Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68534 | Aplec de l'ermita de la Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-de-la-santissima-trinitat | ROIG, E. (1934). 'Sitges dels nostres avis'. Llibreria Catalonia, Barcelona. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XVII | Aplec celebrat a l'ermita de la Santíssima Trinitat el dia 11 de Juny. L'ermita fou aixecada al segle XVII i sembla ser que des de llavors l'aplec s'ha anat celebrant amb més o menys afluència de fidels. | 08270-656 | Ermita de la Santíssima Trinitat | Antigament, el camí cap a l'ermita es feia en ruc, a peu o en barca. Així no era estrany veure a la platja de Vallcarca, barques amarrades el dia de l'aplec. De camí a l'ermita s'oferien tot tipus de viandes, a més de ventalls amb versos i dibuixos de l'ermita. El camí cap a l'ermita era part important de la festa. A la capella es celebrava un ofici amb molta solemnitat acompanyat de música. Acabat l'ofici, els fidels veneraven la imatge de l'Ecce-homo, patró dels mals de cap. Després d'haver resat una pregària, clavaven i desclavaven les agulles de cap en la tovallola del Sant Crist. Segons la gent, aquestes agulles, després d'haver-hi estat clavades, es tornaven miraculoses i treien el mal de cap només clavant-les als vestits d'aquells que el patien. Hi havia tanta devoció que els romeus pujaven carregats d'agulles, per després donar-les als malalts que no havien pogut assistir a l'aplec. Després de les cerimònies religioses, la gent anava a dinar. A la tarda cantaven la novena i els goigs, igual que al matí. Després es subhastaven les coques, productes de l'antiga pastisseria sitgetana, i el ball que generalment era amenitzat per la banda del Gra. Durant les subhastes per les coques, es produïen enfrontaments força pintorescos entre els que jugaven; sovint hi havia picabaralles, que enfrontaven els socis de les dues societats recreatives de la ciutat, el gra i la palla. Antigament, hi hagué el costum que la gent que no havia anat a l'aplec, anava a rebre als romeus a la Creu dels Escarbats i se'ls rebia amb aplaudiments i visques. | 41.2386300,1.8538300 | 403953 | 4565881 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||
| 67971 | Casa Antoni Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-carreras | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial contempla la conservació íntegra de la façana | Edifici construït entre mitgeres i que consta de dos nivells d'alçat (pb + 2p). Malgrat la senzillesa de la composició i l'absència d'elements decoratius, el llenguatge formal permet relacionar l'obra amb altres edificis noucentistes, especialment amb el conjunt de Maricel i amb altres obres d'Utrillo o Puig i Cadafalch. Aquesta relació es basa en el contrast del parament blanc amb l'ús de materials com la ceràmica, el maó massís, la rajola i el ferro emprats en la definició dels elements arquitectònics del frontis. Totes les obertures presenten forma d'arc rebaixat i estan conformades per brancals i llindes de maó massís. A la planta baixa s'identifiquen dues portes idèntiques, una de les quals permet accedir a l'escala que puja als pisos alts i una altra que comunica amb el local comercial. En el primer pis destaca la configuració del balcó, amb volada de perfil metàl·lic i grapes que sustenten rajoles ceràmiques -policromes i decorades amb motius florals-; la fixació al parament de la façana es realitza mitjançant tornapuntes de ferro. Pel que fa a la barana, aquesta és de fundició i mostra un disseny igualment retardatari, amb barrots helicoïdals intercalats i un panell central decorat a base de volutes confrontades. Pel que fa al segon pis, l'element més significatiu és la galeria conformada per quatre obertures d'arc rebaixat, separades per pilars de maó i que recorda a les solanes de les construccions civils medievals. Finalment, en el coronament s'identifica un fris de petites figures de maó massís, que imiten mènsules o permòdols, i el ràfec de la teulada. | 08270-113 | c/ Francesc Gumà, 19 | 41.2382100,1.8101000 | 400288 | 4565884 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67971-foto-08270-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67971-foto-08270-113-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Lluís Pujolar | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 67981 | Casa Bonaventura Blay. Villa Avelina. Can Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bonaventura-blay-villa-avelina-can-boladeres | COLL, I. (1979) 'L'obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà' a Butlletí del Grup d' Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11921 | XX | El Pla Especial municipal considera obligatòria la conservació íntegra de la façana, del volum de l'edifici i del seu jardí; aconsella, però, l'eliminació del ròtol en bandera gran | Casa unifamiliar de tres nivells d'alçat (pb + 2p) que encara conserva una part del jardí original, al que afronten diverses façanes, cadascuna d'elles amb una composició específica. Un dels element més destacats de la finca, i que la configura com un dels elements més emblemàtics de l'antic nucli de Sitges és, sens dubte, la torre-mirador que se situa en un dels seus angles. El llenguatge arquitectònic de l'obra s'emmarca dins de les tendències neogòtiques d'inici del segle XIX, si bé en aquest cas la inspiració mostra clares influències del gòtic francès, de caire més mediterrani. Destaca especialment el tractament decoratiu dels frontis a partir de la col·locació de gàrgoles, guardapols, arcs apunts i conopials i, especialment, de baranes amb traceries que desenvolupen cercles amb trifolis i quadrifolis en el seu interior. Un altre aspecte peculiar és l'ús de la ceràmica i del ferro, com a materials de decoratius; la primera s'ha emprat especialment en la torre i en els frisos i les obertures de la façana principal, mentre que el ferro és visible en la doble vessant del capcer de la façana principal. L' interior de l'edifici conserva pintures i diversos objectes d'estil modernista. | 08270-123 | c/ Illa de Cuba, 33-37 | Bonaventura Blay i Milà (Sitges 1860-Barcelona, 1911) és un dels anomenats 'americanos' que van fer fortuna amb els negocis colonials durant la segona meitat del segle XIX. Va ser soci de la companyia 'C. Brauet i Cia' establerta a Guantànamo (Cuba), i també es va dedicar a l'exportació i importació de productes i a diverses activitats financeres. Entre les seves activitats socials destaca la presidència del 'Centro Benéfico de Guantánamo'. De nou a Catalunya, va participar en la fundació de 'Vichy Catalán' com un dels principals accionistes. L'any 1901 el propi Bonaventura Blay s'adreçà a les autoritats municipals sitgetanes per a sol·licitar la llicència d'obres necessària per a construir una casa-torre en una parcel·la de l'eixample de la vila. El permís li fou concedit amb data del 24 de desembre del mateix 1901 i l'arxiu municipal conserva els plànols signats pel prestigiós arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà. Finalment, Blay va fixar la seva residència a la coneguda 'Villa Avelina' , edifici que ha experimentat diverses reformes fins als nostres dies, mostrant en l'actualitat unes dimensions força més reduïdes que l'obra original. A la mort del seu promotor, la casa va ser adquirida per l'ex-alcalde de Barcelona Guillem Boladeres, i l'any 1983 va ser adaptada com a restaurant, funció que ha mantingut fins a l'actualitat. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) destaca com a guanyador del concurs per a la construcció del monument a Cristòfor Colom inaugurat a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Va realitzar part de la seva obra a llatinoamèrica i també va exercir com a arquitecte municipal de Sitges, on una de les seves obres més conegudes és, sens dubte, el Mercat de Sitges (vegeu fitxa núm. 6). | 41.2382000,1.8089600 | 400192 | 4565884 | 1902 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67981-foto-08270-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67981-foto-08270-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67981-foto-08270-123-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Buigas i Monravà (1851-1919) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és, precisament, la casa de Bonaventura Blay. L'edifici també és conegut com Villa Avelina i Can Boladeres.La utilitat de l'edifici és d'hotel restaurant, denominat 'El Xalet'. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 67966 | Casa Joan Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-ferret | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Les prescripcions del Pla Especial determinen que és obligatori mantenir el volum construït i conservar estrictament les façanes de l'edifici. | Edifici unifamiliar construït a tres vents i que consta de dos nivells d'alçada (pb + 1p). Les seves dimensions es justifiquen pel fet d'incloure originàriament un magatzem de fusta. De la seva disposició arquitectònica destaca la solució aixamfranada que adapta la finca a la cantonada dels carrers Francesc Gumà i Sant Isidre. Tanmateix, cada frontis està pensat de manera independent i cerca la seva pròpia simetria, restant tots units sota una única cornisa motllurada, per sota de la qual s'identifiquen els orificis de ventilació de la solera del terrat a la catalana, mentre que per sobre se situa la barana de balustres. El frontis principal de la casa se situa al c/ Francesc Gumà i presenta tres eixos d'obertures, totes elles de forma rectangular. En la planta baixa s'identifica la porta d'entrada, flanquejada per finestres. El primer pis consta d'un balcó central, amb volada d'obra de perfil motllurat i base troncocònica; a la seva esquerra se situa un finestra ampitada i a la dreta una petita capelleta que inclou un plafó de rajoles. L'extrem d'aquesta façana clou amb una porta de garatge que tanca un pati, cobert a doble vessant per una estructura de bigues metàl·liques de doble 'T' i que devia albergar l'antic magatzem de fusta. Del xamfrà destaca el balcó del primer pis, amb la barana i la volada igualment aixamfranades i aquesta darrera suportada per dos parells de mènsules situades en cada extrem. Finalment, la banda que correspon al c/ Sant Isidre consta únicament d'una crugia que disposa d'una finestra en cadascun dels pisos de la finca. | 08270-108 | c/ Francesc Gumà, 16-18 - c/ Sant Isidre, 30 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2382200,1.8102800 | 400303 | 4565885 | 1924 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67966-foto-08270-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67966-foto-08270-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67966-foto-08270-108-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. L'edifici també és conegut com casa Josep Ferret i Carreras. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 68558 | Ruta Portbou-Ulldecona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-portbou-ulldecona | www.feec.org | Sense data | El GR-92 segueix tot el litoral i pre-litoral català, des de Portbou a Ulldecona, comarca del Montsià, concretament al Pont de l'Olivar per on travessa el Riu de la Sènia, i passa pel Montnegre i el Corredor, Collserola, Garraf, Olèrdola i el Foix. El GR 92 o les seves variants travessen pel seu bell mig els parcs naturals del Cap de Creus, Aiguamolls de l'Empordà, Montnegre-Corredor, Collserola, Garraf i Olèrdola, i voreja també el Delta de l'Ebre. Cal destacar que el seu itinerari entre Portbou i Ulldecona, passa per gran nombre de punts d'interès relacionats amb la implantació humana, com són pobles, ciutats, ermites, museus, runes històriques, conjunts monumentals, etc. L'etapa que travessa el Garraf anirà resseguint la part costanera del massís i parc natural, si bé entre Garraf i Vallcarca, el GR es dirigeix i travessa la inesperada zona rural interior de Campdàsens. Més endavant, els voltants de l'ermita de la Trinitat compten entre els llocs més frondosos del Parc Natural. Sitges queda molt ben situat per a passar el migdia, quedant per a la tarda el tram de l'interessant camí de ronda fins a Vilanova i la Geltrú. | 08270-680 | Litoral del Garraf | 41.2386700,1.8539200 | 403961 | 4565885 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Com que es tracta d'un sender GR amb la denominació internacional E10, els seus extrems catalans han d'enllaçar amb la seva continuació dins de territori francès i valencià. En aquest moment, l'enllaç sud amb el país valencià està en projecte i no està senyalitzat. La ruta està homologada des de l'any 1986 i rep el seu nom en memòria dels JJOO de Barcelona'92. | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||||
| 67972 | Celler Llopart o Magatzems Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-llopart-o-magatzems-llopart | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1890-1895 DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. COLL, I. (1981) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11971 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons la normativa del Pla Especial és obligada la conservació de la façana. El volum afegit sobre el cos del costat esquerre de la planta baixa s'ha de recular, tot recuperant la barana de balustres. Es permet edificar un cos simètric al costat dret. No s'admetrà cap altre volum. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Edifici construït entre mitgeres i que consta d'un alçat de dos nivells (pb + 2). Originàriament presentava una estructura simètrica en la que es distingien tres cossos; un de central amb planta baixa i primer pis, cobert amb doble vessant, i dos cossos laterals que presentaven únicament planta baixa i que estaven coberts per terrats plans, que disposaven de baranes de balustres. En l'actualitat, aquesta estructura s'ha perdut en la banda esquerra de la finca, on s'ha construït un cos annex sense cap entitat arquitectònica. Pel que fa al cos central, que conserva les característiques del projecte original, destaca la porta d'accés allindada, situada en el centre i flanquejada per finestres rectangulars. En la seva part superior, els brancals de la porta desenvolupen una forma de voluta, mentre que la llinda consta d'un element central, a mode de clau, en el que s'identifiquen les lletres 'C' i 'LL' entrellaçades i en relleu. Una cornisa motllurada separa la planta baixa del pis superior, alhora que tradueix a la façana la cota del primer forjat de l'edifici. En el primer pis s'identifica un finestral central -de les mateixes dimensions que una porta ,sense ampit ni barana- i dues finestretes laterals, de menor tamany. Les tres obertures estan emmarcades per una motllura que desenvolupa un guardapols de forma triangular sobre la finestra central i dos petits frontons graonats sobre les obertures menors; alguns autors com I. Coll consideren aquesta composició com una evolució de la finestra serliana. El coronament d'aquest cos disposa d'una coberta a doble vessant amb una cornisa que descansa, en els seus extrems, sobre dos permòdols. | 08270-114 | c/ Francesc Gumà, 21 | Rafael Llopart i Ferrer (Sitges 1847-Barcelona, 1927) és un dels anomenats 'americanos' que van emigrar a Cuba a mitjans del segle XIX amb l'objectiu de fer fortuna amb els negocis colonials. Va arribar a ser alcalde de Guantànamo, tinent-coronel del batalló de Voluntaris i diputat per la ciutat de Santiago de Cuba. Pel que fa a la seva carrera empresarial, va ser soci de la companyia comercial i banquera 'C. Brauet i Cia'. Tornà a la vila natal l'any 1890 i va destacar en l'ambient social sitgetà per les seves donacions a l'hospital de Sant Joan i a l'escola pública. El 26 d'abril de 1893 s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant el permís d'obra per a construir un celler-bodega al c/ Francesc Gumà. El responsable tècnic del projecte fou l'arquitecte Jaume Sunyer, tal i com figura en els plànols que inclou l'expedient administratiu (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1890-1895). L'edifici va experimentar una primera reforma ja en la dècada dels anys vint; altres modificacions posteriors han anat desvirtuant la fesomia original, encara però, força reconeixible. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vil·la, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2382700,1.8100100 | 400280 | 4565891 | 1893 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67972-foto-08270-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67972-foto-08270-114-2.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 68149 | C/ Sant Isidre, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-isidre-15 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Respon a una tipologia constructiva que busca monumentalitat en l'aspecte de la façana, sense un estil o model determinat, però proper al llenguatge eclèctic pre modernista. Tres eixos verticals defineixen les obertures, amb una clara intencionalitat de simetria. Així, a la planta baixa es disposen una porta d'accés a l'interior i dues grans finestres. A la planta primera tres balcons, amb llosa de pedra i barana de fosa. I a la segona planta hi ha tres balcons gairebé ampitadors, és a dir, amb una volada i amplada decreixent. Del conjunt destaquen quatre grans pilastres que emmarquen les obertures i que estan rematades, sota la cornisa de coronament, per uns capitells d'estil jònic. Aquesta verticalitat decorativa de les pilastres contrasta amb unes faixes horitzontals situades a nivell dels forjats, la qual cosa atorguen a l'edifici aquest aspecte de monumentalitat. | 08270-271 | c/ Sant Isidre, 15 | L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté (mestre d'obres-1868; arquitecte-1877), deixeble d'Antoni Robert, és autor del projecte de l'Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme. | 41.2382900,1.8111300 | 400374 | 4565891 | 1881-82 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68149-foto-08270-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68149-foto-08270-271-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Viñals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94213 | Barraca 3 els Obiots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-els-obiots | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada la coberta | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula. Per la banda de llevant se li adossa un mur en forma de “L” invertia , també construït amb pedra seca, que delimita un espai de reduïdes dimensions de planta quadrada, tipus corral. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-236 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2358300,1.5917300 | 381984 | 4565893 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||
| 68479 | Barraca de vinya de la Trinitat 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-trinitat-4 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té un petit enderroc exterior. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta el·líptica i amb la porta de llinda plana. | 08270-601 | Parc Natural del Garraf | 41.2387000,1.8467000 | 403356 | 4565897 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68479-foto-08270-601-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | Fotografia de ARTIGAS, CAMPS, PASCUAL (2003:115) | 98|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 67892 | C/ de les Ànimes, 12-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-de-les-animes-12-16 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVIII | El Pla Especial insta a la conservació dels buits existents i dels coronaments. En els tres casos es permet afegir un segon pis, reculat 3 metres del pla de façana. | Es tracta d'un conjunt de tres cases, cadascuna de les quals presenta dos nivells d'alçada (pb + 1p). Constitueixen un conjunt interessant pels materials, les solucions constructives i les tipologies emprades. La casa núm. 12 és la que presenta un millor estat de conservació; en la planta baixa consta del portal d'entrada i d'una finestra del tipus 'quarto de reixa', mentre que el segon pis mostra dues finestres quadrangulars. Destaquen el ràfec i la tortugada de la coberta de teules. Pel que fa a la casa núm. 14, aquesta presenta únicament una porta a la planta baixa i un balcó ampitat en el pis superior; les dues obertures es troben alineades en la banda dreta de la façana. A nivell formal, cal mencionar únicament la barana metàl·lica del balcó, decorada en el centre amb motius vegetals. El coronament conserva part del ràfec, però la tortugada ha estat anul·lada; la coberta de teules sembla haver estat substituïda per un terrat pla probablement no transitable. Pel que fa a la casa núm. 16, actualment es troba en procés de reforma, probablement consistent en la remunta d'un pis. Presenta dues portes en la planta baixa, la principal amb la llinda i els brancals de pedra, mentre que la més petita ha estat transformada en finestral i disposa d'una reixa metàl·lica. El pis superior consta de dues finestres. | 08270-34 | c/ de les Ànimes, 12-16 | 41.2383500,1.8116000 | 400414 | 4565898 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67892-foto-08270-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67892-foto-08270-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67892-foto-08270-34-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga. | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquests edificis disposen del tipus de protecció V. Estan catalogats com elements de tipus A. | 94|119 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||
| 68027 | Onades fòssils fent un cor trencat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/onades-fossils-fent-un-cor-trencat | XXI | Escultura feta amb la tècnica de basal picat i rascat i vernissat protector, realitzada amb material de pedra i full d'alumini, pesa al entre 13 i 14 tones i medeix 150 x 350 x 15 cm; representa un cor metàl·lic format per diferents onades i trencat, és a dir, partir per la meitat. | 08270-738 | Rotonda del Passeig Vilafranca | 41.2383100,1.8069700 | 400026 | 4565898 | 2006 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Xavier Corberó | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||||
| 67967 | Casa Pau Barrabeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pau-barrabeig | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Edifici construït entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p). Destaca la monumentalitat de la seva part inferior, conformada per una gran porta adovellada, amb forma d'arc de mig punt, flanquejada per dos accessos rectangulars que, en conjunt, ofereixen una composició de perfecta simetria. Els carreus que constitueixen la portalada presenten els angles interiors motllurats. D'altra banda, la part superior de l'obertura està cegada per sobre de la línia d'imposta, mitjançant un parament llis en el que figura pintat l'escut de la vila de Sitges i el nom de l'establiment que ocupa els baixos de l'edifici. Els accessos laterals disposen d'una cornisa recta que actua de guardapols, per sobre de la qual s'identifiquen uns orificis de ventilació circulars, amb gelosia ceràmica. En el mateix eix es localitza una segona cornisa, més elevada, sobre la qual són visibles motius decoratius en relleu que presenten formes cargolades. Clou aquest cos un gran timpà triangular, directament vinculat amb el repertori formal de l'arquitectura clàssica. Les plantes superiors de l'immoble són de construcció recent i estan notablement enretirades del plom del cos inferior. Estan conformades per una galeria articulada en dos nivells, amb un gran arc de mig punt al centre que culmina en una cornisa i un fris de cassetons que constitueixen la barana d'obra del terrat. | 08270-109 | c/ Francesc Gumà, 20 | La part inferior de la finca pertany a l'antiga casa de Correus de Sitges, de la qual tan sols es conserva aquest cos. La portalada és el resultat de la transformació d'una antiga finestra d'aquest edifici obra de Josep Mª Martino. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2383500,1.8102300 | 400299 | 4565899 | 1925 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67967-foto-08270-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67967-foto-08270-109-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 67887 | Av. Artur Carbonell, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-artur-carbonell-4 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix la conservació estricta de la façana. Es permet la construcció d'un segon pis, però reculat tres metres del pla de la façana. | Casa de dues plantes (pb + 1p) que presenta una composició simètrica, amb tres portes en el nivell inferior, la central de menors dimensions, i una finestra flanquejada per dos balcons en el primer pis; aquests darrers mostren llosana de pedra de motllura llisa. Tant la porta central com les obertures del pis superior presenten una motllura de perfil ondulant, a mode de guardapols, de clara inspiració modernista. En el pis inferior, la motllura mostra en els seus angles aplics de ceràmica vidrada, de color verd intens, amb motius geomètrics i florals en relleu. En aquest cas, l'element arquitectònic emmarca una fornícula quadrangular, que conté en el seu interior un plafó de rajoles ceràmiques policromes en el que apareix representada la figura de Sant Antoni Abat. La horitzontalitat de la façana es veu emfatitzada per la presència de dues senzilles motllures que tradueixen a l'exterior els nivells de forjats de l'edifici. Destaca, finalment, el remat del frontis amb un gran plafó de perfil ondulat de caire modernista. | 08270-29 | Av. Artur Carbonell, 4 | 41.2383300,1.8076900 | 400086 | 4565900 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67887-foto-08270-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67887-foto-08270-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67887-foto-08270-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. L'edifici forma conjunt amb les anomenades Cases Bessones, situades als números 6-8 de la mateixa avinguda Artur Carbonell. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||
| 68591 | Olivera (Olea europaea) de la Rtda. Can Perico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-olea-europaea-de-la-rtda-can-perico | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Oleaceae'. Té un tronct de color gris fosc amb fulles enteres, oposades i lanceolades de color verd argent que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc groc. L'oliva n'és el fruit de color verd negre i neixen a finals de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per terrenys secs. El fruit és apreciat en gastronomia. Té una alçada de 5 mts, un diàmetre de 73 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-713 | Rtda. Can Perico (Centre Poble) | 41.2383400,1.8070300 | 400031 | 4565902 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat i la situació. Típica olivera esporgada en vas. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||||
| 85073 | Cova de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-carretera-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Mormeneo, L. 1996. La cova de la Carretera (Rocacrespa, Cubelles). Primera troballa del neolític antic evolucionat a la comarca del Garraf. I Congrés de Neolític de la Península Ibèrica, Gavà-Bellaterra 1995: 407-413. Virella, J.1979. Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques. Miscel·lània Penedesenca 1978 vol.1: 241-269. | La cova ha estat buidada repetides vegades per intervencions no ilegals no regulades. Actualment no queda sediment arqueològic | La cova de la Carretera es troba ubicada junt a la carretera BV-2115 a tocar de la quadra de Rocacrespa. Es tracta d'una cova de petites dimensions oberta en un banc de calcàries aptianes cretàciques, amb forma aproximada de 'T' en planta, de 4m de llarg per 1,5m d'amplada i 1,3m d'alçada a l'entrada i 1,7m d'alçada a l'interior. La col·lecció de materials recuperada durant les antigues excavacions és relativament escassa, però significativa: sis destrals i aixes de pedra polida, diferents elements d'indústria lítica tallada (làmines, gratadors i nuclis de sílex), fragments de dos vasos ceràmics (un dels quals es pot situar perfectament al neolític antic evolucionat), vint-i-dues denes discoidals de collaret (fetes sobre petxina), una d'esquist i tres de cal·laïta. Tots aquests materials es troben dipositats al Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 08074-26 | c. BV-2115 km 5,5 | L'any 1966, quan s'eixamplava la carretera BV-2115, els peons van habilitar la cova per guardar-hi eines. En aquell procés, es descobriren restes arqueològiques (sobretot sis destrals de pedra polida). El propietari de la finca es va posar en contacte amb la Secció d'Arqueologia del Museu Victor Balaguer (de Vilanova i la Geltrú). Els membres d'aquest grup van excavar la cova pràcticament en la seva totalitat i les dades van restar inèdites fins que van ser publicades l'any 1996. | 41.2367800,1.6637800 | 388024 | 4565903 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 79|78 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 67888 | Cases Bessones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-bessones | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11965 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix la conservació íntegra de la façana i la recuperació de la planta baixa de la casa nº 6. En els dos edificis es permet la construcció d'un segon pis sempre que es reculi tres metres respecte del pla de la façana. | Es tracta de dues cases unifamiliars, cadascuna de les quals de dues plantes (pb + 1p); ambdues responen al mateix projecte arquitectònic. La fesomia original de la planta baixa s'ha conservat únicament en l'edifici nº 6, que mostra dues portes amb llindes conformades per arcs rebaixats; tanmateix, l'accés a l'interior de la finca mostra les seves dimensions originals notablement reduïdes. El disseny emfatitza la importància del primer pis que consta d'un balcó corregut, amb dues obertures que mostren guardapols de disseny modernista; en la part superior la motllura presenta forma d'arc georgià, amb un coronament floral notablement desenvolupat, mentre que en les bandes laterals es disposen elements geomètrics. Destaquen especialment els remats d'ambdós frontis, que alhora actuen com a baranes del terrat de les cases, i que estan constituïts per plafons de perfil ondulant, amb volutes en els extrems i una gran palmeta central. | 08270-30 | Av. Artur Carbonell, 6-8 | El 31 de juliol de 1916 els amics Joan Duran i Ferret i Gregori Mirabent Hill van sol·licitar a les autoritats municipals el permís d'obra per a l'aixecament d'aquests dos edificis . El responsable tècnic del projecte fou el mestre d'obres Josep Graner. La llicència va ser concedida el 22 de setembre d'aquell mateix any. Cal dir, però, que l'obra que es va portar a terme diferia del projecte arquitectònic inicial, aprovat pel consistori sitgetà ( Arxiu Històric Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i urbanisme. Caixa 1915-1917). Pel que fa a l'autor dels edificis, Josep Graner i Prat, cal destacar la seva abundant producció arquitectònica a Barcelona i a molts altres pobles de Catalunya. Moltes de les seves obres combinen trets propers a l'eclecticisme i fórmules pròpiament modernistes. A partir de 1915 aplica un llenguatge formal en el que abunden els elements de caràcter gòtic i medievalitzant. | 41.2383600,1.8078200 | 400097 | 4565903 | 1916 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67888-foto-08270-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67888-foto-08270-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67888-foto-08270-30-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Graner i Prat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquests edificis disposen del tipus de protecció IV. Estan catalogats com elements de tipus A. Les dues finques formen conjunt amb la casa nº 4 de la mateixa avinguda Artur Carbonell. Aquests edificis també són coneguts com Can Duran, Can Miravent o Mirabet. | 105|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 67973 | Casa Pere Carreras i Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-carreras-i-robert | COLL, I. (2001 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11957 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial prescriu el manteniment del volum construït i la conservació estricta de les façanes. | Es tracta d'una de les obres més significatives del modernisme sitgetà, que destaca per la seva unitat estilística. L'edifici està construït entre mitgeres, consta d'un alçat de tres nivells (pb + 2p) i mostra dos cossos ben diferenciats. El cos situat a la banda esquerra correspon a una única crugia, i en ell se situa la porta d'entrada, conformada per un arc carpanell i una motllurada profusament decorada amb motius florals. A través d'aquesta obertura s'accedeix a un vestíbul exterior amb les parets estucades amb motius florals, on es localitza l'entrada a l'interior de l'habitatge; una porta de fusta igualment decorada amb flors i elements vegetals. En el primer pis d'aquest cos s'identifica un balcó amb barana de pedra, molt sòlida, ornamentada amb motius circulars i vegetals de clara inspiració gòtica. El cos que ocupa la part dreta de l'edifici presenta un alçat de tres plantes i mostra quatre finestres ampitades en la planta baixa, tres balcons en el primer pis i sis petites obertures, disposades en parelles com si es tractés de finestres geminades, que se situen en el darrer nivell. Destaca la combinació de diferents estucs i, especialment, les bandes estucades que es corresponen amb les línies dels forjats interiors. Si bé en el projecte presentat a les autoritats municipals l'any 1906 la decoració de les obertures es basava en un quadrat que contenia motius florals i que se situava en el vèrtex de les obertures, en l'execució definitiva aquests quadrats van ser transformats en emmarcaments d'arcs helicoïdals que contenien elements florals i línies corbades. Una de les característiques més interessants de l'edifici és l'aplicació de diferents tècniques decoratives, tan pròpia del moviment modernista. Així, destaca la combinació de motllures de pedra amb superfícies estucades, l'ús del trencadís de ceràmica, cartel·les de fusta i esgrafiats en tons blancs i blaus. Un tret també essencialment modernista és el perfil ondulat que es confereix al coronament del cos esquerre del frontis. | 08270-115 | c/ Francesc Gumà, 23 | Pere Carreras i Robert (Sitges,?- Camagüey, 1915) és un dels anomenats 'americanos' que van emigrar a Cuba a en el decurs del segle XIX amb l'objectiu de fer fortuna amb els negocis colonials. Va ser gerent de la casa comercial 'Carreras Hnos y Cía' establerta a Nuevitas (Cuba). L'empresa es dedicava al comerç (importació-exportació) i a altres tasques navilieres. La documentació que conserva l'Arxiu Municipal de Sitges permet datar la construcció de la residència sitgetana de Pere Carreras l'any 1906. El 8 d'octubre d'aquell any el propi Carreras s'adreçava a les autoritats competents per a obtenir la llicència d'obres necessària per a construir dita casa, segons els plànols adjunts a la sol·licitud, signats per l'arquitecte Josep Pujol i Brull. El permís d'obra va ser concedit el 9 d'octubre següent. Tanmateix, la construcció va incorporar elements decoratius que no estaven previstos en el projecte original presentat (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1903-1908). Poc després de construïda la casa, Carreras la vengué a Pau Barrabeig i retornà a Cuba amb la seva esposa Angeles Quintana, on va morir l'any 1915. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Pujol i Brull, va estudiar a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar l'any 1899. Va ser un dels molts seguidors d'Antoni Gaudí que incorporà a les seves obres els elements decoratius i superficials, sense arribar a desenvolupar les solucions tècniques genuïnes d'aquest mestre. A Sitges va participar també en la reforma de la casa de Josepa Vias (1904). | 41.2383800,1.8099300 | 400274 | 4565903 | 1906 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67973-foto-08270-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67973-foto-08270-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67973-foto-08270-115-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Pujol i Brull | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 67891 | C/ de les Ànimes, 21- C/ Sant Isidre, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-de-les-animes-21-c-sant-isidre-7 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Edifici a dos vents que consta de tres nivells d'alçada (pb + 2p) i que ha estat restaurat recentment (l'any 1996, segons consta a la llinda del portal d'entrada). A la façana principal que afronta al c/ de les Ànimes s'observen dues obertures en cada planta, corresponents a una porta i una finestra en la planta baixa i un balcó i una finestra en els pisos superiors. Pel que fa a la façana lateral, que obre al c/ de Sant Isidre, s'identifiquen quatre finestres a la planta baixa i dos balcons i dues finestres als pisos alts, tot seguint l'esquema balcó-finestra-finestra-balcó. En el sòcol inferior són visibles unes obertures rectangulars de ventilació que indiquen l'existència d'un nivell semisoterrani. El coronament de l'edifici consta d'un ràfec de rajoles planes i teules i de la barana del terrat transitable, que desenvolupa una gran balustrada dividida en diversos trams. | 08270-33 | c/ de les Ànimes, 21- c/ Sant Isidre, 7 | 41.2384200,1.8114200 | 400399 | 4565906 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67891-foto-08270-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67891-foto-08270-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67891-foto-08270-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 67986 | Casa Antoni Ferret i Llopis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-ferret-i-llopis | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11962 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons la normativa del Pla Especial s'ha de conservar íntegrament el volum construït i la façana | Casa construïda a quatre vents i de tres nivells d'alçada (pb + 2p) que presenta la peculiaritat d'estar bastida sobre un gran 'sòcol' de pedra, que mostra una única obertura -central, rectangular i amb brancals de maó massís- i que culmina en una barana de balustres que, de fet, delimita el primer pis de la finca, al que s'accedeix mitjançant dues escales adossades al mur de la planta baixa, que no són visibles des de l'exterior. A la primera planta s'identifiquen tres obertures; la central disposa d'un porxo sostingut per esveltes columnes de ferro forjat, que es consideren les primeres col·locades a Sitges, malgrat la tardana cronologia de l'edifici. Les portes laterals destaquen pel seu coronament amb frontons que presenten motius circulars en els seus vèrtexs superiors i que desenvolupen una important volumetria; aquests frontons descansen sobre un fris de tríglifs de clara inspiració clàssica. En el segon pis se situen dues finestres geminades laterals i una petita terrassa central que, de fet, correspon a la coberta planta del porxo de la planta primera. El coronament consta d'un fris de permòdols i d'una cornisa motllurada, sobre la que se situa la barana del terrat transitable que consta d'un tram central, llis, d'obra, i de dos trams laterals de balustres. | 08270-128 | c/ Illa de Cuba, 34-36 | Amb data de 5 de juliol de 1886, Antoni Ferret i Llopis s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant permís per a construir aquest edifici; l'expedient que es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges (Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1880-1889) inclou un alçat de la façana principal, signat pel mestre d'obres Jaume Suñé. L'autorització de les obres va ser cursada el dia 12 d'aquell mateix mes i any. La finca se situa a la zona de l'eixample de la vila, que va ser projectat pel propi Sunyer l'any 1881. L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880, i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2384000,1.8092400 | 400216 | 4565906 | 1886 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67986-foto-08270-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67986-foto-08270-128-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 68476 | Barraca de vinya de la Trinitat 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-trinitat-1 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té un petit enderroc al sostre. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular, amb la porta de llinda doble i amb un arc de descarga. | 08270-598 | Parc Natural del Garraf | 41.2387900,1.8477200 | 403441 | 4565906 | 08270 | Sitges | Difícil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 94|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 85131 | Corral de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-rocacrespa | Tot i que es troba abandonat i envaït per la vegetació, la construcció es troba en un estat de conservació relativament bo, ja que les parets encara es troben dempeus. | El corral de Rocacrespa s'emplaça a mitja alçada al fondo del Castellot, a mà dreta de la carretera BV-2115, per sobre d'uns camps de vinya. Es tracta d'un corral parcialment enrunat de morfologia quadrangular de 16m de llarg per costat i prop de 330m2 d'extensió. La construcció de tres de les quatre cares de l'edifici combina l'obra de maçoneria, lligada amb fang, amb les parets de tàpia, amb una alçada total conservada de prop de 2m. La darrera cara, la d'accés, està completament realitzada en pedra seca i maçoneria lligada amb fang a trams. La porta, amb blocs escairats als brancals i com a llinda hi té una biga de fusta encara conservada. | 08074-84 | Fondo del Castellot | Lloc propietat de la família Rovirosa, posseïdors de la quadra de Rocacrespa i nombrosos terrenys al voltant des del segle XVI | 41.2368300,1.6650500 | 388130 | 4565907 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 67982 | Can Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreras | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i urbanisme. Caixa 1896-1902 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11963 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | L'edifici ha estat restaurat en els darrers anys seguint les prescripcions establertes per la normativa del Pla Especial. Resta únicament modificar l'obertura esquerra de la planta baixa i es manté la possibilitat d'afegir una segona planta, enretirada tres metres de la façana principal. | Edifici construït entre mitgeres, que presenta un alçat de dos nivells (pb + 1p) i que està conformat per dos habitatges unifamiliars. Les cases mostren una disposició simètrica respecte d'un eix central. En la planta baixa d'identifiquen dues obertures que corresponen a dues portes grans, situades en els laterals exteriors, de les quals la de la banda esquerra ha estat modificada. Es localitzen també dues portes centrals, de menor tamany, que permeten accedir a l'interior dels edificis i en les que s'identifica, en relleu, la data de 1901. Sobre aquestes portes, i a l'alçada del primer pis, se situen dues finestres rectangulars, dotades d'un únic ampit sobresortint que se sustenta sobre una cartel·la central; en els seus extrems s'identifiquen dos petits plafons ceràmics amb motius florals, la funció dels quals és únicament decorativa, a l'igual que el floró que se situa entre les llindes d'ambdues finestres. Sobre les portes laterals de la planta baixa s'identifiquen balcons que consten d'una volada conformada per llosanes de pedra de perfil motllurat, que descansen sobre dues grans cartel·les en forma de volutes decorades per fulles d'acant; les baranes de ferro són de fundició. La part superior de les obertures apareix definida per una franja llisa que sobresurt del plom del mur, a mode de guardapols. En el centre de la llinda és visible un motiu floral emmarcat geomètricament. Pel que fa al coronament superior de la façana, aquest consta d'una cornisa motllurada i suportada per una sèrie de motius semicirculars que reprodueixen la forma d'un timó. Sobre aquesta cornisa se situen els orificis de ventilació de la solera, que s'alternen amb parelles de permòdols; aquests darrers sustenten el cornisament final, situat just per sota de la barana d'obra calada del terrat. | 08270-124 | c/ Illa de Cuba, 39-41 | Segons la documentació que es conserva en els fons de l'Arxiu Municipal de Sitges, el 20 de març de 1901 Francesc Carreras Robert va sol·licitar permís al consistori per a construir una casa en un terreny que posseïa al c/ Illa de Cuba de la vila. La llicència d'obra va ser concedida el dia 22 del mateix mes i any, i el projecte adjunt estava signat pel mestre d'obres Jaume Suñé (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i urbanisme. Caixa 1896-1902). L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2384100,1.8089100 | 400188 | 4565907 | 1901 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67982-foto-08270-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67982-foto-08270-124-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és la casa de Bonaventura Blay. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Cases Francesc Carreras Robert. | 102|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 68497 | Barraca de vinya de Santa Bàrbara 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-santa-barbara-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca ha estat restaurada en pòrtland i té una porta metàl·lica | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-619 | Plana Oest de Sitges. | 41.2382200,1.7912200 | 398706 | 4565907 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68497-foto-08270-619-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68497-foto-08270-619-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68497-foto-08270-619-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||
| 68093 | Casa Mirabent i Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mirabent-i-gatell | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (198) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11983 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial insta a mantenir el volum i conservar estrictament les façanes i el jardí. | Es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat que ocupa una petita part de la parcel·la on està inscrit. Disposa de dos volums organitzats en alçat de formes diferents; així, una gran part de la construcció s'organitza en planta baixa, un pis i golfes, amb terrat pla transitable; una segona zona s'organitza en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules composta. Destaquen el tractament dels emmarcaments de les obertures, amb amples faixes d'arrebossat pintat de color grana. La tipologia de les obertures varia, amb finestres geminades, altres amb llindes en forma d'arc de mig punt o planes, etc. Destaquen els ulls de bou situats a nivell de les golfes, i els nivells dels forjats indicats amb unes faixes fetes de maons disposats de cantell formant un dentat. La superfície de façana compresa entre el forjat de la planta primera i la cornisa (zona d'ulls de bou) disposa d'un esgrafiat amb motius florals i geomètrics. Totes les cantoneres de l'edifici disposen d'un arrebossat que imita una cantonera de carreus dentats, també pintats de color grana. La cornisa combina elements de maó i suporta un gran ràfec, damunt del qual es disposa la barana del terrat, feta de balustres geomètrics de maó. La resta de façana està revestida per un arrebossat simple pintat de color clar que contrasta amb els elements d'emmarcament esmentats. | 08270-215 | c/ Rafael Llopart, 1-15 | Es tracta de la residència del pintor Josep Mirabent i Gatell, qui va encarregar la direcció de l'obra al mestre de cases Jaume Sunyer i Juncosa. Sembla que la documentació conservada a l'arxiu familiar del pintor permet atribuir l'autoria dels plànols al propi Mirabent, qui hauria comptat amb les directrius d'Elies Rogent i de Jeroni Granell. El principal autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en l'eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen, la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2384500,1.8121500 | 400460 | 4565908 | 1868 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68093-foto-08270-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68093-foto-08270-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68093-foto-08270-215-3.jpg | Legal i física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa (amb intervenció de Josep Mirabent, Elies Rogent i Jeroni Granell) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original d'aquesta finca s'ha conservat a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Casa Font Llopart. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 63936 | El Clot d'en Sidós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clot-den-sidos | XVIII-XX | El revestiment dels murs es troba deteriorat. | Masia situada dins del circuit automobilístic de Rocamar. És un edifici aïllat de planta rectangular que es composa de dos cossos adossats en paral·lel. Està construïda aprofitant el desnivell del terreny, pel que un volum consta de planta baixa i dos pisos i l'altre de planta baixa i pis. El primer té la coberta a una sola vessant i el segon a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis del primer volum presenta dos portals d'arc de mig punt arrebossat, entorn els quals hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat disposades de forma aleatòria. A nivell del segon pis, sobre un dels portals, hi ha una finestra amb sortida a un balcó de baranes forjades. Al mateix pis, a l'extrem de ponent de la façana, s'obre1 un pòrtic d'arc de mig punt amb impostes, que es prolonga formant una galeria amb dos pòrtics més a la façana de ponent i un altre a la de tramuntana. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A l'extrem de llevant d'aquest volum hi ha unes escales que condueixen al segon volum, que sobresurt respecte la resta de la construcció. Presenta una galeria al pis superior amb cinc pòrtics d'arc de mig punt, un dels quals s'ha habilitat com a accés. Aquest es fa a través d'una escala exterior adossada al mur de forma paral·lela. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color carbassa. Davant les façanes hi ha dues portalades d'accés a la finca; una d'elles amb una porta forjada amb l'any 1862 i l'altra amb forma de frontó i oberta en arc escarser. | 08231-158 | Autòdrom de Rocamar | La primera referència documental del Clot d'en Sidós la trobem al cadastre de l'any 1739, on hi consta un tal Jaume Tasís de Casa Sidos. Més endavant, segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, el Clot d'en Sidós pertanyia a Francisca Febrer i Benaprès de Sitges. Després de la seva mort, l'any 1853 va passar a Joan Amell i Milà. | 41.2381800,1.7850300 | 398187 | 4565909 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63936-foto-08231-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63936-foto-08231-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63936-foto-08231-158-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:43 | |||||||||
| 67893 | C/ de les Ànimes, 18- C/ Sant Isidre, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-de-les-animes-18-c-sant-isidre-5 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVIII-XIX | Segons el Pla Especial cal mantenir el volum i la façana principal. Possibilitat de fer obertures a la façana lateral a partir de 4m des de la cantonada. | Casa construïda a dos vents, que disposa de dues plantes d'alçada (pb + 1p). La façana principal afronta al c/ de les Ànimes i a la planta baixa consta de quatre obertures seguint l'esquema porta-finestra-finestra-porta. Destaca la gran portalada situada en l'angle del frontis, amb forma d'arc rebaixat, conformat per brancals i llinda de pedra, motllurats en mitja canya. A continuació s'identifiquen les dues finestres -amb ampit de pedra motllurat i reixes metàl·liques de disseny elaborat- i, finalment, la porta lateral de factura tosca. El primer pis mostra un balcó amb barana metàl·lica decorada i flanquejat per finestres. En el coronament s'identifiquen els orificis de ventilació de la solera, amb gelosies probablement ceràmiques, la cornisa motllurada i la barana d'obra del terrat transitable de la finca, dividida en diferents plafons. Pel que fa a la façana lateral que obre al c/ de Sant Isidre, cal mencionar l'existència de dos cossos diferenciats. D'una banda la meitat del frontis més propera a la cantonada amb el c/ de les Ànimes manté l'alçat de planta i pis; en la planta baixa s'identifiquen dos finestrals enreixats d'idèntic disseny als descrits anteriorment, mentre que en el pis superior s'observa una única finestra de reduïdes dimensions. D'altra banda, la resta del frontis consta de tan sols un nivell, probablement un garatge, sobre el qual se situa una terrassa posterior a mode de jardí elevat. | 08270-35 | c/ de les Ànimes, 18- c/ Sant Isidre, 5 | Tant la portalada com les finestres de la planta baixa i el brancal de l'angle del frontis pertanyen a una construcció anterior a la que és actualment visible -probablement datable en el segle XVIII-, i van ser aprofitats per a l'edificació del segle XIX. | 41.2384600,1.8115700 | 400411 | 4565910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67893-foto-08270-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67893-foto-08270-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67893-foto-08270-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 68156 | Casa Agustina Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agustina-roig | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | L'edifici ha estat objecte d'una restauració recent, realitzada segons els criteris de la normativa del Pla Especial. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, tres pisos i terrat pla transitable. Formalment respon a una tipologia propera a l'eclecticisme de finals del segle XIX. Disposa de tres eixos verticals d'obertures, on és significativa la balconada del primer pis que abarca dues de les tres obertures de què consta, la qual disposa d'una barana de ferro de fosa de disseny complex, amb barrots verticals que simulen fines balustrades decorades amb palmells i altres motius florals i geomètrics. La resta d'obertures, llevat del portal de la planta baixa, són finestres. Destaquen la cornisa de coronament de l'edifici de força volada, amb un seguit de mènsules decoratives, i el ric revestiment de la façana, amb dues faixes horitzontals indicant el nivell dels forjats. Dites faixes estan decorades amb relleus de motius florals i geomètrics. Cadascun dels paraments corresponents als distints nivells disposa d'un arrebossat diferent; a la planta baixa és simple i amb fines incisions imita un aparell de carreus de pedra llisos, mentre que a la zona de la planta primera i segona, imita carreus desbastats. A més, les obertures estan emmarcades per faixes d'arrebossat que sobresurten lleugerament de la línia de façana. | 08270-278 | c/ Sant Isidre, 12 | L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment a l' eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880, i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2384600,1.8112100 | 400381 | 4565910 | 1898 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68156-foto-08270-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68156-foto-08270-278-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 85051 | Capella de Sant Jaume de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-rocacrespa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AVINYÓ, J. (inèdit) Papers relatius a la parròquia de Santa Maria de Cubelles (prop de Vilanova i la Geltrú, Barcelona) i termes veïns. Una llibreta, dos mapes i quantitat de papers amb notes històriques transcrites d'antics documents i observacions de caràcter parroquial aplegats per Mn. Avinyó al començament del segle XX. Donatiu de Mn. P. M. Bordoy, vers el 1940. (1998) Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XVI-XX | Capella de Sant Jaume de Rocacrespa s'emplaça a la quadra de Rocacrespa, tancada dins el baluard de Can Rovirosa. S'accedeix a l'interior del baluard travessant una porta obrada amb maons elaborada inspirada en l'arquitectura d'estil mossàrab, amb un arc de ferradura interior i un arc compost exterior. Ja a l'interior hi trobem l'església, d'una sola nau de 9 x 6 metres, coberta a dues vessants de teula àrab. A la façana principal, orientada a sud-oest, i amb les cantonades de maons, hi trobem una porta carreuada rematada en arc de mig punt, restaurada. A la dovella central hi ha gravat l'any 1556. Per sobre, centrades, hi trobem dues finestres. La inferior, rodona, a l'estil d'un rosetó, està emmarcada per maons de cantell. Per sobre d'aquesta, sota el ràfec, hi ha una altra obertura, més petita, ovalada. El ràfec està realitzat amb maons, imitant aquests els caps de biga de fusta de la coberta sortint cap a l'exterior del mur. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull construït també amb maons rematat per una creu de ferro forjat. S'hi conserva la campana. Totes les façanes de l'església es troben emblanquinades, excepte les ornamentacions de maons. L'interior de l'església és de planta rectangular, amb un arc toral central que, sustentat sobre pilastres adossades suporta el sostre, d'encavallada de fusta. La capella està presidida per una imatge de Sant Jaume, que substitueix a una d'anterior de Sant Gabriel (vegeu l'apartat d'història). Entorn de la imatge del sant hi disposen tres fornícules on antigament hi devia haver-hi imatgeria sagrada. Des de l'altar, elevat respecte la resta de la nau, s'accedeix a una sagristia adossada al lateral dret de l'església. Tot l'interior va ser emblanquinat l'any 2010, quan la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Hi trobem motius pintats amb tons terrosos referents al naixement, l'esclavitud del treball, l'enunciació i la vida i la mort. També hi ha pintat amb el mateix color un arbre genealògic de la família Rovirosa. | 08074-4 | Quadra de Rocacrespa | A partir dels primers documentals del conjunt de Rocacrespa, en aquest espai hi hauria existit un castell a partir de, com a mínim, el segle XII. És possible que en aquella època existís una primera església en aquest espai, de la qual no es té coneixement. L'edifici actual podria respondre a la data que figura gravada a la dovella central de l'arc d'entrada, és a dir, el 1556. El primer esment documental de la capella de Rocacrespa és del 27 d'abril de 1571, data en què apareix esmentada en un arrendament. També apareix en el testament de Bernat de Vilanova i Panyella de l'any 1627, en què hi ha una clàusula sobre el manteniment de l'esmentada capella. Segons Joan Avinyó, l'edifici actual no està situat al mateix lloc que ocupava en 1638, sinó que aleshores estava emplaçat en el lloc on avui hi ha l'era. La construcció actual sembla inspirada en l'arquitectura preromànica catalana del segle X, en la qual les esglésies eren d'una sola nau, amb coberta a dues vessants i profusa utilització de l'arc de ferradura. Aquest estil arquitectònic no va tenir continuació després del segle XI, a banda de l'estil modernista de finals del segle XIX i començament del XX, que influït pel pensament romàntic vuitcentista va adoptar formes d'origen tradicional, històric o llegendari d'inspiració àrab. i va sorgir una tendència estilística basada en les formes artístiques de l'edat mitjana. La presència d'elements medievalitzants transformats i la utilització de l'obra vista, ens permetria formular la hipòtesi que aquest edifici va ser construït a finals del segle XIX o principis del XX (PINOS, 1998). L'interior de la capella va ser malmès l'any 1936. Després de la Guerra Civil, l'any 1940, la família adquirí a Barcelona una talla de Sant Jaume per substituir al Sant Gabriel que havia presidit la capella fins aleshores, moment en que es canvià l'advocació de Sant Gabriel a Sant Jaume. La nova talla data del segle XVIII i sembla que provindria, originàriament, d'Olot. L'any 2010 la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Segons la memòria oral de la família, sota l'altar s'hi hauria enterrat a alguns soldats de la Guerra del Francès. | 41.2368300,1.6623200 | 387901 | 4565911 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La capella també era coneguda com de Sant Gabriel de Rocacrespa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 94223 | Barraca 2 del Fondo Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-blau | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda doble i plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior té un menjadora de reduïdes dimensions. </span></span></span></span></p> | 08058-246 | Fondo Blau. Sud-est de Rocallisa | <p><span><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></p> | 41.2361000,1.5980100 | 382511 | 4565915 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94223-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94223-246-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||
| 68155 | C/ Sant Isidre, 8-10- C/ de els Ànimes, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-isidre-8-10-c-de-els-animes-23 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial estableix que s'ha de mantenir el volum construït, els elements significatius de les façanes, el jardí i la tanca. | Es tracta d'un edifici d'habitatge unifamiliar construït entre mitgeres, i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i terrat pla transitable. De fet, els volums construïts no ocupen la totalitat de la parcel·la que fa cantonera a dos carrers. L'element més significatiu del conjunt és el balcó fet cantonera que atorga al conjunt una peculiar visió, ja que l'obertura d'aquest balcó configura un petit xamfrà. La seva barana, a l'igual que les dels altres balcons que hi ha, és de disseny senzill, combinant barrots verticals simples amb helicoïdals. El coronament de les dues façanes emfatitza el remat de l'edifici; està fet a base de petits merlets d'obra de maó que suporten una cornisa de teules. Damunt d'aquest joc d'obra vista se situa la barana del terrat, feta a base de maons formant balustres amb un passamà de dues filades de maons de pla. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc que contrasta amb el tractament d'obra vista dels elements descrits. | 08270-277 | c/ Sant Isidre, 8-10- c/ de els Ànimes, 23 | 41.2385100,1.8113400 | 400392 | 4565916 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68155-foto-08270-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68155-foto-08270-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68155-foto-08270-277-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||
| 68498 | Barraca de vinya de Santa Bàrbara 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-santa-barbara-3 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té les parets arrebossades i una porta de fusta. A banda, el sostre està parcialment enderrocat. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta quadrada i amb la porta de llinda plana. Una de les parets és el mateix marge de la feixa. | 08270-620 | Plana Oest de Sitges | 41.2383900,1.7926900 | 398829 | 4565924 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68498-foto-08270-620-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68498-foto-08270-620-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68498-foto-08270-620-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 67975 | Casa J. Ferret Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-j-ferret-carreras | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11979 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | 1912 | La normativa del Pla Especial estableix que cal mantenir el volum construït, conservar les façanes i el tros del jardí que ocupa la cantonada entre el c/ de les Ànimes i de Sant Isidre | Es tracta d'una casa unifamiliar, aïllada, que ocupa bona part d'una illa de cases i que ha esdevingut una fita en l'urbanisme sitgetà. Bona part de la parcel·la està destinada a jardí, mentre que l'edifici té dos nivells d'alçat (pb + 1p). La porta d'accés se situa en una façana aixamfranada i presenta forma d'arc de mig punt, amb arquivoltes que descanses en impostes decorades. La resta d'obertures són rectangulars i mostren la part superior emmarcada per motllures horitzontals que culminen en capitells d'estil naturalista. En el primer pis es localitzen els balcons amb volades de llosanes de pedra de perfil motllurat que, en alguns casos, presenten els angles arrodonits; les baranes són de ferro, de fundició, i mostren decoració geomètrica en el sòcol i sota el passamà. El coronament de l'edifici consta d'una cornisa motllurada situada sota la barana d'obra del terrat, que alterna trams de gelosia i plafons que desenvolupen capcers semicirculars i òculs amb trifolis. Sens dubte, l'element més característic d'aquest immoble és la torre octogonal que s'inicia en una de les façanes que dóna al jardí. Les seves finestres són d'arc de mig punt i l'estructura culmina en un fris amb sanefa de rajoles de diferents colors; la coberta, de pavelló, disposa teules vidrades de color verd en els seus vèrtexs. Existeix una segona torre, de planta quadrada i menys elevada, que també finalitza en una sanefa de rajoles; en aquest cas s'imita un coronament de merlets. Aquests elements contribueixen a emfatitzar el llenguatge medievalitzant que s'ha aplicat al conjunt de l'edifici. | 08270-117 | c/ Hort Gran, 18-20 - c/ Sant Isidre, 2-6 - c/ de les Ànimes, 20-22 i c/ Rafael Llopart, 2 | No coneixem amb exactitud la data en què va ser construït l'edifici ni el nom del seu autor. Per les característiques formals que es dedueixen del projecte arquitectònic, sembla versemblant suposar que l'aixecament va tenir lloc a finals del segle XIX o principis del segle XX. Cap al 1910 es va produir una reforma del jardí i, segons la documentació que es conserva en l'Arxiu Històric de Sitges, Teresa Pujató i Cantó, propietària de l'edifici, va demanar permís per a modificar-ne les façanes. La sol·licitud va ser aprovada el 3 d'octubre d'aquell mateix any. | 41.2386300,1.8115500 | 400410 | 4565929 | XIX-XX | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67975-foto-08270-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67975-foto-08270-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67975-foto-08270-117-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. L'edifici també és conegut com Casa Teresa Pujató o Can Tayà. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 85119 | Rellotge de sol de Can Rovirosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rovirosa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | La pintura està deteriorada pel pas del temps | El rellotge de sol de Can Rovirosa se situa a l'extrem dret de la façana principal d'aquest edifici, orientada a sud-oest. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat al fresc, representat en forma rectangular. El marc exterior, de traç gruixut, és de color gris. En el seu interior hi trobem, en els terç superior, una ornamentació pictòrica en color ocre. S'hi representa, a l'esquerra, un una torre o far i altres elements (semblen representar un port); al centre una figura femenina (una pastora o filadora?) i un animal (una ovella?); i a la dreta un vaixell de tres pals (possiblement una caravel·la). Aquestes pintures semblen fer referència a les activitats econòmiques de la família (ramaderia i comerç marítim). En els dos terços inferiors hi trobem el rellotge pròpiament. Consta d'un marc exterior format per un polígon compost que alterna línies rectes i corbes pintat amb un traç exterior gruixut de color daurat i un traç interior més prim interior de color ocre. L'interior d'aquest polígon està pintat d'un color ocre més clar. Dins d'aquest marc, presidint el rellotge, dins de s'hi emplaça el gnòmon. Aquest està clavat al mig d'un cercle daurat al voltant del qual, concèntricament, hi trobem tres cercles més de color ocre i daurat. No s'hi conserven les xifres horàries. Per sobre del gnòmon s'hi observa un forat a la paret que podria correspondre a l'orifici d'un altre gnòmon d'un altre rellotge més antic. | 08074-72 | Can Rovirosa, Quadra de Rocacrespa | 41.2370100,1.6620100 | 387876 | 4565931 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85119-foto-08074-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85119-foto-08074-72-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 1620 | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 67974 | Casa Mª Lluïsa Felix Prieto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ma-lluisa-felix-prieto | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa dictada en el Pla Especial dictamina la conservació íntegra de la façana que ha estat recentment restaurada seguint els seus criteris | Edifici construït entre mitgeres, que consta de quatre nivells d'alçat (pb + 3p). És interessant el joc de volums que s'estableix a partir de la distribució dels balcons i de les tribunes existents en els pisos superiors de l'immoble. La planta baixa consta de quatre obertures, de mides dissemblants, distribuïdes segons l'esquema finestra-porta-porta-finestra. Els brancals i les llindes apareixen resseguides per franges llises que sobresurten lleugerament del plom del mur; les llindes presenten forma d'arc rebaixat, mentre que en els pisos superiors totes les obertures són rectangulars. En el primer pis s'identifica una tribuna central, flanquejada per un balcó a cada costat; aquests disposen de volada d'obra i de barana de balustres. En contraposició, el segon pis mostra un balcó de les mateixes característiques situat sobre la tribuna de l'anterior i viceversa. Les tribunes laterals descansen sobre dues mènsules de maó massís que presenten un notable desenvolupament vertical. Finalment, el darrer pis reprodueix l'esquema que acabem de descriure, però sense balcó central. El coronament de la finca consta d'una cornisa llisa, emplaçada sota el registre d'obertures de ventilació de la solera del terrat; aquest darrer també està situat sota un fris que mostra una garlanda realitzada a partir d'elements ceràmics. La barana del terrat, sensiblement retirada de la façana, alterna pilars quadrangulars amb trams de gelosia. | 08270-116 | c/ Hort Gran, 4 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2386400,1.8101900 | 400296 | 4565931 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67974-foto-08270-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67974-foto-08270-116-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 68200 | Av. Artur Carbonell, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-artur-carbonell-17 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana i a la seva restauració. | Es tracta d'un edifici d'habitatges actualment aïllat, malgrat les seves característiques constructives responen a la d'un edifici entre mitgeres. Amb una façana organitzada en alçat en planta baixa i un pis amb terrat pla transitable que actua de terrassa d'un segon pis, amb façana enretirada i coberta de teules a dues vessants. Respon a una tipologia força eclèctica, amb elements propers a un llenguatge classicista. Algunes obertures disposen de llindes rematades per frontons curvilinis i les finestres disposen d'una decoració a la llinda de petits permòdols, i ampits força motllurats decorats amb dues mènsules. A la planta pis i situat a l'espai central, hi ha un balcó de llosa de pedra i barana de ferro de forja amb elements florals decoratius. La barana de la terrassa del segon pis està feta d'obra i és corba, amb la decoració de motllures i garlandes. El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat que imita diversos elements de l'arquitectura classicista, com podrien ser les quatre pilastres que emmarquen els eixos d'obertures i que arrenquen d'una zona de sòcol, o els emmarcaments de les finestres (faixes simples i altres elements) que sobresurten de la línia de façana. | 08270-322 | Av. Artur Carbonell, 17 | 41.2386600,1.8079900 | 400112 | 4565936 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68200-foto-08270-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68200-foto-08270-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68200-foto-08270-322-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||
| 68374 | Creu de les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-tapies | <p>VILÀ SOLER, J. (1998). 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges.</p> | XX | <p>La creu de les tàpies està situada en la cruïlla de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell amb el ferrocarril, prop del pas a nivell, i al capdamunt del carrer Llopart. Es tracta d'una creu que indica l'entrada a la vila, és feta de ferro forjat i es troba al capdemunt d'un fust vuitavat de pedra que disposa d'un basament circular.</p> | 08270-496 | C/ Llopart | <p>El nom ' de les Tàpies ' li ve per la situació original d'aquesta peça. La creu estava situada en un dels murs que fins a mitjan del s. XIX envoltaven la vila de Sitges; la Creu de les Tàpies quedava situada a l'antic portal de llevant.</p> | 41.2387100,1.8118200 | 400433 | 4565937 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68374-68374-foto-08270-496-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68374-68374-foto-08270-496-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94222 | Pou del Fondo Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fondo-blau | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Pou de planta circular d’1,80 m de diàmetre interior. El pou conserva un brocal realitzat amb pedra seca de 1,50 m d’alçada i amb coberta en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-245 | Fondo Blau. Sud de Rocallisa | 41.2363100,1.5976000 | 382477 | 4565938 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94222-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94222-245-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 85064 | Quadra de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-rocacrespa | PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. RASPALL. N. (2017) Jaume Rovirosa Castellet, l'hereu. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. ROVIROSA, A. (2001) 'Rocacrespa i el rellotge més antic de Catalunya', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.48-50. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | X-XX | La Quadra de Rocacrespa és un conjunt format per sis edificis de tipologia popular, Can Rovirosa, Can Segura, Can Merceret, Can Solà, Cal Frare i les Casetes, i un edifici religiós, la capella de Sant Jaume. Aquests immobles es desenvolupen al llarg d'un camí que mena a la carretera BV-2115. L'edifici principal és la casa pairal de Can Rovirosa. Es tracta d'una masia de planta basilical amb un baluard a la part frontal. L'accés a l'interior del baluard es produeix mitjançant una portalada carreuada en arc escarser, rematada per un ràfec de teula àrab. La façana principal de la masia, orientada a sud-oest, està composta segons tres eixos. Al costat de la finestra de llevant hi ha un rellotge de sol. Sembla que la casa conserva al seu interior un important conjunt de pintures murals així com mobiliari antic. Al sud-est de Can Rovirosa, separat d'aquest edifici per espais agropecuaris, hi trobem la capella de Sant Jaume. A l'altra banda de Can Rovirosa, al nord-oest, hi trobem una altra edificació destinada originalment a masoveria. És de planta baixa i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana hi trobem un portal d'accés en arc escarser flanquejat per dues finestres rectangulars de diferents dimensions. A la planta pis hi trobem tres finestres rectangulars, més petites, repartides simètricament. A la cantonada dreta hi trobem un gran rellotge de sol. Al nord d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt d'edificacions, aïllades de les descrites anteriorment. Hi destaca la façana principal d'una d'aquestes, amb un gran portal carreuat resolt en arc de mig punt flanquejada per sengles contraforts. A davant de Can Rovirosa, a l'altre costat del camí que articula el conjunt, hi trobem un altre conjunt d'edificacions. Es tracta d'immobles entre mitgeres les quals, originalment, és almenys en part es destinarien a activitats productives, com el celler. A la part posterior de Can Rovirosa hi trobem altres antigues masoveries d'obra popular. En un pati s'hi conserven un parell de bombes esfèriques de pedra que segons la memòria oral es conservarien a la propietat des de la Guerra del Francès. En altres espais exteriors hi trobem antigues moles de molí, col·locades amb finalitats ornamentals. En una d'elles hi ha gravada la data '1910'. | 08074-17 | Rocacrespa | La primera referència a la quadra data de l'onze de juny de 977, en l'escriptura de venda del castell de Sant Esteve de Castellet, i també apareix documentada el 999, en l'escriptura de venda del lloc de Rocacrespa del comte Borrell a Gombau de Besora, i el 1072, en la donació de terra de Deudat Bernat a la Canonja de la Santa Creu i Santa Eulàlia. L'any 1128 apareix citat el lloc de Rocacrespa en el testament de Ramon Miró, contingut al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, i és esmentat com a quadra del terme de Cubelles en el Reial Privilegi de 1232. El 1251 i 1260 la quadra de Rocacrespa és propietat del noble Berenguer de Montserrat, i també apareix citada en un privilegi de Jaume I de 1257. Segons un fogatge de 1358, hi havia onze focs i era propietat de Saurina de Montbui; en un del 1358-78 se citen onze focs i són propietat de Guillem del Lladó; en un altre de 1365-70 se'n citen setze, juntament amb els de la quadra de Sant Pere, i són propietat del noble Ramonich Dortal; el 1378 era propietat de Guillem de Latona; i en un fogatge de 1381 es comptabilitzen onze focs. La quadra de Rocacrespa va ser donada pel rei Pere III a Bernat Fortià el 1380 i, el 1387, Joan I va donar l'esmentada quadra a la seva muller Violant de Barr. Segons el fogatge de 1497, la quadra de Rocacrespa era de Joana de Masdovelles, amb tres focs, el mateix nombre que apareixen el 1508 i el 1515, i que se n'ampliaren a cinc el 1553. En una escriptura del segle XVI apareixen esmentats Gabriel Miquel i Joan Vilella de Rocacrespa. El 1561 el senyor de Rocacrespa és Andreu Cucurella. El 1565, ho és Gabriel Vilanova. el qual encarrega una pallissa nova i la reparació del trull al mestre de cases Martí Marges. El mateix any va arrendar la casa i heretat de Rocacrespa, per cinc anys, a Miquel Llampayes. El 29 de maig de 1599 la família Vilanova determina vendre aquesta propietat a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, encara que es reserva una part de les peces de terra. En un document de l'any 1567 i en un testament del 1570 apareix esmentat en Jaume Rovirosa, el qual devia ser un avantpassat de la família Rovirosa, que actualment encara està vinculada a Rocacrespa. En un arrendament del 1571 s'esmenta per primera vegada l'existència d'un castell a Rocacrespa. Segons una llista del 1590-1591, sobre els que complien el precepte pasqual, Antoni Pedró i la seva muller habitaven Rocacrespa durant aquest període. El 1629, Elionor d'lcart i Vilanova va vendre a Cristòfol d'lcart la quadra de Rocacrespa. La casa fortificada o castell abans esmentat es va enfonsar el 1636. En un document de 1655 apareixen esmentades cinc cases a Rocacrespa, de les quals tres pertanyen al mateix nombre de membres de la família Rovirosa. Durant el segle XVII la família Rovirosa segueix exercint de pagès a Rocacrespa, sota la jurisdicció del senyor de la família dels Llupià, Carles de Llupià de Vilanova i d'lcart, el qual va obtenir el 29 de novembre de 1667 la reintegració de la senyoria de la quadra de Rocacrespa, mitjançant el pagament que havia rebut Gabriel de Vilanova a carta de gràcia. El 1757 el senyor de Rocacrespa era el marquès de Llupià. A les parets i en alguna porta de Can Rovirosa es conserven unes pintures de finals del segle XVIII realitzades per un emigrat que s'hi refugià. Durant el segle XVIII, Rocacrespa i Gallifa formaven un ajuntament separat de Cubelles, que el 1787 tenia 186 habitants. En diversos documents de diferents èpoques apareixen esmentats tres masos de la quadra de Rocacrespa: el mas Ricart, el mas de na Miquela i la masia del Sàlzer. En una relació de cases del municipi de Cubelles de 1853 apareixen esmentats diversos masos de Rocacrespa: el mas Cucurella, la casa Rovirosa, la casa Pich Gallart i el mas Gallart, que disten de la casa rectoral cinc quarts d'hora, el primer, i una hora la resta (PINOS, 1998). | 41.2370700,1.6619400 | 387870 | 4565938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Segons algunes descripcions a Rocacrespa es conserven restes de l'època medieval, entre les que es cita un basament de planta quadrada i restes d'una torre de planta circular que no hem localitzat durant la nostra visita. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 85109 | Rellotge de sol de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-rocacrespa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | La pintura està deteriorada pel pas del temps | El rellotge de sol de Rocacrespa s'emplaça a la façana principal, orientada a sud-oest, de la masoveria ubicada a l'oest de Can Rovirosa, a Rocacrespa. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat al fresc, representat en forma rectangular. El conjunt està emmarcat per un marc format per línies daurades, primes, amb un ombrejat que li dóna cert relleu. Aquestes línies daurades creen uns rectangles gruixuts els quals pels laterals i el marge inferior estan pintat de color ocre. Dins d'aquest marc exterior s'hi emplaça el rellotge, sobre un fons daurat i, sobre seu, a mode timpà, sobre fons blanc. El rellotge està presidit pel gnòmon, situat al centre d'un cercle de traç fi de color negre. D'aquest surten una sèrie de raigs pintats de color blanc que assenyalen les hores i les mitges hores. Per sota, alineats horitzontalment, s'hi representen les xifres horàries pintades de color blanc, representades amb en números àrabs; d'esquerra a dreta es llegeix: '9-10-11-12-1-2-3'. En el requadre blanc superior s'hi observen unes figures força degradades de color ocre. S'hi distingeixen, al centre, una torre d'estil oriental, a l'esquerra una caravel·la i dues senyores, mentre que les figures de la dreta no s'arriben a distingir. | 08074-62 | Quadra de Rocacrespa | 41.2370700,1.6617500 | 387854 | 4565938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85109-foto-08074-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85109-foto-08074-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85109-foto-08074-62-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 1621 | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 85184 | Llegenda de Joan Serra a Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-joan-serra-a-rocacrespa | BORREGO, J.C. (2010) El Penedès llegendari. Valls: Cossetània Edicions | Joan Serra era un cruel bandoler al que se li atribuïen centenars d'assalts, assassinats, tirotejos amb les forces de l'autoritat. Refugiat a les muntanyes es feia fonedís a la primera i sempre estava a l'aguait per buidar masos i les bosses dels viatgers. Un dia va aparèixer tot sol al caseriu de Rocacrespa, a la riba dreta del Foix. Portava un tall a la mà i el front masegat. La mestressa, atemorida ja que el marit estava al tros, va tenir el temps just d'amagar els fills a l'habitació quan en Joan Serra entrava a la casa. El bandoler va treure del sarró un fetge sangonós i exigí a la dona que li preparés regat amb un bon vi. La dona obeí fins i tot quan li demanà que segués amb ell a taula i compartís l'àpat amb ell. Quan ja marxava li va dir a la dona que el fetge que s'acabaven de cruspir era el del seu marit. Ell l'havia delatat en veure'l a la riba del Foix i quan el marit i els mossos d'esquadra de Cubelles es van presentar al seu amagatall ell els havia rebut a trets i ara els tres estan envoltats de mosques. | 08074-137 | Rocacrespa | 41.2370700,1.6619400 | 387870 | 4565938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94|98 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||||
| 68278 | Villa Havemann. Ave Maria-Casa Ursicina Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-havemann-ave-maria-casa-ursicina-sanahuja | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11919 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial prescriu la conservació íntegra del volum, dels acabats de la façana i de la situació dins la parcel·la. | Edifici aïllat, format per un habitatge i una capella, adossada a la seva banda dreta, inicialment destinada a mausoleu familiar; les dues construccions estan envoltades per un jardí. La façana de l'habitatge consta de dos nivells d'alçat (pb + 1p) amb coberta de terrat pla transitable, i la seva ordenació és simètrica. A la planta baixa les obertures mostren formes i emmarcaments d'inspiració gòtica i en la planta superior s'identifiquen finestres dobles rectangulars i decorades per motllures escalonades; en el centre se situa un balcó amb barana de ferro forjat. La capella s'emmarca estilísticament dins de l'historicisme i disposa d'una porta d'accés d'arc de mig punt i de coberta a doble vessant, amb una creu que corona el seu vèrtex. Destaca la portalada d'accés configurada per un arc de mig punt amb arquivoltes sostingudes per columnetes. Sobre la porta s'identifica una triple finestra, amb el vano central de disseny lobulat i de majors dimensions que els laterals. La planta és rectangular i culmina en un cos pentagonal, destinat a l'altar. La volta és d'aresta i el presbiteri disposa d'una finestra. | 08270-400 | Av. Artur Carbonell, 11 | El primer projecte arquitectònic d'aquest edifici fou obra de J. L. Calvo, qui el va presentar a les autoritats municipals sitgetanes el mes de juny de 1906. Per causes que desconeixem, aquesta construcció no s'arribà a realitzar i, quasi un any més tard -concretament el 30 de març de 1907- Domènec i Estapà signava els plànols del nou edifici, transformant la idea original de Calvo, especialment pel que fa al disseny de les obertures i els emmarcaments. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Domènec i Estapà (Tarragona, 1850-Sant Feliu de Cabrera, 1917), va obtenir el títol a Barcelona l'any 1881, essent deixeble de Vilaseca. A Barcelona són conegudes obres seves com ara la presó Model, l'Observatori Fabra i l'edifici Catalana de Gas, entre d'altres. | 41.2387200,1.8077400 | 400091 | 4565943 | 1907 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68278-foto-08270-400-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68278-foto-08270-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68278-foto-08270-400-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Domènec i Estapà (1850-1917) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Ave Maria-Casa Ursicina Sanahuja. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 68587 | Ficus de cautxú (Ficus elastica) del C/ Sant Honorat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ficus-de-cautxu-ficus-elastica-del-c-sant-honorat | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de l'Índia i Malàisia pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc llis de color gris amb fulles simples, alternes, de nervadura pinnades i forma lanceolades de color verd fosc que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc. Els fruits són de color groc i neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És interessant per la forma i mida de la fulla, es tracta d'una espècie ornamental. Té una alçada de 10 mts, un diàmetre de 79 cm i ocupa una amplada de 18 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-709 | C/ Sant Honorat (Cases Noves) | 41.2387800,1.8137400 | 400594 | 4565943 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Arbre característic pel seu nombre de troncs. És singular per les dimensions, l'estètica, la funcionalitat, l'estat sanitari i la raresa.L'expectativa de vida i la situació és normal | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||||
| 64066 | Barraca al SE de Carro I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-de-carro-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una vinya al sud de la pujada de Carro. És una edificació adossada a la part exterior del mur d'una carrerada. És de planta circular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa, entre la que s'observen les lletres 'JGC'. | 08231-298 | Entre la masia del Carro i la C-246 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2380500,1.7435200 | 394708 | 4565945 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64066-foto-08231-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64066-foto-08231-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64066-foto-08231-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R55 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:43 | ||||||||
| 68279 | Villa Subur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-subur | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11966 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Segons la normativa del Pla Especial és obligat mantenir estrictament tots els elements de l'edifici. | Edifici construït entre mitgeres que consta únicament de planta baixa. És característic l'esgrafiat que cobreix el parament del seu frontis, amb motius florals que s'emmarquen clarament dins del llenguatge modernista de l'obra. La porta d'entrada apareix flanquejada per finestres, essent les tres obertures de forma rectangular i dotades de guardapols decorats amb motius florals. Contrasta la formulació classicista del coronament, a base de cornisa motllurada suportada per conjunts de mènsules. La barana del terrat, conformada per barrots d'obra, presenta un capcer semicircular en el centre, on figura el nom de l'edifici, i dos capcers, d'idèntic disseny però de menors dimensions, situats a cada banda; els tres elements estan coronats per un motiu floral a mode de palmeta. | 08270-401 | Av. Artur Carbonell, 23 | La casa va ser construïda amb la finalitat de sortejar-la i destinar els beneficis a la construcció de l'Hospital de Sant Joan. El promotor de l'obra, Joan Bassa, va presentar els plànols a l'Ajuntament de Sitges l'11 de juliol de 1908. El responsable tècnic de l'execució del projecte era l'arquitecte Juli Batllevell. La llicència fou concedida el 13 d'agost d'aquell mateix any. Pel que fa a l'autor de l'obra, Juli Batllevell (1864-1928) va ser arquitecte municipal de Sabadell on també va ser responsable dels projectes urbanístics i de la construcció de la casa de la Vila, de la presó, del quarter, del teatre i de l'Hotel Suís. | 41.2387400,1.8082400 | 400133 | 4565945 | 1908 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68279-foto-08270-401-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68279-foto-08270-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68279-foto-08270-401-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Juli Batllevell (1864-1928) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94092 | Barraca del camí de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca situada en una zona boscosa de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud. </span></span></span></span></p> | 08058-192 | Cal Villano. Sud-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2364900,1.6067400 | 383243 | 4565946 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94092-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94092-192-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Robert Rovira i Ferré de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||
| 68280 | Villa Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-remei | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11967 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial obliga al manteniment del volum, a la conservació estricta de l'edifici i a la restauració de les seves façanes | Edifici construït entre mitgeres i de planta irregular, que disposa d'un petit jardí a la seva banda esquerra, des d'on s'accedeix a l'interior de l'habitatge. Malgrat disposar únicament d'un alçat de dos nivells (pb + 1p) destaca la seva força volumètrica. Pel que fa al frontis que dóna al carrer, disposa d'un parament esgrafiat tot imitant una disposició de carreus de pedra encoixinat. A la planta baixa es localitzen dues obertures conformades per arcs de mig punt d'ampit convex i que corresponen a dues finestres enreixades. La imposta que tradueix a l'exterior el forjat del primer pis, conforma un fris amb decoració floral. La planta superior disposa d'un balcó corregut al que tenen sortida tres obertures rectangulars. La volada és de llosanes de pedra, de perfil motllurat i la barana metàl·lica presenta perfil en forma de 'S'. El coronament de la façana consta d'una cornisa motllurada i sostinguda per mènsules, així com d'una barana d'obra amb capcers decorats per traceries circulars. La coberta és plana i forma un terrat transitable, del que sobresurt una petita torratxa. | 08270-402 | Av. Artur Carbonell, 25 | El 14 de maig de 1911 Joan Bassa i Careny s'adreçava a les autoritats municipals de Sitges tot sol·licitant llicència per a edificar una casa en un terreny que posseïa a la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell. El consistori va concedir el permís el 16 de març del mateix any i, uns mesos més tard -concretament el 22 de juny- va obtenir el vist-i-plau del 'Cuerpo Nacional de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la provincia de Barcelona', que era necessari ja que l'edifici estava situat en una carretera de l'Estat. La finca va ser objecte d'una reforma l'any 1928, portada a terme per l'arquitecte Josep Mª Martino. Pel que fa a l'autor de l'obra, Juli Batllevell (1864-1928), va ser arquitecte municipal de Sabadell, on també va ser responsable dels projectes urbanístics i de la construcció de la casa de la Vila, de la presó, del quarter, del teatre i de l'Hotel Suís. | 41.2387500,1.8083600 | 400143 | 4565946 | 1911 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68280-foto-08270-402-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68280-foto-08270-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68280-foto-08270-402-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com El Desvan de Sitges. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 68023 | Tuia (Thuja orientalis) del C/ Hort Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tuia-thuja-orientalis-del-c-hort-gran | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Xina i Corea, pertany a la família 'Cupressaceae'. Fulles molt menudes, atapeïdes entre elles ( imbrimcades) de color verd . La floració es produeix a finals d'hivern i té la flor masculina de color groc i la femenina de color vermell. Llavors protegides per un revestiment d'esquames dures, el conjunt del qual forma una mena de pinya arrodonida de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És interessant per la forma i mida de la fulla. Té una alçada de 7 mts, amb un diàmetre de 35 cm i ocupa un espai de 7 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-734 | C/ Hort Gran (Centre Poble) | 41.2388100,1.8105600 | 400327 | 4565950 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per l'expectativa de vida, per l'estètica, funcionalitat i raresa. És un exemplar únic.La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||||
| 68608 | Pitosporo (Pittosporum tobira) del C/ Hort Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pitosporo-pittosporum-tobira-del-c-hort-gran | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la Xina i el Japó, pertany a la família 'Pittosporaceae'. Té un tronc rugós de color marró fosc de fulla entera i ovada de color verd fosc que broten a la primavera. La floració és agrupada en inflorescència que es produeix a finals de primavera i té la flor de color crema. Fructifica en càpsula, els fruits són de color vermellós i neixen a l'estiu. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És adient per formar grups o pantalles. És interessant per aromatitzar l'ambient i per fer formes geomètriques (Topiària) Té una alçada de 5 mts, amb un diàmetre de 33 cm i ocupa un espai de 5 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-730 | C/ Hort Gran (Centre Poble) | 41.2388300,1.8101900 | 400296 | 4565952 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni que destaca per les dimensions. És singular per l'estat sanitari, l'estètica i la funcionalitat. L' expectativa de vida és normal i la situació és pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||||
| 68592 | Olivera (Olea europaea) de la Rtda. C-31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-olea-europaea-de-la-rtda-c-31 | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Oleaceae'. Té un tronct de color gris fosc amb fulles enteres, oposades i lanceolades de color verd argent que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc groc. L'oliva n'és el fruit de color verd negre i neixen a finals de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per terrenys secs. El fruit és apreciat en gastronomia. Té una alçada de 4 mts, un diàmetre de 62 cm i ocupa una amplada de 8 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-714 | Rtda. C-31 (Llevantina) | 41.2389600,1.8227000 | 401345 | 4565953 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat i la situació. Típica olivera esporgada en vas. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||||
| 68584 | Evònim del Japò (Evonimus japonicus) del C/ Hort Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/evonim-del-japo-evonimus-japonicus-del-c-hort-gran | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud del Japó, pertany a la família 'Celastraceae'. Té un tronc rugós i estriat de color gris amb fulles simples, oposades, ovals i dentades de color verd fosc que broten per primavera. La floració es produeix a l'estiu i les flors són de color verd. Fructifica en càpsules, els fruits són de color rosa que neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat curta. És interessant per fer formes geomètriques ornamentals. Té una alçada de 4 mts, un diàmetre de 22 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-706 | C/ Hort Gran (Centre Poble) | 41.2389100,1.8105000 | 400322 | 4565961 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És un conjunt d' Evònims de grans dimensions. És singular per l'estètica i funcionalitat, raresa, situació i homogeneïtat del conjunt. L'expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2648,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/