Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74846 Paravent de pedra seca del Manelet II https://patrimonicultural.diba.cat/element/paravent-de-pedra-seca-del-manelet-ii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 234. 08069-252 41.5764900,1.8124900 401003 4603437 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74847 Paravent de pedra seca del Manelet III https://patrimonicultural.diba.cat/element/paravent-de-pedra-seca-del-manelet-iii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 234. 08069-253 41.5761200,1.8125600 401008 4603396 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74848 Barraca d'obra de can Llates https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dobra-de-can-llates La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 246. 08069-254 41.5569500,1.8345500 402813 4601243 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74851 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-133 La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237. 08069-257 41.5787500,1.8137400 401111 4603686 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74852 Balma de la coma del Rafel https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-coma-del-rafel La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 247. 08069-258 Havia estat utilitzat com a corral per tancar ovelles i cabres. 41.5793700,1.8153300 401244 4603753 08069 Collbató Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74853 Barraca de cau del Pujolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-pujolet La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 232. 08069-259 41.5728300,1.8257600 402104 4603016 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74854 Barraca de pedra seca dels Gatells I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-dels-gatells-i La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 260. 08069-260 41.5647300,1.8386100 403163 4602102 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74855 Barraca de pedra seca dels Gatells II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-dels-gatells-ii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 236. 08069-261 41.5642300,1.8401800 403293 4602044 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74856 Barraca de cau dels Graus I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-dels-graus-i La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-262 41.5732700,1.8257300 402102 4603064 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74857 Barraca de cau de l'Asbertó https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-lasberto La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-263 41.5744900,1.8227900 401859 4603203 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74858 Barraca d'obra del Xabret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dobra-del-xabret La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 246. 08069-264 41.5741600,1.8240100 401960 4603165 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74859 Barraca de pedra seca de l'Erpada II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-lerpada-ii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237. 08069-265 41.5743300,1.8250200 402044 4603183 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74860 Barraca de pedra seca de l'Erpada III https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-lerpada-iii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237. 08069-266 41.5742500,1.8253900 402075 4603174 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74861 Barraca d'obra del Conca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dobra-del-conca La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 246. 08069-267 41.5729400,1.8226700 401846 4603031 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74862 Barraca de cau de les Feixades https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-feixades La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-268 41.5747700,1.8501900 404143 4603203 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74867 Barraca de pedra seca de les Bonetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-bonetes <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237.</p> 08069-302 41.5694400,1.8397100 403262 4602623 08069 Collbató Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74867-foto-08069-302-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
74873 Font de la Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guineu-0 <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 128.</p> 08069-308 41.5773200,1.8486100 404015 4603488 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
48432 Els Tres Tombs https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-0 AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. XX Es celebra als voltants de Sant Antoni Abat (17 de gener). El dissabte es fa l'ofrena del tortell de Sant Antoni als avis de la Residència Municipal (Can Comelles), l'exposició d'utensilis i estris dels cavalls al Racó del Nin, la missa als difunts de l'Agrupació Sant Antoni Abat, el concert i el sopar seguit del ball de Tonis. El diumenge hi ha l'esmorzar de germanor, la concentració de genets i carruatges a Can Comelles i el recorregut pels carrers principals de la vila; en el darrer tomb, els animals reben la benedicció. 08076-80 L'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera fou fundada l'any 1886. Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera. 41.5409400,1.8683400 405607 4599428 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48432-foto-08076-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48432-foto-08076-80-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
48494 Mostra de pessebres https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-pessebres XX Mostra organitzada anualment per Nadal pel Col·lectiu de Pessebristes de la vila. Permet visitar pessebres i diorames que representen escenes relacionades amb el Nadal. El pessebre és una representació del naixement de Jesús que hom sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d'una manera vivent ja en figures plàstiques. Deu l'origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal i a la primera escenificació que en féu Francesc d'Assís a Greccio (1223). La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes. El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d'Arnolfo di Cambio. El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del s XV. Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d'allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la Península Ibèrica, i molt especialment a Catalunya. Les figures, de grans proporcions en el pessebre dins les esglésies, eren de fusta o de terra cuita, sovint obra d'escultors famosos. La tradició popular, difosa a Catalunya, col·loca les figures essencials (la Mare de Déu, l'infant Jesús, sant Josep, el bou, la mula, els adorants —pastors i reis—, l'àngel anunciador, etc.) enmig d'un paisatge construït, tradicionalment, amb trossos de suro, molsa, etc. En els pessebres artístics, per contra, hom empra altres materials. Hom iniciava la construcció del pessebre el 25 de novembre, diada de Santa Caterina, i el desmuntava després del 2 de febrer. En l'elaboració de figures de pessebre, i dins la influència napolitana, es destacaren, a Catalunya, Ramon Amadeu i Grau i Damià Campeny i Estany, les figures d'argila dels quals són obres realistes d'un gran vigor que influïren tot l'art pessebrístic posterior. 08076-142 La mostra es celebra des de l'any 1983 pels volts de Nadal, any en què es fundà el Col·lectiu de Pessebristes amb l'objectiu de perpetuar la tradició de l'elaboració de pessebres. L'any 1995 va organitzar els primers cursets de figurisme que van durar dos anys. L'any 1999, amb ocasió d'aparèixer a TV3, va haver-hi un augment en el nombre de visitants en l'exposició anual. Aquesta entitat ha arrelat fortament a la població i a la Biblioteca es disposa d'un dossier sobre pessebristes locals, que anualment es veu incrementat amb noves informacions. 41.5399800,1.8680800 405584 4599321 1983 08076 Esparreguera Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Aquesta mostra es va iniciar al 1983. 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
48495 Mostra de teatre 'Lola' https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-lola Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera. XXI Lola és una mostra de teatre alternatiu i de petit format, conegut també per Festival Lola o simplement el Lola, és un festival de teatre que se celebra des de l'any 2003 a Esparreguera. El Lola té per objectiu aplegar teatre professional de joves creadors i noves dramatúrgies. La organització corre a càrrec de la companyia Tramateatre i de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. El festival, que porta el nom de Lola en memòria de l'actriu Lola Lizaran, se celebra anualment, entre els mesos d'octubre i desembre. Dins el Lola té lloc també la convocatòria del Teatre Sonor, un concurs radiofònic-teatral que pretén potenciar les dramatúrgies sonores. El concurs es realitza amb la col·laboració de Ràdio Esparreguera, Areatangent i Tramateatre. 08076-143 La Lola Lizaran era una actriu de renom nacional nascuda a Esparreguera. Era germana de la també actriu Anna Lizaran. Relacionada amb la Lola Lizaran també existeix a Esparreguera la Fundació que porta el seu nom. Aquesta entita es creà l'any 2003 en memòria de l'actriu que està adscrita al Patronat Parroquial i al patronat de la Passió. El seu objectiu és fomentar els estudis de tècniques teatrals i dansa mitjançant l'entrega de beques. La Fundació-Beques Lola Lizaran es nodreix econòmicament de les representacions de teatre del Patronat Parroquial, així com de les aportacions anuals de l'Ajuntament, empreses i particulars. 41.5346400,1.8724400 405940 4598724 2003 08076 Esparreguera Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
48496 Mostra de teatre 'GEST' https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-gest Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera. XXI L'Ajuntament d'Esparreguera organitza un cop anualment, dins d'un extens programa impulsor de les arts escèniques, el GEST, Mostra d'Arts Gestuals i del Moviment d'Esparreguera. Durant una setmana, el teatre gestual, el circ, el trapezi, la pantomima, el clown, la dansa contemporània, els bufons, la manipulació d'objectes, el vídeo-dansa i la màscara, recorren i inunden espais i carrers de la vila. Es tracta d'un esdeveniment diferencial i diferenciat, un festival únic en el territori de Barcelona, que pretén treure el màxim partit de la especificitat d'un tipus de teatre, sovint oblidat per les institucions, però que és un puntal de la creació contemporània: els llenguatges escènics que no provenen del text dramàtic. Aquesta mostra, neix amb els objectius de: potenciar la creació contemporània; potenciar i promocionar el treball artístic dels llenguatges escènics del cos, com a llenguatges universals i innovadors; recolzar els joves artistes i companyies amb productes de risc; creació de nous públics, establir ponts de connexió entre diferents agents dels sector. El GEST té, a més, com a pilars fonamentals: l'exhibició d'aquests gèneres a sala i a carrer; la reflexió teòrica com a motor impulsor i com a aglutinador; l'exposició de materials afins o complementaris; la docència amb professionals de les arts del gest i el moviment. El seu tret distintiu és: els treballs mostrats per les escoles de teatre. Són l'embrió de posteriors creacions professionals, a mig camí de maduració entre la docència i l'exhibició. Un espai específic destinat a l'intercanvi i foment de noves sinèrgies entre escoles. 08076-144 Enguany es celebrarà la quarta edició. Va nèixer en el marc de la capitalitat cultural d'Esparreguera l'any 2004. 41.5346400,1.8724400 405940 4598724 2004 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48496-foto-08076-144-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:02
55604 Cançons per collir les olives https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-per-collir-les-olives MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 379-384 VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 168-169 XIX-XX Tradició fora d'ús. A Olesa el conreu de l'olivera i l'elaboració d'oli tenen una important tradició. En arribar el mes de novembre era el moment de la collita, i amb ella s'encetaven un seguit de rituals, especialment cants i danses. Sembla que antigament hi havia cançons per a cada tipus de feina: cançons per al camí, per a la collita i per a l'hora de plegar. Com que la feina de collir no és rítmica la cançó no requeria tornades que s'adaptessin al moviment de la feina. Les cançons feien menys feixugues les llargues jornades i ajudaven a passar el fred. Tot i que qualsevol peça del cançoner popular hi tenia cabuda, algunes que tenien lletres relacionades amb l'olivera van arrelar especialment, per exemple la que fa: 'Ses olives que coiu/ quan toquen les vostres mans/ garrida, les convertiu/ en perles i diamants./ Olives a l'olivar/ se n'hi ha quedat ben poques/ per això no vull tallar/ els verducs que hi ha a ses soques.' Una de les que se sentien més per la contrada de Montserrat era la cançó de Calandria. Generacions d'olesans van transmetre un afegitó que parodiava els goigs de Sant Salvador adaptats com a corranda. Feia al·lusió irònicament a les desavinences entre dos pobles veïns: 'sant Salvador gloriós,/ vós que en sou fill d'Esparreguera,/ si no hi ha olives al pla/ feu que n'hi hagi a l'Escalera'. 08147-100 41.5440600,1.8912400 407522 4599749 08147 Olesa de Montserrat Sense accés Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:07
55607 Platillo de carn a l'Olesana https://patrimonicultural.diba.cat/element/platillo-de-carn-a-lolesana VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 188 XIX-XX Tradició perduda. Plat típic de la vila d'Olesa que és esmentat pel gran recopilador de la cuina catalana Ignasi Domènech. El platillo de carn a l'olesana és fet amb costelles de xai i una salsa especial en la que hi ha xocolata, canyella i altres aromes clàssics, com ara el llorer, la menta i l'orenga. 08147-103 41.5440600,1.8912400 407522 4599749 08147 Olesa de Montserrat Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 60 4.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:07
55608 El porc del senyor rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-porc-del-senyor-rector SERRA MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. A partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros. Col·lecció vila d'Olesa, 10. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 255-257 XX Tradició antiga. Segons una rondalla recollida a Olesa abans era costum que tothom que matés el porc en fes arribar el seu present al senyor rector. I vet aquí que hi havia un rector que també volia matar el porc, però no sabia com fer-ho per estalviar-se d'haver de donar-ne una part a tots els que li havien fet presents. Un amic li va aconsellar que fes córrer que, després de mort, l'havia penjat a la fresca i li havien pres. El rector així ho va fer, però l'endemà es va trobar que el porc ja no hi era, perquè el seu amic li havia anat a robar. El rector va anar tot seguit a casa el seu amic i li va explicar el que li havia passat. Però aquest es va fer el desentès i va fer veure que es pensava que el rector estava practicant el que diria a tots els parroquians. Quan va arribar la Quaresma va confessar tots els parroquians amb la intenció de trobar l'autor del robatori. Quan li va tocar confessar el seu amic aquest va reconèixer que havia estat ell. Llavors el rector li va dir que durant la missa es giraria d'esquena i diria: 'Germans: ara sortirà un home que el que dirà ell és tan cert com l'evangeli del dia d'avui'. I llavors el seu amic havia de confessar la seva malifeta. Quan va arribar el diumenge el capellà va fer tal com havien quedat. Llavors surt l'amic i diu: 'Sí, germans, heu de saber que el rector que tenim ja ha fet cornut a mig poble, i si no el traiem aviat en farà a l'altre mig'. Això va provocar un gran escàndol, augmentat per la manera que havia triat el rector de donar aquella notícia. De manera que el pobre rector no va tenir més remei que marxar del poble. 08147-104 41.5440600,1.8912400 407522 4599749 08147 Olesa de Montserrat Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:07
55609 El mig amic https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mig-amic SERRA MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. A partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros. Col·lecció vila d'Olesa, 10. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 260-261 XX Tradició antiga. Segons una rondalla recollida a Olesa hi havia un pare que tenia un fill que es vantava de tenir molts amics. El seu pare li deia que ell només tenia un mig amic, però que cap dels amics del seu fill faria el que el seu mig amic faria per ell. I li va proposar una prova: el fill havia de matar un xai, trossejar-lo i ficar-lo dintre d'un sac. Després havia d'anar a casa dels seus amics a veure si estaven disposats a amagar-li el sac. El fill així ho va fer i va comprovar que tots els seus amics s'excusaven. Després el pare li va dir que anés a veure el seu mig amic. Aquest hi va anar i quan va ser a casa de l'home li va preguntar si no era el fill del seu amic. Ell va reconèixer que sí, i el mig amic va fer: 'Ai, desgraciat... Però no perdem temps. Entra i vine cap al celler que l'amagarem'. Quan el fill li va explicar el que havia passat al pare, aquest va poder dir: 'Veus? Vet aquí els amics!' 08147-105 41.5440600,1.8912400 407522 4599749 08147 Olesa de Montserrat Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:07
55624 Els Grillats https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-grillats Anònim (1996). 'Sobre etnobotànica olesana', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (butlletí mensual), p. 172-173 VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 17 XIX-XXI Tradició que es conserva residualment. Per Setmana Santa a Olesa i a alguns pobles de Catalunya (molt pocs), sobretot a l'Osona (on es coneix amb altres noms), és costum de fer els grillats, que consisteix a obtenir grills com a conseqüència de la germinació de diferents vegetals, com ara veces, mill, etc, en llocs foscos i humits. Els grills, en aquestes condicions de germinació, són de color blanc, i s'utilitzaven en l'ornamentació dels misteris de Setmana Santa. Aquest costum peculiar té el seu origen en rituals pagans d'època romana, concretament en els anomenats jardins d'Adonis i és un símbol de la resurrecció: després d'estar tancades en la foscor, en culminar la Setmana Santa les plantes reneixen transformades en grills de color blanc. A Sardenya es segueix aquesta mateixa tradició durant la Setmana Santa i s'anomenen 'Su Nènniri', i també a l'Alguer. 08147-120 STEFANO RUIU, Franco (2007). I riti della Settimana Santa in Sardegna, Imago Edizioni, Nuoro (Itàlia). ROTA BOADA, Xavier (2010). 'Els cants polifònics de la setmana santa olesana' (conferència a Olesa de Montserrat, inèdit). 41.5440600,1.8912400 407522 4599749 08147 Olesa de Montserrat Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 63 4.5 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:07
55675 Cavall d'albergínia https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavall-dalberginia Anònim (1996). 'Sobre etnobotànica olesana', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (butlletí mensual), p. 172-173 XIX-XX Costum en desús. Antigament a Olesa era costum que els nens fessin joguines amb diversos fruits o productes vegetals. Una joguina molt coneguda era el cavall d'albergínia, fet amb aquesta hortalissa i quatre tronquets que feien de potes i dos de més petits que feien d'orelles. Els micos o fruits de l'escarxol (és a dir, l'atzavara) també eren utilitzats amb finalitats similars. 08147-171 41.5440600,1.8912400 407522 4599749 08147 Olesa de Montserrat Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 63 4.5 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:07
87229 Goigs de Santa Eulàlia de Mèrida https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-de-merida-0 Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Pons, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. http://bid.ub.edu/14pons.htm XVII-XX Es segueixen cantant a l'església Composicions poètiques de caràcter popular dedicades a la Mare de Déu de la Salut del Papiol. Es canten col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos de cert relleu, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes tenen vuit versos. Mossèn Frederic Martí Albanell (Martí Albanell, 1926:41-44) transcriu l'any 1926 el següent text: 'Esposa del Salvador la devota Espanya os canta: socorreu, o verge santa, aquest poble del Senyor. Filla del noble Tiberi, Mérida la cuna os dona, ilustrant vostra persona lo catòlich emisferi; confundint lo vil imperi de ña ceguera i rencor, etc. Mostrareu gran compostura en vostra primera edat; gran prudencia i gravetat, i en vostre rostro mesura: essent tot proba segura de vostre pur interior, etc. Quant Dacià en son deliri, a los cristians persegueix; vostre esperit se enardeix, suspirant lo sant martiri, per esser matizat lliri en los camps del Redemptor, etc. Vostre Pare os retirà temerós en la heretat: i alli vostra pietatmes i molt mes se inflamà; esperant que lo tirà vomités tot son furor, etc. En la moral pura i sana os instruí un Sacerdot; i a Deu os donau del tot ab vostra amiga Juliana: puix vostra vida cristiana fou a la edat superior, etc. Manan per fi los tirans fer a sos deus sacrificis, per preparar nous suplicis a los ocults cristians; sos intents sortiren vans a vostra virtut i ardor, etc. Fou tant gran vostre esperit per correr tras lo martiri que en un celestial deliri de casa eixireu de nit; animosa alzau lo crit devant del jutge traidor, etc. Reprenéu ab energía, al jutge la crueltat, de sos deus la falsetat, del Prefet la tiranía; i la lley infame e impia del furiós Emperador, etc. Manà lo jutge irritat azotarvos cruelment, i tirar oli bullent sobre vostre cos llagat; mostrareu serenitat en mitg de tant gran rigor, etc. Vostras carns adolorides obran ab cruels instruments; i tranquila en los torments, contemplau vostras feridas; ‘Sian en mi repetidas las llagas del Redemptor'. etc. En la garrutxa os alzaren verdugos encarnizats, i los membres delicats un per un desconjuntaren; foch als costats aplicaren plens de un infernal ardor, etc. Obriu la boca piadosa mentres que lo poble clama i luego la voraz flama os entra en ella furiosa; aixi entregàreu ditxosa lo esperit al criador, etc. Cual acendrat serafí, volaren devant de Déu; i luego ab manto de neu lo cel vostre cos cubrí; conservant hasta la fi vostra innocencia i candor, etc. Gloria del regne espanyol, que vostras virtuts pregona, Eularia, digna patrona del poble del Papiol; siau lo nostre consol en esta vall de dolor, etc. TORNADA Puix contrit lo nostre cor aqui vostres glorias canta; socorren, oh verge santa aquest poble del Senyor. V. Specie tua el pulchritudine tua. R. Intende, próspere, procede et regna. OREMUS Omnipotens sempiterne Deus, qui infirma mundi eligis fortia quaeque confundas; da nobis in festivi- tate sanctae virginis et martiris tuae Eulaliae con- grua devotione gaudere; et ut potentiam tuam in ejus passione laudemus et ut promissiam nobis per- cipiamus auxilium. Per Christum Dominum nostrum. Amen.' 08158-68 S'ignora l'origen i l'autor d'aquestes composicions. En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d'aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998). 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87229-foto-08158-68-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|119 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
87322 Llegenda de la dona de Cal Faci https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-dona-de-cal-faci XIX Una dona de Cal Faci (després Can Bou), va tenir un atac de catalèpsia, i la família, pensant que era morta, va decidir deixar el cadàver a l'església durant la nit i fer l'enterrament al dia següent. Algú va voler robar les arracades de la difunta i, en treure'ls-hi, la difunta es va despertar. El lladre va fugir. Es diu que la dona era de cal Faci del carrer del Ferrocarril, casa que 'fou derruïda quan es va construir la de can Bou' (Martí Albanell, 1926). 08158-161 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Restringit Bo Física Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
87344 Llegenda del pacte del diable i el senyor del castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pacte-del-diable-i-el-senyor-del-castell Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. El pacte del diable i el senyor del castell. Segons una llegenda popular, amb motiu del terratrèmol del s.XV, el senyor del castell va fer un pacte amb el diable perquè li aixequés ràpidament un nou castell al territori que el rei li havia atorgat. Es va convenir que els treballs es farien en set nits, però que ningú més no ho veuria. A la nit que en feia set, un sastre, vassall del senyor del Papiol, va descobrir de matinada, i per casualitat, qui era el constructor del castell. En veure's sorprès, el diable, en un atac de ràbia, va rebotir a terra la pedra que duia, que era precisament la darrera. I renegant com un condemnat, es va fer fonedís, i se'n tornà cap a l'infern. D'aquí ve que a causa d'aquella maledicció, cauen cada any set pedres del castell del Papiol i no se sap d'on cauen. 08158-183 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87344-foto-08158-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87344-foto-08158-183-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
87385 Carbasser https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbasser Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XIX-XXI Es un mot només conegut per una part de la població, probablement com a conseqüència de l'abandonament de l'agricultura com a element important en el teixit productiu del municipi La paraula 'carbasser', pròpia del Papiol, es refereix a les continues riuades que ha patit al llarg de la història el poble, i fa referència a les carbasses que arrossegava l'aigua. 08158-224 Es perd en la tradició l'origen de la paraula, que fa referència a la quantitat d'aquestes hortalisses que quedaven a les vores del riu després del pas d'una riuada, ja que aquestes acostumaven a produïr-se amb les pluges de tardor, just en el moment en que encara no s'havien collit les carbasses i estaven madurant a les hortes (Faura i Casanovas: 1999: 98-99). Les carbasses sembla que baixaven dels horts del terme de Martorell i del curs del riu Anoia. Quan hi havia un episodi d'inhundació, com que el riu Anoia te menys recorregut que el riu Llobregat, les carbasses anunciaven l'arrivada de la gran riuada, i això ho savien be els pagesos (informació oral Joaquim Solias Puig). 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87385-foto-08158-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87385-foto-08158-224-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|119 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
87409 Esblimar https://patrimonicultural.diba.cat/element/esblimar Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XVIII-XXI Paraula pràcticament desconeguda pels habitants del Papiol, ja que tampoc l'activitat agrària relacionada amb el raïm es troba en actiu Esblimar: expresió tradicional de la parla del Papiol. Es deia que a les terres del Papiol les collites eren més abundants perquè els raïms no s'esblimaven tant (Faura i Casanovas: 1999: 167). 08158-248 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87409-foto-08158-248-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
77005 Sardana 'Els dos campanars' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-els-dos-campanars XX <p>Sardana escrita per Tomàs Gil i Membrado dedicada a l'església parroquial de Sant Esteve Sesrovires. Va ser estrenada a Sant Esteve el 15 de novembre de 1995, i el seu tiratge és 31-73-58.</p> 08208-64 <p>Aquesta sardana ha estat tocada en diverses ocasions, entre elles al: 1r. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (02/07/2005), a la Pista Francesc Castellet, interpretada a conjunt per les cobles Reus Jove i Contemporània. Dia de la Mare (04/05/2008), a Olot, interpretada per la cobla La Principal de Porqueres 5è. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (04/07/2009), al Parc Canals i Nubiola, interpretada a conjunt per les cobles La Principal de la Bisbal i Montgrins 57è. Aplec de Banyoles (05/07/2009) interpretada per la cobla La Principal de Porqueres</p> 41.4933700,1.8740200 406012 4594140 15-11-95 08208 Sant Esteve Sesrovires Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2020-10-01 00:00:00 Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost Tomàs Gil i Membrado 119 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
77006 Sardana 'El Nostre Aplec' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-el-nostre-aplec XX <p>Sardana escrita per Joan Lázaro i Costa. Va ser estrenada a Sant Esteve Sesrovires l'1 de juliol de 2006, i el seu tiratge és 32-81-58.</p> 08208-65 <p>Aquesta sardana ha estat tocada en diverses ocasions, entre elles al: 19è. Aplec del Roser (1/10/2006), a la Pista-Jardí El Progrés de Martorell, interpretada per la cobla Ciutat de Cornellà. 24è. Aplec dels Reis (7/1/2007), a Elna (França), interpretada per la cobla Combo Gili 3a. Festa del soci (8/6/2008), a la Plaça de la Sardana - Pista coberta Pla de Sant Pere, de Ripoll, interpretada per la cobla Foment del Montgrí. 5è. Aplec de Poqueres (16/5/2009), davant de l'Ajuntament de Porqueres, interpretada per la cobla La Principal de Porqueres. 5è. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (4/07/2009), al Parc Canals i Nubiola, interpretada a conjunt per les cobles La Principal de la Bisbal i Montgrins. Aquesta sardana s'inclou al cinquè disc de sardanes del compositor Joan Lázaro titulat Avinent, i interpretat per la Cobla Montgrins. D'aquest CD l'any 2008 se'n van editar 800 còpies amb la col·laboració del Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires.</p> 41.4933700,1.8740200 406012 4594140 1-7-2006 08208 Sant Esteve Sesrovires Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2020-10-01 00:00:00 Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost Joan Lázaro i Costa 119 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
77007 Cançó de les Llúcies i els Nicolaus https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-llucies-i-els-nicolaus <p>AMADES, Joan. (Primera edició 1951) Folklore de Catalunya. Cançoner. Editorial Selecta. Biblioteca Perenne.</p> XX Actualment ja no es canta <p>Es canta el dia 6 de desembre i el 13 de desembre. La cançó de Les Llúcies es canta el dia 13 de desembre. La tradició marca que per Santa Llúcia, el dia 13 de desembre, les nenes del poble surten a cantar per tots els carrers cançons tradicionals catalanes. L'objectiu d'aquesta capta infantil és omplir el cistell de productes alimentaris per poder fer després l'esmorzar. Quan han cantat les cançons, els oients han de fer cas a la petició que porta aquesta darrera: 'Santa Llúcia la Bisbal, tretze dies per Nadal, si voleu que canti més, poseu figues i diners'. Les petites cantaires es coneixen amb el nom de les Llúcies o Llucietes. La cançó dels Nicolaus es canta el dia 6 de desembre. Una de les característiques més destacades de la Diada de Sant Nicolau són els captiris o captes realitzats pels infants anomenats popularment 'Nicolauets', 'Nicolaus' o 'Micolaus'. Acompanyats pels seus professors i familiars, els nens recorren el poble casa per casa botiga per botiga, cantant tot tipus de cançons tradicionals. La comitiva, al igual que les llucietes, recull el que la gent els dóna amb uns grans cistells de vímet i amb tots els queviures (dolços, begudes, fruites, fruits secs) i els diners que arrepleguen, fan un gran àpat. En alguns pobles els nens van armats amb sabres i espases de fusta, doncs sembla que antigament, aquest dia els infants tenien llicència per empaitar i matar els galls que es trobessin pel camí, un costum que avui s'ha transformat en la presència d'un gall de cartró, i que evidencia que, tal i com resa la cançó 'Ara ve Nadal, matarem el gall'.</p> 08208-66 <p>En el 'Cançoner de Joan Amades. Folklore de Catalunya', s'hi troba la cançó de 'Sant Nicolau' i la cançó de 'Captiri de santa Llúcia'. Segons Joan Amades, el captiri de sant Nicolau és comú a molts pobles europeus i potser respon al començament de la hivernada. Segons Amades, els infants feien colles presidides pel més gran, que anava disfressat de Sant Nicolau, a tall de bisbe, amb mitra i mantell de paper i amb una gaiata com a crossa. La resta van amb coves i cistells per possar-hi alllò que els donen. Sant Nicolau és el patró dels nois, segons a on precisament dels que van a estudi, i en altres llocs només dels qui aprenien llatí. Les cançons solen estar formades per un enfilall de corrandes infantils especials de captiri. Aquest captiri està més estès per la Catalunya Vella que per la Nova. Segons Joan Amades, el captiri de les Llúcies es propi de nenes i segons marca la tradició de les que van a costura (antigament hi anaven quasi totes les nenes), que tenen a Santa Llúcia per patrona perquè els guardi la vista. La nena més grandeta va vestida com de santa Llúcia, amb corona, faixa i matell blanc, i a voltes tota enjoiada amb joies dels pares i àdhuc manllavades. Duu a la mà un platet amb dos ulls pintats per rebre les almoines en diners. Les altres captaires reben el qualificatiu de 'cardenales', i van tan mudadetes com poden. Una duu un cistelló per posar-hi els donatius en fruita i d'altres menjars, i una altra un cantiret d'aram per a posar-hi l'oli que els donen destinat a fer cremar la llàntia de la santa. Abans de sortir a captar, en alguns indrets fan dir una missa a santa Llúcia, a la qual assisteixen les 'llucietes' i canten els goigs. Aquest captiri està, segons Amades, poc estès: només ens és conegut al Baix Llobregat i al Penedès.</p> 41.4933700,1.8740200 406012 4594140 08208 Sant Esteve Sesrovires Fàcil Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2020-10-01 00:00:00 Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost A Sant Esteve Sesrovires es va celebrar la Cançó de les Llúcies i els Nicolaus fins l'any 1989. Els nens i les nenes d'entre 7 i 8 anys, en grupets, cantaven al matí pels carrers del poble, realitzant la corresponent capta i per la tarda anaven a pagès. 119 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
61087 Tradició roserista https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-roserista - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. - DOT I PARELLADA, Martí. Poesies. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1983. 182 p. - DOT I PARELLADA,Martí. Antologia poètica. Barcelona: Viena edicions, 2005. 188 p. - MERINO, Àngel (dir.). Catalunya, terra de roses. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999. 94 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. XIX Actualment hi ha a Sant Feliu una entitat que vetlla per la conservació de la tradició i la seva difusió i reconeixement públic. Ens trobem davant d'un dels principals elements de la ciutat de Sant Feliu, la rosa i la tradició roserista. Es tracta d'una tradició centrada en el cultiu d'aquesta flor, així com la seva cura i recerca per a l'obtenció de varietats seleccionades arrenca a finals del segle XIX degut a la introducció de nous conceptes en l'enjardinament i l'urbanisme i a les noves tècniques de cultiu. Ja des dels inicis són diversos els roseristes santfeliuencs que aconsegueixen un prestigi internacional en aquest àmbit: Camprubí, Torreblanca, Pahissa i, sobre tot, Pere Dot. És aquest darrer personatge qui més va investigar en el camp de la creació de noves varietats. Destaca especialment per la seva dedicació a les roses petites, fins al punt que va crear la rosa més petita del món, a la que va posar el nom de Si. També va treballar per a l'obtenció d'exemplars més estilitzats, de tija més llarga. Les seves creacions van ser premiades a diversos certàmens nacionals i internacionals. Actualment, la tradició roserista es manté a través de diverses activitats i emplaçaments que s'hi dediquen, com el roserar Dot i Camprubí (fitxa 191) o l'Exposició Nacional de Roses, celebrada anualment durant les Festes de Primavera (veure fitxa núm. 165). A Sant Feliu existeix una entitat cultural, l'Associació d'Amics de les Roses, que vetlla pel manteniment de la memòria entorn a aquesta tradició i per la seva conservació. Cal mencionar també aspectes com ara que durant la República la ciutat va canviar el seu nom pel de Roses del Llobregat i que aquestes flors guarneixen amb facilitat espais públics i privats. 08211-39 Els segles XIX i XX representen el moment de màxima esplendor del desenvolupament roserístic arreu del món. A Catalunya, l'any 1931 es va crear la primera associació al voltant de les roses (Amics de les Roses), i es van iniciar les primeres manifestacions expositives i concursos. Un dels roseristes més universals, Pere Dot, nascut a la finca de la Torre Blanca el 1885, es va iniciar al món de la floricultura de la mà del seu pare, jardiner major de la propietat on vivien. Després de viatjar a diferents ciutats europees per ampliar els seus coneixements, va passar a ser un dels principals promotors de l'associació Amics de les Roses, juntament amb altres personalitats com Rubió i Tudurí, Cambó i Ros i Sabaté. Al llarg de la seva vida professional va crear una gran quantitat de noves varietats de roses i va guanyar nombrosos concursos i premis. La família Camprubí també constitueix un referent en el món de la roserista com a productors de roses i obtentors de noves varietats. Sovint, col·laboraven amb els Dot i s'abocaven, juntament amb Torre Blanca, a l'Exposició de Roses de Sant Feliu. Aquesta exposició es va començar a celebrar el 1928 i, tot i la interrupció que va suposar l'esclat de la Guerra Civil, es va recuperar el 1949 i se segueix celebrant avui en dia. Va ser el mateix any 1949 quan es va concebre part de la finca de Torre Blanca a la rosa i el seu conreu com a centre de treball i producció. L'any 1998, es va habilitar a Sant Feliu de Llobregat un espai per a la recuperació i dinamització de la cultura roserista amb la construcció del roserar Dot i Camprubí al barri de les Grases com a projecte botànic d'exposició permanent de roses. 41.3809100,2.0449700 420144 4581483 08211 Sant Feliu de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61087-foto-08211-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61087-foto-08211-39-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT Actualment, Sant Feliu està pendent del reconeixement de la tradició roserista a través d'una petició formal a la Generalitat de Catalunya per tal que l'Exposició Nacional de Roses sigui inclosa en el Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya i obtingui el reconeixement de Festa Patrimonial de Catalunya. 98 60 4.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
61096 Ermita de la Salut https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-salut - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. XVII Com es pot llegir a la història d'aquest element, l'ermita tal com la veiem avui dia és fruit de la reconstrucció de 1939. S'ha optat, però, per posar la data corresponent a les primeres notícies que tenim d'aquesta ermita. Ermita de petites dimensions al costat de la Masia de la Salut. És de planta rectangular i teulada a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana principal. Aquesta presenta una porta rectangular resseguida en tot el seu contorn per unes impostes. Està coronada per una finestra semicircular de la mateixa amplada que la porta i amb l'arc de la circumferència a dalt que permet la il·luminació de l'interior de la nau. El coronament d'aquesta façana fa una forma esglaonada que ressegueix el dibuix de les dues aigües de la teulada. La façana lateral de la dreta presenta dues petites finestres en forma d'arc escarser. Per dintre, el sostre fa una volta de canó. 08211-48 Les primeres notícies de l'ermita de la Salut es remunten al segle XVII (1661), quan l'ermita estava dedicada a la Mere de Deu dels Rosers. No és fins més tard, ver el 1748, que apareix amb el nom amb què la coneixem avui dia i dedicada, per tant, a la Mare de Deu de la Salut. Durant la guerra civil espanyola l'ermita fou destruïda. L'any 1939 es va reconstruir. Tots els santfeliuencs van pujar-hi en processó per dur la nova imatge de la verge el dia 23 de juny de 1940, quedant de nou inaugurada l'ermita. L'any 2002 va patir un incendi 41.3955000,2.0573000 421193 4583092 08211 Sant Feliu de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61096-foto-08211-48-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT Desconegut 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
61136 Ball de la Soca https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-soca AMADES I GELATS, Joan. Costumari Català. Barcelona: Salvat editors, 1952. Vol. IV, p. 66-67. FALCÓ, Joan. 'S'estrena la nova versió del Ball de la Soca, la dansa de Sant Feliu. Va i Ve. Núm. 53 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1984). P. 9. SOLSONA, Carme. 'L'Esbart de l'Agrupació Folklòrica recupera 'El ball de la soca', el ball de Sant Feliu'. Va i Ve. Núm. 51 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1984). P. 7. Ball relacionat amb la celebració de la Segona Pasqua a l'Ermita de la Salut, essent un ritual important en la mateixa. Consisteix en ballar al voltant d'una gran soca d'arbre. El ball l'executen diverses parelles que evolucionen amb el vestit típic al voltant de la gran soca, que és al mig. Actualment, el ball es distribueix en tres parts. En la primera, apareixen els xicots amb vares de fusta que simbolitzen les eines del camp i fan referència als ritus agrícoles que es feien antigament al Baix Llobregat. Fan picar els bastons contra la soca. La segona part es caracteritza per l'arribada de les noies, les quals dialoguen amb els xicots i toquen el tronc. Finalment, nois i noies ballen coreografiats tot representant una festa plena d'alegria. 08211-88 L'any 1984 es va recuperar el Ball de la Soca, dansa que havia estat ballada a l'Aplec de la Salut des del 1954 fins a finals de la mateixa dècada, quan quedà oblidada. A partir de la descripció que n'ofereix Joan Amades, i de la petita partitura que apareix al mateix Costumari, s'ha pogut reinventar. Amades la descriu com 'un ball rodó fet entorn d'un arbràs proper, s'efectuava de cara enfora de la rodona i, en acabar-se, els ballaires, que mai no eren gaires, estrenyia la rodona fins quasi tocar l'arbre, i enmig de gran gatzara donaven tres cops a la soca amb el darrera i tornaven a començar fins tres vegades, després de les quals deixaven el lloc a un altra colla afanyosa de ballar, ja que hom creia que els dansaires es casaven abans de l'any'. 41.3955000,2.0573000 421193 4583092 08211 Sant Feliu de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61136-foto-08211-88-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT Degut a la vinculació del Ball de la Soca amb l'ermita de la Salut hem optat per posar les coordenades d'aquest darrer element. Les fotografies que il·lustren aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat són del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: doc011Data de la imatge: 1954Assumpte: Ball de la socaFotògraf: Alfredo VilaFont d'ingrés Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Vaivé 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
61140 Composicions musicals https://patrimonicultural.diba.cat/element/composicions-musicals XX Existeixen vàries composicions musicals dedicades al municipi: la sardana per a cobla i veu que Joan Josep Blay va composar quan es va celebrar el primer mil·lenni de Sant Feliu l'any 2002; la música per al ball de gegants; i la dedicada al ball del seguici i els entremesos de festa major, aquesta última recollida en un CD molt popular, especialment entre el públic de petita edat. 08211-92 La música del Ball del Seguici i Entremesos. Així com el ball dels gegants i els capgrossos de la festa major té el seu origen en la democràcia (dècada dels 90) i en la necessitat de recuperar les festes populars i la participació ciutadana en les mateixes, així com de crear elements d'identitat per a ciutats que, com Sant Feliu, havien desdibuixat el seu perfil com a conglomerat urbà. Estan inspirades en les processons i entremesos del Corpus, tot i que melòdica i rítmicament renovades. La sardana de Joan Josep Blay va ser una iniciativa del compositor per a la celebració del mil·lenari de la ciutat. 41.3809100,2.0449700 420144 4581483 08211 Sant Feliu de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT La fotografia proposada per a il·lustrar aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat és un moment del Ball d'Entremesos que es fa a la Plaça Lluís Companys després del Seguici d'inici de la festa major que s'acompanya amb les músiques aquí ressenyades. 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
61166 Finestra gótica de la masia Granja Grané https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-la-masia-granja-grane - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. XIV o XV Malgrat el bon estat de conservació d'aquesta finestra, alguns elements funcionals d'incorporació recent (finestra de lames, persiana enrotllable, etc) provoquen certa distorsió. Finestra gòtica situada a la façana lateral del cos més alt de la masia Granja Grané. Es tracta d'un element que segurament formava part d'una fase anterior d'aquesta mateixa edificació, ja que el seu estil és més antic que el del conjunt de la masia. Morfològicament la finestra és estreta i es desenvolupa en forma de fals arc conopial, ja que no fa descàrrega. Presenta una motllura polilobulada a l'intradós. L'arc recolza sobre brancals de pedra que, a la seva part superior, presenten una mena de petit capitell decorat amb motius vegetals. La finestra té, a la part inferior, un ampit motllurat. 08211-118 41.3813300,2.0459400 420226 4581529 08211 Sant Feliu de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-2.jpg Legal Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT Desconegut Forma part d'una masia catalogada i declarada BCIL. 93|85 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
61211 Llegenda de la Creu d'Olorda https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-dolorda - AMADES, Joan. Biblioteca de tradicions populars. Vol. 33. Barcelona: 1935. P. 21. - AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: editorial Selecta, 1950. P. 1424. - AMIGÓ I BARBETA, J. 'La llegenda de la creu d'Olorda'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 28 (Sant Feliu de Llobregat, setembre 1982. Pàg. 13. Actualment, la pedra està sepultada La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la “Biblioteca de tradicions populars”, trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació “Folklore de Catalunya Rondallística”, trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collserola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. 08211-163 La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la 'Biblioteca de tradicions populars', trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació 'Folklore de Catalunya Rondallística', trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collcerola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. 41.3809100,2.0449700 420144 4581483 08211 Sant Feliu de Llobregat Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT Actualment, la pedra està sepultada 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
61232 Fons bibliogràfic de les biblioteques escolars https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-les-biblioteques-escolars XX-XXI Des de l'any 1996 l'ajuntament de Sant Feliu té en marxa un programa de biblioteques escolars consistent en posar a disposició del públic en general les biblioteques escolars en horari extraescolar de dilluns a divendres. Això permet utilitzar tant la bibliografia (consulta in situ) com els punts de connexió a internet. L'atenció al públic la fa un bibliotecari contractat a tal efecte. Aquest programa funciona pràcticament a totes les escoles públiques de primària de la ciutat. 08211-184 L'arribada de la democràcia va portar als ajuntaments a implicar-se en l'escolarització dels infants i joves i en la qualitat de l'ensenyament, així com a crear programes de ciutats educadores. És en aquest marc que l'any 1994 l'ajuntament de Sant Feliu va obrir una línia per dotar les biblioteques escolars de llibres i mobiliari per a ús dels estudiants, però també per a ús social en horari extraescolar. 41.3809100,2.0449700 420144 4581483 08211 Sant Feliu de Llobregat Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT S'ha considerat de titularitat pública donat que totes les escoles de Sant Feliu són o públiques o concertades. 57 3.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
64794 Boletíada https://patrimonicultural.diba.cat/element/boletiada http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Boletiada-Santa-Coloma-de-Cervello https://www.facebook.com/roca.dreta https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/entitats-i-associacions/grup-micologic-la-roca-dreta.html XX Trobada dedicada a la micologia que se celebra el primer cap de setmana del mes d'octubre. El dissabte es fa una sortida en grup (fora del municipi) a cercar bolets. L'endemà, diumenge, es fa una mostra dels bolets trobats i classificats a la Societat recreativa, acompanyada d'altres activitats com una degustació de bolets a la Plaça del Pi Tallat. 08244-65 Va tenir la seva primera edició l'any 1996, organitzada per l'Agrupament Amics de la Muntanya. Des de l'any 2005, es va constituir el Grup Micològic La Roca Dreta, que des de llavors se'n cuida. 41.3676900,2.0176600 417844 4580041 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
64848 Goigs a Sant Antoni (1) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni-1 XX Goigs amb la capçalera 'Goigs al gloriós S. Antoni Abat, que se venera en sa pròpia Hermita del Terme de Santa Coloma de Cervelló, del Bisbat de Barcelona”. El gravat mostra Sant Antoni Abat vestit amb uns hàbits amb la tau al pit. Sosté a la mà dreta un bàcul del qual penja una campaneta, i porta un llibre obert a l'esquerra. Davant seu hi ha una foguera, i rere el seu cos sorgeix un porc. De fons, s'hi veu un paisatge en el qual destaca un cim, presumiblement el Montpedrós. A la part superior hi ha una barra de la qual pengen exvots en forma de parts del cos. A ambdós costats del gravat hi ha ornaments de gerros amb flors. L'orla és amb motius geomètrics i vegetals. El text, a dues columnes (separades entre si per un corondell amb motius vegetals) consta de 9 estrofes i una tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, sota l'orla, hi consta el nom de la impremta: 'Barcelona: en la Estampa de Miquel y Tomas Gaspar, baixada de la Presó, frente la plaça del Rey', sense l'any d'impressió. 08244-119 41.3697600,2.0026700 416593 4580285 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Es canten a l'Aplec de Sant Antoni, el tercer diumenge d'abril. No consta que hi hagi partitura o que estigui musicada, però es canten amb una melodia determinada coneguda pels assidus. 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
64849 Goigs a Sant Antoni (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni-2 XX Goigs amb la capçalera 'Goigs a Sant Antoni Abat, que es venera a l'ermita de la muntanya de Montpedrós, parròquia de Santa Coloma de Cervelló'. El gravat, que trenca la línia superior de l'orla (de fulles i cireres) mostra Sant Antoni Abat vestit amb uns hàbits. Sosté un bàcul a la mà esquerra, i porta un llibre tancat a la dreta. Davant seu hi ha un porquet. Aquesta imatge del Sant es fon amb la de l'ermita a la que dóna nom. En aquesta part del gravat hi consta el nom de l'autor de la il·lustració, J. Rovira. El text, a tres columnes sense corondells, consta de 7 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha la partitura. Al peu hi consta l'autoria: lletra i música de Mn. Josep Soler i dibuix de Jordi Rovira; també hi ha l'any: 1987. Finalment, trencant la part inferior de l'orla, hi ha un nou gravat que representa l'església de Santa Coloma amb el Montpedrós (i l'ermita de Sant Antoni) al fons. 08244-120 41.3697600,2.0026700 416593 4580285 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
64850 Goigs a Sant Antoni (3) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni-3 XX Goigs amb la capçalera 'Goigs al gloriós Sant Antoni Abat, que es venera a l'ermita de la muntanya del Montpedrós, parròquia de Santa Coloma de Cervelló,bisbat de Sant Feliu de Llobregat”. El gravat, que trenca la línia superior de l'orla (de fulles i cireres) mostra Sant Antoni Abat vestit amb uns hàbits. Sosté un bàcul a la mà esquerra, i porta un llibre tancat a la dreta. Davant seu hi ha un porquet. Aquesta imatge del Sant es fon amb la de l'ermita a la que dóna nom. En aquesta part del gravat hi consta el nom de l'autor de la il·lustració, J. Rovira. El text, a tres columnes sense corondells, consta de 7 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha la partitura, que al seu torn té a sota una oració en català. Al peu hi consta l'autoria: lletra i música de Mn. Josep Soler i dibuix de Jordi Rovira. Finalment, trencant la part inferior de l'orla, hi ha un nou gravat que representa l'església de Santa Coloma amb el Montpedrós (i l'ermita de Sant Antoni) al fons. Els gravats i l'orla estan acolorits, així com determinades parts del text estan ressaltades en vermell. El revers està encapçalat per la partitura, mentre que la part central de la plana l'ocupa una notícia històrica entorn a l'ermita de Sant Antoni. Al peu hi consta de nou el gravat amb la imatge de l'ermita, i el text “Edició commemorativa del LX aplec a l'ermita de Sant Antoni Abat en el cim del Montpedrós en el terme de Santa Coloma de Cervelló. Comissió de Sant Antoni (Amics de la Muntanya), Santa Coloma de Cervelló, el 27 d'abril de 2014'. 08244-121 41.3697600,2.0026700 416593 4580285 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64850-foto-08244-121-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
64851 Goigs a la Mare de Déu de la Consolació https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-la-consolacio XX Goigs amb la capçalera 'Goigs de Ntra. Sra. De la Consolació col·locada en la hermita de S. Antoni Abat, del Terme de Santa Colóma de Cervelló, del Bisbat de Barcelona'. El gravat mostra la Mare de Déu de la Consolació, coronada i sostenint a la mà dreta un pom de flors i a l'esquerra un infant Jesús. La imatge, emmarcada per un arc i uns cortinatges, té als seus peus un paisatge aturonat a l'esquerra del qual hi ha una població (presumiblement Santa Coloma de Cervelló) i, a la dreta, un pont que santa un riu (el Llobregat?) fins arribar a una construcció. A ambdós costats del gravat hi ha àngels venerant-la. L'orla és amb motius vegetals. El text, a dues columnes (separades entre si per un corondell d'estels) consta de 9 estrofes i una tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, sota l'orla, hi consta el nom de la impremta: 'Barcelona: en la Estampa de Miquel y Tomas Gaspar, baixada de la Presó, frente la plaça del Rey', sense l'any d'impressió. 08244-122 41.3697600,2.0026700 416593 4580285 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
64852 Goigs a Santa Coloma https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-coloma XX Goigs amb la capçalera 'Goigs de la gloriosa V. Y M. S. Coloma, que se cantan en sa Titular Parroquia, com á Patrona sua, del Ter,e de Cervelló, Bisbát de Barcelona'. El gravat mostra Santa Coloma amb un colom a la mà dreta i una gran ploma a l'esquerra. Està flanquejada per un gravat de l'església de Santa Coloma a l'esquerra (amb el Montpedrós de fons) i per la imatge de Sant Antoni Abat i la seva ermita a la dreta. El text, a tres columnes sense corondells, consta de 9 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha una oració en català. El revers està encapçalat per la partitura, mentre que la part central de la plana l'ocupa una ressenya hagiogràfica de Santa Coloma. No hi consta cap data ni autoria. 08244-123 41.3665500,2.0148700 417609 4579917 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64852-foto-08244-123-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
71944 Poema de la Bandera de Vallirana https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-la-bandera-de-vallirana <p>RIBA I ROBIRA, Josep (1913). Recort de la Festa del Abanderament del Somatent Armat de Vallirana. [Inèdit: exemplar fotocopiat. Biblioteca J.M. López-Picó].</p> XX <p>'¡Bandera de Vallirana, Tota tú brodada d'or!, ¡Bandera rica y galana, Que'ns fas creixer tota ufana, La Pau dintre'l nostre cor! / ¡Bandera tota hermosura, Y plena de magestat!, ¡Bandera que en tu perdura, Nostre Perla de dolsura, La Verge de Montserrat! / ¡Bandera de gran riquesa, Que rumbejas nostre escut!, Font d'amor y fortalesa, Que refàs amb ta puresa, Fins al poble mes caigut! / ¡Bandera avuy benehida, Per la fe del mateix Deu!, ¡Hermós simbol de la vida, Que atraus al cor desseguida, Fins á ferte'l tot ben teu! / ¡Bandera per tots honrada, Amb noblesa y sentiment!, ¡Hermosa joya alabada, Que'l poble't te destinada, A se'l cap del Somatent! / Amb la fe mes verdadera, Cor aymant y el cap ben dret, Avuy per volta primera, ¡Jo't saludo oh gran Bandera!, Satisfet y descobert. / No't saludo per galana, Ni per l'or que tens brodat; Qui el saludo á ferte en mana, Es l'escut de Vallirana, Que es per mí sant y sagrat. / Quan el veig sembla que'n crida, L'edat dels meus somnis d'or; Aquella edat de la vida, Que perfuma amb sa florida. La sang tota que hi ha el cor. / Aquella edat de puresa, Que es del Cel mágich present; Aquell temps de l'infantesa, Que'l cor veu ab gran tristesa, Que es fon sols anant creixent. / ¡Oh recorts plens d'hermosura, D'un rich temps que ya ha passat!, ¡Quants cops amb vostre dolsura, Hi fet fondrer l'amargura, Que al meu cor había entrat! / ¡Quantas nits en somnis dono. Grants amors que omplan un mon, Y fins veig y hasta enrahono, Y las tetas yo corono, De personas que ya no hi son! / No es estrany oh Vallirana, Que't tingui tan cor endins, Si ma infantesa llunyana, Encare floreix y grana, Mil recorts entre tos pins. / Ni es estrany que yo avuy dia, Veyés viu tot y essent mort, Aquell Pare que tenia; Y perqui encare daria, La sang tota del meu cor. / Y per xó amb fe verdadera, Y amb un cor tot commogut, T'hi saludat ¡oh Bandera!, Incensant l'edat primera, Que tú en tens dintre l'escut. / Quant pasi alta y desplegada, Saludéula bons germans; Que's també santa y sagrada, Per veures en ella honrada, La Verge dels Catalans. / Es Nostre Mare amorosa, La Reyna del Principat; Es la Moreneta hermosa, Que entre els angels viu joyosa, Dalt dels cims de Montserrat. / Si correm tots á invocarla, Quant els mals dintre el cor son, Estant bons debem honrarla, Y quant pasi saludarla, Amb la fe mes gran del mon. / Somatent de Vallirana, Que la Bandera has rebut; El poble en pes te demana, Que com yo mes per galana, Te l'estimis per l'escut. / Goytal bé es tot ell puresa, Ni una taca tot blancor, Y si may per cap malesa, Pert per sempre sa honradesa, Serás tu el deshonrador. / En la lluyta per la vida, Tu ya ho sabs ¿oh Somatent!, Hi ha maldat tan pervertida, Que talment sembla mentida, Que'l mon sigui tan dolent. / Alguns cops com bondadosa, Fins consola als apenats, Anant tota presurosa, La gran falsa y enganyosa, A fé als pobres caritats. / Altres cops va empolaynada, Amb charol y bons brillants: Y anat aixís disfressada, Va ferint la gran malvada, Tot el cor dels bons germans. / Fort y ferm amb la maldat, Sens respecte y po á ningú: Com mes alt siga el malvat, Que tu ens portis ben lligat, Molt mes gran te farás tú. / Si un jorn la campana't crida, Al lloch del perill acut, Mes pensa al fer la sortida, Que val mes perdrer la vida, Que trahi á n'el nostre escut. / Pensa que l'honra es sagrada, Que ella sola es ton sostent; Que amb una honra esmicolada, Cauría tota plegada, La forsa del Somatent. / Deus se'eslau de ta noblesa, Com els cors honrats ho son, Pensant sempre amb gran fermesa, Que un esclau de l'honradesa, Es un rey á l'altre mon. / Fesho aixins tal com t'ho mana, L'amor gran que't te el cor meu; ¡Per la Pau que'ns agermana!, ¡Per l'Honor de Vallirana!, ¡Per la Fe del mateix Deu!'.</p> 08295-758 <p>El poema va ser compost per en Jacint Bogunyà i Baxeras, advocat i fill adoptiu de Vallirana, en motiu de la benedicció de la bandera del Sometent Armat de Vallirana, beneïda el 25 de març de l'any 1913.</p> 41.3879200,1.9319700 410705 4582372 1913 08295 Vallirana Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-09 00:00:00 Adriana Geladó Prat Jacint Bogunyà i Baxeras 119 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:18
71945 Poema del Campanar de l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-del-campanar-de-lesglesia <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 75-76.</p> XX <p>'Tija esvelta del seny de Vallirana, vigiles, campanar, la fe del poble i batega el pregó, cada campana, d'alens del cor al respirar més noble. Honor del patronatge de la festa en aquesta diada centenària d'aquell vuit-cents que et lliberà de pesta la indefallent, humil, viva pregària dels vilatans a Sant Sebastià, avui el repiqueig sigui alimària que dati i esbargeixi, llà d'enllà, l'apostolat de bona feina llesta'.</p> 08295-759 <p>El poeta valliranenc d'adopció Josep Maria López Picó va escriure aquesta composició en motiu de la inauguració del campanar de l'església parroquial de Sant Mateu, el 18 de setembre de 1955. Aquests versos foren escrits com a colofó dels recordatoris que es van fer de la benedicció del campanar i del bateig de les campanes. L'any 2005, en motiu del 50è aniversari de la construcció del campanar, es va fer una reproducció d'aquest recordatori. La composició també fa referència al Vot de Poble a Sant Sebastià, que aquell any 1955 celebrava el seu centenari.</p> 41.3825300,1.9290700 410455 4581776 1955 08295 Vallirana Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-09 00:00:00 Adriana Geladó Prat Josep Maria López Picó 119 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:18
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5