Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 29042 | Camí del Torrent de l'Obaga de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torrent-de-lobaga-de-lestrada | <p>http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural</p> | <p>Al camí accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció a La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, uns metres més endavant que l'accés al camí de la Carena de l'Estrada. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3.30 km de llargada i uns 159 m de desnivell que voreja tot el Torrent de l'Obaga de l'Estrada. El ferm està en bones condicions, fet de terra compactada. La primera edificació que ens trobem a l'inici del trajecte és Cal Mosset, a partir d'aquí es va descendint poc a poc per la banda nord del torrent, travessant pel nord la Solana del Ribera, i al sud l'obaga de l'Estrada. Durant el recorregut també es travessa l'Obaga de Ca l'Andreu, de Cal Jaume i del Puig-Altet, totes elles al sud del camí. Finalment, als terrenys de Cal Maset, al nord del Coll del Pollancre finalitza el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de cultiu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més aquest camí passa molt a prop de l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que travessa el municipi.</p> | 08002-110 | Al sud del terme municipal, vorejant el Torrent de l'Obaga de l'Estrada. | 41.7072638,1.6025818 | 383739 | 4618218 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29042-foto-08002-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29042-foto-08002-110-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-06-16 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | En algun tram està senyalitzat. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 29020 | Camí del Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torrent-bo | <p>http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural</p> | <p>Al camí s'hi accedeix des de l'entorn de la Riera (mas que rep el nom del mateix Torrent Bo), en concret en un trencall a l'esquerra, abans d'arribar al km 20 de la carretera BV-3008. A partir d'aquí s'enfila un camí força pronunciat, d'uns 2,80 km de llarg i uns 128 m de desnivell, que voreja per l'est el Torrent Bo. El ferm, de terra piconada està en força bon estat. Durant el seu recorregut, en el tram inicial el camí passa a l'oest del Hort del Oller i la Obaga del Torrent Bo. A poc a poc es va enfilant per una zona boscosa, passant a l'est de Can Trullàs, Cal Mestre fins al Pou d'Aguilar i Cal Llobet. Passat aquest mas, travessa el Camí de Cal Pallarès al Molí de Boixadors que transcorre perpendicularment en sentit est-oest. Passada la intersecció el desnivell es va fent més acusat vorejant el Pedregar a l'est i l'Obaga del Botines a l'oest. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de conreu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, al sud-oest del Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, a banda de la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe.</p> | 08002-88 | Nord est del Terme, vorejant el Torrent Bo | 41.7536400,1.6209800 | 385352 | 4623343 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-06-16 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | En algun tram està senyalitzat. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 29033 | Alzina mil·lenària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-millenaria | XIX-XX | <p>Alzina de grans dimensions, amb un tronc de 0,7 m de diàmetre, capçada de gairebé 15 m de diàmetre i uns 10 m d'alçada. Aquest espècimen és possiblement el testimoni d'un alzinar que hauria ocupat aquest espai. En ésser talats la resta d'arbres per roturar el terreny, aquest es beneficià de la manca de limitacions d'espai i de competència pels recursos.</p> | 08002-101 | Al Pla de l'Alzina, al qual dóna nom | 41.7346900,1.6302100 | 386086 | 4621226 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29033-foto-08002-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29033-foto-08002-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 28945 | Campana de la capella de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-la-capella-de-sant-esteve | XX | <p>Campana de metall penjada al petit campanar d'Espadanya de la Capella de Sant Esteve. La campana té un text gravat on es pot llegir la següent inscripció 'Josefa Carmen Florinda. San Esteban XXVI-XII-MCMXXXVIIII (26/12/1939). Año de la victoria'</p> | 08002-13 | Nucli de Castellar. Veïnat de Can Maçana. | <p>Se sap que l'església va ser saquejada i va patir destrosses durant la guerra civil. Potser a conseqüència d'això i amb motiu de la victòria del bàndol franquista durant la guerra civil espanyola es fer una campana nova, que porta tres noms (Josefa, Carmen i Florinda) en honor a les persones que la van pagar.</p> | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1939 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28945-foto-08002-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 29004 | Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-padua | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVIII | No contrastable | <p>Can Vila és un conjunt totalment restaurat, format per un volum principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes, envoltat per tot un seguit de volums secundaris i annexos. Totes les edificacions estan fetes amb pedres disposades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les obertures i les cantonades estan delimitades per pedres escairades i les cobertes són a una o dues vessants amb teula ceràmica. Dins el recinte, oberta vers l'era, hi ha una petita capella tradicional amb advocació a Sant Antoni de Pàdua, datada de l'any 1707, on no es fa culte. A la porta hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO IHS (creu a dalt) DVACASTELLA ME FESIT A ONRA DEL GLORIÓS SANT ANTONI DE PADVA 1707'</p> | 08002-72 | Al nucli d'Aguilar, barri de l'estació | <p>No Apareix documentada abans del segle XVIII (1707). El 1742 el bisbe Marimon visitava capella, el 1744 Jaume Ferrerich, degà de Prats de Rei i fa un altre visita. Pel Gener de 1844 s'hi celebren funcions per la mestressa de Can Vila, Antonia Duocastells i Serra, morta pocs dies abans. (PARCERISAS 2000: 41) Té uns goigs dedicats.</p> | 41.7404500,1.6219000 | 385405 | 4621877 | 1707 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Conegut també com Sant Antoni de Pàdua de Can Vila. L'accés a la propietat és restringit, i no es va poder accedir a la capella. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||
| 28935 | Cisterna de la Torre de Puigfarner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-torre-de-puigfarner | <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | No contrastable. | <p>Cisterna trapezoïdal excavada en un aflorament de roca al vessant oest de la Torre de Puigfarner. Les seves dimensions són d'1,70 x 1,40 m i 1,2 de fondària. En el moment de visita del lloc per a l'elaboració d'aquesta fitxa no fou localitzable, ja que es troba rere una zona d'accés restringit per una tanca.</p> | 08002-3 | Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. | <p>La vinculació nominal que se'n fa amb la Torre de Puigfarner no és necessàriament exacta. L'existència d'una església (Sant Julià de Puigfarner, segle XI) i del lloc d'hàbitat de Puigfarner (amb 7 focs l'any 1365) a la mateixa zona fa pensar en usos productius desvinculats de la torre (PARCERISAS, 2000: 20, 52 i 67).</p> | 41.7088400,1.5661200 | 380708 | 4618443 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28935-foto-08002-3-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Malgrat que al Catàleg de béns a protegir (POUM 2004) aquest element es fitxa individualment, mentre que no hi consta la Torre de Puigfarner, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ambdós queden integrats en una única fitxa. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||
| 29052 | Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarès Nou 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-2 | <p>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net</p> | XIX | No contrastable. | <p>Construcció original de pedra seca, de planta quadrada i parcialment enderrocada. La informació d'aquest element es obtinguda de la viquipedra però durant la realització del mapa de Patrimoni no es va localitzar, amb el que no podem aportar més detalls del seu estat actual.</p> | 08002-120 | Al sud del tros del canonge i del camí de cal Pallarès Nou. | <p>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.7665500,1.6223700 | 385491 | 4624774 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29052-foto-08002-120-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5955 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||
| 29046 | Torre del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-grauet | <p>CLARET I TARDA, J. M. 'Base d'una torre circular'. Portaveu del Centre Excursionista Montserrat. 4, p.4. DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. Vol. II. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.60. DAURA, J.; GALOBART, J. 'Ruïnes d'una construcció prop del Grauet'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.96.</p> | No s'ha pogut constrastar. | <p>D'acord amb la informació de la fitxa de l'inventari de Patrimoni cultural Immoble Patrimoni arqueològic, revisada el 2010, se sap que el jaciment correspon a una construcció circular d'uns 5,50 m de diàmetre i uns 1,50 m d'alçada en força mal estat de conservació. El mur, d'un metre d'amplada, està fet amb pedres de mida gran definint filades relativament regulars. En aquest mateix document s'apuntava que tot i anomenar-se popularment torre, el seu emplaçament, en una zona baixa sobre la riera de Maçana, no li atorga una clara funció de vigilància o control del territori, pel que podria tractar-se d'algun altre tipus d'estructura. Per les característiques morfològiques de les restes conservades, sembla que es podria adscriure l'estructura a l'edat mitjana, però de manera molt genèrica, i sense afinar en les cronologies. Durant la realització d'aquest mapa de patrimoni no es van poder localitzar les restes, ja que els entorns són una zona de producció apícola amb diverses arnes d'abelles.</p> | 08002-114 | Nucli de Castellar, al sud est del terme, per la N-141g al km 2.9 s'agafa un desviament. | 41.7109500,1.6208000 | 385261 | 4618603 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||||||
| 28992 | Dolmen de Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cal-biel | <p>CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2.</p> | No s'ha pogut contrastar | <p>Dolmen de tipus caixa megalítica gran, bastit en un terreny planer i emboscat, utilitzant lloses de gres local: conserva tres de les lloses que la formaven (totes menys l'oest), encara que trencades o arranades. La cambra és rectangular i allargada, i està orientada est-oest. Les seves mides internes serien 1,60 m de llarg per 1 m d'amplada, i una alçada de més de 0,60 m. El túmul, de tendència circular, faria entre 7 i 8 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC.</p> | 08002-60 | Entre Serragallarda i el Puigpedrós, a la franja occidental del terme | 41.7483000,1.6012400 | 383701 | 4622776 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. | 79 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 28987 | Dolmen de Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-serragallarda | <p>CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | No s'ha pogut contrastar | <p>Dolmen simple de tipus caixa megalítica gran, fet amb lloses de gres local i orientat d'est a oest. De cambra rectangular i força ampla, conserva la majoria de les seves lloses, encara que es troben arranades, trencades o desplaçades. Originalment mesurava 185 cm de llarg, per 55 cm d'ample i 30 cm de gruix; les mides internes de la cambra serien 2 m de llarg per 1,4 m d'amplada, i una alçada de més de 0,75 m. El túmul, de tendència circular, mesurava entre 10 i 11 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC.</p> | 08002-55 | Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda | 41.7444600,1.5940000 | 383092 | 4622360 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. | 79 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 28968 | Rectoria de Sant Miquel de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-miquel-de-castellar | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, http://www.castelldecastellar.cat</p> | XVIII | Rehabilitat al segle XXI | <p>Edifici rectangular amb planta baixa i primer pis amb l'entrada principal a la cara nord i coberta a dues aigües. Adossat a l'església de Sant Miquel de Castellar, està fet amb pedra de mida mitjana i petita, lleugerament escairades i lligades amb morter. Les pedres de majors dimensions estan a la part baixa de l'edifici, mentre que a mesura que guanya en alçada les pedres són més petites. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres escairades i ben treballades. A la façana de migdia hi ha adossat un porxo amb arcades. La construcció inclosa dins el recinte del castell, inclou també els 'horts de la Rectoria'.</p> | 08002-36 | Recinte Castell de Castellar | <p>Tot i que l'edifici actual és del segle XVIII, fou construït sobre un d'anterior datat al segle XVI. Durant els últims anys la construcció ha estat rehabilitada i restaurada. Les pedres de la façana han estat rejuntades i la coberta, de teules, és completament nova. L'edifici fou adquirit per l'ajuntament l'any 2011 amb el propòsit de recuperar-lo,</p> | 41.7279679,1.6493264 | 387664 | 4620455 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28968-foto-08002-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28968-foto-08002-36-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-07-07 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 76 del Càtaleg de Masies. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 28960 | Castell d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-daguilar | <p>CATALÀ, P.; BRASSÓ, M. (1966): Els castells catalans. JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SITJES I MOLINS, Xavier (1982): 'El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages.</p> | X | Restes molt parcials i intermitents. Només amb una intervenció arqueològica se'n podria fer una valoració acurada. | <p>El Castell d'Aguilar ocupa una posició molt destacada, sobre un esperó a l'extrem de la Serra del Cementiri que domina la plana. Aquesta ubicació, molt favorable en el seu moment, n'ha propiciat amb el temps l'abandonament, l'espoli de materials constructius i l'erosió. Actualment, malgrat els nivells d'enderroc generalitzats, es distingeixen diversos trams de murs perimetrals a l'extrem sud, assentats directament sobre la roca, en una zona que ha estat molt alterada al llarg del temps per les successives ampliacions de l'antiga església de Sant Andreu. Més al nord, a les proximitats del cim del turó, s'hi veuen passadissos als quals s'obren estances. No obstant, només mitjançant una intervenció arqueològica es podria determinar si es tracta de dependències del castell o bé corresponen a un hàbitat que havia crescut al seu redós.</p> | 08002-28 | A la serra del cementiri, al cim més destacat del seu extrem sud. | <p>L'origen del Castell d'Aguilar es pot situar al segle X (la primera referència documental és de l'any 983), moment en el qual els comtats catalans es reforçaren davant les encara constants ràtzies musulmanes, com les d'Almansur a finals del segle X i les del seu fill Abd al-Malik a principis de l'XI. La franja sud-oest del comtat d'Osona-Manresa, que enllaçaria de Calaf fins la Conca d'Òdena, era un territori especialment exposat a aquests assalts. El primer senyor conegut del castell d'Aguilar va ser l'arxilevita Randulf, que va fer testament el 1022. El castell va ser infeudat a la família Cervera, que l'ostentà almenys des de l'any 1086 fins finals del segle XIV. Al llarg d'aquest període, els castlans que l'ocupaven es cognominaren Aguilar. L'any 1381, trobem el castell en mans del rei Pere III, que vengué els seus drets al Capítol de Canonges de Santa Maria de Manresa per 500 florins. Quatre anys més tard, el 1385, aquests en van fer donació al Paborde, dominicatura que va mantenir fins l'extinció de les jurisdiccions al segle XIX.</p> | 41.7500600,1.6273200 | 385873 | 4622937 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-14 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||
| 28966 | Castell de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellar | <p>BELMONTE, C. (2007): Memòria d'intervenció arqueològica al Castell de Castellar, Aguilar de Segarra. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. Núm. mem. 6301 (3 vols.) BELMONTE, C (2012): Memòria del Seguiment arqueològic del Castell de Castellar. Rehabilitació de l'Edifici. Fases I i II. Àrea de coneixement i recerca. Inèdit PARCERISES I COLOMER, Roser (2000) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Monografies, 22. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISES I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. SITJES I MOLINS, Xavier (1982) El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI. Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Nº 2. Centre d'Estudis del Bages. Pàg. 151-157 http://www.castelldecastellar.cat</p> | XI | Parcialment rehabilitat 2011. Josep Maria Esquius, arquitecte. Cots i Claret, empresa costructora. | <p>El Castell de Castellar s'aixecà sobre un aflorament rocós al cim de la Serra de Castellar, de 160 m d'alçada al marge dret de la riera de Rajadell, i amb un gran domini visual de la vall. Es tracta d'una edificació defensiva, amb origen en el segle X, molt reformada a partir del segle XIV. Presenta una planta aproximadament ovalada de 32 metres de diàmetre en l'eix llarg (extrems en els quals presenta una forma angulosa) i 28 en l'eix curt (d'extrems arrodonits), fruit de la seva adaptació a l'orografia del terreny. L'any 2007 amb motiu del projecte d'estudi, rehabilitació i restauració del Castell, es va realitzar una intervenció arqueològica al conjunt, dividida en dues actuacions: Un estudi de paraments i la realització de diversos sondeigs. Es realitzà un l'estudi de paraments de tots els murs de l'edifici, més d'una trentena, excepte aquells coberts per vegetació o algunes construccions del primer pis on no es podia accedir. A més a més també es van realitzar diversos sondeigs al subsòl per tal d'aprofundir en el coneixement del conjunt, ja que fins aquell moment no s'hi havia realitzat cap intervenció arqueològica. L'any 2011 i ja durant les obres de restauració i rehabilitació, es va realitzar una segona actuació. En aquest cas consistí en el seguiment arqueològic del desmuntatge controlat del conjunt d'estructures afectades pel nou projecte, així com de les rases, pous de fonamentació i dels rebaixos necessàries per a executar-lo. Un cop finalitzades ambdues intervencions, es va constatar que hi havia una clara homogeneïtat en la composició formal de les estructures del conjunt, i es van definir els trets principals de l'edifici, i tres grans horitzons cronològics d'ocupació. Abans d'iniciar-se les obres de rehabilitació, el Castell estava en força mal estat de conservació, bona part del forjat i les cobertes havien caigut i algunes parets, sobretot del pis superior amenaçaven ruïna. Amb aquestes condicions, durant la campanya del 2007 es van documentar més d'una trentena de murs, tots ells amb gruixos entre 0.60 i 1.20 m de potència. Les parets eren fetes de doble paredat amb carreus de mida mitjana i petita, lleugerament escairats col·locats a trencajunts i disposats en filades regulars. Els carreus més ben treballats i de majors dimensions és col·locaven a les obertures o a les cantonades de l'edifici. L'homogeneïtat constructiva,es trencava amb els lligams que unien les pedres. Els murs perimetrals i alguns interiors tenien molt poc morter, carreus més petits i la pedra millor treballada (s'associen als primers segles de funcionament del castell). Altres murs tenien abundant morter de color rosat i molt sorrenc, i es relacionen amb la transformació del castell en mas, ja en època moderna. A banda de les unitats muraries, es van documentar 101 obertures constructives de les quals, 26 eren portes, força similars entre elles i majoritàriament fetes amb arc de mig punt. La resta corresponen a balcons, finestres, espitlleres i altres elements, entre els quals destacaven una finestra geminada i un altre amb arc conopial. També es van localitzar i documentar escales de pedra, paviments i estructures relacionades amb activitats agrícoles del mas. Les fases cronològiques del conjunt es van establir basant-se en tres elements principals, el repertori ceràmic recuperat, les relacions físiques entre estructures i la documentació històrica conservada. A la fase I (ss. X-XIII) es situa la fundació del castell, segurament al segle X, dada confirmada de manera molta succinta amb l'excavació arqueològica, ja que es va recuperar un fragment de ceràmica espatulada de cocció oxidant. Així i tot, fou difícil detectar estructures d'aquests primers moments d'ocupació a causa de les múltiples reformes de l'edifici. Tanmateix cal pensar que els murs perimetrals del recinte formarien part de l'estructura inicial.</p> | 08002-34 | Al turó de la Serra del Castell | <p>Sembla que el Castell de Castellar tindrien el seu origen en la reorganització territorial de Guifré I de Barcelona, entre el 880 i 890. Tot i que no hi ha proves documentals, és possible pensar que el castell de Castellar, podria ser un d'aquests. El lloc de Castellar apareix documentat per primer cop l'any 983, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. No és fins el 1022, quan hi ha un document que parla explícitament de l'existència del castell. Aquest document correspon a un testament del seu senyor, Seguí, que deixa el castell al seu fill Company. Aquest document, a part del castell, esmenta l'existència de sis torres: les de Ceger (Seguer), Pujo Farner (Puigfarner), Sancta Maria (de les Coromines), Villalonga, la Guardia (la Guàrdia Pilosa) i Solanenles (Solanelles). Situant aquestes torres i el castell en el mapa, s'observa que el terme de Castellar, cap al 1022, tenia forma de llança. La punta seria la Guàrdia Pilosa (a 15 km en línia recta del castell) i dirigida cap a la Segarra (terra amb conflicte amb els sarraïns en aquest període). Per tant, entre la Guàrdia Pilosa i Castellar s'escalonen en profunditat, sis fortificacions secundàries (torres) amb l'objectiu de donar refugi i defensa als ciutadans de l'indret. Aquesta forma allargada del terme de Castellar, entre els castells de Calaf, Llavinera i Aguilar, per un costat, i Grevalosa i la Manresana per un altre, és similar a la que tenien els comtats d'Urgell, Cerdanya-Berga, Ausona-Manresa i Barcelona. D'aquest sistema defensiu quasi no en queda res. L'any 1078 fa testament Company, fill de Seguí, i és en aquest document on, se cita per primera vegada l'església de Sant Miquel, ja que el mort hi fa una deixa. La següent notícia, és del 1123 on un fill de Company, Berenguer Sendred, no consta com a propietari del castell, sinó que ho és un altre germà seu. El 1259 apareix un Simó de Castellar, fill de Guillem de Castellar. La família Castellar desapareix definitivament de la documentació per trobar com senyor del castell a Guillem de Castellví. El 1281 el castell ja és en mans dels Grevalosa, ciutadans de Manresa, en concret d'Arnau de Grevalosa. El 15 de juny del 1400, el rei Martí l'Humà, restituí la jurisdicció de Castellar, fins aquell moment empenyorada pel rei Pere el Cerimoniós, prometent que no alinearia mai aquestes jurisdiccions sinó que serien governades pel veguer de Manresa. Així i tot, per aquestes dates, el castell continuava sent propietat dels Grevalosa, en concret de Pere Grevalosa. Aquesta propietat queda demostrada en un document: 'trasumpto de una Concordia feta y firmada per y entre la Universitat de la Vila de Prats de Rey de una part, y Mosen Janot de Gravalosa, Senyor de Castellar de part altre. En poder del Discret Antich Not. De Manresa als 22 de Janer de 1565'. El recinte seguirà en les mateixes mans fins el segle XVIII, quan passà a la família Amat, per enllaç matrimonial al morir el 1621 Jerònima de Grevalosa i Romeu sense descendència. A partir d'aquest moment el Castell pateix una profunda transformació, ja que esdevé un mas dedicat íntegrament a tasques agrícoles, la presència de diverses tines, un trull o quadres per animals, corts i galliners, piques, bótes així ho evidencia. Els Amat seran senyors del Castell fins a finals del segle XIX quan Gaietà d'Amat i d'Amat mori sense descendència. El matrimoni de Mº Escolàstica d'Amat i d'Amat el 1832 amb Ramon de Càrcer i de Falguera, fa que el feu passi a mans de la família Càrcer. Finalment el matrimoni de Dolors de Càrcer i Ros amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat el 1887 converteix els Villalonga en la família propietària, família que en té la propietat fins avui dia. Joaquim de Vilallonga, fill de Dolors i Lluís rehabilità el títol i se li donà el de comte de Sant Miquel de Castellar el 1923. L'actual senyor de Castellar és Joan Joaquim de Vilallonga i Girona.</p> | 41.7283100,1.6492800 | 387661 | 4620493 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | El recinte del castell està protegit amb una tanca metàl·lica. Té càmeres, il·luminació i cartell informatiu a l'exterior. S'hi fan visites guiades el segon diumenge de cada mes. Fora del recinte del castell hi ha una bassa de pedra (protegida per una tanca metàl·lica i un gran bloc de pedra, rere la font, que podria correspondre a un cup de decantació. En ambdós casos les restes s'haurien d'associar a l'ultima fase d'us del castell com a mas. Actualment l'Ajuntament en gestiona les visites guiades cada segon diumenge de mes de 10 a 13 hores, tot i que per grups es fan visites concertades. Cont. Descripció: A més a més la documentació parcial d'un mur en una de les sales del recinte, podria suggerir l'existència d'una torre primigènia, resposta que només es resoldrà amb l'excavació extensiva d'aquesta part del castell. La Fase II (ss. XIV-XVII) coincideix amb les primeres grans reformes de l'edifici i en ella s'inclouen tots aquells elements que no formen part de l'estructura original del castell, ni tampoc de les reformes vinculades a la transformació del conjunt en masia. Dins d'aquest ampli horitzó cronològic es van establir tres subfases. La primera fase d'activitat després de la fundació del castell es detecta a partir del segle XIII. Tot i que no es van poder identificar les estructures bastides en aquest moment, sembla que el castell començà un procés de remodelació important, una dada avalada tant pels materials arqueològics com per la localització de tres forats de pal i 4 sitges. Entre els segles XV-XVI culminà el procés de reformes iniciat al segle XIII, i durant aquest moment es construeixen diverses arcades en les sales centrals del recinte, així com bona part de les obertures decorades en el murs centrals de l'edifici, a més d'una llar de foc i un mur localitzat a la sala principal. Per últim entre els segles XVI-XVII, s'endegà l'última fase de reformes dins aquest ampli horitzó cronològic, les quals transformarien considerablement la fisonomia del conjunt. Finalment la fase III (segles XVII- XIX) es caracteritza per la modificació i transformació del castell en un mas. És clar que al XVIII l'edifici patí transformacions importants que van quedar paleses en dues llindes, on es llegeixen les dates de 1774 i 1777. També es va produir un reforç important dels murs i la construcció de nous forjats, un trull i diverses tines. El mas va ser abandonat cap als anys 40 del segle XX. Cont. Història: El castell va estar habitat per masovers fins els anys '50 del segle XX, la família Duarri van ser els darrers masovers. Segons es desprèn de la publicació (PARCERISAS, 2013: 159) es evident que en aquest moment el castell era utilitzat com a masia. De fet la pròpia Antònia Duarri esmenta l'existència de tines i que a l'antiga presó hi tenien els porcs. Així mateix també esmenta les deficiències estructurals que ja amenaçava l'edifici. L'octubre de1980 al costat de l'església de Sant Miquel es va originar un greu i gran incendi per descuit d'uns excursionistes, que va alertar del perill de degradació del conjunt. Però la manca de recursos només va permetre tancar el recinte evitant l'entrada de gent. Finalment el 1997 Joan Joaquim de Vilallonga cedeix el castell a la Fundació Castells Culturals de Catalunya perquè el restauri amb la condició que li reservi una sala que portarà el seu nom. L'any 2005 amb l'evident amenaça de ruïna l'Ajuntament va adquirir el castell amb el compromís de gestionar-ne la restauració. Ell 2006 s'endeguen les feines de rehabilitació i documentació, el 2008 es presenta el Pla director del projecte a càrrec de l'arquitecte Josep M. Esquius i el 2012 s'inaugura la primera fase del projecte. Des d'aquest moment el Castell torna a ser accessible i visitable. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||
| 29056 | Himne d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-daguilar | XIX | <p>L'himne és un text narratiu normalment cantat, creat per creients d'una religió, igual que l'oda, que expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació. En aquest cas particular, l'himne fou escrit per Mossèn Jaume Montanyà i Castellar, rector de Sant Andreu d'Aguilar. A continuació en reproduïm íntegrament el text: 'Poble nostre, poble nostre Aguilar molt estimat, tu coneixes l'abraçada que ens abranda l'amistat. Tu ets el símbol, tu ets l'entranya, tu els la força i el caliu dels que a frec de la muntanya hem bastit el nostre niu. Prop del pla i prop de la riba, ennobleixes el país, de la nostra dolça terra ets un tros de paradís. Visca sempre Catalunya, terra nostra immortal. Visca sempre el nostre poble, visca, visca, Aguilar.'.</p> | 08002-124 | Parròquia de Sant Andreu d'Aguilar | 41.7279400,1.6493100 | 387663 | 4620452 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29056-foto-08002-124-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Mossèn Gaspar Verdaguer | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 29048 | Túmul funerari de la Vall de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-funerari-de-la-vall-de-macana | No s'ha pogut contrastar | <p>La informació d'aquest element (obtinguda a partir del catàleg de Béns a protegir del POUM) és molt limitada i inexacta, que diu textualment 'Monument sepulcral en forma de muntanyeta que forma el lloc d'enterrament amb la mateixa terra excavada per a la tomba un cop els cadàvers estaven inhumats'. A banda d'això les coordenades estaven malament. Partint de la base que es es trobava relativament a prop de la sepultura del Grauet es van prospectar els camps al seu entorn i a més es va consultar alguns veïns però no s''ha pogut localitzar. Malauradament no podem aportar més informació sobre aquest element.</p> | 08002-116 | A l'oest de la Capella de la Mare de Déu del Grauet | 41.7085700,1.6143000 | 384716 | 4618348 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||||||
| 28998 | Plaques de les inundacions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plaques-de-les-inundacions | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX i XX | <p>Situades a la façana orientada a llevant de Cal Ferrer Nou, que a la llinda del portal indica la data de 1849 acompanyada d'un gall (precisament, apareix al cens de 1857 com la 'Casa Nova'). Les dues plaques són rajoles ceràmiques, que commemoren el nivell assolit per l'aigua en dos desbordaments de la Riera de Rajadell, que passa a 30 m. La primera d'elles, més baixa, diu 'Lo dia 20 de oc / tubre de 1866 / Laygua arivá / aquí', i marca una línia gravada. La inscripció està feta en lletra minúscula cursiva, i s'aprecien les línies que serviren de pauta. La segona placa, un xic més alta, diu '12 de Octubre / 1907 / hasta aquí / arribà l'aigüa'. No marca una línia del nivell de l'aigua, sinó que cal interpretar que és la posició de la peça el que l'indica. També aquesta inscripció està feta en lletra cursiva. Cal atribuir aquests episodis a pluges intenses, tot i que la posició de la casa, a pocs metres de la confluència del Torrent de la Grevalosa i la Riera de Rajadell, allà on aquesta fa un meandre, n'accentua el risc (PARCERISAS, 2000: 210).</p> | 08002-66 | Nucli urbà de Castellar | 41.7286006,1.6542256 | 388073 | 4620519 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28998-foto-08002-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28998-foto-08002-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-16 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 28934 | Torre de Puigfarner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-puigfarner | <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf</p> | XI | No contrastable. | <p>Torre medieval situada al cim del Puig Farner, a la qual no s'ha pogut accedir per trobar-se dins el recinte tancat d'una granja de titularitat privada. La descripció de la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya al·ludeix a aquesta dificultat per accedir-hi, però afirma que actualment se'n veu tan sols l'acumulació d'enderroc, de manera que la torre tan sols seria descriptible si s'hi fes una intervenció arqueològica.</p> | 08002-2 | Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. | <p>Amb el mateix topònim es coneixen esments documentals de l'església de Sant Julià de Puigfarner (segle XI) i de Puigfarner (com a lloc d'hàbitat, amb 7 focs l'any 1365), que probablement es trobarien al mateix lloc o en el seu entorn immediat formant un conjunt, (PARCERISAS, 2000: 52 i 67). La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. A la zona del Puig Farner hi havia pres posicions l'exèrcit austriacista, fent front (entre d'altres) a l'enclavament borbònic de Ca l'Estrada (TINDAL, 1733).</p> | 41.7089100,1.5657300 | 380676 | 4618451 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2024-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||
| 29058 | Rondalla de la Pedra dreta de Can Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-can-codol-rodon | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | La seva publicació en garanteix la conservació. | <p>Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 19, explica l'origen mític de la pedra de Còdol-rodon (que dóna nom a un mas i tota la seva àrea). La gent d'Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que els uns i els altres es van llençar de tot. La taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d'Aguilar la van recollir i la van clavar verticalment, donant origen al menhir de Cal Giralt. Així mateix, un paller dels d'Aguilar havia acabat a dalt de Còdol-rodon, que també se'l van quedar, i amb el temps va esdevenir de pedra.</p> | 08002-126 | 41.7301200,1.6087100 | 384290 | 4620748 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-01-17 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||||||||
| 29071 | Font dels Pouets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pouets | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Possiblement destruïda pel condicionament d'una bassa. | A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font de clot amb un broc de ferro que raja dins d'una pica de pedra que, al seu torn, alimenta una bassa. En el moment de la visita, però, no es va localitzar aquesta estructura. En canvi, hi ha una gran bassa rectangular (impermeabilitzada amb materials plàstics i alimentada per un tub de goma), la construcció i posteriors arranjaments de la qual poden haver destruït o ocultat la font original. | 08002-139 | Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer | 41.7252500,1.6609600 | 388627 | 4620138 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29071-foto-08002-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29071-foto-08002-139-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | A la publicació referida, apareix com a Font dels Peuets. La tradició oral parla de les qualitats sanadores de l'aigua d'aquesta font. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 29072 | Font del Baumer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-baumer | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Cobert de malesa. | A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font, que capta l'aigua que es filtra sota una gran roca dins un dipòsit de pedra seca, des del qual raja per un broc de ferro fins una petita pica de pedra. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no es va localitzar la font, a causa de la frondositat de la vegetació (especialment del sotabosc i esbarzers) que cobreix els accessos. | 08002-140 | A l'Obaga de Cal Vendrell, a poca distància de la Riera de Rajadell | 41.7361500,1.6265500 | 385784 | 4621393 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||||||
| 29084 | L'aigua sanadora de la Font dels Peuets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | La seva publicació en garanteix la conservació. | A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font. | 08002-152 | Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer | 41.7252500,1.6609600 | 388627 | 4620138 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||||||
| 29043 | Bosc de l'Obaga de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-de-lestrada | Ortega y Espinós, Jose. Historia de las Escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas célebres ladrones y bandoleros. Barcelona, 1876 | Aguilar de Segarra té una superfície forestal de 2.763 ha aproximadament, que representen un 64.2% de la superfície total del municipi. El Bosc de l'obaga de l'Estrada s'estén al sud del municipi al llarg d'uns 3 km en direcció nord-est sud-oest i té una amplada aproximada d'uns 400 m. Per la banda nord està vorejat pel Torrent de l'Obaga de l'Estrada i al sud per la Carena de l'Estrada. En ambdós extrems hi ha un camí rural que permet resseguir el perímetre de l'arbreda. La vegetació natural del bosc és els pins i roures amb presència d'alzines en alguns indrets, que defineixen un bosc espès de pinassa i roure amb sotabosc de boixedes. És una de les àrees boscoses de més extensió del municipi, i a banda del seu valor paisatgístic, també té el seu valor ecològic, ja que representa un ecosistema complex, hàbitat d'animals, modulador de fluxos hidrològics i conservador del sòl. | 08002-111 | Entre la carena i el torrent de l'obaga de l'Estrada | Aquest bosc s'anomenava antigament el Ginebral, pertanyia a Can Ribera i pagava un cens especial a l'església de Puigfarner. Al segle XIX va ser un lloc de refugi i amagatall de les partides carlines. Als anys 40 del segle XX hi feien estada els maquis. | 41.7088900,1.6024500 | 383731 | 4618399 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Es vorejat pel GR-7 (etapa 11) per la seva banda sud i nord est. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||||
| 29021 | Cami de la Carena de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-carena-de-lestrada | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Al camí s'accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, passat el Revolt de la Perdiguera. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3,15 km de llargada i uns 200 m de desnivell que voreja tota l'obaga de l'Estrada pel sud. El ferm, de terra piconada es troba en força bon estat. Durant tot el trajecte es va travessant zona boscosa, primer el bosc de la Font i després el Bosc de l'Obaga de l'Estrada. A mesura que es va avançant direcció sud-oest, es travessa pel nord el Pla nou de Bolederes, fins a passar pel nord del Dolmen de la Carena del Biel i al sud dels Camps de Ca l'Andreu on acaba el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. En aquest cas, el seu interès principal està en les frondoses zones boscoses que travessa i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més en el tram inicial aquest camí és creuat per l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que passa pel municipi. | 08002-89 | Al sud del terme municipal, al sud del Torrent de l'Obaga de l'Estrada. | 41.7161200,1.6108100 | 384439 | 4619190 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29021-foto-08002-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29021-foto-08002-89-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | El algún tram està senyalitzat.Referència cadastral- Via de domoni públic - 08002A005090100000UX | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 29049 | Camí del Fondo del Puigfarner a les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-fondo-del-puigfarner-a-les-coromines | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Al camí s'hi accedeix a través d'un trencant a la dreta en el camí de les Coromines, en direcció nord, a l'indret dels Racons de Centelles. Des d'aquí s'inicia un recorregut de 1,24 km i 4 m de desnivell fins arribar als terrenys del Puigfarner. El ferm, de terra compactada es troba en bones condicions. El camí transcorre bàsicament a través de camps de cultiu, travessant en direcció sud els Plans de Centelles, la Rioja i el fons de Puigfarner. Passat el mas i les seves instal·lacions agropecuàries el camí connecta amb un altre, que porta a Prats de Rei i a Cal Mensa. El camí té pas restringit entorn de les instal·lacions del Puigfarner. Com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. Aquí també es pot destacar el seu interès històric, ja que passa per l'entorn de la Torre de Puigfarner. La geologia és un altre dels elements d'interès del camí, ja que com tot el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. | 08002-117 | Extrem sud oest del terme, tocant amb Prats de Rei. | 41.7144500,1.5727700 | 381272 | 4619057 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29049-foto-08002-117-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té algun tram amb pas restrigit. Té algun tram senyalitzat.Referència cadastral - 08002A006090050000UL - Via de domini públic | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 29091 | Festa Major d'Aguilar de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-daguilar-de-segarra | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament ha estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. El nucli d'Aguilar, celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre en honor a Sant Andreu, patró de la Parròquia. La Festa Major petita, és el 2n diumenge de maig en honor a Sant Miquel. | 08002-159 | Plaça d'Aguilar | La Festa Major d'Aguilar s'havia celebrat el darrer diumenge d'agost, però es va canviar perquè no coincidís amb la de Manresa. | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||||||
| 29011 | Festa Major de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-coromines | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres. | 08002-79 | Plaça de les Coromines | La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||||||
| 29090 | Festa Major de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. Al nucli de Castellar, la Festa Major se celebra el primer diumenge d'agost, en Honor a Sant Esteve i a més s'ha recuperat el Ball de la Coca, amb repartiment de panet i coca inclosos. La Festa Major petita és el 15 de maig en honor a Sant Isidre. | 08002-158 | Plaça de Castellar | La festa de Sant Esteve, a Castellar, per comptes de l'estiu es feia l'endemà de Nadal. Era la festa major de Cal Ferrer. Es feia missa concelebrada a la capella i es cantaven els goigs al Sant. Després es ballava la coca a fora i sembla que antigament s'havia fet a la sala de Cal Ferrer. Es posaven paradetes a l'exterior, es jugava a bitlles, als dards i a cartes... (PARCERISSES 2000: 264) A castellar també s'hi havia format un quartet de musics que tocaven a l'església als balls. El quartet de Castellar. | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||||||
| 29024 | Les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/les-caramelles-daguilar-de-segarra/video/5757396/ | Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones. | 08002-92 | Tot el municipi | Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes' | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||||||
| 28956 | Hàbitat proper al Castell d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitat-proper-al-castell-daguilar | JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Les restes es poden haver vist afectades pel traçat d'una pista per sobre seu. | Al vessant que davalla des de l'extrem sud del castell hi ha un aflorament de roca calcària disposat horitzontalment. Sobre aquesta superfície plana s'hi practicaren cinc cubetes rectangulars, de les quals quatre han quedat soterrades (i, tal vegada, malmeses) per l'arranjament d'una pista forestal que ressegueix la carena. La que és actualment visible fa 85 x 50 cm, i uns 15 de fondària. La disposició del conjunt de cubetes havia portat a plantejar que es tractava de les restes d'un hàbitat, fet ben plausible donat la recurrència de l'assentament d'habitatges als vessants de les elevacions on hi ha castells oferint protecció. | 08002-24 | Carena sud de la serra del Cementiri. | 41.7491900,1.6276900 | 385902 | 4622840 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28956-foto-08002-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28956-foto-08002-24-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 28969 | Font del Castell de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-de-castellar | XXI | Aprofitant un petit pla davant un aflorament rocós, s'ha construït un mur de pedra seca, en forma de mitja circumferència, coronat amb lloses de pedra plana. En els extrems, té menor alçada, per tal es pugui aprofitar com a banc per seure i descansar. La part central té més alçada i just davant s'hi ha col·locat la font. Tot l'espai es troba pavimentat amb lloses de pedra plana. La font, situada al centre de l'espai i enganxada a la paret, és de ferro forjat i està pintada de color negre. Encara es pot llegir a la part baixa 'fundición dúctil Benito' nom de l'empresa subministradora | 08002-37 | Davant el castell, al Camí de la Riera de Maçana al Castell | Després de les fases de rehabilitació del Castell, a l'exterior i per tal de millorar els serveis del recinte i l'arribada de visitants, s'instal·là una font d'aigua potable a peu del camí. | 41.7282700,1.6485700 | 387602 | 4620489 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28969-foto-08002-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28969-foto-08002-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 28997 | Roca del Forn, Cal Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-forn-cal-damia | ENRICH, J.; ENRICH, J. (1999): 'El fenòmen eremític rupestre a la Catalunya Central', a MIQUEL, M.; SALA, M.: Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l'any mil. Barcelona, Generalitat de Catalunya. ENRICH, J.; ENRICH, J.; SALES, J. (2000): 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural.', a I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. | Un bloc de roca que formava part de l'ornacina se n'ha després (probablement fa molt temps), caldria valorar l'estabilitat del cingle. | Assentament eremític format per una balma amb orificis artificials. La part superior de l'aflorament rocós és plana, i té una petita visera per evitar l'esllavissament d'aigua cap a la part frontal. La part frontal d'aquest aflorament està orientada al sud-est. Fa 4 m d'alçada, i és pràcticament vertical, tot i que a la part inferior forma una balma. S'hi excavà una fornícula de 0,60 m d'alt per 1,30 d'amplada màxima. Al costat hi ha diversos encaixos o caps de biga per disposar-hi un sostre que servís d'aixopluc. La interpretació d'aquest jaciment és que l'ornacina hauria servit de lloc de meditació i pregària d'un eremita, mentre que la balma amb l'afegit d'un sostre artificial en serien l'habitatge. | 08002-65 | A l'oest del terme d'Aguilar de Segarra, a tocar de la partió amb Sant Pere Sallavinera | 41.7349600,1.5844100 | 382278 | 4621318 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28997-foto-08002-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28997-foto-08002-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28997-foto-08002-65-3.jpg | Inexistent | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. | 85|84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 28991 | Roc Foradat de Cal Pepa, Obaga de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-foradat-de-cal-pepa-obaga-de-lestrada | ENRICH, J.; ENRICH, J. (1999): 'El fenòmen eremític rupestre a la Catalunya Central', a MIQUEL, M.; SALA, M.: Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l'any mil. Barcelona, Generalitat de Catalunya. ENRICH, J.; ENRICH, J.; SALES, J. (2000): 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural.', a I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. GIBERT, J.; FOLCH, C.: 'Memòria. Excavacions arqueològiques al Roc Foradat de Cal Pepa, campanya 2009'. Memòria Núm. 9111. Arxiu DGPC. | Caldria consolidar els murs que tanquen les estances. | Assentament rural altomedieval format per una balma amb orificis artificials i una bateria de cinc àmbits construïts davant seu. La part superior de l'aflorament rocós és plana, té perforacions circulars excavades en diversos punts per recollir l'aigua de pluja, i té accentuada una visera per evitar l'esllavissament d'aigua cap a la part frontal. La part frontal d'aquest aflorament està orientada al sud-est. Fa 3,10 m d'alçada, i és pràcticament vertical. S'hi excavà una fornícula de 2 m d'alt per 2,50 d'amplada màxima. També al frontal rocós, al costat de la fornícula, hi ha diversos forats que correspondrien a capçals per a l'encaix de bigues. A davant de la línia de la roca hi ha una bateria de cinc estances construïdes amb murs de pedra desbastada lligada amb fang. La regularitat del nivell fins el qual es conserven els murs i l'aparició d'un nivell important d'argiles a l'interior de les dues estances que van ser fruit d'una intervenció arqueològica, fa pensar que la resta d'alçat dels murs hauria estat fet de tapial. A l'interior de les estances excavades s'hi va documentar una zona de treball amb el paviment enllosat i dos morters de pedra sobre seu, una sitja i un fogar. La interpretació d'aquest jaciment és que hauria servit d'allotjament i lloc de meditació i pregària d'un eremita, i que possiblement el lloc hagués derivat a un assentament d'hàbitat rural. | 08002-59 | A l'àrea sud-oest del terme municipal, a prop de Cal Pepa | 41.7082300,1.5928900 | 382934 | 4618339 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28991-foto-08002-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28991-foto-08002-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28991-foto-08002-59-3.jpg | Inexistent | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. | 85|84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 29030 | Barraca de pedra seca de Cal Semís. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-cal-semis | La coberta està força malmesa, així com part de l'alçat. | Barraca de pedra de planta circular (2,8 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia. | 08002-98 | Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran | 41.7281500,1.6278200 | 385876 | 4620503 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29030-foto-08002-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29030-foto-08002-98-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 13156 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 29031 | Barraca de pedra seca del Pla Gran. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pla-gran | El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables. | Barraca de pedra de planta circular (3,25 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia. El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables. Cal destacar-ne un encaix practicat en un dels brancals de la porta, que sembla fet per tal de passar-hi una barra per tancar. En especial, però, cal fer esment de dues pedres del parament interior amb un nombre elevat d'esgrafiats lineals, que semblen fets per comptar coses (com, tal vegada, el pas dels dies). | 08002-99 | Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran | 41.7283800,1.6301500 | 386070 | 4620526 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29031-foto-08002-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29031-foto-08002-99-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 13157 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 29026 | Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-1 | Barraca de pedra de planta circular, alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La coberta està formada exteriorment per lloses planes disposades radialment. La porta, única obertura, està orientada a migdia i té adossat al seu flanc oest un muret, probablement per arrecerar-se dels vents. | 08002-94 | A l'extrem sud-est del terme | 41.7214900,1.6610300 | 388626 | 4619720 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 12320 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||||
| 29027 | Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-2 | Només se'n conserva la base, mentre que la part superior de l'alçat i la coberta estan ensorrats. | Barraca de pedra de planta rectangular (2 x 4 m), amb l'obertura orientada al sud-est, de la qual se'n conserven 50 cm d'alçada. La resta del parament (amb la tècnica de pedra seca, amb blocs ben treballats als angles) i la coberta estan ensorrats. | 08002-95 | A l'extrem sud-est del terme | 41.7218600,1.6594900 | 388499 | 4619764 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29027-foto-08002-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29027-foto-08002-95-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 12319 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 29081 | Barraca de pedra seca de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-coromines | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Barraca de pedra de planta rectangular encaixada en un marge agrícola, amb l'obertura orientada al sud-est rematada amb un arc molt rudimentari resolt amb tres pedres. La coberta és una falsa cúpula per atansament de filades, i externament està coberta per una capa de terra amb vegetació. | 08002-149 | A llevant del nucli de les Coromines. | 41.7199600,1.5813100 | 381992 | 4619657 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||||
| 28957 | Bassa al costat de l'antic cementiri d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-al-costat-de-lantic-cementiri-daguilar | Bassa de planta irregular (ovoide) d'uns 12 m de llargària per 4 d'amplada i 2 de fondària, excavada al terreny i amb els laterals aplacats amb un parament de pedres. Al seu extrem sud hi ha una escala de pedra que hi davalla. A prop de l'escala s'hi veuen les restes d'un canal, també de pedra, que hi aportava l'aigua. Es tractaria de la bassa (o una d'elles) del Castell d'Aguilar. | 08002-25 | A la serra del cementiri, al vessant nord del cim ocupat pel Castell d'Aguilar. | 41.7512500,1.6269800 | 385847 | 4623069 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||||
| 28951 | Murs de Cal Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-cal-centelles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Restes molt parcials del que havia estat l'antic casal. | Cal Centelles es troba avui reduït als seus murs perimetrals i a alguns dels edificis dedicats a tasques productives. Es tracta de l'única casa situada al sud del camí principal que passa pel nucli de les Coromines, i es troba encarada a l'església de Nostra Senyora de les Coromines i el cementiri. Els murs perimetrals que en resten són fets amb blocs petits i mitjans desbastats, disposats amb la tècnica de pedra seca. El seu traçat forma un polígon que, si bé té la forma bàsica d'un rectangle orientat est-oest, té múltiples xamfrans per adaptar-se al traçat dels camins. | 08002-19 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | Cal Centelles havia estat una de les cases més riques de la contrada. L'any 1681 s'emparentaren amb la baixa noblesa de la zona mitjançant el matrimoni de l'hereu de Cal Centelles amb la filla del baró d'Altet i senyor de Lluçà. Al cadastre de l'any 1716, era la casa amb més valor de tot el terme, 200 lliures (seguida de lluny per la segona, Cal Ribera, amb 80 lliures, que també era propietat dels Centelles). No obstant, a finals del segle XVIII els Centelles acumulaven molts deutes, i a finals del segle XIX van haver de vendre la major part de les propietats, deixaren la casa i l'hereu s'embarcà cap a Colòmbia (PARCERISAS, 2000: 108, 117, 119, 135 i 181). | 41.7190100,1.5782100 | 381733 | 4619556 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 28996 | Camí de les serres de Cal Palomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-serres-de-cal-palomes | Camí de traçat nord-sud (amb 1,8 km de recorregut) a la zona est del terme municipal d'Aguilar de Segarra. Comença al costat del mas dels Plans (a una cota de 527 m snm) i inicia un primer tram recte, entre camps de conreu i algun petit bosquet, en direcció sud-oest. Un cop superades les Serres de Cal Palomes, el camí comença un descens travessant els vessants erms que davallen cap a la Riera de Rajadell. El traçat en aquest tram és en direcció sud-est, tot i que descriu constants ziga-zagues per tal d'entomar la forta pendent. El camí supera en aquest tram la via del ferrocarril passant per sobre del túnel, i va a morir just arran de la carretera C-25, on hi ha la casa de Cal Ferran, a 410 m snm. | 08002-64 | Vessant sud de les serres de Cal Palomes | 41.7362800,1.6421000 | 387078 | 4621387 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28996-foto-08002-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28996-foto-08002-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28996-foto-08002-64-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||||
| 28999 | Camí de la plana de Cal Camps a la pallissa de Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-plana-de-cal-camps-a-la-pallissa-de-serragallarda | Camí de traçat nord-sud a l'extrem nord-oest del terme municipal d'Aguilar de Segarra. De fet, comença en una cruïlla amb el Camí de Cal Pallarès nou al Molí de Boixadors, que en aquest punt fa de límit amb el terme municipal de Sant Mateu de Bages. Des d'aquí, a 675 m snm, el seu trajecte (de 2,6 km) és sempre descendent, fins arribar a la cota 563 al seu punt final. entre camps de conreu. Des de la Plana de Cal Camps, ocupada per camps de conreu i petites llengües de bosc, el camí s'adreça cal a la casa de Vila-seca i travessa una costa boscosa fins situar-se en paral·lel del torrent anomenat Clot de la Font. Finalment, arriba al mas de Serragallarda. | 08002-67 | A l'extrem nord-oest del terme municipal d'Aguilar de Segarra | 41.7558300,1.5995200 | 383572 | 4623615 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28999-foto-08002-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28999-foto-08002-67-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||||
| 29041 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral | PARCERISAS, R (1999) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble: La Guerra Gran: Castellar i Aguilar; La Guerra del Francès: Castellar i Aguilar. Revista Dovella, tardor 1999. Pàg. 7-17 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. https://hostals.blogspot.no/2009/12/hostal-cal-teixidor-aguilar-de-segarra.html | XII-XIII | Les restes són molt poc visibles bé perquè estan totalment cobertes per noves pavimentacions, bé perquè s'han perdut. | Camí històric del qual se'n coneix el traçat però del que en queden poques restes visibles. Durant la visita que motiva aquesta fitxa, es van observar unes roderes de carro sobre la roca en el tram del camí a l'oest del mas de Cal Còdol-rodon. En concret eren visibles als voltants de Cal Butó, però només es veuen parcialment perquè el camí està pavimentat. | 08002-109 | Vall de la Riera de Rajadell a prop del mas de Còdol Rodon | El camí ral era el nom que reben els antics camins públics principals. Pel terme d'Aguilar passava el que anava de Manresa a Calaf. El camí sortia de Manresa per l'actual carrer del Cós i anava cap a Monistrolet i Rajadell i d'aquí cap a Castellar on seguia mes o menys el traçat de l'actual carretera comarcal i passava entre Cal Teixidor i Cal Palà. Després pujava cap el Mas de la Calçada i seguia cap a Can Vendrell i Còdol-rodon, on hi havia un Hospital. Per la proximitat d'aquesta via de comunicació també se'n beneficiaven els masos del nucli de Can Maçana, Cal Ferrer Gros, Cal Massana i Cal Calsina. Al nucli de Sant Esteve (originat en el si d'una sagrera) s'hi carregaven i descarregaven les mercaderies, i es canviaven les cavalleries si convenia. Hi havia magatzems on es guardava gra, oli, vi, llana, draps de llana i safrà. En un document de 1312 es denuncia el robatori d'aquests productes durant un atac. Al 1326 hi ha documentació que evidencia que es trobava en mal estat i el veguer de Manresa encarrega a Arnau del Soler, un mestre de pedra, que l'arregli. (PARCERISAS 2013: 63) El camí ral, a banda de la seva importància com a via de comunicació i motor econòmic en el territori (que va beneficiar els masos que s'hi alçaren a partir del segle XVI), va tenir un paper important en la incidència tant de la Guerra Gran, com la Guerra del Francès al municipi entre altres. | 41.7311500,1.6007300 | 383628 | 4620873 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29041-foto-08002-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29041-foto-08002-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 28973 | Camí de la Plana de Cal Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-plana-de-cal-cases | Camí que segueix un traçat nord-sud travessant la zona central del terme municipal. Inicia el seu recorregut al camí dels Plans, al seu pas per la barriada de Sant Miquel. Des d'allà descendeix serpentejant entre camps de conreu, als quals proporciona accés. I és precisament entre camps de conreu on, després de poc menys d'1 km de traçat, aquest camí mor. El seu traçat és descendent de nord a sud, ja que comença a 530 m snm i acaba a la cota 500. | 08002-41 | Zona central del municipi | 41.7449400,1.6271500 | 385850 | 4622368 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28973-foto-08002-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28973-foto-08002-41-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||||
| 29036 | Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-solella-de-cal-benet-a-santa-magdalena-de-codol-rodon | Camí situat al bell mig del terme municipal, de traçat sud-est/nord-oest, que uneix Cal Benet amb el mas de Còdol-rodon. El punt exacte de partida és la cruïlla amb el Camí d'Aguilar de Segarra, just allà on descriu una corba uns pocs metres al nord-est de Cal Benet. Des d'aquest indret, situat a 529 m snm, el camí guanya de seguida cota enfilant-se pels vessants boscosos denominats Solella de Can Benet i Solana de Cal Tinet. També perfila, però camps de conreu com els del Pla de Cal Ton Mates, on recorre un tram pràcticament pla per després reprendre la pujada fins la cota màxima 700 m on es troba el punt de destinació, Can Còdol-rodon. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada. | 08002-104 | Vessants entre la Serra de Còdol-rodon i el Torrent de l'Obaga de l'Estrada | 41.7247400,1.6209100 | 385295 | 4620134 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||||
| 28952 | Camí de les Coromines a Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-coromines-a-cal-ribera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Camí veïnal que uneix el nucli de les Coromines amb Cal Ribera. El ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), si bé en alguns punts afloren vetes de roca. En un d'aquests afloraments és visible una rodera, que evidencia el seu ús tradicional amb carros de tracció animal. El camí té un traçat ondulant que s'adapta a la forma de les finques i dels accidents del relleu. Les nombroses bifurcacions palesen un ús predominantment d'accés als camps de conreu. | 08002-20 | Des del veïnat de les Coromines (a l'oest del terme) cap a l'est. | La vinculació del nucli de les Coromines amb l'explotació agropecuària del seu entorn és un fet lògic, contrastat a bastament al llarg de la història. Com a exemple concret, podem esmentar les propietats que la família Centelles de les Coromines posseïen en aquesta zona (PARCERISAS, 2000: 117). | 41.7171300,1.5842800 | 382234 | 4619339 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 29022 | Mare de Déu del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grauet | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XII-XIII | Restaurat el 1979 | Capella de planta rectangular d'una sola nau i mides estretes amb coberta a doble vessant amb teules de ceràmica. L'edifici tot i que té un origen romànic, al segle XI, les restes actuals s'han de situar entre els segles XII i XIII. Ha estat molt modificat, sobretot al llarg del segle XVI i durant l'última restauració el 1979, quan es van eliminar les restes de l'absis romànic circular amb arcuacions llombardes. És una edificació feta amb pedres lleugerament escairades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars relligades amb morter. Els blocs més grans i ben treballats es troben a les cantonades de l'edifici i a les obertures. A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya doble, en el que es conserven dues campanes, una de gran i un altre de més petita. En aquesta façana també hi ha una petita finestra per sobre el campanar, i es pot intuir com s'ha recrescut la paret. En aquest mateix punt també és visible una obertura, segurament on hi havia l'arc triomfant, actualment tapiada i força integrada en el parament del mur. A la façana de migdia, hi ha la porta d'entrada i una espitllera, ambdues delimitades per pedres perfectament escairades i un parell de contraforts. En aquesta mateixa façana hi ha un detall singular, dues anelles de forja força grosses que representen una figura humana i un possible animal. Estan fetes per Paolo Flor el mateix artista que va fer les anelles de forja per la Capella de Sant Valentí l'any 1979 quan ambdues van ser restaurades. | 08002-90 | Nucli de Castellar, al sud est del terme, camps del Grauet | Les restes conservades de l'absis primigeni, de planta circular i decorat amb arcuacions llombardes, evidenciava que l'estructura era una construcció romànica del segle XI, dada confiada per la primera evidencia documental que data del 1058. El 1360 ja és parròquia i més tard va ser sufragània de Sant Martí de Maçana i a partir de 1868 quedà com a capella rural. L'edifici fou modificat entre el 1540 i 1550 i segurament es va suprimir parcialment l'absis semicircular. A principis del segle XVIII es va fer una volta barroca que es va consolidar en l'ultima restauració el 1979. En aquest moment es van eliminar les ultimes restes visibles de l'absis original del quan nomes en queda l'arc presbiteral completament tapiat. (PARCERISES 2000: 52) | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També coneguda com a Santa Maria del Grau de Maçana; o Santa Maria del Grauet.Les decoracions en forja són del mateix artista que a la Capella de Sant Valentí.El manteniment està a càrrec de propietari de Comanroca. Recinte vigilat.L'edifici es troba a 70 m a l'est del GR-7, en la seva etapa 11. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 28975 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases | XIII | Algunes de les reformes fetes han alterat notablement la fesomia de la casa. | Casa de planta rectangular (14 x 21 m), amb planta baixa i dos pisos, a la qual s'hi ha fet reformes i s'hi ha anat afegint annexes. Les façanes principals són les de migdia i llevant. La de migdia, que es troba en un vessant amb cadència vers llevant, té una finestra rectangular, una porta adintellada al centre i una gran porta de garatge també adintellada. Aquesta planta és la única en la qual s'ha deixat al descobert l'aparell de pedra, de blocs mitjans i grans desbastats i amb les juntes repassades amb ciment, i amb grans pedres escairades a les obertures. Al primer pis hi ha dos balcons i un gran finestral amb barana, tot i que no sobresurt de la línia de façana. Els brancals de totes tres obertures són de maons, i les llindes s'han reforçat amb bigues de formigó. La façana, a aquest nivell, manté l'arrebossat original. Al segon pis, just sota el ràfec de la coberta, hi ha dues obertures petites i una tercera notablement més ampla. A la façana de llevant no hi ha obertures en planta baixa. Al primer pis hi trobem tres finestres rectangulars amb peces de pedra ben treballada que devien ser les originals d'aquest punt. Posteriorment, s'hi van intercalar quatre balcons com els de migdia, utilitzant maó i formigó. Finalment, al segon pis s'aprofita la major distància amb el ràfec (doncs és a doble vessant, cap a sud i nord) tot emplaçant-hi una finestra, dos balcons (amb barana rasant a la façana) i una segona finestra. | 08002-43 | A les afores de la barriada de Sant Miquel, a la falda del Castell d'Aguilar. | 41.7485000,1.6292900 | 386034 | 4622761 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 29069 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Restaurat l'any 1960. | Conjunt d'edificis juxtaposats que, al llarg d'una llarga existència, han conformat un gran mas (Cal Vendrell) acompanyar d'una masoveria (Ca l'Estadant) i altres construccions auxiliars. La façana principal de l'edifici originari de Cal Vendrell està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa tan sols hi ha una obertura, una porta adintellada a la llinda de la qual hi ha gravat '1+6 [disc solar] 78'. Apart de la feina notable del relleu amb motius solars, la data és tan sols un any posterior a l'entrada de la família Comallonga al mas. Al primer pis s'hi observa dues finestres quadrangulars (asimètriques) i dos balcons centrals, a la llinda d'un dels quals hi ha gravada la data de 1961 (per tant, totes aquestes obertures són una modificació molt recent de les originàries). Finalment, al nivell del segon pis-golfes, hi ha dues finestres quadrangulars que, pel treball de la pedra, concorden més amb la cronologia moderna de l'immoble. L'aparell utilitzat és de carreus desbastats lligats amb morter (que probablement anaven arrebossats), amb pedra més ben tallada a les cantonades i obertures. Abunden les inscripcions de dates als diferents cossos del conjunt, de manera que se n'intueixen les principals etapes reformadores: - Segle XVII: església (1646), edifici principal (1678) i cobert situat al nord (1686) cobert. - Segle XIX: ampliació de la galeria i façana amb falsos arcs carpanells i motius ornamentals (1817), porta nova (1834) i finestres (1877) al lateral oest. - Segle XX: arranjament de la façana sud (1961). | 08002-137 | Al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell | L'any 1078 ja existeix l'església de Santa Maria de Mallancosa, que abans de 1154 ja actuava com a parròquia. A partir d'aquí, l'existència de la sagrera anà configurant un assentament al voltant que, amb el pas dels segles, esdevindria el mas de Mallancosa. Després de la família Mallancosa, la propietat passà successivament pels Roca i pels Vendrell (segle XVI). L'any 1677 la família Comallonga s'instal·là al mas, coneixent-se des de llavors també com a Mas de Comallonga. | 41.7332700,1.6291900 | 385999 | 4621070 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29069-foto-08002-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29069-foto-08002-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29069-foto-08002-137-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 29014 | Barraca i tina de pedra seca de La Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-tina-de-pedra-seca-de-la-perera | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Bibliotecqa de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Reformada al 2005 | Conjunt format per barraca de vinya i tina, orientades a l'est i construïdes a diferent nivell. La barraca, situada a la part baixa, té planta quadrangular feta amb pedra seca, de llinda única i muntants verticals. La pedra de la llinda, és força gran i té forma de mitja circumferència. La coberta és de falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. Es conserva la sortida de fums, definida per una pedra clavada verticalment i coberta per una llosa inclinada. El mur de façana principal, on es troba la porta, està construït de manera atalussada. Per davant seu, a uns metres hi ha un marge/escullera de pedra seca amb grans blocs de pedra rectangulars, que actua com a límit i mur de contenció del conjunt. La barraca es construí per preservar la boixa de la tina, guardar les eines i servir d'aixopluc. La tina està aixecada sobre un petit monticle, el que garantia que s'hi pogués accedir a peu pla, i al mateix temps, que es pogués recollir el most des de la barraca. Té una planta circular i també està feta amb la tècnica de la pedra seca. La part superior, tenia una obertura, per on s'abocava el raïm, definida per una única llinda acabada amb aboxardat i muntants rectangulars. La coberta també és de falsa cúpula, rematada amb pedruscall i un ràfec (escopidora) de pedres planes volades que sobresurten de la línia de paret. En l'obertura de la cúpula, encara es conserva una biga de fusta. La part soterrada, on s'emmagatzemava el most, estava feta amb morter de calç i pedra i folrada per cairons quadrants de rajola vidrada de color marró, que feia impermeable l'estructura. Per sobre d'aquests cairons se situaria el brescat de fusta on es trepitjava el raïm, que no es conserva. El conjunt està en força bon estat de conservació, tot i això, la part superior d'aquesta tina, apareix relligada amb una espècie de brides fetes de filferro. Sembla que al voltant del 2005 s'hi va fer una restauració integral, que va modificar la fisonomia de l'estructura, sobretot de la porta d'entrada i del mur de la façana principal. | 08002-82 | Entre el Torrent bo i la riera del casalot, a l'est del bosc de les fosses. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX amb la proliferació de la vinya. | 41.7549300,1.6138300 | 384760 | 4623495 | 2005 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5953 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||
| 29010 | Conjunt medieval del Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-medieval-del-puig-pedros | ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310. | IX-X | Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles. | Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat. | 08002-78 | Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera | 41.7499700,1.6137300 | 384743 | 4622945 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.