Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60032 | Llegenda del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell | <p>ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | XX | <p>Llegenda de la donzella del castell de Saldes. Una pubilla de Saldes captivà al senyor per la seva bellesa i aquest la volgué fer seva, la feu tancar al castell fins que ella accedís. La donzella demanà ajuda a la Verge que la convertí en un colom blanc què aconseguí la llibertat. Des de llavors cada 25 de març, una coloma seguida dels seus colomins entra a l'església i deixa un dels seus fills per tal que faci companyia a la Verge. En record d'aquesta llegenda la geganta de Saldes representa la donzella del Castell, fent parella amb Benat Galceran de Pinós, senyor de Saldes.</p> | 08190-108 | Saldes. | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||||||
| 60036 | Bassa de les Bassotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-bassotes | <p>Bassa natural que s'omple amb aigua de la canal de les Bassotes i de la font de les Bassotes. Es troba al Cadí, al coll de les Bassotes, al peu dels cingles de la bola. Potser l'element més important d'aquesta bassa és que és un abeurador natural de la fauna de la zona.</p> | 08190-112 | Saldes. Coll de les Bassotes | 42.2631600,1.6939300 | 392280 | 4679821 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||||||||
| 60037 | Llegenda de la construcció del monestir del Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-construccio-del-monestir-del-sull | <p>ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | Tot i que es conserva la memòria de la llegenda, es coneix molt poc. | <p>La llegenda de la construcció del Sull diu que l'elecció de lloc fou a càrrec d'un nadó que es posà a parlar en acabat de néixer i indica que es lligués una corda a la panxa d'una mula i alà on es pari feu el monestir.</p> | 08190-113 | Saldes. Monestir de Sull. | 42.2426300,1.7596600 | 397668 | 4677460 | 08190 | Saldes | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||||||
| 60044 | Llegenda de les bruixes del Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-bruixes-del-pedraforca | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | <p>Explica la llegenda que en època en que la zona estava dominada pels sarraïns els habitants de Saldes van sentir sorolls una nit, en sortir veieren que sobre la muntanya Pedraforca s'aixecava una impressionant fortalesa poblada per éssers estranys que, aliant-se amb els sarraïns mataven a tir de sageta a un cristià que gosava transitar pel territori dominat pel castell encantat. Els cristians varen demanar ajut a Déu, qui escoltant els seus precs, va enviar a la terra sant Miquel amb un estol d'àngels i, la nit del 31 de desembre de fa més de mil anys, varen construir el castell fent que la muntanya on s'assentava prengués forma de forca, d'aquí el nom. S'explica que l nit del 31 de desembre, la nit de Sant Silvestre, les bruixes es reunien al Pedraforca en record de l'existència d'aquell castell encantat. Des de llavors el Pedraforca és coneguda com la muntanya màgica i es relaciona amb moltes llegendes sobre l'existència de bruixes.</p> | 08190-120 | Saldes | 42.2361000,1.7091000 | 393486 | 4676797 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||||||
| 60056 | Revetlla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan-1 | XX | <p>La revetlla de Sant Joan és una celebració que a Saldes es relaciona amb el Pedraforca i amb les llegendes relacionades amb la bruixeria a la zona. Es celebra el dia 23 a la nit. La festa es va iniciar fa 10 anys, a càrrec de la bruixa Aramís Fuster. Va fer un ritual al peu del Pedraforca, al camp de futbol de Saldes, un ritual de bona sort en el que invocava a la muntanya i va fer la dansa del foc al voltant de la foguera. Els anys següents es feia el ritual amb bruixots diferents, fins el 2004 en que el jovent del poble es va fer càrrec de la celebració. Des de llavors s'organitza una gran foguera i es fa un ritual en el que es reparteixen flors i paper de tres colors a la gent segons la sort que vulguin invocar: groc, verd i vermell, per diners, salut i amor. Cada persona escriu en el paper del color el desig que vulgui i el crema a la foguera, després la flor la tira en un recipient en el que es fa una pócima. A més es fan altres actes: una obra de teatre que explica alguna de les llegendes de bruixes a l'entorn del Pedraforca, un mercat artesà de bruixes i Pedraforques.</p> | 08190-132 | Saldes | 42.2269000,1.7361400 | 395702 | 4675742 | 1997 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||||||
| 91416 | Font de la Mansana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mansana | s. XIX | <p>La Font de la Mansana està localitzada a l'extrem nord-oest d'un camp a pocs metres del nucli urbà de Sant Jaume. L'estructura de la font està formada per un mur fet de carreus en el que hi ha el brollador d'aigua, amb un tub de ferro. La font no disposa de pica a la seva base, de manera que l'aigua brolla fins a un desaigüe a pocs metres. A costat i costat de la font hi ha un banc construït amb lloses de pedra ben escairades i sense lligar. L'entorn del torrent afavoreix l'aparició d'espècies vegetals propies dels entorns humits. </p> <p> </p> | 08216-59 | Font situada a l'Oest del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla del Cingle. | 42.1876500,2.0190000 | 418995 | 4671077 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91416-img27050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91416-img4863.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El topònim de Mansana es creu que podria provenir de 'mens sana', el que denotaria un indret de sanació. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 91520 | Pintures del Santuari de Santa Maria dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-santuari-de-santa-maria-dels-oms | <p>RODRIGUEZ, G. (2005) Informe de restauració de les pintures del Santuari de Santa Maria dels Oms. </p> | s. XIX | La major part de les pintures de la nau s'han perdut a causa de l'excés d'humitat a l'edifici. Les del cambril es van restaurar el 2005. | <p>La decoració pictòrica del santuari de Santa Maria dels Oms és d'estil neoclassic amb símbols a la volta de les lletanies marianes. En una de les bigues del cor hi apareix la data de les pintures, el 1888, però les cates realitzades durant el procés de restauració demostren que anteriorment a aquestes el santuari ja estava pintat. Al cambril, la decoració és més rica que en la resta de l'església, ja que, entre d'altres motius, hi apareixen representacions figuratives. A la cúpula hi trobem representats vuit grups de tres àngels cadascun, amb els símbols de la Marededéu: ceptre, ploma, àncora, trompeta, balances, lliris, anell i roses blanques. A les parets laterals hi ha les escenes bíbliques de Jacob, Moisès, Judit i Ester. Ens els dos quadres més grans hi apareix el tema de la processó. Els quatre evangelistes estan representats amb els seus respectius símbols decorant la zona de les petxines. L'escena pictòrica de l'anunciació, amb unes ornamentacions més riques que la resta del conjunt, presideix el cambril. </p> <p>El conjunt pictòric del cambril es trobava en un estat de conservació molt deficient, provocat principalment pels continuats excessos d'humitat, la que accedia les pintures pel subsol i per la teulada. La quantitat d'humitat del terreny feia que les pintures absorbissin l'aigua, provocant el deteriorament dels materials i l'aparició de sals en la capa pictòrica. D'altra banda, les esquerdes de la teulada van deixar entrar l'aigua que en molts casos tocaba directament la superfície, provocant també la debilitació de totes les capes del mur i de la pintura, separant-la de la paret. </p> <p>Les carnacions dels personatges representats estaven ennegrides a causa de l'alteració d'alguns pigments utilitzats, el que en molts casos dificultaven la lectura de les imatges. Les accions humanes també van col.laborar en les degradacions, com és el cas de les nombroses ratllades, inscripcions i la realització d'un foc a terra que va cremar la pintura del seu voltant. </p> <p>En els llocs on es tenia informació suficient, es va realitzar una reintegració ilusionista, imitant el més fidelment possible la pintura original. En la resta de llacunes es va realitzar degradacions de color que van quedar integrades en tot el conjunt. </p> <p> </p> | 08216-65 | Santuari de Santa Maria dels Oms. | 42.1814500,2.0112500 | 418347 | 4670396 | 1888 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91520-img4834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91520-img4826.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Desconegut | L'excel·lent treball de restauració de les pintures del cambril es va dur a terme el 2005 a càrrec de Gemma Rodríguez i el seu equip. | 99 | 52 | 2.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||
| 91648 | Pica baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-7 | <p>Pica baptismal formada per dos blocs de pedra de gres sorrenc. Té una base cilíndrica d’uns 20 cm d’alçada i un metre de diàmetre. La peça superior té una secció de forma troncopiramidal i la planta és circular. No hi ha restes de decoració ni a l'exterior ni a l'interior. Actualment està coberta per un element metàl.lic de forma còncava que es corona amb una creu llatina. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-71 | A l'entrada de la nau principal de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91648-img4706.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La peça no s'ha pogut datar amb exactitud. | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||
| 91766 | Fons de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | s. XIII-XX | <p>En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, des del s. XIII al s. XX, amb alguns exemplars digitalitzats. Els més antics són dos pergamins, del 1254 i el 1270, amb sentències atorgades pel prior de Sant Jaume de Frontanyà, qui actuava de judge delegat pel Bisbe d’Urgell. Destaca un manuscrit del s. XIV en el que, entre d’altres, conté una apel·lació al papa sobre l’excomunió de Roger de Pallars, senyor de Mataplana, i del prior de Sant Jaume de Frontanyà (de l’any 1337, fulla 8). Segueixen quatre documents de pleits civils entre el priorat i veïns del municipi, dels anys 1637-1696. Del s. XVIII es conserven cinc documents processals entre veïns, dels anys 1720-1750. Destaca un document del 1876 on es mostren els segells de l’ajuntament al llarg dels anys. També s’hi poden trobar amillaraments, des del 1851 al 1952, així com expedients d’incautacions, assumptes municipals i constitució d’ajuntaments durant la Guerra Civil Espanyola (del 1936-1939). Finalment, hi ha una unitat corresponent a Sant Jaume de Frontanyà del registre del Partit Judicial de Berga.</p> | 08216-81 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91766-document-aca-excomunio-prior-st-jaume0.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Civil | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94 | 56 | 3.2 | 1768 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||
| 91957 | Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-frontanya | s. XX | <p>La Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà es celebra el cap de setmana més proper al dia de Sant Jaume, patró de l'església del poble, que cau en 25 de juliol. La festa ha patit canvis durant els anys.</p> <p>Antigament, la Festa Major era festa grossa, on acudien tots els habitants de Sant Jaume i de municipis veïns. Es celebrava Missa Major, que era solemne, es feia cantada i se solia interpretar una missa de Pius X. La plaça de dalt es guarnia, s'enramava i es tancava amb boixos per celebrar-hi el ball que durava tres dies, on es podien escoltar 'músics grossos', un acordionista i un jazband (conegut popularment com a 'xisband'). La resta de balls durant l'any, només gaudien d'un acordió. </p> <p>Actualment, el dissabte al matí i a la tarda es duen a terme activitats infantils, concurs de botifarra i de tennis taula, mentre que al vespre sol haver-hi un concert acústic. Diumenge al matí hi ha la típica fira d'artesans, jocs tradicionals al carrer, missa solemne en honor al patró i ball popular. Abans en el transcurs de la missa es feia la cantada de goigs en honor al Sant. Durant els anys 80 del segle XX, la Festa Major comptava amb alguns actes més i era molt popular entre els veïns dels pobles del voltant. </p> | 08216-85 | Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-1977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-fira-2010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-2009.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les festes majors acostumen a dur-se a terme durant els mesos d'agost i setembre, ja que deriven de les celebracions de la collita anual. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||
| 91959 | Aplec dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-oms | s. XX i XXI | Actualment només es conserva la missa. | <p>L'aplec dels Oms es duu a terme el dilluns de Pasqüa Florida al Santuari de Santa Maria dels Oms. Antigament l'aplec tenia l'objectiu de continuar amb el culte al santuari celebrant una eucaristia i, en finalitzar l'aplec, era costum d'anar a dinar al bosc. Durant els anys 80 i 90 del s. XX l'aplec era molt popular entre antics habitants del poble i veïns de les rodalies, qui aprofitaven l'ocasió per retrobar-se, ballar sardanes amb música en viu i rifar-se la mona. Actualment, la celebració s'ha despopularitzat i reduït a una eucaristia al santuari. </p> <p> </p> | 08216-86 | Santuari de Santa Maria dels Oms | 42.1814500,2.0112400 | 418346 | 4670396 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91959-c4-aplec-dels-oms-ac-81.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91959-aplec-dels-oms-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91959-aplec-dels-oms0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 91960 | Fira de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-reis | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona</p> | s. XX | No es duu a terme des dels 1980s. | <p>La Fira de Reis era un exemple de les fires nadalenques de la zona, especialitzades en productes típics d'aquelles dates. A Sant Jaume es feia una rifa amb cartes i es donaven torrons als guanyadors. A la tarda de la vigília, els infants sortien al carrer amb una esquella tot fent molt soroll perquè els Reis els sentissin, no passessin de llarg i deixessin regals en unes grans cistelles que es posaven a les eixides de les cases. La fira es va voler recuperar durant els anys 1980 al jardí de Cal Ferrer, amb animals i productes agrícoles i ramaders, però desafortunadament no va tenir continuïtat. </p> | 08216-87 | Era de Cal Ferrer i Plaça de Baix. | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91960-d2-firabestiarak.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 91962 | Joc de bitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-bitlles | <p>RUMBO, A. (2005) ' Festes i Tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona. </p> | s. XX | La tradició no ha perdurat. | <p>A Sant Jaume de Frontanyà, cada diumenge a la tarda es jugava a les bitlles al Padró de Cal Mestre. Els dos equips que hi participaven tenien en joc un porró de vi amb gasosa. Les bitlles era el joc per excel.lència i una activitat lúdica molt popular, junt al ball dels diumenges que es feia a Cal Sastret o a Ca l'Eloi. A les bitlles només hi jugaven els homes, els que s'havien fet ells mateixos nou bitlles d'uns vuitanta centímetres d'alçada que s'havien fet ells mateixos amb fusta de pi. Les posaven en un espai de tres per tres i amb el truc, una bola de fusta que tenia forats per agafar-la, havien de tirar-les a terra. </p> | 08216-89 | Padró de Cal Mestre | 42.1874000,2.0245700 | 419454 | 4671044 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91962-bitlles-sjf.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 91974 | Esperit de saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esperit-de-sauc | <p>GAUSACHS, Ramon (2008): Les herbes remeieres Vol.II - De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica, Ed. Rafael Dalmau, Barcelona.</p> <p>TILGNER, Sharol Marie (2009): Herbal medicine. From the Heart of the Earth, Wise Acres LLC, Pleasant Hill, Oregon, USA.</p> <p>GRIEVE, Mary (1973): A modern herbal, Barnes and Noble, Kent, UK.</p> | <p>L'esperit de saüc o essència de saüc és un remei molt popular per les seves propietats antiinflamatòries, antitèrmiques pels refredats i la tos i també el mal de coll. A Sant Jaume i pobles veïns normalment es feia a final de mes de maig o principi del mes de juny, quan es troba la flor del saüquer en el seu millor moment i s'elaborava per tot l'any, tot intercanviant-la amb els veïns que se'n quedaven sense. </p> <p>El procés per obtenir aquesta medicina seguint la tècnica tradicional era molt laboriós i lent. Un cop recol.lectades les flors, es posaven sobre un drap de lli o cotó dins d'una cassola. Sobre les flors es posava una font de calor, en aquest cas una cassola amb brases, i s'extreia l'essència de la flor, que gotejava sobre la cassola. Les flors es canviaven quan agafaven una tonalitat més fosca, tot reemplaçant-les per flors fresques. Les brases també s'havien d'anar alimentant durant tot el procés que podia durar tot el dia i la nit. Aquesta brasa és el que donava un gust diferenciador a l'essència de saüc, la que popularment era coneguda pel seu mal gust de planta fumada.</p> | 08216-91 | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91974-taller-sauc-rosa_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El saüc (Sambucus Nigra L.) és de la família Caprifoliaceae. Les flors creixen en els brots nous de cada any, blanques de cinc puntes, totes a un nivell. S’estenen de manera plana i destaquen per un perfum dolç i penetrant. Els fruits formen uns raïms de color negre que es cullen quan estan madurs.Tradicionalment el saüc era considerat un arbre màgic i sagrat, pel que, que a més a més dels seus innumerables usos i virtuts, se'n troben en la majoria de cases per protecció. D'aquí que se'l coneix com a 'bonarbre'. El saüc és un arbre molt preuat a tot el món, ja que se'n poden utilitzar gairebé totes les parts: fusta per fabricació de flautes, pintes, pinxos...; l'escorça es fa servir en algunes cultures com a purgatiu o utilitzat en salves per tractar morats; l'arrel ofereix un tint negre molt interessant; les fulles són repel.lent d'insectes i agilitzen la fermentació del compost; la flor és considerada expectorant, demulcent, diaforètica, diurètica, galactògen i anti-inflamatòria; el fruit modula el sistema immunològic, és antiviral, digestiva, diurètica i també s'ha utilitzat en alguns indrets per a acolorir certs vins (sobretot port). La flor del saüc, a part de l'esperit, també es pot consumir de moltes maneres diferents: en infusió, en vinagre, arrebossada o en bunyols, en llimonada o cava i en concentrat o 'cordial', un refresc molt popular a l'estiu, ideal per rehidratar, essent un electrolit natural. Actualment, el remei encara és utilitzat popularment, tot i que els veïns que en produeixen ja no utilitzen la tècnica tradicional, sinó que l'extreuen per un procés d'arrossegament de vapor amb alambic. Al Jardí Bauma, amb la col.laboració de Solus: Solucions Naturals, encara es poden fer tallers de producció dels diferents remeis herbals típics de la zona. La imatge mostra un taller dels usos del saüc al Jardí Bauma, on apareix Rosa Sala, una de les poques persones que encara fan l'esperit de saüc a la manera tradicional, i Rosa Heras, infermera, jardinera i conservadora de la tradició herbal. | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||
| 91983 | Llegenda del Dimoni dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-dimoni-dels-oms | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda del Dimoni dels Oms és molt popular a Sant Jaume de Frontanyà i les seves rodalies. Aquesta narra la història d'un veí del poble que va trencar l'eix del carro que portava carregat de sacs de blat. Al veure que hauria de carregar els sacs a coll, va remugar que pagaria el que fos perquè algú l'ajudés a portar-los fins a casa. Dit i fet, se li va presentar el Dimoni dels Oms disfressat, qui li va oferir la seva ajuda a canvi d'una petita recompensa. L'home, cansat i desesperat, va accedir ràpidament sense demanar detalls del tracte. El Dimoni va apilar els sacs tan carregat com podia, mentre que el veí es va començar a qüestionar l'orígen d'aquell personatge amb unes recargolades banyes i una cua que sortia sota els parracs. Per acabar-ho d'arreglar, l'estrany sabia on l'home vivia sense haver-li-ho dit! El dimoni va descarregar els sacs a l'era de la casa i li va demanar el pagament tal i com havien acordat: volia la seva ànima! En aquell moment, el pagès va entendre qui l'havia ajudat, però un tracte és un tracte i no es podia fer enrere. Aleshores va apareixer la Mare de Déu dels Oms, qui va afirmar que el tracte no era vàlid, doncs l'home havia demanat algú que l'ajudés a portar els sacs fins a casa i el dimoni els havia deixat a l'era. Gràcies a la intercessió de la Mare de Déu, l'home va salvar la seva ànima. </p> | 08216-92 | 42.1814300,2.0112500 | 418347 | 4670394 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-el-dimoni-mauri0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-img48210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-img48240.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | L'argument d'aquesta llegenda s'extén a tot el territori en diferents versions; d'entre les més conegudes, destaca la del Pont del Diable de Martorell. Algunes versions d'aquesta llegenda inclouen petites variants, algunes de les quals substitueixen la figura de la Mare de Déu dels Oms per la de Sant Miquel, la que s'il.lustra en la imatge de l'escultura de Sant Miquel i el Dimoni que encara ara hi ha al Santuari dels Oms (l'original sembla que va ser cremada durant la Guerra Civil Espanyola). El Dimoni dels Oms era molt popular, fins al punt que molta gent s'encomanava a ell, i no a Sant Miquel o a la Mare de Déu, amb l'expressió 'valga'm el Dimoni dels Oms'. També hi ha documentada part de la lletra d'una cançó que se li cantava, tot i que es desconeix la melodia: 'El dimoni dels Oms té unes grosses banyes per treure els cristins d'aquestes contrades'. | 98|119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||
| 91987 | Llegenda de la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La troballa de la Mare de Déu dels Oms gaudeix de diferents versions. La primera és la típica llegenda on la Mare de Déu és trobada per un bou. El seu pastor se l'endú i quan arriba a casa, la imatge ha desaparegut. El dia següent la torna a trobar al mateix lloc, la torna a recollir i aquesta desapareix una i altra vegada, fins a tres. Finalment accepta que la imatge vol restar al seu lloc original, on li construeixen un santuari. </p> <p>La segona versió explica que va ser un pastor qui va trobar la imatge dalt d'un om. Poc després de la troballa, els animals del ramat del pastor que estaven afectats per diverses malalties van quedar guarits. Els veïns de la vall van edificar una esglesia al cim del turó prop de la soca de l'om per aixoplugar la Verge, la devoció de la qual va ser molt popular a la zona, especialment entre pastors. D'aquí que Mare de Déu dels Oms és benerada per guarir els mals de les persones i el bestiar, especialment el mal de trencadura. </p> | 08216-93 | 42.1814400,2.0112500 | 418347 | 4670395 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91987-img4819.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||
| 91989 | Llegenda del Pare Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pare-llop | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda del Pare Llop parla d'un misteriós personatge que vivia a la Cova dels Orriols, a Castellar de N'Hug. Aquest es passejava per les contrades demanant diners als veïns per tal que els llops que ell controlava no ataquessin els ramats i les persones. Aquesta llegenda està documentada a Castellar de N'Hug, La Pobla de Lillet i a Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-95 | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||||||||
| 91990 | Llegenda de la Mà de Mico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-ma-de-mico | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda de la mà de mico explica que una mà peluda corria per les cases a hores intempestives. Aquesta agafava objectes de les cases i castigava aquells que no es portaven bé. </p> | 08216-96 | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91990-ma-de-mico-bn.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Aquesta llegenda està documentada i és totalment original de Sant Jaume de Frontanyà. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||
| 91992 | Goigs a Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-esteve | s. XX | <p>Els goigs de Sant Esteve estan escrits en un document mida foli i imprès amb tinta negra. Aquest està emmarcat per una garlanda d'ornamentació geomètrica i floral. A la part superior es situa el títol i advocació (Goigs a l'invencio del proto - martir Sant Esteva que es venera a la capella de Sant Esteve de Tubau de Sant Jaume de Frontanyà). Al centre apareix un gravat amb la imatge del sant i a la part inferior el text del goig organitzat en tres columnes, separades per una línia contínua. Finalment, es detalla l'oremus. Fora del marc, es detalla la impremta (Imp. Maideu de Ripoll) i l'any (1980). </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-98 | 42.2041400,2.0416800 | 420888 | 4672887 | 1980 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||||||
| 91995 | Goigs o Cobles a la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-o-cobles-a-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> | s. XIX - XX | <p>Les cobles a la Mare de Déu dels Oms han tingut diverses edicions al llarg dels anys (1848, 1854, 1858, 1865, 1872, 1877, 1884 i algunes sense data). Té mida foli i està imprès en tinta negra. L'edició més antiga té els goigs per un costat i, per l'altre, un gravat amb la imatge de la Mare de Déu (amb un pagès i un bou) que sembla datada del 1680. S'observa una sanefa d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document. A la part superior, hi consta el títol i l'advocació (<em>Coplas en alabansa de nostra senyora dels Olms, venerada en sa capella, situada en lo antich priorat de Sant Jaume de Frontanyà, ara Bisbat de Solsona</em>). En aquesta part superior també hi ha un gravat amb la Mare de Déu amb el fill a coll i una planta a l'altra mà, davant d'un om, amb un pagès a l'esquerra de genolls i un bou a la dreta, qui segons una versió de la llegenda la trobaren. També hi ha motius ornamentals a cada costat del gravat. A la part central hi ha el text dels goigs, en tres columnes separades per una sanefa de motius florals. Consta d'una entrada o tornada inicial, 12 estrofes o cobles i finalment una quarteta o tornada. A la part inferior s'aprecia l'oremus. Sota una línia separatoria s'indica l'impressor: 'Manresa: Per Ignasi Abadal, Plassa del Olm, any 1848. En edicions d'anys posteriors, a la part inferior hi ha un avís del Bisbe Benito de Tortosa, datat del 1873, que diu: '<em>Concedemos 40 días de indulgencia en la forma acostumbrada por la Iglesia, a las personas que devotamente canten o recen las anteriores alabanzas a María Santísima o la mayor parte de ellas</em>'. </p> | 08216-101 | 42.1814100,2.0112400 | 418346 | 4670391 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91995-coples-mdoms-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91995-coples-mdoms-2.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Els Goigs tenien com a títol “Cobles en alabansa de…”, ja que els goigs agafaven com a títol l’estròfica originària de la dansa trobadoresca. Així, la cobla feia referència a la forma de la composició, a la divisió del text en estrofes o cobles. | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 92000 | Tossal de les forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-de-les-forques | <p>CARRION ROIG, R. (2005) 'Geografia' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona.</p> <p> </p> | <p>El Pla del Cingle és una estructura en forma de cingles que presideix el poble de Sant Jaume de Frontanyà i en representa un dels elements més característics del seu paisatge. Pertany al conjunt orogràfic del massís del Catllaràs, junt als cingles de Frontanyà. Aquestes timbes presenten uns estrats de roques sedimentàries amb una estructura horitzontal poc cohesionada. Els talussos amb vegetació arriben força amunt, només deixant els darrers 50 metres amb roca exposada. Talussos i cingles parteixen a uns 1080 m d’altitud, amb base al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, i arriben fins a la cota 1210, amb un desnivell gairebé vertical (CARRION ROIG 2005).</p> <p>Des del Pla del Cingle es pot gaudir de la vista aèria més bucòlica del poble de Sant Jaume, tot observant el nucli urbà en primer terme i una vista espectacular de l’església, seguit per un entorn de boscos, turons i planes que s’esten fins a l’horitzó. Actualment, al capdemunt hi ha la tercera versió d’una creu de grans dimensions, la que ha estat comissionada per la Penya Excursionista Guimerà.</p> <p>La part més característica del Pla del Cingle, per la seva espectacular vista, és coneguda com el Pla de les Forques, on actualment hi ha la creu. Segons diu la tradició popular oral, allí s’hi penjaven aquells que desobeïen. </p> | 08216-104 | A l'est del Catllaràs, el Pla del Cingle es troba a l'extrem oriental de les cingleres de Frontanyà. | 42.1890200,2.0220000 | 419244 | 4671226 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92000-img4400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92000-img4690.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les coordenades corresponen al Pla de les Forques. | 122 | 2153 | 5.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 92002 | Rasos de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rasos-de-tubau | <p>CARRION ROIG, O. (2005) 'Geologia' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | Cal tenir en compte la vulnerabilitat de les poblacions d’algunes espècies, sobretot del gall fer, que està en un dels límits sud de la distribució i en un rang altitudinal molt baix (900-1000 m) en relació amb el que és normal en aquesta espècie a la zona prepirinenca i pirinenca de Catalunya. | <p>Els Rasos de Tubau és un massís de naturalesa càrstica, de sòl calcari, a cavall entre les comarques del Berguedà i el Ripollès. El seu vessant septentrional està dominat pels Cingles de Tubau, visibles des de Gombrèn; sota els cingles hi trobem les obagues de l'Òliba i del Boix, que acullen unes magnífiques fagedes, ja en terres ripollengues. El seu vessant meriodional, el que es veu des de Sant Jaume, puja suaument fins a la carena cimera, on s'hi troba el cim d'una altitud de 1545 m i allotja la capelleta del Padró de Tubau i un senyal geodèsic (amb base quadrada de formigó de 50 cm d'alçada i gairebé un metre quadrat d'amplada amb un pilar cilíndric d'un metre d'alçada i 25 cm de diàmetre.</p> <p>Des del Pedró de Tubau es pot gaudir d'una vista excepcional de gairebé 360 graus, amb una imponent vista panoràmica del prepirineu del Berguedà i Ripollès i una visió frontal de pel.lícula del Pedraforca, els cingles de Montgrony, Puigmal i Taga. Al costat Sud, s'aprecia el conjunt de boscos, turons i planes del terme de Sant Jaume de Frontanyà, amb les serres prelitorals catalanes a l'horitzó: Montseny, Serra de l'Obac i Montserrat. </p> <p>La seva ubicació és el punt de canvi de diferents conques fluvials. Al NO, torrents de Solls, i de l'Aranyonet són tributaris del riu Arija, que a la vegada ho és del riu Llobregat; Al Sud, els diferents cursos fluvials coincideixen a la Riera del Merlès, també tributaria del riu Llobregat. A causa de la naturalesa calcària del sòl, la gran part de circulació d'aigües és subterrània, tot formant nombrosos fenòmens càrstics. </p> <p>Geològicament, els relleus han sofert els plegaments alpins a causa del contacte amb la ferma barrera axial pirinenca. Els terrenys que predominen pertanyen al Cretàcic superior i a l'Eocè i la major part està constituïda per conglomerats, gresos i argiles del Paleogen.</p> <p>Els Rasos de Tubau destaquen per la seva gran biodiversitat. La vegetació dominant són les pinedes de pi roig (<em>Pinus sylvestris</em>). Hi ha algunes taques de pi negre (<em>Pinus uncinata</em>) en les obagues i parts més altes, i algunes petites franges estan dominades per les rouredes de roure martinenc (<em>Quercetum pubescens</em>) i per petits claps de fageda (<em>Fagion sylvaticae</em>).</p> <p>Aquest espai natural protegit té un gran interès faunístic, és remarcable per acollir una petita població de gall fer (Tetrao urogallus), la situada a menys altitud del territori pirinenc. Aquesta zona també conté bones poblacions de cérvol (<em>Cervus elaphus</em>) i de cabirol (<em>Capreolus capreolus</em>), així com altres espècies de mamífers com el gat salvatge (<em>Felis sylvestris</em>), la llebre europea (<em>Lepus europaeus</em>), el teixó (<em>Meles meles</em>), el senglar (<em>Sus scrofa</em>) i la guineu (<em>Vulpes vulpes</em>). Pel que fa a les aus, s'han identificat: <em>Pernis apivorus, Gypaetus barbatus, Hieraaetus pennatus, Falco peregrinus, Tetrao urogallus, Caprimulgus europaeus, Dryocopus martius, Lullula arborea, Lanius collurio, Pyrrhocorax pyrrhocorax.</em></p> <p> </p> | 08216-106 | Massís situat a l'extrem nord del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, termejant amb Gombrèn i Les Llosses. | 42.2201800,2.0494900 | 421553 | 4674660 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-rasos-de-tubau-13-07-2014-2191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-img4567-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-zona-geografica-rasos-de-tubau1.png | Legal | Mesozoic|Paleògen|Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 122|124|121 | 2153 | 5.1 | 1764 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 92020 | Antiga font i abeurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-font-i-abeurador | s. XIX | L'element va ser enterrat a causa de les obres de pavimentació del núcli urbà. Actualment només n'és visible un tros de la llosa central de la font. | <p>Antiga font d'aigua del poble de Sant Jaume de Frontanyà, just davant de les Freixeres, on hi havia la bassa del poble. </p> <p>La font està ubicada en una paret de pedra, que conté les terres de la Plaça de Dalt. Té una llosa central amb una data esculpida (1880) i un cercle amb un motiu ornamental indistingible actualment. Al centre de la llosa hi havia una aixeta de metall. No hi havia pica, sinó un forat a terra. A la seva esquerra, hi havia un abeurador pels animals, una estructura a base de pedres d'aproximadament 1,5 m. de llargada, 0,5 m. d'amplada i 0,8 m d'alçada. </p> <p>Actualment només en resta la part superior de la llosa central de la font, doncs la resta va ser enterrat durant les obres de pavimentació del carrer. </p> <p>La font era un punt de trobada i d'abeurament durant la transhumància, així com font d'abastiment d'aigua per als veïns del poble. Molt probablement, va ser un dels elements determinants per al primer assentament de Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-108 | Davant de les Freixeres, al costat de ponent del camí que va a la Pobla de Lillet | 42.1876000,2.0240300 | 419410 | 4671067 | 1880 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-img4681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-a-la-font-am-63.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 92096 | Tomba megalítica del Quintà de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-megalitica-del-quinta-de-les-planes | <p>CARRERAS, E. I TARRÚS, J. (2017) “El Quintà de les Planes (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) i Pardinella (Gombrèn, Ripollès) i les cistes neolítiques amb túmul del prepirineu i altiplans de Catalunya”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2017, Vol. 58.</p> | La cista està en força mal estat i sense aixovars funeraris que puguin confirmar l’antiguitat que se suposa per la seva arquitectura. | <p>La tomba megalítica del Quintà de les Planes va ser descoberta en temps moderns per Joan Closas als anys 1980s.</p> <p>Es tracta d’una cista neolítica amb túmul de forma rectangular i gairebé enterrada dins del terreny, del qual en devia sobresortir la coberta, avui dia desapareguda. El túmul és circular i fa uns 7 m. de diàmetre. Està fet essencialment de terra i encara és molt visible al seu voltant.</p> <p>La cambra conserva 3 lloses al seu lloc, però el frontal est està una mica desplaçat a la seva dreta. Totes són de sorrenca o gres. El seu eix més llarg s’orienta exactament d’est a oest (90-270o). L’interior de la cambra feia: 1,60 m. de longitud, 1 m. d’amplada i 0,80 m. d’alçada. Les lloses que la formen són rectangulars, no estan gaire treballades i les seves mides exteriors són:</p> <p>Llosa A /frontal oest) = 80 cm d’ample per 70 cm (conservats) d’alt i 12 cm de gruix; Llosa B /lateral nord = 155 cm d’ample per 73 cm (conservats) d’alt i 28 cm de gruix; Llosa C /frontal est = 137 cm d’ample per 67 cm (conservats) d’alt i 14 cm de gruix; Llosa B /lateral sud = 110 cm d’ample per 78 cm d’alt i 11 cm de gruix</p> | 08216-109 | Des del camí de les Planes, un cop passada la casa, es segueix la mateixa pista uns 200 m. Cal deixar el cotxe i caminar uns 200 m. a l'oest. | 42.1884100,2.0499600 | 421552 | 4671132 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92096-esquema-quinta-de-les-planes.png | Inexistent | Neolític | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 78 | 1792 | 5.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 92115 | Pica d'aigua beneïta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-daigua-beneita | s. XII | <p>Pica d'aigua beneïta de pedra situada a l'entrada de l'església tradicionalment utilitzada per purificar els deixebles abans d'entrar. Està encastada a la paret i sembla reproduïr la forma d'una petxina, símbol de fertilitat i de portadora de vida, la que és suportada per una mà esculpida a la pedra. A la part frontal hi ha una inscripció en relleu negatiu que correspon a un cristograma, el símbol de Jesucrist. </p> <p> </p> | 08216-110 | Situada a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1872200,2.0241000 | 419415 | 4671024 | 1115 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92115-img4709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92115-img4710.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El monograma IHS apareix als primers segles de la nostra era, a partir del nom grec de Jesus: Ιησούς (en majúscules ΙΗΣΟΥΣ). De l'abreviatura, iota-eta-sigma, IHΣ, es va acabar substituent la sigma final per la S, i es va mantenir la eta grega, per la seva semblança amb la H llatina. Sobre la H hi ha també es sol afegir una creu llatina. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 92199 | Jaciments paleontològics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-paleontologics | <p>MARIGÓ, J. & MINWER-BARAKAT, R. (2019) 'Mostreig opaleontològic al jaciment de Sant Jaume de Frontanyà - Mina (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)'. PINTER 23794</p> <p>CHECA SOLER, Ll. (1993), Avance descriptivo de un nuevo Paleotèrido (Mammalia, Perissodactyla) del yacimiento eoceno de Sant Jaume de Frontanyà 3 (Fm. Bellmunt, Prepirineo Catalán), Museu de Geologia de Barcelona, 3: 91-116.</p> <p>MOYÀ, S., RAMOS, E., AGUSTÍ, J., CHECA, Ll., KOLER, M. i BUSQUETS, P. (1991) Depósitos lacustres-palustres asociados a las zonas intermedias de la FM. Bellmunt (Prepirineo Catalán). Comunicaciones CONGET’91. I congr. Grupo Español del Terciario. Vic.</p> <p>CARRION ROIG, O. (2005) “Geologia” a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>Segons l’inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, a Sant Jaume de Frontanyà es poden trobar sis jaciments d’interès paleontològic. D’aquests en destaquen dos, d’origen Bartonià: SJF-1 i SJF-3c.</p> <p>El primer és un jaciment lacustre de l’Eocè mig, en el que diferents projectes d’intervenció i mostreig duts a terme el 2019 es van identificar diferents mostres de perissodàctils: artiodàctils, primats, rossegadors, insectívors i marsupials (MARIGÓ I MINWER-BARAKAT 2019).</p> <p>El segon jaciment destacable, SJF-3c, és un jaciment lacustre de l’Eocè Superior (fa més de 40 milions d’anys) situat a la formació Bellmunt que es va començar a estudiar als anys 90 del s. XX. Des d’aleshores, en aquest jaciment s’han descobert restes fòssils que ofereixen un registre de fauna molt complet: creodonts, mamífers carnívors de fa uns cinquanta milions d’anys actualment extingits; perissodàctils, mamífers herbívors ungulats, amb un nombre senar de dits, entre els que es troben els cavalls o rinoceronts; artiodàctils, mamífers ungulats amb un nombre parell de dits, entre els que actualment es troben els camells o les girafes; i diferents espècies de rossegadors, insectívors i diferents espècies de primats (MOYA et al. 1991). S’han recuperat més de 200 peces fòssils de la dentició del que ha estat una nova espècie de primat (<em>Anchomomys frontanyensis</em>), el que representa el registre fòssil més complet del món per aquest gènere de petits prosimis similars als loris i lèmurs. En aquest mateix jaciment també es van trobar les restes d’una nova espècie de primat (<em>Pseudoloris pyrenaicus). </em>I també destaca un exemplar molt interessant de paleotèrid: <em>Perissodactyla, Mammalia, </em>una possible zebra (CHECA SOLER, Ll. 1993), del que es va trobar un crani i dues hemimandíbules.</p> | 08216-114 | Entorn la BV-4656 | 42.1754700,2.0114900 | 418359 | 4669732 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-img2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-mandibula.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-esquema-mandibula.png | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 124|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||
| 92423 | Pont de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-frontanya | <p>Pont de pedra d'uns 110 cm. d'amplada, amb arc apuntat elaborat amb pedres planes desbastades, disposades a plec de llibre i lligades amb argil·la. Sembla que podria haver estat construït per l'abastiment de l'aigua a l'antic monestir. A pocs metres es troben restes d'una tuberia de fang, la que sembla conduia l'aigua a la font a Frontanyà i la conduïa fins al poble. </p> | 08216-117 | Situat a l'arribada del Pla del Cingle. | 42.1909100,2.0175200 | 418877 | 4671440 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92423-img4787.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92423-pont-frontanya-1.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||
| 92430 | La Florentina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florentina | <p>GRIFELL SALA, Q. (1983) La Florentina de Sant Jaume, L'Erol, n. 7, Berga. </p> | s. XX | <p>El record de la Florentina, vestida de negra amb una gran clau als dits, es manté viu en tots aquells que en algun moment es van creuar amb aquest emblemàtic personatge. La Florentina va néixer a Vallcebre a finals del s. XIX, tot i que no hi ha documentació escrita que ho corrobori. Es va casar a Sant Jaume amb Agustí Elies i Escarrer el 1912 i va viure a Cal Rossell fins que hi va morir el 1983. El seu marit era l'aplegador, el que recollia les almoines per la conservació de l'ermita de la Marededéu dels Oms i ella s'encarregava d'obrir l'església als visitants. Als seus últims anys, se la recorda rondinaire, amb poc temps pels infants i sense pèls a la llengua. </p> | 08216-119 | 42.1869800,2.0239900 | 419406 | 4670998 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||||||
| 92645 | Sender de Gran Recorregut 241 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-241 | <p>El sender de gran recorregut GR-241 és un sender circular que dóna la volta al Catllaràs passant per diferents termes municipals: Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Té una llargada de 59,46 km. que estan dividits en quatre etapes. La segona etapa, del Cobert de Puigcercós a Sant Jaume de Frontanyà, entra al terme municipal tot resseguint la riera del molí. La tercera etapa, va de Sant Jaume a La Nou de Berguedà, tot via Faig i Branca, ja al PEIN Serra del Catllaràs. </p> <p> </p> | 08216-121 | Creua el terme municipal de SE a NO, tot enfilant-se per la riera del molí, creuant el nucli urbà i pujant cap a la Serra de Faig i Branca, al Catllaràs. | 42.1936300,2.0077700 | 418075 | 4671752 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les coordenades corresponen a la Creu Malosa. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||||||
| 92646 | Sender de petit recorregut PR C-51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-c-51 | <p>El PR-C51 és un sender de petit recorregut circular que té una llargada de 9,130 Km. amb una alçada màxima de 1351 m. El recorregut surt del nucli urbà i s'enfila cap al Pla de les Forques (1211 m.), travessa el Pla de la Lleona i segueix fins al Collet de la Creu Malosa, on es troba amb el GR-241. Resseguint la baga baixa cap als Quintars de Santa Eugènia, per tornar a pujar fins al Coll de la Batallola, on es farà un tram al costat de la carretera de Sant Jaume a La Pobla de Lillet, ja descendint cap al poble de Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-122 | Sender circular al centre del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1890200,2.0220000 | 419244 | 4671226 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92646-1220.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Tan els PR com els GR són homologats i gestionats per la FEEC, qui s'encarrega de senyalitzar i mantenir els senders. | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||
| 92649 | Elements del sistema càrstic de la Fm Bellmunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-del-sistema-carstic-de-la-fm-bellmunt | <p>Elements de naturalesa càrstica amb més de 500 m. de potència de conglomerats dels Mb. Tubau i Mb. Frontanyà, que conformen la Fm. Bellmunt, els que constitueixen el principal aqüífer del municipi. Té una gran importància com a element geològic, així com a element paisatgístic. La zona engloba la Bauma de Picanyes, la Bauma Roja, la Bauma Negra i la Cova de les Lloberes, aquestes darreres ja en terme de Les Llosses. </p> | 08216-125 | Bauma de Picanyes. | 42.1778200,2.0029300 | 417655 | 4670001 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||||||||
| 65777 | Casanova del Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-vila | Ha crescut força vegetació a l'interior de l'estructura i sobre els murs. | La Casanova del Vilà es troba situada a 650 metres al nord-est de la casa de Coll de Pitxell, seguint un camí que marxa de darrere la casa, enmig del bosc. Conserva una planta rectangular amb algunes parets mitgeres de murs de maçoneria de pedra irregular conservats fins a 50 centímetres d'alçada. A la part est el mur conservat arriba a 2 metres d'alçada. A la part oest i sud es conserven les plantes d'estructures o estances annexes també amb murs conservats de fins a 50 centímetres d'alçada. | 08255-21 | Sector sud del terme municipal | 41.9333800,1.9704800 | 414648 | 4642892 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65777-foto-08255-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65777-foto-08255-21-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||||||
| 65786 | Les Canals dels Llucs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-canals-dels-llucs | XVIII | A causa del desús es va deteriorant progressivament i la teulada del volum antic es troba parcialment aterrada. | Les Canals està situada en una zona lleugerament elevada a l'est de la riera de Merlès, al nord de cal Pau Serrador i cal Jaume. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums principals separats per uns metres i dedicats a l'habitatge. El volum més petit, de planta baixa i primer pis, és alhora el més antic, mentre que el modern compta també amb el nivell de golfes. Ambdós estan bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en els dos casos, tot i que no coincideixen en orientació ja que el volum antic s'orienta a l'est i el modern al sud. La façana principal del volum antic, orientada a l'est, presenta estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i també amb obra vista, adossades a dreta i esquerra de la façana. Al centre hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1748 junt amb una creu intercalada a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana nord es troba molt coberta de vegetació. S'hi intueixen dues finestres a nivell de primer pis, una emmarcada amb pedra treballada actualment tapiada i una de reformada. La façana oest conté petits contraforts a nivell de planta baixa sobre els que hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada simplement amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres més, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra reformada. La façana sud té diverses estructures adossades que s'uneixen amb el volum modern, algunes de les quals es troben en un nivell força inferior respecte la masia a causa de l'important desnivell sobre el que s'assenta. En el tram de la façana visible no hi ha cap obertura. La façana principal del volum modern, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa dues portes emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda d'arc rebaixat de maó i tres finestres emmarcades amb maó. Al primer pis hi ha una galeria de punta a punta formada per cinc obertures d'arc rebaixat, dues de les quals es troben tapiades, emmarcades amb maó i sustentades per pilars de maó, exceptuant-ne un de pedra. A les golfes es repeteix la disposició amb una altra galeria de cinc obertures d'arc rebaixat, tot i que en aquest cas són de menor alçada. Com al primer pis, dues de les obertures estan tapiades. La façana est conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada tapiat. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb maó amb unes escales de pedra que hi accedeixen, a més d'una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra. A les golfes hi ha dos grans finestrals emmarcats amb maó actualment tapiats. Resulta destacable un dels carreus que formen la cantonada amb la façana nord, on hi ha la inscripció 'ANY 1915'. La façana nord conté dues espitlleres reformades a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra i maó, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La façana oest, parcialment adossada a les estructures que hi ha al voltant del volum antic, forma un queixal. Conté a nivell de primer pis dues finestres emmarcades amb maó i a les golfes, la continuació de la galeria de la façana sud amb tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó i actualment tapiades. Completa el conjunt de la masia, una pallissa de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra ubicada a l'est dels dos volums. | 08255-30 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9587200,1.9080700 | 409510 | 4645770 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65786-foto-08255-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65786-foto-08255-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65786-foto-08255-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||
| 65787 | Cal Pau Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-serrador | XVIII-XIX | Part de la teulada i els murs de càrrega estan derruïts i la vegetació envolta el costat nord i est. | Cal Pau Serrador està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, en una petita vall a l'est de la riera de Merlès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per tres volums de planta baixa, primer pis i golfes adossats en paral·lel i bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur per les diferents ampliacions. La teulada, actualment mig esfondrada, és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, mostra els tres volums que formen l'edifici. En el de l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. En el central hi ha una porta amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, un balcó emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes. En el volum de la dreta hi ha un portal amb brancals de pedra treballada i llinda d'arc rebaixat de maó a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana sud té un gran esvoranc central, sense que hi hagi cap obertura en el tram de mur de càrrega conservat. Les façanes est i nord estan completament tapades per la vegetació. Al davant de la façana principal de l'edifici hi ha diverses estructures d'ús agropecuari com la pallissa o les corts del bestiar, bastides amb murs de maçoneria de pedra i ampliades amb obra vista. | 08255-31 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9516800,1.9071000 | 409420 | 4644989 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65787-foto-08255-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65787-foto-08255-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||
| 65788 | Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-0 | XIX | S'ha reformat recentment. | Cal Jaume està situada uns 100 metres al sud-oest de cal Pau Serrador, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions força reformada, formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de primer pis una porta emmarcada amb pedra treballada a la que s'accedeix a través d'unes escales, a més d'una finestra emmarcada amb pedra treballada. A les golfes hi ha tres finestres reformades. La façana oest conté tres finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis i dues finestres reformades a les golfes. La façana nord té una cantonada integrada al mur denotant una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha quatre obertures reformades. La façana est té una estructura de planta circular adossada que probablement correspon a la cisterna. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a les golfes hi ha dues finestres reformades. | 08255-32 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9512900,1.9064000 | 409361 | 4644946 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del treball de masies de l'ajuntament de Merlès, fet per Montse Rocadembosch. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||||
| 65789 | Ca l'Estavirot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestavirot | XIX | S'està restaurant i ampliant l'edifici amb obra. S'ha modificat l'alçada i algunes obertures. | Ca l'Estavirot es troba situat al costat del camí que condueix a la masia de cal Pau Serrador. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, actualment modificat, format per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant. Els murs de càrrega eren de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades, algunes de les quals integrades al mur a causa de les ampliacions al llarg del temps. Les portes i finestres combinaven l'emmarcament amb brancals de pedra i llinda de fusta. Algunes d'elles també es trobaven emmarcades amb maó. | 08255-33 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9487200,1.9053000 | 409266 | 4644662 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65789-foto-08255-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65789-foto-08255-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||
| 65790 | Cal Martí Simón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-simon | XIX | Ha estat restaurada recentment. | Cal Martí Simón està situada en un punt elevat prop de la carena del serrat de les Sis Quarteres, uns metres a l'est del Ramassà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions reformada recentment, formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades al sud. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, forma una terrassa a nivell de primer pis. Hi ha únicament tres obertures, dues portes i una finestra emmarcats amb maó. La façana oest, que té únicament el nivell de primer pis a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia, conté tres finestres emmarcades amb maó. La façana nord forma un petit queixal per un cos adossat que sobresurt lleugerament. En aquesta façana hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana est conté tres finestres emmarcades amb maó tant a la planta baixa com a les golfes. | 08255-34 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9540400,1.9141500 | 410007 | 4645243 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65790-foto-08255-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65790-foto-08255-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||
| 65791 | El Ramassà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ramassa | XVIII | Ha estat restaurada recentment. | El Ramassà es troba situada al costat del camí que condueix des de la masia de la Vall de Vila-ramó a Puig-reig, a l'oest de cal Martí Simon. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. La casa ha estat restaurada recentment i s'ha mantingut el parament de murs de pedra i l'estiu constructiu dels emmarcaments amb brancals de pedra i llinda de fusta, actualment de nova construcció. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una porta d'accés i tres finestres a la planta baixa i quatre finestres al primer pis. A l'esquerra de la façana, antigues estructures agropecuàries (corts) han estat modificades i adaptades per a ús d'habitatge. A sobre s'hi ha obert un ampli porxo. A la part dreta de la façana hi ha una pedra amb la inscripció J.R 1987. A la façana nord-est s'hi obren dues finestres, una a nivell de planta baixa i una a nivell de primer pis. Uns metres endavant d'aquesta façana hi ha un cobert amb teulada d'una vessant i una pallissa construïda amb maçoneria de pedra amb poc morter que té dos nivells: la planta baixa amb un accés interior i el primer pis que conserva el tancament de les obertures amb llistons de fusta. La façana nord-oest presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment formant un queixal, en el qual s'hi ha conservat les restes de cairons vidriats que formaven part d'una tina de vi. A la resta de la façana s'hi obren quatre finestres. Uns metres davant d'aquesta façana hi ha una estructura circular construïda amb maçoneria de pedra on possiblement hi havia hagut una premsa de vi. Al voltant de la masia es conserven diverses estructures i elements relacionats amb la producció domèstica de vi. Un exemple és un cub de pedra revestit interiorment amb lloses on s'hi produïa el sofre per posar als ceps. Encara avui es poden observar restes d'aquest producte. | 08255-35 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9541600,1.9125500 | 409875 | 4645258 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65791-foto-08255-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65791-foto-08255-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65791-foto-08255-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la casa s'hi conserva una tina de vi que es conserva integrada a l'ús actual de l'habitatge formant el marc de l'ull de l'escala que comunica la planta baixa amb el primer pis. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 65792 | Casa de Fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-fusta | XIX | Una part de l'edifici es troba esfondrat i hi ha perill de ruïna de tot l'edifici. | La Casa de Fusta es troba situada a uns metres del camí que condueix des de la masia de la Vall de Vila-ramó a Puig-reig, a l'oest de la masia de la Riera de Tortafè. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada formada per una sola planta, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra i s'observen cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions, algunes d'elles integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg del temps. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de fusta. A l'esquerra del portal hi ha una espitllera i a sobre una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra i llinda de fusta. A la part dreta hi ha un cos adossat que sobresurt, amb coberta de lloses i teulada parcialment esfondrada. A la façana sud-est s'hi obren dues finestres i a la façana nord-est hi ha cinc petites finestres disposades irregularment. A la façana nord-oest hi ha una obertura a un nivell superior al del terra, coronada amb llinda de fusta, i una part que ha estat tapiada a l'esquerra. Uns metres endavant d'aquesta façana hi ha diverses estructures d'ús agropecuari: coberts, corts, etc. | 08255-36 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9590600,1.9170700 | 410256 | 4645798 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65792-foto-08255-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65792-foto-08255-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||
| 65795 | Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salelles-0 | XVII-XVIII | La masia està completament enrunada i només es conserven els murs de càrrega fins a una alçada mitjana d'uns 2 metres. | Salelles està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, en un punt lleugerament elevat sobre la riera de Merlès. Es tracta d'una masia de grans dimensions completament enrunada, formada originalment per un volum central de planta quadrada i diverses estructures i volums al costat, alguns dels quals probablement també estava destinat a l'habitatge. Els murs de càrrega, conservats fins a una alçada que varia entre 1 i 4 metres, són bastits amb maçoneria de pedra i amb carreus treballats delimitant les cantonades. Pel que fa a les obertures, només se'n observa una en totes les restes de l'edifici, emmarcada amb pedra treballada. La vegetació cobreix bona part dels murs de l'edifici i n'omple tot l'interior. | 08255-39 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9681800,1.9119800 | 409847 | 4646816 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65795-foto-08255-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65795-foto-08255-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65795-foto-08255-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||
| 65796 | La Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-nova | XVIII-XIX | L'edifici es troba molt derruït amb bona part dels murs perimetrals per sota dels dos metres i la vegetació cobreix bona part de l'edifici. | La Torre Nova està situada al marge est de la riera de Merlès, als peus de la vessant en el que es troben les restes de la Torre de Ginebret. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions molt derruïda i parcialment coberta de vegetació formada per un volum de planta pràcticament quadrada bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades. Actualment es conserven part dels murs de càrrega, amb alguns punts on apareix la tàpia. Les cantonades són els punts on més ha resistit l'edifici, conservant alçades pròximes als 4 metres. Només s'observa una obertura, en la façana nord-est, emmarcada amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. També són destacables alguns pilars que s'han conservat enmig dels murs de càrrega. | 08255-40 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9880800,1.9289900 | 411284 | 4649007 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65796-foto-08255-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65796-foto-08255-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65796-foto-08255-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||
| 65797 | Les Vinyotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyotes | XVIII | Les Vinyotes està situada en un punt elevat a l'extrem oest de la plataforma en la que es troba el nucli de Pinós, en un punt amb vistes sobre la vall de Merlès. Es tracta d'una masia de petites dimensions, formada per un únic volum dedicat a l'habitatge d'un sol nivell i diverses estructures al voltant, la majoria de les quals aterrades. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest presenta una porta emmarcada amb pedra treballada i una data molt esborrada amb una creu intercalada a la llinda, una finestra també emmarcada amb pedra treballada i una porta de grans dimensions reformada a l'extrem dret. La façana sud conté tres finestres emmarcades amb pedra treballada, la façana oest, on hi ha una cantonada integrada al mur denotant una ampliació, conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una, tapiada, emmarcada amb monòlits de pedra treballada i finalment la façana nord no té cap obertura. | 08255-41 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9781000,1.9272700 | 411128 | 4647901 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65797-foto-08255-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65797-foto-08255-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65797-foto-08255-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una cadena al mig del camí restringeix l'accés a la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||
| 65798 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-9 | XVIII | El Vilar es troba situada en un punt enclotat al sud-oest de la masia de Ginebret. Es tracta d'una casa d'una casa de planta irregular, de planta baixa i un pis, formada per un volum central envoltat per diversos cossos adossats que corresponen a antigues estructures agropecuàries i masoveries actualment reformades i habilitades com a habitatges independents (el Vilar, el Vilar xic, cal Traginer, cal Vaquer i cal Fadrí). Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord-est, presenta una forma de queixal ja que té un cos que sobresurt perpendicular de la part esquerra. Al centre de la façana hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, amb la data inscrita de 1798 i una creu al mig. A la dreta del portal hi ha una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda i ampit reformats. Al primer pis s'hi obren dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra. A la façana nord-oest hi ha una petita finestra a la planta baixa coronada amb llinda de fusta. Al primer pis s'hi accedeix a partir d'una escala moderna de ferro. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. A la façana sud-oest s'hi pot observar una finestra emmarcada amb monòlits de pedra que es troba actualment tapiada. A la banda dreta sobresurt un cos perpendicularment formant un queixal. La façana sud-est està formada per diversos adossats que corresponen a antigues estructures agropecuàries reformades per a ús d'habitatge. Al primer pis del volum central s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. | 08255-42 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9766100,1.9344900 | 411724 | 4647728 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65798-foto-08255-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65798-foto-08255-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||||
| 65799 | Ginebret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebret | XVIII | Ginebret està situada en un altiplà elevat a pocs metres de l'església de Santa Maria de Pinós. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i diverses estructures adossades al voltant, especialment al costat sud on formen un pati tancat davant la façana principal de l'edifici. El volum principal, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, està format per planta baixa, primer pis i golfes sota teulada i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, una petita finestra emmarcada amb maó i unes escales que condueixen a un accés reformat al primer pis, on també hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A les golfes hi ha únicament una finestra reformada. Davant aquesta façana hi ha un pati tancat, delimitat per la mateixa façana i per estructures agropecuàries disposades a banda i banda i bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb obra. Aquest pati o lliça té un únic accés orientat al sud, que conserva els brancals treballats. La façana est forma un petit queixal. A la part dreta hi ha una finestra reformada a la planta baixa i dues obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i un accés reformat que donava accés a l'antiga comuna, bastida amb obra. A la part esquerra hi ha dues finestres emmarcades amb maó tant a la planta baixa com al primer pis i a les golfes. La façana nord té dues petites estructures adossades a nivell de planta baixa. Pròpiament a la façana hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa; al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i dues finestres emmarcades amb pedra treballada tapiades, una de les quals amb la data molt erosionada de 1847 a la llinda). La façana oest, a on hi ha un cobert adossat, presenta a nivell de planta baixa un portal tapiat emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues de reformades amb llinda de fusta. | 08255-43 | Sector sud del terme municipal | 41.9796200,1.9408800 | 412258 | 4648056 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65799-foto-08255-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65799-foto-08255-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65799-foto-08255-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||||
| 65801 | Cal Gervasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gervasi | XVIII | Tant la teulada com alguns trams dels murs de càrrega s'estan deteriorant progressivament. | Cal Gervasi està situat en una zona enclotada dins l'àrea de Pinós, al sud del Puig i a l'oest de l'Anglada. Es tracta d'una masia de dimensions petites, formada per un únic volum de planta baixa, primer pis i golfes i planta pràcticament quadrada bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, té un petit pati tancat al davant, delimitat amb murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes. A la façana sud, on s'observa un tram del mur de càrrega bastit amb tàpia, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra reformada a les golfes. La façana oest té adossades algunes estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, actualment en estat de ruïna, que ocupen el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i dues petites obertures entre carreus. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb maó. Finalment, la façana nord, no conté cap obertura. | 08255-45 | Sector sud del terme municipal | 41.9787300,1.9478600 | 412835 | 4647950 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65801-foto-08255-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65801-foto-08255-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65801-foto-08255-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Apareix cal Gervasi en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya tot i que la descripció correspon a la masia del Puig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 65803 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-1 | XVIII | El Bosc està situada uns 150 metres a l'oest del petit nucli de cases que envolten l'església de Sant Pau de Pinós. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per una volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures molt derruïdes adossades al nord i a l'est. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i la teulada és de doble vessant, amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, té un petit pati al davant, delimitat amb murs de pedra i amb un accés principal d'arc de mig punt lleugerament rebaixat i adovellat. Pròpiament a la façana s'hi observa un portal emmarcat amb pedra treballada, sobre el quals s'aprecia la data de 1981 indicant la última reforma de l'edifici, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra treballada, la llinda del qual està decorada amb un petit arc conopial i diversos motius geomètrics entre dos creus, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord conté una porta emmarcada amb pedra treballada convertida en finestra a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana oest té a nivell de planta baixa, una antic forn de pa, tapiat i sense la volta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i amb decoracions dentades decorant la llinda, i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana sud, on el parament conserva restes d'arrebossat, conté a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, un brancal de la qual és una antiga llinda amb decoració d'arc conopial i diverses decoracions quadrades. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una obertura de grans dimensions emmarcada amb un arc rebaixat de maó. | 08255-47 | Sector sud del terme municipal | 41.9703200,1.9539900 | 413331 | 4647010 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65803-foto-08255-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65803-foto-08255-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65803-foto-08255-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||||
| 65804 | Rectoria de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pau-de-pinos | XIX-XX | S'observa part de l'arrebossat i la tàpia escrostonats i hi ha vegetació que creix als murs. | La Rectoria es troba situada a la banda nord de l'església de Sant Pau de Pinós, pràcticament a tocar d'aquesta. Es tracta d'un edifici de planta rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra i tapia arrebossada i cantonades diferenciades amb maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està formada de planta baixa, un pis i golfes. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'arc rebaixat al centre emmarcat amb maó. Adossat al portal i sobresortint perpendicularment hi ha una cisterna construïda amb obra i coronada amb pedra. Flanquegen el portal i la cisterna dues finestres reformades. Al primer pis hi ha dues finestres dues finestres i un balcó central, totes elles emmarcades amb maó. A les golfes, seguint la mateixa disposició d'obertures del primer pis, s'hi obren tres finestres en forma d'òcul emmarcades amb maó. A la façana sud, que s'orienta a l'església, s'obre una galeria a nivell de golfes amb dues arcades d'arc rebaixat i barana de maó. A la dreta hi ha una finestra amb porticó de fusta. A la resta de la façana s'hi observen algunes finestres tapiades. A la façana est, pràcticament coberta per vegetació, s'hi poden observar dues finestres al nivell de primer pis. A la façana nord s'hi obren petites finestres; les tres del primer pis i la de les golfes emmarcades amb maó. | 08255-48 | Sector sud del terme municipal | 41.9707200,1.9557900 | 413481 | 4647053 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65804-foto-08255-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65804-foto-08255-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||
| 65806 | La Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruguera | XVIII | No conserva la teulada i una part dels murs de càrrega de l'edifici estan derruïts. | La Bruguera està situada al marge d'un camp, uns 100 metres a l'est de la carretera BV-4401, al sud del nucli de Pinós. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions parcialment enrunada formada per un volum principal de planta rectangular i de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra, tot i que en algunes parts s'ha desprès la pedra quedant la tàpia a la vista. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada, avui en dia inexistent, era de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur denotant una ampliació. A la meitat esquerra hi ha una porta a la planta baixa i una finestra al primer pis, ambdues emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. A la meitat dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i un balcó emmarcat amb pedra treballada al primer pis que només conserva part dels brancals. La façana oest, on s'observa directament la tàpia en tot el mur de càrrega, conté una finestra a nivell de primer pis i un petit cos adossat que sobresurt a l'extrem dret, possiblement l'antic forn de la casa. La façana nord, com la principal, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur de càrrega. A la meitat esquerra no hi ha obertures i a la dreta un gran esvoranc al mur de càrrega, el mateix que es troba a la façana est de l'edifici. | 08255-50 | Sector sud del terme municipal | 41.9609700,1.9605800 | 413865 | 4645965 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65806-foto-08255-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65806-foto-08255-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65806-foto-08255-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||
| 65807 | La Costeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costeta | Només es conserva la base dels murs de càrrega. | La Costeta és una masia en runes situada a tocar d'una pista forestal a l'est de Camprodon, en l'anomenat serrat del Calvari. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que conserva únicament els murs de càrrega de maçoneria de pedra fins a una alçada aproximada de 50 centímetres. Dins la planta de l'edifici, de forma rectangular, es conserven també els vestigis d'un mur mitger que divideix l'espai interior en dos. Al voltant de l'edifici es troben maons i teules provinents del mateix edifici. Uns metres al nord hi ha una bassa, actualment seca, delimitada en el seu costat sud per un petit mur de maçoneria de pedra. | 08255-51 | Sector sud del terme municipal | 41.9733400,1.9712800 | 414768 | 4647328 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65807-foto-08255-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65807-foto-08255-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||||||
| 65808 | Cal Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-4 | XVIII | Cal Miquel està situada al nord de Sant Pau de Pinós al costat del camí que condueix a Ginebret. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra, cantonades diferenciades i algunes parts amb ampliacions d'obra. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, amb una inscripció força erosionada i parcialment tapada per la base del balcó del primer pis, on hi posa: RDA (...)/ JOSEPH PLA. A dreta del portal hi ha una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dos balcons que comparteixen la mateixa base emmarcats amb pedra treballada i una finestra tapiada a l'esquerra. A les golfes s'hi obren dues finestres reformades i una finestra tapiada a l'esquerra sobre la vertical de la del primer pis. Tanquen la façana sud i est diverses estructures d'ús agropecuàri, una antiga masoveria que té la data inscrita a la llinda de fusta de la porta de 1808, i una porta de lliça coronada amb un travesser de fusta on hi ha la data de 1867 i una barbacana de doble vessant. La façana nord està totalment arrebossada. A la planta baixa s'hi obre una finestra moderna i una espitllera a la banda dreta. Al primer pis hi ha dues finestres reformades i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a l'esquerra i una finestra balconera a la dreta. L'extrem dret de la façana està construït parcialment amb obra ja que correspon a part de l'ampliació de la façana oest. La façana oest construïda amb pedra i obra presenta a la planta baixa un espitllera i una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres, la de la dreta és una reforma d'una arcada, i quatre arcades d'una galeria, una de les quals tapiada. A nivell de golfes s'hi obren 5 arcades d'una galeria, una de les quals tapiada. La façana sud presenta dues portes reformades, una porta i una finestra emmarcades amb maó i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres arcades de galeria, dos balcons emmarcats amb brancals i llinda de pedra bisellada i una finestra reformada. A les golfes s'obren tres arcs de galeria, una gran obertura apaïsada coronada amb llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. | 08255-52 | Sector sud del terme municipal | 41.9768900,1.9527200 | 413235 | 4647741 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65808-foto-08255-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65808-foto-08255-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65808-foto-08255-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml