipals tot sol·licitant llicència d'obres per a construir aquest edifici. Els plànols adjunts a la sol·licitud estaven signats pel mestre d'obres Josep Graner: el permís va ser concedit pel consistori sitgetà, el dia 15 d'aquell mateix més (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917). Pel que fa a l'autor dels edificis, Josep Graner i Prat, cal destacar la seva abundant producció arquitectònica a Barcelona i a molts pobles de Catalunya. Moltes de les seves obres combinen trets propers a l'eclecticisme i fórmules pròpiament modernistes. A partir de 1915 aplica un llenguatge formal en el que abunden els elements de caràcter gòtic i medievalitzant.</p> | 41.2345500,1.8060900 | 399946 | 4565482 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68234-68234-foto-08270-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68234-foto-08270-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68234-foto-08270-356-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Graner i Prat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||
| 68357 | Pintures murals de l'absis de la Capella del Santíssim Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-labsis-de-la-capella-del-santissim-sagrament | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11903 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges 1800-1930' GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA, Vol. 5, B; 1982, p. 284 LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891:101-113) 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges. SOLER I CARTRÓ, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XX | <p>L'absis de la capella del Santíssim Sagrament -construïda a mitjan segle XIX- fou decorat al segle XX per un conjunt de pintures murals. A l'espai entre les pilastres adossades amb capitell corintis es representen unes figures d'àngels acompanyades de motius florals, mentre que a la mitja taronja de la coberta es representa Jesucrist acollint els fidels, flanquejat pels evangelistes.</p> | 08270-479 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla | <p>La capella del Santíssim Sagrament fou construïda a mitjans del segle XIX pel mestre de cases Francesc Cros, en l'ampliació de l'església parroquial sobre terrenys del baluard. Posteriorment, ja al segle XX, el pintor Darius Vilàs (1880-1950) va ser l'encarregat de la seva decoració pictòrica. Darius Vilàs es va formar a la Llotja i va ser membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. En la seva intensa tasca com a muralista va pintar, entre d'altres, el Foment de Pietat Catalana a Barcelona.</p> | 41.2346100,1.8118300 | 400427 | 4565482 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68357-68357-foto-08270-479-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68357-foto-08270-479-2.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Darius Vilàs (1880-1950) | En un dels altres murs de la capella hi ha un quadre amb la representació del Sant Sopar, realitzat pel mateix autor Darius Vilàs. | 103|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 68359 | Pintures murals de la Capella de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-la-capella-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | Essencialment als murs laterals, hi ha part de la pintura perduda. | <p>La capella de Santa Caterina o de la Mare de Déu de Montserrat és la darrera capella de l'església de la banda de l'epístola. Els seus murs estan decorats amb unes pintures murals obra del pintor Pere Pruna. A la paret central, emmarcant la fornícula amb la imatge de la verge, s'hi representen tres àngels adorant la Verge amb monjos benedictins i escolans cantant. A les parets laterals hi ha una processó precedida d'un àngel.</p> | 08270-481 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>L'obra l'encarregà Mossèn Prats, rector de Sitges, al pintor barceloní Pere Pruna, personatge molt vinculat a la ciutat de Sitges i autor també de la decoració de l'absis de la Capella del Santíssim Sagrament.</p> | 41.2346100,1.8117500 | 400421 | 4565482 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68359-68359-foto-08270-481-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68359-68359-foto-08270-481-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Pere Pruna i Ocerans (1904-1977) | 103|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 68360 | Quadre del Sant Sopar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-del-sant-sopar | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11906</p> | XX | <p>Al mur oposat a l'altar de la Capella del Santíssim Sagrament hi ha penjat un quadre a l'oli que representa l'escena del Sant Sopar. La iconografia i composició del quadre no s'aparta dels cànons habituals: Jesucrist al centre beneïnt el pa i el vi, i a la dreta i esquerra els seus apòstols al voltant de la taula. Dues columnes amb capitells jònics daurats i un fons floral amb garlandes serveixen de fons de la imatge.</p> | 08270-482 | Capella del Santíssim Sagrament de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. | <p>El pintor Darius Vilàs (1880-1950) fou l'autor de la decoració mural de l'absis d'aquesta capella, construïda a mitjan segle XIX com a una ampliació de l'església parroquial. A ell es deu també l'autoria d'aquest quadre penjat al mur oposat a l'altar. Darius Vilàs es va formar a la Llotja i va ser membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. En la seva intensa tasca com a muralista va pintar, entre d'altres, el Foment de Pietat Catalana a Barcelona.</p> | 41.2346100,1.8118300 | 400427 | 4565482 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68360-foto-08270-482-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68360-foto-08270-482-2.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Darius Vilàs (1880-1950) | L'autor del quadre és el mateix que el de la pintura mural de l'absis de la capella, Darius Vilàs. | 103|98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 68366 | Retaule de la mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-1 | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11912 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVII | <p>El retaule del Roser té una traça reticular -hereva encara de la tradició renaixentista-, flanquejada per dues columnes salomòniques decorades amb símbols eucarístics. En el bancal se situen els relleus que representen els diferents misteris de Dolor; al mig del bancal es troba un relleu que representa l'adoració dels Reis Mags, tema que queda fora de cap misteri del Rosari, però que se li ha donat un sentit paral·lel a la ofrena del mateix altar a la Verge. Al primer pis hi trobem escenificats els misteris de Goig, i sobreposats dins d'uns ovals hi trobem les imatges dels quatre pares de l'església (sant Gregori, sant Jeroni, sant Agustí i sant Ambrós). Sobre aquest primer cos s'aixeca un segon nivell, on hi ha representats els misteris de Glòria, i al centre, destacant per les seves dimensions, hi ha el relleu que correspon a la coronació de Maria. Entre els dos pisos, als costats, es pot veure el bust de dos dominics, com a referència a l'ordre religiós que en el seu moment va afavorir el res del rosari. Finalment, en el tercer cos o àtic se situen les figures de la Verge Maria al costat de l'Evangeli i l'arcàngel sant Gabriel, al costat de l'Epístola. Al centre del conjunt se situa el Calvari.</p> | 08270-488 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>El retaule a la Verge del Roser fou erigit a la parròquia de Sitges l'any 1684 i costejat per la Confraria del Roser. Aquesta confraria no exigia cap condició prèvia a aquells que sol·licitaven entrar-hi, per aquest motiu esdevingué una de les més populars. Finalment, cal destacar que la imatge que presideix el retaule substitueix la que hi havia antigament, que fou llençada al mar l'any 1936.</p> | 41.2346100,1.8117700 | 400422 | 4565482 | 1684 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-68366-foto-08270-488-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-foto-08270-488-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-68366-foto-08270-488-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La talla del retaule del Roser presenta una clara diversitat de nivells de qualitat, això s'explica pel fet que els mestres escultors de l'època delegaven en d'altres artistes del seu taller l'elaboració de les feines que consideraven menys destacables; així l'escultor es dedicava a la disposició general de les escenes i a l'elaboració de les feines més delicades. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 67894 | Dona asseguda nua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dona-asseguda-nua | ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona | XX | Escultura de pedra que representa a una dona asseguda o semiagenollada en actitud de contemplar el mar, visible des del seu emplaçament al Passeig de la Ribera. | 08270-36 | Passeig de la Ribera | L'escultura va ser col·locada a l'octubre de 1965, després de ser adquirida per l'ajuntament de Sitges. Fou objecte d'un acte vandàlic al més d'abril de 2002. | 41.2345700,1.8072500 | 400043 | 4565483 | 1965 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67894-foto-08270-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Josep Busquets (1914-1998) | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 68033 | Cova de Congre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-congre | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-744 | 41.2350600,1.8544200 | 403997 | 4565484 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||||
| 68358 | Pintures murals del Baptisteri de l'església parroquial de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-baptisteri-de-lesglesia-parroquial-de-sitges | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11904.</p> | XX | <p>El Baptisteri de l'església parroquial de Sitges -situat sota el campanar- conté una decoració amb pintures murals que representen Sant Joan Baptista batejant Jesús. La pintura, molt colorista, contrasta amb la resta de la decoració de l'església.</p> | 08270-480 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>L'autor, Pere Pruna (1904-1977), va realitzar aquestes pintures per encàrrec del rector de la parròquia mossèn Prats. A ell es deu, també, la decoració mural de la capella de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 41.2346300,1.8115400 | 400403 | 4565485 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68358-68358-foto-08270-480-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68358-foto-08270-480-2.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Pere Pruna i Ocerans (1904-1977) | 103|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 68361 | Orgue de la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-la-parroquia-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | <p>COLL MIRABEN, I. 'Els altars barrocs de l'església de Sitges'.G.E.S. Sitges. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11907 COLL MIRABENT, I. (1993). 'Els retaules barrocs i l'orgue de l'església parroquial de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. El eco de Sitges. 30. 1. 1982. LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XVII | <p>L'orgue es troba a la nau central, sobre un dels arcs de les capelles laterals de la banda de l'epístola, i és accessible des de la tribuna superior de les capelles. La cadireta, nom que es dóna a l'orgue petit que queda situat sota un de més gros, està emmarcat per dues columnes salomòniques situades sobre unes bases amb elements escultòrics. A continuació, s'hi troba un fris on s'hi pot llegir la data de construcció de l'orgue, 1696. A cada costat de la cadireta hi han esculpits els apòstols. Tant la cadireta com l'orgue major tenen els tubs separats per pilastres, decorats amb elements florals. L'orgue major té els emmarcaments dels extrems de major amplada que els centrals, i estan decorats amb la silueta d'una columna salomònica acabada amb un capitell. Coronen l'orgue major un fris i una cornisa acabat en dues voltes incipients. Al centre del frontó hi ha un medalló amb l'escut de Sitges, i al punt més alt i envoltada per una mena de mandorla hi ha la imatge de la Immaculada Concepció. La caixa està decorada amb dos atlants, dos de cos sencer situats sota el basament de l'orgue i dos que ornamenten un petit espai entre la barana i la base dels extrems de l'emmarcament de l'orgue major. Les imatges de quatre àngels músics, completen la decoració escultòrica i, finalment, la base externa de l'orgue funciona com un sostre de cassetons, dividits en quadrats, i al mig s'hi situa una figura en forma d'estrella.</p> | 08270-483 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Al Llibre del Consell de la Universitat de Sitges es troba anotada la demanda de la construcció d'un orgue a l'Església Parroquial de Sitges per part d'un grup de devots sitgetans, que es farien càrrec dels costos de la construcció a canvi que la universitat es fes càrrec del sou de l'organista i del manteniment de l'instrument. El 27 de desembre de 1694 es signà un contracte perquè el religiós Bartomeu Triay s'encarregués de la construcció. Finalment, fou la vila de Sitges qui es va fer càrrec de les despeses de la construcció, 900 lliures. El 5 d'octubre de 1695 la Universitat signà un contracte amb Joan Roig, escultor de Barcelona, amb la finalitat que aquest executés la caixa de l'orgue. Pel que fa a les pintures de l'orgue, l'obra fou encarregada a Sebastià Font, qui pintà les figures de Santa Tecla i Sant Bartomeu. L'any 1856 l'orgue fou daurat per petició de la Junta d'Obres de la parròquia. L'instrument que és visible actualment és una reconstrucció realitzada l'any 1985 per l'orguener Gerhard Grenzing, i únicament el moble correspon a la peça original.</p> | 41.2346400,1.8116900 | 400416 | 4565486 | 1695 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-68361-foto-08270-483-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-foto-08270-483-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-foto-08270-483-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Bartomeu Triay (orgue), Joan Roig (escultura), Sebastià Font (pintura) | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 68217 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | COLL, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial de Sitges'. Sitges Coll, I. (1981) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11902 CARBONELL, J. (1956). 'Siete ensayos de Historia Suburense'. El Eco de Sitges. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982:62). Vol. 5. Barcelona. FONTBONA, F. (1983) 'Del Neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888'. Barcelona. LLOPIS, J. (1980) 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Sitges. LLOPIS, B.- CLARÀ, F. (1982) 'Dos treballs d'història de Sitges de mitjans del segle XIX'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona. SOLER, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Sitges. | XVII i XIX | El Pla Especial fa constar la necessitat de mantenir el volum construït i les característiques generals de l'edifici, i de realitzar una restauració global. | L'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla és un dels edificis més significatius de la vila de Sitges, tant per la seva vàlua arquitectònica, com pel fet de constituir una de les fites del seu paisatge urbà més reconegudes. L'edifici mostra una planta típicament basilical, estructurada en base a tres naus -la central més elevada i separada per una sèrie d'arcades-, i un absis poligonal. Disposa també de capelles laterals, cor situat als peus, i tribunes superiors. Pel que fa a la coberta, aquesta descarrega el seu pes sobre un conjunt d'arcs de mig punt. Els trets més rellevants de la seva façana principal són, d'una banda, la presència de nàrtex o vestíbul avançat (que data de l'any 1863) i de tres portes d'accés, totes elles conformades per arcs de mig punt; d'altra banda, convé mencionar la presència de l'obertura circular superior, o rosassa, i el coronament superior amb cornisa de perfil ondulant i pinacles amb esferes. Finalment, a la banda dreta del frontis es troba emplaçat el campanar de planta octogonal i conformat per tres cossos superposats. En el costat esquerre s'identifica l'anomenada torre del Comunidor, de planta quadrada. Cal mencionar també la presència de la capella del Santíssim en el flanc dret de l'església. L'interior de l'edifici conté elements significatius del patrimoni moble religiós de la vila de Sitges, així com un òrgan igualment valuós. | 08270-339 | Passeig del Baluard s/n | L'actual església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla s'aixeca en el mateix indret que ocuparen les esglésies romànica i gòtica de la vila de Sitges, aquesta darrera consagrada l'any 1317. El 14 d'abril de 1664 es va acordar la construcció d'una nova església, les obres de la qual s'iniciaren un any després, concretament el 8 d'octubre de 1665. La consagració definitiva es documenta el 19 de juliol de 1672, tot i que l'anomenada Torre del Comunidor no estarà finalitzada fins dos anys més tard, al 1674. L'any 1868, després d'enderrocar la Torre de les Hores del c/ Major, s'hi van col·locar en aquesta torre les campanes i el rellotge de la vila. L'edifici de culte va experimentar noves reformes a mitjans del segle XIX. Així, doncs, entre 1854 i 1856 es va portar a terme una ampliació i el bastiment de la capella del Santíssim, en la que hi treballaren la nissaga de mestres d'obres sitgetans de la família Cros. Ja en la segona meitat de la centúria, es va reformar el campanar segons el projecte de Mossèn Clara. El responsable tècnic de l'execució de l'obra fou el mestre Jaume Sunyer, i l'obra es va beneir amb data de 8 de desembre de 1863. | 41.2346500,1.8116100 | 400409 | 4565487 | 1664-84 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68217-foto-08270-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68217-foto-08270-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68217-foto-08270-339-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Sebastià Vives. Jaume Suñé (campanar) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el conjunt de Maricel de Terra i la pròpia parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla. | 99|98|94|96|85 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 68275 | Restes de la muralla. Baluard-La Punta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-la-muralla-baluard-la-punta | <p>GARCIA, J; MIRET, J; MIRET, M( 1988), 'Els precedents arqueològics de Sitges: les restes de l'entorn de l'Ajuntament'. Vilafranca del Penedès GARCIA, J; MIRET, M; MORAGUES, N. (1989), ' L'estudi dels materials arqueològics apareguts l'any 1974 en el subsòl de l'Ajuntament de Sitges'. Vilafranca del Penedès LLOPIS, Joan (1891) 'Assaig Històric sobre la vila de Sitges'. Facsímil del Grup d'Estudis Sitgetans. 1980. MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11955 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SERRA, J. ' Subur al fin?', Eco de Sitges, 11 agost 1974 SERRAMALERA, P. (1968) 'El Sitges de nuestros bisabuelos'</p> | XIII | El Pla Especial estableix que cal conservar íntegrament les restes i restaurar les parts malmeses. | <p>Es tracta de les úniques restes que es conserven de la muralla medieval de la vila de Sitges. A nivell constructiu, el llenç de mur està conformat per un paredat ordinari conformat per pedres desbastades de petites dimensions, cohesionades per un morter de calç de tonalitat terrosa i sense cap mena d'ordenació en filades regulars. Estructuralment, la disposició del parament és clarament atalussada, especialment en el sòcol inferior que sobresurt del plom de la resta del mur. En aquesta mateixa base poden identificar-se alguns norais antigament destinats a l'ancoratge de les embarcacions (vegeu fitxa nº 539). La part més oriental de l'estructura disposa de diferents anivellaments enjardinats que es perllonguen fins a les escales del Baluard (vegeu fitxa nº 396).</p> | 08270-397 | Pg. de la Ribera | <p>Les restes de la muralla medieval de Sitges corresponen al recinte fortificat que encerclava el primitiu nucli de la vila, datat al voltant del segle XIII. Aquest perímetre murat disposava de dues portes d'accés que comunicaven amb els camins que es dirigien a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Aquesta alineació va definir un primer eix viari extramurs que va ser la línia vertebradora del primer raval sitgetà; comprenia els carrers Nou, Tacó, Carreta, Major i de l'Aigua i va quedar inclòs en el segon perímetre de muralla construït al segle XVII. A nivell arqueològic, des del segle XIX fins l'actualitat s'han realitzat diverses troballes arqueològiques en la zona del baluard de Sitges. L'any 1883 es van trobar casualment dues monedes romanes, una de l'emperador Tiberi i l'altra d'Adrià. En el decurs del segle XX, la localització de material arqueològic a la zona corresponent al baluard ha estat una constant: -1949. Localització de dues àmfores senceres en el subsòl d'una casa propietat de Ramon Sala, junt al vell baluard; les peces, si bé no presentaven unes característiques massa precises, no semblaven correspondre a una tipologia clarament romana. -1973. Localització de diversos fragments d'àmfora romana durant el transcurs d'unes obres realitzades a l'església parroquial i en una casa pròxima. -1974, la realització d'obres a l'edifici de l'Ajuntament permet localitzar ceràmica feta a mà, de vernís negre, ibèrica pintada, un amforisc, ceràmica sigil·lada, ceràmica medieval i moderna. -1976, es porta a terme un sondatge davant d'església parroquial que permet recuperar una vora d'àmfora púnica ebusitana, una vora de campaniana A, una nansa d'àmfora bífida d'àmfora romana i diverses restes d'època medieval i moderna. També s'han trobat a la zona algunes destrals de pedra i algunes sitges de cronologia incerta. En els darrers anys, dins l'àrea del baluard, s'han efectuat diverses intervencions arqueològiques pròpiament dites, motivades per la realització d'obres de remodelació en l'interior d'alguns edificis, i per la instal·lació o remodelació d'infraestructures en els carrers: -1986. Intervenció en una dependència semisubterrània de l'edifici de l'Arxiu Històric Municipal. -1996. Excavació de l'espai interior de l'edifici del' Sarcòfag', a causa de l'obertura d'un nou accés al c/ Sant Joan a fi d'adaptar l'edifici com a magatzem del Patronat de Museus de Sitges. -1997. Seguiment arqueològic de les obres dels edificis nº 8 i 12 del c/ Fonollar per integrar-los dins la xarxa del Consorci de Museus de la ciutat. -2001. Seguiment arqueològic de les obres d'instal·lació d'unes conduccions de gas en els c/ de la Devallada i d'en Bosc i en l'espai situat davant la biblioteca i de les obres destinades al sanejament i reforçament del c/ Fonollar, des de la porta de Sant Miquel fins a la Pl. de l'església de St. Bartolomeu. Cadascuna d'aquestes intervencions disposa d'una fitxa de l'IPAC específica on es detallen les troballes realitzades. Totes aquestes intervencions han aportat dades materials amb les que definir, encara que parcialment, les primeres etapes històriques del poblament sitgetà i el context històric de la construcció del baluard.</p> | 41.2346500,1.8111600 | 400371 | 4565487 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68275-foto-08270-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68275-foto-08270-397-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||
| 68602 | Pi blanc (Pinus halepensis) del C/Illa Cristina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-del-cilla-cristina | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 12 mts, amb un diàmetre de 67 cm i ocupa un espai de 10 mts. L'estat sanitari és bol. | 08270-724 | C/ Illa Cristina (Vinyet) | 41.2344900,1.7961900 | 399116 | 4565487 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica i la funcionalitat. És un dels únics arbres del carrer.La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2492,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml