Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
28995 | Cal Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caselles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Recentment reformat | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta de dues vessants. L'aparell és de pedra vista rejuntada, tot i que es poden veure restes de l'arrebossat que devia cobrir tota la façana llevat dels carreus ben tallats de les obertures i les cantonades. Alguns dels cossos annexes (coberts) i la pallissa situada uns metres al sud del conjunt, han estat reformats recentment. | 08002-63 | A la franja de llevant del terme, entre el puig de Caselles i la Riera de Grevalosa | Al segle XVI era conegut com a Mas de la Vall Sobirana. L'establiment de la família dels Caselles va fer que n'acabés prenent el nom. Apareix citat al cadastre de 1716. | 41.7117300,1.6427300 | 387087 | 4618661 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
29011 | Festa Major de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-coromines | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres. | 08002-79 | Plaça de les Coromines | La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||
29024 | Les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/les-caramelles-daguilar-de-segarra/video/5757396/ | Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones. | 08002-92 | Tot el municipi | Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes' | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||
29043 | Bosc de l'Obaga de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-de-lestrada | Ortega y Espinós, Jose. Historia de las Escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas célebres ladrones y bandoleros. Barcelona, 1876 | Aguilar de Segarra té una superfície forestal de 2.763 ha aproximadament, que representen un 64.2% de la superfície total del municipi. El Bosc de l'obaga de l'Estrada s'estén al sud del municipi al llarg d'uns 3 km en direcció nord-est sud-oest i té una amplada aproximada d'uns 400 m. Per la banda nord està vorejat pel Torrent de l'Obaga de l'Estrada i al sud per la Carena de l'Estrada. En ambdós extrems hi ha un camí rural que permet resseguir el perímetre de l'arbreda. La vegetació natural del bosc és els pins i roures amb presència d'alzines en alguns indrets, que defineixen un bosc espès de pinassa i roure amb sotabosc de boixedes. És una de les àrees boscoses de més extensió del municipi, i a banda del seu valor paisatgístic, també té el seu valor ecològic, ja que representa un ecosistema complex, hàbitat d'animals, modulador de fluxos hidrològics i conservador del sòl. | 08002-111 | Entre la carena i el torrent de l'obaga de l'Estrada | Aquest bosc s'anomenava antigament el Ginebral, pertanyia a Can Ribera i pagava un cens especial a l'església de Puigfarner. Al segle XIX va ser un lloc de refugi i amagatall de les partides carlines. Als anys 40 del segle XX hi feien estada els maquis. | 41.7088900,1.6024500 | 383731 | 4618399 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Es vorejat pel GR-7 (etapa 11) per la seva banda sud i nord est. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
29046 | Torre del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-grauet | <p>CLARET I TARDA, J. M. 'Base d'una torre circular'. Portaveu del Centre Excursionista Montserrat. 4, p.4. DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. Vol. II. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.60. DAURA, J.; GALOBART, J. 'Ruïnes d'una construcció prop del Grauet'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.96.</p> | No s'ha pogut constrastar. | <p>D'acord amb la informació de la fitxa de l'inventari de Patrimoni cultural Immoble Patrimoni arqueològic, revisada el 2010, se sap que el jaciment correspon a una construcció circular d'uns 5,50 m de diàmetre i uns 1,50 m d'alçada en força mal estat de conservació. El mur, d'un metre d'amplada, està fet amb pedres de mida gran definint filades relativament regulars. En aquest mateix document s'apuntava que tot i anomenar-se popularment torre, el seu emplaçament, en una zona baixa sobre la riera de Maçana, no li atorga una clara funció de vigilància o control del territori, pel que podria tractar-se d'algun altre tipus d'estructura. Per les característiques morfològiques de les restes conservades, sembla que es podria adscriure l'estructura a l'edat mitjana, però de manera molt genèrica, i sense afinar en les cronologies. Durant la realització d'aquest mapa de patrimoni no es van poder localitzar les restes, ja que els entorns són una zona de producció apícola amb diverses arnes d'abelles.</p> | 08002-114 | Nucli de Castellar, al sud est del terme, per la N-141g al km 2.9 s'agafa un desviament. | 41.7109500,1.6208000 | 385261 | 4618603 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
29048 | Túmul funerari de la Vall de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-funerari-de-la-vall-de-macana | No s'ha pogut contrastar | <p>La informació d'aquest element (obtinguda a partir del catàleg de Béns a protegir del POUM) és molt limitada i inexacta, que diu textualment 'Monument sepulcral en forma de muntanyeta que forma el lloc d'enterrament amb la mateixa terra excavada per a la tomba un cop els cadàvers estaven inhumats'. A banda d'això les coordenades estaven malament. Partint de la base que es es trobava relativament a prop de la sepultura del Grauet es van prospectar els camps al seu entorn i a més es va consultar alguns veïns però no s''ha pogut localitzar. Malauradament no podem aportar més informació sobre aquest element.</p> | 08002-116 | A l'oest de la Capella de la Mare de Déu del Grauet | 41.7085700,1.6143000 | 384716 | 4618348 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
29053 | Ball de la coca de Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca-de-festa-major | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.dansesvives.cat/?q=node/4088 | Es tracta d'un ball que s'ha anat transmetent de generació en generació, i es balla amb motiu de la festa major del nucli de Castellar, que té lloc el primer diumenge d'Agost. La casa que protagonitzarà el ball, triada seguint un torn rotatori, ha de fer (o bé els fa fer) la coca i els panets de Sant Esteve. Després de celebrar-se la missa a la capella de Sant Esteve es reparteixen els panets i es beneeix la coca. A la tarda es fa el ball de la coca, que obre una parella (home i dona) de la casa elegida. A la mitja part del ball se sorteja la coca entre aquells que hagin comprat números després de la missa o durant el ball mateix. La música del ball va a càrrec de l'orquestra contractada pel ball de festa major, i no s'hi requereix cap indumentària específica. | 08002-121 | Plaça de Castellar | En el passat, era el Prior de la Confraria de Sant Esteve el que ballava amb la filla o la dona del propietari (tret imprescindible) de la casa que pastava la coca. Un cop acabat el ball, la coca era subhastada i la quantitat recollida es donava a l'església. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Inventariat al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya (CPF) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
29054 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets | XIX | Els Pastorets, és una representació teatral típica de les festes nadalenques popular a molts indrets de Catalunya. A Aguilar, es representa durant la festa de Nadal per la canalla del municipi i al centre social davant tota la població. L'argument de l'obra es construeix a partir de tres histories, la cerca de la posada per Josep i Maria i el naixement de Jesús, la segona part es centre en la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, més còmica i costumista està centrada en els pastors | 08002-122 | C/ Raval s/n | Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal. Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle XV, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. Les obres més populars són L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies, del 1903; Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres, del 1916, i La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, del 1954. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||
29057 | Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon. | 08002-125 | 41.7410300,1.6135500 | 384712 | 4621952 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||||
29058 | Rondalla de la Pedra dreta de Can Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-can-codol-rodon | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | La seva publicació en garanteix la conservació. | <p>Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 19, explica l'origen mític de la pedra de Còdol-rodon (que dóna nom a un mas i tota la seva àrea). La gent d'Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que els uns i els altres es van llençar de tot. La taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d'Aguilar la van recollir i la van clavar verticalment, donant origen al menhir de Cal Giralt. Així mateix, un paller dels d'Aguilar havia acabat a dalt de Còdol-rodon, que també se'l van quedar, i amb el temps va esdevenir de pedra.</p> | 08002-126 | 41.7301200,1.6087100 | 384290 | 4620748 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-01-17 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||||
29059 | Història del llibre del Lluís Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-llibre-del-lluis-serrador | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 272, explica que en Lluís, de la Serradora, tenia un llibre màgic del qual feia un mal ús. Una nit es va presentar a la fàbrica dels fadrins de Cal Vendrell. Va apagar els llums i, il·luminat amb un ciri, va començar a llegir el llibre, amb l'efecte que va prendre control de la ment del vigilant obligant-lo a desvestir-se. Va apagar el ciri, i l'encanteri es va desfer. La història va córrer, i les noies que treballaven a la fàbrica van parar molt de compte a partir de llavors de tornar ràpidament a casa quan plegaven de la feina, per por que en Lluís les obligués a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. Sembla, doncs, una història moralitzant en la qual, atiant una por, es pretén esmolar la cautela de les noies. | 08002-127 | 41.7376100,1.6236800 | 385548 | 4621559 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||
29060 | Història del captaire misteriós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-captaire-misterios | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una història familiar, recollida a PARCERISAS, 2000: 272-273, explica l'aparició d'una persona desconeguda, aparentment amb el do de la clarividència. La història comença a Cal Ramon, on hi havia un nen de 10 anys que vivia postrat en un llit per una paràlisi. Una nit de tempesta, va picar a la porta un captaire demanant caritat. La mestressa li va respondre que no n'hi podia donar, perquè a casa hi havia un nen malalt i necessitaven els diners per costejar les seves cures. El captaire va demanar veure el nen, i immediatament va assegurar que es posaria bé. La mestressa, agraïda per les paraules de consol, va oferir un llit al captaire perquè hi passés la nit. L'home ho va refusar i, davant la insistència de la mestressa per gratificar-lo, li va demanar que si el nen es recuperava li donés 100 duros per fer-se un vestit de vellut. La dona va acceptar, i el captaire va marxar just quan va acabar la tempesta. El nen es va recuperar, i la dona va aconseguir i guardar tota la seva vida els 100 duros esperant la tornada del captaire, que mai més no va tornar a aparèixer. | 08002-128 | 41.7430500,1.6521400 | 387924 | 4622126 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||
29061 | Història de la màgia de Cal Llema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-la-magia-de-cal-llema | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Història d'uns fets succeïts l'any 1948 a la casa de Cal Llema, recordats a la contrada i recollits a PARCERISAS, 2000: 273-274. El mes de desembre de 1947, havia mort l'àvia de la casa. L'intens fred i els efectes d'una nevada van fer que el mossèn de Castellar, tot i que li van demanar que acudís a la casa, s'hi negués. Van acudir, llavors, al mossèn d'Aguilar, que hi va acudir i va oficiar els funerals. Arribada la primavera de 1948, van començar a aparèixer animals morts a la casa, tots ells amb un tall al coll. Inicialment semblava obra d'unes rates, posteriorment els va semblar que era obra d'una mostela esmunyedissa. Amb tot, les morts seguien, i l'amo de la casa feia guàrdia amb l'escopeta per capturar-ne l'autor. Mentre mirava fixament un gran gall, pensant que la bèstia culpable de tot plegat no podria amb ell, el gall va batre les ales i va caure agonitzant, també amb un tall al coll. Davant del neguit que sentien, van anar a cercar al capellà, li van explicar el que succeïa i els va acompanyar de tornada a beneir els corrals. A partir d'aquell moment, els corrals van quedar tranquils, però va ser a dins de la casa que van començar a passar fets inexplicables: coses que apareixien canviades de lloc o diferents de com les havien deixades, coses que queien inexplicablement, objectes que sortien disparats dels calaixos... Un dia, les noies que ajudaven a fer tasques a la casa anaven de camí amb una mula. Un home que llegia un llibre els va demanar si la mula estava bé, i tot i que li van respondre que sí, els va dir que potser demà seria morta. Van explicar a la casa el que els havia passat, i tot i que van buscar l'home del llibre arreu, ningú no el va poder trobar. Van demanar ajuda de nou al capellà, que va beneir la casa i els va recomanar que aquelles noies no hi tornessin. Ho van fer així, i l'enrenou es va acabar. | 08002-129 | 41.7078800,1.6455600 | 387316 | 4618230 | 1948 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
29062 | Goigs de Sant Andreu Apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-apostol | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XXI | La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vic)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats' El gravat representa una imatge del sant sense ornaments. L'orla és amb motius geomètrics. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 14 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració, sota la qual s'inclou la partitura. Finalment, al peu (i fora de l'orla), se n'especifica la data d'edició: maig de 2009. No es fa referència, en canvi, a la impremta. | 08002-130 | Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 2009 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Lletra i música de Mn. Antoni Malats | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. Malgrat que l'edició consultada sigui datada de 2009, tenen origen als anys 30 del segle XX (fitxa 131). | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
29064 | Goigs de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir Sant Esteve que se veneran en Castella de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor vista zenitalment) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius florals. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta i llibreria Roca, 1953. | 08002-132 | L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1953 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
29065 | Goigs de Sant Esteve (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-2 | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten per la missa de Sant Esteve, a l'hivern. | Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir S. Esteve que se veneran en Castellà de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor amb tija i fulles lanceolades) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius linials, amb un eix central de punts i fulles. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta de Josep Roca, 1941. | 08002-133 | L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1941 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
29066 | Goigs de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-antoni-de-padua | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera ' Goigs en lloança de Sant Antoni de Pàdua que es venera a la capella de la masia de Cal Vers (Can Vila) d'Aguilar de Segarra'. Per sobre de la capçalera, hi ha el gravat del Sant, entre núvols, sostenint a Jesús infant i unes flors. Als seus peus, la inscripció 'ST ANTONI DE PADVA', i la representació d'una església. A ambdós costats del gravat, ornaments de gerros amb flors. L'orla és una sanefa amb motius geomètrics. El text, a 2 columnes (sense corondells) consta d'entrada i 7 estrofes, sense tornada. Al peu, conclou amb una oració. Al revers, sense orla, hi ha la partitura encapçalada per les dades d'autoria: 'Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs'. Finalment, al peu, hi consta que es tracta de la 1a. Edició, de l'any 2003. | 08002-134 | La capella de Sant Antoni de Pàdua, del mas de Can Vila, està documentada des de l'any 1707. | 41.7404500,1.6219000 | 385405 | 4621877 | 2003 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29066-foto-08002-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
29067 | Goigs de Nostra Senyora del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Senyora del Grauet'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant i unes flors, als peus de la qual hi ha una representació d'una església amb campanar d'espadanya. A ambdós costats del gravat s'hi llegeix 'SUFRAGANIA DE MASSANA COMARCA D'IGUALADA', i hi ha ornaments geomètrics. L'orla és amb motius vegetals (cal remarcar que tant els ornaments com l'orla són a tinta blava). El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, encara dins l'orla, s'acrediten les autories: 'Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau'. No hi consta l'any d'impressió. | 08002-135 | La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
29068 | Goigs de Nostra Senyora del Grauet (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet-2 | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Sra. del Grauhet sufragània de Massana'. Partint aquest text en dos hi ha el gravat, que representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius geomètrics que es troben als quatre angles formant sengles creus. El text, a 2 columnes (amb corondell) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, fora de l'orla, s'esmenta la Impremta Vives, de Manresa, sense cap esment a l'autor ni a l'any. | 08002-136 | La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
29072 | Font del Baumer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-baumer | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Cobert de malesa. | A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font, que capta l'aigua que es filtra sota una gran roca dins un dipòsit de pedra seca, des del qual raja per un broc de ferro fins una petita pica de pedra. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no es va localitzar la font, a causa de la frondositat de la vegetació (especialment del sotabosc i esbarzers) que cobreix els accessos. | 08002-140 | A l'Obaga de Cal Vendrell, a poca distància de la Riera de Rajadell | 41.7361500,1.6265500 | 385784 | 4621393 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
29083 | Font del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-colomer | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de raig situada sota una balma de pedra. | 08002-151 | A les proximitats de la riera de la Grevalosa. | 41.7202800,1.6426500 | 387095 | 4619610 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | No va ser localitzada durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural local, possiblement degut a un error en les coordenades. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
29084 | L'aigua sanadora de la Font dels Peuets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | La seva publicació en garanteix la conservació. | A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font. | 08002-152 | Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer | 41.7252500,1.6609600 | 388627 | 4620138 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||
29085 | Bosc del Torrent de Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-torrent-de-cal-pere | Zona boscosa situada al nord-est de les Coromines, on els vessants formen diversos torrents que aboquen cap al Torrent de Seguers. Entre ells, el torrent de cal Pere forma una zona d'obaga caracteritzada per vegetació de ribera en la qual predominen els pollancres i els aurons, amb pins als marges més elevats i insolats. El torrent forma una esquerda en el terreny, en la que forma gorgs i petits salts d'aigua. En un d'aquests gorgs s'hi ubica la Font del Ferro. | 08002-153 | A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. | 41.7228800,1.5871300 | 382482 | 4619973 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29085-foto-08002-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29085-foto-08002-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||
29090 | Festa Major de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. Al nucli de Castellar, la Festa Major se celebra el primer diumenge d'agost, en Honor a Sant Esteve i a més s'ha recuperat el Ball de la Coca, amb repartiment de panet i coca inclosos. La Festa Major petita és el 15 de maig en honor a Sant Isidre. | 08002-158 | Plaça de Castellar | La festa de Sant Esteve, a Castellar, per comptes de l'estiu es feia l'endemà de Nadal. Era la festa major de Cal Ferrer. Es feia missa concelebrada a la capella i es cantaven els goigs al Sant. Després es ballava la coca a fora i sembla que antigament s'havia fet a la sala de Cal Ferrer. Es posaven paradetes a l'exterior, es jugava a bitlles, als dards i a cartes... (PARCERISSES 2000: 264) A castellar també s'hi havia format un quartet de musics que tocaven a l'església als balls. El quartet de Castellar. | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
29091 | Festa Major d'Aguilar de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-daguilar-de-segarra | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament ha estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. El nucli d'Aguilar, celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre en honor a Sant Andreu, patró de la Parròquia. La Festa Major petita, és el 2n diumenge de maig en honor a Sant Miquel. | 08002-159 | Plaça d'Aguilar | La Festa Major d'Aguilar s'havia celebrat el darrer diumenge d'agost, però es va canviar perquè no coincidís amb la de Manresa. | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
29027 | Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-2 | Només se'n conserva la base, mentre que la part superior de l'alçat i la coberta estan ensorrats. | Barraca de pedra de planta rectangular (2 x 4 m), amb l'obertura orientada al sud-est, de la qual se'n conserven 50 cm d'alçada. La resta del parament (amb la tècnica de pedra seca, amb blocs ben treballats als angles) i la coberta estan ensorrats. | 08002-95 | A l'extrem sud-est del terme | 41.7218600,1.6594900 | 388499 | 4619764 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29027-foto-08002-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29027-foto-08002-95-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 12319 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
29030 | Barraca de pedra seca de Cal Semís. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-cal-semis | La coberta està força malmesa, així com part de l'alçat. | Barraca de pedra de planta circular (2,8 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia. | 08002-98 | Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran | 41.7281500,1.6278200 | 385876 | 4620503 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29030-foto-08002-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29030-foto-08002-98-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 13156 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
29031 | Barraca de pedra seca del Pla Gran. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pla-gran | El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables. | Barraca de pedra de planta circular (3,25 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia. El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables. Cal destacar-ne un encaix practicat en un dels brancals de la porta, que sembla fet per tal de passar-hi una barra per tancar. En especial, però, cal fer esment de dues pedres del parament interior amb un nombre elevat d'esgrafiats lineals, que semblen fets per comptar coses (com, tal vegada, el pas dels dies). | 08002-99 | Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran | 41.7283800,1.6301500 | 386070 | 4620526 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29031-foto-08002-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29031-foto-08002-99-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 13157 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
29035 | Barraca pou de Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-pou-de-cal-benet | Construcció en pedra seca de planta circular. Tot i que exteriorment recorda el format d'una barraca de pedra seca, se'n diferencia per diversos elements. En promer lloc, l'obertura (orientada a migdia) no és una porta, ja que consta d'un ampit. Així mateix, està mancada de coberta (tot i que potser originàriament n'havia tingut), de manera que és visible una travessa de fusta de la qual penja la corriola per fer baixar la galleda. Finalment, a l'interior hi ha el pou de cos cilíndric que baixa fins la capa freàtica. A la part superior, en un dels costats interns, hi ha una petita pica encastada al mur per desar-hi la galleda. | 08002-103 | Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada | 41.7174900,1.6185200 | 385083 | 4619332 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29035-foto-08002-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29035-foto-08002-103-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
29052 | Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarès Nou 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-2 | <p>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net</p> | XIX | No contrastable. | <p>Construcció original de pedra seca, de planta quadrada i parcialment enderrocada. La informació d'aquest element es obtinguda de la viquipedra però durant la realització del mapa de Patrimoni no es va localitzar, amb el que no podem aportar més detalls del seu estat actual.</p> | 08002-120 | Al sud del tros del canonge i del camí de cal Pallarès Nou. | <p>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.7665500,1.6223700 | 385491 | 4624774 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29052-foto-08002-120-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5955 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||
29056 | Himne d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-daguilar | XIX | <p>L'himne és un text narratiu normalment cantat, creat per creients d'una religió, igual que l'oda, que expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació. En aquest cas particular, l'himne fou escrit per Mossèn Jaume Montanyà i Castellar, rector de Sant Andreu d'Aguilar. A continuació en reproduïm íntegrament el text: 'Poble nostre, poble nostre Aguilar molt estimat, tu coneixes l'abraçada que ens abranda l'amistat. Tu ets el símbol, tu ets l'entranya, tu els la força i el caliu dels que a frec de la muntanya hem bastit el nostre niu. Prop del pla i prop de la riba, ennobleixes el país, de la nostra dolça terra ets un tros de paradís. Visca sempre Catalunya, terra nostra immortal. Visca sempre el nostre poble, visca, visca, Aguilar.'.</p> | 08002-124 | Parròquia de Sant Andreu d'Aguilar | 41.7279400,1.6493100 | 387663 | 4620452 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29056-foto-08002-124-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Mossèn Gaspar Verdaguer | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
29070 | Font de Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-trullas | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | La vegetació cobreix pràcticament del tot la font. La porta està molt deteriorada. | Font situada dins la llera d'un dels torrents que tributa al Torrent Bo. La construcció, molt ocultada per la vegetació, està feta amb pedra seca, amb un frontal (orientat a sud-est) quadrangular i un remat posterior semicircular. La coberta, molt semblant a les de les barraques agrícoles de pedra seca, està feta amb falsa cúpula per acostament de filades. L'única obertura, a la part frontal, és quadrangular i està tapada amb un porticó de fusta. A l'interior, un pou (del qual no se'n pot aproximar la fondària) és l'encarregat de captar l'aigua dels nivells freàtics. | 08002-138 | A l'extrem nord del terme municipal d'Aguilar de Segarra. | 41.7591300,1.6196100 | 385248 | 4623954 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29070-foto-08002-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29070-foto-08002-138-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | A Duocastella, 2000, s'esmenta que la qualitat de l'aigua d'aquesta font no és gaire bona. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
29071 | Font dels Pouets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pouets | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Possiblement destruïda pel condicionament d'una bassa. | A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font de clot amb un broc de ferro que raja dins d'una pica de pedra que, al seu torn, alimenta una bassa. En el moment de la visita, però, no es va localitzar aquesta estructura. En canvi, hi ha una gran bassa rectangular (impermeabilitzada amb materials plàstics i alimentada per un tub de goma), la construcció i posteriors arranjaments de la qual poden haver destruït o ocultat la font original. | 08002-139 | Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer | 41.7252500,1.6609600 | 388627 | 4620138 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29071-foto-08002-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29071-foto-08002-139-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | A la publicació referida, apareix com a Font dels Peuets. La tradició oral parla de les qualitats sanadores de l'aigua d'aquesta font. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
29073 | Font de Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-fuster | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot adossada al marge de pedra seca d'un bancal. Un petit mur paral·lel a aquest fa possible que entre ambdós s'hi travin blocs de pedra llargs i ben escairats, formant unes escales que davallen fins l'aigua i un sostre en rampa. Exteriorment, la font té planta rectangular, amb la part més elevada (on hi ha l'entrada) orientada a l'oest i la resta en pendent cap a l'est. La llinda que tanca l'entrada té una inscripció difícilment llegible per la proliferació d'algues i líquens. Un encaix quadrat al petit muret de l'estructura revela que havia tingut una porta o una reixa. | 08002-141 | A mig camí entre Cal Fuster i la Figuera. | 41.7622900,1.6175000 | 385078 | 4624308 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29073-foto-08002-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29073-foto-08002-141-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
29075 | Font de Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ribera | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot excavada sota el mur de pedra seca d'un bancal, que es nodreix de l'aigua procedent d'un bassal que es forma dins la mateixa peça de terra. L'obertura, orientada a migdia, és irregular, i queda en bona part emmascarada per la vegetació. | 08002-143 | Entre Cal Ribera i Cal Pepa | 41.7117600,1.5936100 | 383001 | 4618730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29075-foto-08002-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29075-foto-08002-143-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
29076 | Font de Comanroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comanroca | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot perfilada i parcialment coberta per una estructura de pedra seca. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir degut a la prohibició d'accés a la finca. | 08002-144 | Al vessant que va del cim de Caselles a la Riera de Maçana. | 41.7143000,1.6296100 | 386000 | 4618963 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
29077 | Font de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferro | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Hi ha algunes (poques) restes de deixalles acumulades. | Font de raig situada dins l'escletxa oberta pel Torrent de Cal Pere, arran d'una petita balma. En un punt on el torrent s'eixampla i forma una bassa, un broc metàl·lic recolzat sobre una teula sobresurt d'un perfil d'argila. | 08002-145 | A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. | 41.7228800,1.5871300 | 382482 | 4619973 | 08002 | Aguilar de Segarra | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
29078 | Font de l'Obaga de Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobaga-de-cal-vendrell | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de raig que parteix d'un tall al vessant de la muntanya, refermat per un mur de pedra seca, del qual surt el broc metàl·lic. Just sota el raig hi ha una pedra trapezoïdal per la qual deu lliscar l'aigua quan raja amb poca força, i que descansa sobre una pica de pedra quadrada. A ambdós costats de la pica hi ha sengles estructures de pedra seca a mode de seient o suport per deixar-hi els recipients omplerts d'aigua. | 08002-146 | A l'Obaga de Cal Vendrell, prop de Cal Joel. | 41.7354800,1.6320000 | 386236 | 4621312 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29078-foto-08002-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29078-foto-08002-146-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
29079 | Font de l'hort de Cal Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-cal-tinet | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | La font està força oculta rere la vegetació, i s'hi acumulen deixalles. | Font de raig que brolla del talús d'argila del terreny. Malgrat la vegetació, al seu voltant s'endevinen algunes filades de pedra seca per contenir el talús i, possiblement, delimitar el toll que es forma davant seu. L'aigua és encaminada fins uns metres més avall, on reguen l'hort de Cal Tinet. | 08002-147 | Uns 300 m al sud-est de Cal Tinet. | 41.7193800,1.6275700 | 385839 | 4619530 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29079-foto-08002-147-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
29080 | Font de Cal Pepa, Font del Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pepa-font-del-gali | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot construïda amb una estructura de pedra seca que la flanqueja i la cobreix. Antigament, la font es completava amb una bassa, també alçada amb pedra seca, que s'omplia amb l'aigua que sobreeixia del clot. Aquest mur de pedra seca està actualment desmuntat (se'n conserven trams), i una nova bassa (feta de maons i revestida amb ciment) molt més gran recull l'aigua, que s'utilitza per al rec de l'hort de la casa. | 08002-148 | Just a ponent de Cal Pepa. | 41.7098900,1.5864900 | 382405 | 4618532 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29080-foto-08002-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29080-foto-08002-148-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
29081 | Barraca de pedra seca de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-coromines | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Barraca de pedra de planta rectangular encaixada en un marge agrícola, amb l'obertura orientada al sud-est rematada amb un arc molt rudimentari resolt amb tres pedres. La coberta és una falsa cúpula per atansament de filades, i externament està coberta per una capa de terra amb vegetació. | 08002-149 | A llevant del nucli de les Coromines. | 41.7199600,1.5813100 | 381992 | 4619657 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
29082 | Font de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-coromines | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | L'estructura està oculta per l'herbatge. | Font de clot, construïda amb maons, que queda encaixada en un talús i recull l'aigua del tros que hi ha per sobre. Té una petita obertura quadrada tapada per una porta metàl·lica. | 08002-150 | A llevant del nucli de les Coromines. | 41.7196300,1.5812200 | 381984 | 4619620 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29082-foto-08002-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29082-foto-08002-150-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
29086 | Font del nucli de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nucli-de-les-coromines | XX | Font situada a la cruïlla dels dos camins principals que defineixen el nucli de les Coromines, datable al segle XX. Consta d'un mur de pedra lligada amb morter en L, al tram més elevat de la qual una pedra circular (possiblement una base de premsa reaprofitada) sosté un broc de polsador per on raja l'aigua. La resta del mur discorre a uns nivells més baixos, i està rematat per lloses allisades que conformen uns seients. El terra està també enllosat, i té un desguàs que recull l'aigua que es vessa. | 08002-154 | Nucli de les Coromines, a peu del camí principal. | 41.7191900,1.5781400 | 381727 | 4619576 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29086-foto-08002-154-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
29010 | Conjunt medieval del Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-medieval-del-puig-pedros | ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310. | IX-X | Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles. | Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat. | 08002-78 | Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera | 41.7499700,1.6137300 | 384743 | 4622945 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
29016 | Dipòsits de Cal Canonge, Cal Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-de-cal-canonge-cal-pallares | DAURA, A.; GALOBART, J. 'Tombes de cal Pallarès'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.94. DAURA, A.; GALOBART, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.78. | XV | S'obseven algunes esquerdes, erosionat pel temps | Gran bloc de pedra de gres, desplaçat de la seva posició original i inclinat en direcció nord-oest sud-oest, amb dues cavitats excavades. Una, la de majors dimensions, té planta rectangular d'uns 2.50 m de llarg per uns 0,90 m d'amplada. L'altra té una planta quadrangular de 0,90 m de llarg per uns 1,40 m d'amplada. Ambdues estan comunicades per un regueró excavat a la roca i s'han interpretat com a cubetes o dipòsits. Sembla clar que aquest bloc de pedra es va desprendre de l'aflorament rocós principal situat a l'est, força a prop del jaciment. Tanmateix tot i no trobar-se in situ, sembla versemblant que els dipòsits no eren de decantació, ja que si col·loquéssim la pedra en la seva posició original, no presentarien cap mena d'inclinació. Al voltant del bloc en l'aflorament principal, l'any 2010 es van observar cavitats excavades a la roca que podrien correspondre a encaixos d'elements de caràcter perible, i en aquell moment, igual que ara, no s'observaren materials en superfície. Amb les evidències documentades es podria pensar que el conjunt estava relacionat amb el processament agrícola, probablement amb la producció del vi. | 08002-84 | Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50 en un revolt a la dreta. | Anteriorment i durant els anys '80 del segle XX aquestes cavitats s'havien interpretat com a tombes, d'aquí el nom de tombes de Can Pallarès. La morfologia, les mesures i sobretot el fet que estiguin interconnectades fan descartar totalment aquesta hipòtesi, una dada que ja es va constatar en la revisió de la carta arqueològica realitzada el 2010. En aquella revisió, s'apuntà que possiblement la causa del despreniment d'aquest bloc de pedra de l'aflorament original, podria haver estat motivat per un terratrèmol. Si s'accepta com a versemblant aquesta possibilitat, i tenint presents les característiques de l'estructura, aquesta es podria situar en algun moment anterior al segle XV quan van tenir lloc els grans terratrèmols a Catalunya, en concret els anys 1428 i 1448. És possible que el jaciment hagi estat afectat per la construcció de la carretera BV-3008, així com per l'activitat agrícola de la masia de Cal Canonge. Tot i això només una intervenció arqueològica en extensió ho podrà determinar. | 41.7601200,1.6266700 | 385837 | 4624055 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També conegut com tombes de Cal Pallarès | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
29040 | Còdol Rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-rodon | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII | S'observen algunes esquerdes. | Sobre un aflorament rocós al nord del mas hi ha un gran còdol de pedra que té una petita creu de ferro al capdamunt. Aquest gran bloc de pedra, possiblement amb l'objectiu de mantenir-ne l'estabilitat, està fixat per la base a l'aforament rocós mitjançan blocs de pedra i restes d'altre material constructiu. | 08002-108 | Mas del Còdol Rodon | No és inversemblant pensar que aquest gran còdol sigui el que hagi donat nom tant a la capella com al mas i a la toponímia de l'indret. El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vagueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital, per tant podria correspondre a una fita que delimitaria el lloc o bé marcaria el recorregut del camí. El Còdol Rodon ha donat lloc a tota mena de llegendes que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) | 41.7301300,1.6087100 | 384290 | 4620749 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
29041 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral | PARCERISAS, R (1999) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble: La Guerra Gran: Castellar i Aguilar; La Guerra del Francès: Castellar i Aguilar. Revista Dovella, tardor 1999. Pàg. 7-17 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. https://hostals.blogspot.no/2009/12/hostal-cal-teixidor-aguilar-de-segarra.html | XII-XIII | Les restes són molt poc visibles bé perquè estan totalment cobertes per noves pavimentacions, bé perquè s'han perdut. | Camí històric del qual se'n coneix el traçat però del que en queden poques restes visibles. Durant la visita que motiva aquesta fitxa, es van observar unes roderes de carro sobre la roca en el tram del camí a l'oest del mas de Cal Còdol-rodon. En concret eren visibles als voltants de Cal Butó, però només es veuen parcialment perquè el camí està pavimentat. | 08002-109 | Vall de la Riera de Rajadell a prop del mas de Còdol Rodon | El camí ral era el nom que reben els antics camins públics principals. Pel terme d'Aguilar passava el que anava de Manresa a Calaf. El camí sortia de Manresa per l'actual carrer del Cós i anava cap a Monistrolet i Rajadell i d'aquí cap a Castellar on seguia mes o menys el traçat de l'actual carretera comarcal i passava entre Cal Teixidor i Cal Palà. Després pujava cap el Mas de la Calçada i seguia cap a Can Vendrell i Còdol-rodon, on hi havia un Hospital. Per la proximitat d'aquesta via de comunicació també se'n beneficiaven els masos del nucli de Can Maçana, Cal Ferrer Gros, Cal Massana i Cal Calsina. Al nucli de Sant Esteve (originat en el si d'una sagrera) s'hi carregaven i descarregaven les mercaderies, i es canviaven les cavalleries si convenia. Hi havia magatzems on es guardava gra, oli, vi, llana, draps de llana i safrà. En un document de 1312 es denuncia el robatori d'aquests productes durant un atac. Al 1326 hi ha documentació que evidencia que es trobava en mal estat i el veguer de Manresa encarrega a Arnau del Soler, un mestre de pedra, que l'arregli. (PARCERISAS 2013: 63) El camí ral, a banda de la seva importància com a via de comunicació i motor econòmic en el territori (que va beneficiar els masos que s'hi alçaren a partir del segle XVI), va tenir un paper important en la incidència tant de la Guerra Gran, com la Guerra del Francès al municipi entre altres. | 41.7311500,1.6007300 | 383628 | 4620873 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29041-foto-08002-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29041-foto-08002-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
28984 | Molí del Ribalta de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-ribalta-de-baix | XVIII | L'estructura es veu ferma, però la vegetació hi comença a penetrar | Petit edifici en planta baixa amb coberta interior de volta de canó i exterior a dues aigües. A la façana, orientada a sud, tan sols hi ha dues obertures: una porta amb arc escarser i, per sobre d'ell, una petita obertura just al vèrtex format per la coberta. Entre ambdós elements hi ha un carreu amb una inscripció, emmarcada per una sanefa, que diu 'RAMON RIBA / LTA A FET PER / LO MOLÍ AL ISI / DRO GARRIGA ME / STRE 1783'. L'aparell de tot l'edifici és de carreus de mides diverses, ben treballats, i disposats en pedra seca. Allà on les juntes dels blocs no casen, hi ha petites pedres reblint-les. Cal destacar que l'edifici resulta modest en proporció a la gran bassa feta amb carreus de pedra que té just al nord, l'aigua de la qual proporcionava la força motriu per fer anar el molí. | 08002-52 | A prop del límit municipal amb Sant Pere Sallavinera, al costat de la carretera N-141b | A la mateixa zona es té constància de l'existència d'un molí des del segle XIV. | 41.7439500,1.5890900 | 382683 | 4622310 | 1783 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28984-foto-08002-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28984-foto-08002-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28984-foto-08002-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Isidro Garriga | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
29004 | Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-padua | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVIII | No contrastable | <p>Can Vila és un conjunt totalment restaurat, format per un volum principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes, envoltat per tot un seguit de volums secundaris i annexos. Totes les edificacions estan fetes amb pedres disposades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les obertures i les cantonades estan delimitades per pedres escairades i les cobertes són a una o dues vessants amb teula ceràmica. Dins el recinte, oberta vers l'era, hi ha una petita capella tradicional amb advocació a Sant Antoni de Pàdua, datada de l'any 1707, on no es fa culte. A la porta hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO IHS (creu a dalt) DVACASTELLA ME FESIT A ONRA DEL GLORIÓS SANT ANTONI DE PADVA 1707'</p> | 08002-72 | Al nucli d'Aguilar, barri de l'estació | <p>No Apareix documentada abans del segle XVIII (1707). El 1742 el bisbe Marimon visitava capella, el 1744 Jaume Ferrerich, degà de Prats de Rei i fa un altre visita. Pel Gener de 1844 s'hi celebren funcions per la mestressa de Can Vila, Antonia Duocastells i Serra, morta pocs dies abans. (PARCERISAS 2000: 41) Té uns goigs dedicats.</p> | 41.7404500,1.6219000 | 385405 | 4621877 | 1707 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Conegut també com Sant Antoni de Pàdua de Can Vila. L'accés a la propietat és restringit, i no es va poder accedir a la capella. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||
29025 | Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Actualment s'utilitza com a graner | Edifici de planta rectangular sense absis i amb coberta a doble vessant. Està fet amb pedres col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les de majors dimensions estan a la part baixa, mentre que a la part superior la pedra és molt més petita, quasi pedruscall. El conjunt està lligat amb morter i en alguns punts s'observen restes del que podria haver estat un arrebossat exterior. Les quatre cantonades de l'edificació estan definides per pedres ben treballades així com la porta d'entrada. Aquesta és rectangular, amb brancals de pedra i una gran llinda rectangular amb una inscripció on es llegeix 1757 amb una creu al centre. Per sobre la llinda hi ha un òcul, fet amb un bloc de pedra quadrangular amb una obertura rodona al centre. Per sobre d'aquesta obertura, clavat a la paret hi ha un element de ferro que podria estar relacionat amb les tasques agrícoles. L'edifici també té una petita finestra rectangular a la façana oest, just per sota la coberta, i unes escales de pedra a la banda posterior. En origen la Capella tenia advocació a Santa Anna. | 08002-93 | Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa | Surt documentada el 1604 amb el casament de Mateu Figueras i Jerònima Torres, pubilla del mas de les Torres. Possiblement al segle XVI doncs la capella ja existís. El 1693 el Bisbe Antoni Pasqual fa unes recomanacions a Joan Oller, el propietari, per tal de mantenir aquesta capella rural. (PARCERISAS 2000: 41) | 41.7582300,1.6231400 | 385540 | 4623849 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals | També conegut com Santa Anna del Mas de l'Oller. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml