Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
79165 Pont de Gualba https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gualba XIX Obra popular de maó, ciment i pedra de 5x20x5m aprox. destinat a salvar el riu al pas del tren. Format per dues arcades de volta de canó, de planta oblíqua a la direcció del riu, el qual passa per un dels dos arcs, que es sustenten sobre un mur de pedra fins a mitja alçada. A la part superior del pont hi ha un muret de maó que protegeix el pas del tren. 08097-21 Crtra. De Sant Celoni L'any 2003 va ser restaurat degut al mal estat que presentaven molts dels maons. 41.7127300,2.5299400 460896 4617989 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79165-foto-08097-21-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79166 Farga de l'Aram https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-de-laram AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Ed: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000 XIX En estat ruïnós Actualment només es conserven dempeus 2 xemeneies. L'edifici dedicat a obrador és de planta rectangular, amb coberta en volta de rajols, encaballades i bigues de ferro, hi ha una sèrie de claraboies que permeten l'entrada de llum a la part superior. Conserva restes de l'antic forn al seu interior, de forma rectangular amb dues obertures a la part inferior. Del mecanisme de la farga només queda l'estructura metàl·lica de la sínia amb l'eix de transmissió. La sèquia que conduia l'aigua a la farga té 5 pams d'amplada i 3 de fondària. Permet un cabal de 200 l/s que donava una energia equivalent a uns 56 cavalls de força. 08097-22 Riera de Gualba Fou fundada al 1843 per J. Quadres, pagès i fargaire de Palautordera i a F. Anglada, comerciant de Barcelona. En les Contribucions Industrials i de Comerç de 1858-63 s'esmenta a J. Quadres com a propietari d'un martinet de batre coure. Al 1861 el mateix Quadres és propietari de dos jocs de cilindres per a planxes de coure, un martinet de batre coure i un forn amb màniga a l'anglesa. L'obrador va tancar al 1924. Quan va plegar la farga d'aram de Gualba, es va traslladar per uns anys a Gualba de Baix, la denominada Fabriqueta d'Aram i ubicada davant de l'antiga Estació de Tren de Gualba, al barri de Gualba de Baix, just a tocar a la Batllòria. 41.7464700,2.4897700 457577 4621753 1843 08097 Gualba Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79166-foto-08097-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79166-foto-08097-22-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC Està recollida a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79167 Can Sibina https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sibina GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. XIV-XVIII Conjunt d'edificis amb un cos principal de planta rectangular de teulada a dues vessants, no simètriques, i carena perpendicular a la façana que es troba orientada SE-NO. La façana no és simètrica tot i que al centre hi ha una porta de carreus formant un arc de mig punt. El parament és de pedra i les finestres de petit tamany i ampits de pedra. 08097-23 Finca de Can Sibina Aapareix citada en el Capbreu de 1519, com a Can Savina i propietat d'en Salvi Savina i al Nomenclàtor de 1860. 41.7377900,2.5118900 459410 4620779 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79167-foto-08097-23-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 P. Barbado. OPC A alguns serveis cartogràfics apareix com a Can Sivina o Civina. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79168 Mas Cambó/Can Cambó vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cambocan-cambo-vell XX Edifici de planta rectangular orientat SE-NO amb un pati interior. El cos principal és un edifici rectangular amb coberta a 4 aigües i carena paral·lela a la façana. El ràfec està suportat per vigues de fusta. La façana a SE presenta una estructura simètrica en els seus tres pisos. A la planta baixa hi ha la porta principal d'arc de mig punt i carreus de pedra i un trencaaïgues que resegueix l'arc. A cada costat hi ha una finestra amb carreus i ampit de pedra i trencaaigües decorat. A la planta superior hi ha tres finestres, les dues laterals són del mateix tipus que les de la planta baixa però sense trencaaigües, però la del centre és de major tamany. A la planta superior hi ha tres conjunts de finestres d'arc de mig punt, en dos és tracta de finestres triples però al centre són 4 finestres geminades, els pilars són de pedra així com l'ampit. Al costat est de la façana hi ha un terrat amb barana balaustrada. La façana que dona al terrat també presenta finestres de mig punt. Al costat est hi ha una torre de cuadrada, a façana presenta una petita finestra d'arc deprimit convex amb carreus de pedra. A la planta superior hi ha una finestra triple d'arc. 08097-24 Finca de Can Cambó, al costat de la carretera de Sant Celoni L'antiga masia es reconstruí totalment als anys 40. En refer-se la casa es va construir una capella a l'alçada del primer pis de la torre a la cara de llevant sobre el portal. S'hi entra des del terrat, espai aquest que es va preveure com a lloc per seguir l'acte religiós, quan l'espai interior estigués ple. Actualment la masia i les terres estan dedicades a l'esbarjo on s'hi ha instal·lat un camp de golf i una hípica. 41.7157100,2.5219200 460231 4618323 1940 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79168-foto-08097-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79168-foto-08097-24-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79169 Pont de Cal Illa/Pont de Ca n'Illa https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-illapont-de-ca-nilla GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. XIX-XX Pont d'un sol ull que atravessa la Riera de Gualba. Està fet de pedra i no té barana, una part de l'intradós està refet amb maó. La plataforma és de terra. 08097-25 Al nord de Cal Illa en direcció al Parc del RACC E. Garcia-Pey recull la notícia oral de que va ser construida pels amos de Cal Gaveller. 41.7395100,2.4950300 458009 4620978 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79169-foto-08097-25-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79170 Pont del Molí d'en Figueras https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-den-figueras XVII-XVIII Pont de pedra d'un sol ull, amb carreus fent de dovelles i barana de pedra amb passamà que ajuda a travessar la riera de Gualba, davant del molí, en el camí que va de Cal Xato a trobar el camí de Sant Cristòfor. 08097-26 Camí de Sant Cristofor Es tracta d'una obra del segle XVII 41.7330600,2.5035000 458710 4620258 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79170-foto-08097-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79170-foto-08097-26-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 119|94 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79171 Pont de Can Dragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-drago XIX-XX Petit pont d'un sol ull amb barana de fusta amb trams de blocs de maó o pedres arrebossades. L'ull de maó està sustentat per dues vigues de ferro. Està sobre un petit ramal de la riera principal. 08097-27 Camí de Can Dragó i les Carnisseries 41.7294100,2.5093000 459190 4619850 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79171-foto-08097-27-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79172 Riera de Gualba https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-gualba http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0031313.xml Riera que divideix el terme en sentit Nord-oest/Sud-est, salva els grans desnivells dels cims del Montseny fins arribar a la riera de la Tordera. És l'eix que vertebra el municipi de Gualba, l'antiga Aqua Alba , que li ha donat el nom. Neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera, prop de Gualba de Baix, i a la qual conflueixen torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el d'en Cinto o el de Can Renau. El torrent del Terme, que marca la seva separació municipal amb Sant Celoni, el torrent de Can Dansa i la riera d'en Berenguer aboquen directament les seves aigües a la Tordera. Presenta alguns salts molt espectaculars com el del Gorg Negre (on s'ubiquen moltes llegendes) o el Salt de Gualba. Al seu entorn hi ha instal·lades indústries elèctriques centenàries. 08097-28 Al centre del terme municipal 41.7264600,2.5120400 459416 4619521 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79172-foto-08097-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79172-foto-08097-28-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79173 Gorg Negre de Gualba https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-negre-de-gualba http://ferranalexandri.blogspot.com.es/2012/10/les-aigues-del-montseny-1-el-gorg-negre.html El gorg Negre està ubicat al nord de la riera de Gualba i és un dels llocs més espectaculars del Montseny. Part de la seva fama és deguda a les llegendes que el relacionen amb bruixes adoradores del diable, i a les tempestes i malvestats que causaven als vilatans de Gualba. També és un paratge d'interès natural i paisatgístic. 08097-29 Al nord del terme a la Riera de Gualba 41.7536100,2.4832200 457037 4622549 08097 Gualba Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79173-foto-08097-29-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79174 Ca l'Albanell https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbanell XVIII-XX Es tracta de tres cossos units pels costats formant una L. En el costat NE hi ha uns altres cossos d'edificis vinculats a activitats agropequàries. El cos principal és un edifici de planta rectangular amb teulada a dues vessants a NE i SO. La teulada és de teula àrab. Presenta 2 plantes i l'entrada dona a SE. La porta prinicipal està refeta però encara es pot apreciar l'arc escarsser antic. Al seu costat oriental hi ha una finestra rectangular amb ampit i llinda de pedra. A la segona planta també hi ha 2 petites finestres rectangulars amb ampit i adovellades. Les parets són de pedra sense arrebossar. 08097-30 C/ Bisbe Ponç, 11 41.7325700,2.5021400 458596 4620204 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79174-foto-08097-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79174-foto-08097-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79174-foto-08097-30-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98|94 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79175 Can Viadro https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viadro XIX-XX Edifici de planta rectangular amb diferents cossos adossats. La coberta de teula de dos vessants dona a sud i nord, la façana és paral·lela a la carena al costat septentrional. Les finestres i portes estan amotllurades i a la part central s'eleva una torre, per sobre dels dos pisos de la resta de l'edifici, amb coberta a quatre aigües, i finestres d'arc de mig punt. La façana presenta unes línies rectes i simètriques amb una porta principal a sobre la qual hi ha una balconada de llosa amb petites mènsules i tres portes d'accés. Hi ha un plafó ceràmic amb motius agrícoles. Presenta una clara influència noucentista. 08097-31 C/ Til·ler, 9. Pla de Can Figueres. Apareix al nomenclàtor de 1860. 41.7372700,2.4977800 458237 4620728 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79175-foto-08097-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79175-foto-08097-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79175-foto-08097-31-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 106|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79176 Can Pahissa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pahissa GARCIA-PEY, Enric, GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ajuntament de Gualba, 1996. http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=76&&menu_alcalde=0 XIX-XX Conjunt d'edificis que engloba fins i tot una petita ermita dedicada a Sant Francesc. L'edifici principal té una planta rectangular i coberta a 4 aigües. La façana a sud-oest presenta línies neoclàssiques amb un timpà al centre i les finestres i portes amb motllures, pintades de color diferent a la resta de la façana. A la primera planta hi ha una terrasa amb barana de pedra sobre una porxada de pilars que cobreix l'entrada principal. La majoria de les obertures són d'arc rebaixat excepte les finestres de la planta superior d'arc de mig punt. La teulada presenta uns faldons amb finestres i una lluerna a la part superior amb barana de ferro forjat. 08097-32 Ctra. BV-5115, pq. 1,2 Can Pau és el nom més antic que es recorda de l'antiga pagesia, situada ran la carretera, a la seva cara nord.Després reedificada s'anomenarà Can Pahissa i més endavant Can Benavent. L'antiga casa de can pau fou enderrocada i s'hi construí una gran casa residencial. L'any 1915 la casa de can Pau consta com a propietat de Pere Pahissa Nogués. Durant la Guerra Civil es traslladaren les oficines de la fàbrica de guerra núm. 13 a la torre de can Pahissa. 41.7198200,2.5214400 460193 4618780 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79176-foto-08097-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79176-foto-08097-32-2.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC Actuament té el nom de Villa Equus i és una escola d'hípica. 99|98 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79177 Can Sanmartí https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanmarti-0 XIX-XX Edifici de 2 cossos adossats, tots dos de planta rectangular però amb una planta més l'ubicat a ponent. El cos oriental té dues plantes i una teulada a 4 aigües, voladís amb bigues de fusta. Al costat sud presenta un petit cos adosat, amb forma de torre, amb teulada pròpia a 4 aigües. Els angles de la teulada estan decorats amb un pinacle amb una bola al cim. A la façana principal hi ha la porta rectangular i amb motllures formant un pilastre i a la segona planta una balconada suportada en carteles i amb barana de ferro forjat. Les finestres són d'arc rebaixat amb una motllura a voltant, igual que les dues portes que donene a la balconada. Les dues plantes estan separades per una motllura. La torre té motllures als seus costats formant carreus rectangulars. A la tercera planta hi ha una finestra més petita d'arc rebaixat i motllura al voltant. Com a continuació inferior dels pinacles de la teulada hi ha uns petits torricons adosats. La valla exterior és de pedra amb cim de maó en llibre. A la cantonada que dona als dos carrers hi ha una petita construcció de pedra amb teulada de teula àrab. 08097-33 Passeig del Montseny, 60 41.7297400,2.5052600 458854 4619889 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79177-foto-08097-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79177-foto-08097-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79177-foto-08097-33-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 106|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79178 Can Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-2 F. Pascual Olivé: 'Can Roig' a: Butlletí Informatiu de l'Associació de Residents i Estiuejants de sant Vicenç de Gualba, nº4, 1978. s. XIII Presenta signes d'abandó Edifici de planta trapezoidal i dues plantes ubicat en la vessant d'un pujol que dona al carrer. La teulada és de dues vessants, nord i sud,i de teula àrab. La façana presenta tres portes de les quals dues han estat tapiades. Totes tres estan adovellades. Les cantonades també presenta carreus. La façana principal està encimentada. Les finestres que apareixen en les diferents façanes són petites però de diferents dimensions i formes, algunes amb ampit i altres adovellades. 08097-34 Al costat del carrer Martí Joan de Gualba Casa construïda l'any 1265. A l'any 1309 apareix una permuta de terres on es cita Mas Roig, apareix citat també com alou cedit per l'abadia de Sant Cugat a Josep Roig al s. XIV, ja que les terres havien quedat abandonades després de la peste que va arrassar el poble de Gualba. La masia s'ha fet en dues etapes, la primera data del 1365. En el Fogatge de 1515. També apareix als fogatges de 1497 i 1553 ja en propietat de la família Roig. 41.7310000,2.5010100 458501 4620030 08097 Gualba Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79178-foto-08097-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79178-foto-08097-34-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-16 00:00:00 P. Barbado. OPC 85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79179 Can Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-4 AAVV, HISTÒRIA DE GUALBA, la vall de les aigües blanques, Ed. Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000. GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. s. XV-XVI Edifici orientat NE-SO amb teulada, de teula àrab, amb ràfec de teula girada i dona a dues vessants a SE i NO. L'edifici té dues plantes amb petites finestres rectangulars amb ampit a la planta superior. Es tracta d'una masia tipus II de planta rectangular, asimètrica a causa de l'afegit d'un cos al costat dret. S'arriba a l'entrada per unes escales de pedra de 7 esglaons amb forma de quart de cercle. La portalada és d 'arc rebaixat amb dovelles i carreus als brancals de granit i marxapeu del mateix material. Sobre la portalada hi ha una petita flnestr·a amb marc de pedra, en la qual destaquen els carreus que sostenen la llinda, en forma de mènsula. Les obertures situades al costat dret són molt petites, però presenten també marcs de pedra, mentre que les del costat esquerra són completament modif icades. Cal destacar les restes d'un rellotge de sol sobre la finestra central, totalment desgastat. Té altres cossos afegits formant un conjunt d'edificis vinculats a l'agricultura i la ramaderia. 08097-35 Camí de Riells Als fogatges de 1497 i 1515 apareix citada. En el primer cas pertanyent a en Prat i en el segon a Joan Prat. Al 1797 apareix citada com el Mas Prat d'antic Prat Canyelles. Al Nomenclàtor de 1860 apareix com Prat de Canyelles. A l'amillarament de 1915 apareix com a Can Prat.. Durant l'incendi de 1994 va estar a punt de cremar-se 41.7544200,2.4963000 458125 4622633 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79179-foto-08097-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79179-foto-08097-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79179-foto-08097-35-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC Està recollida a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny 94|85 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79180 Can Pascual https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pascual XV Edifici de planta rectangular amb altres cossos adossats. Orientat est-oest amb teulada de doble vessant, de teula àrab, amb caiguda d'aigües a nord i sud. L'edifici té una amplada a façana de 15 metres i de llargària uns 8 metres, però tot el conjunt fa uns 18. La porta principal és d'arc amb carreus, igual que la petita finestra rectangular que hi ha a sobre. A la primera planta hi ha una petita finestra al costat occidental i a la segona planta dues finestres més. 08097-36 Barri de la Barceloneta Antigament s'anomenava Mas Armengol. Surt amb aquest nom als fogatges de 1497 i 1515. 41.7239200,2.5177300 459887 4619236 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79180-foto-08097-36-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 P. Barbado. OPC 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79181 Can Muntada https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muntada XVIII-XX L'interior, façana i coberta es troba en mal estat. Edifici principal rodejat d'altres cossos auxiliars. La planta central és rectangular d'uns 16 metres de llarg i 6 d'ample. Orientat nord sud i amb teulada de dues vessants a est i oest. La façana es troba emblanquinada però el seu mal estat permet veure l'aparell constructiu d'argamassa amb pedres de mitjà i petit tamany. Els cantons de les parets són de pedra. Hi ha una finestra al costat sud amb dintell de pedra i ampit de llosa vorejada per blocs de pedra. La porta principal al costat nord és de fusta amb arc de migpunt amb blocs de pedra. En un dels costats hi ha una escala de pedra per entrar a una porta elevada del terra. 08097-37 Camí de can Picolí. A la Barceloneta Apareix citada al Nomenclàtor de 1860. 41.7248000,2.5209400 460155 4619333 08097 Gualba Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79181-foto-08097-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79181-foto-08097-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79181-foto-08097-37-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79182 Can Plans Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plans-vell XV Hi ha una manca de manteniment en les façanes. Antiga masia formada per diversos cossos d'edificis adjuntats formant una L. La part principal és un rectangle d'uns 30 metres de llargària per 15 d'amplada. Tota aquesta part dona façana al sud-est i la teulada de dues vessants dona aigües a façana i façana posterior. Totes les teulades són de teula àrab. Tots els edificis tenen dues plantes però tenen diferents alçades. La façana té diferents portes. A l'edifici més al nord té una porta d'arc rebaixat amb esglaó i al segon pis presenta dues finestres rectangulars de carreus i ampit de pedra. A l'edifici que tanca perpendicularment té una façana, orientada a sud-oest, amb una triple arcada que tanca un terrat o un assecador. Hi ha una barana feta de maó formant una sanefa. La teulada d'una vessant dona a la façana posterior. A l'edifici més meridional hi ha una porta d'arc rebaixat de maó i a sobre una finestra amb carreus i ampit de maó pla. Al centre hi ha la porta principal amb una llinda de pedra i una inscripció: 'Pere Plans Mestre 1670'. Les finestres del segon pis estan vorejades per carreus de pedra. Totes les parets són de pedra irregular i estan emblanquinades. A la porta principal té una llinda de pedra picada d'arc pla on s'indica: 'Pere Planas Mestre 1670' 08097-38 Camí antic de Riells Apareix als fogatges de 1497 i 1553. La data de 1640 ha de fer referència a una reforma de la masia. 41.7446600,2.5008400 458496 4621547 08097 Gualba Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79182-foto-08097-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79182-foto-08097-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79182-foto-08097-38-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 94|85 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79183 Can Buscaraons https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buscaraons XX Edifici rectangular orientat sud-est/nord-est amb teulada a dues aigües a nord-est/sud-oest i ràfec sustentat en vigues de fusta. La façana principal té una porta de fusta, sota una petita porxada, amb un esglaó i un trencaigües motllurat. Al seus costats hi ha dues finestres amb la mateixa decoració i ampit de rajola. El segon pis separat per una motllura hi ha un finestral central amb tres obertures separades per dus petites pilastres. La finestra central és més gran. Als dos costats hi ha dues fienstres més. Totes tenen trencaigües motllurats i ampits de rajola. Al costat nord hi ha un cos adossat que té un terrat amb barana de pedra. Sota hi ha una decoració amb forma de garlanda. Tot el cos està rodejat per un finestral amb ampit de rajola. La finca està rodejada per una tanca de pedra amb cim de maó. La porta d'accés és de maó i ferro forjat. 08097-39 Carretera del Pinatar Construïda per Gervasi Buscaraons. 41.7296100,2.5016800 458556 4619876 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79183-foto-08097-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79183-foto-08097-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79183-foto-08097-39-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 106|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79184 El Patronat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-patronat XX Edifici de planta quadrada amb teulada partida a 4 aigües i amb diferents nivells. La façana principal té una porxada amb arcssuportats per petites columnes i sobre una plataforma a la que s'arriba per unes escales amb barana que dona a la porta principal. La barana és de pedra. Tota la porxada té motllures reseguint els arcs separant-la del pis superior, on hi ha un terrat amb una barana de ferro forjat, i A la façana posterior hi ha una altra porxada amb arcs. La finca està vallada per una tanca de maó encimentat amb cim de maó vist i barana de ferro forjat. La forma del conjunt és el de ciutat-jardí. 08097-40 Passeig del Montseny, 56 Casa també anomenada Can Prats, perquè l'home que la feu se'n deia de cognom, construïda a cavall del tombant de segle, al Passeig del Montseny. Es recorda la mestressa d'aquesta casa, la Teresa Prats Petit. Després hi estigueren molt de temps les monges de la 'Congregació de les Serves del Sagrat Cor de Jesús' i més tard el Patronat. Va ser utilitzada com a casa de colònies. 41.7301600,2.5044700 458788 4619936 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79184-foto-08097-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79184-foto-08097-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79184-foto-08097-40-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC A l'IPA de la Generalitat de Catalunya apareix com a Residència Jesús Obrer 106|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79185 Villa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maria-2 XIX-XX <p>Edifici de planta quadrada amb un pati interior central. Al costat sud est hi ha una torre de tres plantes i teulada a quatre aigües. La façana principal presenta 3 plantes, la darrera s'ajusta al frontó triangular sota la teulada a dues aiguës. En aquest pis superior hi ha tres finestres geminades conformant un arc. El frontó està rematat per un pinacle. Al pis mitjà hi ha tres oberures, dues finestres d'arc rebaixat a cada costat i un petit balcó de llosa al centre. Al pis inferior, simètric a l'anterior, hi ha tres obertures en aquest cas d'arc deprimit convex. La tanca exterior presenta una porta d'entrada de pedra amb arc rebaixat rematat pel nom de la casa: Villa Maria. A cada costat hi ha un pinacle rematat per decoracions ceràmiques.</p> 08097-41 Barri de la Barceloneta 41.7227110,2.5174355 459862 4619102 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79185-foto-08097-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79185-foto-08097-41-2.jpg Inexistent Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-04-14 00:00:00 P. Barbado. OPC Abans coneguda com Can Pelegrí/Cal Senyor Ramon 105|106|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79186 Villa Montserrat/Can Vergés https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-montserratcan-verges XIX-XX Edifici de planta rectangular orientada nord-sud amb teulada a dues vessants a est i oest. La façana principal, de dues plantes, té una porta i dues finestres rectangulars a cada costat. A la planta superior hi ha dues finestres amb ampit de llosa. L'element més destacat és un plafó de ceràmica al centre. 08097-42 Barri de la Barceloneta 41.7218400,2.5208400 460145 4619004 08097 Gualba Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79187 Can Rosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosa-0 <p>GARCIA-PEY, Enric, GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ajuntament de Gualba, 1996. Varis, HISTORIA DE GUALBA, la vall de les aigües blanques, Ed. Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000.</p> XV-XX <p>Edifici de carreus de planta quadrada, d'uns 20 metres de costat, orientat a llevant i tres plantes. La teulada, de teula àrab, és a 4 aigües i té un pati interior central. Un ràfec resegueix tota la façana. L'entrada principal es fa per una porxada de pilars a sobre de la qual hi ha un terrat amb barana de pedra. A les façanes laterals hi ha una entrada d'arc rebaixat i un balcó de llosa i barana de ferro forjat. Totes les façanes tenen finestres rectangulars amb trencaaigües motllurat. Les finestres del pis superior són més petites.</p> 08097-43 Camí de Can Masferrer <p>Abans es deia Mas Adroer i abans mas Barceló i tenia agregat el Mas Jacob i el Mas Colomer. A primers de segle era una casa de pagès petita anomenada Can Molar. En fer obres i engrandir-se la casa de Can Molar, aquest nom quedà a la masoveria que feren a la vora i la casa principal es conegué per Can Roses. Nom de casa aquest provinent dels nous propietaris, que la van comprar als anys 20, els quals, tanmateix, sembla que es deien Rosa de cognom. Apareix citada als fogatges de 1497, 1515 i 1553.</p> 41.7217000,2.5192300 460011 4618989 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79187-foto-08097-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79187-foto-08097-43-2.jpg Inexistent Contemporani|Noucentisme|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-07-20 00:00:00 P. Barbado. OPC 98|106|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79188 Estació de la Renfe https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-la-renfe 1860 Edifici de planta rectangular cobert per un terrat reseguit per un carener paral·lel i un ràfec suportat per vigues decorades. Es tracta d'una construcció feta en maó, ressaltant obertures i elements decoratius en color blanc, així com les cantonades, que apareixen reforçades amb carreus de mida regular i ben disposats, també pintats en blanc. Compta amb planta baixa i primer pis. Es troba encarat al sud, de cara a les vies del ferrocarril. S'obre a nivell de planta baixa amb un seguit de quatre portals. A nivell de primer pis, les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestrals rectangulars. Com a element decoratiu comú a totes les obertures destaca un sobreafegit en forma de guardapols que ressegueix la part superior i els laterals del perímetre exterior de les obertures. Portes i finestrals són acabades a la part superior amb un arc molt rebaixat. Exteriorment, una faixa motllurada horitzontal separa els dos pisos. Les façanes laterals tenen 3 finestres, 2 al primer pis i 1 al segon. A la façana posterior s'observen les obertures a nivell de planta baixa, que era per on accedien els passatgers a l'interior de l'estació i a les vies. 08097-44 Barri de l'Estació El tren arriba a Gualba a l'any 1860. 41.7181200,2.5387800 461635 4618583 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79188-foto-08097-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79188-foto-08097-44-2.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 102|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79189 El Gorg Negre i l'Argemir de Penyacans https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre-i-largemir-de-penyacans-0 Llegenda que relata la història d'Argemir de Penyacans i el seu bany al gorg on gaire bé es va ofegar. En la lluita amb la corrent va perdre l'anell de promès. Després en lluita contra els sarraïns a Mallorca recuperà l'anell en una font. Quan les fonts de la illa deixaren de brollar va negociar l'alliberament dels seus companys a canvi d'acabar amb la sequera. Tornà al Gorg Negre i netejà la fullaraca del xuclador i així tronà a brollar aigua a Mallorca. 08097-45 Gorg Negre 41.7536100,2.4832200 457037 4622549 08097 Gualba Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79190 Pisos Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-dalmau XX Edifici entremitjeres de planta rectangular orientada a NE i amb tres plantes d'alçada. No dona directament al carrer i està tancat per una barana de ferro forjat i maó pintat i decorat amb rajoles. A la tercera planta hi ha una terrassa tancada per una barana de pedra ornamentada i al centre amb un escut on està inscrit l'any de construcció, '1906'. La teulada, de teula àrab, és de dues vessants a façana principal i posterior. La façana principal presenta a la segona planta una balconada de llosa amb barana de ferro forjat a la qeu s'accedeix per 4 portes envoltades per un esgrafiat senzill de diferent color i tancades per pesianes de llibret. A la primera planta hi ha dues finestres als dos laterals i 3 portes centrals, la del mig més gran, a les que s'accedeix per 3 esglaons de pedra de forma semicircular i tancades per persianes de llibret. Tota la façana està enguixada, pintada de blanc i decorada imitant carreus rebaixats. 08097-46 Passeig del Montseny, 50 41.7305000,2.5040700 458755 4619973 1906 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79190-foto-08097-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79190-foto-08097-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79190-foto-08097-46-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 P. Barbado. OPC A l'IPA de la Generalitat de Catalunya apareix com a Can Dalmau 102|105|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79191 Can Maynou https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maynou XIX Edifici de tres pisos i planta rectangular de 16 metres de llargària i 14 d'amplada i orientat al sud, donant a la carretera. Teulada, de teula àrab, a dues aigües a façana principal i posterior amb ràfec reseguint tot l'edifici. Al centre hi ha un cos elevat i un terrat al que s'accedeix per unes escales. A la façana principal una porta a la que s'accedeix per uns esglaons de pedra, al costat occidental té dues finestres i al meridional 1, totes amb trencaaigües poc resaltat. Al pis superior hi ha una balconada amb dues portes d'accés, la llosa està suportada per mènsules decorades. A cada costat hi ha una finestra amb trencaaigües molt suau i ampit de rajola. Al darrer pis hi ha una doble balconada de llosa i dues finestres a cada costat seguint el mateix esquema que el pis inferior. Els tres pisos estan separats per una motllura decorativa. Adossats hi ha altres petits edificis. Una tanca de maó amb pilars intercalats amb una barana de ferro forjat delimiten el pati exterior. 08097-47 Situada ran la cara nord de la carretera B-5115, sobre la riera, a la Barceloneta Cognom de la família que varen venir de Can Penjarella de la muntanya de dalt. Primer anaren a viure a Can Penjarella i més tard construïren aquesta casa vora la carretera. Aapreix al Nomenclàtor de 1860. 41.7246200,2.5150200 459662 4619315 08097 Gualba Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79192 Central 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-2 Proposta d'Inventari del Patrimoni construït de l'espai natural del Montseny, Aj. De Gualba. Ed. Diputació de Barcelona juliol 2004 P. Vergés: Gualba, 1911. J. López: 'Guia excursionista', Montseny 2, pàg. 70. Mapa del Terme Municipal de Gualba, per Angel Ferrin, 1924. http://www.diba.cat/documents/429042/2e1f028e-7deb-4081-a930-2e2a6e99874f XX Conjunt dos edificis, la central elèctrica pròpiament dita, al darrera, i l'habitatge de l'operari de manteniment, al davant, al costat d'una bassa de regulació de l'aigua que passa per la central. El primer edifici és de planta rectangular amb murs de paredat carejat i pedres cantoneres amb carreus treballats, fins arribar al nivell de cobertes, a doble vessant, on trobem una filada de totxo a punta de diamant, que marca el canvi de tipus de fàbrica passant a ser de carreus treballats de granit, acabada en una filada de carreus seguint el pendent de la coberta amb un ressalt horitzontal al carener i als extrems. Pel que fa a les obertures, presenta una porta d'accés d'arc carpanell fet de cinc filades de totxo col·locats a pla; a sobre destaca un gran finestral d'arc apuntat amb dos monjos enfondits. A la façana sobre el riu presenta un ràfec amb dentellons que suporta una imposta de carreus de granit. A sota. dos grans finestrals amb una llinda de quatre filades de totxo, dividits en tres finestres amb marc enfondit i monjos d'obra vista que les separen, amb reixat de protecció . Les tres finestres tenen una llinda comuna de dues filades de totxo a punta de diamant. Sota les finestres, la façana pren un perfil atalussat que enllaça amb els murs de contenció de la bassa . Sobre les cobertes hi ha una petita torre per a la sortida dels cables i la connexió a la xarxa. És de planta quadrada amb coberta a dues aigües l ràfec amb dues filades de totxo vist i una teula girada. Presenta finestres apaisades amb dos monjos de pedra enfondits . L'habitatge presenta planta rectangular, formant un angle obtús amb l'altre edifici, els murs són de paredat de pedra carejada amb cantoneres poc treballades. A la meitat del tester sobresurt el perfil de les xemeneies . L'edifici és cobreix a doble vessant, amb ràfec de petita volada amb una filada de punta de diamant i una altra de totxo . Les obertures de façana no presenten emmarcaments, només arcs de descàrrega de totxo, dos d'elles amb arc carpanell. L'edifici principal fou construït en pedra i rajol (arcades i obertures), seguint les pautes de l'estil arquitectònic modernista. 08097-48 A la Riera de Gualba, a prop del Gorg Negre. A l'any 1924 es funda a Gualba la Sociedad de Energía Eléctrica del Montseny per part de Joan Sauqué i Jo i Josep Balma i Ragué. Tots dos van ser alcaldes de Gualba, el primer entre el 02-04-1922 fins 30-09-1923 i una segona vegada entre 26-02-1930 -08-04-1930 i el segon entre el 06-04-1924 i el 26-02-1930 i un segon mandat entre el 5-12-1937 i 02-02-193. En aquells anys va arribar l'electricitat al poble. Exemple d'arquitectura Industrial de primers de segle, amb lleugers tocs estilístics, en plena muntanya. Testimoni de l'aprofitament de la força de l'aigua, una indústria típicament muntanyenca. 41.7550900,2.4806400 456823 4622715 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79192-foto-08097-48-1.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC També es coneguda com Central de Dalt.S'hi accedeix per la pista forestal que porta a Cal Ferrer.Està recollida a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny 105 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79193 Central 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-3 Mapa del Montseny , del C. E. C. , 1924. Mapa del Terme Municipal de Gualba, per Angel Ferrin, 1924 http://www.diba.cat/documents/429042/2e1f028e-7deb-4081-a930-2e2a6e99874f XX La Central ha estat renovada fa poc i s'han automatitzat tots els mecanismes. Es tracta d'un edifici construit en pedra, de dos cossos adossat formant una L, de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Conjunt d'habitatge i central juxtaposats formant un angle recte. La central és de planta rectangular, amb murs de carreus treballats de granit rejuntats amb morter de calç. i coberta a dues aigües. Orientada al sud-oest. La façana presenta tres finestres dividides en dos, resultant-ne sis de llargues i estretes que ocupen dos terços de l'alçada de la nau . A la part baixa dels finestrals es deixen uns espais per a situar-hi reixes de ventilació, separats de les finestres pròpiarent dites per una franja de pedra. Dos carreus horitzontals, a mode d'arquitraus, divideixen en alçada les finestres. Sobre el carener destaca una torratxa de planta rectangular, per on sortia el corrent, volada respecte del pla de façana, cobert a dues aigües. El voladís s'aconsegueix amb un esglaonarrent invertit dels carreus, enmarcats per grans mènsules. A la part superior de la torratxa observem obertures, separades per costelles de pedra, amb àmpit reenfonsat acabat amb carreus sortits. La porta d'accés a la central, rectangular, se situa a la façana lateral, a sobre destaca un conjunt de finestres com les de la torratxa. L'habitatge és de planta quadrada I presenta el mateix aparell que la central, cobrint-se a dues aigües. A la part posterior presenta un porxo i un garatge, on destaca un pilar quadrat de carreus treballats, acabat en llosa-capitell que suporta bigues formades per perfils metàl·lics. De la resta de l'edifici destaca la portalada d'accés d'arc rebaixat i llinda suportada per carreus en forma de mènsules, la tribuna a la dreta de la portada, suportada per carreus esglaonats en volildiu, i una finestra d'arc de mig punt partida per un conducte de xemeneia a la façana nord-est. 08097-49 A la Vessant dreta de la riera de Gualba fins al Salt de Gualba, a prop de l'antiga Farga d'Aram. Construida a inicis de segle per aprofitat la força hidràulica dels salts de Gualba i generar electricitat. Fou renovada i restaurada fa uns 10 anys. Exemple d'arquitectura Industrial de primers de segle, amb lleugers tocs estilístics, en plena muntanya. Testimoni de l'aprofitament de la força de l'aigua, una indústria típicament muntanyenca 41.7473300,2.4881300 457441 4621850 08097 Gualba Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC També coneguda com Central de Baix. Està recollida a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79194 El Roquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roquer XVIII-XX Edifici principal de planta rectangular, uns 20 metres de llarg per 6 d'ample, orientat nord-sud, amb cossos adjuntats. Presenta una teulada de dues vessants a est i oest. La façana principal té una porta central d'arc rebaixat i carreus de pedra, als seus costats hi ha dues finestres rectangulars amb llinda i reixes de ferro forjat i una porta amb llinda. A la planta primera hi ha 4 petites finestres amb llinda i ampit i vorejades per carreus de pedra. També hi ha una gran finestra de nova construcció. A la planta superior hi ha una petita finestra. El petit edifici adossat a la façana al costat est té una teulada d'una sola vessant que continua la de l'edifici principal. Té una porta de grans dimensions d'arc de mig punt amb carreus de pedra. 08097-50 Al camí de Can Viader Vell Apareix al Nomenclàtor de 1860. 41.7453400,2.5092700 459197 4621619 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79194-foto-08097-50-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79195 Cal Coni https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coni XVIII-XX Edifici de planta rectangular d'uns 20 de llarg per 9 d'amplada, orientat nord est, sud oest, amb teulada a dues aigües i carener perpendicular a la façana. La façana prinicpal estucada presenta una porta desplaçada amb llinda de pedra i carreus. A un extrem hi ha una petita finestra quadrada amb reixa de ferro i a banda i banda de la porta altres obertures també enreixades. A la planta superior hi ha tres finestres amb tancaments de ferro forjat. Hi ha altres cossos annexats. 08097-51 Camí de Cal Coni 41.7222000,2.5036500 458715 4619052 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79195-foto-08097-51-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79196 Can Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-8 GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. XVIII-XX Edifiic de planta rectangular, uns 16 metres per 8 metres, orientat nord est a sud oest amb teulada a dues aigües i carener perpendicular a la façana. A la façana hi ha una porta senzilla descentrada. A cada costat hi ha una finestra amb reixes de ferro, una d'elles de petites dimensions. A un extrem hi ha una altra porta. A la segona planta hi ha dues finestres amb llinda de fusta i una oberura triangular que dona a un assecador. A la part NW hi ha a la llinda d'una finestra enreixada una inscripció amb dues línies: 'Pau Fon' i '1766' separat nom i cognom i les xifres per un dibuix molt esquemàtic de la creu del calvari. Hi ha altres cossos annexats. 08097-52 Camí de Can Font Apareix al Nomenclàtor de 1860. 41.7351700,2.4850400 457176 4620501 1766 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79196-foto-08097-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79196-foto-08097-52-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79197 Can Ribalta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribalta XVIII-XX Ha perdut bona part dels elements originaris i Edifici de planta gaire bé quadrangular, d'uns 10 metres de costat, orientat a nord oest i sud est, amb teulada a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Façana encimentada amb una porta amb llinda de fusta i una finestra amb llinda i ampit al costat. Al pis superior hi ha dues fimestres amb ampit de llosa. Al cos central se li van afegir dues prolongacions a cada costat, en un hi ha un magatzem obert i en l'altre costat hi ha una porta elevada a la que s'accedeix per una escala d'obra. 08097-53 Camí límit de Can Pla El nom de la casa prové d'en Francesc Ribalta que la va construir al voltant del canvi de segle XVII al XVIII. A l'any 1860 apareix al Nomenclàtor. 41.7199700,2.5332300 461174 4618791 08097 Gualba Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79197-foto-08097-53-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79198 Can Canals https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canals-2 XVIII-XIX Presenta problemes de manteniment a la façana i algunes ampliacions trenquen la fesonomia de l'edifici Edifici rectangular d'uns 7x4 amb altres cossos adossatsi orientat sud-nord. Teulada d'una sola vessant a oest. La façana encimentada presenta unes poques finestres i una porta amb llinda de fusta i totes amb reixes de ferro. Al costat oest hi ha un assecador i una petita porta de maons amb llinda de fusta. Hi ha una valla exterior de pedra i maó que ajuda a retenir les terres que conformen l'esplanada de l'entrada de la casa. També hi ha una bassa rectangular al nord. 08097-54 Camí de Campins Apareix al Nomenclàtor de 1860. 41.7322400,2.4923000 457778 4620172 08097 Gualba Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79198-foto-08097-54-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79199 Can Viader Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viader-nou XVI-XX Presenta alguns problemes a la façana Edifici de planta rectangular i teulada a dues aigües amb carener perpendicular a la façana. Aquesta es troba emblanquinada però permet veure l'aparell constructiu amb pedres. La porta principal presenta una llinda de fusta i esglaó de pedra i les petites finestres també tenen llindes de fusta. 08097-55 Camí de Can Viader que ve del camí de la carena de Can Plana El seu origen està al segle XVI, llavors coneguda com Mas Viader d'Avòrrits i també apareix al Nomenclàtor de 1860. 41.7480500,2.5084200 459128 4621920 08097 Gualba Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79199-foto-08097-55-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79200 Can Plumes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plumes XVIII-XX Edifici de planta en forma de L d'un 22 metres de llargada i uns 10 en la seva part més ampla. Orientat nord sud i amb teulada de dues aigües amb carener perpendicular a la façana. La façana presenta una porta central que sobresurt amb un arc rebaixat de maó. Hi ha una escala lateral de pedra que accedeix a la part superior de la porta. Als dos laterals hi ha dues portes més, a una s'accedeix per unes escales de pedra i l'altra a nivell de terra té una arc rebaixat de maó. Les finestres són petites i tant les dues de la primera planta com la finestra més superior tenen carreus i llinda de pedra, la darrera tambçé té ampit de llosa i maó. Les dues finestres del pis mig són més senzilles. Una de les finestres inferiors és de nova factura. 08097-56 Camí de Riells Apareix al Nomenclàtor de 1860. 41.7624400,2.5044200 458805 4623519 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79200-foto-08097-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79200-foto-08097-56-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 P. Barbado. OPC 98|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79201 Cal Gavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gavaller XIX-XX Les obres de reforma han canviat la fesonomia tradicional. Edifici de planta quadrada, d'uns 9 metres de costat, orientat nord est/sud oest i que té diferents cossos adossats i altres annexes. La teulada és a dues aigües amb carener paral·lel a la façana. Aquesta presenta una aparença senzilla, ecimentada i amb una porta i finestra a la part baixa i dues finestres, simètriques a les anteriors, a la part superior. 08097-57 Finca de Cal Gavaller A l'arxiu parroquial apareix citada en un document de 1812 i també es citada al Nomenclàtor de 1860. 41.7423000,2.5021200 458601 4621284 08097 Gualba Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 P. Barbado. OPC 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79202 Can Mec https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mec XIX-XX Necessita treballs de rehabilitació Edifici de planta rectangular que dona a dos nivells de carrer. Té unes dimensions de 9 metres d'ample per 12 de llargària. Les parets són de pedra arrebossada i la teulada és de dues aigües a nord i sud. La façana principal té només un pis i presenta una petita porta amb llinda de pedra i dos petits esglaons. També té unes petites finestres quadrades. 08097-58 Camí de la Coma 41.7343600,2.5002000 458436 4620404 08097 Gualba Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79202-foto-08097-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79202-foto-08097-58-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC També conegut com can Ramon o can Clos. 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79203 Can Mata https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-0 GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. XIX Edifici rectangular de 13 metres d'amplada per 8 de llargada. Orientat SO-NE. Té coberta, de teula àrab, a dues aigües i carena perpendicular a la façana. La façana està emblanquinada i presenta una porta ubicada al costat est. Presenta petites finestres a les dues plantes. L'era és un element important 08097-59 Camí de Can Mata Apareix citada al Nomenclàtor de 1860. 41.7309400,2.4853200 457196 4620031 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79203-foto-08097-59-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79204 Molí de Can Figueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-figueres P. Vergés: Gualba, 1911, p. 26, 89. J. López: 'Gualba: un tomb per Sant Cristòfol' a: Baix Montseny, 7, p.29 GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996, p. 51-52 XVI-XX En estat ruïnós Edifici en estat ruinós. Consta de planta semi-soterrani, on es situava el carcavà, planta baixa, on hi havien les moles i pis. No es conserva cap element del sistema de moles i rodets de l'antic molí. Destaca la porta d'entrada amb carreus adovellats. Es conserva la boca del carcavà del molí arran de la riera, sota un pont d'aire medieval. Era un molí fariner 08097-60 A la sortida del nucli urbà, l'últim carrer a la dreta, a tocar la riera de Gualba La primera notícia que tenim és del segle XVI: al 1595 Elissabet de Montornès va establir a Bernat Albanell al molí, que fou de la Marquesa Palmarola i que abans fou dels senyors del terme: els Gualba. Des de 1633 es va permetre als habitants de la part baixa del poble el poder fer ús de les seves aigües. En el segle XX, fins els anys 40 serví per moldre balt i entre els anys 40 i 50 serví per a trencar marbre d'en Deulofeu. Entre el 1957 i 1963 per en Font. Entre el 1946-48 per fer carracs de pipes per les fàbriques de Barcelona. S'abandonà al 1969. 41.7329700,2.5034200 458703 4620248 08097 Gualba Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79204-foto-08097-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79204-foto-08097-60-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC També conegut com el molí del Ragué. 98|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79520 Can Pep https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pep GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. XVIII-XX S'estan fent obres de rehabilitació Edifici de cos de planta rectangular d'uns 6 metres de façana i 10 de fondària i teulada d'una sola vessant que dona a oest. La façana de pedra amb una porta amb carreus de pedra i llinda amb una inscripció, que es troba capgirada: '1700llo rensco sta'. Per sobre hi ha una finestra de les mateixes característiques. 08097-63 Camí Ral, 134 La llinda indica la data de 1700 i el nom de Llorens Costa però podria haver estat reaprofitat, doncs la llinda està capgirada. En tot cas l'estructura i l'aparell constructiu apunten com a mínim al segle XIX. Apareix citada a l'arxiu parroquial en un document de 1812. va ser coneguda com Can Dragapan. 41.7099300,2.5297700 460880 4617678 1700 08097 Gualba Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79520-foto-08097-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79520-foto-08097-63-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79521 Cal Ferrer de Baix (Gualba de Baix) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-baix-gualba-de-baix GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. XIX-XX En estat d'abandó Edifici de cos de planta rectangular d'uns 6 metres de façana i 11 de fondària i teulada d'una sola vessant que dona a oest. La façana encimentada encara conserva porta amb llinda i carreus de pedra i finestra amb les mateixes característiques. A la llinda de la porta hi ha una inscripció d'una data que no es pot llegir massa bé, podria apuntar a 1595 08097-64 Camí Ral, 144 Apareix citada a l'Amillarament de 1897-98. 41.7099600,2.5301000 460908 4617681 08097 Gualba Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79521-foto-08097-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79521-foto-08097-64-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC També conegut com Cal Ferrer de Baix. 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79522 Can Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-amat-1 XIX-XX Edifici amb diferents cossos, el principal rectangular d'uns 21 metres per 11, orientat nord est/sud oest, té adossat al costat sudest un cos rectangular, d'uns 8 per 11, conformant una forma de L. Aquest darrer cos és el més interessant doncs consta d'un porxo i un terrat a la part superior que rodeja tot el cos i al que es té accés per dues grans portes. A la part superior la façana acaba amb un frontó i un petit capcer esglaonat. 08097-65 Crtra. De Gualba Apareix citada als fogatges de 1497 i 1515. 41.7157500,2.5264200 460605 4618325 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79522-foto-08097-65-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 106 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79523 Festa major d'hivern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-15 http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicen%C3%A7_d%27Osca XX Festa celebrada el tercer cap de setmana de gener al voltant del dia 22 de gener festivitat de Sant Vicenç Màrtir. Es realitzen ofici religiós i activitats de lleure com una caminada popular. 08097-66 Sant Vicenç Màrtir conegut també com Sant Vicenç de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, segle III-València, c. 304) fou un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa. Fou capturat i torturat en temps de Dioclecià, per la qual cosa és venerat com a sant i màrtir en el calendari litúrgic catòlic (22 de gener) i ortodox (11 de novembre). Sol aparéixer en pintura amb roba de diaca, acompanyat per un corb o sostenint una roda de molí. 41.7320600,2.5018500 458572 4620148 08097 Gualba Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79524 Can Penjarella https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-penjarella GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. XVII-XX Edifici de planta rectangular amb teulada a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Construit amb petit aparell de pedra, té una porta central amb arc de mig punt fet de carreus de pedra. A cada costat, però a diferents alçades, dues petites finestres amb llinda de pedra i una amb ampit de llosa, les dues amb carreus de pedra. Les tres finestres del pis del mig, simètriques, tenen llindes de pedra i ampit de llosa i carreus de pedra. La petita finestra del pis superior té carreus i llinda de pedra. A les llindes apareixen dues dates 1655 i 1656. Té un rellotge de sol 08097-67 La Barceloneta Per les dates de les llindes es tracta d'una edificació reformada durant la segona meitat del segler XVII. Previsiblement l'edifici podria ser molt anterior. 41.7246300,2.5168600 459815 4619316 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79524-foto-08097-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79524-foto-08097-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79524-foto-08097-67-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC Abans també era coneguda com Can Bolta 98|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79525 Cal Dragó o Cal Dragó Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-drago-o-cal-drago-vell Monografies del Montseny, 20 XVIII-XX Edifici rectangular de 10 metres d'amplada i 11 de llargada. Té una coberta de teula àrab i dues vessants a nord i sud i carena perpedicular de la façana. La façana està orientada a est, amb una inclinació cap el sud. Està arrebossada i presenta una porta central rectangular, encara que s'observa que antigament era d'arc rebaixat, Al seu costat nord hi ha una gran finestra. Al segon pis hi ha dues petites finestres amb ampit. Al seus dos costats hi ha adossats un petit cobert, al sud, i un petit magatzem de planta quadrada i teulada d'una sola vessant a contrafaçana, al costat nord. 08097-68 Prop de la Riera de Gualba a l'alçada de la depuradora i al costat de Cases Blanques Segons notícies al segle XV apareixiria vinculada als Teixidó. Entre 1790 i 1800 una germana del propietari, Segimon Teixidó, es casà amb un capità del cos de dragons. Apareix citada al Nomenclàtor de 1860. 41.7290000,2.5110500 459335 4619804 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79525-foto-08097-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79525-foto-08097-68-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 P. Barbado. OPC S'anomena així perquè una noia dela família va casar-se amb un capità del cos de dragons. També era coneguda com Can Teixidó. 98|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79526 Gualba, l'orinal del cel https://patrimonicultural.diba.cat/element/gualba-lorinal-del-cel No es coneix gaire Dita de caire toponímic i meteorològic que expressa l'abundància de precipitacions, respecte a la resta de pobles del voltant, que es recullen a la zona de Gualba per la seva ubicació. 08097-69 41.7316500,2.5019200 458577 4620102 08097 Gualba Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79527 El joc dels ous de Gualba https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-joc-dels-ous-de-gualba http://www.gualba.net/turisme/cultura-festes-i-fires/tradicions AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Ed: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000 XIX Segons s'explica al llibre sobre Gualba (veure bibliografia): 'Quan passaven les caramelles per les cases de pagès, els donaven ous, dels quals una part anava al rector i l'altre la jugaven, reunint-se cada any en una casa de pagès diferent, on els preparaven el berenar. Aquesta tradició va acabar-se quan la gent de les pagesies no volgué continuar preparant aquelles menjades.' 08097-70 Plaça Joan Ragué Es tenen notícies del joc dels ous des del segle XIX. Tanmateix decideixen de continuar la tradició, i a començament del 1900 es torna a jugar al bar de l'Establiment (cantonada de la plaça de Joan Ragué amb el Passeig Montseny, més endavant es fa a Can Jaumet, després a l'Hotel i a Can Florenci. Avui en es compren els ous que s'han de jugar en els bars on es concentra la gent, que normalment es fa amb partides al canari. A mitjanit fan el ressopó amb truites dels mateixos ous que s'estan jugant. En alguna de les taules les partides s'allargaven fins que es fa de dia. L'any 1926 en Teodor Pascual, en una sola jugada d'una partida de set i mig, va guanyar-ne cinquanta dotzenes, enduent-se al capdavall cap a casa setanta dues dotzenes. L'any 1998 una colla celebraren els vint-i-cinc anys de joc utilitzant la mateixa taula. 41.7316500,2.5019200 458577 4620102 08097 Gualba Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79528 El Gorg Negre i les tempestes https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre-i-les-tempestes BARAT, J.: 'El tresor del Gorg Negre' a Això va passar a Gualba, 1980, contalla escrita a partir de les llegendes del Gorg Negre de Gualba. MESTRES, A.: Llegendes i tradicions del Montseny, Barcelona, 1933 PIFERRER, P., PI i MARGALL, J.: Recuerdos y bellezas de España. Cataluña, V2. VERGÉS y MOREU, P., Gualba, Ed. Pedro Ortega, 1911 Llegenda que explica que el terme de Gualba es veia castigat sovint per tempestes horroroses d'aigua i calamarsa, amb llamps i trons, que arrasaven els cultius i boscos portant la ruïna a la gent del poble. Davant de tals desastres, els gualbencs i gualbenques varen començar a pensar que aquests fenòmens no tenien un origen natural i algú els estava provocant. Poc a poc, els vilatans van anar fixant-se en detalls i coincidències que els podien explicar el possible origen de tals tempestes. Sempre abans de les tempestes, del gorg Negre naixia una estranya boira que s'enfilava muntanya amunt fins a transformar-se en aquelles terribles tempestes, que tan mal feien al poble. Relacionant aquest fet amb que les aigües del gorg Negre era el lloc on es solien banyar habitualment els bruixots i bruixes de la zona, pogueren descobriren els culpables d'aquelles tempestes. Les sobrenaturals tempestes sols podien solucionar-se amb l'ajuda divina. Per tant, el rector de Gualba va agafar una creu de ferro i aigua beneïda i va fer camí cap al gorg Negre amb tots els feligresos al darrere en processó. En arribar al gorg, va comprovar que les aigües ja bullien degut a la presència de les bruixes. El rector va llençar aigua beneïda per les pedres i aigües del gorg, i les bruixes que es trobaven allà començaren a xisclar i quedant atrapades al fons del gorg. El rector feu clavar la creu al cim de la muntanya on abans es formava la tempesta i des de llavors Gualba i el seu entorn van deixar de patir les pluges i pedregades. 08097-71 Gorg Negre 41.7536100,2.4832200 457037 4622549 08097 Gualba Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC Moltes de les llegendes del Montseny estan relacionades amb el gorg Negre de Gualba. Segons la tradició, aquest és l'indret on prenien els seus banys nocturns les dones d'aigua i on es congregaven les bruixes i els bruixots per dansar. I diuen que després, quan pujaven a celebrar el sàbat al pla de les Bruixes, era el mateix diable qui es banyava a les aigües negres de l'engorjat. 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
79529 La dona d'aigua https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-daigua Boada, M., 'Llegendes del Montseny' Renau, X., Dona d'aigua, Editorial Altafulla, 1986 Una vegada a Can Prat hi havia un amo poderós que governava amb intel·ligència terres, espessoralls i ramats. Tothom és sabedor, per aquella contrada del Montseny, que Can Prat és una casa antiga que té més de cinc-centes quarteres de bosc i cent noranta de terra campa i prats frescals. En aquella època, a més, li feien censos de domini dotze masos petits i arreu de la muntanya, posseïa altres set masoveries que habitaven bona gent pagesa. A l'amo de Can Prat li esqueia, a vegades, de caminar per les rouredes. Un dia, doncs, bo i fent una d'aquestes passejades de ranvespre, succeí que l'amo va arribar al topant mateix del Gorg Negre, allà a les aigües insondables, quan era ja la mitjanit d'un pleniluni total i claríssim. El gorg era quiet. Ni un bri d'aire. Ni un fresseig d'animal. Ni cap altra guspira que no fos l'esplendor de l'astre nocturn que l'emplenava. Hi havia quelcom de pesarós i estrany i, amb una mica de fatic a les cames, l'amo va asseure's al bell costat de l'aigua, sobre una pedra inclinada. Llavors, de primer confusament, i després nítida i precisa, va aparèixer, mig submergida en el líquid del gorg, la figura meravellosa d'una dona nua que, lenta i abstreta, es pentinava la cabellera, rossa com l'or, amb una pinta fulgurant. L'amo de Can Prat no havia vist mai una perfeccció com aquella, ni tampoc no hi ha paraules per a explicar-la. Cap home no hauria pogut resistir tal torbadora bellesa. Lànguidament, la dona, amb els braços ben alçats, es passava la pinta mentre, baixet, anava cantant no sé quina esquerpa melodia. I els ulls!: verdíssims, ten- dres i manyacs, però llunyans, llunyans com si encara contemplessin, en la perduda ratlla de la foscor del bosc, un país de segures i perfectes formes. De sobte, la dona va esguardar-lo fit a fit i, en aquell instant precís, ell va compren- dre que ja l'estimava com mai no havia estimat ningú i que el seu destí quedava junyit al d'ella, sense remei. I era desig i era contemplació i voluntat i orgull i audàcia el que sentia admirant aquella cara adorable i el cos provocador. L'amo de Can Prat va preguntar-li com se deia, però la dona, sense deixar de mirar-lo, no contestà. I diu la contalla que, durant una bona estona, l'amo li anava fent preguntes i ella sols l'observava amb els seus ulls de maragda jove sense dir ni un mot, però que, al final, va arribar un moment en què, tímida i calmosa, explicà que era donzella de riu, no pas mortal, però tampoc immortal i que obeïa una llei de vida i costums ben diferents dels humans; que la seva abraçada, en aquell lloc pregon esdevenia perillosíssima perquè tenia el costum de negar els homes que pel pleniluni la volien aconseguir. També diu que la veu de la dona vibrava com el so d'una campana marina i que el seu accent recordava modula- cions d'un altre món, potser d'aquell que alguns han conegut en una existència feliç i primitiva. Fou enraonia d'amor la d'aquella nit singular. L'home, presoner del lloc i de l'hora, demanà a la nimfa, amb insistència, que volgués a acceptar de ser la seva esposa i li oferí compartir la casa, la terra i la riquesa que ell tenia per tota la contrada, com a penyora de la seva voluntat. Ella, però, sentia angúnia de deixar la somnolenta protecció de l'indret on havia estat engendrada i d'endinsar-se en una nova vida que desconeixia del tot. Havia sentit parlar de la inconstància dels humans, de llurs desequilibris i rudesa, de la cobdícia esvalotada. No obstant així, també hi havi en aquella dona d'aigua un cansament de la freda certitud del seu medi vital i, d'altra banda, s'adonava que l'home cepat que tenia al davant li agradava molt, de manera que, en conclusió, va acordar de maridar-se amb l´única reserva-que fou confirmada i jurada allí mateix per l'amo de Can Prat- que mai de mai, en cap circumstància ni per cap raó, ell no li recordaria, ni en públic ni en privat, l'origen fluvial d'on ella dimanava ni tampoc no l'escarniria amb paraules ni expressions que la concernissin. 08097-72 Can Prat i Gorg Negre 41.7536100,2.4832200 457037 4622549 08097 Gualba Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC Continuació: I fou així que la dona d'aigua va arribar a ser senyora i majora de Can Prat, legítima i amant esposa, assenyada consellera, disposta i respectada propietària, junt amb el seu marit, de molta prosperitat i que, encara més, feu augmentar el poder de la família fins al punt que el nom d'en Prat de Gualba, resultà altament considerat en el palau del mateix comte de Barcelona. També m'han explicat com a cosa certa que del matrimoni naixeren dos fills, un nen i una nena, els quals guardaven gran semblança de visatge amb la seva mare i que anaven creixent ferms i espigats.A vegades a Penya Negra hi feia niu un déu mesquí que sotjava inquietament l'hora de la fallida: un maligne geni del lloc, sense nom ni aspecte coneguts, promotor de malvestats de tota mena i cos dels diables que bullien dins les aigües sinistres; autor, potser-qui ho sap- de la desgràcia que estava a punt de produir-se i, això sí que és ben segur, no pas estrany, d'alguna manera, al que ara explicaré:Doncs heus aquí que un mal dia, quan l'amo de Can Prat i la seva dona mesuraven una bona terra que calia preparar, van començar a disputar sobre el cultiu que allí fóra més adient. Li semblava a l'amo que seria bo de sembrar-hi blat de xeixa, d'aquell esplèndid de llevar i molt valuós al mercat. La dona, en canvi, argumentava en contra i deia que el terrer no hi era pas propici i que, segons ella, el moresc amb les seves reblertes panolles convenia molt més. Raons i raons de l'un i de l'altra anaren punjant de to fins al punt que el marit, enfadat, ple de vehemència i oblidant el jurament que havia fet ja feia anys, reciminà a la muller amb grans crits- que ressonaren per muntanyes i turons- dient-li que, al cap i la fi, poc podia ella entendre de sementeres ni d'anyades perquè no era pas cap altra cosa que una pobra dona nascuda i treta per ell mateix de l'aigua del riu. Ho acabava de fer i ja se'n penedia; però qui pot fer tornar enrera una paraula funesta? El mal ja era fet. La desgràcia, infal·lible, i esbarriat del tot l'encanteri.La dona d'aigua, en sentir els mots prohibits, fugí ràpidament cap als fondals del Gorg Negre, sense que l'amo de Can Prat pogués aturar-la. Corria i corria com si fos enduta d'un torb sinistre, fins que va desaparèixer. Ell decaigut, i sense esma, se n'anà cap a casa, mentre, des e la coma de Morou fins al turó d'en Berenguer Mort, el cel s'espesseïa de nuvolades furioses.I diu que l'amo de Can Prat mai no tornà a veure la seva dona; que ferreny i alent com era, moltes vegades durant el dia, s'encaminava al gorg i la cridava; que féu sortilegis i prometences a les deïtats que governen aquell lloc, sense cap resultat; que anava i venia, frenètic, de la casa al gorg i del gorg a la casa, fent i desfent el camí, plorant com una criatura, mirant de descobrir-la quan ella no s'ho esperé: que es passava hores i hores en una finestra de ponent del seu mas guaitant l'indret d'on havia fugit i que, de nit, quan la lluna era plena, prou volia sortir de la casa per anar a trobar-la a la ribera del turmentós estany però que, cada vegada que ho provava, li venia una gran son i queia , com cau un cos mort, damunt l'escó de la llar i s'adormia profundament fins a l'alba.També expliquen que la dona, quan l'amo, envaït d'aquella postració, no se'n podia adonar, entrava amb cautela a la masia, anava a la cambra dels seus fills i els acaronava i els besava molt dolçament, s'hi quedava una bona estona, dreta i sol·lícita, cantant la seva cançó i que, abans de sortir, deixava caure unes llàgrimes brillants dessobre la gran taula de castanyer del menjador, llàgrimes que, l'endemà, convertides en raríssimes perles de gran valor, recollia, esbalaït, l'amo de Can Prat, sense saber-ne la procedència. Així fou com, malgrat la tragèdia, s'enfortí encara més i més la puixança de la casa durant molt de temps.Extret del llibre: 'Llegendes del Montseny' Martí BoadaFont: dona d'aigua Xavier Renau Pub. Editorial Altafulla, 1986 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/