API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
88133	El Corral de la Barata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-de-la-barata	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p>	XIX-XX	Teulada mig ensorrada	<p><span><span><span><span><span>Corral situat a mà esquerra de la carretera que va des de Sabadell a Talamanca, just abans d’arribar al mas de la Barata, en el terreny conegut com els Plans de la Barata. És un edifici de planta rectangular, construït damunt d’una gran codina de pedra, sense fonamentació i aprofitant alhora la mica de marge que hi ha a la façana orientada al nord-oest. És de pedra vista, sense arrebossat de morter de calç, amb la coberta de teula àrab a un sol vessant. Els paredats sembla que han sofert reparacions en llarg del temps i la teulada, que actualment està mig ensorrada, era més baixa i es va alçar uns 0’35 m de la seva posició original. En alguns indrets s’hi observen trossos de vidre encastats per impedir l’intrusisme. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana orientada al nord-oest, en el seu costat dret, hi ha un portal ben ample, emprada per entrar-hi el bestiar. Té els brancals de pedra vermella i la llinda de fusta. Actualment no hi té els portalons. A la façana sud-est en canvi, no hi ha cap porta. Les obertures es limiten a dues finestres petites, quadrangulars, realitzades amb quatre carreus de pedra més o menys plana (una per costat) que actualment estan tapiades. La de mà dreta encara conserva la reixa travessada de llangardaix o esquinça-robes. A la part inferior, a tocar de la roca s’hi observen varies obertures rectangulars (amb una petita llinda sense treballar) i estretes alhora que toquen a la roca. No es tracta d’espitlleres sinó d’obertures o orificis pels quals s’escolaven els pixums del bestiar. Se n’han comptabilitzat sis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana orientada al nord-est, compta amb una porta situada al mig, amb brancals ben treballats que semblen amb tota probabilitat reaprofitats. Té marxapeus de pedra i una llinda de fusta. La portella és de fusta, feta de taulons. Actualment està tancada amb cadenat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana orientada al sud-oest s’hi ha recolzat modernament un cobert realitzat amb quatre posts de fusta i una xapa metàl·lica de color verd. Al dessota emprat en les tasques agrícoles. Al davant d’aquesta façana es poden observar uns murets de pedra seca molt ben executats.</span></span></span></span></span></p>	08120-260	La Barata - Carretera de Sabadell a Talamanca, Km. 8,970		41.6383500,1.9934100	416166	4610113		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88133-p1450889.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88133-p1450885.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El corral de la Barata era un recinte tancat on els propietaris hi tenien el bestiar.	98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88134	Balma dels Òbits	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-obits	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AYMAMÍ, Genar. (2008). Notes d’algunes cavitats de Catalunya emprades en la fabricació de moneda falsa. EspeleoCat, 6. 36-40. Federació Catalana d’Espeleologia. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. El Pot. Cooperativa Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GEST-CMB (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. p. 198. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'>CANAL, Josep (1879). A S. Llorens del Munt, Mura y covas dels encontorns. 31 de Maig. 1 y 2 de juny de 1879. Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions. Vol. I, p. 123-124. (1878-1879). Barcelona Imprenta de la Renaixensa. </span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÉS i SOLÀ, Lluís. Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall.</span></span></span></p>	XVIII-XX	Només es conserven part de les estructures de les antigues estances.	<p><span><span><span><span><span>La Balma dels Òbits està situada en el vessant est del massís de Sant Llorenç del Munt, al nord del terme municipal de Matadepera. El seu accés es fa a peu, a través des varies rutes, totes elles encisadores, la més popular és la que segueix el camí carener que uneix els cims de la Mola i el Montcau. Arribats a la meitat d’aquest camí, un indicador que es desvia cap al nord continua cap a Mura i a mà dreta travessant cap els Òbits. La cinglera coneguda com els Òbits està situada a llevant del cingle (de 1.031 m d’alçada) que porta el mateix nom, i mesura 130 metres de llargària. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al peu de la cinglera s’hi ha format en llarg del temps un seguit de balmes i cavitats conegudes per l’home des de fa segles. Entre aquestes, en destaca una, de la qual encara avui en queden restes obrades, que fou habitada fins no fa massa anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Només arribar als Òbits, dessota la cinglera hi ha un seguit de cavitats no massa altes que comuniquen entre elles, amb una profunditat respectable que haurien pogut servir com a corral. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat més gran presenta un vestíbul ampli amb restes murades d’edificacions antigues. Conserva el basament quadrangular de la pedra de la llar de foc i les restes del conducte interior de la xemeneia amb obertura cap a la façana. A l’interior, comunica amb un parell de cavitats més petites. La pedra està collada amb morter de calç i fortament ennegrida a l’interior degut a la quantitat de focs que s’hi ha fet. En alguns indrets s’hi observen claus de diferents mides clavats a les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans d’arribar a la font, darrera d’una figuera, destaca una escletxa, una diàclasi inclinada, que un cop travessada condueix al Cau de la Moneda. A l’interior dues sales; entrant a mà dreta una sala circular, d’uns cinc metres de fondària per tres d’alçada, mentre que a mà esquerra, després de pujar per uns graons retallats a la terra, condueix a una sala de setze metres de llargada per quatre metres d’amplada i una alçada d’entre sis a set metres.</span></span></span></span></span></p>	08120-261	Els Òbits	<p><span><span><span><span><span>La primera notícia que va donar peu creure que aquest indret fou habitat des de temps molt antics fou gràcies a la descoberta realitzada el mes de juny de 1948 per uns carboners, que varen localitzar tres sepultures a molt poca profunditat gairebé davant de la bauma murada i poc temps després una quarta descoberta per uns aficionats del municipi. El jaciment, de principis de l’Alta Edat Mitjana fou excavat per Serra Ràfols i el Dr. Maluquer, que depositaren les restes al Museu Arqueològic de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Lluís Vergés i Solà escriu sense citar les fonts: “Allò que més atrau és la grandiosa balma central amb restes de parets que assenyalen una època de convivència humana, que remunta segons trobem escrit cap a l’any 998, data en la qual hi havia gent que hi sojornava”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mossen Anton Vergés i Mirassó, en referir-es als Òbits transcriu un fragment de l’Especulum de Sant Llorenç del Munt: “ En 5 de las calendes de juny de l’any 1311, en unió de D. Francesch, Sor. del castell de Pera, declarà que la roca y la font dita dels Olbis en lo Mont Calvo, son en propietat del monestir, y lo honor que es de ju la roca en la qual baixa l’aygua es alou de dit Francesch Marqués. Volent que la font y aygua sia en lo successiu á us comú del monestir (homes y animals), y també dels de dit castell”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al segle XVI, en una documentació referent al mas Pèlacs s’especifica el següent: “ 1561, 4 de març. Joan Daví ven a Gabriel Pelachs, àlies Busqueta, una peça de terra del mas Daví, situada en el sot dels Òbits”. “1568, 26 de març. Joan i Jaume Daví estableixen Gabriel Pelechs, àlies Busqueta, una peça de terra situada en el Montcau, en el Clot dels Tubadals. Llinda a Ll. amb Joan Dalmau i part amb dits Daví; a M. amb dit Dalmau; a P. amb En Pobla i a T. Amb els Oubits”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, Francesc Garrigosa, del mas Garrigosa, conta a Salvador Cardús, historiador terrassenc que segons havia llegit en uns documents dels seus avantpassats, un bon dia aparegué a la balma dels Òbits un penitent que es passava llargues hores agenollat resant. S’alimentava d0’herbes i fruits i de les menges que les monges de Santa Agnès i els monjos del monestir li oferien. Decidit a quedar-se allí els pagesos dels masos Garrigosa, Bufí, Pèlacs, La Barata i la Mata per evitar que els atacs dels llops muraren la bauma. La història conta que passat uns anys el penitent desaparegué sense deixar rastre fins que els habitants s’assabentaren de que en realitat era un general de l’exèrcit que condemnat a mort havia fugit amagant-se a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. El penitent en qüestió era Andreu Joan Rico, conegut popularment com Bartomeu de Sant Llorenç del Munt, defensor durant la guerra de Successió per la seva tasca encoratjadora envers la defensa de Catalunya contra Felip V. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fals eremita fugí pels volts de 1714. La qüestió resta en que a partir de la seva fugida, la bauma dels Òbits es transforma en un mas, aprofitant les cavitats principals i els murs de l’eremitori. Tot i que en el cens de les masies de Matadepera de l’any 1751 encara no hi consta aquest mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La bauma edificada hauria constat de planta baixa i pis, al qual s’hi hauria accedit per una escala de la qual encara en queden algunes restes en un dels murs. Tenia llar de foc amb xemeneia, corral, forn de pa. En les feixes dels voltants per on actualment travessa el corriol en la seva bifurcació amb el camí de Mura, encara s’hi poden observar algunes parets seques dempeus que contenien els marges de les terrasses sembrades de cereals. També obtindrien mel de romaní i farigola i del ramat, formatge i llet i vianda. Tal vegada algun porc per embotit i llard per cuinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera família que visqué en aquest mas foren els masovers Vilet. Els seus fills, en Ramon i la Francesca naixeren en els Òbits, i aquí visqueren fins que marxaren a Can Bufí perquè el seu propietari, de Can Pobla, es negà a reparar i condicionar la font, necessària per poder viure en un indret com aquest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant la tercera Guerra Carlina, l’any 1872 els republicans de Sabadell i Terrassa varen incendiar la casa per evitar que s’hi refugiessin carlins. En una excursió realitzada per l’Associació Catalana d’Excursions durant els dies 1 i 2 de juny del mateix any, escriviren en el butlletí “De la cova del Drach passàrem als Obits, senzillas baumas tancades ab un mur y convertides en modesta y arruïnada vivenda. ¿Quina antigüetat té aquesta? La que en restos cremats i miserables se veu avuy, sens dubte ben poca, però lo trobarse propera á una font que brolla del mitj del rocam y qu’ens digué lo guia era la millor de la encontrada, aixís com la disposició especial del interior, potser acusan una d’aquellas habitacions pre-históricas, tant comunas a l’edat de pedra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poc després d’aquests fets sembla que a la cavitat coneguda amb el nom de Cau de la Moneda, s’hi localitzà una màquina de falsificar moneda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’ençà a l’incendi, la bauma dels Òbits fou emprada per carboners, per pastors i concorreguda per excursionistes.</span></span></span></span></span></p>	41.6557700,2.0128600	417808	4612029		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88134-p1460130.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88134-p1460168.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88134-p1460158.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88134-p1460172.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els Òbits estan situats dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, creat a finals dels anys 1970. Però també, des de l’any 2000 consten a l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC). En aquest inventari, fruit de la col·laboració del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, consten els afloraments i llocs d’interès geològic que testimonien l’evolució geològica del territori català i que per tant cal preservar com a patrimoni geològic. La inclusió d’aquest espai en l’inventari d’interès geològic de la conca de l’Ebre de Catalunya, s’ha realitzat de manera consensuada per un equip de geòlegs de diferents disciplines sobre la base dels següents criteris:Que sigui representatiu. És a dir, que sigui un exemple notable de l’estadi evolutiu de la història geològica de Catalunya, i que constitueixi un registre dels processos i/o esdeveniments geològics que hi ha tingut lloc.Que sigui excepcional. En el sentit de que conté formacions o elements que proporcionen informació fonamental sobre alguna de les diferents disciplines de la geologia, o d’excepcional bellesa.Finalment, per la seva diversitat; que el conjunt escollit sigui representatiu i de la varietat de registres geològics al territori català.La geozona protegida inclou, La Mola, El Montcau (cova Simanya i fenòmens càrstics); Les Pedritxes; el basament del massís; Quaternari de la Riera de les Arenes i finalment la Carena del Paller de Tot l’Any; el modelat.	98\|119\|94	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88144	Forn de calç del Torrent de l'Escaiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-lescaiola	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Malgrat que del forn només se’n conserva una part de l’olla, el Parc de Sant Llorenç del Munt, ha col·locat una tanca de protecció i un camí d’accés amb un panell informatiu per als visitants.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de l’Escaiola. L’accés es fa des de l’àrea d’esbarjo del Pla de l’Escaiola. Un cop passada la caseta d’informació, a mà dreta hi ha vuit estructures amb graelles i taules, quatre a cada costat del torrent, que en aquest indret està canalitzat. Un cop passades les quatre primeres, s’observa a mà dreta una tanca de protecció pel torrent i una segona que envolta tota la estructura del forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El carregador ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés. L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (5’20 de diàmetre per 4’5 metres d’alçada conservada). Aquest diàmetre però no és l’originari, ja que probablement el seu bombament i les cavitats que s’observen actualment a les parets que resten dempeus siguin degudes a la mateixa erosió i a l’aigua del torrent que en algun moment hagi sortit de mare. La façana també ha desaparegut totalment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís i la boca d’accés a la cambra de combustió estarien orientades al nord-est.</span></span></span></span></span></p>	08120-271	Pla de l’Escaiola	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6290700,1.9923700	416067	4609084		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88144-p1460791.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88144-p1460790.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88144-p1460794.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Càmeres de seguretat que controlen tot el perímetre. No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació, desconeixent si conserva la banqueta.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88145	Forn de calç de la pista del Torrent de la Riba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-pista-del-torrent-de-la-riba	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Està envoltat de vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al marge inferior, per dessota del camí que ressegueix el Torrent de la Font de la Riba pel seu vessant hidrogràfic dret, i que mena travessant el Bosc de Parets, des de l’actual carrer de l’Alba de la Barata, fins al Coll de la Riba.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta circular, de 4’5 metres de diàmetre per una alçada de 4’80 metres d’alçada. El passadís d’accés a la fogaina, tot i estar colgat, deixa entreveure un passadís murat de pedra collada amb morter de cal´d’1’50 metres de llargada. La boca, orientada a l’est, mesura 0’80 metres d’amplada actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva una part de la façana inferior, també murada. A les parets interiors s’observen restes de rubefacció. </span></span></span></span></span></p>	08120-272	Torrent de la Riba	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació. </span></span></span></span></span></p>	41.6206600,1.9869700	415606	4608155		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88145-p1460822.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88145-p1460834.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88145-p1460825.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per la seva proximitat al camí, seria convenient netejar-lo i posar-hi una tanca de fusta de protecció.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88147	Forn de calç de Can Gorina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-gorina	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa. Terrassa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2003). Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904. Curial Edicions Catalanes. Publiacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Olla colgada i passadís d’accés restaurat i convertit en una font.	<p><span><span><span><span><span>Antic forn de calç situat al vessant est de Can Gorina, dins del jardí de la propietat. Un camí de lloses planes condueix fins a l’antic forn. Aquest ja no conserva l’olla, que està totalment colgada. Tanmateix el passadís d’accés a la fogaina es preservà, allargant-lo. S’hi efectuà una restauració que consistí en un allargament del passadís d’accés, i un recobriment estructural de pedra del sòcol original, al damunt del qual, es consolidà la volta, amb una capa d’arrebossat de morter i recobriment de pedra. A l’exterior del passadís, visible, una filera de maons disposats a plec de sardinell. A ambdós costats dels murets hi ha dos quatre bancs de pedra adossats a la mateixa estructura mural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al fons, l’accés a la cambra de combustió o fogaina està tapiada. La part visible, està recoberta de galets i al centre, s’hi ha construït una font. Està feta amb un paredat de rajols ceràmics que combinen rajols blaus i de fruites policromats amb fons blanc, datables entre el segle XIX i principis del XX. Al capdamunt hi ha el broc, un sortidor d’aigua amb cara d’angelet realitzat a motllo, de ceràmica vidriada de color verd. L’aigua cau a l’interior d’una pica semi-circular, de pedra, la qual s’ha reforçat amb un afegit al damunt mateix d’una piqueta d’obra arrebossada amb incrustació de galets més petits intercalant rajols ceràmics policromats decorats amb escenes del camp. A ambdós costats discretament, un parell de llums dissimulats que permeten il·luminar l’espai.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La part superior de la font està decorada amb cinc rajols ceràmics policromats, amb representacions de tradicions catalanes i el rajol de Deu Vos Guard al centre (músics tocant el timbal i la gralla, una ballada de sardanes, les caramelles i una parella vestida de festa).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al centre del passadís, entre els bancs, hi ha una taula feta amb un pilar hexagonal d’obra recobert de galets i al damunt una llosa circular plana de pedra sorrenca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El terra està recobert per un paviment a base de galets formant un dibuix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior, la volta queda dissimulada per un cobert de teula àrab a un sol vessant. Al davant mateix, una pèrgola amb pilars recoberts de pedra, un pedrís i bigues de ciment, amb una glicina que fa de l’indret un lloc ombrívol i agradable per passar les nits d’estiu.</span></span></span></span></span></p>	08120-274	Camí de la Font de la Tartana, 48	<p>En el dietari escrit per Francesc Gorina escriu: “<em>Dia 22 de febrer 1859, Padrós ha tapat al forn. Dia 15 el metex, Padrós a desenbrasat al forn y queda en llibertat de funcionar a qui convindrà”.</em></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6075400,2.0303000	419200	4606657		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88147-p1450687.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88147-p1450683.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88147-p1450686.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Lúdic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El desnivell del terreny està consolidat amb dos murets de pedra seca d’un metre d’alçada.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88150	Forn de calç de la Canal del Bosc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-del-bosc	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	El passadís d’accés cap a la fogaina està colgat de terra i les alzines van creient al seu voltant, afectant amb les arrels a l’estructura general.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al vessant esquerre de la Canal del Bosc, en un marge que conté una gran quantitat de blocs de pedra calcària. El seu accés es fa des Can Pèlecs, entrant per un corriol que hi ha darrera la casa i que mena al Serrat Roig. En alguns trams, quan aquest s’eixampla, s’observen les restes dels murets de pedra ambdós costats, coincidint amb el camí natural d’accés al forn quan aquest estava en funcionament. L’accés també es pot fer des Can Bofí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular; l’interior de l’olla mesura 3’40 m de diàmetre per 2 metres d’alçada conservada. El passadís d’accés (mesurava 2’15 m de llargària aproximada) a la fogaina, orientat a l’oest, està colgat per la terra despresa del marge. Les restes visibles actualment, permeten afirmar que la volta del passadís estava feta amb pedra, disposada a plec de sardinell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva una part de la façana amb un gruix de murs de 0’40 m. </span></span></span></span></span></p>	08120-276	Canal del Bosc	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6524600,2.0064300	417268	4611667		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88150-p1450981.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88150-p1450976.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88150-p1450973.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al davant mateix, hi ha un important amuntegament de restes procedents del forn i a proximitat, l’antiga pedrera de la qual s’extreia la pedra per a la seva transformació en calç.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88151	Forn d’obra II de La Barata o Forn d’obra de la Font Foradada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-ii-de-la-barata-o-forn-dobra-de-la-font-foradada	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara. Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio, dins Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac</span></span><span><span>.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Al damunt mateix de la façana, corresponent a la cambra de combustió hi ha varis arbres però en concret destaca un pi de grans dimensions que fa perillar tota la estructura muraria.	<p><span><span><span><span><span>Forn d’obra o ceràmic que es localitza a l’Obaga de les Cantarelles, dins de la finca de La Barata, a tocar de la font Foradada. Geològicament el jaciment s’ubica, entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, amb els conglomerats heteromètrics del període Eocè, que conformen el gruix de les elevacions muntanyenques de Sant Llorenç i les calcàries micrítiques i dolomies. Físicament està situat entre els torrents Roig i el del Collet Estret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, amb tiratge vertical , desconeixent si tenia una o dues cambres de cocció. Està construït aprofitant l’alçada del marge que actualment ho és de la carretera que mena de Sabadell a Talamanca. De dalt a baix es localitza en primer lloc, la cambra de cocció o laboratori (que mesuraria uns 2’80 m a 3 m de costat aproximadament) i un seguit d’estructures muraries a la part superior, visibles que formarien part de la construcció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la façana s’observa una construcció ferma, de forma trapezoïdal, de 4’5 m d’alçada realitzada amb pedra irregular i collada amb morter de calç, d’uns 6 m d’amplada màxima a la qual per la part esquerra s’hi hauria afegit a posteriori un mur molt més llarg d’uns 8 metres de llargària per 4 m d’alçada. El gruix de murs és de 0’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís de la cambra de combustió és de planta trapezoïdal, tapiat amb tres obertures de 10 centímetres de diàmetre. Aquest espai mesura 2’50 m d’amplada màxima per 1’70 m d’alçada per 1’20 m de llargària. L’arrebossat posterior d’aquest espai no permet veure el sòcol de pedra sobre el qual arrenca la volta, de la qual només s’identifiquen dues fileres de maó sobreposades, disposats a plec de sardinell. Conserva els orificis laterals per als posts i a mà esquerra, una frontissa de ferro (la inferior no es pot veure ja que en aquest indret hi ha un amuntegament de llenya), que juntament amb les marques de cals de la part exterior de la volta, delata que fa uns anys, es tapiés una part d’aquesta obertura i s’hi col·loqués una portella de fusta, tal vegada per fer-ho servir com amagatall o com a barraca. </span></span></span></span></span></p>	08120-277	La Barata	<p><span><span><span><span><span>La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p>	41.6418700,1.9894700	415842	4610508		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88151-dsc8622.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88151-p1450861.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88151-dsc8623.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Molt a prop del forn, hi ha la font Foradada, de la qual no s’ha pogut esbrinar l’origen del topònim.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88153	Forn d’obra de Can Garrigosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-garrigosa	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara. Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Només es conserva la fogaina	<p><span><span><span><span><span>Forn de ceràmica situat al nord-oest de les corts de Can Garrigosa, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. L’accés es fa travessant el camí que separa els antics plans de conreu amb la casa, en direcció nord-oest. Un cop al final de la tanca de la propietat accedir per un corriol que neix a mà esquerra de la pista que mena a Can Pèlecs. Just abans de travessar el torrent que separa els masos Garrigosa i Gabi (totalment reformat), a mà esquerra, gairebé arran de camí es veu un forat no massa gran retallat al marge. La boca de la fogaina està al dessota mateix baixant pel dret entre les alzines.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un forn de pilar, emprat per la cuita de peces de fang com teules, maons, tègules, cairons, etc. La cambra de foc està situada a un nivell inferior. És de planta quadrangular (2’70 m de fons per 2’40 m d’amplada per 1 metre d’alçada), amb un pilar ovalat central (1 m d’alçada per 0’60 m de diàmetre. El sostre de la cambra, té una graella formada per varis fumerals o xemeneies. Alternen les obertures quadrangulars (0’20 m de costat) amb les rectangulars (0’15 m per 0’20 m de costat)). Una d’elles, a mà dreta de la porta d’accés a la fogaina, ha quedat al descobert (mesura 0’60 m de fondària actual). Les xemeneies estan excavades directament en el terreny que comuniquen amb la cambra de cocció de les peces, situada al damunt. La cambra de cocció o laboratori sembla ser del tipus oberta, que permetria una cuita oxidada (presència de més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant l’obtenció de peces de color vermellós. No sembla observar-se cap resta de murs relacionats amb una cambra tancada o laboratori (que és la que permet una cuita reduïda, sense excedent d’oxigen) i per tant permet obtenir peces grises o negres. És probable que després d’una primera intervenció realitzada per aficionats, localitzant-hi material vari, les restes d’aquesta part estructural s’acabessin malmetent. </span></span></span></span></span></p>	08120-279	Bosc de Can Garrigosa	<p><span><span><span><span><span>Per les seves dimensions i ubicació, probablement el forn estigui relacionat amb la construcció i manteniment del mas Garrigosa, antic mas Comelles. Segons BALLBÉ (1985), el mas Comelles és anterior a Garrigosa i juntament amb Andreu Vilanova i Manel Astals l’anomenaren “Forn ibèric (erròniament) del Mas Comelles”. </span></span></span></span></span></p>	41.6383500,2.0002400	416735	4610107		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88153-dsc8370.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88153-dsc8372.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88153-p1450647.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquesta tipologia de construccions, amb pilar interior, poden tenir una cronologia molt àmplia en el temps, que pot abastar varis segles. Degut a això, és primordial i necessari realitzar una excavació arqueològica que permeti localitzar material dins el forn o als voltants d’aquest i establir una cronologia el més aproximada possible. Malauradament, durant varis anys, per desconeixement, aquest com d’altres forns del municipi (obra, pega, calç) foren excavats per un grup de persones amb un gran interès per recuperar la història del seu poble, però sense coneixement metodològic, amb la qual cosa s’ha perdut no només el material localitzat al seu interior o perímetre, sinó que també s’ha perdut part de l’estructura superior de la cambra de cocció (segons una fotografia localitzada en el Catàleg de Béns Arqueològics a protegir - fitxa 49.1) ja que després de la seva “excavació” no hi ha hagut cap consolidació ni manteniment, i aquesta tipologia d’elements es perden irremeiablement.	98\|94	47	1.3	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88157	Forn de calç del Torrent de la Mamella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-la-mamella	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Els bosqueters que actualment netegen el bosc han protegit el seu perímetre amb brancatge. Al seu interior hi creix una alzina.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant esquerra del Torrent de la Mamella. Pujant per la pista que mena, un cop passada la Torre Salvans, fins a la Punta dels Rocs Cremats i l’Avenc del Sendo, en un clar, a mà dreta, excavat dins del marge. L’accés a la fogaina i el perímetre de la corona està envoltat per brancatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El carregador ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés, reconvertit en pista pels bosqueters. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (4’5 m de diàmetre per 4 m d’alçada conservada). Les parets conserven nombroses restes de rubefacció i vitrificats de tonalitats verdoses que brillen amb el sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís i la boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al nord-est. Està coberta de terra, com a resultat del despreniment de la part superior de la façana. </span></span></span></span></span></p>	08120-282	Roca del Corb	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6305700,1.9846300	415424	4609258		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88157-p1460718.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88157-p1460717.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88157-p1460704.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88160	Forn d’obra de La Barata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-barata	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara. Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</em>, dins <em>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</em>, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Malgrat la cambra de combustió està un xic malmesa pel pas del temps, la façana amb la volta del passadís d’accés a la fogaina és molt especular. Una neteja de la vegetació que l’envolta seria necessària per a la seva preservació.	<p><span><span><span><span><span>Forn d’obra o ceràmic que es localitza a l’Obaga de les Cantarelles, dins de la finca de La Barata, un xic més amunt de la font de l’Alba. Geològicament el jaciment s’ubica, entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, amb els conglomerats heteromètrics del període Eocè, que conformen el gruix de les elevacions muntanyenques de Sant Llorenç i les calcàries micrítiques i dolomies. Físicament està situat en entre els torrents Roig i el de les Cantarelles. Quan es puja pel camí de terra, des de la font de l’Alba, s’observa gran quantitat de restes de teules, cairons i maons de diferents mides. L’entrada es fa pel costat dret, on entremig de la vegetació s’endevina la rampa d’accés fins a la façana del forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, amb tiratge vertical i una única cambra. Està construït realitzant un rebaix en el marge. De dalt a baix es localitza en primer lloc, la cambra de cocció o laboratori (amb indicis de la portella d’accés al vessant sud-est) i un seguit d’estructures muraries d’un metre d’amplada al voltant de les restes visibles que formarien part de la construcció. La graella no és visible; sembla coberta de terra o en part enfonsada i a la part inferior, la fogaina o cambra de combustió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la cambra de cocció o laboratori es conserven les estructures muraries que mesuren 3’20 m de costat per 2’80 m d’alçada màxima conservada amb una línia visible per sobre de la boca interior de la fogaina que podria correspondre amb l’alçada de la graella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la fogaina o cambra de combustió només es conserva una petita obertura (0’50 m d’alçada per 0’80 m d’amplada màxima) perfectament visible des del passadís d’accés amb l’interior reblert de terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la façana s’observa una construcció ferma, realitzada en pedra, de 4’70 metres d’amplada màxima per 2’50 m d’alçada (restes conservades) i 0’70 m de gruix de murs. El passadís de la cambra de combustió és de planta trapezoïdal. Aquest espai mesura 2’50 m d’amplada màxima (a l’exterior) per 1’50 m d’alçada per 2’50 m de llargària. A l’interior, l’amplada és d’1’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El sòcol és de pedra, de 0’70 m d’alçada, des d’on arrenca la volta, realitzada en pedra i disposada a plec de sardinell collada amb morter de calç. Per sobre d’aquesta, s’hi pot veure una segona volta, aquesta vegada realitzada amb una filera de maons disposats verticalment (32 cm per 5 cm de gruix), al damunt de la qual s’hi aixeca un paredat de pedra irregular.</span></span></span></span></span></p>	08120-285	La Barata	<p><span><span><span><span><span>La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p>	41.6409500,1.9880700	415724	4610407		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88160-dsc8602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88160-dsc8601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88160-dsc8618.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Molt a prop del forn, hi ha una bassa de grans dimensions, actualment murada, element indispensable per a netejar el fang i pastar-lo. Probablement al costat de la bassa gran hi haguessin antigament basses de decantació del fang i de pastar més petites.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88162	Jaciment de can Garrigosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-garrigosa	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BONAVENTURA BOADA, Oriol i ROBLEDILLO, Felipe (2010). <em>Estudio y levantamiento arquitectónico de la masia de can Garrigosa de Matadepera.</em> Projecte final de carrera de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p>	XI-XXI	Està catalogat com a jaciment per la continuïtat en l’establiment de la zona i la presència d’elements pre industrials, com els forns; però es desconeix l'abast científic del jaciment.	<p><span><span><span><span><span>Les referències documentals que demostren un establiment continuat de la masia des de l’alta edat mitja i la presència d’estructures relacionades amb l’explotació dels recursos fan que es protegeixi una àrea al voltant de la masia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el catàleg (2009), l’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i el polígon marcat en la planimetria.</span></span></span></span></span></p>	08120-287	Entre can Pèlacs i can Robert	<p><span><span><span><span><span>Miquel Ballbé (1985) ens diu que antigament aquest mas era conegut amb el nom de mas Comelles. També ens diu que a l’any 1184 era propietat d’Arnau Comellas i el 1386 de Coloma Comellas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Ferrando (1987:73) podem llegir un document de <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt “Marc Ses Comelles de Sant Joan de Matadepera, obliga el dot i escreix a la seva muller sobre de mas Comelles. Any 1372. Sant Joan de Matadepera, núm. 7 bis”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual propietari compra la finca, l’any 2009, a Diana Garrigosa, esposa del M.H Pascual Maragall (Bonaventura i Robledillo, 2010).</span></span></span></span></span></p>	41.6366800,2.0018400	416866	4609920		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88162-p1450955.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88162-p1450601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88162-p1450602.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Curiosament es parla del forn d’obra, però no d’un més proper de calç, que caldria incloure a la fitxa del catàleg. De totes maneres, ni un ni l’altre se situen dins el polígon marcat en la fitxa.	94\|98\|85	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88173	Parany per a caçar el senglar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parany-per-a-cacar-el-senglar		XX	Quan es malmeten per les inclemències del temps o es considera que ja no calen, s’abandonen.	<p><span><span><span><span><span>Parany per a caçar el senglar (Sus scrofa), que consisteix un forat excavat en una zona de pas o freqüentada per aquest mamífer. El procediment és senzill però eficaç. El caçador o pagès cava, a mà o amb la pala de la màquina un forat al terra, d’un metre a un metre i mig de fondària, per una amplada que oscil·la entre els 0’50 m i els 0’60 m. Un cop el seu interior ben net, hi diposita fruita feta malbé i oli de cuina que ja s’ha utilitzat. Tot seguit es cobreix lleugerament el forat amb branques. Quan el senglar, atret per l’olor baixa al seu interior, queda encaixat i llavors el caçador aprofita per a matar-lo.</span></span></span></span></span></p>	08120-294	Obaga Gran de Can Pèlacs, al camí de l’Avenc de Can Pèlacs	<p><span><span><span><span><span>L’Alba, masovera de Can Pèlacs, explica que molts dels paranys més moderns que es troben disseminats pels boscos de la finca són fets per un tal Jaume. Els que es troben a proximitat de la casa es feren perquè degut al gran nombre d’exemplars, els entraven fins a l’hort, fent malbé tot el que hi havia plantat.</span></span></span></span></span></p>	41.6436700,2.0032400	416991	4610694		08120	Matadepera	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88173-p1460997.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88173-p1460999.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Sant Llorenç del Munt n’és ple d’aquests paranys, que van quedant abandonats i amb el temps reblerts de terra i fullaraca.	98	60	4.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88185	Pou de la Barata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-barata		XVIII-XX	Manca la corriola i la travessa, i està envoltada de bardisses.	<p><span><span><span><span><span>Registre cilíndric i pou vertical excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, d’on probablement capta la beta d’aigua. Està construït en pedra amb reforços practicats en una època posterior a base de fileres de maó pla i morter de calç barrejat amb pedruscall. No es pot veure el seu interior perquè està cobert amb una xapa de ciment, probablement per evitar accidents, ja que aquest, tot i estar en una finca privada, és accessible des del marge del camí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu diàmetre interior és d’1’30 m i el gruix de murs de 0’38 m. En el nivell superior el pou (2’30 m) estava envoltat amb un brocal, a mena d’ampit o parapet, sobre el qual hi anava instal·lada una barra travessera amb una corriola i una corda que permetia baixar i pujar la galleda amb aigua. La boca actual entre pilars és de 0’95 m i l’ampit de 0’45 m respectivament.</span></span></span></span></span></p>	08120-300	La Barata		41.6411100,1.9912000	415985	4610422		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88185-dsc8630.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88185-p1450876.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88185-p1450880.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El pou pertany al mas de la Barata.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88186	Dipòsit de la Torre Salvans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-torre-salvans	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p>	XX	La propietat ha encarregat un estudi per documentar i preservar les inscripcions fetes a l'interior durant l'ocupació de la finca a l'any 1938, fetes per soldats republicans.	<p><span><span><span><span><span>El dipòsit o cisterna de la Torre Salvans, està situat al darrera de la casa, fonamentat a la roca, al bell mig d’una gran solera de conglomerats que s’inicia a la Roca del Corb i es perllonga, en direcció est fins a tocar la riera de les Arenes. Forma part d’un senzill i alhora complex sistema de recollida d’aigües pluvials que ha permès l’aprovisionament d’aigua de boca, fins l'arribada de l’aigua de la xarxa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consisteix en una construcció de planta circular, d’uns tres metres de diàmetre per 4 a 4’5 metres d’alçada aproximada. El paredat està fet de còdols collats amb morter. La coberta, està lleugerament bombada, amb un petit ràfec decoratiu de maons. Entrant per la porta de ferro, hi ha un espai destinat al magatzematge d'eines i altres. A la part superior és on se situa el dipòsit, per guanyar alçada i donar més pressió a l'aigua fins a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l'exterior, en un dels costats, s'hi afegí un safareig, utilitzat com a piscina, i actualment en desús.</span></span></span></span></span></p>	08120-301	Torre Salvans	<p><span><span><span><span><span>La casa d’estiueig fou acabada de construir l’any 1929, sota la direcció de l’arquitecte Marià Espinal. El seu propietari, Francesc Salvans tenia al seu capdavant més de tres mil treballadors. L’any 1933 seria també diputat per la Lliga Catalanista al Congrés. Només esclatar la Guerra Civil, el 24 de juliol, assassinaven a l’empresari, juntament amb el seu fill Joan i Agustí Prat, Gaietà Vallès, Manel Vallhonrat, Josep Maria Duran, Joaquim Barata i el notari Francesc Badia. Els autors foren els membres del grup “Los Chicos del Pedro (en referència a Pedro Alcocer o Pedro el Cruel). Els executaren a la cuneta, prop de l’Alzina del Sal·lari. La família, va instal·lar-se a Barcelona i més endavant a Sevilla i Burgos. L’Ajuntament de Terrassa s’encarregà de la casa i col·lectivitzar l’empresa Saphil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre els nacionals avançaven i el trasllat de les Corts a Barcelona, el govern republicà buscà una casa on refugiar al president Manuel Azaña. El mes de novembre de 1937, visiten la Torre Salvans durant i després d’unes modificacions estructurals aquest s’instal·la a Mapadepera, sense aixecar massa sospites.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al soterrani de la casa, s’hi construí un refugi. A l’est de la Roca del Corb, s’hi col·locà una niu de metralladora antiaèria, de formigó, amb un dipòsit a la part inferior per emmagatzemar la munició i una petita caserna per al destacament destinat a la vigilància.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es van construir varies plataformes amb anclatges per a metralladora en diferents indrets estratègics semi-amagades per la vegetació . Un d’ells, localitzats durant la realització del Mapa de Patrimoni de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop finalitzades les obres, pel mes de febrer de 1938, el president Azaña i la seva esposa, Dolores Rivas, amb la guàrdia personal formada per una seixantena de soldats i els seu equip, s’instal·laren a la Torre Salvans. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>A la casa s’hi dugueren a terme algunes reunions de ministres, redactà les seves memòries i el discurs de les tres “P”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abandonà Matadepera el 21 de gener de 1939. El dia 5 de febrer marxava cap a l’exili, a França i el 27 dimitia com a president. Un cop finalitzada la guerra, la família Salvans recuperà la propietat.</span></span></span></span></span></p>	41.6383500,1.9909900	415964	4610116		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88186-p1460620.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88186-p1460638.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ignasi Escuder	Al seu interior, s’hi localitzen grafits de caire militar, probablement realitzats per la guàrdia del darrer president de la República espanyola, Manuel Azaña, quan ocupà la Torre Salvans entre finals de 1937 i el mes de febrer de 1938. S’hi localitzaren, a més a més d’uns tinells situats al damunt de cadascuna de les cinc finestres circulars, un seguit de grafits i dibuixos, alguns d’ells molt malmesos per la mateixa humitat: “A 8 del 10 del 1938” (situat a la llinda interior de la porta); un parell d’estrelles dibuixades en cadascun dels vèrtexs de la porta; “catalans”; “batallón”, “García”; “Viva España por...”	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88199	Font Nova de Can Pobla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-de-can-pobla	<p><span><span><span>BALLBÉ, Miquel (1985). Masos i Pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p>	XX	No raja i no mhi ha hagut manteniment des de fa molt de temps.	<p><span><span><span><span><span>La Font Nova de Can Pobla està situada al sud de la casa, en el camí que voltant-la pel darrera condueix cap el Revolt Rodó. Abans d’arribar al revolt, a mà dreta, entremig de les esclarissades alzines, s’observa una feixa ben ampla. Baixant pel marge, a una quinzena de metres, s’endevina la part superior de la paret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura consisteix en un muret d’una vintena de metres de llargària, en forma de lluna minvant, perfectament simètrica. El mur, de 0’50 m de gruix, està fet amb pedra, collat amb morter de calç. Només l’ampit esquerra ha perdut l’arrebossat a la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El brollador se situa al bell mig de l’estructura muraria. Consta d’una fornícula, decorada amb una petita volta de pedra disposada a sardinell. A la part inferior, hi ha un pedrís o ampit que serveix per a col·locar-hi el càntir. S’hi observen tres brolladors diferents, sense aixeta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment no hi surt aigua.</span></span></span></span></span></p>	08120-312	Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>En la transcripció d’un text transcrit per J.M.Q d’un document de 1539 propietat de Josep Maria Quadras, que es pot llegir en el llibre de Miquel Ballbé (BALLBÉ:1985), s’esmenten varies fonts propietat de Jaume Pobla, Pagès de la parròquia de Sant Llorens de Mont, Bisbat de Barcelona i el seu fill, Pau Pobla, pages també de dita parròquia:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“(...)tenim i possehim totes aquelles cases, vulgarment anomenades, de Sant Esteve ab totes las terras, honors y pocessions y ab ses entrades y eixides, drets y pertinències suas universals situades en la Parroquia de Sant Llorens del Mont, Bisbat de Barcelona, unides ab lo mas Seró, Mas de Taverner, Mas de Riquer y Mas de la Costadelau, units y agregats, com y aglevats ab dites cases.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ITEM: totes aquelles pesas de terra separades (...) y en lo superior singlees lo camí per lo qual se puja a dit coll de las Arenas a dit Monastir y es edificat en lo mateix Single, per lo qual passa dit camí. Lo qual son de dit Monastir y aquest Single no son compresos en lo Establiment y Concessió a nosaltres fet y de la predita pujada en...es dita cova, sempre va per lo peu de la predita pujada per lo single de dita cova passant sobre el single de Home mort harrant sempre per lo peu de dita pujada en lo peu de la qual surten quatre fonts separades fins al Cap, es al cap damunt de dita que Roca que vá y fa volta el camí cerca la Vall Freda de dit Monastir (...) y va linea recta en aquella gran pedra o Codul que es en la carta y despres va fins a dita buiga den Paret y de dita Buiga baixa y compren aquell altra Single per lo qual pasa el camí que va a dita Casa de Sant Esteve al terme de Sant Llorens de vall y inclou la Buiga anomenada den Buguñá y den Oliveras, en lo qual singla y ha una Font dita de las Alias y va per dit single així com per las pujades inferiors (...).</span></span></span></span></span></p>	41.6333700,2.0163400	418069	4609538		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88199-p1470244.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88199-p1470253.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La font tal i com es coneix avui en dia, sembla datar de la mateixa època de remodelació de la casa. Però és molt possible que ja existís amb anterioritat.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88204	Cova Negra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-negra	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>MARTÍ JUSMET, F. (1970). Las hachas de bronce en Catalunya, dins Revista Ampúrias, 31-32, pp. 105 - 151.</span></span></span></p>		No es coneix l’abast d’aquest jaciment.	<p><span><span><span><span><span>Tot i que se l’anomena cova, en realitat es tracta d’una balma. S’ubica al peu de la gran roca de la Castellassa de Can Torres, a la conca hidrogràfica esquerra de la Gran Canal; en una zona de forta pendent i de difícil accés. La balma, Negra per les evidències de foc a les seves parets, és un conglomerat eocènic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interès arqueològic de l’indret ve motivat per la troballa d’una destral tubular de bronze. </span>Tub de secció rectangular de 36 x 28 mm, amb una profunditat de 42 mm, i quatre ressalts de subjecció. Són destacables dues X en relleu que presenten les dues cares. Es tracta doncs d'una destral obtinguda per fosa en un motlle bivalve. Les mides totals d'aquesta són 66 mm de llarg per 42 mm d'amplada. La tipologia correspon al Bronze Final (1200-650).</span></span></span></span></p>	08120-316	Canal Gran	<p><span><span><span><span><span>Troballa “casual” dels anys 60 del segle XX. No s’ha fet cap altra investigació, ni cap intervenció arqueològica. Per tant, desconeixem el potencial estratigràfic i cronològic del possible jaciment.</span></span></span></span></span></p>	41.6390700,2.0271900	418980	4610161	1200 - 650 aC	08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88204-p1470694.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88204-p1470682.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88204-p1470684.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Totes les referències bibliogràfiques consultades parlen de la troballa d’una destral de bronze als anys 60 del segle XX, però no sabem qui la va fer, ni les circumstàncies amb les que es va realitzar la troballa.La destral es troba dipositada al Museu d’Arqueologia de Catalunya.	79\|76	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88271	Forn de calç de la Canal del Bolet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-del-bolet	<p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, Lluís (2014). Els forn de calç, dins diari La Torre, pàg. 24.<br /> ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Conserva la façana i el passadís d’accés, però la vegetació l’està malmetent.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant hidrogràfic dret de la Canal del Bolet. L’accés és fa pujant pel camí que mena des de Can Robert a Can Pobla. Just a mà esquerre, entre l’avenc del Club i l’avenc del Tim, conegut com el Revolt dels Petons, i abans d’arribar a l’antic camí que conduïa al mas, franquejant el Torrent del Salt Rajant, hi ha un corriol, un antic camí que permetia accedir a les feixes i al forn del calç del Bolet (nom rebut pel cingle que té al damunt mateix).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El corriol transcorre paral·lel a les antigues feixes on de tant en tant, la vegetació deixa aparèixer els antics murs de pedra seca, i arran de camí, al costat d’un roser salvatge, a mà dreta una antiga surgència, coneguda amb el nom de la Font de les Feixes. Un cop deixada enrere, continuar recte, fins a localitzar el forn i la pedrera al costat mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els murs de l’estructura són de paredat antic, fet a base de pedra irregular. L’amplada de la façana mesura 5 metres per 2 metres d’alçada màxima conservada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís d’accés a la fogaina (1’90 metres de fondària per 1’30 m d’alçada conservada), està orientat al sud-est. L’amplada de l’obertura exterior és d’1’70 metres mentre que a l’interior mesura 1 metre. La volta està feta amb pedra planera, disposada a plec de sardinell, falcada amb pedruscall i unida amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està parcialment colgada; mesura uns 3’40 metres de diàmetre interior per una alçada màxima actual a la part més alta de dos metres. La corona ha desaparegut i no s’observen restes de vitrificació. </span></span></span></span></span></p>	08120-328	Vessant hidrogràfic dret de la Canal del Bolet	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç necessària per a fer el morter de calç (barrejant-lo amb aigua i sorra), emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis durant segles fins als anys cinquanta, on el ciment i el formigó prenen la davantera. També servirà per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar els safarejos i les cisternes, per ensulfatar les plantes contra les plagues i com a desinfectant de l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos, normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span><br /> <span><span>Els fagots de llenya i brancatge s'obtenien desbrossant el bosc i la pedra, s’extreia amb pics, i escodes. Un cop obtingut el material primari, es transportava amb carros o mules fins al forn, que s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros per a ser emprada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n podia fer un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres.</span></span><br /> <span><span>D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns com els que es poden observar a Matadepera.</span></span></span></span></span></p>	41.6366300,2.0115700	417676	4609905		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88271-p1470506.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88271-p1470502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88271-p1470504.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A mà esquerra de la façana hi ha la pedrera i al voltant del forn, gran quantitat de pedruscall de calç que servia per reblir l’estructura de combustió.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88276	Avenc del Forn de Pega del Dalmau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-forn-de-pega-del-dalmau	<p><span><span><span><span><span>BADIELLA, X.; BUIL, A. (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya. Vol. VII. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 18, p. 52-60. CE. Terrassa</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		Sembla que actualment l’entrada està taponada	<p><span><span><span>Avenc de petites dimensions situat a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, a la Fumada del Dalmau. L’accés es fa des de l’Ermita de la Mare de Déu de les Arenes (terme de Castellar del Vallès), entrant pel Torrent de les Arenes fins arribar a un meandre on la riera canvia de nom i passa a anomenar-se la Riera Seca. Continuar per aquesta fins arribar als Quatre Camins (terme de Sant Llorenç Savall) on continuarem recte pel Camí del Dalmau, en direcció al mas. En el revolt que hi ha un xic més amunt, entrar en direcció al vessant dret , del Torrent de la Font del Cubell, seguint la cota 525en direcció est per un corriol molt estret fins a trobar un camí més ample, en direcció sud. Només entrar en el terme de Matadepera, l’avenc es localitza a tocar del camí, dessota d’una alzina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca d’accés és arrodonida, de petites dimensions. Condueix a un pou o conducte de dos metres al final del qual s’hi ha format una petita sala. Des d’aquí s’observa una galeria obstruïda i de difícil accés que sembla conduir a l’inici d’un possible pou.</span></span></span></p>	08120-333	La Fumada del Dalmau	<p><span><span><span><span><span>Les úniques dades conegudes, actualment d’aquest avenc, són les que va proporcionar Xavier Badiella, membre del SIS-CET, durant la seva exploració l’any 1978. Aixecà una topografia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p>	41.6551700,2.0366400	419787	4611940		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88276-p1470600.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88276-avenc-del-forn-de-pega-xavier-badiella-sis-cet-1978-espeleoindex.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88278	Balma del Bord	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-bord	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>La balma del Bord està situada a mig camí de la canal de l’Abella. L’accés es fa des de l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes (terme municipal de Castellar del Vallès), passant per davant el mas del Dalmau (terme municipal de Sant Llorenç Savall), per tornar-nos a endinsar des del vessant nord, cap a Matadepera. La ruta continua per un camí ben dret que travessa la Fumada del Dalmau. Ben aviat es converteix en corriol obrint-se a un paisatge majestuós, de cingleres i canals. En arribar a la balma, es comencen a veure, nombroses de teies recolzades en arbres. Es tracta de piles que l’ermità que viu en aquest indret transporta i prepara curosament per poder escalfar-se quan sigui més gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La balma és en realitat un bloc paralepípede d’enormes dimensions que en caure i quedar palplantat va deixar dos espais buits que permeten mantenir-se dempeus. El primer que s’observa en arribar no està murat. Serveix d’espai d’emmagatzematge i ofereix un espai per poder estar a fora, i alhora un abric que serveix de repòs, per tallar la llenya, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a la raconada, s’observa una estructura murada en forma de semicercle que correspon a la zona d’habitació pròpiament dita. Mesura una mica més de tres metres d’alçada en la part més alta. El mur s’adapta perfectament als capricis de la roca, està realitzat amb pedra collat amb morter de calç. Presenta dues obertures, la porta i el fumeral. L’espai interior és irregular, d’uns sis metres de fondària màxima per uns vuit de costat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La porta, d’un metre d’amplada, està situada a l’extrem, sustentada per una llinda de fusta que reposa en un encaix repicat a la roca. La porta consisteix en una barana d’un metre d’alçada feta amb llistons d’avellaner que permet barrar el pas als animals que ronden per la zona. Entremig, n’hi ha d’altres de més llargs i gruixuts que quan fa fred s’afegeixen fins a tancar la totalitat de l’obertura. Per l’interior, una cortina sustentada a la llinda es desenrotlla aïllant l’interior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior del mur es localitza el fumeral.</span></span></span></span></span></p>	08120-335	Vessant sud-est del Turó de les Nou Cabres	<p><span><span><span><span><span>Durant la visita a la balma, vam fer coneixença d’en José Maria, l’ermità que ens explicà que hi viu des de fa quaranta anys, cansat d’una vida que no estava feta per ell. Enginyer, un bon dia va deixar la feina i va acabar per instal·lar-se en aquest indret. Viu del que troba i del que li proporciona la muntanya. Durant el dia, fa llargues caminades per localitzar alguna teia que carrega a les espatlles i la va deixat al voltant de la balma. Segons ens explica, llavors les va estellant per escalfar-se. Però ara ja preveu per quan sigui gran i no pugui desplaçar-se com ho fa ara.</span></span></span></span></span></p>	41.6520100,2.0198400	418384	4611604		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88278-p1470558.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88278-p1470565.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Residencial		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88280	Barraca de boscaters de la Canal Gran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-boscaters-de-la-canal-gran	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Restes amb poca potència que porten molt de temps en desús.	<p><span><span><span><span><span>La construcció localitzada en ple cor del massís de Sant Llorenç del Munt, al capdamunt de la Canal Gran, en el seu vessant hidrogràfic esquerre, amb un fort pendent que en aquest indret fa un petit pla, protegit per un gran bloc ciclopi que li fa de contrafort. Està situada al peu d’un corriol emboscat que resseguint la canal s’enfila fins a la Cova del Penitent i la Castellassa d’en Torres entre d’altres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, de gairebé quatre metres de costat per 1 metre d’alçada màxima conservada. Fet de pedra seca, sense emprar morter de calç. A un dels costats, coincidint amb el corriol de pujada, hi ha el que semblen els brancals o muntants del que hauria estat una porta d’accés, estreta. A la paret nord, hi ha un nínxol (cocó o tinell) excavant en part en el marge de 0’80 m de costat amb una única llosa planera que el cobreix. El mur que comunica amb la canal és el que està més malmès, amb la pedra escampada entremig de la vegetació.</span></span></span></span></span></p>	08120-337	Canal Gran		41.6390600,2.0263000	418906	4610161		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88280-p1470703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88280-p1470706.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88280-p1470709.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Esmentat en la guia interactiva de Ramon Suades com a Barraca de boscater; però per l’estructura del recinte i l’amplada no sembla plausible. D’altra banda, l’estretor de la porta i el nínxol arran de terra no sembla compatible amb l’establiment d’un tancat per a bestiar.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88283	Forn de calç 1 de la Canal Gran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-de-la-canal-gran	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Es conserva una bona part de l’olla, però no la façana ni el passadís d’accés a la fogaina.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà dreta en el marge a peu de corriol dessota les Castellasses de Can Torres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa pel Torrent de Matalonga, entrant pel municipi de Sant Llorenç Savall i després entrar pel seu vessant hidrogràfic dret a través d’un corriol, marcat amb un bloc de pedra que s’endinsa amb un fort pendent en direcció al Sot de Matalonga. Entremig del bosc es poden endevinar les antigues feixes de conreu, que posteriorment, un cop abandonades i emboscades, serviren als carboners per a fer bàsicament carbonet, fins ben entrat els anys cinquanta, com així ho indica la presència de gran quantitat de súties que es poden observar en aquest sector més planer. Aquest corriol, que transcorre en bona part pel municipi veí de Castellar del Vallès, després de deixar a l’esquerra l’accés que mena a la Font de l’Arç, s’endinsa, travessant la canal de l’Avenc del Coll Llarg cap a la Canal Gran. El forn queda dessota el corriol, i pot passar desapercebut entremig de la vegetació. Un amuntegament de pedres a peu de corriol ens indiquen la seva presència.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn està excavat en el marge. Les restes conservades consisteixen en una olla de 2’60 metres d’alçada en la seva part més alta per un diàmetre de 3’40 metres. La boca orientada al sud-est està enfonsada, totalment desapareguda. A la part superior de la zona de càrrega hi ha un element constructiu molt interessant. Consisteix en una filera de roca calcària arranada al terra d’un pam de gruix que va resseguint la circumferència del forn a una distància actual d’un metre i mig. </span></span></span></span></span></p>	08120-340	Canal Gran	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6411200,2.0316600	419355	4610384		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88283-p1470634.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88283-p1470635.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88283-p1470636.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88285	Jaciment de Can Pèlecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pelecs	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p>	XI-XX	No es coneix l'abast científic del jaciment ni si conserva estructures o no.	<p><span><span><span><span><span>Can Pèlecs és una finca situada entre can Bofí i can Garrigosa, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, entre els 700 i els 800 metres sobre el nivell del mar. A l’est, s’alça la carena del Pagès, d’on baixen diverses cingleres, com la Roca Petanta, i canals, com la canal del Pi Tort, de la Pedrera o la de l’Abella. Al nord de la finca, hi ha el turó de les Rovires (828 m) i el puig Conill (903 m). Al sud de la finca trobem els plans de Can Garrigosa; i a l’oest, la riera de les Arenes i els vessants llevantins del Castellsapera (940 m) i la Roca del Corb (877 m). Les estructures físiques de l’explotació es divideixen entre la pairalia, actualment destinada a segona residència, i la masoveria, habitada tot l’any. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal (2009) es considera que les referències documentals demostren la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia des de l’edat mitja. Per tant, la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i el polígon marcat en la planimetria.</span></span></span></span></span></p>	08120-342	Al nord del terme municipal, entre can Bofí i can Garrigosa.	<p><span><span><span><span><span>El primer nom documentat d’aquesta casa és el de mas Busqueta o Sabusqueta (Ballbé; 1985). No és fins el segle XVI que es comença a conèixer amb el nom actual: can Pèlecs. Fou fruit del casament de la pubilla del mas Busqueta amb Gabriel Pèlacs de Castellar del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les primeres referències d’aquest mas, daten del segle XII en l’Speculo de Sant Llorenç de Munt: “Carta en la qual Llorenç i els altres monjos de Sant Llorenç, atorgant deure a Guillem, prevere, de Sant Pere de Rubí, cent morabatins, li empenyoren l’honor que tenen en el comtat de Barcelona, en la parròquia e Sant Joan de Matadepera, en la vall dita Mitjana. Termena a sol ixent amb el torrent prop del mas Busqueta, i puja per la serra que hi ha entre la de Gastremir i la Calvella i arriba fins el (...) que hi ha sobre les esderreumades i va per la summitat de la serra fins Belldeim, on divideix amb Mur [...]. Fet a 5 de les kalendes d’agost de l’any 32 del regnat de Lluís el jove. Són vuit monjos. Any 1169. Sant Joan de Matadepera, número 5” (</span></span>FERRANDO, Antoni: 1987)<span><span>. Però el topònim ja el trobem documentat el segle XI (</span></span>AJUNTAMENT de Matadepera: 2009). </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1278 el propietari del mas era Arnau Sabusqueta i el 1296, Berenguer Busqueta; el 1337, Guillem de Sabusqueta; el 1437 Salvador Sabusqueta i el 1535 en Joan Busqueta.</span></span></span></span></span></p>	41.6439700,2.0008100	416789	4610730		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88285-p1450952.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88285-p1460895.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció.	85	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88286	Jaciment de Can Pobla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pobla	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p>	XI-XX	No es coneix l'abast científic del jaciment ni si conserva estructures o no.	<p><span><span><span><span><span>Can Pobla és un conjunt d’edificacions situades al peu mateix del monestir de Sant Llorenç del Munt, a la cota 850, alineada amb la Canal homònima. De les diferents construccions en destaquen la residència de la família Quadras i la capella de Sant Esteve, annexa a la casa. La resta són edificis complementaris i masoveries, una de les quals havia estat restaurant durant uns anys. Aquesta residència es construeix a principis de segle XX, sobre construccions més antigues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el Catàleg municipal (2009) es considera que les referències documentals demostren la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la torre i la capella, així com l’existència d’altres masos des de l’edat mitja. Per tant, la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arq</span></span></span></p>	08120-343	Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>Trobem les primeres referències documentades de Sant Esteve l’any 972, en l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt en una “ Venda feta per Arniscle, anomenat Horuci, i la seva muller Florisenda, al dit monestir de Sant Llorenç, d’una vinya seva. Termena a sol ixent in ipso aqueducto. A migjorn i altres parts a terra de Sant Esteve fet el primer de febrer de l’any (...) del regant de Lotari. Clos per (...) prever. Any 972. Sant Joan de Matadepera” (Ferrando, 1987:58).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“L’església de Sant Esteve Protomàrtir, situada en el costat de dita muntanya de Sant Llorenç, amb les dècimes, primícies i ofertes dels fidels cristians” surt referenciada en la donació feta l’any 1014 per “Ramon, comte i marquès, Ermessendis, la seva muller, amb llur fill Berenguer, a dit monestir de Sant Llorenç del Munt” (Ferrando, 1987:58).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella es coneix amb altres denominacions, com Sant Esteve de la Vall, Gavallan, Vilanova de Sant Esteve. També es documenten assentaments dels masos de Sant Esteve de la Vall des dels segles XII i XIII, (Mas Taberner, mas Seròs, mas Riquer, mas Espluga i mas Costadell), que foren enderrocats a principis del segle XX per construir-hi l’actual casa pairal.</span></span></span></span></span></p>	41.6363100,2.0170100	418129	4609864		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88286-p1470130.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88286-p1470452.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88286-p1470207.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció.	94\|98\|85	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88287	Sútia del Torrent del Sot de Matalonga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sutia-del-torrent-del-sot-de-matalonga	<p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2013). Eines i feines de pagès. Figueres. Brau, edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ZAMORA i ESCALA, Jaume Enric (2010). El carboneig. Girona. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	En desús des de fa molt de temps i restes estructuralment molt febles.	<p><span><span><span><span><span>Restes d’una plaça de carbonet o sútia i d’una barraca de carboner situada a la boscúria, en una zona de feixes planeres (cota 500 a 665) situada al nord-est de Matadepera. L’accés es fa pel Torrent de Matalonga, entrant pel municipi de Sant Llorenç Savall i després entrar pel seu vessant hidrogràfic dret a través d’un corriol, marcat amb un bloc de pedra que s’endinsa amb un fort pendent en direcció al Sot de Matalonga. Entremig del bosc es poden endevinar les antigues feixes de conreu, que posteriorment, un cop abandonades i emboscades, serviren als carboners per a fer bàsicament carbonet, fins ben entrat els anys cinquanta, com així ho indica la presència de gran quantitat de súties que es poden observar en aquest sector més planer. Aquest corriol, que transcorre en bona part pel municipi veí de Castellar del Vallès, després de deixar a l’esquerra l’accés que mena a la Font de l’Arç, s’endinsa, travessant la canal de l’Avenc del Coll Llarg cap a la Canal Gran, passant per un forn de calç i més endavant cap a les Castellasses de Can Torres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans però es localitza a mà esquerra del camí, una zona de terres negres, i caminant en direcció a elles, s’observa, en el marge superior, les restes d’un forat de planta més o menys arrodonida d’1’80 m de diàmetre i 0’60 m de fondària oberta per la part frontal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una sútia, de dimensions més reduïdes que una plaça carbonera. Les característiques d’aquesta tipologia rau en que es tracta d’un clot excavat al terra, de mida rodona i més alt, a diferència de la pila carbonera que tenia una base molt més baixeta i allargassada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Situats al capdamunt de la sútia, tot just a set metres de metres a mà esquerra, en direcció al marge, s’observen les restes d’una barraca de carboner. La costellada ja no es conserva però sí les restes dels dos murets que formen part de la carcassa. El més curt, està situat en el marge no massa alt. És es recolzava per la part posterior la biga serradera. El mur més ample és el davanter (actualment enfonsat), on després de col·locar els pilars de fusta, en forma de creu s’hi reposava l’altre extrem de la biga. Un cop finida l’estructura, ja es podia aixecar un muret més ample i alt que resseguia l’espai entre pilars deixant només sense tapar la part més alta, emprada com a fumeral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A banda i banda de la biga, el costellam, s’hi col·locava brancatge i vegetació verda com ginesta o plantes de fulla llarga que permetés impermeabilitzar-la i aïllar l’interior del fred. Tant des de l’interior com des de l’exterior, s’empenyia la terra per consolidar la base del costellam. Només es deixava una obertura pel portal que se situava a proximitat dels pilars, coincidint amb la zona de cuina. El fons, amb el sostre més baix era l’espai per a dormir. </span></span></span></span></span></p>	08120-344	Torrent del Sot de Matalonga	<p><span><span><span><span><span>Aquest tipus de construccions estan repartides per gairebé tot el massís de Sant Llorenç del Munt. A Matadepera se n’han localitzat dotzenes d’elles (a proximitat de la Torre de l’Àngel, Can Pèlacs, Can Bufí, el Turó de la Rovira, Matalonga, els Òbits...). Algunes són veritables places carboneres, mentre que d’altres s’identifiquen clarament com a súties destinades a la fabricació de carbonet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de clots circulars o quadrangulars (d’uns dos metres de llarg per un metre i mig d’amplada) amb una fondària que pot arribar al metre o metre i mig. El seu interior podia estar recobert amb pedra que el carboner agafava sobre el terreny. S’omplia amb branquillons, branques, generalment d’alzina, cirerer d’arboç i bruc. Un cop ben ple, es tapava amb una llauna i s’encenia sense massa flama. Llavors, la tapadora es colgava amb terra carbonada, molt més lleugera, provocant així una combustió lenta que podia durar com a molt un parell de dies. Si tenien un punt d’aigua a proximitat, l’apagaven més fàcilment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest carbonet anomenat també carbó de sútia, era sobretot emprat per a ús domèstic, sobretot pels brasers de les cases (braser de taula i de llit). El carbonet de pi, tot i que se’n feia, no era de massa qualitat. A Matadepera també s’havien emprat els bidons metàl·lics per fer-ne, les restes dels quals es localitzen escampats en alguns indrets </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta tipologia també es pot confondre amb les anomenades carboneres de manxa de ferrer. Es tracta d’un tipus de carbó de menys qualitat, i d’espetegada forta, que tot i tenir menys poder calòric, era apreciat pels ferrers. Per mantenir encès el carbó, calia manxar reiteradament car quan el ferrer s’aturava, el carbó quedava ofegat, fet que li suposava un estalvi no menys important. De vegades els mateixos propietaris cedien els boscos amb arbres vellots i més bruts gratuïtament o gairebé, de manera que era una manera de mantenir el sotabosc en perfecte estat. Un cop excavada la sútia només calia omplir-la de branques i branquillons i encendre-la a ran de terra, deixant al costat uns orificis més petits que permetien controlar el tiratge del foc i tapant-ho amb una llauna i terra carbonada al damunt durant un parell de dies com a molt.</span></span></span></span></span></p>	41.6410600,2.0327800	419448	4610377		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88287-p1470623.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88287-p1470625.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88287-p1470629.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		És un dels pocs exemples on es pot apreciar una sútia amb la barraca al costat i el cendrer.Conjunt localitzat durant el treball de camp per a la realització del Mapa de Patrimoni de Mapadepera.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88919	Barraques de calciners de les Roques Blanques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-calciners-de-les-roques-blanques	<p><span><span><span>Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (1993). L’arxiu municipal de Matadepera: organització i descripció dels seus fons. Fons documental de la col·lectivitat control obrer dels forns de calç de Roques Blanques (inèdit).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Manca la coberta.	<p><span><span><span><span><span>En el sector sud del Turó de les Roques Blanques tallat actualment per la urbanització de Sant Llorenç, es localitza un aflorament de calcàries del període Muschelkalk inferior que va de llevant a ponent del turó, explotada com a pedrera per a l’obtenció de calç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest indret, perduren les restes de varies construccions relacionades amb l’obtenció de calç, que s’han conservat amb més o menys fortuna fins els nostres dies, mostra evident entre el passat i el present del municipi. L’accés es pot fer des del Collet de Can Roure, passant pel costat de l’avenc en direcció sud, o bé pel corriol que des de Can Roure transcorre paral·lel a la carretera BV-1221 en direcció sud fins a localitzar la pedrera. El darrer però es pot fer accedint fins al final de carrer del Turó de les Roques Blanques, i un cop dins del bosc, per sobre de les cases resseguint la falla, de ponent a llevant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’entrada de la urbanització de Sant Llorenç, pel carrer del Turó de les Roques Blanques, es localitzen varis forns de calç actualment tapiats i amb evidents senyals d’enfonsament sense cap projecte de restauració. Al dessota, tallat pel carrer i la construcció de la rotonda situada al quilòmetre 4 de la carretera de Sabadell, en un costat, al capdamunt de la rocalla hi ha les restes de construccions relacionades amb l’extracció de calç, completament emboscades i sense accés. Els paraments són de pedra arrebossats amb morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al damunt de la urbanització, seguint la falla, hi ha una segona construcció més antiga de la qual es conserva l’estructura muraria sense la coberta. És de planta rectangular L’edifici mesura 12 metres per 5 metres de costat per 2 metres d’alçada amb tres façanes (ponent, llevant i sud). La quarta, orientada al nord és la que aprofita l’espadat natural del primer tram de pedrera un cop retirada la roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les parets estan molt ben executades, de pedra lligada (mesuren 0’30 m de gruix) amb morterada de calç i un lleuger arrebossat. Les cantonades ben escairades. La porta, orientada al sud, està situada en un costat. Mesura 1 metre d’amplada per 2 metres d’alçada. No conserva la coberta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, l’espai està mig emboscat per pi blanc, mata i algunes esparregueres. S’ha localitzat una graella obrada a la cantonada del mur de ponent, sense fumeral. </span></span></span></span></span></p>	08120-348	Turó de les Roques Blanques	<p><span><span><span><span><span>La pedrera en aquest sector fou explotada entre els anys seixanta i noranta del segle XX. Però entremig del bosc, per tot el turó s’observen extraccions de pedra d’èpoques molt diferents.</span></span></span></span></span></p>	41.6043100,2.0145700	417885	4606314		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88919-p1470838.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88919-p1470850.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La ubicació d’aquest edifici a l’inici d’una pedrera amb els forns de calç a tocar, fa d’aquest indret un lloc de gran valor paisatgístic i patrimonial.	98	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88920	Bassa de Can Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-torres		XVIII-XX	La bassa sembla estanca però el seu entorn està molt embardissat i l’interior de la bassa necessita una neteja.	<p><span><span><span><span><span>La bassa de Can Torres està situada al capdavall de les feixes que hi ha al sud de la casa. L’accés es fa just abans del darrer revolt (x419044 / y4608029) que mena al mas, a mà dreta, entrant per l’antic camí que transcorre per l’antiga pedrera de la casa (x419128 / y4607966) en direcció al forn d’obra. Un cop arribats al final del camí, cal baixar en direcció als antics avellaners de la propietat fins a topar amb un avellaner centenari. Enfilar-se pel marge, deixant a mà dreta un safareig embardissat. La bassa està situada al costat d’un micaquer, envoltada de canyes. És de planta rectangular, de més de 10 metres de llargària costat (es desconeix la fondària degut a la gran quantitat de joncs al seu interior). Els murs són fets de pedra, de 0’60 a 0’70 m de gruix. No s’ha pogut localitzar el bunó però per l’orografia del terreny i la situació del safareig a proximitat podria estar situat a mà dreta, en direcció sud-oest. </span></span></span></span></span></p>	08120-349	Can Torres	<p><span><span><span><span><span>Una bassa és una excavació feta bé directament a la roca, bé al sòl impermeabilitzada amb argila o bé construïda amb pedra o maó i impermeabilitzada amb morter de calç. La fondària pot oscil·lar fins als quatre metres, en funció de la grandària. Les més modernes són de planta circular. L’any 2000, ja no es cultivaven les feixes a excepció del terreny al voltant del punt de la bassa amb un hortet tot i que ja començava a quedar a l’abandó.</span></span></span></span></span></p>	41.6200400,2.0299000	419182	4608046		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88920-p1470814.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88920-p1470817.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88920-p1470818.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Caldria però desbrossar tot l’entorn de canyes i bardisses per arribar a comprendre el sistema hidrològic i l’abast de les estructures de recaptació d’aigües de Can Torres i esbrinar d’on prové l’aigua que hi ha tant a l’interior del safareig com de la bassa. Molt a prop, hi ha el forn d’obra de la propietat que també necessitava d’aquest element per a pastar el fang. En una imatge ortofoto de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya de l’any 1994 es poden endevinar les dimensions i estructures avui totalment envaïdes pel canyissar.La situació i grandària de la bassa la fan idònia per a la prevenció d’incendis alhora que, des del punt de vista mediambiental el biòtop aquàtic de les basses, mantenen una relació estreta amb els sistemes ecològics terrestres que l’envolten, sobretot perquè molts dels animals més petits de la fauna típica de les basses depenen del plàncton que s’hi forma, i d’aquests, les libèl·lules, granotes, tritons o salamandres, serps i ocells.	98\|119\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88921	Can Bofí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bofi	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan (2005). <em>Estudi històric, constructiu i aixecament gràfic i arquitectònic de la Masia de Can Bofí de Matadepera</em>. Projecte de final de carrera. EPSEB- UPC (inèdit).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matdepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p>	XI-XX	Està deshabitada des de fa molt de temps i perilla la seva bona conservació.	<p><span><span><span><span><span>Can Bofí és la masia situada més al nord, dins el terme de Matadepera. Com les masies més antigues documentades de la zona, es caracteritza per ser closa per un barri. És a dir, un recinte l’envolta, donant-li un aspecte defensiu i proporcionant-li protecció física, donat l’aïllament que patien i l’exposició a robatoris i assalts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es troba als peus del Puig Conill entre el torrent del Forn del Cargol i la confluència del Canal del Bosc i el Canal del Pi Tort. És propietat de La Barata i a migjorn es troba la finca de Can Pèlacs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de planta rectangular amb planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. També a llevant es localitza el portal d’accés del recinte clos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca una construcció absidial que correspon a la part externa d’un forn de pa. L’era s’ubica a llevant i fora del recinte clos.</span></span></span></span></span></p>	08120-350	Al nord del terme municipal; sota el Puig Conill	<p><span><span><span><span><span>El primer document conegut que fa referència a Can Bofí pertany al segle XI (any 1063) segons M. Ballbé (1985): 'L'abat de Sant Llorenç del Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termeneja a llevant amb la terra planta per Bofill d'Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l'arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifre Argemir...' </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tornem a trobar documentat el mas en un document de l’Speculum, datat l’any 1327. Es tracta d’un “Precari fet per fra Guillem, abat de St. Llorenç del Munt, de voluntat del convent, a Romia Sa Busqueta i a Berenguer, el seu marit, de St. Joan de Matadepera, del mas Sa Busqueta, de dita parròquia, que tenen en alou de dit monestir. Termena [...] a tramuntana, amb tinença del mas Bufí [...] Fet a les kalendes d’agost de 1327” (Ferrando, 1987:71)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Ballbé (1985:55) podem llegir, que l’any 1329, “Nicolau Bofil i la seva esposa en nom propi i dels seus successors al mas Bofill es constituïren homes propis, sòlids i afocats de l’abat de Sant Llorenç del Munt, prometent fidelitat amb prestació de sagrament i homenatge i pagar els censos, greuges i altres servituds, a què el dit mas era afecte”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es documenta, l’any 1523, també a l’Speculum (Ferrando, 1987:80 i 81): “Precari fet per fra Bernat de Vilalba, abat de St. Llorenç del Munt, als tutors i curadors de dita Agnès, filla de Maties Bofill, del mas Boffí, en dita parròquia, d’una peça dita Pla Sagarol [...]. Pel mas Boffí paga el següent, això és:per un mal ús sis diners per Nadal [...].</span></span></span></span></span></p>	41.6467800,1.9992700	416665	4611043		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88921-dsc8094.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88921-p1450318.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88921-p1450314.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	BCIL	2021-07-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’observen les restes de parament en opus spicatum, tècnica de tradició antiga, però que s’ha continuat utilitzant durant molts segles. La masia ha estat objecte d’estudi com a treball de final de grau per part d’ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan (2005).	94\|98\|119\|85	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88927	Forn de calç 4 del Torrent dels Abeuradors	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-4-del-torrent-dels-abeuradors	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Malgrat l’interior està net, l’accés està completament emboscat, amb bardisses i arítjol.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al vessant hidrogràfic esquerre del Torrent dels Abeuradors, en una zona de feixes amples al nord-oest del Pujol, no massa lluny del camí que puja des de l’oest fins al Collet del Pujol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa des del camí entrant cap el bosc, pel mig dels brucs d’escombra. És un forn de planta circular (4’70 m de diàmetre per 4 metres d’alçada) amb l’olla molt ben conservada, que aprofita el marge natural del terreny. No té o no es conserva el passadís d’accés a la fogaina, que estava orientat al sud. La façana està gairebé desapareguda per l’heura i no conserva cap estructura murada. A banda i banda però sembla que la mateixa terra exercia de contrafort. </span></span></span></span></span></p>	08120-356	Torrent dels Abeuradors	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6120500,2.0230300	418600	4607165		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88927-p1470713.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88927-p1470726.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88927-p1470720.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La localització del forn ens ha estat facilitada per Joan Comasòlivas i Font. Molt a prop, a l’altre vessant del torrent, a tocar del camí n’hi ha dos altres, protegits per una barana de fusta.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88930	Safareig de Can Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-torres		XVIII-XX	Completament embardissat i sense ús. Una neteja a fons permetria veure'n el seu estat de conservació real.	<p><span><span><span><span><span>El safareig de Can Torres està situat al capdavall de les feixes que hi ha al sud de la casa. L’accés es fa just abans del darrer revolt (x419044 / y4608029) que mena al mas, a mà dreta, entrant per l’antic camí que transcorre per l’antiga pedrera de la casa (x419128 / y4607966) en direcció al forn d’obra. Un cop arribats al final del camí, cal baixar en direcció als antics avellaners de la propietat fins a topar amb un avellaner centenari. Al darrera mateix, s’endevina, una construcció d’obra amb dos pilars i un graó d’accés mig malmès per les arrels. Es tracta d’un safareig de planta quadrangular de 2’5 metres de costat per 1 metre a 1’5 metres de fondària. En el muret orientat al sud es conserva la rentadora, de pedra amb algun rajol mig partit entremig. A l’interior del safareig, en el mur orientat al nord, s’hi observa mig amagat per la vegetació una obertura amb volta semblant a l’entrada d’una mina. A primer cop d’ull, sembla una derivació canalitzada de la gran bassa que hi ha uns metres mes amunt, que hauria permès omplir el safareig per rentar la roba. </span></span></span></span></span></p>	08120-357	Can Torres		41.6199600,2.0298900	419181	4608037		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88930-p1470806.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88930-p1470811.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88930-p1470808.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Caldria desbrossar tot l’entorn de canyes i bardisses per arribar a comprendre el sistema hidrològic i l’abast de les estructures de recaptació d’aigües de Can Torres i esbrinar d’on prové l’aigua que hi ha tant a l’interior del safareig com de la bassa. Molt a prop, hi ha el forn d’obra de la propietat que també necessitava d’aquest element per a pastar el fang.	98\|119\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88931	Forn de calç 2 del Torrent de Mascarons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-torrent-de-mascarons	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	El seu interior és ple de vegetació i manca el passadís d’accés a la fogaina.	<p><span><span><span><span><span>El forn 2 del Torrent de Mascarons està situat en el vessant hidrogràfic dret del torrent, just a tocar del corriol que hi mena directe. S’hi pot accedir des del Camí del Girbau o bé pel Camí de Can Torres, a mà dreta un cop passada la Font de la Tartana. En aquest indret, travessar el Torrent de Can Solà del Racó. En ambdós casos, arribats al camí cimentat que puja al Collet dels Forns, entrar pel corriol que puja pel vessant hidrogràfic dret del torrent sense deixar-lo fins a localitzar a mà dreta, un amuntegament de terra amb vegetació al seu voltant. En voltar-lo es localitza la boca del forn, orientada al nord-est. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de desbrossar l’entrada, s’accedeix al seu interior; mesura 4’20 m de diàmetre 2 metres d’alçada. Conserva bona part del coronament de pedra que en un dels costats acumula fins a quatre rengles de pedra. La façana i el passadís d’accés a la fogaina estan enfonsats, en part per les arrels dels pins que han crescut al damunt al costat. Per les poques restes muraries que s’endevinen encara a l’exterior hauria pogut tenir dos contraforts.</span></span></span></span></span></p>	08120-358	Torrent de Mascarons	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6164400,2.0346400	419572	4607641		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88931-p1470803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88931-p1470796.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88931-p1470801.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88932	Forn de calç de la Carena del Camí dels Monjos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carena-del-cami-dels-monjos	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Està totalment embardissat	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç ubicat al vessant hidrogràfic dret del Torrent del Salt o dels Abeuradors. El seu accés actual es fa des de la urbanització, pel carrer del Camí dels Monjos. A mà dreta, entrar per un camí estret de terra, i en arribar al primer revolt, baixar en direcció al forn, per un caminoi. Després d’uns cinquanta metres, entrar al bosc pel marge esquerre. El forn està envoltat de vegetació i tot just és veu la corona. Mesura 3’50 m de diàmetre interior, per 4 m d’alçada. L’accés a la boca o fogaina, orientada al nord-est, està envaïda d’arítjol i bardisses.</span></span></span></span></span></p>	08120-359	Carena dels Monjos	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6172700,2.0214800	418477	4607746		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88932-p1470753.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88932-p1470754.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88932-p1470756.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88934	Font del Pujol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pujol-1		XVIII-XX	En el moment de la visita la font està taponada de terra i fullaraca.	<p><span><span><span><span><span>Font o surgència situada a la part inferior en el sector de ponent del Pujol, on les feixes són més amples, orientades al sud-oest. El camí que hi mena és en part murat. No massa lluny, un cop dins del bosc, un corriolet entremig de la vegetació ens hi porta. Està situada en un marge, envoltada per una estructura de pedra. La pica no es conserva i algunes de les pedres de l’estructura estan disperses al voltant, en part degut al creixement d’una alzina que ha sabut aprofitar la humitat del subsòl. La coberta està feta amb tres lloses planes no massa grans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al voltant de la surgència s’observen varies feixes en part murades.</span></span></span></span></span></p>	08120-360	El Pujol		41.6110300,2.0241200	418689	4607051		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88934-p1470728.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88934-p1470729.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88934-p1470732.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa de Suades (2020), consta com a cisterna.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88962	Cova de la Sargantana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-sargantana	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		El seu interior està molt brut i ple d'escombraries.	<p><span><span><span><span><span>La cova de la Sargantana és una cavitat oberta per ambdós costats, resultat del despreniment d’una gran llosa en el nivell superior de la mateixa paret, que en lliscar, va quedar lleugerament inclinada. Està situada a mà dreta, després d’un dels darrers revolts abans d’arribar des del Camí dels Monjos cap al Monestir de Sant Llorenç del Munt. Té un recorregut d’uns vint metres de fondària aproximadament i s’hi pot restar dempeus. La paret esquerra presenta filtracions d’aigua. Un cop travessada, a mà esquerra, a la mateixa alçada s’observa una segona cavitat d’uns dos metres a tres de fondària, formada en una escletxa. El seu accés és fàcil, a tocar del camí i el seu interior també està brut.</span></span></span></span></span></p>	08120-367	La Mola		41.6433500,2.0150200	417972	4610648		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-p1480238.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-cova-de-la-sargantana-cami-del-malpas-la-mola-ramon-m-pont-espeleo-club-sabadell.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88970	Forn de calç de la Canal de l’Abella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-de-labella	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	La volta del passadís d’accés a la fogaina està mig colgada per la terra que baixa per la canal en èpoques de pluges. La part superior de l’olla queda a tocar de l’estret corriol, amb la qual cosa el pas reiterat fa perillar l’estructura i en segon lloc hi ha un perill evident de caiguda al seu interior.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la capçalera de la Canal de l’Abella, un cop els dos barrancs que neixen al voltant del Morral del Drac s’uneixen. L’accés més fàcil és fer-lo des del Morral del Drac, baixant en direcció a l’avenc. Un cop aquí, el forn està a tot just cinc metres més avall, a mà esquerra. Cal no baixar de pressa per no caure dins on al bell mig hi creix una alzina ben ufanosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el pendent del marge i contra un gran bloc de pedra calcària. Mesura 3’40 metres de diàmetre interior per una alçada màxima conservada de 2’70 metres, coincidint amb una part de la corona. Alguns dels blocs de pedra que l’envoltaven han caigut al seu interior degut al pas continuat d’excursionistes. El passadís d’accés a la fogaina (1 metre de fondària) es conserva sencer però només s’endevina la volta, de pedra disposada a plec de sardinell. La terra l’està colgant amb el pas del temps. Es veu perfectament l’estructura constructiva de la façana que es va malmetent per l’erosió continuada de la gent que s’hi enfila per accedir al seu interior.</span></span></span></span></span></p>	08120-375	Canal de l’Abella	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6439200,2.0128500	417792	4610713		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480336.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480327.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480330.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|119\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88972	Ses Corts	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ses-corts	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRAN, D. et al. (1996) Sant Llorenç. Lunwerg Editores, S.A. pp. 224</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p>		Es desconeix l’abast arqueològic de la zona ja que no s’ha documentat cap troballa, però tampoc es coneix que s’hagi fet cap intervenció arqueològica.	<p><span><span><span><span><span>Balma situada en el cingle de la Coma de l’Abella, en el vessant dret de la canal, a ponent de la Cova o Morral del Drac, i sota la vertical de la Roca Petanta. L’accés, des del Nord-oest de la Mola es fa baixant per la Canal de la Coma de l’Abella, a l’alçada de la Cova o Morral de Drac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt de set concavitats situades en un estrat perfectament horitzontal del cingle, amb un recorregut d’amplada de façana de 250 metres. Dues d’elles, situades a la zona central i la situada a ponent del cingle són les més destacables i permeten restar dempeus. La cova central, presenta una fondària important, amb il·luminació natural. La boca és ample; s’hi accedeix fàcilment. A seu interior, té una mena de banqueta natural que ressegueix tot el fons de la cavitat, i a mà dreta una pica tal vegada natural amb una important colada estalagmítica que la recobreix. La surgència natural intermitent, queda delatada per la presència d’humitat, falzia roja i alguns briòfits incipients en la paret frontal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat situada a ponent, presenta una llargària important, amb un vestíbul molt ampli on dues columnes centrals semblen dividir l’ampli vestíbul en tres sales independents, però que un cop dins s’interrelacionen entre elles. Si bé en el vestíbul de l’entrada s’hi pot estar dempeus, a mida que s’accedeix a l’interior, el sostre, tot i que forma part del mateix estrat, és cada vegada més baix. En el vestíbul la roca aflora arreu i la potència de l’estrat és minsa, mentre que cap a l’interior sembla que aquesta és més important.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el Catàleg municipal (200), diversos autors parlen de l'existència de murs de pedra seca d'uns dos metres d’alçària que tancaven i protegien la balma (Ferran:1996).</span></span></span></span></span></p>	08120-377	Sota la vertical de la Roca Petanta	<p><span><span><span><span><span>Aquestes coves són conegudes i esmentades en tots els catàlegs espeleològics i monografies sobre la muntanya de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Catàleg municipal (2009) inclou aquest sector com a zona arqueològica a protegir (fitxa 50), però no s’hi ha fet mai cap troballa arqueològica. Només es parla de murs de pedra seca i de la possible funció de recinte o refugi pel bestiar a partir del topònim.</span></span></span></span></span></p>	41.6436400,2.0121200	417731	4610683		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88972-p1470076.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88972-p1480291.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88972-p1480279.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88972-p1480310.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No hi ha cap indici que assenyali que es tracta d’un jaciment arqueològic. Futures intervencions confirmaran o desmentiran el que, a hores d’ara, només és una hipòtesi. En tot cas, durant la visita, es va detectar un rebaix important de terres amb desplaçament de pedres, no autoritzat.	98\|94	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88981	Balma de la Pinassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-pinassa	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XX	Es nota la manca de manteniment i el deteriorament pel desgast natural i antròpic.	<p><span><span><span><span><span>Balma murada situada a mig camí, entre els camins de la Senyora i de la Soleia, al capdamunt de la Canal Freda. El seu accés es fa per qualsevol dels dos i en arribar a la Canal Freda, baixar tot buscant un corriol estret que baixa pel costat esquerre de la canal. Un cop arribats al primer barranc, travessar-lo enfilant-se per una roca i continuar per un corriol molt estret que ressegueix per sota un gran bloc. Mentre hi passen, localitzarem les places d’un parell d’antigues carboneres. Quan el camí comença a fer-se fonedís, pujar a mà esquerra pel dret, fins a trobar una gran pinassa (volt de canó de més de 3 metres per una alçada d’una trentena de metres)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La balma mesura uns 35 metres de llargada amb una alçada que sobrepassa els 7 metres. Està orientada al nord. Només una part és obrada. La fondària màxima del conjunt és d’una dotzena de metres, essent la part no murada la més profunda i alta i on s’hi localitza a més, una petita surgència intermitent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla, es tracta d’una cavitat protegida amb un mur de pedra irregular collat amb morter. L’espai interior és allargassat d’una dotzena de metres de llargària per uns 9 metres de fondària màxima, tot i que la part més fonda, no queda arran de terra sinó que queda situada en un nivell superior només si pot accedir ajupit. Una corda collada al sostre permet enfilar-s’hi. Té una llar de foc amb fumeral, una taula feta de pedra al davant i en un racó planer, una plataforma de palets de fusta que serveixen de llit als excursionistes.</span></span></span></span></span></p>	08120-382	Vessant hidrogràfic dret de la Canal Freda	<p><span><span><span><span><span>El nom prové d’una pinassa de l’espècie <em>Pinus nigra</em> (3’15 m de volt de canó per 26 metres d’alçada) que hi ha pocs metres abans. Es té constància que veïns de Castellar del Vallès i de Sant Feliu del Racó s’hi amagaren durant la Guerra Civil. També fou coneguda pels carboners que carbonejaven justament a la canal (encara es poden veure indicis de carboneres). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Florenci Santiesteban, veí de Sant Feliu del Racó, que coneixia molt bé aquest indret va acompanyar un grup de joves tot just de catorze anys, membres de la Secció Excursionista de l’Ateneu Castellarenc (SEAC) de Castellar del Vallès després d’haver-los explicat les històries d’amagatalls.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquell moment no estava murada o les restes eren minses i al fons hi havia una petita surgència intermitent coneguda pels carboners. Els joves, Josep Llinares, Pere Roca, Danivel Rocabert, Joan Sallent, Vicenç Portell i Francesc Serra en van fer el seu centre d’operacions. Adequaren una part de l’espai protegint-lo amb branques i poc després repicaren una part més tova de l’interior amb la intenció de guanyar espai. Muraren la balma amb un mur de pedra lligat amb morter de calç i col·locaren finestres rodones i quadrangulars i una porta. Van habilitar el seu interior amb estris i mobiliari. Allí hi anaren varis anys, durant els caps de setmana i festius fins l’any 1968 on toparen amb les obligacions del servei militar. A la tornada encara s’hi varen retrobar varis cops, però la vida els anà portant cap a altres direccions.</span></span></span></span></span></p>	41.6453500,2.0199600	418386	4610865		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88981-p1480575.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88981-p1480586.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88981-p1480583.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També se la coneix com la Balma SEAC.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88983	Balma de la Vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-vella	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	La part murada conservada és mínima.	<p><span><span><span><span><span>Balma situada al nord oest dels Plecs del Llibre. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos i en un moment donat, trencar a mà dreta, per un corriolet en direcció al Camí de la Senyora. Després de travessar per la part superior una cinglera, baixar en diagonal en direcció a la paret fins arribar a baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla, es tracta d’una cavitat protegida amb un muret de pedra sobreposat sense massa ordre, en sec i es desconeix si antigament havia estat obrada. L’espai interior és irregular d’uns dos metres de costat, sense poder-hi restar dempeus. El sòl no conserva cap estrat de terra, però en un costat hi ha una protuberància rocosa amb senyals de manipulació humana i un orifici en forma de cubeta, ben arrodonida al mig. El sostre està ennegrit pel fum de les fogueres.</span></span></span></span></span></p>	08120-384	Els Plecs del Llibre	<p>Es desconeix la data de la construcció murada.</p>	41.6321300,2.0221700	418553	4609395		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88983-p1480366.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88983-p1480363.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest indret també rep el nom de Cova de la Dona Morta.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88989	Forn de calç del Camí de la Senyora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-la-senyora	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÈS i MIRASSÓ, Antoni (1874). Sant Llorenç del Munt: son passat, son present y venider: historia de aquell antiquíssim monestir, utilíssima als ques dedicant al estudi de las antiguitats de Catalunya, y en especial als vehins que las mes importants poblacions del Vallès; que per carinyo á la sua patria ha escrit y publica/lo R. Dr. D. Anton Vergés y Mirassó, prebere. Est y Llibr. Religiosa y Científica del Hereu den Pau Riera, 1871.</span></span></span></p>	XVIII-XX	Reomplert de sediments.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al nord oest dels Plecs del Llibre, en una zona d’antigues feixes murades. L’accés es fa des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos i en un moment donat, trencar a mà dreta, per un corriolet en direcció al Camí de la Senyora. Travessar una gran formació esglaonada i entrar al bosc per un corriol estret</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes conservades consisteixen en una olla excavada en el pendent del marge de 3’40 m de diàmetre interior per una alçada de 2 metres. A la part superior de la zona de càrrega no conserva la corona. La façana mesura 2 metres d’alçada per una amplada de 2’50 m respectivament. A la part inferior, hi ha l’accés a la fogaina. Consisteix en dos murs de pedra collada amb morter de calç sobre els quals reposa una volta realitzada amb pedra disposada a plec de sardinell. La boca exterior mesura 1’50 m d’amplada per 1’20 m de fondària per 0’75 m d’alçada actual. La interior fa un metre d’amplada aproximada. La terra procedent de l’interior la va colgant amb el pas del temps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A banda i banda de la façana, sobresurten dos contraforts de terra, que formen un passadís de 3’50 metres de llargària fins arribar a la boca d’accés de la fogaina. Tant a l’interior de l’olla com escampats pels voltants del forn es localitzen restes de calç vitrificada.</span></span></span></span></span></p>	08120-390	El Camí de la Senyora	<p><span><span><span>Albert Antonell i Ribatellada, redescobrí l’antic forn durant una de les seves excursions al cim seguint les notes que Anton Vergés i Mirassó, deixà escrites en el seu llibre sobre Sant Llorenç del Munt (VERGÉS: 1871). Vergés indicava que la calç emprada en la reconstrucció del monestir fou produïda en un forn situat a tocar del camí de la Mola a una distància de mitja hora del cim “no vem tenir en compte las fatigues que costaria proveir-se de calç, fusta i obra en aquella altura, ni els objectes indispensables per a la decent ornamentació del temple, ni tampoc les mil gotes de suor que vem derramar en aquelles pendents”. “(...) L’11 de març del 1869 tenia en aquelles ruïnes un grup de treballadors amb l’encàrrec d’amarrar la cal´que havia fet coure en un forn que es troba en el camí de Castellar, a mitja hora del monestir. L’hivern havia estat beningne, però així que vem començar la restauració, van venir dies de fortes glaçades i així va aparèixer coberta de neu el cim de la muntanya”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(...)en companyia de Joan Gros i Roca ja que era urgent prendre decisions per evitar que la pluja i les gelades dissolguessin la calç. Tots dos vem pujar per la canal de Santa Agnès(...)Dalt, en l’antic i arruïnat monestir, vem trobar els treballadors que no podien posar la calç perquè s’havia glaçat l’aigua de la profunda pica i, a més, els animals, que havien de portar la calç des del forn, relliscaven. Quan recordo aquella fatiga, dono gràcies al Senyor, a la seva Mare Santíssima i al màrtir Sant Llorenç ja que, la seva intervenció, em va lliurar de grans perills i de la inefable angoixa”.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6321300,2.0221700	418553	4609395		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88989-p1480382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88989-p1480375.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88989-p1480376.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest indret també rep el nom de Cova de la Dona Morta, tot i que molt més emboscat hi ha l’existència d’un avenc.	98\|119\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88991	Balma del Penitent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-penitent	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i MIRASSÓ, Anton (1871). Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider. Història d’aquell antiquíssim monestir. Utilíssima als ques dedicant al estudi de las antigüetts de Catalunya y en especial als vehins de les mes importants poblacions del Vallés. Llibreria religiosa den Pau Riera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	La part murada ha sofert un constant deteriorament i no hi ha hagut manteniment.	<p><span><span><span><span><span>Balma murada situada entre els camins de la Font Soleia i de la Senyora. Abans d’arribar a la Paret Gran, baixar per un dissimulat corriol, a mà esquerra, tot just una vintena de metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La balma del Penitent són en realitat varis blocs monolítics de pedra que en desprendre’s de la cinglera formaren una curiosa formació. Per un costat una llosa fa de sostre deixant una cavitat ample i oberta per ambdós costats per on s’hi pot passar dempeus. Una de les parets és totalment llisa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per l’altre costat, en direcció a la Castellassa de Can Torres, hi ha una segona cavitat amb el que semblen dos espais més o menys delimitats naturalment pels mateixos rocs. El bloc de pedra reposa sobre varis blocs més petits oferint un espai d’abric on només s’hi pot estar ajupit o assegut. Per la banda sud s’observa un espai totalment hermètic, reblert de pedra irregular que aïlla perfectament l’espai interior. Un cop a l’interior, s’observen altres rebliments, a la part inferior de la paret nord-oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’entrada, entre dos rocs palplantats al terra, hi ha un muret de pedra seca, realitzat amb pedres irregulars posades d’aplom, tal vegada pels caçadors, bosqueters o excursionistes. Al darrera mateix aquest mur, hi ha una banqueta improvisada amb pedra i una foguera. El sostre en aquest indret està força ennegrit pel fum. Al darrera, aprofitant un petit nínxol natural s’hi observen restes d’ampolles de plàstic i recipients de vidre.</span></span></span></span></span></p>	08120-392	Camí de la Font Soleia	<p><span><span><span><span><span>Al voltant d’aquesta cavitat hi ha una llegenda però també hi ha una història recopilada pel rector Antoni Vergés (VERGÉS:1871) que explica que el nom de la balma prové d’un tal Pere Costa, nascut a La Garriga l’any 1727 i mort a Can Pobla l’any 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons conta el rector, en Pere fugí de casa perquè sa mare, mentre escoltaven missa li va donar una bufetada en pensar que aquest havia estat l’autor d’una grolleria. Fou acollit per una família cristiana i treballà com a jornaler a la cartoixa de Montalegre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En arribar als 34 anys, decidí viure com a penitent al Montseny, concretament a Sant Marçal fins que s’instal·là a Sant Llorenç del Munt, en una balma entre la Font de la Soleia, la Font del Raig i dessota la Font de les Àligues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des d’allí, baixava fins a l’ermita de Sant Roc o a l’església de Sant Joan Baptista. Si ho desitjava, tenia un plat a taula a La Barata, a Can Torres o a Can Poble. El dia de la seva mort baixà fins a Can Poble, i fou enterrat al cementiri de Can Roure.</span></span></span></span></span></p>	41.6371700,2.0228500	418616	4609954		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88991-p1480698.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88991-p1480689.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88991-p1480694.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88995	Cova de les Animetes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-animetes	<p>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</p>		Al seu interior s’observen remocions de terra.	<p><span><span><span><span><span>Cova situada al vessant est de la Carena de les Ànimes, al nord-est del cim de la Mola. L’accés més fàcil és fa pel camí de la Font Soleia que transcorre pel vessant oriental de la carena, al nord de la Font del Saüc i de la Font Soleia. Deixar el camí i enfilar-se per la canal on hi ha la Cova del Purgatori. Un cop dalt d’un replà, vorejar el cingle cap a l’esquerra fins a trobar una nova canal i baixar per ella fins a trobar a mà dreta l’entrada de la Cova de les Ànimes. La Cova de les Animetes es localitza tres metres més avall, aquesta vegada a mà esquerra, baixant a frec de cingle i saltant cap al vessant esquerre amb cura de no caure pel salt de la canal d’uns cinc metres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està estructurada en una diàclasi N65O, amb una única cavitat estreta de 16 metres de recorregut i un desnivell de 9 metres, sense que s’hi hagi localitzat cap resta arqueològica o se'n tingui constància.</span></span></span></span></span></p>	08120-395	Carena de les Ànimes	<p><span><span><span><span><span>La primera referència escrita sobre la cavitat és de l’any 1955, on membres del GES del CMB la visitaren durant el mes d’abril per primer cop.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1971-1972 els membre de l’Espeleo Club Sabadell l'exploraren en la seva totalitat, aixecant la primera topografia coneguda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1995, Jaume Sandoval i Ramon Grau, membres del SIRE – UEC Sants, realitzaren una segona topografia.</span></span></span></span></span></p>	41.6449900,2.0247000	418780	4610820		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88995-p1480632.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88995-cova-de-les-animetes-espeleo-club-sabadell-1971-1972.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89015	Goigs que se cantan en la hermita de Santa Ignés del Munds. Bisbat de Barcelona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-que-se-cantan-en-la-hermita-de-santa-ignes-del-munds-bisbat-de-barcelona	<p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p>	XVII-XX	S'ha perdut la tradició de cantar-los per Santa Agnès, però es pot consultar l'edició impresa.	<p><span><span><span><span><span>Goigs que es cantaven l’any 1722 a l’ermita de Santa Agnès, enclavada a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Caixa amb orla tipogràfica, decorada amb motius vegetals i geomètrics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior central, una reproducció tipogràfica de Santa Agnès, amb els cabells llargs i els seus atributs: el xai que representa la seva virginitat i la palma del martiri. A la part inferior esquerra, una torre rodona amb merlets, i mà dreta l’ermita de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dues gerres amb flors a cadascun dels costats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text està distribuït en dues columnes amb una orla central que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Per seguit vida perfecta / de Jesús prengué Lanyell / Santa Ignés Verge anyalleta / esposa del Sant Anyell. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vos tenint edat-molt poca, / per seguir Deu Jesu-Christ / fou de fé molt ferma roca / com del martyri se es vist, / y del Mon foreu retreta / seguint dividinal, consell, &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sempre vos ab Deu segura / sens voler may adorar / los Deus falsos anys mol pura / volgueren Déu confessar, / per fet qui tal vos ha feta, / que lo mon sen maravella, &C. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al mal lloch fos aportada / de aquella gent infernal, / mes del Angel fou guardada / deslliuraunos de tot mal / vostre repòs que us alenta / vos cobri de hermos cabell, &c//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell jove que volia, / ja per forsa ab vos casar, / Satanás en aquell dia / ofegal sens mes tardar, / ab virtut de Deu perfecta, / resucitaren aquell. &c//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Predican la LLey Christiana, / fos llansada al foch ardent, / mes del foch restareu sana, / y cremà la cruel gent, / ab fervor de Deu perfecta / may basta ningun flagell, &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Contra Vos la gent irada, / y lo President malvat, / manà foreu degollada / ab tirana crueltat, / y matás martyr electa / de Jesus propinqua dell, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostre cos Verge molt Santa / per vostres Parents honrats, / fou portat ab gran complanta / ab los faels acompanyats, / fentvos sepultura neta / ab dignisim aparell, &c.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Grans miracles ab prechs vostres / obra lo Senyor per Vos / curaant malaltias nostres / exaudint nostres clamors, / doncs profaunos à ma dreta, / y oferiu-nos devant dell, &c. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Los queus van à visitar / vostre Ermita en las montanyas, de malaltias estranys, / Ignés los soleu curar, / vansen ab salut perfecta / confortats de son flagell, &C. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig mostra uquen fou electa, / nos curau de tot mal novell, / Santa Ignés Verges anyallera / Esposa del Sant Anyell//.</span></span></span></span></span></p>	08120-397	Santa Agnès	<p><span><span><span><span><span>Santa Agnès, fou filla d’una noble família romana. Malgrat tenir pretendents, ella es declarà sempre fidel amant de Crist. El fill de prefecte de Roma, a qui va rebutjar, la va denunciar per ser cristiana. Fou jutjada i sentenciada a viure en un prostíbul, on per miracle va continuar verge. En el seu martiri, malgrat fou exposada nua, els cabell creixien i creixien per tapar el seu cos. L’únic home que va voler abusar d’ella quedà cec, però Agnès el guarí amb les seves pregàries. Fou condemnada a mort i degollada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p>	41.6471200,2.0161500	418071	4611065		08120	Matadepera	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89015-goigs-a-santa-agnes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89015-p1480493.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El primer exemplar conegut fou editat a Barcelona, impremta de Raymunda Altès, vídua a la Llibreteria.El present exemplar, forma part de la col·lecció Josep M. Fargas. Núm. 4. És tracta d’una reproducció dels goigs que’s cantaven l’any 1722 en l’enrunada Hermita de Santa Agnés, enclavada a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Terrassa MCMXXXVI. Tipografia Ibèrica. Carrer de la Cendra, 22.	98\|94	62	4.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89016	Font de les Mosques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-mosques	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAU, Edmon; VANCELLS, Enric (2 ). 70 Fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El Cau ple de Lletres Editorial. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>		Raja intermitentment.	<p><span><span><span><span><span>Bassal situat a mà esquerra del corriol que fa partió amb el municipi de Sant Feliu del Racó, sota el Mal Pas de la Castellassa. L’aigua que s’origina en aquest indret es perd per la cinglera formant el Torrent del Sot de la Carda, en territori del municipi veí. La font està envoltada per farigoles, romaní i aladern. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa des del Collet de Cabrafiga en direcció nord, pel Camí de Castellar del Vallès a la Mola cap el Coll de Grua. Travessarem per un estret corriol la Canal de l’Home Mort, el Gorg de General, i la Canal de la Dona Morta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bassal s’omple a partir de les aigües que s’escolen parets avall des del Fus i el Mal Pas de la Castellassa. En el marge, està protegida per les restes d’un muret, de 60 cm d’alçada, del qual només en queda una petita part. A la part inferior, excavat arran de sòl, hi ha el bassal, més o menys rectangular, de quatre dits de fondària. Està protegit amb còdols de diferents mides.</span></span></span></span></span></p>	08120-398	Mal Pas de la Castellassa	<p><span><span><span><span><span>Seguint l’exemple dels excursionistes del món associatiu vallesà de principis del segle XX, amb les populars fontades (trobades setmanals per arranjar les fonts del massís), als anys vuitanta i noranta del segle XX, dos excursionistes es proposen arranjar i inventariar les surgències del parc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Frederic Vancells i Edmond Grau dedicaren dos dies a la setmana a explorar totes les fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac de les quals en tenien coneixement o a través de les aportacions que els feia la gent. Inventariaren un total de 308 surgències entre fonts naturals, bassals, fonts obrades, safareigs, caus naturals.</span></span></span></span></span></p>	41.6329100,2.0252900	418814	4609479		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89016-p1480711.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89016-p1480713.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També rep el nom de Font Falsa de les Mosques.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89020	Turó del Pujol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-pujol	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	La part més deteriorada des d'un punt de vista de la conservació és la zona urbanitzada.	<p><span><span><span><span><span>El Pujol, és un turó situat al final de la carena del Salt, al sud del municipi de Matadepera. Mesura 618 metres d’alçada. Per llevant el delimita el Torrent de Can Solà del Racó, mentre que per ponent, ho ha el Torrent del Salt, conegut també popularment amb el nom de Torrent dels Abeuradors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’est, al peu del Camí de Can Torres, un cop deixat enrere l’antic mas de Can Solà del Racó, hi ha la Font de la Tartana, la més important de tot l’entorn. Aquest vessant és ombrívol, amb predomini d’alzina i sotabosc d’arítjol, galzeran i herbassar característic de les zones humides. És un espai concorregut per excursionistes i ciclistes, que s’aturen a omplir cantimplores i a esmorzar o berenar. </span></span>L’espai està arranjat amb dues taules i bancs de fusta i un parell de papereres, i proteccions de baranes de fusta tractada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La part sud del turó, fins a la cota 525 m, està destinada a sòl urbà consolidat. En la confluència dels carrers de Gregal, de Ponent i de la Tramuntana, s’inicia una pista forestal que transcorre paral·lela pel vessant esquerre del Torrent del Salt en direcció al Camí dels Monjos, però que el primer trencall permet pujar fins el Collet del Pujol. Pel vessant est, l’accés es fa just a mà esquerra del camí que mena a la Font de la Tartana. El primer tram és molt costerut i està cimentat. Després del primer revolt, entrant per la pista, a mà dreta, hi ha les restes d’un forn de calç amb la pedrera i el descarregador mig emboscats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca, en el replà del Collet del Pujol, una fita de propietat situada aprofitant una massa rocosa al capdamunt del collet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està relacionada amb el clima mediterrani subhumit. El bosc principal que s’hi desenvolupa és l’alzinar amb algun roure sobretot al vessant nord i nord-est. L’interior d’aquest bosc és molt dens i ombrívol, gairebé intransitable; no hi entra gairebé la llum i el substrat herbaci és gairebé inexistent. En canvi és molt ric en lianes com l’arítjo (Smilax aspera) i el lligabosc (Lonicera implexa). També destaquen espècies com la roja (Rubia peregrina), l’aladern (Rhamnus alaternus) i l’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius). En les obagues es pot localitzar alguna pinassa (Pinus nigra) i un sotabosc ric en arítjol (Smilax aspera), galzeran (Ruscus aculeatus) o l’aladern fals (Phillyrea latifolia). Al vessant sud i sud-est, en canvi, predominen les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), resistents a la manca d’aigua, fruit de la transformació humana del bosc primitiu. Per això es troba barrejat amb bruc i arboç, i en els pedregars ben orientats al sol, es poden observar càdec (Juniperus oxycedrus) , cirerer d’arboç (Arbutus unedo), l’aladern fals (Phyllyrea latifolia) els conillets (Antirrhinum majus) i l’estepa blanca (Cistus albidus), el romaní (Salvia rosmarinus) i la farigola (Thymus vulgaris) barrejats amb l’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius) i altres plantes herbàcies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entremig del bosc també es localitzen altres restes de l’empremta humana que fins no fa pas massa eren ben visibles. Es tracta de murs de pedra seca per contenir les feixes, que van desapareixent inexorablement, bàsicament, ja sigui per l’abandonament de les terres de cultiu i creixement de la vegetació, o per la pressió urbanística. A ponent, destaca un camí emprat pels pagesos, reforçat amb pedra seca i a mà dreta unes feixes, en part murades, amb les restes d’una surgència.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al vessant nord les alzines de rebrot permeten localitzar les restes d’antigues places carboneres i alguna sútia de carbonet, gairebé imperceptibles.</span></span></span></span></span></p>	08120-402	El Pujol		41.6110800,2.0275000	418971	4607053		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89020-p1440587.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89020-p1440875.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la fitxa del catàleg es delimita una àrea heterogenia, on hi ha diverses parcel·les que inclouen elements tan variats com una masia, una vil·la romana o un forn de calç. Pel que fa al turó, només en delimita una petita extensió ubicada al sudest. Però l’existència d’una massa forestal a tocar, amb els torrents i la carena del Salt o la costa del Tet com a corredors biològics fa d’aquest indret un espai vital que caldria protegir incorporant-lo al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, car la pressió humana és extrema (motocròs, bicicletes tot terreny, quads).	98	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89081	Jaciment arqueològic de La Mola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-mola	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A., ADELL, J.A.(1991). <em>El Monestir Romànic de Sant Llorenç del Munt</em>. Barcelona: Artestudi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG, P. (1995<em>). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa</em>. Diplomatari segles X-XI. Fundació Noguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TARRADELL, Miquel (1979). <em>Santuaris ibero-romans a llocs alts</em>. Memòria de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIÑAS, J. (1991). Resultats de les excavacions al monestir de Sant Llorenç del Munt. Dins Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Quaderns científics i tècnics. Diputació de Barcelona</span></span></span></p>	II aC - XV	Tot i que s’han fet diverses campanyes d’excavació arqueològiques, l’erosió del sòl provoca que es vegin restes òssies en superfície, que sovint causa alerta entre la gran quantitat d’usuaris de la zona i provoca informacions alarmistes als mitjans de comunicació.	<p><span><span><span>La Mola és punt més alt del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el Parc Natural de sant Llorenç del Munt i l’Obac. És una extensió de terreny erm, vorejat per poques feixes de contenció de terres o d'antic conreu, on en el segle XI es va establir el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. Però s’ha documentat, en superfície, la presència de material arqueològic d’època ibera i romana; alguns fragments més o menys rodats de ceràmica comuna o d’àmfora ibèrica, teules romanes, però també monedes romanes d'època imperial (Cardús, 1964).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La interpretació d’aquestes restes que en fa Miquel Tarradell (1979) és la d’un assentament de caràcter religiós, al·ludint a la poca idoneïtat del terreny per a un ús agrícola i que l’establiment d’unes esglésies cristianes, documentades l’any 947, dedicades a Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel, respondrien a un procés de sincretisme, per tal de cristianitzar llocs de culte pagans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Independentment que futures investigacions determinin la veracitat d’aquestes hipòtesis, el cert és que encara avui en dia es poden veure fragment ceràmics d’època ibera i romana en superfície. Així com restes òssies humanes, molt probablement d’antics cementiris medievals del cenobi que no es van extreure en el seu moment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del complex monàstic que substituí les esmentades edificacions dedicades a Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel, se’n tenen molt poques dades. Només s'ha conservat l'església, una galilea o atri adossada al mur sud i la torre inacabada del cloquer. La resta d'edificacions del complex monàstic han desaparegut. L'església es de planta de creu grega, amb un petit creuer amb cúpula o cimbori. Predomina interiorment la impressió d'un edifici de planta basilical amb tres naus acabades amb els seus respectius absis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Restes adossades al mur nord de l'actual refugi casa, consisteixen en uns llenços de murs que formen l'angle sud-oest. d'un edifici anterior. El parament extern d'aquests, presenta opus emplecton, amb carreus relativament grans i la forma preferentment quadrada d'aquests carreus, contrasta amb l'aparell de l'església, de carreus estrets i allargats menys polits en superfície. L’edifici es recolza directament sobre la roca. En tota la superfície de l'església la roca ha estat anivellada i forma la base del paviment. </span></span></span></p>	08120-409	La Mola	<p><span><span><span><span><span>Un document de l’any 947 fa referència per primer cop a </span></span>les esglésies de Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel al cim del Munt, bé que per d'altres documents sembla que es tracta d'un sol edifici amb tres altars o capelles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a l’any 973 el comte Borrell ho cedeix al monestir benedictí de Sant Cugat, que sembla que va enviar-hi uns monjos. Però la incipient vida monacal quedà desbaratada arran de la invasió d'al-Mansur l'any 985. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1013 els comtes de Barcelona en van recuperar la propietat i l'any següent s'hi fundà un monestir benedictí independent, amb l'abat Borrell, que tingué una etapa de molta vitalitat sota l'abat Odeguer (1029-1071). Durant el seu abaciat es construí l'església nova, consagrada el 1064, i es fundà el priorat de la Llacuna. El monestir tenia aleshores 14 monjos.<br /> <br /> El 1088 el monestir va ser sotmès a l'abadia de Sant Ponç de Torneres, i el 1098 a Sant Cugat del Vallès. El 1225 l'abadia encara tenia 10 monjos, però aviat començà el seu declivi: 8 monjos el 1319 i 5 el 1418. Al segle XVI ja no tenia comunitat, només un abat comandatari i un monjo o un parell de sacerdots. El 1608 mor el darrer abat, i el monestir i les seves rendes són unides al col·legi seminari de la Congregació Claustral Tarraconense, primerament instal·lat a Lleida i després a Sant Pau del Camp (Barcelona).<br /> <br /> El 1804 el darrer monjo llec deixa el monestir, que és saquejat per les tropes napoleòniques el 1809. El monestir restà abandonat, fins que entre 1868 i 1871 Mn. Antoni Vergès i Mirassó el restaurà i n'escriví una notable monografia.<br /> <br /> Des d'aleshores el conjunt ha estat objecte d'algunes restauracions. El 1947 es constituí l'associació d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt, que restaurà l'hostatgeria entre 1948 i 1950. L’any 1980 la Diputació torna a fer noves obres de restauració.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’any 1972 es va aprovar el projecte de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac, que afecta 2.655 Ha de terreny entorn del monestir.</span></span></span></p>	41.6408000,2.0182200	418235	4610361		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89081-p1480067.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89081-p1480066.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89081-p1480209.jpg	Legal	Romà\|Medieval\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres	BCIN	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’any 1997 s’hi realitzaren campanyes d’excavació arqueològiques, els materials dels quals s’han dipositat a les dependències del Museu Nacional d’Arqueologia.	83\|85\|81	1754	1.4	1760	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89082	Forns de calç del Turó de Roques Blanques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-del-turo-de-roques-blanques	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum V. Informe ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum VI. Memòria ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Municipal de Matadepera. Subfons del Comitè de control obrer dels forns de calç de Roques Blanques de Matadepera. Codi CAT AMMAT 03. 1936-1938.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Anna; OTERO, Iago; MANEJA, Roser; ESTANY, Gemma; BOADA, Martí (2008). Canvi global i paisatge a la Costa del Tet-Mont-rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52. Pp. 31-48. Bellaterra. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAMPS i GAMUNDI, Isaac (2002). Contribució al coneixement de l’estructura del Bloc de Roques Blanques, dins V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies, 35, pp. 173 – 176. Diputació de Barcelona. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS, Joan (2004). Les darreres vinyes del terme de Matadepera o allò que el “progrés” se’ns ha endut, dins XXV Ronda Vallesana. Matadepera. 24 d’octubre de 2004. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OMS, Oriol (2019). <span><span>Inventari d’Espais d’Interès Geològic i Miner del GeoParc Mundial UNESCO de la Catalunya Central. Memòria. Novembre 2019. Universitat Autònoma de Barcelona. GeoParc Mundial UNESCO de la Catalunya Central.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OTERO, I. (2005). Història ambiental: marc conceptual i aplicació a Matadepera (segles XVIII-XX). Terme, 20, p. 61-81. Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.</span></span></span></p> <p> </p>	XX	La façana d’un d’ells està enfonsada, i la segona presenta esquerdes importants. Els accessos a la fogaina estan tapiats. La part superior està totalment envaït per la vegetació arbustiva i arbòria.	<p><span><span><span><span><span>Roques Blanques és un turó de 587 metres d’altitud, situat entre els municipis de Terrassa i Matadepera, al sud-oest d’aquest darrer. Al nord, el delimita el torrent de Les Pedritxes i el turó de Sant Joan. Al sud-oest amb el turó de Can Candi que marca el límit amb la depressió litoral, mentre que a llevant topa amb la Riera de les Arenes i a ponent amb la Carena de Can Carbonell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conjunt format per tres forns de calç situats al vessant est del turó. S’hi pot accedir directament entrant pel carrer de la urbanització de Sant Llorenç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A diferència dels forns tradicionals que es localitzen majoritàriament al municipi, aquests són de tipus industrial. Les restes visibles consisteixen les façanes de tres forns, situats un al costat de l’altre, amb l’accés a la fogaina orientada a llevant. El primer d’ells només conserva una part del sòcol de la façana, feta de pedra. La boca mesura dos metres d’alçada per 2 metres d’amplada. La boca està tapiada. La volta és de maó disposat a plec de llibre arrenca des del sòcol. Els contraforts de pedra situats a banda i banda, ja no es conserven.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segon forn, és el menys afectat per l’obertura del carrer. Es conserva la façana (entre 4 i 5 metres d’alçada), feta de pedra i el contrafort esquerre, també de pedra. La boca, tapiada amb maó, mesura una mica més de dos metres d’alçada per dos metres d’amplada. La volta és de maó disposat a plec de llibre, de doble filera que arrenca del sòcol, fet amb pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El darrer dels forns està situat a mà esquerra del conjunt, abans de trobar les cases de la urbanització. Es conserva la façana amb els contraforts, tot i que la vegetació i l’heura que hi creix al damunt l’està malmetent greument.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés està tapiada i la seva alçada és menor, d’aproximadament 1’50 metres. La volta feta amb maons disposats a plec de sardinell, recorda més un arc apuntat rebaixat, que se sustenta en un sòcol de pedra de 0’60 m d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En obrir el carrer per a l’edificació d’una urbanització es va accelerar el procés de destrucció del conjunt. </span></span></span></span></span></p>	08120-410	Turó de Roques Blanques	<p><span><span><span><span><span>Des del punt de vista geològic, els materials observats a Roques Blanques forment part de les estructures corresponents a la Serralada Prelitoral en el sector de Sant Llorenç del Munt. Majoritàriament està constituït per materials triàsics. El segueixen després materials paleozoics i paleògens, coherents amb la formació del turó de Calderols, el Pujol i turó dels Rossos, turons on la calç hi és abundant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El conjunt de forns de calç de Roques Blanques fou inicialment propietat de Francesc Arnau i Gorina. Després dels fets de 1936, amb l’assassinat de varis empresaris de Matadepera i pobles dels voltants, l’any 1937 els obrers de Roques Blanques creen una col·lectivitat poder continuar explotant pedrera tot i declarar no saber que se n’havia fet del propietari. Finalment, davant de la impossibilitat de legalitzar la col·lectivització, els treballadors cedeixen el forn a l’Ajuntament, passant a dependre directament d’aquest. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que aquesta situació de caire provisional se soluciona l’any 1938, per un document sense signar on novament els calcinaires sol·liciten fer-se càrrec del funcionament del forn. A la tesi doctoral de Joan Comasòlives i Font, escriu, “Aquest comitè de col·lectivització funcionà entre els anys 1937 i 1938 i posteriorment traspassà la gestió de les seves activitats a l’Ajuntament, junt amb l’escassa documentació que havia generat (una capsa), passant a formar part del fons municipal”. A l’arxiu es conserven també varies factures dels anys 1936 i 1937 i un llibre Major, un llibre Diari i un llibre de Caixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel vessant terrassenc, a inicis dels anys 1960 l’empresa “Canteres Castellet” inicià l’extracció de pedra calcària del vessant sud-oest del turó coneguda com a pedrera de Can Candi (en terme de Terrassa). L’activitat continuà sense interrupcions durant quinze anys, fins que durant el transcurs de 1975 la pressió de la gent, obligà a tancar la pedrera. A partir de l’any 1992 s’inicien un seguit d’actuacions per minimitzar l’impacte ambiental. Actualment les 10,59 hectàrees són de propietat municipal, i formen part de l’anella verda del municipi veí. </span></span></span></span></span></p>	41.6050400,2.0154100	417956	4606394		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89082-dsc7134.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89082-p1440394.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89082-p1440395.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els forns formen part d’un conjunt d’edificis molt més important relacionats amb la vida diària dels calcinaires i la producció de calç. Estan situats a proximitat, però totalment deixats a l’abandó. Un d’ells visible des de la rotonda de la carretera de Sabadell a Matadepera, (x 417999 / y4606354) , i un segon edifici construït arran de pedrera del qual en manca la coberta també destinat a habitatge per als calciners (417888 / y 4606314). També és al darrera dels forns, on se situa la falla en direcció nord-est a sud-oest d’extracció de pedra relacionada amb els forns de calç (x417880 /y 4606300)	98	47	1.3	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89150	Font de la Cabana del Ton	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cabana-del-ton			Només raja en èpoques de pluja.	<p><span><span><span><span><span>Font o surgència intermitent situada per sobre de la Cabana del Ton, en una raconada ombrívola de la cinglera, on la roca està tapissada d’orella d’ós florida, falgueres i altres briòfits. Un cop situats a la cruïlla de camins que se situen en el Coll de la Castellassa, seguir en direcció al monòlit de la Castellassa de Can Torres. Dessota el rocater, un cop deixada enrere la Canal de la Dona Morta, s’endevina un corriol molt amagat, gairebé imperceptible que baixa arranat a la roca, amb un fort pendent, que no cal perdre de vista fins que arriba a la balma coneguda com a Cabana del Ton. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan finalment acaba el corriol de baixada, a mà esquerra, per sobre mateix de la balma hi ha les restes d’un petit muret de pedra seca amb un graó gairebé desaparegut, que permet accedir-hi. Entrant per aquí, a mà esquerra ja s’observa el pany de paret de la cinglera. És en aquest costat de la roca calcària que hi ha un degotall amb un petit orifici que quan plou molt, raja i omple un bassal situat al davant mateix, actualment brut de fullaraca. Si mirem al damunt mateix, a uns dos metres i mig d’alçada s’observa un retall fet a la roca amb una pica rectangular artificial feta amb maó i resseguint la paret quan el terreny baixa pronunciadament cap a la balma, encara es pot observar un canaló d’uns tres metres de llargària, fet amb morter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A excepció de la surgència, totes aquestes construccions, avui fetes malbé i sense connexió aparent, formaven part d’un sistema de captació d’aigües amb conduccions fins i tot metàl·liques que permetien abastir la balma aprofitant el desnivell del terreny.</span></span></span></span></span></p>	08120-425	Camí de la Castellassa de Can Torres	<p><span><span><span><span><span>La font està relacionada amb la Cabana del Ton, una balma murada molt amagada, amb la boca orientada a llevant de la qual encara es conserva la pica d’aigua, la llar de foc i el pedrís interior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els vestigis més recents del seu aprofitament com abric o refugi, daten de fa un segle, amb la presència del carboner matadeperenc Roc Garcia, que popularment donà nom al refugi com a la Balma d’en Roc. Posteriorment, durant els anys de la Guerra Civil espanyola, s’hi refugià un altre matadeperenc, en Ton Rossinyol, que va originar el nom amb el qual és coneguda encara actualment. Pels volts de l’any 2019, la direcció del Parc Natural prengué la decisió de desmantellar i netejar aquest indret.</span></span></span></span></span></p>	41.6313600,2.0244100	418739	4609307		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89150-p1480792.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89150-p1480790.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
56745	Can Boada Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-nou	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIX	Presenta modificacions que han desfigurat la masia original.	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta finestres rectangulars de diferents mides. Sobre la porta principal hi ha un balcó. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. A l'exterior, hi ha dues basses i un hort.	08156-5	C. dels Ferrers, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (costat intersecció av. Catalunya i C-155).		41.5698900,2.1826500	431855	4602346	1888	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56747	Can Boter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-0	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XX	L'estructura original de la casa està desfigurada.	Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. La casa té dues portes oposades, situades a les seves dues façanes. Té una edificació adossada, de nova construcció.	08156-7	C. de Sant Lluís, 15, 08184, Palau-solità i Plegamans.		41.5861100,2.1809400	431729	4604148		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56762	Can Puigoriol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigoriol	BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Puig-Oriol'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIII-XVI	Les façanes presenten esquerdes i humitats.	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Al llarg del temps, s'ha anat ampliant amb noves dependències i s'han fet modificacions del volum original, com l'enlairament de dos pisos del sostre per la part esquerra i la modificació de l'interior. AI costat de la masia hi ha el magatzem, on s'observen dos estils constructius molt diferents, tant a nivell compositiu com pels materials emprats. L'estructura de la masia és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. L'estructura del magatzem i annexos és de murs de maó massís i d'encavallades i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb la vessant esquerra partida per un volum construït posteriorment de més alçada. EI ràfec és de dues filades de teules. La façana principal, orientada a migdia, presenta el típic frontal de les masies de la comarca. En la façana principal, la porta d'entrada presenta un arc de mig punt adovellat. Al primer pis s'hi troben quatre obertures, dues de les quals presenten un tractament decoratiu: un acurat treball de l'intradós, format per arcs motllurats de tipus lobulat i motius de decoració d'estil gòtic. La finestra que es troba al damunt del portal presenta, als extrems de la traceria lobulada, dos petits caps esculpits, així com elements florals en forma de rosetes a la imposta. L'altre finestra, situada a la dreta de la primera, presenta elements decoratius de caràcter floral, esculpits a les mateixes traceries, i a les impostes de nou rosetes a més a més de dos caps d'un gran relleu, juntament amb representacions d'animals que semblen gossos. A sobre d'aquesta finestra es troba representat un Oriol (ocell). Aquesta figuració podria informar, d'una banda el tipus d'ocell que habita als boscos dels voltants i d'altra banda el cognom dels habitants de la casa. Les façanes del magatzem són de maçoneria de maó. Destaca l'entrada principal, amb un gran arc rebaixat. Al costat s'observen altres portes secundàries, més petites però també amb arc rebaixat. Es disposen finestres en planta baixa i planta pis sense gaire criteri compositiu. Fins a l'any 1954 encara es conserva l'antiga cuina amb el seu forn de pa i uns escons de fusta a la vora del foc, és a dir, la típica cuina catalana. Quan es va enderrocar aquesta cuina per modificar la planta baixa, es va descobrir un rentamans dins la gruixuda paret que separava la sala d'entrada de la cuina, del qual s'ignora la cronologia. L'interior del magatzem està dividit en subzones per emmagatzemar els diferents productes.	08156-22	C. de Can Puig-Oriol, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Les referències documentals més antigues de la casa són de l'any 1242. En el fogatge de la Parròquia i Quadra de Sant Genís de Plegamans del 1427 consta en Bartomeu Puig-Oriol. En el fogatge de 1515 de la Vegueria de Barcelona, en el terme de Plegamans, s'esmenta a Pere Puig-Oriol que, posteriorment en el fogatge de 1552, consta com a cap de casa. Els Puigoriol constitueixen una de les famílies més antigues del poble, amb l'establiment de la casa molt a principis del segle XV. Actualment el pati principal fa de taller mecànic i cementiri de cotxes.	41.5994000,2.1835800	431963	4605621		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-3.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.06.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	94\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56768	Can Valls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-6	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVIII-XIX	L'estructura de la coberta està malmesa.	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Presenta diverses construccions annexes, que s'han anat afegint al llarg del temps. Té un gran pati amb una torre que va ser un antic pou. AI fons de la casa, es troben cossos afegits destinats a explotació ramadera. L'estructura original, que encara avui es conserva, és de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta del cos principal és inclinada de dues vessants, amb teula àrab i carener paral·lel a la façana principal. Té un petit voladís que fa de ràfec. Les altres, també de teula àrab, es divideixen en cobertes a una o dues vessants segons el cas. Les façanes de la masia original estan arrebossades. Es conserven algunes façanes de les construccions afegides amb un acabat de maçoneria de pedra de riu. A la façana principal de la masia, destaca la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat, amb una marca d'un antic escut que ha desaparegut. Just a sobre de la porta, hi ha un finestral amb balcó i barana de ferro forjat. Al costat dret de la façana, hi ha tres petites finestres protegides per un ràfec de poca inclinació, amb estructura de fusta i rematat amb teula àrab. La finestra de la planta baixa té un arc rebaixat i una reixa de ferro entrecreuat. Les dues finestres de la planta primera són quadrades i estan ubicades sense cap criteri compositiu. A l'esquerra de l'eix de la porta d'accés, hi ha diferents obertures amb diferents formes i mides. S'observa una finestra amb porticó de fusta en planta baixa, amb finestral en planta pis, situat just a obre. Sembla que per aquestes obertures s'entrava el gra i els cereals als magatzems. A la façana lateral, destaca una porta d'accés amb arc de mig punt, amb tres esglaons per accedir-hi. A cada banda, hi ha finestres rectangulars i a la planta pis, un finestral amb arc de mig punt amb balcó i barana de ferro treballat i decoratiu. En l'interior de la casa es troben dues arcades ben conservades. També cal destacar les restes de dues preses de vi.	08156-28	Ctra. de Sabadell C-155, p.k. 5,5, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant de l'antic càmping).	Aparentment la casa va formar part d'un petit nucli on hi havia vàries cases. Es creu que va tenir una capella.	41.5672600,2.1599200	429957	4602072		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.05.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús