Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38631 | CAL TAVELLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tavella | Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XIX | Masoveria petita en la que s'ha realitzat darrerament una important rehabilitació. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia i situada en un lloc elevat. Els murs són de pedra i reble amb les cantoneres ben escairades, i antigament era arrebossada. És un edifici de dues plantes, amb tres crugies i amb un cobert afegit a la façana de ponent i que ara s'ha integrat a la casa. La planta baixa d'aquest és coberta amb una volta de canó de pedra. La porta principal i les finestres són envoltades de maó, com era característic en les construccions de finals del segle XIX. | 08011-107 | Cal Tavella. Sobrestrada. 08610 AVIÀ | Aquesta és una casa nova que va ser construïda al segle XIX com a masoveria de Can Cardona. La primera referència la trobem a l'Amillarament de 1879 en que era propietat de José Vilardaga, propietat que actualment es manté. | 42.0839600,1.8133700 | 401855 | 4659779 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38631-foto-08011-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38632 | LLUERT DE CLARÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lluert-de-clara | Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | Masia de planta rectangular, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. La casa ha sofert diferents ampliacions, amb afegits a la part posterior i amb coberts al voltant. Els murs son de pedra barrejada amb les cantoneres de pedra ben escairades i amb les finestres envoltades de maó. A la façana principal s'observa l'estructura en tres crugies i tres pisos, en què la porta principal es troba al lateral esquerre i és coberta amb un arc escarser adovellat sobre muntants de carreus. Les finestres també tenen la llinda en forma d'arc rebaixat de maó. Destaca l'assecador a les golfes amb una porta d'arc de mig punt de maó per permetre l'entrada de la palla, i que deixa veure l'enllatat de fusta de la teulada. L'interior de la casa ha estat totalment reformat. | 08011-108 | Lluert de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ | A un document de la casa Vilamarí que recull els censals que pagaven les cases i a qui, s'especifica que Lluert era Hostal (mitjans segle XVIII) i que pagava censals als preveres de la comunitat de Berga. Per tant aquest seria un hostal que es trobava al pas del camí Ral de Cardona i abans d'arribar a Avià, venint de Cardona. Al Cadastre de 1767 era de Francisco Camp de Berga que tenia un masover a la casa. El 1856 era de Luis Blanxart de Berga que també era propietari de la Riereta i del Molí. Actualment la casa es dedica a agroturisme. | 42.0672700,1.8043300 | 401081 | 4657937 | 1750 ? | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment la casa es dedicada a allotjament de turisme rural. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38633 | MOLÍ DE LA RIERETA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riereta | AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | L'edifici es troba al costat de la riera de Clarà i en un desnivell del terreny que li proporciona l'alçada necessària per produir el salt d'aigua pel molí. És un edifici d'estructura clàssica cobert amb teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Les parets són de maçoneria, amb finestres i portes d'obra vista. A la planta baixa encara hi ha part dels mecanismes del molí fariner, mentre que l'antic casal del moliner ha estat adaptat a dues cases de segona residència. La façana principal és asimètrica i presenta un assecador obert a les golfes amb dos finestrals d'arc de mig punt d'obra que es troben desplaçats respecte al centre del carener. Al nivell per sobre de la casa i a tramuntana es troba la bassa. A l'altre costat de la riera es conserva com a decoració una mola subirana, i al jardí de la casa s'ha utilitzat un antic eix amb roda de pedra com a taula. | 08011-109 | Molí de la Riereta. Clarà. 08610 AVIÀ | El molí no consta al Registre de Matrícula Industrial d'Avià, cosa que mostra que ja no estava en funcionament a inicis del segle XX. La primera notícia data del Cadastre de 1767 en que era propietat de Antonio Camps de Barcelona junt amb el mas Riereta i Lluert de Clarà. Això ens fa suposar que el molí seria construït en aquesta època, però probablement aprofitant la ubicació d'un antic molí. Al 1856 era de Luis Blanxart de Berga, pare de Luis Blanxart que va organitzar una interessant i moderna explotació agropecuària vinculada a l'Institut Agrícola de Sant Isidre i que tenia la seu central a la Riereta. | 42.0612200,1.8038900 | 401035 | 4657266 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38634 | EL VERDAGUER | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer | CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. | XIX | Masia d'estructura clàssica i de construcció moderna. És un edifici gran, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia, i amb tres pisos. Els murs exteriors són de pedra barrejada amb còdols, amb cantoneres ben escairades als angles i amb els tancaments d'obra vista. Davant de la façana principal hi ha un baluard al que s'accedeix des dels dos costats per portalades. La porta principal és coberta amb un arc escarsser d'obra vista, tipus d'arc que es repeteix a algunes finestres de la casa. Al segon pis destaca una finestra central d'arc de mig punt dividida per un muntant d'obra, així com l'ull de bou ovalat que proporciona llum a les golfes. L'era de la casa situada al costat est, es troba envoltada de coberts que la tanquen quasi completament. | 08011-110 | El Verdaguer. Clarà. 08610 AVIÀ | Tot i que la casa actual va ser construïda a mitjans del segle XIX, ja tenim notícies d'un assentament al fogatge de 1497 en que surt Bernat Verdeguer al terme de Sant Martí d'Avià, i al fogatge de 1553 es cita a Bernardi Verdaguer (IGLÉSIAS, 1979). Per informació oral dels ocupants de l'actual mas sabem que havia hagut una primera construcció a prop de la casa actual, que seria la casa més antiga de la que no queden restes. Al Cadastre de 1767 el mas era propietat de Mariano Boixadera de Berga que tenia un jornaler i un mosso. Al 1862 era de José Cortada de Berga i el 1879 de Joan Ferrer. A inicis del segle XX va comprar la propietat junt amb els Porxos els amos de la casa Escardívol de Serrateix. | 42.0696500,1.7926900 | 400122 | 4658215 | 1850 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38634-foto-08011-110-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38635 | SERRAPINYANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrapinyana | Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | Aquesta casa, construïda en un lloc en que el terreny forma feixes per adaptar-se als desnivells de la costa de Serrapinyana, ha estat fruit de diferents construccions afegides a la estructura inicial. La casa és de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la muntanya, E-O. És construïda sense fonaments, a sobre de la roca que li proporciona el paviment de la planta baixa, i distribuïda en dues crugies. El cos més antic és el del cantó de ponent que conserva un llinda de finestra amb la inscripció '1720 Joseph Serra'. A aquest se li van afegir altres dos cossos que van tapar la primera porta amb llinda de fusta i oberta a la façana de llevant. Els murs exteriors són de pedra barrejada i actualment arrebossada. Al seus voltants s'han construït varis coberts en diferents èpoques que han anat tapant les vistes de la casa sobre la plana d'Avià. | 08011-111 | Serrapinyana (Clarà). Costa del Pou. 08610 AVIÀ | Aquest mas està relacionat amb la Casanova de Serrapinyana. L'any 1321 trobem referències de terres que afronten amb honors de P. comte de Pinyana a prop del camí d'Avià a Coforb (Cal Mas). Aquesta casa podia haver tingut alguna relació amb aquest comte de Pinyana que va donar nom a la costa de Serrapinyana i als dos masos. Tot i que a l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat es relaciona a Bernardi Serra que surt al Fogatge 1553 amb aquesta casa, la dada és errònia ja que està documentat un mas anomenat Serra que es trobava a prop del Molí del Castell. Al Cadastre de 1767 Josep Serrapiñana té el manso Santana (que és la Casanova de Serrapinyana), i també el manso Serra (consta que és masover de la seva pròpia heretat) i que la posseeixen per empenyorament la comunitat de preveres de Berga, igual que el 1862. Al 1879 era de Josefa Vila. | 42.0716300,1.8021900 | 400911 | 4658423 | 1720 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38635-foto-08011-111-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La Costa del Pou és també coneguda per Costa de Serrapinyana. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 38636 | CASANOVA DE SERRAPINYANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-serrapinyana | Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | Masia construïda seguint l'estructura de tres cossos i ampliada amb un seguit d'afegits. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia amb una era al davant. Davant hi ha un porxo suportat amb un pilar de pedra i tres de maó. A un dels pilars del porxo hi ha la data 1767 gravada a la pedra. Les parets són de pedra barrejada les finestres amb llindes i muntants de pedra. La porta principal és allindada, amb llinda de fusta que té la data 1729 quasi esborrada. El terra del primer pis és de lloses de pedra suportades per un embigat de roure i llates. A la cuina hi ha una porta que té gravada al muntant la data 1789. A la cuina es conserva la campana del foc a terra característica de la zona, així com un forn de pa. Al costat de la casa i també obert a l'era hi ha un cobert amb pilars de pedra que subjecten un tancament de fusta i que és de la mateixa època que la casa. | 08011-112 | Clarà. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | Aquesta casa seria construïda com masoveria de Serrapinyana, per això porta el sobrenom de Nova, a inicis del segle XVIII. Al Cadastre de 1767 Josep Serrapiñana consta com a propietari del manso Santana (Casanova de Serrapinyana), que també tenia Serrapinyana. Al 1879 els dos masos eren de Josefa Vila. El fet de trobar bases de premses de biga a la zona confirma l'antiga utilització del lloc per al cultiu de la vinya a l'edat mitjana. | 42.0732300,1.8051800 | 401161 | 4658598 | 1729 | 08011 | Avià | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Als entorns hi ha tres contrapesos de premsa de biga de pedra dels que s'ha fet fitxa. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38637 | El Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou | <p>Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de tipologia clàssica estructurada en tres cossos i que ha sofert ampliacions evidents. L'interior conserva la que seria l'estructura inicial de la casa, més petita, i que presenta els murs de carreus de pedra gruixuts i amples, així com finestres espitllerades que ara queden amagades, i la primera porta amb llinda de fusta. La construcció que veiem actualment és de 1879, data que es troba a la llinda de la porta principal i fruit de les ampliacions que es van fer a la façana i que van augmentar l'alçada total. Aquestes va donar com a resultat una casa de grans dimensions, de planta baixa i tres pisos, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana s'obre a migdia a una era en la que hi ha altres coberts que segueixen l'estructura constructiva d'aquesta darrera ampliació. La característica més remarcable de la casa és el doble cos de galeries formades per grups de cinc arcs de mig punt a cada un dels dos pisos, i un arc central a les golfes flanquejat per dos ulls de bou ovalats que accentuen la simetria de la façana. A l'interior, la planta baixa s'utilitza com a corts pel bestiar, i els dos pisos son habilitats com a dues vivendes estructurades al voltant de la sala central presidida per la eixida d'arcs.</p> | 08011-113 | El Pou. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>La primera notícia històrica de la casa la trobem l'any 1537 (AM) com a terme, tot i que desconeixem el nom dels propietaris. L'any 1767 és de Cristobal Sastre de Berga i el 1856 de José Canal i Gamisans, propietat que es manté fins al 1876 en que la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que va ser alcalde de Berga Ramon Pujol i Thomàs. Per la data que trobem a la porta d'entrada esbrinem que l'ampliació dels cossos de galeries van ser obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l'explotació. Ramon Pujol i Thomàs es va casar tres vegades: primer amb Mª Queralt Blanxart i Grau que va morir de part i sense fills; en segones núpcies amb Mª Isabel Sarraís i Serra (el seu fill Ramon Pujol i Sarraís era l'hereu), i finalment amb Juana Pons i Pau a la que va regalar la casa El Pou com a dot en casar-se amb ell. Ramon Pujol i Thomàs va morir el 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de cal Piteu a Avià, entre d'altres propietats. Actualment la casa és propietat d'una neboda de l'hereu.</p> | 42.0733500,1.8092700 | 401499 | 4658606 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-06-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38638 | REGATELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regatell | <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Aquesta és una petita casa de planta i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a ponent. Es situada al vessant de la muntanya una mica més amunt de la Caseta de Salvans, i queda completament amagada al bosc. Segueix l'estructura de tres crugies amb la porta d'entrada amb llinda de fusta en la que està gravada la data 1778 que està molt esborrada. La pallissa és afegida al costat esquerre de la casa formant angle recte amb aquesta i amb el pis superior tancat amb llates de fusta verticals. La casa té poques finestres, de petites dimensions i de pedra amb les llindes de fusta. Destaca el color groguenc de la pedra utilitzada pels murs, que té les cantoneres fetes de carreus poc treballats. Al costat nord de la casa i aprofitant el desnivell del terreny, hi ha una bassa quadrada petita excavada a la roca amb tres costats que aprofiten la roca natural i el quart amb una paret feta de blocs de pedra. També hi ha un safareig petit al costat sud que ara està pintat de blau i s'amaga entre la verdissa. La casa està abandonada i una part del mur de darrera i de la teulada s'ha enfonsat.</p> | 08011-114 | Regatell de Baix. Zona Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta és una petita masoveria de la casa Can Cardona que es va construir al 1778. A l'amillarament de 1856 era de José Vilardaga de Berga, propietari de Can Cardona i descendent del Vilardaga que construiria la casa i que també va fer la masoveria de Lluert. La propietat es manté a l'actualitat en mans de la mateixa família.</p> | 42.0855715,1.8085492 | 401459 | 4659964 | 1778 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38638-foto-08011-114-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 38639 | LA PARERA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera | Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | La masia La Parera ha sofert gran quantitat de transformacions al llarg del temps que fa molt difícil la seva interpretació. Al seu entorn s'han afegit una sèrie de coberts que han amagat les estructures antigues, tot i així encara poden distingir l'estructura clàssica de tres crugies perpendiculars a la façana, un pou adossat a la cantonada sud-est i un assecador que ocupa la crugia central del primer pis amb la barana de fusta i obert a ponent, que es troba sobre l'antiga porta principal amb llinda de fusta. El carener de la teulada és paral·lel a la façana principal que s'obria a l'era, lloc actualment ocupat per un afegit modern que va albergar fins fa uns tres anys una discoteca. La funció anterior de l'edifici com a restaurant i la posterior com a discoteca han canviat completament la fisonomia interior i exterior de la casa, conservant tan sols una paret de pedra. | 08011-115 | La Parera. Zona La Rovira. 08610 AVIÀ | Al 1767 la Parera era un mas agrícola propietat de Juan Corominas que vivia a la casa i tenia un mosso. A 1856 era de Cayetano Corominas, mantenint la propietat els Corominas fins el 1879. A finals del segle XVIII es va casar la pubilla del mas Parera d'Avià amb l'hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, que des del 1701 ja tenien a Avià terres que havien comprat a Joan Brotons, i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. La família Corominas eren els propietaris del mas Parera i del mas Sobrestrada que a principis del segle XX ja són propietat dels Salvans. | 42.0721200,1.8110300 | 401643 | 4658468 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38639-foto-08011-115-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'antic porxo, on ara hi ha la discoteca, era la part més antiga de la casa i de la qual no queda res. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38640 | SANT SERNI DE CLARÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-serni-de-clara | BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. JUNYENT, E. (1992): Diplomatari i escrits literaris de l'abat i Bisbe Oliba, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, doc. 32. ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d'Avià. SERRA I VILARÓ, J. (1930-50). Baronies de Pinòs i Mataplana. Centre d'Estudis Baganesos. | XVII | Església barroca d'una sola nau coberta inicialment amb volta de canó i teulada a dues vessants amb voladís de teules a vint centímetres per sota de la teulada. Els murs són de pedra de diferents tamanys amb les cantoneres ben escairades i grosses. La façana s'obre a llevant i sobre ella s'aixeca una espadanya doble que va ser restaurada fa pocs anys. La porta allindada té els muntants i la llinda fets amb pedra ben tallada i amb decoració motllurada. A la llinda hi ha l'inscripció: ANY 1630, amb un relleu al mig. Aquest relleu presenta una piràmide amb el crismó al centre i coronada per una creu que agafen dos braus alats que pugen per la piràmide i que fan referència a la llegenda del martiri de Sant Sadurní. En aquesta façana s'obren tres finestres, una a cada costat de la porta i la tercera, espitllerada, sobre la porta. L'interior presenta una sola nau que es va reformar totalment en la reconstrucció realitzada els anys vuitanta del segle XX amb el suport del Servei d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i per iniciativa de la gent d'Avià. Al costat est de l'església hi ha el cementiri, petit i envoltat d'un mur de pedra i en el que pràcticament no es distingeixen les tombes ja que és ple de matoll. La última vegada que es va enterrar algú va ser l'any 1931. | 08011-116 | Església de Sant Serni de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ | La primera notícia històrica la trobem l'any 1003, quan el comte Oliba dona al monestir de Santa Maria de Serrateix l'església de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Serni de Clarà (JUNYENT, 1992), encara que el lloc de Clarà ja era nomenat a l'acta de consagració de Sant Martí (BARAUT, 1978) i a la de Sant Llorenç prop Bagà al 983 (et in Clerano manso I cum terras et vineas) (BOLÓS, 1986). La última referència al lloc la trobem el 1020, quan Guinedella ven a Ramon d'Avià un alou al lloc de Clarà, al terme del castell d'Avià, pel preu de tres-cents sous d'or i d'argent, cavalls i mules (SERRA, 1930). L'antiga església no es trobava al lloc que ara ocupa l'actual, edificada al segle XVII (1630), es trobaria a l'altre costat de la carretera, més a prop del castell, al lloc ocupat per l'antic mas Palau on hi havia un cementiri i una petita església. Lany 1854, quan només tenia setze anys, el pintor Marià Fortuny i Marçal va residir temporalment a la zona fugint de l'epidèmia de còlera que assolava Barcelona. Durant l'estada va pintar tres quadres, entre els que destaca 'La Vall de Clarà', en el que s'observa l'església de Sant Serni així com altres masos propers: la Riereta, l'Hostal del Gran Nom i els Porxos. Aquesta pintura es troba al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus. L'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil es va cremar l'altar, així com els sants, bancs i altres objectes de culte. Després va ser abandonada fins que l'any 1988 el poble d'Avià va posar en marxa una campanya de recuperació que es va iniciar netejant i desbrossant la zona per uns quants veïns dirigits per Mn. Camil Viladrich i que va culminar amb la restauració de la volta de maó pla i la teulada l'any 1990, així com el campanar de doble espadanya que es va finalitzar l'any 1995. L'octubre de 1990 es va recuperar la celebració de la festa de Sant Lluc i es va anar a peu des d'Avià fins l'església amb la companyia dels gegants, instaurant de nou l'aplec què es celebra cada any. Un dels gegants d'Avià va ser batejat amb el nom Serni per voluntat popular i en commemoració de la recuperació de l'església. La llegenda de Sant Sadurní (Serni) explica que aquest bisbe de Tolosa de Llenguadoc va ser perseguit pel l'emperador Deci i mort l'any 250 a les escales del Capitoli de Tolosa. El Bisbe Sadurní es va negar a adorar un ídol romà en forma de brau, per aquest motiu el van martiritzar lligant-lo a un brau que el va arrossegar per les escales fins a destrossar-li el cap. Sant Serni era l'advocat dels nens que es fan pipí al llit, i que portaven a l'església per tal de fer-los creure. A l'església de Clarà es deia missa cada diumenge a la mateixa hora que a Avià, motiu pel qual sempre era el vicari el que deia missa a Sant Serni. Assistien els habitants dels masos que depenien d'ella: Casancots, La Bauma, Codines, Lluert, La Riereta, la Parera, el Pou, Santandreu, Serrapinyana, els Porxos, l'Hostal del Gran Nom, el Verdaguer, Vilanova, la Vinya. Es va deixar de dir missa en ser cremada per la Guerra Civil. | 42.0650100,1.8012000 | 400819 | 4657689 | 1630 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38640-foto-08011-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38640-foto-08011-116-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cada any es celebra l'aplec el diumenge després del 18 d'octubre. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 38641 | Cal Janó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jano | <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XX | <p>L'actual casa de cal Janó és un edifici totalment nou realitzat l'any 1999 aprofitant l'existència d'un antic edifici. La casa antiga era molt petita i feta de tàpia que tenia una porta amb llinda de fusta sobre brancals de pedra. Al segle XIX es va fer una important ampliació que va triplicar el tamany de la casa, feta amb pedra barrejada i cantoneres d'obra vista. Al galliner que hi havia al costat hi havia una pedra amb la data 1878 gravada. La casa actual conserva l'estructura amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia.</p> | 08011-117 | Cal Janó. La Rovira. 08610 AVIÀ | <p>Desconeixem la data de construcció de la primera caseta, però per l'estructura endevinem que seria cap a finals del segle XVIII. Als Amillaramanets de 1862 i 1879 la Casita de can Janó era de José Mercadal, que va ser el responsable de l'ampliació que es va fer en aquesta època.</p> | 42.0732000,1.8208000 | 402453 | 4658576 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat que es va fer l'any 1983 hi ha la fotografia de la casa original. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 38642 | CAL RAMONET | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet | Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | Cal Ramonet és una casa feta en diferents etapes que són difícils de determinar amb exactitud. És una casa de dimensions grans, coberts amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia, amb planta, pis i golfes. La casa té coberts als dos costats independents de la casa i s'obre a una era tancada per davant amb un petit mur i els mateixos coberts. La façana principal presenta una simetria trencada únicament pel desplaçament de la porta principal a un costat. A la planta baixa hi ha dues portes: la principal de mig punt i adovellada amb la data 1800 i una creu gravades a la clau, i una a un costat també adovellada d'arc de mig punt però de llum més ampla. Al primer pis i a les golfes s'obren dues eixides amb dos arcs cada una: al primer pis els arcs són carpanels de pedra i a les golfes són de mig punt d'obra vista. Tots ells diferenciats per pilars amb els capitells marcats per una motllura horitzontal. A cada costat dels arcs hi ha dos balcons d'arc rebaixat al pis i dues finestres a les golfes que acaben de marcar la simetria de la façana. Als murs laterals es pot observar que les golfes eren un assecador obert per davant i pels costats i que posteriorment aquests es van tancar amb paret de maó. L'estructura interior segueix la divisió en tres crugies perpendiculars a la façana, i es pot veure clarament que el cos davanter va ser afegit posteriorment davant de la que havia estat inicialment la façana principal que ara queda uns quatre metres per darrera de l'ampliació feta al segle XIX. En aquest mateix mur hi ha una espitllera que ha quedat tapiada per un costat per l'ampliació. La que havia estat la primera porta principal té els muntants formats per grans blocs de pedra escairats i la llinda de roure. Aquesta porta, situada en front de la principal, dóna accés a una cort i a la dreta de la porta arrenca l'escala que porta al primer pis fent una ela, amb els primers graons de pedra i els últims d'obra vista amb la vora de fusta. L'escala mena al primer pis, on hi ha la sala amb el terra de rajols de fang fets a mà, obrint-se a ella pel costat esquerre la cuina amb foc a terra de campana típic de la zona i una habitació, i a la dreta dues habitacions i l'arrencament de l'escala que porta a les golfes. La sala té sortida directa a la eixida que te el terra de grans rajols de pedra. A la planta baixa hi ha un forn de pa. | 08011-118 | Cal Ramonet, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ | Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. | 42.0719000,1.8177900 | 402202 | 4658435 | 1800 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cal Ramonet és coneguda també amb el nom de Cal Tufa. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38643 | COLOMA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coloma | CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Ressò nº 5, juny 1984. 'Els nous veïns'. Pàg. 9. Ressò nº 12, febrer 1987. 'Coloma: un taller especial al servei dels disminuïts psíquics de la comarca'. Pàg 5. A.C.A. Batllia General, classe AB, vol. 2, Feudorum Bergae. | XX | La actual construcció de Coloma és una casa nova que es va construir l'any 1984 i que va substituir l'antiga construcció de la que tan sols queden restes d'alguns murs de 40 cm d'alçada i que serveixen com a marges dels camps de conreu dels entorns. L'antiga construcció va ser producte de diferents etapes constructives, era de pedra i tenia un assecador obert a les golfes. La casa actual no té cap element remarcable ja que no es conserva res de l'antiga construcció. | 08011-119 | Cal Coloma, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ | L'antiga casa de Coloma era un edifici que ja existia a l'Edat Mitjana, tot i que amb moltes reformes posteriors. L'any 1984 degut al mal estat en que es trobava la casa per abandonament, es va enderrocar i es va construir l'edificació nova per albergar una granja i un centre de rentat de roba per donar feina a disminuïts psíquics de la comarca. A l'inventari que va fer la Generalitat l'any 1983 s'indica que es documenta la casa perquè estava previst enderrocar-la en breu. Trobem documentat l'any 1338 a Guillem de Coloma d'Avià en una compra que va fer de terra del mas Grau de Coforb (Arxiu Cal Mas). Posteriorment, al 1353, trobem un document d'establiment enfitèutic d'una casa al lloc de Sallagossa a Berga, fet per Elicsena muller de Ramon de Coloma d'Avià (ACA). Al 1406 es fa referència a una vinya i una terra de Pere de Coloma alias Julio (APM). L'any 1447 es fa referència de Joan de Coloma d'Avià que va morir intestat, motiu pel qual els seus fills venen l'any 1496 el mas de Coloma, en alou del monestir de Ripoll, a Joan Mas en carta de gràcia per redimir en 20 anys (AM); essent aquesta la referència directa del mas que trobem més antiga. Al fogatge de 1553 Pere Campelans és al mas Coloma (IGLÉSIES, 1979). Durant el segle XVI a diferents fonts es fa referència del mas com a terme. Al cadastre de 1767 surt el mas Julió de Ramon Bertràn i Julió, la situació d'aquest mas correspon a Coloma. Posteriorment, a l'Amillarament de 1856 el mas era propietat de José Casals de Casserres. | 42.0710400,1.8164800 | 402092 | 4658341 | 1984 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'Associació de Pares de la Llar Sta. Maria de Queralt va portar a terme el projecte de Coloma per tal de proporcionar feina als nens disminuïts psíquics de la comarca un cop acabada l'etapa d'instrucció a Berga. Hi ha instal·lada una bugaderia que realitza tot el procés de rentat de roba, així com una nau per cria i engreix de conills i gallines.La protecció és per l'entorn de la zona. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38644 | LA ROVIRA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira | Amillarament d'Avià de 1856 (Arxiu Municipal d'Avià). | XVI ? | Actualment s'està rehabilitant | L'estructura constructiva de la casa de La Rovira ens mostra un edifici antic amb diferents ampliacions. És una casa que respon a l'estructura clàssica, distribuïda en tres crugies perpendiculars a la façana, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta oberta a migdia. La casa s'aixeca sobre un pla, és de planta i pis, amb murs de pedra fets amb carreus grossos i ben escairats alternats amb pedres més petites. Al mur de ponent a la part exterior hi ha una línia de forats per encaixar antigues bigues a l'alçada del sostre de la planta, fet que mostra que tindria un altre cos enganxat per aquest costat, on ara hi ha una pallissa suportada per un pilar de pedra al centre. Es veu clarament que el pis de la casa va ser aixecat més tard que la planta baixa. A la façana es va obrir la crugia central de manera que la porta principal queda una mica endarrerida i al pis s'obre una eixida coberta amb un arc carpanel de pedra. S'obren dues finestres a cada costat de la eixida i una porta nova al costat dret de la planta trenca la simetria de la façana. A la façana de darrera hi ha l'antic forn de pa cobert amb un arc de pedres planes. A l'interior es conserva la pica de pedra de l'aigüera, i al costat de la campana del foc a terra, els antics fogons de pedra circulars amb cendrera a sota. Possiblement la base dels murs i aquests fogons siguin els elements més antics d'aquesta casa. Davant la casa i als dos costats s'aixequen pallisses de pedra. | 08011-120 | La Rovira 08610 AVIÀ | La primera notícia escrita la trobem a l'Amillarament de 1856 en que la casa és de José Mas, propietat que es manté a l'actualitat. Aquesta casa es construiria com una masoveria de la família Mas per menar les terres de la seva propietat que es troben a la Rovira. El lloc ocupat per aquest mas correspon al que ocupava l'any 1537 el mas Roset (APM). Possiblement aquest fou un mas dels que es van abandonar després de la pesta negra i que es va tornar a reconstruir més tard. | 42.0765900,1.8164200 | 402096 | 4658958 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38644-foto-08011-120-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Caldria conservar els fogons de l'interior ja que és l'únic exemple de fogons de pedra circulars que es conserven a la zona. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 38645 | MOLÍ DEL SALVANS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-salvans | Arbitri sobre aprofitaments hidràulics (1933-1953). (Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona). Registre de Matrícula Industrial 1899-1917. (Arxiu Municipal d'Avià). | XX | L'edifici de l'antiga farinera va ser reconstruït durant la dècada dels anys cinquanta. Es tracta d'una nau industrial de planta rectangular situada a la riba esquerra de la riera d'Avià, davant de la casa de les Boixes. No queda cap vestigi de l'antic molí excepte alguns blocs de pedra escairats que es troben al costat de la riera i la base de la casa de les Boixes que es va fer a sobre de les restes del molí. En fer-se el dipòsit d'agua, van sortir algunes moles i canalitzacions de ferro. | 08011-121 | Molí del Salvans, Carretera de Berga a Solsona C- 149. Sobrestrada. 08610 AVIÀ | Segons consta al registre de Matrícula Industrial de l'Arxiu Municipal d'Avià, el molí de Salvans va estar en funcionament de l'any 1903 al 1926. Era un molí de dues moles per civada, ordi i blat de moro; que utilitzava un salt de la riera de les Boixes i Regatell amb una alçada de 30 m, 0,040 m3 de cabal i una producció mitjana anual de 15.888 quilovats. De l'any 1933 al 1953, al registre d'arbitris sobre salts d'aigua de la Diputació de Barcelona, consta que el salt d'aigua era propietat de Angel Salvans Serra i Carmen Serra Llucià (c/ Padró, 6 d'Avià) i que utilitzava el molí Manuel Comellas Pallarés. S'especifica que l'aprofitament era irregular i que en temps de secada no baixava aigua, utilitzant-se menys de tres mesos l'any. L'any 1940 el molí estava destruït, però es va continuar cotitzant pel salt d'aigua fins el 1952. A partir del 1924 també hi havia una dinamo que feia 69,44 Kv/h que s'utilitzava per moure 4 cilindres d'una nova farinera que va instal·lar Manuel Comellas i Pallarés i que es va utilitzar fins ben entrats els anys 60. | 42.0816500,1.8134000 | 401854 | 4659523 | 1903 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment el lloc que ocupava el molí és ocupat per la casa de Cal Grané. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38646 | ROCA DE LA GUINEU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-la-guineu | Informació oral del Sr. Martí Vilarrasa. Fitxa nº 2 de la Carta Arqueològica del Berguedà-Avià (1991). | Es tracta d'un jaciment arqueològic que es troba a peu del camí que porta a l'església de Sant Vicenç d'Obiols des de La Plana. Una gran roca de pedra sorrenca que forma cap al costat sud una balma o cornisa allargassada i de dimensions considerables que es troba mig tapada per verdissa i que va proporcionar diferents materials en troballes en superfície. | 08011-122 | Camí de La Plana a Obiols. Obiols. 08610 AVIÀ | El jaciment va ser identificat pel Sr. Martí Vilarrasa de Puig Reig pels volts de l'any 1985 a partir de diferents troballes en superfície formades per fragments de sílex i ceràmica, entre els que destaca un fragment de ceràmica cardial. Els materials trobats per Martí Vilarrasa es troben dipositats al seu domicili: c/ Pau Casals, 25 Puig Reig. Aquest jaciment es troba al costat d'un altre jaciment que s'ha inventariat a la Carta Arqueològica amb el nº 11740, nº 6 d'Avià i anomenat Jaciment Epipalelític d'Obiols. | 42.0572600,1.8693800 | 406448 | 4656752 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | (Referència topogràfica de la Carta Arqueològica: 31TDG065574). | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38647 | TEULERIA DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-grauges | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA).</p> | XX | Desaparegut. | <p>Amb motiu de l'ampliació parcel·laria de la zona de Graugés es va enderrocar l'estructura de l'antiga teuleria a finals de l'any 2003. Actualment no queden vestigis materials. La teuleria de Graugés estava formada per un conjunt de coberts i el forn que estaven ubicats al centre de Graugés, al peu de la carretera que va a Cal Rosal. El forn era de planta rectangular amb els murs exteriors construïts de blocs de pedra i reforçats amb quatre contraforts pel costat est. La cambra de combustió es trobava semi-soterrada i coberta amb volta de canó, aixecant-se a sobre d'aquesta la cambra de cocció que era visible fins que es va ensorrar el conjunt l'any 2003. El forn tenia dos accessos, un per la façana de migdia i l'altre oposat en forma d'arc de mig punt. L'interior estava dividit en dos cossos paral·lels a les portes, dividits per un mur central de pedra, folrat de maó i argila, i amb una porta d'arc situada entre els dos accessos. La cambra nord era de pedra, mentre que la sud tenia l'interior folrat de maons i argila. No es conservava la coberta del forn, a la que s'accedia a través d'una escala exterior. Pel costat de ponent hi havia una sèrie de coberts de maó que fins fa poc s'havien utilitzat com a corts de bestiar. A la façana de migdia hi havia dos desguassos subterranis que surtien del forn. Als entorns encara es conserven teules, maons i uns maons semicirculars que s'utilitzaven per construir columnes com les que hem vist a cases de la zona, en concret a la Casavella de Graugés i a Torrentbó.</p> | 08011-123 | Graugés 08610 AVIÀ | <p>Segons consta al Llibre de Matrícula Industrial d'Avià, la teuleria de Graugés estava en funcionament l'any 1924 amb José Rossinyol Bover; i a partir d'aquest any i fins al 1960 amb José Trasserra Pagerols. Era un forn de 20 m3 dedicat a coure teules i maons que es feien al mateix lloc i que es venien per a les construccions que es realitzaven a la zona.</p> | 42.0677800,1.8475800 | 404660 | 4657944 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38647-foto-08011-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La primera fotografia és de l'any 1999, i la segona és actual. Es pot observar que en la segona ha quedat tapada amb terra la part inferior del forn on hi havia la cambra de combustió. Amb motiu de l'ampliació parcel·laria de la zona de Graugés es va enderrocar l'estructura de l'antiga teuleria a finals de l'any 2003. Actualment no queden vestigis materials. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||
| 38648 | LA RIERETA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riereta | AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA I CANAL, Josep (1987). 'La família Blanxart', a Regió 7, Manresa, 8 de novembre. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. | XIX-XX | La granja és un edifici rectangular allargassat, cobert amb teulada a dues aigües i orientat a sud, de manera que la façana més ampla queda assolellada i oberta a l'era. Segueix les característiques dels edificis industrials de la darreria del segle XIX: construcció de pedra amb finestres i portes d'obra vista, i amb dos pisos. Més tard es va augmentar l'alçada fent un afegit d'obra vista. A l'interior es conserva en part la compartimentació que es va fer a finals del segle XIX per separar els porcs, així com restes del tramvia i la recollida d'aigües a la part inferior. La casa és una construcció dels anys quaranta del segle XX, amb façana oberta a l'era en direcció est, coberta a dues vessant amb el carener perpendicular a la façana de tramuntana. A ponent la masia té una eixida amb una gran balconada que reposa sobre el primer nivell adaptat a magatzems i dependències agrícoles. | 08011-124 | Granja La Riereta. Clarà. 08610 AVIÀ | La referència més antiga que hem trobat és de l'any 1374, en que s'anomena el mas de la Riera com a terme d'unes terres de la parròquia de Sant Serni de Clarà. Aquesta dada ens dóna la més antiga d'aquest mas, però ja no tornem a tenir notícia fins al Cadastre de 1767, en que era propietat de Francisco Camps de Berga i consta que tenia un masover i un mosso. L'any 1862 ja pertany a Luis Blanxart notari de Berga. El fill d'aquest, Luis Blanxart i Grau nascut l'any 1842, advocat i periodista, membre de l'Institut Català de Sant Isidre, va desenvolupar a La Riereta un innovador projecte agrícola i ramader. Va fer cria de cucs de seda amb fulles de roure i morera; granja de gallines; cultiu de fruiters i de vinyes; i principalment la cria de porcs de la raça anglesa Yorkshire. Va anivellar les terres dels entorns de la granja i les va convertir en regadiu per farratges. Va construir unes naus en les que el gra era repartit mitjançant un tramvia que també treia els fems a un femer obert i amb un subterrani sota la nau per recollir les aigües brutes. Va ser un dels pioners de l'agricultura moderna, però el seu projecte finalment va fracassar i va quedar frustrat. Al 1884 els edificis eren de Francisco Traber de Berga. Durant la Guerra Civil la casa es va cremar completament i va ser totalment reconstruïda posteriorment. Actualment es conserva una de les naus construïdes per Blanxart. | 42.0632800,1.8039000 | 401039 | 4657494 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38648-foto-08011-124-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els actuals propietaris han realitzat una investigació i han seguit la documentació referent a la casa fins al 1790. La casa es va cremar completament per la guerra civil i va ser construïda de nou. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38649 | Forats de la torre medieval d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-torre-medieval-dobiols | <p>AA.DD. (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. COROMINES, J. (1993). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial ed. RIU, M. (1962). Probables huellas de los primeros castillos de la Cataluña carolingia. A 'San Jorge', nº 47, Barcelona. Pàgs. 35-39. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | VIII | <p>Al nord de l'església de Sant Vicenç d'Obiols i molt a prop d'aquesta, sobre un turó de pedra calcària, hi ha un conjunt de forats rodons excavats a la roca i disposats en planta circular. Podrien correspondre a una torre de guaita característica de la Marca Hispànica. Els forats servien per encaixar els troncs sobre els que s'alçava la torre. El seu estat és molt precari ja que alguns estan molt desdibuixats. També es conserven restes d'una graonada excavada a la roca per salvar el desnivell natural del terreny i que es troba molt erosionada.</p> | 08011-125 | Obiols 08610 AVIÀ | <p>Obiols fou un dels primers llocs a fortificar en el procés d'expansió per la Marca Hispànica, iniciat pels carolingis. Després de conquerir les places de Cardona, Osona i Casserres, Lluís el Pietós establí un lligam de petites fortaleses de fusta, poc separades les unes de les altres i en llocs elevats, que constituïren un línia de defensa al llarg del Llobregat a principis del segle VIII. El topònim Albiols vol dir lloc elevat, amb bona visibilitat des del que es pot albirar lluny (COROMINES, 1993). Obiols fou un lloc adient per el poblament, on el comte Guifré organitzà una població estable a l'entorn de l'església, fet que testifica la necròpolis. La torre d'Obiols es va construir entre el segle VIII i IX (RIU, 1989), ja que a partir d'inicis del segle X van ser substituïdes per torres de pedra de planta circular o quadrada, més definitives que les primeres de fusta com la d'Obiols. Aquesta torre de vigilància ha deixat la marca de cercles i fileres de forats. Tenen de 4 a 5 m de diàmetre a la base i una altura proporcional de 4 a 5 m. Les parets serien de troncs gruixuts recolzats en forats a la roca de 15 a 18 m de profunditat, amb coberta cònica, de fusta, argila i gleves.</p> | 42.0617596,1.8667102 | 406234 | 4657255 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38649-foto-08011-125-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-05-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | És catalogat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d'Avià, nº 6393 general, junt amb la necròpolis i l'església. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 38650 | MOLES DEL MOLÍ DE LA COROMINA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-la-coromina | IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. Arxiu Municipal d'Avià. Cadastre d'Avià de 1767. Arxiu Municipal d'Avià. Pergamins de Cal Mas d'Avià. Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix. | XVIII | A la plaça de davant de la casa Molí de la Coromina s'ha instal·lat una taula i uns bancs fets amb les moles jussana i subirana de l'antic molí (subirana per la taula, jussana partida en quatre parts per fer els bancs) i que els actuals propietaris ja van trobar feta i situada més a prop de la riera. La casa actual del Molí de la Coromina és una casa moderna fruït de les ampliacions fetes al molí durant els últims 70 anys. Per informació oral del Sr. Lluís Coma sabem que en un principi, quan la va comprar el seu pare, la casa era molt petita i ocupava únicament el cos de tramuntana. La casa s'ha anat ampliant, essent la reforma més important l'afegit del cos davanter, feta fa uns cinquanta anys i que no conserva elements del molí antic. En fer un reforç dels murs fa vuit anys es va trobar el desguàs del molí que havia quedat tapat i que feia una petita volta. A la feixa superior entre la casa i el mas Coromina hi havia la bassa del molí, ara ocupada per camps de vinya i de la que encara resten part dels murs de pedra. També es conserva la resclosa de fusta riera amunt, ja que la casa encara manté l'ús de l'aigua de la riera per regadiu que actualment es desvia des de la resclosa amb una conducció fins a prop de la casa. Una mica més avall de la casa es conserva en molt mal estat el llit de l'antic escairador que aprofitava l'aigua que sortia del molí. L'últim moliner de la Coromina va ser l'avi de Calixte Badia d'Avià, cap al 1850. | 08011-126 | Molí de la Coromina. Zona La Rovira. 08610 AVIÀ | El Molí de la Coromina històricament formava conjunt amb el mas proper de la Coromina, fet que era característic dels molins. La denominació antiga de la zona era 'Mas de la Vila del Molí', denominació que s'esmenta als pergamins de cal Mas i que fa referència a un mas amb molí que estava situat a la riera de Napell (d'Avià), però que fa referència exclusiva al molí. El primer document és del 1433 en que s'esmenta a Joan de la Vila del Molí habitant a Avià; al 1524 el mas era ocupat per Salvador Santamaria i va ser empenyorat per Gaspar Vilardaga; al 1537 consta que el mas estava derruït i el va tornar a edificar Salvador Santamaria, essent redimit pagant un censal a la vídua de Gaspar Vilardaga (Pergamins de Cal Mas). En aquesta època el mas de la Vila del Molí era alou reial. Al 1553 surt fogatgat 'Salvador Santamaria alias de la Vileta' (IGLÉSIES, 1979). L'any 1557 Francesc Mas compra el mas en encant públic per 140 lliures als hereus de Gaspar Vilardaga (Pergamins Cal Mas). No es torna a trobar documentació fins al 1857 en que pertanyia a Clemente Florejachs de Berga (junt amb la casa Coromina i cal Traset). Posteriorment va adquirir les propietats el Sr. Pla de Berga i l'any 1928 en vendre-les es va dividir la finca: el molí el va adquirir el pare de l'actual propietari (Coma) i el mas Corominas el pare del propietari actual (Bascompte). Als llibres de Matrícula Industrial de l'Arxiu Municipal d'Avià (1899-1975) no consta el molí, per tant a finals del segle XIX ja no treballaria. | 42.0732000,1.8214400 | 402506 | 4658576 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38650-foto-08011-126-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38651 | Antiga estructura a Graugès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estructura-a-grauges | <p>Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 5 d'Avià. 1998.</p> | <p>Restes d'una estructura que en un principi es pensava que podria correspondre a un antic forn ceràmic de probable època romana, que es troben soterrades en el terreny i cobertes de vegetació, de les quals és visible la part superior.</p> | 08011-127 | A prop del Carrer Vell. Graugés. 08610 AVIÀ | <p>Aquest element va ser identificat per Jaume Bernades, director del Museu Diocesà de Solsona, i inventariat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia de la Generalitat l'any 1998 amb el nº 11739 general i el nº 5 d'Avià. Després de la intervenció d'urgència realitzada l'ant 2010 com a conseqüència de la construcció de la depuradora, els resultats van ser negatius, és a dir, que no es tracta de cap forn d'època romana. Per aquest motiu s'ha modificat la fitxa..</p> | 42.0599700,1.8436800 | 404326 | 4657081 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A la carta Arqueològica de la Generalitat s'havia documentat com un forn, però les prospecions realitzades l'any 2010 per la Generalitat degut a la construcció de la depuradora, van donar resultat negatiu.. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38652 | CASTELL DE CLARÀ / MAS PALAU DE CLARÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-clara-mas-palau-de-clara | BOLÓS, J.; PAGÈS, M. (1986). El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi,1. Barcelona, pàg. 180. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. ORDEIG, R. (1993-94). Les dotalies de les esglésies catalanes (segles IX-XIII). Vic. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Cadastre d'Avia de 1767. Amillaraments d'Avià de 1862 i 1879. Arxiu Municipal d'Avià. Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 4 d'Avià. 1998. | X-XI | Al cim i al vessant sud del turó que hi ha sobre la finca dels Porxos, cobert per matolls, hi ha diferents restes de murs construïts amb pedra desbastada i morter que sembla correspondre a un edifici. S'observen murs amb diferents característiques, hi ha alguns aixecats a continuació de grans blocs de pedra que els hi servien de recolzament, altres fets amb pedra petita desbastada i d'altres amb grans blocs de pedra ben disposada en fileres. Hi ha com a mínim unes cinc habitacions disposades aprofitant el pendent de la muntanya i en un lloc que ofereix una visibilitat immillorable del pla. En un dels murs encara es poden observar tres fornícules de pedra. Aquest mur que hem identificat es troba junt amb les restes de una antiga casa que es va destruir a inicis del segle XX i que es coneixia com Palau. Tot i que ara només es poden veure restes de murs coberts per matolls, sabem per informació oral que hi havia hagut un cementiri i que fins fa pocs anys encara es trobaven ossos. | 08011-128 | Els Porxos. Clarà. 08610 AVIÀ | El castell de Clarà és nomenat per primera vegada a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià l'any 907: castro Clariano; i a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: Clerano (BOLÓS, 1986). L'escassetat de fonts documentals pot explicar-se pel fet de que en un principi es tractaria d'una torre de defensa petita de l'època de la organització territorial de Guifré i que per tant tingué una curta vida. Dins els seus límits es trobaria l'església de Sant Serni de Clarà, sufragània de l'església d'Avià, i ubicada en diferent lloc que l'actual. Les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1997 per Ramón Martí (amb la col·laboració de Josep Camprubí) han donat una sèrie de materials ceràmics que fan pensar en un major grau d'ocupació del lloc en els primers temps d'època comtal, tot i que el mas ha tingut una ocupació ininterrompuda fins a inicis del segle XX. La funció principal del castell seria la de guardar el camí que unia Berga i Cardona, és a dir, una torre fronterera de vigilància, amb funcions similars a les del castell d'Avià. A Avià sabem que hi havia diferents castells o torres de defensa castelleres. Una seria la que protegia el nucli antic, el castell d'Avià, al peu del Camí Ral de Cardona; possiblement a prop del Molí del Castell hi hagués una altra també al camí Ral; a Clarà hi havia el castell a un lloc enlairat controlant el Camí Ral; a Obiols hi havia una torre de vigilància; també hem de nomenar les cases fortes com Noet (on hi havia senyor feudal), Vilajoana, Santamaria, Pagerols, la Casavella, entre d'altres. Al lloc que ocupava el castell de Clarà, o molt a prop, trobem documentada la casa Palau que es va mantenir dempeus fins a inicis del segle XX i de la que s'han identificat diferents estructures que formen habitacions i que es troben al costat del lloc identificat com a castell. Al fogatge de 1553 s'anomena a 'Guillem Palau al mas de Clora' a la parròquia de Sant Martí d'Avià (IGLESIAS, 1991); i ja al 1438 el rector d'Avià Francesc de Mas estableix alberg i pati a Miquel de Palau (Pergamins de cal Mas). Més endavant, al 1767, el manso Palau era propietat de Antonio Farguell de Berga que hi tenia un masover, i que també posseïa el mas Porxos. Al 1862 eren de Joaquín Farguell de Barcelona. L'any 1879 els dos masos junt amb el Verdaguer pertanyien a Joan Ferrer. Possiblement aquest mas seria construït a prop de la torre castellera, tal i com veiem en les restes, demostrant el topònim que es tractaria d'una casa important (RIU, 1989), possiblement la casa del castell. Segons informació oral dels actuals habitants del Verdaguer, hi havia una masia al turó de Palau sobre dels Porxos, anomenada Palau i que darrerament (inicis del segle XX) era habitada per una comunitat de monges. La casa també disposava de cementiri i no sabem si l'església de Sant Serni de Clarà podia estar ubicada a prop d'aquest mas (de Clarà al segle XVI) abans de ser traslladada a la ubicació actual durant el segle XVII. | 42.0653300,1.7898600 | 399881 | 4657738 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es van realitzar unes prospeccions arqueològiques del 17 d'octubre al 19 de desembre de l'any 1997 per l'arqueòleg Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l'objectiu de la realització d'un estudi sobre 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'Alta Edat Mitjana' (treball inèdit). La prospecció va proporcionar diferent material ceràmic de cronologia medieval amb alta proporció de fragments més antics: ceràmica cuita negra i de tonalitats marrons. Els materials estan dipositats al Servei d'Atenció als Museus Pedret (Girona). Aquest castell va tenir continuïtat amb el Mas de Palau, que va deixar d'existir a finals del segle XIX. El topònim Sala o Palau es va donar a l'edat mitjana a l'espai o crugia entre parets de pedra, de dimensions relativament grans i que sovint constituïa per ella sola un edifici de destinació no cultural. S'anomenava Palau quan l'ocupant era un personatge conspicu, comte o bisbe. Es van començar a fer cap el segle XII al costat de la torre del castell i servien d'estança a la família del senyor o castlà. Les restes del mas Palau han estat identificades en fer aquest inventari, al costat de les restes del castell que ja van ser identificades per Ramon Martí l'any 1997 a partir d'informació de gent de la contrada i que formen una continuïtat constructiva amb aquest. (Referència topogràfica del castell a la Carta Arqueològica: 31TDG001580). | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38653 | Antiga fàbrica de Cal Seguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cal-segui | <p>Registre de Matrícula Industrial 1899-1975 (Arxiu Municipal d'Avià). ESPUÑA, F. (2001). La Riera de Metge en la industrialització de Berga. Llibres de l'Àmbit, núm 10. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i que es troba al costat del riu Llobregat, a la riba dreta. És un edifici de pedra de tres pisos amb grans finestrals envoltats de maó que ocupen tota l'alçada dels dos pisos utilitzats com a fàbrica. L'accés a l'edifici es realitza per una única porta situada a la façana principal que s'obre al nord i davant del molí de Minoves. L'aigua que sortia d'aquest molí després s'utilitzava en aquesta fàbrica, pel costat de la qual passa el canal paral·lel a l'aigua procedent de les rieres Font Caldes i Metge que desaiguen al Llobregat després de la fàbrica. L'interior ha estat habilitat com escola, però encara es conserva l'estructura de nau suportada amb columnes de ferro colat.</p> | 08011-129 | Cal Rosal 08610 AVIÀ | <p>L'edifici seria construït a finals del segle XIX, encara que no ho sabem amb exactitud, seguint l'estructura de fàbrica de pisos, característica del Berguedà. Al final de la Guerra Civil, al 1939, l'embassament del Molí de Minoves que ja no estava en funcionament, va ser aprofitat com a força complementària per la fàbrica d'espardenyes de Pere Seguí, coneguda anteriorment com la fàbrica de Joan Comas 'Rescloser'. Es feia funcionar una turbina instal·lada a la fàbrica amb un motor elèctric de 40 CV. De 1940 al 1942 aquest industrial alternava la fabricació d'espardenyes amb la mòlta de gra al molí de Minoves, ajudat per Valentí Camprubí i Serrat, i cal Seguí actuava també com a fàbrica de pinsos. El 1943, mort Pere Seguí, continuà al davant de la indústria la seva vídua fins el 1949. L'any 1950 comprà el conjunt (molí de Minoves i cal Seguí) Fernando Rosal, descendent d'Agustí Rosal, per tal de que no s'instal·lés cap fàbrica tèxtil que li pogués fer competència a la seva fàbrica de Cal Rosal. Pocs anys després, en quedar petit el local que s'utilitzava per escola a la Fonda Centre, es va traslladar a l'edifici de cal Seguí on encara hi ha actualment l'escola de Cal Rosal que depèn de Berga.</p> | 42.0716900,1.8683500 | 406384 | 4658355 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38653-foto-08011-129-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38654 | VILANOVA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova | BUSQUETS I CASTELLA, Josep (2001). Els Ballaró. Mecanoscrit. Inèdit. Cadastre 1767 i Amillarament de 1862 d'Avià (Arxiu Municipal d'Avià). Documentació original del Mas Vilanova (APB). | XV | La casa està formada per un cos principal i uns coberts que es troben adossats a la façana de ponent. El conjunt s'alça sobre una superfície plana de roca que s'aprofita com a terra de la casa i de l'era, i que es troba lleugerament inclinada de N a S. La casa es va aixecar sobre una part de la roca que ocupa una tercera part de la superfície total de la planta baixa, de manera que la crugia Nord del primer pis és suportada per aquesta base de pedra. La casa, que és de planta quasi quadrangular i teulada a dues vessants, va ser construïda en diferents etapes, fet que es reflexa en els murs. En un inici la casa estaria formada pel cos que ara queda al centre i al que s'accediria a través d'una porta adovellada d'arc de mig punt oberta al primer pis, ja que l'alçada de la roca permetia salvar el desnivell, i situada a la façana nord. Posteriorment es van afegir dos cossos: un que va ampliar la façana Nord, quedant la porta adovellada a l'interior de la casa; i un altre a la façana de ponent en la que s'obrí una segona porta adovellada, aquesta vegada a nivell de la planta baixa. La fulla de fusta d'aquesta porta té gravada una data: 1772, encara que la fusta és posterior a la construcció de la porta. Més tard, davant d'aquesta mateixa façana es construí un altre cos adossat amb una nova porta amb llinda horitzontal de fusta i una data gravada que no es distingeix, però que sembla posar ANY 1860. Aquest cos és obert pel costat sud a modus de porxo. S'accedeix al pis a través d'una escala amb graons de blocs de pedra ben escairats i sencers, situada després de passar la porta adovellada de la planta baixa. Al pis hi ha una finestra amb festejadors i una fornícula que constituïa la capella a la sala. Aquesta ocupa la meitat sud de la crugia central i comunica pel costat de ponent amb una eixida oberta a migdia. La casa és feta de pedra: les façanes nord i oest amb blocs ben escairats i ben posats amb taulís a les juntures, la façana est és de pedra barrejada i la sud és mig arrebossada. Les parets de les golfes alternen zones de pedra barrejada amb tàpia. A la planta baixa les finestres són petites, espitllerades, mentre que al pis, tan sols les finestres que s'obren a nord i a oest presenten les llindes i muntants de pedra amb una decoració motllurada que s'està perdent per les característiques de la pedra. Els coberts, realitzats també de blocs de pedra, la majoria ben escairats i disposats en filades regulars, es troben adossats a la casa per la façana oest. Al costat sud, i aprofitant el terreny desnivellat que reforça la alçada de la casa, s'obren els horts que havien estat tancats amb murs de pedra seca. | 08011-130 | Casa Vilanova. Zona Vilamarí. 08610 AVIÀ | El topònim Vilanova fa pensar que aquest fou un antic llogaret romà i que possiblement hi haguessin dues viles, essent aquesta la ubicació de la més nova. La troballa de teules planes amb vora de tipus romà (tegulae) a camps dels entorns de la casa, ens poden confirmar aquesta hipòtesis, tot i que no hem de descartar l'origen medieval ja que a inicis de l'edat mitjana també s'utilitzava aquest tipus de teula que a Vilanova hem trobat barrejada amb ceràmica grisa. Des del segle XVI el mas Vilanova era sota domini i alou del rei, sense censos però amb les servituds normals. La primera notícia documental la trobem en un pergamí de Cal Mas d'Avià datat el 1433, en que s'anomena el mas Vilanova formant terme amb el mas Gurans (aquest últim propietat dels Mas). Al fogatge de 1553 (IGLÉSIES, 1979) es cita a Pere Mas al mas Vilanova dins de la parròquia i terme de Sant Martí d'Avià. A finals del segle XVI el mas era propietat de Felip Graugés, que també posseïa els masos Graugés i Puig d'Obiols. Aquest va deixar el mas en testament a Isabel Sorribes casada amb Esteve Senespleda de Berga , que ho van vendre el 1606 a Mn. Francesc Claris rector de Gironella. L'any 1614 aquest el vengué al seu nebot Nuri Joan Claris que va testar a favor del seu nét Diego Claris Rocafort. Aquest va fer hereva a la seva germana que va fer hereu el seu fill Joan Bru Claris, advocat de Bagà. Aquest va testar a favor de dos dels seus sis fills: Francesc Xavier i Josep Pasqual Bru i Rou, l'any 1731. El germans van vendre el mas per 1725 lliures l'any 1755 a Ramon Canudas Ballaró i Perramon, propietari del mas Ballaró d'Olvàn, propietat que es manté en l'actualitat. Una mica abans, al 1741, ja s'havia venut el mas a carta de gràcia (hipoteca) per tal d'eixugar els deutes que tenia la família Bru, a la confraria de Santa Eulàlia de la comunitat de Preveres de Berga. Durant el període que el mas era dels preveres es van acumular censals principalment per les obres que la Confraria va fer al mas Vilanova: al 1735 es va fer la teulada nova; entre 1745 i 1753 es van fer diferents reparacions: la porta principal del mas es va fer nova i també una cort pels porcs. Posteriorment els Canudas van realitzar diferents obres de millora: es va allargar l'era el 1884 i el 1886 es van construir dues corts. L'any 1919 van construir una casa nova, la Bauma. Els Canudas van posar masovers a Vilanova des de la compra del mas i fins a l'actualitat. En època en que el mas era dels Claris consta que tenia unit el mas Bretons; possiblement aquest mas fou al lloc on actualment hi ha unes runes d'una antiga casa cap al cantó de ponent de la casa. | 42.0603600,1.8167400 | 402097 | 4657155 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38654-foto-08011-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38654-foto-08011-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38654-foto-08011-130-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al costat de la casa pel costat est i aprofitant la mateixa roca sobre la que aquesta s'assenta, hi ha una tina excavada a la roca formant dos clots. Ens referim a ella en una fitxa a part. El propietari de la casa conserva documentació d'aquesta, en concret una carpeta enquadernada en pergamí que conté documentació en paper i pergamí titulada 'Actes de la heretat de Vilanova'. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38655 | Tina de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilanova | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. Documentació original del Mas Vilanova (APB)</p> <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 182-183.</span></span></span></p> | XIII | <p>En una codina de pedra situada al costat est de la masia Vilanova, hi ha un conjunt de cups circulars excavats a la roca. Aquest conjunt està format per dues tines, una tina completament tapada amb terra i un rebaix al nivell més baix. El recipient més gran es troba al centre i fa aproximadament 1,80 m de diàmetre i 1,60 m de profunditat. Te uns encaixos i un galze a la boca per tal de encaixar una antiga tapa de fusta, i un forat a la part inferior per deixar sortir el vi. A cada costat hi ha altres dos forats, el de més a prop de la casa es troba completament tapat i es distingeix amb dificultat; el més allunyat és de dimensions més reduïdes que el central. Aquest fa aproximadament 1,20m de diàmetre i 1,20 m de profunditat. A la part central i en un nivell més baix donat per l'alçada de la roca, hi ha un quart recipient en forma rectangular i obert per la part frontal. A ell s'obre la boixa (sortida) de la tina central i, encara que actualment és tapat per aigua i terra, suposem que te uns graons excavats i una pica on es recollia el vi. El conjunt es troba envoltat en tot el seu perímetre per un seguit de forats més petits que servirien per suportar un cobert que protegiria les tines.</p> | 08011-131 | Casa Vilanova 08610 AVIÀ | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com la de Vilanova: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvàn i a la Rompuda de Berga. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com Vilamarí. A un document d'època del mas Vilanova referent a unes obres efectuades al mas l'any 1735 es fa referència a la compra de calç viva per adobar la tina per posar aglans. Aquesta utilització de la tina per conservar aglans era molt freqüent a la zona.</p> | 42.0605200,1.8173400 | 402147 | 4657172 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-foto-08011-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-vilanova-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-vilaova-planol.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment les tines es troben plenes d'aigua bruta i restes vegetals, cosa que dificulta conèixer les seves dimensions exactes. La tina gran és protegida per troncs situats tapant la boca per tal de que no pugui caure ningú. | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 38656 | Cal Gris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gris | <p>Amillarament d'Avià de 1862. (Arxiu Municipal d'Avià). Llibre de la família Beringues de Cal Gris.</p> | XVIII | <p>Aquesta és una casa de planta allargassada, teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant, amb planta, pis i golfes. L'obra és de pedra amb les cantoneres ben escairades i ha estat fruït d'ampliacions, la més important realitzada a inicis del segle XX, moment en que li van donar l'estructura actual. A l'interior es conserven tres voltes de canó, dues corresponen a la construcció original i orientades N-S, i la tercera orientada E-W correspon a la primera ampliació de la casa que afegí un cos a la façana de migdia. Davant de la casa es va construir un cobert de pedra l'any 1887, data que estava gravada en la llinda de la porta i que es va trencar en fer unes remodelacions; s'ha substituït per una llinda amb les dates de construcció (1887) i remodelació (2001).</p> | 08011-132 | Cal Gris, Obiols, 08610 AVIÀ | <p>L'any 1885 va comprar la propietat Josep Beringues Postils, procedent de la casa Ardèvol (Cardona), besavi de l'actual propietari, a Antonia Calveras. En aquell moment ja existia un petit edifici sobre el que es va bastir l'actual que es fruït de diferents ampliacions i modificacions. Aquesta primera casa tenia la façana oberta al costat de migdia i el carener perpendicular a la façana, formant dues crugies paral·leles al carener i cobertes amb volta de canó de pedra, amb un sol pis. Possiblement aquesta primera construcció dati de finals del segle XVIII, ja que no s'esmenta al cadastre de 1767, però sí a documents de 1800. Amb les primeres ampliacions es van afegir uns coberts a la façana de migdia cobert amb una volta de canó orientada E-W. Això va donar peu a fer unes reformes a finals del segle XIX que van ampliar la casa per la façana sud, van augmentar l'alçada afegint un pis, es van obrir finestres més grans i es va canviar l'orientació de la teulada i de la façana principal. Actualment la casa presenta l'estructura que es va donar en aquesta ampliació, amb la façana oberta a llevant i el carener de la teulada paral·lel a la nova façana.</p> | 42.0639400,1.8621900 | 405863 | 4657502 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38656-foto-08011-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els propietaris han realitzat un llibre amb la història de la família i dades sobre l'evolució de la casa, així com una sèrie de maquetes que expliquen l'evolució arquitectònica de la casa amb les diferents etapes constructives. Conserven una premsa de vi de tamany petit que procedeix de la casa Montorsí. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38657 | Aplec de Sant Serni de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-serni-de-clara | <p>ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d'Avià. 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XX | <p>Cada any es celebra l'aplec el diumenge després del 18 d'octubre, que és Sant Lluc. Comença amb una caminada popular des de Avià fins a l'església de Sant Serni acompanyada dels gegants. En arribar a l'església, pels volts de les 11'30 hores, es celebra missa, a la sortida es donen els panets als assistents i després es fa una ballada de gegants. La festa acaba amb un concert de música en el que participa la Coral Santa Maria d'Avià i que es fa a la tarda a l'Ateneu. L'aplec és organitzat per l'Ateneu d'Avià.</p> | 08011-133 | Església de Sant Serni de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>Tot i que el patró de l'església és Sant Serni, la festa es celebrava per Sant Lluc, el 18 d'octubre, o el diumenge posterior a aquesta data. Amb motiu de la festa al matí es celebrava missa i per la tarda es resava el rosari, acabant el dia amb un ball rodó. Era tradició donar un panet als assistents, motiu pel qual el prior passava per les cases a recollir blat per tal de fer-los. El pa que sobrava de l'aplec era subhastat i els diners que es recollien eren per la capella. Al 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 ja consta la celebració de l'aplec a finals d'octubre dient que la festa era molt concorreguda i que es demanava la presència de la Guàrdia Civil per tal de garantir l'ordre. Quan es va destruir l'església l'any 1936 es va deixar de dir missa, però sembla que la festa es va continuar fent, tot i que no sempre. L'any 1990, amb motiu de celebrar la recent restauració de l'església es va tornar a recuperar la festa.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38658 | Aplec de l'ermita del Remei de Cal Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-del-remei-de-cal-castanyer | <p>RAFART, B. , FORNER, C. (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>Aplec que es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, data en que es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Remei. L'aplec s'inicia amb una missa a les 11,30 hores i en la que es canten els Goigs a aquesta Mare de Déu. A les 17 hores del mateix dia es resa el rosari a la capella. L'aplec és organitzat pels mateixos propietaris de la casa i es convida a tot el poble d'Avià.</p> | 08011-134 | Cal Castanyer. Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ | <p>El culte a la Mare de Déu del Remei te el seu origen en les pestes i altres calamitats que assetjaven a les poblacions. Aquesta ermita es va construir al segle XIX al costat del mas Castanyer. L'any 1954 van pujar la imatge a l'Ermita fent una celebració, ja que havia estat amagada des de la Guerra Civil a una casa particular de la zona, des d'aquell moment es celebra l'aplec, tot i que anteriorment ja s'havia celebrat ofici religiós al menys un cop a l'any. Els Goigs de la Mare de Déu del Remei es canten des de finals del segle XIX i existeix una primera versió que va fer Josep Blanxart i Camps i una segona versió de 1954 feta pel prevere Josep M. Massana Bach.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Social | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cada any es celebra un aplec a l'Ermita del Remei de Cal Castanyer el diumenge més proper a l'onze d'octubre, en que els amos de la casa conviden a participar a tot el poble. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38659 | RESCLOSA DE LLUERT D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lluert-davia | BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d'Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona. BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. | X-XII | Davant d'una resclosa de ciment construïda sobre la riera d'Avià, es poden veure excavats a la roca una sèrie de vuit forats circulars disposats en filera i perpendiculars al curs de l'aigua. Trobem els forats disposats de la següent manera: un de 15 cm de diàmetre i 10 cm aproximadament de fons, dos de 22 cm de diàmetre i uns 15 cm de fons situant-se un d'ells una mica més avançat respecte a la filera, cinc forats més com el més petit en que els tres últims es troben més junts. Darrera i formant una petita bassa a la mateixa riera, hi ha una resclosa moderna que forma un mur seguit de pedra i ciment. D'aquesta bassa es desvia aigua per un canal excavat en el terreny i que segueix horitzontalment per sota de la casa Lluert i paral·lel a la riera fins a 200 m en que enllaça amb un tub de ciment soterrat i que condueix l'aigua fins al l'Estany Gran de Graugés. Després d'entrar l'aigua al canal hi ha una petita comporta de ferro per donar entrada a l'aigua, i tres petits ponts de maons que permeten el pas per damunt el canal i situats a pocs metres de distància un de l'altre. | 08011-135 | Riera d'Avià. Zona sud del municipi. 08610 AVIÀ | L'evidència arqueològica únicament ens fa suposar la presència d'un antic molí en època medieval per l'empremta de la resclosa, però no hem trobat restes d'edificació, fet que pot confirmar les teories de que els molins medievals eren petits edificis fets de fusta i no utilitzats com a vivenda. Desconeixem el nom d'aquest molí i el temps que s'utilitzaria i l'única referència escrita que podem relacionar amb ell la trobem a la documentació de la casa Santamaria de Serrateix: l'any 1573 s'esmenta el molí del mas Santamaria d'Avià amb uns termes que poden correspondre a aquesta ubicació. La casa Cal Bep Vell al segle XVIII era de Fèlix Santamaria de Serrateix i es coneixia com casa de la Riera. El fet de que fou propietat d'un Santamaria pot estar relacionada amb la propietat del molí pel mas Santamaria d'Avià. La presa de ciment més moderna va ser construïda per Agustí Rosal i Sala a inicis del segle XX per tal de desviar aigua de la riera amb una canalització fins a l'Estany Gran de Graugés. | 42.0675000,1.8321400 | 403382 | 4657931 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38659-foto-08011-135-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta antiga resclosa ha estat identificada en fer aquest inventari. | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38660 | VENTAIOLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola | A la vall que forma la riera de Clarà al seu pas per la baga de Sant Salvador, després de passar la casa del Verdaguer, trobem les runes de dues construccions distintes i properes. Les primeres runes corresponen a un edifici de pedra del que únicament queda una part de la part inferior d'un mur fet de pedra i en el que es distingeix el nivell del terra de rajols. L'altre grup de runes es troben una mica més avall i quasi al costat de la riera. En aquest encara es poden distingir diferents murs que formen habitacions contigües i disposades en filera i esglaonades. Alguns tenen una alçada de quasi dos metres i es troben quasi totalment tapats per la vegetació. La base dels murs és feta amb carreus grossos de pedra, mentre que les parts més elevades són de pedra de diferents tamanys barrejada. No es conserven restes d'arrebossat ni d'altres elements constructius com teules. | 08011-136 | Baga de Sant Salvador. Clarà. 08610 AVIÀ | Desconeixem la evolució històrica d'aquesta casa. Tan sols sabem per informació dels habitants del Verdaguer que aquesta casa es deia Ventaiola i que va ser habitada fins els anys 30 del segle XX. En aquella època sembla que van viure durant un temps uns lladres que no tenien quasi res, fins que els va prendre la Guardia Civil. Aquesta casa es troba dins els termes de l'antic castell de Clarà i del mas Palau, sembla molt possible que el segon fou la continuació del castell; a prop d'aquest mas de Ventaiola es troben el Verdaguer, els Porxos i la Vinya de Clarà. Degut a la manca de documentació d'aquesta zona de Clarà no hem pogut trobar informació d'aquest mas i només podem datar-lo a partir de les restes dels murs i de la troballa d'un contrapès de premsa de biga medieval. | 42.0716100,1.7878800 | 399727 | 4658438 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim Venatiola fa referència a un lloc molt ventilat per on passa l'aire. El fet de trobar-se a la baga per on passa la riera pot tenir relació amb aquesta ventilació que baixaria de la muntanya cap al pla. Aquestes runes han estat identificades en fer el present inventari. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38661 | CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana | COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | X-XII | L'encaix és deteriorat. | Als entorns immediats de la masia Casanova de Serrapinyana s'han localitzat tres contrapesos de premsa de biga realitzats en blocs de pedra, a les que em refereixo en fitxes independents. La que tractem en aquesta fitxa es troba al costat de la bassa de la casa, utilitzada con part del mur i amorterada en aquest verticalment. És un bloc de pedra, de tamany petit si el comparem amb altres que coneixem de la zona, de 60x65x30 cm, amb un pes aproximat de 400 kg, i amb un forat allargassat al centre bastant deteriorat. | 08011-137 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables. | 42.0734400,1.8052400 | 401166 | 4658621 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 38662 | CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE VENTAIOLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-ventaiola | COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | X-XII | Es troba en bon estat de conservació. | Contrapès de premsa traslladable que es troba a un pla a prop de les runes del mas Ventaiola, al peu de la Baga de Sant Salvador. És feta en un gran bloc de pedra d'aglomerat de formes arrodonides i de 104x102x40 cm de dimensions i amb pes aproximat de 680 kg. Té l'encaix al centre de forma allargada i circular al centre i molt ben delimitat. Actualment es troba ple de terra i molsa. | 08011-138 | Ventaiola, baga de Sant Salvador, Clarà. 08610 AVIÀ | El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables. És un altre exemple del cultiu de la vinya en aquesta zona, ja evidenciat per altres restes trobades i documentades. | 42.0709700,1.7893600 | 399848 | 4658365 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquest contrapès ha estat identificat en fer aquest inventari. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38663 | PUIG D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dobiols | IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. Arxiu Municipal d'Avià. | XIII | La ubicació d'aquesta casa és immillorable. Està situada al cim d'una elevació que permet el domini visual de tota la plana d'Obiols que s'obre cap al sud. És situada sobre un penyal que forma un important desnivell, del mateix tipus que el que ocupa la casa Noet, i que serveix de base a la casa accentuant l'alçada total de l'edifici que es suma a l'alçada de la vessant escarpada de la muntanya. Està formada per una estructura central a la que s'han afegit coberts i un baluard a ponent. Aquesta estructura central és de base quasi quadrada, amb els murs de pedra en els que destaca la base de pedra formant un mur molt rústec entre mig de grans blocs de pedra naturals que sustenten la paret de la cara sud de la casa que en la part baixa és lleugerament atalussat. En aquesta façana es veu clarament fins el nivell a on arriba la construcció més antiga que ocupa quasi tota la planta baixa així com la construcció que es va fer posteriorment, part del segle XIV i part corresponent a reformes tardanes. En aquesta façana hi ha una espitllera al nivell inferior i tres finestres al pis amb els muntants de pedra i llinda de fusta. L'entrada a la casa, amb llinda de fusta, és a la façana que dóna a ponent i queda tancada per un baluard construït més tard. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i forma dos nivells d'igual tamany, el més baix sobre l'entrada. A la façana nord hi ha dos coberts enganxats al cos de ponent i que formen part del baluard. A l'interior la casa es distribueix en els dos cossos marcats per la teulada, en el primer cos destaca un arc diafragma de pedra que va ser tapiat posteriorment adaptant una porta allindada petita al centre i que divideix la planta en dues crugies perpendiculars a la porta. S'accedeix al pis a través d'una escala que té els primers graons de pedra i la resta d'obra vista. A la planta hi ha tres habitacions i la cuina amb el foc a terra, fogons i aigüera amb pica de pedra. | 08011-139 | Puig d'Obiols, Obiols. 08610 AVIÀ | Tot i que l'estructura i el lloc elevat i clarament defensiu de la casa, així com el topònim, ens mostren una casa del tipus domus o casa forta medieval, no hem trobat documentació escrita que en faci referència. La presència de murs fets amb grossos carreus sobre una sòlida base de roca i l'arc apuntat gòtic a l'interior ens ajuden a datar la casa actual a finals del segle XIII, tot i que possiblement ja existís anteriorment una casa en forma de torre i amb funcions clarament defensives. Al fogatge de 1497 i al de 1553 surt un Albiols a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols, però no sabem si eren els ocupants del Puig d'Obiols o del mas Obiols al costat de l'església. Els successius canvis de propietat durant el segle XX van provocar la pèrdua de la documentació, tot i així, la referència més antiga data del segle XVI, moment en que la casa era propietat de Felip Graugés junt amb Vilanova, la Subirana i Graugés, essent aquest un important propietari de la zona. Va morir sense fills i no sabem a qui va passar el mas (APB). A l'Amillarament de 1856 la casa era pertinència de Joaquín de Senespleda de Berga, pertanyent a una família nobiliària que a finals del segle XVI va adquirir altres propietats a Avià (Vilanova). L'any 1879 ja consta com a propietat dels germans Antonio, Ramón i Agustín Rosal Cortina junt amb la Casavella de Graugés, Vilajoana, la Subirana, Torrentbó i el Vilar. Durant el segle XX els Rosal van anar venent totes les propietats per separat, entre elles el Puig. L'any 1975 la van adquirir els actuals propietaris que la utilitzen com a granja de bestiar. | 42.0622000,1.8575400 | 405476 | 4657314 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38663-foto-08011-139-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38664 | ESPAI NATURAL DELS TRES HEREUS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-dels-tres-hereus | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural del Berguedà. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Març de 2000.</p> | <p>Espai representatiu dels sistemes naturals i del paisatge del Baix Berguedà, situat a l'extrem més occidental de la Depressió Central de llevant (sector ausònic), i per això de caràcter més sec i continental. Els Tres Hereus és format per petits turons de baixa altitud (680 m), situats al marge esquerre de la riera de Clarà, que tanca l'espai per l'oest. És constituït per relleus en plataformes estructurals, amb gresos i conglomerats de materials grollers, resultat dels arrossegalls dels massissos pre-pirinencs veïns. És un paisatge caracteritzat per replans careners interfluvials i una sèrie de relleus tabulars fins els fons del riu. L'espai conserva una bona mostra de la vegetació natural del territori, on els boscos alternen amb camps de conreu, principalment de cereals. Els Tres Hereus té l'interès de mostrar la transició entre la vegetació submediterrània del país de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae) i la mediterrània del país del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En el paisatge actual prenen un paper important les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, junt amb brolles, prats i pastures. Inclou també una part del curs d'aigua de la riera de Clarà. L'espai comprèn territoris dels municipis d'Avià i Casserres. La superfície total de l'espai és de 343,46 ha, de les quals 35,96 ha es troben dins del terme municipal d'Avià.</p> | 08011-140 | Serrat dels Tres Hereus, entre Avià i Casserres | <p>El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d'Interès Natural d'acord amb el mandat de la Llei 12/1985, per resolució del Conseller de Medi Ambient de 29 de maig de 2000. Declaració de PEIN publicada al DOGC nº 3191, pàg. 9613, de 26-7-2000. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l'estiu de 1995 es realitzen campanyes d'excavació arqueològiques al poblat ibero-romà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de treu hereus: Bernades, Canudas i Canudas. Miquel Bernades Postils, casa Bernades 08693. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, 08610 AVIÀ, i Miquel Canudas Rovira, casa Canudas 08693 CASSERRES. En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.</p> | 42.0432900,1.8514800 | 404946 | 4655221 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El PEIN conté la descripció següent en relació amb els límits de l'espai (vol. III, pàg. 248, apt. A.2): ' Prenent com a punt inicial la riera de Clarà a Xuriguera, el límit remunta la riera fins a prop del límit del terme municipal d'Avià fins als Tres Hereus, d'on el límit descendeix fins a la carretera de Casserres a Gironella, al paratge de Barbats, per a continuació envoltar la masia a de Canudes i descendir fins al barratge de la riera de Clarà per reprendre ver el nord al punt inicial'. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38665 | RIERA DE CLARÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara | AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. | Riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350m d'alçada, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat després de travessar el terme de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d'Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d'Avià drenant l'antiga quadra de Clarà, a la que dona nom. Proporciona aigua als molins de la Riereta i de Casancots i finalment entra al terme de Casserres on l'aigua és recollida a l'embassament de Casserres per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres a la colònia Viladomiu Nou. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la seva qualitat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, destacant la presència de barbs. Forma diferents salts de poca alçada al llarg del seu recorregut amb clots, alguns bastant fondos. Podem distingir dos trams per la qualitat de l'aigua: el que baixa de Capolat fins a la carretera que es troba en bon estat; i d'aquí fins a que arriba a l'embassament de Casserres en que no és tan neta, tot i que es manté en millor estat que la riera d'Avià, ja que hi ha menys granges i cases al seu recorregut. Una part de la riera forma part del PEIN Serrat dels Tres Hereus, ja que fa de límit d'aquesta zona natural protegida. | 08011-141 | Avià | L'aigua de la riera ha estat aprofitada per moure molins fariners des del seu naixement: El Molinot (Coforb) que té restes medievals i que trobem documentat al 1338 (APM); el molí de la Riereta i el de Casancots, tots dos a Avià i del segle XVII-XVIII; a Casserres el molí de Bernades. El topònim surt per primera vegada l'any 907: kastro Clariano, a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim està estretament relacionat amb la riera de Clarà fent possiblement referència a la qualitat de clar, o amb el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom pot procedir de la característica de la riera (aigua clara) o bé de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà. No sabem si la riera donaria nom al lloc i al castell o si seria a l'inversa ja que hi ha les dues possibilitats. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38665-foto-08011-141-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38666 | RIERA D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-davia | L'embassament d'aigua: un repte per Avià. Ressò nº 8, any 1985. | Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs. La riera neix a Coforb, a 1000m d'alçada i baixa per la costa fins a entrar en el municipi d'Avià on s'ajunta amb un ramal d'aigua que neix a la Serra de Queralt. A 1250m.. Al vessant de Coforb la riera forma elegants tolls en els que es possible banyar-se i el saltant del Grau que es troba al costat d'una casa troglodítica (Els Forats) que pertany al terme de Coforb. Abans del saltant del Grau part de l'aigua de la riera es canalitza per abastir d'aigua potable el poble d'Avià. A la zona de la Farinera, ja en terme d'Avià, la resta d'aigua que baixa naturalment s'embassa i es deixa anar en petita quantitat. L'aigua de l'embassament s'utilitza en l'actualitat per al rec del camp de futbol d'Avià, tot i que en els seus inicis servia per abastir a la població. Un cop passada la Farinera, la riera passa per la zona sud-oest del nucli, passant per l'antic Molí de la Coromina, i es dirigeix cap a la casa Lluert d'Avià on hi ha una resclosa de ciment i una antiga resclosa medieval on es troba la canalització (construïda pels germans Rosal) que desvia aigua a l'Estany Gran de Graugés. La riera segueix el seu recorregut fins a entrar al terme de Casserres i passant abans per l'antic molí de Vilajoana i pel Molí de Bellús, tots dos amb les restes d'antigues rescloses medievals. A partir del moment en que la riera surt de l'embassament d'Avià, l'escassetat d'aigua i diferents aportacions orgàniques contribueixen a la contaminació de les aigües, tot i que la sedimentació en el seu recorregut fa que es vagi netejant a mida que avança cap a la zona de Graugés. En aquesta riera hi havia diferents espècies de fauna, principalment barb cua-roig (barbus haasi), però actualment estan pràcticament extingits degut a la contaminació orgànica. | 08011-142 | Avià | La riera d'Avià era coneguda antigament com riera de Napell (APM any 1433, Capbreu Serrateix 1773), encara que també es coneix com riera de Bellús, riera de Coforb o riera de les Boixes, al terme de Casserres (Ametlla de Merola) era coneguda com a riera de les Febres. Laigua de la riera s'ha utilitzat des de l'Edat Mitja per moure diferents molins al terme: molí de la Coromina, molí de Santamaria (a Lluert d'Avià), molí de Vilajoana i molí de Bellús. Aquest usos es van mantenir fins al segle XX en alguns casos (Vilajoana i Bellús) o fins a finals del XIX (Coromina). A finals del segle XIX Agustí Rosal i Sala va desviar l'aigua de la riera amb una canalització a l'aire lliure fent una resclosa a sota de la casa Lluert que portava l'aigua fins a l'Estany Gran de Graugés i que s'utilitzava per regadiu de la finca. L'any 1980, degut a que l'aigua de la riera Font Caldes no era suficient per abastir al municipi, es va decidir construir un embassament per emmagatzemar l'aigua sobrant durant l'hivern i la primavera. Es va construir l'any 1987 amb diferents subvencions de la Generalitat a la zona de la Farinera. L'embassament té 2.258 m2 de superfície, per emmagatzemar un volum d'aigua de 7.175 m3. La presa té 44 m de longitud i 12'50 m d'alçada. Amb dues bombes s'elevava l'aigua fins a l'estació potabilitzadora que es troba al costat del camí, tot i que actualment aquesta aigua només s'utilitza per a regar el camp de futbol i l'aigua potable es canalitza per sobre del saltant del Grau, a Coforb. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La servitud d'aigua pertanyia a les famílies Mas i Salvans ja que la riera de les Boixes passa per les seves propietats, per això es va fer un pacte amb l'Ajuntament pels volts del 1800, que permet que aquest pugui fer servir l'aigua sempre que a les dues cases hi arribin nou plomes d'aigua. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38667 | RIERA DE LA FONT CALDES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-caldes | Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs, com passa amb les altres rieres que passen pel terme d'Avià. La riera de Font Caldes neix a la serra de Queralt, a 1000m d'alçada just per sobre del polígon industrial de La Valldàn. També es nodreix de l'aigua de la Font Caldes que es troba al costat de la casa Cal Miquel al polígon i dins el terme d'Avià. Actualment s'agafa aigua de la riera per abastir al municipi d'Avià a la mateixa font, uns 130 m3 diaris. Des de la font la riera travessa la carretera de Solsona i segueix fins al Molí del Castell on arriba amb molt poca aigua. Antigament era desviada mitjançant un aqüeducte per proporcionar energia hidràulica a l'antiga fàbrica de pinsos i posteriorment al Molí del Castell. Després d'aquest, dos embassaments consecutius emmagatzemaven l'aigua que els germans Rosal utilitzaven a finals del segle XIX per abastir la colònia agropecuària de Graugés. En aquesta zona entre el Molí del Castell i La Noguera resten antigues canalitzacions d'obra per on es desviava la riera. Actualment les basses són completament seques ja que han perdut aquesta utilitat i la riera segueix el seu recorregut fins a desguassar a la colònia Rosal al riu Llobregat, al peu de l'antic molí de Minoves actualment desaparegut. En general la riera conté poca aigua i es troba en mal estat de conservació ja que la mancança d'aigua agreuja la contaminació. | 08011-143 | Avià | L'aigua de la riera va ser utilitzada per proporcionar energia a molins ja des de l'Edat Mitjana i trobem al seu curs les restes del molí del Castell, del que desconeixem la cronologia més antiga, i del molí de Minoves que va ser construït al segle XVII (1637), tot i que aquest utilitzava l'aigua de la riera Font Caldes quan s'acabava d'unir a la riera de Metge al terme de Cal Rosal, i abans de desguassar al Llobregat. Els dos molins van estar en funcionament fins els anys 30 del segle XX. Durant el segle XIX la riera va viure l'època de major aprofitament, ja que l'aigua va ser utilitzada per la farinera construïda pels germans Rosal que funcionava amb energia hidràulica i vapor. A tal fi van construir un aqüeducte i la canalització que portava l'aigua de la riera fins a la farinera del Molí del Castell. L'aigua que sortia d'aquest ús era emmagatzemada en dues basses i conduïda fins al Serrat Roig on hi havia un saltant que proporcionava energia elèctrica per a la colònia agropecuària de Graugés. També a finals del segle XIX EL Sr. José Piquer Rosal, que va construir la casa La Torre del Piquer al barri de La Creu, tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua en aquesta finca: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins Torre del Piquer (abans Cal Coix), que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. Actualment la riera o torrent Font Caldes, degut a la manca d'aigua i a abocaments incontrolats i filtració de purins, es troba en molt mal estat de conservació i amb un alt índex de contaminació. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 38668 | CAMÍ RAL DE CARDONA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cardona | GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A 'Dovella', nº 17, pàgs. 21-28. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. | El Camí Ral de Cardona passa pel terme municipal d'Avià en el seu trajecte de Berga a Cardona. Podem dir que tenia dos ramals, un en direcció Solsona i l'altre en direcció Casserres-Cardona. El primer venia des de Berga per Sant Bartomeu de La Valldàn, pujava al barri de la Creu (on hi ha una creu de terme que indicava la confluència dels dos camins), passava per cal Foubes fins a cal Moixona, des d'aquí anava seguint el trajecte paral·lel a l'actual carretera pel costat de baix fins a travessar la riera d'Avià, i pel costat de dalt un cop travessada, abans d'arribar al Pou torna a passar per sota de la carretera fins a Lluert de Clarà, aquí s'ajuntava amb el camí ramader fins a la riera de Clarà passant per darrera de Sant Serni i continuava fins a l'Hostal del Gran Nom i d'aquí a L'Espunyola, Montmajor i Solsona, o de L'Espunyola cap a Casserres i Cardona. El segon feia el mateix recorregut que l'anterior fins a la Creu de Terme del barri de la Creu, d'aquí baixava fins a la font d'Avià i pujava fins a la Sagrera, travessava tot el nucli antic d'Avià i sortia per la plaça del Padró baixant fins a la riera d'Avià després de ca la Verònica, d'aquí pujava fins a Gurans, Santandreu, i d'aquí a Casserres, Sant Joan de Montdarn i Cardona. També era força transitat el camí que des de la Sagrera portava a Noet seguint el traçat de la carretera actual fins al Molí del Castell i d'aquí pel camí de cal Castanyer fins a Noet, després el camí seguia cap a Berga o cap a Sant Elíes i s'unia al de Berga a Manresa que baixava pel costat del riu Llobregat. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzar per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps, com ha passat als camps que hi a La Parera. El camí fa aproximadament entre 4 i 5 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. En les recents excavacions que es van fer a la variant de la Valldàn, es va descobrir una part d'un antic camí empedrat d'època romana que seguia el mateix traçat que el camí Ral, de Sant Bartomeu en direcció al Molí del Castell. Al pas del camí per darrera de l'església de Sant Serni de Clarà resten roderes de carro marcades al terra de roca, vestigi del trànsit que va tenir aquest camí. | 08011-144 | Avià | Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Trobem diferents camins documentats al terme d'Avià: al 1581 el camí públic d'Avià a Noet (APSS); el camí públic que passa per la sagrera i del que trobem referències els anys 1347, 1438, 1524 (APM); al 1432 la carrera pública que parteix de la sagrera d'Avià i va a la vila de Berga (APM); al 1433 el camí d'Avià a Serrateix (APM); i al 1460 el camí d'Avià a Cardona (Camí Ral Berga-Cardona) (APM), que també trobem al 1701 (ADS). Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, d'aquí a Casserres i pujava pel terme d'Avià fins entrar a la Sagrera i d'aquí a Berga. L'altre camí Ral que passava pel terme d'Avià era el que portava de Berga a Solsona, seguint el mateix recorregut que actualment fa la carretera: Berga, Avià, L'Espunyola, Sant Feliu de Lluelles, castell de Navès i pel Vinyat fins a Solsona. Un tercer camí Ral era el que unia Berga amb Manresa seguint el Llobregat i passant per Cal Rosal, on el pont d'Orniu permetia travessar el riu. Tot i que a Avià no es troba documentat, els camins es mantenien i es cobraven impostos generals per a mantenir el servei, com el de passatge que es pagava pel pas de bestiar. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. Al camí Ral de Cardona al seu pas per Avià hi havia hostal al Gran Nom, a Lluert de Clarà i a l'interior de la Sagrera; donaven alberg o acolliment a viatgers i, en alguns casos, a pobres. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38669 | CAMÍ RAMADER | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-0 | MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Llei 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecarias. BOE nº 71, 25 marzo 1995. S'ha elaborat el recorregut dels camins ramaders d'Avià amb informació oral del pastor d'Avià Ramon Solà i amb el mapa topogràfic d'Avià de 1929, E/1:25000. (Cartoteca de Catalunya). | Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí (actualment ocupat per la casa Bernadí), al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim. | 08011-145 | Avià | Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d'antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però la seva utilització és més antiga encara que no consten als mapes i que hi ha pocs documents escrits. S'estan perdent i oblidant, a vegades per falta d'ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això s'ha de recollir la tradició oral dels pocs pastors que els van fer i que encara ens poden ajudar a marcar els llocs de pas dels camins. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l'intercanvi genètic d'espècies i modelen el paisatge. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per tal d'enviar els ramats a passar l'estiu a les verdes pastures de l'Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. A Avià trobem documentat per primera vegada un camí ramader al 1573 (APSS): el camí Ramader de Torrentbó a Vilajussana. Els pastors d'Avià podien portar els ramats a dos llocs: a Cornellana, al Cadí; i a Coll de Pal. Trigaven sis dies des d'Obiols fins al Cadí. Aquestes dues rutes han marcat els principals camins ramaders que passen pel terme. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38669-foto-08011-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38669-foto-08011-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38669-foto-08011-145-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38670 | LA FONT D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-davia | ZARAGOZA, E. (1998). La contaminació de les fonts. Ressò de ressò, nº 31, tardor 1998. Pàg. 6. | La Font d'Avià és una de les font històriques del terme que es troba a prop del nucli antic d'Avià, al peu de la carretera de Cal Rosal a Avià. L'aigua prové d'afloraments d'aigua subterrània i el seu entorn immediat s'ha arreglat i adaptat per tal de facilitar la recollida d'aigua. Així la sortida de l'aigua s'ha emmarcat amb un recinte tancat per tres murs de pedra amb unes escales d'accés. La sortida de l'aigua es realitza mitjançant dos brocs per on brolla l'aigua ininterrompudament. | 08011-146 | Avià. Peu del Barri de La Creu. | Els problemes ambientals, principalment per la presència de purins que es filtren dels camps de conreu, han provocat la presència de contaminants en la majoria de les fonts del terme d'Avià i també a la fonts d'Avià. L'any 1998 es va procedir a fer una neteja de l'entorn de la font, canalitzant les aigües brutes, es va revestir de pedra novament i es van fer les escales. Hi ha un projecte de reconversió de la zona en parc públic, fet per l'arquitecte Ramon Subirana i promogut per l'Ajuntament, que es troba en fase d'espera per disponibilitat pressupostària. Aquesta és una de les fonts que històricament va ser més utilitzada pels habitants del nucli antic d'Avià. En ser una de les fonts històriques del nucli, s'esmenta a la Sardana d'Avià. | 42.0809200,1.8254500 | 402849 | 4659428 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 38671 | VILA ROMANA DE SANT BARTOMEU DE LA VALLDÀN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-romana-de-sant-bartomeu-de-la-valldan | MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn (Avià, Berguedà). Jornades d'Arqueologia 2000. La Garriga. Pàgs. 192-193. OLIVARES, D. (2000). L'arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12. Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l'informe de l'excavació d'urgència. | IIaC-IdC | Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldàn (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d'interès arqueològic d'època romana situats al sud-oest de l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn es trobava afectat en part per la construcció d'un túnel per fer passar la variant al peu de la serra de Noet i actualment queda uns cinc metres per sobre del nivell de la carretera. En realitzar extracció de materials amb motiu de l'obra es va deixar al descobert una secció en la que es reconeixia un fragment de paviment, fet que va provocar la realització de l'excavació d'urgència. Actualment les restes es troben tapades amb uns plàstics en espera d'una futura intervenció. Durant les excavacions es van poder documentar una sèrie d'estructures seccionades longitudinalment per les obres del traçat de la variant, corresponents a diferents dependències i àmbits d'habitació en dos nivells que corresponen a la part urbana d'una vil·la romana de disposició terrassa. En el nivell inferior destaca la presència d'una galeria o porxo en façana amb una habitació quadrangular en un dels extrems, probablement de dos pisos a modus de torre. S'han documentat restes que s'interpreten com una caixa d'escalar d'accés al nivell superior. Al nivell superior es va documentar un conjunt constructiu format per un pati porticat del que es conserven dues ales (sud i oest), pavimentat amb opus signinum i que conserven en les cares interiors quatre basaments de columnes. | 08011-147 | Variant de Berga a La Valldàn. 08610 AVIÀ | En iniciar-se les obres de construcció de la carretera, a finals d'agost de 1999, el Servei d'Arqueologia va realitzar unes prospeccions dirigides per Josep Camprubí i Sensada en les que es van identificar les restes en una secció del terreny. Encara resta per excavar molta part del jaciment ja que es troba just al marge del túnel que es va construir per passar la variant. Els treballs arqueològics van ser duts a terme en dues fases d'intervenció. La primera sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Albert Martín i Menéndez durant el mes de setembre de 1999 i la segona sota la direcció de l'arqueòleg Antoni Martín Oliveras durant els mesos de març i abril de 2000. Les excavacions van quedar aturades per la descoberta del jaciment del Polígon de La Valldàn que requeria una intervenció d'urgència. Aquest jaciment i el proper del polígon són els dos primers d'època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània. | 42.0891100,1.8316600 | 403375 | 4660330 | 08011 | Avià | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38671-foto-08011-147-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El jaciment ha estat catalogat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldàn, sector Polígon Industrial de La Valldàn, i s'han catalogat els dos jaciments (la vila i l'assentament metal·lúrgic) en una única fitxa. | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38672 | Cal Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel | <p>AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona.</p> | XIX | <p>Casa molt senzilla que inicialment tenia sis metres d'amplada i que posteriorment s'ha eixamplat de forma molt matussera. Coberta amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana que és orientada a migjorn. La porta i les finestres són de maó amb llinda de fusta. Les cantoneres són fetes amb carreus ben escairats, però la casa és arrebossada i tapant ela materials que formen els murs. A la façana s'obria un assecador que fou tancat. Del carener de la teulada surt un ràfec amb llates de fusta sobre bigues.</p> | 08011-148 | Cal Miquel. Polígon de La Valldàn. 08610 AVIÀ | <p>Es tracta d'una casa construïda a inicis del segle XX.</p> | 42.0904000,1.8227200 | 402638 | 4660484 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'accés és possible en cotxe però una mica difícil ja que s'ha d'entrar des del polígon. Una mica abans d'arribar a la casa hi ha la Font Caldes, on s'origina la riera Font Caldes o Font Calda que travessa tot el terme d'Avià. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 38673 | LA ROCA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca | AV.. (1976). La masia. Historia y tipologia de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grup 2 C. Barcelona. | XIX | Construcció que respon a la tipologia clàssica de masia, estructurada simètricament, amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici està fet en dues èpoques diferents, ja que el primer va ser destruït parcialment i es va reconstruir la part superior, fet que queda palès pel canvi de material dels murs. Les cantoneres que comencen de pedra, passen a ser d'obra vista, i una línia de maons entre els dos pisos i que envolta tot el perímetre de la casa, marca aquest canvi entre les dues tongades constructives. La porta i les finestres són emmarcades amb obra. La casa és assentada sobre una superfície rocosa. | 08011-149 | La Roca. Graugés. 08610 AVIÀ | Aquesta casa va ser construïda al 1913, però una ventada va fer caure la meitat superior, que fou reedificada novament als voltants del 1935. Durant molt temps va ser utilitzada com a galliner i pallissa pels propietaris que són del mas proper de Viladrau, que també és de la mateixa època que aquest edifici. | 42.0658600,1.8522200 | 405041 | 4657726 | 1913 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Era una pallissa que fa pocs anys ha estat rehabilitada com a vivenda. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38674 | Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix | <p>AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> | XIX | <p>Cal Coix és una casa que s'anà construint en diverses etapes. La construcció més antiga es troba ficada a dintre de l'actual. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Les cantoneres són de pedra, però els materials dels murs resten tapats per l'arrebossat. Únicament hi ha una data gravada a l'interior de la casa: 1816. Fa pocs anys es va fer una important rehabilitació dividint la casa en diferents habitatges en lloguer.</p> | 08011-150 | Cal Coix. Barri de La Creu. 08610 AVIÀ | <p>Es tracta d'una casa construïda a inicis del segle XIX. La primera notícia la trobem a l'Amillarament de 1862 era propietat de Mariano Gironella de Berga.</p> | 42.0817300,1.8281800 | 403076 | 4659515 | 1816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 38675 | CASETA DE SALVANS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-salvans | Registro de casas de campo de Avià de 1856. (AMA) | XVIII | Edifici d'estructura molt senzilla a la que s'hi afegiren un nou cos a cada cantó seguint la mateixa estructura de planta i pis cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana oberta a migdia.. A l'esquerra s'afegí una nova casa i a la dreta la pallissa tapada amb fusta, que reposa sobre brancals fets de grossos carreus ben escairats. Els murs són de blocs de pedra grossos encaixats amb petites pedres a les juntures i amb carreus ben escairats a les cantoneres. La porta principal i les finestres de la casa central tenen les llindes de fusta, mentre que la més nova les té d'obra vista. La pallissa té els pilars d'obra. La casa es troba en un lloc elevat, a prop de la riera d'Avià. | 08011-151 | Caseta de Salvans. Zona de Sobrestrada. 08610 AVIÀ | Al 1856 la caseta era de José Salvans, mantenint-se la propietat en mans de la mateixa família Salvans. Va ser construïda a la mateixa època que Regatell, casa que es troba una mica més amunt, a finals del segle XVIII, i seguint la tipologia de les masoveries que es va fer freqüents en aquesta època. | 42.0842900,1.8095000 | 401535 | 4659821 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38676 | FORN DE CALÇ DE VILAJOANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-vilajoana | QUADRES, A. (1950). Assaig de localització de la indústria dels forns de calç a les nostres serralades. A I Assemblea Intercomarcal del Penedès i Conca d'Odena, Martorell. Pàg. 182-187. RIU, M. (1987). L'antiga indústria del guix a la Vall de Lord. 'Cardener', nº 4. Cardona. Pàg. 35-59. BORRÀS | En un marge a prop de las casa Vilajoana queden les restes d'un antic forn de calç que és l'únic que hem identificat a la zona. Tan sols resten petites parts del mur de pedra que tancava el forn. El forn va ser identificat pel propietari actual de Vilajoana. | 08011-152 | Casa Vilajoana. Graugés. 08610 AVIÀ | La calç era utilitzada freqüentment a les cases de pagès per fer argamassa i per pintar parets principalment, per això era un element important en la construcció. Tot i que només s'ha identificat aquest al municipi, és probable que hi haguessin més que hauran desaparegut degut a l'abandonament. Els forns de calç estaven formats un forat més o menys cilíndric excavat al terra amb una profunditat d'uns dos o tres metres i tancats amb una filada de pedra; es tapava per dalt amb pedres. S'omplia el forn amb branques a la base i capes de carbó vegetal i la pedra calcària tallada i es deixava cremar fins que s'apagava. Generalment es construïen a llocs on es trobava pedra calcària i a prop de les rieres, com és el cas del de Vilajoana. | 42.0564200,1.8464600 | 404550 | 4656684 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38676-foto-08011-152-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38677 | JACIMENT EPIPALEOLÍTIC D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-epipaleolitic-dobiols | Fitxa nº 6 de la Carta Arqueològica del Berguedà-Avià (1999). | Davant d'una balma o cornisa de pedra sorrenca allargassada i de considerables dimensions, que es troba abans d'arribar a l'església de Sant Vicenç d'Obiols venint de la Plana, hi ha una explanada situada en un encreuament de camins. En aquest lloc s'han fet troballes en superfície de material lític en quantitats considerables. | 08011-153 | Camí de La Plana a Obiols. Obiols. 08610 AVIÀ | Després de la localització de diferents troballes en superfície realitzades per Martí Vilarrasa l'any 1985, el Sr. Carreras de Berga va fer prospeccions superficials i en trobar altres restes de material lític al lloc, ho notificà a l'arqueòleg Rafael Mora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va realitzar una excavació d'urgència entre el 17 i el 21 de juliol de l'any 1996. L'excavació constà de quatre sondejos externs a la balma i un intern, detectant-se una estratigrafia poc potent de material sorrenc disgregat de la roca mare superior. A part del material superficial remogut, un únic estrat arqueològic aportà un conjunt de material lític comparable al del jaciment de La Font del Ros de Berga: talles de quars, suports molt petits fets amb sílex de baixa qualitat, ascles, còdols petits amb cúpula marcada i absència d'indústria laminar. Els materials de l'excavació realitzada per Rafael Mora es troben: una part al departament de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i altra part al dipòsit del Servei d'Atenció als Museus Pedret (Girona). Els materials trobats pel Sr. Carreras es troben al seu domicili particular. Aquest jaciment es troba al costat d'un altre jaciment que s'ha inventariat a la Carta Arqueològica amb el nº 6394, nº 2 d'Avià i anomenat Roca de la Guineu. | 42.0591400,1.8688000 | 406403 | 4656962 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38677-foto-08011-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38677-foto-08011-153-2.jpg | Inexistent | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | (Referència topogràfica de la Carta Arqueològica: 31TDG065574). | 78|77 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38678 | EL COIX D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coix-davia | ORTEGA I ESPINÓS, J. (1859). Historia de las Escuadras de Cataluña. Madrid. Pàgs. 789 i 844-856. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. Efemèride nº 288, pàg. 197). | XIX | El Coix d'Avià era un antic bandoler procedent del poble que, junt amb la seva quadrilla, va actuar per la zona del Berguedà a mitjans del segle XIX. | 08011-154 | En el llibre sobre la història dels Mossos d'Esquadra a Catalunya sovint es parla del 'Coix d'Avià'. Aquest era un bandoler, Ramón Pujol, i la seva quadrilla de lladres formada per Manuel Pistoles de La Pobla de Lillet, els germans Cardona alies 'Guiatges' i Francesc Parés, entre d'altres. Actuaven per tota la comarca des de mitjans del segle XIX. L'any 1854 els Mossos d'Esquadra mataren el 'Coix d'Avià' i tota la seva banda. Durant els segles XVI i XVII es va generalitzar el bandolerisme per tota la Mediterrània, i trobà als territoris muntanyosos de Catalunya un amagatall òptim. Aquests lladres sovintejaren fins al segle XX i especialment durant el XIX, època en que tenim com a exemple al Coix d'Avià. També d'aquesta època era el 'Moreno d'Avià', lladre que va ser executat el 20 d'abril de 1819 pel botxí de Barcelona, que va portar el seu cap dins d'una gàbia acompanyat per un Algutzil de l'Audiència i varis Mossos d'Esquadra. Van arribar al barri de La Creu d'Avià i dalt d'un pal van posar la gàbia amb el cap per tal de que servís d'escarment (VILARDAGA, 1919). | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es conserva una litografia (Còpia a L'Àmbit de recerques del Berguedà) que representa al bandoler atracant al rector de Montmajor dins la parròquia. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38680 | FESTES DEL SEGAR I EL BATRE | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-segar-i-el-batre | <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2021) 'La dansa del Segar i el Batre al llibre Danses Tradicionals del Berguedà'. <em>El Ressò</em> núm. 73. Març 2021. Ajuntament d’Avià. P. 12</span></span><span lang='IT'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2021) </span></span><span><span>“Panoràmica de les festes del segar i batre a Catalunya”. Amb Santi Ponce (UVic), Jacint Torrents (UVic) i José A. Corral (UVic). A </span></span><em><span><span>Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes. Actes del XII Congrés de la CCEPC</span></span></em><span><span>, Tarragona-Reus, 6-7 novembre de 2020. Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. P. 257-273. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2011) 'Els sons del segar i el batre'. <em>El Ressò</em> núm. 67. Març 2011. Ajuntament d’Avià. P. 14-15.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2010) </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='IT'><span>'La festa del Segar i el Batre, Festa d’Interès Cultural Local'. <em>Diari d'Avià</em>. </span></span><span lang='ES'><span>Juliol 2010. Bífidus Editors. Berga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2008) </span></span></span></span></span><span lang='ES'><span>'Les eines del segar i el batre</span></span><strong><span lang='ES'><span>'.</span></span></strong> <em><span lang='IT'><span>Diari d'Avià</span></span></em><span lang='IT'><span>. Juliol 2008. Bífidus Editors. </span></span><span lang='ES'><span>Berga. </span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>Cortés Elía, María del Agua (2007) </span></span></span></span></span><span lang='ES'><span>'Una feina que es perd en el temps'.</span></span> <em><span lang='IT'><span>Diari d'Avià.</span></span></em><span lang='IT'><span> Juliol 2007. Bífidus Editors. </span></span></p> <p>Mangot, Rosend (2001). Entrevista a Pere Casafont i Mas. Ressò de ressò nº 40, pàgs. 14-16.</p> <p>PI, Fèlix (1990). Avià: festes del segar i el batre. L'Erol, núm.31. Dossier. Pàgs. 9-26.</p> | XX | <p>La festa va ser iniciada l'any 1989 amb la finalitat de recordar la manera tradicional de fer les tasques bàsiques de la sega i la batuda, essent alhora un homenatge a la figura del pagès. Se celebra el segon diumenge de juliol i la demostració pràctica d'aquells treballs s'acompanya de diverses activitats: fira d'artesania, concurs de fotografia, mostra d'activitats tradicionals. És una festa en la que participa tot el poble i que agrupa a totes les entitats de l'Ateneu d'Avià. Gràcies a ella s'han recuperat tasques que ja feia anys que no es veien a la zona. La festa comença a punta de dia, quan els segadors van al camp i comencen la sega amb el volant, l'esclopet i el garrot de lligar garbes. A mig matí, cap a les 10, l'esmorzar del segador que han preparat les dones: pèsol negre amb cansalada, i variació de vianda a cada festa. Després els segadors tornen a la feina i quan la sega és acabada es porten les garbes l'era on es para la batuda i es fa voltar l'euga, es gira la batuda, es fa el paller i es passa el gra per la ventadora. Al voltant de l'era la festa s'amenitza amb música, venda de productes artesans i demostració d'altres tècniques, com fer cordes o fer punta al coixí. A la tarda es realitza un concert de música tradicional.</p> | 08011-156 | Era de Santa Maria | <p>La iniciativa de la celebració de la festa va ser de Fèlix Pi, que a la primavera de l'any 1989 va fer la proposta a la junta de l'Ateneu. La idea era recollir en un marc festiu la manera com se segava i es batia uns anys enrere. La primera festa es va repartir en tres caps de setmana: el primer es va segar un camp de blat a cal Massec, el segon es van traslladar les garbes amb animals fins a l'era, i el tercer es va fer la batuda amb animals. La festa va ser un èxit i es va completar amb xerrades culturals i una exposició de productes alimentaris berguedans. La segona edició de la festa, l'any 1990, es va realitzar a l'era dels Arbres Blacs i també repartida en tres dies, afegint una exposició d'eines antigues que es van recollir de les cases de pagès del poble, i la primera edició del concurs de cuina del confitat. Així es va anar consolidant la festa, fent-se ressò fins i tot als informatius de TV3 l'any 1991. En edicions posteriors la festa es concentra en un sol cap de setmana i es realitza a l'era de Santa Maria, afegint diferents actes culturals i lúdics entre els que destaca la mostra de música tradicional, la fira d'artesania, el concurs de fotografia, l'exposició d'eines de pagès. Des de l'any 2011 s'ha incorporat a la festa la Dansa del Segar i Batre, amb música de Narcís Mellado i coreografia de Pep Lizandra. L'edició de l'estiu de 2022 va ser la XXXIV.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 1989 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Festa d'interès | 2023-05-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'Ateneu d'Avià va editar un vídeo sobre aquesta festa l'any 1993, que constitueix un important document històric i etnològic. Per la festa de l'any 2000 es van realitzar uns plafons per a l'exposició d'eines que explicaven el procés de sega i batuda, l'elaboració del pa i els molins, i les eines utilitzades. | 98 | 2116 | 4.1 | 2210 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||
| 38681 | FESTA MAJOR D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-davia | XX | Es celebra el cap de setmana després del 27 d'agost, Sant Lleïr, motiu pel qual a vegades s'escau a finals d'agost i altres a inicis de setembre. La festa s'inicia el divendres i dura fins els dilluns, dia de festa municipal de lliure elecció. Es fan diferents activitats en les que participen quasi totes les entitats del poble i l'Ajuntament, i es procura que hi hagi per a tots els grups d'edats. Hi ha actes religiosos (la missa de diumenge de festa major, la missa de difunts), per la canalla (concurs de dibuix i activitats de lleure), concurs de tir al plat, autoterra o prova de resistència de vehicles, concurs de botxes, concurs de pintura ràpida, partits de futbol, exposicions, entre d'altres. Però les activitats més importants són els focs artificials, la cantada d'havaneres i el ball per al jovent que es fan divendres al vespre, el ball de festa major que es fa diumenge al vespre i l'obra de teatre que fa el grup de teatre d'Avià que es fa a l'Ateneu dilluns al vespre, essent una de les activitats amb més públic. Fins a l'edició de l'any 2001, es celebrava el dissabte a la tarda la Baixada d'Andròmines, activitat que generava molta expectació. Era un concurs d'andròmines en que es feia una baixada pel carrer principal de poble constituint un espectacle, tant per les característiques constructives i decoratives de les andròmines, com per les sorpreses que els participants es podien trobar pel camí (dutxes d'aigua i d'espuma, ...). | 08011-157 | Desconeixem el moment en què es va començar a celebrar la festa major d'Avià, però si sabem que a inicis del segle XX ja es celebraven alguns actes, principalment litúrgics, en relació a la festa de Sant Martí patró del poble, durant el mes de novembre. A l'arxiu fotogràfic de cal Mas es conserven fotografies d'actes puntuals, com una processó amb les confraries, obres de teatre i passades amb cavalls pel casc antic. Durant l'època de la postguerra es celebraven dues festes majors independents, una de cada bàndol, i organitzades pels dos casals existents: el Sindicat Agrícola i L'Ateneu Obrer. Més endavant, cap els anys cinquanta la festa es va unificar i es celebrava a l'estiu, fet que es manté en l'actualitat. A mida que van passant els anys, i principalment des de la democratització dels ajuntaments, es van anar afegint més actes i amb més variació, així alguns anys predominaven les activitats esportives, com l'any 1986 en que es van fer campionats de tennis, futbol, bicicros, natació, auto-terra i concurs de tractoristes; mentre que d'altres predominaven els de caire cultural: concurs de pintura ràpida, de fotografia, mostres de ballets tradicionals,... Actualment es celebren actes de tots tipus. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc