Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88265 | Avenc Terrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-terros | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA, X.; BUIL, A. (1980). Els petits avencs de la nostra muntanya. Vol. VII. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 22, p. 207-209. CE. Terrassa</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona: II. Generalidades históricas, geoespeleológicas y bioespeleológicas de la zona 5 (Montserrat-Obac-Sant Llorenç del Munt-Farell-Gallifa), catalogo espeleológico de Sant Llorenç del Munt. Comissió del Cadastre Espeleològic de la Província de Barcelona. Club Muntanyenc Barcelonès. Grup d’Exploracions Subterrànies. Barcelona. Diputació.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’avenc Terrós està situat a mà dreta del camí que puja des de Can Robert fins a Can Pobla, dessota mateix del Revolt dels Petons o Revolt Nou, eixamplat amb motiu de l’obertura del nou camí que travessant les antigues feixes de Can Pobla, mena fins a la casa. L’accés, molt més perillós es pot fer baixant per la canal on hi ha l’avenc del Club. Però voltant pel camí en ple revolt, hi ha un corriol que hi mena i només cal despenjar-se per la canal de les Bruixes. L’indret no deixa massa marge de maniobra. Es tracta d’un avenc de petites dimensions, de 7 metres de fondària amb un recorregut de 19 metres, obert en un terreny de conglomerats del període Eocè. Està formada per dues diàclasis de direcció nord-sud amb processos clàstics molt avançats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té dues boques d’accés, quedant la més petita a mà dreta. La primera boca (3 m per 0’5 m) permet accedir a un repeu d’1 metre. En direcció est es localitza una sala de 3 m per 1’5 m de costat per 3 m d’alçada. Aquesta permet, a través d’un pas estret accedir a una nova sala formada per un fus de 4 metres d’alçada. Des d’aquí es pot accedir a una galeria de 3 metres de recorregut no massa alta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona boca, fa tot just mig metre de costat. Permet accedir a un pou de 4 metres que condueix a una cavitat que permet veure un seguit de galeries situades en direcció nord, formades per enderrocs, mentre que pel costat oest comunica amb el fus localitzat a l’interior de la primera boca.</span></span></span></span></span></p> | 08120-322 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>Sense tenir-ne cap certesa, sembla que la primera vegada que s’hi va accedir fou pels volts de l’any 1920, pels membres del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6333800,2.0108900 | 417615 | 4609545 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88265-p1470541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88265-avenc-terros-topox-badiella-a-buil-sis-cet-1977.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 88266 | Balma de Can Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-pobla | <p><span><span><span><span><span>ESQUERDA RIBES, Mateu (2004). La “Cova de les Creus”, la “Cova de la Pujol”, i ell despoblat de “la Cova” al terme de Cogul. Aportació al coneixement de l’habitat medieval i modern en balmes. Dins IV Trobada d’Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, p. 37-56. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>La Balma de Can Pobla està situada en el vessant sud del massís de la Mola, a una cinquantena de metres dessota de la Cova del Frare. L’accés es fa pujant pel dret, entremig de la vegetació, un cop passada la casa de Can Pobla fins que es localitza una gran paret molt recta totalment dissimulada per la vegetació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu estrat més bla, situat a la base forma una cavitat més o menys circular d’uns sis a set metres de diàmetre. Des de l’interior s’aprecia un rebaix general del nivell original del sòl. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’entrada està murada pels dos costats, deixant una obertura central que mesura 1’70 m d’alçada per uns 0’90 d’amplada màxima. La disposició actual de les pedres que componen el mur esquerra (del qual manca el brancal) semblen indicar, que fou refet a posteriori. Pel costat interior, aquest mur serveix, en part, de xemeneia, raó per la qual una part del sostre de la cavitat presenta una capa d’ennegriment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al fons de la balma, concretament a la part posterior esquerra, s’hi observa una obertura fermada i murada més bastament. Mentre que en la paret del fons, s’observa un broc; un petit orifici circular que surt d’una concreció calcària per on sembla haver degotejat aigua. Un pedrís retallat a la mateixa paret, just per sota, indicaria la presència d’un punt d’aigua.</span></span></span></span></span></p> | 08120-323 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>Els abrics rocosos són indrets naturals que han pogut servir de refugi tant per animals com per a l’home durant milers d’anys, de manera permanent com ocasional. Els sediments o dipòsits que s’hi localitzen resultat de les diferents ocupacions se sobreposen els uns sobre uns altres. Només amb una excavació arqueològica autoritzada, aquests indrets poden aportar informació respecte a una possible ocupació humana.</span></span></span></span></span></p> | 41.6364600,2.0182400 | 418231 | 4609880 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88266-p1470423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88266-p1470417.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La balma està situada en el contrafort de la Mola, al costat d’altres abrics naturals i la cova del Frare, entre la canal de Can Pobla i el camí dels Monjos. A excepció dels Òbits que sembla ser la més gran, les altres, com l’anomenada Cova Negra o la balma o corral de Can Pèlacs, són balmes de poca profunditat afectades per una intensa fracturació que ha provocat en llarg del temps la caiguda de blocs paral·lelepipèdics de grans dimensions. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 88267 | Balma de l’SMOC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lsmoc | <p><span><span><span><span><span>La balma de l’SMOC, està situada a la zona immediatament inferior del Cingle dels Cavalls; al capdamunt de la canal que travessa el cingle del Pont de Roca del Mas Pas de Can Pobla, a tocar de varies vies d’escalada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés és fa pujant pel camí que mena des de Can Robert a Can Pobla. Just a mà esquerre, entre l’avenc del Club i l’avenc del Tim, conegut com el Revolt dels Petons, i abans d’arribar a l’antic camí que conduïa al mas, franquejant el Torrent del Salt Rajant, hi ha un corriol, un antic camí que permetia accedir a les feixes i al forn del calç del Bolet (nom rebut pel cingle que té al damunt mateix). Un cop en aquest punt, pujar pel dret i al capdamunt resseguir la paret del cingle a mà dreta, en direcció nord-est fins localitzar un roquissar estret per la qual cal grimpar fins a la cavitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat té uns quatre metres de profunditat, amb colades i protuberàncies càrstiques. Entrant a mà dreta hi ha varies escletxes sense poder determinar la fondària exacta. El sòl presenta estrat de sedimentació. </span></span></span></span></span></p> | 08120-324 | Cingles dels Cavalls | <p><span><span><span><span><span>El nom està relacionat amb les sigles d’un grup de joves muntanyencs que la descobriren durant els anys quaranta, i freqüentaren fins ben entrat els anys cinquanta del segle XX, anomenats la “Secció Muntanya Optimista Club”. El grup estava format per quatre joves, en Pitu Millanes, en Federic, en Manel i l’Antoni. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la descoberta, en plegar els dissabtes de la feina se n’hi anaven a dormir. La van habilitar amb un llum d’oli que guardaven en una excletxa del sostre, que anys després en Pitu, amb el seu fil, l’escalador Marcel Millanes recuperaren.</span></span></span></span></span></p> | 41.6377500,2.0117200 | 417690 | 4610029 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88267-p1470512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88267-p1470516.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 88268 | Bassals del Torrent del Salt Rajant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassals-del-torrent-del-salt-rajant | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Bassals naturals formats per l’erosió natural en una llesca del torrent del Salt Rajant on aflora la roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa pujant des de Can Robert tot vorejant pel camí, a mà esquerra, la Carena de l’Estret i les Feixes de Can Pobla. Arribats a una bifurcació, just abans el darrer tram fins a Can Pobla, hi ha un camí a mà dreta, en perfecte estat de conservació. Correspon al traçat original que travessant el torrent, i el Revolt Rodó, conduïa fins a l’antic mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’uns metres, es localitza el revolt amb un pont de factura moderna, fet de formigó, sense barana. Es pot accedir als bassals, baixant pel marge fins al mateix llit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es documenten un total de quatre cassoletes naturals; la primera d’elles al dessota del pont. Mesura dos metres de llargària i en un dels costats s’hi ha aixecat un muret de pedra d’un pam d’alçada collat amb ciment per retenir l’aigua. Els tres restants es troben al dessota mateix, esglaonats de manera natural, un dessota de l’altra, seguint l’orografia del terreny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si bé, serveixen d’abeurador pels animals, en èpoques antigues permetia al pagès tenir un punt d’aigua fixe, sempre i quan hagués plogut. Però la seva proximitat amb el mas i la facilitat d’accés fa pensar en un aprofitament per rentar la roba de casa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-325 | Torrent del Salt Rajant | 41.6350500,2.0157700 | 418024 | 4609725 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88268-p1470486.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88268-p1470487.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest aprofitament de les cassoletes en el llit dels torrents està documentat pel mateix autor al municipi d’El Pont de Vilomara i Rocafort, concretament a Ca n’Arbocet | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 88269 | Cova del Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-manel | <p><span><span><span><span><span>ANDRES BELLET, Òscar; ASSENS CAPARRÓS, Jaime; MONTORIOL, Joaquin (1955). El funcionamento hidrológico actual del sistema hipogeo de la Canal de Can Pobla (Sant Llorenç del Munt). Speleon. Universidad de Oviedo, vol. 6, núm. 3, p. 239-241. Oviedo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, p. 38-57. Centre Excursionista de Terrassa. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Cova situada al vessant dret d’un barranc tributari de la Canal de Can Pobla, que es forma al capdamunt dels espadats de la Mola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té un recorregut de 788 metres i un desnivell de 64 metres, que la converteixen en la cova de més recorregut de tot el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Es tracta d’una antiga surgència que drenava les aigües d’aquest sector del massís; actualment, només en casos de pluges excepcionals entren en activitat les tres galeries terminals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés fins a l’entrada de la cavitat es fa pujant pel dret des de la casa, entremig de la vegetació i blocs despresos de les parets que es veuen al damunt. La boca és una escletxa molt estreta, d’uns 5 metres d’alçada màxima per tot just un metre d’alçada en el seu punt més ample. L’accés es fa de costat, i un cop dins s’obre l’entrada a una galeria d’un recorregut de 53 metres que va perdent alçada fins arribar al fons. En aquest punt, es bifurca en dues galeries més. La primera, a mà dreta, perpendicular a la d’entrada, amb un recorregut de pocs metres. La segona, a mà esquerra, que és la que presenta tot el recorregut fins als 788 metres. Continuant per aquesta segona, s’arriba a la “Gatera del Tub”, un pas estret amb una xemeneia de 6 metres d’alçada que comunica amb un nivell superior. Des d’aquí, per un conducte estret, s’arriba a una bifurcació (pel costat esquerra en sentit sud-oest, s’arriba fins al “Laberint del Caos”, un complicat entramat de galeries originades per un procés càrstic molt important. Pel costat dret, en sentit nord, es pot accedir fins a una galeria estreta que comunica per dos punts, a l’esquerra amb el conegut “Laberint del Caos” i per dos punts més, amb el pis superior. Aquesta galeria, després de un recorregut de varies direccions, permet arribar un pas estret anomenat “Clot dels Ossos”. Passat el ressalt, s’accedeix a una diàclasi que després de varies galeries i comunicacions amb el pis superior , d’uns 40 metres de recorregut, permeten arribar a una galeria més ample batejada amb el nom de “Sala Club Excursionista Pirenaic”, “Sala Pirenaic” o també “Sala de les Banderes”. Malgrat la perillositat que implica el seu accés, actualment està molt malmesa per la manca de civisme. Des d’aquesta sala i remuntant la colada, hi ha la “Galeria Datzira”, de 15 metres de recorregut, amb una xemeneia a l’esquerra de 14 metres d’alçada. Continuant però en la mateixa galeria, també hi ha la “Galeria GEST del CMB”, coneguda també com “Les Rambles, o el Metro”, de 60 metres de recorregut. És la més ample de la cova. La cavitat també continua seguint la mateixa diàclasi fins a dues galeries més, la “Galeria Sanclimens” i la “Galeria del Vent”, a les quals s’hi ha d’accedir a través d’un pas “de les Riuades”, generalment inundat. Després d’altres trams de galeria i xemeneies, s’arriba a la “Sala del Llac” o “dels Llibres”. Al seu extrem, continua fins a que ja es troba aigua, en més o menys quantitat depenent de la pluja i tot i que el corrent d’aire indica que la cavitat continua, actualment és impracticable.</span></span></span></span></span></p> | 08120-326 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>Malgrat que la cova del Manel no apareix referenciada en el Catàleg espeleològic de Catalunya, redactat pel geòleg i espeleòleg Norbert Font I Sagué (1873-1910) ni en el catàleg del geòleg i paleontòleg Marià Faura i Sans (1886-1941), aquesta fou descoberta, o redescoberta l’any 1899 pels propietaris de Can Pobla que varen arribar fins als primers 53 metres, corresponent a la galeria d’entrada fins a la “Gatera del Tub”, en aquell moment totalment impenetrable. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1911 els membres del Centre Excursionista de Terrassa (CET) exploraren i engrandiren la gatera final de la galeria d’entrada, varen penetrar al “laberint del Caos” i fins la gatera del “Clot dels Ossos”, ampliant el recorregut de 115 metres més. Varen realitzar el primer topo conegut, publicat a la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt de 1935.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1926 el metge i apassionat de la fotografia, Josep Salvany i Blanch, va fotografiar la galeria d’entrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1948, membres del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, sovintejaren la cova i descobriren tres xemeneies que comuniquen amb el pis superior. Exploraren també la totalitat del “Laberint Sud” del nivell superior, ampliant el recorregut de la cavitat fins als 316 metres. Entre 1948 i 1950 exploraren el “Laberint Nord”, ampliant el recorregut de la cova a 476 metres i depassant la cova Simanya, de 372 m de recorregut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1950, membres del Centre Excursionista Pirenaic, van descobrir un nou pou que els menà a la galeria principal. Des d’allà, per galeries paral·leles descobriren a la sala més gran de la cavitat, que batejaran amb el nom del grup “Sala Pirenaic”. S’amplia novament el recorregut de 238 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 25 de setembre de 1962, es registraren 182 l/m2 en 24 hores a la Mola. La cavitat va entrar en funcionament hídric, de manera que la força de l’aigua va destapar alguns passos totalment impracticables. El mes següent, membres del mateix equip visitaren la cova i en extreure el fang del sifó del “Pas de les Riuades”, descobriren una nova galeria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1966, membres de la Secció Espeleològica Sabadell del Centre Excursionista del Vallès, aixecaren una topografia de la totalitat de la cavitat. Tanmateix, l’any següent, membres del Grup Espeleològic Terra i Mar de Sabadell encara varen localitzar una nova galeria de 106 m, que s’afegiren a la seva topografia, assignant-li un recorregut total de 932 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, l’any 1978, la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, aixecà la darrera topografia que es coneix de tota la cavitat, fixant el recorregut total de 788 m, que és la vigent a data d’avui. </span></span></span></span></span></p> | 41.6377800,2.0177800 | 418195 | 4610027 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-p1470384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-p1470399.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-p1470402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-cova-del-maneltopo-ges-del-cmb-se-ces-ge-tim.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 88270 | Font de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-feixes-0 | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Font situada dessota un marge, a les antigues feixes de Can Pobla, una extensió important de terra situada a l’oest de l’antic mas, dessota els Cingles dels Cavalls i del Bolet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés és fa pujant pel camí que mena des de Can Robert a Can Pobla. Just a mà esquerre, entre l’avenc del Club i l’avenc del Tim, conegut com el Revolt dels Petons, i abans d’arribar a l’antic camí que conduïa al mas, franquejant el Torrent del Salt Rajant, hi ha un corriol, un antic camí que permetia accedir a les feixes i al forn del calç del Bolet (nom rebut pel cingle que té al damunt mateix).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El corriol transcorre paral·lel a les antigues feixes on de tant en tant, la vegetació deixa aparèixer els antics murs de pedra seca. Ben aviat, al costat mateix d’un roser salvatge en una raconada, es pot observar un retall del marge argilós amb dues de les parets en angle recte i les parets recobertes per briòfits degut a la humitat. La terra i la vegetació han malmès el broc de sortida d’aigua de la surgència.</span></span></span></span></span></p> | 08120-327 | Feixes de Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>La font consta en el mapa de 1935 del Centre Excursionista de Terrassa i en el de l’editorial Alpina de 1946.</span></span></span></span></span></p> | 41.6353400,2.0116100 | 417678 | 4609762 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88270-p1470494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88270-p1470523.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 88271 | Forn de calç de la Canal del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-del-bolet | <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, Lluís (2014). Els forn de calç, dins diari La Torre, pàg. 24.<br /> ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Conserva la façana i el passadís d’accés, però la vegetació l’està malmetent. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant hidrogràfic dret de la Canal del Bolet. L’accés és fa pujant pel camí que mena des de Can Robert a Can Pobla. Just a mà esquerre, entre l’avenc del Club i l’avenc del Tim, conegut com el Revolt dels Petons, i abans d’arribar a l’antic camí que conduïa al mas, franquejant el Torrent del Salt Rajant, hi ha un corriol, un antic camí que permetia accedir a les feixes i al forn del calç del Bolet (nom rebut pel cingle que té al damunt mateix).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El corriol transcorre paral·lel a les antigues feixes on de tant en tant, la vegetació deixa aparèixer els antics murs de pedra seca, i arran de camí, al costat d’un roser salvatge, a mà dreta una antiga surgència, coneguda amb el nom de la Font de les Feixes. Un cop deixada enrere, continuar recte, fins a localitzar el forn i la pedrera al costat mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els murs de l’estructura són de paredat antic, fet a base de pedra irregular. L’amplada de la façana mesura 5 metres per 2 metres d’alçada màxima conservada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís d’accés a la fogaina (1’90 metres de fondària per 1’30 m d’alçada conservada), està orientat al sud-est. L’amplada de l’obertura exterior és d’1’70 metres mentre que a l’interior mesura 1 metre. La volta està feta amb pedra planera, disposada a plec de sardinell, falcada amb pedruscall i unida amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està parcialment colgada; mesura uns 3’40 metres de diàmetre interior per una alçada màxima actual a la part més alta de dos metres. La corona ha desaparegut i no s’observen restes de vitrificació. </span></span></span></span></span></p> | 08120-328 | Vessant hidrogràfic dret de la Canal del Bolet | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç necessària per a fer el morter de calç (barrejant-lo amb aigua i sorra), emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis durant segles fins als anys cinquanta, on el ciment i el formigó prenen la davantera. També servirà per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar els safarejos i les cisternes, per ensulfatar les plantes contra les plagues i com a desinfectant de l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos, normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span><br /> <span><span>Els fagots de llenya i brancatge s'obtenien desbrossant el bosc i la pedra, s’extreia amb pics, i escodes. Un cop obtingut el material primari, es transportava amb carros o mules fins al forn, que s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros per a ser emprada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n podia fer un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres.</span></span><br /> <span><span>D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns com els que es poden observar a Matadepera.</span></span></span></span></span></p> | 41.6366300,2.0115700 | 417676 | 4609905 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88271-p1470506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88271-p1470502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88271-p1470504.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A mà esquerra de la façana hi ha la pedrera i al voltant del forn, gran quantitat de pedruscall de calç que servia per reblir l’estructura de combustió. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 88272 | Pont de Can Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-pobla | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Tot i que el tram visible és força recent i al costat es troba les restes del tram antic. | <p><span><span><span><span><span>Pont obrat, situat en un revolt del camí antic que menava des de Can Robert fins a Can Pobla. Està construït en una zona estreta del llit de la canal de Can Pobla, aprofitant una solera natural de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa pujant des de Can Robert tot vorejant pel camí, a mà esquerra, la Carena de l’Estret i les Feixes de Can Pobla. Arribats a una bifurcació, just abans el darrer tram fins a Can Pobla, hi ha un camí a mà dreta, en perfecte estat de conservació. Correspon al traçat original que travessant el torrent, i el Revolt Rodó, conduïa fins a l’antic mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’uns metres, es localitza el revolt amb un pont de factura moderna, fet de formigó, sense barana. Les restes antigues es localitzen a l’interior del pont modern al qual s’hi pot accedir baixant pel marge fins al mateix llit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consisteix en una estructura de 4 metres de llargària per 1’80 m d’alçada màxima conservada. Està construïda directament sobre la roca a partir d’un basament o sòcol d’1’30 metres d’alçada per 1 metre d’amplada interior, per 0’30 m de gruix, fet de pedra i collat amb morter de calç. Al damunt, hi ha una volta de maó feta amb de tres capes superposades de maó pla. Sembla que com a mínim hi havia una altra estructura igual al costat dret. Suportaven una plataforma, tal vegada feta amb taulons per permetre el pas rodat de carruatges i cavalls i franquejar el torrent amb tota seguretat. </span></span></span></span></span></p> | 08120-329 | Canal de Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>El camí antic de Can Pobla encara es pot resseguir a l’ortofoto de l’any 1946 visible al visor de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. L’any 1984 que és el següent ortofoto visible, ja s’observa l’obertura del camí nou que correspon amb el pla especial d’ordenació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac aprovat l’any 1982 per tal d’aturar el desmesurat creixement de les urbanitzacions que l’envoltaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.6351300,2.0158800 | 418033 | 4609734 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88272-p1470472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88272-p1470476.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 88273 | Teixos de Can Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teixos-de-can-pobla | <p><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona. Pòrtic Natura, pp. 74-75.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Dos espècimens de <em>Taxus baccata</em> situats al jardí de la casa residencial de Can Pobla, al costat de xiprers de grans dimensions. El primer està situat a la façana orientada al nord, mentre que el segon exemplar està situat en direcció est, un cop passada l’ermita dedicada a Sant Esteve, adossada a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dues coníferes de creixement lent, de grans dimensions, d’entre quinze a vint metres d’alçada per una capçada que oscil·la entre els sis i vuit metres (mides aproximades). El tronc és de color marró, amb l’escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes. Les fulles són lanceolades, de color verd fosc per l’anvers i més pàl·lides pel revers, que mesuren entre 1 i 4 cm de llarg per 2 a 3 mm d’amplada, agrupades espiralment sobre el peduncle. La capçada acostuma a tenir un port piramidal, formada per moltíssimes branques i branquillons pènduls d’un to verd apagat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a planta dioica, presenta flors unisexuals, masculines i femenines en peus difernts. Cadascuna de les pinyes, conté una única llavor que mesura entre 4 i 7 mm de llargària. Aquesta s’envolta per una estructura vermella en forma de baia, anomenada arillus, que un cop pol·linitzada, necessita de 6 a 9 mesos per madurar. Floreix cap a finals d’hivern o a inicis de primavera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que prefereix els sòls calcaris, el seu hàbitat és de llocs ombrívols, frescos i de sòl profund com les canals o barrancs i resisteix molt bé el fred, per això el podem trobar en altituds de 800 a 1.100 metres al costat d’un boix grèvol o d’un auró. </span></span></span></span></span></p> | 08120-330 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>El teix és un arbre molt apreciat en ornamental. La seva fusta, emprada en ebenisteria, a l’antiguitat fou utilitzada per a la construcció d’arcs i llances. Els egipcis l’empraren també en la construcció de sarcòfags.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se l’associa als cultes pagans precristians, i per aquesta raó no és estrany trobar-ne a prop d’esglésies, com és el cas de l’ermita de Sant Esteve, dins de la propietat de Can Pobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una planta altament verinosa que produeix hipotensió, depressió cardíaca i la mort. La única part que no és tòxica és l’aril que envolta la llavor. Les cabres o les vaques la toleren relativament bé, però poden tenir avortaments. Per als èquids és mortal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A excepció dels <em>arilli</em>, tots contenen una substància tòxica, la <em>taxina</em>, que s’utilitza en tractaments de quimioteràpia. De l’escorça hi ha una substància anomenada taxol, amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d’ovari, pell, mama i còlon. El laboratori Centr for Plant Biotechnology de la Universitat de Toronto (Canadà) està treballant en l’obtenció del taxol mitjanjçant mètodes de laboratori basats en el cultiu de cèl·lules vegetals procedents del teix. </span></span></span></span></span></p> | 41.6365600,2.0173000 | 418153 | 4609892 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88273-p1470446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88273-p1470437.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El nom genèric de Taxus, emprat per Virgili i Plini, sembla derivat del grec taxis, que “fila” (per la disposició de les seves fulles), “taxus” per la fusta resistent i alhora flexible i “toxicos” que significa verí. Mentre que el nom específic de baccata, prové del llatí, “baia”. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 88276 | Avenc del Forn de Pega del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-forn-de-pega-del-dalmau | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA, X.; BUIL, A. (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya. Vol. VII. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 18, p. 52-60. CE. Terrassa</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | Sembla que actualment l’entrada està taponada | <p><span><span><span>Avenc de petites dimensions situat a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, a la Fumada del Dalmau. L’accés es fa des de l’Ermita de la Mare de Déu de les Arenes (terme de Castellar del Vallès), entrant pel Torrent de les Arenes fins arribar a un meandre on la riera canvia de nom i passa a anomenar-se la Riera Seca. Continuar per aquesta fins arribar als Quatre Camins (terme de Sant Llorenç Savall) on continuarem recte pel Camí del Dalmau, en direcció al mas. En el revolt que hi ha un xic més amunt, entrar en direcció al vessant dret , del Torrent de la Font del Cubell, seguint la cota 525en direcció est per un corriol molt estret fins a trobar un camí més ample, en direcció sud. Només entrar en el terme de Matadepera, l’avenc es localitza a tocar del camí, dessota d’una alzina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca d’accés és arrodonida, de petites dimensions. Condueix a un pou o conducte de dos metres al final del qual s’hi ha format una petita sala. Des d’aquí s’observa una galeria obstruïda i de difícil accés que sembla conduir a l’inici d’un possible pou.</span></span></span></p> | 08120-333 | La Fumada del Dalmau | <p><span><span><span><span><span>Les úniques dades conegudes, actualment d’aquest avenc, són les que va proporcionar Xavier Badiella, membre del SIS-CET, durant la seva exploració l’any 1978. Aixecà una topografia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6551700,2.0366400 | 419787 | 4611940 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88276-p1470600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88276-avenc-del-forn-de-pega-xavier-badiella-sis-cet-1978-espeleoindex.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 88277 | Balma de la Visera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-visera-0 | <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Visera està situada a pocs metres dessota la Balma del Cubell, al vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Cova Roja. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta, i tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. Primer, a mà esquerra se situa la balma del Cubell, i travessant el pla del davant d’aquesta, i baixant el marge, es localitza la balma de la Visera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més que una balma, en realitat es tracta d’un abric, format per la caiguda d’un bloc de pedra de la cinglera que en el seu estrat més ble el pas del temps ha en part erosionat. Les seves formes arrodonides li donen la característica forma d’una visera. D’aquí el nom, que a més, s’ha localitzat escrit amb retolador negre en un raconet. Al dessota hi ha un amuntegament de terra i una escletxa horitzontal a la part inferior, tal vegada un cau d’algun animal de petites dimensions. A ambdós costats hi ha restes murs. El primer rengle sembla més antic, però les altres pedres col·locades al damunt semblen contemporànies. Tal vegada un abric o refugi de bosqueters o un amagatall que s’hauria pogut tancar amb branques recolzades en un sòcol de pedra.</span></span></span></span></span></p> | 08120-334 | Canal de la Coma Roja | 41.6409800,2.0276500 | 419021 | 4610372 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88277-p1470665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88277-p1470666.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 88278 | Balma del Bord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-bord | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>La balma del Bord està situada a mig camí de la canal de l’Abella. L’accés es fa des de l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes (terme municipal de Castellar del Vallès), passant per davant el mas del Dalmau (terme municipal de Sant Llorenç Savall), per tornar-nos a endinsar des del vessant nord, cap a Matadepera. La ruta continua per un camí ben dret que travessa la Fumada del Dalmau. Ben aviat es converteix en corriol obrint-se a un paisatge majestuós, de cingleres i canals. En arribar a la balma, es comencen a veure, nombroses de teies recolzades en arbres. Es tracta de piles que l’ermità que viu en aquest indret transporta i prepara curosament per poder escalfar-se quan sigui més gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La balma és en realitat un bloc paralepípede d’enormes dimensions que en caure i quedar palplantat va deixar dos espais buits que permeten mantenir-se dempeus. El primer que s’observa en arribar no està murat. Serveix d’espai d’emmagatzematge i ofereix un espai per poder estar a fora, i alhora un abric que serveix de repòs, per tallar la llenya, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a la raconada, s’observa una estructura murada en forma de semicercle que correspon a la zona d’habitació pròpiament dita. Mesura una mica més de tres metres d’alçada en la part més alta. El mur s’adapta perfectament als capricis de la roca, està realitzat amb pedra collat amb morter de calç. Presenta dues obertures, la porta i el fumeral. L’espai interior és irregular, d’uns sis metres de fondària màxima per uns vuit de costat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La porta, d’un metre d’amplada, està situada a l’extrem, sustentada per una llinda de fusta que reposa en un encaix repicat a la roca. La porta consisteix en una barana d’un metre d’alçada feta amb llistons d’avellaner que permet barrar el pas als animals que ronden per la zona. Entremig, n’hi ha d’altres de més llargs i gruixuts que quan fa fred s’afegeixen fins a tancar la totalitat de l’obertura. Per l’interior, una cortina sustentada a la llinda es desenrotlla aïllant l’interior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior del mur es localitza el fumeral.</span></span></span></span></span></p> | 08120-335 | Vessant sud-est del Turó de les Nou Cabres | <p><span><span><span><span><span>Durant la visita a la balma, vam fer coneixença d’en José Maria, l’ermità que ens explicà que hi viu des de fa quaranta anys, cansat d’una vida que no estava feta per ell. Enginyer, un bon dia va deixar la feina i va acabar per instal·lar-se en aquest indret. Viu del que troba i del que li proporciona la muntanya. Durant el dia, fa llargues caminades per localitzar alguna teia que carrega a les espatlles i la va deixat al voltant de la balma. Segons ens explica, llavors les va estellant per escalfar-se. Però ara ja preveu per quan sigui gran i no pugui desplaçar-se com ho fa ara.</span></span></span></span></span></p> | 41.6520100,2.0198400 | 418384 | 4611604 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88278-p1470558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88278-p1470565.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 88279 | Balma del Cubell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-cubell | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>La Balma del Cubell està situada a la Canal de la Cova Roja. El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta, i tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. En arribar, la balma se situa immediatament a l’esquerra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu nom prové d’un cubell o galleda de zenc amb nansa, a l’interior de la qual hi ha les restes d’un parell de tapadores, d’un càntir, plats i un fons de cassola amb una ampolleta de vidre, de vermut (marca gravada al cul de l’ampolla). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més que una balma, es tracta d’una cavitat formada per la caiguda d’un bloc ciclopi després de la cinglera, que un cop palplantat ha deixat un espai interior buit. En la paret posterior d’aquesta estança s’hi observa un rebliment important de pedra seca falcada amb pedruscall amb tota evidència, col·locada per l’home. L’espai, mesura 1 m d’alçada màxima 4’5 a 5 metres de fondària. El sostre conté tracés d’ennegriment per la combustió de més d’una foguera, tal vegada aprofitada per caçadors o bosqueters. A mà dreta hi ha un estrat important sense traces de manipulació. L’amplada màxima d’obertura de façana és d’uns 6’5 metres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A ambdós costats de l’entrada hi ha uns rocs plans, arrenglerats perfectament alineats. I al davant del voladís varies lloses planes, un parell recolzades encara en aquest, i les restants disperses al davant mateix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat dret d’aquest element, formant part del conjunt però en part situats en el marge de la canal, envoltats d’arínjol hi ha un parell de blocs més que ofereixen un abric interessant. </span></span></span></span></span></p> | 08120-336 | Canal de la Coma Roja | <p><span><span><span><span><span>En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. </span></span></span></span></span></p> | 41.6410800,2.0274700 | 419006 | 4610384 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470654.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva forma i disposició de les pedres recorda un paradolmen, que a diferència d’un dolmen és un monument megàlit natural que consisteix en una cavitat formada per blocs erràtics o un abric rocós. Aquest hauria pogut esser usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses com les que es veuen al davant per a tancar-lo. Un exemple molt semblant és el paradolmen de Ses Rates, a Tossa de Mar. No s’hi ha realitzat cap intervenció arqueològica.Jordi Guillemot, en el seu bloc, senyala la presència de dos forns de ginebre situats a proximitat, que hauria localitzat Xavi Pereira, sense cap més dada que permeti arribar-hi i documentar-ho. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 88280 | Barraca de boscaters de la Canal Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-boscaters-de-la-canal-gran | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Restes amb poca potència que porten molt de temps en desús. | <p><span><span><span><span><span>La construcció localitzada en ple cor del massís de Sant Llorenç del Munt, al capdamunt de la Canal Gran, en el seu vessant hidrogràfic esquerre, amb un fort pendent que en aquest indret fa un petit pla, protegit per un gran bloc ciclopi que li fa de contrafort. Està situada al peu d’un corriol emboscat que resseguint la canal s’enfila fins a la Cova del Penitent i la Castellassa d’en Torres entre d’altres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, de gairebé quatre metres de costat per 1 metre d’alçada màxima conservada. Fet de pedra seca, sense emprar morter de calç. A un dels costats, coincidint amb el corriol de pujada, hi ha el que semblen els brancals o muntants del que hauria estat una porta d’accés, estreta. A la paret nord, hi ha un nínxol (cocó o tinell) excavant en part en el marge de 0’80 m de costat amb una única llosa planera que el cobreix. El mur que comunica amb la canal és el que està més malmès, amb la pedra escampada entremig de la vegetació.</span></span></span></span></span></p> | 08120-337 | Canal Gran | 41.6390600,2.0263000 | 418906 | 4610161 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88280-p1470703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88280-p1470706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88280-p1470709.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Esmentat en la guia interactiva de Ramon Suades com a Barraca de boscater; però per l’estructura del recinte i l’amplada no sembla plausible. D’altra banda, l’estretor de la porta i el nínxol arran de terra no sembla compatible amb l’establiment d’un tancat per a bestiar. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 88281 | Barraca de carboner de les Guineueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-carboner-de-les-guineueres | <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2013). Eines i feines de pagès. Figueres. Brau, edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ZAMORA i ESCALA, Jaume Enric (2010). El carboneig. Girona. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></p> | XX | El mur sud que quedava dempeus s’ha ensorrat. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una barraca de carboner situada a l’est de la Castellassa del Dalmau, al capdamunt de la capçalera d’un dels barrancs afluent del Torrent del Sot de Matalonga pel seu vessant hidrogràfic esquerre. L’accés es fa des del municipi de Castellar del Vallès, entrant en direcció al Torrent del Sot de Matalonga (una caseta pintada de color groc ens indica l’accés). Un cop deixat enrere el Sot de Matalonga, que pujant, queda a mà dreta, el torrent s’estreny i es bifurca. Seguir el brancal dret per trobar una pista en molt mal estat que puja fent un seguit de revolts molt pronunciats, fins a localitzat a mà dreta del camí, les restes de la construcció. Al seu voltant, en un replà natural del terreny s’observen alzines de rebrot.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una estructura trapezoïdal, excavada en part al terra, d’uns cinc metres de llargària. A ambdós extrems, es conserven les restes de dos murets, dels quals el situat al sud és més ample (2 metres) que l’ubicat al nord. (1 metres). Els dos murs, que fa encara poc temps estaven dempeus, han sofert desperfectes per causes desconegudes, sobretot el més gran que està completament enderrocat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Són les úniques restes conservades ja que la resta era fet amb troncs i brancatge. De fet, la construcció es feia seguint els següents paràmetres: en primer lloc calia fer la carcassa. Es tallaven dos troncs relativament gruixuts per emprar-los com a pilars, formant una “X” amb la base més ampla. A continuació, ja es tenia a punt un tercer tronc més llarg i rectilini, anomenat biga serradera, que era la que marcava la llargada de la barraca. Un extrem s’apuntalava en un marge reforçat amb un muret de pedra d’uns 0’80 m a 1 metre d’alçada i l’altre extrem es col·locava al creuer format pels dos pilars davanters. Ja només quedava omplir aquest espai amb pedra seca deixant un espai buit prop del creuer per emprar-lo com a fumeral. A banda i banda de la biga, el costellam, s’hi col·locava brancatge i vegetació com ginesta o plantes de fulla llarga que permetés impermeabilitzar-la i aïllar l’interior del fred. Tant des de l’interior com des de l’exterior, s’empenyia la terra per consolidar la base del costellam. Només es deixava una obertura pel portal que se situava a proximitat dels pilars, coincidint amb la zona de cuina. El fons, amb el sostre més baix era l’espai per a dormir. </span></span></span></span></span></p> | 08120-338 | Les Guineueres | <p><span><span><span><span><span>La barraca fou construïda pels Lleixà durant el transcurs dels anys trenta del segle XX per Joan Lleixà. La família Lleixà era una família de boscaters originaris de Tivenys (Baix Ebre), un municipi amb una gran tradició de fer carbó i carbonet. Cap els volts dels anys vint Joan Lleixà, abandonà el seu poble per instal·lar-se a Sant Llorenç del Munt, on degut a la creixent demanda urbana, s’intensificà enormement la producció de carbó i carbonet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els primers dos anys s’instal·là a Vacarisses, d’on marxà cap el cor de Sant Llorenç del Munt, on la família s’hi establí definitivament. Treballà inicialment al Coll d’Eres, la Sesta de l’Arç i el Sot de la Bota. Els petits d’en Joan anaven a estudiar a Can Robert i ajudaven en les tasques del mas. Més endavant, l’any 1932 se n’anà més cap a l’est, instal·lant-se en una casa al poble de Sant Feliu, tot i que en Joan pel seu ofici continuà passant llargues temporades vivint al bosc, entre diferents barraques repartides pel territori ja que l’activitat del carboneig era rotatòria. Alguns dels indrets on va viure foren la Sota de la Font de Neda, la Soleia del Dalmau, el Sot de la Carda, el Sot del Guix i a les Guineueres, a la capçalera del Torrent del Sot de Matalonga.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre hi va exercir com a carboner, va mantenir totes les estructures dempeus i després de la seva mort, son fill petit continuà encara una bona temporada fins que s’abandonaren ja amb l’entrada del petroli.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La barraca de les Guineueres fou la darrera barraca que en Joan Lleixà va viure fins dos dies abans de la seva mort, a finals dels anys quaranta, víctima d’una pulmonia. Segons conta el seu nét, una dona que passava per allí, habitant una de les cases del riu Ripoll, el va veure a l’interior de la barraca, i adonant-se de la gravetat, va donar avís al mas de l’Illa, que l’anaren a recollir amb la tartana i el conduïren fins a casa seva, on morí dos dies després.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Joan Lleixà tingué varis fills. En Joan (l’hereu) es casà amb la segona dels masovers de Can Robert. Ell era en Tomàs Malè, que va posar al descobert la necròpolis del Coll d’eres. En Joan i la seva esposa s’instal·laren a Ca n’Amada, de Castellar del Vallès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La noia, la Carme, es casà l’any 1938 amb en Miquel Torres, del mas Illa, on hi visqué fins el 1994.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Josep es casà i continuà vivint a Sant Feliu. Treballà com a bosqueter però en fer-se més gran preferí treballar en una fàbrica per poder tenir una pensió. El seu fill, en Joan és l’actual presentador del programa de ràdio “Això és la Mola”, que recopila a partir d’entrevistes la memòria històrica de la gent que visqué i treballà en aquestes muntanyes. </span></span></span></span></span></p> | 41.6448500,2.0347900 | 419620 | 4610795 | 1932 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88281-p1470610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88281-p1470613.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La família Lleixà són grans coneixedors del bosc i durant anys han transmès el coneixement adquirit a Sant Llorenç del Munt a excursionistes. Entre altres, la localització d’elements de caire patrimonial com balmes, fonts, avencs i coves, barraques de vinya i de carboners i sobretot antics camins de boscaters. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||
| 88282 | Font Gentil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gentil | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | L’ermità de la Balma del Bord la manté en perfecte estat i d’allí obté l’aigua de boca. | <p><span><span><span><span><span>La Font Gentil està situada en una raconada, tot just després on s’annexionen la Canal de l’Obaga del Trull i la Canal de Santa Agnès, en un lloc feréstec, dessota els contraforts del Turó dels Cabrits. Es localitza relativament a prop de la Balma del Bord, a l’altre vessant de la canal, que cal travessar per un punt força planer. El corriol transcorre per una obaga, d’alzines, amb un sotabosc espès. La font està situada al final d’aquest, en una raconada, dessota un avellaner que dissimula la gran paret de conglomerat recoberta de briòfits, falgueres i heura.. Una piqueta feta de pedra collada amb morter de calç permet retenir l’aigua transparent que brolla de la surgència. En dies de pluja, la pica s’omple i sobreseeix cap al torrent. </span></span></span></span></span></p> | 08120-339 | Canal de l’Obaga del Trull | <p><span><span><span><span><span>La font Gentil no sempre ha rebut aquest nom. Joan Lleixà provinent d’una família de boscaters dels voltants de Tortosa que a principis de segle XX van marxar de Tivenys, un poble del Baix Ebre, amb una gran tradició de fer carbó vegetal, cap a Sant Llorenç del Munt i el Montseny per a treballar de carboners, explica que antigament rebia el nom de Font de l’Alba. </span></span></span></span></span></p> | 41.6513200,2.0203200 | 418423 | 4611527 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88282-p1470573.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88282-p1470576.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’ermità de la Balma del Bord, manté la font i l’accés net. Es recomana mantindré l’indret net de deixalles i sobretot no netejar cap estri dins de la pica ni emprar l’aigua si no és estrictament necessària. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 88283 | Forn de calç 1 de la Canal Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-de-la-canal-gran | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Es conserva una bona part de l’olla, però no la façana ni el passadís d’accés a la fogaina. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà dreta en el marge a peu de corriol dessota les Castellasses de Can Torres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa pel Torrent de Matalonga, entrant pel municipi de Sant Llorenç Savall i després entrar pel seu vessant hidrogràfic dret a través d’un corriol, marcat amb un bloc de pedra que s’endinsa amb un fort pendent en direcció al Sot de Matalonga. Entremig del bosc es poden endevinar les antigues feixes de conreu, que posteriorment, un cop abandonades i emboscades, serviren als carboners per a fer bàsicament carbonet, fins ben entrat els anys cinquanta, com així ho indica la presència de gran quantitat de súties que es poden observar en aquest sector més planer. Aquest corriol, que transcorre en bona part pel municipi veí de Castellar del Vallès, després de deixar a l’esquerra l’accés que mena a la Font de l’Arç, s’endinsa, travessant la canal de l’Avenc del Coll Llarg cap a la Canal Gran. El forn queda dessota el corriol, i pot passar desapercebut entremig de la vegetació. Un amuntegament de pedres a peu de corriol ens indiquen la seva presència.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn està excavat en el marge. Les restes conservades consisteixen en una olla de 2’60 metres d’alçada en la seva part més alta per un diàmetre de 3’40 metres. La boca orientada al sud-est està enfonsada, totalment desapareguda. A la part superior de la zona de càrrega hi ha un element constructiu molt interessant. Consisteix en una filera de roca calcària arranada al terra d’un pam de gruix que va resseguint la circumferència del forn a una distància actual d’un metre i mig. </span></span></span></span></span></p> | 08120-340 | Canal Gran | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6411200,2.0316600 | 419355 | 4610384 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88283-p1470634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88283-p1470635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88283-p1470636.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 88284 | Forn de pega del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-dalmau | <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Les dues obertures estan protegides per una reixa de protecció que impedeix caure al seu interior. Caldria una neteja i posada en valor. | <p><span><span><span><span><span>Forn de pega situat a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, a tocar del municipi de Sant Llorenç Savall, del qual forma part el mas del Dalmau, propietària d’aquestes terres. L’accés s’ha de fer doncs des del municipi veí i pujant en direcció a l’antic mas, enfilar-se per un corriol que neix a mà esquerre, abans d’arribar a la barraca de “Pera Dalmau – Any 1780”. Un cop al pla, seguir el corriol que mena a la Fumada del Dalmau. Un cop localitzat l’avenc del Forn de Pega del Dalmau, que queda a mà dreta d’aquest corriol, el forn està situat a mà esquerra, uns metres més endavant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dos pous excavats l’un al davant de l’altra, essent el primer (anomenat forn) més gran i profund, d’uns tres metres de fondària, per 1’90 m de diàmetre aproximat. Al seu davant, a una distància no massa gran, que pot oscil·lar entre 1 m i 2 metres de distància, hi ha un segon pou més petit, anomenat olla (2 m d’alçada per 1’50 m de diàmetre). Està construït a un nivell inferior i sobretot, aprofitant el desnivell del marge. Els dos pous es comuniquen entre sí per la base amb els angles arrodonits i amb un lleuger pendent. Els dos pous es comuniquen per la base a través d’un canaló d’uns 0’10 cm de costat, enrajolat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segon pou o olla, a més a més de l’entrada de la canal per un costat, té una segona canal situada a l’extrem oposat que sobresurt del marge amb un pendent important, per anar a parar a una basseta o dipòsit quadrangular, que en aquest cas està molt malmès.</span></span></span></span></span></p> | 08120-341 | La Fumada del Dalmau | <p><span><span><span><span><span>Els forns de pega també anomenats forns de quitrà o de pega grega es construïen sovint a cotes elevades, entre els 800 i els 1.000 metres d’alçada, perquè és en aquests indrets on es localitzaven els exemplars més vells de pi negre. Per a la seva construcció era fonamental trobar un desnivell en el terreny, ja que això permetia establir un pendent suficient entre el forn i l’olla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si bé la teia de pi negre és la més valorada per la quantitat de resina que conté, és cert que s’aprofitaven resinosos, ginebrons o càdecs i fins i tot les soques. S’estellaven i les teies s’anaven disposant de manera vertical al forn, de baix cap a dalt, lleugerament inclinades cap el centre, de forma que de mica en mica s’anava omplint fins al capdamunt per després cobrir-lo amb escorça formant un caramull.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a punt, el pegater, encenia el forn per la part superior. Lentament, en un procés que durava unes vint-i-quatre hores, la teia suava i començava a destil·lar un líquid negre i viscós, conegut amb el nom de quitrà o brea, que de mica en mica s’escolava pel canaló cap a l’olla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop recollit dins de l’olla s’encenia el quitrà i es remenava amb una vara verda durant mitja hora i d’aquí anava a parar a través d’un tercer canaló fins a una basseta o pastera, normalment quadrangular. Quan es refredava, la pega quedava solidificada. Llavors els pegaires la tallaven a trossos i anar-la a vendre. Era molt preuada per als fabricants de vaixells, botes de vi, tan de fusta com de pell, als sabaters i als veterinaris i pagesos per tenir cura del bestiar (peülles, trencadura d’ossos...) . La seva demanda va arribar a ser tal en el cas de la construcció de vaixells de marina de guerra, que es preconitzà la utilització de les soques dels arbres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ofici de pegaire (que passava de pares a fills) sembla estar documentat principalment al Pirineu des d’on es desplaçarien pel territori català.</span></span></span></span></span></p> | 41.6544000,2.0363000 | 419758 | 4611854 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88284-p1470588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88284-p1470582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88284-p1470583.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al municipi de Matadepera es coneix, a més del forn de pega del Dalmau i el descobert durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi a La Barata. En el bloc http://trailsantllorenc.blogspot.com/ s’esmenta sense cap més altre informació el forn de pega de Cavall Bernat i el forn de pega de Can Pobla, sense cap més altra dada ni ubicació. D’altres blogs van repetint informacions sense contrastar. S’ha demanat informació pertinent a les fonts originals sense obtenir cap resposta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 88285 | Jaciment de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pelecs | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> | XI-XX | No es coneix l'abast científic del jaciment ni si conserva estructures o no. | <p><span><span><span><span><span>Can Pèlecs és una finca situada entre can Bofí i can Garrigosa, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, entre els 700 i els 800 metres sobre el nivell del mar. A l’est, s’alça la carena del Pagès, d’on baixen diverses cingleres, com la Roca Petanta, i canals, com la canal del Pi Tort, de la Pedrera o la de l’Abella. Al nord de la finca, hi ha el turó de les Rovires (828 m) i el puig Conill (903 m). Al sud de la finca trobem els plans de Can Garrigosa; i a l’oest, la riera de les Arenes i els vessants llevantins del Castellsapera (940 m) i la Roca del Corb (877 m). Les estructures físiques de l’explotació es divideixen entre la pairalia, actualment destinada a segona residència, i la masoveria, habitada tot l’any. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal (2009) es considera que les referències documentals demostren la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia des de l’edat mitja. Per tant, la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i el polígon marcat en la planimetria.</span></span></span></span></span></p> | 08120-342 | Al nord del terme municipal, entre can Bofí i can Garrigosa. | <p><span><span><span><span><span>El primer nom documentat d’aquesta casa és el de mas Busqueta o Sabusqueta (Ballbé; 1985). No és fins el segle XVI que es comença a conèixer amb el nom actual: can Pèlecs. Fou fruit del casament de la pubilla del mas Busqueta amb Gabriel Pèlacs de Castellar del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les primeres referències d’aquest mas, daten del segle XII en l’Speculo de Sant Llorenç de Munt: “Carta en la qual Llorenç i els altres monjos de Sant Llorenç, atorgant deure a Guillem, prevere, de Sant Pere de Rubí, cent morabatins, li empenyoren l’honor que tenen en el comtat de Barcelona, en la parròquia e Sant Joan de Matadepera, en la vall dita Mitjana. Termena a sol ixent amb el torrent prop del mas Busqueta, i puja per la serra que hi ha entre la de Gastremir i la Calvella i arriba fins el (...) que hi ha sobre les esderreumades i va per la summitat de la serra fins Belldeim, on divideix amb Mur [...]. Fet a 5 de les kalendes d’agost de l’any 32 del regnat de Lluís el jove. Són vuit monjos. Any 1169. Sant Joan de Matadepera, número 5” (</span></span>FERRANDO, Antoni: 1987)<span><span>. Però el topònim ja el trobem documentat el segle XI (</span></span>AJUNTAMENT de Matadepera: 2009). </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1278 el propietari del mas era Arnau Sabusqueta i el 1296, Berenguer Busqueta; el 1337, Guillem de Sabusqueta; el 1437 Salvador Sabusqueta i el 1535 en Joan Busqueta.</span></span></span></span></span></p> | 41.6439700,2.0008100 | 416789 | 4610730 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88285-p1450952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88285-p1460895.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 88286 | Jaciment de Can Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pobla | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> | XI-XX | No es coneix l'abast científic del jaciment ni si conserva estructures o no. | <p><span><span><span><span><span>Can Pobla és un conjunt d’edificacions situades al peu mateix del monestir de Sant Llorenç del Munt, a la cota 850, alineada amb la Canal homònima. De les diferents construccions en destaquen la residència de la família Quadras i la capella de Sant Esteve, annexa a la casa. La resta són edificis complementaris i masoveries, una de les quals havia estat restaurant durant uns anys. Aquesta residència es construeix a principis de segle XX, sobre construccions més antigues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el Catàleg municipal (2009) es considera que les referències documentals demostren la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la torre i la capella, així com l’existència d’altres masos des de l’edat mitja. Per tant, la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arq</span></span></span></p> | 08120-343 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>Trobem les primeres referències documentades de Sant Esteve l’any 972, en l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt en una “ Venda feta per Arniscle, anomenat Horuci, i la seva muller Florisenda, al dit monestir de Sant Llorenç, d’una vinya seva. Termena a sol ixent in ipso aqueducto. A migjorn i altres parts a terra de Sant Esteve fet el primer de febrer de l’any (...) del regant de Lotari. Clos per (...) prever. Any 972. Sant Joan de Matadepera” (Ferrando, 1987:58).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“L’església de Sant Esteve Protomàrtir, situada en el costat de dita muntanya de Sant Llorenç, amb les dècimes, primícies i ofertes dels fidels cristians” surt referenciada en la donació feta l’any 1014 per “Ramon, comte i marquès, Ermessendis, la seva muller, amb llur fill Berenguer, a dit monestir de Sant Llorenç del Munt” (Ferrando, 1987:58).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella es coneix amb altres denominacions, com Sant Esteve de la Vall, Gavallan, Vilanova de Sant Esteve. També es documenten assentaments dels masos de Sant Esteve de la Vall des dels segles XII i XIII, (Mas Taberner, mas Seròs, mas Riquer, mas Espluga i mas Costadell), que foren enderrocats a principis del segle XX per construir-hi l’actual casa pairal.</span></span></span></span></span></p> | 41.6363100,2.0170100 | 418129 | 4609864 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88286-p1470130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88286-p1470452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88286-p1470207.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||
| 88287 | Sútia del Torrent del Sot de Matalonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sutia-del-torrent-del-sot-de-matalonga | <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2013). Eines i feines de pagès. Figueres. Brau, edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ZAMORA i ESCALA, Jaume Enric (2010). El carboneig. Girona. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | En desús des de fa molt de temps i restes estructuralment molt febles. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una plaça de carbonet o sútia i d’una barraca de carboner situada a la boscúria, en una zona de feixes planeres (cota 500 a 665) situada al nord-est de Matadepera. L’accés es fa pel Torrent de Matalonga, entrant pel municipi de Sant Llorenç Savall i després entrar pel seu vessant hidrogràfic dret a través d’un corriol, marcat amb un bloc de pedra que s’endinsa amb un fort pendent en direcció al Sot de Matalonga. Entremig del bosc es poden endevinar les antigues feixes de conreu, que posteriorment, un cop abandonades i emboscades, serviren als carboners per a fer bàsicament carbonet, fins ben entrat els anys cinquanta, com així ho indica la presència de gran quantitat de súties que es poden observar en aquest sector més planer. Aquest corriol, que transcorre en bona part pel municipi veí de Castellar del Vallès, després de deixar a l’esquerra l’accés que mena a la Font de l’Arç, s’endinsa, travessant la canal de l’Avenc del Coll Llarg cap a la Canal Gran, passant per un forn de calç i més endavant cap a les Castellasses de Can Torres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans però es localitza a mà esquerra del camí, una zona de terres negres, i caminant en direcció a elles, s’observa, en el marge superior, les restes d’un forat de planta més o menys arrodonida d’1’80 m de diàmetre i 0’60 m de fondària oberta per la part frontal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una sútia, de dimensions més reduïdes que una plaça carbonera. Les característiques d’aquesta tipologia rau en que es tracta d’un clot excavat al terra, de mida rodona i més alt, a diferència de la pila carbonera que tenia una base molt més baixeta i allargassada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Situats al capdamunt de la sútia, tot just a set metres de metres a mà esquerra, en direcció al marge, s’observen les restes d’una barraca de carboner. La costellada ja no es conserva però sí les restes dels dos murets que formen part de la carcassa. El més curt, està situat en el marge no massa alt. És es recolzava per la part posterior la biga serradera. El mur més ample és el davanter (actualment enfonsat), on després de col·locar els pilars de fusta, en forma de creu s’hi reposava l’altre extrem de la biga. Un cop finida l’estructura, ja es podia aixecar un muret més ample i alt que resseguia l’espai entre pilars deixant només sense tapar la part més alta, emprada com a fumeral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A banda i banda de la biga, el costellam, s’hi col·locava brancatge i vegetació verda com ginesta o plantes de fulla llarga que permetés impermeabilitzar-la i aïllar l’interior del fred. Tant des de l’interior com des de l’exterior, s’empenyia la terra per consolidar la base del costellam. Només es deixava una obertura pel portal que se situava a proximitat dels pilars, coincidint amb la zona de cuina. El fons, amb el sostre més baix era l’espai per a dormir. </span></span></span></span></span></p> | 08120-344 | Torrent del Sot de Matalonga | <p><span><span><span><span><span>Aquest tipus de construccions estan repartides per gairebé tot el massís de Sant Llorenç del Munt. A Matadepera se n’han localitzat dotzenes d’elles (a proximitat de la Torre de l’Àngel, Can Pèlacs, Can Bufí, el Turó de la Rovira, Matalonga, els Òbits...). Algunes són veritables places carboneres, mentre que d’altres s’identifiquen clarament com a súties destinades a la fabricació de carbonet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de clots circulars o quadrangulars (d’uns dos metres de llarg per un metre i mig d’amplada) amb una fondària que pot arribar al metre o metre i mig. El seu interior podia estar recobert amb pedra que el carboner agafava sobre el terreny. S’omplia amb branquillons, branques, generalment d’alzina, cirerer d’arboç i bruc. Un cop ben ple, es tapava amb una llauna i s’encenia sense massa flama. Llavors, la tapadora es colgava amb terra carbonada, molt més lleugera, provocant així una combustió lenta que podia durar com a molt un parell de dies. Si tenien un punt d’aigua a proximitat, l’apagaven més fàcilment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest carbonet anomenat també carbó de sútia, era sobretot emprat per a ús domèstic, sobretot pels brasers de les cases (braser de taula i de llit). El carbonet de pi, tot i que se’n feia, no era de massa qualitat. A Matadepera també s’havien emprat els bidons metàl·lics per fer-ne, les restes dels quals es localitzen escampats en alguns indrets </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta tipologia també es pot confondre amb les anomenades carboneres de manxa de ferrer. Es tracta d’un tipus de carbó de menys qualitat, i d’espetegada forta, que tot i tenir menys poder calòric, era apreciat pels ferrers. Per mantenir encès el carbó, calia manxar reiteradament car quan el ferrer s’aturava, el carbó quedava ofegat, fet que li suposava un estalvi no menys important. De vegades els mateixos propietaris cedien els boscos amb arbres vellots i més bruts gratuïtament o gairebé, de manera que era una manera de mantenir el sotabosc en perfecte estat. Un cop excavada la sútia només calia omplir-la de branques i branquillons i encendre-la a ran de terra, deixant al costat uns orificis més petits que permetien controlar el tiratge del foc i tapant-ho amb una llauna i terra carbonada al damunt durant un parell de dies com a molt.</span></span></span></span></span></p> | 41.6410600,2.0327800 | 419448 | 4610377 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88287-p1470623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88287-p1470625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88287-p1470629.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels pocs exemples on es pot apreciar una sútia amb la barraca al costat i el cendrer.Conjunt localitzat durant el treball de camp per a la realització del Mapa de Patrimoni de Mapadepera. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 88695 | La Balma Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-blava | <p><span><span><span><span><span>La Balma Blava està situada en ple massís de Sant Llorens del Munt i l’Obac, en l’espadat que es troba a ‘Obaga Gran de Can Pèlecs, just per sota del vessant oest de la Roca Petanta i el Morralet de la Mare de Deú. L’accés es fa pujant pel dret, des del torrent de la Pedrera, un cop voltat el camí de Can Pèlacs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Situats en el revolt del trull de Sa Busqueta, entremig d’una roureda s’observa la bellesa natural d’aquesta balma, que contràriament a la tonalitat vermellosa de la majoria de balmes del massís, té una paret de tonalitats blavoses. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu origen es deu a un procés càrstic. L’erosió ha excavat o gratat en aquest vessant del penya-segat durant mil·lennis, en un estrat més bla i més susceptible als efectes de meteorització, les glaçades i l’erosió química fins a desprendre’n una part que es localitzen en forma de blocs ciclopis, dispersos per l’obaga, dins el bosc fins a la canal de la Pedrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La seva profunditat és minsa, però la forma, semi-circular que ofereix i la tonalitat blava de la paret vertical de l’interior al bell mig d’aquest paratge, fan d’aquest indret un paratge d’excepcional bellesa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-345 | Obaga Gran de Can Pèlacs | 41.6421600,2.0070500 | 417307 | 4610523 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88695-p1450937.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88695-p1450952.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||||
| 88917 | Balma d’en Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-den-felix | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>La Balma d’en Fèlix està situada en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Mascarons, dessota un petit abric rocós poc profunda, formada per l’erosió en el seu estrat més bla. S’hi pot accedir des del Camí del Girbau o bé pel Camí de Can Torres, a mà dreta un cop passada la Font de la Tartana. En aquest indret, travessar el Torrent de Can Solà del Racó. En ambdós casos, arribats al camí cimentat que puja al Collet dels Forns, entrar pel corriol que puja pel vessant hidrogràfic dret del torrent. Arribats a una cinquantena de metres, abans de que el corriol mig desaparegui entremig del bosc, entrar per un corriol molt estret a mà dreta. Aquest hi condueix directament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat protegida amb una façana de pedra (2’60 m d’amplada per 1’80 m d’alçada) collada amb morter, a la qual s’hi ha practicat, a mà esquerra, una porta (0’55 m d’amplada per 1’53 m d’alçada) orientada al sud, sense portella de fusta, i a mà dreta, una finestreta quadrangular amb llinda i ampit. A l’esquerra té un contrafort.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les façanes est i oest són molt curtes, adaptades a la morfologia de la roca per proporcionar el màxim de profunditat. La coberta presenta un ràfec de fusta on reposa el taulat, fet amb dos rengles de teula àrab. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’accedeix a l’interior a través d’un parell de graons de pedra i un marxapeus. Aquest espai mesura 2’15 per 1’80 de profunditat màxima. La part inferior de la balma està repicada a mà. Davant de l’obertura de la porta hi ha una petita llar de foc, sense fumeral. Un muret de pedra collat amb morter la separa d’una banqueta a mà dreta on hi ha un petit llenyer. Més al fons, dos encaixos fets a la roca permeten recolzar una estructura de fusta fins a la façana principal amb funció de seient. Dessota la finestreta, hi ha una lleixa ben plana de pedra, aprofitant l’escaire de la façana sud i est. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà dreta dels graons d’accés a la barraca hi ha un pedrís per seure que les arrels dels romanins que creixen al seu voltant han mig enfonsat. A la façana de ponent hi ha una escala de fusta que permet enfilar-se al teulat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-346 | Costa del Tet | 41.6163800,2.0325700 | 419400 | 4607637 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88917-p1470778.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88917-p1470789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88917-p1470781.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix si és d’algun caçador o del mateix propietari de les terres. En tot cas, no sembla pas que faci massa temps que s’hagi construït, tal vegada restaurat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 88918 | Barraca del Turó de les Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-les-roques-blanques | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009).<span> </span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</p> <p><span>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida.</span></p> <p><span>QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls.</span></p> <p><span>RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</span></p> <p><span>SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43.</span></p> <p><span>SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.</span></p> <p><span>SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52.</span>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.</p> <p>VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pp.. 56 - 59.</p> | XIX-XX | Completament ensorrada. En una foto de finals dels anys 90, encara es podia veure dreta. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una barraca situada al vessant sud-oest de les Roques Blanques, per sobre d’una pedrera que travessa d’est a oest aquest sector del turó. L’accés es fa des de Can Roura, seguint un corriol que fa un recorregut circular travessant de nord a sud en direcció al Collet de Can Roure. Però també es pot fer més directament pel carrer del Turó de les Roques Blanques, entrant fins al final i accedint al bosc a través d’una portella. Si bé, durant un tram es transcorre pel municipi veí de Terrassa, en passar la pedrera, enfilar-se pel corriol que hi passa pel costat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta circular d’1’75 m de diàmetre interior per 0’60 m d’alçada conservada. Està construïda amb pedra irregular; la corona exterior reposa en les restes d’un muret de pedra seca gairebé enderrocat en la seva totalitat. La porta d’entrada s’identifica per un parell de pedres més o menys escairades conservades dempeus. Estava orientada al sud-est.</span></span></span></p> | 08120-347 | Turó de les Roques Blanques | <p><span><span><span><span><span>La tècnica d ela pedra seca es caracteritza per l’ús de la pedra sense treballar i sense cap material d’unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treball quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d’una tècnica amb uns orígens molt remots, però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l’aparició de les barraques són: un increment de l’àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d’aixopluc i magatzem d’eines del pagès que restarà més temps lligat al camp, i finalment, la presència d’un estrat rocós molt pròxim a la superfície.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La situació geogràfica de les barraques ve condicionada per la necessitat d’aprofitament de l’espai conreat, tot i que a Matadepera els exemples actuals són escadussers. Es poden trobar barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També es poden trobar barraques enmig del camp, i segurament es tracti d’una franja de camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, allí on s’amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp, semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular, i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. En el cas de Matadepera, les poques que s’han localitzat, són de planta circular semi excavades en un marge. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. No sembla que els constructors de les barraques localitzades al terme fossin fetes per experts barracaires com són els sardans, homes de la Cerdanya que oferien els seus serveis per a la construcció de pedra seca, com a activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. Els pocs exemplars semblen construïts pels propis pagesos.</span></span></span></span></span></p> | 41.6037400,2.0135100 | 417796 | 4606251 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88918-p1470828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88918-p1470829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88918-p1470830.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||
| 88919 | Barraques de calciners de les Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-calciners-de-les-roques-blanques | <p><span><span><span>Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (1993). L’arxiu municipal de Matadepera: organització i descripció dels seus fons. Fons documental de la col·lectivitat control obrer dels forns de calç de Roques Blanques (inèdit).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Manca la coberta. | <p><span><span><span><span><span>En el sector sud del Turó de les Roques Blanques tallat actualment per la urbanització de Sant Llorenç, es localitza un aflorament de calcàries del període Muschelkalk inferior que va de llevant a ponent del turó, explotada com a pedrera per a l’obtenció de calç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest indret, perduren les restes de varies construccions relacionades amb l’obtenció de calç, que s’han conservat amb més o menys fortuna fins els nostres dies, mostra evident entre el passat i el present del municipi. L’accés es pot fer des del Collet de Can Roure, passant pel costat de l’avenc en direcció sud, o bé pel corriol que des de Can Roure transcorre paral·lel a la carretera BV-1221 en direcció sud fins a localitzar la pedrera. El darrer però es pot fer accedint fins al final de carrer del Turó de les Roques Blanques, i un cop dins del bosc, per sobre de les cases resseguint la falla, de ponent a llevant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’entrada de la urbanització de Sant Llorenç, pel carrer del Turó de les Roques Blanques, es localitzen varis forns de calç actualment tapiats i amb evidents senyals d’enfonsament sense cap projecte de restauració. Al dessota, tallat pel carrer i la construcció de la rotonda situada al quilòmetre 4 de la carretera de Sabadell, en un costat, al capdamunt de la rocalla hi ha les restes de construccions relacionades amb l’extracció de calç, completament emboscades i sense accés. Els paraments són de pedra arrebossats amb morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al damunt de la urbanització, seguint la falla, hi ha una segona construcció més antiga de la qual es conserva l’estructura muraria sense la coberta. És de planta rectangular L’edifici mesura 12 metres per 5 metres de costat per 2 metres d’alçada amb tres façanes (ponent, llevant i sud). La quarta, orientada al nord és la que aprofita l’espadat natural del primer tram de pedrera un cop retirada la roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les parets estan molt ben executades, de pedra lligada (mesuren 0’30 m de gruix) amb morterada de calç i un lleuger arrebossat. Les cantonades ben escairades. La porta, orientada al sud, està situada en un costat. Mesura 1 metre d’amplada per 2 metres d’alçada. No conserva la coberta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, l’espai està mig emboscat per pi blanc, mata i algunes esparregueres. S’ha localitzat una graella obrada a la cantonada del mur de ponent, sense fumeral. </span></span></span></span></span></p> | 08120-348 | Turó de les Roques Blanques | <p><span><span><span><span><span>La pedrera en aquest sector fou explotada entre els anys seixanta i noranta del segle XX. Però entremig del bosc, per tot el turó s’observen extraccions de pedra d’èpoques molt diferents.</span></span></span></span></span></p> | 41.6043100,2.0145700 | 417885 | 4606314 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88919-p1470838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88919-p1470850.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La ubicació d’aquest edifici a l’inici d’una pedrera amb els forns de calç a tocar, fa d’aquest indret un lloc de gran valor paisatgístic i patrimonial. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||
| 88920 | Bassa de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-torres | XVIII-XX | La bassa sembla estanca però el seu entorn està molt embardissat i l’interior de la bassa necessita una neteja. | <p><span><span><span><span><span>La bassa de Can Torres està situada al capdavall de les feixes que hi ha al sud de la casa. L’accés es fa just abans del darrer revolt (x419044 / y4608029) que mena al mas, a mà dreta, entrant per l’antic camí que transcorre per l’antiga pedrera de la casa (x419128 / y4607966) en direcció al forn d’obra. Un cop arribats al final del camí, cal baixar en direcció als antics avellaners de la propietat fins a topar amb un avellaner centenari. Enfilar-se pel marge, deixant a mà dreta un safareig embardissat. La bassa està situada al costat d’un micaquer, envoltada de canyes. És de planta rectangular, de més de 10 metres de llargària costat (es desconeix la fondària degut a la gran quantitat de joncs al seu interior). Els murs són fets de pedra, de 0’60 a 0’70 m de gruix. No s’ha pogut localitzar el bunó però per l’orografia del terreny i la situació del safareig a proximitat podria estar situat a mà dreta, en direcció sud-oest. </span></span></span></span></span></p> | 08120-349 | Can Torres | <p><span><span><span><span><span>Una bassa és una excavació feta bé directament a la roca, bé al sòl impermeabilitzada amb argila o bé construïda amb pedra o maó i impermeabilitzada amb morter de calç. La fondària pot oscil·lar fins als quatre metres, en funció de la grandària. Les més modernes són de planta circular. L’any 2000, ja no es cultivaven les feixes a excepció del terreny al voltant del punt de la bassa amb un hortet tot i que ja començava a quedar a l’abandó.</span></span></span></span></span></p> | 41.6200400,2.0299000 | 419182 | 4608046 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88920-p1470814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88920-p1470817.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88920-p1470818.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria però desbrossar tot l’entorn de canyes i bardisses per arribar a comprendre el sistema hidrològic i l’abast de les estructures de recaptació d’aigües de Can Torres i esbrinar d’on prové l’aigua que hi ha tant a l’interior del safareig com de la bassa. Molt a prop, hi ha el forn d’obra de la propietat que també necessitava d’aquest element per a pastar el fang. En una imatge ortofoto de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya de l’any 1994 es poden endevinar les dimensions i estructures avui totalment envaïdes pel canyissar.La situació i grandària de la bassa la fan idònia per a la prevenció d’incendis alhora que, des del punt de vista mediambiental el biòtop aquàtic de les basses, mantenen una relació estreta amb els sistemes ecològics terrestres que l’envolten, sobretot perquè molts dels animals més petits de la fauna típica de les basses depenen del plàncton que s’hi forma, i d’aquests, les libèl·lules, granotes, tritons o salamandres, serps i ocells. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 88921 | Can Bofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bofi | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan (2005). <em>Estudi històric, constructiu i aixecament gràfic i arquitectònic de la Masia de Can Bofí de Matadepera</em>. Projecte de final de carrera. EPSEB- UPC (inèdit).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matdepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> | XI-XX | Està deshabitada des de fa molt de temps i perilla la seva bona conservació. | <p><span><span><span><span><span>Can Bofí és la masia situada més al nord, dins el terme de Matadepera. Com les masies més antigues documentades de la zona, es caracteritza per ser closa per un barri. És a dir, un recinte l’envolta, donant-li un aspecte defensiu i proporcionant-li protecció física, donat l’aïllament que patien i l’exposició a robatoris i assalts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es troba als peus del Puig Conill entre el torrent del Forn del Cargol i la confluència del Canal del Bosc i el Canal del Pi Tort. És propietat de La Barata i a migjorn es troba la finca de Can Pèlacs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de planta rectangular amb planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. També a llevant es localitza el portal d’accés del recinte clos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca una construcció absidial que correspon a la part externa d’un forn de pa. L’era s’ubica a llevant i fora del recinte clos.</span></span></span></span></span></p> | 08120-350 | Al nord del terme municipal; sota el Puig Conill | <p><span><span><span><span><span>El primer document conegut que fa referència a Can Bofí pertany al segle XI (any 1063) segons M. Ballbé (1985): 'L'abat de Sant Llorenç del Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termeneja a llevant amb la terra planta per Bofill d'Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l'arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifre Argemir...' </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tornem a trobar documentat el mas en un document de l’Speculum, datat l’any 1327. Es tracta d’un “Precari fet per fra Guillem, abat de St. Llorenç del Munt, de voluntat del convent, a Romia Sa Busqueta i a Berenguer, el seu marit, de St. Joan de Matadepera, del mas Sa Busqueta, de dita parròquia, que tenen en alou de dit monestir. Termena [...] a tramuntana, amb tinença del mas Bufí [...] Fet a les kalendes d’agost de 1327” (Ferrando, 1987:71)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Ballbé (1985:55) podem llegir, que l’any 1329, “Nicolau Bofil i la seva esposa en nom propi i dels seus successors al mas Bofill es constituïren homes propis, sòlids i afocats de l’abat de Sant Llorenç del Munt, prometent fidelitat amb prestació de sagrament i homenatge i pagar els censos, greuges i altres servituds, a què el dit mas era afecte”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es documenta, l’any 1523, també a l’Speculum (Ferrando, 1987:80 i 81): “Precari fet per fra Bernat de Vilalba, abat de St. Llorenç del Munt, als tutors i curadors de dita Agnès, filla de Maties Bofill, del mas Boffí, en dita parròquia, d’una peça dita Pla Sagarol [...]. Pel mas Boffí paga el següent, això és:per un mal ús sis diners per Nadal [...].</span></span></span></span></span></p> | 41.6467800,1.9992700 | 416665 | 4611043 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88921-dsc8094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88921-p1450318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88921-p1450314.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2021-07-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’observen les restes de parament en opus spicatum, tècnica de tradició antiga, però que s’ha continuat utilitzant durant molts segles. La masia ha estat objecte d’estudi com a treball de final de grau per part d’ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan (2005). | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||
| 88924 | Cova Tendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-tendra | <p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2003). Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904. Curial Edicions catalanes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat<strong>.</strong></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Cova Tendra o de la Tendra està situada al vessant hidrogràfic esquerra del Torrent dels Abeuradors, en el sector de Ponent del Pujol, i al sud de la Carena dels Monjos. L’indret on se situa és ombrívol, i malgrat tenir un corriol que hi passa per sobre, la cavitat passa totalment desapercebuda. Està situada en un pany de paret argilós d’uns sis a set metres d’alçada. L’acció de aigua de pluja que llisca pels costats fins arribar al torrent, tot just al davant i el pes de la vegetació que hi creix al damunt han provocat un lleuger enderroc a nivell de la façana que li dona, de llum, la imatge d’una boca somrient amb i el nas al damunt.. L’alçada màxima al seu interior arriba al metre d’alçada, mentre l’espai interior és tot just d’uns dos metres de costat. Entrant a mà esquerra, hi ha un petit nínxol o cocó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant mateix, la solera de pedra del llit del torrent permet travessar a l’altre costat. Malgrat l’espessor de la vegetació, s’hi observen com a mínim dues cassoletes o cadolles excavades naturalment a la roca; la situada al nivell inferior, és més gran, plena d’aigua ennegrida per la fullaraca. La profusió de bardisses impedeix observar si hi ha modificació humana (com la construcció d’un muret de retenció, o excavació manual de la pedra), però en tot cas, serien aquestes cassoletes i probablement d’altres que han donat nom al torrent. Les cassoletes o cadolles són depressions formades en roques sorrenques o granits , originades sobre irregularitats en el fons de la vall d’un riu o torrent, que retén l’aigua, produint-se una meteorització.</span></span></span></span></span></p> | 08120-353 | Torrent dels Abeuradors | <p><span><span><span><span><span>Segons sembla, la Cova Tendra era un punt de trobada de vinyataires, calcinaries i carboners, i fins i tot, els picapedrers de la pedrera de l’Angelet sovintejaven l’indret travessant per un corriol que baixava fins a la cova. Aquest lloc, emboscat i malmès per les motocicletes de motocròs, fou en altres temps un lloc de repòs. També era un punt d’aigua que quedava emmagatzemada en les cassoletes que l’erosió ha excavat en el llit de pedra del torrent i que va acabar per donar-li nom.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta partida de terra hauria rebut el nom de “La Tendra”, tal vegada per la tipologia de terra, tal vegada pel sobrenom d’una veremadora de Can Gorina. En el dietari de Francesc Gorina i Riera, s’esmenten dos pagaments a La Tendra: un de 5 rals el 14 d’octubre de 1855 i un altre, per la mateixa quantitat, el 23 de novembre de 1856.</span></span></span></span></span></p> | 41.6119300,2.0227400 | 418575 | 4607152 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88924-p1470742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88924-p1470746.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que el Torrent dels Abeuradors s’inicia gairebé a tocar del municipi de Terrassa, a Matadepera, el torrent, que segons l’ICGC rep del nom de Torrent del Salt, és popularment conegut com dels Abeuradors. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 88925 | L’ofici de carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lofici-de-carboner | <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLA i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. </span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Ofici perdut que ha deixat empremta material en el municipi. | <p><span><span><span><span><span>L’ofici de carboner a Matadepera està perfectament documentat com a una activitat pre-industrial de la mateixa manera que l’obtenció de calç, maons i teules, llenya o glans, pega o ginebre. Està relacionada directament amb el treball i l’explotació del bosc, i per tant, amb una clara intervenció de l’home sobre el paisatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una activitat tradicional que a hores d’ara ha totalment desaparegut ja no al municipi, sinó a tot el massís de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. D’aquesta, ens resta la memòria oral i l’enorme quantitat de places carboneres, súties i restes de barraques de carboner disperses en diferents indrets del massís. A la part urbanitzada del municipi, aquests elements han desaparegut majoritàriament, i la zona on encara se’n poden veure restes és al sud de la Torre de l’Àngel. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’una intensa explotació, el bosc torna a recuperar-se i les restes d’aquella vida arrelada al medi natural només es detecten a través de les traces que han deixat en el paisatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la zona de Sant Llorenç del Munt el carboneig sembla que no fou una activitat econòmica bàsica, sinó que era complementària a d’altres activitats. L’obtenció de carbó i sobretot de carbonet fou present fins ben entrat la dècada dels anys seixanta. I tot i que moltes famílies se’l feien ells mateixos, tradicionalment, suposava una font d’ingressos gens menyspreable. Aquest fet s’observa en la gran quantitat de súties, que no pas carboneres localitzades durant la realització del Mapa de Patrimoni. El carbonet, permetia millorar la situació econòmica de moltes llars. I en aquest cas, si la família no n’era la propietària, podien comprar una partida de terra o el propietari els la cedia per tal de que a canvi de carbonet i potser alguns rals li mantinguessin el bosc net. Carbonejar en zones de difícil accés era una manera d’aprofitar la llenya sense que pesés; i és que la llenya, un cop carbonada, pesa molt poc, i per tant, és molt més fàcil extreure-la i transportar-la en sacs amb rucs que no pas arrossegar-la estellada. Per altra banda, deixar roures o rouredes a proximitat de les cases i dels masos era un fet lògic, perquè permetia recollir els aglans pel bestiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Carbonar era ben bé una feina poc valorada; normalment els carbones eren gent d’origen humil, es desplaçaven amb la família, fet que explica que malgrat la duresa de la feina, els fills aprenguessin l’ofici des de ben joves, al costat del pare. Les dones també hi participaven, passant el carbonet pel sedàs i posant-lo en sacs, per anar-lo a vendre. Però tots ells, tenien una cosa en comú: eren uns experts coneixedors del medi i vivien en llibertat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest fet comportava que els carboners passessin llargues temporades al bosc, entre els mesos d’octubre i fins a març, coincidint amb la finalització de la verema i la feina del camp. En el cas de Sant Llorenç del Munt podien aprofitar abrics, coves i balmes que muraven amb pedra i branques, o bé es construïen unes barraques molt característiques amb la mateixa matèria primera de les piles carboneres: branques, terra i pedra. D’aquesta manera aconseguien aïllar-se de la pluja i el fred mentre vivien a muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La construcció d’una barraca de carboner seguia sempre el mateix procediment: Dos grans troncs o bigues recolzats entre ells formaven un triangle vertical. Aquest espai es tapiaria amb un mur de pedra seca o troncs deixant-ne la part superior oberta que serviria de fumeral. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la creu d’aquests puntals s’hi recolzava una biga que marcava la llargada de l’estructura. Si es reposava al damunt del terra la barraca quedava més baixa, mentre que s’hi aixecaven un muret de pedra o aprofitaven una roca l’habitacle donaria més alçada i més comoditat als carboners que havien de passar-hi una bona temporada. Un cop l’esquelet era a punt, es procedia a col·locar el costellam, és a dir, la brancada que ben encaixada amb restes vegetals com ginesta, o plantes de fulla llarga i terra aïllaria del fred i la pluja. Es deixava una obertura per porta. Normalment tenien un espai limitat per a cuinar i un altre per dormir. Aquestes construccions, encara que es tornessin a refer, eren llocs habitats durant generacions, igual que les places carboneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La jornada d’un carboner d’ofici o un pagès que complementava el seu jornal, començava a l’albada, i un cop encesa, ja no es podia deixar fins a obtenir el carbó. En canvi, si es tractava d’obtenir carbonet, amb un parell de dies ja n’hi havia prou. Si els carboners tenien la dona amb ells, era ella qui un cop a la setmana podia baixar al poble per avituallar-se de pa, gra sec, patates, i poca cosa més. De vegades, si pel camí hi havia algun mas podien aconseguir algun ou o una col. Però normalment, la dieta era força precària. La dieta es podia acompanyar d’alguna bèstia que haguessin caçat i del que recollien i recol·lectaven al bosc (herbes remeieres, bolets, fruits boscans...).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir dels anys cinquanta l’aparició de l’electricitat i el gas comportà la desaparició del carboneig, tot i que en alguns indrets de Sant Llorenç del Munt, encara es va continuar fent carbonet en bidons fins encara a principis dels anys setanta del segle XX.</span></span></span></span></span></p> | 08120-354 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>El procés de carbonar en una partida s’iniciava quan els arbres tenien la mida, o bé, quan el bosc començava a ésser massa brut, o quan mancaven diners al propietari; els motius podien ser diversos. Fins i tot de vegades els efectes d’una glaçada o un temporal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una carbonera és un amuntegament fet a base d’empilar varies capes de llenya verda (alzina, roure, arboç o bruc, om i faig). El carbó amb més poder calorífic era el d’alzina, i sobretot el situat a les obagues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els arbres no eren tallats de soca arrel, sinó que es feia de manera a no malmetre’ls perquè poguessin rebrotar. Després de seleccionar els arbres més grossos, es tallaven amb la destral catalana (la xica i la grossa) i amb el xerrac a dues mans. La llenya es triava, separant els buscalls, que eren troncs d’entre quinze a vint centímetres de diàmetre per uns quatre pams de llargada, de les branques més primes. Si la llenya en canvi era massa gruixuda, s’estellaven amb la massa i tascons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Normalment es feien en un indret on confluïen els vessants de varis turons, de camins, facilitant així el transport de la llenya i alhora aprofitant les acumulacions de gruix de sòl. La terra de la superfície es podia retirar amb facilitat formant un cercle que es convertiria en la plaça carbonera, i s’apilonava als costats del que hauria de ser la pila. Finalment aquesta superfície es netejava de rocs i pedres i es compactava.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després s’apilaven els troncs tallats de mida mitjana (bitlles) en la disposició escaient i s’anaven cobrint de branques i terra (procés anomenat embalall). Un cop la pila era a punt, s’encenia i la llema es cremava de forma incompleta fins a reduir a una quarta o cinquena part el seu pes inicial, esdevenint carbó. Un bon carboner podia transformar una tona de llenya entre una i dues càrregues de carbó, que es traduïa entre els 180 i els 240 quilos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop encesa la pila, calia “bitllar” la pila cada tres o quatre hores, és a dir, calia alimentar-la. El carboner mostrava el seu coneixement i domini del foc, obrint ulls, de dalt cap a baixa, i amb un bastó molt llarguerut el dirigia cap a on ho creia convenient.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta feina podia durar de vuit a quinze dies depenent de les dimensions que tenia. A més a més, calia tenir molta cura guaitant que no s’hi formessin cambres d’aire ja que llavors es corria el risc de que el foc convertís el carbó en cendra, comportant un greu perill per als carboners que s’enfilaven damunt de la pila (ja que el buit creat per les cendres podria provocar un enfonsament). Un cop el fumera ben clar i sortia per tots els ulls de la carbonera, el carbó era fet, es deixava reposa fins l’endemà. El carbó s’anava extraient per capes horitzontals i amb el rascle de fusta triangular, s’estenia bé pel terra i s’hi abocava la terra amb la pala per tal d’apagar-lo totalment. Després es passava el rasclet i ja es podien omplir els sacs que un cop plens es tapaven amb branquetes de boix i es tancaven. Es pesaven amb la romana i ja estaven a punt perquè el negociant se’ls emportés.</span></span></span></span></span></p> | 41.6509400,2.0133000 | 417838 | 4611492 | 08120 | Matadepera | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88925-dsc8639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88925-p1470632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88925-p1460315.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Restes localitzades a varis indrets de Sant Llorenç del Munt, sobretot a la zona de Can Pèlacs (x416439/y4610695), El Bofí, La Torre de l’Àngel (x416651/y4608882) i en el sector entre la Canal del Bosc, Canal del Pi Tort, Turó de les Rovires, Les Guineures (x419620/y4610795) i zona nord de les Castellasses de Can Torres, entre el Torrent del Sot de Matalonga i la Canal Gran i la Canal Fonda (x417838 / y4611492) (419521/y4610376); (419479/y4610370); (x419418/y4610228); (x419391/y4610211), els Òbits . En alguns indrets més propers a les cases, com pels volts de Can Pèlacs i Can Bufí, s’han localitzat restes de bidons de ferro oxidats, emprats per a la fabricació de carbonet, que en quedar en dessús, s’abandonaven in situ. Miquel Ballbé i Boada (1988) detalla varis topònims relacionats amb la fabricació del carbó elaborat en base al cadastre de 1768: boscos de Can Bofill, Can Garrigosa, Peçá Panadella, Peça P. Barata, Peça Coma de Mussó, Can Marcet, Peça les Oliveres, Pou del Vinyet, Camp del Camí Ral, Pla del Campet, Can Vinyés, Can Torras, Peça Riera Seca, Les Feixes, Can Torrella de Baix, Can Farrés de Baix, Mas Sellers, Les Solelles, Les Obagues, La Barata, Can Pèlachs, Can Robert, Peça Gabí, Peça Can Bernat, Peça Can Marcet, Can Solà del Pla, Camps del Vinyet, Pla del Costa, Camp del Camí Ral, Can Gorina, Can Solà del Racó, Can Pobla, La Mola, Els Obaguets, Can Roure, Oliva Vell, Can Farrés de Dalt, Les Alberedes, Les Vinasses. | 98|94 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 88926 | Font del Nasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nasi | <p><span><span><span><span><span>La Font del Nasi és una surgència situada en un roquissar del vessant sud de la Carena dels Monjos. L’accés es fa pujant directament per la urbanització del Pla de Sant Llorenç, pel carrer del Camí dels Monjos, just abans del número 14, a mà dreta. Allí s’obre un camí de terra, estret. En arribar al primer revolt, baixar pel dret, per sota la línia elèctrica, seguint un corriol fins a trobar a mà dreta el Camí dels Monjos. La surgència es localitza a l’extrem d’un roquissar on abunden les farigoles i els herbassars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una surgència que brolla sobretot en èpoques de pluja sorgint d’una petita cavitat excavada en el pendent de la roca. El pas és estret, d’un pam aproximadament d’amplada. Quan l’aigua brolla queda dipositada en una coberta allargassada. Si sobreseeix, vessa directament sobre la roca avall i es perd entremig de la vegetació.</span></span></span></span></span></p> | 08120-355 | Carena dels Monjos | 41.6172700,2.0218600 | 418509 | 4607746 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88926-p1470760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88926-p1470766.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||||
| 88927 | Forn de calç 4 del Torrent dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-4-del-torrent-dels-abeuradors | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Malgrat l’interior està net, l’accés està completament emboscat, amb bardisses i arítjol. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al vessant hidrogràfic esquerre del Torrent dels Abeuradors, en una zona de feixes amples al nord-oest del Pujol, no massa lluny del camí que puja des de l’oest fins al Collet del Pujol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa des del camí entrant cap el bosc, pel mig dels brucs d’escombra. És un forn de planta circular (4’70 m de diàmetre per 4 metres d’alçada) amb l’olla molt ben conservada, que aprofita el marge natural del terreny. No té o no es conserva el passadís d’accés a la fogaina, que estava orientat al sud. La façana està gairebé desapareguda per l’heura i no conserva cap estructura murada. A banda i banda però sembla que la mateixa terra exercia de contrafort. </span></span></span></span></span></p> | 08120-356 | Torrent dels Abeuradors | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6120500,2.0230300 | 418600 | 4607165 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88927-p1470713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88927-p1470726.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88927-p1470720.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La localització del forn ens ha estat facilitada per Joan Comasòlivas i Font. Molt a prop, a l’altre vessant del torrent, a tocar del camí n’hi ha dos altres, protegits per una barana de fusta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 88930 | Safareig de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-torres | XVIII-XX | Completament embardissat i sense ús. Una neteja a fons permetria veure'n el seu estat de conservació real. | <p><span><span><span><span><span>El safareig de Can Torres està situat al capdavall de les feixes que hi ha al sud de la casa. L’accés es fa just abans del darrer revolt (x419044 / y4608029) que mena al mas, a mà dreta, entrant per l’antic camí que transcorre per l’antiga pedrera de la casa (x419128 / y4607966) en direcció al forn d’obra. Un cop arribats al final del camí, cal baixar en direcció als antics avellaners de la propietat fins a topar amb un avellaner centenari. Al darrera mateix, s’endevina, una construcció d’obra amb dos pilars i un graó d’accés mig malmès per les arrels. Es tracta d’un safareig de planta quadrangular de 2’5 metres de costat per 1 metre a 1’5 metres de fondària. En el muret orientat al sud es conserva la rentadora, de pedra amb algun rajol mig partit entremig. A l’interior del safareig, en el mur orientat al nord, s’hi observa mig amagat per la vegetació una obertura amb volta semblant a l’entrada d’una mina. A primer cop d’ull, sembla una derivació canalitzada de la gran bassa que hi ha uns metres mes amunt, que hauria permès omplir el safareig per rentar la roba. </span></span></span></span></span></p> | 08120-357 | Can Torres | 41.6199600,2.0298900 | 419181 | 4608037 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88930-p1470806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88930-p1470811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88930-p1470808.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria desbrossar tot l’entorn de canyes i bardisses per arribar a comprendre el sistema hidrològic i l’abast de les estructures de recaptació d’aigües de Can Torres i esbrinar d’on prové l’aigua que hi ha tant a l’interior del safareig com de la bassa. Molt a prop, hi ha el forn d’obra de la propietat que també necessitava d’aquest element per a pastar el fang. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 88931 | Forn de calç 2 del Torrent de Mascarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-torrent-de-mascarons | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | El seu interior és ple de vegetació i manca el passadís d’accés a la fogaina. | <p><span><span><span><span><span>El forn 2 del Torrent de Mascarons està situat en el vessant hidrogràfic dret del torrent, just a tocar del corriol que hi mena directe. S’hi pot accedir des del Camí del Girbau o bé pel Camí de Can Torres, a mà dreta un cop passada la Font de la Tartana. En aquest indret, travessar el Torrent de Can Solà del Racó. En ambdós casos, arribats al camí cimentat que puja al Collet dels Forns, entrar pel corriol que puja pel vessant hidrogràfic dret del torrent sense deixar-lo fins a localitzar a mà dreta, un amuntegament de terra amb vegetació al seu voltant. En voltar-lo es localitza la boca del forn, orientada al nord-est. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de desbrossar l’entrada, s’accedeix al seu interior; mesura 4’20 m de diàmetre 2 metres d’alçada. Conserva bona part del coronament de pedra que en un dels costats acumula fins a quatre rengles de pedra. La façana i el passadís d’accés a la fogaina estan enfonsats, en part per les arrels dels pins que han crescut al damunt al costat. Per les poques restes muraries que s’endevinen encara a l’exterior hauria pogut tenir dos contraforts.</span></span></span></span></span></p> | 08120-358 | Torrent de Mascarons | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6164400,2.0346400 | 419572 | 4607641 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88931-p1470803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88931-p1470796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88931-p1470801.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 88932 | Forn de calç de la Carena del Camí dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carena-del-cami-dels-monjos | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Està totalment embardissat | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç ubicat al vessant hidrogràfic dret del Torrent del Salt o dels Abeuradors. El seu accés actual es fa des de la urbanització, pel carrer del Camí dels Monjos. A mà dreta, entrar per un camí estret de terra, i en arribar al primer revolt, baixar en direcció al forn, per un caminoi. Després d’uns cinquanta metres, entrar al bosc pel marge esquerre. El forn està envoltat de vegetació i tot just és veu la corona. Mesura 3’50 m de diàmetre interior, per 4 m d’alçada. L’accés a la boca o fogaina, orientada al nord-est, està envaïda d’arítjol i bardisses.</span></span></span></span></span></p> | 08120-359 | Carena dels Monjos | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6172700,2.0214800 | 418477 | 4607746 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88932-p1470753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88932-p1470754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88932-p1470756.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 88934 | Font del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pujol-1 | XVIII-XX | En el moment de la visita la font està taponada de terra i fullaraca. | <p><span><span><span><span><span>Font o surgència situada a la part inferior en el sector de ponent del Pujol, on les feixes són més amples, orientades al sud-oest. El camí que hi mena és en part murat. No massa lluny, un cop dins del bosc, un corriolet entremig de la vegetació ens hi porta. Està situada en un marge, envoltada per una estructura de pedra. La pica no es conserva i algunes de les pedres de l’estructura estan disperses al voltant, en part degut al creixement d’una alzina que ha sabut aprofitar la humitat del subsòl. La coberta està feta amb tres lloses planes no massa grans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al voltant de la surgència s’observen varies feixes en part murades.</span></span></span></span></span></p> | 08120-360 | El Pujol | 41.6110300,2.0241200 | 418689 | 4607051 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88934-p1470728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88934-p1470729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88934-p1470732.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el mapa de Suades (2020), consta com a cisterna. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 88937 | El Camí dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-dels-monjos | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.443-444. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 19.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997).<em>Inventari del patrimoni cultural de Matadepera</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OLLER, Joan Manel (2013). Un camí de llegenda. Suplement especial Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac. La Torre del Palau. Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.; SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 98 i 99. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÉS MIRASSÓ, Anton (1871). <em>Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider</em>. Barcelona: Estampa y Llibreria Religiosa y científica del hereu den Pau Riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÉS I SOLÀ, Lluís (1973). <em>Bellesa i atractiu de Sant Llorenç del Munt: La Mola</em>. Sant Llorenç Savall: autoedició.</span></span></span></p> | XI-XXI | Tot i que en alguns trams, s'ha perdut el traçat original, s'ha consolidat un sender marcat que es pot seguir. | <p><span><span><span>El camí dels Monjós, és un traçat històric que va des de Sant Cugat del Vallès fins al planell de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Unia els monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt amb el de Sant Cugat, I creua els termes municipals de Matadepera, Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Te una extensió d’uns 26 quilòmetres, 21 dels quals transcorren per una zona força planera, fins a can Prat, i els altres cinc segueixen en forta pujada. El tram final s’endinsa en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Un cop al Parc, actualment, hi ha diferents alternatives per fer senderisme. També es creua amb el GR 97 a Terrassa; el GR 96 a Sant Cugat i el GR 173 a Matadepera i Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entra a Matadepera, venint de Terrassa, pel sud; es dirigeix al carrer de Sant Joan, antic Camí Ral, i passa per davant l’església nova. Continua paral·lel a la Riera de les Arenes pel carrer de Sant Llorenç, Plaça Sant Jordi, carrer de Jaume Faura, carrer de Ramon Llull, carrer de Jacint Verdaguer, fins a la zona de Can Prat i remunta paral·lel el Torrent del Salt; carrer del Girbau. Passa pel costat de la Roca de les Onze hores i la Forada de Can Pobla i fins el cim de La Mola.</span></span></span></p> | 08120-361 | Matadepera | <p><span><span><span>Segons conta la llegenda, que temps era temps, l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt s’avorrien de tristor i soledat en el cim de la Mola i van demanar al bisbe de Barcelona que els permetés traslladar-se a un altre lloc, de la plana. El bisbe accedí, a condició que davallant de la Mola i no fent gaires giragonses i sense travessar cap riu, ni torrent ni xaragall fins arribar a la plana, podien establir la nova estada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un bon dia els monjos emprengueren el camí cap a la plana, complint l’ordre de no travessar cap torrent ni riera, i es presentaren a Sant Cugat del Vallès. Aquí donaren per acabada la ruta empresa i fundaren el monestir que ha estat tothora una de les millors joies religioses catalanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el transcórrer del temps, els monjos realitzaren una nova instauració al cim de la Mola i donaren començ a la gran edificació monàstica que en l’actualitat encara es manté ferma i es part del paisatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La llegenda ha estat copiada íntegrament del llibre de Miquel Ballbé. En la versió per Mn. Anton Vergés (1871) conta que “cansats els monjos de viure en aquella soledat acudiren al papa perquè els permetés traslladar-se en un altre punt més còmode, a la qual cosa accedí, dient, el Summe Pontífex que amb la condició que no passarien ni riu ni riera. Els monjos caminant fins on podien arribar, segons la concessió, anaren des del Munt fins a Sant Cugat.” En la versió més moderna de Suades i Sanz, s’afegeix “Des de llavors, d’aquell retorn, restaren lligats a la comunitat de pares benedictins de Sant Cugat”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor Miquel Ballbé esmenta una narració més antiga, obra del Dr. Anton Vergès Mirassó.</span></span></span></p> | 41.6388100,2.0204800 | 418421 | 4610138 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88937-p1470911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88937-p1470999.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88937-p1470919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88937-p1480029.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Marcat com a sender de petit recorregut PR C-31 | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 88957 | Hort dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-dels-monjos | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | Els horts avui estan ocupats pel bosc i difícilment es poden veure les feixes amb els murs de pedra seca. Però l’entorn de les coves, situades a peu de Camí dels Monjos, estan plenes de detritus i l’indret s’ha convertit en un wàter públic amb centenars de tovalloletes i mascaretes de protecció per a la pandèmia escampades arreu, tant dins les coves com a l’exterior. | <p><span><span><span><span><span>La Cova dels Horts dels Monjos i les tres cavitats que hi ha a mà dreta estan situades al vessant de llevant de la Roca Colom, en una zona coneguda com a Horts dels Monjos, on abunda una terra rica en substrat i on la comunitat de monjos de l’antic monestir de Sant Llorenç del Munt hi cultivaven. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés és fa des de Can Pobla, pujant pel Camí dels Monjos en direcció a La Mola, sense deixar-lo fins a localitzar, les cavitats, a mà esquerra del camí, a la part inferior de la cinglera. Des del camí queden un xic dissimulades pels arbres i vegetació arbustiva. Estan situades en el tercer tram estructural i morfològic del període eocè, amb conglomerats d’origen deltaic, constituïts per còdols de calcàries triàsiques i bàsicament quarts de pissarres paleozoiques amb petites intercalacions de margues i argiles. Des del punt de vista hidrològic, la densa fissuració que creua els conglomerats, afavoreix la circulació de les aigües càrstiques, amb algun aflorament superficial com pot ser la Font del Saüc, al nord dels horts o la Font Soleia més a l’est, dessota la carena de Cova de les Ànimes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que la tercera de les cavitats presenta força metres de fondària, només la primera d’elles, la més gran i profunda, està treballada per la mà de l’home. L’entrada presenta una boca quadrangular, amb el mur esquerra i el sostre rebaixats formant un perfecte angle recte. La cova permet Mantenir-se dempeus durant varis metres, fins que s’arriba al tram final. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de la cova, a l’altre costat del camí, hi ha un seguit de feixes orientades a llevant, amb estructures muraries que van de nord a sud. El bosc ha anat envaint aquest espai esgraonat, amb un alzinar frondós i un sotabosc ric, freqüentat per gran quantitat de fauna que hi troba refugi i aliment. </span></span></span></span></span></p> | 08120-362 | La Mola | <p><span><span><span><span><span>Malgrat no ha estat objecte d’una excavació arqueològica, és evident que la cova ha estat emprada per l’home. La seva ubicació i les característiques ambientals interiors l’haurien pogut fer idònia com a fresquera natural per emmagatzemar-hi els tubercles o altres com el gra en gerres, etc.</span></span></span></span></span></p> | 41.6400900,2.0206200 | 418434 | 4610280 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88957-p1470972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88957-p1470990.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Mapa Interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal, s’esmenta la Cova de l’Hort Monjos I com a la més gran, i després, successivament tres cavitats més situades a mà dreta com a Cova de l’Hort dels Monjos II (es tracta més aviat d’una escletxa impenetrable), Cova de l’Hort dels Monjos III (que tot i ser una escletxa, permet endinsar-se al seu interior dempeus durant un recorregut de nou metres aproximadament) i finalment, Cova de l’Hort dels Monjos IV (una cavitat de petites dimensions). No es té constància de que s’hagin excavat amb mètodes científics, però si que s’ha observat en la més gran, un retall important en el sòl, a pocs metres de l’entrada. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 88958 | Avenc de Can Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-pobla | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA, Xavier (1981). L’Avenc de Can Pobla. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 25; pp. 383-384. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CES-CMB (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona, pp. 198. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ANDRÉS, O.; ASSENS, J.; MONTORIOL, J. (1955). El funcionamiento actual del sistema hipogeo de la Canal de Can Pobla. Sant Llorenç del Munt. Barcelona, dins Speleon, VI, pp. 127-154. Universidad de Oviedo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FAURA i SANS, M. (1909). Recull Espeleològic de Catalunya. Sota Terra. Club Muntanyenc I, p 26. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT i SAGUÉ, N. (1897). Catàlech espeleològic de Catalunya. But. CEC VII. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Des de Can Pobla, pujar pel Camí dels Monjos cap a la Mola. Abans d’arribar a la Roca Colom, deixar el camí per entrar, a mà esquerra per un corriol senyalitzat en direcció a la Canal de Can Pobla. L’avenc se situa sota l’anomenat Balcó de la Roca Colom. La cavitat està estructurada sobre una diàclasi N50O’S50E. Les aportacions d’aigua han eixamplat amb el pas del temps el conducte subterrani fins a l’actualitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior, està protegit per una barana semicircular de ferro. La boca està coberta per dos grans blocs. Accedint per l’escletxa dona pas a una rampa que va a parar a un ressalt de 4 metres. Després del ressalt, s’inicia un pou amb una rampa molt inclinada que permet arribar a una profunditat de 46 metres. A partir del pou, en direcció nord s’accedeix a un nou pou de colades que retorna a la mateixa planta que l’anterior.</span></span></span></span></span></p> | 08120-363 | La Mola | <p><span><span><span><span><span>L’avenc surt esmentat sense cap més altra dada en el recull espeleològic de Faura i Sans (FAURA:1909). A la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt (1935), el 12 de novembre de 1922, membres del Centre Excursionista de Terrassa, hi accedeixen per primera vegada amb l’objectiu de localitzar fauna. No és fins el mes de novembre de 1948, on sembla que membres del GES-CMB efectuen una exploració de la totalitat de la cavitat, atorgant-li una fondària de 41 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 23 d’abril de 1978, A. Buil i Xavier Badiella, membres del SIS-CET realitzen la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6386800,2.0196500 | 418352 | 4610125 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88958-p1470941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88958-topograifa-de-a-buil-i-xavier-badiella-23-04-1978-espeleoindex.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 88959 | Avenc de la Canal de l’Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-canal-de-labella | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA, Xavier; BUIL, A. (1978). Els petits avencs de la nostra muntanya. II. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 17, pp. 356-657. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’avenc de la Canal de l’Abella està situat en el vessant hidrogràfic dret del barranc. S’hi accedeix des del Morral del Drac. Un cop deixat enrere, en direcció al Turó d’en Griera, pocs metres més endavant, des del camí s’inicia una baixada per la canal, entre mig d’un bosc frondós d’alzinar on s’observen restes de marges de pedra seca i alguns abrics naturals resultat del despreniment de grans blocs de conglomerat que han quedat frenats deixant de tant en tant, alguna cavitat més o menys gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’avenc, perfectament senyalitzat amb un post del parc, es localitza a mà dreta. Es tracta d’una cavitat de cinc metres de fondària amb un desnivell de cinc metres i un recorregut de deu metres, en una litologia de conglomerats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’entrada és força petita, semblant a un cau, però ben aviat, després d’una rampa força concrecionada dona pas a una sala de tres metres d’alçada per un espai o sala de tres per dos metres i mig. Aquesta queda dividida en dues parts degut a un gran bloc. Està revestida amb colades estalagmítiques. Al costat d’aquesta sala s’observa una galeria molt estreta totalment impenetrable.</span></span></span></span></span></p> | 08120-364 | Canal de l’Abella | <p><span><span><span><span><span>La primera exploració documentada de la qual se’n té constància fou la realitzada el mes de gener de 1948 pels membres del GES-CMB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6451100,2.0128600 | 417794 | 4610845 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88959-p1480318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88959-avenc-de-la-canal-de-labella-topografia-de-xavier-badiella-sis-cet.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 88960 | Balma de la Llosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-llosa | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Llosa és una cavitat situada al nord-oest de La Mola, entre l’altiplà i el Camí del Mal Pas de Can Pobla. L’accés s’ha de fer amb cura resseguint la paret de la cinglera. Després d’un revolt, entremig de la vegetació s’obre una cavitat que en realitat és el resultat del despreniment d’una llosa ciclòpia en el nivell superior de la paret del cingle. Té un recorregut d’una quarantena de metres i s’hi pot restar dempeus anant amb compte de no picar el cap amb la paret inclinada de la llosa despresa. El sostre té una quinzena de metres d’alçada i en alguns indrets hi entra la claror del dia. A la paret del cingle hi ha algunes filtracions d’aigua.</span></span></span></span></span></p> | 08120-365 | La Mola | 41.6422700,2.0152200 | 417987 | 4610527 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88960-p1480258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88960-p1480256.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si es continua arran de paret, es pot anar en direcció al Mal Pas i al sector d’escalada dels Melindros. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 88961 | Cova de la Roca Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-roca-colom | <p><span><span><span><span><span>BARBERÀ i SUQUÉ, Josep (1979). Sant Llorenç pam a pam. Ed. Cavall Bernat, 6. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Roca Colom, està situada al sud de la roca homònima. L’accés es pot fer des de Can Pobla, pujant pel Camí dels Monjos cap a la Mola. Abans d’arribar a l’indret conegut amb el nom de l’Hort dels Monjos, cal entrar per un corriol a mà esquerra en direcció a l’avenc de Can Pobla. La cova està situada entre la Cova del Pinyoner i l’avenc, pujant pel dret. Un cop localitzada la roca, cal grimpar per una escletxa fins a trobar l’entrada, on hi creix una alzina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En realitat es tracta d’una cavitat oberta en una diàclasi que es desvia en direcció oest / sud-oest. Es compon d’una única galeria d’aproximadament sis metres de recorregut, dels quals només la meitat són practicables. Una de les parets presenta un recobriment per colada. </span></span></span></span></span></p> | 08120-366 | La Mola | <p><span><span><span><span><span>Quim Solbas, localitza aquesta cova el 27 d’abril de 2011.</span></span></span></span></span></p> | 41.6388200,2.0199200 | 418374 | 4610140 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88961-p1470948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88961-p1470949.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no escalar ni accedir a aquests tipus de cavitats, si no és amb un equipament adequat i sense la supervisió d’un professional. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 88962 | Cova de la Sargantana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-sargantana | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | El seu interior està molt brut i ple d'escombraries. | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Sargantana és una cavitat oberta per ambdós costats, resultat del despreniment d’una gran llosa en el nivell superior de la mateixa paret, que en lliscar, va quedar lleugerament inclinada. Està situada a mà dreta, després d’un dels darrers revolts abans d’arribar des del Camí dels Monjos cap al Monestir de Sant Llorenç del Munt. Té un recorregut d’uns vint metres de fondària aproximadament i s’hi pot restar dempeus. La paret esquerra presenta filtracions d’aigua. Un cop travessada, a mà esquerra, a la mateixa alçada s’observa una segona cavitat d’uns dos metres a tres de fondària, formada en una escletxa. El seu accés és fàcil, a tocar del camí i el seu interior també està brut.</span></span></span></span></span></p> | 08120-367 | La Mola | 41.6433500,2.0150200 | 417972 | 4610648 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-p1480238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-cova-de-la-sargantana-cami-del-malpas-la-mola-ramon-m-pont-espeleo-club-sabadell.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 88963 | Cova de l’Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lom | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Cova de l’Om és una cavitat situada a la cinglera superior del sector nord del cim de La Mola, per sobre de la carena de la Roca Foradada. Orogràficament queda situada entre dos vessants hidrogràfics importants, la Canal Freda i la Canal de Santa Agnès. L’accés es fa baixant per la capçada de la Canal Freda fins arribar a la Font de l’Om. Un cop aquí, resseguir la paret del cingle a mà dreta, entremig d’una boixeda fins a localitzar una paret i un roquissar, que un cop dalt, dona pas a la cavitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En realitat es tracta d’una foradada, és a dir que està oberta per dos costats, de set metres de fondària. Per una banda hi ha l’entrada principal, situada en el mateix cingle que la font. És de forma triangular, amb una sala immediata de grans dimensions, on es poden observar restes de colades. Cap el fons, en direcció al corrent d’aire, la cavitat s’estreny deixant pas a una escletxa. En arribar al final, la galeria posa fi al recorregut quedant enlairada per damunt d’una segona canal.</span></span></span></span></span></p> | 08120-368 | La Mola | 41.6444700,2.0175500 | 418184 | 4610770 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88963-p1480221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88963-p1480225.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El nom de la cavitat prové de la font que té molt aprop. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 88964 | Cova del Pinyoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pinyoner | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova del Pinyoner està situada a tocar de La Mola, per dessota el rocam conegut amb el nom del Balcó. L’accés es fa pujant pel Camí dels Monjos. En arribar on s’inicia la Canal de Can Pobla, a mà esquerra hi ha un corriol que mena a l’avenc de Can Pobla. Després de pocs metres, tot just travessant el cap d’una codina, a mà dreta entre els arbusts, hi ha la cova. L’entrada queda un xic dissimulada per la vegetació. En arribar s’observa un bloc de grans dimensions que ha deixat una obertura inclinada formant un abric. Aquest presenta espai de sis metres de fons per uns cinc metres d’amplada. A l’interior s’hi observen els rastres deixats per mamífers que han fet nit. Voltant aquest roquissar, el terreny s’enfila. Per darrera, adossat a la paret rectilínia d’aquest enorme bloc hi ha un mur de pedra seca que arriba fins a un segon bloc, creant un espai de recer. El terreny està força remogut i amb la vegetació actual, no permet identificar si aquest muret servia de tancament a un segon espai arrecerat o bé es tracta del muret de retenció de terres per contenir una feixa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-369 | La Mola | 41.6386000,2.0199800 | 418379 | 4610115 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88964-p1470929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88964-p1470933.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’ha detectat un rebaix molt important de l’estrat de sedimentació de la cova. En una fotografia localitzada en el Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt (SUADES:2020) la cova està intacta. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 88965 | Fons documental del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt-i-serra-de-lobac | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>La Biblioteca Central de Terrassa, preserva el fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (CDPN). Està format per un total de 3.098 documents entre els quals destaquen llibres, articles, memòries, publicacions de les Trobades d’Estudiosos que s’organitzen des de l’Àrea d’Espais Naturals, d’actuacions, goigs. cartells, o el butlletí Voltant pel Parc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons bibliogràfic és consultable a través del Catàleg col·lectiu de la Xarxa de Parcs Naturals.</span></span></span></span></span></p> | 08120-370 | Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de Les Lletres, 1 - 08221 Terrassa). | <p><span><span><span><span><span>El Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (CDPN) fou creat l’any 1988 a partir d’un conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Terrassa, vinculat des de llavors a la Casa Baumann, posteriorment al carrer Cisterna i finalment al carrer Pantà, a través del Servei de Media Ambient de l’Ajuntament. L’any 2020 el fons s’ha traslladat a la Biblioteca Central, on ha quedat incorporat a la Col·lecció Local.</span></span></span></span></span></p> | 41.6509400,2.0133000 | 417838 | 4611492 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88965-20210412174034hdr.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88965-20210412174025hdr.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons s’ha incorporat dins de la Col·lecció Local | 98 | 57 | 3.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 88966 | Fons fotogràfic de Matadepera del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | Consultable al repositori de la Memòria Digital de Catalunya. | <p><span><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, consultable al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya, està compost per un total de 268 imatges realitzades per autors diversos: Lluís ESTASEN i Pla (1890-1947), amb 33 fotografies. Ignasi CANALS i Tarrats (1896-1986) amb 25 fotografies. Camil JOSÉ Guiu (1937-1991) amb 20 fotografies. Arnau IZARD Llonch (1897-1993) amb 18 fotografies. Emili ULLES i Daura, amb 18 fotografies; Josep Maria CO i de Triola (1884-1965), Manuel GENOVART i Boixet (1895-1980), i Òscar TORRAS i Buxeda (1890-1975), amb 17 fotografies cadascun. Carles FARGAS i Bonell (1883-1942) i Germà GARCIA Fernandez (1942) amb 10 fotografies cadascun. Rossend FLAQUER i Barrera (1873-1947), amb 9 fotografies. Josep PUNTAS i Jensen (1887-1962), amb 9 fotografies. Adolf ZERKOWITZ Schlesinger (1884-1972), amb 8 fotografies. Albert OLIVERAS i Folch (1899-1989) amb 7 fotografies. Ferran DAMIANS i Recoder (1945) amb 6 fotografies. PIQUÉ, amb 6 fotografies. Josep M. ARMENGOL Bas, amb 5 fotografies. Pau ROSSELLÓ, amb 5 fotografies. Francesc BLASI i Vallespinosa (1872-1971) amb 3 fotografies. Jaume BIOSCA i Juvé (1875-1945), Joan CUBELLS, Ernest MULLOR i Creixell (1904-2004) i Ramon SERRAT (1883-1944) amb 2 fotografies cadascun. Finalment 1 procedent de l’Agrupació Coral de Matadepera. 1 de Frederic FLOS i Gibernau (1890-1949). POSTIUS, 1. 1 d’Antoni GALLARDO i Garriga (1889-1943). 1 de Lluís GIRAU Iglesias (1886-1959). 1 d’Antoni MIRALDA Espinal (1903-1991). 1 de Maria Antonia SIMÓ i una darrera d’autor desconegut. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des del darrer quart del segle XIX fins a finals del segle XX. La temàtica és bàsicament paisatgística (vistes generals dels cingles, Les Castellasses, Cavall Bernat, Els Òbits, Cova del Drac); d’arquitectura religiosa (monestir de Sant Llorenç del Munt, Sant Joan i cementiri, Santa Agnès); d’excursionisme relacionades amb el Parc de Sant Llorenç del Munt i activitats esportives de principis de segle XX com curses, escalada o ramaderia; d’espeleologia; d’arquitectura relacionada amb els estudis de la Masia Catalana (Can Pobla, Can Farrès, Can Roure, Can Sallès, Can Torrella, la Barata. Solà del Racó i Can Fatjó). </span></span></span></p> | 08120-371 | Carrer del Paradís, 10 (08002 - Barcelona) | <p><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5966700,2.0261600 | 418841 | 4605454 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88966-afceccanalsb06172can-poblaignasi-canals-i-tarrats-1919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88966-afcecsimoa1236monestir1900.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 88967 | Fons fotogràfic de Matadepera de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span>El Fons de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Matadepera està format està format per un total de 132 fotografies aèries, 20 mapes topogràfics, 9 fotografies aèries verticals, 9 fotomosaics, 6 fotografies panoràmiques, 5 mapes en sèrie, 5 ortofotomapes i 1 mapa excursionista. També es conserven les minutes municipals, amb els mapes planimètric i topogràfic a escala 1:25.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del primer grup format per les 132 fotografies aèries, estam desglossades de la següent manera: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>9 d’aquestes són fotomosaics dels anys 1967, en blanc i negre realitzats a escala 1:5.000 per l’empresa <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid),</em> per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>18 són fotografies aèries procedents del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 8 de desembre de 1971.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>105 fotografies en color procedents del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 5 de juliol de 1980. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre grup són . Està format per un total de 20 mapes topogràfics en paper polièster, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona entre els anys 1967, 1977 i 1978, la majoria, sense toponímia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es conserva un mapa excursionista de l’àrea de Matadepera de 1982 amb la XXXVI marxa nocturna d’orientació, realitzat per la Unió Excursionista de Catalunya. Gràcia. A escala 1:10.000 de 45x32 cm. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen 5 ortofotomapes de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya, a escala 1:5.000 editats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1987 (data de vol del mes de juliol de 1984), de 80 x 60 cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, hi ha un total de 5 fotografies en blanc i negre procedents del Fons “Família Cuyàs” de 1982 relacionades amb la cultura popular (Gegants de Mariapfarr d’Aústria i Masstrich d’Holanda durant la Trobada Internacional de Gegants, els gegants Llorenç i Agnès, i el gegantó “El Cèsar”), datades entre els anys vuitanta del segle XX. També hi ha una única fotografia de l’església vella de Sant Joan Baptista amb la muntanya de Sant Llorenç del Munt i La Mola al capdamunt sense cap urbanització entremig. Finalment, una fotografia d’un mosaic de Sant Jordi obra de Jacint Bofarull.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Col·lecció Cartoteca, es conserven els mapes planimètric (RM.123505) i topogràfic (RM.123507), a escala 1:25.000, sense signar. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p> | 08120-372 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></p> | 41.5963000,2.0261800 | 418842 | 4605413 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 88968 | Font de l’Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lom-1 | <p><span><span><span><span><span>La Font de l’Om està situada al nord de La Mola, i una de les més elevades del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. L’accés es fa des de La Mola, en direcció nord anant a trobar la Canal Freda, per on cal voltar i entrar amb cura. Un cop dins, l’indret és d’una bellesa espectacular, s’observa un tram de camí reforçat amb un mur de pedra, que permet baixar a la capçalera de la canal. Un cop dins, el terreny va baixant progressivament entremig de dues parets naturals calcàries, gairebé rectes, de tant en tant amb ondulacions originades per l’erosió natural, on s’hi observen formacions càrstiques. En aquest indret, de paret a paret, s’hi observen les restes de murets de pedra seca, gairebé desapareguts que formaven part d’un paisatge totalment diferent a l’actual. Actualment les alzines que hi creixen, busquen la llum en competència les unes amb les altres arribant a depassar els 20 metres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En direcció a la font, el terreny cada vegada s’estreny més i un cop deixat enrere varis blocs que un cop despresos han originat un caos, al costat d’una petita bauma amb les parets totalment verdes, s’arriba a un diminut pla on hi ha les restes d’un arbre mort. En voltar a mà esquerre, a l’alçada dels ulls es localitza la font. L’espai és ombrívol, ple de briòfits i vegetació pròpia de llocs humits com l’orella d’os (ramonda myconi), considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, ara fa més de vint milions d’anys ocupà els Pirineus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una surgència que regalima d’una esquerda natural de la roca, baixa en diagonal fins a quedar dipositada en una pica natural rebaixada per la mà de l’home.</span></span></span></span></span></p> | 08120-373 | Canal Freda | 41.6444000,2.0172100 | 418156 | 4610762 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88968-p1480214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88968-p1480216.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d’una font molt antiga. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 88969 | Font del Saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sauc-0 | <p><span><span><span><span><span>La Font del Saüc està situada sota el cim de La Mola, al nord del pla conegut com a Hort dels Monjos, i a ponent de la carena de la Cova de les Ànimes. L’accés es fa des de La Mola o pel Camí dels Monjos, fins atrobar la desviació per un corriol entremig de boixos que hi mena directament. La surgència neix d’una escletxa, situada al dessota del cingle, en una petita bauma o balma erosionada en el seu estrat inferior més bla amb presència d’heura de terra (Glechoma hederacea). Un petit muret fet de maó arrebossat amb ciment, tanca l’espai entre la roca a mena de cisterna, per on es canalitza l’aigua provinent de la circulació càrstica que aflora en aquest indret. Al capdamunt del muret hi ha un petit registre tapat amb pissarres. No té broc sinó que el tub, està arranat al mur i un tap de suro impedeix l’aigua de perdre’s. El seu estat d’abandonament no deixa entreveure la piqueta feta de pedra que hi té al davant. La paret supura per filtració. Al capdamunt, collat a la paret del cingle, una placa antiga rovellada i al dessota, en un pegat de ciment ràpid, esgrafiat el nom de la font amb alguns grafits sense cap solta deixats pels visitants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai immediat a la font està força trepitjat, tanmateix s’han observat en alguns racons més arrecerats alguns erols de porrassa (Asphodelusvalbus) i comunitats de petites herbetes anuals i de Narcissus juncifolius o algun peu de lleterassa serrada (Euphorbia serrata).</span></span></span></span></span></p> | 08120-374 | La Mola | <p><span><span><span><span><span>La Font del Saüc és coneguda ja al segle XIX. L’any 1919, la Colla Sardanista de Sabadell hi organitzà una acampada. El 4 d’octubre de l’any 1925, el Centre Excursionista de Terrassa sota l’impuls de Jacint Trias, organitzava una trobada sota el nom d’animadors de la bellesa de la muntanya” per arranjar l’entorn de la font ja que era tant popular que el trànsit de persones la feien perillar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>la Comissió de les Fonts de Matadepera, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per iniciativa de l’Agrupació Sardanista La Mola. En aquesta agrupació hi participen la Unió Excursionista de Matadepera (UEM), l’Associació de Defensa Forestal (ADF), i el Consistori. L’objectiu d’aquesta comissió és la d’elaborar informes sobre cadascuna de les fonts per evitar que aquestes acabin malmetent-se i es perdin. Entre les primeres, més properes al poble eren la de Can Roure, la de la Riba, la Font de la Tartana, la Font del Corraló i la de Can Vinyers. Les dues altres, es troben en el massís de Sant Llorenç, la Font de la Soleia i la Font del Saüc. Va ser al voltant d’aquesta darrera que l’any 1919 hi va acampar la Colla Sardanista de Sabadell. La comissió, proposà un projecte d’arranjament de l’espai per commemorar l’any 2019 el centenari d’aquest fet històric.</span></span></span></span></span></p> | 41.6417800,2.0205800 | 418433 | 4610468 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88969-p1480005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88969-p1480007.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està situada a 970 metres d’alçada, i per aquest motiu en èpoques de calor el cabal disminueix fins a assecar-se totalment. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 88970 | Forn de calç de la Canal de l’Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-de-labella | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | La volta del passadís d’accés a la fogaina està mig colgada per la terra que baixa per la canal en èpoques de pluges. La part superior de l’olla queda a tocar de l’estret corriol, amb la qual cosa el pas reiterat fa perillar l’estructura i en segon lloc hi ha un perill evident de caiguda al seu interior. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la capçalera de la Canal de l’Abella, un cop els dos barrancs que neixen al voltant del Morral del Drac s’uneixen. L’accés més fàcil és fer-lo des del Morral del Drac, baixant en direcció a l’avenc. Un cop aquí, el forn està a tot just cinc metres més avall, a mà esquerra. Cal no baixar de pressa per no caure dins on al bell mig hi creix una alzina ben ufanosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el pendent del marge i contra un gran bloc de pedra calcària. Mesura 3’40 metres de diàmetre interior per una alçada màxima conservada de 2’70 metres, coincidint amb una part de la corona. Alguns dels blocs de pedra que l’envoltaven han caigut al seu interior degut al pas continuat d’excursionistes. El passadís d’accés a la fogaina (1 metre de fondària) es conserva sencer però només s’endevina la volta, de pedra disposada a plec de sardinell. La terra l’està colgant amb el pas del temps. Es veu perfectament l’estructura constructiva de la façana que es va malmetent per l’erosió continuada de la gent que s’hi enfila per accedir al seu interior.</span></span></span></span></span></p> | 08120-375 | Canal de l’Abella | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6439200,2.0128500 | 417792 | 4610713 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480330.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml