Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
28933 Ca l'Estrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf XVIII Restaurada l'any 1950. Conjunt format per un edifici residencial i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular, orientat pràcticament coincidint amb els punts cardinals i amb la façana principal (en un dels costats llargs) a llevant. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta. La façana principal, a llevant, disposa d'una porxada amb tres arcs sostinguts sobre pilars quadrats, que donen pas a un espai cobert per volta d'aresta. En aquest espai, a l'esquerra, hi ha l'entrada principal, un gran portal de doble batent amb arc rebaixat a la clau del qual hi ha inscrita la data de 1799. A la dreta d'aquest portal hi ha part del que havien estat dues premses de biga. La porxada descrita no està centrada dins la façana, i té dues petites obertures a la seva esquerra. El primer i segon pis tenen una ordenació idèntica, seguint, ara sí, simetria: en cadascuna d'elles hi ha cinc obertures, amb tres balcons a la part central rematats amb arcs rebaixats i amb barana de forja i una petita finestra a prop de cada angle. Finalment, sota el ràfec de la coberta, coincidint en la vertical amb les cinc obertures descrites de la primera i segona planta, hi ha cinc obertures circulars que delaten l'existència d'unes golfes. La façana de migdia, molt més alta (ja que el desnivell li fa guanyar uns metres) té obertures a la primera i segona planta, configurant dues galeries superposades de tres arcs (rebaixats, com la resta) superposats. A l'esquerra d'aquestes galeries, hi ha una finestra a cada nivell. Finalment, igual que a la façana de llevant, sota el ràfec hi ha obertures circulars que coincideixen en la vertical amb les obertures dels pisos inferiors; en aquest cas, doncs, quatre. La façana nord, més simple, es resol amb dos balcons a la primera i a la segona planta i dues obertures circulars sota el ràfec. Aquestes tres façanes, resoltes amb un parament de grans blocs desbastats (que probablement anaven arremolinats) i pedres ben treballades als angles i als elements arquitectònics (obertures i pilars), contrasten amb la façana de ponent. En ella tan sols hi ha dues petites obertures, desordenades i probablement obertes a posteriori. Té doncs, clarament, la condició d'esquena de l'edifici. Això, però, no sembla casual: la coberta d'aquest gran casal és a tres aigües, i no a quatre. Això fa pensar que les construccions menors (principalment un edifici rectangular amb coberta a dues aigües) que s'agrupen davant d'aquesta façana nord no hi estan annexades, ans al contrari: són preexistents a la construcció del gran casal. En aquest lateral nord hi comptem tres volums que lliguen entre ells, als que hem d'afegir un cobert annexat a la façana sud (aquest sí, posterior al casal). Exempts de l'edifici principal, flanquejant el camí d'accés per llevant, hi trobem un petit cobert a dos nivells (possiblement per bestiar), una bassa i una pallissa coberta a dues aigües. 08002-1 Prop del turó del Puig Farner, a l'oest del terme, molt a prop del límit amb els Prats de Rei. El mas surt esmentat al fogatgede 1365, amb la denominació de 'Lo Mas de Pui dodena `[Puig d'Òdena]'. Durant el segle XVI fou propietat dels Grevalosa de Castellar. Al segle XVII l'adquirí la família Estrada, que li canvià el nom. La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. Ca l'Estrada (sota la denominació errònia de 'la Calsina') és indicada als plànols sobre la batalla (TINDAL, 1733) com a posició dels borbònics, que hi tenien 300 granaders, oposats a la guarnició austriacista de les proximitats del Puig Farner. 41.7109400,1.5553000 379812 4618691 1799 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-3.jpg Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Ca l'Estrada forma part de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei. A peu de camí hi ha un rètol que en descriu els fets principals. 94|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28934 Torre de Puigfarner https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-puigfarner <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf</p> XI No contrastable. <p>Torre medieval situada al cim del Puig Farner, a la qual no s'ha pogut accedir per trobar-se dins el recinte tancat d'una granja de titularitat privada. La descripció de la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya al·ludeix a aquesta dificultat per accedir-hi, però afirma que actualment se'n veu tan sols l'acumulació d'enderroc, de manera que la torre tan sols seria descriptible si s'hi fes una intervenció arqueològica.</p> 08002-2 Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. <p>Amb el mateix topònim es coneixen esments documentals de l'església de Sant Julià de Puigfarner (segle XI) i de Puigfarner (com a lloc d'hàbitat, amb 7 focs l'any 1365), que probablement es trobarien al mateix lloc o en el seu entorn immediat formant un conjunt, (PARCERISAS, 2000: 52 i 67). La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. A la zona del Puig Farner hi havia pres posicions l'exèrcit austriacista, fent front (entre d'altres) a l'enclavament borbònic de Ca l'Estrada (TINDAL, 1733).</p> 41.7089100,1.5657300 380676 4618451 08002 Aguilar de Segarra Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2024-11-18 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28935 Cisterna de la Torre de Puigfarner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-torre-de-puigfarner <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> No contrastable. <p>Cisterna trapezoïdal excavada en un aflorament de roca al vessant oest de la Torre de Puigfarner. Les seves dimensions són d'1,70 x 1,40 m i 1,2 de fondària. En el moment de visita del lloc per a l'elaboració d'aquesta fitxa no fou localitzable, ja que es troba rere una zona d'accés restringit per una tanca.</p> 08002-3 Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. <p>La vinculació nominal que se'n fa amb la Torre de Puigfarner no és necessàriament exacta. L'existència d'una església (Sant Julià de Puigfarner, segle XI) i del lloc d'hàbitat de Puigfarner (amb 7 focs l'any 1365) a la mateixa zona fa pensar en usos productius desvinculats de la torre (PARCERISAS, 2000: 20, 52 i 67).</p> 41.7088400,1.5661200 380708 4618443 08002 Aguilar de Segarra Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28935-foto-08002-3-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIL 2024-11-18 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Malgrat que al Catàleg de béns a protegir (POUM 2004) aquest element es fitxa individualment, mentre que no hi consta la Torre de Puigfarner, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ambdós queden integrats en una única fitxa. 85 1754 1.4 1761 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28936 Cups a la vora del Maset https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-a-la-vora-del-maset PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. Jaciment sense restes evidents, probablement malmès per l'erosió. Segons referències orals i escrites, en aquest punt s'hi han trobat restes d'un hàbitat d'època tardoromana amb estructures excavades a la roca. El punt indicat, que es troba a escassos 170 m al nord de la casa del Maset, està format per un aflorament de roca on s'hi haurien documentat les estructures i estratigrafia. En el moment de la visita, però, no s'hi identificaren ni les estructures ni restes de materials arqueològics en superfície, possiblement a causa de l'erosió. 08002-4 A les proximitats del Maset, situat al sud-oest del terme 41.7038000,1.5781400 381699 4617867 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28936-foto-08002-4-2.jpg Legal Paleocristià Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 84 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28937 Cal Boladeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boladeres PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XV Reformada al segle XVII i XX. Mas fortificat (o casa forta) situat sobre un promontori rocós, amb una clara intencionalitat d'agrupar els volums i guanyar espai no per dispersió en superfície sinó per increment de la verticalitat. El caire defensiu es veu emfatitzat per lloc on s'ubica, sobre un aflorament rocós davant d'un meandre de la Riera de Maçana. L'accés es realitza mitjançant una rampa esgraonada que dóna a una porta (a la llinda de la qual hi ha gravat el monograma IHS), passada la qual s'accedeix a un pati distribuïdor. El cos principal es troba a la part oest, i consta de planta baixa, primer pis i golfes sota coberta de doble vessant. Els volums adossats a la seva cara de llevant, en planta baixa, corresponen a afegits del segle XX. La façana nord del cos principal presenta un notable atalussat que ocupa tota la planta baixa. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; a la llinda de la situada més cap a l'oest s'hi pot llegir la inscripció '16[IHS]82 / March Sostras'. L'aparell de l'edifici principal és fet de blocs calcaris desbastats de mida mitjana i gran, lligats amb morter de calç i originàriament arremolinats. Les cantonades i les obertures estan fetes amb pedra ben tallada. Separats de l'edifici, pocs metres al nord, hi ha dos coberts en avançat estat de degradació. 08002-5 A la plana de Cal Boladeres, a l'extrem sud del terme El seu origen es remunta, almenys, al segle XV. Surt esmentada al cadastre d'Aguilar de 1716 (PARCERISAS, 2000: 119). 41.6991900,1.6105000 384383 4617311 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28938 Molí de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-castellar PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. XIV Reformat al segle XVIII Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L'edifici originari era l'anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l'edifici) on hi ha els molins. Al segle XIX s'hi afegí la part davantera (que ofereix actualment la façana vers l'exterior), anomenada Cal Pepó. Entre les diferents instal·lacions visibles s'observen conilleres, galliners, un forn amb volta i un pou (al davant) datat el 1749), vinculades segurament als últims usos de l'edifici. L'entrada principal és a l'est, i encara són visibles restes de la porta dovellada en arc de mig punt original. Tanmateix una reforma posterior en tapià una part, i ara hi ha una porta rectangular definida amb brancals i llindes de pedra perfectament escairats. Segurament i en relació a aquesta reforma, s'ha de relacionar el balcó del primer pis, delimitat amb la mateixa tipologia de pedra, i on hi ha una llinda amb la data 1881. Al sud del conjunt, per unes escales exteriors, de construcció o reforma força recent, s'accedeix a la bassa. Aquesta, té planta semi rectangular amb extrems arrodonits i més de 60 m de llargada, és plena d'aigua i encara és visible el seu cacau rodó. El rec que l'omple agafa l'aigua prop de la confluència de la riera de Maçana amb la de Rajadell. Des d'aquesta zona més elevada, també es té accés al segon pis del molí. La construcció feta amb pedres escairades lligades amb argamassa, és evident que ha patit diverses reformes al llarg dels segles, i fou adaptada com habitatge. Poca a poc si han anat adossant diferents edificacions, el que en fa difícil definir el perímetre del molí i de les estructures vinculades, com les dependències dels moliners. Actualment hi ha tres edificis annexats, Cal Fuster (casa sobre el molí), Cal Papó i Cal Molí (cases adossades al molí), que podrien tenir relació amb el conjunt. Tot i que no hem pogut accedir a l'interior, sembla que es conserva part de l'aparell propi d'una instal·lació d'aquestes característiques, així com una sala amb arcades de pedra. Segons es desprèn d'un petit rètol informatiu a tocar de la porta, la casa del molí (Cal Molí) al costat, es va refer completament al segle XVIII. A més a més aquest mateix rètol apunta que antigament hi havia hagut dos molins i una ferreria. 08002-6 A la Plaça de Castellar, al Nucli de Castellar Molí fariner d'origen feudal, que sempre va estar sota la propietat del senyor del Castell de Castellar. Les primeres referències documentals daten del segle XIV en relació a un servei al qual estaven obligats a acudir tots els pagesos del terme. El molí restà actiu fins a la dècada dels '70 del segle XX i habitat fins fa poc per la darrera molinera de Castellar, Rosa Cots i Closa, coneguda com la Rosita, vídua de Miquel Clotet, (PARCERISAS 2013: 165). El 2013 el comte de Sant Miquel de Castellar feu donació de l'edifici del molí a l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra, i també se'n preveu la restauració. 41.7288000,1.6538200 388039 4620541 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28938-foto-08002-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28938-foto-08002-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28938-foto-08002-6-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 94|85 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28939 Font de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-castellar XX Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig. Al centre de la roda s'hi ha posat l'aixeta. El receptable on es recull l'aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d'obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana. 08002-7 A la Plaça de Castellar La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l'arribada d'aigua al municipi l'any 1983, 41.7287400,1.6540200 388056 4620535 1983 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28940 Can Palà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pala PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. XIV Reformat al segle XX Esplèndida mostra d'arquitectura rural fruit de la seva importància als segles XVII-XVIII. Casa de planta allargassada amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dues aigües i un ràfec fet amb dues línies de teules i rajols. En el seu extrem est hi ha una galeria coberta al primer pis, que s'adossa a una torre. Aquesta torre té planta quadrangular i és un pis d'alçada més alta que la resta de construccions de l'edifici. Coberta a quatre aigües, a sobre hi ha un parallamps. L'accés principal a l'edifici és per la banda sud, a tocar de la carretera, on hi ha la porta principal feta amb arc de mig punt definit per dovelles de pedra ben treballades, sobre una de les quals hi ha pintat el numero 62. A l'esquerra d'aquesta porta, el mur del cos oest, està construït de forma atalussada. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici, estan definides per pedres ben treballades i sembla que conserven restes d'haver estat pintades amb 'blauet'. L'edifici està fet amb pedres sense treballar col·locades unes al costat de les altres definint filades més o menys regulars. Les pedres treballades es troben delimitant les obertures o les cantonades de cada un dels cossos que componen l'edifici. És evident que la construcció ha estat reformada i ampliada progressivament al llarg dels segles, i sembla clar que durant el segle XX o inicis del XXI s'hi ha fet una reforma important, rejuntant moltes de les pedres de l'edifici. Tanmateix sembla que a la torre escara es conserven restes visibles del morter original. Al voltant de la casa principal hi ha diversos coberts i annexos. En un d'ells situat a l'extrem oest, hi ha un rellotge de sol pintat a la façana, en força mal estat de conservació. 08002-8 Al nord del nucli de Castellar. Apareix al fogatge de 1365 com Mas Ça Baça. Na Dolça, muller d'en Pere Ça Baça, propietaris. El 1647 mor Magí Palà, Batlle de Castellar i en el seu testament hi ha una gran quantitat de deixes i llegats. Els Palà en aquest moment són molt rics i influents tal com denoten les seves amistats i com s'observa al capbreu de 1669 que a banda del mas de la Bassa tenen el mas de Tornamira, el de Beneteres (actualment Tinet), el mas de la Calçada (actualment Masia) i el de Semís. (PARCERISAS 2000: 108). Can Palà també apareix al capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, el propietari és Magí Palà. També surt en el cens de 1857, on Anna Mª Palà és la pubilla, néta d'en Magí. La família Palà ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat. (PARCERISAS 2013: 80, 139). Els Palà que al segle XVI són rics, al XVII es mantenen i en arribar al segle XIX entren en crisi. Anna Mª va ser la darrera hereva amb el cognom Palà, es coneix el patrimoni de la pubilla, gràcies a l'inventari aixecat pel seu oncle Ramon Domènec de l'Azina de Calonge. (PARCERISAS 2000: 156) El camí Ral passava just per davant de l'edifici, entre aquest i Can Teixidor, seguint el traçat de l'actual N-141g. 41.7297000,1.6555500 388185 4620639 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Té un rellotge de sol.Antigament conegut com Mas Bassa o Baça, 94|98|85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28941 Cal Ferrer, Cal Ferrer Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-cal-ferrer-gros PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. XVI Reformada al segle XVIII Primer edifici que es veu en entrar a la sagrera de Sant Esteve. Gran casal fet totalment amb pedra, bona part d'ella sense treballar. Les pedres estan disposades unes al costat de les altres lligades amb morter definint filades més o menys regulars. Les pedres ben treballades i escairades estan col·locades a les cantonades de cada un dels cossos o bé en les obertures, a manera de brancals o llindes. L'edifici primitiu, seria de planta rectangular, amb coberta a dos aiguavessos i a ell s'han anat afegint altres cossos i annexos de caràcter auxiliar. Entre ells destaca una galeria al costat dret de la façana principal, aprofitant el teulat d'un edifici auxiliar. La porta d'entrada principal està feta amb arc de mig punt amb dovelles de pedra ben treballada. Entre les altres obertures, destaquen dues llindes de finestra, una amb la data 1730, utilitzant un quadrat barrat en lloc del zero, i un altre en la que sembla llegir-se 1758. Ambdues dates evidencien per tant que la construcció va patir una reforma important durant el segle XVIII. A banda d'aquests elements és clar que l'edifici amb el pas dels anys va anar creixent i modificant la seva planta original i accessos. En el mur de façana est és encara visible un arc possiblement d'una antiga porta, actualment tapiada i on s'ha obert una porta rectangular de menors dimensions. L'edifici també conserva un rellotge de sol, en un estat de conservació força bo, en la seva façana sud. El conjunt es troba totalment tancat tant pels murs dels mateixos edificis annexes com per una porta metàl·lica, al costat de la qual hi ha un rètol fet amb ceràmica on es pot llegir: Cal Ferrer Gros. 08002-9 Castellar, nucli de Sant Esteve. Apareix a capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, on Francisco Ferrer consta com a propietari. La família Ferrer ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat, el primer Ferrer documentat és Valentí Ferrer, casat amb una dona de Cal Palà i pares de Gaspar Ferrer hereu al capbreu de 1579 (PARCERISAS 2013: 79, 139) 41.7315600,1.6567800 388290 4620844 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Té un rellotge de sol a a façana sud,Conegut antigament com La Pobla. 94|98|119|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28942 Rellotge de sol de Cal Ferrer Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ferrer-gros XX Rellotge de sol ubicat a la façana sud de l'edificació de Cal Ferrer Gros. De planta quadrangular i coronament en forma triangular, té definit el seu perímetre per petits blocs de pedra treballada i motllurada. L'interior està pintat de blanc, en ell es conserva sencer el gnòmon de vareta i es pot llegir el següent missatge 'Yo sensa sol i tu sensa fé no som ré'. La línia horària és de 8 a 4 i assenyala la mitja hora, números romans. 08002-10 Castellar, nucli de Sant Esteve. 41.7323300,1.6592400 388496 4620926 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28943 Rellotge de sol de Can Palà https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pala XX Molt deteriorat fruit de la manca de manteniment i les inclemències meteorològiques. Rellotge de sol ubicat a la façana sud d'uns dels annexos aixecats a l'oest de l'edifici principal de Can Palà. De planta quadrangular, es conserva tota la superfície del lliscat base, i es pot intuir que tenia planta quadrangular amb coronament arrodonit. El perímetre estava definit per un regruix en el morter de base, marcat a més per línies incises. L'espai interior estava pintat de blanc, però només es conserva la part inferior. Els números són il·legibles i no conserva el gnòmon. 08002-11 Al nord del nucli de Castellar 41.7297000,1.6552500 388160 4620640 08002 Aguilar de Segarra Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28944 Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. XI Completament reformada Edifici, de planta rectangular amb una sola nau sense absis y campanar d'espadanya. Tot i que l'edifici apareix en la documentació des del segle XI no s'observen restes de la construcció romànica. La construcció actualment dempeus està tota feta de pedra, té coberta a dues aigües, amb ràfec decorat amb maons col·locats de cantó. El campanar d'espadanya també està fet de maons, conserva la campana i està coronat per una creu. A la paret nord s'observen un parell de contraforts. L'accés al temple és per la banda est, on s'observen restes d'una porta més antiga definida per blocs de pedra col·locats uns al costat dels altres definint un arc de mig punt. Bona part d'aquesta obertura actualment esta tapiada, i en el mateix punt s'ha obert l'accés actual, més petit, de planta rectangular amb tarja completament tapiada i tot el conjunt definit per brancals d'uns 0.10 m d'amplada fets amb morter lliscat. Per sobre la porta hi ha un òcul amb el perímetre delimitat per morter lliscat igual que el de la porta d'entrada. Per sobre aquesta obertura hi ha una petita placa feta de morter on es llegeix 'ca pilla'. Al recinte s'accedeix per una espècie d'entrada definida per murs de pedra aixecats només a mitjana alçada, que s'adossen a la façana principal i al mur nord de can Ferrer Gros. Davant d'aquest petit pati d'accés hi ha un cartell informatiu amb una petita ressenya de l'edifici. 08002-12 Castellar, nucli de Sant Esteve. Església documentada des del segle XI en concret l'any 1078, on rep una deixa de Sendred Company, senyor de Castellar. Es té noticia que el 1312 va ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar (PARCERISAS 2013: 43). Ha estat destruïda o saquejada forces vegades però sempre s'ha acabat refent. Durant la guerra del Francès va ser saquejada i durant la guerra civil també es va malmetre, quan es va espatllar tot el seu interior. L'església en principi pertanyia a Cal Ferrer però actualment és del Bisbat. Sembla que la família va prometre cedir-la al Bisbat en alguna circumstancia adversa i així ho va fer. (PARCERISAS 200:46) En els darrers temps a fet funcions de parròquia en comptes de l'església de Sant Miquel de Castellar. S'hi celebra missa per Sant Esteve i el primer diumenge d'agost, durant la festa major de Castellar amb repartiment de panet inclòs. 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1939 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Té cartell informatiu 94|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28945 Campana de la capella de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-la-capella-de-sant-esteve XX <p>Campana de metall penjada al petit campanar d'Espadanya de la Capella de Sant Esteve. La campana té un text gravat on es pot llegir la següent inscripció 'Josefa Carmen Florinda. San Esteban XXVI-XII-MCMXXXVIIII (26/12/1939). Año de la victoria'</p> 08002-13 Nucli de Castellar. Veïnat de Can Maçana. <p>Se sap que l'església va ser saquejada i va patir destrosses durant la guerra civil. Potser a conseqüència d'això i amb motiu de la victòria del bàndol franquista durant la guerra civil espanyola es fer una campana nova, que porta tres noms (Josefa, Carmen i Florinda) en honor a les persones que la van pagar.</p> 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1939 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28945-foto-08002-13-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28946 Nucli de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-esteve PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. XI Petit conjunt veïnal format pel mas de Cal Ferrer Gros, la Capella de Sant Esteve, Cal Calsina (antigament Lobosa o Llobosa) i Cal Massana, ubicat al nord del nucli de Castellar. La Capella de Sant Esteve, documentada des del segle XI, fou aquí l'element aglutinador al voltant del qual va créixer l'agrupament de cases (dins la sagrera). Amb el temps, es va transformar en tres cases: Cal Ferrer Gros (la més gran, el nom de la qual en ocasions s'empra per denominar el conjunt) , Cal Massana i Cal Calsina. El camí Ral passava prop de l'indret. No té una gran extensió però el conjunt d'edificacions que el conformen estan molt properes unes a les altres, de fet només té una espècie de carrer a la banda est que dóna accés a tots els edificis per aquesta part del nucli. Pel nord de l'església també és possible transitar accedint al veïnat per una porta existent a la banda oest. En aquesta porta, situada en les dependències de Can Ferrer Gros, hi ha dos petits cartells fets de rajoles. El més gran i col·locat a la banda superior diu: 'Can Maçana. Poble d'Aguilar de Segarra. Partit Judicial de Manresa. Barcelona'. En el petit i situat a sota l'anterior es llegeix: 'Si veniu per mal no passeu el portal. Si veniu per be no us quedeu al carrer'. 08002-14 Al nord-est del nucli de Castellar. A l'edat mitjana es tancava en un clos i hi tenia part la família Llobosa. Es té noticia que el 1312 l'església de Sant Esteve ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar. En aquest document s'esmenta el lloc de Sant Esteve com si ja hi hagués un grup de cases. 41.7304800,1.6580100 388391 4620723 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Antigament conegut com Lloc de Sant Esteve de Castellar. 98|119|85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28947 Nucli de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-castellar PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. XVIII Una de les tres entitats de població de les que consta el municipi d'Aguilar de Segarra. Es troba a la dreta de la riera de Rajadell, a la confluència d'aquesta amb la de Grevalosa, als peus del Castell. Al nucli de Castellar s'hi accedeix directament des de la carretera N-141g, direcció a Calaf, passat el Km 5 en una bifurcació a la dreta. Aquí a peus del turó i a la riba esquerra de la riera de Grevalosa s'agrupen un bon nombre de cases i edificis, entre el que destaca el molí de Castellar. Davant del molí trobem una petita placeta a la que tenen accés bona part de les edificacions, totes elles fetes de pedra desbastada i lligades amb morter. 08002-15 A la deta de la carretera N-141g direcció Calaf. Km 5 El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (aquest títol es va extingir, i el 1923 s'hi creà el comtat de Sant Miquel de Castellar). Al segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarners i Còdol-rodon. Antigament (el Seguer havia quedat fora de Castellar el 1374), als peus de l'elevació d'on hi ha el Castell de Castellar tan sols hi havia la casa vella del Molí de Castellar. Al segle XIX s'hi començaren a aglutinar les cases que conformen el nucli actual. A banda del castell, l'església de Sant Miquel i la seva rectoria, també van jugar un paper clau en la evolució històrica del nucli. Aquests elements juntament amb el molí formen actualment un conjunt monumental. 41.7287500,1.6544900 388095 4620535 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 98|119|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28948 Monòlit de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-castellar S'observa alguna esquerda i té pintat un grafit. Gran bloc de pedra clavat verticalment en sentit est oest, en mig d'un camp. Té unes dimensions força considerables, uns dos metres de llargada per quasi un metre d'amplada, i una forma força arrodonida en tot el seu perímetre. Les cares tant anterior (al sud) com posterior (al nord) no són gaire regulars i s'observen protuberàncies importants. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció o prospecció arqueològica al voltant encara dificulta més la seva datació. Cal destacar que a la cara sud del monòlit, aprofitant les irregularitats de la roca, algú en un acte vandàlic, hi ha pintat una cara. Tot i que aquest grafit s'ha anat perdent a poc a poc encara en són visibles restes dels ulls i la cara, 08002-16 A 100 m de la rotonda d'acces al cementiri de Castellar 41.7301700,1.6528100 387958 4620695 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-3.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic, ni s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica, 76 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28949 Veïnat de les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-les-coromines PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XIV Nucli de població estructurat a l'entorn de l'església de la Mare de Déu de les Coromines (o la Candelera), i arrenglerat davant del camí que uneix els Prats de Rei amb Cal Ribera. Uns 50 m més al nord, una segona agrupació de cases s'arrenglera davant el camí de Seguers. Les cases que conformen el nucli són habitatges unifamiliars amb planta baixa i primer pis, construïts amb pedra desbastada arrebossada i elements de pedra ben treballada en algunes portes. Generalment, les obertures són quadrangulars, llevat de Cal Cuiner (sorgit de la unió dels masos medievals Solà i Vilaforta), amb portes i una galeria amb arc de mig punt. També formen el nucli coberts i altres instal·lacions relacionades amb la producció agropecuària. 08002-17 Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. El nucli s'originà entorn a una torre depenent del castell de Castellar. Més endavant, es constituï com a quadra del seu terme castral. N'hi ha constància documental des del segle XI. Apareix esmentada al fogatge de 1365, amb 4 focs. L'església de la Mare de Déu de les Coromines data, almenys, de 1222 (PARCERISAS, 2000: 49 i 67). Cal també tenir en compte la proximitat de les restes arqueològiques de les Coromines I i II, que suposen un antecedent de cronologia tardoantiga de poblament al lloc. 41.7190500,1.5787800 381780 4619559 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|98|85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28950 Mare Déu de les Coromines, la Candelera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-deu-de-les-coromines-la-candelera PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XI Reformada al XVIII Església de nau única i planta rectangular (7 x 12 m) orientada amb la capçalera a llevant. La portalada d'entrada no es troba en una posició axial, sinó a la façana sud, molt a prop dels peus de la nau, La portalada està formada per una volta catalana que emmarca (revelant una evident transformació de la nau original) una porta adovellada amb arc de mig punt, ara enfonsada en una segona línia. Tan sols s'hi observen dues petites obertures quadrangulars, l'una a la capçalera i l'altra al mur lateral nord, totes dues amb petits vitralls de recent creació i protegides per sengles làmines de ferro forjat. L'aparell exterior és de pedra vista, amb blocs petits desbastats lligats amb morter. Sobre la portalada s'alça un petit campanar d'espadanya doble, desproveït de campanes. A l'interior hi ha un arc als peus de la nau, que sosté el cor i que aixopluga sota seu el baptisteri. La nau disposa de dues capelles al lateral nord i tres al de migdia. A l'angle nord-est, junt al presbiteri, hi ha una sagristia que a la llinda de la seva porta d'accés té gravada la data de 1758. Al passadís central, una tomba té gravada la inscripció 'Sepultura del Sant. Ell l'ha feta fer. Josep Centelles, 1762' (PARCERISAS, 2000: 49). Malgrat el seu origen romànic tardà, l'església ha experimentat diverses reformes que n'han alterat notablement la fesomia. A jutjar per les inscripcions descrites, el segle XVIII sembla haver estat un moment actiu en aquest sentit. Actualment, per accedir a l'església cal travessar la tanca del cementiri, que es troba bàsicament a l'oest del temple. S'hi conserven esteles funeràries. A més del nom que l'acredita com a antiga parròquia i llavor del nucli de les Coromines, l'església també es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major. 08002-18 Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. L'església va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). 41.7190700,1.5786200 381767 4619562 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-3.jpg Legal Modern|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|92 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28951 Murs de Cal Centelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-cal-centelles PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVI Restes molt parcials del que havia estat l'antic casal. Cal Centelles es troba avui reduït als seus murs perimetrals i a alguns dels edificis dedicats a tasques productives. Es tracta de l'única casa situada al sud del camí principal que passa pel nucli de les Coromines, i es troba encarada a l'església de Nostra Senyora de les Coromines i el cementiri. Els murs perimetrals que en resten són fets amb blocs petits i mitjans desbastats, disposats amb la tècnica de pedra seca. El seu traçat forma un polígon que, si bé té la forma bàsica d'un rectangle orientat est-oest, té múltiples xamfrans per adaptar-se al traçat dels camins. 08002-19 Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. Cal Centelles havia estat una de les cases més riques de la contrada. L'any 1681 s'emparentaren amb la baixa noblesa de la zona mitjançant el matrimoni de l'hereu de Cal Centelles amb la filla del baró d'Altet i senyor de Lluçà. Al cadastre de l'any 1716, era la casa amb més valor de tot el terme, 200 lliures (seguida de lluny per la segona, Cal Ribera, amb 80 lliures, que també era propietat dels Centelles). No obstant, a finals del segle XVIII els Centelles acumulaven molts deutes, i a finals del segle XIX van haver de vendre la major part de les propietats, deixaren la casa i l'hereu s'embarcà cap a Colòmbia (PARCERISAS, 2000: 108, 117, 119, 135 i 181). 41.7190100,1.5782100 381733 4619556 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28952 Camí de les Coromines a Cal Ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-coromines-a-cal-ribera PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. Camí veïnal que uneix el nucli de les Coromines amb Cal Ribera. El ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), si bé en alguns punts afloren vetes de roca. En un d'aquests afloraments és visible una rodera, que evidencia el seu ús tradicional amb carros de tracció animal. El camí té un traçat ondulant que s'adapta a la forma de les finques i dels accidents del relleu. Les nombroses bifurcacions palesen un ús predominantment d'accés als camps de conreu. 08002-20 Des del veïnat de les Coromines (a l'oest del terme) cap a l'est. La vinculació del nucli de les Coromines amb l'explotació agropecuària del seu entorn és un fet lògic, contrastat a bastament al llarg de la història. Com a exemple concret, podem esmentar les propietats que la família Centelles de les Coromines posseïen en aquesta zona (PARCERISAS, 2000: 117). 41.7171300,1.5842800 382234 4619339 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28953 Pou de glaç de les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-les-coromines L'estat de l'estructura és bo, però se'n fa un mal ús que el degrada. Estructura excavada al terreny per tal de conservar-hi els aliments, amb cos cilíndric (d'aproximadament 3 m de diàmetre per 5 de fondària) revestit amb filades regulars de pedres desbastades lligades amb morter, i amb coberta amb falsa cúpula d'acostament de filades. S'hi accedeix des d'una trapa quadrada amb una anella metàl·lica. Malgrat que no hi ha un estudi arqueològic o documental que permeti datar-lo, l'ús de pous de glaç d'aquesta tipologia és freqüent en època moderna i contemporània. Actualment, el pou està en desús, i s'hi aboquen escombraries. 08002-21 Al sudoest del veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. 41.7177100,1.5756900 381521 4619415 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28954 Creu de la Santa Missió https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio XX Creu de pedra aixecada per la Sant Missió de l'any 1954. De secció quadrada en totes les seves seccions, s'alça sobre un plint de tres graons (el darrer dels quals bisellat), un pilar rematat amb un senzill capitell i, finalment, la creu. Aquesta, té una base de secció quadrada, que al poc muda en octogonal. Al cantó de llevant, al creuer de la creu hi ha un monograma en relleu de 'Maria Mater' amb corona reial. Al cantó de ponent, al pilar, hi ha la inscripció 'RECORD DE LA MISSIÓ ANY MCMLIV'. Al creuer de la creu hi ha un relleu amb el monograma 'IHS' culminat per una creu, envoltat per una cadena o corona d'espines estilitzada. 08002-22 A l'extrem nord de la Plana de Cal Vila, molt a prop de la parròquia de Sant Andreu d'Aguilar. Les Santes Missions eren iniciatives destinades a enfortir la fe del poble, que van tenir especialment ressò amb posterioritat a la Guerra Civil. A més de l'erecció de creus de pedra o la instal·lació de creus de fusta a les esglésies, sovint implicaven la celebració d'eucaristies, viacrucis, processons, resos o altres esdeveniments de caire pietós. 41.7434100,1.6208000 385319 4622207 1954 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28954-foto-08002-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28954-foto-08002-22-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Segons consta a la cartografia cadastral, l'espai que ocupa forma part d'un camí d'ús públic, si bé a la realitat aquest ha quedat absorbit dins dels camps de conreu que el flanquegen. 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28955 La Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XIV Ha estat reformada recentment, alterant alguns dels seus elements originals. Gran casal format per un habitatge principal i diversos edificis annexes o segregats. El primer edifici que es troba des de l'accés a la carretera BV-3008 és una antiga pallissa que ha estat restaurada. Tan sols consta de planta baixa, i té un aparell de grans carreus ben treballats, una feina especialment notable a la porta adintellada que hi dóna accés. A la llinda hi ha gravat l'any de construcció i el nom del propietari del moment: '17[IHS]08 / RAMON TORA'. Al costat de la porta hi ha una premsa de vi sota la qual, a través d'un vidre, s'observa un cup. Finalment, una escala mena a un altell sota coberta per a l'emmagatzematge. Annex a aquesta construcció (ja que, a jutjar per les inscripcions, aquesta sembla haver estat la seqüència constructiva) hi ha l'edifici principal. És de planta rectangular orientada nord-sud. Situat sobre una elevació, la pendent fa que al lateral de ponent i al de migdia les construccions guanyin una planta respecte al nord i al de llevant. La façana de llevant consta de planta baixa i primer pis, units per una escala metàl·lica exterior. La façana de migdia, en canvi, consta d'una planta baixa on destaquen dos arcs de mig punt separats per un pilar de secció rectangular, una porta adintellada i una finestra rectangular. El primer pis constava de tres balcons adintellats, dels quals el central ha estat molt alterat en les darreres dècades fins formar una gran obertura semicircular. Els dos restants mostren a les llindes les inscripcions 'JOSEPh TOR / RA 1777' i 'ISIDRO / TORRA / 1869', respectivament. A la segona planta hi ha tres obertures rectangulars, també una modificació recent en substitució de les més petites i amb pedra ben treballada que hi havia. A la façana de ponent s'observen petites obertures (gairebé espitlleres) a la planta baixa, set obertures (una de les quals un balcó, amb una llinda de ciment amb la inscripció IT / 1936) a la primera i una llucana sota coberta. L'aparell de l'edifici és de blocs petits i mitjans desbastats lligats amb morter, amb carreus a les cantonades i a les obertures. La coberta és a dues aigües. De la resta d'edificis tan sols esmentarem el cobert que hi ha al sud-est del cos principal per com completa la seqüència d'inscripcions: a la seva façana oest, sobre la porta, hi ha gravat 'IGNACIO / TORRA / 1915'. 08002-23 A la plana gran de la Riera, al centre-nord del terme. A més de la loquacitat de les inscripcions descrites, que mostren una seqüència de més de dos segles d'ampliacions i reformes fetes per la nissaga Torras, la riera és un dels masos originaris del terme. Consta en un capbreu de 1318 com a propietat de Sant Benet de Bages (PARCERISAS, 2000: 67). 41.7504800,1.6214600 385386 4622991 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28955-foto-08002-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28955-foto-08002-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28955-foto-08002-23-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|98|85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28956 Hàbitat proper al Castell d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitat-proper-al-castell-daguilar JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. Les restes es poden haver vist afectades pel traçat d'una pista per sobre seu. Al vessant que davalla des de l'extrem sud del castell hi ha un aflorament de roca calcària disposat horitzontalment. Sobre aquesta superfície plana s'hi practicaren cinc cubetes rectangulars, de les quals quatre han quedat soterrades (i, tal vegada, malmeses) per l'arranjament d'una pista forestal que ressegueix la carena. La que és actualment visible fa 85 x 50 cm, i uns 15 de fondària. La disposició del conjunt de cubetes havia portat a plantejar que es tractava de les restes d'un hàbitat, fet ben plausible donat la recurrència de l'assentament d'habitatges als vessants de les elevacions on hi ha castells oferint protecció. 08002-24 Carena sud de la serra del Cementiri. 41.7491900,1.6276900 385902 4622840 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28956-foto-08002-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28956-foto-08002-24-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28957 Bassa al costat de l'antic cementiri d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-al-costat-de-lantic-cementiri-daguilar Bassa de planta irregular (ovoide) d'uns 12 m de llargària per 4 d'amplada i 2 de fondària, excavada al terreny i amb els laterals aplacats amb un parament de pedres. Al seu extrem sud hi ha una escala de pedra que hi davalla. A prop de l'escala s'hi veuen les restes d'un canal, també de pedra, que hi aportava l'aigua. Es tractaria de la bassa (o una d'elles) del Castell d'Aguilar. 08002-25 A la serra del cementiri, al vessant nord del cim ocupat pel Castell d'Aguilar. 41.7512500,1.6269800 385847 4623069 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28958 Capella del Cementiri vell d'Aguilar, Santa Rita https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-vell-daguilar-santa-rita XIX Al cementiri hi ha hagut enderrocaments que n'han afectat els nínxols. L'església també es degrada. El cementiri està tancat per un mur perimetral que traça un rectangle orientat sud-nord. La porta d'accés es troba a la part central del mur de migdia. Té dues fulles de ferro forjat, que formen al centre un motiu radial solar. Sobre la porta hi ha un frontó ondulat amb un crani i dues tíbies creuades a banda i banda de les quals hi ha la data partida en dos cartutxos: '18/99'. A sota, hi ha inscrita la frase 'BEATI MORTUI QUI IN DOMINO MORIUNTUR'. Traspassada aquesta porta, el pati està reservat a enterraments a terra, llevat de l'angle sud-est, on i ha 2 nínxols. La resta de nínxols es troben construïts contra la paret nord del recinte, al centre de la qual s'obre la capella. Es traca d'un edifici de planta rectangular, construït de maçoneria i arrebossat tan sols en la façana que mira al cementiri, amb un fals carreuat pintat. La porta és adintellada, amb els brancals i la llinda de pedra ben escairada. Sobre la porta hi ha un petit òcul circular de pedra. Finalment, rematant la façana allà on inflexionen les dues aigües de la coberta, hi ha un petit campanar d'espadanya fet amb maons, força malmès i sense campana. L'advocació d'aquesta capella és Santa Rita. 08002-26 A la serra del cementiri, al vessant nord del cim ocupat pel Castell d'Aguilar. 41.7515300,1.6271800 385864 4623100 1899 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28958-foto-08002-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28958-foto-08002-26-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28959 Camí del Castell d'Aguilar a la Serra de Cal Querol https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-daguilar-a-la-serra-de-cal-querol Pista de muntanya que, al llarg dels seus prop de 2400 m uneix la Plana Gran de la Riera amb la serra de Cal Querol. El seu recorregut arrenca a la confluència amb la carretera BV-3008 prop de Can Riera, a una cota de 517 m snm. A partir d'aquí, comença a ascendir vorejant l'esperó on s'assenten el Castell d'Aguilar i el Cementiri Vell d'Aguilar, fins enfilar la carena de la Serra del Cementiri. A partir d'aquí, ja no abandona la carena, fins entroncar amb el camí carener de la serra cal Querol, on assoleix els 670 m snm. La serra de Cal Querol fa, en molts punts, de límit entre els termes municipals d'Aguilar de Segarra i Fonollosa. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u). L'entorn que travessa en tot moment és boscós, i no compta amb bifurcacions d'accés a camps de conreu. 08002-27 Al llarg de la Serra del Cementiri. 41.7561300,1.6322100 386290 4623604 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28959-foto-08002-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28959-foto-08002-27-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28960 Castell d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-daguilar <p>CATALÀ, P.; BRASSÓ, M. (1966): Els castells catalans. JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SITJES I MOLINS, Xavier (1982): 'El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages.</p> X Restes molt parcials i intermitents. Només amb una intervenció arqueològica se'n podria fer una valoració acurada. <p>El Castell d'Aguilar ocupa una posició molt destacada, sobre un esperó a l'extrem de la Serra del Cementiri que domina la plana. Aquesta ubicació, molt favorable en el seu moment, n'ha propiciat amb el temps l'abandonament, l'espoli de materials constructius i l'erosió. Actualment, malgrat els nivells d'enderroc generalitzats, es distingeixen diversos trams de murs perimetrals a l'extrem sud, assentats directament sobre la roca, en una zona que ha estat molt alterada al llarg del temps per les successives ampliacions de l'antiga església de Sant Andreu. Més al nord, a les proximitats del cim del turó, s'hi veuen passadissos als quals s'obren estances. No obstant, només mitjançant una intervenció arqueològica es podria determinar si es tracta de dependències del castell o bé corresponen a un hàbitat que havia crescut al seu redós.</p> 08002-28 A la serra del cementiri, al cim més destacat del seu extrem sud. <p>L'origen del Castell d'Aguilar es pot situar al segle X (la primera referència documental és de l'any 983), moment en el qual els comtats catalans es reforçaren davant les encara constants ràtzies musulmanes, com les d'Almansur a finals del segle X i les del seu fill Abd al-Malik a principis de l'XI. La franja sud-oest del comtat d'Osona-Manresa, que enllaçaria de Calaf fins la Conca d'Òdena, era un territori especialment exposat a aquests assalts. El primer senyor conegut del castell d'Aguilar va ser l'arxilevita Randulf, que va fer testament el 1022. El castell va ser infeudat a la família Cervera, que l'ostentà almenys des de l'any 1086 fins finals del segle XIV. Al llarg d'aquest període, els castlans que l'ocupaven es cognominaren Aguilar. L'any 1381, trobem el castell en mans del rei Pere III, que vengué els seus drets al Capítol de Canonges de Santa Maria de Manresa per 500 florins. Quatre anys més tard, el 1385, aquests en van fer donació al Paborde, dominicatura que va mantenir fins l'extinció de les jurisdiccions al segle XIX.</p> 41.7500600,1.6273200 385873 4622937 08002 Aguilar de Segarra Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-14 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28961 Restes de l'Antiga església de Sant Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantiga-esglesia-de-sant-andreu PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XIX Està en una fase avançada d'enrunament Església de planta rectangular i una sola nau orientada nord-oest/sud-est, molt afectada per l'enderrocament l'any 1936 però encara amb estructures conservades amb força alçada. Al seu interior, es reconeixen encara les compartimentacions fetes a ambdós costats: al costat esquerre hi havia les escales d'accés al cor, dues capelles i la sagristia. A l'altra banda del presbiteri hi havia les escales d'accés al campanar (que es trobava, doncs, a l'angle sud-est del temple) i tres capelles més. Les parets mostren encara part dels ornaments originals: totalment arrebossades al seu interior, estan pintades de blanc amb traços de gris per ressaltar un seguit de pilastres decoratives i un fris de tríglifs i mètopes que corona el recinte. 08002-29 Carena sud de la serra del Cementiri. Es tracta molt probablement de l'evolució d'una primera església castral associada al Castell d'Aguilar. El primer esment documental és una visita pastoral de l'any 1330, si bé és possible que anteriorment tingués l'advocació de Sant Joan, església de la qual tenim documentació anterior, però d'interpretació incerta. L'any 1796, els mateixos parroquians protagonitzaren un tumult que acabaren amb l'enderrocament de la coberta de l'església. Els parroquians proposaren fer-ne una de nova al pla, o bé ampliar la ja existent de Sant Miquel per traslladar-hi la parròquia. El bisbat decidí refer l'església malmesa com a opció més econòmica, però les obres es prolongaren fins l'any 1836. L'any 1936 el temple fou enderrocat i les seves imatges destruïdes, si bé els habitants de la zona pogueren salvar-ne alguns elements. L'església ja no es tornà a reconstruir, sinó que es decidí alçar-ne una de nova, també amb l'advocació de Sant Andreu. 41.7500500,1.6274800 385886 4622935 1836 08002 Aguilar de Segarra Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28961-foto-08002-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28961-foto-08002-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28961-foto-08002-29-3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 99|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28962 El Sant Crist, capella del Cementiri de Castellar. https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-capella-del-cementiri-de-castellar PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XX El cementiri de Castellar és un petit fossar, delimitat per murs de pedra lligats amb morter. S'hi accedeix a través d'una porta, flanquejada per dos obeliscs d'obra amb coronament piramidal. La porta està feta de ferro forjat i a la part central i en tota la seva alçada hi ha representada una creu on es pot llegir la data 1908. Un cop a l'interior del recinte, un passadís central delimitat per uns petits arbustos dóna accés a les zones d'inhumació. A la dreta hi ha una zona porxada, feta d'obra, definida per arcs apuntats rebaixats, que aixopluga diverses fileres de nínxols. Al fons del recinte, i flanquejada per dos xiprers hi ha l'entrada a una petita capella. Té planta rectangular, sense absis i al cap de munt és visible una estructura de ferro, que en origen tindria una petita campana que avui no es conserva. A l'interior de la capella hi ha una pica baptismal i una de beneitera que procedien de l'església de Sant Miquel de Castellar. 08002-30 A l'oest del nucli de Castellar El 1908 es va traslladar el cementiri de Castellar des de dalt del turó del Castell al costat de l'església de Sant Miquel a baix al pla, a la banda esquerra de la carretera de Calaf, havent passat el poble. (PARCERISAS 2000: 49) 41.7317600,1.6502200 387745 4620875 1908 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28963 Camí de les Cases Noves-Riera Maçana-El Molinot Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-cases-noves-riera-macana-el-molinot-nou http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural XX Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al Km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), té un recorregut d'uns 2,70 km i 29 m desnivell. Al llarg del seu recorregut, el camí transcorre per una zona boscosa a prop de la Masia de Castellar, El Molinot Vell i els camps de la Feixa de l'Obaga. Creua la riera de Maçana, l'hort de Cal Tinet, Cal Vermell i finalitza als voltants de la Casa Nova d'en Benet. El camí a banda dels usos com a via de comunicació, és interessant des del punt de vista paisatgístic, que el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès natural, entre els que destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. 08002-31 Al sud est del terme. Voreja la Serra del Castell per l'oest. 41.7306800,1.6398300 386879 4620768 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28963-foto-08002-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28963-foto-08002-31-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Algun tram amb indicacions 119|98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28964 Camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-riera-macana-al-castell-de-castellar http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural XX Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra, el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. Transcorreguts aproximadament uns 1,30 km en aquest camí, una pronunciada corba a l'esquerra, marca l'inici de Camí de la riera Maçana al Castell de Castellar. Aquest és el camí que dóna accés al Castell amb vehicle. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), des d'aquest punt té un recorregut d'uns 1,84 km i 14 m desnivell. Al llarg del trajecte, el camí transcorre per una zona boscosa, es creua la riera Maçana, la Vinya del Jeroni i l'Obaga de la Masia, quedant sempre a la dreta la serra del Castell. El camí a banda dels usos com a via de comunicació i accés al Castell, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. En arribar al Castell i a peu de camí hi ha una font d'aigua potable. 08002-32 Al sud est del terme, voreja la Serra del Castell per l'oest. 41.7216600,1.6323900 386244 4619777 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28964-foto-08002-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28964-foto-08002-32-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Permet accedir al Castell de Castellar amb vehicleExisteixen indicacions 119|98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28965 Camí del Castell de Castellar i la Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-castellar-i-la-rectoria http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural XX Caldria una esbrossada dels laterals del camí Un cop arribats al nucli de Castell, rere el Molí i a tocar de la seva bassa, s'enlaira un petit sender, que comunica els peus del turó i actual nucli habitat de Castellar amb el conjunt monumental del Castell, la Rectoria i l'església de Sant Miquel de Castellar. En relatiu bon estat, el camí té un recorregut d'uns 600 m i 40 m desnivell, i és per fer a peu. Passats els primers metres, el camí passa a tocar del dipòsit del Cal Jeroni i després s'endinsa en la zona boscosa de l'obaga i la solana del castell fins a arribar al recinte. Aquest era el camí natural que comunicava la plana amb el castell, i per tant té també un alt valor històric Igual que la resta de camins del terme, també té interès paisatgístic. El recorregut d'aquest camí és apte per activitats culturals, d'oci i esbarjo. 08002-33 Nucli de Castellar, al nord est. Fins als anys '50 del segle XX que es va dir missa a l'església de Sant Miquel de Castellar, aquest camí va estar en ús com és desprèn d'algunes fonts orals recopilades a PARCERISAS 2000: 160 41.7286400,1.6539000 388046 4620524 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28965-foto-08002-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28965-foto-08002-33-2.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Permet l'accés a peu al Castell des del nucli de Castellar. 98|94 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28966 Castell de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellar <p>BELMONTE, C. (2007): Memòria d'intervenció arqueològica al Castell de Castellar, Aguilar de Segarra. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. Núm. mem. 6301 (3 vols.) BELMONTE, C (2012): Memòria del Seguiment arqueològic del Castell de Castellar. Rehabilitació de l'Edifici. Fases I i II. Àrea de coneixement i recerca. Inèdit PARCERISES I COLOMER, Roser (2000) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Monografies, 22. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISES I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. SITJES I MOLINS, Xavier (1982) El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI. Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Nº 2. Centre d'Estudis del Bages. Pàg. 151-157 http://www.castelldecastellar.cat</p> XI Parcialment rehabilitat 2011. Josep Maria Esquius, arquitecte. Cots i Claret, empresa costructora. <p>El Castell de Castellar s'aixecà sobre un aflorament rocós al cim de la Serra de Castellar, de 160 m d'alçada al marge dret de la riera de Rajadell, i amb un gran domini visual de la vall. Es tracta d'una edificació defensiva, amb origen en el segle X, molt reformada a partir del segle XIV. Presenta una planta aproximadament ovalada de 32 metres de diàmetre en l'eix llarg (extrems en els quals presenta una forma angulosa) i 28 en l'eix curt (d'extrems arrodonits), fruit de la seva adaptació a l'orografia del terreny. L'any 2007 amb motiu del projecte d'estudi, rehabilitació i restauració del Castell, es va realitzar una intervenció arqueològica al conjunt, dividida en dues actuacions: Un estudi de paraments i la realització de diversos sondeigs. Es realitzà un l'estudi de paraments de tots els murs de l'edifici, més d'una trentena, excepte aquells coberts per vegetació o algunes construccions del primer pis on no es podia accedir. A més a més també es van realitzar diversos sondeigs al subsòl per tal d'aprofundir en el coneixement del conjunt, ja que fins aquell moment no s'hi havia realitzat cap intervenció arqueològica. L'any 2011 i ja durant les obres de restauració i rehabilitació, es va realitzar una segona actuació. En aquest cas consistí en el seguiment arqueològic del desmuntatge controlat del conjunt d'estructures afectades pel nou projecte, així com de les rases, pous de fonamentació i dels rebaixos necessàries per a executar-lo. Un cop finalitzades ambdues intervencions, es va constatar que hi havia una clara homogeneïtat en la composició formal de les estructures del conjunt, i es van definir els trets principals de l'edifici, i tres grans horitzons cronològics d'ocupació. Abans d'iniciar-se les obres de rehabilitació, el Castell estava en força mal estat de conservació, bona part del forjat i les cobertes havien caigut i algunes parets, sobretot del pis superior amenaçaven ruïna. Amb aquestes condicions, durant la campanya del 2007 es van documentar més d'una trentena de murs, tots ells amb gruixos entre 0.60 i 1.20 m de potència. Les parets eren fetes de doble paredat amb carreus de mida mitjana i petita, lleugerament escairats col·locats a trencajunts i disposats en filades regulars. Els carreus més ben treballats i de majors dimensions és col·locaven a les obertures o a les cantonades de l'edifici. L'homogeneïtat constructiva,es trencava amb els lligams que unien les pedres. Els murs perimetrals i alguns interiors tenien molt poc morter, carreus més petits i la pedra millor treballada (s'associen als primers segles de funcionament del castell). Altres murs tenien abundant morter de color rosat i molt sorrenc, i es relacionen amb la transformació del castell en mas, ja en època moderna. A banda de les unitats muraries, es van documentar 101 obertures constructives de les quals, 26 eren portes, força similars entre elles i majoritàriament fetes amb arc de mig punt. La resta corresponen a balcons, finestres, espitlleres i altres elements, entre els quals destacaven una finestra geminada i un altre amb arc conopial. També es van localitzar i documentar escales de pedra, paviments i estructures relacionades amb activitats agrícoles del mas. Les fases cronològiques del conjunt es van establir basant-se en tres elements principals, el repertori ceràmic recuperat, les relacions físiques entre estructures i la documentació històrica conservada. A la fase I (ss. X-XIII) es situa la fundació del castell, segurament al segle X, dada confirmada de manera molta succinta amb l'excavació arqueològica, ja que es va recuperar un fragment de ceràmica espatulada de cocció oxidant. Així i tot, fou difícil detectar estructures d'aquests primers moments d'ocupació a causa de les múltiples reformes de l'edifici. Tanmateix cal pensar que els murs perimetrals del recinte formarien part de l'estructura inicial.</p> 08002-34 Al turó de la Serra del Castell <p>Sembla que el Castell de Castellar tindrien el seu origen en la reorganització territorial de Guifré I de Barcelona, entre el 880 i 890. Tot i que no hi ha proves documentals, és possible pensar que el castell de Castellar, podria ser un d'aquests. El lloc de Castellar apareix documentat per primer cop l'any 983, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. No és fins el 1022, quan hi ha un document que parla explícitament de l'existència del castell. Aquest document correspon a un testament del seu senyor, Seguí, que deixa el castell al seu fill Company. Aquest document, a part del castell, esmenta l'existència de sis torres: les de Ceger (Seguer), Pujo Farner (Puigfarner), Sancta Maria (de les Coromines), Villalonga, la Guardia (la Guàrdia Pilosa) i Solanenles (Solanelles). Situant aquestes torres i el castell en el mapa, s'observa que el terme de Castellar, cap al 1022, tenia forma de llança. La punta seria la Guàrdia Pilosa (a 15 km en línia recta del castell) i dirigida cap a la Segarra (terra amb conflicte amb els sarraïns en aquest període). Per tant, entre la Guàrdia Pilosa i Castellar s'escalonen en profunditat, sis fortificacions secundàries (torres) amb l'objectiu de donar refugi i defensa als ciutadans de l'indret. Aquesta forma allargada del terme de Castellar, entre els castells de Calaf, Llavinera i Aguilar, per un costat, i Grevalosa i la Manresana per un altre, és similar a la que tenien els comtats d'Urgell, Cerdanya-Berga, Ausona-Manresa i Barcelona. D'aquest sistema defensiu quasi no en queda res. L'any 1078 fa testament Company, fill de Seguí, i és en aquest document on, se cita per primera vegada l'església de Sant Miquel, ja que el mort hi fa una deixa. La següent notícia, és del 1123 on un fill de Company, Berenguer Sendred, no consta com a propietari del castell, sinó que ho és un altre germà seu. El 1259 apareix un Simó de Castellar, fill de Guillem de Castellar. La família Castellar desapareix definitivament de la documentació per trobar com senyor del castell a Guillem de Castellví. El 1281 el castell ja és en mans dels Grevalosa, ciutadans de Manresa, en concret d'Arnau de Grevalosa. El 15 de juny del 1400, el rei Martí l'Humà, restituí la jurisdicció de Castellar, fins aquell moment empenyorada pel rei Pere el Cerimoniós, prometent que no alinearia mai aquestes jurisdiccions sinó que serien governades pel veguer de Manresa. Així i tot, per aquestes dates, el castell continuava sent propietat dels Grevalosa, en concret de Pere Grevalosa. Aquesta propietat queda demostrada en un document: 'trasumpto de una Concordia feta y firmada per y entre la Universitat de la Vila de Prats de Rey de una part, y Mosen Janot de Gravalosa, Senyor de Castellar de part altre. En poder del Discret Antich Not. De Manresa als 22 de Janer de 1565'. El recinte seguirà en les mateixes mans fins el segle XVIII, quan passà a la família Amat, per enllaç matrimonial al morir el 1621 Jerònima de Grevalosa i Romeu sense descendència. A partir d'aquest moment el Castell pateix una profunda transformació, ja que esdevé un mas dedicat íntegrament a tasques agrícoles, la presència de diverses tines, un trull o quadres per animals, corts i galliners, piques, bótes així ho evidencia. Els Amat seran senyors del Castell fins a finals del segle XIX quan Gaietà d'Amat i d'Amat mori sense descendència. El matrimoni de Mº Escolàstica d'Amat i d'Amat el 1832 amb Ramon de Càrcer i de Falguera, fa que el feu passi a mans de la família Càrcer. Finalment el matrimoni de Dolors de Càrcer i Ros amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat el 1887 converteix els Villalonga en la família propietària, família que en té la propietat fins avui dia. Joaquim de Vilallonga, fill de Dolors i Lluís rehabilità el títol i se li donà el de comte de Sant Miquel de Castellar el 1923. L'actual senyor de Castellar és Joan Joaquim de Vilallonga i Girona.</p> 41.7283100,1.6492800 387661 4620493 08002 Aguilar de Segarra Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals El recinte del castell està protegit amb una tanca metàl·lica. Té càmeres, il·luminació i cartell informatiu a l'exterior. S'hi fan visites guiades el segon diumenge de cada mes. Fora del recinte del castell hi ha una bassa de pedra (protegida per una tanca metàl·lica i un gran bloc de pedra, rere la font, que podria correspondre a un cup de decantació. En ambdós casos les restes s'haurien d'associar a l'ultima fase d'us del castell com a mas. Actualment l'Ajuntament en gestiona les visites guiades cada segon diumenge de mes de 10 a 13 hores, tot i que per grups es fan visites concertades. Cont. Descripció: A més a més la documentació parcial d'un mur en una de les sales del recinte, podria suggerir l'existència d'una torre primigènia, resposta que només es resoldrà amb l'excavació extensiva d'aquesta part del castell. La Fase II (ss. XIV-XVII) coincideix amb les primeres grans reformes de l'edifici i en ella s'inclouen tots aquells elements que no formen part de l'estructura original del castell, ni tampoc de les reformes vinculades a la transformació del conjunt en masia. Dins d'aquest ampli horitzó cronològic es van establir tres subfases. La primera fase d'activitat després de la fundació del castell es detecta a partir del segle XIII. Tot i que no es van poder identificar les estructures bastides en aquest moment, sembla que el castell començà un procés de remodelació important, una dada avalada tant pels materials arqueològics com per la localització de tres forats de pal i 4 sitges. Entre els segles XV-XVI culminà el procés de reformes iniciat al segle XIII, i durant aquest moment es construeixen diverses arcades en les sales centrals del recinte, així com bona part de les obertures decorades en el murs centrals de l'edifici, a més d'una llar de foc i un mur localitzat a la sala principal. Per últim entre els segles XVI-XVII, s'endegà l'última fase de reformes dins aquest ampli horitzó cronològic, les quals transformarien considerablement la fisonomia del conjunt. Finalment la fase III (segles XVII- XIX) es caracteritza per la modificació i transformació del castell en un mas. És clar que al XVIII l'edifici patí transformacions importants que van quedar paleses en dues llindes, on es llegeixen les dates de 1774 i 1777. També es va produir un reforç important dels murs i la construcció de nous forjats, un trull i diverses tines. El mas va ser abandonat cap als anys 40 del segle XX. Cont. Història: El castell va estar habitat per masovers fins els anys '50 del segle XX, la família Duarri van ser els darrers masovers. Segons es desprèn de la publicació (PARCERISAS, 2013: 159) es evident que en aquest moment el castell era utilitzat com a masia. De fet la pròpia Antònia Duarri esmenta l'existència de tines i que a l'antiga presó hi tenien els porcs. Així mateix també esmenta les deficiències estructurals que ja amenaçava l'edifici. L'octubre de1980 al costat de l'església de Sant Miquel es va originar un greu i gran incendi per descuit d'uns excursionistes, que va alertar del perill de degradació del conjunt. Però la manca de recursos només va permetre tancar el recinte evitant l'entrada de gent. Finalment el 1997 Joan Joaquim de Vilallonga cedeix el castell a la Fundació Castells Culturals de Catalunya perquè el restauri amb la condició que li reservi una sala que portarà el seu nom. L'any 2005 amb l'evident amenaça de ruïna l'Ajuntament va adquirir el castell amb el compromís de gestionar-ne la restauració. Ell 2006 s'endeguen les feines de rehabilitació i documentació, el 2008 es presenta el Pla director del projecte a càrrec de l'arquitecte Josep M. Esquius i el 2012 s'inaugura la primera fase del projecte. Des d'aquest moment el Castell torna a ser accessible i visitable. 93|94|98|85 45 1.1 1771 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28967 Sant Miquel de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-castellar PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.castelldecastellar.cat XI Refeta al segle XVIII-XIX Edifici d'una sola nau rectangular amb capelles laterals. El seu origen és del segle XI, i d'aquesta construcció romànica només es conserven les parets de la nau, i part de campanar, de torre quadrada i que dóna relleu i personalitat al conjunt. El campanar està decorat amb arcuacions llombardes als quatre costats. De les reformes del segle XV, època gòtica, només en resta una part del mur de migdia. Destruïda i construïda vàries vegades sobre les restes de l'antiga capella romànica, va ser refeta als segles XVIII i XIX, d'aquí la data de 1830 a la llinda de la porta d'entrada, que correspon a la restauració feta després de la guerra del Francès. 08002-35 Recinte del Castell de Castellar La primera menció sobre l'edifici és un document del segle X, encara que una mica dubtós, que anomena el castell de Castellar. La primera notícia fiable, però de Castellar, apareix en el testament de Seguí i el seu fill de l'any 1022 on s'explica que Castellar termeneja amb Seguers i Puigfarners. D'aquesta església en depenia com a sufragània les de Sant Julià de Puigfarners, Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (actualment del municipi dels Prats de Rei) i la de la Mare de Déu de les Coromines. Al segle XII era servida per 8 preveres i va tenir una gran zona d'influència per les seves sufragànies. Com totes les parròquies a més de les funcions pròpies de culte també tenia drets feudals com la primícia o bé la d'escrivania pública, per la qual el capellà assumia funcions notarials. Va ser saquejada a la Guerra del Francès i ho tornà a ser durant al Guerra Civil. Passat el conflicte bèl·lic a l'any 1941 els amos de Cal Benet en van pagar la restauració mentre que els de Cal Vendrell van pagar als treballadors. La gent del poble van comprar el sants nous el es van dur en processó a l'església: les noies van comprar la Puríssima, el nois l'Arcàngel Sant Miquel, les casades la Mare de Déu del Roser, els masovers de Comanroca Sant Antoni i l'amo de la Masia, van pagar Sant Isidre. (PARCERISAS 2013: 161). El culte es va mantenir fins els anys '50 quan es va tancar. A inicis del segle XX, Mn Gaspar Verdaguer, rector de Castellar, va compondre un himne en honor de Sant Miquel, recollit a PARCERISAS, 2000: 45 41.7279400,1.6493100 387663 4620452 08002 Aguilar de Segarra Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-3.jpg Legal Modern|Barroc|Contemporani|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Actualment no s'hi fa culte. 94|96|98|92 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28968 Rectoria de Sant Miquel de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-miquel-de-castellar <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, http://www.castelldecastellar.cat</p> XVIII Rehabilitat al segle XXI <p>Edifici rectangular amb planta baixa i primer pis amb l'entrada principal a la cara nord i coberta a dues aigües. Adossat a l'església de Sant Miquel de Castellar, està fet amb pedra de mida mitjana i petita, lleugerament escairades i lligades amb morter. Les pedres de majors dimensions estan a la part baixa de l'edifici, mentre que a mesura que guanya en alçada les pedres són més petites. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres escairades i ben treballades. A la façana de migdia hi ha adossat un porxo amb arcades. La construcció inclosa dins el recinte del castell, inclou també els 'horts de la Rectoria'.</p> 08002-36 Recinte Castell de Castellar <p>Tot i que l'edifici actual és del segle XVIII, fou construït sobre un d'anterior datat al segle XVI. Durant els últims anys la construcció ha estat rehabilitada i restaurada. Les pedres de la façana han estat rejuntades i la coberta, de teules, és completament nova. L'edifici fou adquirit per l'ajuntament l'any 2011 amb el propòsit de recuperar-lo,</p> 41.7279679,1.6493264 387664 4620455 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28968-foto-08002-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28968-foto-08002-36-2.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2020-07-07 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Fitxa 76 del Càtaleg de Masies. 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28969 Font del Castell de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-de-castellar XXI Aprofitant un petit pla davant un aflorament rocós, s'ha construït un mur de pedra seca, en forma de mitja circumferència, coronat amb lloses de pedra plana. En els extrems, té menor alçada, per tal es pugui aprofitar com a banc per seure i descansar. La part central té més alçada i just davant s'hi ha col·locat la font. Tot l'espai es troba pavimentat amb lloses de pedra plana. La font, situada al centre de l'espai i enganxada a la paret, és de ferro forjat i està pintada de color negre. Encara es pot llegir a la part baixa 'fundición dúctil Benito' nom de l'empresa subministradora 08002-37 Davant el castell, al Camí de la Riera de Maçana al Castell Després de les fases de rehabilitació del Castell, a l'exterior i per tal de millorar els serveis del recinte i l'arribada de visitants, s'instal·là una font d'aigua potable a peu del camí. 41.7282700,1.6485700 387602 4620489 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28969-foto-08002-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28969-foto-08002-37-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 119|98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28970 Font d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-daguilar XX Construcció feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s'aixeca un mur de 1.70 m d'alçada coronat per lloses de pedra planes. En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix 'Aguilar de Segarra portada d'aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983' La font està formada per una pila de pedra aguantada per un pilar circular. L'aixeta està col·locada directament a la paret, sota la placa. 08002-38 C/ Raval s/n Construïda amb motiu de la portada d'aigües al municipi el 1983, 41.7393200,1.6317100 386219 4621738 1983 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28970-foto-08002-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28970-foto-08002-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28970-foto-08002-38-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Rere la font, hi ha una petita senyalització, amb un perforador per marcar l'etapa. Circuit Permanent d'Orientació d'Aguilar. 119|98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28971 Nucli d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-daguilar XVIII-XIX Nucli situat al nord de la riera de Rajadell i limita al sud amb la serra de Còdol-rodon, al nord amb la Serra de la Vall, a l'oest amb el Puig Pedrós i finalment a l'est amb els petits nuclis de Plans i Cal Palomes. Té forma allargassada i està constituït per dos barris, el de l'Estació i el del Raval separats uns 900 m i units pel C/ del Raval. L'origen històric de nucli foren el castell del mateix nom, avui ensorrat, i l'antiga església parroquial amb advocació a Sant Andreu ja des del segle XII. Ambdós foren els elements aglutinadors de població, i a redós d'ells s'aixecà l'antic nucli, avui despoblat i on es conserven les restes del Castell algunes restes d'habitat, el cementiri Vell d'Aguilar o les antigues esglésies de Sant Andreu i Sant Miquel d'Aguilar per citar alguns elements. La importància d'aquest nucli d'origen medieval, queda palesa en l'existència del barri del Raval, l'origen del qual estaria associat amb el creixement urbà a les afores del castell d'Aguilar ja al segle XVIII. El nucli de l'Estació, com el seu propi nom indica, té origen a l'any 1913, quan aquesta va ser posada en servei. 08002-39 Sortida 114 de la C-25, després seguir indicacions, fins Aguilar. 41.7395100,1.6318900 386234 4621759 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28971-foto-08002-39-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28972 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal http://www.aguilardesegarra.cat/INICI/INICI.html XX L'Ajuntament està situat al Barri del Raval i ocupa l'edifici de les antigues escoles. Inclou una sala de cultura, utilitzada per reunions i conferències. A la planta baixa hi ha el dispensari i l'arxiu municipal mentre que al primer pis hi ha les dependències consistorials. L'arxiu municipal està compost per una sala tancada amb clau, on es conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals. 08002-40 Carrer del Raval s/n 41.7393200,1.6383500 386771 4621730 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28972-foto-08002-40-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Es troba al mateix edifici de l'Ajuntament. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28973 Camí de la Plana de Cal Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-plana-de-cal-cases Camí que segueix un traçat nord-sud travessant la zona central del terme municipal. Inicia el seu recorregut al camí dels Plans, al seu pas per la barriada de Sant Miquel. Des d'allà descendeix serpentejant entre camps de conreu, als quals proporciona accés. I és precisament entre camps de conreu on, després de poc menys d'1 km de traçat, aquest camí mor. El seu traçat és descendent de nord a sud, ja que comença a 530 m snm i acaba a la cota 500. 08002-41 Zona central del municipi 41.7449400,1.6271500 385850 4622368 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28973-foto-08002-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28973-foto-08002-41-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28974 Sant Miquel d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-daguilar PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XV La coberta es va canviar a inicis de la dècada de 1990. Església de planta rectangular i dimensions reduïdes (6,6 x 11,5 m) orientada a llevant. La porta original era a migdia, i estava adintellada. Aquesta porta fou tapiada posteriorment, i s'afegiren dos contraforts atalussats en aquest lateral. La nova porta fou oberta als peus de la nau, a l'extrem oest, també adintellada i amb la inscripció 'ALABAT SIE SANT M / 1714 [IHS] IQUeL' a la llinda. Per tant, tenim una possible data per a aquestes reformes. Al lateral nord hi ha un tercer contrafort, però aquest amb format d'arc. Les úniques obertures, a més de la porta, són un petit òcul situat a la vertical de la porta i una segona coincidint amb el contrafort atalussat que hi ha més a l'est. La coberta és a dues aigües, i al vèrtex que forma sobre la porta hi neix un petit campanar d'espadanya per a una sola campana o dues de superposades, que li manquen. La coberta ha estat refeta i aixecada recentment, com palesa la inscripció feta sobre el ciment fresc a la capçalera: 1992. L'aparell de l'església és de pedra desbastada amb morter que n'allisa les juntes. 08002-42 Barriada de Sant Miquel El document més antic que esmenta l'església de Sant Miguel és de 1496, i s'hi esmenta que tenia cementiri. L'església, situada just al pla sota el castell i l'església (Sant Andreu) d'Aguilar, sembla haver-hi competit al llarg del temps. En tenim un exemple a finals del segle XVIII, quan un tumult ensorrà la coberta de Sant Andreu. Els parroquians proposaren traslladar la parroquialitat a Sant Miquel, i tot i que el bisbat decidí refer l'església de Sant Andreu, les obres trigaren dècades. Possiblement Sant Miquel va acollir els parroquians en aquest impàs, fet que podria coincidir amb unes importants obres documentades a finals del segle XVIII a Sant Miquel (PARCERISAS, 2000: 40). L'any 1936, l'assalt que inutilitzà definitivament l'església de Sant Andreu del castell va fer recaure la parroquialitat en Sant Miquel, que ho fou fins l'any 1949, quan es consagrà la nova església de Sant Andreu al pla. 41.7477200,1.6283700 385956 4622676 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28974-foto-08002-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28974-foto-08002-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28974-foto-08002-42-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28975 Can Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases XIII Algunes de les reformes fetes han alterat notablement la fesomia de la casa. Casa de planta rectangular (14 x 21 m), amb planta baixa i dos pisos, a la qual s'hi ha fet reformes i s'hi ha anat afegint annexes. Les façanes principals són les de migdia i llevant. La de migdia, que es troba en un vessant amb cadència vers llevant, té una finestra rectangular, una porta adintellada al centre i una gran porta de garatge també adintellada. Aquesta planta és la única en la qual s'ha deixat al descobert l'aparell de pedra, de blocs mitjans i grans desbastats i amb les juntes repassades amb ciment, i amb grans pedres escairades a les obertures. Al primer pis hi ha dos balcons i un gran finestral amb barana, tot i que no sobresurt de la línia de façana. Els brancals de totes tres obertures són de maons, i les llindes s'han reforçat amb bigues de formigó. La façana, a aquest nivell, manté l'arrebossat original. Al segon pis, just sota el ràfec de la coberta, hi ha dues obertures petites i una tercera notablement més ampla. A la façana de llevant no hi ha obertures en planta baixa. Al primer pis hi trobem tres finestres rectangulars amb peces de pedra ben treballada que devien ser les originals d'aquest punt. Posteriorment, s'hi van intercalar quatre balcons com els de migdia, utilitzant maó i formigó. Finalment, al segon pis s'aprofita la major distància amb el ràfec (doncs és a doble vessant, cap a sud i nord) tot emplaçant-hi una finestra, dos balcons (amb barana rasant a la façana) i una segona finestra. 08002-43 A les afores de la barriada de Sant Miquel, a la falda del Castell d'Aguilar. 41.7485000,1.6292900 386034 4622761 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28976 Camí de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castellar Pista de muntanya que, al llarg dels seus prop de 3,3 km travessa bona part de l'extrem nord-est del terme. El seu recorregut s'inicia a la Casanova de Centelles (actualment dues cases, Cal Casimiro i Cal Ramon), arran del camí dels Plans. Des d'aquest punt, a 545 m snm, el camí es dirigeix cap al sud-est, entre camps de conreu i boscos, pujant lleument fins assolir una cota màxima de 574 m a l'alçada del bosc de la Boïga. A partir d'aquí, el camí inicia un seguit de ziga-zagues molt pronunciades destinades a repartir el desnivell descendent, que a la costa de Cal Maçana esdevé molt pronunciat fins arribar al peu de la C-25, que es troba a 420 m snm. En tot el seu traçat el ferm és de terra compactada, i cal fer notar que en els trams més inclinats hi són freqüents les pedres procedents de les esllavissades. 08002-44 A la zona central de l'est del municipi 41.7359400,1.6604500 388603 4621326 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28976-foto-08002-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28976-foto-08002-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28976-foto-08002-44-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28977 Molí nou de Can Vila, la Serradora https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-can-vila-la-serradora PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVIII L'edifici mostra reformes recents. Edifici situat a la confluència del Torrent Bo amb la Riera de Rajadell, per aprofitar-ne l'aigua com a força motriu. És de planta quadrangular format per diversos cossos reformats i ampliats al llarg del temps, essent-ne l'original la part situada més a ponent. Aquest edifici, amb coberta a dues aigües, mostra diverses obertures de mida petita al primer pis i el segon. A més de diversos coberts separats de l'edifici principal, just al nord del cos original s'hi conserva la bassa utilitzada com a força motora del molí en les seves diverses ocupacions prèvies. 08002-45 Arran de la Riera de Rajadell, a l'espai entre les carreteres N-141g i C-25 A la propietat de Cal Vila hi havia hagut dos molins: el vell, d'origen medieval, fou reconstruit l'any 1717; el nou (en el qual se centra aquesta fitxa) fou bastit el 1773. Tot i que avui en dia és utilitzat com a habitatge (amb aquest motiu fou ampliat l'any 1901 i ha estat reformat més recentment), havia estat inicialment un molí fariner, transformat posteriorment en serradora. Una llinda de l'edifici a la que no hem tingut accés en l'elaboració d'aquest Mapa de Patrimoni recull la data de 1773, que probablement cal atribuir a una reforma més que no a un moment fundacional. 41.7376100,1.6236800 385548 4621559 1773 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'accés al recinte on hi ha l'edifici és restringit, de manera que alguns elements no s'han pogut observar amb detall. 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28978 Pont a la Riera de Rajadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-a-la-riera-de-rajadell PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SÁNCHEZ CAMPOY, E. (2012): Memòria d'estudi i documentació d'un pont a la riera de Rajadell (Pont de l'estació d'Aguilar de Segarra, Bages). Obra desdoblament carretera C-25. Memòria núm. 11190 XX Arranjat recentment. S'hi ha afegit baranes de seguretat. Pont sobre la riera de Rajadell construït en pedra i paredat encofrat, amb pedres ben treballades per formar les dovelles d'un únic arc de mig punt. L'obra té 21,50 m de llarg i 3,60 m d'amplada, i l'arc té 12,90 m de llum. El seu traçat dóna continuïtat al camí que uneix Cal Vendrell amb el barri de l'estació de ferrocarril. 08002-46 Sobre la Riera de Rajadell, gairebé sota un viaducte de la C-25. La seva construcció fou motivada per la inauguració, l'any 1913, de l'estació de ferrocarril d'Aguilar, ja que obria la possibilitat de transportar fusta amb trens de mercaderies i calia facilitar-hi l'accés. 41.7374000,1.6217000 385383 4621539 1913 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28978-foto-08002-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28978-foto-08002-46-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28979 Mas del Caus https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-caus PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XIII L'edifici està en un punt molt avançat d'enrunament, i la vegetació també hi va guanyant espai, fins el punt que també ha esborrat el camí d'accés. Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana que mostra una fesomia menys modificada (i alhora té més interès arquitectònic) és la de llevant. En primer lloc hi trobem un cos avançat de l'edifici, amb planta baixa i primer pis. La porta, amb arc de mig punt, té a la clau la inscripció 'J. R. O. / 1894', i dóna accés a un espai rectangular cobert amb volta de canó. Més endavant (seguint la façana cap al nord-est), hi ha un pati al qual s'accedeix per una porta a la qual hi ha gravada la data de 1803. La façana de la casa que dóna a aquest espai té en planta baixa un porxo amb dos arcs de mig punt que descansen en un pilar quadrat. Al primer pis, una galeria també amb dos arcs dóna claror a l'habitatge. De manera general, els espais de la planta baixa corresponen a zones de treball, emmagatzematge, i estabulació d'animals, mentre que a la primera planta hi ha l'habitatge. L'aparell és generalment de pedra vista lligada amb morter, amb grans carreus als elements arquitectònics. A les ampliacions s'hi introdueix l'ús de maons, i conserven arrebossats i pintura als espais interiors. 08002-47 A la riba dreta de la Riera de Rajadell, molt a prop del km 115 de la C-25. El mas està documentat al segle XIII i també en el fogatge de 1365, quan hi vivia G. Athalà de Çaus o Caus. També consta al capbreu de 1649. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. 41.7380000,1.6142200 384762 4621615 08002 Aguilar de Segarra Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28980 Cal Bacardit https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacardit PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVII L'edifici ha estat reformat recentment. Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa i dos pisos, cadascun dels quals amb tres obertures ben distribuïdes. A la planta baixa, un gran portal adintellat ocupa la posició central, amb la següent inscripció a la llinda: 'ISIDRO / PALOMAS / Y MAS / AY 1884'. A banda i banda, hi ha sengles finestres rectangulars. Al primer pis hi ha tres balcons rectangulars, i a la segona planta hi ha un ampli finestral central coronat per un arc de mig punt (l'única obertura d'aquesta mena) flanquejat per dues petites finestres com les de la planta baixa. La coberta, a dues aigües, corona l'edifici. L'aparell és generalment de pedra vista (que probablement anava arrebossada originàriament) desbastada lligada amb morter, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. A la façana de llevant de l'edifici s'hi adossa un mur (que podia haver estat la façana d'un annex, actualment tan sols un mur perimetral) a la porta del qual hi ha una llinda ben treballada amb la inscripció 'ISIDRO . PALOMAS . Y . MAS . AN . 1889'. Davant de la façana principal hi ha un jardí, al voltant del qual hi ha una pallissa actualment adaptada com a habitatge i una barraca de vinya de planta circular. 08002-48 Entre les carreteres C-25 i N-141b El mas està documentat al capbreu de 1649 (amb el nom de Bacardit de Lloteres), tot i que és probable que tingués un origen anterior. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. Sobre el personatge anomenat a totes dues inscripcions, es tracta del propietari que comprà la casa l'any 1881 per 30.000 pessetes. Procedent d'una família de masovers, en poques generacions els Palomas havien anat assentant-se i comprant propietats a la zona, aixecant rumors que atribuïen el seu enriquiment a que havien trobat un tresor amagat (PARCERISAS, 2000: 178). 41.7390800,1.6064900 384121 4621745 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28981 Camí Cal Generós a Cal Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-cal-generos-a-cal-prat Pista de muntanya de poc més de 2 km. Parteix del límit amb el terme municipal dels Prats de Rei, a les proximitats de la casa de Cal Generós. El seu recorregut és gairebé tot de descens continuat, ja que el terreny decanta cap a la Riera de Rajadell: de la cota inicial de 656 m snm s'arriba a una mínima (al pas de la Riera) de 492, per remuntar fins els 500 en el tram final. En tot el seu traçat el ferm és de terra compactada, i va fent ziga-zagues entre camps aterrassats i zones boscoses. Parteix de la ja esmentada casa de Cal Generós (els Prats de Rei), passa per Cal Ton del Met, la Caseta i acaba a Cal Prat. 08002-49 Part central de la franja oest del terme. 41.7353100,1.5917300 382887 4621347 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28981-foto-08002-49-1.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
28982 Cal Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prat PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVIII Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-est, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt al qual s'hi accedeix per una escala (de tres graons) de pedra. A la dreta del portal hi ha un finestró quadrat. Al primer pis hi ha un balcó central (a la llinda de la qual hi ha la data 1732) i una finestra a la dreta. Sota coberta, a dues aigües, hi ha dues petites finestres. La visió de la part esquerra d'aquesta façana es veu obstaculitzada degut a que s'hi va adossar un edifici de planta baixa més primer pis. Just al punt de connexió entre ambdós cossos s'hi deixà un passatge amb coberta de volta de canó, que va configurar un nou límit entre l'exterior i una era interior. L'aparell és de maçoneria arrebossada, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. 08002-50 Entre les carreteres C-25 i N-141b Cal Prat no surt esmentada al cadastre de 1716, de manera que es devia construir entre aquell any i el 1732 referenciat en una llinda. Prèviament, però, hi ha constància al lloc del Mas Vallverd al segle XIII, com a part de la Quadra de Vilanova. 41.7400200,1.5991400 383512 4621860 1732 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-12-12 04:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 194,88 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/