API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
88177	Roure de Can Pèlecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-pelecs	<p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles. </span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El roure de Can Pèlecs està situat a l’interior del barri, al costat de la cort dels ases. Pujant pel camí que mena a la casa, a mà dreta, es pot contemplar la seva enorme capçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un arbre de fulla caduca, del gènere Quercus, de la família de les fagàcies. El tronc, és rectilini, de quatre metres d’alçada fins a la creu, amb una potent brancada que en créixer la fulla dona una capçada perfectament arrodonida que ombreja al bestiar durant els mesos de calor. L’escorça és fosca i clivellada. Les fulles, són toves, de vora sinuosa, amb l’anvers de color verd fosc, mentre que pel revers tenen com un vellut de color verd grisós. Floreix entre els mesos d’abril i maig. El fruit és el gla, recobert per una mena de barret anomenat cúpula, amb esquames, que maduren a la tardor i llavors cauen al terra. La seva fusta és molt dura i resistent a la humitat. S’ha fet servir per fer bótes de vi i vaixells. </span></span></span></span></span></p>	08120-297	Can Pèlacs	<p><span><span><span><span><span>Si bé la dita popular “és fort com un roure” associa el roure com a símbol de fortalesa , durant l’entrevista amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni, l’Alba Escalona, masovera de Can Pèlecs ens manifesta la importància que té aquest arbre per a ells tot dient: “L’ànima valenta dels masovers de Can Pèlecs rau en aquest roure. La traiem d’aquest roure”. </span></span></span></span></span></p>	41.6438000,1.9993400	416667	4610713		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88177-p1460894.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88177-p1460992.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per no destorbar la somera prenyada, que descansava a la cort, no s’han pres les mides exactes de l’espècimen.		2151	5.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88183	Gegants de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-matadepera	<p><span><span><span>BOSCH, Marcel·lí, et alii (1982). Gegants: aportació de Matadepera al nostre folklore. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÍS, Paula; VILA, Míriam et alii (2019). 1984-2019. 35 anys Agermanament Matadepera – Mariapfarr, dins Gaseta de Matadepera. Especial Agost de 2019. Ed. Ajuntament de Matadepera. Impremta Pagès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(2000). Gegants !! Terrassa – Matadepera. <a href='https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca'>https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca</a> [consulta realitzada el 26 de gener de 2021].</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Matadepera té dues parelles de gegants: en Llorenç i l’Agnès són els gegants antics. En Pepet i al Marieta són els gegants nous. Però en Llorenç i l’Agnès tenen les seves rèpliques, a les que se’ls hi ah tret pes per facilitar la seva maniobrabilitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Llorenç i l’Agnès es basen en la llegenda del drac de Sant Llorenç. Però com diu Pepita Torrella (1982), el gegant Llorenç encarna “la figura del protector i alliberador de la donzella Agnès, representatius de la muntanya i el poble respectivament, significatius de la unió existent, de sempre i per sempre, entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la vila de Matadepera”. El model que es pren per a realitzar la figura del gegant Llorenç és el comte Guifré el Pelós, que sintetitzava la pròpia història de Catalunya amb el corresponent component llegendari i un “homenatge als homes valents i generosos de les contrades, ferrenys d’aspecte extern, però amb un inacabable doll de bondat en el seu cor”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El model per l’Agnès fou la Marta Busqueta i “havia de ser el prototipus d’una noia senzilla, mataperenca, de bon veure. Com un homenatge merescut a les noies del nostre poble” (Marcel.lí Bosch; 1982).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Llorenç fa 4’7 metres d’alçada i pesa 92 kg; i l’Agnès fa 4’25 metres d’alçada i té un pes de 86 kg. Només el cap del Llorenç pesa 25Kg més sis i mig del drac. El cap de l’Agnès arriba als 15 kg.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els inicis del projecte hi trobem a Manel Carrera i Maria Palau, que va fer els primers dibuixos dels gegants. Fou Josep Casamada i Biosca el responsable de l’execució i la coordinació amb un equip ampli i multidisciplinari per tal d’assolir els objectius plantejats. Tomàs Font i Guillué fou el tècnic per treballar en la fibra de vidre i el polièster, materials amb els que estan fets. La part de la fusteria va correspondre a Isidre Gibert i Ventura i a Joan Ventayol i Sala. El tema de vestuari va anar a càrrec de Lluís Labòria i Martorell i Carme Rojas i Solís. La perruca de l’Agnès la va fer Pere Villagrasa i Corderas. Jaume Gironès i Lavara va pintar el casc i l’empunyadura de l’espasa. Les joies foren responsabilitat de Lida Calero i Escudero i Isidre Gibert. I el cuiro d’Antònia Casamada i Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1990, s’estrena una nova parella de gegants: el Pepet i la Marieta. El Pepet està dedicat al Pepet de cal Tanta, pregoner durant molts anys. Té una alçada de 3,65 metres i pesa 40 kg. La Marieta està dedicada a la Marieta de cal Baldiró, hostelera molt famosa. Fa 3,60 m. d’alçada i pesa 42 kg. Els va construir en Ramon Aumedes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha una bona col·lecció de gegantons que representen persones emblemàtiques del poble: com l’Edi amb l’Eduard Torres (1999); Mossèn Manel (2000); en Pere Bolet (2001); en Mingo Comasòlivas (2002); l’Isidre (2003), la Heidi (2004), en Joan Moreno (2006); el Pere (futbolista) i la Mata (jugadora d’hoquei) , Mireia Solsona (alcaldessa); la Ginesteta, gegantona del CEIP La Ginesta; en Cèsar August, pels més menuts; o en Jan de la riera, del CEIP Joan Torredemer; en Hans, que és un regal del municipi agermanat de Mariapfar per una festa major, que també té una rèplica. Alguns d’ells realitzats per en Jordi Grau en el seu taller “el Drac Petit”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més a més hi ha un parell de capgrossos: la Mercè (2005) i un sense nom compreat a la botiga del Ingenio.</span></span></span></span></span></p>	08120-298	Matadepera	<p><span><span><span><span><span>Els Amics dels gegants de Matadepera es crea l’any 1981. El dia 6 de juny de 1982, s’inaugura la primera parella de gegants, en Llorenç i Agnès, noms que corresponen a la muntanya al peu de la qual hi ha Matadepera i a una cova de la mateixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la Festa Major d’aquell any (el 29 d’agost) es va celebrar la Iª Trobada Internacional de Gegants, amb la participació de 412 gegants de Catalunya i l’estranger.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu anys més tard, el juliol de 1992, amb motiu del desè aniversari de la I Trobada Internacional , s’organitza la II Trobada Internacional i, a la vegada, la VIII Ciutat Gegantera de Catalunya que acull 640 gegants de tota Europa i també un del Japó. Aquests fets concentren a Matadepera més de 7.000 persones entre portadors i acompanyaments musicals. L’any 2007 es fa la IIIª Trobada Internacional. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2015 es fa, a Matadepera, la trobada comarcal de gegants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 19 de març de 2019 els Amics dels Gegants de Matadepera, organitzaren la Festa dels Gegantons a la plaça del Casal de la Cultura amb motiu de captar matadeperencs que volguessin formar part de l’entitat. </span></span></span></span></span></p>	41.5967200,2.0266500	418882	4605460	1982 i 1990	08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88183-0028824mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88183-0031609mb.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Maria Palau i Josep Casamada	La parella d’en Llorenç i l’Agnès van participar a la cerimònia d’obertura del Campionat mundial de futbol de l’any 1982, a Barcelona.	98	53	2.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88184	Plantades de pessebres a Sant Llorenç del Munt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantades-de-pessebres-a-sant-llorenc-del-munt	<p><span><span><span><span><span>ALAVEDRA BOSCH, Josep (2020). La pujada del pessebre a la Castellassa de can Torras al Vallès; </span></span><a href='https://www.isabadell.cat/immaterial-valles/la-pujada-del-pessebre-a-la-castellassa-de-can-torras-al-valles/'><span><span>https://www.isabadell.cat/immaterial-valles/la-pujada-del-pessebre-a-la-castellassa-de-can-torras-al-valles/</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 24 de febrer de 2021].</span></span></span></span></span></p> <p>MASSÓ GARCIA, Albert; MASSÓ GARCIA, Òscar (2017). Els forns del calç de Matadepera. L'exemple dels forns d'en Corcola, d'en Ton i del camí d'en Girabau, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Matadepera, pp. 67-76. 8 d’octubre de 2017. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</p> <p><span><span><span><span><span>MASÓ GARCIA, Òscar (2010). </span></span><em><span><span>La Castellassa de Can Torras: historia, tradició i llegenda</span></span></em><span><span> . Farell editors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MASÓ GARCIA, Albert i Òscar (2017). Escalada i pessebres a la Castellassa de Can Torras; dins Ronda Vallesana, núm. XXXVII. Sant Feliu del racó (Castellar del Vallès). Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, pp. 77-84.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2018). Portada de pessebres a la muntanya; dins Inventari del Patrimoni Immaterial de la vegueria del Penedès; </span></span><a href='https://www.immaterialpenedes.cat/inventari/22/97'><span><span>https://www.immaterialpenedes.cat/inventari/22/97</span></span></a></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>El cicle de Nadal és un dels períodes més rics en tradicions en tot l’any. Una de les més recents, però que ja comença a tenir molta història al darrera són les pujades o plantades de pessebres a cims, muntanyes o espais emblemàtics. Un dels espais més emblemàtics és la de la muntanya de La Mola, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Segons Alavedra (2020), entre Santa Llúcia i Reis es poden localitzar un centenar de pessebres repartits en diferents indrets d’aquesta muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La iniciativa sorgeix d’entitats excursionistes, colles d’amics o famílies. El més veterà d’aquests entorns seria el de la Cova Simanya, a Sant Llorenç Savall. Però pel que fa a Matadepera el més antic és el que es posa des de l’any 1966, al cim de la Castellassa de can Torras. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Castellassa de Can Torras és una de les roques més singulars del massís de Sant Llorenç, dins el terme de Matadepera, a la vessant sud-est de Sant Llorenç del Munt, damunt de la carena de l’Illa i els sots de Matalonga i la Carda; i a tocar amb el terme municipal de Castellar del Vallès. Està formada per tres cims, de nord-est a sud-oest: la Torre (835 m), la Cabreta (830 m) i la Gepa (832 m). El lloc també es coneix com “les Castellasses”, principalment a Terrassa i Sabadell; “el Camell”, per la semblança que té amb el camell comú</span></span><span><span> o dromedari; o “la Roca del Pastor”, arran de la llegenda del Pastoret de les Arenes, de Castellar del Vallès, el qual va enfilar-s’hi originant el miracle de la Mare de Déu de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta pujada està organitzada, des del 1966, pel Centre Excursionista de Castellar del Vallès, es realitza el segon diumenge de desembre. La concentració es fa a Castellar del Vallès per arribar aproximadament a les 10:00h al peu de la Castellassa, on s’esmorza. Tot seguit un petit grup d’escaladors preparen l’ascensió i comença el trasllat del pessebre que va passant de mans en mans, des dels més petits fins als escaladors, que seran els responsables de fixar-lo dalt del cim. El pessebre es planta al cim més alt, La Torre (835). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Han estat diferents els constructors d’aquest pessebre que cada any es diferent: Josep Llinares, Albert Antonell, Gonçal López i Joan Muntada. Per la Candelera, els mateixos escaladors que el van pujar, ara el van a recollir. Tots els pessebres es conserven a la seu del centre Excursionista de Castellar del Vallès.</span></span></span></span></span></p>	08120-299	Sant Llorenç del Munt	<p><span><span><span><span><span>Des dels seus inicis, l’excursionisme a Catalunya ha estat vinculat a la descoberta i recuperació d’un sentiment nacional, amb un afany científic més enllà del vessant esportiu. Quan neixen les primeres associacions excursionistes, el pessebrisme és una tradició molt arrelada, a les cases, a les esglésies i en l’espai públic i mediàtic de l’època.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les primeres notícies, que recull la premsa barcelonina, ens situen als anys 50 del segle passat. Un dels pessebres més celebrats i populars fou el que es portava al cim de Les Agudes. Fou una iniciativa del Grup Excursionista de <em>La España Industrial</em>. La primera edició fou l’any 1957 i es repetí successivament durant molts anys. Així ho explica el corresponsal de Tele exprés (8 de desembre de 1970, pp. 15):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>El próximo día 13 de diciembre, tendrá lugar la colocación del Pessebre dels Muntanyencs en la cumbre de Les Agudes, punta cimera del Montseny. Como ya es tradicional, esta será su catorceava edición, el Pessebre será trasladado a pie desde Barcelona, por equipos de montañeros que desde las 3 de la tarde del sábado día 12 hasta las 12 de la mañana del domingo, se irán relevando durante su recorrido por Montcada, Montornés del Vallés, la Roca, Cardedeu, Villalba Sasserra, Sant Celoni, Campins, Santa Fe del Montseny y la cima de Les Agudes. A la llegada del Pessebre a Santa Fe, aproximadamente las 9 de la mañana, se celebrará la santa misa y bendición. La organización de este acto cultural y deportivo, corre a cargo del centro excursionista ·Els Blaus y está patrocinado por la Federación Catalana de Montañismo. El Pessebre, representado en una estela de madera tallada ha sido realizado por el artista sarrianés José M.ª Nuet Martí. La entidad organizadora prepara su servicio de autocares para el traslado a Santa Fe del Montseny y regresso”.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ben aviat proliferaran les associacions excursionistes que imitin aquesta iniciativa tan exitosa. Fins i tot, l’any 1959, trobem el primer pessebre submarí, que es col·loca a les Illes Medes. La visió de Josep Maria Garrut (1968) es prou aclaridora quan diu que:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(...) a Catalunya, no hi ha cim ni gairebé tossal una mica alterós o amb anomenada, en que uns benemèrits ciutadans no ni endeguin un Pessebre. Però si generalment aquests pessebres poden ésser visitats pels excursionistes habituals de motxilla, també n'hi ha d'altres en que cal fer servir la corda i els claus, només assequible als iniciats. Però també ha penetrat en el pregon dels abismes, en coves i avencs i fins i tot en el fons del mar. No fa molts anys, els nostres «homes- peixos» en portaren un amb figures de plom, sota l'illa gran de les Medes' (Jordi MONTLLÓ, 2018).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 1966 socis del Centre Excursionista de Castellar del Vallès, l'antiga Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc (SEAC), plantà un pessebre al capdamunt de la Castellassa de Can Torres. El seu autor fou en Josep Llinares, que encara en continua fent actualment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta tradició compleix un ritual ben especial que el fan singular. La data escollida és normalment un diumenge de dsembre proper al Nadal. Un grup de socis surt a primera hora del matí i recorre a peu, com mana la tradició, el mateix recorregut realitzat la primera vegada. Un dels principals protagonistes és en Jaume Torrents, que durant anys, s'ha dedicat a preservar el traçat i modificar-lo lleugerament degut a les noves construccions o talls de noves pistes forestals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pessebre es transporta en una moxil·la vella cedida pel soci Josep Sors. Un cop arribats als peus de la Castellassa, s'hi apleguen avis, fills i excursionistes dels pobles veïns. Tots en barretina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre els escaladors preparen el material d'escalada els acompanyants, en rotlle, canten nadales mentre el pessebre desfila de mà en mà pels cantaires fins arribar a mans del més petit de tots, que protagonitza el solemne acte de lliurament a mans dels escaladors. De vegades són nens que l'any abans encara no havia nascut i que els pares mantenen en braçós en un acte simbòlic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els escadors el tornen a posar dins la motxil·la i inicien l'escalada per la via normal. En acabat es comparteixen turrons i neules i es fa una salutació triomfal en el moment en que els escaldadors han assegurat el pessebre. Un cop finalitzada la plantada cadascú marxa cap a casa, donant per finalitzat l'aplec.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'únic any que no es va fer plantada de pessebre fou el 1971 ja que la SEAC realitzà el pessebre que s'havia de pujar a les Agudes del Montserny, efectuat pel soci Albert Antonell i que cada any havia de fer una entitat diferent. </span></span></span></span></span></p> <p>Els pessebres, confeccionats a mà, es preserven a les dependències del CE Castellar, a excepció de dos, destruïts per brètols.</p> <p>Una quinzena de dies abans de pujar-lo a la Castellassa, el pessebre s'exposa a l'aparador de la Casa Pascuet de Castellar del Vallès. Actualment es fa en un altre indret ja que la botiga ha tancat. Després de la Candelera, els escaladors van a recollir el pessebre i el tornen a Castellar del Vallès per a la seva preservació.</p> <p>Els pessebristes que han realitzat els pessebres són, en Josep Llinares, que a més de fer el primer, també va ser l'autor del cinquantè aniverssari, el 13 de desembre de 2015 (s'instal·là una càmera en el pessebre i un dron). En Gonçal López, l'Albert Antonell i en Joan Muntada.</p> <p>Alguns dels escaladors han estat, en Joaquim Castany i Jaume Estapé, Martí LLobet i Josep Maria Torras, i Martí Llobet i Dani Sagrera. També hi ha hagut en jaume Sors, la Mercè Costa, els germans Masó Garcia, l'Esteva Ogaya, el Rafel Serra, etc. I durant aquests anys han tingut visites d'escaladors pioners de la serra de Montserrat com Agustí Ventura i Joan Nubiola. </p>	41.6362100,2.0276600	419016	4609843		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88184-p1050299.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88184-p1050298.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88184-dsc08125.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Des de 1977 també es porta un pessebre a un avenc del cim de La Mola. L'any 1962, el Grup Talps del Centre Excursionista del Vallès començà a baixar un pessebre a l'Avenc del Club, situat a mà dreta del camí que mena a Can Pobla. Cinc anys més tard, el 22 de desembre de 1967 uns dels joves que hi baixava el pessebre va patir un accident i es deixà de fer.	98	2116	4.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88185	Pou de la Barata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-barata		XVIII-XX	Manca la corriola i la travessa, i està envoltada de bardisses.	<p><span><span><span><span><span>Registre cilíndric i pou vertical excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, d’on probablement capta la beta d’aigua. Està construït en pedra amb reforços practicats en una època posterior a base de fileres de maó pla i morter de calç barrejat amb pedruscall. No es pot veure el seu interior perquè està cobert amb una xapa de ciment, probablement per evitar accidents, ja que aquest, tot i estar en una finca privada, és accessible des del marge del camí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu diàmetre interior és d’1’30 m i el gruix de murs de 0’38 m. En el nivell superior el pou (2’30 m) estava envoltat amb un brocal, a mena d’ampit o parapet, sobre el qual hi anava instal·lada una barra travessera amb una corriola i una corda que permetia baixar i pujar la galleda amb aigua. La boca actual entre pilars és de 0’95 m i l’ampit de 0’45 m respectivament.</span></span></span></span></span></p>	08120-300	La Barata		41.6411100,1.9912000	415985	4610422		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88185-dsc8630.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88185-p1450876.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88185-p1450880.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El pou pertany al mas de la Barata.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88186	Dipòsit de la Torre Salvans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-torre-salvans	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p>	XX	La propietat ha encarregat un estudi per documentar i preservar les inscripcions fetes a l'interior durant l'ocupació de la finca a l'any 1938, fetes per soldats republicans.	<p><span><span><span><span><span>El dipòsit o cisterna de la Torre Salvans, està situat al darrera de la casa, fonamentat a la roca, al bell mig d’una gran solera de conglomerats que s’inicia a la Roca del Corb i es perllonga, en direcció est fins a tocar la riera de les Arenes. Forma part d’un senzill i alhora complex sistema de recollida d’aigües pluvials que ha permès l’aprovisionament d’aigua de boca, fins l'arribada de l’aigua de la xarxa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consisteix en una construcció de planta circular, d’uns tres metres de diàmetre per 4 a 4’5 metres d’alçada aproximada. El paredat està fet de còdols collats amb morter. La coberta, està lleugerament bombada, amb un petit ràfec decoratiu de maons. Entrant per la porta de ferro, hi ha un espai destinat al magatzematge d'eines i altres. A la part superior és on se situa el dipòsit, per guanyar alçada i donar més pressió a l'aigua fins a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l'exterior, en un dels costats, s'hi afegí un safareig, utilitzat com a piscina, i actualment en desús.</span></span></span></span></span></p>	08120-301	Torre Salvans	<p><span><span><span><span><span>La casa d’estiueig fou acabada de construir l’any 1929, sota la direcció de l’arquitecte Marià Espinal. El seu propietari, Francesc Salvans tenia al seu capdavant més de tres mil treballadors. L’any 1933 seria també diputat per la Lliga Catalanista al Congrés. Només esclatar la Guerra Civil, el 24 de juliol, assassinaven a l’empresari, juntament amb el seu fill Joan i Agustí Prat, Gaietà Vallès, Manel Vallhonrat, Josep Maria Duran, Joaquim Barata i el notari Francesc Badia. Els autors foren els membres del grup “Los Chicos del Pedro (en referència a Pedro Alcocer o Pedro el Cruel). Els executaren a la cuneta, prop de l’Alzina del Sal·lari. La família, va instal·lar-se a Barcelona i més endavant a Sevilla i Burgos. L’Ajuntament de Terrassa s’encarregà de la casa i col·lectivitzar l’empresa Saphil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre els nacionals avançaven i el trasllat de les Corts a Barcelona, el govern republicà buscà una casa on refugiar al president Manuel Azaña. El mes de novembre de 1937, visiten la Torre Salvans durant i després d’unes modificacions estructurals aquest s’instal·la a Mapadepera, sense aixecar massa sospites.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al soterrani de la casa, s’hi construí un refugi. A l’est de la Roca del Corb, s’hi col·locà una niu de metralladora antiaèria, de formigó, amb un dipòsit a la part inferior per emmagatzemar la munició i una petita caserna per al destacament destinat a la vigilància.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es van construir varies plataformes amb anclatges per a metralladora en diferents indrets estratègics semi-amagades per la vegetació . Un d’ells, localitzats durant la realització del Mapa de Patrimoni de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop finalitzades les obres, pel mes de febrer de 1938, el president Azaña i la seva esposa, Dolores Rivas, amb la guàrdia personal formada per una seixantena de soldats i els seu equip, s’instal·laren a la Torre Salvans. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>A la casa s’hi dugueren a terme algunes reunions de ministres, redactà les seves memòries i el discurs de les tres “P”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abandonà Matadepera el 21 de gener de 1939. El dia 5 de febrer marxava cap a l’exili, a França i el 27 dimitia com a president. Un cop finalitzada la guerra, la família Salvans recuperà la propietat.</span></span></span></span></span></p>	41.6383500,1.9909900	415964	4610116		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88186-p1460620.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88186-p1460638.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ignasi Escuder	Al seu interior, s’hi localitzen grafits de caire militar, probablement realitzats per la guàrdia del darrer president de la República espanyola, Manuel Azaña, quan ocupà la Torre Salvans entre finals de 1937 i el mes de febrer de 1938. S’hi localitzaren, a més a més d’uns tinells situats al damunt de cadascuna de les cinc finestres circulars, un seguit de grafits i dibuixos, alguns d’ells molt malmesos per la mateixa humitat: “A 8 del 10 del 1938” (situat a la llinda interior de la porta); un parell d’estrelles dibuixades en cadascun dels vèrtexs de la porta; “catalans”; “batallón”, “García”; “Viva España por...”	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88187	Restes d'habitat de la Roca del Corb	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dhabitat-de-la-roca-del-corb	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Malgrat queden algunes estructures muràries, els indicis observats de rebaixos importants en el terreny, sembla que s’hauria dut a terme una excavació no autoritzada.	<p><span><span><span><span><span>Restes d’una construcció de planta rectangular situada al nord-est de la Roca del Corb, en la prolongació d’aquest gran bloc de conglomerat que s’estén cap a la riera de les Arenes. L’accés es fa entrant pel bosc, seguint un corriol que mena des del Torrent Roig cap al recollidor de la Torre Salvans. Un cop allí, seguir el corriol en direcció nord est una quarantena de metres i entrar sota els arbres que separen els dos vessants. Al dessota d’unes alzines, hi ha les restes visibles de dos murs d’un metre d’amplada per 0’80 m d’alçada màxima. L’escaire és perfectament visible. La llargada dels murs és de sis metres pel més llarg i d’1’20 pel més curt. L’espai rebaixat per una excavació furtiva senyala una estructura rectangular d’entre sis a vuit metres de llargària per uns cinc d’amplada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les úniques restes observades corresponen a estructures muràries, a excepció d’una peça de 0’20 m de costat amb l’exterior arrodonit; Una cara plana i l’altre més bombada, que podria correspondre a una pedra de moldre.</span></span></span></span></span></p>	08120-302	Entre La Barata i la Torre Salvans		41.6382500,1.9896200	415850	4610106		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88187-p1460583.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88187-p1460587.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88187-p1460582.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquestes restes, en el mapa interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal (2020), consten amb el nom de 'Ruïnes de la Torre del Salvans', tot i que pertanyen a la finca de La Barata.	98\|94	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88188	Torre Salvans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-salvans	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>La Torre Salvans està situada al nord del nucli de Matadepera, molt a prop de la Barata i la carretera BV-1221. Es tracta d'una gran casa formada per diferents cossos. El cos principal és de planta quadrada i coberta de teula àrab piramidal a quatre aigües. En alçada consta de planta baixa, dos pisos i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està aixecada sobre una plataforma de pedra que anivella el terreny i permet que la casa no quedi enclotada. Li proporciona una bona estructura de fonamentació, una prolongació i estabilitat i presència i visibilitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal s'orienta a sud-oest i s’obra davant un gran pati que connecta amb el cos annex i està delimitat per una balustrada. La composició de la façana és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat, amb una decoració classicista on destaquen els capitells corintis. En planta baixa, aquests eixos estan definits per la porta d’entrada al centre, i dues finestres als eixos laterals. La porta és de punt rodó motllurat i s’accedeix a través d’una escalinata per superar un petit podi que no és res més que la part superior de l’estructura sobre la que s’aixeca tota la casa. En el primer pis, els tres eixos es defineixen per tres finestres de llinda recta, igual que la resta de finestres, tant de planta baixa com de segona planta. Entre la planta pis i les golfes destaca un entaulament, amb arquitrau motllurat, un fris ample i llis amb una cornisa de coronament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La decoració de la façana principal està formada per esgrafiats geomètrics combinats amb sis pilastres coronades per capitells corintis. Destaca un medalló amb representació figurativa damunt el portal d’accés. A les façanes de llevant i de migdia presenta dues terrasses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el soterrani es conserva el refugi que utilitzà Manuel Azaña, president de la República, durant la seva estada a la Torre Salvans, l’any 1938. Aquest refugi té una sortida a l’exterior. També hi trobem una cuina i un celler.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord-oest de l'edifici principal hi ha un cos auxiliar de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de quatre aiguavessos de teula àrab. Aquesta casa fou l'habitatge dels masovers. El costat oest de la propietat està enjardinada i es conserven les cotxeres.</span></span></span></p>	08120-303	Torre Salvans	<p><span><span><span><span><span>Torre Salvans rep el nom de la família Salvans d’industrials egarencs. L’any 1919, Francesc Salvans funda l’empresa Saphil, fruit de la fusió de quatre empreses més petites. És un dels fundadors de l’Hospital de Terrassa i també fou tresorer a la caixa d’Estalvis de Terrassa. En l’àmbit polític era militant de la Unión Monárquica Nacional i, posteriorment, ingressa a la Lliga Catalana. L’any 1916 sol·licita llicència per construir una torre prop de La Barata. La construcció es realitza entre 1925 i 1030 i l’arquitecte és Marià Espinal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 24 de juliol de 1936, Francesc Salvans i el seu fill, junt amb set persones més vinculades a terrassa i Matadepera, són assassinades prop de La Barata, a la carretera de Terrassa a Talamanca. Dos dies més tard, la Generalitat incauta la finca, juntament amb La Barata, per tal de protegir-la, untament amb el patrimoni artístic que contenia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre febrer de 1938 i gener de 1939 hi feu estada Manuel Azaña, President de La República “amb familiars i tot el seu equip d’auxiliars i servei [...] i a la casa pairal contigua de La Barata s’hi instal·là la Guàrdia Presidencial que l’acompanyava” (J.M. Pey, dins FONT: 2014). Fruit d’aquesta estada es conserven les restes d’estructures destinades a la vigilància, observació i control antiaeri per instal·lar niu de metralladora. La resta més ben conservada és una mena d’estructura de formigó a modus de torre amb dipòsit de municions i atalaia per la metralladora. És conegut, erròniament, en la planimetria com a búnquer d’Azaña. Fins i tot, en algun document l’han batejat com a búnquer Lasaña.</span></span></span></span></span></p>	41.6381200,1.9915600	416011	4610089	1925-30	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88188-p1450717.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88188-p1450719.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88188-p1460615.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88188-p1460724.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-07-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ignasi Escuder i Marià Espinal	Aquesta torre conserva diversos punts d’interès. El més conegut i popular és el refugi de la Guerra Civil espanyola, utilitzat per Manuel Azaña, l’any 1938. Però un dels més desconeguts i interessants és el sistema de recollida d’aigua pluvial i d’escorrentia per abastir la finca.	99\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88189	Sistema de recollida d’aigües de la Torre Salvans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-recollida-daigues-de-la-torre-salvans	<p><span><span><span><span><span>AA.VV (2000). Manual de captación y aprovechamiento del agua de lluvia. Experiencias en América Latina. Serie: Zonas àridas y semiárdias, 13. Organización de las Naciones Unidas para la agricultura y la alimentación. Oficina Regional de la FAO para América Latina y el Caribe. Santiago, Chile.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VÀSQUEZ, Absalón; VÀSQUEZ, Issaak; VÀSQUEZ, Cristian (2014). Cosecha del agua de lluvia y su impacto en el proceso de desertificación y cambio climático. Aleph Impresiones S.R.L. Perú. </span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La Torre Salvans, està situada al sud del mas de La Barata, en el vessant hidrogràfic dret de la Riera de les Arenes. Les seves terres s’estenen entre els torrents Roig i el de la Mamella, dos torrents actius en èpoques de fortes pluges que s’originen al nord i al sud de la Roca del Corb respectivament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les grans soleres de conglomerats originades a l’est de la Roca del Corb es perllonguen fins a tocar la riera. I és precisament aquests grans roquissars que els propietaris de la casa varen saber aprofitar per a obtenir de manera sostenible un recurs molt preuat ja en temps passats: l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un senzill i alhora complex sistema de recollida d’aigües pluvials ha permès l’aprovisionament d’aigua de boca fins l’arribada de l’aigua de la xarxa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El més imponent de tots és un complex sistema d’escolament, dividit en tres trams que s’inicia en una gran solera de conglomerat al nord-oest de la casa. A la part inferior, limitant naturalment amb un alzinar hi ha el recollidor, un muret de pedra en forma ventall o con gairebé imperceptible. Mesura 75 metres de llargària per una alçada màxima al centre d’1’50 metres. En aquest indret més profund s’hi ha excavat un forat amb un reixat que reté les impureses (còdols, fulles...). La seva funció és engolir l’aigua com un embut per després, aprofitant el desnivell del terreny, baixar fins a una cisterna situada entre la casa i la masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’engolir l’aigua del recollidor, el segon tram s’inicia amb una canalització soterrada reforçada en alguns trams per murs de pedra seca. Aquesta transcorre pel que ara és un bosc d’alzines, fins que després d’una recta final reforçada amb un muret de pedra seca, i una reixeta per evitar l’accés a petits mamífers, l’aigua arriba al tercer i darrer tram, on la canalització aflora a la superfície. Consisteix en una canal rectilínia que segueix el pendent natural de la roca. Està reforçada per un mur de pedra i una filera de maó pla a ambdós costats dels ampits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al final d’aquesta, hi ha una plataforma obrada, amb una derivació central, de manera que l’aigua, en arribar al capdavall queda equitativament repartida per dos canalons (dret i esquerra) i d’aquí l’aigua sobreseeix a través de sis brocs de ferro repartits a la part superior del mur de contenció. L’aigua llavors, cau a través d’uns conductes (actualment desapareguts) cap a una mena de caixons fets amb maó que a través d’uns orificis rectangulars engoleix l’aigua cap al pou de la cisterna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta estructura d’emmagatzematge d’aigua és una construcció de planta rectangular, amb els costats atalussats, construïda en part fent un rebaix a la roca. La coberta és plana, feta amb rajola catalana. Les parets exteriors, de pedra de manera que queda perfectament integrada en el paisatge. Un muret de mig metre d’alçada tanca tot el perímetre superior a excepció del costat nord, on a l’extrem del mur nord i nord-est, hi ha una obertura amb l’escala d’accés al terrat. Entre ambdues escaletes, hi ha una torreta de planta quadrangular amb coberta piramidal. Es tracta d’un pou per on l’aigua cau a la cisterna a través d’una canal situada a l’altre costat del mur perimetral del terrat (arran de la paret orientada al nord).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més, la pressió originada per aquest sistema constructiu permet transportar l’aigua amb la força suficient perquè, a través d’un conducte soterrat en direcció nord-est, porti una part de l’aigua fins a un dipòsit situat a una quarantena de metres en direcció nord-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El dipòsit, consisteix en una construcció circular d’uns tres metres de diàmetre per 4 a 4’5 metres d’alçada aproximada (en superfície). El paredat està fet amb còdols collats amb morter. La coberta, està lleugerament bombada, amb un petit ràfec decoratiu de maons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En direcció nord-est té una porta de ferro. Els brancals i l’arc rebaixat són de pedra molt més grossa que en la resta de construcció visible. A la part inferior, hi ha cinc obertures circulars idèntiques. Dues d’elles estan parcialment tapiades. Les altres finestres visibles, tenen una reixa de barrots. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Passat aquest darrer element, el gran aflorament de conglomerats es perllonga en direcció nord. Baixant a la cota 674 m s’endevinen un seguit de murets d’una vintena de centímetres d’alçada que després d’un recorregut de 70 metres aproximadament permeten recollir les aigües pluvials i conduir-les aprofitant el desnivell fins a dos dipòsits circulars. L’aigua es recull en un pericó de derivació cap a dos petits aqüeductes, el més antic, al darrera, amb dos arcs i pilars de maó i pedra. El més modern sembla construït a posteriori. El pilar és fet de maó i l’aqüeducte és semblant a una biga de formigó que presenta força fissures. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre el camí murat que mena de La Barata a la Torre Salvans, un cop passats els dos dipòsits (a mà dreta) gràcies a la desbrossada dels marges encara s’endevina la rampa d’accés fins als dipòsits (que va de sud a nord). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Després d’aquestes construccions s’han detectat les restes d’un tercer recollidor encara més al nord, que recollia les aigües per darrera de la masoveria de La Barata.</span></span></span></span></span></p>	08120-304	Torre Salvans	<p><span><span><span><span><span>La recollida d’aigua de pluja i de rosada per escolament es fa des de temps immemorials per a proveir-se d’aigua potable i també per als ramats i regar. Normalment, el sistema més antic era a través del condicionament dels turons amb la construcció de canaleres fins arribar a una bassa, excavada a la roca i fins i tot al terra però impermeabilitzada amb argila. </span></span></span></span></span></p>	41.6372100,1.9887500	415776	4609991	1925-30	08120	Matadepera	Restringit	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ignasi Escuder	La recuperació d’aquests antics sistemes ideats per a recuperar l’aigua com a recurs natural cada vegada més preuat, hauria de poder-se preservar entès com un exemple de sistema sostenible i perfectament integrat a la natura. La seva empremta en el paisatge és totalment imperceptible i si bé no s’utilitzaria com a aigua de boca, sí que ho podria ser per al reg, els sistemes de calefacció de la casa o pels sistemes d’higiene personal, previ filtre, però també per captar aigua cap a una bassa adreçada a la protecció d’incendis.		47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88190	Restes d’hàbitat de la Canal de la Pedrera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dhabitat-de-la-canal-de-la-pedrera		XIX-XX	S'ha detectat per la presència de ceràmica moderna en superfície i la resta de dos murets, molt malmessos.	<p><span><span><span><span><span>Restes d’una construcció situades al costat esquerre del camí o corriol que neix darrera Can Pèlacs, i puja resseguint la Canal de la Pedrera fins a enfilar-se cap a la carena del Pagès. Ben aviat, en el vessant hidrogràfic dret de la canal s’observen palplantats varis blocs de pedra força arrodonits, fins que de sobte, en el mateix costat del camí s’observa una rampa amb restes de ceràmica comuna datables entre el segle XVIII i principis del segle XX. A mà esquerra mateix coincidint amb la part posterior d’un bloc ciclopi, es pot veure una estructura muraria d’uns tres metres de llargària per 1 m d’amplada que forma un angle recte amb un mur de les mateixes característiques. Sembla un xic atalussat però la terra i la vegetació que hi creix al damunt impedeix treure’n més conclusions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En tota la zona, entre les roques i escampats pel terra, s’ha pogut localitzar gairebé un càntir sencer, restes d’una o varies cassoles de terra, plats de diferents mides i èpoques. En un altre costat s’ha localitzat un tros petit de planxa de fibrociment, sense poder determinar el seu origen. </span></span></span></span></span></p>	08120-305	Vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Pedrera	<p><span><span><span><span><span>A l’altre costat de la canal, en el seu vessant hidrogràfic esquerre, hi ha una construcció de recollida d’aigües coneguda com “el recollidor d’aigua de Can Pèlacs”, encara emprat per la casa, que no disposa d’aigua de xarxa. Una construcció amb una estructura murària imponent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sense poder determinar res més s’avança la hipòtesi de que en aquest indret hi hagués una construcció o barraca que hauria pogut servir als picapedrers que treballessin en aquesta construcció.</span></span></span></span></span></p>	41.6462000,2.0090900	417482	4610970		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88190-p1460429.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88190-p1460435.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Restes identificades en el transcurs d'elaboració del present treball.	98	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88192	Contracte de masoveria de Can Pèlecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/contracte-de-masoveria-de-can-pelecs		XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>Un contracte de masoveria és un acord jurídic de parceria entre dues parts en virtut del qual una persona s’obliga a treballar la finca d’una altra, viure en la propietat, lliurar-li una part pactada dels fruits i actuar com a encarregat del propietari (</span></span><a href='https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0193299.xml'><span><span>https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0193299.xml</span></span></a><span><span>).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest cas concret, la característica del contracte de masoveria de la finca de can Pèlecs, és que s’ha fet de forma oral, seguint el dret civil català; entre els pares de l'actual masovera (AEB) amb FSA, com a representant de la propietat. Això va ser fa 32 anys, pels volts de 1988.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La filla de l’Enric i l’Alba, ens explica que el seu pare li va transmetre oralment els termes del contracte dient que “són indeterminats en el temps, en condicions privades i particulars, amb persones iguals i amb voluntat lliure”.</span></span></span></span></span></p>	08120-306	Can Pèlacs	<p><span><span><span><span><span>L’AEB va arribar a can Pèlecs quan ja tenia 17 anys, a punt de complir-ne 18, amb el seu germà EEB i els seus pares, que es van instal·lar com a masovers l’any 1988. La mare provenia d’una família de pagesos rabassaires de Rubí. És neta i besneta de masovers. Durant la Guerra Civil van perdre les terres que treballaven. El pare provenia d’una família de pagesos propietaris, també de Rubí; però ell era el cabaler, el segon després de l’hereu, i va buscar noves terres per treballar renunciant a la legítima. Van anar a parar a Santa Oliva, prop del Vendrell, al Baix Penedès. Va tenir un accident amb un any immobilitzat, durant la convalescència va llegir un anunci on s’oferia la masoveria de can Pèlecs i prengueren la decisió d’acceptar-la.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La masovera anterior havia mort d’una llarga malaltia, durant la qual l’home no podia compaginar les necessitats de la finca amb les circumstàncies personals d’atenció a la seva esposa. Quan ella mor, l’home decideix deixar la finca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La finca pateix un endarreriment que sumat a algunes decisions preses als anys 70, com l’eixamplament de feixes, condicionen la productivitat de la terra . Això fa que triguen molts anys en posar-la en condicions. Només per condicionar la feixa superior triguen dos anys. A més a més, el clima és molt dur, amb hiverns crus i estius molt calorosos. Neva gairebé cada any, es produeixen aiguats i hi ha poques hores de sol. A tot això cal sumar-li l’escassedat d’aigua i sediments naturals i la poca terra, tant de secà com d’horta.</span></span></span></span></span></p>	41.6439900,2.0000100	416723	4610733		08120	Matadepera	Sense accés	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88192-p1460908.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88192-p1460911.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Informació facilitada per l’AEB, el 13 de març de 2021.	98	63	4.5		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88193	Fer més badalls que rots	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fer-mes-badalls-que-rots	<p><span><span><span><span><span>BANÚS I BLANC, Miquel (2004): Els Cingles de Collsacabra, 52, p18-19 «Endevina, endevineta», p. 18. Revista Els Cingles del Collsacabra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PÀMIES i RIUDOR, Víctor (2021). Paremiologia catalana comparada digital; dins </span></span><a href='https://pccd.dites.cat/?paremiotipus=Fer+me%CC%81s+badalls+que+rots'>https://pccd.dites.cat/?paremiotipus=Fer+me%CC%81s+badalls+que+rots</a> [consulta realitzada el 18 de març de 2021].</span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>A l’entrevista realitzada el 13 de març de 2021 a l’Alba Escalona, masovera de can Pèlacs li vaig sentir dir aquesta expressió quan explicava els orígens de la finca “aquí mai va ser un castell, sempre va ser una masia humil es feien més badalls que rots”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’expressió ve a dir que hi havia molta carestia de tot, sobretot pel que fa al menjar. Per tant, els badalls són de gana; el contrari de quan s’ha menjat bé i els rots són símptoma de pair un àpat abundós. </span></span></span></span></span></p>	08120-307	Can Pèlacs		41.6440000,1.9996700	416694	4610734		08120	Matadepera	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el projecte de La paremiologia catalana comparada digital(PCCD), Víctor Pàmies (2021) recull una variant de la nostra, extreta de Miquel Banús (2004) que diu així: “Hi havia ben poca cosa de tot i molta abundància de res, o com deia el padrí, anys de més badalls que rots'.		61	4.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88194	La cultura de les herbes remeieres a Can Pèlecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cultura-de-les-herbes-remeieres-a-can-pelecs	<p><span><span><span><span><span>OTERO, Iago; DOMÈNECH, Laia; i ESCALONA, Alba (2007). La dimensió ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El cas de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera); dins VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Diputació de Barcelona, pp. 51-57.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Les masoveres de Can Pèlecs, conegudes com les Albes, són dipositàries d’una llarga tradició de coneixements sobre les plantes i herbes remeieres, però també de les característiques i particularitats en l’àmbit gastronòmic. Aquests coneixements els han anat adquirint, des de ben petites, per transmissió oral. Sobretot dels avis, que eren els qui cuidaven els nets perquè els pares tenien feina. L'AEB explica que quan anaven al bosc, amb l’àvia, la mare i una tieta paterna, a fer llenya per escalfar-se, l’àvia li anava explicant cada planta que es trobaven i perquè eren bones. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resulta que les dues línies familiars de l’Alba provenen d’una mateixa família, ja que les dues besàvies eren germanes. En aquesta família hi h hagut molts herbolaris. Fins i tot, un dels farmacèutics del monestir de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Recol·lecten les plantes a la seva finca de can Pèlecs i al voltant. També en tenen de plantades a l’hort o jardí propi. Les principals plantes que cullen són la ruda, el marduix, la farigola, el romaní, el fonoll, la Maria Lluïsa, el poniol, les mentes, la sajolida, les lavandes com el cap d’ase, el plantatge, el blauet, cua de cavall, les calèndules, la rosella, la niella o les gavarres. El que no cullen és l’orella d’os, ja que és endèmica de Sant Llorenç i s’ha de protegir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una mateixa planta pot tenir diverses aplicacions en funció de l’ús que se li destini: olis, cataplasmes, xarop, ungüents, tònics, coccions o barreges amb mel. Aquest darrer sistema s’usa molt pel bestiar per enganxar-ho al paladar de l’animal. Tot el que recullen és per consum propi. També fan conserves, formatge, llet condensada i làctics varis, ratafia, fumats de carns i peixos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La recol·lecció s’ha de fer en nombres imparells a excepció del 12. Però el següent nombre imparell que es pot utilitzar no és el 13, sinó el 15. Per exemple, es poden collir 12 menats de farigola, però no 13. L’explicació de l’Alba és perquè els apòstols eren 12. Les aplicacions dels remeis es fan en cicles de 7, 9 o 21 dies. Es barregen tradicions populars d’origen desconegut amb la tradició jueva cristiana. Reciten oracions, apreses dels besavis, a l’hora d’aplicar cures, com ara trencar el cop d’aire o el mal de coll. No tant com un sentiment religiós, ens diu l’Alba Escalona. S’aventura a dir que potser era una manera d’estalviar-se problemes amb les autoritats civils i religioses en moments de fervor religiós i poca tolerància a la diferència i evitar, posant els sants com intermediaris, d’acusacions perilloses. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La collita grossa s’acaba per Tots Sants, que és quan s’ha de tenir el rebost ple. Després si la temporada s’allarga tot això de més i a l’hivern ja vindran noves plantes , però poca cosa (porros, cols, pastanagues i xirivies). Diu que després ve la primavera, quan s’acaben els cultius d’hivern i encara no es poden aprofitar els d’estiu. És el que coneixen com a fam de primavera. Explica que en aquest període mengen flors amb receptes que han anat passant de generació en generació des d’abans de la fil·loxera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb l’experiència de generacions, han elaborat buna teoria sobre algunes plantes que tendeixen al vermell, que elles anomenen porpra. Diuen que aquelles que tenen els tons porpra són més efectives i vigoroses. També pel que fa a les plantes de l’hort. Quan han de fer tria per multiplicar, escullen les que tenen aquests tons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan, des de fora, es parla de les Albes, es pensa que es tracta d’una cosa de les dones de la família. Elles diuen que no, que són les circumstàncies actuals que només es visibilitzen elles, però que els homes de la família també han estat importants. Han arribat a ser set portant la finca. </span></span></span></span></span></p>	08120-308	Can Pèlacs	<p><span><span><span><span><span>Actualment, a can Pèlecs, hi trobem l’ABE i la seva mare. Però també hi treballa l'EEB, el germà de l’AEB. Van arribar a la finca l’any 1988. La mare provenia d’una família de pagesos rabassaires de Rubí. És neta i besneta de masovers. Durant la Guerra Civil van perdre les terres que treballaven. El pare provenia d’una família de pagesos propietaris, també de Rubí; però ell era el cabaler, el segon després de l’hereu, i va buscar noves terres per treballar renunciant a la legítima. Van anar a parar a Santa Oliva, prop del Vendrell, al Baix Penedès. Va tenir un accident amb un any immobilitzat, durant la convalescència va llegir un anunci on s’oferia la masoveria de can Pèlacs i prengueren la decisió d’acceptar-la.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La masovera anterior havia mort d’una llarga malaltia, durant la qual l’home no podia compaginar les necessitats de la finca amb les circumstàncies personals d’atenció a la seva esposa. Quan ella mor, l’home decideix deixar la finca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La finca patia un endarreriment que sumat a algunes decisions preses als anys 70, com l’eixamplament de feixes, condicionen la productivitat de la terra . Això fa que triguen molts anys en posar-la en condicions. Només per condicionar la feixa superior triguen dos anys. A més a més, el clima és molt dur, amb hiverns crus i estius molt calorosos. Neva gairebé cada any, es produeixen aiguats i hi ha poques hores de sol. A tot això cal sumar-li l’escassedat d’aigua i sediments naturals i la poca terra, tant de secà com d’horta.</span></span></span></span></span></p>	41.6439800,1.9997400	416700	4610732		08120	Matadepera	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’AEB ha adquirit tots els coneixements aportats per les generacions anteriors de la seva família de forma oral, però també ha rebut Formació Professional Agrària a l’escola Torre Marimon de Caldes de Montbui; actual seu de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, de la Generalitat de Catalunya.Aquest tipus de coneixements estan definits i reconeguts per la Convenció del Patrimoni Cultural Immaterial de 2003 de la UNESCO, com a coneixements i usos relacionats amb la natura. Per aquest mateix motiu, s’ha inclòs en l’inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès.Malgrat, en el present, és un coneixement viu, la seva permanència depèn de factors molt fàcilment canviants. El registre d’aquests coneixements és, en certa mesura, fàcil de realitzar però el més destacable és que es mantinguin vius, ja que formen part de la nostra cultura, arrelada al territori i que han contribuït a estructurar-nos com a societat. I continuen essent efectius i sostenibles.		60	4.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88195	Sistemes tradicionals d'explotació agropecuària a Can Pèlecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-tradicionals-dexplotacio-agropecuaria-a-can-pelecs	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE MATADEPERA (2019). El magraner de can Pèlacs; dins Gaseta de Matadepera, 373, juliol de 2019, pp. 8. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OTERO, Iago; DOMÈNECH, Laia; i ESCALONA, Alba (2007). La dimensió ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El cas de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera); dins VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Diputació de Barcelona, pp. 51-57.</span></span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La família de l’Alba porta la masoveria de can Pèlecs des de fa 32 anys, quan els seus pares la van agafar provinent de Santa Oliva, al Baix Penedès. Des de llavors han treballat la terra de la finca, que havia arribat a tenir fins a 160 ha. Però l’Alba ha anat introduint sistemes tradicionals per tal d’aconseguir una explotació ecològica sostenible en un afeblit sector primari, dins un parc natural com és el de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Otero (2007:53) explica que l’explotació ecològica de Can Pèlecs reprèn la seva activitat l’any 2003 amb els objectius de recuperar agrícolament la finca i contribuir a recuperar el mosaic agroforestal del Parc; treballar la finca segons els principis de l’agricultura ecològica, fer de la pagesia la font d’ingressos i crear un espai de salvaguarda d’espècies o variants hortícoles i fruiters.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La superfície agrícola és d’unes nou hectàrees, de les quals aproximadament la meitat es troba en guaret; la resta es destina a horta intensiva, horta extensiva i camps d’extensiu. Als horts intensius es porta a terme una producció hortícola i es preveu la priorització de les varietats locals respecte de les comercials i la seva comercialització. Als camps d’extensiu conreats, durant la campanya del 2005 s’hi va sembrar melca (Sorghum bicolor), destinada a la producció de farratge i la multiplicació de llavors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’agricultura ecològica utilitza un conjunt de tècniques per augmentar la fertilitat del sòl sense utilitzar adobs químics. A can Pèlecs el compost es produeix a la mateixa finca, adobs en verd i aportació de fems i gallinassa seca. Una altra tècnica utilitzada per evitar l’esgotament de nutrients és la rotació i l’associació de conreus, ja que els diferents sistemes radiculars exploren profunditats diferents del sòl, a la vegada que algunes espècies compensen l’efecte d’altres que consumeixen més nutrients. Per dotar l’agroecosistema de can Pèlacs d’estabilitat ecològica i econòmica enfront de les pertorbacions, s’intenta que el conjunt de varietats i espècies que es conreen (alternativa) sigui el màxim de diversa. El control de plagues també segueix els principis de l’agricultura ecològica i es basa en l’elecció correcta del material vegetal, la situació adequada del conreu en la rotació i la utilització d’algunes substàncies de síntesi permeses per la normativa del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) o preparats a base de derivats de plantes, com cua de cavall (Equisetum sp.) macerada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’explotació es beneficia de l’existència d’un entorn forestal adjacent, que ofereix refugis i fonts d’aliments a insectes amb capacitat de control de plagues, augmenta la biodiversitat edàfica i contribueix a la fertilització dels conreus en contacte amb el bosc per efecte d’algunes espècies lleguminoses pioneres com la gatosa (Ulex parviflorus) i la ginesta (Spartium junceum). També proveeix de productes per a l’explotació –biomassa que es composta–, per a l’autoconsum –llenya, bolets, plantes aromàtiques i medicinals, fruits silvestres. Les plantes adventícies són considerades un element més de l’agroecosistema per les seves funcions de control de l’erosió o de subministra-ment de matèria orgànica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’activitat ramadera es planteja com un factor complementari a tota explotació agrícola i es fa amb els mateixos criteris de sostenibilitat. Tot i els plantejaments inicials i que la recuperació de l’activitat agrícola i ramadera pretén anar més enllà d’una motivació nostàlgica o antropològica, i es presenta com una estratègia de gestió ambiental de l’en-torn i d’implicació social dels habitants del municipi, la realitat és que, actualment, el rèdit econòmic és nul per circumstàncies tant conjunturals com estructurals, però la potencialitat del plantejament pot servir de desenvolupament de projectes satèl·lits fonamentals per al sosteniment i enriquiment del parc. Com conclou encara Otero (2007), La incorporació d’estratègies de desenvolupament i consolidació de les activitats agrosilvopastorals sostenibles i la consideració de la dimensió ambiental del sector primari com a element central en la gestió dels espais naturals protegits són clau per a l’èxit de la conservació de la natura.</span></span></span></span></span></p>	08120-309	Can Pèlacs	<p><span><span><span><span><span>L’Alba va arribar a can Pèlecs quan ja tenia 17 anys, a punt de complir-ne 18, amb el seu germà Enric i els seus pares, que es van instal·lar com a masovers l’any 1989. La mare provenia d’una família de pagesos rabassaires de Rubí. Durant la Guerra Civil van perdre les terres que treballaven. El pare provenia d’una família de pagesos propietaris, també de Rubí; però ell era el cabaler, el segon després de l’hereu, i va buscar noves terres per treballar renunciant a la legítima. Van anar a parar a Santa Oliva, prop del Vendrell, al Baix Penedès. Va tenir un accident amb un any immobilitzat, durant la convalescència va llegir un anunci on s’oferia la masoveria de can Pèlacs i prengueren la decisió d’acceptar-la.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La masovera anterior havia mort d’una llarga malaltia, durant la qual l’home no podia compaginar les necessitats de la finca amb les circumstàncies personals d’atenció a la seva esposa. Quan ella mor, l’home decideix deixar la finca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La finca pateix un endarreriment que sumat a algunes decisions preses als anys 70, com l’eixamplament de feixes, condicionen la productivitat de la terra . Això fa que triguen molts anys en posar-la en condicions. Només per condicionar la feixa superior triguen dos anys. A més a més, el clima és molt dur, amb hiverns crus i estius molt calorosos. Neva gairebé cada any, es produeixen aiguats i hi ha poques hores de sol. A tot això cal sumar-li l’escassedat d’aigua i sediments naturals i la poca terra, tant de secà com d’horta.</span></span></span></span></span></p>	41.6437700,2.0001600	416735	4610708		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88195-p1460905.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88195-p1460933.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Productiu		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’Alba col·labora amb diferents escoles com l’institut Castellar en el mòdul de Producció Agrària Ecològica, amb alumnes de pràctiques que treballen el maneig del bestiar, com ara munyir a mà o esquilar. També col·labora amb l’escola de pastors.També col·labora amb la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona en projectes per recuperar tractaments tradicionals pel bestiar.	98	60	4.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88196	Cova del Frare	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-frare	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍN COLLIGA, Araceli (1989). «Excavacions arqueològiques a la cova del Frare de Sant Llorenç del Munt (Matadepera)», dins I Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Matadepera, 1987. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals; pàg. 103-106. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍN COLLIGA, Araceli (1992). «Lectura de la distribució i caracterització dels jaciments cardials», dins Estat de la investigació sobre el neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, 1991. Andorra; pàg. 68-71.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍN COLLIGA, Araceli; BIOSCA, Anna; ALBAREDA, M. Josep (1985). «Excavacions a la cova del Frare (Matadepera, Vallès Occidental). Dinàmica ecològica, seqüència cultural i cronologia absoluta», dins Tribuna d’Arqueologia, 1983-84. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; pàg. 91-103.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍN COLLIGA, Araceli; ESTÉVEZ, Jordi (1992). «Funció de la cova del Frare de Sant Llorenç del Munt (Matadepera, Barcelona) al Neolític Antic, en relació amb la ramaderia», dins Estat de la investigació sobre el neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, 1991. Andorra, pàg. 105-108.</span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Cova situada en el massís de Sant Llorenç del Munt, en la Canal de Can Pobla. La cavitat és formada per processos càrstics en els conglomerats terciaris. Presenta tres boques d'accés i un recorregut d'uns 70 metres amb alçades canviants. A part del vestíbul i corredor s'hi diferencien cinc sectors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1977 i 1986 s’hi van realitzar diverses campanyes d’excavacions arqueològiques, dirigides per l’arqueòloga Araceli Martín. Com a resultat d’aquests intervencions es van observar cinc nivells estratigràfics:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un primer nivell superficial, de considerable potència a la zona de l'entrada, format per graves de petites dimensions i terra marró clara. La ceràmica va des de testimonis actuals, a ceràmica medieval, ceràmica romana (comuna, àmfora, parets, fines, <em>tegulae</em>), fins a ceràmica comuna ibèrica. Correspon doncs a l'horitzó cultural protohistòric i històric. Respon a ocupacions esporàdiques de la cavitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un segon nivell (C2), amb una potència de 20 cm, correspon a un moment d'utilització residual de la cavitat, durant l'Edat del Bronze. Les restes materials són en major part ceràmiques, decorades amb incisions i impressions, amb cordons aplicats incisos i/o impresos, i també ceràmica llisa. Les restes d'indústria lítica i òssia són escasses. Cal remarcar, malgrat sigui fora d'estratigrafia, l'existència de dos pans de coure i un possible lingot.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tercer nivell (C3), respon a uns nivells d'ocupació com habitacle de la cavitat però de forma esporàdica durant el període Calcolític. S’hi ha documentat ceràmica campaniforme, acampanades amb impressions de puntillat geomètrica, incisions amb pinta i punxó alguns fragments amb incrustacions de pasta blanca motius clàssics. De la resta de mobiliari cal destacar un botó piramidal de petxina amb perforació en V, i un braçal d'arquer de gres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nivell C4, correspon a un nivell sepulcral secundari i col·lectiu del Neolític Final. Les restes antropològiques localitzades pertanyen a vuit o nou individus adults (sis homes i dues dones), d'edat diversa, restes d'un o dos individus joves, i de tres a cinc infantils. Els testimonis ceràmics són peces llises de formes cilindroïdes i sub esfèriques, així com alguns fragments d'olles bicòniques amb nansa de cinta, de tradició de Sepulcres de Fossa. D’indústria lítica destaca una dotzena de trapezis retocats. Apareixen restes de pràctiques rituals que inclourien les mutilacions dentàries de per vida, (tres incisius de dos individus adults, segons l'estudi del Dr. Campillo i A. Martín. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span> Finalment, el nivell C5, correspon al nivell Neolític Antic, Epicardial i Cardial. La cavitat és utilitzada com habitació per un grup no massa nombrós. L'estudi de la fauna evidencia l'existència de ramaderia. Les restes materials corresponen a ceràmica decorada a mb punxons, incisions amb motius de línies trencades, temes geomètrics impresos amb cardium i d'altres amb aplicacions de cordons. La ceràmica llisa correspon al Grup Montboló. Presenta indústria laminar de sílex, estris macrolítics, i indústria òssia.</span></span></span></span></span></p>	08120-310	Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>La primera prospecció arqueològica coneguda la va realitzar Palet i Barba l'any 1896. Martí Jusmet amb col·laboració amb el Museu de Sabadell va dirigir un sondeig l'any 1970.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El període més intens d’excavacions arqueològiques es produeix entre 1977 i 1986, sota la direcció d’Araceli Martín. Gràcies a aquestes excavacions, s’ha pogut determinar la importància d’aquest jaciment i dotar-la d’una cronologia, també gràcies a la datació de C14.</span></span></span></span></span></p>	41.6371200,2.0188400	418282	4609952	5500-1500 aC	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88196-p1470317.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88196-p1470340.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88196-p1470358.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88196-p1470363.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural	BPU	2021-07-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			78\|79\|76	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88198	Cova del Fondal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-fondal	<p><span><span><span><span><span>ARABIA i SOLANAS, R. (1878). Excursió á Sant Llorens del Munt (23,24 i 25 mars 1878), dins Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Cientíques. Vol. II; p. 106-119.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMISIÓN DEL CATASTRO ESPELEOLÓGICO DE LA PROVINCIA DE BARCELONA (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona, t. II. Generalidades históricas, geoespeleológicas i bioespeleológicas de la zona 5 (Montserrat-Obac-Sant Llorenç del Munt. Barcelona. Grupo de exploraciones subterráneas del Club Montañés Barcelonés i Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTIN, Araceli; BIOSCA, Anna; ALBAREDA, M. Josep (1985). Excavacions a la cova del Frare (Matadepera, Vallès Occidental). Dinàmica ecològica, seqüència cultural i cronologia absoluta, dins Tribuna d’Arqueologia, 1983-84, p. 91-103.. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTIN, Araceli (1981). Excavacions arqueològiques a la cova del Frare de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, dins I Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, p. 103-106. Matadepera. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTIN, Araceli; BIOSCA, Anna; ESTEVEZ, Jordi (1992). Fundació de la cova del Frare de Sant Llorenç del Munt (Matadepera, Barcelona) al Neolític Antic, en relació amb la ramaderia, dins Estat de la investigació sobre el neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, 1991, p. 105-108. Andorra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROS, M. Teresa; VERNET, J.L. (1978). L’environnement végétal de l’homme du néolithique à l’age du bronze dans le Nordest de la Catalogne: analyse anthracologique de la cova del Frare, St. Llorenç del Munt (Matadepera, Barcelona). Dins, Premières communautés paysannes en méditerranée occidentale. Actas del Coloquio Internacional del C.N.R.s., Monpellier (1983). P. 125-129.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i MIRASÓ, A. (1993). Sant Llorenç del Munt. Son passat, son present i venider, p. 176. Castellar del Vallès. Ajuntament de Castellar del Vallès. </span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Cova del Fondal està situada al nord-est de Can Pobla, en el vessant hidrogràfic dret de la Canal de Can Pobla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossada al vessant sud-oest d’un contrafort de conglomerats terciaris que protegeixen el cim de La Mola, es localitza aproximadament a la cota 936, entre la Cova del Manel i la Cova del Frare.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat de 39 metres de recorregut, amb un desnivell de 9 metres. Està constituïda per una galeria rectilínia de 29 metres de llargària amb una lleugera inclinació.. El tram final està taponat pels sediments. A l’interior es pot accedir també a una galeria superior que mesura uns 10 metres de llargària. Des d’aquesta es pot accedir, a través de diferents punts a la inferior, tot i que el procés de litogènia està obstruint parcialment la galeria.</span></span></span></span></span></p>	08120-311	Canal de Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>L’any 1990, el geòleg Narcís Carulla va analitzar les cavitats documentades al cadastre de 1974 pertanyents a Matadepera, en el Vallès Occidental, amb l’objectiu d’estudiar la seva potencialitat (obtenció de recursos com aigua i aliments, etc.) per a ser emprades com a lloc d’assentament. També es tingueren en compte altres paràmetres com el relleu o la temperatura i l’assolellament de la zona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cova es troba citada en els catàlegs antics de Puig i Larraz i de Font i Sagué, tot i que la descripció que en fan correspon a la Cova del Frare. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1949 fou visitada per membres del GES-CMB, i els resultats de l’exploració foren publicats l’any 1955 en el treball sobre les cavitats de la Canal de Can Pobla.</span></span></span></span></span></p>	41.6377200,2.0184200	418248	4610019		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88198-p1470377.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88198-p1470372.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88198-cova-del-fontal-topo-de-p-carmona-i-p-quesada-sis-cet-26-04-1986.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88199	Font Nova de Can Pobla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-de-can-pobla	<p><span><span><span>BALLBÉ, Miquel (1985). Masos i Pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p>	XX	No raja i no mhi ha hagut manteniment des de fa molt de temps.	<p><span><span><span><span><span>La Font Nova de Can Pobla està situada al sud de la casa, en el camí que voltant-la pel darrera condueix cap el Revolt Rodó. Abans d’arribar al revolt, a mà dreta, entremig de les esclarissades alzines, s’observa una feixa ben ampla. Baixant pel marge, a una quinzena de metres, s’endevina la part superior de la paret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura consisteix en un muret d’una vintena de metres de llargària, en forma de lluna minvant, perfectament simètrica. El mur, de 0’50 m de gruix, està fet amb pedra, collat amb morter de calç. Només l’ampit esquerra ha perdut l’arrebossat a la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El brollador se situa al bell mig de l’estructura muraria. Consta d’una fornícula, decorada amb una petita volta de pedra disposada a sardinell. A la part inferior, hi ha un pedrís o ampit que serveix per a col·locar-hi el càntir. S’hi observen tres brolladors diferents, sense aixeta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment no hi surt aigua.</span></span></span></span></span></p>	08120-312	Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>En la transcripció d’un text transcrit per J.M.Q d’un document de 1539 propietat de Josep Maria Quadras, que es pot llegir en el llibre de Miquel Ballbé (BALLBÉ:1985), s’esmenten varies fonts propietat de Jaume Pobla, Pagès de la parròquia de Sant Llorens de Mont, Bisbat de Barcelona i el seu fill, Pau Pobla, pages també de dita parròquia:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“(...)tenim i possehim totes aquelles cases, vulgarment anomenades, de Sant Esteve ab totes las terras, honors y pocessions y ab ses entrades y eixides, drets y pertinències suas universals situades en la Parroquia de Sant Llorens del Mont, Bisbat de Barcelona, unides ab lo mas Seró, Mas de Taverner, Mas de Riquer y Mas de la Costadelau, units y agregats, com y aglevats ab dites cases.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ITEM: totes aquelles pesas de terra separades (...) y en lo superior singlees lo camí per lo qual se puja a dit coll de las Arenas a dit Monastir y es edificat en lo mateix Single, per lo qual passa dit camí. Lo qual son de dit Monastir y aquest Single no son compresos en lo Establiment y Concessió a nosaltres fet y de la predita pujada en...es dita cova, sempre va per lo peu de la predita pujada per lo single de dita cova passant sobre el single de Home mort harrant sempre per lo peu de dita pujada en lo peu de la qual surten quatre fonts separades fins al Cap, es al cap damunt de dita que Roca que vá y fa volta el camí cerca la Vall Freda de dit Monastir (...) y va linea recta en aquella gran pedra o Codul que es en la carta y despres va fins a dita buiga den Paret y de dita Buiga baixa y compren aquell altra Single per lo qual pasa el camí que va a dita Casa de Sant Esteve al terme de Sant Llorens de vall y inclou la Buiga anomenada den Buguñá y den Oliveras, en lo qual singla y ha una Font dita de las Alias y va per dit single així com per las pujades inferiors (...).</span></span></span></span></span></p>	41.6333700,2.0163400	418069	4609538		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88199-p1470244.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88199-p1470253.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La font tal i com es coneix avui en dia, sembla datar de la mateixa època de remodelació de la casa. Però és molt possible que ja existís amb anterioritat.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88200	Foradada del Frare	https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-del-frare	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Foradada del Frare és en realitat un abric situat per sobre de la Cova del Frare, a un centenar de metres a l’est, per sobre de Can Pobla. L’accés es fa pujant pel camí dels Monjos i endinsant-se cap el bosc, seguint els espadats de la cinglera. Ben aviat, es localitzen grans blocs de pedra que amb els mil·lennis s’han despenjat del seu suport original, caient i formant entre ells formes capritxoses, que l’home, ha sabut aprofitar com a aixopluc, abric o refugi, com a lloc d’enterrament o com a amagatall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta formació concretament és el resultat del despreniment d’un gran roc de la cinglera, que en la seva caiguda va quedar frenada per un altre. L’espai format entre els dos blocs presenta un abric que l’erosió per meteorització, ha modelat amb el pas del temps. Mesura uns cinc metres de llargària per encara no 1’50 m d’alçada màxima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi observa un estrat important i per un dels costats, l’obertura situada a l’est, sembla haver estat murada. Entre la vegetació a més, s’endevinen murs de pedra seca molt ben conservats que semblen aguantar els marges i donar pas a un camí estret i sinuós que va voltant els diferents enderrocs on es localitzen varies cavitats de la mateixa tipologia, molt a prop, els uns dels altres.</span></span></span></span></span></p>	08120-313	Vessant hidrogràfic esquerra de la Canal de Can Pobla		41.6369200,2.0194700	418334	4609929		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88200-p1470292.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88200-p1470307.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’hi ha efectuat cap sondeig arqueològic.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88201	Forn de calç del Cau de les Cendres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cau-de-les-cendres	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellàr del Vallès, pp. 52. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell. </p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Completament embardissat i perdut en gran part per esllavissament del terreny.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant hidrogràfic esquerra del Torrent de Can Solà del Racó. L’accés es fa, un cop situats a Can Solà del Racó, continuar pel Camí de Can Torres en direcció a la Font de la Tartana. Un cop deixada enrere, entrar a mà dreta pel camí que mena al Coll dels Forns. Sense travessar el torrent, entrar pel mateix llit, una cinquantena de metres. A mà dreta (vessant hidrogràfic esquerre del torrent) s’observa una zona planera reforçada per un muret mig desaparegut. Es tracta de la plaça del forn, actualment embardissada. En el marge després de desbrossar-lo, es poden veure les restes de l’olla, gairebé desapareguda i un seguit de murs que feien funció de contraforts. A la part inferior, les restes del passadís d’accés i la boca de la fogaina. A la feixa superior es conserva el camí del carregador. </span></span></span></span></span></p>	08120-314	Torrent de Can Solà del Racó	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6138600,2.0307000	419241	4607359		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88201-dsc8762.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88201-dsc8761.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88201-dsc8773.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La notícia de la seva existència ens l’ha proporcionat Joan Comasòlivas, que li havia ensenyat el seu pare. El nom de les cendres li donaren perquè al seu interior n’era ple.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88202	Forn d’obra de Can Pobla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-pobla	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA, Jordi (2005). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al forn ceràmic de la riera de Can Tintorer. Molins de Rei. Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OLIVARES, David (1997). Arqueologia. El Forn de Cal Bassacs, dins l’Erol, 55. Restauracions: Consolidació, conservació i interpretació, p. 27-32.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Forn d’obra o rajoleria situat al sud-est de Can Pobla, en el marge esquerre, a peu del camí que, voltant la casa, condueix fins al Pla dels Escorpins. De fet, està construït en el vessant hidrogràfic esquerre d’una canal que neix per dessota de la Foradada de Can Pobla i baixant pel Revolt Rodó, amb un fort pendent, retroba la seva homònima, la Canal de Can Pobla, que abans d’arribar als espadats de l’avenc del Tim passa a anomenar-se el Salt Rajant. Un cop unides, a 625 m d’alçada, transcorren per diferents urbanitzacions del municipi on s’incorpora a la Riera de les Arenes pel seu vessant hidrogràfic esquerre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn està ubicat en un marge, a tocar de la canal, entre uns enormes blocs de calcària. És de planta quadrangular, de 4’5 m per 3’5 m de costat. La profunditat des de la part superior del laboratori o cambra de cocció fins a la graella és de 3’60 m. La façana està construïda entre rocs, amb pedra i còdols de mida irregular collats amb morter de calç. El passadís d’accés, 1’45 m presenta els encaixos característics de construcció, amb volta també de pedra, disposada a plec de sardinell. Conserva la totalitat de la graella, d’uns 0’40 cm de gruix. Les xemeneies són de mides quadrangulars i encara conserven al seu damunt restes de teula. La reixa de ferro de protecció està oberta, permetent l’accés al seu interior. En entrar al seu interior, la gent es recolza en una pedra murada que protegia la fogaina, i aquesta també ha caigut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les parets de la cambra de cocció presenten alguns arrebossats moderns resultat de la consolidació de l’any 2016. A la part superior, s’hi ha col·locat una pèrgola de fusta i a tot el seu perímetre una tanca de fusta de castanyer que permet visualitzar la totalitat del forn sense perill de caure al seu interior. També es va millorar l’accés construint uns gaons de pedra que permeten accedir des del camí, per un corriol, a la part superior i a l’antiga solera.</span></span></span></span></span></p>	08120-315	Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible, on hi hagués argila, aigua i llenya. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura d’aquest tipus de forn pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió a la inferior, anomenada també cambra de foc o fogaina a la qual s’hi accedeix arran de terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic central, depenent de les mides. Dins la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l’indret on es col·loquen les peces per coure. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cambra pot ser de dos tipus: tancada; i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir, que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de fabricació sembla seguir una mateixa pauta. Els rajolers eren bons coneixedors del terreny. Localitzaven la terrera i extreien l’argila a pic i pala. Es garbellava in situ per tal de netejar-la al màxim d’impureses i es transportava fins al costat d’una bassa o punt d’aigua. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia la bassada; és a dir, es barrejava la quantitat volguda amb aigua, sovint en un forat excavat al terra, ben net. L’endemà, un cop reposada, ja es podia pastar. Tot i que es podien emprar les mans, el menys esgotador eren els peus. També s’aprofitava per posar en remull els motlles de fusta. D’aquesta manera se’ls donava elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar, es preparava la solera, ubicada sempre en l’indret més planer. Per evitar que les peces s’enganxessin al terra, s’escampaven les cendres de fornades anteriors i sorra. Un cop a punt, ja es podia començar a “emmotllar”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El teuler o rajoler, omplia els motlles de fang tot passant-hi la rasadora (llistó que treia el fang sobrant). Amb les mans es treien les arestes i altres imperfeccions i de vegades s’hi feien impressions decoratives, com les famoses ditades, etc. A continuació s’extreia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passava cendra. En el cas de les teules, el fang que es pastava es feia amb les mans i era molt més espès. S’emmotllava damunt d’una taula i hi havia diferents tècniques. Una d’elles era emprar un motlle trapezoïdal damunt d’una taula; en desemmotllar, es feia lliscar la peça plana vora de la taula. El teuler la recollia amb un estri anomenat posadora, que li permetia donar la forma de la teula. I d’aquí a la solera fins que s’assequessin per conservar la forma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop les peces seques, s’havien de coure i, per tant, es procedia a amuntegar-les de manera ordenada dins del forn. La càrrega es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang. Entremig se’n deixava algun sense collar, la qual cosa permetia emprar-lo de tapadora per poder controlar el tiratge del forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat d’aquesta estructura hi havia un espai, sovint cobert, on deixar-hi els feixos de brancatge de pi o alzina, que servien de combustible. Un cop s’encenia el forn, calia estar al seu costat nit i dia per tal de controlar el foc i la temperatura. En un forn de dimensions mitjanes acostumava a durar de dos a tres dies i nits. Un cop cuita la boca del forn es tapava amb fang i pedra i es deixava refredar lentament, procés que podia durar uns cinc dies aproximadament. Un cop fred, es destapava, s’extreien les peces cuites i les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat per la següent fornada.</span></span></span></span></span></p>	41.6333900,2.0186300	418260	4609538		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88202-p1470262.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88202-p1470269.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88202-p1470274.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Restaurat l’any 2016 a través de la Diputació de Barcelona i el finançament de l’Obra Social “La Caixa” que consistí en la instalñ·lació d’una pèrgola de fusta, una tanca de protecció al voltant i uns graons de pedra per accedir-hi amb tota comoditat. Finalment s’hi col·locà un plafó explicatiu.S’han observat varis actes de vandalisme, entre ells, el trencament del tancament de la reixa que s’hi va col·locar per evitar que s’accedís a la graella. La pedra de protecció de la fogaina també està arrencada. I s’han observat varies pedres llençades des de dalt cap a la graella, així com restes de teules i maons malmesos de la part superior d’aquesta.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88204	Cova Negra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-negra	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>MARTÍ JUSMET, F. (1970). Las hachas de bronce en Catalunya, dins Revista Ampúrias, 31-32, pp. 105 - 151.</span></span></span></p>		No es coneix l’abast d’aquest jaciment.	<p><span><span><span><span><span>Tot i que se l’anomena cova, en realitat es tracta d’una balma. S’ubica al peu de la gran roca de la Castellassa de Can Torres, a la conca hidrogràfica esquerra de la Gran Canal; en una zona de forta pendent i de difícil accés. La balma, Negra per les evidències de foc a les seves parets, és un conglomerat eocènic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interès arqueològic de l’indret ve motivat per la troballa d’una destral tubular de bronze. </span>Tub de secció rectangular de 36 x 28 mm, amb una profunditat de 42 mm, i quatre ressalts de subjecció. Són destacables dues X en relleu que presenten les dues cares. Es tracta doncs d'una destral obtinguda per fosa en un motlle bivalve. Les mides totals d'aquesta són 66 mm de llarg per 42 mm d'amplada. La tipologia correspon al Bronze Final (1200-650).</span></span></span></span></p>	08120-316	Canal Gran	<p><span><span><span><span><span>Troballa “casual” dels anys 60 del segle XX. No s’ha fet cap altra investigació, ni cap intervenció arqueològica. Per tant, desconeixem el potencial estratigràfic i cronològic del possible jaciment.</span></span></span></span></span></p>	41.6390700,2.0271900	418980	4610161	1200 - 650 aC	08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88204-p1470694.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88204-p1470682.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88204-p1470684.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Totes les referències bibliogràfiques consultades parlen de la troballa d’una destral de bronze als anys 60 del segle XX, però no sabem qui la va fer, ni les circumstàncies amb les que es va realitzar la troballa.La destral es troba dipositada al Museu d’Arqueologia de Catalunya.	79\|76	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88205	Fons arqueològic de Matadepera dipositat en el Museu d’Història de Sabadell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-matadepera-dipositat-en-el-museu-dhistoria-de-sabadell	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA, Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya; dins </span></span><a href='https://sig.gencat.cat/portalsigcultura.html'><span><span>https://sig.gencat.cat/portalsigcultura.html</span></span></a></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>En el fons del Museu d’Història de Sabadell hi ha dos collarets de petxines, procedents de la Cova de les Ànimes de Matadepera. Es tracta de la troballa més determinant d’aquest jaciment datat en el neolític antic. En total 4.106 denes repartides de la següent manera: 3.400 contes discoïdals de <em>cardium</em> de 9.5 a 6.5 mm, amb perforació practicada per rotació; 25 rodelles de <em>cardium</em> de contorn el·lipsoïdal, amb perforació bitroncocònica, amb una longitud mitja que va dels 14 al 21 mm per una amplada de 8 a 10 mm; 3 contes en forma de pondus, prisma de base rectangular; 19 contes del tipus Ànimes, de tres perforacions, inèdit fins el moment de la troballa, presenta forma de prisma de base quadrada amb l'altre extrem arrodonit i més ample, les perforacions en les dues cares i una altra en la base quadrada; 4 contes del tipus Ànimes de cinc perforacions, variant del tipus anterior les perforacions laterals.</span></span></span></span></span></p>	08120-317	Carrer de Sant Antoni, 13 (08201 – Sabadell)	<p><span><span><span><span><span>Aquestes peces van ingressar a la dècada de 1970.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquest jaciment hi ha més material al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment, el jaciment de la Cova de les Ànimes, està en curs d’excavacions arqueològiques programades.</span></span></span></span></span></p>	41.6448600,2.0248400	418792	4610806	5500 - 3500 aC	08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88205-animes2670.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88205-animes2671.jpg	Legal i física	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Informació facilitada per Roser Enrich, conservadora del Museu d’Història de Sabadell.	78\|76	53	2.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88260	Sistema de recollida d’aigua de Can Pèlecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-recollida-daigua-de-can-pelecs	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOLADERAS ALEGRE, Mercè (2017). Aniversari: 75 anys del seu traspàs. Ignasi Escudé i Gibert. El precursor de l’arquitectura moderna. Terme, 32, p. 219 – 229. </span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Can Pèlecs és un mas situat en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Compta amb complexa i alhora enginyós sistema de recollida d’aigües que ha permès i permet encara avui dia cobrir les necessitats bàsiques d’ús domèstiques, per al bestiar, i en darrera instància, per al rec de l’horta ja que en aquest indret no arriba l'aigua de la xarxa. Aquestes estructures, distribuïdes estratègicament per la propietat capten, recullen i condueixen l’aigua procedent de captacions o de la pluja i a través de canalitzacions la condueixen fins a les diferents cisternes i basses de la casa pairal i masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En primer lloc, hi ha la font de la casa</span></span><span><span>, situada en el vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Pedrera, en una raconada ombrívola de l’Obaga Gran de Can Pèlecs. Forma part d’un grup de fonts localitzades totes elles al costat o a proximitat dels masos dispersos situats en ple Parc de Sant Llorenç del Munt. Aquestes fonts coincideixen en la tècnica constructiva: excavació d’una mena de cisterna de planta quadrangular rebaixant la roca, cap al dessota d’un marge fins a trobar la beta d’aigua. L’interior pot ésser arrebossat amb morter de calç. Coberta de pedra o maó i una façana de pedra amb boca d’accés i ampit per agenollar-se, o muret amb ampit per a recolzar-hi la galleda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre no gens menys enginyós sistema són les cisternes situades al fons de l'Avenc de Can Pèlecs avui obsoletes, amb un sistema de decantació al seu fons per obtenir l'aigua de boca, substituïdes pels dipòsits situats a l'exterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En tercer lloc, destaca una veritable obra d’enginyeria. Es tracta del <span><span>recollidor d’aigües situat al vessant hidrogràfic esquerra de la Canal de la Pedrera</span></span><span><span>. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Consisteix en un mur de contenció atalussat realitzat amb pedra, d’uns seixanta metres de llargada, per una alçada màxima d’uns set metres i una amplada de mur de 0’35 metres. Està construït sense fonamentació prèvia, damunt d’una cinglera i reforçat amb tres contraforts. Per la part interior l’amplada i l’alçada és molt minsa, ja que l’objectiu és recollir l’aigua de pluja i tota l’aigua que plora constantment. Aquesta llisca per la roca i a través de dos filtres (dues xapes planes perforades a mena de colador) permeten el pas de l’aigua que baixa per l’altre costat del talús a l’interior de tubs d’uralita units per cèrcols de ferro, aprofitant el fort pendent, fins a la casa, que a més, d</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>isposa d’una bassa obrada de grans dimensions de més de vint metres de diàmetre, amb la mina i el sobreeixidor. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre element destacable és el pou-cisterna de la masoveria que recull l’aigua de la teulada, accessible des de la cuina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, la casa disposa d'una obra d’enginyeria sense precedents, que consisteix en la construcció d’una enorme cisterna excavada en el subsòl, en part de la masoveria i de l’edifici annex (l’assecador i les corts per l’aviram i matança del porc). La cisterna s’estén pel pati del davant i el dessota de l’hort. La sensació visual és d’una gran feixa que s’allarga fins a un prat on pasturen les ovelles. Vist des d’aquest costat, la cisterna està continguda per un gran mur de pedra sense contraforts aparents. A la part superior s’hi observa un canaló amb varies carasses que permeten en part adonar-se de la dimensió real de la construcció, i a nivell pràctic, sobreeixir l’aigua cap una canal construïda en el terra que deriva l’aigua cap a les corts situades en un nivell inferior. Des d’aquest mateix indret, a mà dreta s’observen vares arcades tapiades. Malgrat que al damunt hi ha una part de l’hort, el dessota és un enorme espai buit que se sustenta amb columnes i volta catalana. L’espai s’havia dissenyat per a cultivar-hi xampinyó (Agaricus bisporus), que no va prosperar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des d’aquí també, es pot derivar l’aigua cap el torrent, però antigament servia en darrer recurs, per regar els plans o les feixes situades al sud de la casa (plans del davant de l’antic mas de Sa Busqueta) on encara als anys cinquanta hi havia arbres fruiters. </span></span></span></span></span></p>	08120-318	Can Pèlecs	<p><span><span><span><span><span>Malgrat que en llarg de la història aquests masos han aprofitat les aigües d’escorrentia, les fonts i les cisternes o pous de recollida d’aigua dels teulats, la gran obra d’enginyeria es deu a l’arquitecte Ignasi Escudé i Gibert que també ideà un sistema de recollides d’aigua semblant per a la Torre Salvans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ignasi Escudé Gibert (Terrassa, 1909-1942), fill d’Ignasi Escudé i Galí i de Teresa Gibert i Escudé, realitzà els seus estudis a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona l’any 1926, llicenciant-se l’any 1933. L’any 1934 viatge a varis països d’Europa, on aprofundeix en la nova arquitectura alemanya, que tant influenciarà la seva obra. El 1936 contrau matrimoni amb Maria Teresa Muncunill i Palet amb qui tindrà tres fills. Entre 1931 i 1936 fou vocal d’arqueologia, art i secretari de la Secció de neu i alta muntanya del Centre Excursionista de Terrassa, on també realitzà nombroses conferències, publicà articles i participà activament en la cartografia per a l’edició de la Guia Monogràfica de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p>	41.6455600,2.0096600	417528	4610898	1925-30	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88260-p1460449.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ignasi Escudé	Emprat encara actualment per a Can Pèlecs. És de vital importància que els visitants, que gaudeixen d’aquets espais, evitin malmetre les canalitzacions visibles i no hi deixin la brossa, perquè malgrat es localitzen dins del parc, aquestes instal·lacions tenen un propietari. I sobretot evitar circular amb motocicletes i bicicletes tot terreny fora pistes. L’erosió provocada pel seu pas perjudica enormement un sistema de vida, a hores d’ara, molt fràgil.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88262	Masoveria de Can Pèlecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-pelecs	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>OTERO, Iago; DOMÈNECH, Laia; i ESCALONA, Alba (2007). La dimensió ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El cas de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera); dins VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Diputació de Barcelona, pp. 51-57.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Can Pèlecs és una finca situada entre can Bofí i can Garrigosa, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, entre els 700 i els 800 metres sobre el nivell del mar. A l’est, s’alça la carena del Pagès, d’on baixen diverses cingleres, com la Roca Petanta, i canals, com la canal del Pi Tort, de la Pedrera o la de l’Abella. Al nord de la finca, hi ha el turó de les Rovires (828 m) i el puig Conill (903 m). Al sud de la finca trobem els plans de Can Garrigosa; i a l’oest, la riera de les Arenes i els vessants llevantins del Castellsapera (940 m) i la Roca del Corb (877 m).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les estructures físiques de l’explotació es divideixen entre la pairalia, actualment destinada a segona residència, i la masoveria, habitada tot l’any. Cada una d’aquestes estructures estan dissenyades des d’un principi per les funcions que havien d’exercir. Precisament aquesta diferència estructural i funcional fan que les tractem per separat. En aquest apartat parlarem de la masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La masoveria és un conjunt d’edificacions i espais estructurats exclusivament per a la seva funció productiva. Trobem l’espai residencial, els edificis fabrils o obradors, els edificis destinats al bestiar i els espais de producció immediats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai residencial, és a dir, la casa dels masovers, en realitat té més de productiu que de residencial, si excloem les estances privades, ja que es destina més espai a les tasques del camp que a les persones. Es tracta d’una construcció de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A sota té una cisterna d’emmagatzematge de l’aigua, ja que no disposa d’aigua de xarxa i tot l’abastiment es produeix aprofitant l’aigua de pluja i d’escorrentia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, trobem el portal rodó dovellat, a l’eix central, i sengles finestres als eixos laterals, de llinda plana. A la planta pis, hi trobem tres finestres de punt rodó. El parament és llis arrebossat i amb les obertures emmarcades amb una franja blanca, que contrasta amb el to rogenc de la resta. A la façana de ponent es conserva el que podria ser una finestra gòtica de l’antic mas. És d’arc conopial amb motllura de corda i destaca l’ornamentació amb dos caps antropomorfs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cos de dimensions similars s’annexa per la façana de llevant. D’igual alçada i proporció, destaca perquè a la planta baixa, la meitat frontal, és un porxo cobert on hi ha un punt d’aigua i fa les funcions de recepció de part dels productes de l’hort. L’altra meitat forma part del procés productiu i d’elaboració dels productes agroalimentaris de la finca, com veurem a continuació. A la planta pis d’aquest cos, s’obre l’asssecador, una galeria amb finestres d’arc de mig punt, distribuïdes simètricament a la façana. Dues en forma de balcó amb barana de ferro, que tenen cadascuna sengles obertures més petites. Aquest cos és la intersecció entre l’espai residencial i el gran espai fabril o obradors, amb comunicació interna i externa. També pot actuar de zona d’emmagatzematge dels productes acabats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gran espai d’obradors és allargat i consta de planta baixa i pis. Està dissenyat i pensat amb la lògica de les necessitats de la finca. La seva façana queda més enrere de la façana de la masoveria i, pel lateral de llevant, s’adossa a la terrassa de la pairalia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest obrador es manufacturaven, bàsicament, productes càrnics i cerealístics. La primera habitació era l’escorxador, on es produïa la matança del porc. El paviment és enllosat i amb desnivell en direcció al desaigua. Tot està pensat per una màxima eficiència higiènica. Tenint en compte que és un disseny dels anys 20 del segle passat. A la sala del costat, hi trobem un molí mecànic on es feia la farina tant per fer pa de consum com pinso pel bestiar de la finca. Aquests cereals s’abastien per un conducte que comunicava el pis superior amb la sala del molí. A partir d’aquest punt, l’edifici s’estructura en un llarg passadís de punta a punta, que comunica totes les dependències. Al costat de la façana de migdia hi trobem les diferents sales, com les ponedores per l’aviram i d’altres específicament dissenyades per la seva màxima eficiència per tal de manufacturar les diferents parts de l’animal. A la darrera sala d’aquest espai hi trobem la caldera i el forn de pa, de llenya. En el passadís hi trobem un punt d’aigua o font, feta de maons vistos amb un plafó ceràmic de sant Antoni. La planta superior feia les funcions d’assecador i paller. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’altra edifici fabril important és la porquera. S’alça davant de la masoveria i és un edifici de planta rectangular que consta de dues plantes. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes allargades. Té una entrada per la façana lateral de llevant i una altra per la façana septentrional. La planta principal, a nivell de la masoveria, és on hi ha les porqueres i la planta inferior és el femer. Cada porquera comunica amb el femer per tal que el dipòsit dels excrements dels porcs es faci automàticament. Aquest femer se sustenta per columnes de secció circular i col·locades de forma estratègica per aguantar la força necessària amb el mínim de columnes possibles. Per tal de facilitar la neteja, evitar el màxim nombre de racons possibles i facilitar l’entrada de maquinària. La distribució interior de l’espai de les porqueres és simètric, a partir d’un passadís central que comunica directament amb cada porquera que es troben a banda i banda del passadís. Les menjadores es poden omplir des del passadís sense necessitat d’entrar a la porquera. Tots els terres estan enllosats i les parets recobertes amb un morter allisat i molt resistent de tonalitats rogenques, molt fàcil de netejar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El que anomenem espais de producció immediat són en realitat els horts i un petit prat de pastura per les cabres i les ovelles. Quan Ignasi Escuder va dissenyar tot el conjunt va haver d’adaptar-se al desnivell del terreny i, per superar-lo, establí diferents terrasses. La masoveria es troba en una terrassa inferior en relació a la pairalia i a la mateixa terrassa de l’hort; però el petit prat es troba en una terrassa inferior. De fet, la terrassa de l’hort, al ser artificial, s’alça en la seva meitat damunt d’una cisterna i l’altra meitat en un espai buit suportat per columnes i volta catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment, les masoveres de Can Pèlecs mantenen una explotació agropecuària de la finca de caràcter ecològic, autosuficient i diversificada. Es manté l’hort, la cria d’aviram i d’ovicaprits, així com la recol·lecció i conreu de plantes i herbes amb finalitats remeieres i alimentàries.</span></span></span></span></span></p>	08120-319	Al nord del terme municipal, entre can Bofí i can Garrigosa.	<p><span><span><span><span><span>El primer nom documentat d’aquesta casa és el de mas Busqueta o Sabusqueta (Ballbé; 1985). No és fins el segle XVI que es comença a conèixer amb el nom actual: Can Pèlecs. Fou fruit del casament de la pubilla del mas Busqueta amb Gabriel Pèlacs de Castellar del vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les primeres referències d’aquest mas, daten del segle XII en <em>l’Speculo</em> de Sant Llorenç de Munt: “Carta en la qual Llorenç i els altres monjos de Sant Llorenç, atorgant deure a Guillem, prevere, de Sant Pere de Rubí, cent morabatins, li empenyoren l’honor que tenen en el comtat de Barcelona, en la parròquia e Sant Joan de Matadepera, en la vall dita Mitjana. Termena a sol ixent amb el torrent prop del mas Busqueta, i puja per la serra que hi ha entre la de Gastremir i la Calvella i arriba fins el (...) que hi ha sobre les esderreumades i va per la summitat de la serra fins Belldeim, on divideix amb Mur [...]. Fet a 5 d eles kalendes d’agost de l’any 32 del regnat de Lluís el jove. Són vuit monjos. Any 1169. Sant Joan de Matadepera, número 5” (</span></span>FERRANDO, Antoni: 1987)<span><span>. Però el topònim ja el trobem documentat el segle XI (</span></span>AJUNTAMENT de Matadepera: 2009). </span></span></span></p>	41.6439800,1.9996900	416696	4610732	1925-30	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88262-p1460896.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88262-p1460988.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88262-p1460964.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88262-p1460978.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ignasi Escudé	L’abastiment d’aigua es fa aprofitant l’aigua de la pluja i d’escorrentia a partir d’un complex sistema ideat pel mateix Ignasi Escudé i que actualment continua en funcionament.A mitjans dels anys 50 del segle passat, la finca podia mantenir entre colles de boscaters, carboners, servei, masovers, residents, jardiners i menestrals fins a 60 persones.	98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88263	Can Pèlecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelecs	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OTERO, Iago; DOMÈNECH, Laia; i ESCALONA, Alba (2007). La dimensió ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El cas de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera); dins VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Diputació de Barcelona, pp. 51-57.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Can Pèlecs és una finca situada entre Can Bofí i Can Garrigosa, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, entre els 700 i els 800 metres sobre el nivell del mar. A l’est, s’alça la carena del Pagès, d’on baixen diverses cingleres, com la Roca Petanta, i canals, com la canal del Pi Tort, de la Pedrera o la de l’Abella. Al nord de la finca, hi ha el turó de les Rovires (828 m) i el puig Conill (903 m). Al sud de la finca trobem els plans de Can Garrigosa; i a l’oest, la riera de les Arenes i els vessants llevantins del Castellsapera (940 m) i la Roca del Corb (877 m).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les estructures físiques de l’explotació es divideixen entre la pairalia, actualment destinada a segona residència, i la masoveria, habitada tot l’any. Cada una d’aquestes estructures dissenyades des d’un principi per les funcions que havien d’exercir. Precisament aquesta diferència estructural i funcional fan que les tractem per separat. En aquest apartat parlarem de la pairalia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pairalia s’ha convertit en un conjunt residencial, dividit en diversos propietaris. Situada just al darrera de la masoveria, uns metres al nord-est, està composta per diferents cossos, amb diferents alçades. El cos principal és de planta irregular i coberta de dos aiguavessos de teula àrab. En alçada consta de planta baixa i primer pis, amb coberta plana. La façana principal s'orienta a migdia i presenta una porxada d'arcs de mig punt. El parament és llis i arrebossat, pintat de color terrós, amb el perímetre de les obertures (arcs, finestres i portes) pintades amb una franja blanca. El sòcol és de pedra. Una escalinata de cinc graons donen accés a la galeria d’arcs i a la planta baixa, una mica sobre aixecada del sòl. La façana està coronada per una cornisa amb decoracions geomètriques esgrafiades intercalant rombes i franges verticals. També destaca en planta baixa algunes fornícules amb una escultura d’estil neoclàssic, que representa a Santa Cristina, en honor a la propietària que la feu construir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un segon cos s’annexa al principal en angle de 90º. Aquest consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes allargades, que s’orienten de sud a nord. L’acusada pendent del terreny va obligar a omplir de terra l’espai davant la casa i configurar feixes de conreu. Encara són visibles les restes de murs de l’antiga masia i el trull, més a ponent que l’actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El jardí també és un element remarcable del conjunt. Es tracta d’un jardí molt antropitzat d’un classicisme italià, a l’igual que l’edifici residencial, on dominen les pèrgoles, l’enllosat i els murs fets de paredat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A part de les construccions residencials, destaca tot el sistema de recollida d’aigua de pluja i d’escorrentia per l’abastiment de la propietat. L’aigua s’emmagatzema en dues grans basses i dues cisternes soterrades: una sota la masoveria i l’altra sota la falsa feixa de l’hort de la masoveria. Aquests sistemes o semblants també els hem documentat a la Torre Salvans i són creació del mateix arquitecte.</span></span></span></span></span></p>	08120-320	Al nord del terme municipal, entre Can Bofí i Can Garrigosa.	<p><span><span><span><span><span>El primer nom documentat d’aquesta casa és el de mas Busqueta o Sabusqueta (Ballbé; 1985). No és fins el segle XVI que es comença a conèixer amb el nom actual: can Pèlecs. Fou fruit del casament de la pubilla del mas Busqueta amb Gabriel Pèlacs de Castellar del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les primeres referències d’aquest mas, daten del segle XII en l’Speculo de Sant Llorenç de Munt: “Carta en la qual Llorenç i els altres monjos de Sant Llorenç, atorgant deure a Guillem, prevere, de Sant Pere de Rubí, cent morabatins, li empenyoren l’honor que tenen en el comtat de Barcelona, en la parròquia e Sant Joan de Matadepera, en la vall dita Mitjana. Termena a sol ixent amb el torrent prop del mas Busqueta, i puja per la serra que hi ha entre la de Gastremir i la Calvella i arriba fins el (...) que hi ha sobre les esderreumades i va per la summitat de la serra fins Belldeim, on divideix amb Mur [...]. Fet a 5 de les kalendes d’agost de l’any 32 del regnat de Lluís el jove. Són vuit monjos. Any 1169. Sant Joan de Matadepera, número 5” (</span></span>FERRANDO, Antoni: 1987)<span><span>. Però el topònim ja el trobem documentat el segle XI (</span></span>AJUNTAMENT de Matadepera: 2009). </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1278 el propietari del mas era Arnau Sabusqueta i el 1296, Berenguer Busqueta; el 1337, Guillem de Sabusqueta; el 1437 Salvador Sabusqueta i el 1535 en Joan Busqueta.</span></span></span></span></span></p>	41.6441800,2.0006700	416778	4610753	1925-30	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88263-p1470013.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88263-p1450970.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ignasi Escudé	No hem pogut entrar a la finca i, per tant, no podem detallar més la descripció.	98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88264	Avenc del Club	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-club				<p><span><span><span><span><span>L’avenc del Club està situat a mà dreta del camí que puja des de Can Robert fins a Can Pobla, just abans del Revolt dels Petons o Revolt Nou, eixamplat amb motiu de l’obertura del nou camí que travessant les antigues feixes de Can Pobla, mena fins a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat s’obre en un terreny de conglomerats del període Eocè, amb polaritat vertical, establerta però, sobre tres passatges isoclàsiques paral·leles i properes, intercomunicades paral·lelament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi accedeix per un embut (taponat pels pagesos per evitar prendre mal) que dona pas a una rampa que presenta una litologia estalactítica antiga. Al final d’aquesta s’inicia un pou vertical fins a la cota – 39 metres (després de baixar uns tres a quatre metres es localitza però, una galeria horitzontal). Paral·lelament al pou B1, s’obre l’accés a un altre pou (B2) que permet accedir a tres cavitats comunicades entre elles. Des d’aquí, s’obre una diàclasi paral·lela a la del pou es permet accedir a la profunditat màxima de la sima, - 90 metres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A excepció del primer tram que tenen una morfologia evolucionada, amb formes litoquímiques antigues i materials clàstics fossilitzats per un procés d’estalagmitització, la resta de les cavitats presenten una morfologia de dissolució amb dipòsits de disgregació. </span></span></span></span></span></p>	08120-321	Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>L’avenc fou descobert l’any 1906 per Josep Maria Cuadras, que anant a caçar amb el seu gos, el va trobar gratant en un cau taponat per un amuntegament de pedres. En donar-ho a conèixer, l’onze de desembre de 1907 s’hi aventuraren en J.M. Có, J. Montllor i J. Coromines, del Club Muntanyenc, que baixaren a una profunditat de 70 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1952, membres del GES-CMB exploraren la galeria 2 (anomenada via GES) situada al costat del pou principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1962 el Grup Talps del Centre Excursionista del Vallès, decidí instal·lar un pessebre al fons de l’avenc. Cinc anys més tard, el 22 de desembre de 1967, un dels joves que hi baixava el pessebre, patí un accident i s’abandonà l’activitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes de febrer de 1964, el GETIM, de Sabadell desobstruïren un indret del tram vertical que els permeté, després de superar un estret laminador, d’arribar al fons de la cavitat, punt assignat amb una fondària de – 115 metres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1968, membres del GES-CMB s’endinsen per topografiar l’avenc i mesuren una fondària de 90 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1974, es topografia de nou per membres del SIS-CET mantenint la mateixa fondària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p>	41.6337500,2.0113600	417655	4609585		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88264-p1470526.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88264-toposis-1974.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88265	Avenc Terrós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-terros	<p><span><span><span><span><span>BADIELLA, X.; BUIL, A. (1980). Els petits avencs de la nostra muntanya. Vol. VII. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 22, p. 207-209. CE. Terrassa</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona: II. Generalidades históricas, geoespeleológicas y bioespeleológicas de la zona 5 (Montserrat-Obac-Sant Llorenç del Munt-Farell-Gallifa), catalogo espeleológico de Sant Llorenç del Munt. Comissió del Cadastre Espeleològic de la Província de Barcelona. Club Muntanyenc Barcelonès. Grup d’Exploracions Subterrànies. Barcelona. Diputació.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’avenc Terrós està situat a mà dreta del camí que puja des de Can Robert fins a Can Pobla, dessota mateix del Revolt dels Petons o Revolt Nou, eixamplat amb motiu de l’obertura del nou camí que travessant les antigues feixes de Can Pobla, mena fins a la casa. L’accés, molt més perillós es pot fer baixant per la canal on hi ha l’avenc del Club. Però voltant pel camí en ple revolt, hi ha un corriol que hi mena i només cal despenjar-se per la canal de les Bruixes. L’indret no deixa massa marge de maniobra. Es tracta d’un avenc de petites dimensions, de 7 metres de fondària amb un recorregut de 19 metres, obert en un terreny de conglomerats del període Eocè. Està formada per dues diàclasis de direcció nord-sud amb processos clàstics molt avançats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té dues boques d’accés, quedant la més petita a mà dreta. La primera boca (3 m per 0’5 m) permet accedir a un repeu d’1 metre. En direcció est es localitza una sala de 3 m per 1’5 m de costat per 3 m d’alçada. Aquesta permet, a través d’un pas estret accedir a una nova sala formada per un fus de 4 metres d’alçada. Des d’aquí es pot accedir a una galeria de 3 metres de recorregut no massa alta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona boca, fa tot just mig metre de costat. Permet accedir a un pou de 4 metres que condueix a una cavitat que permet veure un seguit de galeries situades en direcció nord, formades per enderrocs, mentre que pel costat oest comunica amb el fus localitzat a l’interior de la primera boca.</span></span></span></span></span></p>	08120-322	Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>Sense tenir-ne cap certesa, sembla que la primera vegada que s’hi va accedir fou pels volts de l’any 1920, pels membres del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p>	41.6333800,2.0108900	417615	4609545		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88265-p1470541.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88265-avenc-terros-topox-badiella-a-buil-sis-cet-1977.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88266	Balma de Can Pobla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-pobla	<p><span><span><span><span><span>ESQUERDA RIBES, Mateu (2004). La “Cova de les Creus”, la “Cova de la Pujol”, i ell despoblat de “la Cova” al terme de Cogul. Aportació al coneixement de l’habitat medieval i modern en balmes. Dins IV Trobada d’Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, p. 37-56. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>La Balma de Can Pobla està situada en el vessant sud del massís de la Mola, a una cinquantena de metres dessota de la Cova del Frare. L’accés es fa pujant pel dret, entremig de la vegetació, un cop passada la casa de Can Pobla fins que es localitza una gran paret molt recta totalment dissimulada per la vegetació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu estrat més bla, situat a la base forma una cavitat més o menys circular d’uns sis a set metres de diàmetre. Des de l’interior s’aprecia un rebaix general del nivell original del sòl. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’entrada està murada pels dos costats, deixant una obertura central que mesura 1’70 m d’alçada per uns 0’90 d’amplada màxima. La disposició actual de les pedres que componen el mur esquerra (del qual manca el brancal) semblen indicar, que fou refet a posteriori. Pel costat interior, aquest mur serveix, en part, de xemeneia, raó per la qual una part del sostre de la cavitat presenta una capa d’ennegriment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al fons de la balma, concretament a la part posterior esquerra, s’hi observa una obertura fermada i murada més bastament. Mentre que en la paret del fons, s’observa un broc; un petit orifici circular que surt d’una concreció calcària per on sembla haver degotejat aigua. Un pedrís retallat a la mateixa paret, just per sota, indicaria la presència d’un punt d’aigua.</span></span></span></span></span></p>	08120-323	Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>Els abrics rocosos són indrets naturals que han pogut servir de refugi tant per animals com per a l’home durant milers d’anys, de manera permanent com ocasional. Els sediments o dipòsits que s’hi localitzen resultat de les diferents ocupacions se sobreposen els uns sobre uns altres. Només amb una excavació arqueològica autoritzada, aquests indrets poden aportar informació respecte a una possible ocupació humana.</span></span></span></span></span></p>	41.6364600,2.0182400	418231	4609880		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88266-p1470423.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88266-p1470417.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La balma està situada en el contrafort de la Mola, al costat d’altres abrics naturals i la cova del Frare, entre la canal de Can Pobla i el camí dels Monjos. A excepció dels Òbits que sembla ser la més gran, les altres, com l’anomenada Cova Negra o la balma o corral de Can Pèlacs, són balmes de poca profunditat afectades per una intensa fracturació que ha provocat en llarg del temps la caiguda de blocs paral·lelepipèdics de grans dimensions.	98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88267	Balma de l’SMOC	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lsmoc				<p><span><span><span><span><span>La balma de l’SMOC, està situada a la zona immediatament inferior del Cingle dels Cavalls; al capdamunt de la canal que travessa el cingle del Pont de Roca del Mas Pas de Can Pobla, a tocar de varies vies d’escalada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés és fa pujant pel camí que mena des de Can Robert a Can Pobla. Just a mà esquerre, entre l’avenc del Club i l’avenc del Tim, conegut com el Revolt dels Petons, i abans d’arribar a l’antic camí que conduïa al mas, franquejant el Torrent del Salt Rajant, hi ha un corriol, un antic camí que permetia accedir a les feixes i al forn del calç del Bolet (nom rebut pel cingle que té al damunt mateix). Un cop en aquest punt, pujar pel dret i al capdamunt resseguir la paret del cingle a mà dreta, en direcció nord-est fins localitzar un roquissar estret per la qual cal grimpar fins a la cavitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat té uns quatre metres de profunditat, amb colades i protuberàncies càrstiques. Entrant a mà dreta hi ha varies escletxes sense poder determinar la fondària exacta. El sòl presenta estrat de sedimentació. </span></span></span></span></span></p>	08120-324	Cingles dels Cavalls	<p><span><span><span><span><span>El nom està relacionat amb les sigles d’un grup de joves muntanyencs que la descobriren durant els anys quaranta, i freqüentaren fins ben entrat els anys cinquanta del segle XX, anomenats la “Secció Muntanya Optimista Club”. El grup estava format per quatre joves, en Pitu Millanes, en Federic, en Manel i l’Antoni. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la descoberta, en plegar els dissabtes de la feina se n’hi anaven a dormir. La van habilitar amb un llum d’oli que guardaven en una excletxa del sostre, que anys després en Pitu, amb el seu fil, l’escalador Marcel Millanes recuperaren.</span></span></span></span></span></p>	41.6377500,2.0117200	417690	4610029		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88267-p1470512.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88267-p1470516.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88268	Bassals del Torrent del Salt Rajant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassals-del-torrent-del-salt-rajant	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Bassals naturals formats per l’erosió natural en una llesca del torrent del Salt Rajant on aflora la roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa pujant des de Can Robert tot vorejant pel camí, a mà esquerra, la Carena de l’Estret i les Feixes de Can Pobla. Arribats a una bifurcació, just abans el darrer tram fins a Can Pobla, hi ha un camí a mà dreta, en perfecte estat de conservació. Correspon al traçat original que travessant el torrent, i el Revolt Rodó, conduïa fins a l’antic mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’uns metres, es localitza el revolt amb un pont de factura moderna, fet de formigó, sense barana. Es pot accedir als bassals, baixant pel marge fins al mateix llit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es documenten un total de quatre cassoletes naturals; la primera d’elles al dessota del pont. Mesura dos metres de llargària i en un dels costats s’hi ha aixecat un muret de pedra d’un pam d’alçada collat amb ciment per retenir l’aigua. Els tres restants es troben al dessota mateix, esglaonats de manera natural, un dessota de l’altra, seguint l’orografia del terreny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si bé, serveixen d’abeurador pels animals, en èpoques antigues permetia al pagès tenir un punt d’aigua fixe, sempre i quan hagués plogut. Però la seva proximitat amb el mas i la facilitat d’accés fa pensar en un aprofitament per rentar la roba de casa.</span></span></span></span></span></p>	08120-325	Torrent del Salt Rajant		41.6350500,2.0157700	418024	4609725		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88268-p1470486.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88268-p1470487.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest aprofitament de les cassoletes en el llit dels torrents està documentat pel mateix autor al municipi d’El Pont de Vilomara i Rocafort, concretament a Ca n’Arbocet		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88269	Cova del Manel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-manel	<p><span><span><span><span><span>ANDRES BELLET, Òscar; ASSENS CAPARRÓS, Jaime; MONTORIOL, Joaquin (1955). El funcionamento hidrológico actual del sistema hipogeo de la Canal de Can Pobla (Sant Llorenç del Munt). Speleon. Universidad de Oviedo, vol. 6, núm. 3, p. 239-241. Oviedo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, p. 38-57. Centre Excursionista de Terrassa. Terrassa.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Cova situada al vessant dret d’un barranc tributari de la Canal de Can Pobla, que es forma al capdamunt dels espadats de la Mola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té un recorregut de 788 metres i un desnivell de 64 metres, que la converteixen en la cova de més recorregut de tot el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Es tracta d’una antiga surgència que drenava les aigües d’aquest sector del massís; actualment, només en casos de pluges excepcionals entren en activitat les tres galeries terminals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés fins a l’entrada de la cavitat es fa pujant pel dret des de la casa, entremig de la vegetació i blocs despresos de les parets que es veuen al damunt. La boca és una escletxa molt estreta, d’uns 5 metres d’alçada màxima per tot just un metre d’alçada en el seu punt més ample. L’accés es fa de costat, i un cop dins s’obre l’entrada a una galeria d’un recorregut de 53 metres que va perdent alçada fins arribar al fons. En aquest punt, es bifurca en dues galeries més. La primera, a mà dreta, perpendicular a la d’entrada, amb un recorregut de pocs metres. La segona, a mà esquerra, que és la que presenta tot el recorregut fins als 788 metres. Continuant per aquesta segona, s’arriba a la “Gatera del Tub”, un pas estret amb una xemeneia de 6 metres d’alçada que comunica amb un nivell superior. Des d’aquí, per un conducte estret, s’arriba a una bifurcació (pel costat esquerra en sentit sud-oest, s’arriba fins al “Laberint del Caos”, un complicat entramat de galeries originades per un procés càrstic molt important. Pel costat dret, en sentit nord, es pot accedir fins a una galeria estreta que comunica per dos punts, a l’esquerra amb el conegut “Laberint del Caos” i per dos punts més, amb el pis superior. Aquesta galeria, després de un recorregut de varies direccions, permet arribar un pas estret anomenat “Clot dels Ossos”. Passat el ressalt, s’accedeix a una diàclasi que després de varies galeries i comunicacions amb el pis superior , d’uns 40 metres de recorregut, permeten arribar a una galeria més ample batejada amb el nom de “Sala Club Excursionista Pirenaic”, “Sala Pirenaic” o també “Sala de les Banderes”. Malgrat la perillositat que implica el seu accés, actualment està molt malmesa per la manca de civisme. Des d’aquesta sala i remuntant la colada, hi ha la “Galeria Datzira”, de 15 metres de recorregut, amb una xemeneia a l’esquerra de 14 metres d’alçada. Continuant però en la mateixa galeria, també hi ha la “Galeria GEST del CMB”, coneguda també com “Les Rambles, o el Metro”, de 60 metres de recorregut. És la més ample de la cova. La cavitat també continua seguint la mateixa diàclasi fins a dues galeries més, la “Galeria Sanclimens” i la “Galeria del Vent”, a les quals s’hi ha d’accedir a través d’un pas “de les Riuades”, generalment inundat. Després d’altres trams de galeria i xemeneies, s’arriba a la “Sala del Llac” o “dels Llibres”. Al seu extrem, continua fins a que ja es troba aigua, en més o menys quantitat depenent de la pluja i tot i que el corrent d’aire indica que la cavitat continua, actualment és impracticable.</span></span></span></span></span></p>	08120-326	Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>Malgrat que la cova del Manel no apareix referenciada en el Catàleg espeleològic de Catalunya, redactat pel geòleg i espeleòleg Norbert Font I Sagué (1873-1910) ni en el catàleg del geòleg i paleontòleg Marià Faura i Sans (1886-1941), aquesta fou descoberta, o redescoberta l’any 1899 pels propietaris de Can Pobla que varen arribar fins als primers 53 metres, corresponent a la galeria d’entrada fins a la “Gatera del Tub”, en aquell moment totalment impenetrable. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1911 els membres del Centre Excursionista de Terrassa (CET) exploraren i engrandiren la gatera final de la galeria d’entrada, varen penetrar al “laberint del Caos” i fins la gatera del “Clot dels Ossos”, ampliant el recorregut de 115 metres més. Varen realitzar el primer topo conegut, publicat a la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt de 1935.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1926 el metge i apassionat de la fotografia, Josep Salvany i Blanch, va fotografiar la galeria d’entrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1948, membres del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, sovintejaren la cova i descobriren tres xemeneies que comuniquen amb el pis superior. Exploraren també la totalitat del “Laberint Sud” del nivell superior, ampliant el recorregut de la cavitat fins als 316 metres. Entre 1948 i 1950 exploraren el “Laberint Nord”, ampliant el recorregut de la cova a 476 metres i depassant la cova Simanya, de 372 m de recorregut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1950, membres del Centre Excursionista Pirenaic, van descobrir un nou pou que els menà a la galeria principal. Des d’allà, per galeries paral·leles descobriren a la sala més gran de la cavitat, que batejaran amb el nom del grup “Sala Pirenaic”. S’amplia novament el recorregut de 238 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 25 de setembre de 1962, es registraren 182 l/m2 en 24 hores a la Mola. La cavitat va entrar en funcionament hídric, de manera que la força de l’aigua va destapar alguns passos totalment impracticables. El mes següent, membres del mateix equip visitaren la cova i en extreure el fang del sifó del “Pas de les Riuades”, descobriren una nova galeria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1966, membres de la Secció Espeleològica Sabadell del Centre Excursionista del Vallès, aixecaren una topografia de la totalitat de la cavitat. Tanmateix, l’any següent, membres del Grup Espeleològic Terra i Mar de Sabadell encara varen localitzar una nova galeria de 106 m, que s’afegiren a la seva topografia, assignant-li un recorregut total de 932 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, l’any 1978, la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, aixecà la darrera topografia que es coneix de tota la cavitat, fixant el recorregut total de 788 m, que és la vigent a data d’avui. </span></span></span></span></span></p>	41.6377800,2.0177800	418195	4610027		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-p1470384.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-p1470399.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-p1470402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-cova-del-maneltopo-ges-del-cmb-se-ces-ge-tim.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88270	Font de les Feixes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-feixes-0	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Font situada dessota un marge, a les antigues feixes de Can Pobla, una extensió important de terra situada a l’oest de l’antic mas, dessota els Cingles dels Cavalls i del Bolet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés és fa pujant pel camí que mena des de Can Robert a Can Pobla. Just a mà esquerre, entre l’avenc del Club i l’avenc del Tim, conegut com el Revolt dels Petons, i abans d’arribar a l’antic camí que conduïa al mas, franquejant el Torrent del Salt Rajant, hi ha un corriol, un antic camí que permetia accedir a les feixes i al forn del calç del Bolet (nom rebut pel cingle que té al damunt mateix).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El corriol transcorre paral·lel a les antigues feixes on de tant en tant, la vegetació deixa aparèixer els antics murs de pedra seca. Ben aviat, al costat mateix d’un roser salvatge en una raconada, es pot observar un retall del marge argilós amb dues de les parets en angle recte i les parets recobertes per briòfits degut a la humitat. La terra i la vegetació han malmès el broc de sortida d’aigua de la surgència.</span></span></span></span></span></p>	08120-327	Feixes de Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>La font consta en el mapa de 1935 del Centre Excursionista de Terrassa i en el de l’editorial Alpina de 1946.</span></span></span></span></span></p>	41.6353400,2.0116100	417678	4609762		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88270-p1470494.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88270-p1470523.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88271	Forn de calç de la Canal del Bolet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-del-bolet	<p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, Lluís (2014). Els forn de calç, dins diari La Torre, pàg. 24.<br /> ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Conserva la façana i el passadís d’accés, però la vegetació l’està malmetent.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant hidrogràfic dret de la Canal del Bolet. L’accés és fa pujant pel camí que mena des de Can Robert a Can Pobla. Just a mà esquerre, entre l’avenc del Club i l’avenc del Tim, conegut com el Revolt dels Petons, i abans d’arribar a l’antic camí que conduïa al mas, franquejant el Torrent del Salt Rajant, hi ha un corriol, un antic camí que permetia accedir a les feixes i al forn del calç del Bolet (nom rebut pel cingle que té al damunt mateix).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El corriol transcorre paral·lel a les antigues feixes on de tant en tant, la vegetació deixa aparèixer els antics murs de pedra seca, i arran de camí, al costat d’un roser salvatge, a mà dreta una antiga surgència, coneguda amb el nom de la Font de les Feixes. Un cop deixada enrere, continuar recte, fins a localitzar el forn i la pedrera al costat mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els murs de l’estructura són de paredat antic, fet a base de pedra irregular. L’amplada de la façana mesura 5 metres per 2 metres d’alçada màxima conservada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís d’accés a la fogaina (1’90 metres de fondària per 1’30 m d’alçada conservada), està orientat al sud-est. L’amplada de l’obertura exterior és d’1’70 metres mentre que a l’interior mesura 1 metre. La volta està feta amb pedra planera, disposada a plec de sardinell, falcada amb pedruscall i unida amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està parcialment colgada; mesura uns 3’40 metres de diàmetre interior per una alçada màxima actual a la part més alta de dos metres. La corona ha desaparegut i no s’observen restes de vitrificació. </span></span></span></span></span></p>	08120-328	Vessant hidrogràfic dret de la Canal del Bolet	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç necessària per a fer el morter de calç (barrejant-lo amb aigua i sorra), emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis durant segles fins als anys cinquanta, on el ciment i el formigó prenen la davantera. També servirà per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar els safarejos i les cisternes, per ensulfatar les plantes contra les plagues i com a desinfectant de l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos, normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span><br /> <span><span>Els fagots de llenya i brancatge s'obtenien desbrossant el bosc i la pedra, s’extreia amb pics, i escodes. Un cop obtingut el material primari, es transportava amb carros o mules fins al forn, que s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros per a ser emprada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n podia fer un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres.</span></span><br /> <span><span>D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns com els que es poden observar a Matadepera.</span></span></span></span></span></p>	41.6366300,2.0115700	417676	4609905		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88271-p1470506.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88271-p1470502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88271-p1470504.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A mà esquerra de la façana hi ha la pedrera i al voltant del forn, gran quantitat de pedruscall de calç que servia per reblir l’estructura de combustió.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88272	Pont de Can Pobla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-pobla	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Tot i que el tram visible és força recent i al costat es troba les restes del tram antic.	<p><span><span><span><span><span>Pont obrat, situat en un revolt del camí antic que menava des de Can Robert fins a Can Pobla. Està construït en una zona estreta del llit de la canal de Can Pobla, aprofitant una solera natural de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa pujant des de Can Robert tot vorejant pel camí, a mà esquerra, la Carena de l’Estret i les Feixes de Can Pobla. Arribats a una bifurcació, just abans el darrer tram fins a Can Pobla, hi ha un camí a mà dreta, en perfecte estat de conservació. Correspon al traçat original que travessant el torrent, i el Revolt Rodó, conduïa fins a l’antic mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’uns metres, es localitza el revolt amb un pont de factura moderna, fet de formigó, sense barana. Les restes antigues es localitzen a l’interior del pont modern al qual s’hi pot accedir baixant pel marge fins al mateix llit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consisteix en una estructura de 4 metres de llargària per 1’80 m d’alçada màxima conservada. Està construïda directament sobre la roca a partir d’un basament o sòcol d’1’30 metres d’alçada per 1 metre d’amplada interior, per 0’30 m de gruix, fet de pedra i collat amb morter de calç. Al damunt, hi ha una volta de maó feta amb de tres capes superposades de maó pla. Sembla que com a mínim hi havia una altra estructura igual al costat dret. Suportaven una plataforma, tal vegada feta amb taulons per permetre el pas rodat de carruatges i cavalls i franquejar el torrent amb tota seguretat. </span></span></span></span></span></p>	08120-329	Canal de Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>El camí antic de Can Pobla encara es pot resseguir a l’ortofoto de l’any 1946 visible al visor de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. L’any 1984 que és el següent ortofoto visible, ja s’observa l’obertura del camí nou que correspon amb el pla especial d’ordenació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac aprovat l’any 1982 per tal d’aturar el desmesurat creixement de les urbanitzacions que l’envoltaven. </span></span></span></span></span></p>	41.6351300,2.0158800	418033	4609734		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88272-p1470472.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88272-p1470476.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	49	1.5		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88273	Teixos de Can Pobla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/teixos-de-can-pobla	<p><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona. Pòrtic Natura, pp. 74-75.</span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Dos espècimens de <em>Taxus baccata</em> situats al jardí de la casa residencial de Can Pobla, al costat de xiprers de grans dimensions. El primer està situat a la façana orientada al nord, mentre que el segon exemplar està situat en direcció est, un cop passada l’ermita dedicada a Sant Esteve, adossada a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dues coníferes de creixement lent, de grans dimensions, d’entre quinze a vint metres d’alçada per una capçada que oscil·la entre els sis i vuit metres (mides aproximades). El tronc és de color marró, amb l’escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes. Les fulles són lanceolades, de color verd fosc per l’anvers i més pàl·lides pel revers, que mesuren entre 1 i 4 cm de llarg per 2 a 3 mm d’amplada, agrupades espiralment sobre el peduncle. La capçada acostuma a tenir un port piramidal, formada per moltíssimes branques i branquillons pènduls d’un to verd apagat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a planta dioica, presenta flors unisexuals, masculines i femenines en peus difernts. Cadascuna de les pinyes, conté una única llavor que mesura entre 4 i 7 mm de llargària. Aquesta s’envolta per una estructura vermella en forma de baia, anomenada arillus, que un cop pol·linitzada, necessita de 6 a 9 mesos per madurar. Floreix cap a finals d’hivern o a inicis de primavera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que prefereix els sòls calcaris, el seu hàbitat és de llocs ombrívols, frescos i de sòl profund com les canals o barrancs i resisteix molt bé el fred, per això el podem trobar en altituds de 800 a 1.100 metres al costat d’un boix grèvol o d’un auró. </span></span></span></span></span></p>	08120-330	Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>El teix és un arbre molt apreciat en ornamental. La seva fusta, emprada en ebenisteria, a l’antiguitat fou utilitzada per a la construcció d’arcs i llances. Els egipcis l’empraren també en la construcció de sarcòfags.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se l’associa als cultes pagans precristians, i per aquesta raó no és estrany trobar-ne a prop d’esglésies, com és el cas de l’ermita de Sant Esteve, dins de la propietat de Can Pobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una planta altament verinosa que produeix hipotensió, depressió cardíaca i la mort. La única part que no és tòxica és l’aril que envolta la llavor. Les cabres o les vaques la toleren relativament bé, però poden tenir avortaments. Per als èquids és mortal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A excepció dels <em>arilli</em>, tots contenen una substància tòxica, la <em>taxina</em>, que s’utilitza en tractaments de quimioteràpia. De l’escorça hi ha una substància anomenada taxol, amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d’ovari, pell, mama i còlon. El laboratori Centr for Plant Biotechnology de la Universitat de Toronto (Canadà) està treballant en l’obtenció del taxol mitjanjçant mètodes de laboratori basats en el cultiu de cèl·lules vegetals procedents del teix. </span></span></span></span></span></p>	41.6365600,2.0173000	418153	4609892		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88273-p1470446.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88273-p1470437.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El nom genèric de Taxus, emprat per Virgili i Plini, sembla derivat del grec taxis, que “fila” (per la disposició de les seves fulles), “taxus” per la fusta resistent i alhora flexible i “toxicos” que significa verí. Mentre que el nom específic de baccata, prové del llatí, “baia”.		2151	5.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88274	Can Pobla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pobla	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Can Pobla és un conjunt d’edificacions situades al peu mateix del monestir de Sant Llorenç del Munt, a la cota 850, alineada amb la canal homònima. De les diferents construccions en destaquen la residència de la família Quadras i la capella de Sant Esteve, annexa a la casa. La resta són edificis complementaris i masoveries, una de les quals havia estat restaurant durant uns anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta residència es construeix a principis de segle XX, sobre construccions més antigues, i l’encarrega el primer comte de Sant Llorenç, Antoni de Quadras i Feliu, l’any 1903, quan adquireix la finca. L’arquitecte fou Enric Fatjó Torras i l’estil, definit de forma heterogènia per diversos autors, s’acosta a un modernisme basat en l’historicisme medievalitzant propi de l’època i del que en trobem mostres properes com el Marquet de les Roques (Sant Llorenç Savall), obra de Juli Batllevell i Arús, deixeble de Domènech i Montaner; o el castell de Santa Florentina (Canet de Mar), obra de Lluís Domènech i Montaner.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per aquest motiu te l’aparença de castell o fortificació, fins el punt que disposa d’una fitxa en el blog de la <em>Asociación Española de Amigos de los Castillos</em> (</span></span><a href='http://www.amicscastells.com/castells/?type_0=album&album_gallery_id_0=11'><span><span>http://www.amicscastells.com/castells/?type_0=album&album_gallery_id_0=11</span></span></a><span><span>).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta irregular i consta de cinc nivells; des de la planta d’accés te dos nivells inferiors i dos nivells superiors. La coberta és composta, de teules àrabs, acabada amb ràfecs. El parament és de pedra vista, tipus paredat antic amb els escaires treballats. Els emmarcaments de les obertures també són treballats. L’aspecte de castell s’incrementa per un cos de torre, en un dels angles, amb les quatre façanes coronades per un capcer emmerletat. Destaca el llenguatge neogòtic d’algunes obertures amb els arc ogivals aguts. La façana sud disposa d’una terrassa amb barana de merlets i barana de ferro de planta absidial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana principal de la casa, en el llindar de la porta, hi ha un escut heràldic dels germans Quadras Feliu Prim i Coma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa té una capella dedicada a Sant Esteve, adossada a la paret nord en el nivell de la planta baixa. Aquesta capella s'assenta sobre una capella més antiga, Sant Esteve de la Vall, documentada des del segle XI.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tota la casa està envoltada de jardí amb una tanca perimetral, on destaquen un parell de teixos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La masoveria principal és un edifici de quatre plantes, amb coberta a quatre aigües, que havia estat restaurant, en època moderna. Completen el conjunt diferents cases d’estil rural, aixecades o reformades a principis de segle XX i distribuïdes per la vall.</span></span></span></span></span></p>	08120-331	Can Pobla 26	<p><span><span><span><span><span>Trobem les primeres referències documentades de Sant Esteve l’any 972, en l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt en una “ Venda feta per Arniscle, anomenat Horuci, i la seva muller Florisenda, al dit monestir de Sant Llorenç, d’una vinya seva. Termena a sol ixent in ipso aqueducto. A migjorn i altres parts a terra de Sant Esteve fet el primer de febrer de l’any (...) del regant de Lotari. Clos per (...) prever. Any 972. Sant Joan de Matadepera” (Ferrando, 1987:58).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“L’església de Sant Esteve Protomàrtir, situada en el costat de dita muntanya de Sant Llorenç, amb les dècimes, primícies i ofertes dels fidels cristians” surt referenciada en la donació feta l’any 1014 per “Ramon, comte i marquès, Ermessendis, la seva muller, amb llur fill Berenguer, a dit monestir de Sant Llorenç del Munt” (Ferrando, 1987:58).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella es coneix amb altres denominacions, com Sant Esteve de la Vall, Gavallan, Vilanova de Sant Esteve. També es documenten assentaments dels masos de Sant Esteve de la Vall des dels segles XII i XIII, (Mas Taberner, mas Seròs, mas Riquer, mas Espluga i mas Costadell), que foren enderrocats a principis del segle XX per construir-hi l’actual casa pairal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de 1902 és propietat de la família Quadras. Antoni de Quadras i Feliu, que era el segon fill d’una família d’empresaris tèxtils de Sabadell, la compra, juntament amb tota la muntanya de La Mola, inclòs el monestir, a Antoni Gros Pons. Encarrega el nou edifici a Enric Fatjó, arquitecte sabadellenc. Segons Font i Munuera (2014), el mestre d’obres fou Josep Duesaigues. L’any 1908 rep el títol de Comte de Sant Llorenç del Munt a mans del Papa Benet XV, homologat a Espanya l’any 1917.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Josep Maria de Quadras i de Caralt (1925-2013) és el tercer comte de Sant Llorenç i pare de l’actual propietari. La seva àvia va tancar l'acord amb el grup d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç per a impulsar la reforma del Monestir i la reobertura de l'hospedatge, que va regentar el Joan Ros.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Josep Maria, com a propietari, va frenar iniciatives tan desafortunades com la construcció d'una carretera fins el cim o la instal·lació d'una torre d'alta tensió.<br /> També es va fer càrrec del manteniment de diversos camins, com ara el que s'enfila directament des del mas fins a l'avenc de Can Pobla i enllaça amb el camí dels Monjos.<br /> L’any 1955, va contractar com a masovers de Can Pobla a la família Guix, que va estar vinculada a la casa fins l’any 2003. A principis dels anys 80 del segle XX, va vendre a la Diputació de Barcelona gran part de la finca: des dels cingles des de Can Pobla a La Mola i, més enllà, fins els Òbits.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment el propietari és el quart comte de Sant Llorenç. </span></span></span></span></span></p>	41.6366200,2.0170100	418129	4609898	1905	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88274-p1460886.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88274-dsc8781.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88274-p1470430.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88274-p1470449.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88274-dsc8780.jpg	Legal	Modernisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Enric Fatjó Torras	La família Quadras disposa d’un fons documental important, sobretot referent a la història familiar del segle XX, però on també hi ha documentació anterior de can Pobla. També conserven pergamins que formen part del diplomatari de Sant Llorenç del Munt. En alguns d’ells es fa referència als masos Quer, Riquer i Taverner. També disposen d’una important col·lecció de milers de fotografies, moltes d’elles relacionades amb l’entorn de Sant Llorenç del Munt.A Can Pobla és on es troba una part de la famosa costella que segons la llegenda correspondria al mític drac de Sant Llorenç. Fins a finals del segle XIX es trobava al monestir, però llavors es va baixar.	105\|116\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88275	Capella de Sant Esteve	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-esteve	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Can Pobla és un conjunt d’edificacions situades al peu mateix del monestir de Sant Llorenç del Munt, a la cota 850, alineada amb la Canal homònima. De les diferents construccions en destaquen la residència de la família Quadras i la capella de Sant Esteve, annexa a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta residència es construeix a principis de segle XX, sobre construccions més antigues, i l’encarrega el primer comte de Sant Llorenç, Antoni de Quadras i Feliu, l’any 1903, quan adquireix la finca. L’arquitecte fou Enric Fatjó Torras i l’estil, definit de forma heterogènia per diversos autors, s’acosta a un modernisme basat en l’historicisme medievalitzant propi de l’època i del que en trobem mostres properes com el Marquet de les Roques (Sant Llorenç Savall), obra de Juli Batllevell i Arús, deixeble de Domènech i Montaner; o el castell de Santa Florentina (Canet de Mar), obra de Lluís Domènech i Montaner.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella s’adossa a la casa i s’alça en el mateix indret que l’antiga capella documentada ja l’any 1014. Està dedicada a Sant Esteve. Te dues entrades: l’exterior i una directa des de la casa. És d’estil neoromànic; d’una sola nau amb capçalera absidial, orientada al nord-est. La coberta és a dues aigües i damunt el carener s’hi alça el campanar de cadireta amb una creu de ferro coronant-lo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’entrada exterior, situada a la façana septentrional, és de llinda plana amb la inscripció d’una creu i la data de 1905 amb números romans. Al damunt un arc soli amb un plafó ceràmic en el timpà, amb la imatge de Sant Esteve.</span></span></span></span></span></p>	08120-332	Can Pobla 26	<p><span><span><span><span><span>Trobem les primeres referències documentades de Sant Esteve l’any 972, en l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt en una “ Venda feta per Arniscle, anomenat Horuci, i la seva muller Florisenda, al dit monestir de Sant Llorenç, d’una vinya seva. Termena a sol ixent in ipso aqueducto. A migjorn i altres parts a terra de Sant Esteve fet el primer de febrer de l’any (...) del regant de Lotari. Clos per (...) prever. Any 972. Sant Joan de Matadepera” (Ferrando, 1987:58).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“L’església de Sant Esteve Protomàrtir, situada en el costat de dita muntanya de Sant Llorenç, amb les dècimes, primícies i ofertes dels fidels cristians” surt referenciada en la donació feta l’any 1014 per “Ramon, comte i marquès, Ermessendis, la seva muller, amb llur fill Berenguer, a dit monestir de Sant Llorenç del Munt” (Ferrando, 1987:58).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella es coneix amb altres denominacions, com Sant Esteve de la Vall, Gavallan, Vilanova de Sant Esteve. També es documenten assentaments dels masos de Sant Esteve de la Vall des dels segles XII i XIII, (Mas Taberner, mas Seròs, mas Riquer, mas Espluga i mas Costadell), que foren enderrocats a principis del segle XX per construir-hi l’actual casa pairal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de 1902 és propietat de la família Quadras. Antoni de Quadras i Feliu, que era el segon fill d’una família d’empresaris tèxtils de Sabadell, la compra, juntament amb tota la muntanya de La Mola, inclòs el monestir, a Antoni Gros Pons. Encarrega el nou edifici a Enric Fatjó, arquitecte sabadellenc. Segons Font i Munuera (2014), el mestre d’obres fou Josep Duesaigues. L’any 1908 rep el títol de Comte de Sant Llorenç del Munt a mans del Papa Benet XV, homologat a Espanya l’any 1917.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Josep Maria de Quadras i de Caralt (1925-2013) és el tercer comte de Sant Llorenç i pare de l’actual propietari. La seva àvia va tancar l'acord amb el grup d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç per a impulsar la reforma del Monestir i la reobertura de l'hospedatge, que va regentar el Joan Ros.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Josep Maria, com a propietari, va frenar iniciatives tan desafortunades com la construcció d'una carretera fins el cim o la instal·lació d'una torre d'alta tensió.<br /> També es va fer càrrec del manteniment de diversos camins, com ara el que s'enfila directament des del mas fins a l'avenc de Can Pobla i enllaça amb el camí dels Monjos.<br /> L’any 1955, va contractar com a masovers de Can Pobla a la família Guix, que va estar vinculada a la casa fins l’any 2003. A principis dels anys 80 del segle XX, va vendre a la Diputació de Barcelona gran part de la finca: des dels cingles des de Can Pobla a La Mola i, més enllà, fins els Òbits.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment el propietari és el quart comte de Sant Llorenç. </span></span></span></span></span></p>	41.6367000,2.0170700	418134	4609907	1905	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88275-p1470202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88275-p1470203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88275-p1470441.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88275-p1470439.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Enric Fatjó Torras	Pel que explica Ballbé (1981: 22), la imatge del sant que hi ha actualment la va adquirir el senyor Antoni de Quadras quan va comprar la finca, ja que l’antic propietari se’n va endur l’antiga perquè la considerava miraculosa. Aquesta creença li venia d’uns fets ocorreguts durant una jornada en que una colla forastera feien un pícnic a prop de can Pobla i, després de menjar i beure, van voler fer ballar la imatge de la capella. Llavors es diu que la imatge pesava de tal manera que no van aconseguir moure-la de lloc. Mostrant així la disconformitat del sant en participar d’uns fets tan poc decorosos. Per sort, el dia que se la va endur de Can Pobla tenia el seu pes habitual, sinó no se l’hauria pogut emportar. Potser havia perdut les propietats miraculoses.	116\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88276	Avenc del Forn de Pega del Dalmau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-forn-de-pega-del-dalmau	<p><span><span><span><span><span>BADIELLA, X.; BUIL, A. (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya. Vol. VII. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 18, p. 52-60. CE. Terrassa</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		Sembla que actualment l’entrada està taponada	<p><span><span><span>Avenc de petites dimensions situat a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, a la Fumada del Dalmau. L’accés es fa des de l’Ermita de la Mare de Déu de les Arenes (terme de Castellar del Vallès), entrant pel Torrent de les Arenes fins arribar a un meandre on la riera canvia de nom i passa a anomenar-se la Riera Seca. Continuar per aquesta fins arribar als Quatre Camins (terme de Sant Llorenç Savall) on continuarem recte pel Camí del Dalmau, en direcció al mas. En el revolt que hi ha un xic més amunt, entrar en direcció al vessant dret , del Torrent de la Font del Cubell, seguint la cota 525en direcció est per un corriol molt estret fins a trobar un camí més ample, en direcció sud. Només entrar en el terme de Matadepera, l’avenc es localitza a tocar del camí, dessota d’una alzina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca d’accés és arrodonida, de petites dimensions. Condueix a un pou o conducte de dos metres al final del qual s’hi ha format una petita sala. Des d’aquí s’observa una galeria obstruïda i de difícil accés que sembla conduir a l’inici d’un possible pou.</span></span></span></p>	08120-333	La Fumada del Dalmau	<p><span><span><span><span><span>Les úniques dades conegudes, actualment d’aquest avenc, són les que va proporcionar Xavier Badiella, membre del SIS-CET, durant la seva exploració l’any 1978. Aixecà una topografia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p>	41.6551700,2.0366400	419787	4611940		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88276-p1470600.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88276-avenc-del-forn-de-pega-xavier-badiella-sis-cet-1978-espeleoindex.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88277	Balma de la Visera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-visera-0				<p><span><span><span><span><span>La Balma de la Visera està situada a pocs metres dessota la Balma del Cubell, al vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Cova Roja. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta, i tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. Primer, a mà esquerra se situa la balma del Cubell, i travessant el pla del davant d’aquesta, i baixant el marge, es localitza la balma de la Visera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més que una balma, en realitat es tracta d’un abric, format per la caiguda d’un bloc de pedra de la cinglera que en el seu estrat més ble el pas del temps ha en part erosionat. Les seves formes arrodonides li donen la característica forma d’una visera. D’aquí el nom, que a més, s’ha localitzat escrit amb retolador negre en un raconet. Al dessota hi ha un amuntegament de terra i una escletxa horitzontal a la part inferior, tal vegada un cau d’algun animal de petites dimensions. A ambdós costats hi ha restes murs. El primer rengle sembla més antic, però les altres pedres col·locades al damunt semblen contemporànies. Tal vegada un abric o refugi de bosqueters o un amagatall que s’hauria pogut tancar amb branques recolzades en un sòcol de pedra.</span></span></span></span></span></p>	08120-334	Canal de la Coma Roja		41.6409800,2.0276500	419021	4610372		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88277-p1470665.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88277-p1470666.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88278	Balma del Bord	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-bord	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>La balma del Bord està situada a mig camí de la canal de l’Abella. L’accés es fa des de l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes (terme municipal de Castellar del Vallès), passant per davant el mas del Dalmau (terme municipal de Sant Llorenç Savall), per tornar-nos a endinsar des del vessant nord, cap a Matadepera. La ruta continua per un camí ben dret que travessa la Fumada del Dalmau. Ben aviat es converteix en corriol obrint-se a un paisatge majestuós, de cingleres i canals. En arribar a la balma, es comencen a veure, nombroses de teies recolzades en arbres. Es tracta de piles que l’ermità que viu en aquest indret transporta i prepara curosament per poder escalfar-se quan sigui més gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La balma és en realitat un bloc paralepípede d’enormes dimensions que en caure i quedar palplantat va deixar dos espais buits que permeten mantenir-se dempeus. El primer que s’observa en arribar no està murat. Serveix d’espai d’emmagatzematge i ofereix un espai per poder estar a fora, i alhora un abric que serveix de repòs, per tallar la llenya, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a la raconada, s’observa una estructura murada en forma de semicercle que correspon a la zona d’habitació pròpiament dita. Mesura una mica més de tres metres d’alçada en la part més alta. El mur s’adapta perfectament als capricis de la roca, està realitzat amb pedra collat amb morter de calç. Presenta dues obertures, la porta i el fumeral. L’espai interior és irregular, d’uns sis metres de fondària màxima per uns vuit de costat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La porta, d’un metre d’amplada, està situada a l’extrem, sustentada per una llinda de fusta que reposa en un encaix repicat a la roca. La porta consisteix en una barana d’un metre d’alçada feta amb llistons d’avellaner que permet barrar el pas als animals que ronden per la zona. Entremig, n’hi ha d’altres de més llargs i gruixuts que quan fa fred s’afegeixen fins a tancar la totalitat de l’obertura. Per l’interior, una cortina sustentada a la llinda es desenrotlla aïllant l’interior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior del mur es localitza el fumeral.</span></span></span></span></span></p>	08120-335	Vessant sud-est del Turó de les Nou Cabres	<p><span><span><span><span><span>Durant la visita a la balma, vam fer coneixença d’en José Maria, l’ermità que ens explicà que hi viu des de fa quaranta anys, cansat d’una vida que no estava feta per ell. Enginyer, un bon dia va deixar la feina i va acabar per instal·lar-se en aquest indret. Viu del que troba i del que li proporciona la muntanya. Durant el dia, fa llargues caminades per localitzar alguna teia que carrega a les espatlles i la va deixat al voltant de la balma. Segons ens explica, llavors les va estellant per escalfar-se. Però ara ja preveu per quan sigui gran i no pugui desplaçar-se com ho fa ara.</span></span></span></span></span></p>	41.6520100,2.0198400	418384	4611604		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88278-p1470558.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88278-p1470565.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Residencial		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88279	Balma del Cubell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-cubell	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>La Balma del Cubell està situada a la Canal de la Cova Roja. El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta, i tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. En arribar, la balma se situa immediatament a l’esquerra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu nom prové d’un cubell o galleda de zenc amb nansa, a l’interior de la qual hi ha les restes d’un parell de tapadores, d’un càntir, plats i un fons de cassola amb una ampolleta de vidre, de vermut (marca gravada al cul de l’ampolla). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més que una balma, es tracta d’una cavitat formada per la caiguda d’un bloc ciclopi després de la cinglera, que un cop palplantat ha deixat un espai interior buit. En la paret posterior d’aquesta estança s’hi observa un rebliment important de pedra seca falcada amb pedruscall amb tota evidència, col·locada per l’home. L’espai, mesura 1 m d’alçada màxima 4’5 a 5 metres de fondària. El sostre conté tracés d’ennegriment per la combustió de més d’una foguera, tal vegada aprofitada per caçadors o bosqueters. A mà dreta hi ha un estrat important sense traces de manipulació. L’amplada màxima d’obertura de façana és d’uns 6’5 metres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A ambdós costats de l’entrada hi ha uns rocs plans, arrenglerats perfectament alineats. I al davant del voladís varies lloses planes, un parell recolzades encara en aquest, i les restants disperses al davant mateix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat dret d’aquest element, formant part del conjunt però en part situats en el marge de la canal, envoltats d’arínjol hi ha un parell de blocs més que ofereixen un abric interessant. </span></span></span></span></span></p>	08120-336	Canal de la Coma Roja	<p><span><span><span><span><span>En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. </span></span></span></span></span></p>	41.6410800,2.0274700	419006	4610384		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470641.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470651.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470650.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470645.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470654.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La seva forma i disposició de les pedres recorda un paradolmen, que a diferència d’un dolmen és un monument megàlit natural que consisteix en una cavitat formada per blocs erràtics o un abric rocós. Aquest hauria pogut esser usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses com les que es veuen al davant per a tancar-lo. Un exemple molt semblant és el paradolmen de Ses Rates, a Tossa de Mar. No s’hi ha realitzat cap intervenció arqueològica.Jordi Guillemot, en el seu bloc, senyala la presència de dos forns de ginebre situats a proximitat, que hauria localitzat Xavi Pereira, sense cap més dada que permeti arribar-hi i documentar-ho.	98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88280	Barraca de boscaters de la Canal Gran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-boscaters-de-la-canal-gran	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Restes amb poca potència que porten molt de temps en desús.	<p><span><span><span><span><span>La construcció localitzada en ple cor del massís de Sant Llorenç del Munt, al capdamunt de la Canal Gran, en el seu vessant hidrogràfic esquerre, amb un fort pendent que en aquest indret fa un petit pla, protegit per un gran bloc ciclopi que li fa de contrafort. Està situada al peu d’un corriol emboscat que resseguint la canal s’enfila fins a la Cova del Penitent i la Castellassa d’en Torres entre d’altres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, de gairebé quatre metres de costat per 1 metre d’alçada màxima conservada. Fet de pedra seca, sense emprar morter de calç. A un dels costats, coincidint amb el corriol de pujada, hi ha el que semblen els brancals o muntants del que hauria estat una porta d’accés, estreta. A la paret nord, hi ha un nínxol (cocó o tinell) excavant en part en el marge de 0’80 m de costat amb una única llosa planera que el cobreix. El mur que comunica amb la canal és el que està més malmès, amb la pedra escampada entremig de la vegetació.</span></span></span></span></span></p>	08120-337	Canal Gran		41.6390600,2.0263000	418906	4610161		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88280-p1470703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88280-p1470706.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88280-p1470709.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Esmentat en la guia interactiva de Ramon Suades com a Barraca de boscater; però per l’estructura del recinte i l’amplada no sembla plausible. D’altra banda, l’estretor de la porta i el nínxol arran de terra no sembla compatible amb l’establiment d’un tancat per a bestiar.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88281	Barraca de carboner de les Guineueres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-carboner-de-les-guineueres	<p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2013). Eines i feines de pagès. Figueres. Brau, edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ZAMORA i ESCALA, Jaume Enric (2010). El carboneig. Girona. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></p>	XX	El mur sud que quedava dempeus s’ha ensorrat.	<p><span><span><span><span><span>Restes d’una barraca de carboner situada a l’est de la Castellassa del Dalmau, al capdamunt de la capçalera d’un dels barrancs afluent del Torrent del Sot de Matalonga pel seu vessant hidrogràfic esquerre. L’accés es fa des del municipi de Castellar del Vallès, entrant en direcció al Torrent del Sot de Matalonga (una caseta pintada de color groc ens indica l’accés). Un cop deixat enrere el Sot de Matalonga, que pujant, queda a mà dreta, el torrent s’estreny i es bifurca. Seguir el brancal dret per trobar una pista en molt mal estat que puja fent un seguit de revolts molt pronunciats, fins a localitzat a mà dreta del camí, les restes de la construcció. Al seu voltant, en un replà natural del terreny s’observen alzines de rebrot.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una estructura trapezoïdal, excavada en part al terra, d’uns cinc metres de llargària. A ambdós extrems, es conserven les restes de dos murets, dels quals el situat al sud és més ample (2 metres) que l’ubicat al nord. (1 metres). Els dos murs, que fa encara poc temps estaven dempeus, han sofert desperfectes per causes desconegudes, sobretot el més gran que està completament enderrocat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Són les úniques restes conservades ja que la resta era fet amb troncs i brancatge. De fet, la construcció es feia seguint els següents paràmetres: en primer lloc calia fer la carcassa. Es tallaven dos troncs relativament gruixuts per emprar-los com a pilars, formant una “X” amb la base més ampla. A continuació, ja es tenia a punt un tercer tronc més llarg i rectilini, anomenat biga serradera, que era la que marcava la llargada de la barraca. Un extrem s’apuntalava en un marge reforçat amb un muret de pedra d’uns 0’80 m a 1 metre d’alçada i l’altre extrem es col·locava al creuer format pels dos pilars davanters. Ja només quedava omplir aquest espai amb pedra seca deixant un espai buit prop del creuer per emprar-lo com a fumeral. A banda i banda de la biga, el costellam, s’hi col·locava brancatge i vegetació com ginesta o plantes de fulla llarga que permetés impermeabilitzar-la i aïllar l’interior del fred. Tant des de l’interior com des de l’exterior, s’empenyia la terra per consolidar la base del costellam. Només es deixava una obertura pel portal que se situava a proximitat dels pilars, coincidint amb la zona de cuina. El fons, amb el sostre més baix era l’espai per a dormir. </span></span></span></span></span></p>	08120-338	Les Guineueres	<p><span><span><span><span><span>La barraca fou construïda pels Lleixà durant el transcurs dels anys trenta del segle XX per Joan Lleixà. La família Lleixà era una família de boscaters originaris de Tivenys (Baix Ebre), un municipi amb una gran tradició de fer carbó i carbonet. Cap els volts dels anys vint Joan Lleixà, abandonà el seu poble per instal·lar-se a Sant Llorenç del Munt, on degut a la creixent demanda urbana, s’intensificà enormement la producció de carbó i carbonet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els primers dos anys s’instal·là a Vacarisses, d’on marxà cap el cor de Sant Llorenç del Munt, on la família s’hi establí definitivament. Treballà inicialment al Coll d’Eres, la Sesta de l’Arç i el Sot de la Bota. Els petits d’en Joan anaven a estudiar a Can Robert i ajudaven en les tasques del mas. Més endavant, l’any 1932 se n’anà més cap a l’est, instal·lant-se en una casa al poble de Sant Feliu, tot i que en Joan pel seu ofici continuà passant llargues temporades vivint al bosc, entre diferents barraques repartides pel territori ja que l’activitat del carboneig era rotatòria. Alguns dels indrets on va viure foren la Sota de la Font de Neda, la Soleia del Dalmau, el Sot de la Carda, el Sot del Guix i a les Guineueres, a la capçalera del Torrent del Sot de Matalonga.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre hi va exercir com a carboner, va mantenir totes les estructures dempeus i després de la seva mort, son fill petit continuà encara una bona temporada fins que s’abandonaren ja amb l’entrada del petroli.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La barraca de les Guineueres fou la darrera barraca que en Joan Lleixà va viure fins dos dies abans de la seva mort, a finals dels anys quaranta, víctima d’una pulmonia. Segons conta el seu nét, una dona que passava per allí, habitant una de les cases del riu Ripoll, el va veure a l’interior de la barraca, i adonant-se de la gravetat, va donar avís al mas de l’Illa, que l’anaren a recollir amb la tartana i el conduïren fins a casa seva, on morí dos dies després.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Joan Lleixà tingué varis fills. En Joan (l’hereu) es casà amb la segona dels masovers de Can Robert. Ell era en Tomàs Malè, que va posar al descobert la necròpolis del Coll d’eres. En Joan i la seva esposa s’instal·laren a Ca n’Amada, de Castellar del Vallès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La noia, la Carme, es casà l’any 1938 amb en Miquel Torres, del mas Illa, on hi visqué fins el 1994.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Josep es casà i continuà vivint a Sant Feliu. Treballà com a bosqueter però en fer-se més gran preferí treballar en una fàbrica per poder tenir una pensió. El seu fill, en Joan és l’actual presentador del programa de ràdio “Això és la Mola”, que recopila a partir d’entrevistes la memòria històrica de la gent que visqué i treballà en aquestes muntanyes. </span></span></span></span></span></p>	41.6448500,2.0347900	419620	4610795	1932	08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88281-p1470610.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88281-p1470613.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch		La família Lleixà són grans coneixedors del bosc i durant anys han transmès el coneixement adquirit a Sant Llorenç del Munt a excursionistes. Entre altres, la localització d’elements de caire patrimonial com balmes, fonts, avencs i coves, barraques de vinya i de carboners i sobretot antics camins de boscaters.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88282	Font Gentil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gentil	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		L’ermità de la Balma del Bord la manté en perfecte estat i d’allí obté l’aigua de boca.	<p><span><span><span><span><span>La Font Gentil està situada en una raconada, tot just després on s’annexionen la Canal de l’Obaga del Trull i la Canal de Santa Agnès, en un lloc feréstec, dessota els contraforts del Turó dels Cabrits. Es localitza relativament a prop de la Balma del Bord, a l’altre vessant de la canal, que cal travessar per un punt força planer. El corriol transcorre per una obaga, d’alzines, amb un sotabosc espès. La font està situada al final d’aquest, en una raconada, dessota un avellaner que dissimula la gran paret de conglomerat recoberta de briòfits, falgueres i heura.. Una piqueta feta de pedra collada amb morter de calç permet retenir l’aigua transparent que brolla de la surgència. En dies de pluja, la pica s’omple i sobreseeix cap al torrent. </span></span></span></span></span></p>	08120-339	Canal de l’Obaga del Trull	<p><span><span><span><span><span>La font Gentil no sempre ha rebut aquest nom. Joan Lleixà provinent d’una família de boscaters dels voltants de Tortosa que a principis de segle XX van marxar de Tivenys, un poble del Baix Ebre, amb una gran tradició de fer carbó vegetal, cap a Sant Llorenç del Munt i el Montseny per a treballar de carboners, explica que antigament rebia el nom de Font de l’Alba. </span></span></span></span></span></p>	41.6513200,2.0203200	418423	4611527		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88282-p1470573.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88282-p1470576.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’ermità de la Balma del Bord, manté la font i l’accés net. Es recomana mantindré l’indret net de deixalles i sobretot no netejar cap estri dins de la pica ni emprar l’aigua si no és estrictament necessària.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88283	Forn de calç 1 de la Canal Gran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-de-la-canal-gran	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Es conserva una bona part de l’olla, però no la façana ni el passadís d’accés a la fogaina.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà dreta en el marge a peu de corriol dessota les Castellasses de Can Torres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa pel Torrent de Matalonga, entrant pel municipi de Sant Llorenç Savall i després entrar pel seu vessant hidrogràfic dret a través d’un corriol, marcat amb un bloc de pedra que s’endinsa amb un fort pendent en direcció al Sot de Matalonga. Entremig del bosc es poden endevinar les antigues feixes de conreu, que posteriorment, un cop abandonades i emboscades, serviren als carboners per a fer bàsicament carbonet, fins ben entrat els anys cinquanta, com així ho indica la presència de gran quantitat de súties que es poden observar en aquest sector més planer. Aquest corriol, que transcorre en bona part pel municipi veí de Castellar del Vallès, després de deixar a l’esquerra l’accés que mena a la Font de l’Arç, s’endinsa, travessant la canal de l’Avenc del Coll Llarg cap a la Canal Gran. El forn queda dessota el corriol, i pot passar desapercebut entremig de la vegetació. Un amuntegament de pedres a peu de corriol ens indiquen la seva presència.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn està excavat en el marge. Les restes conservades consisteixen en una olla de 2’60 metres d’alçada en la seva part més alta per un diàmetre de 3’40 metres. La boca orientada al sud-est està enfonsada, totalment desapareguda. A la part superior de la zona de càrrega hi ha un element constructiu molt interessant. Consisteix en una filera de roca calcària arranada al terra d’un pam de gruix que va resseguint la circumferència del forn a una distància actual d’un metre i mig. </span></span></span></span></span></p>	08120-340	Canal Gran	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6411200,2.0316600	419355	4610384		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88283-p1470634.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88283-p1470635.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88283-p1470636.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88284	Forn de pega del Dalmau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-dalmau	<p><span><span><span><span><span>BALLBÉ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Les dues obertures estan protegides per una reixa de protecció que impedeix caure al seu interior. Caldria una neteja i posada en valor.	<p><span><span><span><span><span>Forn de pega situat a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, a tocar del municipi de Sant Llorenç Savall, del qual forma part el mas del Dalmau, propietària d’aquestes terres. L’accés s’ha de fer doncs des del municipi veí i pujant en direcció a l’antic mas, enfilar-se per un corriol que neix a mà esquerre, abans d’arribar a la barraca de “Pera Dalmau – Any 1780”. Un cop al pla, seguir el corriol que mena a la Fumada del Dalmau. Un cop localitzat l’avenc del Forn de Pega del Dalmau, que queda a mà dreta d’aquest corriol, el forn està situat a mà esquerra, uns metres més endavant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dos pous excavats l’un al davant de l’altra, essent el primer (anomenat forn) més gran i profund, d’uns tres metres de fondària, per 1’90 m de diàmetre aproximat. Al seu davant, a una distància no massa gran, que pot oscil·lar entre 1 m i 2 metres de distància, hi ha un segon pou més petit, anomenat olla (2 m d’alçada per 1’50 m de diàmetre). Està construït a un nivell inferior i sobretot, aprofitant el desnivell del marge. Els dos pous es comuniquen entre sí per la base amb els angles arrodonits i amb un lleuger pendent. Els dos pous es comuniquen per la base a través d’un canaló d’uns 0’10 cm de costat, enrajolat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segon pou o olla, a més a més de l’entrada de la canal per un costat, té una segona canal situada a l’extrem oposat que sobresurt del marge amb un pendent important, per anar a parar a una basseta o dipòsit quadrangular, que en aquest cas està molt malmès.</span></span></span></span></span></p>	08120-341	La Fumada del Dalmau	<p><span><span><span><span><span>Els forns de pega també anomenats forns de quitrà o de pega grega es construïen sovint a cotes elevades, entre els 800 i els 1.000 metres d’alçada, perquè és en aquests indrets on es localitzaven els exemplars més vells de pi negre. Per a la seva construcció era fonamental trobar un desnivell en el terreny, ja que això permetia establir un pendent suficient entre el forn i l’olla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si bé la teia de pi negre és la més valorada per la quantitat de resina que conté, és cert que s’aprofitaven resinosos, ginebrons o càdecs i fins i tot les soques. S’estellaven i les teies s’anaven disposant de manera vertical al forn, de baix cap a dalt, lleugerament inclinades cap el centre, de forma que de mica en mica s’anava omplint fins al capdamunt per després cobrir-lo amb escorça formant un caramull.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a punt, el pegater, encenia el forn per la part superior. Lentament, en un procés que durava unes vint-i-quatre hores, la teia suava i començava a destil·lar un líquid negre i viscós, conegut amb el nom de quitrà o brea, que de mica en mica s’escolava pel canaló cap a l’olla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop recollit dins de l’olla s’encenia el quitrà i es remenava amb una vara verda durant mitja hora i d’aquí anava a parar a través d’un tercer canaló fins a una basseta o pastera, normalment quadrangular. Quan es refredava, la pega quedava solidificada. Llavors els pegaires la tallaven a trossos i anar-la a vendre. Era molt preuada per als fabricants de vaixells, botes de vi, tan de fusta com de pell, als sabaters i als veterinaris i pagesos per tenir cura del bestiar (peülles, trencadura d’ossos...) . La seva demanda va arribar a ser tal en el cas de la construcció de vaixells de marina de guerra, que es preconitzà la utilització de les soques dels arbres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ofici de pegaire (que passava de pares a fills) sembla estar documentat principalment al Pirineu des d’on es desplaçarien pel territori català.</span></span></span></span></span></p>	41.6544000,2.0363000	419758	4611854		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88284-p1470588.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88284-p1470582.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88284-p1470583.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al municipi de Matadepera es coneix, a més del forn de pega del Dalmau i el descobert durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi a La Barata. En el bloc http://trailsantllorenc.blogspot.com/ s’esmenta sense cap més altre informació el forn de pega de Cavall Bernat i el forn de pega de Can Pobla, sense cap més altra dada ni ubicació. D’altres blogs van repetint informacions sense contrastar. S’ha demanat informació pertinent a les fonts originals sense obtenir cap resposta.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88285	Jaciment de Can Pèlecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pelecs	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p>	XI-XX	No es coneix l'abast científic del jaciment ni si conserva estructures o no.	<p><span><span><span><span><span>Can Pèlecs és una finca situada entre can Bofí i can Garrigosa, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, entre els 700 i els 800 metres sobre el nivell del mar. A l’est, s’alça la carena del Pagès, d’on baixen diverses cingleres, com la Roca Petanta, i canals, com la canal del Pi Tort, de la Pedrera o la de l’Abella. Al nord de la finca, hi ha el turó de les Rovires (828 m) i el puig Conill (903 m). Al sud de la finca trobem els plans de Can Garrigosa; i a l’oest, la riera de les Arenes i els vessants llevantins del Castellsapera (940 m) i la Roca del Corb (877 m). Les estructures físiques de l’explotació es divideixen entre la pairalia, actualment destinada a segona residència, i la masoveria, habitada tot l’any. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal (2009) es considera que les referències documentals demostren la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia des de l’edat mitja. Per tant, la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i el polígon marcat en la planimetria.</span></span></span></span></span></p>	08120-342	Al nord del terme municipal, entre can Bofí i can Garrigosa.	<p><span><span><span><span><span>El primer nom documentat d’aquesta casa és el de mas Busqueta o Sabusqueta (Ballbé; 1985). No és fins el segle XVI que es comença a conèixer amb el nom actual: can Pèlecs. Fou fruit del casament de la pubilla del mas Busqueta amb Gabriel Pèlacs de Castellar del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les primeres referències d’aquest mas, daten del segle XII en l’Speculo de Sant Llorenç de Munt: “Carta en la qual Llorenç i els altres monjos de Sant Llorenç, atorgant deure a Guillem, prevere, de Sant Pere de Rubí, cent morabatins, li empenyoren l’honor que tenen en el comtat de Barcelona, en la parròquia e Sant Joan de Matadepera, en la vall dita Mitjana. Termena a sol ixent amb el torrent prop del mas Busqueta, i puja per la serra que hi ha entre la de Gastremir i la Calvella i arriba fins el (...) que hi ha sobre les esderreumades i va per la summitat de la serra fins Belldeim, on divideix amb Mur [...]. Fet a 5 de les kalendes d’agost de l’any 32 del regnat de Lluís el jove. Són vuit monjos. Any 1169. Sant Joan de Matadepera, número 5” (</span></span>FERRANDO, Antoni: 1987)<span><span>. Però el topònim ja el trobem documentat el segle XI (</span></span>AJUNTAMENT de Matadepera: 2009). </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1278 el propietari del mas era Arnau Sabusqueta i el 1296, Berenguer Busqueta; el 1337, Guillem de Sabusqueta; el 1437 Salvador Sabusqueta i el 1535 en Joan Busqueta.</span></span></span></span></span></p>	41.6439700,2.0008100	416789	4610730		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88285-p1450952.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88285-p1460895.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció.	85	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88286	Jaciment de Can Pobla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pobla	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p>	XI-XX	No es coneix l'abast científic del jaciment ni si conserva estructures o no.	<p><span><span><span><span><span>Can Pobla és un conjunt d’edificacions situades al peu mateix del monestir de Sant Llorenç del Munt, a la cota 850, alineada amb la Canal homònima. De les diferents construccions en destaquen la residència de la família Quadras i la capella de Sant Esteve, annexa a la casa. La resta són edificis complementaris i masoveries, una de les quals havia estat restaurant durant uns anys. Aquesta residència es construeix a principis de segle XX, sobre construccions més antigues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el Catàleg municipal (2009) es considera que les referències documentals demostren la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la torre i la capella, així com l’existència d’altres masos des de l’edat mitja. Per tant, la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arq</span></span></span></p>	08120-343	Can Pobla	<p><span><span><span><span><span>Trobem les primeres referències documentades de Sant Esteve l’any 972, en l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt en una “ Venda feta per Arniscle, anomenat Horuci, i la seva muller Florisenda, al dit monestir de Sant Llorenç, d’una vinya seva. Termena a sol ixent in ipso aqueducto. A migjorn i altres parts a terra de Sant Esteve fet el primer de febrer de l’any (...) del regant de Lotari. Clos per (...) prever. Any 972. Sant Joan de Matadepera” (Ferrando, 1987:58).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“L’església de Sant Esteve Protomàrtir, situada en el costat de dita muntanya de Sant Llorenç, amb les dècimes, primícies i ofertes dels fidels cristians” surt referenciada en la donació feta l’any 1014 per “Ramon, comte i marquès, Ermessendis, la seva muller, amb llur fill Berenguer, a dit monestir de Sant Llorenç del Munt” (Ferrando, 1987:58).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella es coneix amb altres denominacions, com Sant Esteve de la Vall, Gavallan, Vilanova de Sant Esteve. També es documenten assentaments dels masos de Sant Esteve de la Vall des dels segles XII i XIII, (Mas Taberner, mas Seròs, mas Riquer, mas Espluga i mas Costadell), que foren enderrocats a principis del segle XX per construir-hi l’actual casa pairal.</span></span></span></span></span></p>	41.6363100,2.0170100	418129	4609864		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88286-p1470130.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88286-p1470452.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88286-p1470207.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció.	94\|98\|85	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88287	Sútia del Torrent del Sot de Matalonga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sutia-del-torrent-del-sot-de-matalonga	<p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2013). Eines i feines de pagès. Figueres. Brau, edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ZAMORA i ESCALA, Jaume Enric (2010). El carboneig. Girona. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	En desús des de fa molt de temps i restes estructuralment molt febles.	<p><span><span><span><span><span>Restes d’una plaça de carbonet o sútia i d’una barraca de carboner situada a la boscúria, en una zona de feixes planeres (cota 500 a 665) situada al nord-est de Matadepera. L’accés es fa pel Torrent de Matalonga, entrant pel municipi de Sant Llorenç Savall i després entrar pel seu vessant hidrogràfic dret a través d’un corriol, marcat amb un bloc de pedra que s’endinsa amb un fort pendent en direcció al Sot de Matalonga. Entremig del bosc es poden endevinar les antigues feixes de conreu, que posteriorment, un cop abandonades i emboscades, serviren als carboners per a fer bàsicament carbonet, fins ben entrat els anys cinquanta, com així ho indica la presència de gran quantitat de súties que es poden observar en aquest sector més planer. Aquest corriol, que transcorre en bona part pel municipi veí de Castellar del Vallès, després de deixar a l’esquerra l’accés que mena a la Font de l’Arç, s’endinsa, travessant la canal de l’Avenc del Coll Llarg cap a la Canal Gran, passant per un forn de calç i més endavant cap a les Castellasses de Can Torres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans però es localitza a mà esquerra del camí, una zona de terres negres, i caminant en direcció a elles, s’observa, en el marge superior, les restes d’un forat de planta més o menys arrodonida d’1’80 m de diàmetre i 0’60 m de fondària oberta per la part frontal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una sútia, de dimensions més reduïdes que una plaça carbonera. Les característiques d’aquesta tipologia rau en que es tracta d’un clot excavat al terra, de mida rodona i més alt, a diferència de la pila carbonera que tenia una base molt més baixeta i allargassada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Situats al capdamunt de la sútia, tot just a set metres de metres a mà esquerra, en direcció al marge, s’observen les restes d’una barraca de carboner. La costellada ja no es conserva però sí les restes dels dos murets que formen part de la carcassa. El més curt, està situat en el marge no massa alt. És es recolzava per la part posterior la biga serradera. El mur més ample és el davanter (actualment enfonsat), on després de col·locar els pilars de fusta, en forma de creu s’hi reposava l’altre extrem de la biga. Un cop finida l’estructura, ja es podia aixecar un muret més ample i alt que resseguia l’espai entre pilars deixant només sense tapar la part més alta, emprada com a fumeral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A banda i banda de la biga, el costellam, s’hi col·locava brancatge i vegetació verda com ginesta o plantes de fulla llarga que permetés impermeabilitzar-la i aïllar l’interior del fred. Tant des de l’interior com des de l’exterior, s’empenyia la terra per consolidar la base del costellam. Només es deixava una obertura pel portal que se situava a proximitat dels pilars, coincidint amb la zona de cuina. El fons, amb el sostre més baix era l’espai per a dormir. </span></span></span></span></span></p>	08120-344	Torrent del Sot de Matalonga	<p><span><span><span><span><span>Aquest tipus de construccions estan repartides per gairebé tot el massís de Sant Llorenç del Munt. A Matadepera se n’han localitzat dotzenes d’elles (a proximitat de la Torre de l’Àngel, Can Pèlacs, Can Bufí, el Turó de la Rovira, Matalonga, els Òbits...). Algunes són veritables places carboneres, mentre que d’altres s’identifiquen clarament com a súties destinades a la fabricació de carbonet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de clots circulars o quadrangulars (d’uns dos metres de llarg per un metre i mig d’amplada) amb una fondària que pot arribar al metre o metre i mig. El seu interior podia estar recobert amb pedra que el carboner agafava sobre el terreny. S’omplia amb branquillons, branques, generalment d’alzina, cirerer d’arboç i bruc. Un cop ben ple, es tapava amb una llauna i s’encenia sense massa flama. Llavors, la tapadora es colgava amb terra carbonada, molt més lleugera, provocant així una combustió lenta que podia durar com a molt un parell de dies. Si tenien un punt d’aigua a proximitat, l’apagaven més fàcilment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest carbonet anomenat també carbó de sútia, era sobretot emprat per a ús domèstic, sobretot pels brasers de les cases (braser de taula i de llit). El carbonet de pi, tot i que se’n feia, no era de massa qualitat. A Matadepera també s’havien emprat els bidons metàl·lics per fer-ne, les restes dels quals es localitzen escampats en alguns indrets </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta tipologia també es pot confondre amb les anomenades carboneres de manxa de ferrer. Es tracta d’un tipus de carbó de menys qualitat, i d’espetegada forta, que tot i tenir menys poder calòric, era apreciat pels ferrers. Per mantenir encès el carbó, calia manxar reiteradament car quan el ferrer s’aturava, el carbó quedava ofegat, fet que li suposava un estalvi no menys important. De vegades els mateixos propietaris cedien els boscos amb arbres vellots i més bruts gratuïtament o gairebé, de manera que era una manera de mantenir el sotabosc en perfecte estat. Un cop excavada la sútia només calia omplir-la de branques i branquillons i encendre-la a ran de terra, deixant al costat uns orificis més petits que permetien controlar el tiratge del foc i tapant-ho amb una llauna i terra carbonada al damunt durant un parell de dies com a molt.</span></span></span></span></span></p>	41.6410600,2.0327800	419448	4610377		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88287-p1470623.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88287-p1470625.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88287-p1470629.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		És un dels pocs exemples on es pot apreciar una sútia amb la barraca al costat i el cendrer.Conjunt localitzat durant el treball de camp per a la realització del Mapa de Patrimoni de Mapadepera.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88695	La Balma Blava	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-blava				<p><span><span><span><span><span>La Balma Blava està situada en ple massís de Sant Llorens del Munt i l’Obac, en l’espadat que es troba a ‘Obaga Gran de Can Pèlecs, just per sota del vessant oest de la Roca Petanta i el Morralet de la Mare de Deú. L’accés es fa pujant pel dret, des del torrent de la Pedrera, un cop voltat el camí de Can Pèlacs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Situats en el revolt del trull de Sa Busqueta, entremig d’una roureda s’observa la bellesa natural d’aquesta balma, que contràriament a la tonalitat vermellosa de la majoria de balmes del massís, té una paret de tonalitats blavoses. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu origen es deu a un procés càrstic. L’erosió ha excavat o gratat en aquest vessant del penya-segat durant mil·lennis, en un estrat més bla i més susceptible als efectes de meteorització, les glaçades i l’erosió química fins a desprendre’n una part que es localitzen en forma de blocs ciclopis, dispersos per l’obaga, dins el bosc fins a la canal de la Pedrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La seva profunditat és minsa, però la forma, semi-circular que ofereix i la tonalitat blava de la paret vertical de l’interior al bell mig d’aquest paratge, fan d’aquest indret un paratge d’excepcional bellesa.</span></span></span></span></span></p>	08120-345	Obaga Gran de Can Pèlacs		41.6421600,2.0070500	417307	4610523		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88695-p1450937.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88695-p1450952.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
88917	Balma d’en Fèlix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-den-felix	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La Balma d’en Fèlix està situada en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Mascarons, dessota un petit abric rocós poc profunda, formada per l’erosió en el seu estrat més bla. S’hi pot accedir des del Camí del Girbau o bé pel Camí de Can Torres, a mà dreta un cop passada la Font de la Tartana. En aquest indret, travessar el Torrent de Can Solà del Racó. En ambdós casos, arribats al camí cimentat que puja al Collet dels Forns, entrar pel corriol que puja pel vessant hidrogràfic dret del torrent. Arribats a una cinquantena de metres, abans de que el corriol mig desaparegui entremig del bosc, entrar per un corriol molt estret a mà dreta. Aquest hi condueix directament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat protegida amb una façana de pedra (2’60 m d’amplada per 1’80 m d’alçada) collada amb morter, a la qual s’hi ha practicat, a mà esquerra, una porta (0’55 m d’amplada per 1’53 m d’alçada) orientada al sud, sense portella de fusta, i a mà dreta, una finestreta quadrangular amb llinda i ampit. A l’esquerra té un contrafort.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les façanes est i oest són molt curtes, adaptades a la morfologia de la roca per proporcionar el màxim de profunditat. La coberta presenta un ràfec de fusta on reposa el taulat, fet amb dos rengles de teula àrab. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’accedeix a l’interior a través d’un parell de graons de pedra i un marxapeus. Aquest espai mesura 2’15 per 1’80 de profunditat màxima. La part inferior de la balma està repicada a mà. Davant de l’obertura de la porta hi ha una petita llar de foc, sense fumeral. Un muret de pedra collat amb morter la separa d’una banqueta a mà dreta on hi ha un petit llenyer. Més al fons, dos encaixos fets a la roca permeten recolzar una estructura de fusta fins a la façana principal amb funció de seient. Dessota la finestreta, hi ha una lleixa ben plana de pedra, aprofitant l’escaire de la façana sud i est. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà dreta dels graons d’accés a la barraca hi ha un pedrís per seure que les arrels dels romanins que creixen al seu voltant han mig enfonsat. A la façana de ponent hi ha una escala de fusta que permet enfilar-se al teulat.</span></span></span></span></span></p>	08120-346	Costa del Tet		41.6163800,2.0325700	419400	4607637		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88917-p1470778.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88917-p1470789.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88917-p1470781.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es desconeix si és d’algun caçador o del mateix propietari de les terres. En tot cas, no sembla pas que faci massa temps que s’hagi construït, tal vegada restaurat.	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús