Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80475 | Senyal de pas de cavalleries a ca l'Amigant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/senyal-de-pas-de-cavalleries-a-ca-lamigant | <p>Ginesta i Batllori, S. (1987). La comarca del bages. Publicacions Abadia de Montserrat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985.</p> | XVI-XVII | Una part del relleu ha caigut recentment. | <p>En un dels carreus de la façana lateral de ca l'Amigant, tocant al carrer Manresa, hi ha un alt relleu on hi ha representat un èquid. Es troba en mal estat de conservació ja que pel pas del temps ha quedat bastant desfigurat el relleu tot i que encara es distingeix amb claredat.</p> | 08061-46 | Nucli antic. Can Amigant, c/ Manresa nº 2. | <p>La casa Amigant era un antic hostal situat al peu camí ral de Barcelona a Manresa que passava per Castellgalí seguint l'actual carrer Manresa. Al 1673 la família Amigant comprà l'immoble a la família Bolet (que també havia adquirit la jurisdicció del castell als Rajadell). En Josep Amigant i Ferrer, primer comte de Fonollar, va prendre possessió de Castellgalí el 1673. El 1684, data al llindar de la porta, va convertir l'immoble en residència senyorívola, segurament perquè el castell estava en runes. Anteriorment la casa havia fet la funció d'hostal de camí i la senyal de la cavalleria podria indicar als viatgers el pas del camí o bé el lloc en el que es podien deixar les cavalleries a la part de darrera de la casa-hostal.</p> | 41.6764500,1.8393600 | 403392 | 4614505 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 80477 | Blasó dels Amigant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaso-dels-amigant | <p>Ginesta i Batllori, S. (1987). La comarca del bages. Publicacions Abadia de Montserrat.</p> | XVII | <p>Ca l'Amigant és un immoble situat al bell mig del casc antic, a la plaça principal del poble, davant la parròquia. La planta baixa, amb accés des del carrer Manresa, alberga el Museu Municipal, mentre que el pis, amb accés des de la Plaça Catalunya, alberga el Casal Cultural de Castellgalí. A la façana oest, la llinda principal te la inscripció 16IHS84 (1684 Iesus Hristus), sota una creu; també hi ha, sota un ull de bou, l'escut de la família Amigant. Es tracta d'un escut tallat en pedra, de tipus nobiliari amb un cercle central amb dues mans que s'agafen en senyal d'amistat (Amigant). La part externa de l'escut està envoltada de volutes que l'emmarquen, rematat a la part superior per una figura humana dempeus que subjecta una ploma a una mà i un bastó de fusta a l'altra.</p> | 08061-48 | Nucli antic. Can Amigant, c/ Manresa nº 2. | <p>La casa de l'Amigant era un antic hostal situat al camí ral. Tot i que les dades documentals que es conserven d'aquesta casa són de finals del segle XVII, molt probablement ja existia anteriorment. L'any 1673 Josep d'Amigant i Ferrer, primer comte de Fonollar, comprà el castell de Castellgalí a la família Bolet (que també havia adquirit la jurisdicció del castell als Rajadell). Aquesta família d'origen Manresà, foren els senyors de Castellgalí fins l'abolició dels senyorius feudals per les Corts de Cadis. Josep d'Amigant i Ferrer prengué possessió pública de Castellgalí el 5 d'octubre de 1673. El 1711 el rei Carles III li concedí el títol de comte de Fonollar. Va tancar l'Hostal situat al peu del camí Ral per convertir-lo en la seva casa senyorial el 1684 va convertir l'immoble en residència senyorívola, segurament perquè el castell estava en runes, però mai la va habitar, i en modificar l'estructura original va posar el seu escut a la façana. Va afavorir la fe cristiana fent portar les relíquies dels patrons del poble i va vendre les parceles del camí ral per formar el nucli urbà. El seu germà Francesc, canonge i vicari general de Barcelona, donà les relíquies de Sant Honest el 27 de juliol de 1673 i va convertir aquest sant junt a Sant Repel·lió en copatrons del poble. Al 1880 els hereus dels Amigant foren els Despujol, marquesos de Palmerola. Els Amigant sembla que no van viure mai en aquesta casa, de fet el 1763 van llogar la casa de l'Hostal a altres persones (AVM). Actualment l'edifici és de l'Ajuntament de Castellgalí. El museu es va inaugurar el 5 de maig de 1991; el Casal de Cultura es va inaugurar el 25 de novembre de 2002. La part que ocupa el local social era l'antic Hostal Cafè de Castellgalí i en les seves sales es celebraven balls i projeccions de cinema a principis del segle XX.. Actualment hi ha ubicat el Punt d'Informació Joves, s'organitzen xerrades, hi ha sales per reunions d'entitats, sala d'ordinadors.</p> | 41.6764500,1.8393600 | 403392 | 4614505 | 1684 | 08061 | Castellgalí | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 80498 | Fons fotogràfic del Museu de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-museu-de-castellgali | XX | <p>El Museu de Castellgalí conserva un fons fotogràfic format per fotografies antigues del terme que han anat recopilant els membres del Grup d'Amics del Museu, i les fotografies premiades del concurs de fotografia memorial Jordi Fontanet que es celebra cada any el mes de maig des de l'any 1991. Les fotografies són totes del terme de Castellgalí, en color i en blanc i negre. No es troben classificades.</p> | 08061-69 | Nucli antic. Museu de Castellgalí, Carrer Manresa, 2. | 41.6763700,1.8394500 | 403400 | 4614496 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 80504 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-castellgali | <p>Torner Planell, J. (2001). Inventari de l'Arxiu Municipal de Castellgalí. Ajuntament de Castellgalí.</p> | XIX-XX | <p>L' Arxiu Municipal de Castellgalí és un arxiu administratiu bastant modern. El document més antic és de l'any 1895, del jutjat de pau. Està classificat en els següents temes: - Administració general - Hisenda - Proveïments - Beneficència i assistència social - Sanitat - Obres i urbanisme - Seguretat pública - Serveis militars - Població - Eleccions - Instrucció pública - Cultura - Serveis agropecuaris - Col·leccions factícies - Altres - Informàtica</p> | 08061-75 | Nucli urbà. Ajuntament de Castellgalí, Av. Montserrat s/n. | <p>L'inventari de l'Arxiu Municipal de Castellgalí es va fer l'any 2001 a càrrec de Jordi Torner i Planell, tècnic d'arxius del Consell Comarcal del Bages. Anteriorment el mateix arxiver va fer un primer inventari amb sistema de base IV l'any 1995. La classificació de l'arxiu està feta per temes i per anys. La documentació es guarda en un espai destinat a ell, en 7 armaris compactes.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 80505 | Aplec de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida | XX | <p>L'activitat consisteix en anar a la capella de Santa Margarida on es fa una diada festiva. Entre els actes que es realitzen es recupera l'entorn de la capella, netejant, i recuperant el costum d'anar-hi i trobar-se la gent del poble. S'oficia una missa, després hi ha un berenar, danses, jocs.</p> | 08061-76 | Vall d'Artigues. Camí de Santa Margarida. | <p>L'aplec a Santa Margarida es realitza des de l'any 1992 com a iniciativa dels Amics del Museu de Castellgalí, tot recuperant l'antic costum, que s'havia perdut el 1935, de pujar a l'ermita el tercer diumenge d'octubre. Antigament es feia el dilluns de Pasqua, quan pujaven en processó amb la Creu i els 'gafarons' (que eren com un penó); quan arribaven a la Creu es resava un 'Crec en Déu'. Abans d'arribar a la capella, l'ermità feia repicar la campana, la qual es va esquerdar un any amb un llamp. Després de la missa la gent esmorzava i el capellà i els escolans anaven a Cal Ponç a beneir la sal. Hi ha uns Goigs a Santa Margarida del 1878, estampats a Manresa.</p> | 41.6753600,1.8196800 | 401753 | 4614406 | 08061 | Castellgalí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 80506 | Festa Major de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellgali | XX | <p>La festa major de Castellgalí es celebra cada any el primer diumenge del mes d'agost. Es realitzen diferents actes repartits en els dies del cap de setmana. Divendres: carnissada-botifarrada popular i ball. Dissabte: repicó de campanes, baixada d'andròmines i ballada dels Nans. Ball a la nit. Diumenge: concurs de pesca, missa, futbol, torneig de dòmino, ball. Dilluns: festival infantil, ball.</p> | 08061-77 | Tot el terme | <p>Abans de la guerra feien la Festa Major a l'era de Casajoana on instal·laven un envelat. La festa la celebraven el diumenge i el dilluns. Al costat de l'envelat s'hi posaven parades on venien cocos, collarets, etc. Els actes dels dos dies de festa acostumaven a ser: la missa, que el dilluns era dedicada als difunts, sortint d'ofici es feia el ball de vermut, a la tarda es feia o bé concert o bé sardanes i a la nit es feia ball. Els músics que tocaven a la Festa Major, menjaven i dormien a Cal Boter, que aleshores tenia gent a dispesa com els mestres, els forasters de pas... Per dormir els posaven a la part de dalt de la casa on tenien uns llits de ferro amb màrfegues de palla, i per dinar posaven un toldo a la terrassa i allà els servien el menjar. Un cop passada la Guerra es va recuperar la festa que amb el pas del temps cada vegada és més lluïda i més participativa.</p> | 41.6763800,1.8397000 | 403421 | 4614496 | 08061 | Castellgalí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 80507 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet-1 | XVIII | <p>La festa del Panellet es celebra el mes de maig, fent-la coincidir amb un dels patrons del poble, Sant Miquel, que es celebra el 8 de maig, i amb l'inici dels treballs d'estiu al calendari tradicional agrícola i ramader. Durant el dia de la festa es fan diferents actes, però el més significatiu és el repartiment del panellet a la sortida de missa després de beneir-lo. La tradició diu que es dóna un panet i en retirar la mà es deixa oberta com a símbol de que el tracte no ha acabat com quan es paga i es tanca la mà amb els diners. El costum ve de donar el pa de subsistència als necessitats. Es celebren altres actes, un concurs de pintura (33è l'any 2006), de fotografia (aquest any s'ha celebrat el 15è).</p> | 08061-78 | Nucli antic. | <p>Probablement tingui l'origen fa més de 200 anys, ja que sabem que en el segle XVIII es van crear moltes ordres religioses i associacions, com si hi hagués competència en l'afany de fer el bé. L'economia dels pobles era precària i de pobres n'hi havia més que ara, motiu que movia a les persones a buscar remeis. Sovint era la parròquia que, assabentada de les necessitats que hi havia, demanava l'ajut dels generosos. Era costum que, el diumenge a la missa, tothom portava el cistellet amb fruits de la terra que més tard eren distribuïts als qui ho necessitaven. També es celebraven algunes diades que recordem amb el nom de 'afartar als pobres', les 'farinetes de Núria' per Sant Pere, i el dia de 'l'arròs i l'escudella', que tenen nomenada en molts pobles de Catalunya. No fa molts anys, en les festes anyals o de precepte, i enterraments, famílies determinades oferien pa en memòria dels difunts o donant gràcies a Déu, i fins i tot, hi introduïen diners que atipaven algun pobre. Hi ha llocs que, en dies senyalats, oferien a tothom un tall de coca i un porró, compartint així la festa. Castellgalí probablement ha seguit aquest camí, i com que la misèria ja ha passat, es recorden temps passats, no 'afartant' però sí donant de cor 'un panellet' a qui comparteix la festa. Actualment, tot i que es manté el símbol del panellet, aquesta és una festa de trobada dels habitants i nascuts a Castellgalí. La festa del Panellet sempre se celebrava el 8 de maig i era festa local, fos el dia que fos, però actualment es fa el primer diumenge de maig. Aquest dia s'anava en processó a beneir el terme des de l'era de Casajoana, amb les banderes i autoritats, costum que s'ha perdut de fa temps.</p> | 41.6763800,1.8397000 | 403421 | 4614496 | 08061 | Castellgalí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Hi ha una associació de col·laboradors que paguen una quota amb la que es sufraguen les despeses de la festa. El panet es reparteix entre tots els assistents a la festa. És una festa de trobada dels castellgalinencs. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 80508 | Costum de passar la capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-passar-la-capella | Actualment no es realitza. | <p>Capelleta que els ermitans i els sagristans duien per les cases i que presidia durant uns dies les oracions de la família. Des del 1908 no hi ha sagristà a la parròquia, i des del 1936 no hi ha ermitana a Santa Margarida, tot i així el costum s'ha mantingut fins fa poc temps i seguien corrent per les cases unes capelletes que les portaven els mateixos interessats, amb una imatge de la Sagrada Família.</p> | 08061-79 | Tot el terme | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Aquest costum es practicava fins fa pocs anys. Actualment ja no es realitza. | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 80509 | Nans de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-castellgali | XX | <p>Els nans són tres caps molt grossos de cartró pedra. La cara és somrient i piquen l'ullet. Els braços dels portadors surten per dos forats a l'alçada del coll del nan i porten unes faldilles per tapar el cos de la persona.</p> | 08061-80 | Nucli. Ajuntament de Castellgalí, Av. Montserrat s/n. | <p>Castellgalí té diferents elements festius format per un conjunt de figures de nans i altre bestiar. L'Ajuntament va adquirir tres nans, la Margarideta, Quela i Repel·lió, que formen les comparses del poble. Van ser construïts en fibra de vidre pels volts de 1970 per encàrrec d'una capitalitzadora de Manresa avui desapareguda. L'aspecte original era el de tres guardioles amb una moneda a mig entrar. Després van ser comprats per un supermercat de Manresa. Els dos amb finalitats de reclam publicitari voltant pels carrers de la ciutat. En posar-se un altre cop en venda els va adquirir un veí de Castellgalí que els repintà i els deixà al poble per les festes. Finalment l'Ajuntament els va comprar i els van vestir. El 1994 van ser restaurats i els van donar un nou aspecte. Són els tres nans més grans de Catalunya. L'any 1983 es va construir el 'Pollastre' també conegut com 'la gallina', fet per la gent del poble per la festa de Carnestoltes d'una casa particular i que posteriorment es va donar al poble. L'any 1988 el grup d'animació de Castellgalí, Els Vampirets, van construir la 'Cucagalina', inaugurada a la festa Major. La 'Tortuga' va ser construida pels mestres de l'Escola d'Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona. Va sortir per primera vegada a la rua del Carnaval de Barcelona i la deixaren a Castellgalí. Posteriorment van dir que no la tornessin i s'ha quedat al poble.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 1970 | 08061 | Castellgalí | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 80510 | La Trementinaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-trementinaire | <p>Malgosa, J.; Vila, J. (1999). Maria Buixadé, la trementinaire. L'Amigant. (Article escrit a partir de la conversa mantinguda el 10-11-1998 amb el Sr. Jacint Obiols Torrens de Manresa i nét de la trementinaire).</p> | XX | Ja no existeix. | <p>A Castellgalí hi havia una trementinaire, Maria Buixadé Minguell, filla de cal Pauet de Fórnols de Cadí i que estava casada amb Jacint Obiols Calvet, de Sisquer, que feia de pastor i com la majoria d'homes de la zona, per aquells anys, també feia contraban de tabac d'Andorra. En Jacint també tocava el flabiol. La mare de la Maria ja era trementinaire. Les trementinaires eren dones de la vall de Lavansa, entre Port del Comte i La Seu d'Urgell, que es dedicaven a recollir herbes medicinals que durant la tardor i l'hivern les venien per diferents punts de Catalunya. Els seus remeis eren utilitzats per guarir a persones i animals. A l'esquena carregaven un sac on duien coixineres petites on portaven les herbes remeieres i penjades unes llaunes a la cintura on portaven els olis (d'avet, trementina, oli de ginebre, pega...). L'ofici es va iniciar probablement a finals del segle XIX i es va mantenir fins els anys 1960.</p> | 08061-81 | Nucli antic. | <p>La Maria i en Jacint arriben a Castellgalí cap a l'any 1927 i s'instal·len a cal Naixó amb els seus tres fills Pere, Carles i Jaume, tots nascuts a Fórnols. El fill gran tindria 22 anys aproximadament en aquell moment. L'any 1937 marxen de Castellgalí i en Pere s'instal·la a Manresa on el 6-1-1933 havia inaugurat l'herboristeria 'La Flor del Pirineo', a la cantonada dels carrers del Carme i del Joc de la Pilota, que avui dia encara regenta el seu fill, en Jacint Obiols Torrens. La mare se'n va anar a viure amb el fill petit, el qual va obrir una herboristeria a Esparreguera, a més de fer els mercats setmanals d'Olesa de Montserrat i Martorell. La mare, a banda de donar-li un cop de mà a la botiga, per aquests anys encara anava a vendre als mercats i fins i tot baixava a vendre al mercat de Manresa tot 'fent la competència' al seu fill Pere. La Maria baixava a peu des de Fórnols, seguint una ruta que possiblement passava pel coll de Port, Sant Llorenç de Morunys, la Llosa del Cavall, Solsona, la serra de Castelltallat, Camps, Castellgalí; essent el destí final la comarca del Vallès. Feia parades en una sèrie de cases on podia menjar i dormir, a canvi d'herbes. La parada a Castellgalí la tenia a Cornet i sembla ser que tenia una parada anterior a Camps. Manresa només era una escala per a vendre, el destí final del viatge era Sabadell, i altres mercats de la comarca: Sentmenat, Sant Cugat del Vallès... El fet de tenir una germana vivint a Sabadell, podia influir, ja que en aquesta ciutat feia estada durant uns 15 dies, durant els quals aprofitava per a vendre en els diferents mercats locals. La durada del viatge seria d'uns 2 mesos i aprofitava la primavera, l'estiu i la tardor, èpoques de floració i recol·leció, per així anar repostant pel camí les mercaderies que anava gastant i que portava d'origen. Algunes de les herbes que venia eren: cerverina, sanguinària, buixarola, flor de malva, arrel de malví, orella d'ós, te de rosa, oli d'avet (trementina), oli de ginebre i pega negra (aquests tres últims molt adequats pel bestiar). Per a traginar tot això duia una borrassa carregada a les espatlles on portava unes coixeneres petites on, dins de cada una, anaven les varietats d'herbes; els olis i la pega les portava en llaunes. Com a element de mesura duia una romana petita. Quan vivia a Castellgalí la Maria recollia herbes pels voltants del poble i les anava a vendre a Manresa a 'la plaça dels planters' -la plaça del Carme-, on les venia juntament amb les llaunes d'oli d'avet, la trementina. Les herbes les duia en coixineretes petites. Anava vestida com una 'muntanyesa' amb mocador al cap i roba de pisana, amb unes faldilles molt amples. Compraven les serps que mataven la gent del poble per a fer ungüent. Era coneguda com la trementinaire.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 1927 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 80514 | Ball de Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells | <p>Ferrer, D.; Malgosa, J. (2000). Notes històriques sobre el Ball de Cascavells a Castellgalí. L'Amigant nº 26. Agost 2000.</p> | XIX | <p>El ball de cascavells és un ball rodó que es balla en parella. Tots els balladors poten cascavells als turmells, de manera que sonen en ballar-lo.</p> | 08061-85 | Nucli antic. Plaça Catalunya. | <p>No es pot precisar l'antiguitat del ball a Castellgalí, però en Joan Amades, al Costumari, diu que és típic a zones del Bages i Berguedà, i que en concret a Manresa està documentat el 1594. La tradició oral ubica cronològicament el ball a finals del segle XIX, acompanyant els caramellaires o camillaires. No tornem a saber res més fins els anys 1920 quan s'organitza de nou el ball dirigit per Josep Giralt, el Pepet de cal Boter, amb acompanyament musical de l'acordió d'en Pere Obiols, de cal Naixó, i el llaüt d'en Francisco Viladoms i el violí que tocava el seu germà Domingo. Hi havia un grup de 18 nois entre 14 i 18 anys. Es disposaven en grups de quatre portant una bandera cada grup. El Dissabte de Glòria a partir del toc de campanes de les vuit del matí, i durant tot el dia, els camillaires recorrien els diferents barris del poble i les masies més properes; el Diumenge de Pasqua, abans de la missa major es feia el poble i, sortint de missa, les cases més properes a l'església. En cada actuació interpretaven una cançó i després el ball de cascavells. Els balladors portaven barretina, camisa blanca, faixa i espardenyes, i un camal de cascavells a cada cama. La tonada pròpia dels cascavells de Castellgalí fa que en la primera part del galop soni la música d'una cançó tradicional: Quan el pare no té pa, la canalla, la canalla, quan el pare no té pa la canalla fa ballar. La colla va fer el ball de cascavells fins al 1936 i es tornà a organitzar la dècada dels 40 en què a cada actuació es va afegir una sardana i un vals a més del ball de cascavells. El ball no es tornà a interpretar fins a la festa del panellet de 1986, amb motiu de la inauguració del nou edifici de l'Ajuntament, i la seva recuperació va ser impulsada per Carles Bruguera i la seva esposa Conxita. La coreografia i la partitura es van refer a partir de les explicacions de gent gran del poble i la transcripció de la melodia al piano la va fer Regina Lapeña. No serà fins el 1997 que una colla del poble el tornen a recuperar durant la Festa del Panellet, però ballant música i coreografia del ball de cascavells de Cardona. L'any 2000 es recupera la pròpia de Castellgalí gràcies a la memòria d'antics components de la colla. A primeres de segle les Caramelles es cantaven el diumenge de Pasqua. El dissabte al vespre, el grup de Caramelles pujava a dormir a la pallissa del Talló, al matí cantaven el que se'n deia el 'crit a les Caramelles', tot seguit es cantaven les Caramelles (aquí s'entrenaven) i es ballava el 'ball de cascavells'.</p> | 41.6763800,1.8397000 | 403421 | 4614496 | 08061 | Castellgalí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 80515 | Llegenda de la Mare de Déu del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-castell | <p>Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Rondallística Ed.Selecta. Barcelona 1959. pàg.1459.</p> | Tot i que la llegenda existeix, no hi ha tradició d'explicar-la | <p>Segons Joan Amades, la Mare de Déu del Castell Galí va donar nom al poble que va formar-se al seu voltant. La llegenda explica que 'el senyor del castell hagué d'anar a la guerra contra els moros i la seva muller, abans de marxar, el requerí perquè davant de la imatge de la Mare de Déu que es venerava al castell, li jurés fidelitat. El cavaller va jurar-la-hi i la dama li donà un reliquiari perquè es recordés d'ella. Van passar anys sense saber res al castell del cavaller. Quan més desesperada estava la senyora, un dia va presentar-se un joglar que cantant li va contar que el seu marit no es recordava d'ella, perquè prou bé passava les hores en braços d'una dama que havia enamorat en terres de Moreria. Pocs dies després d'arribada al castell aquesta nova tan trista, va presentar-se el cavaller. Quan la dama li parlà de les seves sospites d'infidelitat, ell va irritar-se molt i no tingué inconvenient a tornar a comparèixer davant de la imatge i jurar que mai no havia mancat a la fidelitat que devia a la seva esposa. La dama va demanar a la Mare de Déu que vetllés per ella i que castigués al seu marit si li era infidel. Quan el matrimoni va sortir de la capella, els servents van anunciar que un desconegut que deia arribar de terres de moros demanava per veure al senyor. El senyor sortí al pati del castell i trobà un moro vestit com els cristians que li lliurà un reliquiari que havia rebut de la seva muller quan va marxar cap a la guerra, i li digué: - Teniu, la meva germana ha comprès per aquesta penyora que éreu casat i que l'enganyàveu i me la fa tornar perquè li repugna. I mentre el cavaller, atordit, allargava la mà per agafar el reliquiari, el moro li clavà una punyalada que el va deixar mort a l'acte. El cavaller havia estat traïdor al jurament fet dues vegades davant de la Mare de Déu, i la Verge el va castigar'.</p> | 08061-86 | Castell | <p>Joan Amades deixa constància que la llegenda li va ser contada per Joan Martí, de Manresa l'any 1935.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 80519 | Aiguabarreig Llobregat/Cardener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguabarreig-llobregatcardener | <p>Planell i Picas, Jordi; Vilarmau i Masferrer, Marc. Rutes i camins del Bages. El pla de Bages a peu i en BTT. Col·lecció Llibres de Muntanya, 2. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2002.</p> | <p>Les aigües dels rius Llobregat i Cardener s'uneixen al terme de Castellgalí, formant-se al peu la urbanització de la Torre del Breny. Aquest aiguabarreig forma un petit llac o espai en que les aigües queden mig retingudes degut a la gran resclosa construïda poc després i que a través d'un canal portava aigua a la fàbrica Balet de Sant Vicenç de Castellet. Aquesta resclosa, en la què es va utilitzar pedra del monument funerari romà Torre del Breny per la seva construcció, reté l'aigua i forma un indret amb una concentració singular de fauna i flora de ribera.</p> | 08061-90 | Barri de la Torre del Breny. | <p>El lloc on s'uneixen les aigües del Cardener i del Llobregat esdevé un ampli espai fluvial on la vegetació riberenca, sobretot d'àlbers i pollancres, hi creixen majestuosament. La relativa tranquil·litat del lloc permet observar espècies d'ocells típiques d'aquest indret, tant en les èpoques de pas migratori com en els períodes d'hivernada i nidificació. En els mesos freds hi fa estada algun ànec migrador, com el piulaire o el roncaire, però és més fàcil observar-hi el corb marí gros. Tot l'any es troben bernats pescaires i el blauet.</p> | 41.6791800,1.8530700 | 404538 | 4614792 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 80520 | Jaciments fòssils zona del mas Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-del-mas-pla | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícilment observables. | <p>Al terme de Castellgalí hi ha diferents tipus de jaciments fòssils. Aquest jaciment es troba a 1km a l'Est del nucli, als entorns del mas Pla. És una zona d'arenisques i lutites grises, conté Spondylus cisalpinus.</p> | 08061-91 | Entorn Mas Pla. | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limonites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.</p> | 41.6726900,1.8459700 | 403937 | 4614080 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 80532 | Fons documental de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>http//www.diba.es</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Castellgalí, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquesta hi destaquen: -Sol·licitud d'autorització feta per D.J. Hosta per construir una presa al Cardener, canal, desguàs, per moviment d'un molí i una fàbrica. 1873. -Diferents projectes de la carretera d'Esparraguera a Manresa al seu pas per Castellgalí, 1882-1954. -Arbitris d'aprofitaments hidràulics. -Itineraris de camins veïnals, 1855-1871. -Expedient incoat per la Societat Aguas de Sant Vicenç per portar aigua del Llobregat al terme de Castellgalí amb destinació a l'abastament de la ciutat, 1916.</p> | 08061-103 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Mejía Lequerica, 1 (Recinte Maternitat) 08028 BARCELONA | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i acondiciat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Diputació de Barcelona | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 80537 | Sínia de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-mas | XVIII-XIX | En ruïna. | <p>El que resta de l'antiga sínia de can Mas es troba al peu del riu Cardener, entre aquest i la carretera de Castellgalí a Manresa C-16, molt a prop del molí Nou. Actualment està el conjunt molt colgat per la vegetació de ribera que fan impracticable l'accés en època d'estiu. Resta encara la construcció que albergava l'espai on es produïa la força motriu amb un animal, però li manca la teulada. Dins també hi ha la boca del pou del que s'extreia l'aigua amb catúfols dipositant-la en un rec. El pou comunicava amb una mina amb el riu i d'aquesta manera entrava aigua fins el lloc on hi havia la roda. Aquest conjunt d'elements encara es conserva al lloc. L'aigua s'emmagatzemava en una bassa i d'aquí s'extreia a través de canals per regar els horts de can Mas que es trobaven a l'altra banda de la carretera. També, mitjançant una bomba es pujava aigua a la bassa de la casa.</p> | 08061-108 | Riba del riu Cardener. | <p>La sínia és un complex hidràulic format pel pou, l'estructura de la sínia, la bassa, a vegades un safareig, i sistemes de canalització de rec. El pou, generalment rectangular, disposava d' una maquinària per pujar l'aigua a la superfície. Aquesta maquinària està composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical. La roda vertical pujava l'aigua del pou amb els catúfols que la buidaven a la bassa d'on s'acumulava pel seu ús. Els catúfols, generalment de fang o de fusta, tenien un petit forat al fons per tal de buidar-se quan la sínia s'aturava. La força motriu era la de les mules o d'altres animals de tir, que voltaven lligats a un eix vertical i feien girar la roda horitzontal situada sobre l'eix i que transmetia l'energia a la roda que pujava l'aigua a través d'un sistema d'engranatges de ferro. L'objectiu era pujar l'aigua i acumular-la en una bassa per la seva utilització en el regadiu dels horts per gravetat de la caiguda d'aquesta. L'animal girava en una plataforma circular en la que hi havia l'eix al centre. Hi podien haver de dos tipus, la que es situava sobre el pou i al voltant es construïa una plataforma empedrada que servia per que caminés el ruc; i la que tenia aquesta plataforma i la sínia desplaçada a un costat del pou amb la transmissió a través d'un eix horitzontal que comunica les dues rodes. La de can Mas és del primer tipus. Les sínies estaven generalment a prop de les rieres o sobre aigües subterrànies poc profundes i la seva finalitat era regar una petita extensió de terra destinada primordialment a cobrir les necessites bàsiques del mas. Tot i que l'origen del sistema s'atribueix als àrabs, les sínies de la zona són construccions del segle XVIII o XIX molt corrents en aquests entorns i facilitaven la recollida d'aigua i el rec per les terres, essent l'únic mitjà de fer conreables algunes terres a les que no es podia fer arribar l'aigua degut al desnivell del terreny. Amb l'arribada dels nous avenços duts a terme de la mà de la revolució industrial el sistema d'extracció de l'aigua del subsòl va modernitzar-se amb la incorporació del motor elèctric que va substituir l'animal. Després de la Guerra Civil, es van substituir progressivament per motors de gasolina o elèctrics que han provocat l'abandó de les sínies.</p> | 41.6799200,1.8378600 | 403273 | 4614891 | 08061 | Castellgalí | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | La teulada ha desaparegut i el conjunt es troba cobert de vegetació, cosa que ha impedit l'accés i fer fotografies. La informació de les característiques de la sínia ha estat proporcionada per Josep i Carles Playà. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 80539 | Inscripció commemorativa de can Finestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-commemorativa-de-can-finestres | <p>Sarret i Arbós, Joaquim. Manresa en la Guerra de la Independència 1808-1814. Manresa, 1922.</p> | XIX | <p>A la paret exterior de cal Finestres, tocant la carretera de Sant Vicenç al Pont de Vilomara BV-1229, hi ha una placa i una capella que recorden el pas de la Mare de Déu de Montserrat. La inscripció està gravada en una placa de pedra amb una creu a la part superior. A sobre hi ha una fornícula a la paret de la casa, amb marc de fusta molt senzill que resguarda a l'interior unes rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i les muntanyes al fons, amb l'anagrama M a sota. La capella es troba a una ampliació de la casa feta possiblement en aquesta època. La inscripció diu: PER DAVANT D'AQUÍ PASSÀ I DISCANSÀ LA IMATGE DE NOSTRA SEÑORA DE MONTSERRAT. LO DIA 10 D'AGOST DE L'AÑY 1812. RESTAURADA EIXA INSCRIPCIÓ L'AÑY 1885.</p> | 08061-110 | Can Finestres, Boades. | <p>Cal Finestres es troba al peu de la carretera BV-1229, per tant al peu del lloc per on passava l'antic camí Ral de Manresa, al seu pas per Castellgalí. A les darreries del segle XVIII hi hagueren queixes a causa del mal estat en què es trobava la ruta del Coll de Daví, cosa que motivà que s'hi fessin reparacions i que es projectés un millor traçat del camí. Amb tot, les obres serien abandonades definitivament, car pels volts del 1804 es començà la construcció d'un nou camí que unia Manresa amb la carretera de Barcelona a Madrid per Can Maçana. Tot i que aquesta nova ruta, a causa de les guerres napoleòniques i d'altres dificultats, no s'acabà fins el 1835, va significar la decadència del camí ral de Coll de Daví, malgrat que encara fos utilitzat pel transport a bast de cotó des del port de Barcelona a les indústries tèxtils de Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet. (Ferrando i Roig, Antoni. Cròniques de bandolers de Sant Llorenç de Munt. El camí ral de Barcelona a Manresa. p.114). Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Sant Jaume de Vallhonesta (SantVicenç de Castellet) va exercir les funcions de caserna militar. L'hostal va acollir el 'quarter general' d'un ampli territori on s'exercia el comandament central d'altres punts de vigilància del Bages Sud i del Vallès. L'historiador Joaquim Sarret i Arbòs explica en el llibre Manresa en la Guerra de la Independència, 1808-1814 la captura de 260 francesos que s'escapaven de Manresa en retirada pel camí ral. El 4 d'abril de 1810 els francesos, després que feia dies que estaven lluitant a Manresa, decidien abandonar la ciutat aprofitant la foscor de la nit, cap a les 12 o la 1, dirigint-se cap a Barcelona pel tradicional camí de Coll de Daví. Una petita guàrdia havia observat els seus propòsits i se'n va preparar una persecució, amb el resultat d'alguns morts i presoners. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat va ser traslladada en processó des del santuari fins a Manresa l'any 1812 per agrair la retirada de l'exèrcit francès de la zona de Manresa.</p> | 41.6853300,1.8682100 | 405807 | 4615458 | 1812 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | La inscripció va ser restaurada el 1885. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 80545 | Llegenda de Magí Pladellorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-magi-pladellorens | <p>Malgosa, J.; Vila, J. (2000). L'Amigant nº 24.</p> | XIX-XX | La llegenda no està vigent en la població. | <p>Una llegenda explica que en Magí Pladellorens va anar a fer les Amèriques quan era jove però va tornar sense fortuna. Uns anys més tard ho va intentar de nou i aquest cop va tornar ric. De retorn es va aixecar un temporal a la mar i semblava que el vaixell s'hagués d'enfonsar. En Magí es va encomanar a la Mare de Déu de Castellet i va fer la promesa d'arranjar la capella amb una part de la fortuna. La tempesta minvà i el vaixell va poder arribar al port de Barcelona. Al cap d'uns dies va explicar al rector de Castellgalí la seva prometença i aquest el va esbroncar per dedicar els diners a arreglar una capella de fora. Així que al final va destinar una petita part a l'arranjament de l'església de Castellet i la resta a l'ampliació de la de Castellgalí. El dia de la inauguració el mossèn havia de resar el rosari i de sobte es va quedar sense veu i no va poder. La gent ho atribuí a un càstig diví.</p> | 08061-116 | Castellgalí | <p>Llegenda recollida per Tomàs Serra i Joan Malgosa. Magí Pladellorens i Playà va néixer el 17-6-1841 al mas Talló. Es va dedicar al conreu de vinya i exportació de vins, tenint la seu central a Barcelona. Va fer construir diferents carreteres, la del raval del Talló al raval de Coll d'Arboç, la que uneix el barri de la Fàbrica amb el nucli antic el 1898 i que actualment es perllonga per l'antic camí veïnal de Santa Margarida. Va morir el 19-8-1908 i per desig seu va ser enterrat a una tomba modernista al cementiri de Castellgalí. Va deixar les seves propietats: el Talló, cal Garneu i cal Playà, a Antoni Pladellorens Tardà, parent seu que vivia a cal Collcurt (casa avui enrunada al raval del Talló); el negoci el deixà a un dels seus empleats, Josep Lozano Gros; i entre fills i nebots va repartir diners i immobles. Era un prohom local que va ajudar a famílies necessitades del poble, va donar la meitat del cost de l'obra per la construcció d'una palanca sobre el Cardener que havia d'unir el barri de la Fàbrica amb el raval de can Font (5.000 ptes). Va sufragar l'ampliació de l'església, va restaurar l'ermita de Santa Margarida, va instal·lar una creu nova a l'indret conegut actualment com 'pla de la Creu' en el camí que va a Santa Margarida. Com a homenatge a la seva mort l'Ajuntament va decidir anomenar a la placeta de davant de l'església amb el seu nom, perdurant fins a la Guerra Civil.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 80546 | Jaciments fòssils zona del mas Planoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-del-mas-planoi | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícilment observables. | <p>A la zona dels entorn del mas Planoi tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Dipòsit d'aigua Mas Planoi: jaciment a 1km a l'Oest del nucli. En una columna estratigràfica es van reconèixer una base de lutites grogues amb nòduls limonitzats, a sobre un banc de 3,3m de caliça coralina (boundstones) molt abundants, amb colònies de coralls. Conté Spondylus cisalpinus i Hyotissa martinsi. Formen part del complex de Sant Llorenç del Munt. -Urbanització Mas Planoi-Santa Margarida: jaciment a 1,5km a l'oest del nucli i segueix cap al nord pel camí del Telló. Té una base de lutites carbonatades, a sobre una capa d'arenisca groga amb valves de Hyotissa martinsi, a sobre un banc de 4m de caliça coralina amb exemplars de Hyotissa martinsi i colònies de Cyathoseris castroi.</p> | 08061-117 | Zona mas Planoi | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.</p> | 41.6723300,1.8365700 | 403154 | 4614050 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 80547 | Jaciments fòssils zona Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-cornet | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícils d'observar. | <p>A la zona dels entorn del mas Cornet tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Pedrera de Montlleó: jaciment a 2,2km al nord-oest del nucli. Base de lutites grogues amb Chlamys biarritzensis, a sobre margues grises amb abundants coralls. -Camí de Cornet a la pedrera de Montlleó: a 2,3km al nord-oest del nucli, geològicament situat a les capes de calcàries grises coral·lines, pertany al complex de Sant Llorenç del Munt. Conté Modiolus modioloides, Chlamys biarritzenses, Spondylus cisalpinus, Hyotissa martinsi. -Riera de Cornet: jaciment a 2km al nord-oest del nucli. Es troba al nivell deels gresos del jaciment Mas Planoi-Santa Margarida. Són abundants els briozous i equinoideus. Conté valves de Lentipecten corneus.</p> | 08061-118 | Entorn Mas Cornet | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.</p> | 41.6867700,1.8275600 | 402426 | 4615664 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 80548 | Jaciments fòssils zona de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-de-santa-margarida | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícils d'observar. | <p>A la zona dels entorn de l'església de Santa Margarida hi tenim una zona d'afloraments fòssils. El jaciment està situat a 1,5km a l'est de l'església. Conté abundants discocyclines amb valves de Chlamys biarritzensis.</p> | 08061-119 | Entorn de Santa Margarida | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el qual hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.</p> | 41.6753200,1.8203200 | 401806 | 4614401 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 80549 | Jaciments fòssils zona de Boades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-de-boades | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | La zona està força erosionada | <p>A la zona dels entorn de Boades hi ha una zona d'afloraments fòssils: El jaciment es troba als horts dels afores de la barriada del marge esquerre del Llobregat. Geològicament, una capa de sorrenca de gra mitjà conté alguns Chlamys biarritzensis.</p> | 08061-120 | Boades | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.</p> | 41.6874300,1.8508700 | 404367 | 4615711 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46422 | Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-nostra-senyora-de-lourdes | <p>AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.</p> | XX | <p>Goig que honora la Verge de Lourdes. El text fa referència a la santedat de la Verge i als poders que li concedí Déu per guarir, a través de l'aigua miraculosa que féu brollar a Lourdes. També s'esmenta la voluntat del poble de Castellnou per adorar-la i, així, obtenir-ne la seva protecció i salut. Com és habitual, el goig consta d'un emmarcament a mode d'orla, el títol, una imatge de la Verge -que ensenya la Llei de Déu a una nena-, el text, una oració en llatí i, sota l'emmarcament, el nom de l'impressor, el lloc i l'any. El text consta de deu estrofes de sis versos heptasíl·labs i octosíl·labs, i una tornada que es repeteix al principi i final del goig i després de cada estrofa.</p> | 08062-10 | Indeterminat | <p>Els goigs són, originàriament, composicions poètiques, de vegades il·lustrades amb dibuixos, i dedicades a la Trinitat, Jesucrist, la Verge o els Sants i, fins i tot, hi ha goigs que demanen favors urgents. Així doncs, el poble començà ben aviat a proclamar la gratitud cap a determinats Sants que havien guarit, satisfet unes necessitats o allunyat algun mal, com podria ser una pedregada o una tempesta. Segons comenta Fortuny, a Catalunya els trobem ja al segle XIV. I, posteriorment, se n'han escrit de profans, humorístics o dedicats a personalitats literàries o polítiques. Els goigs impresos en paper apareixen ja al segle XVI, i se'n conserven des del segle XVII. La gran majoria presenten unes característiques formals molt semblant, és a dir, un format d'orla, un títol, la imatge d'advocació i el text.</p> | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 1930 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Simbòlic | 2020-01-24 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Goig imprès a la Impremta Josep Roca (c. de Sant Miquel, 15. Manresa). Actualment no es té constància de la ubicació d'aquest goig que apareix a l'obra: VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46435 | El Serrat dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-dels-ossos | AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. | S'endugueren la majoria d'ossos, però no s'ha fet cap tasca de prevenció ni d'adequació de l'indret | Ossera d'època indeterminada ubicada sota unes grans roques a la zona del Serrat; s'hi van trobar nombroses restes d'ossos humans. Actualment són molt pocs els ossos que hi queden. | 08062-23 | A l'O de la urbanització El Serrat i sota el torrent de La Sala | 41.7986300,1.8108500 | 401207 | 4628102 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46435-foto-08062-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46435-foto-08062-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46439 | Font de la Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixa | Font que es troba al camí entre el Graner i el Putxot. S'hi accedeix per un caminet estret, a uns 50 m del camí principal. La font es troba al costat del torrent del Graner, excavada a la roca. Al 1852 es va fer una restauració de la font i es va construir un dipòsit de pedra i argamassa per emmagatzemar l'aigua. La sortida d'aigua de la font està tapada per no mal gastar-la. | 08062-27 | Camí del Putxot al Graner, a mà dreta | 41.8383100,1.8198100 | 402012 | 4632497 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46439-foto-08062-27-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 46440 | Font de les Índies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-indies | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Hi ha molta vegetació que impedeix accedir-hi | Font de broll subterrani sota la riera de Bellver, amb una altra sortida artificial a partir d'una canalització una mica més a la seva dreta, actualment tapada per un pi caigut. | 08062-28 | Prop de Les Barracotes i de la riera de Bellver | S'anomena Font de les Índies perquè va ser descoberta a la mateixa època de la descoberta de les Índies al segle XV. Segons explica Vila Rovira, a un lloc d'una roca de la font hi ha la marca d'un tret. A un caçador, a finals segle XIX, se li disparà una arma i ferí de mort un company. Fou transportat en braços fins el cementiri de Castellnou. | 41.8324900,1.8078100 | 401006 | 4631865 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46450 | Ball dels Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-cascavells | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | S'està intentant popularitzar més | Ball que es realitza durant les Caramelles, per les festes de Pasqua. És una dansa tradicional que consisteix en fer una sèrie de voltes i salts amb uns cascavells, que sonen al moment de saltar, penjats a la part inferior de les cames. | 08062-38 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46452 | El poeta Salmerón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-poeta-salmeron | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XX | Només la gent que ha viscut des de sempre a Castellnou en coneix la història | S'explica que després de la Guerra Civil transitava per Castellnou un captaire conegut pels veïns com 'el poeta Salmerón'. Aquest individu tenia un especial sentit de l'humor, de manera que es guanyà la simpatia de tots els veïns. Aquest captaire era un bufó que, amb el seu acordió, cantava rodolins bromistes o recitava versos. També coneixia tots els camins i dreceres de la comarca i, de fet, de tot l'Estat. Havia fet de guia recorrent amb cavalls i mules les fires. Com a anècdota es comenta que 'Salmerón', trobant-se a la masia de La Sala, rebé l'encàrrec de l'àvia d'anar a tallar llenya seca per fer fogaina al fons del bosc. El poeta acceptà amablement tot dient que l'endemà podria anar a fira a Verdú. L'àvia li insinuà que digués 'si Déu vol', però ell contestà 'tant si vol com si no ho vol'. 'Salmerón', mentre tallava la llenya' es clavà l'aixada al peu. L'àvia el curà i li recordà el 'si Déu vol', però sempre agut, respongué 'Déu no ha volgut'. Una vegada, el captaire fou detingut per un guàrdia de Sallent. Es deixà endur tot xai fins a la presó, però un cop davant la cel·la tirà unes passes endarrere i exclamà que ja hi havia algú altre tancat. El guàrdia, tot incrèdul, entrà per revisar-ho i 'Salmerón' aprofità per tancar la porta i passar el forrellat. Llavors, fugí tot corrent. | 08062-40 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46453 | Albergínies seques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberginies-seques | Encara se n'assequen i se'n mengen | Es posen les albergínies, tallades ben primes, en un garbell i es deixen assecar. Així doncs, un cop deshidratades es conserven perfectament. Per a ús alimentari s'afegeixen als guisats, on recuperen l'aigua i, així, la textura, i es deixen coure. Les albergínies seques s'utilitzen molt per elaborar la cabra amb albergínies; plat típic de Castellnou de Bages. | 08062-41 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | En diuen també soles d'espardenya. S'utilitzen especialment per elaborar la cabra amb albergínies. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46454 | Cabra amb albergínies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabra-amb-alberginies | Segons ens ha comentat la gent, actualment ja no es realitza aquesta recepta i només la recorden algunes dones grans. | Es posa en una olla de terra amb oli: una fulla de llorer, una cabeça d'alls, una mica de canyella i la cabra a trossets. Cal sacsejar-ho tot fins que la cabra es torni ben rossa. Llavors s'hi tira un bon raig de vi i es continua sacsejant. Hi tirem una o dues cebetes i un parell de tomàquets. Tot seguit es cobreix d'aigua i es deixa bullir, mentre es tapa l'olla amb un plat fondo, que també ha de contenir aigua. Quan ja gairebé estigui llest, hi podem tirar les albergínies que, si se'n disposa, poden ser albergínies seques. | 08062-42 | Castellnou de Bages - 08251 | Recepta que es preparava com a acte de celebració durant el veremar. Així doncs, quan es collien els raïms es mataven cabres i se les menjaven estofades. | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46463 | Sínia de Cal Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-batista | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | La vegetació ha ocupat part de l'edifici | Sínia ubicada a l'interior d'una edificació, amb la coberta a dos vessants, propera al riu d'Or. Les parets són de pedra lleugerament treballada i argamassa, mentre que als eixos entre façanes hi trobem carreus. Als murs es poden apreciar unes petites obertures a mode d'espitlleres. També hi ha un cos adossat a l'edificació, posteriorment, semblant a un corral. La sínia és una: 'màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm | 08062-51 | Al camí que va del camí de Santpedor a Castellnou al nucli antic | La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l'hora d'extreure aigua. S'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI. | 41.8289500,1.8347600 | 403239 | 4631441 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46469 | Toll de Fontcoberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-fontcoberta | Toll de petites dimensions i envoltat de molta vegetació, però amb l'aigua una mica tèrbola. El nom de Toll de la Font prové d'una font natural que normalment queda amagada sota l'aigua del toll. | 08062-57 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8034000,1.8038200 | 400630 | 4628640 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46469-foto-08062-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46469-foto-08062-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | També es coneix com a toll de la Font. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46470 | Toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador | Toll de grans dimensions i d'uns 5m de profunditat, amb abundant vegetació tant al voltant com a l'interior del toll. El toll també està envoltat per una paret de roca desgastada pel curs de l'aigua, que provoca un salt d'aigua quan n'hi ha en abundància a la riera. | 08062-58 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8012700,1.8040000 | 400642 | 4628403 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46470-foto-08062-58-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46471 | Toll de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-por | Toll de dimensions mitjanes, però d'una profunditat d'entre 4 i 5m, envoltat de roca i vegetació. Del toll en sorgeix un gran salt d'aigua quan la riera és més cabdalosa. El nom li prové de la proximitat amb el mas de Vilatorrada. Els amos del mas van construir un pou al costat del toll, del qual n'extreien aigua. | 08062-59 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8050100,1.8044200 | 400682 | 4628818 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46471-foto-08062-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | També es coneix com a toll de Vilatorrada. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46472 | Trinxera del Serrat dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-serrat-dels-ossos | XX | Trinxera situada a l'extrem de la carena del Serrat dels Ossos. Es tracta d'un conjunt de blocs de pedra quadrangulars de grans dimensions que permetien la protecció dels tiradors durant la Guerra Civil. | 08062-60 | El Serrat dels Ossos | 41.7984300,1.8118600 | 401290 | 4628079 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 46477 | Pous de La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-la-sala | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. | XX | La bardissa cobreix part dels pous. Actualment no es pot accedir a l'interior perquè les parets no es troben en bon estat | Conjunt de dos pous fets de pedra sense treballar i argamassa, situats a l'inici d'una zona de bosc. Primerament trobem un pou de dimensions més aviat petites i de base circular. A l'interior hi ha uns entrants a la paret que realitzen la funció d'escales. Aquest primer pou està connectat subterràniament amb un segon pou de característiques similars, però de dimensions superiors, actualment cobert per branques i bardissa perquè la gent no hi caigui. Aquest segon pou comunica amb unes galeries subterrànies, que se sostenen per mitjà de columnes, d'aproximadament 1,30m d'alçada. | 08062-65 | Prop de La Sala | Els pous permeten captar l'aigua de corrents subterranis. Un cop s'havia excavat el pou, es consolidava amb una paret, normalment circular, de pedra; així s'evitava que caigués terra al pou. | 41.8055700,1.8199000 | 401969 | 4628862 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | No és del tot segur, però sembla que van ser construïts cap a l'any 1907 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46480 | Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dor | AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. | Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages. | 08062-68 | Zona SE del terme municipal | 41.8139500,1.8450300 | 404069 | 4629764 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46480-foto-08062-68-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Neix al contrafort meridional de la serra de Castelladral i s'ajunta amb el Llobregat a Sant Benet de Bages. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46501 | Font del nucli antic de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nucli-antic-de-castellnou | XX | Font de pedra de dos sortidors situada al mig d'unes escales de pedra, que condueixen a una placeta. L'aigua brolla sobre una pica circular de pedra, que es troba assentada sobre dos blocs circulars simètrics, també de pedra. La zona que sosté els brolladors metàl·lics és un muret de pedra i argamassa. | 08062-89 | Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | 41.8316000,1.8340200 | 403181 | 4631736 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 46505 | La font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-puig | Es troba coberta per la vegetació. | <p>Curs d'aigua que ve canalitzada per sota terra des d'una mina, i que va a parar a una font, on s'hi ha instal·lat una aixeta metàl·lica. La font es troba enmig d'un camp de conreu, i es va construir tot aprofitant una feixa de pedra seca. La font resta avui amagada per la vegetació. L'aigua que cau d'aquesta, va parar a una bassa construïda amb lloses de pedra. Actualment hi raja poca quantitat d'aigua, pel que la bassa té un nivell d'aigua baix. En unes de les parets de la bassa, hi ha tres graons que permeten accedir-hi.</p> | 08062-111 | Argençola | 41.8708900,1.8033000 | 400691 | 4636134 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46505-foto-08062-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46516 | Camí antic de Santpedor a Castellnou, al seu pas per la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-santpedor-a-castellnou-al-seu-pas-per-la-roca | El camí només conserva algun tram original ja que, en alguns punts, ha estat desviat per necessitat humana. A més, els trams conservats no estan en massa bon estat. | Camí estret de terra que conduïa de Santpedor a Castellnou. Al seu pas per la Roca s'eleva turons amunt fins al nucli antic de Castellnou. Quedà en desús després de la construcció del nou camí i, avui en dia, només és utilitzat per fer alguna ruta a peu. | 08062-95 | Camí de Santpedor al nucli de Castellnou | 41.8205100,1.8419200 | 403821 | 4630496 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46516-foto-08062-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46516-foto-08062-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46517 | Festa Major de Castellnou de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellnou-de-bages | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | La Festa Major de Castellnou se celebra el diumenge coincident o posterior al 16 d'agost, dia de Sant Roc, patró del municipi. El dissabte hi ha concurs d'habilitats de tractors i demostracions d'oficis antics, cada any d'una especialitat diferent, com tallada de troncs, gossos d'atura. A la nit es fa un sopar de germanor i ball amb espectacle i proclamació de la reina de la festa. A la matinada es reparteix coca i mistela als assistents. I diumenge al matí es realitza el típic concurs de pintura ràpida per a adults (des de 1976) i infantil (des de 1990). Al migdia hi ha missa de Festa Major i concert-aperitiu ofert per l'Ajuntament. A la tarda hi ha jocs de cucanya i xocolatada. Després, ball de tarda amb lliurament de trofeus de: futbol, fotografia, pintura, dibuix infantil, tennis i petanca, que s'han fet a la vigília. | 08062-96 | Casc antic. Castellnou de Bages - 08251 | Festa en honor a Sant Roc, patró de Castellnou, en virtut d'una promesa efectuada pels afectats de la pesta. | 41.8340300,1.8373200 | 403459 | 4632002 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46518 | La tramuntana no té abric, com l'home pobre no té amic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tramuntana-no-te-abric-com-lhome-pobre-no-te-amic | ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Només les persones més grans fan ús d'aquesta dita | Dita que fa referència al fred que acompanya el vent de tramuntana o vent del nord. És a dir, per molt que hom s'abrigui, la Tramuntana sempre produeix una forta sensació de fred de la que tothom s'allunya com si d'un pobre es tractés. | 08062-97 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46519 | Quan el sol fa xup, a la tarda fa xup-xup | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quan-el-sol-fa-xup-a-la-tarda-fa-xup-xup | ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Avui en dia ningú fa servir aquesta dita | Aquesta dita significa que si al matí el sol s'ennuvola, a la tarda plou segur. | 08062-98 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46520 | Núvols de Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nuvols-de-creu | ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Només les persones més grans utilitzen aquest terme | Terme per descriure un tipus de núvol que indica pluja segura en menys de vint-i-quatre hores. És un núvol vertical que sol ser de color blanc i que s'aixeca, i un altre d'horitzontal i de color fosc que el travessa per davant. | 08062-99 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46527 | Corranda dels clergues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-dels-clergues | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es tracta d'una vella corranda que la gent de Castellnou i d'Argençola recitava en motiu de les reunions que els dos clergues celebraven en aquest indret. La carena on es troba la Creu del Perelló feia de divisòria entre les dues parròquies de Castellnou, la de Sant Andreu i la de Santa Eulàlia d'Argençola. Pel que sembla, aquestes reunions despertaven l'interès dels feligresos, ja que en desconeixien els motius. La corranda diu: 'El rector de Castellnou/ i el vicari d'Argençola/ a la creu del Perelló,/ ballaven la farandola.' | 08062-106 | Castellnou de Bages i Argençola | Antigament, la Creu del Perelló feia de fita divisòria entre les feligresies de Castellnou i Argençola. | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Actualment, pocs habitants del municipi la recorden. Es troba recopil·lada, però, en diverses publicacions. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46528 | Bassa de la creu de Sant Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-creu-de-sant-toi | Bassa que fou excavada directament sobre el terreny natural, i no presenta materials de construcció de pedra. Ha quedat coberta de vegetació, especialment de canyissar, i s'hi ha creat un hàbitat propens a les espècies relacionades amb zones humides. A causa de la seva poca profunditat, és un indret on encara avui s'hi paren a beure els ramats d'ovelles de la zona, així com senglars salvatges. | 08062-107 | Argençola | 41.8526400,1.8045400 | 400766 | 4634106 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46528-foto-08062-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fonts orals, aquesta bassa deu tenir certa antiguitat, ja que recorden haver-la vist 'de tota la vida'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46534 | Riera de Vallverd o de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallverd-o-de-bellver | La riera de Vallverd, tributària del riu Cardener, neix prop de la masia de Casamitjana, sobre una bassa de parets de fang i pedra treballada. El seu recorregut passa prop de l'Alzinota i el Graner fins que, al peu de la Carena de Cal Roig, desemboca al torrent de Viladelleva. En total, fa un recorregut aproximat d'uns 3400 metres, sobre un territori de desnivells suaus. El cabal de l'aigua és força irregular, pel que en alguns punts es troba pràcticament seca, i en d'altres hi ha un cabal continu. Es troba en un entorn paisatgístic privilegiat, ja que fa un recorregut entre camps i boscos joves. En alguns trams, hi ha crescut canyissar, i forma part de l'hàbitat dels animals salvatges de la zona. | 08062-122 | Nord-est de Castellnou de Bages | 41.8420300,1.8178400 | 401854 | 4632913 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 46535 | Font de l'Alzinota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzinota | <p>Aquesta font neix a tocar de la riera de Bellver, entre la masia del Graner i l'Alzinota. L'aigua brolla directament des del sòl, i hi ha una gran llosa col·locada de forma perpendicular, de manera que l'aigua queda provisionalment retinguda en un clot. Clavat a llosa, hi ha un brollador metàl·lic per on surt l'aigua, que cau directament sobre el sòl i arriba fins a la riera.</p> | 08062-123 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8474700,1.8174800 | 401832 | 4633517 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46535-46535-foto-08062-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, l'aigua brollava de forma contínua. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46548 | Bosc d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dargencola | Es va cremar durant els incendis forestals de 1994, pel que es troba en procés de recuperació, pel que la flora que hi trobem és encara jove. | Es tracta d'un bosc que s'estén per la zona que envolta els llacs d'Argençola i que pràcticament arriba fins a la masia de Colldeforn. La seva cobertura arbustiva és força elevada, ja que el constitueixen espècies arbustives i espècies arbòries en un estadi de desenvolupament arbustiu, perquè el bosc es va cremar gairebé en la seva totalitat durant els incendis de 1994. Les espècies arbòries predominants són el pi blanc (Pinus halepensis), l'alzina comú (Quercus ilex), el pi pinaster (Pinus pinaster) i el roure martinenc (Quercus humilis). Com a espècies arbustives destaquen l'argelaga (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris), el romaní (Romarinus officinalis), el ginebre (Juniperus oxicedrus) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius), entre d'altres. El bosc d'Argençola, juntament amb els llacs d'Argençola, constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries. | 08062-136 | Argençola | 41.8564600,1.8011700 | 400492 | 4634534 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46549 | Riera del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-tordell | La riera del Tordell inicia el seu pas pel municipi de Castellnou de Bages provinent de Navàs i, després d'un recorregut aproximat d'uns 5000 metres, entra al municipi de Súria, on desemboca al riu Cardener. La riera transcorre pel nord de Castellnou seguint un recorregut de desnivells amb trams de masses rocoses que s'han erosionat amb el pas de l'aigua. Al seu pas pel municipi, la riera té un cabal força irregular, amb alguns trams pràcticament eixuts i d'altres amb cabal continu, tot i que el més habitual és que tingui el cabal continu. Al seu pas per la Vila d'Argençola, la riera va ser remodelada a principis del segle XX per a convertir-la en un embassament artificial amb una sèrie de rescloses avui dia encara visibles. Cal afegir que l'acció erosiva de l'aigua de la riera del Tordell, al seu pas per Súria, ha deixat al descobert l'anomenada Falla del Tordell, que ha esdevingut una zona d'interès geològic. | 08062-137 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8638300,1.8014900 | 400530 | 4635352 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També s'anomena riera de Castellnou, d'Argençola, de Sant Cugat o de les Vilaredes. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.